Fulls dels Enginyers 14 febrer 2017 by Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya

PREMIS DIADA DE L’ENGINYER Obert el termini de presentació de projectes fins al 3 d’abril de 2017

JORNADA COEIC/AEIC La certificació dels riscos legals en les societats mercantils

ENTREVISTA A NARCÍS ARMENGOL “Un dels grans reptes de l’edificació és l’autoconsum energètic”

PÀG.10

PÀG.11

PÀG.12

Visita www.fullsdelsenginyers.cat i accedeix a tots els continguts

FULLS DELS ENGINYERS 14/ FEBRER 2017

El diari dels Enginyers Industrials de Catalunya

 TEMA DEL MES

Optimisme contingut entre les pimes industrials catalanes PÀG.06 // L’informe

“Evolució de la pime industrial catalana al 2016 i perspectives per al 2017” realitzat per la Pimec conclou que “les previsions per al 2017 són clarament positives, però denoten una certa contenció de l’optimisme”. L’estudi inclou la previsió per a l’any que comença en funció de les principals variables econòmiques que defineixen la conjuntura empresarial: vendes, exportació, inversió i ocupació. Es tracta de la segona edició d’aquesta enquesta prospectiva que xifra les perspectives de millora de l’activitat global en un 68,6%, mentre que les de decreixement representen únicament un 7,5%. El saldo obtingut de respostes positives és, doncs, del 61,1%. Aquest percentatge, tot i resultar molt favorable, és 5,1 punts inferior al d’ara fa un any.



OPINIÓ // PÀG.03

“Existeix un consens en la identificació dels harmònics més significatius sobre els que cal fer una vigilància sistemàtica” JOSEP M. MONTAGUT, RESPONSABLE DEL GRUP DE TREBALL DE POWER QUALITY DELS EIC

 SECTORS

 MOBILITAT

Deu indicadors clau del sector logístic català

La compra pública d’innovació millorarà els ferms d’algunes carreteres catalanes

PÀG.04 // El valor econòmic de les exportacions de l’any 2015 confirma la tendència creixent des de l’any 2004, amb una variació interanual positiva del 4,5% malgrat la davallada entre 2008-2009 (-18%). Aquesta és una de les dades més significatives de l’onzena edició de l’Observatori de la Logística al voltant dels indicadors de competitivitat del sistema logístic català (2015) elaborat per CIMALSA (Centres Logístics de Catalunya). 

PÀG.08 // “Un canvi cultural radical en la manera de comprar per part de l’Administració que vol potenciar la innovació com a clau per impulsar l’economia i la competitivitat d’un país”. D’aquesta manera ha qualificat el Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat l’obertura d’una consulta al mercat per incorporar tecnologies sostenibles en els ferms de les carreteres catalanes mitjançant la compra pública d’innovació. 

”La Quarta Revolució Industrial, és realment l’estratègia que hauria de seguir Catalunya? Tenim un teixit industrial prou preparat per pujar a aquest tren? Jo tinc dubtes” GIAN-LLUÍS RIBECHINI,

PRESIDENT DE LA COMISSIÓ DE GESTIÓ EMPRESARIAL DELS EIC

OPINIÓ

FULLS DELS ENGINYERS / 14

 Editorial

 L’anàlisi

Segons CaixaBank, Espanya podria crèixer un 2,6% l’any 2017 i superaria el PIB del 2008, any d’inici de la crisi

Per què la 4.0 hauria de ser una estratègia industrial de Catalunya?

Noves perspectives, nous reptes

egons l’”Informe Mensual de CaixaBank Research Perspectives 2017”, aquest any Espanya creixerà un 2,6% i superarà el producte interior brut de 2008, l’any que marca l’inici de la crisi. L’estudi també augura que el creixement del PIB es podria mantenir per sobre del 3%. Tot dependrà de l’evolució del preu del petroli, de la política monetària i de si el dèficit acaba sent més favorable del que es preveu. Amb aquestes perspectives econòmiques, l’economia mundial —i, de retruc, l’espanyola— sembla aconseguir certa estabilitat i solidesa. Amb paràmetres molt semblants, també ho confirmen les conclusions extretes de l’informe de Pimec “Evolució de la pime industrial catalana al 2016 i perspectives per al 2017”. La previsió de l’activitat es pot qualificar d’optimisme contingut, ja que la perspectiva de millora entre la petita i mitjana indústria del país assoleix un 68,6%, mentre que la disminució se situa en un 7,5%. El percentatge de respostes positives al creixement és, doncs, del 61,1%; una xifra, això sí, 5,1 punts percentuals inferior als resultats d’ara fa un any. Per tant, optimisme, sí, però amb seny i sense rauxa. Entre els indicadors que podrien fer augmentar la confiança en el sector industrial i en l’economia catalana i espanyola en sobresurt la competitivitat. Segons l’article “El futur de la indústria a Espanya” fet públic per CaixaBank Research el desembre, l’augment de la competitivitat, la internacionalització, la inversió en R+D i la formació del capital humà són els reptes clau. No obstant això, adaptar-se al nou escenari digital i innovador de la fàbrica 4.0 és, de fet, el gran desafiament. L’any 2014, el sector industrial espanyol va ocupar un 11,5% del total de treballadors i el seu valor afegit brut va representar el 15% del PIB. En funció de com evolucioni l’any 2017 sabrem si la tendència serà positiva i si les empreses s’atreviran a donar el pas i invertir el capital necessari i afrontar la digitalització. Un procés que, sens dubte, ha d’aportar-los-hi el marge de millora indispensable per multiplicar l’eficiència i la competitivitat. 

 Altaveu

GIAN-LLUÍS RIBECHINI President de la Comissió de Gestió Empresarial Associació/Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya

n els últims anys, hem assistit a un degoteig continu de notícies relacionades amb la indústria 4.0 entre les quals s’inclou l’entronització com a paradigma i el rebateig d’aquesta com a Quarta Revolució Industrial. Ara bé, és realment l’estratègia que hauríem de seguir? Tenim un teixit industrial prou preparat per pujar a aquest tren? Jo tinc dubtes. En primer lloc, cal tenir en compte que la indústria 4.0 és una iniciativa d’origen alemany i, per tant, està conceptualitzada per fer evolucionar el teixit industrial d’aquell estat en allò que els convé, és a dir, es pretén desenvolupar sistemes i elements que els altres, de retruc, hauran d’utilitzar. Però, ens convé a nosaltres? El nostre teixit industrial està preparat per al repte que suposa aquesta presumpta Quarta Revolució Industrial quan, en molts casos, encara no ens hem integrat a la tercera? En segon lloc, el desenvolupament que fins ara està desplegant la 4.0 és basa en un conjunt de tecnologies a les quals s’està donant molta rellevància i se’ls confereix el do de ser fonts de creixement, de disrupció en el sector, de beneficis, etc. per a aquells qui les adoptin. Tanmateix, al que estem assistint és a la

creació d’un totum revolutum de tecnologies en què es barregen totes o una bona part per oferir solucions que, sovint, tenen una utilitat i rendibilitat qüestionables. I el que encara no veig és algú que ajudi als directius a decidir quina o quines són les tecnologies adients per pujar al tren tenint en compte la situació i els interessos de cada empresa. En tercer lloc, tampoc tinc constància que s’hagin desenvolupat elements que permetin portar a terme una gestió estratègica de la indústria 4.0 en l’àmbit empresarial. O sigui, que els empresaris i directius disposin de coneixements i eines per decidir si, en el cas de la seva empresa, tenen cimentacions prou sòlides per suportar les tensions que generaran les noves tecnologies. O, pel contrari, és millor que construeixin uns bons fonaments abans de decidir quines són les tecnologies que podran implementar sense que es produeixin efectes indesitjables. Crec que caldria que poséssim sobre la taula totes aquestes qüestions i les discutíssim per obtenir respostes que ens permetin posicionar-nos com a referents d’opinió i coneixement qualificat. De fet, el que crec que no hem debatut prou és si la indústria 4.0 hauria de ser una estratègia industrial de Catalunya. 

 Sonòmetre

NARCÍS ARMENGOL, CEO i cofundador d’ARCBCN

“No ens presentem a concursos on el preu pesi més del 60 o 65%. Hi renunciem. La gent ens ha de valorar per altres coses”

La primera carretera solar del món proveeix d’energia 5.000 habitants La primera carretera amb energia solar del món compta amb un quilòmetre fotovoltaic que ocupa 2.800 metres quadrats i està dissenyat per ser transitat per tot tipus de vehicles a motor. El traçat s’ha inaugurat recentment a Normandia, concretament al municipi de Tourouvre-au-Percheen, per on es calcula que circulen diàriament 2.000 automòbils. De moment, es tracta d’una prova pilot, però sembla que el projecte té els avantatges suficients per implementar-se en altres nuclis poblats del món.

EDITA: Associació/Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya AEIC President: Jordi Renom Vicepresident 1r: Jordi Guix Vicepresident 2n: Ricardo Granados Secretària: Olga Tomàs COEIC Degà: Jordi Guix Vicedegà: Pere Roca Secretari: Jordi Mas Demarcacions del COEIC-AEIC Girona: Joan Juanals i Jaume Masgrau Lleida: Joaquim Llop

Lluís Torner, Premi Nacional d’Investigació 2016 El físic i director de l’Institut de Ciències Fotòniques (ICFO) ha rebut la distinció que concedeix el Govern de la Generalitat i la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació (FCRI) per la seva “sòlida trajectòria com a líder d’equips i gestor de recerca d’excel·lència”. El guardó també ha reconegut “la investigació pionera en fotònica de Torner, reconeguda mundialment”. El premi reconeix la contribució significativa en àmbits diferents com les enginyeries, la tecnologia i les ciències experimentals.

