Fulls dels enginyers 18 juny 2017 by Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya

ESPAI BARÇA Els EIC signen un conveni per col·laborar amb el FC Barcelona

EFICIÈNCIA ENERGÈTICA Jornada sobre l’estalvi en diferents sectors industrials

ENTREVISTA A VANESSA REQUENA Cap del Gabinet de Direcció d’AENA a l’Aeroport de Barcelona

PÀG.10

PÀG.11

PÀG.12

Visita www.fullsdelsenginyers.cat i accedeix a tots els continguts

FULLS DELS ENGINYERS 18/ JUNY 2017

El diari dels Enginyers Industrials de Catalunya

 TEMA DEL MES

Revolució tecnològica a la producció agroalimentària PÀG.06 // El sector agroalimentari encara reptes importants de cara al futur. El principal és afrontar l’increment de la demanda mundial d’aliments. Segons les previsions, l’any 2050, caldrà augmentar l’oferta un 60% per satisfer les necessitats d’un planeta poblat per 9.000 milions de persones. La producció d’aliments es basa en l’explotació de recursos naturals com la terra i l’aigua. Uns recursos cada cop més escassos i amenaçats per les afectacions mediambientals. El sector ha de créixer, però els processos productius s’hauran d’harmonitzar amb l’entorn i, sobretot, caldrà reduir dràsticament les pràctiques contaminants. En tots aquests processos, la tecnologia juga un paper clau. L’objectiu és obtenir aliments d’alta qualitat per al conjunt de la població mundial, maximitzant la producció, sense perdre les essències naturals i a un preu just. 



OPINIÓ // PÀG.03

“El congrés és un reclam que contribueix a l’economia catalana i una oportunitat de degotejar la tecnologia acadèmica al terreny empresarial”

ORIOL MARTINEZ, PRESIDENT DE LA COMISSIÓ D’INDÚSTRIA QUÍMICA DE L’AEIC / COEIC

 CONSTRUCCIÓ

 TECNOLOGIA

La indústria 4.0 genera avantatges a la Bona salut de les empreses dedicades petita i mitjana empresa a la tecnologia biomèdica PÀG 04 // Les patronals de les pimes engeguen el programa “+Pime Indústria 4.0” perquè les empreses es puguin beneficiar de l’augment de la competitivitat que comporta l’aposta tecnològica i la integració de capacitats digitals i industrials en el processos productius. Paral·lelament, la Comissió Indústria 4.0 dels Enginyers Industrials de Catalunya impulsa el II Fòrum Indústria 4.0 i el “Premi Indústria4.0” amb l’objectiu de contribuir a difondre’n els avantatges i una font d’oportunitats per a la indústria catalana. 

PÀG 05 // Amb 160 milions d’euros generats durant els últims dos anys, Catalunya se situa entre els quatre centres europeus més importants. La facturació de les empreses de la BioRegió, de 16.000 milions d’euros, contribueix en un 7,4% al PIB català. Cada cop són més les companyies que treballen en tecnologies que aporten solucions per al sector sanitari i assistencial en els àmbits de la realitat virtual, la intel·ligència artificial, la nanotecnologia, la impressió 3D, la medicina regenerativa, la robòtica, les TIC, els sensors i l’internet de les coses. 

“No és una bona pràctica menysprear l’existència dels harmònics o no mesurar-los, especialment en entorns electrònics o de comunicacions” JOSEP MARIA MONTAGUT, COORDINADOR DEL GRUP DE TREBALL DE POWER QUALITY DE L’AEIC / COEIC

OPINIÓ

FULLS DELS ENGINYERS / 18

 L’anàlisi

 Editorial

Catalunya acull un dels clústers agroalimentaris més importants d’Europa i alberga empreses punteres en gestió de tots els processos de la cadena productiva

Màxima qualitat des del camp a la taula

a una pila d’anys, la pagesia i els ramaders catalans van començar a mancomunar serveis i generar les primeres economies d’escala col·lectivitzant despeses que repercutien en l’augment de la productivitat i, òbviament, dels guanys. Històrics, doncs, són els sectors vitivinícola, fruiter, ramader o d’embotits, així com la consolidació d’empreses de transformació, envasat i distribució d’aliments. A la tradició, en les últimes dècades, s’hi ha afegit l’impacte tecnològic i, més recentment, la necessitat d’oferir productes més naturals, més ecològics i sorgits de processos més sostenibles. Això sense perdre la capacitat de negoci, posicionar i consolidar marques i dimensionar correctament la indústria per no perdre competitivitat. L’objectiu és no perdre la qualitat de la matèria primera en la cadena productiva i fer valdre la tasca dels productors que, tot i haver mecanitzat alguns processos, volen conservar les essències de la terra en el producte. Per no perdre el tren i afrontar els reptes futurs, el Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca, aposta per la innovació en el sector i la màxima professionalització de tots els processos. Per aquest motiu, l’administració catalana i la resta d’institucions relacionades amb la indústria alimentària malden per acostar a tots els agents (tant petits productors, com pimes i grans empreses) instruments i serveis per activar l’R+D (motor de tota innovació), de formació, capacitació i transferència de coneixement. En tot plegat, la importància de l’enginyeria és essencial. Principalment com a optimitzadora de processos productius i catalitzadora de l’avenç tecnològic. La quarta revolució industrial cada cop fa més transversal la transferència de coneixement i la vertebració de sistemes que, mitjançant les xarxes, aglutinen l’enginy i la funcionalitat de sistemes mecànics, constructius, industrials, químics, electrònics, informàtics, etc. Per aquesta raó, l’organització conjunta, per segon any consecutiu, del Fòrum Indústria 4.0 entre professionals de l’enginyeria industrial, informàtica, de telecomunicacions, d’agrònoms i civil del nostre país suposa un pas importantíssim cap a una nova concepció de l’enginyeria com un tot d’intercanvi constant d’idees, coneixements i projectes destinats a transformar la nostra quotidianitat. 

MIQUEL AGULLÓ I GIAN-LLUÍS RIBECHINI Enginyers Industrials. Comissió de Gestió Empresarial de l’Associació/Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya

Una visió de l’assignatura pendent de la protecció de la propietat industrial

L’

1 d’abril passat va entrar en vigor la renovada Llei 24/2015, de 24 de juliol, de patents, vint mesos després de l’aprovació parlamentària. Una llei en la qual es van incloure diverses esmenes proposades des de la Comissió de Gestió Empresarial dels EIC. Un fet que no deixa de ser sorprenent és que el reglament es va aprovar en el Reial Decret 316/2017, de 31 de març i es va publicar al BOE del mateix dissabte 1 d’abril (el dia en què també entrava en vigor la llei). Amb aquesta legislació es pretén “simplificar i agilitzar la protecció de la innovació mitjançant patents i reforçar la seguretat jurídica.” Tanmateix, les dades de sol·licituds estatals de patents exposen una clara i preocupant tendència negativa iniciada l’any 2008 i que es va concretar amb un mínim de 2.849 sol·licituds l’any passat. Com que, amb la nova llei, és obligatori l’examen previ de novetat i activitat inventiva és molt probable que, en els propers anys, el nombre de sol·licituds tingui una caiguda important perquè, fins ara, més del 80%, es presentaven sense examen previ. D’altra banda, aquest any també hauria d’entrar en vigor la patent europea d’efecte unitari, una certificació amb efectes a tots els països adherits a la Unió Europea. En principi, l’Estat Espanyol no s’ha volgut adherir a la iniciativa

per motius lingüístics (ja que només hi haurà l’opció de presentar sol·licituds en tres idiomes: alemany, anglès o francès). No obstant això, considerem que aquest motiu no és defensable si s’analitzen les dades de sol·licituds que es fan des d’Espanya i la resta de països de llengua castellana. L’any 2016, les tramitacions davant de l’Agència Europea de Patents (EPO) per part d’aquests països va ser de 1.899 d’un total de 159.353 provinents de 129 països. Això suposa l’1,19% del total de patents potencials presentades a l’EPO. Pel que fa a les sol·licituds internacionals al PCT, l’any passat se’n van tramitar 2.257 d’un total de 232.642 procedents de 125 països. Una xifra que suposa el 0,97% del total mundial. Així, tant en les sol·licituds davant de l’EPO com en les tramitades al PCT, Espanya ocupa la dissetena posició del rànquing. Amb aquestes dades, es fa difícil defensar l’admissió del castellà com a quarta llengua per fer tramitacions a causa del poc pes que té en l’àmbit de la propietat industrial. Si es manté aquesta situació, això pot suposar un perjudici per a les empreses espanyoles que vulguin internacionalitzar la seva innovació i es vegin obligades a sol·licitar la patent a Espanya i, alhora, tramitar també l’europea d’efecte unitari en comptes de fer-ho una sola vegada per a tots els països signants del conveni. 

 Sonòmetre

 Altaveu

VANESSA REQUENA, Cap del Gabinet de Direcció d’AENA a l’Aeroport de Barcelona

“Un aeroport és una infraestructura que posa nerviosa a la gent. Treballem per millorar l’experiència del passatger durant el seu pas per l’aeroport”

La indústria encara pot estalviar més energia L’enginyeria Efiener va celebrar el desè aniversari amb un acte en el qual van intervenir representants de grans empreses industrials del país a la seu dels EIC. El debat es va centrar en la implantació de l’eficiència energètica d’acord amb els models d’estalvi fixats per les normatives nacionals i internacionals. Independentment del sector, el tema és candent i, malgrat els avenços per reproduir models de despesa semblants en instal·lacions amb dinàmiques de funcionament paral·leles, els industrials admeten que encara costa arribar a un consens sobre la necessitat d’estalvi energètic i la reducció d’emissions entre les diferents àrees d’una mateixa factoria.

