Fulls dels enginyers 23 novembre 2017 by Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya

ACORD ESTRATÈGIC Els EIC i l’AIQS signen un conveni de col·laboració

RENOVACIÓ Estrena d’una nova aplicació de certificació

ENTREVISTA A ROSA NOMEN Degana de l’IQS School of Engineering (URL)

PÀG.10

PÀG.11

PÀG.12

Visita www.fullsdelsenginyers.cat i accedeix a tots els continguts

FULLS DELS ENGINYERS 23/

NOVEMBRE 2017

El diari dels Enginyers Industrials de Catalunya

 TEMA DEL MES

Hackathons i makers, dues filosofies diferents de crear tecnologia PÀG.06 // Trobar la solució d’un repte a través d’una

drecera i fer-ho de manera intensa i sostinguda durant un espai de temps ininterromput, és a dir, com si fos una marató. Aquesta seria l’essència d’una hackathon. Durant el cap setmana que dura, normalment, un esdeveniment d’aquest tipus es plantegen uns reptes a resoldre, bé per a equips multidisciplinaris o conjuntament de forma col·laborativa. Els diferents perfils tecnològics, de negoci, legals... fan que les solucions proposades siguin més globals i que sorgeixin idees originals i creatives que poden obrir noves línies de recerca. Ara bé, una altra forma de crear tecnologia és a través de la cultura maker, que és una extensió de la cultura DIY (Do It Yourself) o fes-t’ho tu mateix, basada en la tecnologia en el context d’una societat connectada a través d’internet.



OPINIÓ // PÀG.03

“A Espanya, el preu unitari total de l’energia elèctrica és la suma de la tarifa d’accés, els pagaments per capacitat, el preu horari de l’energia al mercat elèctric majorista i els impostos”.

 TECNOLOGIA

 TROBADA

Drons: robots voladors al servei de la Els EIC, presents al 10è Congrés societat Mundial d’Enginyeria Química PÀG. 04 // Aquests vehicles aeris no tripulats, pel que sembla, tot just estan començant a enlairar-se. Actualment, es calcula que el mercat potencial de les solucions amb drons és de 127.000 milions de dòlars, segons la consultora PricewaterhouseCoopers (PwV). L’obtenció de fotos i vídeos n’és l’ús més conegut, però només és una de les mil i una aplicacions possibles que tenen, ja que es tracta d’una tecnologia aplicable i transversal a moltes indústries. Ara bé, avui en dia no totes són viables econòmicament. 

PÀG. 09 // La Fira de Barcelona va acollir el 10è Congrés Mundial d’Enginyeria Química, l’esdeveniment més rellevant d’aquest àmbit arreu del món que es va portar a terme entre l’1 i el 5 d’octubre. L’organitzador va ser EFCE-Spain Group, del qual en són membres els Enginyers Industrials de Catalunya (EIC). Per aquest motiu, Jordi Renom, president de l’Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya (AEIC), va ser present en la cerimònia d’obertura. En l’acte, també es va destacar la feina realitzada recentment o fa un temps per científics joves i sèniors. 

XAVIER CORDONCILLO, COORDINADOR DELS GRUPS DE TREBALL DE SMART GRIDS I DE REGULACIÓ DE LA COMISSIÓ D’ENERGIA DELS EIC

“Cada cop més, l’enginyer s’ha d’enfrontar a situacions en les quals cal que interactuï amb altres persones i en què les emocions són altes”. FRANCESC SELVA. ENGINYER INDUSTRIAL

OPINIÓ

 Editorial

FULLS DELS ENGINYERS / 23

 L’anàlisi

Catalunya és líder a l’Estat en l’organització de hackathons, jornades en les quals es treu punta a l’enginy

Cal una infraestructura de recàrrega per impulsar els vehicles elèctrics

Fer emergir i retenir el talent

ROBERTO VILLAFÁFILA ROBLES Dr. Enginyeria Industrial. Cap área Enertrònica CITCEA-UPC. Professor departament Enginyeria Elèctrica UPC

n repte. Ni més ni menys. Com proposar-se córrer 42,175 km de manera contínua. O sigui, una marató. En el cas dels hackhatrons no és tracta de treure el màxim partit al físic, sinó al coneixement propi i derivat del treball en equip. Res diferent al que es podria dissenyar en un departament d’R+D però en un temps limitat, molt limitat. La partida d’escacs, sense perdre el fil de la tàctica i tenint presents tots els moviments anteriors, es disputa de manera ràpida i abans que el compte enrere arribi a zero s’han de presentar solucions creatives, que resolguin problemes a situacions en el camp tecnològic. La cursa, en aquest cas, no acaba en arribar a la meta. Al contrari, pot ser que els plantejaments esdevinguin un pilar bàsic per a una línia d’investigació posterior. Però, sobretot, les hackathons són una font d’aprenentatge per als participants. I, alhora, un bon banc de talent on les empreses poden tirar la canya i pescar bones prestacions i capacitacions per incrementar el seu capital humà. Un dels responsables del BSC admet que, en aquest tipus de cites, s’hi poden “detectar futures estrelles de la computació”. És en aquest moment quan cal activar les millors arts del cercatalents i reclutar aspirants amb bona capacitació per acabar-los de pol·lir en el mateix centre o catapultar-los cap a empreses punteres que, perquè tot sigui rodó, a més, estiguin ubicades al territori. Del que es tracta, al cap i a la fi, és de fer emergir talent. Però si aquest no es reté, es fuga on té més oportunitats i prestigi. Un talent que es detectarà més fàcilment en el moment que hi hagi prou recursos per bastir un sistema educatiu basat en l’aprenentatge actiu. En remenar més que en memoritzar. En saber treure una petita lliçó de les equivocacions per extreure’n una experiència futura mitjançant un sistema pur d’assaig i error. Si, des de petita, la canalla s’acostuma a aprendre fixant objectius i treballant col·laborativament, serà molt més fàcil, anys més tard, comptar amb universitaris amb habilitats més multidisciplinàries i interessos variats. Estudiants que, en el futur, es podran integrar en organitzacions on la suma de talents permeti projectar-se cap a l’excel·lència. 