Catalunya Central: Mireia Félix Tarragona: Lluís Maestre Delegació del Vallès: Francesc Figueras AEIC - COEIC Director general: Pere Homs Consell de redacció: Jordi Guix, Jordi Renom, Pere Roca, Jordi Vericat, Laura Ivern i David Pérezdolz Responsable de Comunicació: Eva Díaz Coordinació: Anna Carrió Cap de Redacció: Albert López Redacció: Albert López, Pablo Monfort, Ferran Sardans i Anna Carrió Publicitat: Neus Barbosa i Emma Gonzalez Infografia: Noel Zaragoza Fotografia: Noel Zaragoza Disseny i maquetació: Anna Carrió

Els estudiants dissenyaran dues plantes fotovoltaiques al Campus de Terrassa Un grup d’alumnes de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeries Industrial i Aeronàutica de Terrassa (ESEIAAT) dissenyaran i construiran dues plantes fotovoltaiques en dos dels edificis del campus durant el transcurs de l’any 2017. L’acció està emmarcada en el projecte “SolarCampus”. La instal·lació aportarà una potència de 50 kW d’energia renovable per al consum energètic. “SolarCampus” és un projecte real d’enginyeria en energies renovables impulsat per un grup de professors de l’ESEIAAT.

Correcció lingüística: Carles Claret Impressió: Vanguard Gràfic S.A. Dipòsit legal: B 26367-2015 ISSN: 2013-3332 Administració i distribució: Enginyers Industrials de Catalunya Via Laietana, 39 - 08003 Barcelona T: 933 192 300 / F: 933 100 681 a/e: fulls@mail.eic.cat Els articles signats no representen l’opinió dels Fulls dels Enginyers. D’acord amb la Política de protecció de dades de caràcter personal que tenen implantada el Col·legi i l’Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya, s’informa que, atès que l’anuari és un fitxer que té legalment atribuïda

la condició de font accessible al públic i vist que s’està emprant per a activitats comercials, s’explicitarà en el fitxer de manera destacada que dites dades no es podran utilitzar per a finalitats de publicitat o prospecció comercial. No obstant això, tenint en compte que aquest és un dret al qual els interessats poden renunciar, quan un col·legiat i/o associat així ens ho manifesti es farà constar en el fitxer que l’interessat ha informat del seu consentiment perquè s’usin les seves dades per a publicitat o prospecció comercial. Aquest consentiment s’ha de comunicar pels mitjans següents: per correu electrònic a lopd@eic.cat, per fax amb la referència LOPD al 933 100 681 o per escrit adreçat al Col·legi Oficial i l’Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya amb la referència LOPD a la Via Laietana, 39, 08003, de Barcelona.

FULLS DELS ENGINYERS / 14

www.fullsdelsenginyers.cat

 Notícies

 Radiografia

Creen un nou material a partir de les fibres tèxtils dels pneumàtics vells L’han desenvolupat Luis Gil i Xavier Cañavate, investigadors i professors de l’Escola Superior d’Enginyeries Industrial, Aeroespacial i Audiovisual de Terrassa (ESEIAAT) en col·laboració amb les empreses COMSA i GMN (Gestió Mediambiental de Pneumàtics).

a clau són els pneumàtics que ja no es fan servir. Amb aquest producte es valoritza un dels components del cautxú que fins ara no es reutilitzava. Aquest nou material s’ha aconseguit gràcies al projecte de recerca i desenvolupament Valorització de PFU’ s, que compta amb el finançament del programa INNPACTO del Ministeri d’Economia i Competitivitat. Els pneumàtics dels vehicles que circulen per tot el món estan fabricats bàsicament per tres components: làtex o cautxú, una armadura tèxtil i fibres d’acer. L’únic que no es podia reutilitzar fins ara era el tèxtil, de manera que anava a parar a l’abocador o com a material d’incineradores. Un dels punts forts del projecte, encapçalat per Luis Gil, membre del Laboratori per a la Innovació Tecnològica d’Estructures i Materials (LITEM), i Xavier Cañavate, del grup de recerca POLQUITEX —tots dos ubicats al campus de

Terrassa de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC)— és la creació d’una sèrie de solucions que permeten adaptar el producte final als requeriments del client i subministrar-lo en forma de sac o de plaques. Després de realitzar diferents assajos, la clau per obtenir el nou material ha estat la combinació de tres components: les fibres, la pasta de paper reciclat i la cola blanca adhesiva. El nou material ha resultat ser molt eficaç per al sector de la construcció i per a projectes ferroviaris ja que també actua com a aïllant acústic i tèrmic. El projecte de desenvolupament del nou compost també ha comptat amb la col·laboració de la professora Teresa Vidal del grup de recerca en enginyeria paperera Celbiotech, de la UPC. Els materials aïllants convencionals tenen un cost aproximat de 6,2 euros per m2 amb llana de roca i de 3,8 euros amb llana de vidre, mentre que el cost del nou material és inferior. Els

Els investigadors han elaborat una sèrie de solucions que incorporen des de la pasta de paper reciclat fins a les coles adhesives

autors de la innovació estimen que el cost del nou material “podria ser fins a un 20-30% més econòmic, almenys”. Aquest cost aproximat està basat en que el material base és un rebuig i, per tant, té un cost nul. A més els processos de fabricació no necessiten grans aportacions energètiques. No obstant, el preu del producte no es pot calcular fins que el procés de fabricació entri en fase industrial.

Quant a la seva capacitat aïllant, és similar o superior als elements clàssics. Segons Luis Gil, “el material és tècnicament equivalent als que, fins ara, s’utilitzen per aïllar els edificis tèrmicament i acústicament, compostos per llana de roca i llana de vidre.”. Per la seva banda, Xavier Cañavate en ressalta “la reutilització de milions de tones de fibres que fins ara anaven a parar a l’abocador un cop el pneu-

màtic deixava de ser útil. El procés estalvia energia i emissions de CO2 a l’ atmosfera i revaloritza l’ús de la pasta de paper reciclat, que és molt difícil de tornar a utilitzar“. El nou material és resultat de la participació de les empreses GMN i COMSA. La dotació ministerial al projecte ha estat de 130.000 euros. A més, el procés creatiu ha generat vuit treballs finals de grau i una tesi de màster. 

 L’anàlisi

JOSEP M. MONTAGUT I FREIXAS Responsable del Grup de Treball de Power Quality de Associació/Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya

Monitorar la xarxa elèctrica

na de les conclusions que novament ha sortit de les ponències de la 3a Jornada de Power Quality ha estat la necessitat de la mesura sistemàtica de les xarxes i dels corrents en les instal·lacions per detectar la presencia d’harmònics de tensió. No es una conclusió que vingui de nou. Per abordar les problemàtiques que es deriven de la qualitat del subministrament, en primer lloc, cal sistematitzar el coneixement precís per buscar-ne l’origen i plantejar millores en les instal·lacions i en els sistemes als quals donen suport. No diem res de nou. Mesurar amb exactitud seguint patrons ponderats és l’origen del progrés de la nostra civilització. Segons sembla, les antigues civilitzacions de Mesopotàmia van ser les primeres a introduir tota classe de patrons en relació amb la capacitat, la llargada, etc. La sila per mesurar l’ordi va servir, a més, com a referència per a l’inici dels intercanvis comercials i com a primera moneda de la història.

“Existeix un consens en la identificació dels harmònics més significatius sobre els que cal fer una vigilància sistemàtica” Com ja s’havia exposat en les dues edicions de les Jornades de Power Quality (el 2014 i 2015) el canvis més importants sobre la mesura han estat, d’una banda, la definició d’un criteri general per classificar els forats de tensió en les taules de la norma EN 50160 i, d’altra banda, l’establiment d’un consens en la identificació dels harmònics mes significatius sobre els quals cal fer una vigilància sistemàtica. Aquest consens de mesura dels paràmetres de l’ona elèctrica (fo-

rats de tensió, variacions ràpides, harmònics, fluctuacions...), s’està generalitzant en els països europeus del nostre entorn. En els últims informes del CEER (Consell Europeu dels Reguladors Elèctrics), l’any 2012, onze països mesuraven sistemàticament aquests paràmetres de les xarxes. En l’informe de l’any passat, ja n’eren divuit (de vint-i-set en total). La mesura de l’ona avui és molt més senzilla. Els diversos fabricants d’aparells d’anàlisi, dos dels quals participen activament en el nostre Grup de Treball de Power Quality, han posat a l’abast de l’usuari aparells amb àmplies prestacions i gran precisió. El cost de la mesura sistemàtica no està en els equips (molts ja incorporats a la xarxa), sinó en l’explotació de les dades, la sistematització i l’anàlisi. Les primeres anàlisis es van realitzar sobre els forats de tensió en una mostra de la xarxa de subministrament elèctric de Catalunya. Les va portar a terme la distribuïdora Endesa a petició del Grup de Treball de Power Quality sobre un total de 35 punts de transforma-

ció de MT, corresponents a nou subestacions de diferents tipologies de xarxa. Els resultats obtinguts d’acord a la norma EN 50160, estaven, per exemple, en línia de les mostres que el regulador italià va fer sobre 400 punts de la geografia transalpina. La mesura, doncs, és possible. El que cal és que el sistema regulatori fixi una retribució. L’objectiu seria que les empreses disposin de seccions d’enginyeria i d’anàlisi del Power Quality per fer l’explotació de les dades que avui es guarden en un calaix/arxiu electrònic. La retribució és irrisòria en comparació amb els costos del sistema. Aquesta activitat donaria resposta a les problemàtiques de futur de les xarxes de distribució amb l’augment de les càrregues electròniques no lineals, la generalització de la generació distribuïda... Si la nostra aposta és per una indústria 4.0 i una xarxa elèctrica més complexa i sofisticada, cal que ens anticipem al coneixement de les característiques de l’ona elèctrica a la qual estem lligats i futurament, no ens en podrem separar. 

