Fulls dels Enginyers num 16 Abril 2017 by Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya

IOT I MOBILITAT URBANA El Fòrum ETSEIB 2017 presenta diversos projectes innovadors

JORDI GUIX I ARMENGOU In memoriam PÀG.11

PÀG.10

ENTREVISTA ALEIX VALLS Director general del Mobile World Congress

Visita www.fullsdelsenginyers.cat i accedeix a tots els continguts

PÀG.12

FULLS DELS ENGINYERS 16/ ABRIL 2017

El diari dels Enginyers Industrials de Catalunya

 TEMA DEL MES

La connectivitat, protagonista del MWC 2017 PÀG.06 // La mostra ha passat d’estar especialment centrada en dispositius mòbils a esdevenir un aparador de serveis digitals. En una tendència que s’ha anat corroborant en les últimes edicions, el Mobile World Congress (MWC) ha acollit un esclat de tecnologia puntera que va molt més enllà de la telefonia. El pes de la intel·ligència artificial, l’internet de les coses, la realitat virtual i la robòtica van ser els aspectes més rellevants del certamen. Les últimes novetats tecnològiques es van exhibir en aplicacions tan domèstiques (controlades per telèfons intel·ligents o tauletes) com projectades a una dimensió industrial en una manifestació claríssima de l’avenç cap a la quarta revolució industrial.



OPINIÓ // PÀG.03

“Europa ha fracassat reiteradament en seguretat viària. No ha fet ni una sola Directiva sobre evitació d’accidents” JOSÉ LUIS PEDRAGOSA, EX-SUBDIRECTOR GENERAL DE CIRCULACIÓ DE LA DGT

 TECNOLOGIA

 MOBILITAT

La UPC vol fer créixer l’interès per Vehicles autònoms i elèctrics, l’enginyeria entre els futurs universitaris l’alternativa sostenible PÀG 04 // Del 22 al 26 de març va presentar l‘oferta d’estudis universitaris al Saló de l’Ensenyament. Entre les novetats per al curs 2017-18 hi ha tres nous graus: Ciència i Enginyeria de Dades, Enginyeria d’Automoció, i Disseny, Animació i Art Digital. També s’impartiran tres màsters nous: Enginyeria de Sistemes Aeris no Tripulats (Drons), Enginyeria Naval i Oceànica i Estudis Avançats en Disseny-Barcelona (MBDesign). 

PÀG 05 // Progressivament, tant l’Ajuntament de Barcelona com TMB, així com altres municipis catalans, van renovant els parcs mòbils aplicant criteris de sostenibilitat i prioritzant l’adquisició de vehicles elèctrics. Si no s’escull una opció plenament neta, cal optar per una alternativa al motor d’explosió convencional com els cotxes híbrids o de baixa emissió que, com a punta de llança, també tendirà a desaparèixer del transport públic. 

”Hi ha autobusos elèctrics que aporten els mateixos beneficis que els tramvies i disminueixen el cost infraestructural” LUIS THOMAS, RESPONSABLE D’INFRAESTRUCURA DE CÀRREGA DE VEHICLE ELÈCTRIC D’ABB

OPINIÓ

FULLS DELS ENGINYERS / 16

 L’anàlisi

 Editorial

Materials clau en la futura indústria 4.0 com el grafè i la potencialitat de la xarxa 5G centren el MWC 2017

La connectivitat, la clau del futur l Mobile World Congress ha esdevingut un aparador de tecnologia puntera. Molt més que una fira focalitzada en la telefonia mòbil i les guerres entre fabricants en la cursa inacabable per augmentar les prestacions dels telèfons intel·ligents. Però de les possibilitats dels mòbils i les tauletes, així com de les aplicacions que poden governar remotament cada cop més elements quotidians, se’n deriva un rumb clar cap a l’ús de les xarxes per interconnectar aparells i sistemes. La implantació generalitzada de la connectivitat 5G, per a la qual es calcula que falta una dècada, garantirà la connexió ininterrompuda imprescindible perquè es desplegui tot el potencial de l’internet de les coses Especialment, per poder visualitzar ideals com ciutats intel·ligents on puguin circular vehicles autònoms tan privats com públics amb el valor afegit d’anar eliminant progressivament el motor d’explosió. Els índexs de contaminació ja han fet replantejar les polítiques de mobilitat de les institucions que, alhora, s’erigeixen com la punta de llança en la implantació del vehicle elèctric en el transport públic. Paral·lelament, el sector automobilístic ja ha entomat aquesta realitat. També a casa nostra. En el mateix MWC, Seat va anunciar que llançarà al mercat el seu primer cotxe elèctric d’aquí a exactament dos anys. Això, indiscutiblement, forçarà la reacció, més tard o més d’hora, de tot la industria satèl·lit que fabrica components per als automòbils —un àmbit estratègic en l’economia catalana— que caldrà que s’adapti per seguir sent complementària als grans fabricants com el de Martorell o als que opera a la Zona Franca. Una altra realitat que es dibuixa a mitjà termini és que l’enginyeria tindrà molt camp per córrer en el disseny de tot tipus de maquinari sobre materials com el grafè, l’altre gran estrella del MWC. La indústria amb alt component tecnològic té molts sectors on desenvolupar-se. En aquesta edició, també volem tenir un record especial per Jordi Guix, president dels EIC, que ens va deixar inesperadament a finals del mes de febrer. Descansi en pau. 

JOSÉ LUIS PEDRAGOSA Enginyer industrial, ha estat Subdirector General de Circulació de la DGT, Director de l’Institut Català de la Salut, Director de l’Institut Català de Seguretat Viària i Gerent de Seguretat Vial de la Generalitat

Europa i la seguretat preventiva

o és senzill conèixer les polítiques europees en matèria de seguretat perquè el Govern de la UE té febleses de plantejament i està molt vinculat als establishments polítics i econòmics que no solen afavorir les millores. Tampoc s’atreveixen a plantar cara als grans poders del sector productiu i industrial que tenen molt ben col·locades als governs (per no dir reconegudes i, en alguns casos, pagades) persones clau amb capacitat per paralitzar iniciatives. Sempre per promoure projectes de caire més capitalista que social. Pels qui sospitin que faig proclames d’esquerres, aclareixo que qui escriu és un professional observant i políticament neutre, que mai sap el que votarà fins que arriba davant de l’urna. Quan Europa es posa a traçar objectius utilitza arguments socials i democràtics que responen a l’interès general. De fet, Brussel·les és respectuós amb els missatges que arriben d’Estrasburg mitjançant preguntes parlamentàries que sempre respon. Però, a través de les respostes comencen a aparèixer les febleses en forma de dubtes, timidesa en les decisions, llargs terminis per fixar accions... No obstant això, l’experiència ens demostra que sempre han funcionat millor les preguntes parlamentàries que les representacions espanyoles en els fòrums internacionals. Les interpel·lacions sempre tenen resposta ràpida del càrrec que correspongui. Ambigües i decebedores o no, però, atenció!

PARLA EUROPA per la línia directa i qui promou la pregunta literal n’obté resposta textual. La veu d’Europa d’anada i de tornada. Per contra, la via governamental no és creïble. Quan el governant d’un estat diu que ha preguntat a Europa i n’ha rebut resposta, aquesta s’interpreta per posar l’accent en les coincidències i a afavorir interessos propis i oblida o amaga el que no afavoreix. Només apareix el comissari o director general de torn quan hi ha interpretacions inadmissibles. Des de la Universitat o els Col·legis d’Enginyers hem tingut totes les facilitats del món per portar a Estrasburg preguntes sobre temes de seguretat laboral i viària a través de la intermediació de parlamentaris com Ramon Tremosa (amb respostes textuals de l’eslovena Violeta Bulc). El 16 de desembre, l’Institut d’Estudis de la Seguretat, un altre europarlamentari, Josep-Maria Terricabras, va pronunciar una conferència que ens va posar al dia de com funciona l’Europa d’avui, amb les seves fortaleses i febleses. 

Llegeix l’article sencer a www.fullsdelsenginyers.cat

 Sonòmetre

 Altaveu

ALEIX VALLS, director general del MWC

“Avui en dia, no s’entén el sector de la tecnologia digital sense el paper de l’start-up que aporta valor afegit constant”

Ultimàtum de Brussel·les per la contaminació a Barcelona i Madrid A mitjan febrer, la Unió Europea va donar dos mesos a la capital catalana i a l’espanyola per posar remei als índexs de pol·lució ben visibles diàriament. Un ultimàtum respecte a les emissions de gasos contaminants que representen “una greu amenaça per a la salut”. Paral·lelament, però a més a llarg termini, la Generalitat, l’Ajuntament de Barcelona, l’Àrea Metropolitana (AMB), la Diputació i representants locals va aprovar els compromisos per reduir un 30% les emissions del trànsit rodat en un termini de 15 anys. Entre les mesures hi ha la prohibició d’entrada a la gran ciutat dels automòbils més antics.

