Fulls dels Enginyers 15 març 2017 by Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya

PROGRAMA PREMIA’T Una cinquantena d’enginyers reben incentius per la certificació de projectes

TRAMVIES A LA DIAGONAL Els tècnics avalen la viabilitat del projecte d’unió de línies

ENTREVISTA A ÒSCAR PIERRE Enginyer aeroespacial, cofundador i director executiu de Glovo

PÀG.10

PÀG.11

PÀG.12

Visita www.fullsdelsenginyers.cat i accedeix a tots els continguts

FULLS DELS ENGINYERS 15/ MARÇ 2017

El diari dels Enginyers Industrials de Catalunya

n TEMA DEL MES

El Govern de Catalunya planta cara al canvi climàtic

PÀG.06 // El Tercer Informe sobre el Canvi Climàtic analitza l’estat del clima i la seva evolució recent i futura a

Catalunya, tant des del punt de vista científic com en relació als diversos subsistemes naturals i sectors socioeconòmics. La presentació al Palau de la Generalitat, la van presidir els consellers Raül Romeva i Josep Rull. Aquest últim, responsable de l’àrea de Territori i Sostenibilitat, va recalcar que les mesures sobre el canvi climàtic “no són una política d’un govern, sinó d’un país” perquè es tracta d’una problemàtica que afecta “tothom i s’ha d’acompanyar d’acció i d’un programa concret; per això cal seguir desplegant la llei del canvi climàtic”. Raül Romeva també va instar a treballar en aquesta mateixa direcció: “Ens hem de preparar i estar alerta i, sobretot, donar resposta de forma col·lectiva i contundent des de les institucions”.

OPINIÓ // PÀG.03

“La gestió de la majoria d’empreses és com la del segle XX: organigrames complexos i processos llargs, poc sostenibles i burocràtics” SERGI MUSSONS, ENGINYER I TRADUCTOR DE “LA PRODUCCIÓN ES CUESTIÓN DE TIEMPO

n TECNOLOGIA

n MOBILITAT

Un sistema robotitzat intel·ligent millora la il·luminació dels quiròfans

Un gol fantasma activa el debat de l’ajut tecnològic a l’arbitratge de la LFP

PÀG 04 // La il·luminació als quiròfans dels hospitals és clau. Els llums s’han de poder orientar cap a diversos punts amb diferents intensitats. Amb aquesta premissa, investigadors del Centre de Recerca en Enginyeria Biomèdica (CREB) de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) han desenvolupat aquest nou equipament que ja ha generat dues patents i està en fase de comercialització. l

PÀG 05 // La Lliga de Futbol Professional (LFP) és l’única gran lliga europea que no utilitza la Goal Line Technology, més coneguda com a ull de falcó, un sistema que permet detectar quan una pilota travessa la línia de gol. El 2014, la Premier League anglesa va ser la primera a implantar-la per assistir els àrbitres. Posteriorment, la tecnologia s’ha anat incorporant a les lligues holandesa, alemanya, italiana i francesa. l

”L’actual mercat elèctric permet integrar solucions de gestió i fonts d’energia renovable alineades amb l’eficiència energètica” XAVIER FARRIOLS, PRESIDENT DEL CLÚSTER D’EFICIÈNCIA ENERGÈTICA DE CATALUNYA

OPINIÓ

FULLS DELS ENGINYERS / 15

n L’anàlisi

n Editorial

El Tercer Informe sobre el Canvi Climàtic és bastíssim, amb objectivitat científica, d’abast català i referències al context global

Les proves fefaents de l’escalfament global, també a Catalunya

resentat al Palau de la Generalitat amb la importància d’un document clau en la política energètica i mediambiental de tot un estat, el Tercer Informe sobre el Canvi Climàtic a Catalunya és un treball que promou l’administració, però que compta amb el suport extern d’especialistes que presenten la realitat tal i com és i dibuixen un panorama de futur preocupant si no s’hi posa remei. El document registra guarismes que constaten l’augment progressiu de la temperatura i les conseqüents alternacions climàtiques que això comporta. I, alhora, també afectacions en el medi marítim que n’alterarien la fauna en relativament poques dècades. Preocupant. Per tot plegat, al Parlament ja fa temps que es treballa en un Projecte de llei sobre el canvi climàtic que preveu actuacions i canvis de rumb en sintonia amb els principals acords de la cimera mundial celebrada a París a finals de 2015 en què van participar 195 països. A la capital francesa, sobretot, hi va haver un compromís sobre l’emissió de gasos d’efecte hivernacle que entelen els cels de les principals urbs del món. La contaminació es fa molt visible. També a Barcelona, on els municipis de l’àrea metropolitana ja han aprovat, recentment, posar mesures per mitigar l’impacte del trànsit rodat del parc mòbil contaminant. Els efectes de l’escalfament global i el canvi climàtic comencen a manifestar-se i es fa necessari un paquet de mesures decidit i, sobretot, el treball de la consciència col·lectiva per fomentar el canvi del model energètic i la supressió de pràctiques tant a l’àmbit industrial com domèstic que resulten perjudicials per al planeta. Si l’esperit derivat de la trobada a París és optimista, més discutible és la postura del Govern espanyol respecte a la política tarifària de les elèctriques i la desfavorable legislació que tenen aquells que volen potenciar la generació d’energia amb mètodes no contaminants o que no creïn residus. La pujada del preu de la llum també ha estat a l’ordre del dia i, en aquesta edició dels Fulls dels Enginyers, intentem desgarbellar alguns dels factors que contribueixen a fer tan complex el mercat elèctric. l

ANTONI MA. GRAU Director de Desenvolupament Corporatiu de l’Associació/Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya

El sector aeronàutic i de l’espai, una oportunitat de diversificació per a la indústria catalana

atalunya és, fonamentalment, un país industrial. Una regió europea de llarga trajectòria, rica en diversitat de sectors d’activitat: automoció, químic, agroalimentari, farmacèutic, tèxtil, de sistemes industrials, etc. i intensiva en capacitats tecnològiques i empreses altament competitives. Tot i la riquesa i la diversitat de la nostra indústria, el sector aeronàutic i de l’espai no ha estat massa rellevant fins ara. Aquest fet resulta força paradoxal si contrastem l’alt nivell de coneixement de la nostra indústria i dels professionals, en particular l’enginyeria, i el nivell d’exigència, coneixement i innovació associat a aquest sector. Encara més, si tenim en compte que, geogràficament, ben a prop, a Tolosa, hi ha un dels principals centres fabrils del sector, Airbus, i ben a prop també, a Marsella, un altre, Eurocopter. El sector està experimentant un gran creixement en els últims anys. Un creixement que es multiplicarà considerablement en les dues pròximes dècades. Des dels EIC, considerem que aquesta hauria de ser per a la nostra indústria tradicional —intensiva en coneixement i altament competitiva en aquest segle XXI— una gran oportunitat de diversificació amb l’objectiu d’incrementar el valor afegit de les respectives activitats.

novació tecnològica i l’accés a planters més grans de professionals, el 40% dels quals, enginyers. Les inversions en la indústria aeroespacial atorguen uns beneficis molt més elevats per a la societat que els de la indústria manufacturera en general: de cada 100 milions d’euros invertits, en generen 250 en activitat econòmica. Les previsions de trànsit aeri i, per tant, de construcció d’avions continuen sent optimistes, amb un impacte molt petit generat per la crisi i uns creixements anuals del 5% tant en el transport de passatgers com en els de mercaderies. En els propers vint anys caldrà construir 33.000 avions, segons el “Global Market Forecast 2016” d’Airbus. O bé 39.600, si agafem de referència la previsió del “Current Market Outlook 2016” de Boeing, el fabricant dels EUA. Malgrat aquestes bones perspectives, el sector ha d’afrontar el repte de mantenir aquest fort creixement sostingut tot i que la capacitat productiva dels actuals proveïdors està arribant al límit. l

EL SECTOR I EL SEU FUTUR L’impacte econòmic del transport aeri civil és múltiple i creixent arreu del món. L’aviació millora l’eficiència de l’economia, ja que genera economies d’escala, afavoreix la competència, i impulsa la in-

Llegeix l’article sencer a www.fullsdelsenginyers.cat

n Sonòmetre

n Altaveu

ÒSCAR PIERRE Enginyer aeronàutic i cofundador de Glovo

“Apostem per Barcelona. És un pol d’atracció de talent increïble i un exemple de transformació a mesura que arriben noves idees i projectes”

Aprovació unànime de les mesures per combatre la contaminació a l’àrea metropolitana El Consell de Municipis Metropolitans per a la Lluita contra la Contaminació Atmosfèrica, format per 36 municipis i liderat per l’Àrea Metropolitana de Barcelona, va aprovar per unanimitat un programa de mesures per combatre els alts índexs de contaminació. Consta d’un paquet de 33 mesures que estarà dotat amb 46 milions d’euros. Les principals conclusions del programa de mesures van ser la necessitat de més zones de trànsit restringit, la promulgació del transport públic gratuït i l’increment de traçat de carril bici. El Consell també va aprovar el protocol d’actuació en episodis de contaminació extrema.

EDITA: Associació/Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya AEIC President: Jordi Renom Vicepresident 1r: Jordi Guix Vicepresident 2n: Ricardo Granados Secretària: Olga Tomàs COEIC Degà: Jordi Guix Vicedegà: Pere Roca Secretari: Jordi Mas Demarcacions del AEIC-COEIC Girona: Joan Juanals i Jaume Masgrau

El consum energètic a Catalunya se sosté Les dades mesurades per l’Institut Català de l’Energia corresponents al període que va del 31 d’octubre de 2015 a la mateixa data del 2016 revelen que l’energia facturada als diferents sectors ha mantingut una tendència estable amb variacions petites. A la indústria ha crescut un 1,3%. Malgrat tot, els índexs són poc significatius si no s’avaluen rigorosament valors com la temperatura, la laboriositat i l’estacionalitat en els períodes productius. A l’octubre, l’energia facturada a la indústria es va incrementar un 5,4%. Tot i que això es podria interpretar com un rellançament després de l’estiu, cal mantenir tota la cautela del món.

