Fulls dels enginyers 22 octubre 2017 by Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya

AEIC I COEIC Maximitzar les probabilitats d’èxit en la trajectòria professional.

JORNADA Claus per millorar la qualitat de l’aire a la conurbació de Barcelona.

ENTREVISTA A JORDI SANS PINYOL President de la Comissió de Seguretat del COEIC.

PÀG.10

PÀG.11

PÀG.12

Visita www.fullsdelsenginyers.cat i accedeix a tots els continguts

FULLS DELS ENGINYERS 22/ OCTUBRE 2017

El diari dels Enginyers Industrials de Catalunya

n TEMA DEL MES

L’illa danesa de Samsø, exemple de sostenibilitat

PÀG.06 // El petit municipi de Dinamarca, amb gairebé 4.000 habitants, va començar la transició cap a les

energies renovables fa 20 anys. Després de guanyar una competició promoguda pel ministeri d’energia danès, Samsø va esdevenir autosuficient a partir de molins de vent en menys d’una dècada. Amb una economia que encara se sosté per l’agricultura, actualment, més del 75% de la calefacció i aigua calenta prové de la crema de biomassa, i la meitat del funcionariat ja condueix cotxes elèctrics. El següent repte? Eliminar l’ús dels combustibles fòssils l’any 2030 a partir de set objectius com la construcció d’una gran central de producció de biogàs. L’èxit d’aquest projecte rau en la participació activa de la ciutadania i el compromís de totes les institucions.l

OPINIÓ // PÀG.02

“Amb Ansys es poden generar simulacions de gairebé qualsevol procés físic que se’ns pugui acudir“. JESÚS MÍNGUEZ, DOCTORAT EN ENGINYERIA. ESPECIALISTA EN CAE I PROFESSOR COL·LABORADOR D’INTELEC.

n FORMACIÓ

n EMPRESA

La tecnologia i l’especializació, encarregades d’ampliar els horitzons de les pimes

Una tecnologia disruptiva que serveix per encapsular els circuits fotònics

PÀG. 04 // Les start-ups demostren que la mida de les petites i mitjanes empreses no és un obstacle a l’hora d’obrir-se a nous mercats exteriors. De fet, les empreses emergents han demostrat que el volum no és important si les activitats són altament innovadores i ja neixen amb una concepció clarament global. La clau de l’èxit se centra en la innovació i especialització. Ser una empresa petita o mitjana ja no és excusa per obrir-se a nous mercats. l

PÀG. 08 // L’empresa catalana QPO Lenses ha impulsat un projecte innovador que consisteix en el desenvolupament d’una tecnologia disruptiva per encapsular els circuits fotònics. El projecte Photonic Integrated Circuits Encapsulation with Embedded Optics disminueix els passos de fabricació necessaris per elaborar un component fotònic mitjançant la simplificació del procés, la millora del rendiment i la reducció de la despesa. l

OPINIÓ // PÀG.03

“Emplacem el món empresarial davant un nou paradigma: “humanitzar” les organitzacions, siguin grans o petites companyies”. SUSANNA RUBIOL, PSICÒLOGA ORGANITZACIONAL. MEMBRE DE MIESES.

OPINIÓ

n Editorial

FULLS DELS ENGINYERS / 22

n L’anàlisi

Segons les previsions i polítiques de la Generalitat, Catalunya aspira a funcionar amb energia 100% l’any 2050

Modelatge i enginyeria assistida amb ordinador

L’horitzó d’un món energèticament sostenible

ontràriament a la ruta marcada pel govern i les principals institucions catalanes relacionades amb l’energia, els Estats Units de Donald Trump semblen disposats a estripar les cartes i abandonar la partida contra el canvi climàtic fixada a París. Potser per això, multinacionals nord-americanes com Tesla es fixen en Catalunya per desembarcar al sud d’Europa i consolidar l’alternativa de la bateria elèctrica que substitueixi el consum desmesurat d’hidrocarburs. De fet, la Generalitat vol aconseguir, mitjançant el Pacte Nacional per la Transició Energètica, que l’energia que es consumeixi a Catalunya el 2050 sigui 100% renovable i s’arribi a quotes ben altes d’autoconsum i cogeneració entre petits consumidors i empreses. Tot i que la legislació espanyola ha afavorit les grans companyies elèctriques i ha dificultat la generació alternativa d’energia. La transició que es planteja Catalunya, un territori que abasta gairebé 32.000 km2 i on viuen set milions i mig de persones, ja és una realitat a l’illa danesa de Samsø, de 114 km2 i una població d’uns 4.000 habitants, que és 100% autosuficient. Representa una maqueta a escala de generació, emmagatzematge i distribució d’electricitat d’origen sostenible que aprofita les característiques orogràfiques, especialment els vents d’origen marí, per plantejar solucions alternatives a l’ús de gasos i petroli. Evidentment, en el cas català i, per extensió, peninsular i mediterrani, cal buscar solucions mixtes de generació d’energia renovable ja que, a hores d’ara, la implantació de parcs eòlics és escassa i es necessiten moltes altres fonts de producció elèctrica sostenible per assegurar el consum elèctric continuat de la població i les infraestructures públiques i privades. I, alhora, no caldria sinó, fomentar hàbits i habilitar edificis i instal·lacions que consumeixin tan poca electricitat com sigui possible i, sempre que es pugui, que també siguin capaços de generar-ne o reaprofitar-ne. El camí cap a aquest horitzó evoluciona en paral·lel a la innovació, la creació i la posterior implantació de tecnologies i projectes d’enginyeria destinats a seguir fent girar la roda de l’economia i generar riquesa i qualitat de vida a la ciutadania del futur. l n Altaveu

JESÚS MÍNGUEZ ALGARRA Doctorat en Enginyeria. Especialista en CAE i professor col·laborador d’Intelec

mb l’evolució de les eines informàtiques i, en paral·lel, la millora de les prestacions dels ordinadors, s’ha produït un gran desenvolupament a l’hora d’utilitzar-los com a mitjà per vehicular les tasques que desenvolupen els enginyers. En l’ús d’eines de disseny de prototips basats en models d’elements finits, concretament, representa una eina tremendament útil per desenvolupar estudis simulats de comportament d’un component o sistema davant de les accions que pugui rebre durant la vida en l’estadi del disseny. Ansys, en particular, és una eina molt potent que permet fer aquests estudis i passar per totes les fases de disseny del model amb el mateix programari, amb un flux de treball molt dinàmic que optimitza els períodes de dedicació de l’enginyer. Es poden generar simulacions de gairebé qualsevol procés físic que se’ns pugui acudir, admetent qualsevol condició de contorn i característica del material. A continuació, detallo alguns exemples d’aplicació. Dins del bloc de models mecànics: estudis lineals amb un comportament elàstic dels materials (aquests són els més senzills de resoldre). Estudis no lineals amb materials hiperelàstics com gomes, amb memòria de forma com el nitinol o que presenten fissuració com el formigó. Estudis no lineals amb evolució de contactes entre cossos, lliscaments, fregaments, despreniments, etc. Estudis no lineals en peces esveltes, en què apareguin efectes de segon ordre en deformacions i vinclament. Al bloc de fluids, es poden realitzar estudis aerodinàmics com el de flux d’aire al voltant d’un vehicle, distribució de temperatura i cabals de

flux de gasos calents en un sistema, cabals en xarxes de canonades, estudi de pèrdues de càrrega, etc. A més, existeixen mòduls específics per a anàlisis elèctriques, termoelèctriques i d’electromagnetisme. Abans de començar a treballar en un model és recomanable establir un guió dels objectius que es busquen (esforços, temperatures, camp de velocitats), i quines simplificacions es podran realitzar. La senzillesa és la clau de l’èxit per a un dissenyador CAE. No oblidem que podem obtenir resultats molt similars amb models molt senzills. (No és necessari modelitzar fins a l’últim detall, fins a l’últim cargol). Ho dic perquè, en la meva dilatada experiència com a assessor en desenvolupament de models, m’he trobat amb alguns casos en els quals models que ja portaven un cost computacional de dies amb equips potents, es van poder simplificar i estalviar molt temps (deu minuts d’equip de còmput). No vull generalitzar, però, en la majoria de casos, els models que necessiten més d’una hora d’anàlisi són poc pràctics des del punt de vista de disseny; i encara més en les primeres fases. En funció de la complexitat del model, és important, en alguns casos (per exemple amb alta no linealitat), contrastar els resultats amb assajos de verificació que ens permetin comprovar que els paràmetres del model s’ajusten a la realitat. Un cop validat i verificat, podrem extrapolar-ne els resultats a altres models similars. Com a conclusió, cal dir que hem d’aprofitar les eines de les quals disposem per al desenvolupament de la professió d’enginyer aplicant sempre el sentit comú i amb una visió crítica dels resultats que ens proporcionen. l

n Sonòmetre

JORDI SANS PINYOL Membre de la Junta del COEIC i president de la Comissió de Seguretat de l’AEIC/COEIC. Membre del patronat de l’IDES.

