Fulls dels Enginyers 10 octubre 2016 by Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya

ELS EIC A L’IoTSWC

iGENIUM’16

MANUEL CERMERÓN (GRUP AGBAR)

Els Enginyers Industrials de Catalunya s’impliquen activament en l’IoTSWC.

Els projectes d’enginyeria més destacats de l’any.

PÀG.10

PÀG.11

“Tenim una massa crítica que ens permet invertir en la cerca i desenvolupament de coneixement”. PÀG.12

Visita www.fullsdelsenginyers.cat i accedeix a tots els continguts

FULLS DELS ENGINYERS 10/ OCTUBRE 2016

El diari dels Enginyers Industrials de Catalunya

 TECNOLOGIA

Robotrack, el sistema de construcció de via ferroviària del futur El Parlament de Catalunya va aprovar, el 13 de juliol, una resolució per instar el Govern a tirar endavant un Pacte Nacional per a la Indústria a Catalunya amb el vot favorable de tots els grups de la cambra catalana.  TEMA DEL MES

El Pacte Nacional per a la Indústria, una realitat a tocar Els Enginyers Industrials de Catalunya estaran presents a la Taula del Pacte Nacional per a la Indústria

Un dels grups de treball és el d’infraestructures i energia, que ja està analitzant el Corredor Mediterrani

PÀG.06 // Els propers mesos veurem fructificar una de les accions per impulsar el sector industrial de Catalunya més importants dels darrers anys. El Pacte Nacional per la Indústria té com a objectiu final dotar Catalunya d’una nova economia pro-

presentants de la Generalitat i sis designats per patronals i sindicats), seran els equips responsables de proposar les línies d’actuació que han de situar la indústria com a eix econòmic del país. La Comissió Executiva Permanent

ductiva de base industrial. El Govern ja ha aprovat la creació de la Taula del Pacte Nacional per la Indústria i dels sis grups de treball que n’elaboraran l’estratègia i les accions. Els sis grups de treball, integrats per nou membres cadascun (tres re-

del Consell Català de l’Empresa, integrada per la Generalitat de Catalunya, les patronals Foment del Treball, PIMEC i Fepime i els sindicats UGT i CCOO, és qui ha assumit el paper de governança i d’impulsora del Pacte Nacional per la Indústria.  Rosa Paradell, desenvolupa actualment la seva tasca professional a i2CAT

MEDSI, una conferència internacional a Barcelona PÀG.04 // El president de l’edició del 2016 de MEDSI (Mechanical Engineering Design of Synchrotron Radiation Equipment and Instrumentation) és un enginyer industrial membre i associat dels EIC? Es tracta de Carles Colldelram, cap de la Secció Transversal de la Divisió d’Enginyeria del sincrotró Alba. El MEDSI s’acaba d’organitzar al CosmoCaixa de Barcelona i ha servit per compartir coneixement i establir networking en l’àmbit de l’enginyeria mecànica vinculada als sincrotrons. Conversem amb Colldelram; Joan Casas, cap de la Divisió d’Enginyeria d’Alba, i Josep Campmany, cap de secció d’Imants, Dispositius d’Inserció i Mesures Magnètiques.  OPINIÓ // PÀG.03

 INFRAESTRUCTURA

Aproximació a la IoT a Catalunya PÀG.04 // Rosa Paradell desenvolupa actualment la seva tasca professional a la fundació i2CAT, però amb anterioritat ha estat directora de la fira Smart City World Congress. En aquesta entrevista, Paradell ens anuncia que la IoT Catalan Alliance, un dels projectes de l’i2CAT, presentarà un estudi a la propera edició de la fira IoT Solutions World Congress que analitza els punts forts i febles de la cadena de valor IoT a Catalunya. La IoT Catalan Alliance també presentarà un altre informe, a finals d’any, sobre la manera en què la IoT transformarà el sector industrial català. 

 INFRAESTRUCTURA



PÀG.03 // El sistema Robotrack es basa en l’adaptació d’un robot industrial convencional de grans dimensions per a l’operació en les condicions d’elevats nivells de pols i d’intempèrie presents al voltant d’aquest tipus de construcció. El consorci del projecte Robotrack està coordinat per l’empresa VIAS i compta amb un equip multidisciplinari format per Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, CEMOSA, Eurecat, la UPV i el Grup d’Investigació en Enginyeria Ferroviària El Robotrack es pot utilitzar en la construcció de les línies de metro i túnels, tramvies, línies d’altes prestacions per a trànsit de mercaderies i línies d’alta velocitat. 



OPINIÓ // PÀG.02

“La UPC és una de les universitats que integren el top 100 d’enginyeria del rànquing de Xangai. Estic convençut que l’EEBE contribuirà a millorar aquesta posició”

“Preparar-se per conviure amb entorns VUCA demana incorporar la gestió de riscos, un element inherent a qualsevol projecte d’enginyeria ben dissenyat”

ENRIC FOSSAS COLET, RECTOR DE LA UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA (UPC)

GIAN-LLUÍS RIBECHINI, PRESIDENT DE LA COMISSIÓ DE GESTIÓ EMPRESARIAL DE L’AEIC / COEIC

OPINIÓ

 Editorial

FULLS DELS ENGINYERS / 10

 Tribuna

La Comissió Executiva Permanent del Consell Català de l’Empresa és qui ha assumit el paper de governança i impulsora del Pacte Nacional per la Indústria.

Una oportunitat única per a la indústria catalana

e tots és ben sabut que el sector industrial global, i el català en particular, està vivint moments determinats per canvis profunds. Una d’aquestes transformacions està protagonitzada per les innovacions tecnològiques que formen part de l’eix impulsor de l’anomenada Quarta Revolució Industrial o indústria 4.0. A Catalunya, a més a més de comptar amb empreses que ja implementen solucions pròpies del 4.0, s’estan portant a terme una sèrie d’accions que determinaran, d’una manera o una altra, el futur del teixit industrial. D’una banda, l’anunci, fet públic el mes de juny passat per la Generalitat de Catalunya, de la creació del Clúster de Manufactura Avançada, que agruparà les empreses i els agents catalans que treballen en aquest sector. De l’altra, la feina que s’està desenvolupant en aquests moments amb l’objectiu de fer realitat el Pacte Nacional per la Indústria, anunciat també el mes de juny passat.

“

Un membre dels Enginyers Industrials de Catalunya forma part de la taula del Pacte Nacional per la Indústria, que té la tasca de desenvolupar i finalment formalitzar l’acord. Un acord que es basarà en la concreció de seis eixos fonamentals: competitivitat empresarial, dimensió empresarial i finançament, indústria 4.0 i digitalització, formació, infraestructures i energia i sostenibilitat i economia circular. Ja ha transcendit que un dels temes estrella que està analitzant el grup d’infraestructures i energia és el Corredor Mediterrani. Una temàtica en què els Enginyers Industrials tenen molt a dir. Amb aquestes eines de treball sembla molt a prop aconseguir l’objectiu final del Pacte: crear una nova economia productiva de base industrial. Tanmateix, tot plegat fa pensar que som realment al davant d’una oportunitat única per a la indústria catalana, que situarà el sector industrial del país en l’eix estratègic que es mereix des del punt de vista econòmic, social i polític. 

Una visió de gestió empresarial per enfrontar-se a entorns VUCA

n els darrers temps, el nou paradigma empresarial és el que es coneix com a entorns VUCA, que correspon a l’acrònim en anglès de “volatilitat, incertesa, complexitat i ambigüitat”. Mentre que per a molts aquests elements es veuen amb preocupació, en canvi, per a l’enginyeria el que es veu és un món d’oportunitats, perquè una de les ocupacions de l’enginyeria és resoldre problemes que inclouen variables VUCA. Dins els models de gestió que permeten desenvolupar una millor capacitat de resposta a aquests entorns es troben els que es fonamenten en els principis de les filosofies àgils. Ara bé, per tal que les empreses puguin utilitzar-les de forma adient, cal que dins la seva cultura s’hagin establert i s’incentivin valors com la transparència, el compromís, el focus, la franquesa, el respecte, el coratge, el treball en equip, la confiança, la col·laboració, l’honestedat i la comunicació. Si s’analitzen en detall, veiem que tots ells formen una cadena on la seva força és conseqüència de la fortalesa de la baula més feble. I aquesta feblesa es troba sovint en la capacitat de la direcció de l’empresa de mantenir cadascun d’aquests valors en la seva actuació. És en l’àmbit de la gestió de les persones on es troba un element estratègic que permet la diferenciació disruptiva d’una em-

presa com és l’adopció de models de compensació total, per tal d’atraure i mantenir el talent que la nostra empresa necessita. Preparar-se per conviure amb entorns VUCA demana incorporar la gestió de riscos, que és un element inherent a qualsevol projecte d’enginyeria ben dissenyat i desenvolupat. Això suposa un avantatge per a les enginyeries de qualsevol dimensió, ja que la implementació de la gestió de riscos dins la seva estratègia no els representa incorporar un element estrany; a més a més, els dóna un element d’influència en la fidelització dels clients actuals o en la captació de nous clients, per l’expertesa adquirida. Un element necessari és una gestió de la innovació entesa com a factor estratègic que sigui sistematitzat per tota la empresa amb una visió de procés global on pugui participar tothom i també beneficiar-se’n dels resultats. Per concloure, voldria recordar que ja fa més de cent anys un enginyer, Frederick Winslow Taylor, va escriure: “La majoria dels homes creuen que els interessos fonamentals dels empresaris i dels treballadors són necessàriament antagònics. En canvi, la gestió científica (scientific management) té com a base la ferma convicció que els veritables interessos de tots dos són els mateixos”; i aquesta convicció encara és certa per tal que un sistema de gestió empresarial funcioni. 