EDITA: Associació/Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya AEIC President: Jordi Renom Vicepresident 1r: Jordi Guix Vicepresident 2n: Ricardo Granados Secretària: Olga Tomàs COEIC Degà: Jordi Guix Vicedegà: Pere Roca Secretari: Jordi Mas Demarcacions del AEIC-COEIC Girona: Joan Juanals i Jaume Masgrau

Prova pilot a escala europea d’un sistema robòtic per assistir les persones grans Un sistema en fase de proves al centre geriàtric Adolfo Montañá Riera vinculat a l’Hospital de Granollers, ajuda a buscar les ulleres, regular la llum o recordar el moment de prendre la medicació. RADIO forma part del programa marc Horitzó 2020 de la UE. Al marge d’actuar com a assistent, el robot està pensat per monitorar l’estat de salut de forma no intrusiva, recollint i analitzant dades que poden ajudar a diagnosticar malalties precoçment. Les proves també avaluaran si la domòtica pot ajudar les persones grans a viure independentment a casa seva o en centres residencials.

Lleida: Joaquim Llop Catalunya Central: Mireia Félix Tarragona: Lluís Maestre i Fernando Torres Delegació del Vallès: Francesc Figueras AEIC - COEIC Director general: Pere Homs Consell de redacció: Jordi Guix, Jordi Renom, Pere Roca, Jordi Vericat, Laura Ivern i David Pérezdolz Responsable de Comunicació: Eva Díaz Coordinació: Eva Díaz Col·laboradors: Francesc Soler, Eva Díaz, Lorena Farràs, Àlex Sánchez i Carles Claret Publicitat: Neus Barbosa Disseny i maquetació: Anna Carrió Edició i correcció lingüística: Carles Claret

Assecar la roba més ràpid i gastant un 70% menys d’energia Un equip de científics del Laboratori Nacional Oak Ridge de Tennessee, als EUA, en col·laboració amb General Electric (GE), ha descobert un mètode revolucionari amb ones acústiques d’alta freqüència que assequen la roba més eficientment i en la meitat de temps que les assecadores convencionals, que, a més, gasten molta energia. El nou sistema utilitza ones sonores en lloc de calor. La paret interna del tambor de la màquina compta amb unes plaques que converteixen els senyals elèctrics en vibracions seqüencials que sacsegen l’aigua que fa que els teixits estiguin molls.

Impressió: Vanguard Gràfic S.A. Dipòsit legal: B 26367-2015 ISSN: 2013-3332 Administració i distribució: Enginyers Industrials de Catalunya Via Laietana, 39 - 08003 Barcelona T: 933 192 300 / F: 933 100 681 a/e: fulls@mail.eic.cat Els articles signats no representen l’opinió dels Fulls dels Enginyers. D’acord amb la Política de protecció de dades de caràcter personal que tenen implantada el Col·legi i l’Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya, s’informa que, atès que l’anuari és un fitxer que té legalment atribuïda

la condició de font accessible al públic i vist que s’està emprant per a activitats comercials, s’explicitarà en el fitxer de manera destacada que dites dades no es podran utilitzar per a finalitats de publicitat o prospecció comercial. No obstant això, tenint en compte que aquest és un dret al qual els interessats poden renunciar, quan un col·legiat i/o associat així ens ho manifesti es farà constar en el fitxer que l’interessat ha informat del seu consentiment perquè s’usin les seves dades per a publicitat o prospecció comercial. Aquest consentiment s’ha de comunicar pels mitjans següents: per correu electrònic a lopd@eic.cat, per fax amb la referència LOPD al 933 100 681 o per escrit adreçat al Col·legi Oficial i l’Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya amb la referència LOPD a la Via Laietana, 39, 08003, de Barcelona.

FULLS DELS ENGINYERS / 18

www.fullsdelsenginyers.cat

 Notícies

 Opinió

Scutum crea una fàbrica per produir 10.000 motos elèctriques i 12.000 bateries anuals

ORIOL MARTÍNEZ Chairman Exhibition AICE Representative & CEO GasN2 President de la Comissió d’Indústria Química de l’AEIC / COEIC

El congrés de química més gran del món se celebra per primera vegada a casa nostra

om a delegat, patrocinador i expositor erà un plaer convidar-vos a participar-hi. El 10è Congrés Mundial d’Enginyeria Química (WCCE10), tindrà lloc entre l’1 i el 5 d’octubre coincidint amb Expoquimia a la Fira de Barcelona. S’espera que s’hi reuneixin més de 3.000 enginyers químics de tot el món i més de 50 empreses relacionades del sector, així com organitzacions, plataformes i els organismes públics més rellevants. Un 60% dels assistents seran europeus, un 20% d’Amèrica del Nord i del Sud i el 20% restant provindrà d’Àsia o el Pacífic. El WCEC, la Federació Europea d’Enginyeria Química (EFCE) i la Societat Europea d’Enginyeria Bioquímica Ciències (ESBES) promou en aquest tres en un que organitzat pel Grup EFCE-Espanya, format per l’Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya

(AEIC), SEQUI, AIQS i ANQUE. S’espera que el congrés sigui un èxit. És una cita obligada per a tots els professionals del sector, un aparador únic per a l’enginyeria química que cal aprofitar. Us animem a crear historia. LES OLIMPÍADES DE LA QUÍMICA El congrés és un reclam que contribueix a l’economia catalana i una oportunitat de degotejar la tecnologia acadèmica al terreny empresarial. Per exemplificar aquesta fusió tenim GasN2, empresa formada per químics, biòlegs i enginyers altament experimentats amb el desenvolupament i implementació de solucions especialitzades en el mercat associat al consum de gasos, on en sóc el president. Hem volgut aportar el nostre gra de sorra i ens hem presentat com a ponents i sponsors de bronze. Aquest esdeveniment ens dona

l’oportunitat de descobrir de primera mà les tecnologies del futur a través del simposi específic “Factory of the Future”, l’economia o, senzillament, parlar dels premis Nobel o els escriptors dels quals hem après. El certamen també representa un canal important entre la indústria i el món acadèmic i fomenta la cooperació de bioenginyers de tot Europa i de l’estranger. El treball conjunt s’estén més enllà dels temes tradicionals de l’enginyeria química per endinsar-se en les biorefineries; les enginyeries de bioprocessos, bioseparacions, biocombustibles, biomaterials; la biotecnologia d’algues, o la nanobiotecnologia de base biològica. ELS REPTES DEL SEGLE XXI El congrés també posarà de relleu els principals aspectes del sector com la investigació d’avantguarda, les noves tecnologies i les àrees

de creixement emergent en enginyeria química i bioquímica. També plantejarà el repte que suposa afrontar els grans desafiaments del segle XXI, que giren el voltant de la gestió de l’energia i l’aigua, el desenvolupament de nous avenços en el camp de la salut i el benestar, i la investigació en l’àmbit de l’alimentació i la nutrició. Paral·lelament, els organitzadors volem prestar especial atenció als joves enginyers químics i futurs talents en el món del coneixement, l’educació i la formació. El congrés obrirà les portes a activitats específiques per a futures promeses o empreses emergents amb l’objectiu d’identificar i reclutar talent per al futur. S’atorgaran diferents premis segons categoria i temàtica. El plaç de participació és fins el 31 de Juliol i les places són limitades. Més informació a www.wcce10.org. 

 Radiografia

JOSEP MARIA MONTAGUT Coordinador del grup de treball de Power Quality de l’AEIC / COEIC

Els harmònics i les bones pràctiques d’enginyeria

s un fenomen àmpliament conegut que a la xarxa elèctrica conviuen variacions de l’amplitud de la tensió o del corrent diferents de la de la freqüència de la xarxa (50Hz o 60Hz) que anomenen harmònics. El seu origen deriva de la presència de càrregues de tipus no lineal com rectificadors, arrencadors electrònics, circuits d’alimentació d’ordinadors, làmpades fluorescents. Els harmònics, en general, són un fenomen d’efectes ocults i, en conseqüència, erròniament no es consideren en molts dissenys i en el manteniment de les instal·lacions. No és una bona pràctica menysprear-ne l’existència o no mesurar-los, especialment en entorns on l’electrònica i les comunicacions estan presents arreu. La seva presència pot ser l’origen o la causa de problemes i efectes no desitjats que tenen solucions tècniques. Cal tenir present que un emissor d’harmònics pot ser el causant de distorsions en instal·lacions i altres equips de la xarxa encara que els nivells d’emissió estiguin dins els nivells de la tolerància normatius. En conseqüència, els efectes més significatius dels harmònics són: la variació del factor de potència; la circulació de corrent d’harmònics amb possibles afectacions a equips, bateries de condensadors

o inducció a efectes de ressonància; les possibles errades en equips de mesura, control i regulació; la creació d’interferències en equips de comunicació, i les sobrecàrregues en línies i el sobreescalfament d’equips. Són fonts d’harmònics els equips rectificadors (equips de recàrrega de vehicles elèctrics, d’alimentació d’ordinadors), d’enllumenat fluorescent i els arrencadors. El criteri bàsic de la normativa dels harmònics és el de la compatibilitat electromagnètica entre els nivells d’emissió d’harmònics dels equips, dels usuaris de la xarxa i dels conduïts per la mateixa xarxa de forma que els nivells d’immunitat acceptats han d’estar per sobre del 95% dels casos. Les normatives se centren a definir les característiques generals de la tensió de les xarxes públiques, (Norma EN50160), i establir límits de nivells d’emissió. ELS HARMÒNICS A LES INSTAL·LACIONS D’USUARI Els principals motius per ocupar-se del fenomen dels harmònics a les xarxes d’usuaris industrials són de tres tipus: les possibles fallades intempestives que poden ocasionar en els equips, els costos addicionals que generen i l’exigència normativa en relació amb la xarxa a la qual s’està connectat.