Lleida: Joaquim Llop Catalunya Central: Mireia Félix Tarragona: Lluís Maestre Delegació del Vallès: Francesc Figueras AEIC - COEIC Director general: Pere Homs Consell de redacció: Jordi Guix, Jordi Renom, Pere Roca, Jordi Vericat, Laura Ivern i David Pérezdolz Responsable de Comunicació: Eva Díaz Coordinació: Eva Díaz Cap de Redacció: Ferran Sardans Publicitat: Neus Barbosa Fotografia: Noel Zaragoza Disseny i maquetació: Anna Carrió Edició i correcció lingüística: Carles Claret

Nokia identifica les millors pràctiques de 22 ciutats intel·ligents de tot el món “El llibre intel·ligent de la ciutat”, un informe d’estratègia que documenta les millors pràctiques per a ciutats intel·ligents entre les que s‘inclou Barcelona, ofereix una orientació sobre les estratègies reeixides més segures i sostenibles utilitzades per altres municipis. Segons el document, el 66% de la població mundial viurà en centres urbans el 2050 i cal traçar estratègies eficients. Tot i les diferències significatives entre les ciutats, fins i tot entre les que segueixen la mateixa ruta, l’estudi també va concloure que diverses pràctiques particulars ja implementades amb èxit poden tenir un benefici universal.

Impressió: Vanguard Gràfic S.A. Dipòsit legal: B 26367-2015 ISSN: 2013-3332 Administració i distribució: Enginyers Industrials de Catalunya Via Laietana, 39 - 08003 Barcelona T: 933 192 300 / F: 933 100 681 a/e: fulls@mail.eic.cat Els articles signats no representen l’opinió dels Fulls dels Enginyers. D’acord amb la Política de protecció de dades de caràcter personal que tenen implantada el Col·legi i l’Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya, s’informa que, atès que l’anuari és un fitxer que té legalment atribuïda

la condició de font accessible al públic i vist que s’està emprant per a activitats comercials, s’explicitarà en el fitxer de manera destacada que dites dades no es podran utilitzar per a finalitats de publicitat o prospecció comercial. No obstant això, tenint en compte que aquest és un dret al qual els interessats poden renunciar, quan un col·legiat i/o associat així ens ho manifesti es farà constar en el fitxer que l’interessat ha informat del seu consentiment perquè s’usin les seves dades per a publicitat o prospecció comercial. Aquest consentiment s’ha de comunicar pels mitjans següents: per correu electrònic a lopd@eic.cat, per fax amb la referència LOPD al 933 100 681 o per escrit adreçat al Col·legi Oficial i l’Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya amb la referència LOPD a la Via Laietana, 39, 08003, de Barcelona.

FULLS DELS ENGINYERS / 15

www.fullsdelsenginyers.cat

n Notícies

Investigadors de la UPC projecten el primer pont de vianants imprès en 3D

n Radiografia

CARLES COLLDELRAM Enginyer Industrial. Cap de la Secció Tranversal (Desenvolupament). Divisió d’Enginyeria del Sincrotró ALBA

El Sincrotró ALBA posa en marxa la vuitena línia de llum

n la fase inicial de construcció del sincrotró es van construir set línies, cadascuna dedicada a una tècnica científica especifica. Actualment, la instal·lació està engegant la segona i tercera fases en les quals s’implementaran noves línies de llum. La segona fase n’inclou dues, la primera de les quals es va inaugurar l’octubre passat i ja està en plena operació amb usuaris. La tercera fase inclourà cinc noves línies, la primera de les quals ja s’està construint. Està dedicada a la microespectroscòpia d’infraroig, una de les tècniques científiques més usades per a l’anàlisi química gràcies a la seva gran versatilitat, la no-destrucció de les mostres i la gran quantitat d’informació que genera. La línia es basa en la mesura de l’absorció de la

llum infraroja en les mostres que s’estudien, en què les longituds d’ona especifiques absorbides donen informació directa de la naturalesa de les molècules de les mostres. A més, el Sincrotró ALBA genera una radiació d’infraroig d’una qualitat extraordinària que la converteix en una font ideal per a aquest tipus de recerca. Amb tot

això, aquesta nova línia abasta diversos camps de la ciència, fet que suposa importants aportacions a la indústria en els àmbits farmacèutic, cosmètic o alimentari gràcies a les investigacions en ciències de la vida com la biologia o la biomedicina. També fan recerca en aquesta línia empreses dedicades a la fabricació de ciments

mitjançant investigacions en ciències de materials i química. Un altre exemple són els avenços en electrònica mitjançant la ciència de superfícies que s’hi porta a terme. A més, la línia permet fer recerca en altres camps de la ciència com la geologia, l’arqueologia i les ciències ambientals, entre d’altres. La vuitena línia de llum

del Sincrotró ALBA s’ha construït a partir d’un disseny completament propi desenvolupat durant més d’un any per equips interns amb membres de diferents disciplines d’innovació i desenvolupament. Aquests grups de treball comprenen camps molt diversos de l’òptica i l’enginyeria òptica, la topografia, l’enginyeria mecànica, l’enginyeria de buit, l’enginyeria civil, l’electrònica, la computació... Dissenyar-la amb recursos propis ha permès, a part d’ajustar exactament el disseny a les necessitats de l’equip científic, encarregar la fabricació al detall de peces mecàniques i electròniques, i adquirir bona part dels components al teixit industrial local, així com també la construcció dels espais i instal·lacions que la línia de llum requereix. l

n L’anàlisi

SERGI MUSSONS Enginyer industrial i traductor del llibre “La producción es cuestión de tiempo” (Ed. Libros de Cabecera)

Com solucionar les ineficiències a la cadena de producció i vendre més

l món empresarial està en constant evolució. Les regles del joc dels mercats canvien i la demanda es torna més irregular, imprevisible. Cada vegada existeixen més productes i serveis personalitzats, les estratègies de cost perden força al primer món i nosaltres, les persones, també hem canviat i evolucionat. Ja fa disset anys que vam canviar de segle, però la gestió de la majoria d’empreses se segueix basant en els preceptes que vam aprendre al segle XX: empreses amb organigrames alts, cars i complexos; directius amb departaments obsessionats amb la productivitat i que competeixen amb la resta de l’organització; equips costosos centrats en la gestió de la complexitat amb sistemes i programaris encara més complexos i cars de mantenir, amb uns processos llargs, econòmicament poc sostenibles i burocràtics definits exclusivament per assegurar la pròpia fiabilitat; gestió directiva curterminista basada en control del pressupost (l’anomenat budgeting), i una falta d’implicació general que decreix més a mesu-

ra que ens apropem a la base de l’organigrama. DESAJUSTOS I PÈRDUA DE CONTROL Una empresa amb llargs processos entre comanda i entrega (lead time) implica l’existència de tot tipus de sobrecostos de gestió: més planificacions, més reunions, més persones movent papers i parlant de les mateixes comandes durant massa dies, més

“Una empresa amb llargs processos entre comanda i entrega genera tot tipus de sobrecostos” gestió d’urgències, més personal de gestió interna demanant perdó als clients i negociant pròrrogues de temps per poder servir. I tot empitjora quan, a causa del tipus de gestió per pressupostos, es limita una estructura ja de per sí saturada i s’agreuja el problema. En comptes de solucionar de soca-rel el problema, reduïm re-

cursos i l’agreugem. A més, en aquest punt, la pressió i l’estrès són altíssims als equips de treball. Acte seguit, la qualitat comença a veure’s afectada, els millors toquen el dos i el risc dels clients de treballar amb nosaltres augmenta. NOUS TEMPS, NOU PARADIGMA No obstant això, en els últims anys, un grup reduït d’empreses està agafant avantatge respecte dels competidors, precisament, pel canvi en les pràctiques i el sistema de management de l’organització. Quina és la clau? No els hi fa por el canvi i utilitzen tres ingredients d’aplicació de valor: la innovació i millora constants, el compromís (engagement) i l’agilitat organitzativa. Hi ha empreses, com Zara-Inditex o Harley Davidson, que han aplicat aquests preceptes a la seva manera, amb mètode propi i segell personal. Però aconseguir això és realment complicat, comporta massa energia i massa incertesa. Així, gairebé ningú segueix aquest camí. Malgrat tot, amb el canvi de segle, va arribar a Europa un mètode, organitzat, quasi de claus en

mà, per aconseguir que aquesta revolució interna acabi reeixint. És la Fabricació de Resposta Ràpida (Quick Response Manufacturing o QRM), una metodologia americana (el creador, el professor Rajan Suri, la va idear treballant en la seva tesi doctoral a Harvard) enfocada a la reducció total i sistemàtica dels terminis d’entrega (lead times) de tota l’empresa. El fonament d’una organització àgil consisteix a aconseguir que els temps d’espera per fer qualsevol tasca (processos administratius, R+D de productes, fabricació i muntatge, etc.) siguin els mínims. Per aconseguir-ho, el QRM posa l’accent en l’eliminació de totes les cues i esperes d’una organització. l

Llegeix l’article sencer a www.fullsdelsenginyers.cat

Investigadors del grup de recerca Enginyeria de la Construcció de la Universitat Politècnica de Catalunya, juntament amb la constructora ACCIONA i l’Institut d’Arquitectura Avançada de Catalunya, han participat en la construcció d’un pont per a vianants a Alcobendas imprès en 3D. La infraestructura, de 12 m de llargada i 1,75 d’amplada és la primera del món d’aquestes característiques. L’esquelet de formigó reforçat amb fibres ha estat coordinat per Antonio Aguado en base a un disseny estructural del material.