 Sonòmetre

 Altaveu

“Per nosaltres, el BIM és un instrument d’excel·lència, eficiència i transparència fins al punt que ja s’ha convertit en una eina central en la nostra direcció d’enginyeria”

GIAN-LLUÍS RIBECHINI President de la Comissió de Gestió Empresarial de l’AEIC/COEIC

MANUEL CERMERÓN Director d’Estratègia i Desenvolupament d’Agbar i director general de Suez Advanced Solutions per a Espanya i Portugal

EDITA: Associació/Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya AEIC President: Jordi Renom Vicepresident 1r: Jordi Guix Vicepresident 2n: Ricardo Granados Secretària: Olga Tomàs COEIC Degà: Jordi Guix Vicedegà: Pere Roca Secretari: Jordi Mas Demarcacions del COEIC-AEIC Girona: Joan Juanals i Jaume Masgrau Lleida: Joaquim Llop

La logística catalana constata la recuperació

La Diputació col·labora en l’augment de l’ocupació en el sector industrial

Programa de Creixement Empresarial del Ministeri d’Indústria

El sistema logístic català va registrar l’any 2015 un creixement del 7,42% respecte al 2014, amb un total de 367 milions de tones gestionades. Aquesta és una de les dades de l’informe Indicadors de competitivitat del sistema logístic català 2015. El transport per carretera és el majoritari, amb 278 milions de tones, i experimenta un creixement del 9%, seguit del transport marítim, amb 80 milions de tones. Un altre augment significatiu, del 18%, és el protagonitzat pel transport aeri (117.315 tones). En canvi, el transport ferroviari ha caigut un 3%, fins a les 9.191 tones.

“Ocupació a la indústria local” és el nom del programa endegat per la Diputació de Barcelona amb l’objectiu de generar llocs de treball per als col·lectius que més han patit l’atur. Dotat amb 2 milions d’euros, el programa vol afavorir la competitivitat de les empreses incloses als sistemes productius locals i enfortir la col·laboració publicoprivada. Empreses del sector tèxtil, metallmecànic, automoció o alimentació participen en el programa, en què l’any passat van intervenir 500 empreses. Aquest any s’han seleccionat dotze projectes impulsats per diferents ajuntaments o ens locals.

El Ministeri d’Indústria, Energia i Turisme ha llançat un Programa de Creixement Empresarial dirigit a sectors industrials amb una important contribució al PIB i que presenten una elevada atomització. Es dirigeix a sectors industrials i exportadors clau com són el sector de l’alimentació i begudes i el sector de la moda en sentit ampli, incloent-hi tèxtil, calçat, marroquineria, bijuteria, joieria, perfumeria i cosmètica. El programa ofereix un servei d’assessorament personalitzat en digitalització, innovació, finances, màrqueting i comercialització, operacions i recursos humans.

Catalunya Central: Mireia Félix Tarragona: Lluís Maestre Delegació del Vallès: Francesc Figueras AEIC - COEIC Director general: Pere Homs Consell de redacció: Jordi Guix, Jordi Renom, Pere Roca, Jordi Vericat, Laura Ivern i David Pérezdolz Responsable de Comunicació: Eva Díaz Coordinació: Anna Carrió Cap de Redacció: Albert López Redacció: Albert López, Pablo Monfort i Ferran Sardans Publicitat: Pilar Alonso i Sonia Olivera Infografia: Noel Zaragoza Fotografia: Noel Zaragoza i Isabel Marquès Disseny i maquetació: Anna Carrió

Correcció lingüística: Ester Ollé Impressió: Vanguard Gràfic S.A. Dipòsit legal: B 26367-2015 ISSN: 2013-3332 Administració i distribució: Enginyers Industrials de Catalunya Via Laietana, 39 - 08003 Barcelona T: 933 192 300 / F: 933 100 681 a/e: fulls@mail.eic.cat Els articles signats no representen l’opinió dels Fulls dels Enginyers. D’acord amb la Política de protecció de dades de caràcter personal que tenen implantada el Col·legi i l’Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya, s’informa que, atès que l’anuari és un fitxer que té

legalment atribuïda la condició de font accessible al públic i vist que s’està emprant per a activitats comercials, s’explicitarà en el fitxer de manera destacada que dites dades no es podran utilitzar per a finalitats de publicitat o prospecció comercial. No obstant això, tenint en compte que aquest és un dret al qual els interessats poden renunciar, quan un col·legiat i/o associat així ens ho manifesti es farà constar en el fitxer que l’interessat ha informat del seu consentiment perquè s’usin les seves dades per a publicitat o prospecció comercial. Aquest consentiment s’ha de comunicar pels mitjans següents: per correu electrònic a lopd@eic.cat, per fax amb la referència LOPD al 933 100 681 o per escrit adreçat al Col·legi Oficial i l’Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya amb la referència LOPD a la Via Laietana, 39, 08003, de Barcelona.

FULLS DELS ENGINYERS / 10

www.fullsdelsenginyers.cat

 Notícies

 Radiografia

Robotrack, el sistema de construcció de via ferroviària del futur La robotització de la construcció d’obres ferroviàries contribuirà de forma notòria a l’expansió de la utilització de la via en placa prefabricada. El Robotrack és un projecte que aposta per aquesta innovació que millora la competitivitat de la construcció de la via ferroviària. El consorci del projecte Robotrack està coordinat per l’empresa VIAS i compta amb un equip multidisciplinari format per Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, CEMOSA, Eurecat, la UPV i el Grup d’Investigació en Enginyeria Ferroviària. És fàcilment escalable i en el futur hi haurà sistemes multirobot que en multipliquin el rendiment global.

l sistema Robotrack es basa en l’adaptació d’un robot industrial convencional de grans dimensions (amb un payload superior als 1.000 quilos) per a l’operació en les condicions d’elevats nivells de pols i d’intempèrie presents al voltant d’aquest tipus de construcció. Aquest robot s’equipa amb una combinació de sensors que fan possible la localització autònoma de les plaques prefabricades, monitorar el seu posicionament i ajustar-les en l’operació de col·locació final. El Robotrack també incorpora un sistema de visió per computador, làsers d’elevada potència i sensors de radar, adaptats a l’entorn d’execució. El cap de projectes de Robòtica Industrial a l’Eurecat, Daniel Martín, afirma que “l’objectiu principal del sistema Robotrack consisteix a detectar les plaques aprovi-

sionades al costat de la via, subjectar-les i moure-les a la seva posició final. És important adaptar els moviments per ajustar el posicionament final de les plaques i complir amb els requeriments de precisió”. El Robotrack, considerat el sistema de via ferroviària del futur, és altament recomanat en la construcció de línies de metro i túnels, tramvies, línies d’altes prestacions per a trànsit de mercaderies i línies d’alta velocitat (especialment per sobre dels 350 km/h). Martín explica que “aquest tipus de sistema de construcció s’ha instaurat ràpidament en diferents països, especialment al Japó, una de les principals potències en tecnologia ferroviària en l’àmbit mundial”. AVANTATGES DEL ROBOTRACK La tecnologia del Robotrack permetrà automatitzar i millorar aquest procés, origi-

Applus+ Laboratories ha ampliat la seva qualificació com a laboratori de materials Airbus amb un nou mètode d’assaig d’alta complexitat, que consisteix en la determinació de la velocitat de creixement d’una esquerda en un material metàl·lic o bé en la determinació de la tenacitat per la qual una esquerda teòricament mai creixerà. 

Alstom ofereix 40 places de pràctiques

nant un notable increment de la productivitat en la construcció d’infraestructura ferroviària mitjançant terminis més curts i una reducció dels costos. Les previsions indiquen que amb el Robotrack es podran col·locar 800 plaques en un dia amb un torn de vuit hores, fet que comporta la instal·lació de 450-500 metres lineals cada jornada. Actualment, el rendiment de construcció és de 175-350

metres cada dia. Gràcies al sistema robotitzat, es redueix dràsticament la quantitat de maquinària pesant necessària per construir la via. “Si parlem des d’un punt de vista més tècnic, el nou sistema robotitzat preveu incrementar la precisió en el procés d’instal·lació de les plaques, oferir més qualitat en l’acabat de l’obra i millorar la traçabilitat gràcies a l’adquisició contínua de dades”, conclou Martín. 