Es publiquen les emissions de CO2 desglossades en províncies per primer cop Els inventaris estan elaborats a partir del format establert pel Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic (GIECC, o IPCC, per les seves sigles en anglès) a les seves guies, que divideixen el conjunt de les emissions de gas d’efecte hivernacle (GEH), diòxid de carboni, metà, òxid nitrós, hidrofluorocarboni, perfluorocarboni i hexafluorur de sofre en diferents sectors. Durant el 2014, Catalunya va emetre 43.690 milions de tones de CO2 equivalent (MtCO2eq). Per demarcacions, la que més GEH va produir va ser Barcelona (25.056 MtCO2eq), un 57,3% del total; seguida per Tarragona (9.669 MtCO2eq), un 22,1%; Girona (4.491 MtCO2eq), un 10,3%; i Lleida (4.474 MtCO2eq ), un 10,2%. 

Rubí, primer municipi català amb un pla especial d’extractives La Comissió Territorial d’Urbanisme de Barcelona ha aprovat el “Pla especial de regulació d’activitats extractives i la seva restauració” de Rubí. Aquest pla tipifica les circumstàncies específiques del règim de limitacions i restriccions per a les activitats de dipòsits de residus. D’aquesta manera, el municipi es converteix en el primer i únic municipi de tot Catalunya que compta amb un pla d’aquestes característiques. El pla regulador ha estat aprovat després que, el 7 de desembre passat, es portés a terme un Ple Extraordinari amb l’objectiu d’aprovar el text refós del pla especial que l’adequava a les peticions requerides pel Departament de Medi Ambient de la Generalitat. 

Xavier Roca, elegit director de l’escola d’enginyeria de Terrassa El doctor en enginyeria industrial Xavier Roca ha estat elegit director de l’Escola Superior d’Enginyeries Industrial, Aeroespacial i Audiovisual de Terrassa (ESEIAAT). Roca és el primer director electe d’aquest centre docent creat arran de la unió de les dues escoles d’enginyeria del campus de la UPC a Terrassa. Nascut a Vilafranca del Penedès l’any 1974, impartia classes a l’anterior ETSEIAT (actualment ESEIAAT) des del 1999. Des de 2015, Xavier Roca era el delegat del rector de l’Àrea Acadèmica de l’ESEIAAT durant el procés de fusió de les dues escoles. Anteriorment. va ser sotsdirector i cap d’estudis (del 2011 al 2015). 

FULLS DELS ENGINYERS / 14

El volum d’exportacions del 2015 confirma la tendència creixent des del 2004, amb una variació interanual positiva del 4,5% malgrat la davallada entre 2008-2009 (-18%)

El sector logístic català descrit segons deu indicadors claus L’onzena edició de l’Observatori de la Logística analitza els indicadors de competitivitat del sistema logístic català (2015). Aquest informe elaborat per CIMALSA (Centres Logístics de Catalunya) constata el creixement sostingut en aquest apartat iniciat fa més d’una dècada amb un únic període de regressió. Per sectors, cal remarcar el valor econòmic de les exportacions de vehicles de motor i material de transport i del productes alimentaris i begudes.

L’ TEXT: REDACCIÓ

Observatori de la Logística és una eina d’avaluació contínua de les necessitats dels sectors econòmics en relació al sistema d’infraestructures i serveis logístics. Entre les novetats de l’edició 2015, hi ha la inclusió de la Pimec a la taula de contrast i la presentació de dades corresponents a noves línies d’estudi com el pes dels treballadors autònoms (transport i emmagatzematge); les taxes a la xarxa viària d’alta capacitat (peatges); l’evolució de la matriculació segons el combustible i la càrrega màxima; els punts de subministrament de gas natural vehicular, i els consums de combustible per a automoció: d’acord amb un estudi de la intermodalitat en mode marítim.

Els deu dels indicadors més rellevants derivats de l’anàlisi són: 1. LA GENERACIÓ D’OCUPACIÓ AL SECTOR LOGÍSTIC: La relació entre els empleats en el sector logístic amb els del sector industrial varia durant el període 2008-2013, amb un creixement interanual de l’1,6%, malgrat la recessió del -4,3% entre 2012 i 2013. 2. L’EVOLUCIÓ DEL NOMBRE D’EMPRESES LOGÍSTIQUES ACTIVES: Descens del nombre d’empreses logístiques actives en el període 2008-2015 del -4% interanual. El total d’empreses logístiques actives a Catalunya (2015) és de 26.144, entre les quals destaca el grup de transport de mercaderies per carretera i serveis de mudança (80% del total). 3. EL VALOR ECONÒMIC DE LES EXPORTACIONS: Tendència crei-

xent des de l’any 2004 amb una variació interanual positiva del 4,5% malgrat la davallada entre 2008 i 2009 (-18%). Per sectors, destaquen les indústries químiques i els vehicles de motor i material de transport. 4. LA XARXA DE PUNTS DE SUBMINISTRAMENT DE GAS NATURAL VEHICULAR: Augment continuat de les estacions de GNC que s’accentua entre 2010 i 2015. La quota de creixement interanual va ser del 35%. Pel que fa a les estacions mixtes (GNC-GNL) s’ha produït un estancament entre 2011 i 2015. El creixement interanual (2008-2015) ha estat del 14%, mentre que el parc de vehicles de gas natural ha registrat un creixement interanual del 13%, pràcticament paral·lel a les estacions de GNC a partir del 2011.

5. LA DOTACIÓ D’INFRAESTRUCTURA FERROVIÀRIA: Catalunya i Espanya presenten un creixement interanual (2002-2014) del 0,8%. L’any 2014, la dotació en km/km2 era de 54,4 per a Catalunya i de 31,5 a Espanya, una quota constant des de 2011. La densitat infraestructural ferroviària de Catalunya se situa pròxima a les ràtios europees de 51 km/km2. 6. EL RENDIMENT DE LES TERMINALS INTERMODALS: El rendiment de les terminals catalanes augmenta el valor respecte del 2014, i se situa en 20,6 TEUs/any per metre lineal de via moguts durant l’any 2015 (+1,3% respecte a 2014). No obstant això, la xifra s’allunya molt de la mitjana europea, propera als 50. 7. LA QUOTA MODAL D’ACCÉS I SORTIDA DELS PORTS CATALANS:

DISTRIBUCIÓ PER TIPOLOGIA DE FLUX VIARI Transport amb la resta de l’Estat Transport Internacional de Catalunya

Transport Intern a Catalunya

Elaborat per CIMALSA amb dades de DGITM i Ministerio de Fomento

XARXA DE PUNTS DE SUBMINISTRAMENT DE GAS NATURAL VEHICULAR

Elaborat per CIMALSA amb dades de GASNAM i l’ICAEN

GNC: GAS NATURAL COMPRIMIT GNL: GAS NATURAL LIQUAT GNV: GAS NATURAL VEHICULAR

El repartiment de les quotes modals es manté estable en tota la sèrie. Al Port de Barcelona s’observa un domini del transport viari (86%) i un creixement de la quota ferroviària en un 0,8% (2014-2015). Pel que fa al Port de Tarragona, el domini és del transport per canonada (71%) i es constata un decreixement de la quota ferroviària (-9,3%) i la viària (-7,3%). 8. EL VOLUM GESTIONAT PEL SISTEMA LOGÍSTIC: A partir de l’any 2013, es trenca la tendència decreixent iniciada el 2007 en el volum de tones gestionades pel sistema logístic català. El volum mogut el 2015 augmenta respecte del 2014 en un 7,2%. 9. LA DISTRIBUCIÓ PER TIPOLOGIA DE FLUX VIARI: Durant el període 2007-2013, es constata una caiguda general del volum transportat per mode viari del 46% a causa de la recessió econòmica. Aquesta tendència s’inverteix a partir de l’any 2014 en què s’arriba a un volum total transportat de 255.479 milions de tones (2015) (+9,3% respecte a 2014). Es constata un increment positiu en totes les tipologies estudiades, entre les quals destaca el transport viari internacional (+19% respecte a 2014). 10. LES OPERACIONS PER SECTORS: Forta davallada en el nombre total d’operacions des de l’inici de la crisi econòmica proper al 50% (2008-2013). No obstant això, les dades actuals (2015) són positives ja que han augmentat un 24% respecte a 2014. Per tipus de mercaderia, destaquen els minerals i materials per a la construcció, castigats per la crisi. Actualment, representen el 20% del total. 

FULLS DELS ENGINYERS / 14

www.fullsdelsenginyers.cat

Més d’un centenar de projectes d’abastiment d’aigua rebran una subvenció de deu milions d’euros

L’objectiu principal és millorar la garantia de subministrament i la qualitat d’aigua de 400.000 habitants de municipis petits a partir d’una subvenció aprovada per l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA).

A TEXT: REDACCIÓ

questa és una de les mesures estratègiques previstes en el Pla de Gestió de l’Aigua a Catalunya que dóna suport als nuclis poblats amb problemes d’abastiment ja que no estan connectats a les grans xarxes regionals de subministrament. L’ACA preveu mantenir aquesta línia d’ajuts amb caràcter plurianual. El pla, doncs, es convocarà novament el 2017 i el 2018 s’atorgarà el mateix import. En total, les inversions seran de 30 milions d’euros en els propers tres anys. A Catalunya hi ha més de 210 municipis, generalment petits o aïllats, amb problemes d’aigua. Els tres problemes principals que es pretenen solucionar a través d’aquests ajuts són la millora de la qualitat de les aigües que tenen fonts de proveïment contaminades per factors diversos; solucionar la manca d’aigua d’aquells municipis no connectats a les xarxes regionals que, en anys de sequera, s’abasteixen mitjançant camions cisterna (aquest fet pot afectar uns 25 municipis i més de

35.000 persones), i ampliar i diversificar les fonts de captació de l’aigua per evitar la dependència d’un únic punt de proveïment. Les obres subvencionades es podran executar fins a l’1 novembre de 2018. Segons l’ACA, els criteris i imports de subvenció (població i consum d’aigua) que s’han aplicat garanteixen la distribució equilibrada i equitativa dels recursos, la coresponsabilitat i la solidaritat dels municipis per optimitzar i prioritzar els recursos per atendre les situacions de major vulnerabilitat.