El 72% de les empreses del sector industrial té dificultats per trobar el talent adequat Les bones perspectives laborals en el sector d’indústria i enginyeria contrasten amb les dificultats que tenen les empreses per trobar el talent que necessiten. És una de les principals conclusions de l’“Informe sobre la situació laboral dels Graduats en Enginyeria de la branca industrial 2016 i perspectives per al 2017”, elaborat pel Consell General de Col·legis de Graduats en Enginyeria de la branca industrial i Enginyers Tècnics Industrials d’Espanya i l’empresa de selecció de personal HAYS, en col·laboració amb TECNIBERIA.

Terrassa inaugura l’AMBER, l’únic laboratori a Europa per a la recerca i assajos d’ultra-alta tensió La Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), a través del grup de recerca d’Accionaments Electrònics i Aplicacions Industrials (MCIA) i l’empresa SBI CONNECTORS —filial del Grup SICAME—, ha inaugurat un centre de recerca i assaigs equipat amb la darrera tecnologia d’anàlisi, assaig i test en l’àmbit de l’energia elèctrica. L’espai té capacitat per fer tests a molt alta tensió amb dues màquines úniques al continent que poden treballar amb un voltatge de fins a 1,5 milions de volts.

La Barcelona Industry 4.0 Week serà la capital de la innovació industrial Fira de Barcelona convertirà la capital catalana en el centre de la innovació industrial de l’1 al 6 d’octubre. El recinte de Gran Via promourà trobades d’àmbit comercial i coneixement industrial. Concretament aglutinarà, Expoquimia, Eurosurfas, Equiplast, In(3D) ustry From Needs to Solutions, IoT Solutions World Congress i els congressos World Congress of Chemical Engineering i World Chemical Summit, així com el certamen Smart Chemistry, Smart Future. Els organitzadors preveuen atraure un miler d’empreses, 850 actors internacionals i més de 50.000 professionals.

FULLS DELS ENGINYERS / 15

n Actualitat

Un sistema robotitzat intel·ligent millora la il·luminació dels quiròfans La innovadora instal·lació, equipada amb lluminàries led, permet controlar la direcció i la intensitat del feix de llum sobre el camp quirúrgic segons les necessitats del cirurgià.

TEXT: REDACCIÓ

a il·luminació als quiròfans dels hospitals és un element clau en qualsevol intervenció. Els llums han d’orientar-se cap a diversos punts amb diferents intensitats amb l’objectiu de proporcionar tanta visibilitat com sigui possible mentre es mou l’equip sanitari i les diferents eines que s’utilitzen durant l’operació. Amb aquestes premisses, investigadors del Centre de Recerca en Enginyeria Biomèdica (CREB) de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) han desenvolupat aquest nou equipament que ja ha generat dues patents i està en fase de comercialització. “Un quiròfan és un espai molt complex d’il·luminar. Tenim diverses persones movent-se al voltant del pacient, objectes que pengen del sostre, moments en què es necessita una llum molt potent sobre una àrea concreta i d’altres en què la il·luminació ha de ser més tènue i venir d’un punt diferent per evitar ombres,” explica Alícia Casals, investigadora responsable de l’àrea de Robòtica i Visió del CREB —un laboratori d’investigació que forma part del Centre d’Innovació i Tecnologia (CIT) —, professora de la UPC, corresponsable del projecte, i membre del Grup de Robòtica del COEIC. Amb l’objectiu de millorar la il·luminació durant les intervencions quirúrgiques, Casals ha liderat un equip de vuit investigadors per desenvolupar un sistema robotitzat per a quiròfans amb l’última

tecnologia que permet incorporar elements de flux laminar. La instal·lació genera un corrent d’aire que escombra els patògens i altres partícules no desitjables que floten a l’aire, cap a terra. A més, millora la precisió i l’orientació de la llum a través d’un sistema intel·ligent amb monitorat i control per part del cirurgià. L’equip d’il·luminació consta d’un llum zenital i dues llums obliqües que, gràcies a la seva col·locació, eliminen les ombres en el camp de treball i minimitzen les radiacions infraroges i ultraviolades. Aquest sistema proporciona, alhora, altres avantatges respecte a les làmpades tradicionals com la reducció del risc d’infeccions hospitalàries,

més eficiència quant al consum energètic i una millora substancial de les condicions de treball dels professionals sanitaris. Aquest sistema d’il·luminació ja es troba en fase de comercialització i podria tenir noves utilitats en espais on sigui necessari controlar el flux de llum i d’aire com sales de part o altres instal·lacions, fins i tot fora de l’entorn hospitalari. PRIMER PROTOTIP Els primers desenvolupaments dels investigadors van començar fa vint anys, després que el doctor Enric Laporte, membre del servei de cirurgia del Consorci Corporació Sanitària Parc Taulí (CCSPT) de Sabadell i molt partidari d’introduir

les novetats tecnològiques en l’àmbit de la medicina, es posés en contacte amb el centre d’investigació de la UPC. El CREB, que té una línia d’investigació orientada a la robòtica, va dissenyar un primer prototip de plataforma subjecte al sostre amb una sèrie de làmpades halògenes que podien il·luminar selectivament. Però aquest primer model no resolia el tema dels angles, ja que la llum només es projectava en vertical. En col·laboració directa amb els professionals del CCSPT, els investigadors de la UPC van millorar aquest model inicial amb un segon prototip que incorporava llums led, disposats en fila i capaçes de girar sobre si mateixes. Aquesta disposi-

ció i motricitat permetia il·luminar de cap a peus i d’espatlla a espatlla el pacient intervingut. Un comandament per control remot accionat amb els moviments del braç del cirurgià permetia il·luminar diferents àrees segons les necessitats en cada moment de la operació. Amb aquest prototip es va registrar la primera patent. Aquest nou desenvolupament s’ha anat completant amb el pas del temps, utilitzant leds de nova generació, més petits i potents —amb una intensitat de fins a 160.000 lux—, i millorant el sistema de guiatge dels llums, que es porta a terme a través d’un petit control que el cirurgià situa a la seva mà. En aquest cas, ja no s’apunta cap al sostre per accionar els llums, sinó que s’assenyala l’àrea del cos del pacient en la qual es necessita la il·luminació per disposar de la intensitat i l’angle precisos. Un cop provat l’equipament i millorats tots els seus components, els impulsors han creat un consorci amb les empreses Luxiona i Telstar, especialitzades en il·luminació industrial i equips tecnològics pel sector biosanitari, respectivament, per comercialitzar el producte. El sistema, que ja s’ha exposat en fires internacionals com la Light Middle East Dubai de la tardor passada als Emirats Àrabs Units, així com en l’ArabHealth, celebrada a finals de gener a Dubai, i especialitzada en el sector de salut, actualment està en fase de comercialització i ja s’ha instal·lat a tres hospitals. l

Davos presenta el nou Consell de l’Hidrogen El formen tretze empreses líders mundials en l’àmbit de l’energia, el transport i la indústria. L’objectiu és situar l’hidrogen com una de les solucions clau de la transició energètica.

TEXT: REDACCIÓ

l nou consell ha presentat també l’informe “How Hydrogen empowers the energy transition” (Com l’hidrogen afavoreix la transició energètica), que proporciona més detalls sobre el potencial d’aquest element i estableix les accions que s’han de posar en pràctica per promoure’n l’ús. Inicialment, el consell està integrat per: Air Liquide, Alstom, Anglo American, BMW GROUP, Daimler, ENGIE, Honda, Hyundai, Kawasaki, Royal Dutch Shell, The Linde Group, Total i Toyota.

L’hidrogen és una font d’energia neta i amb fort potencial, que pot exercir un paper fonamental en la transició cap a un sistema d’energia més net i amb baix contingut de carboni. Els productes i les tecnologies que hi treballen han progressat considerablement en els últims anys i moltes ja s’estan introduint al mercat. El consell oferirà recomanacions i treballarà amb els actors clau per promoure-les: responsables polítics, líders empresarials, organismes internacionals i societat civil. Durant la presentació de la iniciativa, els membres del Consell

de l’Hidrogen han confirmat la voluntat d’intensificar les inversions per al desenvolupament i comercialització tant de l’hidrogen com de les piles de combustible. Aquestes inversions actualment són d’uns 1.400 milions d’euros/ any. L’acceleració serà possible si s’augmenta el suport a l’element com a part fonamental de la combinació energètica del futur, amb polítiques adequades i programes de suport. “El nou consell mostrarà un lideratge responsable i mostrarà al món els beneficis l’hidrogen. Buscarà la col·laboració, la

cooperació i l’entesa entre els governs, la indústria i, el que és més important, el públic. A Toyota, sempre hem volgut exercir un paper principal en el medi ambient i els avenços tecnològics en la indústria automobilística. Fins i tot mitjançant la introducció de vehicles de piles de combustible. A més, sabem que, a banda del transport, l’hidrogen té prou potencial per donar suport a la transició cap a una societat que produeixi un nivell baix de carboni a través de la indústria”, ha destacat Takeshi Uchiyamada, president de Toyota.

Per la seva part, Henri Poupart-Lafarge, director general d’Alstom, ha assenyalat que “el sector del transport és el segon màxim productor d’emissions a Europa. El transport ferroviari massiu és la forma més neta i segura, tot i que encara podria ser menys contaminant. La tracció mitjançant l’hidrogen és una revolució, ja que està lliure d’emissions en un 100%. Em sento orgullós de formar part del Consell de l’Hidrogen per desenvolupar encara més aquesta tecnologia que canviarà la imatge que tenim del transport “. l

FULLS DELS ENGINYERS / 15

www.fullsdelsenginyers.cat

L’espanyola, l’única gran lliga sense tecnologia La Lliga de Futbol Professional (LFP) és l’única de les grans lligues europees que no utilitza la Goal Line Technology, més coneguda com a ull de falcó, un sistema que permet detectar quan una pilota travessa la línia de gol.