Alstom ha llançat, juntament amb la Fundació Universitat-Empresa, una nova convocatòria del programa Alstom Talent Energy, una iniciativa d’excel·lència acadèmica i professional que aposta pels titulats recents. En aquesta quarta edició, ofereix un total de quaranta places a titulats amb diferents perfils i interès per les infraestructures de transport ferroviari. Els interessats han d’inscriure’s a www.fue.es/alstom abans del 10 d’octubre del 2016. 

Llegeix l’article a www.fullsdelsenginyers.cat

 Tribuna

ENRIC FOSSAS COLET Rector de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC)

Un projecte de país

questa tardor, per a la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) comença el curs 2016-2017 també a la zona est de la ciutat de Barcelona. En la frontera entre Barcelona i Sant Adrià de Besòs, la UPC posa en marxa una nova escola d’enginyeria: l’Escola d’Enginyeria Barcelona Est (EEBE). Es tracta d’un projecte amb el qual la Universitat proposa una oferta acadèmica a l’entorn de l’enginyeria a l’altre extrem de la ciutat de Barcelona i incorpora el municipi de Sant Adrià de Besòs com a territori d’implantació i influència universitària. L’EEBE és ja en el seu naixement una escola de gran potencial, que articula l’antiga Escola Industrial del carrer d’Urgell i diversos grups de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Industrial de Barcelona (ETSEIB). Comença aquest setembre amb 3.500 estudiants i uns 400 professors i investigadors, i imparteix un ventall important de graus d’enginyeria, així com estudis de màster i de

Applus+ amplia l’acreditació Airbus

doctorat. Els tres edificis que s’han construït, i que són perfectament visibles des de la ronda del Litoral, acullen una trentena de grups de recerca i unitats transversals d’investigació en diferents àmbits de l’enginyeria biomèdica, l’electricitat, l’electrònica i l’automàtica industrial, l’energia, els materials, la mecànica i la química. Tanmateix, el projecte de l’EEBE, aquest Campus Diagonal-Besòs, ha estat un projecte difícil i complex per a la Universitat, que es

Llegeix l’article a www.fullsdelsenginyers.cat

va encetar en moments de prosperitat i que es va portar a terme en temps de crisi econòmica molt profunda. Força vegades vam haver de repensar el que s’havia de fer i de renegociar, un procés en el qual ha calgut aplicar molt de diàleg. Ara que és una realitat, el nostre objectiu és fer d’aquest espai universitari un pol de docència i de recerca i, igualment, de transferència de coneixement, especialment cap a les empreses, cap

a un teixit productiu que necessita la universitat per innovar, per esdevenir tecnològicament més competitiu, especialment quan es tracta de la petita i mitjana empresa. Construït amb les aportacions econòmiques dels FEDER procedents d’Europa, però també amb la concreció dels compromisos adquirits al seu dia per la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Barcelona i els ajuntaments de Sant Adrià de Besòs i de Barcelona, el resultat final ha estat un projecte de país. Així el va descriure el president de la Generalitat de Catalunya, Carles Puigdemont, en el seu discurs d’investidura quan el va definir com una de les prioritats de l’ecosistema de la recerca i la innovació de Catalunya. Universitat pública especialitzada en l’enginyeria, l’arquitectura, les ciències i la tecnologia, la UPC és actualment una de les universitats que integren el top 100 d’enginyeria del rànquing de Xangai. Estic convençut que l’EEBE contribuirà a millorar aquesta posició. 

S’inaugura el primer jardí elevat de Barcelona Barcelona ja té el seu primer jardí elevat, un parc de sis hectàrees que cobreix les vies ferroviàries que arriben fins a l’estació de Sants. GPO va ser adjudicatària per BIMSA (empresa pública de l’Ajuntament de Barcelona), amb la responsabilitat de la direcció d’obra i assistència tècnica en arquitectura per al projecte executiu de la cobertura i urbanització de l’accés ferroviari. 

La UPC millora el seu rànquing i se sitúa entre les 100 primeres La Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) puja posicions i se situa entre les cent millors universitats del món en el camp de l’enginyeria, la tecnologia i les ciències de la computació, segons l’Academic Ranking of World Universities by Broad Subject Fields. El rànquing de Xangai per Broad Subject Fields avalua cinc grans camps de coneixement i es publicada per primer cop de manera separada de la classificació general (rànquing de Xangai), publicat a mitjan agost. 

www.fullsdelsenginyers.cat

ACTUALITAT

FULLS DELS ENGINYERS / 10

 Tecnologia

Benvinguts al MEDSI, benvinguts a Alba

Catalunya compta amb una infraestructura tecnològica capdavantera al món al servei de la recerca. Ens referim al sincrotró Alba, ubicat a Cerdanyola del Vallès, que està situat entre el top 10 del món. El cap de la Secció Transversal de la Divisió d’Enginyeria d’Alba és Carles Colldelram, enginyer industrial membre i associat dels Enginyers Industrials de Catalunya. Colldelram és també el president del comitè organitzador local de la novena edició de la conferència internacional MEDSI (Mechanical Engineering Design of Synchrotron Radiation Equipment and Instrumentation), que tot just s’ha celebrat al CosmoCaixa de Barcelona, i membre del comitè organitzador internacional. En aquesta conversa, Colldelram; Josep Campmany, cap de secció d’Imants, Dispositius d’Inserció i Mesures Magnètiques, i Joan Casas, cap de la Divisió d’Enginyeria d’Alba, ens presenten aquest congrés, que Barcelona acull per primera vegada, i ens aproximen a la realitat del sincrotró català. D’esquerra a dreta, Josep Campmany, Carles Colldelram i Joan Casas.

eu-nos una breu presentació de què és MEDSI. Carles Colldelram (CC): El MEDSI és un congrés d’enginyeria mecànica enfocat als sincrotrons d’arreu del món, que n’hi ha uns cinquanta. Habitualment els departaments d’enginyeria mecànica dels sincrotrons són els responsables d’integrar tota la part d’enginyeria del disseny d’equips i instrumentació, de manera que els enginyers responsables no exerceixen com a mechanical engineer, sinó com a project engineer. Per tant, s’han d’encarregar, entre d’altres, que es facin els càlculs per elements finits per comprovar que els seus dissenys funcionen. De la mateixa manera, necessiten el grup dedicat al buit per fer dissenys de cambres i per fer càlculs de buit. També necessiten criogènia si és el cas, topografia, etc. Això vol dir que el congrés es focalitza molt en la mecànica, però també en càlcul per elements finits i simulació i té petits ramals en buit, en criogènia, etc; i fins i tot en instal·lacions científiques d’altres tipus. El MEDSI s’organitza cada dos anys i, normalment, s’hi reuneixen els enginyers que tenen un material rellevant o alguna innovació interessant per compartir amb la comunitat dels sincrotrons. I, fins i tot, amb la indústria privada. Per què ha acollit Barcelona l’edició del 2016 de MEDSI? CC: La manera de seleccionar la seu de la conferència a través d’un comitè internacional és la següent. Es presenta una candidatura que moltes vegades a la primera oportunitat no guanya, però sí a la segona o tercera. Normalment es dóna a

sincrotrons que s’acaben de posar en marxa per donar-los una mica de renom i ajudar-los a integrar-se en el sector del sincrotró. Ara, per exemple, s’estan acabant de construir els de Lund (Suècia), el Brasil i París, que ha estat la guanyadora per organitzar la propera conferència d’aquí a dos anys. Quins són els objectius més rellevants de MEDSI? CC: Els dos punts principals són compartir molt coneixement i fer molt networking. També hi ha un objectiu una mica més secundari, i és aconseguir que els enginyers comencem a fer les publicacions d’una forma una mica més rigorosa i formal. Semblant a l’estil de com ho fan els científics. És a dir, amb un article que es publica en una plataforma adequada, on es fa una revisió, hi ha un referee, etc. En aquest sentit, la conferència s’ha unit a la plataforma de publicació JACoW, que és un sistema digital de publicació d’articles científics de les conferències. S’ha posat en marxa per primera vegada en aquesta conferència, i de moment està essent un èxit i els participants ho estan fent servir. La quantitat d’articles entregats per contribució ha augmentat espectacularment. De fet, és la vegada que més propostes hi ha hagut i s’han entregat més articles que mai. En aquesta ocasió també s’ha cuidat de manera especial, d’una banda, les pauses com els cafès, els dinars i els pòsters, que són un dels dos formats de contribució al congrés (xerrada oral o pòster) i, de l’altra, l’exhibició industrial, és a dir que els patrocinadors, estiguin en una mateixa sala. L’objectiu és fomentar la interrelació entre tots nosaltres i també amb les empreses privades

L'estabilitat del feix és la principal prestació del sincrotró Alba, que el fa únic en el món.