es de mitjan de la dècada passada, Europa vol que l’electricitat sigui un vector energètic per al sector del transport. El motiu rau en què l’energia elèctrica es pot generar a partir de fonts d’energia d’origen renovable, fet que redueix la dependència dels combustibles fòssils i, alhora, les emissions de CO2, gasos d’efecte hivernacle i altres contaminants com NOx, PM, CO, SO2 i d’hidrocarburs que afecten la qualitat ambiental. Les estadístiques sobre mobilitat quotidiana de persones indiquen que el 80% de la població fa diàriament uns 80 km. Si la distància es recorre amb cotxe privat, hi ha vehicles elèctrics purs que proporcionen aquesta autonomia amb escreix, fins a 200 km amb una sola càrrega. A més, els fabricants estan instal·lant bateries de més capacitat a les noves versions i models per garantir autonomies de fins a 400 km. En els vehicles elèctrics endollables, l’autonomia no és una preocupació perquè, quan exhaureixen l’energia de la bateria, disposen d’un motor de combustió que els equipara als vehicles tradicionals. Així, la tecnologia no és una problemàtica per cobrir les habituals necessitats de mobilitat. Però per què encara hi ha tanta baixa penetració de vehicles elèctrics? Representen només l’1% de vehicles a l’Estat? La resposta a aquesta qüestió podria ser econòmica: la major inversió inicial necessària per passar-se a l’electromobilitat és un 30% superior. Però si es considera tota la vida útil del vehicle, el resultat beneficia el vehicle elèctric, ja que té un menor cost de combustible (no més de 3€ cada 100 km en funció de la tarifa contractada), requereix menys

despeses de manteniment, té actualment avantatges fiscals i descomptes en aparcaments i peatges, i, a més, no emet pràcticament cap soroll ni gasos contaminants a nivell local. Aquest darrer punt cada vegada serà més important perquè un vehicle pugui circular a àrees urbanes en situacions de restriccions del trànsit en episodis de baixa qualitat de l’aire. Llavors, ni la tecnologia ni l’economia s’han de considerar limitadors del creixement de la mobilitat elèctrica. El repte principal rau en la facilitat d’accés a la infraestructura de recàrrega de les bateries. A llarg termini, la mobilitat de les persones serà diferent a l’actual per l’aparició de modes de transport alternatius. Els vehicles elèctrics formen part d’aquest futur, però per facilitar-ne la penetració a curt i mitjà termini, caldria un major mimetisme respecte a com es fa amb els vehicles convencionals, sobretot en la planificació dels trajectes i la recàrrega de combustible. Reglamentàriament, amb la ITC-REBT-52 s’ha facilitat el disseny de la infraestructura de punts de càrrega vinculada, és a dir, els punts de xarxa per a recarregar la bateria a potència normal (uns 3,7 kW) allà on el vehicles passin més temps estacionats. Però, per incentivar un major ús del vehicle elèctric per a la mobilitat quotidiana privada principalment calen també punts de càrrega d’oportunitat a llocs on el vehicle pugui romandre poques hores, de potències mitjanes (fins 22 kW), i punts de càrrega amb elevades potències (fins 50 kW) per a càrregues d’emergència que durin uns minuts. Sense aquesta infraestructura de recàrrega, en el seu conjunt, la implantació dels vehicles elèctrics no s’accelerarà. 

 Sonòmetre

 Altaveu

ROSA NOMEN Doctora en Enginyeria Industrial i Química. Secretària general de l’IQS School of Engineering (URL)

“La situació tecnològica que estem vivint es deu, sobretot, a la química. L’enginyeria química no només és capaç de produir nous materials, sinó d’anarlos modificant en funció de les necessitats que van sorgint”.

L’IEEE inaugura el Centre Europeu de Tecnologia a Viena. L’organització professional integrada per enginyers, científics i altres professions relacionades amb el progrés de la tecnologia en benefici de la humanitat, va anunciar la inauguració d’un centre que donarà suport i serveis a la comunitat tècnica europea, amb especial atenció a les necessitats de la indústria, el sector acadèmic i les institucions públiques. Karen Bartleson, presidenta i directora executiva de la institució, va constatar-ne l’interès per contribuir, en el marc continental, “amb tecnologies i iniciatives amb l’objectiu de formar part del creixement i l’enfortiment de l’ecosistema europeu de la ciència i la innovació”.