L’

TEXT: FERRAN SARDANS

ull de falcó envia un senyal lluminós i vibratori als àrbitres i assistents si la pilota creua la línia. El sistema utilitza un total de set càmeres a cada porteria i un programari de seguiment de la pilota dins de l’àrea de gol. Amb aquest avançat mètode, es determina si la pilota ha depassat totalment la línia de gol. En tan sols un segon, aquest mètode envia un senyal vibratori i lluminós a àrbitres i assistents en cas que sigui gol. El sistema va ser instaurat el 2011 i aprovat per la FIFA en dos models diferents. Es va utilitzar en període de prova al Mundial de Clubs del 2012 i, posteriorment, en la Copa Confederacions de 2013 i al Mundial del 2014. Paral·lelament, les grans lligues han anat sumant també aquest sistema per dirimir en pocs instants els gols fantasma: la Premier League anglesa ho va fer la temporada 2013/14 i la Bundesliga i la Ligue 1, la 2015/16. L’ull de falcó també es va fer servir a l’Eurocopa de 2016 on va resultar decisiu en l’atorgament d’un gol. De fet, a dia d’avui, la Lliga Santander —malgrat ser una de les dues competicions més importants del món— és l’únic gran torneig europeu que no disposa d’aquest recurs durant els partits. Com en gairebé tot el que té relació amb el món del futbol, la Premier League va prendre la iniciativa a l’hora d’incloure la novetat tecnològica. Una temporada més tard s’hi va unir l’Eredivisie holandesa, que va aprovar l’ull de falcó el juny de 2014 i el va posar a

la pràctica la temporada següent. La campanya passada el suport d’aquesta sistema es va estendre a tres campionats més: la Bundesliga alemanya, la Serie A italiana i la Ligue 1 francesa. Contràriament, Portugal, com Espanya, es resisteix a introduir aquest circuit electrònic integrat en què es controla la denominada pilota intel·ligent. Sí que l’ha aplicat a les seves copes, tant la Copa de la Lliga com la Copa de Portugal. A Espanya, la tecnologia es continua sense emprar en cap competició futbolística i, per tant, està a la cua pel que fa a avenços en vídeoarbitratge. Segons la Federació Espanyola de Futbol, els problemes d’implantació rauen en el cost dels equips, ja que instal·lar-los suposa una inversió d’entre 250.000 i 500.000 euros per club. Sembla que l’ull de falcó és una tecnologia bàsica que acabaria amb els eterns debats sobre si la pilota entra del tot dins de la porteria i evitaria polèmiques com la que es va viure recentment a l’estadi Benito Villamarín de Sevilla en el partit que van disputar el R. Betis i el FC Barcelona. Precisament, el portaveu del club blaugrana, Josep Vives, lamentava que “al mateix moment que una pilota passava una línia de gol a Sevilla, es decidia la final de l’Open d’Austràlia de tenis amb l’ús de l’ull de falcó. Si al tenis és possible, al futbol també ho hauria de ser”. En l’esport de la raqueta, cada jugador pot apel·lar dos cops per set a l’ús de la tecnologia per comprovar si un cop decisiu de l’adversari ha traspassat o no la línia. l

Manel Frigola és doctor en Visió per Computador i Professor de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) de Visió per Computador i Sistemes Encastats.

“Els que opinen en contra que la tecnologia ajudi els àrbitres, els deu agradar el conflicte o la notorietat”

TEXT: FERRAN SARDANS

Introduiria la tecnologia al món del futbol? Sí clar, de fet des de sempre hi ha estat present. El futbol, igual que en les altres disciplines esportives, estan en constant renovació. L'esport evoluciona i les noves tecnologies hi són presents cada cop més, ja sigui per mesurar el rendiment dels esportistes, en millores dels materials i en sistemes per analitzar el desenvolupament del joc. Quin és el límit per introduir la tecnologia al món del futbol? Si és que en té, de límit, aquest no està clar. El límit d’incorporació d’una tecnologia rau en el cost i efectivitat. Si no és prou efectiva o el seu cost és prohibitiu per als clubs més modestos no s'hauria d'incorporar. Efectivitat i cost són línies difuses, no són fronteres clares. L'ull de falcó és un sistema tecnològic que indica, bàsicament, si una pilota traspassa o no la línia de meta. El vídeo-arbitraje implica molts més elements per a moltes jugades i comporta diverses aturades al llarg d'un partit perquè l'àrbitre revisi les jugades polèmiques. Quin sistema prefereix? Personalment, prefereixo la unió dels dos. L'ull de falcó és només un indicador de gol, bàsicament és un sistema d'ajut perquè l'àrbitre prengui una decisió. Hi han moltes altres ocasions en què es fa necessària una anàlisi de la jugada més detallada. En quines altres situacions es podria aplicar la tecnologia al futbol? Gràcies a la instal·lació de múltiples càmeres al voltant del camp, un computador pot determinar si la pilota ha sortit fora de banda o si la falta comesa ha estat dins de l'àrea. Quines altres tecnologies es podrien aplicar per millorar l'arbitratge esportiu?

Els avenços en visió per computador i les noves tècniques d'intel·ligència artificial permeten preveure que en un futur no gaire llunyà es podrà aplicar el vídeo-arbitratge assistit per ordinador. Un sistema expert per ordinador podrà analitzar una jugada i emetre un veredicte de falta en poques dècimes de segon. Gràcies a l'anàlisi de milions de jugades, el sistema expert per computador aprendrà en quines ocasions es tracta de falta i en quines altres no. El sistema de vídeo-arbitratge assistit per ordinador seria un sistema totalment imparcial i no es veuria sotmès a pressions ni perjudicis, un fet que li atorgaria un percentatge de confiabilitat molt alt. Es una visió futurista però perfectament possible. En bàsquet i rugbi hi ha l'opció d'utilitzar el vídeo en cas de jugades dubtoses. Creu que seria positiu pel futbol? Mentre la decisió final sigui justa i s'emeti ràpidament, aquesta segona valoració sempre serà benvinguda. Quant costa l'ull de falcó? Segons tinc entès, actualment la instal·lació costa entre 200.000 i 300.000 euros segons les mides del camp, però a més cal pagar 3.000 euros per partit en concepte de manteniment i posada a punt. Hi ha qui diu que la tecnologia al món del futbol és contraproduent. Què n'opina? El millor arbitratge és aquell que ha decidit amb justícia i sense fer-se notar. L'àrbitre és una peça clau imprescindible que mai ha de formar part de l'espectacle de l'esport. Aquells que opinen en contra que la tecnologia ajudi els àrbitres en les seves decisions, els hi deu agradar el conflicte o la notorietat.

04 06

ACTUALITAT

FULLS DELS ENGINYERS / 15

n Empresa

La presentació es va portar a terme al Palau de la Generalitat amb la presència dels consellers Raül Romeva i Josep Rull

Es presenta el Tercer Informe sobre el Canvi Climàtic a Catalunya El TICCC analitza l’estat del clima i la seva evolució recent i futura a Catalunya, tant des del punt de vista científic com en relació als diversos subsistemes naturals i sectors socioeconòmics.

TEXT: REDACCIÓ

s tracta d’un informe bastíssim, de 624 pàgines en format paper, independent des del punt de vista científic, d’abast català (amb les necessàries referències al context global i europeu) i que té una voluntat de màxima cobertura temàtica i de servei als diversos actors del país. El treball ha comptat amb la participació de més de 140 autors i 40 revisors, tots científics i experts tècnics rellevants en la matèria procedents dels principals centres de recerca i universitats del nostre país. Està integrat per 24 capítols, distribuïts en quatre parts, seguits d’un epíleg jurídic on s’analitzen els resultats de les negociacions internacionals sobre canvi climàtic des de Kyoto a la COP21 de París, així com el Projecte de llei de canvi climàtic que s’està tramitant al Parlament de Catalunya. La presentació es va portar a terme al Palau de la Generalitat en un acte presidit pel conseller d’Afers Exteriors, Relacions Institucionals i Transparència, Raül Romeva, i el conseller de Territori i Sostenibilitat, Josep Rull. Segons el mateix Rull, el canvi climàtic “no és una política d’un govern, sinó d’un país”, perquè és un problema que afecta “tothom i s’ha d’acompanyar d’acció i d’un

programa concret; per això cal seguir desplegant la llei del canvi climàtic”. El conseller Romeva també va afirmar que cal treballar en aquesta direcció: “Ens hem de preparar i estar alerta i, sobretot, donar resposta de forma col·lectiva i contundent des de les institucions”. Arnau Queralt, director del Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible (CADS), va apuntar que el canvi climàtic “és aquí, és un fet i hem d’estar preparats”. A més, va posar en valor “l’altíssim nivell científic i acadèmic que recull el document”. Al seu torn, el coordinador científic de l’estudi, Javier Martin Vide, va exposar que tots els escenaris climàtics apunten a un augment de les temperatures extremes, les onades de calor i les nits tropicals per sobre dels 20 graus —a l’acte va assenyalar que a Barcelona n’hi ha almenys cinc a l’any—, les nits i dies càlids, i la durada de ratxes seques. Martin Vide va aprofitar per demanar que l’informe no es quedi en un calaix. Paral·lelament, el president de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), Joandomènec Ros, va constatar que les dades presentades són irrefutables i mostren que “ja no és possible el negacionisme”, que va atribuir a la mala fe o inte-

ressos espuris, ja que “el canvi climàtic és ja una veritat científica”, va concloure. Una de les principals conclusions de l’informe és que la temperatura mitjana a Catalunya ha augmentat 1,55 graus des de 1950, any a partir del qual es va començar a disposar d’una xarxa completa d’observatoris meteorològics, i al voltant de dos graus des del 1900. L’informe pronostica, a més, que el 2050 la temperatura a Catalunya haurà pujat 1,4ºC més respecte de la mitjana dels últims 30 anys. Respecte als sistemes naturals, el 2100, el 21% de les platges requerirà actuacions addicionals de manteniment. També s’ha observat