El pla es convocarà novament el 2017 i el 2018 s’atorgarà el mateix import. En total, les inversions seran de 30 milions d’euros en els propers tres anys

Aquesta convocatòria dóna més facilitats que les anteriors per fer més viables les actuacions i no perjudicar la liquiditat dels consistoris. Les subvencions es cobraran en base a les certifica-

cions d’obra i les factures, encara no s’hagin pagat a l’empresa contractada. També es permet presentar acreditacions i factures parcials durant l’execució dels projectes. Per la seva part,

l’ACA pot realitzar fins a tres pagaments parcials de la subvenció proporcionals a la despesa justificada. 

JOSÉ M. GARCÍA CASASNOVAS President de la Comissió d’Energia del Col·legi /Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya

Darreres dades de la facturació elèctrica sectorial a Catalunya

L’

ICAEN (Institut Català de l’Energia) elabora mensualment un informe de conjuntura energètica. De les dades corresponents al document de 31 d’octubre de 2016, en podem extreure diverses conclusions. Pel que fa a l’energia elèctrica, tant la demanda de barres central com l’energia facturada als diferents sectors ha mantingut una tendència estable amb variacions de petita magnitud (+0,3%) en el període anual d’octubre a octubre respecte al mateix interval de l’any anterior, amb un creixement de l’1,3% en el sector industrial i una caiguda de l’1% al terciari. Aquestes dades són poc significatives. Per fer una avaluació rigorosa, caldria ajustar els valors de temperatura, laboriositat i estacionalitat que no considera l’informe. Hem de subratllar, no obstant això, que concretament a l’octubre l’energia facturada a la indústria es va incre-

mentar un 5,4% i al sector terciari, un 6,2%. Així, es podria interpretar como un factor de rellançament d’aquests àmbits després de l’estiu, però amb totes les cauteles del món, ja que es tracta d’un període molt curt que caldria correlacionar amb les variables que citàvem anteriorment. En el cas del gas, sense tenir en compte el que es dedica a la producció d’electricitat, el consum es va reduir en el període 2015-2016 respecte al 2014-2015. En concret, la demanda es va reduir un 3,8%. En aquest cas, encara son més importants altres variables com els perfils de temperatura de tots dos períodes de temps que poden afectar significativament als consums finals, ja que un dels destins més importants del gas es la producció de calor a causa de la caiguda d’un 3,8% de la demanda. Un fet que no necessariament està relacionat amb una caiguda equivalent de l’activitat industrial. 

DEMANDA D'ENERGIA ELÈCTRICA EN BARRES DE CENTRAL (EBC) (UNITAT GWh)

39.182

2016

ACUMULAT ANUAL

3.789,9

FACTURACIÓ D’ENERGIA ELÈCTRICA (VALOR MENSUAL) (UNITAT GWH) 2016

INDÚSTRIA

VALOR MENSUAL

1.332,7 39.202

2015

TERCIARI 1.271,2 DOMÈSTIC

2015

844,9

ACUMULAT ANUAL

3.771,9 VALOR MENSUAL

La demanda d'energia elèctrica en barres de central (EBC) és una variable física (no facturació) sobre el consum d'energia elèctrica, que reflecteix el consum mensual real d'energia elèctrica més les pèrdues de transport i distribució. Dades d'Endesa Distribución Eléctrica (Endesa) referides a la nova zona catalana (inclou Catalunya i una petita part del nord de la província de Castelló, que representa el 0,03% del mercat total d'Endesa a Catalunya). El total d'Endesa representa el 94,6% de l'EBC total de Catalunya incloent-hi l'autoconsum de les centrals elèctriques de l'antic règim especial i aïllades. Font: Estadística de conjuntura elèctrica. Institut Català d’Energia (ICAEN).

1.264,2

1.196,8 826,1

PRIMARI

ENERGÈTIC(1)

42,1

51,1

35,4

50,7

(1) La facturació d’energia elèctrica del sector enèrgetic presenta una elevada variabilitat segons l’autoconsum d’energia elèctrica d’aquest sector. Dades corresponents a la facturació mensual d’energia elèctrica que fan referència a factures emeses en un mes determinat. Dades de facturació mensual d’energia elèctrica referides als clients finals connectats a les xarxes elèctriques propietat d’Endesa o gestionades per la mateixa en l’àmbit de Catalunya. Font: Estadística de conjuntura elèctrica. Institut Català d’Energia (ICAEN).

06 04

ACTUALITAT

FULLS DELS ENGINYERS / 14

 Empresa

Les previsions globals positives són força similars entre les petites i les mitjanes empreses

Optimisme contingut de les pimes industrials catalanes de cara al 2017

“Les previsions per al 2017 són clarament positives, però denoten certa contenció de l’optimisme”. Aquesta és la conclusió extreta de l’informe “Evolució de la pime industrial catalana al 2016 i perspectives per al 2017” realitzat per la Pimec. L’estudi inclou una previsió de cara a l’any que comença en funció de les principals variables econòmiques que defineixen la conjuntura empresarial: vendes, exportació, inversió i ocupació.

TEXT: REDACCIÓ

s tracta de la segona edició d’aquest exercici prospectiu que encarrega la patronal Pimec. L’anàlisi xifra les perspectives de millora de l’activitat global en un 68,6%, mentre que les de disminució representen únicament un 7,5. El saldo obtingut de respostes positives és, doncs, d’un 61,1%. Aquest índex, tot i ser molt favorable, suposa 5,1 punts percentuals menys que el d’ara fa un any. Les previsions globals positives són força similars entre les petites i les mitjanes empreses. En el camp de les microempreses, tot i la tendència positiva, ho són una mica menys. Per activitats, els millors auguris globals per al 2017 s’observen a les indústries del metall i les del grup D (indústries químiques, del paper, cautxú, fusta i altres), seguides de l’alimentària i la tèxtil. Per la seva part, els negocis relacionats amb l’energia i les indústries extractives són les que preveuen menys canvis respecte al 2016. PREVISIÓ D’EXPORTACIONS Pràcticament la meitat de respostes ponderades relatives a la previsió d’exportacions es decanten per uns nivells semblants als de 2016. Entre les empreses que preveuen variar el volum d’exportació, dominen clarament les que creuen que l’augmentaran (44,8%) respecte a les que creuen que disminuirà (5,4%). S’obté, així, un saldo net favorable del 39,4%: un percentatge lleugerament inferior al

de l’enquesta de l’any passat. Per dimensió, les petites i mitjanes empreses tenen unes perspectives més positives que les microempreses, que no preveuen canvis substancials. INVERSIONS PREVISTES Pel que fa a la inversió, la previsió és positiva, amb un saldo del 28,0% favorable a l’increment i un percentatge prou rellevant (40,9%) d’empreses que consideren que mantindran un nivell similar al 2016. Segons la dimensió empresarial de les pimes enquestades, no s’observen diferències rellevants entre les previsions d’inversió. Les indústries extractives i energètiques presenten unes previsions menors que la resta de subsectors, que tampoc presenten massa diferències entre si. MÀ D’OBRA CONTRACTADA En la previsió de variacions en les plantilles a la pime industrial, destaca que gairebé dues terceres parts de les empreses no preveuen canvis en el nombre de persones ocupades. Respecte a aquelles pimes que preveuen canvis, la tendència és clarament positiva, amb un saldo favorable del 26,1% gràcies al fet que únicament el 5,4% de les pimes ponderades pel Valor Afegit Brut (VAB), preveuen reduir les plantilles aquest 2017. Segons la dimensió de l’empresa, no hi ha diferències substancials, tot i que les microempreses preveuen més estabilitat i les mitjanes són les que presenten un saldo net més positiu. Es preveu

un increment de plantilles superior als subsectors del metall i el grup D que no pas als de l’energia i la indústria extractiva, l’alimentari i el tèxtil. VENDES EL 2016 Les vendes de les pimes industrials han experimentat una evolució positiva el 2016. El saldo de variacions (increment/disminució) és del +42,0%. Aquest índex encara és més positiu que el registrat el 2015 (1,7 punts percentuals més). La millora global del 2016 s’explica no tant per l’augment de vendes de totes les pimes, sinó pel manteniment de les vendes d’aquelles que les reduïen progressivament. Les dades de vendes de l’enquesta coincideixen amb les dades provisionals de creixement del PIB català estimades pel Govern de la Generalitat, que preveu un increment del 3,4% per al 2016, el mateix índex que el 2015. Per dimensió, les empreses mitjanes presenten una evolució més favorable que les petites i, alhora, aquestes últimes una tendència millor que les microempreses. Aquest registre, doncs, estableix una relació directa entre l’evolució de les vendes dl 2016 i la dimensió de l’empresa. Diferenciant el balanç de vendes en relació als subsectors d’activitat, les empreses que han millorat més han estat les del grup D, seguides de les indústries del metall. En l’àmbit alimentari, tèxtil, de l’energia i el de les indústries extractives les vendes han evolucionat de manera similar. 