EDITA: Associació/Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya AEIC President: Jordi Renom Vicepresident: Ricardo Granados Secretària: Olga Tomàs COEIC Degà: Pere Palacín Vicedegà en funcions: Pere Roca Secretari: Jordi Mas Demarcacions del AEIC-COEIC Girona: Joan Juanals i Jaume Masgrau Lleida: Joaquim Llop

Dubai acull les proves de funcionament d’un taxi-dron desenvolupat per Velocopter. La factoria alemanya ha dissenyat un petit helicòpter amb divuit hèlixs i capacitat per a dues persones. La idea és que els serveis de l’aparell es puguin demanar a través d’una aplicació instal·lada en el mòbil. En les primeres proves, el dron va volar durant cinc minuts a una altura de dos-cents metres. Es planteja que en el futur hi hagi diversos punts de recollida (petits heliports). A l’usuari se li indicaria quin és el més pròxim. Els vols seran de fins a trenta minuts. La implantació encara trigarà uns cinc anys ja que, per ara, l’aparell només vola amb indicacions del GPS i necessita més sensorització per esquivar obstacles.

Catalunya Central: Mireia Félix Tarragona: Lluís Maestre i Fernando Torres Delegació del Vallès: Francesc Figueras AEIC - COEIC Director general: Pere Homs Consell de redacció: Jordi Renom, Pere Roca, Jordi Vericat, Laura Ivern i David Pérezdolz Responsable de Comunicació: Eva Díaz Coordinació: Eva Díaz Col·laboradors: Francesc Soler, Eva Díaz, Mireia Curto, Pablo Monfort, Carles Claret i Lorena Farràs Publicitat: Neus Barbosa Disseny i maquetació: Anna Carrió Edició i correcció lingüística: Carles Claret Impressió: Vanguard Gràfic S.A.

Catalunya reutilitza un 4% més d’aigua que el 2015. Segons la Generalitat, el país ha reutilitzat més de 30 hm3 d’aigua durant l’any passat, prop d’un 4% més respecte del 2015. Els recursos s’obtenen a partir de tractaments més avançats a l’aigua ja depurada. Les dades indiquen que, per segon any consecutiu, s’incrementa l’ús d’aigua regenerada per a usos ambientals, agrícoles, industrials, recreatius i municipals. L’any passat, els cabals reaprofitats per a usos industrials provinents del sector terciari de la depuradora de Vila-seca i Salou van passar dels 3,5 hm3 de 2015 a prop de 4.

Dipòsit legal: B 26367-2015 ISSN: 2013-3332 Administració i distribució: Enginyers Industrials de Catalunya Via Laietana, 39 - 08003 Barcelona T: 933 192 300 / F: 933 100 681 a/e: fulls@mail.eic.cat Els articles signats no representen l’opinió dels Fulls dels Enginyers.

D’acord amb la Política de protecció de dades de caràcter personal que tenen implantada el Col·legi i l’Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya, s’informa que, atès que l’anuari és un fitxer que té legalment atribuïda

la condició de font accessible al públic i vist que s’està emprant per a activitats comercials, s’explicitarà en el fitxer de manera destacada que dites dades no es podran utilitzar per a finalitats de publicitat o prospecció comercial. No obstant això, tenint en compte que aquest és un dret al qual els interessats poden renunciar, quan un col·legiat i/o associat així ens ho manifesti es farà constar en el fitxer que l’interessat ha informat del seu consentiment perquè s’usin les seves dades per a publicitat o prospecció comercial. Aquest consentiment s’ha de comunicar pels mitjans següents: per correu electrònic a lopd@eic.cat, per fax amb la referència LOPD al 933 100 681 o per escrit adreçat al Col·legi Oficial i l’Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya amb la referència LOPD a la Via Laietana, 39, 08003, de Barcelona.

FULLS DELS ENGINYERS / 23

www.fullsdelsenginyers.cat

 Notícies

 Opinió

L’ESEIAAT, primera en la modalitat d’universitats convidades del VisionHack

FRANCESC SELVA Enginyer Industrial. www.francescselva.com

Competència Emocional i Comunicació Efectiva en el dia a dia de l’enginyer

a complexitat actual fa que l’enginyer s’hagi d’enfrontar cada cop més a situacions en les quals cal que interactuï amb altres persones i en què les emocions són altes. Són situacions com, per exemple, parlar amb un client quan les condicions inicials d’un contracte han canviat durant l’execució, tractar amb persones difícils, convèncer a d’altres persones d’una idea, demanar canvis de comportament, fer crítiques de forma constructiva... En definitiva, situacions on l’efectivitat de l’enginyer està determinada per l’habilitat que tingui a l’hora de relacionar-se amb les persones. I en totes aquestes situacions l’aspecte emocional és clau. Només cal recordar afirmacions com la del famós psicòleg Daniel Goleman quan diu que: “A cada relació hi ha

subjacent un intercanvi subterrani d’estats d’ànim que ens porta a percebre algunes trobades com a tòxiques i d’altres, en canvi, com a nutritives. Aquest intercanvi emocional sol donar-se a un nivell subtil i imperceptible”. O com també diu Douglas Stone, professor de negociació a la Harvard Law School: “La gent no veu només les paraules que està dient i l’actitud que pren, també interpreta i ‘veu’ què li està passant interiorment”. Així doncs, un primer punt a recordar és que la nostra habilitat d’interacció social depèn, en gran mesura, del control que tinguem sobre el que està passant dins nostre. Per exercir aquest control, és molt potent aplicar tècniques que ens ajudin a desenvolupar l’autoconsciència o a adornar-nos de quan som víctimes d’esquemes interpretatius poc eficaços, o de distorsions cognitives.

