Fulls dels enginyers 04 abril 2016 by Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya

RESILIÈNCIA A CATALUNYA

CATALAN ENGINEERS WORLDWIDE

BONÀREA I L’ENGINYERIA

Barcelona ha acollit la Barcelona Resilience Week, que ha tingut en el COEIC una de les seves seus. PÀG.05

Neix la plataforma digital de la nova Comissió Internacional dels EIC. PÀG.10

Entrevistem Andreu Puig, director del Departament d’Enginyeria i Energia a Grup Alimentari Guissona. PÀG.12

Visita www.fullsdelsenginyers.cat i accedeix a tots els continguts

FULLS DELS ENGINYERS 04/ ABRIL 2016

El diari dels Enginyers Industrials de Catalunya

FOTO: Isabel Marquès

n TEMA DEL MES

Fabricació additiva: en el centre de la indústria 4.0 Els sectors en què s’aplica són el health care, el transport (automòbil i aeronàutica), el retail i consumer i l’arquitectura i hàbitat PÀG.06 // La fabricació additiva o 3D printing és una de les tecnologies disruptives situades en el centre de la quarta revolució industrial o indústria 4.0, tant per la seva capacitat per afavorir la rapidesa i el disseny en el des-

envolupament i la producció de prototips i components com pels canvis que pot implicar en el sector logístic mundial. En els darrers anys hem viscut una veritable eclosió, tant des del punt de vista industrial com so-

El mercat d’equips i serveis de la fabricació additiva va créixer un 35,2% en un any i es va situar en 4.104 milions de dòlars el 2014

cial, del fenomen de la impressió en 3D. Gegants industrials com Airbus, Boeing, General Motors, Jaguar i Siemens estan apostant clarament per aquesta tecnologia. HP ha creat la seva pròpia tecnologia de fabricació additiva,

anomenada HP Multi Jet FusionTM Technology, íntegrament des del centre de R+D de Sant Cugat del Vallès. Ja han sorgit les primeres fires professionals a l’Estat espanyol, organitzades a Bilbao i Barcelona.

Encara queda molt camí per recórrer, però la fabricació additiva ha vingut per quedar-se i complementar els processos industrials tradicionals de producció. El canvi de debò encara ha d’arribar.l

n INFRAESTRUCTURA

n MOBILITAT

n TECNOLOGIA

Smart ports: innovació i tecnologia portuària

Recórrer 563 km en 35 minuts

El potencial revolucionari del grafè

PÀG.08 // Els ports marítims són infraestructures amb un ampli recorregut per implementar-hi les darreres solucions tecnològiques “intel·ligents” amb l’objectiu d’optimitzar-ne l’eficiència i millorar el medi ambient. Les autoritats portuàries de Tarragona i Barcelona fa temps que hi treballen amb aquests objectius. De fet, com a instal·lacions urbanes que són, els ports catalans s’han d’entendre en el context de l’estratègia global d’una smart city. l n

PÀG.04 // Connectar les ciutats de Los Angeles i San Francisco en un temps inferior als 35 minuts. O, el que és el mateix, 563 quilòmetres a més de 1.100 km/h. Aquest ha estat el repte llençat per Elon Musk, l’inventor i fundador de SpaceX, en la convocatòria anomenada Hyperloop Pod Competition. En aquest concurs va triomfar Makers, un grup de treball de la Universitat Politècnica de València que va aconseguir dos premis: Premi Absolut en Disseny i Premi a l’Excel·lència Tècnica en el Subsistema de Propulsió/Compressió. l

OPINIÓ // PÀG.03

PÀG.03 // La transparència, flexibilitat, resistència i conductivitat electrònica excepcionals. Està considerat el primer material bidireccional de la història i la llum passa a través seu. Aquestes són algunes de les propietats excepcionals que poden convertir el grafè en un material potencialment transformador per a moltes aplicacions. Malgrat això, produir-lo industrialment presenta encara problemes per resoldre. l

OPINIÓ // PÀG.03

“La COP21 de París dóna un senyal clar i inequívoc de la necessitat de lluitar contra el canvi climàtic”

“Els enginyers tenim l’obligació de repensar la nostra funció davant del repte mundial del canvi climàtic”

IÑAKI GILI, RESPONSABLE DE MITIGACIÓ DE L’OFICINA CATALANA DEL CANVI CLIMÀTIC DE LA

JORDI LLOVERA. DOCTOR ENGINYER. GUANYADOR DEL GREEN BUILDING SOLUTIONS AWARD,

GENERALITAT DE CATALUNYA

EN LA CONFERÈNCIA COP21 PARÍS 2015

OPINIÓ

FULLS DELS ENGINYERS / 04

n Editorial

Segons l’agenda estratègica de R+D de la Plataforma Europea de Fabricació Additiva, en els propers anys caldrà augmentar la velocitat de fabricació de peces i reduir el temps de fabricació de cada capa.

Una tecnologia de conseqüències imprevisibles l darrer informe Wohlers Report 2015 ofereix unes dades irrefutables sobre l’evolució del creixement del mercat mundial d’equips i serveis relacionats amb la fabricació additiva. Dels 3.033 milions de dòlars facturats l’any 2013 es va passar als 4.104 milions de dòlars de l’any 2014. Un augment del 35,2%. Una altra dada a retenir de l’esmentat informe confirma la tendència alcista d’aquest mercat. La venda de matèria primera destinada a les tecnologies de fabricació additiva va créixer dels 493,91 milions de dòlars del 2013 als 640 milions de l’any següent. Malgrat aquesta tendència positiva, Espanya només compta amb l’1,3% dels equips de fabricació additiva, a anys llum del 3,4% d’Itàlia, del 8,7% d’Alemanya, el 9,3% del Japó o el 38% dels EUA. Aquesta manca de confiança en la rendibilitat està fent que l’Estat espanyol estigui quedant enrere quan aquesta tecnologia esclati definitivament. Continua veient-se com una despesa i no com una inversió. No obstant això, alguns signes d’un canvi de mentalitat els podem trobar en la contínua organització de jornades, conferències i webinars. En aquesta línia, Bilbao i Barcelona organitzen enguany les primeres fires professionals sobre la fabricació additiva.

“

Potser encara, a casa nostra, no som gaire conscients de la magnitud del canvi de paradigma en la fabricació i el desenvolupament que està comportant, i comportarà, l’additive manufacturing. Malgrat el grandíssim potencial d’aquesta tecnologia, a hores d’ara la fabricació additiva no té entre les seves característiques principals la rapidesa, i menys en la producció en sèrie. Està destinada a produccions curtes i personalitzades. On mostra totes les seves possibilitats és en el prototipatge i el desenvolupament. Hi ha veus que vaticinen que en els propers quinze o vint anys l’additive manufacturing no només acompanyarà els processos tradicionals de fabricació, sinó que els igualarà o superarà en eficiència. El que sí que queda clar és que, entre altres conseqüències, la fabricació additiva revolucionarà el sistema logístic actual i serà al centre de la indústria 4.0. A més, apareixeran nous perfils professionals vinculats a l’enginyeria. HP i altres empreses desenvolupadores de tecnologia estan en disposició de crear una mateixa peça que ofereixi rigidesa en un extrem i flexibilitat en un altre. El futur del disseny, de les prestacions i de les propietats físiques dels productes finals està en mans de la fabricació additiva. l

1,3% ESPANYA

3,2% ARQUITECTURA

2,7% COREA

3,9% ALTRES

3,2% FRANÇA 6,6% DEFENSA

3,4% ITÀLIA

8,2% FORMACIÓ

4,4% REGNE UNIT

13,1% MÈDIC / DENTAL

9,2% XINA 8,7% ALEMANYA

14,8% AERONÀUTICA / ESPAI

9,3% JAPÓ 16,1% VEHICLES DE MOTOR

16,6% CONSUM / ELECTRÒNICA 38% EUA

17,5% PRODUCTES INDUSTRIALS

n Sonòmetre

n Altaveu

“Una bona distribució de la població necessita les millores que ens aporten els serveis per poder desenvolupar-se”

SECTORS INDUSTRIALS APLICACIÓ AM (Font: Wohlers Report 2015)

EQUIPS INSTAL·LATS (Font: Wohlers Report 2015)

L’Observatori de la Competitivitat 2012

Sector de l’alimentació

_110

ANDREU PUIG Director del Departament d’Enginyeria i Energia a Grup Alimentari Guissona

EDITA: Associació/Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya AEIC President: Jordi Renom Sotorra Vicepresident 1r: Jordi Guix i Armengou Vicepresident 2n: Ricardo Granados i García Secretària: Olga Tomás i Huerva COEIC Degà: Jordi Guix Armengou Vicedegà: Pere Roca Secretari: Jordi Mas i Sabaté Demarcacions del COEIC-AEIC Girona: Jaume Masgrau Lleida: Joaquim Llop

IDP participa en el projecte de R+D Metgrow+

Grifols inverteix 3,75 M€ en la lluita contra el VIH

Eurecat-CTM investiga com evitar el desgast en la maquinària

IDP participa, liderant el paquet de treball per a la valorització de la matriu mineral de residus, en el projecte europeu Metgrow +, emmarcat en el programa Horizon 2020. L’objectiu és desenvolupar noves tecnologies metal·lúrgiques innovadores que permetin dissenys flexibles, rendibles i sostenibles en la valorització de metalls de baixa llei, tant en fonts primàries com en recursos secundaris. El projecte compta amb un pressupost de 7,9 milions d’euros.

Grifols inverteix inicialment 3,75 milions d’euros en AlbaJuna Therapeutics per finançar el desenvolupament i la producció d’anticossos terapèutics contra el VIH. AlbaJunaTherapeutics és una spin-off de l’Institut de Recerca de la Sida IrsiCaixa, impulsat conjuntament per l’Obra Social “la Caixa” i el Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya, constituïda per promoure el desenvolupament preclínic i clínic d’anticossos monoclonals que neutralitzen l’acció del VIH en el cos.

Investigadors del centre tecnològic Eurecat-CTM participen en el projecte Intedureca, que estudia noves tecnologies i materials de recàrrega dura a fi d’evitar la corrosió i el desgast a elevades temperatures en components mecànics, maquinària i instruments. Els sectors en què s’aplica són els fabricants de vàlvules, mineria, indústria del ciment, siderúrgia, petroquímica, generació d’energia, química del plàstic i tèxtil, entre d’altres.