GRÀFIC 1. DESTÍ ECONÒMIC DE LES INVERSIONS AL 2016 (% DE RESPOSTES PONDERADES PER VAB ENTRE LES PIMES QUE HAN INVERTIT)

FITXA TÈCNICA DE L’ENQUESTA TÈCNICA D’INVESTIGACIÓ Entrevistes telefòniques assistides per ordinador (CATI) ÀMBIT GEOGRÀFIC Catalunya UNIVERS Empreses amb assalariats que tinguin un màxim de 250 treballadors NÚMERO D’ENTREVISTES 400 PERSONA ENTREVISTADA Propietari, gerent o director financer de l’empresa. TIPUS DE MOSTREIG Selecció aleatòria de les empreses a partir d’un directori, tenint en compte quotes orientatives de grandària (nombre d’empleats), sector d’activitat i província. PONDERACIÓ Els resultats obtinguts s’han ponderat pel valor afegit brut de les empreses seguint la distribució real per grandària, sector i territori. ERROR DE LA MOSTRA +/- 5% per un nivell de confiança del 95,5% si p=q=0,5. DATES DE L’ENQUESTA Del 14 de novembre a l’1 de desembre de 2016. CLASSIFICACIONS UTILITZADES: PER DIMENSIÓ D’EMPRESA: • Microempresa (menys de 10 treballadors) • Petita empresa (entre 10 i 49 treballadors) • Mitjana empresa (entre 50 i 249 treballadors) PER SUBSECTOR D’ACTIVITAT:

• Grup A: Energia i indústries extractives • Grup B: Metal·lúrgia, maquinària, material elèctric i material de transport

• Grup C: Indústries alimentària i tèxtil • Grup D: Indústries químiques, del paper, cautxú, fusta i altres indústries

GRÀFIC 2. DISTRIBUCIÓ DE LES VENDES SEGONS EL DESTÍ GEOGRÀFIC AL 2016 (% DE RESPOSTES PONDERADES PER VAB)

83% Resta del món

68,9%

Catalunya

52,1%

21,9%

MAQUINÀRIA INFORMÀTICA INNOVACIÓ

EDIFICIS

Gràfics d’elaboració pròpia a partir de les dades oferides per PIMEC

19,4%

ALTRES

19 %

8,6 %

Resta d’Espanya Zona Euro

23,6 %

48,8 %

FULLS DELS ENGINYERS / 14

www.fullsdelsenginyers.cat

 Tribuna

ANTONI MA. GRAU Director de Desenvolupament Corporatiu de Associació/Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya

Catalunya és un país industrial i ho seguirà sent. Per molts anys!

E IMPACTE DEL BREXIT SOBRE LES EXPORTACIONS En aquesta segona edició de l’estudi, s’ha incorporat una pregunta específica relacionada amb l’impacte del Brexit. Es preguntava a les pimes industrials si preveien algun impacte sobre les exportacions catalanes al Regne Unit. Les respostes han permès obtenir dues conclusions: 1) Segons els enquestats, l’impacte del Brexit sobre les exportacions al Regne Unit es preveu reduït (un 82,1% preveu un manteniment de l’exportació). 2) En els casos d’estimació d’impacte negatiu, es preveu un saldo del -8,7%. Pel que fa a les previsions d’impacte en funció de la dimensió empresarial, cal apuntar que les micro i petites empreses preveuen que les exportacions al Regne Unit no variaran en pràcticament cap cas. Nomes en aquelles que preveuen alguna variació, el signe esperat és negatiu. Són les mitjanes empreses —segurament les que presenten més relacions comercials amb aquest mercat—, les que estimen més variacions i, per tant, un saldo negatiu més elevat. A excepció de les indústries energètiques i extractives, que no preveuen canvis en relació a les exportacions al Regne Unit, als altres sectors industrials preveuen un lleuger descens de les exportacions com a conseqüència del Brexit, en la línia dels resultats agregats descrits.

l nostre és un país industrial per diferents motius. D’entrada, per recorregut temporal. Catalunya va iniciar la revolució industrial a mitjan segle XIX sense disposar de prous recursos naturals ni fonts d’energia. Però, malgrat tot, ha va fer amb els principal actiu del país: la seva gent. Amb la vitalitat, la iniciativa i la perseverança necessàries per fer girar la roda industrial. En segon lloc, hi ha el pes econòmic. La indústria representa més del 20% del PIB català. La Unió Europea s’ha marcat l’objectiu d’arribar al 20% l’any 2020. Estem força a prop d’altres regions europees de llarga trajectòria industrial que es troben al voltant del 25%: Baden-Wurttenberg, Baviera, Llombardia, Roine-Alps, Flandes, Països Baixos, etc. De fet, si comptabilitzem com a indústria tota aquella activitat que hi està vinculada directament o indirectament, el que s’anomena La Nova Indústria, aquesta representa fins al 52% del nostre PIB. En tercer lloc hi ha la cultura econòmica catalana, fonamentada en l’economia productiva i els valors que se’n deriven: l’esforç, la constant superació, l’autoexigència, la feina ben feta, la recerca dels resultats a mitjà i llarg termini o l’obertura i la innovació. Tot allò que podem reconèixer en l’expressió la industriosa Catalunya. Una cultura que, conjuntament amb l’estructura de pimes del teixit econòmic, es construeix des del diàleg entre interessos, a priori, contraposats. Els de l’empresa —l’empresari, si volem— i els del treballador. Una cultura de base democràtica que transcendeix de la vida a l’empresa a la dinàmica social, i a l’inrevés. UN PAÍS INDUSTRIAL AMB UNES CARACTERÍSTIQUES BEN PRÒPIES Un país industrial de pimes. El 98% de les empreses són petites i mitjanes (el 95%, petites). Tot i així, les pimes coexisteixen, s’interrelacionen i es reforcen amb la presència de més 6.500 multinacionals, la majoria amb centre productiu al territori. La catalana és una indústria competitiva, internacionalitzada i innovadora. Rica en diferents sectors: químic, agroalimentari, de l’automòbil, farmacèutic, tèxtil, etc. Amb alts nivells d’exportació de productes industrials (actualment al voltant d’un terç del PIB català) i obertura d’establiments industrials internacionals de les

GRÀFIC 3. FINALITAT DE LES INVERSIONS AL 2016 (% DE RESPOSTES PONDERADES PER VAB ENTRE LES PIMES QUE HAN INVERTIT)

ANTONI CAÑETE Secretari general de PIMEC

La pime industrial constata l’optimisme

pimes. Una indústria en la qual la relació amb la recerca universitària i els centres tecnològics ha aconseguit accelerar i intensificar el ritme de la innovació. Una regió industrial rica en l’estructura productiva —teixit de proveïdors altament competitiu—, en l’estructura de coneixement —bona formació universitària (no tan sòlida, en canvi, en la FP)– i de capacitats tecnològiques: centres de recerca, centres tecnològics, infraestructures tecnològiques, públiques o privades com ara el Sincrotró ALBA, IDIADA, LGAI o el Supercomputador Mare Nostrum. No disposem, en tot cas, de forma destacada, d’allò que s’anomena indústria de capçalera: química, siderometal•lúrgica, teixidoria, de primera transformació i agroalimentària… La química, actualment, i el tèxtil, fins a la segona meitat del segle XX, en són les expressions més clares. Tot i que té una intensa presència en algunes comarques, especialment de l’àrea metropolitana de Barcelona, la indústria és present a tot el territori català. I no es pot afirmar categòricament que estigui especialment clusteritzada. ELS REPTES PRINCIPALS DE LA INDÚSTRIA CATALANA Tanmateix, al costat de les fortaleses, hi ha els gran reptes de la indústria catalana que cal encarar. Com ara augmentar la dimensió de les pimes. Consolidar-les en coneixement tecnològic i accés a les TIC, en estructura financera, en dinàmiques d’innovació, en especialització i/o diversificació sectorial i presència internacional. També, mantenir i millorar la capacitat d’atracció d’inversions estrangeres fonamentades en el coneixement, la innovació i la capacitat d’internacionalització. Alhora, fomentar l’activitat amb més valor afegit en les relacions client-proveïdor industrial del mercat global que orientin millor les inversions de R+D+i a les necessitats de les pimes. I, per últim, afavorir la col•laboració entre empreses d’un mateix sector o sectors complementaris per reforçar la posició competitiva en la cadena de valor dels productes i amb l’objectiu final de superar les debilitats que comporta una dimensió petita. I, és clar, prioritzar l’atenció i esforç de les administracions catalanes en aquesta direcció.

IMEC reedita l’enquesta de situació de la pime industrial catalana sobre els principals indicadors empresarials per al 2016 i perspectives de cara al 2017. L’enquesta, realitzada a 400 pimes catalanes, permet constatar que al 2016 s’ha produït una millora econòmica global que es preveu mantenir durant l’any que encetem tot i la possibilitat d’un refredament. Els resultats de l’enquesta es presenten ponderant les respostes pel pes que tenen sobre el Valor Afegit Brut (VAB) per a què siguin tan representatius com sigui possible de l’activitat econòmica industrial real i es mostren com a saldo de respostes positives i negatives per simplificar-ne l’anàlisi. D’aquesta manera, els principals resultats de l’estudi són els que es presenten a continuació. La gran majoria de les empreses han millorat les vendes. El percentatge de les que l’han reduït és baix. Això fa que el saldo de respostes sigui clarament positiu (+42,0). Aquest mateix comportament s’observa en les exportacions (+42,6% de saldo) i a les plantilles (+28,3). Aquesta millora en la creació de lloc de treball es concreta en un increment de l’ocupació industrial a les pimes del +2,7%. En tots els casos, els resultats del 2016 són no només positius, sinó millors que a l’enquesta del 2015. La mostra també permet veure com el mercat interior català ha guanyat pes gràcies al bon comportament de la demanda interna, i que el bon comportament de les exportacions ha permès que les vendes a l’estranger perdessin poc pes relatiu. D’aquesta manera, el mercat que ha perdut més pes ha estat el de la resta de l’estat, tot i que el conjunt de l’economia espanyola també ha tingut una dinàmica favorable. Les empreses que representen el 68,9% del VAB han fet inversions, sobretot en maquinària i informàtica, amb l’objectiu d’incrementar la productivitat i la capacitat productiva; és a dir, millorar tant en l’eficiència com en la producció. Pel que fa a les previsions de cara al 2017, la lectura és força homogènia tant en l’activitat global com en les exportacions, inversions i generació d’ocupació. Les perspectives per al 2017 són clarament positives, però lleugerament menys optimistes que les que es feien per a l’any que deixem enrere. Efectivament, les dades són bones i ens fan ser optimistes. Encetem l’any amb il·lusió. Això, però, no ens fa abaixar la guàrdia i seguim reclamant polítiques que facin que les pimes continuïn sent el motor de l’economia catalana. N’hi ha una bona pila: una normativa fiscal específica; una reforma laboral i una llei d’educació consensuada per tots els agents implicats; inversions en innovació i internacionalització; una bona transposició de la Directiva Europea de Contractació Pública que faciliti l’accés de les pimes; un règim sancionador per a les empreses moroses, o una reforma energètica que no penalitzi la competitivitat del nostre teixit empresarial. Són, en definitiva, algunes de les mesures que, des de PIMEC, considerem prioritàries. Durant aquest 2017, continuarem treballant i lluitant perquè així sigui.