En instal·lacions complexes, on es preveu la presencia d’equips susceptibles de generació d’harmònics, cal que els projectes incorporin càlculs i simulacions adients per minimitzar-ne l’impacte. En les installacions existents, caldrà seguir un procediment d’investigació de fonts, mesures globals i parcials dels índexs de distorsió harmònica (TDHi i TDHu) paral·lelament a la simulació amb models teòrics dels diferents escenaris de funcionament, així com dels riscos d’aparició d’efectes de ressonància. Les mesures proposades, amb la incorporació d’equips antiharmònics i de reducció de les càrregues reactives, s’han de validar amb estudis i ràtios d’anàlisi de cost-benefici dins dels escenaris del compliment normatiu. Per a la valoració econòmica, caldrà considerar els costos de les inversions, les afectacions a l’explotació, la vida útil dels equips i les pèrdues de producció que se’n derivin. Els estudis de millora s’han de portar a terme on està situat l’usuari, en l’escenari de contaminació harmònica de la xarxa. En les anàlisis de mitigació d’harmònics, caldrà equilibrar les solucions en funció del cost de les inversions que comportin en equips. En general, és convenient plantejar quatre escenaris de protecció i mitigació amb un balanç entre resultats i costos de mi-

tigació que, de menys a més, seria: d’equips de control, d’equips específics, d’equips crítics i, finalment, d’una protecció general, la solució més costosa. ELS HARMÒNICS A LES XARXES ELÈCTRIQUES En les xarxes actuals, on domina la generació centralitzada, els harmònics sorgeixen principalment en les càrregues connectades a les xarxes de BT i MT. La generació produeix una ona sinusoïdal sense alteracions significatives. Als estudis de xarxes realitzats pel grup de treball de Power Quality en una mostra de més de 200 punts de mesura, en relació amb el compliment de la norma EN 50160 de distorsions harmòniques TDHu, el 95% dels punts analitzats són inferiors al 3% i un 67%, inferiors al 2%. Des de el punt de vista de les exigències normatives de compatibilitat electromagnètica que fixen els límits al 8%, el marge encara és molt ampli. Considerem, però, que la taxa de distorsió de tensió harmònica (TDHU) del 8% és un valor massa elevat per a alguns usuaris, al quals perjudica en algunes installacions. En aquest cas, la normativa i les bones pràctiques, en la nostra opinió, no coincideixen. 

Llegeix l’article sencer a www.fullsdelsenginyers.cat

Inaugurada a Molins de Rei, la planta del fabricant català ha suposat una inversió de 6 milions d’euros i és la primera d’Europa dedicada exclusivament a la fabricació de vehicles de dues rodes. La nova factoria donarà feina a 37 persones entre enginyers, tècnics i comercials, i vol donar resposta al fort increment de les vendes dels últims anys. Scutum, líder a l’Estat amb un 40% de la quota de mercat, va tancar el 2016 amb un increment de vendes del 255% respecte de l’any anterior.

Alstom i Airbus signen un acord de col·laboració en matèria de ciberseguretat

L’acord, de caràcter estratègic, pretén establir mesures per fer front a l’increment dels ciberatacs davant de l’expansió de l’internet de les coses i l’ús del big bata en els sistemes de transport. Aquesta col·laboració permetrà el desenvolupament de noves mesures de protecció i models de gestió de riscos. El programa previst se centrarà en el desenvolupament conjunt d’anàlisis de vulnerabilitat, així com en la definició d’una nova generació de centres de seguretat operativa adaptats a la indústria.

Catalunya aposta per esdevenir un hub mundial d’impressió 3D El president Carles Puigdemont va donar el tret de sortida al futur Global 3D Printing Hub, una iniciativa de caràcter publicoprivat que vol convertir-se en una plataforma d’impuls d’aquest mètode de producció a escala planetària. El centre, que aspira a ser de referència en els pròxims anys, ocuparà 10.000 metres quadrats al Campus Diagonal del Besòs. S’hi invertiran 28 milions d’euros fins al 2020. El finançament públic provindrà en part de la Generalitat i es completarà amb un fons FEDER de la Unió Europea.

El grup sabadellenc Moventia gestionarà el bicing de París i aspira al de Barcelona Fa poques setmanes, la capital catalana va anunciar el canvi de concessionària del servei de lloguer de bicicletes que fa deu anys que gestiona l’empresa Clear Channel. La nova licitació, a la qual vol optar l’empresa dirigida pels germans Martí, preveu una ampliació d’horaris i vehicles. Moventia, a través del consorci Smoovengo, ja s’ha adjudicat Vélib, el sistema d’arrendament de bicis de París, durant els pròxims divuit anys a partir del gener de l’any que ve. També s’encarrega de la flota de 1.500 bicicletes d’Hèlsinki.

FULLS DELS ENGINYERS / 17

 Pime

La indústria 4.0 desembarca a la petita i mitjana empresa Eurecat, AMEC, PIMEC i AEIC han creat un programa específic anomenat “+Pime Indústria 4.0” per tal que les petites i mitjanes empreses es puguin beneficiar de l’augment de la competitivitat que comporta aquesta transformació tecnològica basada en la integració de capacitats digitals i industrials en el procés productiu.

TEXT: EVA DÍAZ

ada vegada que hi ha un canvi generalitzat a qualsevol sector, ens podríem apostar un euro a que, paral·lelament, es crearà un neologisme o terme lingüístic nou. I la paraula de moda per designar la combinació de la indústria i la tecnologia de l’internet de les coses (IoT) és “indústria 4.0”. Aquesta revolució es considera una oportunitat d’enfortir la indústria i fer-la més eficient en costos i recursos en un moment en què la producció torna al nostre territori després d’anys de deslocalització en mercats com l’asiàtic, on ja no és rendible fabricar-hi. Pot suposar, també, una ocasió perquè la indústria recuperi el terreny perdut i aspiri a arribar al 30% del pes en el PIB com abans de la crisi. “El més important és entendre la indústria d’una manera nova. Aquest nou escenari ofereix un potencial molt gran per obrir les portes a la reindustrialització i aconseguir retenir i ampliar la competitivitat a Europa i Catalunya,” afirma Xavier Torra, president d’Eurecat. Avui en dia, les noves tecnologies permeten fer més

eficient la cadena productiva, simular virtualment la fabricació d’un producte, prevenir i reparar avaries de manera remota i flexibilitzar la producció. Tot plegat sense disparar els costos operatius. Els avantatges d’aquesta revolució són clars però, per implantar-los, abans cal resoldre algunes qüestions com, per exemple, la ciberseguretat a les indústries. A Catalunya, hi ha 595.718 empreses, de les quals 35.710 són del sector industrial. Europa vol aconseguir, al 2020, que un 20% del PIB sigui d’orígen industrial. Però, per què? UN CANVI DE PARADIGMA Integrar la revolució de la Indústria 4.0 no és només decisió del sector, sinó que és una qüestió estratègica a nivell macroeconòmic i social. Els sistemes ciberfísics (CPS) milloren la productivitat i l’eficiència dels recursos i permeten models més flexibles d’organització del treball. Les empreses que utilitzin CPS tindran un clar avantatge quan hagin de reclutar els millors empleats ja que els podran oferir millor equilibri entre la feina i la vida privada. Aquell país que li-

deri les solucions de la indústria 4.0, enfortirà l’economia i intensificarà la cooperació internacional creant nous mercats basats en internet. Per això, és clau que les indústries i les administracions liderin aquest canvi de paradigma que condicionarà el futur dels estats i dels seus ciutadans. Les economies seran industrials o no seran i, per descomptat, seran digitals. Ara bé, estem preparats? NOUS MODELS DE NEGOCI Un dels principals impactes de la indústria 4.0 és la creació de nous models de negoci. Un exemple pot ser Google introduït en el món financer o Tesla, que ha escombrat el model tradicional del sector de l’automòbil. Les noves tecnologies impliquen canvis culturals amb la generació d’activitats que no estan recollides a la classificació actual d’activitats econòmiques. Per aquest motiu, la probabilitat de ser reemplaçat per un ordinador en un futur no molt llunyà es calcula que és d’un 45%. Això planteja nous reptes, com la formació i la qualificació dels professionals. L’explotació de les dades per conèixer les tendències del mercat i

Les empreses que utilitzin CPS tindran un clar avantatge quan hagin de reclutar els millors empleats ja que els podran oferir millor equilibri entre la feina i la vida privada. anticipar-se serà clau. S’espera que el 80% de les empreses del nostre continent estiguin digitalitzades el 2020. “La flexibilitat, la fiabilitat, la reconfiguració, l’eficiència i l’autonomia són ara mateix requisits bàsics per al desenvolupament de noves tecnologies industrials. Per tant, les indústries han d’estar preparades per aquesta producció i per als canvis continus i ràpids que es produeixen,” explica Xavier Torra. Però, si ets una pime, com

pots pujar al tren d’aquesta gran transformació? EL POTENCIAL SENSE PRECEDENT La indústria 4.0 és complexa. Requereix una planificació estratègica i una gestió dels canvis. El seu potencial no té paral·lelismes amb les capacitats disponibles fins ara. La interconnexió de màquines que accedeixen, analitzen i informen sobre dades operacionals centralitzades estableix un model sense precedents a la indústria. Però integrar aquesta transformació pot ser molt costós. S’estima que en la creació d’una “fàbrica intel·ligent” els equips tecnològics suposen al voltant d’un 20% de la inversió, l’adaptació de software, un 30% i la formació i contractació de nous professionals, el 50% restant. A tot plegat, s’hi suma el desconeixement de les tecnologies i la falta d’experiència a l’hora d’aplicar-les als sectors productius. Per aquest motiu, Eurecat, AMEC, PIMEC i AEIC han llançat al mercat el programa “+Pime Indústria 4.0” amb l’objetiu d’ajudar les empreses a definir un mapa d’oportunitats i detectar les àrees on poden millorar incorporant solucions d’indústria 4.0. 