FULLS DELS ENGINYERS / 10

www.fullsdelsenginyers.cat

 Tecnologia

Biologia

13%

Propietats electromagnètiques de la matèria condensada dura

Ciència de materials i estructura de la matèria

28%

21% Biomaterials i matèria tova condensada Química

15% Medi ambient i patrimoni cultural

2% patrocinadores el màxim temps possible. El perfil de l’assistent és estrictament d’enginyers industrials mecànics? CC: El perfil regular és un enginyer mecànic d’un sincrotró, un enginyer de càlcul i/o de simulació i també algun enginyer buit o criogènic que pot tenir alguna innovació rellevant molt relacionada amb un equip o instrumentació mecànic, o un enginyer de buit. També hi vénen alguns representants del sector de la construcció i de l’obra civil, perquè la mecànica té a veure amb l’obra civil en alguns aspectes molt específics. Els sincrotrons tenen unes lloses sísmiques molt rígides i molt grans amb l’objectiu que no es deformin per tal que tots els equips tinguin una mateixa referència única. Quines són les darreres tendències relatives a l’enginyeria mecànica dels sincrotrons? CC: Una de molt clara és la mecatrònica i el control en temps real. Això vol dir que executes unes funcions que fa un equip i corregeixes qualsevol desviació que hi pugui haver en temps real. De fet, són algunes de les novetats més rellevants que han estat analitzades per primera vegada en el programa de MEDSI amb una subsessió temàtica específica. Quina és la millor prestació que té Alba? Joan Casas (JCasas): L’estabilitat del feix, és la millor del món. Ens ha passat que Diamond, el sincrotró del Regne Unit, ens ha deixat el programa de control ràpid de l’òrbita dels electrons i ha resultat que dóna millors resultats a Alba que a Diamond amb el mateix sistema de control. Això passa perquè l’electrònica fa una part important, però arriba un punt en què el protagonisme és per a la mecànica. I en aquest aspecte, Alba té una estabilitat mecànica, tant a nivell de construcció d’obra civil com a nivell dels girders que suporten els imants, que és molt simple, però molt efectiva. En referència al disseny, és totalment vigent perquè hi ha sin-

Cristal·lografia Macromolecular

12%

2016: Torns experimentals atorgats per àrees de recerca.

crotrons en construcció que n’han copiat literalment el disseny. Quins seran els eixos principals de l’estratègia del sincrotró Alba d’ara endavant? CC: Ara hem fet la fase 1, som al bell mig de la fase 2 i iniciant la fase 3. La fase 1 era de set línies, la fase 2 de dues i la fase 3 de cinc. La primera de la fase 2 ja està acabada i l’hem fet nosaltres amb recursos propis, uns 800.000 euros, amb un 80% de participació del nostre departament d’enginyeria mecànica. Per tirar endavant la segona línia de la fase 2 ja disposem del capital necessari i és bastant més car, uns 6 milions d’euros. JC: Hi ha una altra línia d’activitat internacional. Estem buscant aliances amb altres comunitats científiques, per exemple, de Turquia, l’Iran, Mèxic i Polònia, que volen construir sincrotrons i, com a entrenament, els oferim que ells financin una línia d’aquí i es formin. De moment, la que sembla més probable que fructifiqui és amb l’Iran. CC: Una variant d’aquesta iniciativa és l’aliança amb empreses privades que vulguin construir una línia de llum al sincrotró, per exemple al sincrotró de Japó n’hi ha una d’un fabricant de vehicles (Toyota). Quin tipus d’investigació es realitza en un sincrotró? CC: S’hi fa investigació bàsica. Hi ha uns quants passos abans no s’arriba a una aplicació final. No obstant això, algunes línies sí que fan recerca sobre materials com ciments; també, sobre imatges de virus, cèl·lules i teixits que tenen una aplicació directa en la medicina, catalitzadors, espectrometria i estudis de superfícies de camps magnètics com els discs durs.

Més informació a www.fullsdelsenginyers.cat

“Has de saber qui tens al davant i qui tens al darrere en la cadena de valor per desenvolupar projectes que són complexos” Defensa la idea que a Catalunya l’esperit emprenedor i innovador, de disseny i de creativitat, crea un caldo de cultiu molt interessant per a les startups tecnològiques que estan sorgint amb força en els darrers anys. De formació enginyera de telecomunicacions i economista, Rosa Paradell Duro és un tot terreny. Ha estat directora de la fira Smart City World Congress, ha format part de l’Smart City Business Institute i, actualment, desenvolupa la seva tasca professional a la fundació i2CAT. Des del càrrec de Smart Cities Innovation Business Unit Manager, fa recerca i dinamitza el sector de l’Internet of Things a casa nostra. L’objectiu d’un dels eixos estratègics de l’i2CAT, la IoT Catalan Alliance, és molt ambiciós: aglutinar tots els agents de l’ecosistema de la IoT a Catalunya. La IoT Catalan Alliance presentarà un estudi a la propera edició de la fira IoT Solutions World Congress que analitza els punts forts i febles de la cadena de valor IoT a Catalunya per detectar-hi oportunitats i amenaces, i en presentarà un altre a finals d’any sobre de quina manera la IoT transformarà el sector industrial català. De lectura obligada. TEXT: ALBERT LÓPEZ

xplica’ns què és i2CAT i quins són els teus objectius principals. i2CAT és un centre tecnològic de recerca que es basa en tecnologies avançades d’Internet. Tipològicament és una fundació que, com a tal, té dos patrons fundadors públics, la Generalitat de Catalunya i la UPC, i també en té de privats. Des del seu naixement aposta per un nou model d’innovació basat en la quàdruple hèlix: col·laboració entre les empreses, les administracions públiques, el món acadèmic i els usuaris. És a dir, tot i que no tenim encara el segell TECNIO, estem molt orientats cap a la innovació centrada en els usuaris i en una innovació molt aplicada. L’i2CAT treballa en tres línies de recerca. La primera es basa en les tecnologies sense fils, que és on es treballa tot allò relacionat amb l’Internet of Things (IoT). Nosaltres ens situem, principalment, en l’inici de la cadena de valor de Ia IoT, ens dediquem molt a la tasca relacionada amb l’electrònica, les comunicacions fins a arribar a la plataforma en si. Aquí és on tenim el nostre major potencial. Aquesta unitat treballa amb tot tipus de tecnologies sense fils i protocols, com el Sigfox, el LoRa, etc. Igualment, fem recerca en les anomenades small cells, incloses al 5G. La segona línia de treball està orientada a les tecnologies fixes i al futur de les estructures d’Internet. És aquí on es dediquen els esforços a conceptes com el cloud computing, l’edge i fog computing i tot el que serien les xarxes definides per software, les SDN, i la virtualització de les funcions de xarxa. La darrera àrea de recerca se centra en les àrees de media, és a dir, la realitat augmentada, la realitat virtual, la televisió immersiva, etc. Quina serà l’estratègia que desenvoluparà i2CAT a curt termini? L’i2CAT va fer un canvi d’organització fa un any i mig

i, a més d’aquestes tres línies de recerca, va crear quatre Innovation Business Units (IBU). L’objectiu d’aquestes unitats és la transferència de tecnologia i la innovació amb les empreses. Es tracta de veure de quina manera aquests coneixements i aquesta experiència i la innovació que es treballa a l’i2CAT en els projectes de recerca tenen una aplicabilitat en el món empresarial. A més, volem veure com podem ajudar les empreses a innovar. De les quatre IBU, que s’organitzen verticalment per àrees temàtiques, n’hi ha tres d’operatives. Una es dedica al sector de la salut; una altra a l’Internet industrial, centrat sobretot en el projecte de l’Anella Industrial 4.0, i la tercera tracta les smart regions i la IoT, de la qual jo sóc la responsable. Exactament, quina és la teva tasca en el projecte de l’Anella Industrial 4.0? L’Anella Industrial és un projecte veterà que el que feia era dotar d’una infraestructura de connectivitat el sector industrial de l’automòbil. Fa més d’un any es va tirar endavant el projecte de l’Anella Industrial 4.0, que el que pretén és crear un marketplace de serveis TIC avançats per a la indústria. L’objectiu no és només que hi hagi una infraestructura de comunicacions que permeti accedir a una capacitat computacional en un moment donat, sinó que l’empresa industrial tingui accés a serveis que li poden oferir altres empreses. 

Llegeix l’entrevista a www.fullsdelsenginyers.cat

06 04

ACTUALITAT

FULLS DELS ENGINYERS / 10

 Tecnologia

Catalunya treballa ja en un Pacte Nacional per a la Indústria

Dotar Catalunya d’una nova economia productiva de base industrial. Aquest és l’objectiu ambiciós del Pacte Nacional per la Indústria fixat per la Comissió Executiva Permanent del Consell Català de l’Empresa (CCE), integrada per la Generalitat de Catalunya, les patronals Foment del Treball, PIMEC i Fepime i els sindicats UGT i CCOO. El Govern ha aprovat la creació de la Taula del Pacte Nacional per a la Indústria i dels sis grups de treball que elaboraran l’estratègia i les accions del Pacte. Els grups de treball, integrats per nou membres (tres representants de la Generalitat i sis designats per patronals i sindicats), seran els equips responsables de proposar les línies d’actuació que han de situar la indústria com a eix econòmic del país. Vegem el full de ruta previst per fer realitat el Pacte Nacional per a la Indústria, que té previst fructificar en els propers mesos.