Catalunya Central: Mireia Félix Tarragona: Lluís Maestre Delegació del Vallès: Francesc Figueras AEIC - COEIC Director general: Pere Homs Consell de redacció: Jordi Guix, Jordi Renom, Pere Roca, Jordi Vericat i Laura Ivern Responsable de Comunicació: Eva Díaz Coordinació: Anna Carrió Cap de Redacció: Albert López Redacció: Albert López, Francesc Soler, Pablo Monfort i Ferran Sardans Publicitat: Pilar Alonso i Sonia Olivera Infografia: Noel Zaragoza Fotografia: Noel Zaragoza i Isabel Marquès Disseny i maquetació: Anna Carrió

Correcció lingüística: Ester Ollé Impressió: Vanguard Gràfic S.A. Dipòsit legal: B 26367-2015 ISSN: 2013-3332 Administració i distribució: Enginyers Industrials de Catalunya Via Laietana, 39 - 08003 Barcelona T: 933 192 300 / F: 933 100 681 a/e: fulls@mail.eic.cat Els articles signats no representen l’opinió dels Fulls dels Enginyers. D’acord amb la Política de protecció de dades de caràcter personal que tenen implantada el Col·legi i l’Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya, s’informa que, atès que l’anuari és un fitxer que té

legalment atribuïda la condició de font accessible al públic i vist que s’està emprant per a activitats comercials, s’explicitarà en el fitxer de manera destacada que dites dades no es podran utilitzar per a finalitats de publicitat o prospecció comercial. No obstant això, tenint en compte que aquest és un dret al qual els interessats poden renunciar, quan un col·legiat i/o associat així ens ho manifesti es farà constar en el fitxer que l’interessat ha informat del seu consentiment perquè s’usin les seves dades per a publicitat o prospecció comercial. Aquest consentiment s’ha de comunicar pels mitjans següents: per correu electrònic a lopd@eic.cat, per fax amb la referència LOPD al 933 100 681 o per escrit adreçat al Col·legi Oficial i l’Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya amb la referència LOPD a la Via Laietana, 39, 08003, de Barcelona.

FULLS DELS ENGINYERS / 04

www.fullsdelsenginyers.cat

n Notícies

n Tribuna

IÑAKI GILI Responsable de Mitigació de l’Oficina Catalana de Canvi Climàtic de la Generalitat de Catalunya

Un got mig ple

l consens general dels que participem en aquestes negociacions és que París va ser un èxit. Tanmateix, alguns sectors socials el valoren amb un cert escepticisme. Got mig ple, got mig buit. La gran confluència d’interessos particulars dels països fa que sigui extremadament complex arribar a un punt de trobada per salvaguardar l’interès global. El més destacable de l’Acord és que el món dóna un senyal clar i inequívoc de la necessitat de lluitar contra el canvi climàtic i que crea un sistema molt sòlid per al seguiment dels països. Les administracions saben cap on han de dirigir les seves polítiques. El sector privat ja té un senyal clar sobre el canvi climàtic, possiblement un senyal molt més clar que en altres àmbits de la seva activitat. I només veig el got mig ple perquè, per tal d’arribar a un acord, pel camí s’han quedat coses, i entre les més significatives, la navegació i aviació internacionals i una concreció més gran sobre la reducció global d’emissions. París ens traça un camí, ben construït i equilibrat. Ara només l’hem de recórrer durant els propers anys i això resta a la voluntat dels governants. El futur ens ho dirà. És a les nostres mans. Però París va fer la seva feina i amb bona nota. l

Més informació a www.fullsdelsenginyers.cat JORDI LLOVERA Doctor enginyer. Guanyador del Green Building Energy Solutions Awards a la conferència COP 21 París 2015

La COP21 de París i Andorra, lligats pel reconeixement a l’eficiència energètica

ls enginyers tenim l’obligació de repensar la nostra funció davant del repte mundial del canvi climàtic. Recau sobre la nostra responsabilitat directa donar solucions i la veritat és que n’hi ha. Com a mostra, aquí n’hi ha un exemple. L’empresa d’enginyeria Enginesa va rebre el mes de desembre passat el Green Building Solutions Award en la Conferència Mundial sobre el Canvi Climàtic de París COP21. El premi el varen rebre per la reforma de l’edifici Aconca-

gua d’Andorra la Vella, on es varen aplicar totes les tecnologies disponibles a la millora energètica. En l’edifici de 27 apartaments, que ja tenia més de trenta anys, es van aïllar les façanes, es varen canviar finestres per altres de més aïllants amb vidres triples i es va substituir la caldera de gasoil per una bomba de calor de calefacció i una altra d’aigua calenta, a més de multitud de detalls que milloraven els ponts tèrmics i les fuites de calor cap a l’exterior de l’edifici. El resultat és que cada apartament, que gastava abans de la re-

forma una mitjana de 150 €/mes, ara gasta 9 €. A més, una bona part ni tan sols posa en marxa la calefacció per estar confortables en tot l’hivern. La potència de l’antiga caldera de calefacció de 350 kW s’ha reduït a 15 kW elèctrics per escalfar els 27 apartaments, és a dir, 550 W/ apartament, o el que és el mateix, amb un assecador de cabells es poden escalfar dos pisos el dia més fred de l’any. Les reduccions d’emissions són superiors al 93%, cosa que contribueix favorablement a la lluita contra el canvi climàtic. l

n Radiografia

El grafè, un material amb potencial revolucionari

El grafè és un material que ja valoraven les generacions de vuitanta anys enrere, però del que hem sentit a parlar molt durant els darrers anys arran del Premi Nobel de Física que van guanyar el 2010 els russos Andre Geim i Konstantin Novoselov com a resultat de la seva investigació sobre com obtenir-lo a partir del grafit.

Aquest sistema de fonamentació, molt utilitzat en entorns industrials, es compon d’elements prefabricats de fàcil i ràpida instal·lació i que impliquen un mínim imapcte en l’entorn. Aquestes estructures es poden desinstal·lar i reutilitzar en un altre emplaçament. El piloedre és una peça de formigó armat d’alta qualitat, manejable manualment (30 kg) i travessada per barres d’acer galvanitzat. La connexió amb les estructures a suportar es resol amb una rosca que permet connectar qualsevol tipologia de recolzament. l

Elecnor Deimos participa en el programa ExoMars ExoMars és el programa d’exploració a Mart promogut per l’Agència Espacial Europea en col·laboració amb l’Agència Espacial Federal Russa. Consta de dues missions, la primera de les quals s’ha llançat el 14 de març. La segona s’enviarà d’aquí a dos anys. Elecnor Deimos té una participació de primer nivell dins l’equip d’ExoMars: és responsable del disseny, l’anàlisi i la verificació de la fase d’entrada atmosfèrica a Mart del mòdul de descens, a més de dissenyar el sistema de navegació de la fase de transferència interplanetària. l

Ercros obté un benefici superior als 7 milions d’euros

Abans i després de la rehabilitació energètica de l’edifici Aconcagua d’Andorra la Vella.

erò, què és el grafè? Col·loquialment, i segons el doctor enginyer industrial i professor de la UPC durant quaranta anys Pere Brunet, “és com un immens llençol d’àtoms de carboni”. El grafè és una làmina bidimensional d’àtoms, units entre ells i que formen una xarxa de cel·les hexagonals. Els àtoms de carboni es connecten i cristal·litzen en aquesta munió d’hexàgons que formen una estructura plana amb el gruix d’un àtom. “De fet, és el primer material bidimensional de la història. És tan prim que la llum passa a través seu”, afirma Brunet. El grafè és transparent, flexible, molt resistent i amb una conductivitat electrònica superior a la del coure i cent vegades superior a la del silici. “En una societat concebuda tridimensionalment, les làmines de

Piloedre, una alternativa de fonamentació

grafè ens acosten a l’abstracció geomètrica dels plans d’Euclides i de les superfícies de Gauss i Riemann, alhora que ens apropen al concepte d’àtom”, confirma Pere Brunet.

Quan el grafè s’introdueixi en l’electrònica, deixarem de conèixer moltes coses com fins ara. “Us imagineu en un futur pròxim treballant amb ordinadors plegables o tenir pantalles flexibles de televisió que

podrem penjar a la paret com un pòster i després plegar i guardar a la butxaca?”, reflexiona Brunet. Actualment, la Comissió Europea ha invertit en el desenvolupament del grafè a través d’un gran projecte

de recerca anomenat FET (Future & Emerging Technologies), amb empreses i centres d’investigació de tretze països diferents. L’objectiu és transformar la recerca de laboratori en algunes aplicacions que puguin

ser realment útils per a la societat europea. La inversió s’allargarà fins l’any 2023 i els resultats més importants encara han d’arribar. S’està experimentant amb bateries recarregables amb ànode de liti i càtode de sofre, per substituir les bateries d’ions de liti que ara tenim als telèfons mòbils, ordinadors portàtils o altres dispositius. La idea és embolicar i protegir els grànuls de sofre del càtode amb una capa porosa de grafè. Però, si tot sembla tan positiu, per què no s’ha fabricat ja de manera massiva a un preu raonable? El doctor enginyer industrial Pere Brunet té la resposta: “La fabricació de grafè comporta grans problemes tecnològics, ja que es tracta de sintetitzar làmines d’una sola capa d’àtoms. Estem parlant de fabricar làmines d’un gruix d’un àngstrom, unes làmines que són un milió de vegades més fines que un foli de paper”. l

Ercros ha publicat els resultats obtinguts durant el darrer any, en què ha aconseguit un benefici de 7,24 milions d’euros. Aquest xifra supera en 13,53 milions d’euros la de l’exercici de 2014, any en què va registrar una pèrdua de 6,29 milions d’euros. L’entrada en beneficis obeeix tant al creixement de les vendes com a la moderació de les despeses, així com a l’efecte de les mesures de millora de la productivitat implementades en els darrers anys. Es preveu que els resultats d’Ercros es mantinguin en un rang similar al de 2015. l

TEXSA llança el nou catàleg d’aïllament acústic TEXSA ha llançat el nou catàleg d’aïllament acústic per a cobertes metàl·liques. L’aïllament acústic Tecsound de TEXSA ja ha estat utilitzat en cobertes d’obres emblemàtiques com l’edifici, guardonat amb el Premi Mies van der Rohe 2015, de la Filharmònica de Szczecin (Polònia), l’O2 Arena de Richard Rogers a Londres (el Regne Unit), el Palasport Olimpico d’Arata Isozaki a Torí (Itàlia), la Caja Mágica de Dominique Perrault a Madrid o la T-1 de Ricardo Bofill de l’aeroport de Barcelona. l

ACTUALITAT

FULLS DELS ENGINYERS / 04

n Tecnologia

Viatjar en tren a 1.000 km/h

Des del primer quart del segle XX, la comunitat tecnològica treballa en prototips de trens d’altíssima velocitat que connectin grans nuclis de població d’un estat o de més d’un. L’any 2015, l’inventor i fundador de SpaceX, Elon Musk, va obrir una convocatòria anomenada Hyperloop amb l’objectiu d’aconseguir una proposta de tren que permetés connectar Los Angeles amb San Francisco en un temps inferior als 35 minuts, és a dir, 563 quilòmetres a més de 1.100 km/h. I en aquesta convocatòria va triomfar Makers, un grup de treball de la Universitat Politècnica de València que va aconseguir dos premis en la Hyperloop Pod Competition: Premi Absolut en Disseny i Premi a l’Excel·lència Tècnica en el Subsistema de Propulsió/Compressió.

