Fulls dels Enginyers núm 17 Maig 2017 by Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya

POBRESA ENERGÈTICA Els EIC s’ofereixen per ajudar a eradicar-la

JORNADA A LA SEU DELS EIC Com serà el sector elèctric del futur?

PÀG.10

PÀG.11

ENTREVISTA A ORIOL PASCUAL Director de l’IQS Tech Factory PÀG.12

Visita www.fullsdelsenginyers.cat i accedeix a tots els continguts

FULLS DELS ENGINYERS 17/ MAIG 2017

El diari dels Enginyers Industrials de Catalunya

 TEMA DEL MES

El sector aeronàutic, a punt d’enlairar-se PÀG.06 // A Catalunya el sector aeronàutic i de l’espai no havia

estat massa rellevant fins fa quinze anys quan es va començar a articular al voltant de Barcelona i es va estendre per tota l’Àrea Metropolitana. Des d’aleshores, el sector té una dimensió reduïda, però amb un creixement constant —també a altres àrees industrials del país allunyades de la capital—, amb un horitzó d’oportunitats que dibuixa un panorama d’expansió d’aquesta indústria, així com de les que s’hi desenvolupen en paral·lel. Un creixement que, segons es preveu, es multiplicarà considerablement en les dues pròximes dècades i permetria diversificar i reconvertir empreses del país que actualment fabriquen components i productes per a altres sectors considerats estratègics. 



OPINIÓ // PÀG.03

“Actualment, la indústria de l’embalatge és una de les més capdavanteres del territori. Presenta una facturació agregada de més de 6.500 M €.” ARTUR COSTA, PRESIDENT DEL CLÚSTER DEL PACKAGING

 CONSTRUCCIÓ

 TECNOLOGIA

L’enginyeria intel·ligent, clau en les construccions del futur

Tecnologia punta a l’esport d’elit per millorar el rendiment

PÀG 04 // Durant dècades, la imaginació i l’enginyeria aplicada a la construcció estaven especialment focalitzades a aconseguir edificis més alts, més harmònics o més espectaculars. Actualment, la tecnologia constructiva ha de fer front a reptes cada dia més importants relacionats amb les necessitats contemporànies: la imperativa rebaixa de la contaminació urbana, la gestió del consum energètic i l’adaptació a l’era de la connectivitat i el potencial de l’internet de les coses. 

PÀG 05 // Fa anys que l’enginyeria, la informàtica i la medicina són al costat d’esportistes i entrenadors per estudiar el comportament del cos humà, els seu moviments i l’esforç de atleta durant la competició. L’esport d’elit ha esdevingut un banc de proves perfecte per crear tot tipus de ginys de suport als esportistes. Un laboratori que desenvolupa projectes amb aplicacions industrials posteriors al sector de l’automòbil, la biomedicina o les aplicacions mòbils. 

“Barcelona és l’emplaçament idoni per a l’Agència Europea del Medicament gràcies a la importància del clúster d’investigació en el camp de la salut i la força de la indústria del medicament.” MARC PÉREZ PEY, ENGINYER INDUSTRIAL I MEMBRE DE LA JUNTA DIRECTIVA DEL COEIC

OPINIÓ

FULLS DELS ENGINYERS / 17

 L’anàlisi

 Editorial

El sector aeronàutic es presenta com un segment amb prou potencial per invertir-hi tant a curt com a mitjà termini

Indústria d’alta volada

ARTUR COSTA President del Clúster del Packaging

“Packaging Engineering”, dos conceptes indestriables

na indústria diversificada és molt més robusta. Molt més difícil de destruir que la d’un país en el qual l’economia depengui de sectors molt concrets i poc flexibles al canvi dels sistemes productius. Són els desavantatges propis de posar tots els ous en el mateix cistell. Quan hi ha una trencadissa, reben, poc o molt, tots els actius. Catalunya té un teixit industrial important, però, sovint, potser no prou versàtil per adaptar-se a les tendències del mercat i dependre de les maniobres de les grans multinacionals o les cadenes productives i de valor de les indústries estratègiques. Explorar altres sectors industrials sembla, doncs, una bona oportunitat per seguir fet girar l’engranatge del teixit empresarial i, si escau, reconvertir-lo per continuar generant ocupació i espais per a la investigació i el desenvolupament de productes. En aquest sentit, el sector aeronàutic i de l’espai obre moltes portes. La seva petja en la indústria de casa nostra és encara força incipient, però hi ha molt camp per córrer i referents propers per crear sinergies com Airbus, un dels dos grans fabricants mundials d’avions que s’ubica al sud de França. Moltes de les empreses que actualment fabriquen components per a maquinària pesant o automòbils podrien diversificar el negoci i ampliar mercats com a proveïdors, entre altres, d’elements estructurals, components electrònics o peces dels sistemes de propulsió de grans aeronaus. Dins del sector, que treballa amb empreses d’inversions de fins al 15 per cent de la facturació en R+D+i, també hi caben les empreses i pimes que dissenyin i projectin els equipaments interns de les aeronaus o tecnologies relacionades amb el sistemes de comunicacions i geolocalitzacions. Al capdavall, l’enginyeria i la seva capacitat de transformació del món en què vivim necessita estar lligada a les vetes de mercat i als sectors que estan més en alça i, alhora, més recerca i imaginació necessiten. En tots, hi ha un espai reservat per a la formació i els coneixements d’un enginyer. Ho veiem, per exemple, amb les solucions intel·ligents aplicades a la construcció i al manteniment dels edificis cada cop més concebuts amb sistemes i serveis mecanitzats que gestionen els residents en només un clic. Edificis intel·ligents, no contaminats i que s’autoabasteixen energèticament. 

atalunya té una llarga trajectòria industrial que es remunta a mitjans del segle XIX, en el qual es va desenvolupar la industrialització amb el sector tèxtil al capdavant. L’impacte d’aquest àmbit va generar un coneixement especialitzat en el camp de la indústria, amb proveïdors amb un alt know-how que donava servei a fabricants manufacturers. Alhora, a partir del 1960, l’estat espanyol va tenir un alt creixement del PIB any rere any, fet que va provocar moviments migratoris cap a grans ciutats i la creació dels primers supermercats. És en aquest context en el qual l’envàs va esdevenir un element fonamental, tant com a element per protegir el producte, com per aplicar-hi el màrqueting corresponent, fet que també va ajudar a desenvolupar el conjunt de la indústria gràfica. Aquesta nova demanda, paral·lelament, va reconvertir part del teixit industrial que treballava fins aleshores dins de la cadena de valor del sector tèxtil cap al de l’envàs i l’embalatge. Com a conseqüència, arreu del territori hi ha diferents empreses creades aleshores que avui en dia formen part dels líders globals del món del packaging, en el qual destaquen nombrosos fabricants de maquinària relacionats amb l’envàs flexible que competeixen internacionalment. Aquests fabricants també es van crear, anteriorment, en un entorn liderat per la indústria tèxtil que va fer una transició cap a un nou model econòmic. Actualment, la indústria de l’embalatge és una de les més capdavanteres del territori. Presenta una facturació agregada de més de 6.500 M €. Alhora,

la fira del sector, Hispack, és la tercera més important que se celebra a Barcelona després del Mobile World Congress i Alimentaria. El fet de tenir un àmbit com el de l’envàs i l’embalatge —que compta tant amb grans grups multinacionals com amb sòlides pimes de capital català o empreses d’alta especialització tecnològica— com a capdavanter i motor de l’economia implica que cal disposar d’enginyers altament qualificats per desenvolupar constantment el negoci. Un negoci en què cal una alta inversió periòdica en R+D+I per seguir sent competitiu en un món globalitzat des de fa temps. Un clúster permet reforçar elements com el de la formació especialitzada promovent i impulsant estudis per capacitar el talent. Això ho hem fet amb un centre educatiu del territori com la UPC, on aquest curs finalitzarà la segona edició del postgrau de Packaging Engineering: tecnologia dels envasos i embalatges, que compta amb professorat de la indústria i classes a les empreses del sector per facilitar la incorporació al món laboral de l’alumnat. Però volem anar més enllà. Treballem per posicionar Barcelona com un entorn europeu de referència en la formació especialitzada en packaging, que treballi l’enginyeria conjuntament amb altres àmbits com el del disseny o la gestió. Els perfils que demana l’ecosistema són multidisciplinaris i amb gran capacitat per a nous aprenentatges. L’enginyeria hi aporta capacitacions clau, les quals permeten potenciar el conjunt de la indústria de l’envàs i l’embalatge per seguir sent un dels motors de la nostre sistema industrial i incrementar els nivells de benestar a la nostra societat. 

 Sonòmetre

 Altaveu

ORIOL PASCUAL, DIRECTOR DE L’IQS TECH FACTORY

“Actualment, l’IQS Tech Factory assessora a més de 40 emprenedors i a un total de 21 start-ups que tenen almenys un prototip funcional, una patent i un equip al darrere”.

Els estudis de robòtica i tecnologia, entre els més sol·licitats al Saló de l’Ensenyament La gran cita anual de l’àmbit educatiu a Catalunya va tancar l’edició amb més de 85.000 visitants, la qual cosa marca un rècord històric i suposa un increment de gairebé un 7% respecte a l’edició de l’any passat. Aquest any ha destacat l’augment considerable de la demanda d’informació sobre els nous estudis tecnològics i digitals, més marcat que en edicions anteriors, especialment els relacionats amb el big data, les ciutats intel·ligents, la robòtica i el disseny i animació de videojocs, que van centrar la majoria de les consultes dels joves.

EDITA: Associació/Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya AEIC President: Jordi Renom Vicepresident 1r: Jordi Guix Vicepresident 2n: Ricardo Granados Secretària: Olga Tomàs COEIC Degà: Jordi Guix Vicedegà: Pere Roca Secretari: Jordi Mas Demarcacions del AEIC-COEIC Girona: Joan Juanals i Jaume Masgrau

Investigadors de la UPC creen una barrera per a carreteres que redueix l’impacte dels accidents Els grup de recerca en Enginyeria de la Construcció de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), juntament amb les empreses GIVASA, SERVIÀ CANTÓ, EIFFAGE INFRAESTRUCTURAS i Applus+ IDIADA, han dissenyat i construït un prototip de barrera protectora de formigó per a vies interurbanes que, en comparació amb les de formigó instal·lades fins ara, redueix el grau de severitat de l’impacte dels vehicles en cas d’accident. Aquesta mitigació evitaria algunes de les lesions que pateixen les víctimes. La solució també redueix el cost de manteniment durant la vida útil de les tanques, estimada en cent anys.