TEXT: ALBERT LÓPEZ

a Comissió Executiva Permanent del Consell Català de l’Empresa és qui ha assumit el paper de governança i impulsora del Pacte Nacional per a la Indústria. Amb aquest punt de partida, la metodologia consensuada estableix la creació de la Taula del Pacte Nacional per a la Indústria, ja constituïda, amb l’objectiu de desenvolupar i finalment formalitzar l’acord. Aquesta Taula està integrada per: • Els nou membres de la Comissió Executiva Permanent del Consell Català de l’Empresa • Un membre d’Eurecat, en representació dels centres tecnològics. • Un membre representant del Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya, un del Col·legi d’Economistes i un del Col·legi d’Enginyers Tècnics Industrials de Barcelona. • Sis membres representants dels

La Taula, al seu torn, s’organitza

grups parlamentaris.

• Dos membres representants en sis grups de treball vinculats a d’associacions municipalistes.

• Tres membres representants de

•

les universitats catalanes a proposta del Consell Interuniversitari de Catalunya. Dos membres en representació dels departaments de la Generalitat de Catalunya: un pel departament competent en matèria d’indústria i un altre pel departament competent en matèria d’ocupació.

diferents qüestions relacionades amb el desenvolupament de la indústria: • Competitivitat empresarial: potenciar la capacitat del teixit empresarial català a través del binomi internacionalització-innovació i impulsar l’emprenedoria, especialment la de base tecnològica. • Dimensió empresarial i finançament: incrementar la dimensió

de les pimes per tal que puguin competir eficaçment en el mercat global i actuïn com a tractores de l’economia, així com posar a disposició del sector productiu instruments eficients de capitalització i de finançament per facilitar el creixement i l’activitat empresarial. • Indústria 4.0 i digitalització: Difondre entre les empreses la importància de la disrupció que pot provocar la Indústria 4.0 en el mercat, així com capacitar el capital humà per donar resposta a la demanda de nous perfils, prestar els serveis avançats i promoure les infraestructures necessàries per al desplegament de la Indústria 4.0. • Formació: Millorar la capacitació de treballadors per mitjà d’una formació professional, una formació contínua i de l’emprenedoria i una formació universitària que donin resposta, de qualitat i flexible, a les necessitats de les

CATALUNYA – RESULTATS DE L’ENQUESTA DE POBLACIÓ ACTIVA (EN MILERS) 2n TRIMESTRE 2016

POBLACIÓ ACTIVA 3.784,9

POBLACIÓ OCUPADA 3.181,3

Var. interanual Absoluta -16,3 Relativa -0,4%

Var. interanual Absoluta 106,2 Relativa 3,5%

TAXA D’ACTIVITAT (16-64 ANYS) 79,0%

TAXA D’OCUPACIÓ (16-64 ANYS) 66,4%

Var. interanual Absoluta -0,4 pp Relativa -

HOMES 1.978,3

Var. interanual Absoluta -29,8 Relativa -1,5%

Sis grups de treball definiran els continguts del Pacte: competitivitat empresarial (internacionalització, transferència tecnològica, emprenedoria), dimensió empresarial i finançament, indústria 4.0 i digitalització, formació, infraestructures i energia, sosbenibilitat i economia circular

DONES 1.806,6

Var. interanual Absoluta 13,5 Relativa 0,8%

Var. interanual Absoluta 2,2 pp Relativa -

HOMES 1.694,1

Var. interanual Absoluta 51,6 Relativa 3,1%

DONES 1.487,2

Var. interanual Absoluta 54,7 Relativa 3,8%

FULLS DELS ENGINYERS / 10

www.fullsdelsenginyers.cat

 Tribuna

empreses i de la societat, així com al canvi tecnològic i dels models de producció. • Infraestructures i energia: Fer que Catalunya disposi d’un millor equipament infraestructural, que permeti augmentar la productivitat industrial, vertebrar el territori i afavorir l’atracció d’inversions, així com reduir els costos energètics de la indústria catalana enfront dels competidors i millorar l’eficiència i l’estalvi energètics. • Sostenibilitat i economia circular: Apostar per una economia verda i circular, que estalviï recursos, posi en valor els residus i impulsi així la innovació i la competitivitat industrial. La previsió és que els treballs d’aquests grups es perllonguin fins al mes de novembre i siguin, finalment, la base per configurar el contingut definitiu del Pacte Nacional per la Indústria. El conseller d’Empresa i Coneixement, Jordi Baiget, ha explicat que “el Pacte vincula calendari, actuacions i recursos, que s’espera que siguin públics i privats”. ELS PRECEDENTS El Pacte Nacional per a la Indústria té com a precedents més immediats l’Estratègia Industrial per a Catalunya de l’any 2014 i les aportacions del Pacte Més Indústria, en el qual també participen els Enginyers Industrials de Catalunya. Tanmateix, l’acord de país que representa aquesta iniciativa arriba en un moment de recuperació dels índexs d’empleats industrials. La indústria catalana registra tants treballadors com l’any 2011, segons les dades de la darrera enquesta de població activa (EPA) del segon trimestre. Actualment, el sector industrial català ocupa 590.500 treballadors, xifra que, tot i ser la més alta dels últims cinc anys, encara està un 26,51% per sota de l’ocupació industrial que hi havia abans de la crisi, l’any 2008. En termes de recuperació laboral, la directora general d’Indústria, Núria Betriu, ha assegurat que el desplegament del Pacte Nacional per a la Indústria ajudarà Catalunya a liderar la quarta revolució industrial del sud d’Europa. No obstant això, Betriu alerta que la recuperació d’aquesta ocupació serà progressiva, perquè aquesta transformació digital no porta associada un model de mà d’obra intensiva. 

Agricultura 46,7

Var. interanual Absoluta 0,2 / Relativa 0,4%

Indústria 590,5

Var. interanual Absoluta 5,7 / Relativa 1,0%

Construcció 186,7

Var. interanual Absoluta 2,0 / Relativa 1,1%

Serveis 2.357,4

Var. interanual Absoluta 98,4 / Relativa 4,4%

A TEMPS COMPLET 2.724,2 Var. interanual Absoluta 59,0 Relativa 2,2%

A TEMPS PARCIAL 457,1 Var. interanual Absoluta 47,2 Relativa 11,5 %

JORDI GUIX Degà del Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya

Per una transformació i consolidació de la indústria de Catalunya CORREDOR DEL MEDITERRANI, UNA PRIORITAT DEL PACTE NACIONAL PER A LA INDÚSTRIA El Corredor Mediterrani (CMED) està considerat per la Generalitat de Catalunya una infraestructura fonamental per al desenvolupament econòmic i empresarial del país, que ja està connectat fortament a la Mediterrània i a Europa. Per aquest motiu, el Pacte Nacional per la Indústria que s’està enllestint reflecteix la centralitat d’aquesta infraestructura. Aquest Pacte s’enfoca des d’una perspectiva de concertació i, com s’ha vist, compta amb sis grups de treball, un dels quals és el d’infraestructures i energia. La primera línia d’actuació d’aquest grup és precisament el Corredor Mediterrani, on entra la Taula Estratègica del Corredor Mediterrani. Envers el CMED, el Grup d’Estratègia Empresarial del Departament d’Empresa i Coneixement de la Generalitat de Catalunya ha fet públiques les propostes aprovades a desenvolupar el passat 8 de novembre:

1. Avaluar l’impacte econòmic associat al creixement de l’activitat empresarial a les principals àrees d’influència del CMED. 2. Promoure la col·laboració entre els diferents clústers implicats en l’àmbit CMED. 3. Establir els contactes amb els organismes de promoció econòmica de l’Eix Mediterrani per concretar un potent pol d’innovació a la Mediterrània, on el CMED sigui la via de comunicació de productes i serveis d’alt valor. 4. Impulsar una aliança de les cambres de comerç europees i altres agents que reforcin l’estat d’opinió transfronterer de suport al CMED i el seu impacte sobre la competitivitat del conjunt de la UE.