TEXT: PABLO MONFORT

a clau d’aquesta proposta és eliminar el fregament. En altes velocitats, la resistència aerodinàmica suposa la pràctica totalitat del consum energètic. El primer pas és eliminar aquesta resistència a través de l’ús d’un mitjà menys dens: un tub parcialment buidat d’aire a través del qual viatja el pod. L’altra font de consum és el fregament per rodament, que aconsegueix evitar problemes de desgast del pod mitjançant la levitació magnètica dins

Sabadell Professional �

el tub a partir d’una certa velocitat. PREMI ABSOLUT EN DISSENY L’equip Makers ha eliminat les plaques d’alumini, el rail central i la base de formigó que la pista de proves incorpora dins el tub per al guiatge i la levitació dels prototips. Aquest fet, a més de reduir la despesa de la construcció en un 30%, permet equilibrar el pod amb l’objectiu de compensar les forces dels revolts sobre els passatgers i disminuir els radis de curvatura mínims del sistema.

�

Una cosa és dir que treballem en PRO dels professionals. Una altra és fer-ho:

Compte

Expansió�Plus�PRO Document Publicitari. Data d'emissió: Abril 2016 Condicions revisables en funció de l’evolució del mercat. S’aplicaran les que estiguin en vigor al banc en el moment de la formalització.

T’abonem el 10% de la teva quota de col·legiat*

-------------------------------------------------------------------------------------

comissions d’administració i manteniment.**

+ 3%

de devolució (mínim 5�euros i fins a 50�euros al mes) en els principals rebuts domiciliats i sobre les compres amb targeta de crèdit en comerços d’alimentació.(1)

3% TAE

de remuneració

en compte sobre els 10.000 primers euros, en cas de tenir saldos en estalvi-inversió superiors a 30.000�euros.(2)

------------------------------------------------------------------------------------Truca’ns al 902�383�666, identifica't com a membre del teu col·lectiu, organitzem una reunió i comencem a treballar. sabadellprofessional.com El Compte Expansió Plus PRO és exclusiu per a uns determinats col·lectius professionals. Pregunta al teu gestor quina és la solució financera concreta per al teu col·lectiu. 1. Rebuts domiciliats que corresponguin, com a emissor, a organitzacions no governamentals (ONG) registrades en l’Agència Espanyola de Cooperació i els rebuts de col·legis, escoles bressol i universitats carregats durant el mes. S’ha de tractar de centres docents espanyols (públics, privats i concertats) i en queden excloses les despeses d’acadèmies particulars, col·legis professionals o despeses diferents a les d’escolarització. Tampoc s’hi inclouen les despeses en concepte de postgraus, màsters i doctorats. Operacions de compra fetes a crèdit incloses en la liquidació del mes, amb les targetes modalitat Classic, Or, Premium, Platinum i Shopping Or el contracte de les quals estigui associat a aquest compte, en els establiments comercials d’alimentació inclosos, que es poden consultar en la pàgina www.bancsabadell.com/compteexpansioplus. 2. Per tenir accés a aquesta retribució, els titulars han de tenir un saldo mitjà mensual en el banc superior a 30.000 euros en recursos, calculat com la suma de saldos del mes anterior de: comptes a la vista, dipòsits, renda fixa a venciment, assegurances de vida-estalvi, fons d’inversió, valors cotitzables i no cotitzables, plans de pensions, plans de previsió d’EPSV i BS Fons Gran Selecció. No es té en compte per al còmput del saldo mitjà el saldo existent en aquest Compte Expansió Plus PRO ni en cap altre de les mateixes característiques en què els titulars siguin intervinents. Sí que es té en consideració el nombre de cotitulars, per la qual cosa el saldo mínim existent en l’entitat com a requisit és el pres proporcionalment per a cada cotitular. No es remuneren els saldos durant el primer mes de vida del Compte Expansió Plus PRO. En cas que no s’assoleixi per part dels titulars el saldo mínim que dóna dret a la retribució del Compte Expansió Plus PRO, la liquidació es fa al 0 % per aquest concepte. Rendibilitat: per al tram de saldo diari que excedeixi els 10.000 euros: 0 % TIN. Per al tram de saldo diari des de 0 fins a un màxim de 10.000 euros: 2,919 % TIN, 1,9910 % TAE (calculada tenint en compte els dos tipus d’interès per al supòsit de permanència del saldo mitjà diari durant un any complet). Exemple de liquidació en un any: saldo en compte de 15.000 euros diaris, saldo diari sobre el qual es remunera: 10.000 euros; freqüència 12 (mensual); interessos liquidats en l’any: 291,90 euros. Oferta vàlida, a partir Abril 2016, per la domiciliació en el Compte Expansió Plus PRO d’una nòmina, pensió o ingrés regular mensual per un import mínim de 3.000 euros (se n’exclouen els ingressos procedents de comptes oberts en el grup Banc Sabadell a nom del mateix titular). Així mateix, també cal haver-hi domiciliat 2 rebuts domèstics en els 2 últims mesos. Fins a un màxim de 100 euros anuals per compte, amb la quota domiciliada. L'abonament es farà durant el mes de gener de l'any següent.

�

Captura el codi QR i coneix la nostra news ‘Professional Informa’

AHEEEHAPEIALCIENCGDGFPLAIPAHEEEHA BNFFFNBPFPIDELBPFGMDIDMPBPBNFFFNB HFFDKIFNDMAFBMFOABBLLFMIOHIOFHBIB PIFCAMFGJGFIDDJDKJOIFOGHHAOAFDILP POCHNCFPOKJOHHOFEEAPJHEKICCJBADFC EBNJHLFELCBOOODPMBIDIBLBMOIONKFIJ MFNFFFEPDGLDMBACFDCIMIOIAHFHAEMOG APBBBPAPIIMFIHMIDMLGCFHEEHEEGJHJG HHHHHHHPHHPHPHPPPHPHHHPHPPPHHHHPP

Llegeix l’entrevista a www.fullsdelsenginyers.cat

Com que ja no disposaven de cap tipus de superfície conductora sobre la qual levitar per corrents induïts, van plantejar un sistema de levitació que funcionés sense ells. El sistema que plantegen va ser diferent de tots els altres del concurs a Texas, i com que funciona millor prop de la paret, van poder prescindir de geometries del pod que no aprofitaven la secció del tub i optar per una configuració cilíndrica, i deixar només una separació mínima que permetés un control segur de la distància a les parets. PREMI A L’EXCEL·LÈNCIA TÈCNICA El principi bàsic és la propulsió per reacció. El pod admet l’aire que es troba dins del tub, el comprimeix per tal de deixar espai per a la cabina de passatgers i la bateria i el transporta fins a la part posterior. Tot el sistema és elèctric i alimentat per un banc de bateries que es canvia al final de cada trajecte. La frenada es realitza controlant activament la sobrepressió que es produeix en la part davantera del tren quan s’admet menys aire que aquell que el pod desplaça. En aquesta situació, la turbina recupera el màxim d’energia possible de la compressió de l’aire. El sistema d’imants per aconseguir la levitació es basa en un sistema híbrid d’imants permanents i electroimants. Funciona mitjançant l’atracció de la part superior del tub, que és d’acer, i permet que no consumeixi energia elèctrica, ja que el gruix de la força el produeix l’imant permanent. Els electroimants s’utilitzen per controlar en tot moment la distància al tub i mantenir estable el pod. ALTRES INICIATIVES Els trens més semblants són els coneguts Maglev japonesos, que també utilitzen l’efecte magnètic però de forma diferent al Hyperloop. Els Maglev són molt més costosos, perquè els imants han de recórrer tota la via i no estan situats en el pod. El més ràpid ha aconseguit arribar a velocitats d’uns 600 km/h. D’altra banda, l’avió experimental X-43, propulsat per un scramjet (estatoreactor de combustió supersònica), va assolir velocitats de més d’11.000 km/h i hi ha projectes d’avions espacials hipersònics que serien capaços de sortir de Londres i aterrar a Nova York en temps inferiors a una hora. Respecte a alguna iniciativa similar al Hyperloop, el grup ET3 planteja un cordó umbilical mundial d’alta velocitat, juntament amb ramals locals, que arribi a prop de 1.000 km/h. Quant als trens convencionals, mai s’ha plantejat. Cal recordar que el Hyperloop s’assembla més a un avió que a un tren. l

FULLS DELS ENGINYERS / 04

Resiliència: adaptar-se o morir TEXT: PABLO MONFORT

La resiliència és un d’aquests termes que s’han posat de moda durant el segle XXI. Però, què significa? La resiliència és la capacitat per afrontar l’adversitat i adaptar-se bé davant les tragèdies o amenaces. I Barcelona, durant el mes de març, ha celebrat la Barcelona Resilience Week, que ha comptat amb prestigiosos ponents internacionals i que ha repartit la seva activitat en diverses seus, una de les quals la del Col·legi Oficial d’Enginyers Industrials de Catalunya a la Via Laietana.

om seria una resiliència catalana és una pregunta que ens fem tots. Amador Marqués, alcalde de Bossòst, ho viu en el dia a dia de la seva localitat. Bossòst és un municipi situat a la Vall d’Aran de 1.200 habitants i que “pateix diversos trets que poden ser considerats resilients: riscos naturals (allaus, nevades, pluges); llunyania respecte de les grans me-

www.fullsdelsenginyers.cat

tròpolis, i consegüentment de les institucions i dels centres universitaris, i un difícil accés a la zona”. La localitat de Bossòst ha viscut en primera persona el desbordament del riu Garona a causa de les altes temperatures que han provocat un desgel de les muntanyes i les pluges constants. La solució s’ha posat sobre la taula: la instal·lació d’un sistema de sensors que controli el cabal d’aigua i un pla d’actuació en conseqüència. Comença