Lleida: Joaquim Llop Catalunya Central: Mireia Félix Tarragona: Lluís Maestre Delegació del Vallès: Francesc Figueras AEIC - COEIC Director general: Pere Homs Consell de redacció: Jordi Guix, Jordi Renom, Pere Roca, Jordi Vericat, Laura Ivern i David Pérezdolz Responsable de Comunicació: Eva Díaz Coordinació: Eva Díaz Cap de Redacció: Ferran Sardans Publicitat: Neus Barbosa Fotografia: Noel Zaragoza Disseny i maquetació: Anna Carrió Edició i correcció lingüística: Carles Claret

Impacte de la tecnologia en les professions del futur Un informe de l’auditora PricewaterhouseCoopers analitza com afectarà la irrupció tecnològica —la fusió de la robòtica, les tecnologies de la informació i la intel·ligència artificial— a les empreses. PwC estima que l’any 2030 gairebé el 40% de les ocupacions es veuran afectades per aquestes noves tecnologies. Els robots transformaran amb moltes de les professions que coneixem avui en dia, la qual cosa vol, dir que caldrà trobar noves vetes productives tal com va passar en les anteriors revolucions industrials. Per tot plegat, les empreses hauran d’oferir formació als treballadors menys qualificats per no perdre pistonada en una revolució tecnològica sense precedents.

Impressió: Vanguard Gràfic S.A. Dipòsit legal: B 26367-2015 ISSN: 2013-3332 Administració i distribució: Enginyers Industrials de Catalunya Via Laietana, 39 - 08003 Barcelona T: 933 192 300 / F: 933 100 681 a/e: fulls@mail.eic.cat Els articles signats no representen l’opinió dels Fulls dels Enginyers. D’acord amb la Política de protecció de dades de caràcter personal que tenen implantada el Col·legi i l’Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya, s’informa que, atès que l’anuari és un fitxer que té legalment atribuïda

la condició de font accessible al públic i vist que s’està emprant per a activitats comercials, s’explicitarà en el fitxer de manera destacada que dites dades no es podran utilitzar per a finalitats de publicitat o prospecció comercial. No obstant això, tenint en compte que aquest és un dret al qual els interessats poden renunciar, quan un col·legiat i/o associat així ens ho manifesti es farà constar en el fitxer que l’interessat ha informat del seu consentiment perquè s’usin les seves dades per a publicitat o prospecció comercial. Aquest consentiment s’ha de comunicar pels mitjans següents: per correu electrònic a lopd@eic.cat, per fax amb la referència LOPD al 933 100 681 o per escrit adreçat al Col·legi Oficial i l’Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya amb la referència LOPD a la Via Laietana, 39, 08003, de Barcelona.

FULLS DELS ENGINYERS / 17

www.fullsdelsenginyers.cat

 Notícies

 Opinió

Barcelona acull l’Advanced Factories, la fira de les indústries innovadores

MARC PÉREZ PEY Vicepresident a Europa Occidental i Nord d’Àfrica del grup Hartmann. Enginyer Industrial i membre de la Junta Directiva del COEIC

L’Agència Europea del Medicament, destí Barcelona

ls col·legis de metges, farmacèutics, economistes i enginyers industrials vam donar suport a la candidatura de Barcelona com a seu de l’EMA, l’Agència Europea del Medicament, situada a Londres des del 1995. El Brexit implica la marxa de l’EMA (segons les sigles en anglès) de la capital del Regne Unit i diverses ciutats europees com Viena, Dublín, Estocolm i Copenhaguen, a banda de Barcelona, ja s’han postulat per acollir-la. Amb gairebé 900 funcionaris i 300 milions d’ingressos a l’any, l’Agència Europea del Medicament és una de les joies de la corona de la Unió Europea, ja que la comercialització de fàrmacs en un mercat de més de 500 milions de persones depèn, en bona part, de les anàlisis que efectua. Des de la creació el 1995 (tres anys abans, el 1992, ja es va presentar la candidatura de Barcelona a optar a ser-ne la seu), ha emès més de 1.000 autoritzacions per a la comercialització de produc-

tes farmacològics i ha acollit una representació d’alt nivell tècnic a les principals corporacions. Els quatre col·legis considerem que Barcelona és l’emplaçament idoni per a l’EMA gràcies a la importància del clúster d’investigació en el camp de la salut i la força de la indústria del medicament. Actualment, el sector farmacèutic representa una de les branques tradicionals de la indústria catalana que destaca com una de les zones de l’Estat amb més concentració d’aquesta activitat. Catalunya compta amb 230 laboratoris, que representen prop de la meitat de la indústria farmacèutica nacional i internacional ubicada a la península. Alhora, segons dades de la Generalitat, la producció farmacèutica catalana representa el 3,5% de l’europea —assimilable a la dels Països Baixos (4%), Dinamarca (3,7%) o Suècia (3,6%)— i el sector farmacèutic català és el cinquè més productiu de la UE-15. És, per tant, un sector estratègic per a l’economia del país. El teixit industrial català es

caracteritza per un grup d’empreses de capital familiar com Almirall, Esteve, Ferrer, Uriach, Salvat, Lacer o Isdin, tot i que també hi tenen presència grups internacionals com Novartis, Sanofi-Aventis, Bayer-Schering, Boehringer Ingelheim, Hartmann, Menarini o Merck. Volem destacar la importància del vessant industrial d’aquesta indústria farmacèutica que, juntament amb els fabricants de productes sanitaris i d’autocura, representa un sector molt innovador i d’alt valor afegit pel nostre país. Aquest clúster també es caracteritza pels alts nivells d’exportació i la capacitat per desenvolupar una indústria auxiliar potent al seu voltant. Al llarg de l’última dècada, el sector farmacèutic està experimentant canvis profunds en les estructures organitzatives i polítiques de recerca. Segurament, el canvi més notable és l’emergència de la indústria biotecnològica lligada a les ciències de la salut. Catalunya lidera la despesa en activitats d’R+D+i

“Amb gairebé 900 funcionaris i 300 milions d’ingressos a l’any, l’Agència Europea del Medicament és una de les joies de la corona de la UE” en biotecnologia de l’estat espanyol, amb un 29,5%. Barcelona —considerada una de les cinc millors ciutats en emprenedoria, innovació i tecnologia— i la seva àrea metropolitana són el focus principal de la biotecnologia i la biomedicina. Barcelona és, doncs, la ciutat ideal per acollir l’Agència Europea del Medicament. Una institució que consolidaria la capital catalana en els primers llocs quant a pols d’innovació i digitalització a nivell mundial, ja que permetria atreure encara més empreses i científics d’àrees vinculades a la biomedicina, la bio-

 Tribuna

XAVIER PI Membre de la Comissió Indústria 4.0 i responsable del grup de treball d’IoT-Electrònica Embedded de l’AEIC /COEIC

El II Fòrum Indústria 4.0 dels Enginyers de Catalunya

l 2 de juny se celebra el II Fòrum Indústria 4.0, un esdeveniment obert a tots els enginyers i a la societat en general organitzat per la Comissió Indústria 4.0 dels Enginyers de Catalunya que constitueixen els enginyers industrials, informàtics, de telecomunicacions, agrònoms i de camins. L’Espai Endesa tornarà a acollir una trobada que arribarà poc després de la Fira de Hannover on s’analitzarà l’estat de l’art de la quarta revolució industrial i en el qual també es donaran a conèixer iniciatives que s’han dut a terme al nostre territori. El Premi Indústria4.0, que es lliurarà en el transcurs del Fòrum, ens brindarà l’oportunitat d’escoltar de primera mà els protagonistes. Entre els ponents que hi intervindran, hi haurà participants de la segona missió de coneixement invers a la Hannover Messe, formada per un membre de cada grup de treball de la comissió que ens posarà al corrent de les últimes novetats a nivell mundial. Actualment, la Comissió Indústria 4.0 compta amb cinc grups de treball: el GT de Robòtica, el GT IoT&Electrònica Embedded, el GT de Fabricació Additiva–3D, el GT

d’Intralogística i el GT de Software i Integració. Són grups de treball multicol·legi, en els quals els membres provenen, indistintament, de diferents branques de l’enginyeria. Conjuntament generen debat, publiquen documents, organitzen jornades i, fins i tot, realitzen hackathons internes. La incorporació dels enginyers agrònoms i dels enginyers de camins confereix a la comissió un abast de gran potencial i fa que sigui una de les iniciatives pioneres al país pel seu grau de transversalitat a l’àmbit de l’enginyeria. La jornada conclourà amb un còctel i un pica-pica, fantàstic per incentivar el networking. El Fòrum Indústria 4.0 és un esdeveniment que es complementa amb la Trobada Anual de la Comissió Indústria 4.0 d’Enginyers de Catalunya, que se celebrarà, també per segona vegada, a principis d’octubre en el marc de l’Internet of Things Solutions World Congress (IoTSWC), en una setmana en la qual Barcelona serà punt d’atenció mundial que concentrarà diversos salons i congressos relacionats amb la quarta revolució industrial. A l’acte de la trobada anual, a la qual en l’edició de l’any passat es va anunciar la incorporació dels enginyers en infor-

màtica i els de telecomunicacions a la comissió, també es va presentar l’status report, un document que representa el marc de referència conjunt de la indústria 4.0. Addicionalment, la comissió va ser present a l’IoTSWC, en un estand conjunt dels col·legis, on es van presentar el resultats de les hackathons internes realitzades durant l’any en forma de testbeds. La Trobada Anual de la Comissió Indústria 4.0 és un acte obert al col·lectiu i el Fòrum Indústria 4.0 és un acte obert a tothom organitzat pels enginyers. El terme indústria 4.0 és utilitzat per la comissió en sentint ampli com a sinònim de quarta revolució industrial, tal com s’exposa a l’status report en un exercici de combi-

nació a la catalana del model de la industrie 4.0 alemanya o el document marc de l’Industrial Internet Consortium anglosaxó. La Comissió Indústria 4.0 té l’objectiu de fer arribar el discurs de la quarta revolució industrial al nostre teixit industrial lliure de distorsions i de soroll i, alhora, catalitzar la variada xarxa de contactes entre professionals dels agents que hi participen, en la qual són protagonistes les empreses, el món acadèmic i les institucions del nostre territori. 

El Centre de Convencions Internacional de Barcelona (CCIB) va acollir, del 4 al 6 d’abril, la primera edició d’Advanced Factories, un esdeveniment que mostra l’aportació de les noves tecnologies a l’avenç productiu cap a la indústria 4.0. Amb l’assistència d’uns 9.000 professionals de 25 països, 200 expositors i més de 180 ponents nacionals i internacionals, el certamen es consolida com la gran fira d’automatització industrial, robòtica, components i solucions per a la indústria manufacturera, així com un gran congrés per aportar casos d’èxit d’aplicacions a la indústria del big data, el núvol, la intel·ligència artificial i l’internet de les coses per impulsar la competitivitat de les empreses.