I també necessitem redirigir les emocions de la forma més productiva possible. En aquest punt hi entren moltes coses com, per exemple, tècniques d’autoregulació emocional. Ara bé, en el dia a dia l’enginyer també necessita assolir uns resultats molt concrets: convèncer una persona, aconseguir-ne la col·laboració, generar un canvi en el seu comportament... I ho ha de fer de manera que, a més a més, construeixi confiança entre les parts implicades. Per assolir aquests reptes s’han de recordar dues coses. La primera és que en situacions difícils s’acostumen a intensificar les emocions i, llavors, és molt fàcil caure en paranys que bloquegen l’efectivitat de la comunicació. Per això, es necessari que ens recolzem en tècniques de comunicació interpersonal i en un mètode de diàleg.

I, segonament, tenir clar que quan s’intensifiquen les emocions la nostra capacitat de comunicació interpersonal també depèn de la nostra capacitat de transformar les emocions de l’altra persona perquè es mantingui oberta a un intercanvi d’informació rellevant. Tots aquests conceptes i tècniques els practiquem en el curs “Competència emocional de l’enginyer” que es fa al Col·legi d’Enginyers el pròxim 16 de novembre i en el de “Comunicació efectiva” del 21 de desembre. En el primer, el focus prioritari és el component emocional dins nostre i la seva aplicació en diferents tècniques de comunicació interpersonal. El segon se centra en tècniques de comunicació i de diàleg i en com transformar les emocions de l’altra persona. 

 Opinió

XAVIER CORDONCILLO Coordinador dels Grups de Treball de Smart Grids i de Regulació de la Comissió d’Energia dels EIC

La comercialització de l’energia elèctrica

a comercialització és l’activitat que consisteix a vendre l’energia elèctrica als clients finals o consumidors: particulars i empreses. La realitzen les empreses comercialitzadores que adquireixen la que consumeixen els seus clients al mercat elèctric majorista a nivell de la xarxa de transport (400 i 220 kV), i la venen al nivell de tensió al qual estan connectats a la xarxa elèctrica de distribució: alta o baixa tensió. Les comercialitzadores són un tipus d’empreses que no requereixen un nivell elevat d’inversió com, per exemple, les de generació d’energia elèctrica, però, en canvi, treballen amb marges comercials molt reduïts i han de fer front a un risc elevat de pèrdues econòmiques, en funció de la seva gestió comercial i de mercat. Els preus als quals les comercialitzadores venen l’energia elèctrica als clients poden ser fixos o indexats. Els preus fixos, per a cadascun dels períodes horaris de la tarifa d’accés (punta, plena o vall en baixa tensió i P1 a P6 en alta tensió) i pels termes de potència i d’energia queden especificats al contracte que signen la comercialitzadora i el client per a un període temporal, normalment d’un any. En aquest cas, la comercialitzadora ofereix al client un producte d’elevat valor afegit. Pel que fa als preus indexats,

es fixen contractualment amb una fórmula que varia en funció del preu horari del mercat diari i només carrega un coeficient de pèrdues elèctriques (per passar l’energia del nivell de tensió del client al de transport del mercat) i un altre pels costos operatius i de gestió de mercat que realitza l’empresa. En aquest cas, la comercialitzadora fa una gestió de menys valor afegit, ja que és el client qui assumeix el risc de les variacions dels preus del mercat. Un mercat amb alta volatilitat, molt superior a la dels mercats financers, perquè està molt afectat per les condicions meteorològiques, que afecten al comportament de la demanda elèctrica i a la generació d’energies renovables: hidràulica, eòlica i fotovoltaica. Les comercialitzadores han de fer la previsió de la corba de demanda elèctrica horària del conjunt del seus clients, ja que l’energia elèctrica s’adquireix al mercat majorista de forma anticipada al consum mitjançant ofertes telemàtiques de quantitat i preu horaris que les comercialitzadores envien cada dia a l’operador de mercat OMIE. Per fer aquestes previsions, les comercialitzadores utilitzen les corbes de consums històriques del conjunt dels clients corresponents a dies similars anteriors. Les més grans disposen de sistemes informàtics més sofisticats basats en la segmentació prèvia

dels clients i l’ús del monitoratge del consum en línia dels consumidors que consideren més representatius. Les comercialitzadores han de mantenir davant de l’operador de mercat un aval bancari pel total de la facturació màxima mensual que poden adquirir al mercat majorista perquè l’entitat bancària es faci càrrec de l’import mensual d’adquisició d’energia a l’OMIE en cas d’impagament. La gestió de riscos prudent que han de realitzar les comercialitzadores per a la seva cartera de clients amb preu fix consisteix a assegurar els preus de futur en un percentatge important de les energies horàries que tenen contractades pels propers mesos a través del mercat de futurs, que cotitza tots els dies l a b o ra b l e s amb productes de d i f e re n t s horitzons temporals: mensuals, trimestrals i anuals. Hi ha comercialitzadores de diferents característiques. En una primera consideració,

podríem dividir-les entre empreses tradicionals i nous entrants. Les primeres són les filials de comercialització dels grups empresarials elèctrics que operen a Espanya des de fa anys: Iberdrola, Endesa, Gas Natural Fenosa, EDP (Energia de Portugal), Viesgo... I, a Catalunya, les filials d’empreses distribuïdores comarcals: Estabanell, Electra Caldense, etc. Els nous entrants són, en general, empreses filials de grups tradicionals d’altres països com EGL (grup privat suís) o Centrica (grup privat britànic), o empreses locals de nova creació com Nexus, Factor Energia, Audax, Holaluz, etc. 