J u n t s

el camí de Bossòst per convertir-se en un poble smart. Si parlem de resiliència a Catalunya, no podem deixar de banda l’Àrea Metropolitana de Barcelona, la zona més densa de Catalunya, formada per 36 municipis i on s’agrupa gairebé un 50% de la població catalana. L’AMB ha generat una estratègia transversal basada en quatre eixos: territori, medi ambient, mobilitat i economia. Antonio Farrero, membre de l’AMB, ha remarcat “la importància d’establir un sistema de coordinació i el control i manteniment de les accions mitjançant indicadors”. La Garrotxa també és un dels punts clau en la gestió resilient d’infraestructures i serveis urbans. Aquesta comarca catalana compta amb 56.000 habitants repartits en 21 municipis. En aquest territori està present el Consorci SIGMA, un organisme que, segons el seu gerent, Francesc Canalias, “pretén sumar forces, cosir el territori i aproxi-

c o n s t r u ï m

mar-se a la realitat”. Una eina que ajuda al Consorci SIGMA de la Garrotxa és HAZUR, pensada per abordar la problemàtica de la resiliència dels serveis bàsics de manera global, en una primera fase de formació i una segona fase de gestió que porta a l’aplicació de criteris de millora continuada en els sistemes. La resiliència i les smart cities tenen relació? Irene Compte, Smart Cities Independent Expert European Comission, ho té molt clar: ja no es pot concebre un concepte sense l’altre i “fins i tot n’afegiria un més, la sostenibilitat”. Les conclusions han anat a càrrec de Joan Torres, vocal del Consell

“Ja no es pot concebre una smart city sense la resiliència ni sense la sostenibilitat”

e l

d’Administració de TMB: 1. Les ciutats concentraran el creixement mundial i aquesta serà una gran oportunitat per a la resiliència urbana. 2. Cal incrementar la cultura de la resiliència a les zones urbanes. 3. Catalunya és un paradigma per als experts en resiliència. 4. Barcelona i la seva àrea metropolitana són un referent en l’aplicació de sistemes relacionats amb la resiliència. 5. Es pot gestionar tècnicament la resiliència. 6. Les noves tecnologies ajudaran a fer-nos més forts en termes de resiliència. 7. En la gestió de la resiliència es guanya independència en relació amb la incertesa de l’entorn. Aquestes conclusions les ha traslladat el degà del COEIC, Jordi Guix, al Recinte Modernista de Sant Pau, on s’ha celebrat la Barcelona Resilience Week 2016. l

f u t u r

S e g u r e t a t I n d u s t r i a l , C e r t i f i c a c i ó i Q u a l i f i c a c i ó d e P e r s o n e s P r o t e g i m e l s e u e n t o r n a m b P r o f e s s i o n a l i t a t i Q u a l i t a t : L a s e v a s o l u c i ó i n t e g r a l I n s p e c c i ó i C o n t r o l I n d u s t r i a l I n s p e c c i ó i C o n t r o l A m b i e n t a l C e r t i f i c a c i ó d e S i s t e m e s d e G e s t i ó C e r t i f i c a c i ó d e P r o d u c t e s F o r m a c i ó i C e r t i f i c a c i ó d e P e r s o n e s

Tf. 93.478 11 31 info@es.tuv.com www.tuv.es

TEMA DEL MES

n Fabricació additiva

Principals empreses fabricants de tecnologia: HP, Stratasys, 3D Systems, Renishaw, EOS, Concept Laser, SLM Solutions, Mcor Technologies, Arcam i Envisontec

FULLS DELS ENGINYERS / 04

Llegeix les entrevistes a Jesús López (HP), a l’esquerra, i Felip Esteve (ASERM), a la dreta, a www.fullsdelsenginyers.cat FOTO: Isabel Marquès

En el bell mig de la indústria intel·ligent És una de les tecnologies amb un potencial disruptiu més gran fins a l’any 2025, segons asseguren alguns estudis com l’informe del McKinsey Global Institute. Ens referim a la fabricació additiva o 3D printing, que està sent usada per grans sectors industrials com l’aeronàutic, el mèdic o l’automobilístic. Opel, per exemple, ha reduït en un 90% les despeses de producció d’eines d’acoblament gràcies a l’ús de la fabricació additiva. Un dels efectes de la irrupció d’aquesta nova tecnologia de fabricació i desenvolupament es notarà en el model logístic actual. No obstant això, el fet que estalviï moltes fases de fabricació tradicional situa la fabricació additiva en el centre de l’anomenada indústria 4.0.

TEXT: ALBERT LÓPEZ

ls sistemes productius industrials tradicionals, mantinguts fins ara sota les premisses de la producció en cadena i la globalització, estan deixant al descobert algunes de les seves febleses. La manca de rapidesa en el desenvolupament i en la producció, una capacitat de personalització del producte final molt limitada i la dependència d’un sistema logístic global estan deixant oberta la porta a altres alternatives. La fabricació additiva està en condicions de resoldre molts d’aquests problemes. Però, què entenem per fabricació additiva? José Antonio Jaldo i Felip Esteve són el president i el director, respectivament, de l’Associació Espanyola de Rapid Manufacturing (ASERM), entitat que té la seu al Parc Tecnològic de Cerdanyola del Vallès. Jaldo i Esteve expliquen que, si ens referim a fabricació additiva o impressió en 3D industrial, “estem parlant d’un procés orientat a una planta industrial en lloc d’un que s’utilitza en un laboratori o servei de prototipatge, en què l’atenció se centra en la fabricació de peces per a la producció en sèrie en lloc de prototips o eines. En aquest cas, l’objectiu és utilitzar les capacitats de la fabricació additiva per maximitzar el rendiment del producte, en lloc de limitar-se a comprimir terminis de fabricació”. Les peces obtingudes en processos industrials de fabricació additiva han de ser peces consistents i qualificades que mostrin una alta

integritat i que siguin adequades per a la vida útil del producte, en lloc de peces per al modelatge o la verificació. En aquest sentit, “es trien els materials per la seva resistència i integritat en lloc de la seva aparença estètica o la seva facilitat de processament”. En un procés industrial s’ha de tenir en compte “tota la cadena de procés que cal per dissenyar, construir, acabar i verificar els productes fabricats amb impressió en 3D”. L’IMPACTE SOBRE EL SECTOR INDUSTRIAL Jesús López, R&D 3D Program Manager d’HP 3D Printing, està convençut que el 3D printing protagonitzarà un canvi de paradigma en el sector industrial. “Una de les grans estratègies que HP té al davant és l’acceleració dels processos de desenvolupament i l’altra és oferir una manera de transformar la indústria. Fins ara s’està produint en centres de baix cost i es distribueix. El que es necessita ara és produir les peces que es necessiten en el lloc on es necessiten”, assegura López. “Perquè et puguin servir la peça de recanvi del cotxe en dos dies s’ha de tenir un gran inventari distribuït per tot el món. Amb el 3D printing la tens disponible el mateix dia o el dia següent i t’has estalviat els costos d’inventari. Amb HP Multiject Fusion Technology serà més cert que podrem canviar la cadena de subministrament global del món”, vaticina López.

L’impacte que pot arribar a tenir la fabricació additiva en el sector logístic també és destacat per José Antonio Jaldo: “És una manera d’estalviar costos logístics i maximitzar les operacions d’un magatzem perquè ja no és necessari haver d’emmagatzemar referències de fa deu o vint anys i refer constantment els motllos, que no saps si utilitzaràs. Ara tens un fitxer, fabriques la peça i ja està. Per tant, està canviant totalment el sector industrial. I aquestes tecnologies formen part de la indústria o revolució 4.0 d’una manera essencial. A més, s’ha de destacar que estalvies costos i el pes de les peces”. APLICACIONS Les aplicacions més clares de la fabricació additiva es donen en sectors com el health care, el transport (automòbil i aeronàutica), el retail i consumer i l’arquitectura i hàbitat. Què pot aportar la fabricació additiva en aquests sectors? Vegem-ho: • Productes de consum: la popularitat de la impressió en 3D és ja un fet a les botigues per aportar diferenciació o nous models de negoci. La indústria és testimoni de com la tecnologia i els fabricants d’impressores en 3D ja col·laboren amb els gegants de la distribució. • Automoció: la indústria està considerant l’ús de la impressió en 3D per a la producció en massa de components crítics d’un automòbil, per reduir el temps del procés, les operacions i els costos

ELS REPTES DE LA FABRICACIÓ ADDITIVA Seguint algunes de les pautes de recomanació de l’agenda estratègica de R+D (SRA) de la Plataforma Europea de Fabricació Additiva AM Platform, destaquem alguns aspectes prioritaris per al desenvolupament de les tecnologies de fabricació additiva en els propers anys. Productivitat • Augmentar la velocitat de fabricació de les peces, mitjançant noves formes d’escaneig i a través de noves fonts d’energia. • Reduir el temps de fabricació de cada capa i el temps de construcció entre capa i capa, així com la posada en marxa i l’apagament del procés. • Desenvolupar un volum de producció més gran, a través de metodologies eficients amb lots consistents per al subministrament de materials. Estabilitat del procés • Augmentar la capacitat de processament, la qualitat i el rendiment dels materials. • Desenvolupar metodologies per encertar a la primera el tractament i augmentar el control de les toleràncies en el procés. • Analitzar el consum d’energia i desenvolupar metodologies per a la seva reducció. Procés i qualitat del producte final • Desenvolupar sistemes per al control durant el procés, incloent-hi tècniques de reducció dels requisits d’accions en el postprocessament. Desenvolupar la caracterització del material i el mecanisme pel qual el material és processat. Costos • Reduir les deixalles i millorar la repetibilitat de la peça, així com facilitar noves fonts de producció o millors sistemes de processament de materials per a la integració de la cadena de subministrament.

de la cadena de subministrament (per exemple, BMW i Jaguar). • Aeronàutica: la fabricació additiva ja s’utilitza en la producció de prototips i ara també en components finals per a naus espacials i avions comercials i de defensa, tant en components de seguretat i del motor com en peces no estructurals (per

exemple, Airbus i Boeing).

• Indústria: el prototipatge ràpid

ja ha demostrat grans avantatges en la indústria i la quantitat i la qualitat dels prototips que reprodueixen les característiques del material original està mostrant una tendència imparable (per exemple, General Motors i Siemens).