 Tribuna

JUDITH COLL Enginyera Industrial. Directora del Clúster CEQUIP clúster dels Béns d’Equip de Catalunya

La indústria 4.0 ens fa eixamplar la mirada

a poc, Salicru preguntava com podem calcular el retorn de la inversió en solucions d’indústria 4.0. Xavier Ayneto (IDEAS2VALUE) va anunciar que al Fòrum de Davos havien conclòs que no hi havia manera d’aconseguir-ho. Tanmateix, Hiperbaric ho té clar: va posar en marxa un sistema de comerç electrònic de recanvis connectat als dissenys 3D dels seus equips que facilita la identificació de referències. Resultat: no només els clients (estesos per tot el món) gaudeixen d’un servei 365/24, sinó que han disminuït les compres de recanvis a tercers. L’increment de facturació per recanvis supera més de vint vegades la inversió realitzada i ara tenen un millor coneixement del parc de màquines. Un coneixement que utilitzaran per millorar els futurs dissenys. Un altre exemple: les màquines de deformació per rotació presentades recentment

per Industrias Puigjaner informen i mostren gràfiques de la potència de cada eix en temps real i la suma total d’energia consumida. Quins avantatges ofereix això? Primer, el client pot calcular el preu de venda de les peces en funció de la despesa energètica. Segon, si es detecta una desviació, es genera una incidència tècnica. Tercer, aquesta dada permet ajustar el ritme de producció a les capacitats de cada màquina. A Industrias Puigjaner, aquesta innovació els permetrà desenvolupar dissenys més eficients gràcies al coneixement de l’ús dels seus productes. Per exemple, si hi ha un motor/eix calculat per damunt de la utilització real es disminuirà la potència i el cost. Encara més, l’anàlisi de patrons en els consums (tendències de comportament al llarg del temps) poden derivar en una millor previsió de l’estoc de recanvis i en els serveis de manteniment predictiu, que allarguen la vida dels components.

Aquests dos exemples il·lustren els efectes de la digitalització en les relacions entre client i proveïdor. Però la indústria 4.0 és molt més que això. Amb l’explosió de la connectivitat, l’abaratiment de l’emmagatzematge de les dades i com es processen a posteriori, les fronteres del producte són cada cop més difuses. Aquest fenomen també es produeix amb les fronteres de l’empresa, que està molt més interconnectada amb la resta de l’ecosistema empresarial. Quins canvis comporta la incorporació de la indústria 4.0? A) Innovació en col·laboració. Gestió de projectes complexos amb perfils que parlen llenguatges diferents B) Captació de nou coneixement per doble font a) Capacitació d’empleats per formació contínua b) Contractació de personal amb nous valors (millennials)

C) Importància del departament d’IT. Connexió amb clients i proveïdors. Dades al núvol, seguretat. D) Noves formes de fabricació, personalització, noves geometries impossibles amb la fabricació additiva. E) Noves formes de relació contractual amb clients, proveïdors i partners, nous models de negoci: de vendre una màquina es pot passar a cobrar per peça produïda a casa del client. Potser el més important de tots aquests canvis és la gestió del canvi i la inversió en les persones. Mercè Girbau (Girbau) va citar una frase del Mobile World Congress molt rellevant: “Per cada euro que s’inverteixi en tecnologia caldrà dedicar-ne cinc a les persones.” Si eixamplem la mirada en el moment d’escollir la inversió, la probabilitat de recuperar-la augmentarà notablement.

FULLS DELS ENGINYERS / 17

COMISSIÓ INDÚSTRIA 4.0 MULTIDISCIPLINÀRIA La Comissió Indústria 4.0 dels Enginyers de Catalunya impulsa del Fòrum Indústria 4.0 i del “Premi Indústria4.0” que, durant l’elaboració d’aquesta publicació, encara no s’han celebrat. L’objectiu de la comissió és generar continguts que contribueixin a la difusió i la identificació del concepte “Indústria 4.0” com a una font d’oportuntiats per a la indústria catalana. Està formada per membres del Col·legi d’Enginyers Agrònoms de Catalunya, del Col·legi d’Enginyers de Camins, Canals i Ports de Catalunya, del Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya, del Col·legi d’Enginyeria Informàtica de Catalunya i de l’Associació Catalana d’Enginyers de Telecomunicació. Actualment, disposa de cinc grups de treball (GT): GT de Robòtica, GT d’Embedde Systems & IoT, GT d’Impressió 3D i Manufactura avançada, GT d’Intralogística i GT de Software i integració. Els grups operen transversalment i estableixen col·laboracions amb altres grups d’interès tant interns com externs, així com amb altres institucions. Aquest serà el segon any que la comissió participarà a l’IoT Solutions World Congress Barcelona, que se celebrarà del 3 al 5 d’octubre a la Fira de Barcelona. L’esdeveniment té com a principal objectiu esdevenir una finestra a les darreres tendències dels sistemes d’IoT a nivell mundial, una àrea tecnològica que ha adquirit un pes enorme en el sector industrial gràcies al volum de sensors i “coses” que tenen el potencial d’oferir dades que donen un valor afegit als processos de fabricació. Les projeccions de la indústria situen l’IoT i els sistemes cibernètics (que, a través d’una combinació de software, sensors, processadors i tecnologia de les comunicacions, són la base de la indústria 4.0) entre els factors clau d’aquesta nova revolució.

Joan Carles Casas, president de la Comissió Indústria 4.0 de l’AEIC/COEIC durant el I Fòrum Indústria 4.0. A sota, Pere Homs, director del COEIC, en l’edició anterior d’aquest esdeveniment.

www.fullsdelsenginyers.cat

 Tribuna

CARLES DOMINGO-DILMER I MARIO-OSWALD VIZCAÍNO-HOPPE Enginyer Industrial, Director Tècnic Metrotecnica Servicios y Equipos de Metrología Dimensional // CEO Metrotecnica Servicios y Equipos de Metrologia Dimensional.

INDÚSTRIA 4.0: EL FUTUR DE LA METROLOGIA

a visió de la indústria 4.0 en termes d’inspecció és la de millorar la qualitat del producte i maximitzar-ne el rendiment abaixant els costos al llarg de tota la línia de producció fent qualsevol procés de fabricació més ràpid o més precís que el conegut fins al moment. Per aconseguir-ho, els sistemes de metrologia dimensional amb capacitat d’integració multisensor no són suficients, ja que per aprofitar el màxim potencial d’una línia de producció cal la integració de nou maquinari i de processos autònoms, així com la completa connectivitat que permeti avançar cap a la fabricació del futur: la indústria 4.0. Per arribar-hi exitosament, els fabricants han d’implementar processos intel·ligents de fabricació en la direcció corresponent i amb la maquinària adequada, directrius amb les quals treballa Metrotecnica. AUTOMATITZACIÓ Actualment, els sistemes de metrologia dimensional per procés d’imatge ja disposen d’algoritmes per detectar i reconèixer automàticament les peces. Això permet l’execució de programes d’inspecció i verificació dimensional sense la manipulació per part de cap usuari. Si a aquesta execució automàtica s’hi afegeix la càrrega i descàrrega robotitzada de les peces a verificar juntament amb la lectura automàtica d’informació relacionada, per exemple, amb lots de producció, sèries o numeració productiva, s’aconsegueix un procés de qualitat factible de ser integrat a la línia de producció. Així també s’aconsegueix reduir els corresponents temps d’espera improductius i es minimitzen els errors humans de manipulació. Totes aquestes tecnologies de reconeixement, robotització i lectura no són cap eina de futur. En l’actualitat ja es fan servir en els processos d’inspecció i producció, però moltes vegades, per separat. Integrant la connectivitat a que fèiem referència a la introducció, s’aconseguiria un paquet tecnològic que asseguraria la maximització del rendiment en els futurs processos de fabricació. La connectivitat entre els sistemes de mesura i les màquines de fabricació permetran l’ajust autònom de toleràncies dins de la producció. D’aquesta manera, millorarà la productivitat i s’evitaran els errors humans amb l’eliminació de les intervencions dels operaris. Aquest fet no només protegeix la qualitat de la línia de producció, sinó que també assegura un nivell superior de fiabilitat entre aquests processos. La inspecció automàtica, en última instància, proveiria una solució flexible i integrada per maximitzar totalment la producció. CIRCUIT TANCAT D’OPERACIONS La tecnologia en circuit tancat és un mètode revolucionari complet de fabricació. Assignant cada pas de la producció a un únic sistema permet lliurar el màxim rendiment de la capacitat productiva mitjançant la combinació del coneixement avançant, la mecanització i la metrologia. La tecnologia en circuit tancat és un procés dins dels sistemes mateixos de producció que integra les operacions de fabricació i mesura, seguides de la inspecció, reduint el cost i millorant la qualitat. Aquest circuit tancat no està només dissenyat per automatitzar la garantia de la qualitat, sinó també per apujar el llistó de la precisió en el mecanitzat fins