“Hi ha una forta demanda de personal qualificat i, per estrany que sembli, hi ha empreses que es tornen boges buscant enginyers de seguretat”.

El Govern llança un programa per promoure l’autoconsum elèctric amb bateries. La Generalitat vehicula la iniciativa a través de l’Institut Català d’Energia (ICAEN) amb l’objectiu d’estimular polítiques públiques per promoure el mercat de l’autoconsum d’electricitat amb bateries de ions de liti. La directora de l’ICAEN, Assumpta Farran, va anunciar que, a partir d’aquest passat setembre, ja es podran sol·licitar ajuts, dotats amb 360.000 euros, destinats a cobrir fins al 70% del preu de les bateries amb un màxim de 5.000 euros per instal·lació. Es calcula que el programa contribuirà a finançar l’adquisició de 75 bateries cada any i representa una bona constatació de l’aposta de Catalunya per les energies renovables amb la qual s’espera incrementar el nombre d’instal·lacions fotovoltaiques.

EDITA: Associació/Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya AEIC President: Jordi Renom Vicepresident: Ricardo Granados Secretària: Olga Tomàs COEIC Degà: Pere Palacín Vicedegà en funcions: Pere Roca Secretari: Jordi Mas Demarcacions del AEIC-COEIC Girona: Joan Juanals i Jaume Masgrau Lleida: Joaquim Llop

La neuroenginyeria s’aplicarà a l’estudi de malalties relacionades amb el cervell. El Premi Nobel de Medicina 2014, Edvard Moser, va presentar a Barcelona un nou equip d’investigació de l’Institut de Bioengiyeria de Catalunya (IBEC) que desenvoluparà tecnologies destinades a lluitar contra malalties relacionades amb el cervell. Moser, que a Noruega dirigeix l’Institut Kavli de Neurociència de Sistemes, afirma que “es pot aprendre molt fent interactuar ordinadors amb cervells humans i observant com es comporten”. L’equip de l’IBEC, liderat pel professor Paul Verschure, col·laborarà amb quatre centres sanitaris catalans en la rehabilitació de pacients que hagin patit accidents cerebrovasculars, epilèpsia i altres malalties cerebrals.

Catalunya Central: Mireia Félix Tarragona: Lluís Maestre i Fernando Torres Delegació del Vallès: Francesc Figueras AEIC - COEIC Director general: Pere Homs Consell de redacció: Jordi Renom, Pere Roca, Jordi Vericat, Laura Ivern i David Pérezdolz Responsable de Comunicació: Eva Díaz Coordinació: Eva Díaz Col·laboradors: Francesc Soler, Eva Díaz, Mireia Curto, Pablo Monfort, Carles Claret i Lorena Farràs Publicitat: Neus Barbosa Disseny i maquetació: Anna Carrió Edició i correcció lingüística: Carles Claret Impressió: Vanguard Gràfic S.A.

Després de nou anys, el Tribunal Europeu dels Drets Humans prohibeix espiar el correu electrònic dels treballadors. Disset magistrats han donat la raó a un treballador romanès al qual van despatxar després d’haver comprovat que enviava correus privats des de l’ordinador de la feina. La sentència, que genera jurisprudència per als 47 estats membres del Consell d’Europa, considera que l’empresa va violar el dret del treballador a la vida privada i la correspondència. Aquesta consideració jurídica al voltant de les comunicacions privades a la xarxa estableix una línia molt fina entre els usos professionals d’eines com els comptes de correu professional i la navegació en el lloc de treball i la potencialitat del rastreig i ciberseguretat en l’àmbit empresarial quan hi pugui haver indicis de delicte.

Dipòsit legal: B 26367-2015 ISSN: 2013-3332 Administració i distribució: Enginyers Industrials de Catalunya Via Laietana, 39 - 08003 Barcelona T: 933 192 300 / F: 933 100 681 a/e: fulls@mail.eic.cat Els articles signats no representen l’opinió dels Fulls dels Enginyers.

D’acord amb la Política de protecció de dades de caràcter personal que tenen implantada el Col·legi i l’Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya, s’informa que, atès que l’anuari és un fitxer que té legalment atribuïda

la condició de font accessible al públic i vist que s’està emprant per a activitats comercials, s’explicitarà en el fitxer de manera destacada que dites dades no es podran utilitzar per a finalitats de publicitat o prospecció comercial. No obstant això, tenint en compte que aquest és un dret al qual els interessats poden renunciar, quan un col·legiat i/o associat així ens ho manifesti es farà constar en el fitxer que l’interessat ha informat del seu consentiment perquè s’usin les seves dades per a publicitat o prospecció comercial. Aquest consentiment s’ha de comunicar pels mitjans següents: per correu electrònic a lopd@eic.cat, per fax amb la referència LOPD al 933 100 681 o per escrit adreçat al Col·legi Oficial i l’Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya amb la referència LOPD a la Via Laietana, 39, 08003, de Barcelona.

FULLS DELS ENGINYERS / 22

www.fullsdelsenginyers.cat

n Notícies

n Radiografia

Un aparell purifica l’aire i alhora genera electricitat

SUSANNA RUBIOL VILALTA Psicòloga Organitzacional. Membre de Mieses.

Dignitat per al treball i desenvolupament sostenible i saludable II Fòrum Internacional. Delta de l’Ebre (29 i 30 de setembre) i Barcelona (2 d’octubre 2017)

arlar d’excel·lència, salut empresarial i sostenibilitat, elements vitals en el II Fòrum Internacional, és parlar del futur del treball. Ara per ara, el treball, més enllà de la concepció del Llibre del Gènesi [i] i tenint en compte la Declaració dels Drets Universals [ii], segueix sent el veritable motor de la societat. En el treball conflueixen una sèrie de valors i creences que els individus i les organitzacions desenvolupen com a guia dels seus comportaments. Però el treball està subjecte a un entorn i a una societat en permanent evolució. La globalització i els avenços tecnològics acceleren el canvi generant controvèrsies entre les millores reals generades en la vida de les persones, que són moltes, i els danys que puguin ocasionar-se en determinats col·lectius de la societat. L’última crisi econòmica, que ha accentuat la desigualtat i la precarietat en el treball, posa en evidència que el model de creixement seguit no és l’encertat i, per tant, caldrà reinventar-lo amb nous plantejaments de governs, d’organitzacions i de les mateixes persones per poder assegurar un treball de qualitat en el futur. Han estat moltes les transformacions del treball. Deriven, a grans trets, del pas del treball manual amb simples eines individuals (artesanat) a les implicacions socials de les relacions laborals amb eines col·lectivitzades (tècnica i tecnologia), i el treball industrial supeditat a instal·lacions mecanitzades (maquinisme). Posteriorment, els ordinadors s’incorporen en el treball (societat de la informació i del coneixement), quan el treball intel·lectual va adquirint creixent importància. S’estan obrint nous horitzons en les implicacions de les noves tecnologies, com la connectivitat, el big data, l’internet de les coses, la robòtica, la nanotecnologia,

El procés es porta a terme mitjançant un dispositiu que inclou dos cubicles separats per una membrana. L’aire es purifica en un costat mentre que, en l’altre, a partir de nanomaterials molt específics, es descomponen les substàncies contaminants de l’aire i es produeix gas hidrogen que es pot emmagatzemar i usar més tard com a combustible. Perquè l’aparell funcioni, només cal exposar-lo a la llum. L’avenç tecnològic és obra d’investigadors belgues de la Universitat d’Anvers i de la de Lovaina dirigits per Sammy Verbruggen. El procés aspira a satisfer dues necessitats socials importants: netejar l’aire i produir energia alternativa.