FULLS DELS ENGINYERS / 04

www.fullsdelsenginyers.cat

ment de la tecnologia digital per a aplicacions mèdiques està propiciant la penetració de la impressió en 3D al sector. Les aplicacions més destacades actualment són les pròtesis i els implants, però ja s’està treballant en la regeneració de cèl·lules i la reproducció d’òrgans humans. En el sector dental la producció d’implants ja és una indústria consolidada (per exemple, Phibo i Avinent); també, en el camp de l’òptica existeix un projecte avançat d’implantació de muntures personalitzades (Indo). • Arquitectura: la impressió en 3D s’utilitza per desenvolupar models i maquetes d’edificis, però el sector també està immers en una intensa recerca sobre la construcció de cases utilitzant tecnologia d’impressió en 3D. A més, Felip Esteve subratlla que la fabricació additiva “s’està utilitzant molt per crear peces de recanvi. Quan tens una sèrie antiga, la fase logística desapareix, però algú pot necessitar una peça a qualsevol part del món. Només fent un escàner o tenint una referència de la peça es pot reproduir i enviar. També hi ha un àmbit d’aplicació que es desenvoluparà en els propers anys i és el referent al sector alimentari”. En canvi, Jaldo destaca el sector mèdic, atès que “és una gran solució perquè simplifica les operacions i estalvia temps a l’hora de, per exemple, col·locar un implant a un pacient. I estem parlant de qualsevol implant, siguin bucals, ossis o inclús els audiòfons, que s’estan fabricant a tot el món amb tecnologia additiva”. Segons l’opinió de Jesús López, la fabricació additiva també s’implementa “en la indústria pesant, que és un bon exemple de tirades curtes, perquè invertir en un

compte”.

TECNOLOGIA PRÒPIA El centre de desenvolupament de Sant Cugat del Vallès ha desenvolupat la seva pròpia tecnologia de 3D printing. Presentada oficialment l’octubre de 2014, Jesús López ens explica que “la tecnologia HP Multiject Fusion Technology té el potencial per fer la producció de peces finals”. “El que ofereix HP Multiject Fusion Technology com a tecnologia disruptiva són bàsicament tres prestacions. La primera és la velocitat, deu vegades més ràpida que les tecnologies actuals. La segona, la qualitat. Tant de la peça, és a dir, que tingui un bon comportament mecànic, l’aparença i les dimensions ajustades, com de les màquines en si, perquè quan entren en producció i han d’imprimir moltes peces alhora, ens hem trobat que amb altres tecnologies el resultat no sempre és igual. La tercera, el cost tant de l’equip com de produir les peces en 3D.” Aquesta tecnologia funciona així: “Ens basem en pols i en un termoplàstic semblant al niló, però estem treballant en la formulació final del material. Aquest material es disposa en una primera capa sobre la qual se selecciona l’àrea que volem fondre. En aquest procés el que fem és aplicar els agents químics de fusió. Allà on hem posat les gotes de l’agent de fusió, en una segona fase, el que hi fem és una nova passada i s’hi aplica energia. És molt important perquè les gotes penetren en la pols i fonem allò que volem amb una sola passada. La fusió és molt bona i aconseguim que les peces siguin fortes. Els agents d’acabat s’apliquen a la part exterior de la capa que s’està fent perquè així

IRRUPCIÓ DE LES PRIMERES FIRES SOBRE FABRICACIÓ ADDITIVA L’esclat de les diferents tecnologies de fabricació additiva i l’aplicació que n’estan fent grans sectors industrials verticals han fet que Fira de Barcelona hagi decidit organitzar la primera edició d’In(3D)ustry, el nou esdeveniment que vol avançar el futur de la impressió en 3D. Del 21 al 23 de juny d’enguany, el pavelló 1 del recinte de Gran Via de Fira de Barcelona acollirà aquest nou esdeveniment d’àmbit internacional que analitzarà el present i el futur de la fabricació avançada i additiva, coneguda popularment com a impressió en tres dimensions (3D). El certamen, que es defineix com un hub global, aplegarà tots els segments que configuren l’ecosistema de la fabricació avançada i additiva per tal de fomentar la millora tecnològica d’aquests innovadors sistemes. No obstant això, la de Fira de Barcelona no serà la primera mostra professional del sector a l’Estat espanyol. El Bilbao Exhibition Centre (BEC) acollirà la celebració de la fira ADDIT3D, que se celebrarà de manera paral·lela a la Biennal de Màquina-Eina (BIEMH) entre el 30 de maig i el 4 de juny. controlem la reacció tèrmica, obtenim que l’acabat superficial sigui bo i que les dimensions siguin les correctes. Tenim algoritmes que són capaços de calibrar les imperfeccions i corregir-les”. LES MATÈRIES PRIMERES, CLAU DE L’ÈXIT Actualment el mercat de materials està dominat pels fotopolímers i els materials metàl·lics. El creixement dels materials fotopolímers el 2014 va ser d’un 30,3% i va arribar als 298,4 milions de dòlars. Mentre que el creixement dels materials metàl·lics ha estat d’un 49,4% i per un valor total de 48,7 milions de dòlars. Segons l’estudi de l’IDTechEx, les previsions futures dels propers deu anys mostren una tendència de creixement similar per a la pols termoplàstica i la metàl·lica, gràcies a les noves aplicacions per al prototipatge i la fabricació de peces finals. Els materials més utilitzats són els de la família dels plàstics. L’oferta és molt variada i presenta característiques molt diferents en les propietats funcionals com ara els colors, la transparència, la biocompatibilitat, la resistència,

la rigidesa, la duresa, l’elasticitat, etc. Per exemple, l’estereolitografia utilitza els fotopolímers: les seves propietats canvien segons la llum. En funció de les seves reaccions davant de temperatures elevades, els plàstics es divideixen en dues categories: els termoplàstics, que tenen la qualitat de poder ser reutilitzats, i els termostables, que són materials polímers líquids o mal·leables a temperatures baixes però que només poden ser utilitzats una sola vegada. Dins dels termoplàstics més utilitzats trobem l’ABS, la poliamida (PA), el policarbonat (PC) i l’àcid polilàctic (PLA). En el camp dels metalls, trobem grans avenços en els materials que permeten peces funcionals d’alta qualitat. Els materials més utilitzats són el crom-cobalt, els aliatges a base de níquel, els aliatges de titani, el coure, els aliatges d’alumini, així com els metalls preciosos com l’or, la plata o el platí. També, l’acer inoxidable i l’acer per a utillatges. La investigació constant fa que hi hagi cada vegada més oferta de mate-

FOTO: Isabel Marquès

• Mèdic i dental: el desenvolupa- tooling moltes vegades no els surt a

A dalt, Jesús López (HP). A baix, Felip Esteve (ASERM).

rials, tot i que avui dia són encara una limitació sobretot pel que fa al cost, a causa dels processos específics d’atomització de la matèria primera. l

TECNOLOGIES DE FABRICACIÓ RÀPIDA I ADDITIVA TECNOLOGIES ADITIVE MANUFACTURING / RAPID MANUFACTURING

TÈCNIQUES DE CONSTRUCCIÓ SOLIDIFICACIÓ DE FOTOPOLÍMERS TERMO-ESTABLES

Estereolitografia (SL): La tecnologia utilitza plàstic líquid, una plataforma que deixa passar els raigs d’un làser UV per imprimir objectes en 3D. Digital Light Processing (DLP)

Extrusió de termoplàstics

Fused Deposition Modeling (FDM): El sistema utilitza material termoplàstic que es fon en un estat semilíquid que és extrudit d’acord amb els requeriments d’un software específic.

Fusió de pols de termoplàstics

Selective Laser Sintering (SLS): Les petites partícules de plàstic, vidre o ceràmica es fonen a partir d’un làser d’alta potència per formar un objecte sòlid en 3D.

Deposició d’aglomerants sobre pols

3D Printing (via Binder Jetting): És la tècnica 3D d’aglomeració controlada de material en pols a través de la injecció d’una tinta líquida que facilita la unió dels grànuls per formar capes en 3D. 3D Printing (via Material Jetting): És un procés de raig de material en un control digital de gotes en què es va dipositant i solidificant el material líquid capa per capa en forma de matriu.

Impressió de termo-estables

Polyjet

Fusió de pols metàl·lica per làser

Selective Laser Melting (SLM): Aquest mètode crea objectes complexos en 3D mitjançant la fusió de pols metàl·lica utilitzant un raig làser d’alta potència.

Fusió de pols metàl·lica per electrons

Electro Beam Melting (EBM): S’utilitza un feix d’electrons d’alta energia per fondre la pols de metall capa per capa en un entorn de buit amb dimensions predefinides.

Deformació incremental de xapa metàl·lica

Incremental Sheet Forming (ISF)

TÈCNIQUES DE DIGITALITZACIÓ

Digitalització en 3D Enginyeria inversa Colada al buit Electroforming

TÈCNIQUES D’EMMOTLLAMENT

Reaction Injection Moulding (RIM) Motllos Fundició Zamak Coproin Mold FDT (Fast Delivery Tool)

TRANSFORMACIÓ DE PERFILS PROFESSIONALS I CREACIÓ DE NOVES OCUPACIONS L’Observatori del Mercat de Treball de Barcelona Activa ha elaborat l’informe Impacte i potencial de la impressió 3D en l’ocupació, en el qual s’apunten algunes de les següents reflexions: 1. Actualment podem identificar diversos perfils professionals que es podrien transformar a partir de la necessitat d’integrar aquesta tecnologia en el seu treball. Aquesta transformació afectaria, bàsicament, els projectes d’impressió en 3D industrial, associada a perfils com ara els dissenyadors industrials, els enginyers de processos, els desenvolupadors de software i tècnics de sistemes informàtics, i els tècnics de producció, entre d’altres. 2. Per contra, la impressió 3D semiprofessional seria la que afavoriria, previsiblement en un futur, l’aparició de noves ocupacions com ara els treballadors de FabLab o espai de cocreació, els tècnics de manteniment d’impressores 3D, els consultors en impressió en 3D, o els treballadors en una Fabshop.

TECNOLOGIA

n Innovació

FULLS DELS ENGINYERS / 03

Foto: Ramon Vilalta / Port de Barcelona

Smartport, una infraestructura digital eficient al servei de persones i processos

Definir en profunditat un smart port o digital port, segons la terminologia emprada, no és pas fàcil. De fet, actualment no n’existeix una definició internacionalment acceptada. Malgrat tot, l’informe Action Plan towards the Smart Port concept in the Mediterranean Area, del programa europeu MED, identifica tres grans temes que delimiten el concepte de port intel·ligent: operacions, consum energètic i medi ambient. Els nostres ports més propers, els de Barcelona i Tarragona, fa anys que implementen mesures que, avui dia, s’englobarien en una estratègia global smart.