Tots els escenaris climàtics apunten a un augment de les temperatures extremes, les onades de calor i les nits tropicals per sobre dels 20 graus.

el desplaçament d’espècies mediterrànies a cotes més elevades de les muntanyes i la temperatura del mar ha ascendit 0,3 graus per decenni des de 1974. D’altra banda, l’informe alerta de l’increment del nivell del mar, d’una recurrència més gran de les onades de calor i dels períodes de sequera, d’una regressió de les platges, de la desaparició de les últimes glaceres i d’un canvi de dates en la floració i la fructificació dels cultius. L’objectiu del TICCC és analitzar l’estat i l’evolució recent i futura del clima a Catalunya i mantenir el caràcter pioner amb què va néixer el 2005 pel que fa a l’intent de regionalització de les anàlisis i projeccions fetes a escala mundial i europea per institucions com l’Intergovernmental Panel on Climate Change (IPCC) de les Nacions Unides o l’Agència Europea del Medi Ambient. El treball està impulsat pel Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible (CADS), l’Oficina Catalana del Canvi Climàtic, el Servei Meteorològic de Catalunya i l’Institut d’Estudis Catalans, amb la col·laboració del Grup d’Experts en Canvi Climàtic de Catalunya (GECCC). L’edició i la difusió del TICCC han estat possibles gràcies a la col·laboració de l’Obra Social “la Caixa”. l

FULLS DELS ENGINYERS / 15

www.fullsdelsenginyers.cat

IMPACTE DEL CANVI CLIMÀTIC A CATALUNYA TEMPERATURA MITJANA +1,55 °C des del 1950 i 2 °C des de 1900

TEMPERATURA DEL MAR +0,3 °C per decenni des de 1974

NIVELL DEL MAR +4 cm per decenni

DETERIORAMENT DE LES PLATGES

TEMPERATURA DE L’AIRE +0,23 °C per decenni en el període 1950-2014

2100: el 21% de platges necessitaran més manteniment

MÉS CALOR 2050: +1,4 ºC respecte de la mitjana dels últims 30 anys

DIES CÀLIDS DE LA HISTÒRIA 16 posteriors a l’any 2000

EFECTES GLOBALS DE L’ESCALFAMENT

L’INFORME I L’ÀMBIT INDUSTRIAL CATALÀ El capítol 15 del Tercer Informe sobre el Canvi Climàtic, elaborat per l’enginyer civil Àlvar Feliu i el doctor en Química Jaume Josa, es centra en l’àmbit de la indústria. Al marge de computar les emissions dels diferents sectors, l’estudi, ja en la introducció, ressalta què s’està fent per aconseguir la reducció de l’emissió de gasos d’efecte hivernacle (GEH), no només en l’àmbit de l’eficiència energètica i la transició gradual cap a les energies renovables, sinó també pel que fa a l’augment en l’eficiència d’ús dels materials. Els autors també subratllen iniciatives destacables en l’àmbit de la mitigació contaminant en l’àmbit industrial a Catalunya, sobretot gràcies al Programa d’Acords Voluntaris —promogut per la Generalitat de manera pionera— destinat a elaborar i posar en pràctica mesures que planifiquin, promoguin i facilitin a les empreses l’aposta per l’economia verda d’acord amb el que s’estableix a l’Acord de París de finals de 2015 subscrit per 195 països a escala planetària. A l’estudi, el tractament de les emissions a la indústria manufacturera catalana es porta terme amb una doble perspectiva. En el cas de l’inventari d’emissions de GEH, es tenen en compte només les emissions directes. Quan es tracta

de mesures de mitigació, l’informe efectua una anàlisi de la situació basant-se tant en emissions directes com indirectes. En l’apartat de conclusions, i tenint en compte el creixement sostingut de les empreses dedicades a l’economia verda durant les últimes dues dècades, es proposa crear un índex que mesuri el progrés de la indústria catalana d’aquestes característiques. Així, Feliu i Josa defensen que cal desenvolupar indicadors destinats a guanyar en eficiència i assegurar que es progressa en bona direcció. A la indústria del país, no només cal mirar de produir els productes vells d’una manera més eficient (pel que fa a energia i materials), sinó també dissenyar i fer productes nous més eficients que tinguin una petjada de carboni més reduïda i siguin fàcilment separables a l’hora de reciclar-los. Aquest últim aspecte representaria, a més, una fita destacada en l’encarament de l’activitat industrial cap a una economia circular que reaprofités bona part dels materials dels productes manufacturats.

TECNOLOGIA

n Innovació

n Tribuna

El BIM, cada cop més imprescindible a l’enginyeria Com ja apuntàvem en edicions anteriors, en els últims temps, el BIM ha entrat amb força als sectors de l’arquitectura, l’enginyeria i la construcció... i per quedar-s’hi. La metodologia digital de treball de modelatge es presenta, definitivament, com l’eina substitutòria dels programes de dibuix tècnic (CAD) que hem fet servir fins a dia d’avui. TEXT: FERRAN SARDANS

iteralment les sigles BIM signifiquen Building Information Modelling (Edifici-Informació-Modelatge), és a dir, l’equivalent a crear una maqueta virtual d’un l’edifici que, per una banda, incorpora el modelatge en dues i tres dimensions, i per altra banda, incorpora, dins el mateix model, dades, mesures i paràmetres de tot tipus. Tot i haver revolucionat, en primer terme, el sector de la construcció, el BIM ha de ser una eina que aporti moltes més sortides al mercat tecnològic, i, especialment, al sector de l’enginyeria. Per als enginyers civils, que normalment treballen amb arquitectes o enginyers estructurals, el BIM ja forma part del seu vocabulari. Però per a l’enginyeria en general, encara representa un món nou, tot i ser cada cop més rellevant. A mesura que s’ha anat imposant en el món de l’arquitectura, els enginyers s’han començat a adonar que el BIM permet predir amb molta precisió l’acompliment dels projectes abans que es construeixin i que respon molt més ràpid als possibles canvis. A més, optimitza els dissenys amb anàlisi, simulació i visualització, i proporciona una documentació sobre l’estructura o la construcció de més alta qualitat. Segons explica Sergi Huerta, arquitecte i BIM manager, “construir un model virtual per gestionar, en un mateix entorn de treball controlable tots els paràmetres que afecten qualsevol objecte, siguin gràfics o alfanumèrics, ens aporta grans avantatges no només en la fase inicial de projecte, sinó també en la posterior producció. I, a més, durant el seu cicle de vida”. Es tracta d’una metodologia “paramètrica” –afegeix el conferenciant de presentació d’eines BIM– “que lliga la representació gràfica amb dades de tot tipus que permet l’entrada de valors en qualsevol de les dues direccions”. Per tant, doncs, dona la possibilitat de fer canvis al model tant a través d’operacions gràfiques com a través d’entrades numèriques. Tan senzill —i alhora complex si no estem acostumats a utilitzar-lo— com incorporar la “I” d’informació als nostres dissenys productius: “Per fer-nos una idea bastant gràfica, podríem dir que

FULLS DELS ENGINYERS / 15

passem, com en el cas de la telefonia mòbil dels últims anys, a tenir smart models o maquetes intel·ligents d’aquell producte que volem estudiar”, conclou el BIM Manager. Sergi Huerta ho resumeix en un exemple molt senzill: “Estem acostumats a representar la pota d’una cadira a partir de les seves dimensions bàsiques en planta, alçat i secció i, a partir d’aquí, el disseny es basa en anar fent proves: esti-

“Construir un model virtual per gestionar, en un mateix entorn de treball controlable tots els paràmetres que afecten qualsevol objecte, siguin gràfics o alfanumèrics, ens aporta grans avantatges” rant-la, eixamplant-la, etc. Amb les noves eines paramètriques, el disseny de la pota de la cadira ens pot venir donat i visualitzat només modificant la resistència de la seva secció, els centímetres cúbics de matèria prima o el preu del material”, argumenta l’arquitecte. Per altra banda, cal destacar que els programes BIM solen ser programables i flexibles. Permeten l’entrada d’infinitat de valors matemàtics, des de senzilles me-

sures a algoritmes complexos que obren un gran espai a la creativitat. L’ús de representacions gràfiques en tres dimensions i enriquits amb tot tipus de paràmetres tècnics també és molt útil en el manteniment d’edificis a partir de la figura del facility manager, encarnat preferentment per un enginyer que, amb el projecte BIM, compta amb moltes més dades i càlculs dels que copsaria desplegant un simple plànol imprès. Alhora, aquesta informació també es pot utilitzar per desconstruir una edificació o suprimir-ne una part amb l’objectiu de plantejar una rehabilitació o canvi d’ús. En aquest nou món, doncs, l’estètica i la tècnica es donen la mà i es vinculen en totes les fases de la vida d’un edifici. l

RECONEIXEMENT A LA IMPLANATCIÓ DEL BIM Durant la Diada de l’Enginyer 2016, els EIC van fer entrega del Premi Millor Pràctica Empresarial a IDP Ingenieria y Arquitectura Iberia per la implantació corporativa de la tecnologia BIM com a metodologia de treball en el desenvolupament dels serveis que ofereix. La societat, amb seu a Sabadell i que treballa en els camps de l’enginyeria, el medi ambient, l’arquitectura i les noves tecnologies, desenvolupa projectes a més de 30 països combinant l’activitat amb la implantació sistemàtica de la tecnologia BIM. IDP ha aconseguit que els professionals que en formen part treballin de manera simultània sobre el mateix model de manera deslocalitzada en tots els centres de treball.

XAVIER FARRIOLS DANÉS President del Clúster d’Eficiència Energètica de Catalunya Director General de Negoci Elèctric de Factor Energia.