Estudiants llançaran a l’espai un nanosatèl·lit per observar la Terra etc. Estem destinats a viure en una societat que cavalca a gran velocitat però plena de riscos i incerteses en el treball. Aquest és inestable i obliga a una formació permanent per poder seguir ocupant un lloc en aquest futur, però, al mateix temps, seguim necessitats d’un Estat que vetlli per generar un treball digne per a tothom, un fet que l’economia de mercat no pot assegurar. L’EMPRESA COM A CONCEPTE Centrats en l’ampli i complex concepte del “món del treball” i entenent que aquest abasta totes les formes d’activitat, hem de situar-nos davant el concepte mateix d’”empresa” com a esforç col·lectiu generador de riquesa i com a element central en la construcció de la nostra identitat [iii], independentment de les nostres limitacions o discapacitats, gènere, ètnia i edat. Tots podem aportar el nostre talent a les organitzacions per generar valor, al mateix temps que creixem i ens desenvolupem com a persones. Les dinàmiques que s’estableixen des de la solidaritat, la generositat i la gratitud ens porten a la inclusió per afavorir la multiculturalitat i la riquesa de la diversitat, variables que defineixen l’equilibri de qualsevol sistema orgànic o animal. D’aquesta manera, l’empatia i el principi d’igualtat haurien de guiar les nostres vides com a “persones”, dins i fora de la feina. L’ètica és un dels valors empresarials essencials que s’imposa a les organitzacions per la pressió de ciutadans i consumidors. El papa Francesc va manifestar que el treball és capaç d’aportar a l’individu dignitat [iv]. Hi ha moltes accepcions del treball, algunes es vinculen al valor afegit que genera i a la necessària amabilitat que el dignifica, gratificant les relacions. Això també té a veure amb la innovació i el desenvolupament, o la correspondència entre el que podem donar i rebre del treball, més enllà d’un sa-

lari. Les organitzacions sense ànim de lucre, a través de programes de voluntariat, i les empreses d’economia social, totes dues amb un pes creixent en la societat, s’organitzen per cobrir necessitats essencials. Però, de la mateixa manera, hi contribueixen les altres organitzacions des de programes efectius de responsabilitat social. EL ROL DEL TREBALL Podem atorgar al treball un paper dinamitzador capaç de generar noves formes d’activitat i d’empreses per donar resposta a tot tipus de necessitats, però també, un paper transformador de la societat per la capacitat de reorganitzar el sistema davant dels desequilibris generats. Hauria de desenvolupar-se un model empresarial productiu i proactiu que persegueixi el bé comú, que la societat ha de premiar. En altres paraules; no cercar el benefici d’uns pocs a costa de molts altres, sinó el benefici de totes les parts, respectant els drets essencials relacionats amb la persona, la cultura, la societat i el medi ambient. Emplacem el món empresarial davant un nou paradigma: “humanitzar” les organitzacions, siguin grans o petites companyies. Les primeres haurien d’assumir més responsabilitats en suport de les empreses d’economia social i de les pimes, interactuant entre elles pel bé de la societat. Es tracta d’una nova cultura empresarial, capaç de generar llocs de treball saludables, en el qual, comandaments i treballadors participin activament en la millora contínua, en tots els àmbits, protegint i promovent salut, seguretat i benestar de tots els membres de l’organització, de les famílies i de la comunitat, així com la mateixa sostenibilitat de l’organització. Tinguem en compte que la primera responsabilitat social de les empreses és sobreviure amb dignitat. Aventurem el desenvolupament d’espais de treball

que connectin l’optimització del capital humà, social i psicològic, i la maximització de l’estratègia de negoci en la recerca d’eficiència d’organitzacions i/o empreses capaces d’atreure, desenvolupar i retenir el talent. D’aquesta manera, s’aconsegueix la implicació de l’equip humà i, alhora, permet tenir èxit en la generació de valor i en la reducció de costos, normalment abundants per ineficiències, inoperàncies o negligències. En definitiva, per construir empreses competitives en el camí de l’excel· lència. Es tracta de sortir vencedors en la batalla per humanitzar els processos interns i externs de les organitzacions, ja que aquest és el futur que volem per a les noves i futures generacions. Caldrà canviar moltes coses en coherència amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de Nacions Unides per al 2030 [v]. Un d’ells, humanitzar el treball.

I] Llibre del Gènesi 3:19 “Et guanyaràs el pa amb la suor del teu front fins que tornis a la mateixa terra de la qual vas ser tret”. [Ii] La Declaració Universal de Drets Humans (art. 23) “Tota persona té dret al treball, a la lliure elecció del seu treball, a condicions equitatives i satisfactòries de treball la protecció contra la desocupació”. [Iii] Dejours, C. (2009) El treball és un element central en la construcció de la nostra identitat. I la identitat és la carcassa de la nostra salut mental, així que el treball no té una posició neutral: o afavoreix la nostra salut o la perjudica “. [Iv] Sant Pere (Ciutat de Vaticà, Itàlia), que aquesta setmana va coincidir amb el Dia del Treball (l’1 de maig), el cap de l’Església catòlica, davant milers dels seus seguidors, ha qualificat la societat actual d’injusta, ja que en el seu si no tots tenen la possibilitat de trobar feina. La dignitat, segons el papa, no és la que dona el poder, ni els diners i ni la cultura. “La dignitat ens la dona el treball i un treball digne”. [V] http://www.un.org/sustainabledevelopment/es/

Els membres de l’anomenat grup 3Cat-4 posaran en òrbita, el 2019, el CubeSat-4, creat al Nano Sat Lab de la UPC, que tindrà la funció d’obtenir informació a partir de l’observació de la Terra. L’equip, que compta amb el suport de l’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya, està format per divuit estudiants liderats pel professor Adriano Camps. El nanosatèl·lit està construït, en un 80%, amb tecnologia pròpia de la UPC. Es tracta d’un projecte multidisciplinari on participen alumnes de diferents àmbits i enginyeries. L’equip 3Cat4 ha estat un dels sis seleccionats com a finalistes en la segona edició del programa Fly Your Satellite! convocat per l’Agència Espacial Europea.

Una aplicació avalua els problemes de salut Mediktor, a través del mòbil, pretén guiar l’usuari des de l’aparició dels primers símptomes fins que un metge dona solució als problemes de salut. L’app disposa d’un avaluador de símptomes que és capaç d’interpretar allò que explica l’usuari utilitzant llenguatge natural i dur a terme un complet qüestionari mèdic digital. L’aplicació ha estat desenvolupada per Teckel Medical, una empresa dedicada al desenvolupament de solucions digitals i mòbils que encapçala Oscar García-Esquirol, especialista en medicina intensiva i els enginyers Cristian Pascual, procedent de l’àmbit industrial, i Roger Forcada, informàtic especialista en intel·ligència artificial.

FULLS DELS ENGINYERS / 22

n Empresa

Innovació i especialització: les receptes de l’èxit per a la internacionalització Les start-ups demostren que la mida de les petites i mitjanes empreses no és un obstacle a l’hora d’obrir-se a nous mercats exteriors. De fet, les empreses emergents han demostrat que aquesta idea és del tot errònia, sobretot si les activitats són altament innovadores i ja neixen amb una concepció clarament global. TEXT: LORENA FARRÀS PÉREZ

a clau de l’èxit se centra en la innovació i especialització. Ser una empresa petita o mitjana ja no és excusa per a obrir-se a nous mercats. “La innovació és crucial per a la internacionalització”, assegura el conseller delegat d’ACCIÓ, Joan Romero. “Si les pimes no innoven, els seus productes o serveis no resulten interes-

El 53,7% de les empreses innovadores exporten. Per contra, només una de cada cinc empreses que no innoven aconsegueix exportar.

sants en els mercats exteriors”. El 53,7% de les empreses innovadores exporten, segons l’enquesta del Baròmetre de la Innovació a Catalunya del 2016. Per contra, només una de cada cinc empreses que no innoven aconsegueix exportar. En el cas de la indústria, la relació innovació-internacionalització és més evident: el 84,4% de les empreses innovadores industrials va vendre a l’estranger durant el darrer any. El segon ingredient de la recepta, l’especialització, ofereix a les pimes l’oportunitat d’obtenir un avantatge competitiu sobre la competència. Davant de les dificultats per competir amb preus o per diferenciar-se, l’especialització dirigida a vetes de mercat és, per a les pimes, l’aposta més segura per tenir èxit en un altre país. Per especialitzar-se cal tenir un coneixement profund del mercat, del públic, de la competència, del producte... En aquest sentit, Romero destaca subsectors com el turisme mèdic o les activitats relacionades amb l’economia circular.