Graphene 2017 reuneix la indústria del material del futur La conferència de grafè més gran del món va aplegar a la capital catalana els científics i la indústria del sector tecnològic. L’hotitzó futur és treballar per la integració de les noves tecnologies del material en les aplicacions actuals. A la cita de Barcelona es van exposar els darrers avenços en aquest camp amb ponents de primera fila, encapçalats pels premis Nobel de física Andre Geim i Albert Fert. Els materials bidireccionals tenen un futur prometedor, des d’implants retinals que permeten recuperar la visió fins a adhesius invisibles que controlen el ritme cardíac i l’oxigen en sang, passant per sensors que determinen la quantitat de bacteris dels aliments o espectròmetres que detecten si les fruites estan malmeses per dins.

La UOC inventa un sistema que no sobrecarrega les dades de la comunicació mòbil La nova tecnologia, anomenada Smartclocks i creada pel grup de recerca Wireless Networks, millora la transmissió de dades perquè sincronitza amb precisió els rellotges dels dispositius de la xarxa i permet l’emissió eficient i sense col·lisions de la informació. Aquesta solució, de baix cost, és aplicable a qualsevol infraestructura mòbil i s’adequa a sistemes de comunicació a gran escala com els de les ciutats intel·ligents o la indústria. Així, els aparells com les alarmes instal·lades a les cases, els comptadors electrònics o els sensors en obres públiques, entre d’altres, podran enviar les dades en temps real al núvol i minimitzar la congestió que provoquen a la xarxa.

FULLS DELS ENGINYERS / 17

 Construcció

Enginyeria intel·ligent, el futur dels edificis i les ciutats

Després d’unes dècades en què la imaginació i l’enginyeria aplicada a la construcció estaven especialment focalitzades a aconseguir edificis més alts, més harmònics o més espectaculars, actualment, la tecnologia constructiva ha de fer front a un altre repte cada dia més important relacionat amb les necessitats contemporànies en les edificacions. I, en aquest punt, són clau la imperativa rebaixa de la contaminació urbana, la gestió del consum energètic i l’adaptació a l’era de la connectivitat i el potencial de l’internet de les coses.

ins d’aquest nou paradigma conceptual, l’enginyeria té un paper més important que mai, sobretot a l’hora de pensar les ciutats i els edificis. Una presència cada vegada més notable i transversal en tots aquells elements i sistemes de control dins de la trama urbana que incidiran directament en els habitatges, els vials, la il·luminació, la senyalització viària, la mobilitat, el transport, l’energia, etc. Si bé és cert que l’enginyeria sempre és intel·ligent ja que aplica solucions necessàries per al funcionament de qualsevol mecanisme o installació, parlem d’enginyeria intel·ligent quan ens referim a aquella derivada de l’expressió anglesa smart engineering, més centrada en aspectes de sensorització, adequació i control remot en xarxa de sistemes que es reconfiguren de manera intel·ligent per adequar-se a les necessitats. L’enginyera industrial Isabel Tejero, Business Development Executive a Cities of Tomorrow d’ENGIE, la multinacional francesa de generació i distribució

d’electricitat, gas natural i energies renovables, ho ratifica: “Des de fa anys, i cada cop més, els arquitectes cerquen el reconeixement dels edificis que projecten buscant-ne l’excel·lència: construccions que consumeixin poca energia, segurs, ergonòmics i que integrin solucions tecnològiques que en facilitin les activitats internes i el manteniment”. Actualment, s’està consolidant una nova tendència basada en els efficient buildings, construïts amb tecnologies d’estalvi i eficiència energètica. A més, fa temps que estan prenent força els edificis intel·ligents (smart buildings), que incorporen instal·lacions de climatització, il·luminació, electricitat, seguretat, telecomunicacions i multimèdia que es gestionen integradament i de forma automatitzada. “Entenem construcció smart –assegura Isabel Tejero– com aquella que es desenvolupa sobre els pilars de l’eficiència i la sostenibilitat i que pretén oferir entorns agradables i ecològics on les persones puguin treballar o viure d’una manera més productiva”. El concepte dels smart buildings és aplicable per a totes les

tipologies d’immoble, tant els que es vulguin rehabilitar com els de nova planta. En el nou context digital, les ciutats i els edificis intelligents i sostenibles necessiten aprofitar les tecnologies de la informació i la comunicació per resoldre, de la manera més eficient possible, els problemes que planteja la gestió d’un edifici i d’una ciutat. Aquest canvi de plantejament té l’origen en el desenvolupament de la potencialitat de l’internet de les coses, basada en la connexió entre diferents dispositius repartits per tota una construcció. El resultant evoluciona cap a la implantació d’una intel·ligència artificial combinada que ajuda a millorar l’eficiència general de l’edifici. La integració de sistemes de domòtica als habitatges s’està convertint en un requisit cada cop més valorat i el percentatge de persones que opten per la possibilitat de controlar la llar a través d’un telèfon intel·ligent o una tauleta no para de créixer. Primer van ser els humans, després les ciutats i ara és el torn de les construccions. Hem sentit a parlar a bastament de les ciu-

tats intel·ligents i la sensorització de màquines i elements urbans que s’harmonitzen i funcionen a través de l’intercanvi constant de dades. Després d’anys desplegant sensors, creant laboratoris de proves i generant dades sembla que ha arribat l’hora de convertir en smart tots els edificis. Paral·lelament, mitjançant el pas del temps, són les persones qui juguen el paper més important com a sensor que aporta informació a la ciutat: “El fet d’estar tots connectats amb un telèfon mòbil”, apunta Tejero, “ens dona unes oportunitats enormes d’establir patrons de comportament lligats a aspectes múltiples com els desplaçaments. Pautes que després ens permetran facilitar la interacció dels individus amb els diferents serveis estesos per la trama urbana”, afirma l’experta en les ciutats del futur. Destaca, a més, que els enginyers tenen un paper determinant amb relació a la tecnificació de les ciutats: “La sensorització es basa en fer les ciutats més atractives pels ciutadans i, alhora, més eficients i sostenibles”. I afegeix que les ciutats equilibrades busquen

En el context digital, els edificis intel·ligents i sostenibles necessiten aprofitar les TIC per resoldre, de la manera més eficient possible, els problemes de gestió energètica i manteniment també ser “circulars, connectades, generoses, productives i resilients”. Un bon equilibri entre tots els factors que defineixen les smart cities és, en paraules d’Isabel Tejero, “el que les farà realment eficients i atractives”. 

ELS EDIFICIS INTEL·LIGENTS MÉS CONEGUTS

THE CHANGE INICIATIVE (DUBAI) L’edifici TCI ha aconseguit 107 de les 110 màximes puntuacions sobre desenvolupament sostenible de la certificació LEED (Leadership in Energy and Environmental Design), que atorga l’organització Green Building Council. També disposa de la certificació alemanya DGNB, que avalua edificis i districtes urbans que demostren un compromís excepcional amb el compliment dels objectius de sostenibilitat. TCI és una botiga especialitzada en productes respectuosos amb el medi ambient que, a més, vol donar exemple gràcies a 26 estratègies ecològiques, entre les quals destaquen la instal·lació de plaques fotovoltaiques (que li aporten el 40% de l’energia que necessita), un d’aïllament el triple d’eficaç que el d’un edifici convencional, una instal·lació de reutilització d’aigua, sistemes recol·lectors d’aigua per al rec i la refrigeració, així com altres tecnologies sostenibles. Al marge de les instal·lacions de serveis, l’edifici es va construir utilitzant elements com pintures reflectores i ecològiques, conjuntament amb materials reciclats i altres.

CASA N. A. (JAPÓ) Els japonesos disposen d’una de les cases intel•ligents més curioses del món. Els seus propietaris, una jove parella japonesa, volien viure com a nòmades i l’arquitecte Sou Fujimoto els va proposar una casa transparent, que els permetés una vida similar a la que tindrien si visquessin sobre d’un arbre. La casa, denominada N.A. i situada a Tòquio, és un edifici multinivell assentat sobre un bastidor realitzat en acer de 85 metres quadrats i constituït completament per vint plataformes. Com que no té parets, l’habitatge compta amb més refrigeració i ventilació i aprofita del tot la llum natural. Les grans finestres que il·luminen la casa constitueixen un dels aspectes més destacables.

LA CASA INTEL·LIGENT D’IAN MERCER (ESTATS UNITS) Aquesta encantadora casa de camp, situada en un bosc apartat de Seattle, està considerada la casa més intel·ligent del món. Un ordinador situat a la part inferior de la casa ho controla absolutament tot: des de les llums, fins a la climatització de les diferents parts del recinte. Gràcies a sensors de moviment, l’ordinador sap en quines habitacions hi ha gent i s’encarrega d’obrir i tancar els llums i controlar-ne la temperatura. També té detectors que registren el pes dels qui caminen per les estances per identificar si es tracta dels amos o de convidats. A partir dels moviments habituals per la casa, l’ordinador central aprèn els hàbits de cadascun dels residents. Es tracta de la residència habitual d’Ian Mercer, propietari de Nextbase i executiu de Microsoft, que fa més de deu anys que treballa en l’automatització de l’habitatge. La seva màxima és simple: “El maneig de la casa ha de ser simple i natural, com dirigir-se a un majordom per dir-li què ha de fer‘”.