TEXT: ALBERT LÓPEZ

gustín Martínez, project manager de l’enginyeria IDOM, ens aporta més llum per entendre què és un smart port: “es caracteritza per permetre a les persones realitzar la gestió de les operacions de forma segura, eficient i sostenible, fent el millor ús possible dels recursos limitats que tenen disponibles. El factor comú en tot aquest cicle és la informació i la decisió”. Per tant, segons Martínez, un port serà intel·ligent si “la captació, registre, tractament i anàlisi d’informació es realitza de forma òptima i completa”. Aquest procés ens revela la importància de les dades obtingudes i de la informació que se’n pugui extreure per prendre les decisions adequades en temps real. “Una autoritat portuària vol informació per decidir, ja sigui en inversions o nous serveis, creant ecosistemes de col·laboració i proveint valor a l’activitat, afavorint un clima atractiu i més competitiu per als negocis”, subratlla Martínez. Catalina Grimalt, directora de Sistemes d’Informació del Port de Barcelona, analitza un port intel·ligent des de la perspectiva de “fer tot allò necessari per millorar l’economia dels usuaris del port, dels clients i stakeholders; millorar la mobilitat, el medi ambient, i la qualitat de vida dels ciutadans, i ser una administració més eficient”. Segons el parer de Carles Segura, director d’Instal·lacions i Medi Ambient del Port de Tarragona, un smart port “aprofita les tecnologies i la innovació per ser més competitiu i més eficient. De fet, per nosaltres, el concepte de smart port va molt lligat al concepte de smart city”. Efectivament, un port, com a

infraestructura integrada en una ciutat que és, es revela com un element capital en l’àmbit de la logística i la mobilitat urbana. EXPERIÈNCIES SMART PORT AL MÓN D’iniciatives smart en l’àmbit portuari, n’hi ha moltes arreu del món. Singapur és considerat el port tecnològicament més avançat en aquest matèria perquè ja ha implementat noves tecnologies com el 4G per afavorir el trànsit diari de mercaderies. D’aquesta manera, les tasques de coordinació són molt més eficients, es milloren les operacions i és més còmode el treball dels membres de la tripulació. Per aquest motiu, ja ha estat batejat com a port connectat. Molt a prop de Singapur, a la Xina, els ports de Shenzhen i Xangai i el moll de Canton ja estan implementant la darrera tecnologia en les operacions del dia a dia. Als EUA, el port de Los Angeles, el més important de la costa oest, ha actualitzat les infraestructures per fer-les més respectuoses per al medi ambient, ha instal·lat noves grues controlades remotament que redueixen els temps de càrrega i descàrrega i, també, ha dissenyat una carretera elèctrica perquè siguin camions elèctrics els que transportin els contenidors d’un lloc a un altre. En l’àmbit europeu, els projectes més importants en marxa en matèria de smart port els protagonitzen les ciutats de Rotterdam, Amsterdam, Hamburg i Göteborg. A l’Estat espanyol han sorgit diferents iniciatives encaminades a dotar aquestes infraestructures d’intel·ligència, com ara a Algesires, Bilbao, València, Sevilla i la Corunya, que acaba de rebre una subvenció de 5,1 milions d’euros, el 80% dels quals de fons europeus.

BARCELONA: UNA TRAJECTÒRIA D’INNOVACIÓ AL DARRERE El Port de Barcelona ha fet una reinterpretació dels serveis i les aplicacions de les TIC en els últims quinze anys i està treballant amb un nou model basat en PORTIC, el Port Community System. Es tracta d’un servei A2B que l’Autoritat Portuària ofereix a la seva comunitat per facilitar els tràmits per via electrònica i l’addició de qualsevol altre servei basat en la tecnologia. Aquest és només un dels exemples de “l’ADN emprenedor” que, segons la directora de Sistemes d’Informació del Port de Barcelona, Catalina Grimalt, sempre ha caracteritzat la infraestructura portuària catalana. “Ara, el que està passant és que han aparegut noves tecnologies que permeten fer moltes més coses i desenvolupar projectes relacionats, per exemple, amb la mobilitat, el cloud, l’analytics, les eines socials, etc. Si a tot això ara li diuen smart o digital, benvingut sigui. Per tant, no som smart perquè ara està de moda ser-ho. Fa molts anys, per exemple, que estem implementant mesures per millorar el medi ambient, i treballem per fer un bon ús de les tecnologies”, assegura Grimalt. Aplicar el treball col·laboratiu a les estratègies smart és un altre dels plantejaments del Port de Barcelona: “No som una companyia que es planteja dur a terme projectes dels anomenats smart perquè tot estigui sota el nostre control. Hem après que hem de gestionar molt bé la relació amb tots els stakeholders que participen en un projecte, igual que els temps”. Tecnologies smart, col·laboració, eficiència… Tot plegat està fent que el port barceloní “estigui passant de crear infraestructures a ges-

tionar serveis”. Per tant, l’etapa de creixement i d’expansió ha acabat. El nou full de ruta demana “fer el port al més eficient possible, que funcioni a la perfecció, amb uns serveis fiables, que la gent sàpiga què hi passa”. No obstant això, en aquest ecosistema cal tenir en compte el factor humà, atès que “no hem d’oblidar que la tecnologia la fan servir persones que també tenen una organització i uns procediments”. És per això que “intentem fer les coses anivellant els tres vectors d’organització, persones i sistemes d’informació, perquè només amb la tecnologia no aconsegueixes res”. APLICACIÓ DE TECNOLOGIES SMART AL PORT DE BARCELONA Si fem una petita prospecció a aquesta tecnologia implementada en el Port de Barcelona, trobem solucions com un sistema per monitorar l’onatge mitjançant una xarxa de boies; intel·ligència portuària aplicada a molts sistemes gràcies al Port Management System (PMS); aplicació del concepte d’Internet de les coses a les portes automatitzades de les terminals de contenidors; accés en temps real a tota la informació del que succeeix al port gràcies al quadre de comandament web GIS; open data perquè tercers puguin dissenyar apps, i substitució de làmpades tradicionals per LED. Sobre l’aplicació de l’smart lighting, Eduardo González, cap de Conservació i Ajudes a la Navegació del Port de Barcelona, ens explica que “en els darrers quatre anys hem seguit la política d’anar substituint l’enllumenat públic existent per tecnologia LED a la zona més ciutadana, és a dir, Port Vell, Sant Bertran i Moll de Costa. Recentment s’ha adjudicat una nova obra

REQUISITS EUROPEUS D’UN SMART PORT La Unió Europea va definir el 2014 què significa una smart city i una smart community. Aquest darrer concepte incloïa el concepte smart port com un cas especial: per tant, ha de complir els mateixos requisits exigits per a una smart city adaptats a la realitat portuària. És per això que els ports intel·ligents europeus han de ser dissenyats en base als següents reglaments sobre transports, energia i TIC: 1. Transports • Comunicació 144 de l’any 2011. Full de ruta cap a un espai únic europeu de transport: • Directiva 2013/1315 sobre la Xarxa Transeuropea • Directiva 2013/33 sobre Xarxa Integral 2.Energia • directiva 2014/94 sobre l’àrea de control d’emissions de sofre • energia neta per al transport 3.TIC • directiva 2010/65 sobre sistemes de transport intelligent • Finestreta única electrònica

FULLS DELS ENGINYERS / 03

www.fullsdelsenginyers.cat

LLEGEIX TOTES LES ENTREVISTES D’AQUEST REPORTATGE A www.fullsdelsenginyers.cat

PORT DE

TARRAGONA

BARCELONA

Superfície: 328 ha.. Tràfic total: 31.9 milions de tones.

Superfície: 1.081,35 ha. Tràfic total: 46.3 milions de tones. Tràfic de contenidors: 1,9 M TEUs. Molls i atracadors: 22,24 km. Passatgers: 2.36 milions.

Agustín Martínez, IDOM

Connexió amb més de 825 ports d'arreu del món. Primer port de creuers d'Europa i el 4art del món.

David González, Port de Tarragona

Segon port industrial més gran de Catalunya. Centre d'un gran complex petroquímic. Productes químics i béns.

Catalina Grimalt, Port de Barcelona

Carles Segura, Port de Tarragona

THINK BIG, START SMALL, UN PLANTEJAMENT DE L’ENGINYERIA PER ESDEVENIR UN SMART PORT Agustín Martínez, project manager de l’enginyeria IDOM, també ens dóna el seu parer sobre quin podria ser el paper que ha de desenvolupar l’enginyeria davant el repte de transformar un port tradicional en un smart port: “A l’hora de transformar l’àmbit portuari, els enginyers, actuant com a consultors o enginyers, tenen un paper molt rellevant. En l’exercici de la nostra activitat tenim de millora de l’enllumenat públic en la qual instal·larem tecnologia LED a la zona del Moll Adossat. A la zona del port comercial i industrial el canvi serà progressiu, atès que estem mantenint l’enllumenat amb tecnologia de vapor de sodi a alta pressió perquè continua essent molt eficient i no té sentit econòmic la substitució. Les instal·lacions es troben en molt bon estat i el retorn de la inversió necessita molts anys. A més, l’enllumenat de vapor de sodi està equipat amb reguladors de flux. Un aspecte important que també ens permet optimitzar l’energia és que tot l’enllumenat públic del port el tenim monitorat i telecomandat”. La pregunta és: i a partir d’ara? El Port de Barcelona ha establert una estratègia per al quinquenni 2016-2020 en què el pla de sistemes inclou actuacions smart, entre les quals trobem beneficiar-se de l’última generació de tecnologies com el business intelligence, predictive, analytics i big data. Catalina Grimalt assegura que “en aquesta estratègia és molt important la sostenibilitat i la competitivitat”. TARRAGONA, UNA ESTRATÈGIA INTEGRADA EN LA CIUTAT El plantejament smart del Port de Tarragona s’ha d’encabir en l’estratègia global de smart city impulsada per la ciutat. En aquest sentit, Carles Segura, director d’Instal·lacions i Medi Ambient del Port de Tarragona, assenyala que tenen la voluntat de “participar en la configuració de Tarragona com

l’oportunitat de conèixer i analitzar multitud de sistemes tant de captació com de tractament de dades, podem tractar amb multitud de clients i escoltar les seves necessitats i objectius. Estem al dia en l’estat de l’art de moltes solucions gràcies al diàleg amb proveïdors i fabricants i coneixem diferents àmbits que van des de l’aeroportuari i les tecnologies d’ITS (sistemes intel·ligents de transport) fins als gestors de processos de les més diverses companyies. El nostre paper és donar resposta a

una ciutat intel·ligent, energèticament eficient i ambientalment sostenible; treballar conjuntament entre tots cap a un model de ciutat i port intel·ligent que incorpori coneixement, noves tecnologies i criteris d’eficiència energètica i sostenibilitat”. Fonamentalment, l’estratègia smart port de Tarragona s’articula en dos eixos: el mediambiental i l’eficiència dels processos de tota la comunitat portuària. Segura subratlla que “des d’un punt de vista estratègic, volem que la sostenibilitat vagi en paral·lel al creixement de tota la infraestructura i de la seva efectivitat”. Sembla que el camí traçat per aconseguir-ho és adequat perquè el port tarragoní ha estat el primer port espanyol a implementar un sistema de gestió de l’energia basat en la certificació ISO 50001. Aquest mateix mes de març la Generalitat de Catalunya els ha atorgat el Premi a l’Excel·lència Energètica 2016. David González, director de Sistemes d’Informació del Port de Tarragona, confirma que aquest departament col·labora com a partner tecnològic amb la resta de direccions de la infraestructura por-

tuària per ajudar a aconseguir els seus objectius. “El que estem fent és millorar les plataformes tecnològiques per poder arribar a automatitzar i maximitzar l’eficiència dels processos. Un dels darrers projectes que s’han dut a terme és generar un repositori d’informació mediambiental a partir dels diferents sensors i cabines que hi ha en el recinte portuari. Així generem quadres de comandament que permetran al departament de Medi Ambient prendre decisions.” En una segona fase, les accions futures introduiran “els sistemes i les regles necessaris per prendre decisions