GRÀFIC 4. PERSPECTIVES PER AL 2017 EN RELACIÓ A LES EXPORTACIONS (% DE RESPOSTES PONDERADES PER VAB)

53,4% Augment de la productivitat

44,8%

49,8%

39,4%

49%

Augment de la capacitat productiva

30%

Disminució

Sostenibilitat

3,8%

Millora de la qualitat

Diferència respecte a l’any anterior

Increment

Manteniment

Saldo

-5,4%

-8%

TECNOLOGIA

FULLS DELS ENGINYERS / 14

 Innovació

Un sistema de filtres elimina gaire bé totes les partícules fines i ultrafines de l’aire Es tracta d’un gran filtre industrial, fabricat en acer i de vuit metres de llargada, destinat a ser instal·lat al capdamunt d’edificis de zones urbanes o propers a àrees industrials o aeroports. La companyia neerlandesa Envinity Group el va presentar a la tardor a l’exposició Offshore Energy 2016 d’AmTEXT: ALBERT LÓPEZ

otser ens trobem davant d’una de les innovacions tecnològiques més destacables de cara a la millora de l’impacte mediambiental de les indústries. Envinity Group assegura que ha creat el primer aspirador gegant de partícules fines i ultrafines. El Centre Neerlandès de Recerca en Energia (ENC) ja n’ha posat a prova un prototip que, mitjançant cinc subprocessos, és capaç d’aspirar l’aire d’un radi de 300 m fins a una alçada de 7 km. La instal·lació processa fins a 80.000 m3 d’aire per hora. En filtra la totalitat de les partícules fines PM 10 i PM 2,5 (de diàmetre inferior a 10

µm i a 2,5 µm, respectivament) i el 95% de les partícules ultrafines. El fabricant creu que el funcionament i les prestacions del filtre demostraran que les normatives existents en el camp de les emissions de partícules han quedat obsoletes i que se’n podran fixar de més restrictives ja que existeix una tecnologia capaç de fer-hi front de manera eficaç. Es consideren partícules aquelles amb diàmetres de menys de 10 micròmetres (µm; un micròmetre és la mil·lèsima part d’un mil·límetre). Són el resultat de processos (antròpics o naturals) de combustió, fricció o evaporació, o de reaccions químiques. En canvi, les partícules ultrafines són aque-

lles que fan menys de 0,1 µm (100 nanòmetres) de diàmetre i són el resultat de processos de combus-

tió, com ara la incineració de residus o del funcionament dels motors tèrmics. 

En filtra la totalitat de les partícules fines PM 10 i PM 2,5 (de diàmetre inferior a 10 µm i a 2,5 µm, respectivament) i el 95% de les partícules ultrafines

 Innovació

La compra pública d’innovació millorarà els ferms d’algunes carreteres catalanes “Un canvi cultural radical en la manera de comprar per part de l’Administració que vol potenciar la innovació com a clau per impulsar l’economia i la competitivitat d’un país”. D’aquesta manera ha qualificat el Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat l’obertura d’una consulta al mercat per incorporar tecnologies sostenibles en els ferms de les carreteres catalanes mitjançant la compra pública d’innovació. La consulta al mercat ha estat oberta fins el 31 de gener amb l’objectiu de definir la futura licitació de les obres. TEXT: ALBERT LÓPEZ

questa estratègia es traduirà, en una primera fase, a dues actuacions de millora, aquest 2017, del ferm a les carreteres B-224 entre Vallbona d’Anoia i Piera i la TV-7013, entre Alforja i la Selva del Camp (Baix Camp). Mitjançant la compra pública d’innovació (CPI), les administracions poden demandar productes o serveis que encara no són al mercat i, d’aquesta manera, obrir oportunitats a les empreses que proposen solucions en l’àmbit de la recerca i el desenvolupament per millorar els serveis públics. Amb aquesta fórmula, s’informa sobre els projectes i s’aconsegueix més participació per part dels agents implicats que coneixen de més a prop les característiques tècniques i la qualitat de les solucions proposades i poden formular comentaris i suggeriments que, posteriorment, considerarà l’òr-

gan de contractació en la preparació de la licitació. 52 MILIONS D’EUROS FINS AL 2021 Aquesta és la primera iniciativa de programa RIS3CAT, que s’emmarca en el Pla Nacional de Compra Pública d’Innovació (CPI), coordinat pel Departament de la Vicepresidència i d’Economia i Hisenda. La iniciativa endegada pretén promoure l’aplicació de materials i tecnologies més sostenibles en el disseny, la producció, la construcció i el manteniment de ferms per a carreteres, així com aportar nous valors afegits a la funcionalitat bàsica de seguretat viària. Les primeres dues actuacions sumen una inversió de dos milions d’euros i seran les primeres d’un pla per aplicar terres més sostenibles fins al 2021, en què es preveu haver invertit 52 milions d’euros. El RIS3CAT compta amb un pressupost de 50 milions

d’euros del fons Feder 20142020 adreçats a la despesa associada amb les activitats de R+D+I de projectes de compra pública d’innovació. 

Les primeres dues actuacions sumen dos milions d’euros. Les primeres d’un pla per aplicar ferms més sostenibles fins al 2021

FULLS DELS ENGINYERS / 14

www.fullsdelsenginyers.cat

ENGINYERS ENGINYERIA AL MÓN

Verein Deutscher Ingenieure (VDI)

FONT EDITORIAL Article sobre “Antriebstechnik”: “Gleichstromnetze bringen Vorteile für die Industrie” AUTOR: Escrit i signat per Martin Ciupek

EDICIÓ Editat a les VDI-Nachrichten, número 48, d’1 de desembre de 2016 PER LA TRADUCCIÓ Lluís Bassas

Les xarxes de corrent continu aporten avantatges a la indústria

L’

aplicació creixent de variadors de freqüència per millorar l’eficiència energètica té algunes limitacions. Les xarxes de corrent continu podrien esdevenir una alternativa. A banda de la transformació digital, la indústria 4.0, i les passarel·les per a la connectivitat a internet, a la fira de l’Automàtica SPS/IPC/Drives del mes passat a Nuremberg va subratllar una nova tendència. Fins ara, els motors elèctrics amb variadors de freqüència han estat una solució per millorar l’eficiència energètica promoguda per les lleis de la UE sobre les empreses industrials. Però l’aplicació d’aquesta tecnologia no és del tot eficaç. Especialment, en fàbriques del sector de l’automoció on intervenen molts accionaments elèctrics i cada vegada és més difícil mantenir l’estabilitat de la xarxa. Aquí rauen els límits de l’estalvi energètic. Per aquest motiu, el Fachbereich “elektrische Antriebe” (Comissió Tècnica d’”Accionaments Elèctrics”) del Zentralverband der Elektrotechnik- und Elektronikindustrie (ZVEI) ha treballat nous enfocaments. “Un estudi preliminar sobre l’aplicació d’una xarxa de corrent continu a instal·lacions de producció en confirma el gran potencial d’eficiència energètica”, diu Karl-Peter Simon, president de la Comissió Tècnica. Els reptes de l’automatització industrial varien. “A l’estructura actual de regulació del nombre de revolucions dels motors elèctrics en corrent alterna, cada variador de freqüència requereix un filtre de xarxa i un rectificador”, aclareix Simon, director de Bauer Gear Motor, Esslingen. Tot component

addicional o transformació de corrent altern a continu augmenta el malbaratament elèctric. Aquest fenomen, els electrotècnics l’anomenen pèrdua de transformació. La solució podria ser la xarxa de corrent continu, segons Simon. Els variadors de freqüència s’alimentarien amb una xarxa de corrent continu de fàcil manipulació. En comptes d’equipar els nombrosos aparells amb rectificadors individuals, n’hi hauria prou amb un únic rectificador central amb filtre de xarxa. Els avantatges són clars, diu Simon: “Els variadors de freqüència necessiten molt menys espai, són molt més barats i s’integren millor als motors.” Una xarxa de corrent continu

cal que l’alimentador central de corrent continu proveeixi només la diferència energètica entre el treball generador i el motor. Per Karl-Peter Simon, això pot conduir a un nou concepte de motors: “El variador de freqüència integrat a un mòdul de potència compacte i intel·ligent serà clau per als motors electrònics. Així es farà realitat un dels elements més importants en el camí cap a una indústria 4.0 més sostenible”. Per tant, quan es resolguin, amb l’ajut dels nous materials, els desavantatges de la tecnologia de corrent continu com els arcs de commutació hi haurà beneficis immediats addicionals immediats. A més, els costos del

magatzemar energia en acumuladors més fàcilment. També es podrà alimentar la xarxa directament amb unitats fotovoltaiques sense inversors de corrent. Políticament s’ha reconegut la necessitat de recerca en aquest àmbit. El Ministeri d’Economia i Energia promourà, en els propers tres anys, el desenvolupament d’aquestes xarxes de corrent continu en el marc del Projecte “Indústria-DC”, en el qual treballen conjuntament 21 empreses industrials, quatre instituts de recerca i el ZVEI. Els participants, entre ells Siemens, Daimler i l’escola superior de Ostwestfalen-Lippe volen presentar més detalls en la propera edició de la fira de Hannover.

sistema seran menors i millorarà l’eficiència energètica mitjançant la compensació de potència lliure de pèrdues. A les estructures descentralitzades es podrà em-

Això podria donar un nou impuls econòmic al sector de l’automatització que, conjuntament amb el sector de la maquinària, preveuen un any comercialment minvant.