FULLS DELS ENGINYERS / 17

EL FUTUR ÉS SOSTENIBLE TAO ZHU YIN YUAN A la ciutat de Taipei, capital de l’illa de Taiwan, s’està construint la torre Tao Zhu Yin Yuan sota la direcció arquitectònica de Vincent Callebaut. Es tracta d’un edifici que redueix l’excés de diòxid de carboni ja que pretén alimentar-se’n. L’edifici, d’uns 92 metres d’altura, té un original disseny helicoïdal entre les parets i els terres dels 40 apartaments en què està dividit i contindrà uns 23.000 arbres i arbustos. El disseny en doble hèlix està inspirat en una cadena d’ADN. L’edifici tindrà sòls emmirallats i també hi haurà plantes a l’interior de la torre, així com piscina, gimnàs i pàrquing subterrani de diversos nivells. Les plantes soterrades seran les que faran la funció de neteja i contribuiran a la reducció d’emissions de diòxid de carboni. Es calcula que n’absorbiran 130 tones a l’any, el que equival a 27 cotxes. A més, integrarà un sistema de reciclat d’aigua de pluja, ascensors de baix consum, plaques solars i un sistema que, segons el clima, permetrà estalviar energia. La construcció es va iniciar el 2013 amb previsió d’acabar-se el mes de setembre d’aquest any. PALAZZO ITÀLIA El Palazzo –símbol de l’arquitectura moderna italiana– és el primer edifici d’aquest tipus fabricat amb formigó dissenyat per netejar l’aire i absorbir smog (núvols baixos formats per diòxid de carboni, fums i pols en suspensió que es formen sobre les grans ciutats o nuclis industrials). La ciutat de Milà té índexs elevats de pollució ambiental, fet que provoca un augment de malalties de les vies respiratòries. L’òxid de nitrogen és un dels principals contaminants produïts pel trànsit i els combustibles fòssils i està relacionat amb una sèrie de malalties com l’asma o les al·lèrgies. Per aquesta raó, els arquitectes i enginyers van decidir innovar a l’hora de plantejar la façana del Palazzo, elaborada amb un material que barreja ciment i diòxid de titani. Quan l’edifici entra en contacte amb la llum captura els diferents compostos d’òxids de nitrogen de l’aire i els converteix en una espècie de sal innòcua que queda enganxada a la decoració. Quan plou, la façana es neteja i aquestes sals es dissolen. A més, l’edifici consumeix un 40% menys d’electricitat que un de convencional de la mateixa grandària i no emet contaminació gràcies a l’ús de cristalls fotovoltaics i ciment fotocatalític que és capaç de netejar-se només amb la llum del sol.

ESPAIZERO DE WATTIA L’eficiència energètica té un gran aliat en l’internet de les coses ja es poden aconseguir estalvis molt importants en la factura dels subministraments. L’edifici EspaiZero de Wattia, situat a Olot, va ser el primer centre 100% energèticament autosuficient de l’estat. L’energia elèctrica es consumeix immediatament després de ser produïda i s’emmagatzema la sobrant en bateries perquè pugui ser utilitzada quan faci falta. Un altre benefici molt important de l’EspaiZero és que permet escollir, a cada moment, quina és l’energia que més convé d’acord amb diversos factors: la producció que es pugui generar, les condicions meteorològiques de l’exterior, les temperatures que es necessiten... Tot plegat, amb el suport d’una estació meteorològica que permet fer pronòstics del temps fidedignes. L’EspaiZero demostra com amb l’aplicació d’un seguit de mesures d’estalvi energètic, fonts renovables eficients i un sistema d’automatització que les gestioni correctament es pot arribar a un balanç energètic zero. La clau per entendre l’èxit d’aquesta proposta és el combinació energètica de fonts renovables: biomassa, geotèrmica i fotovoltaica.

www.fullsdelsenginyers.cat

 Tribuna

PERE PINA Enginyer industrial. Membre del grup de treball de Smart Cities de l’AEIC/COEIC

Solucions intel·ligents per a edificis

l’era digital, les solucions smart per als edificis han de ser pensades i dissenyades per millorar la qualitat de vida de les persones que els habiten o els utilitzen. Per tant, han de millorar les condicions d’habitabilitat i, sobretot, ser sostenibles. Avui en dia, es parla d’edificis intel·ligents que, alhora, tinguin un baix consum energètic. Cal tenir present, doncs, la importància d’una gestió eficaç dels subministres. Com a referència, direm que el 40% del consum total d’energia de la Unió Europea correspon als edificis, tant comercials com residencials. El 50% de la consumida a les construccions es malbarata a causa de la mala gestió que se’n fa. És en aquesta línia en la qual es treballa: per trobar solucions que, paral·lelament, minimitzin el consum energètic i redueixin la contaminació ambiental. ZERO ENERGY BUILDINGS S’aplica aquest terme als edificis amb consum d’energia neta pròxima a zero en un any tipus, d’acord amb la denominació en anglès nearly Zero Energy Building (nZEB). El criteri es marca en funció del gairebé nul o molt baix consum energètic. El mínim consum ha d’estar cobert per renovables, incloses les fonts d’energia produïdes in situ o a l’entorn de l’edifici. La directiva del Consell i el Parlament Europeu 2010/31 de 19 de maig relativa a la eficiència energètica dels edificis, indica que els estats membres s’asseguraran que, com a termini màxim el 31 de desembre de 2020, tots els edificis nous siguin de consum d’energia quasi nul. Les solucions smart, davant d’aquest nou repte en el sector de la construcció, es trobem recollides sota el concepte del BMS (Building Management Systems) que descriu com s’implanten els sistemes de gestió d’edificis que supervisen i controlen els diferents serveis necessaris avui en dia. Les empreses del sector com Cisco i Schneider Electrics, entre altres, han desenvolupat sistemes com el BAS (Building Automation System), que comporten l’automatització d’edificis. La tecnologia ofereix un control integral i coordinat de les funcions principals del sistema necessaris en una instal·lació com la calefacció, els sistemes de ventilació i aire condicionat, l’enllumenat, el subministrament elèctric, els ascensors, les xarxes IT o els sistemes de seguretat i contra incendis.

La funció bàsica del BAS és mantenir el clima a l’edifici en un rang determinat, planificar la il·luminació basada en un calendari d’ocupació, controlar els errors del sistema, detectar amenaces i proporcionar notificacions al personal d’enginyeria. En síntesi, la funcionalitat del BAS redueix els costos d’energia i facilita el manteniment de l’edifici, sobretot en comparació amb un de no controlat. La posada en servei d’aquests sistemes es porta a terme instal·lant aparells (per exemple un Network Building Mediator) als sostres i a les sales de control. El sistema inclou sensors, vàlvules i comptadors d’energia tèrmica que proporcionen mesures relacionades amb l’energia utilitzada a l’edifici. Així, s’està en condicions de facilitar als tècnics responsables del manteniment el consum en cada punt amb l’objectiu de mantenir una climatització òptima per als ocupants. D’aquesta manera, es té consciència de dades critiques i es pot avançar a l’hora de prendre decisions que permetin optimitzar l’ús de l’energia i, en conseqüència, reduir-ne el consum. Es tracta, en definitiva, d’una gestió energètica dels edificis. SITUACIÓ ACTUAL Podem donar exemples de solucions smart en edificis com a referència de futur. Cal remarcar el The Edge d’Amsterdam, inaugurat el 2014 i considerat un dels edificis d’oficines més sostenibles del món, com a molt significatiu. La construcció conté 28.000 sensors. Els panells d’illuminació led supereficient fabricats per Philips per l’Edge precisen una càrrega elèctrica de manteniment i s’alimenten utilitzant els mateixos cables que transporten les dades de la xarxa internet. La construcció genera més energia renovable de la que consumeix gràcies a les plaques solars instal·lades al sostre i a tota la façana orientada al sud. Podem valorar la situació actual a partir de les dades facilitades per IDC Energy Insights. Les empreses de tot el món van gastar 5,5 bilions de dòlars en edificis intel·ligents el 2012 Una inversió que s’espera que augmenti 18 bilions aquest 2017, fet que representaria una taxa de creixement del 27%. Acabem aquest article fent una consideració: esperem que les solucions smart evitin els problemes dels anomenats edificis malalts i facilitin la vida dels seus usuaris. 

06 04

ACTUALITAT

FULLS DELS ENGINYERS / 17

 Indústria

El sector aeronàutic a Catalunya s’enlaira

Històricament, malgrat la proximitat geogràfica amb Tolosa (on hi ha la seu d’Airbus) i Marsella (on s’ubica Airbus Elicopters), a Catalunya el sector aeronàutic i de l’espai no havia estat massa rellevant fins fa quinze anys quan es va començar a articular al voltant de Barcelona i es va estendre per tota l’Àrea Metropolitana.

OPORTUNITATS D’R+D+I Catalunya encara un període d’oportunitats en disciplines paral·leles a l’aeronàutica tan variades com: Geomàtica i navegació, telecomunicacions, sensors, radiocomunicacions per microones, visió per computador, processament d’imatges i de dades, programari per a aplicacions en temps real, intel·ligència artificial, segment de terra per a sistemes de satèl·lits, robòtica, sistemes de control, resistència de materials i d’estructures, desenvolupament ràpid de prototips, aeronavegació, sistemes de reentrada i frenada atmosfèrica, simulació numèrica, disseny d’interiors per a aeronàutica, drons, materials compostos, big data, maquinària de fabricació aeronàutica, proves i certificació, gestió de la qualitat, logística, gestió aeroportuària.

TEXT: FERRAN SARDANS

es d’aleshores, el sector aeroespacial català té una dimensió reduïda, però amb un creixement constant —també a altres àrees industrials del país allunyades de la capital—, amb un horitzó d’oportunitats que dibuixa un panorama d’expansió d’aquesta indústria, així com de les que s’hi desenvolupen en paral·lel. Un creixement que, segons es preveu, es multiplicarà considerablement en les dues pròximes dècades. De fet, Airbus ja fa temps que ha obert una seu a Barcelona amb la intenció de generar sinergies amb empreses de casa nostra. Tot i així, el desenvolupament de relacions de negoci entra Catalunya —la regió industrial més propera a Tolosa— no ha estat mai tan fluida com caldria esperar per la manca de bones comunicacions en tren d’avió. El TGV directe només funciona a la temporada d’estiu amb la intenció de fomentar el turisme i no pas la relació industrial i comercial amb el gegant europeu de l’aeronàutica. Fomentada o no pel mateix fabricant d’avions, la millora de comunicacions entre Catalunya i el sud de França acceleraria el creixement de la indústria relacionada amb el sector a casa nostra. La indústria aeroespacial és un sector clau per al desenvolupament de l’economia dels estats, tant en el vessant estratègic com en les conseqüències sobre la població civil i la vida quotidiana. Ca-

talunya compta actualment amb 22 empreses que desenvolupen activitats associades a l’aeronàutica —entre les que destaquen Gutmar SA, Sener, GTD, Mier Comunicaciones, Aritex, Indústries Puigjaner o Applus–, 21 empreses proveïdores d’Airbus i dues relacionades amb la construcció aeronàutica i espacial i de maquinària. En total, el sector genera més de 1.000 llocs de treball directes. Les principals potencialitats aeroespacials catalanes es troben en diferents branques del sector. En destaquen les relacionades amb l’aviació comercial, sobretot en àrees com el disseny, l’enginyeria i la producció de components estructurals de metall o materials compostos, així com en el disseny d’interiors, de programari a bord, d’instrumentació i d’equips de comunicació. En el cas de l’aeronàutica, les activitats més destacades són l’aviació comercial, que es refereix al transport de persones i de mercaderies, i el sector general, que s’associa a l’aeronàutica esportiva, auxiliar i militar. En el cas de l’espai, a més de l’exploració espacial, destaquen les activitats associades al desenvolupament d’aplicacions i serveis per satèl·lit, entre les quals hi ha les relacionades amb les telecomunicacions, la navegació, l’observació de la terra i la meteorologia. Segons Antoni Ma. Grau, director de Desenvolupament Corporatiu de l’Associació/Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya, també es preveu un abundant creixement de la deman-