Port de Tarragona

les necessitats d’optimització i millora en les operacions portuàries tenint en consideració tots aquests factors, ja sigui en una consultoria inicial, l’elaboració de fulls de ruta, un benchmarking o la redacció d’un projecte detallat de licitació. A partir d’aquí, en funció del nivell smart que vulgui ser un port, el plantejament varia. Al meu entendre, l’aproximació més adequada és aquella que es reflecteix en la frase think big, start small. Altrament, pots perdre’t en les fases d’anàlisi i implementació.”

automàticament en temps real”, informa González. D’altra banda, el Port de Tarragona intenta millorar “l’eficiència de la col·laboració amb la resta d’actors de la comunitat portuària a través del Port Community System, un software que modela les relacions entre els nostres clients i les administracions. El que estem buscant és modelar relacions B2B sense la intervenció de l’Administració”. González confirma que, ara per ara, el Port de Tarragona ha descartat implementar tecnologies com el big data i el 4G, atès que els costos són grans i no les

consideren imprescindibles per millorar la infraestructura actual. Amb l’aplicació de business intelligence, GIS via web i TETRA, és “suficient per a aquells dispositius que no necessiten una alta taxa de transferència. Per exemple, un sensor en el recinte portuari o una boia que està monitorant l’onatge envien molt poca informació”. Sobre la comunicació, “el que intentem és maximitzar l’eficiència en la transmissió de la informació, no en l’intercanvi de documents. El document es construeix a partir de la informació que s’intercanvia”, assegura González. l

COEIC / AEIC

FULLS DELS ENGINYERS / 04

Aquesta secció recull la veu dels instruments a disposició dels enginyers industrials i de les institucions i entitats que vetllen pels professionals. n COEIC/AEIC

Neix el Catalan Engineers Worldwide (CEW) Catalan Engineers Worldwide (cew.cat) és la plataforma digital de la nova Comissió Internacional dels Enginyers Industrials de Catalunya que tot just acaba de veure la llum, presidida per Carlos Palomo, enginyer col·legiat resident a Leeds (UK).

l seu objectiu és convertir-se en el punt de trobada on els enginyers i enginyeres catalans que viuen i treballen a països dels cinc continents puguin intercanviar experiències i coneixements, impulsar la seva carrera professional i generar espais de trobada personal i familiar. Una de les seves finalitats és esdevenir el lloc per fer networking, per promoure la relació entre enginyers i empreses d’arreu, trobar noves oportunitats professionals i informar-se de l’estat de la professió a Catalunya i al món. El CEW és també un company de viatge, un aparador global per publicar articles per compartir i ampliar coneixements entre tots els seus membres. És un lloc per sentir-se a prop de casa i poder ajudar altres enginyers que viuen i treballen al servei d’una mateixa vocació: l’enginyeria.

MISSIÓ • Crear una xarxa de networking d’enginyers i enginyeres catalans a escala internacional, estesa a totes les branques de la nostra professió, per conèixernos i per aprofitar possibles sinergies personals, professionals i empresarials que se’n puguin derivar. • Potenciar el networking d’empreses nacionals i internacionals a través dels enginyers que hi treballen. • Facilitar la creació d’un teixit social i familiar d’acollida, que potenciï els vincles de comunitat i pertinença entre els expatriats a cada país. • Facilitar la visibilitat i notorietat de l’enginyeria catalana al món, oferir continguts d’interès de manera regular, potenciar la seva recerca a la xarxa i renovar i ampliar-ne els continguts i col·laboradors. Així, es pretén crear una base de dades dels

professionals de l’enginyeria catalana internacional. • Oferir serveis i productes dels EIC que donin resposta específica a les necessitats i inquietuds d’aquest col·lectiu. VISIÓ • Convertir la plataforma Catalan Enginyeers Worldwide (CEW. cat) en el punt de trobada de tots els professionals de l’enginyeria que viuen i treballen arreu del món. • Convertir la Comissió Internacional del COEIC en el suport imprescindible a les necessitats professionals, empresarials i familiars dels enginyers i enginyeres catalans a l’estranger. VALORS • Voluntat de servei • Foment del networking • Transparència • Accessibilitat

• Treball en equip SERVEIS Pel fet de ser membre de CEW.cat els enginyers tindran a la seva disposició una sèrie de serveis que facilitaran la seva estada a l’estranger en tots els àmbits. Serveis professionals: 1- Diploma de membre del CEW. 2- Certificat PEQ que expedeix l’AQPE. 3- Borsa de treball d’àmbit internacional. 4- Drets de publicació d’articles tècnics. 5- Incorporació al directori de professionals “Who is who” del CEW. 6- Subscripció als Fulls dels Enginyers edició online 7- Accés a la “Business network”. 8- Formació online.

IQS EXECUTIVE PROGRAM

ITM - INDUSTRIAL AND TECHNICAL MANAGEMENT

IMAGINA ASSOLIR EL TEU PROPER REPTE Si tens una formació tècnica i aspires a assolir reptes a nivell directiu, ara tens una bona oportunitat per aconseguir-ho. El programa ITM t’ofereix la formació més completa i avançada en el camp del Management, i et permet especialitzar-te en una de les següents àrees en entorns industrials, científics i tecnològics: · Direcció de R+D · Direcció de Qualitat i Sostenibilitat · Direcció d’Operacions i Supply Chain

Apunta’t a les nostres sessions informatives a IQS Executive Education: Barcelona: 14 juny Hora: 18 h Lloc: IQS C/ Via Augusta, 390 08017 Barcelona

Madrid: 7 juliol Hora: 18 h Lloc: ICADE C/ Rey Francisco, 4 28008 Madrid

Pots confirmar la teva assistència a: executive.iqs.es/proximas-actividades Tel. (+34) 932 672 008 – executiveopen@iqs.edu

executive.iqs.edu

Serveis personals: 9- Landing familiar. 10- Servei de hospitality temporal a les instal·lacions del Col·legi. 11- Assegurances. Els EIC us convidem a navegar pel web i a gaudir dels continguts del blog, que recull la tasca realitzada durant cinc anys a través del News Enginyers Xina per enginyers i enginyeres que tenien una relació professional amb aquest país i volien apropar-lo a la resta d’enginyers catalans. El COEIC fa un pas endavant. Comença un nou projecte al servei dels enginyers de Catalunya i del món. Benvinguts a CEW.cat. l

FULLS DELS ENGINYERS / 03

www.fullsdelsenginyers.cat

n UPDATE

El projecte dels Fulls dels Enginyers arrenca la segona etapa A partir del mes de maig, els Fulls dels Enginyers aposten decididament per transformar els canals de comunicació dels Enginyers Industrials de Catalunya: fer-los bidireccionals, incentivar la participació dels seus membres, ser pioners en nous formats i plataformes digitals i donar valor al fet de pertànyer al col·lectiu.

questa segona fase dels Fulls té com a objectiu potenciar l’ús de les noves tecnologies per comunicar tota la informació que faci referència a la professió i al sector en general. Els continguts de l’edició digital recullen cada dia l’actualitat i els aspectes més destacats de l’enginyeria: de la professió i del sector, de les empreses, dels centres tecnològics i de les universitats. En resum, del conjunt d’enginyers i enginyeres que posen la tecnologia i els seus coneixements al servei de la societat. UN NOU SUPORT DIGITAL Els Enginyers Industrials de Catalunya engeguen un nou suport de caràcter digital: una newsletter. Aquesta eina ens permetrà apropar-nos als nous usos professionals de la comunicació i farà possible interactuar més amb el col·lectiu. L’objectiu d’aquesta segona etapa és potenciar tots els canals digitals, sense abandonar els Fulls dels Enginyers en paper, que ens han de permetre accedir a col·lectius i llocs clau on l’enginyeria hi es pre-

sent, com per exemple la Universitat. Els Fulls dels Enginyers en paper suposen un suport amb un alt valor afegit que ofereixen infografies de qualitat i recullen els continguts més destacats. SOM DIGITALS El ventall de possibilitats, canals, suports i plataformes (Fulls digitals, newsletter, xarxes) que ofereixen les noves tecnologies ens permet involucrar el col·lectiu. Un col·lectiu que és referent i que tindrà més a l’abast fer-se’n ressò entre la seva xarxa digital professional i personal. El repte és ser el diari de l’enginyeria, un espai on els continguts d’actualitat, novetats, notícies, entrevistes, opinió o reportatges siguin una eina útil pels professionals de l’enginyeria. Aquesta aposta suposa un salt en la indexació dels continguts a Internet, que ens permetrà desenvolupar la nostra reputació online, distribuir de manera eficient els continguts, guanyar visibilitat en cercadors tècnics, per ser el referent de l’enginyeria a Catalunya. l

n AEIC / COEIC

Tota la informació sobre formació dels EIC i l’agenda d’actes a www.eic.cat

UPDATE FORMACIÓ CONTÍNUA (MAIG -JUNY 2016) ÀREA D’ENGINYERIA I OPERACIONS Comercialització d’energia elèctrica 5 maig - 12 h AMFE. Anàlisi modal de fallades i els seus efectes 17 maig - 12 h Piping design. Disseny i càlcul de canonades en processos industrials 23 maig - 16 h Obligacions legals del manteniment d’instal·lacions 25 maig - 16 h Verificació de màquines i quadres elèctrics 6 juny - 12 h ÀREA D’ENERGIA Cas pràctic de càlcul d’estalvis energètics en la indústria intensiva en consum elèctric 13 maig - 5 h Model NZEB: eficiència energètica + autoconsum 17 maig - 12 h Instal·lacions d’energia solar fotovoltaica d’autoconsum 13 juny - 18 h Cas pràctic de càlcul d’estalvis energètics en la indústria intensiva en consum tèrmic 3 juny - 5 h ÀREA DE CONSTRUCCIÓ DGNB Consultant Training 10 maig - 25 h ÀREA DE SEGURETAT I MEDI AMBIENT Elaboració de projectes de control de soroll i aïllament acústic 23 maig - 16 h Anàlisi de riscos i seguretat funcional (SIS) 2 maig - 16 h Prevenció de riscos laborals aplicada a facility management 30 maig - 4 h Gestió pràctica dels residus industrials 9 juny - 8 h

® PREFABRICAT EMPAQUETABLE FIABLE PROVAT DESMUNTABLE REUTILITZABLE Producte de 2PE PILOTES, SL m. 696 402 850 / T. 93 763 26 99

Av. Maresme 9 / 08396 Sant Cebrià de V.