“Per a 8 de cada 10 empreses, el principal motiu per obrir-se a nous mercats és la recerca de noves fonts de creixement”. EL PROCÉS D’INTERNACIONALITZACIÓ El principal motiu per obrir-se a nous mercats és la recerca de noves fonts de creixement. Així ho indiquen el 81% de les empreses enquestades en l’estudi Estrategias de entrada en mercados internacionales de IESE. Només un 19% de les organitzacions afirma que el motiu és la caiguda o decrei-

LES PIMES CATALANES, LÍDERS EN EXPORTACIÓ Moltes pimes catalanes es van veure obligades a obrir-se a nous mercats internacionals per sobreviure durant la recent crisi econòmica. Aquesta situació va fer obrir els ulls al teixit empresarial, que s’ha adonat de la importància de la internacionalització per a la millora de la competitivitat, també en temps de bonança econòmica. Així, les exportacions catalanes sumen ja sis anys consecutius de xifres rècord, segons l’agència per a la competitivitat de l’empresa ACCIÓ. “L’empresa catalana té una vocació internacional superior a la mitjana”, explica Joan Romero, conseller delegat de la institució. Les dades li donen la raó: el creixement de les exportacions catalanes supera la mitjana de la Unió Europea i representa ja el 25,3% del total de l’Estat.

adi

eguir los mismos procesos ervicio en todos los países, FULLS DELS ENGINYERS / 22 ostar por implantaciones más, la flexibilidad a la hora os mercados es también to de la expansión ”.

R.Unido 9,4%

Canadá 4,4%

TIENE IMPLANTACIÓN España MÉS OPORTUNITATS MásA de PAÏSOS GRANS, 12M Total PREFERIBLEMENT 22,8% 46,8% EUROPEUS O 10,7% 15,0% LLATINOAMERICANS

Francia 12,5% EEUU 29,0% Marruecos Colombia 3,7% 7,0%

México 11,2%

10,3% 9,3% A l’hora d’obrir mercat a l’exterior, les empreses 21,4% 13,7% pels països més grans i propers espanyoles es decanten d’Europa, així com per alguns països llatinoamericans, 17,0% 7,4% segons les pimes enquestades en l’estudi Estrategias de 9,4% 3,7% entrada en mercados Internacionales d’IESE. Alhora, també s’interessen per3,5% països de grans dimensions com els 7,1% Estats Units i la Xina, pels quals opten el 29 i el 17,6% de 1,3% 0,5% les empreses consultades, respectivament. França és, per dimensions i proximitat, el mercat exterior més important per a les empreses que ja han fet el pas. El segueixen a força distància el Regne Unit, els Estats Units i Alemanya. No obstant això, quan l’estudi va preguntar a les mateixes empreses pels mercats més atractius de cara al futur, el més mencionat amb diferència va ser el d’Estats Units, seguit de l’alemany i el xinès.

xement del mercat nacional. En aquesta línia, Romero opina que, “a dia d’avui, tota empresa hauria de treballar també a l’exterior, no només en el mercat local”. Un cop presa la decisió, cal ser molt conscient que la internacionalització no és un procés fàcil ni curt i que l’èxit no està assegurat. El conseller delegat d’ACCIÓ aconsella a les empreses que s’assessorin bé, especialment sobre el mercat que més els convé. També és important tenir clar el risc que es vol assumir i la inversió necessària. La majoria de pimes es limiten a exportar els seus productes o serveis i només un percentatge molt menor s’atreveix a implantar-se als mercats on exporta. El temps de consolidació dels negocis a l’exterior sol ser inferior als tres anys, segons l’estudi d’IESE. Però es pot donar el cas que el temps necessari sigui molt superior o, no cal oblidar-ho, que l’operació no tingui èxit. El 80% dels enquestats en l’estudi afirma haver fracassat en alguna ocasió. La mala selecció dels socis és una de les principals causes mencionades en els casos d’intents no reeixits. Romero explica que el procés d’internacionalització consta de tres fases. En la primera, en la qual es troben 48.000 empreses

www.fullsdelsenginyers.cat

catalanes, és quan es comença a exportar. En una segona fase, es produeix la consolidació de l’exportació: s’exporten cada cop més quantitat de productes, més regularment i a més mercats. Unes 17.000 empreses del país es troben en aquesta segona fase. Finalment, en el tercer estadi, es produeix la implementació internacional. En aquest moment ja es disposa d’una seu comercial o productiva a l’estranger. Una etapa a la qual han arribat 3.150 empreses catalanes. l

Davant de les dificultats per competir amb preus o per diferenciar-se, l’especialització és l’aposta més segura per tenir èxit en un altre país.

Rusia 5,7%

Alemania 18,9%

Italia 3,3%

Argelia 3,5%

Emiratos Árabes Unidos 3,9%

China 17,6%

India 4,0%

Arabia Saudí 4,4%

Japón 4,6% Corea del Sur 2,0%

Brasil 4,0%

Perú 3,5%

Otros países Chile 4,0%

38,5%

ELS PAÏSOS MÉS ATRACTIUS SEGONS LES PIMES ESPANYOLES Font: Estudi Estrategias de entrada en mercados internacionales, IESE

SALUT, ENERGIA, GURMET, INFRAESTRUCTURES I TIC, ELS SECTORS AMB MÉS POTENCIAL El sector de la salut i dels equipaments mèdics és un dels que aglutina més oportunitats de negoci internacionals entre les empreses catalanes, segons un estudi elaborat per ACCIÓ. L’informe revela oportunitats a dinou països, entre els quals destaquen els Estats Units, França, Israel, el Regne Unit i Singapur. La instrumentació mèdica per a laboratoris, l’envelliment saludable, el turisme mèdic i les solucions d’e-health són els subsectors més rendibles. Una altre sector atractiu en termes d’internacionalització i cooperació tecnològica per a les empreses catalanes és el de l’energia i recursos, amb oportunitats rellevants a Corea del Sud, els Estats Units, Sud-àfrica, Marroc, Mèxic i Xile. Concretament en l’àmbit de les energies renovables, el tractament i sanejament d’aigües i l’optimització del consum de l’aigua. També destaquen les oportunitats en alimentació especialitzada i gurmet a Bèlgica, Dinamarca, els Emirats Àrabs Units, el Japó i el Regne Unit. En infraestructures i construcció els ressorts, són a Austràlia, França, Ghana, l’Iran i Panamà. I en TIC i transformació digital, les iniciatives catalanes fan forat a Alemanya, l’Argentina, el Canadà, els Estats Units i la Xina, entre d’altres països.

TEMA DEL MES

FULLS DELS ENGINYERS / 22

n Sostenibilitat

Situada entre les penínsules de Jutlàndia i Selàndia, Samsø és una de les 76 illes daneses habitades, amb una població que no arriba a les 4.000 persones.

Samsø, l’illa de referència en energies renovables i sostenibilitat

En aquest indret de Dinamarca tenen molt clar que la cura del medi ambient és essencial per al confort dels ciutadans i fa dues dècades que es van comprometre a ser un mirall per al país i per al món en l’ús d’energies renovables. TEXT: ÀLEX S. ARAGÓN - FOTO: ERIK PAASCH JENSEN

inamarca sempre ha estat exemple, tant a la Unió Europea com a la resta del món, d’una societat del benestar immillorable. De fet, el mític estudi anual de l’ONU sobre els països més feliços del món, l’ha situat en més d’una ocasió en el pòdium mundial de la felicitat. L’any 1997, el govern central danès va impulsar una competició: quina regió del país podia presentar el pla més realista per fer una transició total a l’autosuficiència a partir d’energies renovables? Quatre illes i una península es van presentar al concurs. Samsø en va ser la vencedora. L’objectiu del ministeri d’energia danès era demostrar que sense inversions extraordinàries i