LA GENERALITAT DESTINARÀ 29 MILIONS D’EUROS PER IMPULSAR GRANS PROJECTES EMPRESARIALS DE RECERCA I INNOVACIÓ La Generalitat de Catalunya destinarà aquest any 29M€ a l’impuls de grans projectes empresarials de recerca i innovació. Ho farà a través de la segona convocatòria de les Comunitats RIS3CAT, impulsades per ACCIÓ, que tenen per objectiu transformar l’economia catalana a través del desenvolupament de nous productes i serveis. Així ho han confirmat el conseller d’Empresa i Coneixement, Jordi Baiget, i la directora general d’Indústria, Núria Betriu. La convocatòria per a nous projectes de gran impacte es va obrir el passat setembre i es preveu que tots aquests projectes junts mobilitzin 65 M€. Fins al 2020, la Generalitat destinarà al programa de Comunitats RIS3CAT un pressupost de 72 M€ provinents del fons europeu FEDER. Les comunitats són agrupacions voluntàries d’empreses i agents del sistema de R+D i innovació, que

mitjançant projectes de tres anys crearan nous productes i serveis per donar resposta a les necessitats de la societat a través de la innovació. D’aquesta manera, s’impulsa la creació d’ocupació d’alt nivell tècnic i científic i futures inversions tècniques i productives. Es preveu que fins al 2020 es mobilitzaran 200 milions d’euros i hi participaran 1.700 empreses i agents del sistema d’innovació català i 6.200 professionals. Les cinc primeres Comunitats RIS3CAT que s’han posat en marxa el 2016 estan formades per 108 entitats participants i més de 1.300 professionals. Són cinc projectes sectorials que mobilitzaran en total 43,8 M€, i que, a banda d’això, han comptat amb un pressupost de 19,1 M€ d’ACCIÓ. Aquests grans projectes empresarials estan liderats per l’IRTA, Biocat, Leitat, l’IREC i Ficosa.

a indústria dóna consistència i qualitat al país modern que som i que volem continuar sent. Per ajudar a la consolidació del sector industrial, debilitat per la crisi econòmica i pel context global en el qual vivim, és necessari l’establiment de polítiques industrials sòlides que acompanyin i assegurin les inversions que exigeix el sector per continuar avançant en innovació, qualitat i productivitat. En definitiva, per continuar sent competitius. Per assolir-ho, des dels Enginyers Industrials de Catalunya creiem que les accions encaminades a enfortir l’actual realitat industrial han de tenir un enfocament més enllà de les legislatures polítiques. En aquest sentit, la col·laboració a través del Pacte Més Indústria, del qual els EIC vàrem formar part, va aconseguir que el Ple del Parlament adoptés per unanimitat la creació del Pacte nacional per a la indústria el 13 de juliol passat, que des d’un bon començament reclamàvem. La indústria és enginyeria. Darrere la indústria hi ha enginyers i enginyeries molt competents i de prestigi aquí i a fora. L’aportació dels enginyers i enginyeres dins a les empreses de l’àmbit industrial és indiscutible i ho referma el fet que el Col·legi tindrà un representant a la Taula del Pacte Nacional per a la Indústria, tal i com estableix l’acord de govern del 13 de setembre. Estic convençut que des dels EIC contribuirem a donar una visió objectiva i a llarg termini de les iniciatives en matèria de política industrial, que ajudaran a assolir la transformació i consolidació de la indústria del nostre país. 

TECNOLOGIA

FULLS DELS ENGINYERS / 10

 Innovació

Les 10 tecnologies emergents més rellevants de l’any 2016, segons el Fòrum Econòmic Mundial

1 LA INTERNET DE LES NANOCOSES És l’evolució de la IoT (Internet of Things). Es tracta d’una tecnologia caracteritzada per l’ús de petits sensors que poden ubicar-se a cossos vius o formar part de l’estructura de qualsevol element. Se’n preveu una aplicació directa a la medicina i a les ciències ambientals.

Un informe elaborat pel Consell de Tecnologies Emergents del Fòrum Econòmic Mundial ha identificat les deu tecnologies disruptives d’aquest any.

BLOCKCHAIN Podria ser la gran protagonista de l’economia mundial del futur. Present en monedes digitals com el bitcoin, es tracta d’una base de dades descentralitzada on les transaccions electròniques es produeixen de manera segura i verificada.

MATERIAL EN 2D En aquest cas, s’ha esmentat el grafè com un material amb un gran potencial revolucionari. El grafè és transparent, flexible, molt resistent i amb una conductivitat electrònica superior a la del coure i cent vegades superior a la del silici.

VEHICLE AUTÒNOM Tot i que la seva implantació en la societat encara sembla llunyana, durant l’any 2016 s’ha avançat en aquest àmbit i s’han presentat propostes molt interessants. I és que la cruïlla actual de l’automoció sembla estar entre el vehicle autònom i el respecte pel medi ambient.

XIPS D’ÒRGANS Són simulacions en miniatura de qualsevol òrgan humà. Són molt adequats per a les investigacions de nous fàrmacs: aporten més precisió i se substitueixen els animals per aquests xips.

CÈL·LULES SOLARS DE PEROVSKITA La perovskita és un material que permet fabricar cèl·lules solars més barates i eficients que les formades amb silici. Els materials necessaris per sintetitzar la perovskita abunden, es combinen amb facilitat i són econòmics.

8 EMMAGATZEMATGE D’ENERGIA A GRAN ESCALA Inclou les noves tecnologies de bateries formades per ions de sodi i sense aire, que són més eficients i econòmiques. Permeten emmagatzemar energia a gran escala i alhora faciliten l’ús d’energies renovables.

9 ENGINYERIA METABÒLICA DE SISTEMES Evita rastres de carboni mitjançant la creació de materials i compostos químics a partir de processos biològics realitzats per plantes i bacteris.

7 INTEL·LIGÈNCIA ARTIFICIAL Moltes grans empreses han apostat aquest any per projectes relacionats amb la intel·ligència artificial. Per exemple, Toyota ha apostat per aquest sistema en el seu departament encarregat de la mobilitat.

10 OPTOGENÈTICA Aquest avenç de la neurociència té la capacitat d’activar i desactivar neurones amb una precisió inexistent fins ara. Alguns dels seus objectius són el tractament i la cura de malalties neurològiques com el Parkinson o l’Alzheimer.

FULLS DELS ENGINYERS / 10

www.fullsdelsenginyers.cat

 Innovació

Propera revolució “verda” en la fabricació de plàstics Una investigació realitzada per l’equip d’ExxonMobil Corp. i la Georgia Tech podria revolucionar la metodologia de fabricació de la majoria dels plàstics. L’avançament científic facilitaria que les plantes químiques reduïssin la seva petjada de carboni, segons va publicar la revista Science el 19 d’agost passat. I no és un tema menor. Es calcula que les plantes químiques consumeixen el 8% de la demanda mundial d’energia, percentatge que pot créixer significativament a mesura que els països en desenvolupament utilitzin més electrònica, materials de construcció i productes plàstics.

i la recerca i el desenvolupament acabessin tenint èxit (necessitarien més anys per completar-se), es produís el producte en massa i fos adoptat àmpliament pel sector industrial, es podria estalviar l’emissió a l’atmosfera de 45 milions de tones de diòxid de carboni cada any. En conseqüència, es podrien estalviar 2.000 milions de dòlars en costos anuals d’energia. LA SOLUCIÓ La innovació tecnològica es basa a retirar un component químic anomenat paraxilè que resideix a les molècules dels hidrocarburs. Les

fàbriques acostumen a recórrer a tècniques de cristal·lització per congelar repetidament les molècules o a processos d’absorció que, en aquest cas, combinen l’ebullició i la destil·lació de les mescles d’hidrocarburs. Ambdós processos “impliquen una gran despesa d’energia”, ha explicat Ryan Lively, professor adjunt de la Facultat d’Enginyeria Química i Biomolecular de la Georgia Tech. La solució es basa, doncs, en el descobriment d’un filtre per eliminar els paraxilens amb menys energia. La membrana es construeix amb fibres polimèriques buides que, amb 200 micres (0,008 polzades) de diàmetre, són tot just

tan amples com el pèl humà. Quan la barreja d’hidrocarburs líquids travessa la membrana, les molècules de paraxilens no passen pels forats microscòpics. El nou procés per osmosi inversa fa servir, per tant, membranes per separar hidrocarburs líquids. Aquesta és la mateixa metodologia emprada per dessalinitzar l’aigua del mar. Vijay Swarup, vicepresident de Recerca i Desenvolupament de ExxonMobil Research & Engineering Co., ha assegurat que “aquest tipus d’avenços pot significar un canvi absolut pel que fa a la quantitat d’energia necessària per convertir una matèria primera en plàstic”. 