Empresa adherida al Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya Membre protector de l’associació de consultors d’estructures

Curs d’ATEX. Atmosferes explosives 15 juny - 16 h ÀREA DE GESTIÓ I HABILITATS DIRECTIVES Finances per a enginyers i personal tècnic 12 maig - 8 h Noves tendències en la gestió comercial 19 maig - 8 h Innovació de producte/servei: característiques i claus d’èxit 26 maig - 8 h Dirigir i liderar avui 2 juny - 8 h Comunicació per a enginyers 9 juny - 8 h Desenvolupament d’equips. Equips d’alt rendiment 16 juny - 8 h ÀREA DE TECNOLOGIES EMERGENTS Sistemes embedded. Els sistemes ciberfísics, pilar de la quarta revolució industrial 8 h - Consulteu dates Intel·ligència artificial. Aplicacions per al món de l’empresa 8 h - Consulteu dates Fabricació additiva. Evolució de les tècniques de fabricació digital 8 h - Consulteu dates Robòtica i lean manufacturing 8 h - Consulteu dates Drons. Aeronaus no tripulades 8 h - Consulteu dates Robots col·laboratius. Visualitzant un nou paradigma en els processos industrials 8 h - Consulteu dates Cloud computing. Quan té sentit per a una empresa migrar al cloud? 8 h - Consulteu dates Noves tendències de la robòtica industrial 8 h - Consulteu dates Big data. Competint amb dades en l’era del big data 8 h - Consulteu dates

Sector de l’alimentació 12

ENTREVISTA

FULLS DELS ENGINYERS / 04

“bonÀrea és una empresa molt emprenedora, tenim vocació d’enginyers”

Llegeix l’entrevista a www.fullsdelsenginyers.cat

ANDREU PUIG va estudiar a l’Escola d’Enginyers Industrials de Sant Sebastià, cursant l’especialitat d’organització industrial. En acabar, i amb algunes opcions de feina, va preferir tornar a Guissona, on podia treballar a l’Agropecuària de Guissona, ara bonÀrea. Des de petit sentia l’empresa com a seva, atès que el seu pare hi va treballar tota la vida. Avui, vint anys després, i amb 45 anys, continua sentint-la així. Vint anys, dinou dels quals ha estat dirigint el Departament d’Enginyeria i ara també d’Energia. En aquestes dues dècades bonÀrea ha fet grans obres i grans instal·lacions. L’empresa continua creixent i les xifres l’avalen: 1.400 milions d’euros de facturació, beneficis nets al voltant dels 40 milions d’euros i inversions anuals d’entre 30 i 40 milions d’euros. Personalment, diu, no pot demanar més.

TEXT: ALBERT LÓPEZ // FOTO: ISABEL MARQUÈS

“La innovació és el millor mitjà per anar creixent en tots els sectors”

del meu punt de vista, els legisladors han estat poc hàbils. Mirem, per exemple, l’energia fotovoltaica. Hem comprat tecnologia cara, per no dir molt cara, i quan ha estat accessible teníem el sistema col·lapsat d’oferta. Avui estem pagant aquella mala legislació, i avui no podem gaudir de l’oportunitat d’instal·lar energia més distribuïda, amb menors pèrdues, beneficiant directament cada usuari. Si això fos una empresa no pintaria pas bé. Les infraestructures a l’entorn rural, el subministrament d’aigua a les zones industrials i l’aprofitament òptim dels camps de regadiu del canal SegarraGarrigues segueixen sent els principals problemes a superar? Lògicament, les infraestructures a l’entorn rural costen de millorar. El nostre sistema, potser massa centralitzat, fa que les inversions caiguin amb comptagotes. Carreteres, aigua, comunicacions, tot és millorable, i, a sobre, quan arriben, com és el cas del canal Segarra-Garrigues, les hipoteques que ens hem anat carregant fan costa amunt la seva bona implantació. Sembla que és òptima una bona distribució de la població, però aquesta necessita les millores que ens aporten els serveis per poder desenvolupar-se. Quin marge hi ha en una empresa com Grup Alimentari Guissona perquè la innovació millori les línies de producció, el sistema logístic i el manteniment? Mai s’arriba a la perfecció i la innovació és el millor mitjà per

anar creixent en tots els sectors. bonÀrea fa molt temps que innova: aquest és el principal motiu pel qual podem oferir un producte d’una qualitat excel·lent i al millor preu del mercat, a molta diferència dels nostres competidors. Fem valer les collites i produccions ramaderes del nostre entorn, fent arribar un producte fresc i de curta caducitat cada dia al client final. Aconseguim una integració vertical sense precedents, amb un producte d’alta exigència. Aquesta ha estat la nostra més gran innovació, que alimentem cada dia amb millores constants, escoltant el client, traient nous productes que ens demanen, optimitzant costos que fem repercutir amb rapidesa. Com a client diria que seria bo que tots els sectors tinguessin un bonÀrea. Allà on hem arribat intentem reproduir el model. Qui coneix les nostres benzineres ho pot corroborar. Fa més de vint anys que vam obrir la nostra primera benzinera, i avui ja hi ha prop de 400.000 clients que confien en nosaltres. Han implementat mesures com el programa de management avançat i la formació en lideratge. Ens ho pot comentar? El programa de management avançat, la formació en lideratge, el coaching grupal i l’individual, així com les píndoles formatives per a la direcció general, constitueixen l’eix vertebrador d’una estratègia d’adaptació a les noves tendències en gestió de persones i, en general, a la gestió empresarial més moderna.

_110 C

Muntaner 239, 1C 08021 Barcelona

T. 93 200 93 39

TOTES LES ESPECIALITATS

CMY

Totes aquestes accions són espais de transferència de coneixement i intercanvi d’impressions i reflexió que ens permeten evolucionar i ser més competitius. En una altra línia estratègica de recursos humans, hi ha la formació dual en tots els nivells educatius: universitari, formació professional i certificats de professionalitat. L’any vinent en farà vuit de la finalització de les obres de la nova nau industrial de 21.000 m2 de superfície. Estan satisfets de les prestacions d’aquest edifici envers les necessitats logístiques, de gestió i de producció de la companyia? bonÀrea és una empresa molt emprenedora, tenim vocació d’enginyers. Cada any ens atrevim amb importants inversions tecnològiques, que han estat clau per mantenir la posició de privilegi que avui tenim al mercat. L’any 2009 vam acabar les obres d’una nau amb un marcat component logístic, on totes les nostres produccions convergien en un magatzem dinàmic, que nosaltres vam anomenar “pelegrí”, per procedir a la seva expedició cap a cada una de les nostres 400 tendes. Aquest sistema va ser dissenyat i implementat des de la nostra mateixa empresa. Avui, aquest sistema logístic expedeix uns 20 milions de caixes l’any: al nostre parer ha estat un èxit. Els creixements han fet que set anys després plantegem un segon “pelegrí”. Corregirem errors, evolucionarem i tornarem a començar: és enginyeria. l

SERVEIS INCLOSOS PER COL·LEGIATS/DES I FAMILIARS

• Neteja dental anual • Visites • Revisions • Visites d'urgències • Rx intraorals

ESPECIALISTES EN TOTES LES BRANQUES ODONTOLÒGIQUES. PIONERS EN IMPLANTS DE ZIRCONI I ODONTOLOGIA HOLÍSTICA I KINESIOLÒGICA.

Indústria 7, Principal 08037 Barcelona

T. 93 458 45 99 info@mirave.es www.mirave.es

La resta de serveis i tractaments, tenen tots els avantatges d’una pòlissa Dental Familiar tant per als Col·legiats/des, com per als familiars que convisquin amb ells/es. Acreditació: carnet col·legial de l’EIC. E08031263

uins són els reptes dues plantes d’absorció de bromur energètics que té al de liti i una tercera d’amoníac. Fins davant una empresa i tot vam plantejar fer una planta de com Grup Alimentari recuperació de CO2, però els preus Guissona? d’aquest han acabat impossibilitant El Grup Alimentari la seva rendibilitat. Per tant, hem de Guissona, bonÀrea, sempre ha estat dir que sí que ens ha anat, energètiprecursor en aspectes energètics, cament parlant, molt bé l’ampliació amb importants inversions com les de la cogeneració de Guissona. Una plantes de cogeneració, els aprofi- altra cosa molt diferent és la situataments de fluxos tèrmics residuals ció actual del règim especial, en què o els sistemes de control propis per està costant pair les últimes modia l’optimització de consums, però ficacions normatives, en què fins i encara ens queda molt camí. Estem tot la producció per a consum propi en fase d’implantació de l’ISO 50001 surt malparada. i ens queda una feina complexa de Està d’acord amb l’afirmació mentalització de totes les persones que a Espanya el cost del consum que componen la nostra empresa. energètic representa un escull També, atendre instal·lacions me- essencial a superar que resta comnors com les tendes, on encara es petitivitat a les empreses? pot fer feina optimitzant consums, i, fins i tot, en el sector dels residus es pot treballar buscant opcions energètiques que permetin una reducció de les emissions de CO2, avui tan necessària. Quina valoració fa de l’ampliació de la planta de cogeneració de la Corporació Alimentària Guissona? Ja fa dos anys que tenim instal·lada una turbina de 7 MW, que comLògicament l’energia és un factor plementa els cinc motors de gas de molt important; si no vaig errat, el 3,4 MW, que al seu dia van suplir els consum d’energia d’Espanya l’any tres motors de fuel també de 3,4 MW. 2015 va ser de 248.000 GWh; amb El que avui podem dir és que la un cost mitjà de, posem, 10 cèntims combinació ens ha aportat justa- d’euro per kWh, surt que això reprement el que necessitàvem, ja que senta un 2,3% del PIB del país. Per en un complex com La Closa no te- tant, qualsevol reducció d’aquest nim cap caldera instal·lada d’aigua concepte fa que siguem més comcalenta i només un 10% del vapor petitius i, en canvi, els increments es genera directament amb com- desmesurats fan que el sistema pabustió. D’altra banda, també1 tenim En el nostre cas, i sempre des Drmirvae_faldo.pdf 15/1/16 teixi. 14:26