La cita, celebrada a Moscou, va classificar la proposta catalana en desena posició d’entre 27 equips només per darrere de nou universitats russes. L’equip format per Carles Fernández, Boyan Naydenov, Sebastià Ramon, Pep Rodeja i Cristina Uroz presentava un projecte de detecció del màxim de situacions en la quals es troba un vehicle autònom, com ara passos de vianants, túnels, ponts, entrades i sortides de ciutats, semàfors, etc. enregistrades prèviament en vídeo. La solució de l’equip de la UPC de Terrassa va consistir a filtrar cada fotograma del vídeo per detectar i discriminar eficientment les situacions de conducció. La proposta va ser la millor valorada entre totes les universitats convidades, per davant d’equips procedents de les millors universitats tecnològiques del món.

S’estrena l’Agència de Ciberseguretat de Catalunya A pocs dies de l’1 d’octubre, la Generalitat de Catalunya va posar en funcionament els nous sistemes de protecció com a resposta a un escenari de creixement del 16% dels ciberincidents, atacs que han requerit la intervenció humana. Es tracta d’un patró similar al que ja es va viure l’any 2014 abans de la celebració del 9-N. Els 120 treballadors de la nova agència treballaran colze a colze amb les unitats dels Mossos d’Esquadra que combaten el cibercrim. Al marge de la protecció institucional, l’agència també treballarà perquè les xarxes que utilitzen els catalans siguin cada cop més segures i procurarà estendre-hi la cultura de la ciberseguretat.

L’ETSEIB Motorsport triomfa a la Formula Student L’equip vinculat a la UPC ha estat la millot escuderia de l’estat espanyol en les tres competicions en què ha participat aquest estiu. La Formula Student compta amb catorze proves arreu del món i tres categories: Combustion, Electric i, com a novetat de l’últim any, la Formula Student Driverless. El CAT10e és el desè cotxe creat per l’ETSEIB Motorsport. El sisè amb funcionament elèctric. Els èxits aconseguits en les últimes temporades els han permès estar cada cop més a prop dels equips punters i aconseguir la primera posició a la prova disputada a la República Txeca el 2016, fet que els convertia també en el primer equip de l’estat espanyol capaç de guanyar una cursa.

FULLS DELS ENGINYERS / 23

 Tecnologia

Les mil i una aplicacions dels drons

Aquests vehicles aeris no tripulats s’estan convertint en robots voladors al servei de la societat i, pel que sembla, tot just estan començant a enlairar-se. Es calcula que el mercat potencial de les solucions amb drons és de 127.000 milions de dòlars el 2016. TEXT: LORENA FARRÀS PÉREZ

UNA LEGISLACIÓ RESTRICTIVA Tecnològicament, els drons han fet un gran salt qualitatiu en els darrers anys. Falta encara millorar aspectes com l’autonomia i s’està treballant en aparells que no necessitin cap pilotatge. Però. segons els experts consultats, la gran limitació actual d’aquests vehicles és la normativa. Per raons de seguretat, la legislació espanyola prohibeix que volin en zones urbanes o habitades, a menys de vuit quilòmetres d’un aeroport o a més de 120 metres d’altura i de nit.

DRONS A LES CLAVEGUERES DE BARCELONA L’any que ve, les clavegueres de la ciutat de Barcelona seran inspeccionades per una flota de drons. L’objectiu és evitar riscos laborals als operaris que duen a terme aquests treballs, millorar la precisió de les inspeccions i reduir el cost de neteja de la xarxa de clavegueram. Segons la directora de la Unitat de Robòtica d’Eurecat, Pepa Sedó, “un dron pot inspeccionar 300 metres en 10 minuts”. Per tant, es calcula que un equip dotat amb un dron serà capaç d’inspeccionar 2,4 quilòmetres al dia, el que implica “una reducció dràstica de riscos i inconvenients”. Un dels problemes són les mides actuals dels drons que, ara per ara, només podran cobrir el 39% de la xarxa ja que només poden treballar en túnels d’una amplada i alçada mínima de 80 centímetres. Reduir-ne la mida i millorar-ne l’autonomia són els principals reptes d’aquest projecte europeu anomenat ARSI en el qual participen la companyia FCC, el centre tecnològic Eurecat i les empreses Simtech Design i IBAK.

ivim rodejats d’imatges audiovisuals i fotogràfiques captades amb l’ajuda d’un dron. L’obtenció de fotos i vídeos és l’aplicació més usual i coneguda d’aquests vehicles aeris, però només és una de les mil i una aplicacions possibles que tenen. L’evolució exponencial de la tecnologia i la reducció de costos donen ales a un mercat potencial que la consultora PricewaterhouseCoopers (PwV) xifra en 127.000 milions de dòlars el 2016. “Els drons tenen moltíssimes aplicacions. Es tracta d’una tecno-

La teledetecció aèria agrícola permet obtenir informació dels cultius i aconseguir fer-ne una gestió més eficient.