“L’aeronàutica permet que moltes empreses es puguin diversificar, ampliar la producció, repartir riscos i generar ocupació i riquesa”. da en “aplicacions basades en el sector o que se’n derivin, com les relacionades amb el sistema de navegació GALILEO, així com tecnologies espacials per a la millora de la qualitat de vida o aplicacions integrades de navegació i posicionament, observació de la Terra i telecomunicacions”. Per Joan de Dalmau, enginyer industrial i exdirector del Centre Tecnològic per l’Aeronàutica i l’Espai, “si hagués de treballar en un nou monogràfic sobre el sector aeroespacial vuit anys després del que van publicar els EIC, analitzaria més detalladament les oportunitats i els models de negoci d’empreses innovadores de nova creació.” I ho exemplifica amb dos casos d’èxit molt recents: “l’empresa HEMAV, dedicada als drons, i incubada per l’Agència Espacial Europea a Castelldefels i PLD Space, que s’ha especialitzat en el llançament de nanosatèl.lits, ubicada a Elx. Totes

dues han sabut trobar una veta de mercat, escoltar molt els clients potencials, aconseguir el finançament necessari i, sobretot, atraure i contractar talent jove i els experts sènior que els han aconsellat.” L’impacte econòmic del transport aeri civil és múltiple i creixent arreu del món. Segons la Memòria de l’associació TEDAE (Asociación Española de Tecnologías de Defensa, Aeronáutica y Espacio), l’aviació millora l’eficiència de l’economia, ja que genera economies d’escala, reforça la competència i impulsa la innovació tecnològica i l’accés a planters més grans de professionals, el 40% dels quals enginyers. Tanmateix, el sector aeri no sol representar un percentatge gaire elevat a la indústria de cap país. No obstant això, es reconeix que cada ocupació directa en aquest sector, en comporta unes altres 3,4 d’indirectes. Els beneficis per a la societat derivats de la inversió en la indústria aeroespacial són molt més elevats que els de la indústria manufacturera en general: cada 100 milions d’euros invertits, en generen 250 en activitat econòmica. Les previsions de trànsit aeri i, per tant, de construcció d’avions de passatgers són optimistes, amb uns creixements anuals del 5% tant en transport de passatgers com en mercaderies en els pròxims vint anys. Aquesta dada representa la circulació del doble d’avions en operació ara mateix, passant de 18.000 aparells als 36.000 previstos per al 2029. Així doncs, en els

propers vint anys caldrà construir 17.000 avions per respondre a la demanda creixent i més de 12.000 per substituir part de la flota que va envellint. Jacint Soler Matutes, director de Col·lectius i Relacions Internacionals de PIMEC, sosté que les previsions apunten a una demanda d’uns 1.600 avions nous cada any per fer front al gran augment del trànsit aeri mundial i la substitució d’avions obsolets: “Els grans fabricants com Airbus o Boeing ampliaran la capacitat productiva i sortiran a cercar nous proveïdors. A això cal afegir el boom de l’aviació no tripulada i els drons, que genera noves oportunitats de mercat”. Així doncs, per a PIMEC, l’aeronàutica “permet que moltes empreses es puguin diversificar, ampliar la producció, repartir riscos i generar ocupació i riquesa”. Segons Joan Martorell, “l’àmbit de l’aeronàutica i l’espai és un sector estratègic que aporta feina de manera recurrent, a llarg termini i amb una alta rendibilitat”. El President Executiu de Gutmar afegeix que “el grau de fidelització de les empreses és alt i normalment acostuma a durar tot el cicle de vida del producte: són sèries curtes però sostingudes”. Jordi Brufau, vicepresident Executiu d’Applus, apunta que, des del punt de vista tecnològic, el canvi vindrà per la necessitat d’incrementar la cadència de producció: “Els avions es fan cada dia menys d’un en un. Passaran a ser un element produït en sèrie i de cadènci-

FULLS DELS ENGINYERS / 17

JACINT SOLER MATUTES Director de Col·lectius i Relacions Internacional de PIMEC

“L’aeronàutica és un sector de gran creixement futur, on calen proveïdors de qualitat i s’estableixen relacions client-proveïdor a molt llarg termini. És una molt bona opció de diversificació per a empreses que treballen en sectors com l’automoció”.

ANTONI MARIA GRAU Director de Desenvolupament Corporatiu dels Enginyers Industrials de Catalunya

IÑIGO GURREA MÉNDEZ DE VIGO Director d’Aeronàutica i Vehicles de SENER i membre de la junta del COEIC

“Des dels EIC considerem que l’aeronàutica hauria de ser per a la nostra indústria tradicional —intensiva en coneixement i altament competitiva en aquest segle XXI— una gran oportunitat de diversificació amb l’objectiu d’incrementar el valor afegit de les respectives activitats”.

“En les empreses del sector aeroespacial, la inversió en R+D+i pot arribar fàcilment fins al 15% de la facturació. Aquestes inversions es divideixen en dos grans blocs: el desenvolupament de noves tecnologies, materials i processos, que han de ser constants, i el desenvolupament de nous productes”.

Si bé els Estats Units i la Xina són els creadors i impulsors del dron —concebut inicialment per a usos militars—, Catalunya és pionera en l’ús civil d’aquests ginys no tripulats. De fet, l’empresa més antiga d’Europa dedicada al sector dels drons és la catalana. Es tracta de CATUAV, creada l’any 2000. A més, dos models fets a Catalunya es consideren dels deu millors del món. En aquest àmbit, el país és capdavanter a nivell mundial amb una previsió de facturació de 8.000 milions d’euros per als pròxims tres anys i amb creixements sostinguts anuals superiors al 20%. La legislació, vigent des de 2014, ha permès desenvolupar la indústria, però restringeix molt els usos a l’espera d’una llei específica prevista per aquest 2017 que permeti expandir-la encara més. La Generalitat de Catalunya va arribar a un acord

es més grans”. Així, afegeix, tot i que el grau d’automatització necessari pel sector aeronàutic és molt inferior al de l’automòbil, “l’augment de cadència de producció dels avions i la pressió per ajustar els costos fan que l’experiència en automatització de línies de fabricació que provenen de l’automoció sigui un valor que les empreses catalanes ja estan aportant al sector”. Per a Iñigo Gurrea Méndez de Vigo, director d’Aeronàutica i Vehicles de SENER i membre de la

JORDI BRUFAU Vicepresident Executiu d’Applus

JOAN MARTORELL President Executiu de Gutmar, SA

“L’actualment confortable duopoli Airbus-Boeing es veurà sacsejat per la irrupció de nous actors en el segment dels avions comercials més petits. L’entrada de Comac (Xina), Bombardier (Canadà), Embraer (Brasil) o Honda (Japó) incrementarà la competència i provocarà una més ràpida evolució i modernització dels avions”.

“L’àmbit de l’aeronàutica i l’espai és un sector estratègic que aporta feina de manera recurrent, a llarg termini i amb una alta rendibilitat. El grau de fidelització de les empreses és alt i normalment acostuma a durar tot el cicle de vida del producte: són sèries curtes però sostingudes”.

Font: Memòria 2014 de l’associació TEDAE (Asociación Española de Tecnologías de Defensa, Aeronáutica y Espacio) / Àmbit: Espanya

DRONS

El sector demanda professionals altament qualificats com a conseqüència de l’alt component científic i la forta competitivitat.

www.fullsdelsenginyers.cat

amb la xarxa incubadora de l’Agència Espacial Europea a finals del 2016 per constituir un banc de proves de drons a les instal·lacions de Moià del BCN Drone Center, un dels deu centres de proves reconeguts a nivell mundial. Es tracta d’un espai únic que permet fer vols més enllà de la línia de visió. El creixement d’aquesta tecnologia permet la creació de noves empreses, tant dins del mateix sector com en indústries paral·leles. Des de fa uns anys, i recentment amb una intensitat notable, la indústria aeronàutica catalana està aprofitant el potencial innovador i tecnològic per crear una indústria estable de vehicles aeris no tripulats. Aquesta dinàmica genera necessitats de coneixement en tecnologies innovadores i paral·leles, que, en bona mesura, marcaran l’evolució del sector i el grau de generació d’ocupació.

junta dels EIC, les grans tendències que mouen el mercat són “la millora en els costos d’operació i la reducció de les emissions contaminants”. Per fer front a aquests dos grans desafiaments, afegeix, hi ha línies de treball diverses, com “la reducció de pes amb l’aplicació de materials compòsits o nous aliatges d’alumini, l’avió més elèctric o les turbines més eficients tipus geared turbo fan”. A més, també destaca que la irrupció dels avions de passadís únic en rutes intercontinentals pot tenir un efecte important a curt termini: “Pot haver-hi una quantitat important de passatgers que es desviïn, en els trànsits transatlàntics, des de les connexions entre hubs amb grans avions de passadís doble cap a connexions entre aeroports més petits amb avions més petits”. L’aeronàutic és un sector industrial molt intensiu en coneixement —i, per tant, en innovació—, amb un fort component d’R+D+i, d’alt valor afegit i que representa una excel·lent sortida professional, especialment per

als enginyers. El Director d’Aeronàutica i Vehicles de SENER assegura que, en les empreses del sector aeroespacial, “la inversió en R+D+i pot arribar fàcilment fins al 15% de la facturació”. Jordi Brufau assenyala complementàriament que “les inversions en R+D han de ser importants. No obstant això, el que és fonamental és l’eficiència d’aquestes inversions. El costum de mesurar l’R+D per la despesa i no pels resultats assolits no ajuda a l’eficiència”. El sector demanda professionals altament qualificats com a conseqüència de l’alt component científic i la forta competitivitat. Així, el volum de llicenciats, enginyers i directius és molt elevat (72%), principalment titulats en enginyeria. Atenent a l’activitat professional, un 25% es dedica a la recerca i el desenvolupament de nous projectes i elements, mentre que un 59% s’ocupa de la producció. Amb referència a les indústries que es poden veure implicades en paral·lel a l’evolució del sector aeronàutic, Iñigo Gurrea destaca que

AERONÀUTICA

ESPAI

VOLUM D’ACTIVITAT

Mil M €

0,7 Mil M €

LLOCS DE TREBALL

7,6

40.297 Treballadors

3.384

INNOVACIÓ

9,5%

Treballadors

12%

De la facturació s’inverteix en R+D+i

PRODUCTIVITAT

2,5

2,8

Més productiva que la mitjana espanyola

EXPORTACIÓ

85%

De la facturació

“en el sentit més ampli, el sector de l‘aeronàutica està relacionat amb indústries que van des del turisme a la ciència de materials”. Pel que fa al desenvolupament i la fabricació d’aeronaus a Catalunya, apunta que “tenim fabricació de components metàl·lics mecanitzats, compòsits, motors elèctrics, sensors de diferents tipus, sistemes electrònics, tèxtils, quantitats increïbles de línies de codi, cablejats, línies de muntatge automatitzades... La diversitat d’indústries implicades és molt alta”.