Gestió és estalvi

reu x Energia = Estalvi2. Als enginyers sempre ens ha agradat transmetre el nostre missatge a través d’una fórmula matemàtica senzilla i, alhora, amb gran potencialitat. Per això he escollit dues variables que, combinades i gestionades simultàniament, permeten maximitzar l’estalvi energètic de qualsevol punt de subministrament, ja sigui a la indústria, en una pime o la llar. Preu és la variable que, en les últimes setmanes, ha estat més en boca de mitjans, tertúlies d’amics, a la feina... Són moltes les causes d’aquest increment: l’aturada de les centrals nuclears a França, l’augment del preu del gas natural i del petroli, els efectes d’una climatologia adversa... No obstant això, tot plegat ha posat en evidència que hem de treballar vers un nou model energètic fonamentat en fonts d’energia renovable transversals que permetin incrementar la competència en la generació per poder suavitzar i aplanar la corba de preus i evitar els pics que hem patit recentment. En aquest sentit, la nova redacció del Reial Decret d’Autoconsum que actualment estan tornant a debatre els nostres representants polítics ha de ser una oportunitat per superar tots aquells entrebancs que, fins ara, han aturat la instal·lació massiva de plaques fotovoltaiques. L’eliminació del peatge al sol o la possibilitat del balanç energètic són, entre d’altres, elements clau per aconseguir-ho. Energia i, més concretament, l’eficiència energètica és l’altra variable sobre la que vull posar èmfasi. Actualment, disposem de tecnologia innovadora que permet gestionar càrregues, reduir el consum dels processos i controlar, alhora, a temps real la correcta aplicació de les mesures proposades. Al Clúster d’Eficiència Energètica de Catalunya som ja més de 120 empreses que creiem en el model i el sentim nostre, que treballem cada dia en la lluita contra el canvi climàtic amb l’objectiu doble d’incrementar la competitivitat i el benefici social. Tot i que en els últims anys la normativa ens ha anat majoritàriament en contra, fa més de vuit anys que proposem solucions innovadores en forma de projectes que ajudin a fer més proper el que fins avui sembla complex. És per això que aprofito l’avinentesa per animar-vos a sumar-vos-hi. Com més ens alineem en el projecte, més probabilitats d’èxit tindrem. Estalvi2. Així doncs, si aconseguim gestionar les dues variables de forma simultània: consumir tanta energia com sigui possible en hores on el preu sigui més econòmic, utilitzant fonts d’energia renovable i sistemes de mesura a temps real, haurem aconseguit el nostre principal objectiu, maximitzar el nostre resultat, el nostre estalvi. Sóc conscient, però, que la conformació de la factura elèctrica, on el terme fix té el pes més significatiu sobre el total, no ajuda, ara per ara, a fer econòmicament viables els projectes d’eficiència energètica. Malgrat tot, crec que això no ens pot aturar. La situació és reversible i el potencial d’estalvi... exponencial. Així doncs, crec que els enginyers tenim una oportunitat que no podem perdre. Disposem del coneixement i de la flexibilitat que els reptes requereixen. L’actual sistema del mercat elèctric, dins de les seves lògiques limitacions, ens permet integrar solucions de gestió energètica i de noves fonts de generació d’energia renovable alineades amb l’eficiència energètica. La domòtica a les llars, la integració del vehicle elèctric o les xarxes intel·ligents haurien de ser també fites sobre les quals hauríem de centrar els nostres esforços. Per tant, tenim molta feina per endavant, l’enginy amb esperit crític i positiu no té límits! l

FULLS DELS ENGINYERS / 15

www.fullsdelsenginyers.cat

OPCIONS DEL CONSUMIDOR DOMÈSTIC • No fer res i deixar que l’empresa distribuïdora li facturi amb el mencionat sistema PVPC. No en sabrà el cost fins que hagi pagat • Acceptar qualsevol de les més de 420 ofertes de les comercialitzadores al mercat lliure. Important descompte garantit del preu per kWh gràcies a un preu fix per un període mínim d’un any

COSTOS COMPARATS DE LA TARIFA 2.0A

n Energia

2015 0,122688 €/kWh de consum 2016 0,104413 €/kWh de consum

ANTONI TAHULL Consultor energètic Enginyer industrial i responsable de la Subcomissió de Sector Electric de l’AEIC / COEIC

La pujada de la llum i les ofertes dels comercialitzadors

om passa quasi cada final d’any, el preu de l’electricitat augmenta (per raons estructurals) i es munta un autèntic xou. Desembre és un mes en què la demanda puja, normalment l’hidraulicitat és baixa i el preu del mercat majorista, que determina els preus que es traslladen a la factura del consumidor de l’anomenat PVPC (Preu voluntari per al petit consumidor), és alt. I per amanir-ho més, el ministre Nadal llança la notícia que el rebut de la llum pot pujar uns 100 € l’any, quan la notícia de l’any 2016 (en què l’IPC ha tornat a pujar) hauria de ser que el rebut de la llum per consumidor domèstic sotmès al sistema PVPC s’ha reduït de l’ordre d’un 15% (tenint en

compte la tarifa 2.0A). Gràcies a l’extraordinària hidraulicitat del període febrer-maig, l’any 2016 va tancar amb un preu del pool diari mitjà de 48,44 €/ MWh, mentre que el 2015 va ser de 62,84 €/MWh, és a dir, es va reduir un 23% aquest component de la factura. Tant a l’any 2015 com al 2016 els preus del mercat majorista van evolucionar a l’alça els mesos en què coincideixen pujades de demanda i percentatges d’hidraulicitat molt baixos. En primer lloc, he de dir que a la Comissió d’Energia del Col·legi Oficial d’Enginyers Industrials de Catalunya, on hi ha autèntics experts en el tema, encara és hora que algú es pronunciï a favor de la compra en base a les ofertes de les comercialitzadores al petit

EVOLUCIÓ DELS PREUS DEL MERCAT MAJORISTA DURANT L’ANY 2015 I 2016

JUNY 14,5 % 46,75 €/MWh

GENER 14,8 % 47,42 €/MWh

Hidroelèctrica

tema PVPC s’haurà estalviat entre 31,62 i 98,15 €/any, amb una mitjana de 55,89 €/any. Un cop el consumidor que encara gaudeix del PVPC disposi d’aquesta informació, podrà decidir si li surt a compte acceptar les avantatjoses ofertes dels comercialitzadors. Respecte als resultats del 2016, i tenint en compte la revisió a l’alça del Marge de Comercialització Fix (MCF), que declara nul el valor de 4 €/kW•any que s’aplicava a les factures en concepte de costos addicionals del PVPC, s’estimen els següents sobrecostos que ocasiona la funció dels comercialitzadors: • 4 €/kW•any *107.004.958 kW=428 M €. (4 de les 11 empreses comercialitzadores escollides com a referència no apliquen el peatge de comercia-

litzador, però hem fet la correcció pertinent per homogeneïtzar costos). • Sobrecost avaluat per als consumidors acollits a empreses comercialitzadores: 697,6 M €. En total, 1.125,6 M € que serien evitables amb un sistema de tarifes més realista que el PVPC, una tarifa que especulava amb la idea que els abonats domèstics es dedicarien a estudiar el perfil horari del consum a la llar per estalviar alguna desena d’euros cada any. El que és ben cert és que el MCF no compensa les empreses i el risc que han de cotitzar les empreses comercialitzadores per assumir l’aleatorietat de les oscil·lacions de preus horaris per tot l’any ocasiona els sobrecostos que hem volgut avaluar. l

Preu Pool

NOVEMBRE 7% 63,96 €/MWh

GENER 10,5 % 67,08 €/MWh

ABRIL 12,9 % 59,52 €/MWh

AGOST 7,2 % 65,16 €/MWh

MAIG 13,8 % 58,06 €/MWh

OCTUBRE 7,9 % 60,3 €/MWh DESEMBRE 6,6 % 63,58 €/MWh

2015

SETEMBRE 7,9 % 51,29 €/MWh

2016

JULIOL 9,9 % 48,19 €/MWh

consumidor. En canvi, sí que ens decantem per aquest sistema de compres per a grans consumidors com l’Associació Catalana de Municipis (ACM) o el Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya (CSUC). Per establir un criteri objectiu, cal que donem un cop d’ull al quadre del peu de pàgina en què hem seleccionat una mitjana de les ofertes actuals per a l’any 2017 dels onze comercialitzadors més importants del mercat a Catalunya. Hem establert un usuari domèstic tipus que tingui un consum de 2.465 kWh/any i hem comparat les tarifes amb el cost que s’hauria obtingut l’any 2016 dins el PVPC. Els resultats són espectaculars. Si el preu de l’energia per al 2017 es manté, el consumidor del sis-

FEBRER 18,8 % 38,13 €/MWh

ABRIL 24,6 % 33,44 €/MWh

MARÇ 18,9 % 37,7 €/MWh

AGOST 9,3 % 48,2 €/MWh

FEBRER 15,2 % 58,75 €/MWh

OCTUBRE 7,5 % DESEMBRE 61,18 €/MWh 8,4 % 69,1 €/MWh

MARÇ 16,7 % 56,73 €/MWh

MAIG 24,9 % 35,61 €/MWh

MITJANA 13,8 % 48,44 €/MWh

JUNY 11,6 % 67,01 €/MWh

SETEMBRE 7,5 % 61,06 €/MWh

JULIOL 8,1 % 72,53 €/MWh

MITJANA 10,6 % 62,84 €/MWh

MITJANA DE L’ESTUDI DE LES OFERTES ACTUALS DE LES ONZE COMERCIALITZADORES MÉS IMPORTANTS DEL MERCAT A CATALUNYA

USUARI DOMÈSTIC 2.465 kWh/any

Oferta comercial 2017* 383,04 € Oferta PVPC 2016** 327,15 €

*Factura Energia amb consum de 2.465 kWh/any, impostos inclosos. **Cost pel consumidor sotmès al PVPC de l’any 2016 amb consum de 2.465 kWh/any, impostos inclosos.