“Vam acordar que si podies veure el molí des de la finestra de casa, podries ser inversor”. fent servir la tecnologia actual es podia reduir significativament l’ús dels combustibles fòssils, especialment els utilitzats per la producció d’electricitat, escalfament i transport. El 2007, el 100% de l’electricitat de l’illa ja provenia de fonts renovables. Però, com van aconseguir l’autosuficiència en tant poc temps? EL MODEL SECRET Entre el 1998 i el 2000, es van construir onze molins de vent a Samsø que aprofitaven la planor de l’orografia danesa i les fortes ràfegues de vent. Ràpidament, es van adonar de l’encert d’aquesta decisió ja que la generació eòlica era suficient per abastir el consum elèctric de tots els habitants de l’illa. El 2002, es van construir deu molins de vent al mar, al sud de l‘illa. Aquests molins produeixen un excedent d’electricitat que venen a la resta de Dinamarca i compensen el consum de combustibles fòssils com el petroli

que encara avui dia es fa servir per alguns cotxes. És per això que, ara per ara, és una illa neutral en carboni, és a dir, l’emissió de gasos d’efecte hivernacle que genera equival a zero, ja que es redueix el consum energètic de les cases i es millora l’eficiència en els processos. Søren Hermansen, un granger que ha viscut tota la vida a l’illa i és el principal promotor d’aquesta transició des de l’inici, afirma que l’èxit en la implementació dels molins és la participació activa de la ciutadania. La titularitat de les fonts d’energia eòlica es divideix entre empreses privades, grups d’inversió, el govern local i els propis ciutadans. “Vam acordar que si podies veure el molí des de la finestra de casa, podries ser inversor”, afirma Hermansen. CALEFACCIÓ Pel que fa a la calefacció i l’aigua calenta, el 1994 es va construir la primera planta de distribució a Tranebjerg, al centre de l’illa, que crema bales de palla provinents de les granges locals per escalfar l’aigua i enviar-la a les cases properes a través de canonades. La palla és mòlta i tamisada abans de la combustió, i les cendres que es desprenen es fan servir com a fertilitzants pels agricultors. El 2002, es va instal·lar una segona planta al nord de l’illa que, a través de plaques solars i la crema de serradures, proveeix calor a gairebé 200 veïns. Un any més tard, al nord-oest de l’illa va posar-se en funcionament una altra central de crema de palla, Onsbjerg, que actua com la de primera però a petita escala. Finalment, al sud-est de Samsø es va instal·lar la planta de Ballen-Brundby, que genera energia tèrmica per a més de 240 veïns també mitjançant la combustió de palla. Actualment, el 75% de l’illa s’abasteix d’escalfor i aigua calenta gràcies a aquestes plantes de distribució. El requisit per accedir al servei: pagar 100 corones (13 euros) per subscriure-s’hi, un gest purament simbòlic, i una quota anual per al subministra-

Samsø vol eliminar la utilització de combustibles fòssils el 2030. ment. “Hi ha un 10% de la població que hi està molt implicada i et diu que sí des d’un principi. A un altre 80%, els has de fer veure que és necessari i que tots en podem treure profit. El 10% restant es nega a fer el canvi” explica Hermansen. AUTOABASTIMENT Un 25% de la població viu allunyada de les plantes de distribució. Alguns, com Steffan Wolffbrandt, han decidit implementar el seu propi sistema d’energies renovables: “M’he gastat 22.000 euros per construir una turbina de vent, una caldera que funciona amb la crema de residus de fusta i plaques solars per a l’electricitat de casa”, explica. En només quatre anys va recuperar la inversió i no paga ni un euro pel consum energètic de casa. “D’això en dic llibertat, perquè no has de treballar per poder viure”, confessa somrient. “A més, ara hi faig diners; llogo

algunes cases que tinc en propietat i venc l’energia que em sobra als inquilins”. ENERGY ACADEMY Tot plegat no hauria estat possible sense la participació de l’Energy Academy. Aquesta organització

va néixer el 2007 fruit de l’agrupació de diferents institucions per investigar en les energies renovables. En l’actualitat, científics, polítics, empreses privades i altres organismes organitzen xerrades sobre noves tecnologies i la relació que tenen amb la sostenibilitat

FULLS DELS ENGINYERS / 22

i el medi ambient. Ubicada en un edifici amb totes les instal·lacions i sistemes necessaris per consumir tan poca energia com sigui possible (aprofiten fins i tot l’aigua de la pluja per a les cisternes), l’Energy Academy ha esdevingut un punt de trobada per a experts i periodistes, a més d’un atractiu únic a l’illa de Samsø per a les escoles i els visitants. “Som conscients que no es pot implementar el model de Samsø en altres ciutats més grans amb condicions diferents a les nostres, però sí que poden aprendre de nosaltres”, assenyala Søren Hermansen, director de l’Energy Academy. “Samsø és també un referent en el compromís de tothom, des dels veïns a les altes institucions. D’això també en poden prendre nota, encara que el vent no bufi tant fort com aquí”. VINT ANYS DESPRÉS Després d’aconseguir l’autosuficiència en l’energia elèctrica i en pràcticament la totalitat de l’energia tèrmica, a Samsø s’han mar-

A partir de la crema de palla i fustes, s’abasteix d’escalfor i aigua calenta el 75% de la població. cat un nou repte: deixar d’utilitzar combustibles fòssils l’any 2030. De moment, les institucions prediquen amb l’exemple: els cotxes dels carters i dels treballadors socials són elèctrics. I la meitat dels del funcionariat de l’ajuntament, també. El ferri que condueix els habitants fins a la península funciona amb gas en comptes de petroli, però l’objectiu és substituir-lo per biogàs produït a l’illa. Aquesta substitució forma part dels set grans objectius que es marquen i que ja estan en marxa. Quan es pregunta a l’Steffan perquè va decidir començar aquest procés fa vint anys, la resposta és clara: “pel medi ambient i perquè és divertit mantenir tot això funcionant”. l

PERCENTATGE DEL CONSUM D'ENERGIES RENOVABLES LOCALS RESPECTE AL TOTAL DE COMBUSTIBLES 75,2%

75,4%

83,2%

81%

Samsø és el municipi de Dinamarca amb més plaques solars per habitant.

La meitat dels cotxes dels ciutadans hauran de ser elèctrics l’any 2020.

El nou ferri que connecta Samsø amb la península oest es va estrenar el 2014 i funciona amb gas.

88,3% El 90% dels molins de vent a Samsø són propietat dels ciutadans.

2007

2009

2011

2013

2015

www.fullsdelsenginyers.cat

Amb el ferri que surt de l’est de l’illa es pot arribar a la capital, Copenhaguen. Més del 75% de l’energia tèrmica que es consumeix prové de la biomassa.

ACTUALITAT

FULLS DELS ENGINYERS /22

n Empresa

Una tecnologia disruptiva per encapsular els circuits fotònics, guanyadora del Concurs Fem Indústria El desenvolupament d’una tecnologia disruptiva per encapsular els circuits fotònics (leds, sensors, plaques fotovoltaiques, etc.) és el projecte innovador de l’empresa catalana QPO Lenses, una companyia especialitzada en el disseny i fabricació de lents de plàstic per al control de la llum. TEXT: MIREIA CURTO

La UPC, primera universitat politècnica a Espanya als QS Graduate Employability Rankings 2018

a Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) es posiciona com la primera universitat politècnica de l’Estat espanyol als QS Graduate Employability Rankings 2018. En aquesta edició, la UPC és la segona universitat catalana i la quarta en l’àmbit estatal, i se situa entre les

A l’Estat espanyol encapçala les universitats politècniques en ocupabilitat

mb aquesta idea, aquesta start-up es va convertir en la guanyadora de la categoria “Empresa amb Futur” del concurs Fem Indústria d’aquest any que, des de’n fa vuit, organitza el Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya a través d’Engi-nova, cojuntament amb la Salle Technova Barcelona, Leitat Tec-hnological Center i la Fundació TecnoCampus. Així, el projecte Photonic Integrated Circuits Encapsulation with Embedded Optics disminueix els passos de fabricació necessaris per elaborar un component fotònic mitjançant la simplificació del procés, la millora del rendiment i la reducció de la despesa. Manel Espínola, director Tècnic de QPO Lenses, explica perquè aquesta tecnologia és innovadora: “Durant l’etapa de disseny òptic, pots fer qualsevol disseny eficient i fantàstic amb simulacions, però, de vegades, posteriorment, no es poden fabricar. Va ser lla-

vors quan ens vam preguntar si el problema de fabricació era millorable i vam establir conceptes que fins llavors no s’havia plantejat ningú. D’aquesta manera, hem aconseguit una idea disruptiva i innovadora”. En un món immers en les TIC (Tecnologies de la Informació i la Comunicació), els circuits fotònics

“Durant l’etapa de disseny òptic, pots fer qualsevol disseny eficient i fantàstic amb simulacions, però, de vegades, posteriorment, no es poden fabricar”. elaborats per QPO Lenses responen a la necessitat d’un desenvolupament tecnològic sostenible.