EDITA: Associació/Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya AEIC President: Jordi Renom Vicepresident 1r: Jordi Guix Vicepresident 2n: Ricardo Granados Secretària: Olga Tomàs COEIC Degà: Jordi Guix Vicedegà: Pere Roca Secretari: Jordi Mas Demarcacions del AEIC-COEIC Girona: Joan Juanals i Jaume Masgrau

Repsol inverteix més de 25 milions d’euros a la seva refineria de Tarragona La multinacional ha construït una columna de destil·lació de 95 metres d’alçada (equivalents a un edifici de 35 plantes) i un diàmetre de 4,5. L’objectiu és millorar els processos de refinat i separació del propà i el propilè. A part d’un avantatge competitiu, la nova unitat suposa una reducció substancial d’energia, ja que els alts costos elèctrics espanyols suposen una amenaça per garantir la permanència de les plantes a la península. El Complex Industrial de Repsol a Tarragona és la infraestructura petroquímica més gran de l’estat, abasta 500 hectàrees i genera més de 1.500 llocs de treball.

Lleida: Joaquim Llop Catalunya Central: Mireia Félix Tarragona: Lluís Maestre Delegació del Vallès: Francesc Figueras AEIC - COEIC Director general: Pere Homs Consell de redacció: Jordi Guix, Jordi Renom, Pere Roca, Jordi Vericat, Laura Ivern i David Pérezdolz Responsable de Comunicació: Eva Díaz Coordinació: Eva Díaz Cap de Redacció: Ferran Sardans Publicitat: Neus Barbosa Fotografia: Noel Zaragoza Disseny i maquetació: Anna Carrió Edició i correcció lingüística: Carles Claret

Sant Cugat del Vallès introdueix la tecnologia 3D en l’ensenyament de secundària El consistori vallesà ha cedit onze impressores 3D als centres per augmentar la competència digital dels alumnes. Es tracta del primer municipi català i espanyol que introdueix aquesta tecnologia al currículum de secundària. “Aprenem en 3D”, títol amb què s’ha batejat el programa, pretén desenvolupar competències en ciència, tecnologia, enginyeria, arts i matemàtiques, i requerirà la capacitació prèvia del professorat. La iniciativa s’allargarà fins al curs 2018-2019 i compta amb el suport de l’àrea de responsabilitat social corporativa de Ricoh, que ha cedit el maquinari.

Impressió: Vanguard Gràfic S.A. Dipòsit legal: B 26367-2015 ISSN: 2013-3332 Administració i distribució: Enginyers Industrials de Catalunya Via Laietana, 39 - 08003 Barcelona T: 933 192 300 / F: 933 100 681 a/e: fulls@mail.eic.cat Els articles signats no representen l’opinió dels Fulls dels Enginyers. D’acord amb la Política de protecció de dades de caràcter personal que tenen implantada el Col·legi i l’Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya, s’informa que, atès que l’anuari és un fitxer que té legalment atribuïda

la condició de font accessible al públic i vist que s’està emprant per a activitats comercials, s’explicitarà en el fitxer de manera destacada que dites dades no es podran utilitzar per a finalitats de publicitat o prospecció comercial. No obstant això, tenint en compte que aquest és un dret al qual els interessats poden renunciar, quan un col·legiat i/o associat així ens ho manifesti es farà constar en el fitxer que l’interessat ha informat del seu consentiment perquè s’usin les seves dades per a publicitat o prospecció comercial. Aquest consentiment s’ha de comunicar pels mitjans següents: per correu electrònic a lopd@eic.cat, per fax amb la referència LOPD al 933 100 681 o per escrit adreçat al Col·legi Oficial i l’Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya amb la referència LOPD a la Via Laietana, 39, 08003, de Barcelona.

FULLS DELS ENGINYERS / 16

www.fullsdelsenginyers.cat

 Notícies

 Radiografia

Indo i Eurecat fabriquen ulleres personalitzades amb impressió 3D

FRANCESC GARRIGA I UBACH Enginyer industrial. Responsable de la Subcomissió d’Automoció de l’AEIC/COEIC

Mobilitat i vehicles vells

arrerament, moltes administracions de ciutats europees debaten i prenen mesures per reduir els elevats nivells de gasos nocius que generen —fonamentalment— els turismes i, en especial, els propulsats per motors dièsel antics que emeten grans quantitats de NOx i partícules sòlides. Però parlem de la nostra gran ciutat, Barcelona, i de la seva àrea metropolitana, on tenim un conjunt de circumstàncies que, conjuntament, són les causants dels elevats nivells de contaminació atmosfèrica. I parlarem, alhora, dels turismes que, per volum, són els principals causants de la contaminació. Per fer-ho, ens basarem en quatre fenòmens clau. En primer lloc, l’elevada antiguitat del parc automobilístic. En els darrers deu anys, ha augmentat un 47,9% i s’ha situat, segons la Direcció General de Trànsit el 2015, en 11,64 anys de mitjana. En segon lloc, la dieselització del parc automobilístic. Les ma-

triculacions espanyoles de turismes dièsel van arribar, l’any 2010, a un màxim del 70,02% segons els registres de l’Associación Española de Fabricantes de Automóviles y Camiones. Des d’aleshores, les matriculacions no han parat de baixar. El mes de febrer del 2017 aquest valor es va situar al 51,9%. En tercer lloc, un transport públic que no cobreix la majoria de necessitats dels habitants. Pel que fa a la ciutat, malgrat la xarxa ortogonal d’autobusos, encara hi ha molts usuaris que han de fer més d’un transbordament per desplaçar-se per l’interior de la trama urbana. Pel que fa a l’àrea metropolitana, la situació canvia radicalment quan parlem de la comunicació amb la ciutat. Les repetides i continuades incidències del servei de Rodalies Renfe, que ja fa anys que duren, juntament amb la insuficiència d’aparcaments dissuasoris d’aquest servei, tant pel que fa a capacitat com a poblacions que en disposen, ha fet que molts usuaris

hagin decidit agafar el cotxe per entrar a la ciutat. En quart lloc, la comoditat de molts usuaris que, davant de la necessitat de fer un o més d’un transbordament, haver de viatjar en un transport que, en hores punta, va excessivament ple o gastar més temps per fer un desplaçament i trobar-se amb una baixa freqüència de pas en hores baixes prefereix fer ús del vehicle privat malgrat els problemes que també comporta, com el cost de viatge, el desgast del vehicle o la dificultat de trobar aparcament. Tot plegat està provocant que la mobilitat en vehicle particular té una mitjana d’ocupació de poc més d’un ocupant per vehicle. Si mirem la normativa sobre emissions de turismes, la mitjana d’antiguitat d’11,64 anys ens indica que, de mitjana, aquest tipus de vehicle acompleix la norma Euro IV de gener del 2005 i aquesta, comparada amb l’Euro VI de setembre del 2014, ens diu que els motors dièsel antics con-

“Els motors dièsel antics contaminen un 212% més de gasos NOx i un 400% més de partícules sòlides, mentre que els de benzina tan sols contaminen un 33% més de NOx” taminen un 212% més de gasos NOx i un 400% més de partícules sòlides, mentre que els de benzina tan sols contaminen un 33% més de NOx. Per renovar el parc automobilístic, penso que l’administració hauria d’impulsar un estudi per conèixer quin cost suposen a la sanitat les malalties derivades de la contaminació i, així, establir quin nivell d’ajuts es poden atorgar per renovar-lo. 

 L’anàlisi

ALBERT GIRALT Director General d’AVINENT

El nou paradigma digital del sector mèdic: més qualitat i empoderament del professional

a revolució tecnològica de l’última dècada ha transformat pràcticament tots els sectors d’activitat econòmica. El concepte d’indústria 4.0 descriu molt bé aquest nou escenari. En el camp de les tecnologies mèdiques, aquest canvi de paradigma s’ha desenvolupat al voltant de dos factors tecnològics principals: la digitalització i les noves possibilitats d’impressió 3D. Aquests nous actius han modulat de forma molt important el model de negoci existent fins al moment, tant a nivell de producte com en el procés de fabricació. AVINENT és una empresa catalana dedicada a la producció d’implants dentals i pròtesis personalitzades per dur a terme reconstruccions d’estructures òssies per a diferents parts del cos humà. Amb més de seixanta anys d’història, els seus orígens es remunten al món del degollatge d’alta precisió. Fa una dècada, l’empresa va aprofitar aquesta experiència acumula-

da per reorientar el model empresarial i complementar el que existia aleshores amb una nova línia de caràcter dental especialitzada en implants. Gràcies

“Les tecnologies mèdiques, s’estan desenvolupant al voltant de dos factors tecnològics principals: la digitalització i les noves possibilitats d’impressió 3D” a la bona marxa de totes dues fonts de negoci, la firma ha estat capaç d’evolucionar cap a una tercera totalment nova anomenada AVINENT Digital Health. Es tracta d’una línia mèdica pionera dedicada a la fabricació de pròtesis de titani mitjançant la impressió 3D que serveixen per fer reconstruccions

òssies al cos humà. Mitjançant una plataforma digital virtual, tècnics de l’empresa i metges poden agilitzar el procés de comanda i les comunicacions, així com dissenyar la millor solució per a cada cas tenint en compte ambdues parts i sempre respectant les exigents normatives sanitàries. AVINENT ha modificat totalment el model de negoci. Aporta al professional la possibilitat d’intervenir activament en el codisseny i la forma d’elaboració del producte. Això implica que el client pot escollir entre una gran varietat de materials (resina, poliamida, titani, etc.) i diferents tecnologies digitals (impressió 3D, sinteritzat làser, SLA, fresat) per aconseguir solucions personalitzades adaptades a cada cas, biocompatibles i amb geometries d’alta complexitat. L’objectiu és que el producte final sigui més eficaç per millorar de forma clara la qualitat de vida del pacient. Aquesta possibilitat mèdica s’ha dut a terme gràcies a la forta aposta d’AVINENT per la

R+D+i. A més, s’ha portat a terme una important inversió en maquinària d’alta complexitat, en programaris especialitzats i en un equip d’enginyers biomèdics altament qualificats. La nova línia de reconstruccions òssies ha estat una realitat gràcies al know how adquirit per l’empresa en implantologia, materials biocompatibles i sistemes digitals. Sense cap mena de dubte, AVINENT és avui un referent del canvi de paradigma del sector de les tecnologies mèdiques propiciat per la digitalització i les possibilitats d’impressió 3D. D’aquesta manera, l’empresa contribueix a agilitzar i multiplicar les possibilitats del sector a nivell qualitatiu i a obrir un nou marc d’empoderament en la presa de decisions per part dels professionals que treballen amb els seus productes. Un nou món de solucions digitals més eficaç, transparent i participatiu que, alhora, ha obert les portes a AVINENT per seguir creixent i liderant el canvi en el sector de les tecnologies mèdiques. 