a un nivell superior i assegurar la més alta qualitat possible de la línia de producció. MONITORATGE AL NÚVOL Permetent una comunicació d’intercanvi de dades dels sistemes de mesura, així com el canvi i l’alteració de les mesures utilitzant funcions intuïtives autònomes, com per exemple, l’ajust de límits de toleràncies a la fase prèvia de producció, o l’adaptació del rang d’assajos dependents a la utilització de toleràncies, simplificaria els recursos dels quals caldria disposar i comunicaria, de forma il·limitada, tot el maquinari per fer-lo funcionar d’acord a la demanda i ajustar els canvis segons les dades intel·ligents que es vagin recollint en temps real durant el procés. Aquest control consistiria en un núvol de fabricació virtual interconnectat amb capacitat i serveis de gestió intel•ligents que aportaria la solució per a cada una de les fases dins del procés de fabricació. El magatzem virtual, no aportaria un cost afegit a la fase productiva, ja que si bé és veritat que els processos complexos necessitarien una capacitat d’intercanvi de grans quantitats de terabits en poc temps, molts servidors existents ofereixen preus assequibles a tots els nivells amb les garanties de seguretat pertinents. COMUNICACIÓ I CONNECTIVITAT La indústria 4.0 està sòlidament fonamentada per intercanviar informació i maximitzar l’eficiència productiva. D’altra banda, per aconseguir l’èxit en el procés de fabricació intelligent, s’han d’implementar també canals de comunicació contínua mitjançant la connectivitat completa entre processos i creant una unitat de xarxa. Conceptes com l’autocontrol s’integraran a funcions operatives del maquinari incorporant sensors discrets per controlar els magatzems intel·ligents i sensors continus per moderar, per exemple, la temperatura de treball del maquinari de producció. Aquests components podran comunicar i intercanviar dades que faran possible calcular els temps d’interrupció necessaris, preveure el començament exacte d’engegada previ a la producció i indexar de forma automàtica l’instant de canvi necessari d’eina de tall en el cas de centres mecanitzats. EL CAS PRÀCTIC A LA INDÚSTRIA 4.0 Un dels processos metrològics automatitzats que Metrotecnica ha implementat integralment amb èxit des de 2013 en les línies de producció i dins de l’entorn computacional a nivell mundial es la d’un vídeo-microscopi de mesura per visió de la nostra representada Optical Gaging Products QVI Group aplicat al control dimensional de tubs d’alta pressió en elements de seguretat per a la indústria automobilística. Amb l’èxit assolit amb la instal·lació i posada en funcionament del sistema pilot a la planta de producció del client a Barcelona, en quatre anys s’han completat quinze instal•lacions més a tot el món per al mateix client. Així la mateixa solució s’ha desplegat a plantes situades a Alemanya, Polònia, Rússia, Itàlia, França, la República Txeca, Suècia, la Xina i els Estats Units.

Llegeix l’article sencer a www.fullsdelsenginyers.cat

06 04

ACTUALITAT

FULLS DELS ENGINYERS / 17

 Indústria

La innovació juga un paper clau en l’obtenció d’aliments de qualitat per a tothom a un preu just i de manera sostenible

La tecnologia revoluciona la producció agroalimentària

Els drons, la robotització, la tecnologia làser, la intel·ligència artificial o els telèfons mòbils són alguns dels avanços tecnològics que estan transformant el sector primari i la indústria dels aliments. Una transformació imprescindible per poder alimentar la creixent població mundial sense destruir el planeta.

TEXT: LORENA FARRÀS PÉREZ

ls reptes actuals del sector agroalimentari són múltiples i molt ambiciosos. El primer és fer front a l’increment de la demanda mundial d’aliments, que es preveu que augmenti un 60% fins a l’any 2050. En aquell moment, s’estima que al món hi haurà 9.000 milions d’habitants. Aquests aliments s’han de produir amb uns recursos naturals, com el sòl o l’aigua, cada cop més escassos i amenaçats. Paral·lelament, doncs, el creixement del sector ha d’anar acompanyat d’una reducció de les emissions de gasos d’efecte hivernacle. La tecnologia juga un paper clau en la consecució d’aquests reptes i en l’obtenció d’aliments d’alta qualitat per al conjunt de la població mundial a un preu just. Orizont, l’acceleradora agroalimentària de la Sociedad de Desarrollo de Navarra (SODENA), resumeix les innovacions que estan revolucionant la producció agroalimentària a una desena: 1. Transformació digital. El desenvolupament i l’aplicació de les noves tecnologies digitals en els processos productius i en la gestió del conjunt de la cadena de valor té com a resultat mèto-

des més flexibles, automatitzats, socials, connectats i intel·ligents. 2. Qualitat i seguretat alimentària 4.0. Els biosensors són alguns dels avenços que permeten produir aliments menys processats i amb menys additius, però sense renunciar al sabor, l’olor, el color, la textura i, per descomptat, a la seguretat alimentària. 3. Dades, dades i dades. Instal·lar sondes intel·ligents a subsòl per mesurar el nivell d’aigua o conèixer amb precisió l’estat de les plantes, la topografia o la profunditat d’un cultiu són alguns exemples de dades d’utilitat que ajuden a prendre millors decisions productives. 4. Drons i satèl·lits. Permeten recopilar informació del cultiu que, a simple vista, l’agricultor no pot detectar i, així, implementar millores o modificacions en el rec, els tractaments fitosanitaris o la fertilització únicament en les parcel·les on sigui necessari. 5. Els superfoods. La innovació a la recerca de nous ingredients, sabors, formats i presentacions és constant. Els anomenats superfoods, aquells que suposen noves fonts de nutrients, estan fent un forat important en les prestatgeries dels supermercats. 6. Tecnologia mòbil. Les aplica-

cions i els programes residents al núvol són eines que permeten millorar processos, eficiències i comunicacions o, fins i tot, conèixer el grau de maduresa d’una fruita. També permeten determinar com i què és menja. 7. Tecnologia làser. De gran utilitat en els controls de qualitat de productes. Permet, per exemple, determinar quin és el millor moment per recol·lectar un fruit, tant pel sabor com per l’estat de maduració, sense necessitat de fer malbé el producte. 8. Sostenibilitat. El canvi climàtic és una realitat i els actuals hàbits de consum no només són perjudicials per a la salut de les persones sinó també injustos amb la coexistència de la desnutrició amb el consum excessiu i el malbaratament alimentari. 9. Cadenes de distribució personalitzades. Els consumidors demanen una dieta adequada al seu estil de vida o a hàbits particulars que s’allunya, cada cop més, de les grans cadenes de distribució actuals i es redirigeix a una oferta més personalitzada. 10. La indústria 4.0. La indústria robotitzada i les fàbriques intel·ligents, on les màquines i els sistemes estan interconnectats i hi ha un intercanvi fluid

La incorporació de les TIC en els processos agraris dona lloc al que es coneix com a agricultura de precisió

d’informació bidireccional amb l’exterior, són indispensables per donar resposta a les noves plataformes de compra digital. L’AGRICULTURA INTEL·LIGENT La incorporació de les noves tecnologies als processos agraris ha donat lloc al que es coneix com agricultura climàtica intel·ligent (Climate-Smart Agriculture en anglès). Les bases tecnològiques en què es fonamenta inclouen, entre d’altres, la sensorització dels processos, l’internet de les coses, la gestió i l’anàlisi de dades massives (big data) i l’automatització de processos amb sistemes ciberfísics. L’agricultura climàticament intel·ligent persegueix tres objectius principals, segons l’Organització de les Nacions Unides per a l’Agricultura i l’Alimentació (FAO): l’augment sostenible de la productivitat i els ingressos agrícoles, l’adaptació dels cultius i la creació de resilència davant del canvi climàtic i la reducció i/o absorció de gasos d’efecte hivernacle, en la mesura del possible. “Les dades obtingudes amb els sensors instal·lats en el subsòl, les generades per la maquinària emprada, les dades de teledetecció i les dels mateixos processos

FULLS DELS ENGINYERS / 17

www.fullsdelsenginyers.cat

Font: FAO

18.000 agricultors

francesos que sumen

800.000 hectàrees han apostat per l’agricultura intel·ligent amb Farmstar

90%

El de les explotacions agrícoles són familiars

1.000 milions

72%

de persones pobres depenen de la

ramaderia La ramaderia contribueix en un

14,5%

i el són de petita escala

L’any

2050 serem més de

9 mil milions d’éssers humans al planeta

Necessitarem produir un

60% més d’aliments

1/3 dels sòls

del planeta estan degradats

de les emissions de

gasos d’efecte hivernacle

d’origen humà

són analitzades i utilitzades per millorar, sobretot, l’eficiència en l’ús de recursos naturals com l’aigua i el sòl, però també d’inputs com els fertilitzants o els productes fitosanitaris”, explica Jaume Casadesús, tècnic de l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA) i cap del Programa IRTA “Ús eficient de l’aigua”. És a dir, es podria dir que l’agricultura intel·ligent constitueix un enfocament que ajuda a orientar les accions necessàries per transformar i reorientar els sistemes agrícoles. Farmstar és un dels millors exemples d’aplicació de les noves tecnologies en l’agricultura. Aquest servei combina imatges proporcionades per satèl·lits, vehicles no tripulats i avions per determinar la necessitat real de les plantes dins de cada parcel·la en les diferents etapes clau del cultiu. D’aquesta manera, els 18.000 agricultors francesos adscrits al projecte coneixen la quantitat correcta d’ínputs que s’han d’afegir en cada zona i moment. Farmstar és un servei desenvolupat per Airbus Defence and Space i Arvalis (Institut du végétal de Francia), en associació amb Terres Inovia, i en el que participa l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya.

La ramaderia de precisió usa les noves tecnologies per aconseguir una gestió particularitzada de cada un dels animals LA RAMADERIA DE PRECISIÓ “Avui en dia, la ramaderia tracta els animals en grup. Tots reben la mateixa quantitat d’aliments o els mateixos tractaments sanitaris. Però cada animal és únic i, per tant, té unes necessitats particulars”, explica Àlex Bach Ariza, tècnic de l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA) i investigador del Programa IRTA “Producció de Remugants”. Aquesta és la base del que es coneix com a ramaderia de precisió, que usa les noves tecnologies per aconseguir una gestió particularitzada de cada un dels animals que viuen en una granja. La modernització de les explotacions ramaderes, amb la

implementació de sensors, micròfons i càmeres, permet dur a terme un control més exhaustiu de l’estat dels animals. Això contribueix a millorar la presa de decisions del propietari en qüestions com, per exemple, la producció, l’alimentació, la despesa energètica o la salut. “Ja fa uns anys que s’utilitzen podòmetres per determinar si les vaques estan en zel i, així, saber si es poden inseminar. Quan estan en zel, caminen més”, detalla

Àlex Bach. Un altre exemple que cita l’expert és el dels “cròtals que es posen a l’orella dels animals i que contenen sensors per determinar-ne la temperatura corporal, saber quantes hores dorm o menja, si està malalt...”. Tota la informació recollida mitjançant sensors “es pot mesurar molt bé, però interpretar les dades i crear algoritmes és més difícil. Aquest aspecte és en el que s’està treballant actualment”, assenyala l‘investigador de l’IRTA.