MESAGO/THOMAS GEIGER

també aporta beneficis a l’intercanvi energètic quan, per exemple, alguns accionaments retornen energia a la xarxa mentre altres la demanden. Aleshores,

OUTSOURCING & CONSULTING

TECHNOLOGICAL SOLUTIONS

RECRUITMENT SERVICES

Els variadors de freqüència s’alimentarien amb una xarxa de corrent continu de fàcil manipulació Alhora, el client de la indústria de l’automòbil està immers en una profunda transformació en el camí cap al vehicle elèctric, en el qual les xarxes DC poden jugar un paper molt avantatjós. La tècnica dels accionaments elèctrics també està deixant petjades en l’alentiment del creixement econòmic. A Alemanya, el sector es troba si fa o no fa al mateix nivell que en el mateix període del passat any. L’entrada de comandes només va créixer un 0,2% del gener fins al setembre de 2016 i la facturació un, 0,6%. Malgrat tot, els números de producció i treballadors han caigut lleugerament segons el ZVEI. Al sector de l’automatització les coses no van massa millor. Segons xifres provisionals de 2015, el mercat mundial va créixer un 4% respecte de l’any anterior, fins a arribar als 453 milions d’euros. El 2016 no mostra tan bones expectatives. En els nou primers mesos de l’any, els fabricants alemanys, d’acord amb dades del ZVEI, van facturar 37,2 milions d’euros. Això implicava un creixement del 2,7% respecte de l’any anterior. L’entrada de comandes havia crescut només un 1,5% davant del 7,8% dels primers nou mesos de 2015. Segons la federació del sector, el motiu va ser la el canvi monetari amb els dòlar que, aquest any, ha estat desfavorable. 

www.between.tech

COEIC / AEIC

FULLS DELS ENGINYERS / 14

 COEIC/AEIC: Aquesta secció recull la veu dels instruments a disposició dels enginyers industrials i de les institucions i entitats que vetllen pels professionals.

La Diada de l’Enginyer 2017 entregarà dues beques de 5.000 euros

El Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya ha obert el termini de presentació de propostes de projectes per a la Diada de l’Enginyer 2017. Com a novetat, en l’edició d’aquest any es premiarà la creativitat jove en dues modalitats: els projectes de grau i els de màster.

n any més, es posa en marxa tot el procés per escollir i avaluar quins seran els projectes, els professionals i les trajectòries premiades. Les bases de participació i les propostes de projectes ja estan disponibles i la convocatòria estarà oberta fins al 3 d’abril de 2017. Els premiats rebran els guardons durant la celebració de la Diada. Entre les diferents modalitats, el Premi Creativitat reconeixerà aquells projectes d’enginyers associats/col·legiats a les institucions dels EIC que durant l’any 2016 hagin destacat en qualsevol àmbit. Es tracta d’un premi de caràcter institucional. Els joves tindran espai en aquesta celebració i, en aquesta edició, el Premi Creativitat Joves es dividirà en dos: el Projecte Final de Grau i el Projecte Final de Màster. Els projectes aspirants han d’haver estat seleccionats i pro-

posats als òrgans directius de les escoles on actualment s’estudien els graus i màsters d’enginyeria i hauran d’haver estat defensats durant el darrer curs acadèmic (2015-2016). Cada escola pot presentar una única candidatura per a cada modalitat. Ja fa anys que les tesis doctorals en l’àmbit de l’enginyeria tenen el reconeixement dels Enginyers Industrials de Catalunya. Aquest any, amb el suport econòmic de la Fundació Caixa d’Enginyers, s’entregaran dues beques de 5.000 euros als guanyadors. Estudiants, professionals i projectes són reconeguts any rere any, però el COEIC/ AEIC no s’oblida de les empreses adherides. El Premi Millor Pràctica Empresarial guardona, des de l’any 2009, les actuacions destacades de les Empreses Adherides. La premissa és que hagin suposat una millora en qualsevol àrea de l’empresa: organització, logística, màrqueting, relacions humanes, producció, internacionalització, i

comercial, entre d’altres. Per a més informació, podeu consultar les bases de participació i presentació de projectes al web www.eic.cat/participar/diada-enginyer/premis 

Ja fa anys que els treballs universitaris i les tesis doctorals tenen el reconeixement dels Enginyers Industrials de Catalunya

Premiats durant la Diada de l’Enginyer 2016

VOLS OPTAR ALS PREMIS DE LA DIADA DE L’ENGINYER 2017? PREMI CREATIVITAT PREMIS CREATIVITAT JOVES - PROJECTE FINAL DE GRAU I PROJECTE FINAL DE MÀSTER BEQUES TESI DOCTORAL (5.000 €) PREMI MILLOR PRÀCTICA EMPRESARIAL PER A EMPRESES ADHERIDES Termini de presentació de propostes de projectes fins el 3 d'abril de 2017

FULLS DELS ENGINYERS / 14

www.fullsdelsenginyers.cat

 AEIC / COEIC

La certificació dels riscos legals en les societats mercantils, a debat L’IDES (Institut d’Estudis de la Seguretat) va organitzar el Fòrum de la Seguretat Jurídica. Normalització i certificació dels riscos legals en les societats mercantils amb l’objectiu d’analitzar la normalització i la certificació dels riscos legals en les societats mercantils. L’acte, desenvolupat a la seu barcelonina del Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya, va reunir a més de cinquanta professionals del sector.

ordi Guix, president de l’Institut d’Estudis de la Seguretat i degà dels Enginyers Industrials de Catalunya va inaugurar l’acte donant la benvinguda als assistents en nom dels degans dels col·legis d’Agrònoms, de Camins, Enginyers Industrials, Informàtics i de Telecomunicacions, entitats amb qui l’IDES treballa de manera conjunta. Francisco Bonatti, director del Fòrum de la Seguretat Jurídica i vocal de l’Associació Espanyola de Compliance, va ser el primer a intervenir i per exposar una sèrie d’apunts pràctics de cara al bon govern corporatiu (BGC) i la responsabilitat dels representants de les societats mercantils. Bonatti va definir la bona gestió corporativa com un “conjunt de normes i principis que regeixen l’adequat i equilibrat funcionament dels òrgans de govern d’una societat i n’asseguren l’organització eficaç, transparent i justa, amb l’objectiu de salvaguardar l’interès social i amb l’objectiu de maximitzar el valor de l’empresa a mitjà i llarg termini”. El director del Fòrum de la Seguretat Jurídica també va destacar les connexions entre el bon govern corporatiu i el compliance, que són a la reforma 5/2010 del Codi Penal, que introdueix la responsabilitat penal de les persones jurídiques, i la reforma 31/2014 de la Llei Societats de Capital per al Bon Govern Corporatiu. Finalment, Francisco Bonatti va identificar una sèrie de tendències actuals: involucrar més intensament als accionis-

tes en la gestió social; portar a les empreses no cotitzades els principis de bon govern; incrementar la consideració dels stakeholders en les polítiques de BGC, i desenvolupar societats més sostenibles que donin resposta a una demanda creixent del mercat. Bonatti va concloure que el compliment normatiu serveix “per promoure una cultura empresarial veritablement ètica, que no prové del Codi Penal, sinó de la Llei de Societats de Capital i de la idea de governança de les empreses”. La conclusió va ser que «la governança és el requeriment i el compliance (o compliment normatiu) és l’instrument». Tot seguit, Julián Sánchez Melgar, magistrat de la Sala Segona del Tribunal Suprem, es va centrar en la responsabilitat penal de les societats mercantils i els seus administradors. Joan Munt, president de la Mútua dels Enginyers, el va presentar i va exercir de moderador. Sánchez Melgar va defensar la idea que “la responsabilitat legal de les persones jurídiques és un fet rigorosament nou en la nostra cultura jurídica”. No ha estat fins a la reforma del Codi Penal, mitjançant la Llei orgànica 5/2010, que ha quedat tipificat el delicte a l’estat espanyol. Entre els trets més interessants d’aquesta llei, el magistrat va destacar que les persones jurídiques públiques no poden ser condemnades, és a dir, l’estat, les comunitats autònomes i els ajuntaments en queden exclosos. Va ser l’any 2012 quan es va reformar el Codi Penal amb l’objectiu de poder processar els partits polítics i els sindicats.

En aquest sentit, una de les grans preocupacions dels collegis professionals i de les cambres de comerç és si també podrien arribar a ser processades. Melgar va afirmar que no està clara la posició jurídica, però si alguna activitat d’aquestes entitats té caràcter públic, podrien quedar exemptes de responsabilitat penal. Cal destacar també, va confessar el jutge, que no saben “quins són els criteris de fonamentació que utilitzen els legisladors per determinar quins delictes són imputables a les persones jurídiques”. No obstant això, va voler deixar clars diversos aspectes com que no tots els delictes del codi penal són imputables a la persona jurídica; que alguns només corresponen a les persones físiques; que la culpabilitat d’una persona física no l’eximeix de ser culpable també com persona jurídica. I, a l’inrevés, també. La pena a una persona jurídica té un component de reputació molt important. La persona jurídica condemnada per un delicte, “ara per ara, no entra a la presó”. La pena típica és una multa.