Ulleres fetes a mida i impreses en tres dimensions. És el resultat del projecte Optician2020, que compta amb el finançament del 7è Programa Marc de Recerca de la Unió Europea, en el qual han col·laborat, sota la coordinació de Joan Guasch, l’Eurecat, la històrica empresa òptica Indo, Statslohphotonics, fabricant de maquinària per fer lents i les empreses britàniques Melotte NV i 3TRPD. El producte resultant té presents el pes, el confort i la comoditat visual d’acord amb l’estudi de les característiques anatòmiques de la cara i les preferències estètiques amb muntures, de moment, impreses amb poliamida i titani. El projecte confirma la viabilitat de la fabricació massiva de productes personalitzats amb impressores 3D, alhora, més ecològic que el mètode de manufactura convencional.

Catalunya lidera el rànquing de peticions de patents a l’Estat amb un 35,1% del total L’últim informe de l’Oficina Europea de Patents referit al 2016 també confirma un creixement del 6,6% respecte el 2015. Catalunya ha fet 547 sol·licituds i només la Comunitat de Madrid s’hi acosta (321), un 20,6% del total estatal. Els municipis catalans amb més peticions a part de Barcelona ciutat (que n’ha tramitat 239) són Sant Cugat del Vallès (14), Sant Joan Despí, Tarragona i Terrassa (13) i Bellaterra i Cerdanyola del Vallès (12). Per empreses o centres de recerca, el lideratge és per la farmacèutica Esteve amb 30 sol·licituds. La segueixen la Universitat Autònoma de Barcelona amb 20 peticions; Almirall, amb 11, i Fico Triad, la UPC i Zobele, amb 8 cadascuna.

ABB adquireix la catalana Nub3D per reforçar la divisió robòtica La companyia barcelonina Nub3D, especialista en desenvolupament de sistemes òptics de mesurament 3D destinats a optimitzar la inspecció i la qualitat en processos de fabricació, ha passat a mans de la multinacional ABB, que la integrarà a la seva divisió de robòtica i moviment. L’empresa catalana ja tenia un acord de col·laboració amb la suïssa, amb la qual havia desenvolupat dues solucions d’inspecció de qualitat automatitzades i completament robotitzades FlexInspect i InspectPack. Nub3D, amb una quinzena de treballadors i que facturava una mica menys d’un milió d’euros anuals, passarà a formar ara part d’una divisió de robòtica a Espanya que en factura al voltant de 70, aproximadament el 10% dels ingressos d’ABB, i dona feina a 2.218 persones.

FULLS DELS ENGINYERS / 16 Font de dades i gràfics: Les dades han estat extretes de les pàgines web del Departament d’Universitats i Recerca de la Generalitat i de la UPC.

 Radiografia

ENGINYERIES DE L’ÀMBIT INDUSTRIAL La demanda en primera preferència oscil·la molt poc i es manté, inclús alguns anys augmenta respecte del 2015. No es veu afectada en absolut per la baixada general de demanda de l’àmbit d’enginyeria i arquitectura.

FRANCESC ROURE Enginyer industrial. Catedràtic de la Universitat Politènica de Catalunya (UPC). President de la Comissió de Relacions amb les Universitats de l’AEIC/COEIC

Evolució de la demanda d’estudis universitaris d’enginyeria a Catalunya

egons la meva opinió, el paràmetre que defineix millor el nivell de demanda d’uns determinats estudis és la que es fa palesa en la primera preferència dels futurs universitaris. La demanda en primera preferència es determina un cop els estudiants han superat les Proves d’Accés a la Universitat (PAAU) i sol·liciten l’ingrés a la universitat pública. En aquell moment, emplenen uns impresos en els quals, entre d’altres dades, han de posar, per ordre de prioritat, els estudis i el centre on es volen matricular. Els estudiants de tot Catalunya s’ordenen en funció de la seva qualificació final a les proves de Selectivitat i, seguint aquest llistat, es van adjudicant les places ofertes d’acord amb les preferències expressades per cadascun d’ells. L’opció que cada estudiant posa en primer lloc és, evidentment, la que més li interessa. Per aquest motiu, penso que aquesta dada, i no pas el nombre final d’estudiants matriculats en cada

TOTAL ESTUDIANTS UPC (GRAU, MÀSTER I DOCTORAT, CENTRES PROPIS I ADSCRITS)

27.946

estudi, és la que millor expressa l’interès que cada opció formativa desperta en els estudiants. DEMANDA GLOBAL Per situar l’anàlisi, he començat per recollir dades de l’evolució de la demanda a nivell de tot Catalunya en el període 2011–2015. Els números reflecteixen el nombre d’estudiants nous que ingressen cada any al sistema universitari català. Tal com reflecteix el gràfic, entre 2011 i 2014, hi va haver una disminució de la demanda d’un 8 %. El 2015, però, la demanda va remuntar. En total i suposa una disminució de només el 4 % respecte del 2011. SOL·LICITUDS D’ESTUDIS A LA UPC Per poder fer una anàlisi més detallada en l’àmbit de la UPC, m’he basat en dades de la mateixa institució tot i que no acull tots els estudis d’enginyeria que s’ofereixen a Catalunya. En qualsevol cas, set de cada deu estudiants en d’aquest àmbit cursen els graus a la UPC. Per tant, a efectes d’anàlisi de l’evolució de la demanda, n’és una bona indicadora. En aquest cas, treballem amb da-

any

des dels últims 10 anys. Primer ens centrem en l’evolució de la demanada en primera preferència global de la UPC. La taula de valors i el gràfic mostren una clara tendència a la baixa, amb una remuntada transitòria en l’interval 2009–2012. La baixada global entre el 2005 i 2015 és del 22%. En el període 2011–2015, en el qual podem comparar les dades amb les del conjunt de Catalunya, la baixada és del 17 %, molt més alta que la global (4 %). A continuació, desglossarem en tres àmbits la l’evolució de la demanda en primera preferència dels estudis d’enginyeria a la UPC: • Enginyeries de l’àmbit industrial (Enginyeria Industrial, Enginyeria Aeronàutica, Enginyeria Mecànica, Química, Elèctrica, etc.) • Enginyeria Civil • Enginyeries de l’àmbit de les TIC (Telecomunicacions i Informàtica) En tots tres àmbits, les xifres corresponen a la demanda en primera preferència per als estudis de primer cicle, i de primer i segon cicle (anys 2005 -2010); i per als estudis de grau (anys 2011– 2015). 

-3%

-5%

-7%

ENGINYERIA CIVIL La demanda ha experimentat un davallada molt important entre 2005 i 2015: d’un 70%. Aquest daltabaix probablement està lligat al descens de la demanda dels estudis a d’Arquitectura i Construcció a causa de la crisi del sector de la construcció. any

any

2007 2008 any 2006 620 610 2005 580 540 any

any

2009 640

any

2010 520 any

2011 350 any

2013

2014

-4%

2015

-35%

-63%

17,88%

17,65%

17,29%

51.278 9.173

50.456 8.909

48.256 8.345

17,70%

16,65%

47.416 8.394

49.071 8.174

any

13%

2012

any

2012 2013 2014 any 202 200 192 2015 160

19%

15%

DEMANDA D’ESTUDIS D’ENGINYERIA I ARQUITECTURA

20.638 74%

any

-1%

DEMANDA DE PLACES UNIVERSITÀRIES A CATALUNYA (2011-15)

7.308 26%

any

-3%

DEMANDA DE PLACES UNIVERSITÀRIES

2011

any

any any any 2005 2006 any 2012 2013 2014 2015 2009 any 2.637 2.549 2007 2008 2.620 2010 2011 2.627 2.670 2.721 2.665 2.500 2.500 2.465 2.494

-63%

-64%

-70%

ENGINYERIES DE L’ÀMBIT DE LES TIC La demanda va patir una davallada molt important entre 2005 i 2009 (-34%), però el 2010 va remuntar i s’ha mantingut estable fins al 2015 amb un disminució, respecte del 2005, del 20%. any

2005 1.530

any

2006 1.380

any

2007 2008 1.170 1.150

any

any 2012 2010 2011 1.257 2013 2014 2015 1.240 1.235 1.223 1.218 1.228 any

any

2009 1.010

-2% -3%

-4%

Font de dades i gràfics: Les dades han estat extretes de les pàgines web del Departament d’Universitats i Recerca de la Generalitat i de la UPC.