L’aplicació de les noves tecnologies en el maneig i gestió particularitzada de cada un dels animals té dos grans avantatges, segons Bach: “La reducció dels costos de producció i la reducció de l’impacte de la ramaderia sobre el medi ambient”. La ramaderia de precisió és encara una realitat incipient, però Àlex Bach comenta que la tecnologia ja està disponible al mercat i ja hi ha explotacions ramaderes que l’han implantada un cop superades les proves pilot. 

08 04

ACTUALITAT

FULLS DELS ENGINYERS / 18

 Indústria

L’abril passat, el Directori de la BioRegió registrava 871 empreses relacionades amb la salut o la biotecnologia, un 18% més respecte de les dades publicades a l’Informe Biocat 2015.

La tecnologia mèdica, una recepta d’èxit a Catalunya Amb 160 milions d’euros generats durant els últims dos anys, Catalunya se situa entre els quatre centres europeus més importants. La facturació de les empreses de la BioRegió, de 16.000 milions d’euros, contribueix en un 7,4% al PIB català.

TEXT: CARLES CLARET

l Biocat, impulsat per la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona el 2006, esdevé l’agent estratègic i catalitzador en la construcció de l’ecosistema català de ciències de la vida i de la salut. Al marge de les empreses, la BioRegió compta amb 14 parcs científics i tecnològics, 12 universitats i 104 hospitals, dels quals 18 són universitaris. Ara mateix compta amb prop de 150.000 professionals altament qualificats, perfils especialment requerits en el sector de les ciències de la vida i la salut. Paral·lelament, Catalunya, tot i ser un dels països amb menys població, és el primer d’Europa en empreses farmacèutiques per càpita, el tercer en empreses biotecnològiques (per darrere de Suècia i Suïssa) i el quart en empreses de tecnologies mèdiques (per darrera d’Israel, Suècia i Suïssa). HEALTHTECH CLUSTER El HealthTech Cluster promou la competitivitat i la innovació del sector de les tecnologies de la salut del país. Inclou tant empreses de tecnologia mèdica com d’eHealth i mHealth que ofereixen solucions tecnològiques de millora de la salut i la qualitat de vida i contribueixen a la sosteni-

Albert Gallart, president del HealthTech Cluster: “Les innovacions digitals en el camp de la salut generaran nous models de negoci en els propers anys que haurien d’aprofitar les nostres empreses.” bilitat del sistema sanitari. Entre els agents implicats hi ha hospitals, centres d’investigació i tecnologia, així com l’administració pública. Impulsat per ACCIÓ, l’entitat va prendre autonomia pròpia el juny del 2014 quan disset membres fundadors van decidir tirar-la endavant. En l’actualitat, el clúster ha assolit la xifra de 35 socis. Albert Gallart, president del HealthTech Cluster, assegura que dar-

rerament la seva activitat està força encarada a promoure models de negoci en salut digital: “Les innovacions digitals en el camp de la salut generaran nous models de negoci en els propers anys que haurien d’aprofitar les nostres empreses. Treballarem incansablement perquè així sigui”. TECNOLOGIES DE LA SALUT Catalunya és capdavantera, a més, en matèria de regulació d’mHealth segons va quedar reflectit a l’informe europeu del 2015 presentat a la setzena edició del Fòrum d’Inversió Healthcare Barcelona. El sector de les tecnologies de la salut a Catalunya l’integren 251 empreses, que generen una facturació de 1.631 milions i donen feina a 10.486 persones. Si bé Espanya és el

quart país europeu més preparat per aquest tipus de negoci i compta amb 718 empreses de tecnologia i equipament hospitalari, que facturen 7.400 milions d’euros i generen 32.000 treballs directes, un terç de l’ocupació generada es concentra a Catalunya, la regió comunitat líder en tecnologies de la salut. Tot i així, el sector ha d’afrontar regulacions cada vegada més complexes i diferents en funció de l’estat. Per tant, “cal conèixer i adaptar-se als últims canvis normatius que l’afecten”, apunta Albert Gallart. Per aquest motiu, des del clúster que presideix, volen esdevenir una “assessoria iniciàtica per a totes aquelles empreses joves que vulguin internacionalitzar els productes.” També esdevé

clau “facilitar l’accés als mercats internacionals a les empreses de Catalunya, que tenen un talent i unes possibilitats enormes”, sentencia Gallart. No en va, cada cop són més les tecnologies que aporten solucions per a l’àmbit sanitari. Destaquen la realitat virtual, la intel·ligència artificial i la nanotecnologia, centrades en les exploracions i la diagnosi mèdica; la impressió 3D i la medicina regenerativa, que obren un camp amplíssim a l’hora de produir tant teixits com òrgans de substitució per als cossos humans, i la robòtica, les TIC, els sensors i l’internet de les coses que contribueixen a monitorar comportaments i processos dins dels organismes i a intervenir-hi remotament en cas de disfuncions o lesions. 

SECTOR DE LES TECNOLOGIES DE LA SALUT CATALUNYA

ESPANYA

EMPRESES

251

718

OCUPACIÓ

10.486 persones 32.000 persones

FACTURACIÓ 1.631 M €

7.400 M €

FULLS DELS ENGINYERS / 18

www.fullsdelsenginyers.cat

EMPRESES I SOLUCIONS TECNOLÒGIQUES A CATALUNYA SAGETIS BIOTECH Start-up dedicada al desenvolupament de tecnologies d’alliberació de fàrmacs aplicades a la teràpia gènica. Ha desenvolupat NanoGene, una innovadora tecnologia que permet encapsular material genètic de manera eficient i segura.

QREM Spin-out d’una multinacional de serveis d’enginyeria que dedica la seva activitat al desenvolupament de teràpies regeneratives autòlogues al costat del pacient mitjançant dispositius lab-in-a-box instal·lats a la consulta del metge o al quiròfan. Qrem Cytokine és l’únic dispositiu mèdic de sobretaula mitjançant el qual el metge obté, a partir de la sang del pacient, un sèrum per injectar que permet aturar el progrés de l’artrosi .

TRACTIVUS Spin-off del Grup d’Enginyeria de Materials de l’IQS. Aquesta start-up es dedica a desenvolupar dispositius mèdics bioactius i personalitzats. Proporciona solucions d’alta tecnologia i innovadores segons les necessitats clíniques del pacient gràcies a uns recobriments bioactius amb propietats antibacterianes i amb alliberació controlada de fàrmacs.

EL ROBOT CUIDADOR A Hangzhou, a la Xina oriental, un robot s’encarrega d’ajudar els cuidadors i entretenir als més de 1.300 ancians que viuen en un dels centres per a persones grans de la ciutat. L’A-Tai els dona conversa en mandarí estàndard i la seva tasca més important és recordar tant als avis com al personal sanitari quina medicació cal prendre cada quan toca. Aquesta meravella de la domòtica, a més, és capaç de cantar òpera tradicional xinesa, la música preferida de molts ancians, i trucar per telèfon als parents dels residents perquè no perdin el contacte familiar i puguin explicar com se senten.

IOMED Empresa dedicada al desenvolupament i a la comercialització de solucions de software orientades a la creació, anàlisi i integració de dades mèdiques en base a l’historial clínic del pacient. L’eina que han desenvolupat té com a objectiu millorar i simplificar la interacció dels metges amb els historials clínics dels pacients.

NEW BORN SOLUTIONS Empresa de nova creació de base tecnològica que s’ocupa del desenvolupament i comercialització de productes mèdics de fluids biològics superficials caracteritzats de manera que no siguin invasius. Neosonics és el primer dispositiu mèdic per al cribratge no invasiu de meningitis infantil. Es col·loca sobre el cap del nen, en l’àrea on el crani no s’ha tancat completament, i detecta la concentració cel·lular en el líquid cefaloraquídic (LCR), que envolta el cervell i la medul·la espinal.

IBREVE Companyia que ajuda les persones a fer front a l’estrès. La seva missió és fer un seguiment i millorar el benestar emocional. Han desenvolupat un wearable que analitza el ritme cardíac i que guia l’usuari mitjançant exercicis de relaxació en el moment oportú.

MOWOOT CIRURGIA LAPAROSCÒPICA Entre els últims impactes del sector hi ha la implementació de la robòtica a la cirurgia, l’anomenada cirurgia laparoscòpica. El metge realitza la intervenció utilitzant una consola que controla de forma remota. Paral·lelament, un robot replica els moviments de la mà en la zona on cal aplicar la cirurgia. L’endoscopi, destinat a explorar la superfície interna de cavitats i conductes de l’interior del cos ara permet visualitzar imatges tridimensionals i en format HD altament ampliades en un monitor i en temps real. El benefici principal és l’alta precisió de les accions ja que s’elimina qualsevol tremolor de les mans o el cos del cirurgià. Un altre dels avantatges és la rotació de 360° que permeten fer els braços del robot, una capacitat impròpia dels humans. Aquest fet permet abastar una quantitat ingent de moviments durant les intervencions. En definitiva, la medicina robòtica permet realitzar intervencions més segures i precises que progressivament substitueixen els tractaments convencionals per les noves tecnologies assistencials.

Start-up de l’empresa Usmima SL que ha desenvolupat un wearable que soluciona el restrenyiment crònic. Aquest dispostiu reprodueix automàticament el massatge al colon específic de teràpies professionals. Format per un cinturó ajustable i una petita consola per controlar-ne el funcionament.

PANAKEIA Empresa multidisciplinària enfocada a treballar amb les noves tecnologies per solucionar els problemes de pacients crònics amb tractaments d’autocontrol. La tecnologia que proposa ofereix un millor monitoratge, una millor aplicació i augmenta la qualitat de vida del pacient gràcies a la prevenció, la optimització de la relació metge-pacient i la reducció de les despeses mèdiques.