74%

De la facturació

Catalunya, doncs, té el repte de mantenir el creixement de manera sostinguda. Segons Antoni Ma. Grau, per aconseguir-ho, “disposa de grans centres tecnològics i de recerca, així com d’una xarxa de formació i investigació d’alt nivell —reconeguda internacionalment i amb gran capacitat de recerca i desenvolupament—, que garanteixen un capital humà i tecnològic ajustat a les necessitats del segment aeronàutic i espacial a escala local, nacional i internacional”. 

TECNOLOGIA

FULLS DELS ENGINYERS / 17

 Innovació

L’alta tecnologia i l’enginyeria multipliquen el rendiment esportiu

Fa anys que l’enginyeria, la informàtica i la medicina, entre altres branques científiques, són al costat d’esportistes i entrenadors per estudiar el comportament del cos humà, els seu moviments i l’esforç de l’atleta durant la competició. Alhora, també s’avalua la idoneïtat dels materials, des de la càmera d’aire de les sabatilles al pes i composició del mànec d’una raqueta. En l’apartat de la salut, sobretot en l’esport d’elit, hi ha un control estricte de la nutrició i les rutines d’entrenament per aconseguir un rendiment òptim al moment de competir. Paral·lelament, l’esport també ha esdevingut un banc de proves perfecte per crear tot tipus de ginys de suport als esportistes. Un laboratori que desenvolupa projectes que, posteriorment, tenen aplicacions industrials a àmbits com el sector de l’automòbil, la biomedicina o les aplicacions mòbils.

Watlicam, la càmera “sincronitzada”

bans de l’aparició d’aquest innovador aparell, els vídeos aquàtics en esports com la natació sincronitzada havien d’escollir entre gravar sota l’aigua o bé per sobre de la vista de l’aigua. Fins aquest moment només les elits tenien accés a aquest tipus d’imatges utilitzant alguna de les tres càmeres instal·lades a diferents Centres d’Alt Rendiment (USA, Japó i CAR de Sant Cugat). L’aparició al mercat de Watlicam socialitza la tecnologia aplicada a l’esport, tot integrant aquests dos punts de vista en una imatge perfectament definida, el que la converteix en l’eina ideal per als esportistes aquàtics. Permet als entrenadors veure per sota i per sobre de la línia de flotació de la piscina en una sola imatge. Les imatges romanen netes malgrat les ones i els efectes de l’ondulació de l’aigua. La tecnologia de gamma alta utilitzada garanteix que tant les vistes horitzontals de la línia de flotació es mostrin igualment sense cap retard en Full HD. Es tracta de la primera cà-

mera completament mòbil al món: es pot instal·lar i desmuntar en qüestió de segons. Ajuda a escurçar el procés d’aprenentatge, ja sigui per a principiants o avançats nedadors, fet que estalvia i facilita la comunicació entre els nedadors i entrenadors. La capacitat de transmetre l’enregistrament en alta definició instantàniament a qualsevol tauleta, smartphone o portàtil a través de wifi, permet als esportistes veure en temps real les seves evolucions tècniques. Com més curt sigui el temps transcorregut entre l’execució i la correcció millor és la comprensió. La visió immediata proporcionada per la càmera escurça dràsticament aquest retard i evita repeticions i explicacions complexes. La Watlicam neix de la mà de l’entrenadora de natació sincronitzada Bet Fernández, antiga ajudant d’Anna Tarrés a la selecció estatal, i de Marc Arañó, el dissenyador industrial que la va fer possible. Actualment és una eina imprescindible en el món dels esports aquàtics, com la natació en piscina, la natació sincronitzada o el waterpolo. 

El substitut de l’entrenador

X-SWIM, desenvolupada per enginyers, científics i programadors informàtics, treballa amb una tecnologia en base a l’internet de les coses que permet que els entrenaments de natació siguin més efectius. El producte actua com un entrenador personal i aconsella l’usuari presentant els millors moviments a l’aigua a través de sensors i d’una aplicació mòbil. És la primera solució tecnològica per a nedadors basada en l’optimització personalitzada de l’entrenament.

L’aplicació té per objectiu oferir la tecnologia més avançada al servei del món de la natació per millorar el rendiment dels atletes i ajudar-los a practicar amb uns entrenaments més interessants a partir de diferents reptes. El producte també forma part de l’IQS Tech Factory. Actualment, la tecnologia treballa amb diversos clubs d’alt nivell com el Fasttriatlon Club Barcelona. A més, rep assessorament d’experts en estratègia de negoci, màrquieting, desenvolupament del producte i natació. 

 L’anàlisi

RICARD AIGUABELLA Senior Aerodynamicist de l’equip SAHARA FORCE INDIA de F1 TEAM. Enginyer industrial

La Fórmula 1, enginyeria punta

i hi ha un esport especialment relacionat amb l’enginyeria és la Fórmula 1. El motor i la transmissió d’un monoplaça de la F1 compta amb la maquinària més desenvolupada del planeta i la competència per tenir el millor motor de l’engraellat és molt intensa. És per això que la categoria sempre s’ha caracteritzat per l’aplicació de la tecnologia i els mètodes d’enginyeria més avançats del moment. A més, la indústria de la Fórmula 1 cada any produeix alguns dels avenços en enginyeria automobilística més interessants del planeta i es converteix en una font d’innovació i disseny amb aplicacions realment útils, des de tecnologia espacial, mèdica o l’entreteniment. Així contribueix al progrés i el benestar de la societat. Enguany, la Federació Internacional d’Automobilisme (FIA) ha posat en marxa un nou reglament que afecta fonamentalment l’aerodinàmica, els difusors, els pneumàtics i els motors. El 2017, serà un any de modificacions dràstiques en el reglament tècnic que ja es veuen reflectides en el disseny i grandària dels cotxes. Els objectius del nou reglament són aconseguir monoplaces més espectaculars visualment, reduir en cinc segons el temps per volta per diferenciar-se de la resta de categories, fer més emocionant el Mundial, posar més al límit els pilots per forçar més errors i alliberar el desenvolupament del motor. Els enginyers hem analitzat el reglament i hem desenvolupat el cotxe amb pràcticament un any d’antelació. Primerament, un grup reduït d’enginyers es centra en l’arquitectura del nou cotxe (mentre la resta segueix treballant amb el cotxe de l’any anterior), i al cap de dos o tres mesos s’uneix tot el grup. Els recursos (limitats) s’enfoquen a aconseguir sempre el màxim rendiment de velocitat a la pista. Per tant, cada dia es prenen decisions per optimitzar el nombre de peces a desenvolupar i analitzar, així com el temps necessari per provar-les en el túnel del vent i fabricar-les per provar al circuit. Evidentment, com a esport de competició, no només es tracta de fer-ho bé, sinó també de fer-ho millor que la resta. Així, moltes vegades se sacrifica la precisió o rigor del desenvolupament per tenir més quantitat de millores amb el mínim temps possible. Cal tenir en compte que totes les peces que integren un monoplaça tenen efecte aerodinàmic: des de la suspensió fins al casc del conductor. Finalment, és interessant destacar la importància cada cop més determinant de disposar de tota la informació possible que ajudi, en tot moment, a prendre les decisions oportunes: ordinadors, dades de telemetria instantànies, geoposicionamient, dades creuades durant la carrera... 

FULLS DELS ENGINYERS / 17

10 cm

El coixí intel·ligent d’Isidre Esteve

a Fundació Isidre Esteve, amb el suport de Josep M. Lloreda, propietari de la firma de Canovelles KH7 i amb la col·laboració amb l’Hospital Vall d’Hebron, el Centre d’Alt Rendiment de Sant Cugat, l’empresa de l’automoció DOGA i Mengibar SA, han creat un coixí intel·ligent que millora els prototips dissenyats fins al moment, amb l’objectiu d’evitar úlceres per pressió en persones amb problemes de mobilitat reduïda. Els productes que es fabricaven anteriorment limitaven els usuaris a un ús màxim continuat de vuit hores. El nou coixí impulsat des de la Fundació Isidre Esteve permet recolzar-s’hi fins a setze o divuit hores sense risc de patir una úlcera per pressió. L’èxit de la proposta es basa en el mecanisme d’inflat i desinflat automàtic del coixí que fa variar les pressions segons la zona,

fet que assegura la relaxació i el bon estat de la pell. Així, el pilot Isidre Esteve pot estar assegut davant del volant d’un vehicle de competició durant setze hores sense necessitat de descansar ni reposicionar-se. Aquestes prestacions van permetre-li competir a l’edició d’aquest any del Ral·li París Dakar, una dècada després d’haver-lo disputat en motocicleta, just abans de patir una lesió medul·lar. L’experiència va ser tan positiva, que l’equip del pilot d’Oliana repetirà en l’edició de l’any que ve. El coixí intel·ligent està format per vuit zones programables alimentades elèctricament a través d’una centraleta connectada al sistema motriu. Cadascuna està controlada per dues electrovàlvules i dos sensors de pressió amb un programari que gestiona cada zona. Aquesta centraleta regula el cabal d’aire de la bomba per mantenir el rang de pres-

www.fullsdelsenginyers.cat

1 - COIXÍ INFLABLE Dividit en 8 grups d’alveols. Cada grup es pot programar independentment. 2 - BATERIA EXTERIOR Connectada a la caixa de màquines. No representada en aquesta figura. 3 - CAIXA DE MÀQUINES Allotja el compressor, el control electrònic programable, les vàlvules d’inflat/ desinflat de cada grup i els accessoris. 4 - TUB DE CONNEXIÓ Flexible. Recull les 8 conduccions que van als diferents grups.

45 cm

40 cm

4 sions de manera que l’aire que circula a través del coixí sempre és nou i fresc. Aquest fet permet que no se n’incrementi la temperatura durant l’ús. El sistema es pot adaptar a les necessitats concretes de cada persona ja que treballa amb el mínim de pressió possible a cada zona. Així es genera un moviment continu i aleatori que afavoreix el rec sanguini del teixit que pressiona i l’alleugereix sense necessitat que el cos es mogui. 