-6% 0%

-8%

-10%

-9%

-8% -11%

-20%

-24%

-19% -18% -19%

-20% -20%

-25% -34%

FULLS DELS ENGINYERS / 16

www.fullsdelsenginyers.cat

 Estudis

DR. MARC BASCOMPTA Enginyer de Mines i professor del Grau en Enginyeria Minera de la UPC. Màster en Enginyeria de Mines

A finals de març, es va presentar la l‘oferta d’estudis universitaris al Saló de l’Ensenyament i al Saló dels Màsters i Postgraus Futura

La universitat de l’Enginyeria, l’Arquitectura, les Ciències i la Tecnologia Entre les novetats per al curs 2017-18 hi ha tres nous graus: Ciència i Enginyeria de Dades, Enginyeria d’Automoció i Disseny, Animació i Art Digital. També s’impartiran tres màsters nous: Enginyeria de Sistemes Aeris no Tripulats (Drons), Enginyeria Naval i Oceànica i Estudis Avançats en Disseny-Barcelona (MBDesign) que la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) va exposar al Saló dels Màsters i Postgraus Futura, dedicat als segons cicles universitaris, que va tenir lloc el 24 i 25 de març.

a UPC va presentar la seva oferta a la gran cita educativa de Catalunya, que es va celebrar durant quatre dies a Fira de Barcelona. A part dels tres nous graus, al proper curs acadèmic també es podran cursar els estudis en Ciència i Enginyeria de Dades, una proposta conjunta de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria de Telecomunicació de Barcelona, la Facultat d’Informàtica i la Facultat de Matemàtiques i Estadística; el grau en Enginyeria d’Automoció, a l’Escola Politècnica Superior d’Enginyeria de Manresa i que permetrà cursar el quart curs a l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Industrial de Barcelona, i el grau en Disseny, Animació i Art Digital, que s’impartirà al Centre de la Imatge i la Tecnologia Multimèdia. Una

altra de les novetats per al proper curs és l’oferta de places amb docència íntegrament en anglès del grau en Enginyeria Civil de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyers de Camins, Canals i Ports de Barcelona. Amb el lema ‘UPC, la universitat de l’Enginyeria, l’Arquitectura, les Ciències i la Tecnologia’, la institució va ser present a la mostra amb un estand amb 150 persones que van explicar de forma personalitzada l’oferta de 66 graus, 22 dobles titulacions del Centre de Formació Interdisciplinària Superior, 19 itineraris de doble titulació entre estudis propis i els programes de doble titulació internacional. Per fomentar les vocacions científiques i tecnològiques, la UPC també va participar a l’Espai Ciència (annex al Saló principal), una iniciativa de la Fundació Catalana per a la

Recerca i la Innovació enfocada a promoure l’interès dels joves per les carreres científiques i tecnològiques. Les diferents escoles que formen part de la UPC van organitzar activitats per atreure l’atenció dels joves visitants. Des de “fer visible allò invisible”, en què van poder observar diferents elements constructius a través d’una càmera termogràfica, fins a veure reflectit l’ús de la informàtica en els videojocs, la bioinformàtica o la robòtica, amb una exhibició de robots fets amb peces de Lego o humanoides. L’activitat estrella estava relacionada amb la realitat virtual: a la Danger Room, creada amb la tecnologia HTC VIVE, els participants havien d’esquivar obstacles, eliminar drons o activar trampes en una carrera contrarrellotge. 

Un grau únic a Catalunya, totalment renovat i amb bones perspectives laborals

a Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) de Manresa ofereix un grau únic al país: el d’Enginyeria Minera. La formació ensenya a obtenir les matèries primeres minerals d’una manera sostenible i n’enfoca el posterior reciclatge, integrant el concepte d’economia circular. El pla d’estudis ha estat renovat de manera que els futurs enginyers reben una formació específica en enginyeria minera i adquireixen coneixements relacionats amb la geologia aplicada, la restauració d’espais degradats, la topografia, l’obra civil i la gestió del territori. El Grau en Enginyeria Minera pretén formar professionals en l’àmbit de la mineria (amb les atribucions d’Enginyer Tècnic de Mines en l’especialitat d’explotació) amb coneixements avançats en àrees afins com ara l’enginyeria industrial, l’obra civil o el medi ambient, de manera que els titulats tinguin un perfil professional amb una forta demanda laboral. En el contingut de les assignatures, es dona una visió de la mineria moderna i de futur amb l’objectiu de formar enginyers capaços d’optimitzar l’explotació i processat de matèries primeres minerals; aprofitar els dipòsits i apilaments generats en el passat, malgrat la baixa llei que els caracteritza; reciclar les matèries primes minerals per fomentar l’economia circular, i fomentar la sostenibilitat minera des del punt de vista ambiental, sociolaboral i econòmic. Cal destacar que els estudiants del grau tenen la possibilitat de fer pràctiques d’empresa durant la formació, ja sigui a través de la Càtedra ICL en Mineria Sostenible (que permet treballar amb referents sobre el terreny a les explotacions ubicades a la Catalunya Central) o mitjançant el conveni amb altres empreses d’àmbits tan diversificats com els àrids, els ciments, les aigües minerals, la geotècnica o la gestió del territori. Molts estudiants gaudeixen de beques formatives amb el Col·legi d’Enginyers Tècnics de Mines, el Museu de Geologia Valentí Masachs o els projectes d’investigació en curs (com ara el projecte europeu OptimOre). A més, la UPC de Manresa disposa de convenis amb universitats europees de prestigi on els estudiants poden cursar part de la titulació. A més, la formació dona accés al Màster en Enginyeria de Mines, que proporciona les atribucions d’Enginyer de Mines i aprofundeix en la modelització dels processos miners. Una altra activitat destacable és la cooperació amb països en vies de desenvolupament. Cada any, diversos estudiants de mines realitzen accions per incrementar la seguretat laboral i assessoren les activitats mineres artesanals per assolir la certificació Fairmined. Per a més informació consulteu el domini www.mines.cat. 

06 04

ACTUALITAT

FULLS DELS ENGINYERS / 16

 Fira

La mostra ha passat d’estar especialment centrada en dispositius mòbils a esdevenir un aparador de serveis digitals

La connectivitat, protagonista principal del MWC2017 La fira d’aquest any, en una tendència que s’ha anat corroborant en les últimes edicions, ha acollit un esclat de tecnologia puntera que va molt més enllà de la telefonia. El pes de la intel·ligència artificial, l’internet de les coses, la realitat virtual i la robòtica van ser els aspectes més rellevants del certamen.

TEXT: REDACCIÓ

es últimes novetats tecnològiques es presentaven en aplicacions tant domèstiques (controlades per telèfons intel·ligents o tauletes) com projectades a una dimensió industrial en una manifestació claríssima de l’avenç cap a la quarta revolució industrial. Una realitat que cada cop té més assumida l’enginyeria que, projectada al futur, haurà d’incloure, per força, molts dels conceptes i elements que es van poder veure a la Gran Via. La realitat virtual, per exemple, va estar present en molts estands i es va desplegar a partir d’aplicacions diverses. De l’àrea de Catalunya, va destacar l’empresa emergent Visyon 360. En una cabina on quedaven aïllats, va aconseguir que els usuaris experimentessin una combinació de sensacions (imatge, olor, vibració, moviment, vent i aigua). Tot en un recorregut virtual per Catalunya. Les recreacions virtuals tenien, però, un al·licient afegit. Així, quan s’obria una ampolla de cava, no només se’n podia apreciar l’aroma, sinó també les bombolles i les esquitxades. Els telèfons intel·ligents també van cedir protagonisme a la indústria de la robòtica, que va

L’any 2015 es va aconseguir prorrogar el contracte amb els organitzadors fins al 2023. Barcelona tindrà la cita en majúscules de la indústria de la tecnologia mòbil com a mínim cinc anys més. presentar novetats importants. Els experts comencen a assegurar que al 2030 existiran robots amb la mateixa intel·ligència que els éssers humans. De moment, la multinacional NEC va realitzar una demostració amb el seu robot interactiu i articulat, que no només parla i interactua verbalment, sinó que també és capaç d’identificar cares i llocs i donar-ne informació. Un altre dels àmbits que també va tenir notorietat a Barcelona va ser la intel·ligència artificial. So-

bretot mitjançant els assistents digitals i els bots, que permetran que, cada vegada més, les persones recorrin al llenguatge natural per relacionar-se amb la tecnologia. Facebook, Google, Amazon, IBM i Apple són algunes de les empreses que estan desenvolupant projectes perquè entre humans i tecnologia només intervinguin les paraules. Finalment, també es va parlar de la interconnexió digital d’objectes quotidians a través d’internet: medicina, banca, negocis... L’internet de les coses té un paper cada cop més rellevant dins del sector de la indústria digital. Per això, cada cop preocupa més la seguretat i privadesa de les dades que sorgeix per la transparència i permeabilitat de les dades associades a un món ple de sensors que recol·lecten informació.