NOVEMBRE 9% 62,06 €/MWh

COEIC / AEIC

FULLS DELS ENGINYERS / 15

n COEIC/AEIC: Aquesta secció recull la veu dels instruments a disposició dels enginyers industrials i de les institucions i entitats que vetllen pels professionals.

Més de 50 enginyers ja gaudeixen dels seus bons

Èxit de la campanya “Premia’t”

El desembre passat es va tancar la primera campanya dels EIC ideada per fomentar la certificació dels treballs d’enginyeria. Amb aquesta iniciativa, les empreses i enginyers de lliure exercici que, durant el 2016, van incrementar més d’un 20% l’ús del servei de certificació de treballs (visat i/o CAP) respecte de 2015 han obtingut una sèrie d’avantatges.

oncretament, la iniciativa de “Premia’t” els va atorgar 100 targetes personalitzades amb el segell de l’enginyer, un bo vàlid per hores de formació, serveis de normativa o aparició en directori d’enginyeries (a escollir) i la renovació gratuïta del certificat digital. Aquesta promoció es va crear com a resposta a les necessitats detectades a l’enquesta sobre el servei de certificació portada a terme el 18 d’abril de 2016, en què la gran majoria de participants van suggerir un retorn de la inversió en forma de serveis. Així, la campanya ha estat molt ben rebuda entre els col·legiats i ha suposat un apropament real a les necessitats dels enginyers en l’exercici de la professió. Una prova de tot plegat és que més d’un 40% dels inscrits a la promoció han augmentat notablement la certificació de treballs i un elevat percentatge han començat a INFOCENTRE_ANUNCI_01.pdf

certificar després d’anys sense fer-ho. Certificar és sinònim de tranquil·litat i garantia per als enginyers, els seus clients i l’administració. Per aquest motiu, des dels EIC, es vol incentivar en benefici de tots els agents implicats. Més de 50 bons repartits entre hores de formació, descomptes en serveis premium de normativa i aparicions al directori d’enginyeries són el balanç d’aquesta primera edició de la campanya “Premia’t”. Uns bons resultats a nivell quantitatiu que culminen, alhora, amb un elevat grau de satisfacció entre els participants. La certificació és una aposta de futur i de present per a l’enginyeria en general i per als EIC en particular. És per això que el Col·legi està treballant en una aplicació molt més àgil, senzilla i multiplataforma que estarà disponible abans d’aquest estiu. Des dels EIC es pretén posar l’accent en la importància de la certificació en un moment en el qual els criteris econòmics sovint 7/12/16

“Felicitats. Una bona promoció” (ALEIX CERVANTES LÓPEZ)

guanyen la partida i, paral·lelament, premiar, de la millor manera possible, els enginyers i empreses que són plenament conscients del pes de la certificació, així com de la importància mitjançant un retorn de la inversió realitzada. Des de ja fa temps, el visat dels projectes d’enginyeria es pot tramitar en línia des del web del Col·legi. A la mateixa pàgina trobareu el manual d’ús del visat-e i les instruccions oportunes per poder portar-lo a terme. l

Consulta tota la informació a www.eic.cat

13:59

CMY

Accés a continguts i novetats de legislació amb resums i requisits legals vigents aplicables a l’empresa en matèria de: medi ambient, riscos laborals, seguretat de les instal·lacions i qualitat del productes i serveis. Legislació de la Unió Europea, Espanya, Comunitats Autònomes i municipis. Eina indispensable per a responsables de prevenció de riscos laborals, manteniment, seguretat, qualitat i medi ambient.

normativa@serveis.eic.cat 935 029 091

optimitza el control de la normativa normativa.infocentre.es

www.fullsdelsenginyers.cat

n Jornades

“Desconnectats”, el per què de la desconnexió dels trens de l’Ebre La seu dels EIC va programar la jornada “Desconnectats, el per què de la desconnexió dels trens de l’Ebre”. La ponència va ser presentada pel tortosí Antoni Royo, documentalista i responsable de les entrevistes del documental “Desconnectats”.

a presentació del documental “Desconnectats” a la seu dels EIC va encapçalar-la el tortosí Antoni Royo, documentalista i responsable de les entrevistes de la cinta. Durant la xerrada, va explicar les motivacions que van portar-los a tirar endavant el treball, que pretén fer pedagogia de la necessitat, la utilitat i les potencialitats del tren. Alhora, recorda els trens de l’Ebre i, de passada, la història del ferrocarril a Catalunya de la mà d’especialistes. També aborda els debats sobre l’actual model d’infraestructures i planteja el model desitjat de conciliació entre mobilitat sostenible i desplegament del corredor mediterrani. “Desconnectats” és un projecte

multimèdia en format de docuweb amb l’objectiu d’allargar-ne la vida útil i dotar-lo d’un aprofitament pedagògic als instituts de secundària. Per aquest motiu, s’ha creat un web interactiu en el qual es penjarà el documental i es bolcaran els continguts (entrevistes, fotografies i documents) generats durant el procés d’elaboració. Després d’un llarg procés de recerca de finançament, l’estrena està prevista durant aquest any 2017. El 1987, el Consell de Ministres va aprovar el Pla de Transport Ferroviari, que apostava per una infraestructura mixta i ràpida de passatgers i mercaderies. El pla recollia la duplicació tota la via entre València i Barcelona. El primer Euromed Alacant-Barcelona va circular el 1997, però la progres-

sió del corredor mediterrani es va aturar i el govern de l’estat va prioritzar el model radial. El 2016, a l’estat europeu campió en TGV, la línia costanera que enllaça València i Barcelona comprèn encara un tram de via única entre Vandellòs i Tarragona. Aquest coll d’ampolla provoca el col·lapse del tràfic de combois de passatgers i mercaderies, tot i que prop del 40% del PIB de espanyol es genera a la costa mediterrània peninsular. l

Llegeix la crònica sencera a www.eic.cat

La perspectiva tècnica de la unió de tramvies a la Diagonal

Els EIC van organitzar un col·loqui amb l’objectiu d’aportar una visió especialitzada del projecte d’unió de les dues línies de tramvies metropolitans a Barcelona. Van intervenir-hi Pere Macias, enginyer de camins, canals i ports i exconseller d’Obres Públiques que assessora l’Ajuntament, Oriol Altisench, degà del Col·legi d’Enginyers de Camins, Canals i Ports de Catalunya, que n’és el responsable tècnic, i Josep M. Rovira, president de la Comissió de Mobilitat i Transport dels EIC, que va obrir l’acte.

l projecte que estem tendre com el tramvia interruptirant endavant tot i tus, és a dir, la interrupció del que va començar el curs entre Francesc Macià i Glòsetembre del 2015, ries. Un sistema que és bo neté l’origen a finals cessita alguns ajustos per a què dels anys vuitanta, sigui eficient globalment. Si tenim quan TMB va iniciar la reimplan- problemes de mobilitat i contamitació del tramvia a Barcelona”. nació que volem resoldre, hem de Així va començar la intervenció millorar el sistema de transport Pere Macias. El també exdpiutat públic” L’assessor municipal va al Congrés va destacar el “desig indicar que els estudis recents municipal” de tirar endavant una “demostren tècnicament que la intervenció de gran magnitud de unió dels tramvies és possible la qual va fer un repàs d’ante- sense menystenir l’impacte de la cedents, de les diferents etapes intervenció en la vialitat i la capaviscudes i de les institucions que citat per absorbir els canvis que hi han estat involucrades. tot plegat suposaria”. Macias va destacar que hi ha Oriol Altisench, per la seva “aspectes Drmirvae_faldo.pdf que no s’acaben 1d’enpart, va explicar que el tramvia 15/1/16 14:26

del segle XXI s’està implantant arreu del món. Comporta la implementació de molta tecnologia i d’altíssima accessibilitat, velocitat i freqüència. Uns paràmetres que defineixen prou bé la qualitat, comoditat i sostenibilitat d’una xarxa de transport públic, però que comporten un control d’operació elevat. “Tenim unes pautes de mobilitat que cal corregir”, va sentenciar l’enginyer. “La crisi econòmica ha reduït la quota en transport privat un 5%, però la recuperació ens està portant a assolir nivells d’abans de la crisi”. Altisench va concloure que és necessari un canvi modal per reduir el pes del vehicle privat. l

n AEIC / COEIC

Tota la informació sobre formació dels EIC i l’agenda d’actes a www.eic.cat

UPDATE FORMACIÓ CONTÍNUA Cloud computing. Noves oportunitats per a les empreses 01/03/2017 · Presencial · Tecnologies emergents Presa de decisions empresarials en entorns incerts i complexos 02/03/2017 · Presencial · Gestió i habilitats directives Aerotèrmia com a alternativa a les instal·lacions solars tèrmiques 03/03/2017 · Presencial · Energia Càlcul i disseny de sistemes de climatització 06/03/2017 · Presencial · Enginyeria Piping Design. Curs pràctic de disseny i càlcul de canonades en processos industrials 06/03/2017 · Presencial · Enginyeria Internet of Things. Elements centrals de la indústria 4.0 08/03/2017 · Presencial · Tecnologies emergents Finances per a enginyers i tècnics 09/03/2017 · Presencial · Gestió i habilitats directives Seguretat dels treballadors en l’exposició als camps electromagnètics. Directiva 2013/35/UE 14/03/2017 · Presencial · Seguretat i medi ambient Càlcul d’estalvis energètics a la indústria. Resolució de casos pràctics 16/03/2017 · Presencial · Energia

Aprofitament de l’energia geotèrmica de molt baixa temperatura 20/03/2017 · Presencial · Energia Elaboració de projectes d’activitats. Norma UNE 157.601 20/03/2017 · Presencial · Enginyeria Xarxes elèctriques en transició. Integració del vehicle elèctric 20/03/2017 · Presencial · Energia Continuïtat de negoci. Business Continuity Management 22/03/2017 · Presencial · Gestió i habilitats directives Empowerment o delegació de responsabilitats 23/03/2017 · Presencial · Gestió i habilitats directives Seguretat i autoprotecció en esdeveniments i actes extraordinaris 27/03/2017 · Presencial · Seguretat i medi ambient Nova ISO 9001:2015. Adequació al nou sistema i canvis respecte a la norma ISO 9001:2008 28/03/2017 · Presencial · Gestió i habilitats directives Obligacions legals del manteniment d’instal·lacions 29/03/2017 · Presencial · Enginyeria Tres habilitats clau per a una venda B2B amb èxit 30/03/2017 · Presencial · Gestió i habilitats directives

Dirigir i liderar avui 16/03/2017 · Presencial · Gestió i habilitats directives

Muntaner 239, 1C 08021 Barcelona C

T. 93 200 93 39

TOTES LES ESPECIALITATS

CMY

SERVEIS INCLOSOS PER COL·LEGIATS/DES I FAMILIARS

• Neteja dental anual • Visites • Revisions • Visites d'urgències • Rx intraorals

ESPECIALISTES EN TOTES LES BRANQUES ODONTOLÒGIQUES. PIONERS EN IMPLANTS DE ZIRCONI I ODONTOLOGIA HOLÍSTICA I KINESIOLÒGICA.