logia aplicable i transversal a moltes indústries”, assegura Jordi Santacana, fundador i cap d’operacions de CATUAV i de BCN Drone Center. Si bé és cert que “avui en dia no totes són viables econòmicament”, reconeix. A qui sí que surt rendible l’ús dels drons és a les empreses elèctriques ja que utilitzar-los els suposa un important estalvi de costos. Endesa, per exemple, utilitza drons per al manteniment de les línies. Permeten arribar a espais de difícil accés sense posar en risc la seguretat dels treballadors i, alhora, minimitzen la contaminació acústica. D’altra banda, els permet obtenir informació detallada de certs elements de la xarxa que, si haguessin de portar a terme amb personal de l’empresa, obligarien a desconnectar les instal·lacions i, per tant, a tallar el subministrament. AGRICULTURA I MISSATGERIA Els drons també comencen a sobrevolar els camps i juguen un paper molt important en el que es coneix com a agricultura de precisió. La teledetecció aèria agrícola permet obtenir informació dels cultius (hídrica, nitrats, fertilitzants, plagues, vigor del cultiu...) i aconseguir fer-ne una gestió més efici-

ent. D’aquesta manera, s’aprofiten millor els recursos i augmenta la productivitat de les explotacions. Jordi Santacana explica que certes aplicacions agrícoles són encara experimentals, però no dubta que els drons tenen un futur prometedor dins de l’àmbit de l’agricultura de precisió. També és prometedor l’ús futur dels drons com a repartidors de comandes de missatgeria. Almenys dels paquets més petits. Empreses com Amazon, UPS o DHL fa uns anys que intenten trobar la fórmula per integrar els drons com a empleats de la plantilla. No els falta creativitat. Amazon estudia que els drons deixin caure els paquets amb una mena de paracaigudes. De fet, ja hi ha empreses que ofereixen el servei a petita escala, però encara hi ha massa condicionants: des de la mida dels paquets a la climatologia, la regulació o les dificultats per operar en zones urbanes. SEGURETAT En l’àmbit de la seguretat, està agafant molta volada la videovigilància utilitzant els drons. Fins fa poc. l’ús es limitava al control de fronteres, la supervisió i protecció de grans espais per part de la policia i les forces de seguretat a nivell

militar i en funcions d’espionatge. Però els drons també s’estan obrint pas en l’àmbit privat gràcies als grans avantatges intrínsecs a la tecnologia, que permet un ampli camp de visió i una gran velocitat i flexibilitat. Les companyies d’assegurances i de telecomunicacions també tenen posades moltes esperances en els drons. Segons PwC, les asseguradores podrien reduir la suma de les reclamacions per catàstrofes en uns 6.000 milions de dòlars anuals a partir d’un monitoratge aeri més eficient i la conseqüent anàlisi de riscos. D’altra banda, per a les empreses de telecomunicacions, que ja estan utilitzant els drons per al manteniment de les torres, l’estalvi estimat és de 6.300 milions de dòlars. USOS FUTURS Els drons s’estan fent un lloc inclús en la indústria minera com a font d’informació per a la presa de decisions. Permeten planificar, monitorar, controlar i fer el seguiment dels treballs a les mines de forma ràpida, econòmica i precisa. Companyies com Rio Tinto, BHO o Barrick Gold estan realitzant grans inversions en aquest camp. Les aplicacions d’aquests vehi-

Per a les companyies elèctriques i de telecomunicacions, l’ús de drons suposa grans estalvis en manteniment de les línies i torres. cles aeris no tripulats són moltíssimes, com bé assenyala l’expert de CATUAV i BCN Drone Center. Aquí només hem presentat les més rellevants, però, futurament, ja es parla de drons pol·linitzadors, drons que entreguin refrigeris en camps de golf, drons arqueòlegs o, fins i tot, drons periodistes de la CNN. Una tecnologia que durant dècades va ser exclusivament un instrument d’ús militar (també internet va néixer en aquest àmbit), ara apareix com una solució real que transformarà moltes indústries. El temps dirà quines aplicacions acaben consolidant-se i quines no. 

FULLS DELS ENGINYERS / 23

www.fullsdelsenginyers.cat

MITJANS DE COMUNICACIÓ I OCI

8.800

El Dr. Oussama Khatib, gran protagonista de la Tercera Nit de la Robòtica

ASSEGURANCES

6.800

TELECOMUNICACIONS

6.300

MINERIA

4.400

SEGURETAT

10.000

Consolidada ja com la cita anual del sector a casa nostra, la vetllada va comptar amb la presència del director de l’Stanford Robotics Lab i expert en metodologies i tecnologies en robòtica antropocèntrica, Oussama Khatib. Durant l’acte també es van lliurar els Premis Nit de la Robòtica i es va fer un repàs als temes d’actualitat durant l’últim any.