NOUS AVENÇOS DEL GRAFÈ Després de la seva irrupció durant el MWC de 2016, el material mostra, cada cop més, un enorme potencial en el sector tecnològic. En aquesta edició, va presentar-se com a suport de sensors aplicables a indústries com l’automoció o la salut. La investigadora de l’Institut de Ciències Fotòniques (ICFO), Alba Rosado, va explicar que s’estan desenvolupant fotosensors amb aquest material per a la indústria de l’automoció que permetran detectar perills als vehicles com l’existència d’objectes ocults entre la boira i imperceptibles a l’ull humà. Stijn Goossens, també membre de l’ICFO, va afegir que, amb el mateix material, s’estan desenvolupant membranes adheribles a la pell que permeten controlar les constants vitals de les persones. L’Institut Català de Nanociència i Nanotecnologia, amb el suport del Centre Nacional de Microelectrònica (CIBERbbn-CNM-CSIC), l’Institut de la Vision de París i l’empresa francesa Pixium, va presentar una pròtesi electrònica de retina creada en grafè, que s’encarrega de generar els impulsos elèctrics en resposta als estímuls procedents de l’exterior. El dispositiu podria permetre recuperar parcialment la visió a persones amb afeccions a la retina sense danyar el nervi òptic. Arben Merkoçi, director del Grup de Nanobioelectrònica i Biosensors de l’ICN2, va presentar una tecnologia desenvolupada i patentada que aprofita les propietats òptiques dels punts quàntics de grafè, que són nanoestructures que, en ser il·luminades, remeten llum en una longitud d’ona determinada. Aquesta tecnologia permet detectar la presència de compostos polifenòlics i quantificar de forma molt senzilla, la presència d’elements de gran importància en la indústria del vi, així com de contaminants com els pesticides a l’aigua. Un mètode barat, ràpid i portable amb nombroses aplicacions. Entre les tecnologies més sorprenents de la fira, va destacar una mà robòtica controlada per un braçalet amb sensors de grafè que detecten l’activitat muscular. Quan la persona obria la mà, la mà robòtica en calcava anàlogament el moviment. Aquesta tecnologia podria ser usada tant per persones que han sofert algun tipus d’amputació com per cadenes de producció a la indústria.

FULLS DELS ENGINYERS / 16

www.fullsdelsenginyers.cat

RELLANÇAMENT DEL VEHICLE AUTÒNOM La indústria automobilística ha tornat a ocupar, un any més, un paper rellevant durant el MWC 2017. La connectivitat del cotxe és una realitat que avança cada cop més ràpid. El principal repte immediat de la indústria de l’automòbil és connectar el vehicle al seu entorn de forma permanent. Per tant, el desplegament del cotxe autònom necessitarà la xarxa 5G per canalitzar l’enorme flux de dades que genera i necessita transmetre per no interrompre la connexió en cap moment: connexió amb itineraris, rutes, senyalitzacions, altres vehicles. Durant l’última dècada, el GPS ha canviat notablement els hàbits de conducció. També s’ha equipat els vehicles amb dispositius com l’aparcament automàtic mitjançant control remot. En els propers deu anys, la comunicació entre vehicles permetrà que els cotxes siguin més previsors que els conductors i puguin entendre’s entre ells per augmentar la seguretat a les carreteres. Aquest tipus de cotxe suprimirà la incertesa humana en la conducció i farà innecessària la intervenció durant els desplaçaments. Al llarg del MWC 2017, s’ha apuntat que fins al 2022 el mercat mundial de la mobilitat connectada creixerà a un ritme proper al 25% anual.

CAP A UNA CONNECTIVITAT 5G Segurament, la tecnologia que més portes obrirà en el futur serà el de les xarxes 5G. El desplegament massiu no és imminent, però, malgrat tot, el MWC hi ha centrat molta atenció ja que l’impacte s’estendrà molt més enllà de l’increment de velocitat de navegació, el rendiment dels sistemes interconnectats o l’eficiència energètica. Segons els experts citats a Barcelona, la 5G canviarà l’actual model productiu, juntament amb la intel·ligència artificial. A l’horitzó ja es visualitzen xarxes molt potents que controlaran de forma remota factories de producció amb molt pocs treballadors, faran circular cotxes i autobusos sense conductors o, per exemple, multiplicaran el nombre de sensors per gestionar des del rec d’una explotació agrària fins a l’enllumenat públic en funció de les condicions lumíniques. El desenvolupament del 5G, doncs, està estretament lligat a la millora dels serveis mèdics, a la mobilitat, a millores d’accés a serveis bancaris o a l’optimització de recursos energètics. Al marge del relacionat amb la indústria 4.0 i als usos urbans i en serveis públics, l’ús de l’anomenada internet de les coses inclou exemples tan representatius com les llars intel·ligents basades en la connectivitat de tots els objectes d’ús quotidià: neveres, rentaplats, comptadors d’aigua, calefacció, torradores, galledes d’escombraries, papereres, etc. No obstant això, encara falten força pas-

PRESÈNCIA CATALANA El Mobile World Congress 2017 va comptar amb 105 empreses catalanes, disset més que l’any passat. Una xifra que marca un nou rècord. El 2006, en la primera edició del certamen, només hi havia setze empreses amb seu a al nostre país. Distribuïdes en tres localitzacions dins de la mostra, la novetat d’aquest any es va focalitzar en les nou companyies i entitats especialitzades en tecnologia d’aeronaus no tripulades que van exposar a l’espai Catalonia Drones, en una extensió de 60 metres quadrats. En un altre espai de 800 metres quadrats, es van allotjar les 44 empreses del Stand Catalonia, creat sota el paraigua de la Generalitat de Catalunya a través d’ACC1Ó, entre les quals s’hi van integrar cinc centres tecnològics. La presència catalana es va completar amb setze empreses assentades en els 200 metres quadrats que componien l’espai App Planet. Segons dades oficials del Govern, el sector de les Tecnologies d’Informació i Comunicació a Catalunya està format per 12.800 empreses, un 2% del total, aconsegueix facturar més de 14.000 milions d’euros i ocupa 84.600 persones.

12.800 empreses

SECTOR DE LES TIC A CATALUNYA

14.000

milions d’euros DE FACTURACIÓ

84.600

llocs de treball

sos per consolidar la 5G. La tecnologia ja està disponible, però encara no hi ha un estàndard definit. Els estats encara no han adjudicat l’espectre necessari i falta desplegar físicament la xarxa. La transició cap al 5G serà progressiva, no pas com la de 3G a 4G, que va representar un canvi radical. Tècnicament, l’evolució rau en l’ampliació de la capacitat de l’espectre que ha de permetre disposar de quantitats il·limitades de freqüències en una mateixa connexió, ja que es faran servir bandes molt altes que ara tenen poc ús. La potència de la transferència de dades serà immensament superior. Amb la 4G s’aconsegueixen velocitats mitjanes d’entre 100 o 200 megabits per segon a les xarxes més avançades, amb el 5G s’arribarà a un gigabit per segon, i l’expectativa és arribar a 5 o fins i tot a 10. El més important és, en qualsevol cas, assolir velocitats de transferència que evitin els lapses de temps entre que s’ordena una acció a una màquina i aquesta l’executa. La latència –el temps que triguen les dades a arribar a la seva destinació–, és, ara per ara, el gran handicap dels sistemes d’interconnexió d’elements en espera del desplegament de la 5G. Per aquest motiu, el ritme evolutiu no tindrà fre i, fins al 2022, el mercat mundial de la mobilitat connectada creixerà a un ritme proper al 25% anual.

TECNOLOGIA

FULLS DELS ENGINYERS / 16

 Innovació

Vehicles autònoms i elèctrics contra la contaminació

Vivim moments de grans avenços aplicats als vehicles autònoms, també en l’àmbit del transport públic. A ciutats com Singapur i Masdar City (Abu Dhabi) ja hi circulen mòduls sense conductor ni rails equipats amb sensors que detecten obstacles. Fan rutes curtes i transporten una vintena de passatgers. Paral·lelament, la indústria automobilística —a banda de llençar al mercat models híbrids o 100% elèctrics que substitueixin els motors d’explosió—, ha tornat a ser protagonista al MWC 2017 exhibint també de vehicles sense xofer. El seu futur, però, es lliga a la futura connectivitat 5G, ja que han de poder reaccionar en tot moment i de manera completament segura davant d’una situació imprevista enmig de la trama urbana.

ELS COTXES VOLADORS Malgrat que les imatges semblen de ciència-ficció, es calcula que d’aquí a una dècada es consolidaran models de vehicles voladors que es podran desplaçar alhora pel cel i per la carretera. La majoria de models desenvolupats a Dubai, Holanda, Eslovàquia o els Estats Units funcionen amb motors d’explosió i aprofiten una enginyeria mixta

entre els principals avenços de la indústria de l’automòbil i la tecnologia de vols d’aparells lleugers. Però no tots els prototips funcionen amb combustible. Hi ha projectes que, a més, tenen en compte la sostenibilitat com el Vahana, el projecte de cotxe volador elèctric dissenyat per Airbus. Gràcies al bagatge de fabricant d’avions de

Tolosa, s’ha concebut com una aeronau en la qual les ales roten, fet que li permet enlairar-se i aterrar com un helicòpter i volar com un avió. Això sí, no caldrà ser pilot per conduir-lo ja que es pretén que el vehicle sigui del tot autònom. Es preveu que pugui desplaçar-se fins a 80 km, un distància que, segons els càlculs, podrà recórrer en la

meitat de temps que un cotxe. Tot i que la majoria tecnologies necessàries per fabricar-lo ja estan a l’abast —bateries, motors, components electrònics i de navegació, etc.— cal resoldre el pilotatge automàtic, un aspecte del tot clau del projecte. El vols de prova del prototip, però, estan previstos per ben aviat, a finals d’aquest 2017. 