 Mobilitat

JOSÉ LUIS PEDRAGOSA Enginyer industrial col·legiat i exdirector de la DGT en funcions

DGT a Foment... és el moment

n aquest lapse polític interminable que vivim no hi ha possibilitat d’aplicar noves mesures reorganitzatives que permetin implantar en els diferents àmbits de la gestió pública administrativa solucions òbvies i beneficioses, tant per a la despesa pública com per a l’eficiència dels serveis. La prioritat és poder governar i això obliga a anar posant pedaços, en l’espera d’una estabilitat que demora el progrés i les solucions que ens posin al dia en la praxi operativa pública del món occidental. PRINCIPI DEL FORMULARI Estem vivint un moment especialment delicat en el món de la seguretat viària. En primer lloc, i de manera destacada, per l’incre-

ment de la mortalitat de trànsit, que ja no és un simple repunt. És un clar reflex de la influència de la comunicació virtual en la tasca de la conducció de vehicles de motor, que ens allunya de manera selectiva de les positives tendències a la baixa dels últims anys (esgotant els vells recursos) i més encara de la Visió Zero europea, que ens obliga a traslladar les mesures amb les quals ens apressen diverses directives de la UE. Aquesta situació no s’ha vist afavorida pels fets que recentment s’han produït en alguns temes d’adjudicacions administratives amb fort ressò en la tan de moda justícia mediàtica, ni tampoc per un context de debilitat en el prestigi del Ministeri de l’Interior en el marc de la governabilitat en funcions d’un Executiu central que ara mateix no pot entrar en temes de

valoració tècnica, ni organitzativa ni de gestió. Tot això està succeint quan les noves tecnologies a escala internacional ens vénen a demostrar de manera convincent la caducitat del model policial com a responsable màxim de les estratègies del factor humà del trànsit i la urgència d’adequar, actualitzar, innovar i estructurar un sistema de captació permanent d’informació via satèl·lit dels radars, dels tacògrafs d’última generació (amb una directiva europea ja rebuda) i de les caixes negres de turismes i motocicletes, amb procediments administratius adequats vinculats al marc d’infraestructures que correspon a les autoritats de Foment (carreteres i transports). Ja és de senzilla aplicació la creació del centre de seguiment de vehicles i conductors al

qual les diferents administracions de carreteres podrien acollir-se si realment volen a la seva xarxa viària una Visió Zero efectiva. Cada propietari de vehicle i cada conductor hauran de ser conscients que el Gran Germà sap en tot moment què fas o has fet i que una infracció és un acte de la seva pròpia responsabilitat que l’endemà activa el procediment sancionador matemàticament. Tècnicament senzill i de cost zero. Conec bé la DGT, ja que pertanyo a la seva escala tècnica per oposició, hi he treballat molt de temps, he estat quatre anys sotsdirector general de Circulació i vaig estar-hi sis mesos (paradoxalment en funcions) de director general. La DGT va néixer com a Direcció Central de Trànsit el 30 de juliol del 1959 en el mateix BOE monogràfic que va publicar la Llei d’ordre públic franquista i no ha perdut el segell repressiu dels seus orígens, que van anar transmetent-se en les successives transferències de competències a Catalunya i Euskadi, molt poc negociades i cegades per l’ingrés de les multes, i que van acceptar les dues finestretes sense cap transferència de taxes de carnets de conduir ni de matriculacions de vehicles. La implicació policial en temes educatius està sent al seu torn un seriós obstacle per al desenvolupament de l’activitat dels professionals de la societat ci-

vil (professors de formació viària), que veuen com des d’Interior no acaben mai de tancar el procés de la seva carrera amb les autoritats d’Ensenyament i Treball que vinculen els nivells de la formació professional a les taxes d’autorització administrativa que la DGT i l’SCT reben per expedir-; un trist episodi de manca de visió de país dels responsables i una injusta valoració dels que dia a dia treballen per millorar els comportaments dels conductors. També els examinadors de conduir tenen el seu propi viacrucis professional quan la seva funció podria reconèixer-se i dignificar-se. La Policia òbviament és imprescindible per fer comprovacions en directe i actuar de control preventiu i, si escau, sancionador. La seva presència és la garantia de comprovació visual, però les noves tecnologies garanteixen un infinitament més ampli rendiment. Sempre s’hauran d’acoblar les dues línies, mantenint-se cadascuna en la seva funció corresponent. 

Segueix llegint l’article a www.fullsdelsenginyers.cat

COEIC / AEIC

FULLS DELS ENGINYERS / 10

Aquesta secció recull la veu dels instruments a disposició dels enginyers industrials i de les institucions i entitats que vetllen pels professionals.  COEIC/AEIC

Els EIC s’impliquen en l’edició del 2016 de l’IoT Solutions World Congress

El COEIC ha signat un acord d’adhesió al programa Ambassador de la fira IoT Solutions World Congress, que se celebrarà del 25 al 27 d’octubre a Fira de Barcelona. Després de la seva primera edició, IoT Solutions World Congress ja s’ha consolidat com el principal esdeveniment mundial centrat en IoT industrial. L’acord amb l’esmentada fira s’emmarca en la voluntat dels EIC d’estar al costat del sector industrial i de les darreres innovacions i tendències tecnològiques.

l 27 d’octubre al matí, en el marc de l’IoT Solution World Congress a la Fira de Barcelona, se celebrarà la trobada anual de la Comissió Indústria 4.0 dels Enginyers de Catalunya, agrupació amb caràcter intercol·legial atès que aglutina els Enginyers Industrials, de Telecomunicacions i Informàtics. Es tracta d’un acte obert en el qual fonamentalment es reuniran tots els enginyers actius en els grups de treball de la Comissió, que ja en són més de setanta. L’acte tindrà dues vessants principals: • La presentació del “marc de referència” sobre la I4.0, a càrrec de Xavier Pi, representant del Grup de Treball Embedded Systems de la Comissió Indústria 4.0 dels Enginyers Industrials de Catalunya. L’acte es clourà amb una taula rodona posterior. • La sessióCERTIFICAT_150.pdf Persones i la Indústria 4.0 1 16/6/16

CMY

constarà de dues ponències desenvolupades per Carlos Grau, exdirector de Microsoft a Catalunya, i Juanjo Planes (head hunter i membre del Consell d’Ocupació dels EIC). Ambdós professionals reflexionaran sobre aspectes relacionats amb els reptes i els talents i perfils que han de fer possible l’aprofitament de les oportunitats que ens ofereixen les tecnologies implicades en la indústria 4.0. L’objectiu de la segona edició d’aquest esdeveniment mundial és reunir els proveïdors de la indústria de la IoT per tal d’ajudar-los a augmentar la productivitat a través d’aquesta tecnologia disruptiva. L’IOTSWC16 serà un esdeveniment molt internacional, amb més de 8.000 visitants i se centrarà en les solucions de la IoT en sis àrees específiques: manufactura,salut, serveis públics, transport i logística, innovació i tecnologia.  12:23

FULLS DELS ENGINYERS / 10

www.fullsdelsenginyers.cat

 AEIC / COEIC

Els projectes més rellevants de l’enginyeria del darrer any es reuneixen a iGenium’16

Tota la informació sobre formació dels EIC i l’agenda d’actes a www.eic.cat

UPDATE FORMACIÓ CONTÍNUA CURSOS D’ESPECIALITZACIÓ Formació Superior per a tècnics competents per elaborar Plans d’Autoprotecció 19/10/2016 · Semipresencial Seguretat i Medi Ambient Curs d’Especialització en Facility Management 03/11/2016 · semipresencial Operacions Curs d’Especialització en Lean Manufacturing 21/11/2016 · Semipresencial Enginyeria

l pròxim 18 d’octubre, el Palau Robert de Barcelona acollirà una nova edició d’iGenium, que dedica aquesta edició al compromís de l’enginyeria amb el canvi climàtic, per mostrar com l’enginyeria és imprescindible per trobar solucions davant aquest tema, amb importants repercussions econòmiques i socials. La reunió de la COP21 a París va acordar prendre accions per limitar l’escalfament global a 2 ºC. Si se sobrepassa aquest llindar, això

ara els

FULLS

també són

Organitzat per l’Institut d’Enginyers de Catalunya, que reuneix les associacions d’enginyeria d’Aeronàutics, Agrònoms, Camins, ICAI, Industrials, Mines, Monts, Navals i Telecomunicació, i amb el suport d’organitzacions públiques i privades com la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Barcelona, Forestal Catalana, ICL Ibérica o La Mútua dels Enginyers, iGenium s’adreça als professionals de l’enginyeria, a les empreses i consultories, a la indústria, als universitaris i a les administracions públiques. 

Seguretat i autoprotecció en esdeveniments i actes extraordinaris 14/11/2016 · Presencial Seguretat i Medi Ambient Obligacions legals del manteniment d’instal·lacions 28/11/2016 · Presencial Enginyeria

CURSOS RECOMANATS

Comunicació efectiva 01/12/2016 · Presencial Gestió i Habilitats Directives

Càlcul i disseny de sistemes de climatització 17/10/2016 · Presencial Enginyeria

Elaboració de projectes elèctrics de baixa tensió 12/12/2016 · Presencial Enginyeria

Instal·lacions d’energia solar fotovoltaica d’autoconsum 17/10/2016 · Presencial Energia

Priorització d’inversions energètiques: estalvis, viabilitat i riscos 12/12/2016 · Presencial Enginyeria

Drons. Robots voladors al servei de la societat 02/11/2016 · Presencial Emergents afectarà el consum i la demanda energètica, la disponibilitat d’aigua o les produccions agrícoles forestals, i creixeran els riscos addicionals per a la salut. L’enginyeria catalana fa anys que dedica esforços a combatre els efectes negatius del canvi climàtic, que impliquen canvis en el model energètic, el transport i la construcció. El model energètic i la reducció de la dependència del carboni com a font energètica és un dels cinc vectors per créixer de manera intel·ligent i poder crear ocupació.