ALTRES

400

TRANSPORT

13.000

POTENCIAL ECONÒMIC DE LES SOLUCIONS AMB DRONS

INFRAESTRUCTURES

45.200

Xifres en milions de dòlars. Any 2016. Font: PwC

AGRICULTURA

32.400

E REIMAGINE DRONE: LA INCUBADORA DE PROJECTES ESPECIALITZATS Ubicada a l’antic canòdrom de la Meridiana de Barcelona, Reimagine Drone és la primera incubadora del món especialitzada en desenvolupar nous models de negoci i start-ups a partir de drons. Fundada fa un any i mig, ja ha participat en l’acceleració de tres empreses: Poladrone, una firma malàisia d’agricultura de precisió; Sky Drone, una empresa emergent russa que ha desenvolupat el pilotatge automàtic de drons, i Kapetair, un projecte croat que ha patentat un sistema d’elevació vertical i desplaçament horitzontal per a aquests vehicles. “El món del dron està com l’automòbil fa 50 anys. Tot està per fer, però va molt ràpid”, assegura Joaquim Serra, cofundador de Reimagine Dron. La companyia ara està immersa en la selecció d’una vintena d’start-ups en les quals invertirà gairebé dos milions d’euros per accelerar-les. L’objectiu de la incubadora és dedicar entre 50.000 i 100.000 euros a cada projecte a canvi del 8% del capital de cadascuna. Reimagine Drone té una voluntat clarament global. Ho demostra la varietat internacional dels projectes impulsats fins ara i la col·laboració amb l’acceleradora Brinc, amb seu a Hong Kong. En aquesta iniciativa es van invertir 150.000 euros per impulsar els tres primers projectes. Els següents dos milions d’inversió es captaran en una ronda de finançament. A més de la incubadora, Reimagine Drone vol promoure, en una segona fase, “la primera lliga professional de drons espanyola”, així com “activitats formatives”, explica el cofundador. Com no podia ser d’una altra manera, la competició tindria lloc al canòdrom, el singular edifici que fins al 2006 va acollir curses de gossos llebrers.

l 19 d’octubre passat, el Recinte Modernista de l’Hospital de Sant Pau de Barcelona va acollir la tercera edició de la Nit de la Robòtica, organitzada pel Grup de Treball de Robòtica de la Comissió Indústria 4.0. El secretari general d’Empresa de la Generalitat, Pau Villòria, va subratllar que, sens dubte, es trobava en una cita ja consolidada que reuneix anualment els principals actors del sector de la robòtica a Catalunya. El plat fort de la vetllada va ser la presència del professor Oussama Khatib, doctor en Enginyeria Elèctrica per l’École Nationale Supérieure de l’Aéronautique et de l’Espace, a Tolosa. Actualment, ocupa els càrrecs de director de l’Stanford Robotics Lab i és president de la International Foundation for Robotics Research. El director general dels EIC i responsable del Grup de Treball de Robòtica, Pere Homs, va ser l’encarregat de presentar-lo. Khatib va pronunciar una conferència molt inspiradora sota el títol de The age of human-robot collaboration, en la qual va abordar les metodologies i tecnologies en robòtica antropocèntrica més avançades. Com a exemple d’aquests avenços va parlar de l’OceanOne, un robot creat per ell

mateix i el seu equip per rescatar restes arqueològiques del vaixell La Lune, enfonsat el segle XVII. La peculiaritat d’aquest robot es troba als braços, dirigits per control remot, que són capaços d’aplicar més o menys força com ho farien uns d’humans. Això li permet agafar tot tipus d’objectes, robustos o fràgils. La Nit de la Robòtica també va comptar amb l’habitual repàs dels fets més rellevants experimentats pel sector durant l’últim any. Se’n va encarregar Carles Soler, membre del Grup de Treball de Robòtica. Acte seguit, es va procedir al lliurement dels Premis Nit de la Robòtica. Enguany, Miquel López Asens va rebre el Premi Nit de la Robòtica en reconeixement a la seva trajectòria de quasi 40 anys en el sector de la robòtica industrial durant els quals ha ajudat a consolidar aquest sector a Catalunya. El Premi Projecte de l’Any va recaure en el sistema Ant-Droid, una solució basada en un robot d’exploració terrestre, autònom o teleoperat, que aporta les eines de comandament i control necessàries per definir una operació de desminatge. El projecte és fruit del treball d’un equip d’emprenedors del país que l’any 2007 ja van posar en marxa l’empresa Ebotlution Systems. 

TEMA DEL MES

FULLS DELS ENGINYERS / 23

 Tendències tecnològiques

Un dels perfils habituals de participant és l’estudiant, que busca adquirir nous coneixements, al mateix temps que amplia el currículum.

L’art de crear tecnologia: les hackathons i la cultura maker Un bon cop de falç per trobar la solució d’un repte a través d’una drecera i fer-ho en format marató. És a dir, d’una manera intensa i sostinguda durant un espai de temps ininterromput. Aquests serien els significats per separat de hack i marathon, les dues paraules que componen el terme hackathon. En canvi, la cultura maker és una extensió de la cultura DIY (Do It Yourself), fes-t’ho tu mateix, basada en la tecnologia en el context d’una societat connectada a través d’internet. TEXT: MIREIA CURTO - FOTOS: CEDIDES PER UPC I PER FIB

es hackathons serveixen per “superar reptes mitjançant activitats intenses i d’una tirada realitzades per equips multidisciplinaris. Això sovint condueix a solucions innovadores”, especifica Xavier Pi, responsable del Grup de Treball d’IoT - Electrònica Embedded dels EIC. Aquests esdeveniments s’organitzen, normalment, durant un cap de setmana, explica Anna Calveras Augé, professora titular del Departament d’Enginyeria Telemàtica de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) i responsable del Grup de Recerca WNG, “durant el qual es plantegen uns reptes a resoldre, bé per a equips o conjuntament de forma

col·laborativa”. Els diferents perfils tecnològics, de negoci, legals... fan que les solucions proposades siguin més globals. De vegades, sorgeixen idees originals i creatives que “poden obrir noves línies de recerca o desenvolupament”, afegeix Leonardo Bautista-Gómez, investigador sènior del Barcelona Supercomputing Center-Centre Nacional de Supercomputació (BSC-CNS), ja que, al final de la hackathon, els participants han de presentar la seva solució al repte. “En el cas de fer-se per equips, al final hi ha una selecció dels guanyadors”, comenta Calveras Augé. ELS OBJECTIUS Darrere del repte de buscar solucions a un problema, aquestes