BARCELONA I TMB, PUNTA DE LLANÇA DE LA MOBILITAT SOSTENIBLE La instrucció tècnica per a l’aplicació de criteris de sostenibilitat en vehicles de l’Ajuntament de Barcelona, prioritza l’adquisició de vehicles lleugers elèctrics i, si no és possible, cal justificar-ne els motius. Per tant, si no s’escull una opció 100% elèctrica, cal optar per una alternativa al motor d’explosió convencional (híbrids endollables, híbrids no endollables o gas). Progressivament, tant l’Ajuntament com TMB van renovant els parcs mòbils amb aquestes premisses. La Guàrdia Urbana i els Bombers han iniciat un camí sense retorn, principalment, en l’adquisició d’unitats lleugeres (motos, cotxes i furgonetes). La substitució de vehicles de gran tonatge (autobusos i camions) és més costosa i es troba en una fase més incipient.

Motos de la Guàrdia Urbana

Vehicles auxiliars de TMB

Un escúter de la Guàrdia Urbana recorre una mitjana de 4.000 quilòmetres i consumeix una mitjana de 405,8 litres de benzina anuals. La incorporació de trenta nous escúters elèctrics generarà un estalvi de gairebé 13.000 litres de combustible. Els vehicles estan adaptats a la normativa que reforça la protecció dels agents i compta amb sistemes de senyalització prioritària i acústica. La flota es podrà gestionar mitjançant GPS. Les unitats substituiran les motos de Gràcia i Sant Martí, que seran els dos nous districtes policials elèctrics després de l’Eixample. Actualment, la Guàrdia Urbana té una flota de 301 motocicletes. A partir d’ara 62 seran elèctriques, gairebé un 26% del total.

TMB també ha incorporat dotze furgonetes i turismes 100% elèctrics per a les flotes auxiliars de les empreses de Bus i Metro. Ha comptat vuit noves furgonetes elèctriques Nissan NV 200, tres per a Transports de Barcelona (TB) i una per al Metro, i quatre cotxes Nissan Leaf. L’empresa pública de transport ha aprofitat les primeres setmanes de l’any per completar la renovació que havia de fer de bona part del parc mòbil. Alhora, s’ha beneficiat dels incentius econòmics que, actualment, estan associats a l’adquisició de vehicles elèctrics. Les furgonetes elèctriques serviran de vehicles d’assistència a la xarxa de metro, mentre que els turismes serviran per a la inspecció dels autobusos.

Primer vehicle elèctric dels Bombers El Pla Estratègic de Sostenibilitat Interna de la Gerència de Seguretat i Prevenció dels Bombers de Barcelona va fer un pas endavant per avançar, en la sostenibilitat i l’eficiència energètica. El cos compta amb un vehicle, provinent de la finalització d’un rènting de quatre anys que tenia l’Ajuntament, estarà destinat als desplaçaments derivats de les tasques diàries d’oficina. Homologat per a cinc places i amb una autonomia de 110 quilòmetres, permetrà el desplaçament urbà i per les poblacions de l’àrea metropolitana.

Busos articulats Després del rodatge del sistema de càrrega ràpida a final de trajecte al punt instal·lat per Endesa al carrer Cisell, els dos Solaris Urbino de divuit metres del projecte experimental ZeEUS ja transporten els primers viatgers de la línia H16. Els articulats tenen quatre portes (s’hi accedeix per les dues de davant), endolls USB per carregar dispositius mòbils i facilitats d’accés per a persones amb mobilitat reduïda. La promoció de solucions netes compta amb quatre autobusos. Els altres dos són estàndard de la firma Irizar i solen estar assignats a les línies 20 i 34. TMB adquirirà set cotxes de gran capacitat més el 2018, amb la intenció de convertir la línia H16 en 100% elèctrica.

FULLS DELS ENGINYERS / 16

www.fullsdelsenginyers.cat

EL BUS 100% ELÈCTRIC, UN ABANDERAT DE LA MOBILITAT SOSTENIBLE Les ciutats de tot el món estan augmentant les inversions en mobilitat urbana per reduir la congestió i millorar la qualitat de l’aire. Bèlgica, per exemple, disposarà ben aviat de la xarxa europea d’autobusos elèctrics més extensa, combinada amb les estacions de càrrega necessàries per recarregar els vehicles durant el servei. Bèlgica, però, no és l’únic país que aposta per aquesta innovació tecnològica. Suècia, Luxemburg i Amèrica del Nord també estan tenint un paper capdavanter en l’adopció del transport públic elèctric. La mobilitat sostenible implica, cada cop més, una demanada creixent d’infraestructures i vehicles. Les solucions s’engloben en dos grans grups: el tramvia metropolità o, com a Bèlgica, una xarxa d’autobusos 100% elèctrica. Es debat força sobre el paper del

primer, especialment a Barcelona, però tenint en compte la magnitud i la rellevància d’un tema tan cabdal de cara al futur, val la pena valorar també les possibilitats dels sistemes de bus. Especialment, perquè les estacions de càrrega d’última generació són capaces de carregar totalment autobusos de grans dimensions, tan híbrids com elèctrics. Actualment, necessiten entre tres i sis minuts per carregar-se completament durant les parades a les estacions terminals de la línia. La interfície oberta OppCharge permet utilitzar les estacions de càrrega amb autobusos de diferents fabricants sense problemes de compatibilitat. Una de les empreses pioneres en aquest camp és la divisió Electrification Products d’ABB, que ja

ha aconseguit tres comandes dels seus sistemes de càrrega ràpida d’última generació a clients d’Europa i Nord-amèrica. De moment, totes les comandes són d’estacions de càrrega OppCharge, configurades per funcionar amb vehicles exclusivament elèctrics o híbrids fabricats per Volvo. En definitiva, els carregadors ràpids automatitzats tenen un paper clau ja que l’autobús no cal que torni a la cotxera per carregar-se, sinó que ho fa en pocs minuts cada vegada que arriba al final del trajecte. Com que no retornen a la central, els busos poden recórrer més rutes i es redueix el cost total d’explotació. Tècnicament, l’equipament també se simplifica. El vehicle pot circular amb una bateria més petita i lleugera, fet que permet augmentar la capacitat de passatgers.

Els carregadors ràpids automatitzats permeten que el bus no hagi de tornar a la cotxera per carregar-se, ho fa en pocs minuts cada vegada que arriba al final del trajecte. El disseny modular del carregador ABB, amb potències de 150 kW, 300 kW o 450 kW, s’adapta a qualsevol

sistema de bus elèctric. Les solucions de càrrega ràpida es basen en la norma IEC 61851-23, l’estàndard internacional per a la càrrega ràpida de vehicles elèctrics que, alhora, garanteix la seguretat dels sistemes. Fins ara, la ciutat belga de Charleroi, amb la compra de dotze sistemes de càrrega d’autobusos, sumats als tres que ja tenia instal·lats, ha estat la que ha fet una comanda més important a ABB i constituirà la xarxa d’autobusos elèctrics i estacions de càrrega més extensa d’Europa. El projecte de mobilitat sostenible mitjançant punts de recàrrega ràpida s’acabarà del tot el 2018, moment en què alimentarà una flota de 101 autobusos Volvo híbrids elèctrics, que donaran servei dins del sistema de transport públic de la regió federal de Valònia. 

LUIS THOMAS Enginyer industrial i responsable d’Infraestrucura de Càrrega de Vehicle Elèctric d’ABB

“L’internet de les coses és fonamental en el desenvolupament de les xarxes de càrrega del vehicle elèctric i n’és una de les bases del funcionament” La tecnologia aporta noves i millors alternatives al tramvia per a la mobilitat sostenible. Hi està d’acord? Totalment. Ara mateix hi ha altres alternatives com els autobusos elèctrics que aporten els mateixos beneficis que els tramvies i disminueixen els costos infraestructurals ja que no calen les catenàries i les vies. Fins i tot alguns autobusos articulats elèctrics d’alta capacitat disposen d’un nombre similar de places, com els que utilitzen el nostre sistema de càrrega ultrarràpida TUSI. A més, plataformes d’estandardització d’autobusos elèctrics com OPPCharge, de la qual ABB és membre fundador, permetran interoperabilitat entre els carregadors i els autobusos. Això dona llibertat als operadors a l’hora d’escollir els autobusos elèctrics i els carregadors. Quins tipus de carregadors de vehicle elèctric existeixen? Si parlem de vehicles elèctrics

en general, jo faria distinció entre carregadors de càrrega en corrent altern (AC) i en corrent continu (DC). Aquests últims, en connectar-se directament a la bateria, permeten una càrrega més ràpida ja que no tenen la limitació del rectificador embarcat en el vehicle que sí que necessiten els d’AC. I pel que fa als autobusos? En l’autobús elèctric remarco dues distincions: la primera, on es fa la càrrega. Hi ha la càrrega en dipòsit nocturna, que requereix una gran quantitat de bateries en l’autobús per aguantar tota la jornada i que afegeix pes i, per tant, en disminueix el rendiment. Per altra banda, existeix la càrrega durant el trajecte, que permet realitzar recàrregues durant la jornada. Això redueix la quantitat de bateries que ha de dur el vehicle, l’alleugereix i en millora el rendiment. Com es fa la càrrega? Per inducció. La infraestructura pot ser menys visible però l’efici-