BIM: Fonaments per a Autodesk® Revit® MEP 2016 07/11/2016 · Presencial Enginyeria

Lideratge i treball en equip de l’enginyer 15/12/2016 · Presencial Gestió i Habilitats Directives

NO ET POTS PERDRE... Sistema Municipal d’Ordenació de l’Autoprotecció (SOAP) 04/10/2016 · Seu dels EIC Nit de la Robòtica 05/10/2016 · Hospital de Sant Pau i la Santa Creu

Taller de desenvolupament de competències. Aprèn a fer networking i dóna un impuls a la teva carrera 20/10/2016 · Seu dels EIC

SOM EL DIARI DE L’ENGINYERIA I VOLEM COMPTAR AMB TU!

DIGITALS

Tens uns projecte d’enginyeria i el vols explicar?

www.fullsdelsenginyers.cat i accedeix a tots els continguts

CONTACTA AMB NOSALTRES AL MAIL: fulls@mail.eic.cat

ENTREVISTA

FULLS DELS ENGINYERS / 09

“Donem accés a la innovació i la tecnologia perquè tenim una massa crítica que ens permet invertir en la cerca i desenvolupament de coneixement”

Grup Agbar està format per 128 empreses que operen en el sector dels serveis del cicle integral de l’aigua. L’any vinent en complirà 150 d’història. MANUEL CERMERÓN, director d’Estratègia i Desenvolupament d’Agbar i director general de Suez Advanced Solutions per a Espanya, ens aproxima aspectes claus de la gestió, l’organització i reptes tecnològics que tenen al davant el grup i el sector global de l’aigua. TEXT: ALBERT LÓPEZ / FOTO: NOEL ZARAGOZA

uines són les claus per entendre l’organització i el funcionament de Grup Agbar? El nostre focus es dirigeix cap a l’excel·lència i l’eficiència. Dit això, el tret diferencial que permet entendre’ns i ens caracteritza és l’habilitat que tenim de generar capacitats dinàmiques. Ens adaptem a l’entorn a mesura que va evolucionant, tant des del punt de vista de models de negoci, tecnologies o altres requeriments . L’any 2017 en farà 150 que ens dediquem a proveir aigua i la tecnologia vinculada. I com ja apuntava Darwin, ha estat possible gràcies a una gran capacitat d’adaptació. Quins eixos principals podem destacar de l’estratègia del grup empresarial? L’estratègia ve marcada pel que anomenem DISS, és a dir, Digital, Innovation, Sustainable & Social. Per tant, som una empresa amb una visió estratègica en la qual l’entorn digital, la innovació, la sostenibilitat i la vessant social són els nostres eixos de transformació. Tots els projectes que vehiculem dintre de l’organització tenen present algun d’aquests vectors, si no tots. Com us heu aproximat a la solució i la problemàtica que pot arribar a representar el big data? La nostra aproximació, que ha tingut cert grau d’èxit, es basa a saber quina és la pregunta que has de respondre. Has de tenir focus, saber cap a on vas. Aquest és el punt. Estic fent big data però, per què?. Estem parlant de si sóc capaç, per exemple, d’aportar un grau d’eficiència superior per al municipi a l’hora d’avaluar els ajuts socials que pugui arribar a donar. El big data et pot

ajudar en això. Gartner ha explicat que el cercle virtuós que segueix el big data es basa en el give, take and multiply de la informació, sense una aproximació oberta, el big data perd molta potència. És a dir, el big data no serà big data si no fem un marc col·laboratiu que ho permeti. Aquí l’Administració té un paper important com a catalitzador. De quina manera valoreu les possibilitats d’aplicació del BIM en els projectes d’enginyeria? Nosaltres valorem el BIM com una eina d’excel·lència, eficiència i transparència. Fins el punt que ja s’ha convertit en una eina central en la nostra direcció d’enginyeria. El que estem fent és implementar-lo perquè sigui l’estàndard a seguir en tots els projectes que ho permetin. Hi ha projectes petits en què el BIM no té sentit. La transparència del BIM rau en què quan algú et demani un reforma a l’obra veuràs els impactes i hi deixaràs traça i, per tant, podràs reconstruir la història de per què has arribat a on has arribat i per què es van prendre aquelles decisions. A més, el BIM redunda en un millor manteniment. Com creieu que es podrà beneficiar el sector de l’aigua de l’anomenada Indústria 4.0? La indústria 4.0 és quelcom que encara s’ha de consolidar i està sent definida per molts sectors. Un dels atractius que té per nosaltres és la capacitat d’avançar cap a una gestió més territorial, eficient i intel·ligent de diferents tipus de recursos. És a dir, tindrem més informació, per exemple, de l’energia que s’està produint en un lloc determinat. l fonts d’energies alternatives, necessitats de diferents recursos al

teu voltant, residus industrials que puguin convertir-se i valoritzar-se dintre de la cadena de valor, etcètera. La integració de la informació de tot aquest ecosistema més complex és la gran oportunitat, amb l’objectiu d’aconseguir una gestió més sostenible basada en l’economia circular. Una de les tendències que sembla que arribaran al sector de l’aigua és l’aparició de nous models de negoci. Quina valoració en feu? Ara mateix no sabem què pot passar ni quines seran les tendències, però sí que és evident que hi han senyals molt clars. La societat i els clients demanen uns serveis molt responsables des del punt de vista mediambiental; per tant, l’increment i la pressió al voltant de l’ús

“Un dels atractius que té la indústria 4.0 per nosaltres és la capacitat d’arribar a gestionar millor diferents tipus de recursos per incrementar la sostenibilitat, basats en l’economia circular” respectuós dels recursos és molt important. Això s’aplica a l’aigua i s’aplica a qualsevol indústria. A més, estem veient que el model contractual amb els municipis i en el territori es veurà modificat, amb un

partnership probablement molt més intens, atès que la necessitat de collaboració es veurà significativament augmentada i la tecnologia hi té un paper vital. El que ve és molta més tecnologia, la generació de coneixement avui en dia és senzillament espectacular, en models molt més col·laboratius, en què la capacitat d’integració de la tecnologia no estarà a l’abast de qualsevol. Hi ha molts municipis que, donada la seva dimensió, tenen un accés limitat o molt limitat a la nova tecnologia i al nou coneixement. Crec que és un punt en el qual no es posa suficient èmfasi. Per exemple, el desenvolupament de nanopartícules per incrementar l’eficiència energètica d’un digestor en una depuradora no és quelcom que un municipi mitjà pugui ni hagi de desenvolupar. O, si fa això, no farà res més. Per tant, un dels valors que aportem com a grup és justament aquest accés al coneixement perquè, al final, tenim una massa crítica que ens permet invertir reiteradament en la generació de coneixement que s’acaba convertint en tecnologia al servei de la societat . A més a més, si disposes de col·laboracions publicoprivades potents i amb esperit de permanència, aquestes iniciatives queden al marge de les conjuntures polítiques. Segons un estudi de Deloitte, la demanda d’aigua l’any 2030 serà un 30% superior al subministrament. Tots els estudis apunten la mateixa tendència. Un estrès superior en el recurs natural. És innegable. Per tant, hem d’innovar i implementar tecnologia per garantir un grau d’eficiència en l’ús del recurs. S’ha de fer sí o sí. Tanmateix, hem de saber que el

consumidor d’aigua més gran que hi ha és l’agricultura, amb un 70%, si parlem del nostre país. Que ningú no pensi, doncs, que la innovació i la tecnologia s’han d’aplicar només a les ciutats, que representen entre un 15% i un 20% del consum global. L’altre 15% és el sector industrial. No obstant això, no tot és tecnologia. Hi ha un vector bàsic que és la governança de l’aigua. Quan mires els balanços globals, veus que hi ha suficient aigua, el problema resideix en la localització. Una millor governança facilitaria que aquelles zones que tenen un excedent d’aigua puguin aportar-la a zones on manca, com ja està passant. Hem de fer un esforç més atrevit des del punt de vista de la governança. Grup Agbar presideix el comitè organitzador de la fira iWater, que viurà la primera edició el 15 de novembre a Barcelona. Què n’espereu d’aquest saló? Efectivament, el president executiu de Grup Agbar, Àngel Simón, presideix el comitè organitzador de la fira iWater i és el president del saló. És un saló que neix amb la vocació claríssima de ser el referent del sud d’Europa perquè tenim actors i experiència rellevants en el sector de l’aigua. Hem aconseguit generar les voluntats necessàries perquè la fira tingui èxit i continuïtat. Es presentaran les darreres innovacions tecnològiques, i tindrem un fòrum per debatre les preocupacions principals del sector de l’aigua en el sud d’Europa. Serà una fira on es parlarà d’indústria, agricultura i ciutat. La governança, la resiliència i el finançament seran els eixos de discussions principals amb actors de primeríssim nivell mundial. 