1 6

5 3 4

1 - DISPLAY I COMANDAMENTS 2 - CONTROL ELECTRÒNIC PROGRAMABLE Controla les vàlvules per aconseguir el mapa de pressions adient per a cada grup d’alveols. 3 - DISTRIBUIDOR PNEUMÀTIC Bloc on es munten les electrovàlvules d’inflat/desinflat de cada grup. 4 - FILTRE D’AIRE Per protegir el compressor de la pols. Amb cartuxt recanviable. 5 - COMPRESSOR Subministra aire comprimit al distribuïdor. 6- CONNEXIÓ AMB COIXÍ

DrSails, de l’IQS als Jocs Olímpics

rSails és una línia de productes que ha desenvolupat el Grup d’Enginyeria de Materials (GEMAT) de l’Institut Químic de Sarrià (IQS)-Universitat Ramon Llull per ser aplicat directament sobre les veles. Es tracta d’un adhesiu de reparació específic, sigui quin sigui el teixit de base, que ha revolucionat el sector nàutic gràcies a les seves prestacions tècniques. L’aplicació és ràpida, flexible, estructural i satisfà les necessitats en les condicions més exigents. El producte és idoni per efectuar reparacions en condicions extremes, fins i tot sota l’aigua, al marge de treballs i reparacions normals. DrSails va néixer com a empresa derivada de l’IQS, aprofitant l’opor-

tunitat de desenvolupar R+D+i aplicat a la navegació d’alt rendiment i treballant braç a braç amb regatistes transoceànics de renom, que van aportar l’experiència i el coneixement perquè la sinergia indústria-universitat es desenvolupés eficaçment. L’empresa ha ampliat la gamma d’adhesius d’altes prestacions amb el nou mini pocket d’un sol ús i el de gran format: DrSails 400 multiús per a l’àmbit industrial. Paral·lelament, Sailiing Technologies R+D Group està desenvolupant diversos projectes centrats en objectius concrets de disciplines que van des de nous materials fins a la generació d’energia a bord, ja que la transversalitat de les tecnologies desenvolupades permet obrir nous mercats de manera simultània. 

El Barça presenta el projecte Innovation Hub

l Futbol Club Barcelona va presentar recentment el projecte Innovation Hub, amb el qual busca concentrar el coneixement que atresora en tots els àmbits de l’esport per aplicar-lo a diferents iniciatives socials. El comissionat del projecte, el Dr. Jordi Monés, va explicar durant la presentació que el Barça Innovation Hub se sustenta sobre quatre pilars: “adquirir coneixement dels millors, generar coneixement per a nosaltres mateixos, explotar i difondre’l i, en darrer terme, dipositar-lo en aplicacions pràctiques” que reper-

cuteixin en la societat. Segons Monés, “el món de l’esport ha adquirit una dimensió transversal i de gran complexitat perquè integra diferents indústries, sectors de negoci i àmbits d’actuació”. El Barça Innovation Hub se centrarà en cinc aspectes bàsics: tecnologia, medicina, rendiment esportiu, esports d’equip i ciències socials. La idea és mantenir “l’excel·lència esportiva i el lideratge, sobrepassar els límits del coneixement esportiu, compartir el coneixement amb la propera generació de professionals de l’esport en general i construir el futur de la indústria de l’esport”, considera l’entitat blaugrana.

Amb aquest projecte, el club vol formar un ecosistema que impulsi el coneixement i la innovació. També pretén atreure talent per crear nous coneixements. productes i serveis, dels quals es puguin beneficiar els esportistes, els socis, els afeccionats i la societat en general. El Barça també vol treure profit del coneixement acumulat durant dècades en temes de salut, nutrició, activitat esportiva d’alt rendiment, patrocini, entorn digital i tots aquells aspectes relacionats amb l’esport d’elit i l’impacte social que genera. 

COEIC / AEIC

FULLS DELS ENGINYERS / 17

 COEIC/AEIC: Aquesta secció recull la veu dels instruments a disposició dels enginyers industrials i de les institucions i entitats que vetllen pels professionals.

Els EIC es mostren preocupats per la pobresa energètica i s’ofereixen a col·laborar per eradicar-la L’Associació/Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya manifesta la seva preocupació pel notable augment de persones i llars en condicions molt precàries que impedeixen alguns ciutadans disposar dels bens bàsics imprescindibles per a una vivència sana i mínimament confortable.

a solució del problema incumbeix a les administracions (Govern espanyol, Govern de Catalunya, ajuntaments i diputacions), a les empreses energètiques i a les organitzacions que de forma voluntària i altruista ajuden en aquest tema. Els EIC creuen que per fer-hi front, en primer lloc, cal identificar de forma clara les persones que potencialment es troben en situació de risc. Exposen que, entre altres criteris rellevants, la ponderació s’hauria de basar en aspectes com el nivell de renda econòmica, la situació familiar, els riscos específics per malaltia, la minusvalidesa. Aquests criteris caldria que els marquessin objectivament les administracions i, especialment, aquelles institucions més properes a la població. La identificació, segons el col·lectiu de l’enginyeria, ha d’articular-se d’acord amb una informació que, alhora, permeti identificar i crear un re-

gistre de persones vulnerables classificades per la gravetat de la seva situació sense deixar de garantir-los la confidencialitat. Basant-se en aquests criteris, i tal com indiquen les directives de la Unió Europea, s’ha de crear un registre d’accés restringit per a aquelles entitats que precisin la informació per a la gestió d’aquest problema. Així mateix, cal establir els criteris, eines i recursos per tal de gestionar de forma acurada aquest registre i facilitar la seva actualització periòdica. Els enginyers entenen que correspon tant a l’administració com a les empreses proveïdores (d’energia elèctrica o de gas en les diferents modalitats) establir uns sistemes tarifaris adequats als diferents graus de gravetat de pobresa energètica. També els correspon regular els lapses de temps en les actuacions de les incidències per adequar-los a la condició de vulnerabilitat dels usuaris afectats. Aquest sistema tarifari hauria de contemplar i in-

cidir sobre tots els components que conformen el preu final que s’acaba repercutint al client. Els EIC també suggereixen la creació d’un un fons econòmic per atendre aquells casos on l’aplicació del sistema tarifari especial fos insuficient en el qual haurien de participar els governs i s’hi podrien sumar les empreses proveïdores. Paral·lelament, el Col·legi apunta que és impres-

cindible l‘adopció de mesures de caràcter tècnic dirigides a disminuir el consum d’energia, sense reduir-la o, fins i tot millorant-ne l’eficàcia, mitjançant actuacions que augmentin l’eficiència de l’ús energètic com la millora dels aïllaments dels edificis, els usos adequats dels dispositius energètics, etc. En aquest sentit, l’Associació/Col·legi d’Enginyers Industrials es posa a disposició

de totes les parts implicades per col·laborar tant en el desenvolupament de les mesures que proposa com en l’estudi i elaboració de propostes concretes per millorar els hàbits i formes de consum, especialment en el que fa referència a l’eficiència energètica, a les energies renovables i a les possibilitats de contractació dels serveis energètics. 

II FÒRUM

INDÚSTRIA

4.0 2 DE JUNY 2017 ESPAI ENDESA · BARCELONA WWW.FORUMINDUSTRIA40.CAT

CONSELL D’IMPULS DEL PREMI INDÚSTRIA 4.0

PROMOTORS

COL·LABORADORS

Reinventa’t Diada de l’Enginyer 2017 7 de juny de 2017 La Cúpula Centre Comercial Les Arenes

FULLS DELS ENGINYERS / 17

www.fullsdelsenginyers.cat

 AEIC / COEIC

 Jornades

Com serà el sector elèctric del futur? El gran canvi que patirà el sector del futur es centrarà en el rol de l’usuari, “que passarà de ser un element passiu a una part central i activa del sistema elèctric”. Així ho va indicar el director general d’Energia, Mines i Seguretat Industrial de la Generalitat de Catalunya, Pere Palacín, durant la jornada “Com serà el sector elèctric del futur?” celebrada a l’Auditori Pompeu Fabra de la seu dels EIC. Palacín, també va ressaltar la importància de les noves tecnologies com a elements importants de canvi.

Tota la informació sobre formació dels EIC i l’agenda d’actes a www.eic.cat

UPDATE FORMACIÓ CONTÍNUA Marcatge CE. Nou marc legislatiu 03/05/2017 · Presencial · Seguretat i medi ambient Innovació i creativitat: com incorporar-los en el nostre dia a dia a l’empresa 04/05/2017 · Presencial · Gestió i habilitats directives BIM: Especialització en Autodesk® Revit® MEP 2016 08/05/2017 · Presencial · Enginyeria Elaboració de projectes elèctrics de baixa tensió 08/05/2017 · Presencial · Enginyeria

Gestió de projectes. Guia PMBOK v5 i preparació a l’examen PMP (PMI) 08/05/2017 · Presencial · Enginyeria

avier Cordoncillo, responsable dels grups de treball Smart Grids i Regulació dels EIC, va introduir la presentació de l’estudi MIT-Universidad de Comillas “The Utility of the Future”, que va dur a terme Tomás Gómez San Román, professor de l’Institute for Research in Technology i membre del Comitè d’Experts del projecte, i Rodolfo Martínez, head of infrastructure regulation Global Regulation d’Iberdrola. Tots dos van coincidir a destacar dues característiques clares del canvi de paradigma en el sector elèc-

tric. “Cal eliminar les emissions de carboni i seguir apostant per un sector menys centralitzat, així com l’existència d’un mesurador que registri l’energia en funció del temps. El cost de l’energia ha de dependre del punt on ens connectem a la xarxa elèctrica” va apuntar Gómez San Roán. El professor va afegir alguna de les tendències que marquen el futur del sector elèctric com “la disminució del preu d’elements com les bateries elèctriques i la il·luminació led: 60% i 90%, respectivament, més barates en els últims anys”. Per la seva banda, Rodolfo Martínez, que va desenvolupar l’impac-

te de l’estudi del MIT a la indústria, va destacar “la necessitat d’una revisió completa de les tarifes” i va afegir un altre requeriment de gran importància: “la reforma de la regulació per aprofitar l’oportunitat que ofereix al distribuïdor la digitalització i els recursos distribuïts”. També va remarcar la rellevància d’apostar per instal·lacions fotovoltaiques i d’emmagatzematge a gran escala amb l’objectiu d’aconseguir millors resultats econòmics. “Estem en una transició energètica,” va assenyalar, “també en l’àrea de la distribució de l’electricitat”. 