ència és més baixa i el pes del vehicle, més gran i per contacte, amb menor pes en els vehicles i millor eficiència. Com es pot aplicar l’internet de les coses a la xarxa de vehicles elèctrics i autònoms? L’internet de les coses és fonamental en el desenvolupament de les xarxes de càrrega del vehicle elèctric i n’és una de les bases del funcionament. ABB utilitza, des de fa anys, la interconnexió al núvol de manera que els clients finals, els operadors de les xarxes, els serveis tècnics (tant els nostres com els dels clients) poden veure en tot moment l’estat dels carregadors, gestionar-los, solucionar consultes, actualitzar programari, bolcar dades... de manera remota. Això minimitza els costos d’explotació i augmenta la disponibilitat dels carregadors. Singapur va presentar fa unes setmanes uns mòduls elèctrics que no necessiten conductor. El futur del transport públic camina cap

a aquesta direcció? Encara hi ha molt camp per córrer, però, segurament, en el futur veurem com a normal la circulació autònoma dels vehicles. Quins avantatges suposa aquesta tecnologia respecte als models actuals com el tramvia? És especular, però ajudaria molt a solucionar problemes com el cansament, la mala visibilitat, les males condicions ambientals... Però, insisteixo, estem a les beceroles d’aquesta tecnologia i encara hi ha molt per fer. Quin serà el rol del vehicle elèctric d’aquí a una dècada? Veient la velocitat a la qual creixen les tecnologies implicades, sobretot les bateries elèctriques, és molt possible que d’aquí a deu anys els vehicles elèctrics estiguin en igualtat o fins i tot hagin superat els de combustió. Seran el mitjà de transport terrestre preponderant. Quines pors encara no s’han superat respecte al vehicle elèctric?

Algú admetria avui estar quatre hores en una gasolinera posant combustible al cotxe? El temor més gran, juntament amb el de l’autonomia és el del temps de càrrega, que se solucionarà fent una infraestructura eficaç. Em refereixo al fet que la càrrega pública sigui ràpida, de corrent continu, amb potències adequades a les necessitats de les bateries. Hem d’oblidar-nos de posar carregadors lents en zones públiques que només puguin realitzar càrregues que durin hores. Com està el parc elèctric de Barcelona en relació amb altres ciutats? Barcelona és una de les ciutats que estan més avançades en mobilitat elèctrica. Disposa d’una xarxa pública de carregadors ràpids, encara petita, però que va creixent dia a dia; projectes d’autobusos elèctrics, i fins i tot es detecta una massa crítica d’empreses vinculades a aquest sector que el fan bastant interessant. 

COEIC / AEIC

FULLS DELS ENGINYERS / 16

 COEIC/AEIC: Aquesta secció recull la veu dels instruments a disposició dels enginyers industrials i de les institucions i entitats que vetllen pels professionals.

El Fòrum ETSEIB 2017 acull diversos projectes innovadors d’aplicació de l’internet de les coses a la mobilitat urbana El Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya i la Mútua dels Enginyers, amb la col·laboració de l’ETSEIB (Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Industrial de Barcelona), van convocar un estudi de cas ( per a tots els estudiants de màster centrat a valorar projectes innovadors d’aplicació de l’IoT (internet de les coses) a la mobilitat urbana.

l 8 de març passat, en el marc del Fòrum ETSEIB 2017, es van presentar públicament els treballs participants. El projecte de Víctor Centellas, Juan Gallostra, Sergio Galve i Carlos Trapiello titulat “TMB como sensor de las vías urbanas” es va endur el premi. MILLORAR LA MOBILITAT URBANA Amb l’objectiu de garantir el bon estat de les vies urbanes, augmentar-ne l’eficiència dels serveis de manteniment i resoldre incidències en poc temps, el projecte guanyador centra la proposta a intentar aprofitar la xarxa de transport públic de Barcelona que, segons dades de TMB l’any 2016, estava formada per 1.060 autobusos distribuïts en 100 lí-

nies que cobrien 873,18 km. El treball proposa instal·lar càmeres als vehicles públics que puguin captar imatges dels carrers i les vies de transport i, mitjançant tècniques de visió per computador, obtenir informació constant sobre l’estat dels vials i, per extensió, del global de la ciutat. Els estudiants destaquen algunes aplicacions de la proposta com la detecció de sots o marques de vials gastades, la localització de senyals en mal estat o visibilitat, avisos d’accidents de trànsit, control de la densitat del trànsit i estat del mobiliari urbà. APLICACIONS INNOVADORES Al marge del projecte guanyador, la proposta de Carlota Comelles, David Parrilla, Cristina Blancafort i Gerard Colomer posa el punt de mira en un dels problemes que

pateixen grans ciutats com Barcelona: el col·lapse a causa d’un excés de vehicles particulars que acaba generant un descens de la qualitat de vida a causa de la contaminació. L’estudi afirma que la solució a aquests problemes passa per l’ús de mitjans de transport més sostenibles, vehicles no motoritzats o elèctrics i transport públic. A través de sensors, es podrien utilitzar les dades recollides per detectar els fluxos de trànsit i optimitzar-ne el funcionament. Per altra banda, el projecte de David Cañones, Jan Carlobell, Víctor Garcia i Jordi Piqué ha desenvolupat l’OmniGuide, un dispositiu portàtil amb un sistema de navegació que permet millorar l’autonomia de persones amb discapacitat visual. 

FULLS DELS ENGINYERS / 16

www.fullsdelsenginyers.cat

 AEIC / COEIC

In memoriam

Tota la informació sobre formació dels EIC i l’agenda d’actes a www.eic.cat

EN RECORD DE JORDI GUIX I ARMENGOU

UPDATE FORMACIÓ CONTÍNUA Adequació de màquines en ús a les normes de marcatge CE per a l’acompliment del RD 1215/1997 04/04/2017 · Presencial · Seguretat i medi ambient

BIM: Especialització en Autodesk® Revit® MEP 2016 08/05/2017 · Presencial · Enginyeria

Desenvolupament d’equips. Equips d’Alt Rendiment 06/04/2017 · Presencial · Gestió i habilitats directives

Elaboració de projectes elèctrics de Baixa Tensió 08/05/2017 · Presencial · Enginyeria

Atmosferes explosives. ATEX 19/04/2017 · Presencial · Seguretat i medi ambient

Gestió de projectes. Guia PMBOK v5 i preparació a l’examen PMP (PMI) 08/05/2017 · Presencial · Enginyeria

Internacionalització econòmica i entorn econòmic europeu 20/04/2017 · Presencial · Gestió i habilitats directives Verificació de màquines i quadres elèctrics 24/04/2017 · Presencial · Enginyeria Gestor energètic especialista en contractacions elèctriques 25/04/2017 · Presencial · Energia

Rosa Maria, Oriol, Vanda i Bruna, Mariona, Marc, Cesc i Lluc Som molts els que voldríem expressar públicament l’estima que teníem per ell: la seva junta del Col·legi, la junta de l’Associació, els amics del món col·legial, associatiu, de molts racons de la societat catalana, i de tants i tants companys d’un col·legi que en Jordi estimava profundament. Jordi Guix ha estat sempre un enamorat de la professió. A les nostres institucions tindrem altres moments per rellegir la seva trajectòria, les seves aportacions com a degà i posar en valor el seu ple compromís amb l’enginyeria i els enginyers de Catalunya. Però, en aquest moment, només voldria posar de relleu un tret que l’ha identificat sempre com a enginyer: el projecte. Va col·laborar en el programa per fomentar la vocació d’enginyers entre els estudiants de batxillerat, “EnginyCat”. Deia sempre que l’element bàsic de l’enginyer era el projecte. L’enginyer fa el projecte, tu Jordi ho has fet així; la teva vida ha estat un projecte.