L’aplicació més directa, pel volum de mercat que té, és la de la il·luminació amb fonts de llum led. Però també hi ha un mercat molt gran en el camp de les comunicacions, ja que les connexions de fibra òptica són d’extrema importància per al desenvolupament de sistemes d’informació amb un gran ample de banda. Altres aplicacions d’aquesta tecnologia es troben en el camp dels sensors, factor clau en l’IoT (l’internet de les coses), i en la fabricació d’òptiques per a plaques fotovoltaiques, un aspecte d’interès econòmic i social. El nou sistema de fabricació proposat genera un escenari de beneficis destacables. El client final disposarà de components amb funcionalitats i millores en el comportament i, alhora, d’eficiència energètica. Els fabricants disposaran d’una reducció molt alta dels costos de producció i tindran la possibilitat d’automatitzar les línies de fabricació. Per últim, el medi ambient obtindrà una reducció significativa dels plàstics

L’aplicació més directa és la de la il·luminació amb fonts de llum led. Però també hi ha un mercat molt gran en el camp de les comunicacions. que s’utilitzen en la generació d’aquests dispositius. QPO Lenses ja està desenvolupant els primers prototips de components amb sistemes de comunicacions i negocia amb potencials clients. “El projecte està tenint molt bona acollida i alguns fons d’inversió tenen la intenció de participar-hi. Tot i que coneixíem el potencial d’aquesta tecnologia, no deixa de sorprendre’ns la rebuda que està tenint”, conclou Espínola. l

120 millors del món en ocupabilitat i entre les 41 primeres d’Europa. El QS Graduate Employability Rankings, que el 12 de setembre passat va publicar l’edició del 2018, avalua l’ocupabilitat dels estudiants i analitza la reputació entre els ocupadors, els vincles entre aquests i els estudiants, la col·laboració de les institucions amb el món empresarial, la taxa d’ocupació dels graduats i els resultats dels alumni. La UPC, que a Espanya encapçala les universitats politècniques en ocupabilitat, és la quarta universitat més ben situada, per darrere de la Universitat de Navarra, la Universidad Complutense de Madrid i la Universitat de Barcelona. El rànquing, encapçalat per la Universitat d’Stanford, posiciona la UPC en el rang 111-120 del món i 36-41 europeu. En relació amb l’edició de l’any passat, la Universitat Politècnica de Catalunya millora un mínim de 4,5 punts en general i avança, especialment, en l’indicador de connexions entre ocupadors i estudiants, amb 43,7 punts. El segon indicador en el qual ha crescut més la puntuació és en el de taxa d’ocupació. També millora, si bé més lleument, en les col·laboracions amb ocupadors i la reputació entre aquests. El rànquing, elaborat per la consultora Quacquarelli Symonds, ha seguit incrementant el número d’institucions classificades fins a 500 del total de 600 analitzades. En l’edició pilot del 2015, es van classificar 200 universitats i l’any passat, 300. l

FULLS DELS ENGINYERS / 22

www.fullsdelsenginyers.cat

Nous mètodes per mesurar el potencial dels panells fotovoltaics Malgrat la importància de determinar el potencial d'un dispositiu fotovoltaic, els mètodes actuals per mesurar la transferència d'electrons entre interfícies segueixen sense ser precisos.

El 23 d'octubre, data límit per presentar sol·licituds a la ronda d'inversió en energia eficient

n aquesta línia, un equip de científics de l'Escola Politècnica Federal de Lausana (EPFL, Suïssa) ha desenvolupat un nou mètode. La tècnica utilitza polsos d'emissió contínua en l'ultraviolat profund, la qual cosa que permet mesurar de forma més precisa la transferència d'electrons en panells fotovoltaics. Els resultats d'aquest estudi han estat publicats al Journal of the American Chemical Society. MESURAMENT DEL POTENCIAL Els sistemes fotovoltaics més estudiats són les cèl·lules solars sensibilitzades, formades per un sensibilitzador molecular o d'estat sòlid que obté llum i injecta un electró en un substrat que afavoreix la migració. No obstant això, les metodologies actuals basades en freqüències de llum des de les visibles als THz (longituds d'ona entre els 400 i els 30 000 nm) poden retornar resultats poc precisos. Aquest mètode és sensible als portadors que queden lliures en la banda de conducció del substrat semiconductor. No són, per tant, específics del tipus de substrat i no es poden utilitzar en la nova generació de cel·les fotovoltaiques sensibilitzades d'estat sòlid. L'equip de l'EPFL es va proposar superar les limitacions dels mètodes de mesurament actuals

de transferència d'electrons mitjançant dos tipus de sistemes de conversió solar sensibilitzats per colorant: un basat en diòxid de titani i l'altre en nanopartícules d'òxid de zinc, les quals pertanyen a la categoria de substrats d'òxids de metalls de transició. Mitjançant polsos d'emissió contínua en l'ultraviolat profund, els científics de l'EPFL van desenvolupar un mètode de substrat específic per detectar la transferència d'electrons. Els òxids de metalls de transició (TiO2, ZnO, NiO) són aïllants de banda ampla que, des de fa dos decennis, destaquen per la utilitat que tenen en aplicacions fotocatalítiques de conversió d'energia solar. Malgrat l'enorme interès que existeix per aquest tipus de materials, encara no es coneix amb precisió la naturalesa de les excitacions electròniques elementals (excitones de Frenkel, Wannier o de transferència de càrrega). Una subvenció avançada de la Unió Europea va contribuir a la recerca realitzada en el projecte DYNAMOX (Charge carrier dynamics in metall oxidis), creat per desenvolupar eines experimentals noves que ens ofereixin informació fins ara inaccessible sobre les dinàmiques del portador de càrrega en òxids de metalls de transició. La recerca, duta a terme a Lausana, ajudarà a identificar les transicions excitòniques amb més claredat. l

nnoEnergy ha anunciat que la data límit per a la presentació de sol·licituds per a projectes d'innovació en energies netes que incentiva en la ronda d’aquest any serà el 23 d'octubre. Així, els innovadors en tecnologies netes que busquin finançament hauran de presentar les sol·licituds abans d'aquest dia si desitgen tenir opció a rebre l'ajuda. Segons indica Diego Pavía, director general d’InnoEnergy, "la nostra ajuda va molt més enllà del simple finançament. Som l'única

organització que ofereix una gamma de serveis de suport tan àmplia i l’empresa comercial europea dels principals referents d'innovació en tecnologies netes". La ronda d'inversió 2017 d’InnoEnergy està sent l’edició amb més èxit. Durant aquest any, l’organització ha invertit 23,5 milions d'euros en projectes que abasten vuit àrees tecnològiques a Europa. Això eleva la seva inversió financera des de la seva primera ronda d'inversió l’any 2011 a 170,5 milions d'euros, una xifra que equival a 3.000 milions d'eu-

ros en vendes projectades. La ronda d'inversió està oberta a conceptes tecnològics europeus que ajudin a canviar el futur de la indústria de l'energia. Diego Pavía també explica que la missió de la companyia "és proporcionar als innovadors del camp de l'energia sostenible el finançament flexible i adaptable que necessiten per triomfar i créixer, i contribuir, en última instància, al futur de l'energia neta. L'èxit continuat d'aquestes rondes d'inversió demostra que anem per bon camí". l

Un nou algoritme permet als internautes controlar les dades personals que faciliten mentre naveguen

nnxPay-per-Tracking és el nom del model de rastreig web que ha dissenyat Javier Parra-Arnau, investigador del Departament d’Enginyeria Informàtica i Matemàtiques de la Universitat Rovira i Virgili (URV). Es tracta d’una nova forma de rastreig que dona protagonisme a l’usuari a l’hora de mostrar la seva activitat a internet davant les empreses que observen la navegació dels usuaris a diari. Amb aquest nou model, que pretén desenvolupar-se en forma d’extensió per als navegadors Firefox i Chrome, els internautes podran decidir quina informació volen que sigui monitorada i quant volen cobrar per cedir-la.

Existeixen empreses, anomenades data brokers, que es dediquen a rastrejar la vida digital dels internautes a partir de la navegació web i de comentaris i interaccions a les xarxes socials per conèixer quin tipus d’usuaris són, com es comporten i quins gustos tenen. Recentment, però, han sorgit un seguit d’empreses encapçalades per Datacoup que, en lloc d’aconseguir aquestes dades sense el coneixement i consentiment dels usuaris, els ofereixen la possibilitat de pagar-los per aconseguir la informació que els interessa. Es tracta d’una nova forma de veure l’adquisició de dades per part de les empreses que hi fan negoci.