UPDATE FORMACIÓ CONTÍNUA

Elaboració de projectes de control de soroll i aïllament acústic 09/05/2017 · Presencial · Seguretat i medi ambient Sistemes ciberfísics aplicats a la indústria 4.0 10/05/2017 · Presencial · Tecnologies emergents Enginyer comercial. Tècniques de venda 11/05/2017 · Presencial · Gestió i habilitats directives Auditoria i validació d’instal·lacions d’energia solar tèrmica mitjançant simulació dinàmica 15/05/2017 · Presencial · Energia ROS. Entorn de desenvolupament de software de robots 17/05/2017 · Presencial ·

Introducció a la gestió del manteniment Operacions

12/05/2017 · Presencial · Enginyeria

13/06/14

Subscriu-te a la

8.51

EN PETI

15 20

00 - 2015

PA I S

ANYS

FONAM

i accedeix a tots els continguts

a www.fullsdelsenginyers.cat

Energy metrics 26/05/2017 · Presencial · Energia Direcció de projectes d’enginyeria 30/05/2017 · Presencial · Enginyeria Robots col·laboratius. Nou paradigma en els processos industrials 31/05/2017 · Presencial · Tecnologies emergents Aspectes tècnics de seguretat de màquines 01/06/2017 · Presencial · Seguretat i medi ambient Direcció estratègica per valors 01/06/2017 · Presencial · Gestió i habilitats directives Normativa de seguretat per a robots col·laboratius 07/06/2017 · Presencial · Tecnologies emergents Competència emocional de l’enginyer. Intel·ligència emocional 08/06/2017 · Presencial · Gestió i habilitats directives

Ruixadors automàtics Seguretat i medi ambient

Reglament d’instal·lacions en edificis. RITE Enginyeria

PETITS ESPAIS

Reunions productives: 10 claus per optimitzar la seva gestió, durada i resultats 25/05/2017 · Presencial · Gestió i habilitats directives

ESPECIALS EN

NEWSLETTER

Big data. Competint amb dades a l’era del big data 24/05/2017 · Presencial · Tecnologies emergents

FONAMENTS

CMY

Tècniques avançades de negociació 18/05/2017 · Presencial · Gestió i habilitats directives

NOVETAT: CURSOS ONLINE

INTRODUCCIÓ ALS SECTORS AERONÀUTIC I DE L’ESPAI AAFF 2PE 195*66.pdf

Tecnologies emergents

Treballem en condicions molt estrictes d’espai

Màxima classificació com a contractista d’obra per l’administració amb categoria K02E de “Sondeos inyecciones y pilotajes”, i la categoria K01D de “Cimentaciones especiales”. Membre protector de l'associació de consultors d'estructures.

Visita’ns a ww

Empresa adherida al Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya Membre de l'Associació d'Amics de la UPC Associació d’Amics de la UPC UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA

w.2pe.biz

93 763 26 99 / 660 484 072. 2pe@2pe.biz / Av. Maresme 9. 08396 Sant Cebrià de Vallalta.

ENTREVISTA

FULLS DELS ENGINYERS / 17

“Cal més interacció entre recerca, start-ups i empresa establerta” ORIOL PASCUAL, DIRECTOR DE L’IQS TECH FACTORY. Va començar la carrera professional en el camp de la sostenibilitat a Philips Corporate Sustainability Office, a Eindhoven, i més tard es va traslladar al líder mundial en serveis relacionats amb la sostenibilitat (medi ambient, salut, seguretat, risc, serveis de consultoria i serveis socials) Environmental Resources Management. Més tard, va exercir d’investigador a la Delft Technical University en el camp del disseny ecològic i va treballar com a desenvolupador de negocis a l’empresa danesa Enviu. Com a desenvolupador, el 2007 va ser nomenat responsable de dissenyar i establir la incubadora d’empreses de tecnologia neta Dnamo a Rotterdam. Darrerament, ha liderat el projecte únic i innovador “La casa de les idees”, un procés obert d’innovació per a la ciutat de Barcelona amb més de 1.000 participants i 100 propostes rebudes.

TEXT I FOTO: FERRAN SARDANS

L’

IQS Tech Factory va néixer el març del 2015. Ja fa més de dos anys... Efectivament, el centre d’activitat emprenedora de l’IQS —l’únic d’emprenedoria industrial de l’estat— ja té dos anys de vida. Des de la creació, hem treballat per contribuir al desenvolupament industrial convertint tecnologies innovadores i de base cientificotècnica en oportunitats de negoci. Som un generador d’indústries transformadores d’alt valor afegit i estem especialitzats en set àmbits. Quins són? Nous materials, robòtica, portables, salut, biotecnologia, energia i medi ambient, i tècniques industrials avançades. Les ciències de la vida (dispositius mèdics, instrumentació quirúrgica, instrumentació de laboratori, pròtesis...) són el sector més rellevant, amb el 40% del total dels projectes. Quin és el balanç d’aquests primers anys? Hem promogut l’emprenedoria i proporcionat suport a persones que han decidit crear empreses tecnològiques prometedores. L’IQS els ofereix assessorament en aspectes com la definició del model de negoci, l’accés a finançament públic i privat, l’estratègia de creixement, la connexió amb la indústria o l’assignació de mentors amb experiència empresarial. Actualment, l’IQS Tech Factory ofereix assessorament a més de 40 emprenedors i a un total de 21 start-ups que tenen almenys un prototip funcional, una patent i un equip al darrere. Un 34% són spin-offs de l’IQS i un 66% sorgeixen de fora de la universitat. Tots

els projectes han generat, durant el 2016, 110 llocs de treball i han mobilitzat 14,9 milions d’euros. No és pas poc... El balanç és molt positiu. A més, en aquests anys de consolidació, el centre ha signat un total de deu acords de col·laboració amb actors destacats de l’entorn com la gestora de fons d’inversió independents, Encomenda Venture Capital o Bellavista, una companyia d’assessorament tecnològic, econòmic i legal, per convertir-se

“Donem suport a projectes científics o tècnics que han desenvolupat un producte o una tecnologia nova i que dominen molt el camp de treball, però els manca suport per definir el model de negoci o la comercialització del producte.” en un punt d’enllaç entre la innovació desenvolupada en centres d’investigació, les empreses emergents i les necessitats de la indústria establerta. També organitzem, setmanalment, tallers formatius, activitats i esdeveniments amb actors destacats de l’ecosistema emprenedor que contribueixen a augmentar una comunitat que ja disposa de 4.000 persones. Quines característiques han de

tenir els projectes que acolliu? Poden ser tan spin-offs de l’IQS com projectes que vinguin de fora, que són la majoria. L’únic requisit és que siguin projectes d’àmbit cientificotècnic de caràcter industrial. Normalment són científics o tècnics que han desenvolupat un producte o una tecnologia nova i que dominen molt el camp de treball, però els manca suport per definir el model de negoci, la comercialització del producte, la protecció… Quines són els projectes més destacats? No és fàcil seleccionar-ne només alguns. Podríem destacar Sagetis Biotech, una empresa del sector biotecnològic que es dedica al desenvolupament de tecnologies d’alliberament de fàrmacs aplicades a la teràpia gènica, o Panakeia, una start-up que treballa en l’elaboració de solucions a partir de l’internet de les coses dirigides a la indústria de la salut i ha creat el primer glucòmetre personal connectat amb el metge. En l’àmbit mèdic, destaquen Servocad Microtronics (el primer producte és un aparell de laparoscòpia amb un capçal capaç de bascular 180 graus) i New Born Solutions, companyia creadora de Neosonics, un dispositiu mèdic no invasiu que detecta la meningitis en els nounats i redueix significativament la necessitat d’haver de fer puncions lumbars. També cal destacar Tractivus, especialitzada en la creació de stents traqueals 100% personalitzats i amb propietats bioactives. Finalment, m’agradaria anomenar Hydrokemós, creadora de la primera tecnologia de desnitrificació que permet la potabilització d’aigües contaminades per nitrats a molt baix cost i sense generar residus.

“El múscul industrial del país és molt potent. Hi ha molt talent, gent molt ben formada, a costos molt competitius i tenim una posició única per liderar la innovació industrial a Europa”. L’IQS inverteix econòmicament en els projectes? Ajudem els emprenedors a cercar finançament, ja sigui per via pública (subvencions estatals o europees) o mitjançant inversió privada a càrrec de business angels, family office o fons d’inversió corporatius. De moment, no tenim un instrument de finançament propi, però abans de l’estiu presentarem una xarxa pròpia de business angels de caràcter i focus industrial. Va treballar deu anys a Holanda, als serveis corporatius de Philips a Eindhoven. Què li falta a Catalunya per tenir un ecosistema emprenedor i tecnològic com el dels països nòrdics? A Catalunya es fa molta feina i molt bona. Tenim una llarga i sòlida història i trajectòria industrial. Som pioners en indústria transformadora en el sector de la salut, farmacèutic, de dispositius mèdics... El múscul industrial del país és molt potent. Hi ha molt talent, gent molt ben formada, a costos molt competitius i tenim una posició única per lide-

rar la innovació industrial a Europa. Tanmateix, encara hi ha un gap entre la recerca i l’aplicació industrial. Aquesta veta de mercat. malauradament, hi és. Des de l’IQS Tech Factory el volem omplir. A Catalunya, hi ha una gran contribució cientificotècnica. L’1% del coneixement científic mundial es produeix a Catalunya i el 50% del nostre PIB prové de l’anomenada nova indústria: la suma entre indústria productiva i els serveis associats. Des de la Tech Factory treballem per fer disminuir l’esglaó entre recerca i indústria. Cal una recerca més orientada i aplicada al mercat i més interacció —fluida i dinàmica— entre recerca, start-ups i empresa establerta. La indústria 4.0 ha suposat un canvi paradigma. S’està imposant l’automatització i la digitalització? La indústria 4.0 suposa una gran oportunitat. Implica més eines i tecnologies que ajudin a ser més productius, a fer més amb menys recursos i de manera més eficient. És una oportunitat clara. Hi ha la discussió sobre si això implicarà la destrucció d’alguns llocs de treball. Com en tota nova tecnologia, certes feines manuals quedaran obsoletes i, per contra, es generaran noves oportunitats i nous llocs de treball. Si el balanç final serà positiu o negatiu no ho sap ningú. El que sabem segur és que fa augmentar la productivitat, la qual cosa vol dir augmentar la riquesa. La gent cada cop haurà de dedicar menys esforç per produir més. És bo per a l’economia. Implicarà replantejar nous models i el paper del treballador. Suposa reptes, però al cap i a la fi és una bona oportunitat. 