COEIC / AEIC

FULLS DELS ENGINYERS / 18

 COEIC/AEIC: Aquesta secció recull la veu dels instruments a disposició dels enginyers industrials i de les institucions i entitats que vetllen pels professionals.

Els EIC col·laboraran en el desenvolupament del futur Espai Barça L’Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya (AEIC), el Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya (COEIC) i el FC Barcelona signen un conveni per treballar plegats en els aspectes relacionats amb l’enginyeria i la sostenibilitat en el projecte que es desenvoluparà a l’entorn de l’estadi blaugrana al barri de les Corts.

l conveni s’estén fins al 2020 i preveu la creació d’una comissió de seguiment en què estaran involucrats els tècnics de totes les entitats implicades. L’acord permetrà crear un marc de col•laboració en aspectes tècnics, econòmics i educatius entre els quals destaca l’edificabilitat i l’energia sostenibles o altres àmbits d’actuació on hi hagi convergència entre les línies estratègiques que cada entitat està desenvolupant. Una d’aquestes línies fa referència, precisament, al desenvolupament de la sostenibilitat de l’Espai Barça i la certificació DGNB que es vol tramitar per l’àmbit global del campus. L’AEIC i el COEIC són promotors a Catalunya d’aquest prestigiós sistema de certificació que avalua els edificis i districtes urbans que demostren un especial compromís per complir amb els objec-

tius de sostenibilitat, així com en la cobertura de tots els aspectes clau en l’apartat constructiu concretats en decisions de tipus ambiental, econòmic, sociocultural i funcional, tecnològic, processal i de situació. Per part del FC Barcelona, van participar en la signatura del conveni el 27 d’abril passat el comissionat de l’Espai Barça,

Els EIC contribuiran a la certificació DGNB que avalua els edificis i districtes urbans que demostren un compromís especial amb la sostenibilitat.

BRUXISMO Y DISFUNCIÓN

CRANEOMANDIBULAR

n los últimos tiempos han aumentando mucho los problemas de la articulación temporomandibular en nuestra sociedad, problemas como dolor muscular, dolor articular, bloqueos de la mandíbula, acufenos, ruidos articulares, etc… Las causas son muy variadas, siendo las más frecuentes el bruxismo (apretar los dientes), la maloclusión, alteraciones posturales (que pueden producir un desequilibrio en la mandíbula), muelas del juicio, alteraciones en la dinámica de la mandíbula, estrés (un tipo de vida muy activo y con necesidad de atender muchos frentes a la vez). El bruxismo es un apretamiento o rechinar de los dientes que sale del parámetro habitual. Nuestros dientes están en contacto de forma fisiológica durante la deglución y en ciertos momentos de la masticación, esto hace un total de una o dos horas al día como máximo, el resto del tiempo, los dientes deberían permanecer sin contacto. Hay mucha gente que ha aumentado el tiempo de contacto dental a más de 8 a 10 horas al día con las consecuencias que eso conlleva. Cuando cerramos la boca fuerte ganamos en potencia, potencia necesaria para atender esos frentes abiertos que antes mencionábamos. Por ejemplo, cuando levantamos un peso, apretamos los dientes para ganar potencia y es esa fuerza excesiva lo que puede

Jordi Moix, el director executiu del Club, Òscar Grau, i el director de l’Espai Barça, William Mannarelli. Jordi Renom va ser-hi present com a president de l’AEIC, mentre que el director general, Pere Homs i Francesc Bonvehí, responsable del DGNB de la Comissió de Construcció, van representar el COEIC. Des del FC Barcelona, Jordi Moix es va mostrar molt satisfet de comptar amb la col•laboració dels EIC en diversos aspectes del projecte “atès el prestigi d’aquest col·lectiu tan important i considerat a la nostra societat.” Jordi Renom, per la seva banda, va destacar l’excel•lència del projecte de l’Espai Barça i va emmarcar el conveni signat amb el club en “la voluntat de fer la feina ben feta i desenvolupar el projecte amb una visió sostenible i d’ús eficient dels recursos”. L’Espai Barça projecta un complex esportiu pioner al centre d’una gran ciutat que integri

amablement i sense barreres físiques al barri de les Corts un Camp Nou remodelat amb capacitat per 105.000 espectadors i un Palau Blaugrana de nova planta. La proposta, a més, inclou una millora de l’accessibilitat i l’aparcament i el trasllat de l’actual Miniestadi a la Ciutat

provocar dolor y otras alteraciones, siempre y cuando no sea algo puntual, que es normal, sino demasiado frecuente. Es importante entender el bruxismo desde una necesidad que tiene el cuerpo, nuestra biología, para atender ciertos conflictos, y no solo como un desorden de nuestra fisiología. Estos conflictos pueden ir desde algo físico como un contacto excesivo de un diente o funda con su antagonista o una malposición postural hasta atender los temas de nuestra sociedad actual como el ritmo de trabajo o la dificultad de compaginar la vida familiar y laboral. El camino para solucionar este desorden sería, no solo tratar la consecuencias físicas con medicación y férulas, sino buscar la raíz del problema a cualquier nivel, sea físico, mental o emocional.

Esportiva Joan Gamper de Sant Joan Despí que propiciarà, alhora, el desenvolupament d’activitats complementàries com la FCBotiga, el Tour Experience, establiments amb oferta lúdica i gastronòmica i la reubicació de les oficines del club. 

El bruxismo infantil requiere una mención especial, ya que en niños menores de 4 años, habitualmente es por parásitos intestinales y de los 4 a los 8 es una manera de generar espacio para los futuros dientes. Hoy en día, y debido al tipo de alimentación blanda que predomina, no se genera una masticación potente y enérgica en los niños para producir el motor necesario para el desarrollo de sus maxilares y por eso bruxan para buscar esa capacidad enérgica, sin olvidar que hay casos que pueden ser de tipo emocional. La idea es no ver el tratamiento del bruxismo desde un punto de vista físico, sino desde un punto de vista interdisciplinar, ayudándonos de la osteopatía, fisioterapia, psicoterapia, odontología y un conocimiento de uno mismo y su entorno (CONCIENCIA).

FULLS DELS ENGINYERS / 18

www.fullsdelsenginyers.cat

 AEIC / COEIC

 Jornades

L’eficiència energètica, un repte comú a tots els sectors industrials

UPDATE FORMACIÓ CONTÍNUA

L’adaptació del models de la indústria als requeriments d’estalvi fixats per les normatives nacionals i internacionals va centrar un acte en el qual van participar Albert Salas, del grup farmacèutic Grifols, Isidre Serrano, de la química BASF, i Andreu Puig, en representació de BonÀrea.

Aspectes tècnics de seguretat de màquines 01/06/2017 · Presencial · Seguretat i medi ambient

Curs pràctic avançat de finances per a enginyers i tècnics 15/06/2017 · Presencial · Gestió i Habilitats directives

Direcció estratègica per valors 01/06/2017 · Presencial · Gestió i habilitats directives

Nou Reglament de protecció del medi nocturn. Decret 190/2015 i el seu encaix amb el RD 1890/2008 d’eficiència energètica 15/06/2017· Presencial · Seguretat i medi ambient

Tota la informació sobre formació dels EIC i l’agenda d’actes a www.eic.cat

Normativa de seguretat per a robots col·laboratius 07/06/2017 · Presencial · Tecnologies emergents Competència emocional de l’enginyer. Intel·ligència emocional 08/06/2017 · Presencial · Gestió i habilitats directives Facility Management: El control de la gestió 08/06/2017 · Presencial · Enginyeria

les quals ubicades a l’estat i cinc a Catalunya, ha estat ambiciosa apostant per l’estalvi energètic en els pròxims anys. “Deixarem d’emetre 34.000 tones de CO2 a l’atmosfera i estalviarem més de 80.000 MWh d’energia primària en el nou pla per al 2018”. Per la seva banda, el director del departament d’enginyeria i energia de BonÀrea, Andreu Puig, va explicar l’adaptació de l’empresa d’arrels lleidatanes als requeriments d’eficiència. “La portem a l’ADN. Vam néixer en una terra austera i pobra, on, durant molts anys, s’ha hagut de reservar la collita d’un any per l’altre per si no plovia”. Tot i remetre’s als inicis, Puig va dir que la seva sort ha estat tenir botigues que han abaratit els costos logístics. Alhora, han procurat que el consum a la seva única planta de producció a Guissona no es disparés. En una sola planta de 275.000 metres quadrats concentren escorxadors, plantes d’elaborats, pernils, postres, molls de càrrega, etc. Així, va concloure Puig, “hem obtingut, sense plantejar-nos-el, un estalvi energètic prou transcendent”. 

Compatibilitat electromagnètica en màquines. Directiva 2014/30/UE 13/06/2017 · Presencial · Enginyeria Indústria 4.0. Transformant els sistemes de producció 14/06/2017 · Presencial · Tecnologies Instal·lació de convertidors de freqüència 14/06/2017 · Presencial · Enginyeria

Robòtica i Lean Manufacturing. Integrant conceptes antagònics 21/06/2017 · Presencial · Tecnologies emergents Seguretat dels treballadors davant el risc elèctric. RD 614/2001 21/06/2017 · Presencial · Seguretat i medi ambient Xarxes elèctriques en transició. Integració del vehicle elèctric 21/06/2017 · Presencial · Energia Lideratge i treball en equip de l’enginyer 22/06/2017 · Presencial · Gestió i habilitats directives Fabricació additiva. Evolució de les tècniques de fabricació digital 29/06/2017 · Presencial · Tecnologies emergents

NOVETAT: CURSOS ONLINE Introducció a la gestió del manteniment Operacions

Ruixadors automàtics Seguretat i medi ambient

Reglament d’instal·lacions en edificis. RITE Enginyeria

Muntaner 239, 1C 08021 Barcelona C

T. 93 200 93 39

TOTES LES ESPECIALITATS

CMY

SERVEIS INCLOSOS PER COL·LEGIATS/DES I FAMILIARS

• Neteja dental anual • Visites • Revisions • Visites d'urgències • Rx intraorals

ESPECIALISTES EN TOTES LES BRANQUES ODONTOLÒGIQUES. PIONERS EN IMPLANTS DE ZIRCONI I ODONTOLOGIA HOLÍSTICA I KINESIOLÒGICA.