Davant d’aquest panorama, l’algoritme desenvolupat proporciona un seguit d’avantatges als usuaris que volen comercialitzar les seves dades de navegació amb aquestes noves empreses. Amb Pay-perTracking, l’internauta pot, per una banda, controlar la seva privadesa, ja que és ell mateix qui decideix les pàgines que deixarà que el rastregin segons la categoria temàtica sota la qual estan classificades. I, per una altra banda, l’usuari pot acordar el rendiment que vol treure de cadascuna d’aquestes categories. L’algoritme desenvolupat permet a l’usuari, a més a més, bloquejar l’accés a les empreses que no li paguen i volen continuar rastrejant-lo. l

COEIC / AEIC

FULLS DELS ENGINYERS / 22

n COEIC/AEIC: Aquesta secció recull la veu dels instruments a disposició dels enginyers industrials i de les institucions i entitats que vetllen pels professionals.

Trajectòria professional: com maximitzar les probabilitats d’èxit? Es repeteix una i altra vegada que són temps de canvis, quan en realitat el canvi és inherent al simple pas del temps. El que en el fons es vol expressar és la brutal acceleració del ritme del canvi. S’ha demostrat com, de la mà de la tecnologia, amb deu anys n’hi ha prou per a una revolució global. Només cal recordar que tot just ara fa deu anys de l’aparició de l’iPhone, que va obrir el camí cap a una radical transformació social i econòmica impulsada per la mobilitat.

om seran les coses d’aquí a deu anys? Com serà el mercat laboral? Com evolucionarà l’exercici de la professió dels enginyers? Difícil fer pronòstics. En tot cas, darrere un creixent grau de complexitat es troben unes línies molt bàsiques que guanyen rellevància que conflueixen en una idea central: l’autogestió de la carrera professional. Completar els estudis universitaris és, més que mai, tan sols un punt de partida. És evident que com més esforç i temps s’inverteix en aquesta fase, més avantatjosa és la posició des d’on s’inicia la carrera. Però això només és el principi de les respectives trajectòries professionals. Les empreses demanen, cada cop més, excel·lència i equilibri en coneixements i capacitats. Coneixements que evolucionen accele-

radament i capacitats que possibilitin aplicar-los eficientment. Si un mateix no es planifica estratègies continuades de formació i de desenvolupament professional per assegurar la competitivitat personal com a enginyer, es generen, en molt poc temps, obsolescències professionals. Queden enrere els temps en què les empreses oferien als empleats plans de carrera, sovint lineals: situar-se en una disciplina i anar avançant en l’escalafó de responsabilitat dins de l’organigrama més o menys permanent de l’empresa. Avui són els mateixos professionals els que han d’autogestionar els seus plans de carrera, assegurant que inverteixen, de manera permanent, temps, diners i esforç en anar guanyant competitivitat professional. A més, també han d’autoresponsabilitzar-se per anar prenent les decisions més en-

certades en cada moment. L’enginyeria és valor i la relació amb l’empresa dels professionals que n’hi aporten està mudant d’una relació laboral tradicional cap a la col·laboració múltiple per projectes, integrant-se en equips temporals i interdisciplinaris. Això comença des del primer moment i, des del primer moment, el teu Col·legi professional és el millor entorn, el més eficient, on anar construint les pròpies estratègies. Comprometre-s’hi és la primera decisió encertada en l’autogestió de la pròpia trajectòria. Formació continuada; assessorament des dels serveis del Col·legi i del conjunt dels professionals que en formen part; construcció de relacions professionals sòlides; informació tècnica i requisits legals i reglamentaris; coneixement; seguiment de novetats i tendències en múltiples disciplines i àmbits de

l’enginyeria; informació sobre el risc de l’exercici de la professió i com mitigar-l’ho; i tants altres beneficis que es deriven del fet de no anar sol. De formar part d’un ampli col·lectiu professional i, a mesura que va creixent l’experiència, poder certificar la vàlua professional amb garanties per a un mateix, per als companys, per als empresaris, per als clients i per a la societat en el seu conjunt.

LA TRANQUIL·LITAT NO TÉ PREU Està la teva empresa al corrent de les obligacions legals? Contracta els serveis de normativa d’Infocentre

normativa@infocentre.eic.cat Telf. 935 029 091

Hi ha, i hi haurà, moltes oportunitats, però ens han d’agafar preparats i atents. El compromís dels EIC, dels Enginyers Industrials de Catalunya, dels 10.000 col·legiats i associats que els conformem, és fer de la nostra institució el primer i més bàsic instrument per aprofitar-les i impulsar, així, la nostra trajectòria professional. T’hi sumes? Truca’ns! 93 319 23 00 l

FULLS DELS ENGINYERS / 22

www.fullsdelsenginyers.cat

n Projectes

Reptes i oportunitats per millorar l’aire de la conurbació de Barcelona

n AEIC / COEIC

Tota la informació sobre formació dels EIC a www.formacio.eic.cat i l’agenda d’actes a www.eic.cat

La contaminació de l’aire a la conurbació de Barcelona continua superant els nivells fixats per la Unió Europea. La contaminació per diòxid de nitrogen (NO2) i partícules sòlides en suspensió segueixen sent una amenaça per a la salut.

UPDATE FORMACIÓ CONTÍNUA Empowerment (empoderament) i delegació de responsabilitats 02/11/2017 · Presencial · Gestió i habilitats directives BIM: Especialització en Autodesk® Revit® MEP 2016 06/11/2017 · Presencial · Enginyeria Introducció a la simulació elèctrica 06/11/2017 · Presencial · Enginyeria Robots col·laboratius. Visualitzant un nou paradigma en els processos industrials 08/11/2017 · Presencial · Tecnologies emergents Gestió pràctica del talent 09/11/2017 · Presencial · Gestió i habilitats directives

TEXT: MIREIA CURTO - FOTO: AJUNTAMENT DE BARCELONA

vui en dia, hi ha 500.000 vehicles privats que entren a la capital catalana diàriament, dels quals el 40% provenen de fora dels 40 municipis de la conurbació”, apuntava Mercè Rius, directora general de Qualitat Ambiental i Canvi Climàtic de la Generalitat de Catalunya, en el marc de la xerrada sobre reptes i oportunitats per a la millora de la qualitat de l’aire a la conurbació de Barcelona. Per intentar reduir aquestes xifres i aconseguir disminuir les emissions associades al trànsit, a partir de l’1 de desembre d’aquest any, durant els episodis de contaminació, les administracions activaran les restriccions de trànsit per als vehicles més contaminants. Així doncs, a partir d’aquesta data, en situacions d’episodi ambiental declarat per la Generalitat, no podran circular en aquest àmbit les furgonetes i turismes anteriors a la categoria Drmirvae_faldo.pdf

Euro 1. A la Zona de Baixes Emissions Urbanes dins de les rondes, aquesta mesura serà extensiva a tots els turismes i furgonetes que no han rebut l’etiqueta de la DGT. Les restriccions seran revisades anualment. De manera progressiva, està previst que aquestes limitacions de circulació es vagin estenent mitjançant la creació d’una zona de baixes emissions. Així, a partir de l’1 de gener de 2019, la restricció en l’Àmbit-40 per a furgonetes i turismes anteriors a Euro 1 serà efectiva de dilluns a divendres. Paral·lelament, “cada municipi podrà aplicar restriccions més estrictes en funció de les seves necessitats”, comentava Rius, mitjançant la implantació de zones urbanes d’atmosfera protegida a l’interior de les ciutats. FOMENTAR EL TRANSPORT PÚBLIC Una de les possibilitats per intentar superar aquesta problemàtica és potenciar l’ús del transport públic. En aquest context, Rius va explicar que “el transport públic

15/1/16

oferirà la màxima capacitat operativa”. Es preveu que s’augmenti l’oferta de metro, bus, tramvia, Ferrocarrils de la Generalitat i Rodalies especialment a les hores punta mentre duri l’episodi. D’altra banda, també s’activarà la T-aire, la targeta per als dies d’episodi, un títol multipersonal de dos viatges integrats que es podrà utilitzar el mateix dia de la primera validació i que servirà únicament en situacions d’episodi ambiental. Per últim, segons la directora general de Qualitat Ambiental i Canvi Climàtic de la Generalitat de Catalunya,” s’impulsaran algunes mesures per ajudar a renovar vehicles”. Per exemple, la bonificació als peatges competència de la Generalitat o la promoció d’ajuts a la renovació de certs vehicles. Una altra idea, que de moment s’està impulsant entre els treballadors de la Generalitat, és el servei bicifeina, “a partir del qual es promociona l’ús de la bicicleta per anar a treballar”, va concloure Rius. l