Indústria 7, Principal 08037 Barcelona

T. 93 458 45 99 info@mirave.es www.mirave.es

La resta de serveis i tractaments, tenen tots els avantatges d’una pòlissa Dental Familiar tant per als Col·legiats/des, com per als familiars que convisquin amb ells/es. Acreditació: carnet col·legial de l’EIC. E08031263

FULLS DELS ENGINYERS / 15

ENTREVISTA

FULLS DELS ENGINYERS / 15

“Glovo transforma la forma d’adquirir allò que necessitem”

Llegeix l’entrevista sencera a www.fullsdelsenginyers.cat

ÒSCAR PIERRE, Òscar Pierre, barceloní de 24 anys i enginyer aeronàutic, és director executiu i cofundador de Glovo, l’aplicació per a mòbils i tauletes que domina el sector dels encàrrecs immediats. La plataforma connecta l’usuari amb una comunitat de glovers (missatgers independents que van amb moto o amb bici) que van a recollir, enviar i, fins i tot, comprar el que es vulgui a canvi d’una tarifa fixa de 5,5€ al marge del preu del producte. Tot el procés, en 25 minuts de mitjana. L’aplicació té presència a Espanya, Itàlia i França i ha aconseguit més de set milions d’euros d’inversió. Aquest jove enginyer és l’únic de l’estat present a la llista retail&ecommerce, el rànquing dels 300 joves menors de 30 anys més influents del continent que publica la revista “Forbes”.

TEXT: FERRAN SARDANS · FOTO: CEDIDA PER GLOVO

om neix la idea de Glovo? Quan encara estava estudiant als Estats Units, cursant els últims tres anys d’enginyeria aeroespacial i fent pràctiques a Airbus. Allà, els mercats web col·laboratius i les apps estaven en plena expansió. Això em va portar a pensar en la idea de traslladar-ne algun tipus a Espanya. Cada vegada hi ha més gent que vol rebre productes en menys temps i sense sortir de casa o de la feina, perquè el temps és or i la venda per encàrrec a la xarxa està a l’ordre del dia. Quan vaig tornar dels EUA vaig conèixer el meu actual soci, Sacha Michaud, un autèntic emprenedor molt interessat a crear un projecte semblant i va decidir sumar-s’hi. Per tant, hi ha ús tecnològic, però també esperit col·laboratiu... Glovo sorgeix de l’intercanvi entre gent amb temps lliure que busca ingressos extra i persones que sempre estan ocupades. A dia d’avui, el nostre model ja va molt més enllà, perquè cada vegada hi ha més glovers que decideixen treballar-hi a temps complet. Vam llançar la versió beta el febrer de 2015 i fins ara no hem deixat de créixer. En els últims temps, el desenvolupament tecnològic ha estat molt ràpid. Aquesta ha estat una de les claus de l’èxit de Glovo? Gairebé tots els que en formem

part som menors de 30 anys, nadius un espai força clar en l’àmbit de la digitals i amants de la tecnologia. missatgeria i les mercaderies: una Glovo transforma la forma d’adqui- plataforma per unir gent que tingui rir allò que una persona necessita, temps, moto i mòbil per encarreperquè oferim una forma inno- gar-se de repartir comandes. vadora de serveis de lliurament. Quins eixos principals es poden Treballem amb moltes botigues destacar de l’estratègia de Glovo? que no són de comerç electrònic i amb negocis locals petits. Això els ajuda a modernitzar-se i vendre a domicili. D’aquesta manera, innovem i reinventem la manera de fer les comandes. Les empreses de missatgeria són grans i no poden moure’s tan ràpid. Els enviaments urgents triguen 24 hores a arribar a la destinació. A Glovo ho fem arribar en una mitjana de 25 minuts. A través, a més, d’una aplicació molt simple... Malgrat que, en aparença, l’app és senzilla, hi ha molta tecnologia al darrere. Es poden programar comandes per a una hora en concret, per al més aviat possible i, fins i tot, es pot fer un seguiment de la comanda a temps real damunt del mapa. Glovo és una revolució de l’anyFins a quin punt et va ajudar es- thing delivered now (A Barcelona tudiar als EUA per posar en marxa l’app té el lema “Tot el que vulguis, aquesta iniciativa? lliurat en minuts”). La plataforma L’últim any de carrera em vaig funciona seguint una estructura de adonar que volia acabar amb un tres potes: connecta l’usuari (conprojecte únic. Sent a Estats Units, sumidor) amb una botiga, comerç em van cridar molt l’atenció els o restaurant de la seva ciutat per serveis d’Airbnb i Uber: una bar- fer la comanda i després connecta reja de tecnologia i economia. Em tots dos amb un glover que s’enfascinava veure com la societat carrega de l’encàrrec de manera passa a ser més eficient amb els personalitzada i flexible. Cobrem AAFF 2PE 195*66.pdf 9 13/06/14 8.51 recursos que ja té i vaig visualitzar una taxa de servei, més una comis-

“Em va fascinar veure com la societat passa a ser més eficient amb recursos que ja té i vaig visualitzar un espai força clar en l’àmbit de la missatgeria i les mercaderies”

ESPECIALS EN

PETITS ESPAIS

Subscriu-te a la

NEWSLETTER

EN PETI

15 ANYS

00 - 2015

PA I S

FONAM

i accedeix a tots els continguts

a www.fullsdelsenginyers.cat

dispositius mòbils lideraran el futur del big data. Barcelona acull fires punteres de tecnologies disruptives, com valores el paper de la ciutat en el camp tecnològic? El nostre quarter general és aquí. Sempre hem apostat per la meva ciutat. És un pol d’atracció de talent increïble i un exemple de transformació a mesura que arriben noves inversions, idees, projectes i empreses que venen a Barcelona atretes per la qualitat dels serveis, el talent que hi ha i, perquè no dirho, per la qualitat de vida i el clima. Pel que fa al finançament, el capital prové més dels EUA o d’Europa? El febrer de 2015 vam tancar la primera ronda d’inversió de 140.000 euros amb inversors del sector digital a Espanya. L’agost passat vam tancar la tercera per valor de cinc milions d’euros. L’última ronda estava liderada per Entreé Capital (Snapchat, Postmates o Stripe) Seaya Ventures (Cabify, Hundredrooms o Ticketea), Antai Venture Builder (Wallapop, Cornerjob o Deliberry), Caixa Capital Risc i Bonsai Venture Capital. També van participar-hi altres inversors de l’entorn digital com Bernardo Hernández (Idealista, Google, Flickr, Fever) i inversors actuals: Zaryn Dentzel (Tuenti), Félix Ruiz (JobandTalent), Cube Investments, The Crowd Angel, així com el suport d’ENISA. l

FONAMENTS

CMY

sió als nostres socis sobre el cost de l’article. Glovo es distingeix de la competència pel fet de tenir a les mans una app que serveixi tant per recollir una comanda com per per enviar-la, així com per demanar gairebé qualsevol cosa que el client necessiti i tenir-ho a casa en tan sols uns minuts. La vostra és una plataforma d’èxit, quines tendències creus que dominaran futurament en el camp de les aplicacions? Tot el que sigui facilitar la vida a la població amb eficiència tant en temps com en diners. També les que tinguin un caràcter més hedonista. De fet, totes les apps que han tingut èxit en els últims anys tenen aquests denominadors comuns. Com heu resolt el problema que pot arribar a representar el big data? Coneixem el treball i experiència que requereix el funcionament del big data i, gràcies a la nostra dedicació, som capaços d’analitzar aquesta informació i processar-la en dades rellevants per a Glovo. Aquest tipus d’informació és clau perquè ens permet obtenir dades precises dels nostres usuaris. En els últims anys, la capacitat de processament i emmagatzemament d’ordinadors o mòbils ha millorat bastant i ens ajuda a traduir-ho en xifres per detectar tendències i evolucions de la demanda de certs productes. Creiem que els

Treballem en condicions molt estrictes d’espai

Màxima classificació com a contractista d’obra per l’administració amb categoria K02E de “Sondeos inyecciones y pilotajes”, i la categoria K01D de “Cimentaciones especiales”. Membre protector de l'associació de consultors d'estructures.

Visita’ns a ww

Empresa adherida al Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya Membre de l'Associació d'Amics de la UPC Associació d’Amics de la UPC UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA

w.2pe.biz

93 763 26 99 / 660 484 072. 2pe@2pe.biz / Av. Maresme 9. 08396 Sant Cebrià de Vallalta.