Indústria 7, Principal 08037 Barcelona

T. 93 458 45 99 info@mirave.es www.mirave.es

La resta de serveis i tractaments, tenen tots els avantatges d’una pòlissa Dental Familiar tant per als Col·legiats/des, com per als familiars que convisquin amb ells/es. Acreditació: carnet col·legial de l’EIC. E08031263

uan vam néixer fa sang i proteïnes, així que, em funció deu anys, ja ens del procés i la planta de producció, preguntàvem què el consum és molt variable. Per era l’eficiència ener- aquest motiu, a Grifols han optat per gètica”, va destacar estandarditzar els dissenys i repliel gerent d’Efiener, car els més útils en altres plantes. Lluc Puig, acompanyat del direcRespecte a la resistència al cantor de projectes, Josep Maria Pi- vi de mentalitat d’alguns departaguillem. En el bienni 2015-2016, ments pel que fa a l’estalvi energèl’empresa ha auditat 180 plantes tic, Salas va revelar que, “s’acaben industrials de més de trenta grups implementant projectes que perempresarials d’Espanya i Portu- meten l’alineació d’interessos en gal i ha portat a terme projectes l’organització”. En aquesta llista va industrials associats a millores de indicar la instal·lació d’un recupel’eficiència energètica per valor de rador de calor a una nova caldera 400 milions d’euros. A la seu dels o la implantació d’auditories periòEIC, l’eficiència, conjuntament amb diques de purgadors de vapor i fuels termes d’estalvi i autoconsum, gues d’aire comprimit. van ser el nucli de les reflexions En aquesta mateixa línia de consdels ponents que, tot i representar cienciació, Isidre Serrano, responsectors industrials diferents, van sable d’energia de l’empresa quícompartir experiències en una àm- mica BASF, va incloure la formació bit transversal al món industrial. dels treballadors com una de les Albert Salas, responsable d’ener- tasques que cal tenir en compte gies de la multinacional farmacèuti- a l’hora de parlar d’eficiència. “Fa ca Grífols, va indicar que “una de les temps que hem fixat una estratègia coses més difícils del nostre ofici de sostenibilitat amb la qual hem és definir-lo. Quanta energia hem reduït un 40% les emissions de CO2 consumit? És una pregunta que ens respecte del 2002” ha indicat Serrafem cada any”. L’empresa farma- no. L’empresa, amb 352 plantes de Drmirvae_faldo.pdf 14:26 cèutica treballa amb derivats1 de15/1/16 la producció arreu del món, setze de

Instal·lacions tèrmiques de biomassa 12/06/2017 · Presencial · Energia

Aerotèrmia com alternativa a les instal·lacions solars tèrmiques 16/06/2017 · Presencial · Energia

ENTREVISTA

FULLS DELS ENGINYERS / 18

“El gran repte és gestionar l’èxit de l’Aeroport de Barcelona-El Prat” VANESSA REQUENA ÉS CAP DEL GABINET DE DIRECCIÓ D’AENA A L’AEROPORT DE BARCELONA. Enginyera industrial, el 2008 va liderar la creació del Centre de Gestió Aeroportuària de la Terminal 1 al Prat. Des de 2014, és responsable de la planificació estratègica i de relacions institucionals. Anteriorment, va treballar durant nou anys en la construcció d’infraestructures de telecomunicacions per Amena. Va començar la trajectòria professional participant en la construcció del World Trade Center de Barcelona. La seva vocació són les estructures: veure un terreny sense desenvolupar i acabar veient-hi els resultats d’un projecte. Quan estudiava a la facultat, només hi havia 11 noies en una classe de 150 alumnes, Malgrat tot, creu que el món de l’enginyeria cada cop està més equilibrada en qüestió de gènere. TEXT I FOTO: ÀLEX SÁNCHEZ

mb la inauguració de la Terminal T1 fa vuit anys, també es va iniciar un nou centre de control. Com funciona? El centre de gestió aeroportuària monitora en temps real les 24 hores del dia tot el que passa a l’aeroport. Si hi ha qualsevol incident, activa els protocols corresponents i minimitza la incidència o l’impacte que puguin tenir els imprevistos dins de l’operativa de l’aeroport. A l’espai de la Terminal T1, la idea era agrupar tots els petits centres de control que s’havien anat creant i crear una macrosala per tenir una visió global de tots els processos que es duen a terme, des d’una avaria d’un ascensor a la d’una instal·lació com la de tractament d’equipatge. Com es gestiona tanta informació? Tenim una configuració molt optimitzada. Hem aconseguit integrar processos que abans estaven individualitzats. Comptem amb aplicacions especials de monitoratge que processen tota la informació i la bolquen sobre es un quadre de comandament que els creua amb indicadors com la puntualitat de l’aeroport, l’ocupació de la infraestructura, etc. Dades clau per saber com funcionen els ope-

ratius, quins han entrat en estat crític i quins no i millorar aspectes com el temps de resposta i l’eficiència a l’hora de respondre a les incidències. Quanta gent es necessita per cobrir totes aquestes àrees de treball? Al centre de gestió aeroportuària hi ha 55 llocs de treball. Per estar operatius 24 hores tots els dies de l’any, per torns, equival a unes 250 persones. Hi ha gent de perfils diversos: informàtics, personal de manteniment, electricistes, electromecànics, etc. Quines són les incidències que més sovintegen? Principalment, temes d’estacionament dels avions i retards. Quan un avió té una avaria i no abandona un espai, n’hi un que arriba al cap de deu minuts. Llavors has de fer un tetris: reubicar els aparells segons com evolucioni el temps real. Partim d’una planificació, però hi ha molts imprevistos. El que sembla clar és que l’aeroport de Barclelona-El Prat creix any rere any... Els indicadors són molt positius. L’any passat vam créixer un 11% respecte al 2015. Els experts diuen que el trànsit a nivell global augmentarà. Som molt sensibles a qualsevol esdeveniment que es pugui produir. En un context d’in-

estabilitat socioeconòmica i atacs terroristes, mai saps com et pot afectar. Casos com el de Bèlgica, Turquia o París van impactar molt al territori. No obstant això, el futur del Prat pinta molt bé. Vam tancar el 2016 sent el setè aeroport en trànsit d’Europa, per sobre de Munic, Fiumicino o Gatwick. El difícil és gestionar l’èxit! Com s’aconsegueix estar en el top 10 d’aeroports europeus? Tenim un univers de companyies molt ampli i Vueling ha fet una aposta molt important a l’aeroport de Barcelona-El Prat que cal tenir com a referència. Això ha estimulat el trànsit de manera destacable. En total, a Barcelona hi operen més de cent companyies, des de les més tradicionals a les que proposen un canvi de paradigma con Ryanair, easyJet o Norwegian. I no m’agrada parlar de companyies de baix cost. Per què? No es trasllada el missatge real si no, gairebé tots els passatgers seríem low cost. Hi ha gent que està disposada a pagar per un servei, però potser no es vol gastar tant en un bitllet com en la destinació. No és que les companyies de baix cost ofereixin menys, sinó que ofereixen un producte diferent. I, a més, és una manera de dinamitzar tot el mercat, des del

perfil premium a l’economy. Cada cop hi ha més serveis a l’aeroport... Un aeroport és com una ciutat i un de petit, com un poblet. Hi ha tots els serveis que et pots trobar en una ciutat: els cossos de seguretat, les instal·lacions, els serveis mèdics, els bombers, la mobilitat... Amb l’afegit que, a l’aeroport, hi tenim avions! Quin rastre de dades deixem els usuaris quan viatgem? Sabem quan arribes, quan passes el control... Tot gràcies a la tecnologia que portem a sobre. A

“Gràcies a la tecnologia com el wifi o el bluetooth gestionem el volum i el flux de viatgers de cada companyia. Això ens ajuda a saber el comportament dels usuaris i reconfigurar els espais de l’aeroport”

® PREFABRICAT EMPAQUETABLE FIABLE PROVAT DESMUNTABLE REUTILITZABLE Producte de 2PE PILOTES, SL m. 696 402 850 / T. 93 763 26 99

Av. Maresme 9 / 08396 Sant Cebrià de V.

Empresa adherida al Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya Membre protector de l’associació de consultors d’estructures

través del wifi o el bluetooth, gestionem el volum i el flux de viatgers de cada companyia. Les dades del passatger són propietat de la companyia amb què volen, nosaltres no hi tenim accés. Però la resta d’indicadors ens ajuden a saber com es comporten els usuaris i quines són les zones calentes i fredes de l’aerpoport. Per exemple, hem detectat que la majoria de persones, quan hem de triar un camí, anem cap a la dreta, potser perquè hi toca la llum o per costum... A l’hora de reconfigurar i redissenyar els espais de l’aeroport, tenim en compte aquests aspectes. Com valoren els passatgers l’Aeroport de Barcelona-El Prat? El 2011, 2012, 2014 i 2016 hem estat el millor aeroport del sud d’Europa segons les enquestes dels passatgers. Ens trobem en una situació privilegiada, a 20 quilòmetres de la ciutat i molt ben connectats a nivell terrestre. Disposem de les línies d’autobús regulars, de l’Aerobús i, des de l’any passat, el metro i el tren arriben a la Terminal T2. El nostre objectiu és millorar l’experiència del passatger. Al cap i a la fi, un aeroport és una infraestructura que posa nerviosa la gent. Treballem per millorar l’experiència del passatger durant el seu pas per l’aeroport. 