14:26

Piping Design. Curs pràctic de disseny i càlcul de canonades en processos industrials 13/11/2017 · Presencial · Tecnologies emergents Ciberseguretat. Com protegir el nostre entorn digital dels ciberatacs 15/11/2017 · Presencial · Enginyeria Competència emocional de l’enginyer. Intel·ligència emocional 16/11/2017 · Presencial · Gestió i habilitats directives Elaboració de projectes elèctrics de Baixa Tensió 20/11/2017 · Presencial · Enginyeria

Lean Office: millora de la productivitat en els despatxos professionals 21/11/2017 · Presencial · Gestió i habilitats directives Sistemes ciber-físics aplicats a la indústria 4.0 22/11/2017 · Presencial · Tecnologies emergents Direcció estratègica per valors 23/11/2017 · Presencial · Gestió i habilitats directives Comercialització d’energia elèctrica 23/11/2017 · Presencial · Enginyeria Infraestructures de recàrrega de vehicles elèctrics 27/11/2017 · Presencial · Enginyeria Aplicació de ruixadors automàtics a riscos d’emmagatzematge 27/11/2017 · Presencial · Seguretat i medi ambient Reptes de seguretat a la Indústria 4.0 29/11/2017 · Presencial · Tecnologies emergents Seguretat dels treballadors en l’exposició als camps electromagnètics. Directiva 213/35/UE 30/11/2017 · Presencial · Seguretat i medi ambient Tècniques avançades de negociació 30/11/2017 · Presencial · Gestió i habilitats directives

Qualitat elèctrica: gestió dels microtalls, harmònics, reactiva i altres pertorbacions 20/11/2017 · Presencial · Enginyeria

CURSOS ONLINE Introducció a la gestió del manteniment · Operacions

Ruixadors automàtics · Seguretat i medi ambient

Reglament d’instal·lacions en edificis. RITE · Enginyeria

Muntaner 239, 1C 08021 Barcelona C

T. 93 200 93 39

TOTES LES ESPECIALITATS

CMY

SERVEIS INCLOSOS PER COL·LEGIATS/DES I FAMILIARS

• Neteja dental anual • Visites • Revisions • Visites d'urgències • Rx intraorals

ESPECIALISTES EN TOTES LES BRANQUES ODONTOLÒGIQUES. PIONERS EN IMPLANTS DE ZIRCONI I ODONTOLOGIA HOLÍSTICA I KINESIOLÒGICA.

Indústria 7, Principal 08037 Barcelona

T. 93 458 45 99 info@mirave.es www.mirave.es

La resta de serveis i tractaments, tenen tots els avantatges d’una pòlissa Dental Familiar tant per als Col·legiats/des, com per als familiars que convisquin amb ells/es. Acreditació: carnet col·legial de l’EIC. E08031263

Instal·lacions d’energia solar fotovoltaica d’autoconsum 13/11/2017 · Presencial · Energia

Planificació i control de projectes amb MS-Project 21/11/2017 · Presencial · Enginyeria

ENTREVISTA

FULLS DELS ENGINYERS / 22

TEXT: FRANCESC SOLER

“Catalunya és una de les zones del món on hi ha millor previsió de les situacions d’emergència” Tota la trajectòria professional de JORDI SANS PINYOL ha estat vinculada a l’enginyeria de la seguretat. Ha treballat molts anys a l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya, ha estat subdirector general de Protecció Civil i director de l’Escola de Bombers i Seguretat Civil depenent de la DGPEIS. Fa més de 25 anys que forma part de Junta del COEIC i, actualment, n’és president de la Comissió de Seguretat. Desvinculat ja del sector públic, actualment és director general de la consultoria d’enginyeria de seguretat MS Consultors i membre del patronat de l’Institut d’Estudis de la Seguretat (IDES).

esprés d’aquest quart de segle de vinculació al COEIC, com ha evolucionat l’àmbit de l’enginyeria de la seguretat? Sens dubte, favorablement. Des de fa uns anys, el concepte safety engineering ha fet forat. No només entre el col·lectiu dels enginyers industrials, sinó entre els tècnics en general. Quina línia d’acció segueix la Comissió de Seguretat del Col·legi? Principalment, intentem ser presents en els principals fòrums sobre la matèria i garantir que s’escolti la veu dels enginyers industrials en totes aquelles qüestions que hi tenen relació. Participem a congressos i workshops, ens impliquem en la formació, rebem consultes per part de les administracions i, sovint, també ens requereixen els mitjans de comunicació. Paral·lelament, també participem intensament al Clúster de Seguretat contra Incendis de Catalunya que, ara per ara, integren 26 empreses. El CLUSIC és un ens que neix de la iniciativa

de cooperació entre empreses per augmentar la competitivitat mitjançant la internacionalització, el coneixement del mercat, el desenvolupament de projectes conjunts i l’establiment d’eixos estratègics d’abast ampli. Globalment, i pel que vostè coneix després d’haver-hi estat directament implicat, diria que Catalunya disposa de bons plans d’emergència? Sí. A nivell de planificació, Catalunya és una de les zones del món —i dic del món sense exagerar gens— on hi ha una millor previsió de les situacions d’emergència. Parlo a nivell conceptual i documental. Pel que fa a l’aplicació d’aquests plans, tot i que mai es pot parlar amb tanta rotunditat, penso que els projectes d’enginyeria de seguretat també s’apliquen cada cop més eficientment. Tanmateix, com a president de la Comissió de Seguretat ha estat crític amb alguns casos puntuals com l’incendi que l’abril passat va afectar deu vaixells del Port Fòrum de Sant Adrià de Besòs... No hi ha res perfecte i en el cas

concret de la seguretat dels vaixells en els ports esportius de Catalunya, és evident que es pot millorar. És a dir, les mesures de prevenció i protecció d’aquests equipaments són manifestament millorables. Per posar-hi remei, el COEIC participa en un grup de

“Els estudis de safety engineering, actualment, tenen taxes d’ocupabilitat properes al vuitanta per cent. Per tant, són una sortida professional molt interessant per als enginyers.” recerca impulsat per l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya que està elaborant un document amb recomanacions per incrementar la seguretat als ports esportius. Per part del Col·legi, hi

participo jo, personalment, com a expert en aquesta matèria i M. Carmen Goyeneche, capitana de vaixell, experta en seguretat marítima i enginyera industrial. Es preveu tenir enllestit aquest informe de recomanacions a finals d’any. La darrera crisi econòmica ha afectat d’alguna manera l’aposta d’empreses i institucions per l’enginyeria de la seguretat? Les crisis sempre afecten totes aquelles activitats que no són directament productives com la qualitat o la seguretat. És evident, doncs, que la crisi no ha beneficiat el sector. Ara bé, vull ser optimista i pensar que, com que aquesta crisi està en vies de superació, la safety engineering també s’aprofitarà de la revifalla econòmica com passa a la majoria de sectors. És director acadèmic del Màster d’Incendis i Protecció Civil, adreçat a titulats i estudiants d’últims cursos que es vulguin especialitzar en la prevenció i protecció de riscos complexos per treballar com a safety engineer. Quin tipus d’empreses

® PREFABRICAT EMPAQUETABLE FIABLE PROVAT DESMUNTABLE REUTILITZABLE Producte de 2PE PILOTES, SL m. 696 402 850 / T. 93 763 26 99

Av. Maresme 9 / 08396 Sant Cebrià de V.

Empresa adherida al Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya Membre protector de l’associació de consultors d’estructures

estan interessades actualment en professionals amb aquest perfil? En primer lloc, les enginyeries globals que treballen a llocs tan allunyats com l’Aràbia Saudita, Colòmbia o l’Hospitalet de Llobregat. En segon lloc, les grans multinacionals de qualsevol sector que necessiten aquest component de seguretat. I, finalment, les administracions públiques (municipals, autonòmiques, estatals i europees). Hi ha una forta demanda de personal qualificat i, per estrany que sembli, hi ha empreses que es tornen boges buscant enginyers de seguretat i no en troben! Entre els alumnes del màster, ens movem en una ocupabilitat del vuitanta per cent. Per tant, és una sortida professional molt interessant per als enginyers. El paper d’aquests professionals és prou conegut i, per tant, reconegut, per part de la societat? Socialment, imagino que el concepte safety engineering segueix sent poc conegut. Tot i això, en els sectors professionals estic convençut que som molt reconeguts. l