Tota la informació sobre formació dels EIC i l’agenda d’actes a www.eic.cat

UPDATE FORMACIÓ CONTÍNUA BIM: Especialització en Autodesk® Revit® MEP 2016 06/02/2017 · Presencial · Enginyeria Reglament d’instal·lacions elèctriques d’Alta Tensió 06/02/2017 · Presencial · Enginyeria Aspectes tècnics de seguretat de màquines 07/02/2017 · Presencial · Seguretat i medi ambient Enginyeria Avançada del Manteniment 07/02/2017 · Presencial · Enginyeria Normativa de seguretat per a robots col·laboratius 08/02/2017 · Presencial · Tecnologies emergents Com la meva organització pot aprofitar millor les oportunitats de l’entorn 09/02/2017 · Presencial · Gestió i habilitats directives Mesures elèctriques 09/02/2017 · Presencial · Enginyeria

Gestió i control econòmic d’una empresa de Serveis d’Enginyeria 21/02/2017 · Presencial · Enginyeria Contractació pública. Regulació legal i aplicació pràctica 22/02/2017 · Presencial · Enginyeria

Negociació i gestió del conflicte 23/02/2017 · Presencial · Gestió i habilitats directives

Qualitat elèctrica: Gestió dels microtalls, harmònics, reactiva i altres pertorbacions 14/02/2017 · Presencial · Enginyeria Alternatives de biomassa com a recurs energètic. Piròlisi, gasificació i biogàs 15/02/2017 · Presencial · Energia Formació pràctica del mètode Hazop d’anàlisi de riscos

Prevenció de Riscos Laborals aplicada a Facility Management 23/02/2017 · Presencial · Seguretat i medi ambient BIM: Fonaments per a Autodesk® Revit® MEP 2016 27/02/2017 · Presencial · Enginyeria Energy Data com a eina de gestió de l’empresa 28/02/2017 · Presencial · Energia

NO ET POTS PERDRE... Antàrtida i Medi Ambient Comissió Medi Ambient 09/02/2016 · Seu dels EIC Llegeix la crònica sencera a www.eic.cat

Empresa adherida al Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya Membre protector de l’associació de consultors d’estructures

Seguretat dels treballadors davant el risc elèctric. RD 614/2001 20/02/2017 · Presencial · Seguretat i medi ambient

Gestió de projectes. Guia PMBOK v5 i preparació a l’ examen PMP (PMI). 6a Edició 14/02/2017 · Presencial · Enginyeria

PROVAT DESMUNTABLE REUTILITZABLE

m. 696 402 850 / T. 93 763 26 99

Innovació de producte/servei: claus d’èxit per al 2017 16/02/2017 · Presencial · Gestió i habilitats directives

Indústria 4.0. Transformant els sistemes de producció 22/02/2017 · Presencial · Tecnologies emergents

PREFABRICAT EMPAQUETABLE FIABLE

Av. Maresme 9 / 08396 Sant Cebrià de V.

Curs bàsic de Prevenció i Seguretat en matèria d’incendis. Preparació per a l’examen oficial 16/02/2017 · Semipresencial · Seguretat i medi ambient

Enginyer de manteniment 13/02/2017 · Presencial · Enginyeria

Producte de 2PE PILOTES, SL

15/02/2017 · Presencial · Seguretat i medi ambient

lnforme anual de l’AIE sobre Prospectiva Energètica Comissió d’Energia: Subcomissió d’Energies Primaries 13/02/2016 · Seu dels EIC

ENTREVISTA

FULLS DELS ENGINYERS / 14

“Un dels grans reptes de l’edificació és l’autoconsum energètic” NARCÍS ARMENGOL, director general i cofundador d’ARCBCN, afirma que el valor afegit del despatx d’enginyeria que va fundar ara farà quinze anys és el servei, el coneixement i l’experiència en determinats àmbits. ARCBCN va néixer de la fusió de dos despatxos i ja compta amb més d’una vintena de treballadors. La firma està prou ben situada en el sector de l’enginyeria i la consultoria de projectes energètics i d’edificació. S’ha encarregat dels projectes i de la certificació LEED de dos pavellons de l’Hospital de Sant Pau de Barcelona. També ha participat en diversos projectes de district heating and cooling de Barcelona. Actualment, col·labora en la redacció del Pla Estratègic d’Energia d’Andorra, amb el Supercomputing Center (que ha anunciat la posada en marxa del MareNostrum4) i en l’elaboració del Pla Director BIM per al ZAL del Port de Barcelona.

TEXT: ALBERT LÓPEZ · FOTO: NOEL ZARAGOZA

“El cost de la no enginyeria. Què costa a la societat en forma de retards, d’increments de preus d’obres, de sobrecostos o en l’explotació posterior dels edificis el fet que no s’hagi dedicat prou temps i recursos al projecte?

gat a grups d’inversió i el segon, a la compravenda. Al despatx treballem en tots dos. Vocacionalment ens dediquem més als grans edificis de serveis, sobretot perquè són construccions més riques i complexes tècnicament i en les quals podem aportar el coneixement i l’experiència en certs aspectes tècnics. El plantejament no és només de compravenda, sinó de cicle de vida de l’edifici, és a dir, de manteniment i de costos d’explotació. Quins són els serveis principals que oferiu en cadascun dels sectors? Els dividim en quatre àrees bàsiques. La primera, la més important, és la redacció de projectes d’instal·lacions. La feina inclou des de l’auditoria prèvia d’instal·lacions existents fins a la redacció de projectes bàsics executius complerts, de direcció d’obra, direcció d’execució, legalitzacions, etc. Una altra àrea important és la consultoria energètica i ambiental. No fem projectes, sinó plans directors i estudis de viabilitat de certes tecnologies, energies renovables. Sobretot, models de negoci d’empreses de serveis energètics, redacció de plecs tècnics de licitacions, certificacions LEED, BREAM, etc. També disposem d’una àrea legal i de seguretat, centrada en la consultoria. L’última àrea és la participació en projectes de recerca. Hem col·laborat en un pro-

jecte europeu important d’eficiència energètica amb l’Ajuntament de Barcelona. Alhora, també formem part d’un altre molt gran i ambiciós de l’Horitzó 2020. I, molt recentment, estem coordinant el projecte MICRO TIC de la Comunitat RIS3CAT Energia gestionat per ACCIÓ. Creieu que encara hi ha molt marge de millora per assolir installacions energètiques més eficients en els edificis? Sí, sens dubte. Cada any veiem millores. Diria que el nostre valor afegit com a enginyeria no és tant dissenyar una bomba de calor més eficient, sinó amb quins plantejaments tècnics i combinació de solucions existents. La clau està en l’elecció dels elements i la manera de gestionar-los per aconseguir-ne la màxima eficiència. On crec que hi ha molt marge de millora és en l’autoconsum energètic. És un dels grans reptes de l’edificació. Com esteu implementant el BIM en la tasca diària del despatx? Fa temps que hi treballem. No ens el plantegem com una eina estrictament de dibuix i càlcul, sinó com un mètode d’organització. Ho vam entendre així des del principi. Hem fet alguns projectes en BIM i una de les riqueses, la que desperta més interès en els nostres clients, és la consultoria a les propietats. És a dir, els ajudem a fer el pla d’implementació del BIM.

Quina política teniu de cara a presentar-vos a determinats concursos? No ens presentem a concursos on el preu pesi més del 60 o 65%. Hi renunciem. La gent ens ha de valorar per altres coses. Hi ha una frase molt gràfica: “El cost de la no enginyeria”. Què costa a la societat en forma de retards, d’increments de preus d’obres, de sobrecostos o en l’explotació posterior dels edificis el fet que no s’hagi dedicat prou temps i recursos al projecte? El 70% del cost global del cicle de vida d’un edifici comença quan ja està acabat, en el manteniment, en el que consumirà energèticament... Per tant, els projectes han de tenir molt en compte aquesta premissa. L’administració pública, que licita el servei d’enginyeria a cost i que l’adjudica amb rebaixes del 30 al 40% del cost de mercat, quin projecte pot esperar? Ningú fa miracles. 

Llegeix l’entrevista sencera a www.fullsdelsenginyers.cat

Muntaner 239, 1C 08021 Barcelona C

T. 93 200 93 39

TOTES LES ESPECIALITATS

CMY

SERVEIS INCLOSOS PER COL·LEGIATS/DES I FAMILIARS

• Neteja dental anual • Visites • Revisions • Visites d'urgències • Rx intraorals

ESPECIALISTES EN TOTES LES BRANQUES ODONTOLÒGIQUES. PIONERS EN IMPLANTS DE ZIRCONI I ODONTOLOGIA HOLÍSTICA I KINESIOLÒGICA.

Indústria 7, Principal 08037 Barcelona

T. 93 458 45 99 info@mirave.es www.mirave.es

La resta de serveis i tractaments, tenen tots els avantatges d’una pòlissa Dental Familiar tant per als Col·legiats/des, com per als familiars que convisquin amb ells/es. Acreditació: carnet col·legial de l’EIC. E08031263

uina és la trajectòria Detecteu aquesta millora? d’ARCBCN? Lògicament, com a enginyeria Es forma a partir de lligada no únicament a l’edificació la integració de dues associem aquesta petita revifada a enginyeries: una lide- factors diversos. Per un costat, hi ha rada per l’Enric Ros i l’edificació lligada a la inversió pril’altre per mi. Érem companys d’es- vada i, per l’altre costat, la inversió tudis i, de vegades, col·laboràvem pública, que va desaparèixer durant i compartíem idees i feines. L’any molts anys i ara torna a sorgir molt 2011 vam decidir fusionar-nos ja dèbilment. En conclusió, no hi ha haque ens donava certs avantatges gut un canvi significatiu ni se l’espetant a nivell d’economia d’escala ra. Pel que fa a la inversió privada, com de dimensió, de possibilitats cal diferenciar entre els grans edifide creixement i d’afrontament de cis de serveis com els equipaments, reptes. Reptes també personals, els centres comercials, els hotels i perquè, en moments complicats, les oficines, i el sector residencial. l’acompanyament personal en la Segueixen diferents camins de creipresa de decisions i de riscos és xement. El primer grup està més llimolt necessària. Hem tingut un creixement moderat però sostingut. Creieu que la vostra línia de treball pot tenir un recorregut més gran? Estic convençut que sí, però, entre els socis del despatx, compartim la idea que la nostra vocació no és el creixement. La nostra feina és evitar créixer i agafar certes dimensions que ens facin perdre la realitat del dia a dia, el contacte amb els clients i el servei. Ens hem diversificat en l’oferta i sovint el mercat ens empeny a prendre decisions de creixement. Malgrat tot, tenim dificultats per seguir mantenint el model sense no sobredimensionar-nos. Alguns indicadors apunten una Drmirvae_faldo.pdf 1 15/1/16 14:26 lleu remuntada de la construcció.