Un Projecte per fer una família, un Projecte per millorar la professió a través de l’Associació i el Col·legi. Un Projecte per millorar el país amb els teus compromisos socials i polítics. Els teus Projectes segueixen vius, tu no els has pogut acabar, però hi haurà qui els continuarà: el familiar, amb la teva esposa, els fills, la jove, el gendre i els nets. Amb els del Col·legi i l’Associació, ens hi comprometrem els companys. En el del país, avui mateix hi ha molta gent que hi treballa. Deixeu-me, per acabar, llegir-vos un fragment d’una adaptació del poema “Parlem de Tu” del “Llibre d’absències” de Miquel Martí i Pol. Parlem de tu, però no pas amb pena. Senzillament parlem de tu, de com ens has deixat, de les teves coses parlem i també dels teus gustos, del que estimaves i el que no estimaves, del que feies i deies i senties, De tu parlem, però no pas amb pena L’amor que ens has donat ens compensarà una mica la pèrdua sobtada. Nosaltres et trobarem a faltar.  JORDI RENOM I SOTORRA President de l’AEIC

15/1/16

Comunicació efectiva 27/04/2017 · Presencial · Gestió i habilitats directives Marcatge CE. Nou marc legislatiu 03/05/2017 · Presencial · Seguretat i medi Aambient Innovació i creativitat: com incorporar-los en el nostre dia a dia a l’empresa 04/05/2017 · Presencial · Gestió i habilitats directives

Sistemes ciber-físics aplicats a la indústria 4.0 10/05/2017 · Presencial · Tecnologies emergents Enginyer comercial. Tècniques de venda 11/05/2017 · Presencial · Gestió i habilitats directives Introducció als sectors Aeronàutic i de l’Espai 12/05/2017 · Presencial · Enginyeria Auditoria i validació d’instal·lacions d’energia solar tèrmica mitjançant simulació dinàmica 15/05/2017 · Presencial · Energia ROS. Entorn de desenvolupament de software de robots 17/05/2017 · Presencial · Tecnologies emergents

NOVETAT: CURSOS ONLINE Introducció a la gestió del manteniment Operacions

Ruixadors automàtics Seguretat i medi ambient

Reglament d’instal·lacions en edificis. RITE Enginyeria

14:26

Muntaner 239, 1C 08021 Barcelona C

T. 93 200 93 39

TOTES LES ESPECIALITATS

CMY

SERVEIS INCLOSOS PER COL·LEGIATS/DES I FAMILIARS

• Neteja dental anual • Visites • Revisions • Visites d'urgències • Rx intraorals

ESPECIALISTES EN TOTES LES BRANQUES ODONTOLÒGIQUES. PIONERS EN IMPLANTS DE ZIRCONI I ODONTOLOGIA HOLÍSTICA I KINESIOLÒGICA.

Indústria 7, Principal 08037 Barcelona

T. 93 458 45 99 info@mirave.es www.mirave.es

La resta de serveis i tractaments, tenen tots els avantatges d’una pòlissa Dental Familiar tant per als Col·legiats/des, com per als familiars que convisquin amb ells/es. Acreditació: carnet col·legial de l’EIC. E08031263

Drmirvae_faldo.pdf

El Facility Management, generador de valor per a les empreses 26/04/2017 · Presencial · Enginyeria

Elaboració de projectes de control de soroll i aïllament acústic 09/05/2017 · Presencial · Seguretat i medi ambient

ENTREVISTA

FULLS DELS ENGINYERS / 16

“La connectivitat ha esdevingut clau per al desenvolupament econòmic i social” ALEIX VALLS, DIRECTOR GENERAL DEL MWC. Enginyer, matemàtic i doctorat en mecànica de fluids. El 2012 va impulsar el programa d’Emprendoria i Innovació del MWC de Barcelona i va encapçalar el projecte 4 Years From Now (4YFN), la plataforma de negoci per a start-ups tecnològiques que se celebra en paral·lel a la gran mostra barcelonina de la qual va ser nomenat director general el desembre de 2015 com a màxim responsable de la fundació Mobile World Capital. Anteriorment, havia treballat a Accenture, amb seu central als Estats Units, multinacional dedicada als serveis i solucions en estratègia, consultoria digital i tecnologia.

Llegeix l’entrevista sencera a www.fullsdelsenginyers.cat

TEXT I FOTO: FERRAN SARDANS

a mostra ha passat d’estar especialment centrada en dispositius mòbils a esdevenir un aparador de serveis digitals? Totalment cert. Ens els últims anys, hi ha hagut una clara evolució, no només es parla de dispositius —que també— sinó que destaquen temes com la intel·ligència artificial, l’internet de les coses, la realitat virtual... Tampoc parlem només d’empreses tecnològiques, sinó d’empreses que utilitzen la tecnologia. Per exemple, el món de l’automoció. La presència de grans fabricants de vehicles cada cop és més gran i rellevant. El cotxe connectat i el vehicle autònom són, sens dubte, a l’agenda estratègica del sector. De la mateixa manera, altres àmbits com l’assegurador, la banca, la identitat, la seguretat... Les innovacions digitals afecten tots els camps. Tot això fa que el MWC s’estigui posicionant com l’aparador de les principals innovacions digitals transversals als diferents sectors. Quin és el “next element” que anunciava el cartell publicitari? El director de màrqueting de la GSMA va explicar en la presentació que s’havia escollit “The next element” perquè, d’alguna manera, la connectivitat —no pas el dispositiu, sinó el concepte de la connectivitat— està generant un nou element

bàsic i fonamental de l’economia i la societat. El concepte es deixa de centrar únicament en els dispositiu i es converteix en un element fonamental per desenvolupar nous negocis, optimitzar la producció o generar nous models socials i relacionals. Un element vertebrador de les cadenes de valor. Això representa un canvi de paradigma. Té aturador aquest nou canvi d’època? No, tot just acaba de començar. La 5G ha obert moltes portes en aquest MWC? L’any passat alguns fabricants ja van presentar les primeres propostes de com seria des d’un punt de vista tecnològic. Aquest any ha estat un dels principals temes del congrés. És una evolució de la connectivitat de la xarxa que té dos elements diferenciadors respecte a l’actual: la velocitat de descàrrega (és a dir, com de ràpid accedeixes a la dada) i la latència (el temps de resposta entre una ordre i la reacció). A dia d’avui, a nivell d’usuari corrent domèstic o particular, la latència amb 4G ja és molt baixa, gairebé ni l’apreciem. Però les latències de 5G permeten imaginar certs processos en què el temps de resposta és crític, com una operació remota o la conducció autònoma. Es podrà operar des de l’altra punta del món i apagar incendis amb vehicles sense conductor. Un altre tema rellevant, precisament, ha estat el vehicle autònom.

En el sector de l’automoció hi ha tres grans eixos d’innovació. Un és el vehicle connectat que interactua amb el seu entorn: la comunicació vehicle a vehicle, del vehicle amb la ciutat, amb la carretera... Per això calen vehicles capaços d’enviar i rebre dades. El segon gran

El 4YFN, nascut fa quatre anys, ha multiplicat per deu el nombre d’assistents, inversors i expositors” eix és el vehicle autònom, aquell que, amb la tecnologia adequada, no necessita ser conduït per un humà o que disposa de parts de la conducció assistides. Finalment, hi ha el vehicle electrificat: com substituir el vehicle de combustió per l’elèctric, que també té un component digital important. És a dir, com es carrega i descarrega la bateria, els consum, com accedir-hi a través de la xarxa... Aquestes tres grans línies d’actuació estan convergint com a concepte de vehicle del futur. Cada cop hi hauran més propostes i innovacions en tots els camps. Serà progressiu: avui aparca sol, demà conduirà en certs moments com en els embussos, i demà passat no

necessitarà ni volant. Segurament aviat veurem carrils segregats per a vehicles autònoms i una adopció cada cop més progressiva. Què ha aportat el grafè al MWC 2017? Els materials bidireccionals són una gran promesa. Encara estan en una fase de recerca, però és evident que moltes de les propietats del grafè o altres materials bidireccionals tindran un gran impacte en molts àmbits. Per una banda, pel disseny de bateries amb capacitats de càrrega i emmagatzematge molt més ràpides i eficients que aconsegueixin més prestacions. Per altra banda, per habilitar noves interfícies d’interacció. Molts materials bidireccionals tenen propietats elèctriques que permeten imaginar noves interfícies d’interacció que sortiran del que avui és només la pantalla tàctil. Per últim, hi ha la durabilitat. Aquests materials tenen una resistència que permet imaginar-los en molts contextos. La robòtica també ha estat molt present enguany... La robòtica és bàsicament una resposta a la intel·ligència artificial en unes condicions externes. Una cosa és que hagi de respondre a uns estímuls principalment digitals, i, per tant, no necessiti presència física perquè interactua amb dades i proporciona un resultat. Un altra qüestió és quan es vol que la intel·ligència artificial inte-

® PREFABRICAT EMPAQUETABLE FIABLE PROVAT DESMUNTABLE REUTILITZABLE Producte de 2PE PILOTES, SL m. 696 402 850 / T. 93 763 26 99

Av. Maresme 9 / 08396 Sant Cebrià de V.

Empresa adherida al Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya Membre protector de l’associació de consultors d’estructures

ractuï amb el món. Cal introduir-la dins d’una carcassa, que acostuma a ser un robot. Si preguntes quin nivell de desenvolupament té la intel·ligència artificial, la resposta és que altíssim, molt espectacular. Des d’un punt de vista mecànic, de motors, de bateries, de capacitat d’interacció amb el món real, encara hi ha molt recorregut, perquè els robots acaben sent molt funcionals i fan activitats concretes. Tenim capacitat per dotar-los de moltíssima intel·ligència, però, des d’un punt de vista mecànic, encara no hem resolt el desenvolupament de prestacions múltiples. El 4YFN ha aportat a les startups un escenari ideal per donar a conèixer les seves innovacions? El 4YFN va néixer fa quatre anys i, des de llavors, hem multiplicat per deu el nombre d’assistents, inversors i expositors. Això respon a quelcom que ja tenim molt interioritzat. Avui en dia no pots entendre el sector de la tecnologia digital sense el paper de l’empresa emergent que constantment aporta valor afegit. Aquest any ha tingut una assistència de 20.000 persones i s’ha consolidat com a complement perfecte del MWC. En un hi ha els grans players del sector i l’altre aporta innovació i projectes pioners de creació recent, que donen valor afegit a la indústria. Sense el rol de la start-up és impossible tenir una visió completa de què està passant al nostre sector. 