Durant les hackathons es desenvolupen algunes sessions de formació per als assistents relacionades amb els reptes. cites també compleixen altres funcions. Per als desenvolupadors serveix per fer tests i aprendre en les solucions proposades a l’hora d’afrontar nous reptes. Per a les empreses, per la seva part, serveix per atreure talent, noves visions o, fins i tot, posar

a la disposició d’una comunitat d’usuaris i desenvolupadors noves plataformes per avaluar-ne les prestacions. Bautista-Gómez explica que l’organització de hackathons permet al BSC tenir un radar propi per “detectar futures estrelles de la computació que, a la llarga, poden desenvolupar i millorar habilitats en aquest mateix centre”. Per exemple, els dies 3 i 4 de novembre, en la segona edició de la BSC/UPC Hackathon, els participants van utilitzar com a forma d’aprenentatge el machine learning. L’objectiu: crear una app de cites. Això permet “atraure a joves entusiastes i apassionats per la computació a competir i mostrar

les seves habilitats”, comenta l’investigador sènior del BSCCNS. L’organització va convidar als guanyadors a participar en projecte de recerca del BSC, ja que “la majoria de reptes plantejats a aquesta hackathon eren problemes en els quals ja treballen parcialment“. “Un dels perfils habituals de participant és l’estudiant. En aquest sentit, la utilitat de la trobada és tant adquirir nous coneixements, com ampliar el currículum. Sovint, també és una oportunitat de provar tecnologies que encara no estan al mercat i que les empreses posen a disposició dels participants”, apunta la professora Anna Calveras Augé.

FULLS DELS ENGINYERS / 23

www.fullsdelsenginyers.cat

DISSENY DELS DIFERENTS TIPUS DE HACKATHONS Hi ha diversos tipus hackatons i classificacions. D’una banda, les promogudes per col·lectius afins a la tecnologia, generalment obertes, com les relacionades amb l’internet de les coses (IoT), amb plataformes d’electrònica encastada (embedded) com Arduino o Raspberry Pi, i amb llenguatges de programació ja sigui per aplicacions mòbils o pàgines web, així com APIs com, per exemple, fonts d’open data. També n’hi ha promogudes per fabricants, que posen a disposició els seus productes per resoldre reptes, combinant-ne la promoció amb el foment de comunitats al seu voltant com, per exemple, el desenvolupament d’apps en dispositius mòbils. Un altre tipus de hackathons són les de tipus corporatiu, organitzades internament per les companyies per accelerar la innovació, o bé amb format obert com en el cas de la que organitza Bosch sobre IoT a Berlín. Hi ha hackathons on purament es desenvolupa maquinari i d’altres en què també s’hi desenvolupa maquinari, normalment adaptacions electròniques. També existeix una variant en la qual es desenvolupen tallers amb maquinària per a construccions mecàniques. Les hackathons es poden realitzar en una localització geogràfica o disperses gràcies a la interconnexió mitjançant videoconferència mentre es porta a terme l’esdeveniment. Finalment, hi ha les hackathons de tipus divulgatiu, que tenen per objectiu popularitzar un àmbit de coneixement; les de tipus solidari, on les solucions es destinen a una bona causa, i també de caire artístic com les musicals.

Una fira maker és una trobada en la qual es comparteixen experiències i s’intercanvia coneixement i punts de vista. Les hackathons són activitats del tipus timeboxing: donats uns recursos, es comprova fins on s’arriba en un temps determinat. HACKATHONS VS. MAKERS Les hackathons tenen l’origen en el món del hobby als anys setanta. El primer camp de l’enginyeria en què van tenir molt èxit va ser el

de la programació. Per entendre el naixement de la cultura maker ens hem de remuntar, d’una banda, a principis del segle XX, quan va sorgir el fenomen del DIY en el camp de la mecànica amb l’aparició de la revista “Popular Mechanics” i, alhora, es popularitzava el joc de construcció Meccano. D’altra banda, als anys vuitanta, hi va haver una segona onada de DIY en el camp de la informàtica personal coincidint amb un creixement espectacular de revistes d’informàtica als quioscos. El moviment neix a principis del 2000 i “es pot entendre com una fusió de les dues onades anteriors. Entren en joc l’electrònica popular i la impressió 3D”, argumenta Pi. Cadascuna de les tres últimes revo-

lucions industrials, actualment la 4.0, s’ha vist acompanyada d’una onada de DIY. La cultura maker, argumenta l’investigador sènior del BSC-CNS, promou la creació d’una gran varietat de coses sota el mètode de “l’aprenentatge actiu”. És una “idea interessant que promou la creativitat i la innovació”. A més, continua Pi, és un fenomen que està a l’abast de tots els interessats, independentment del seu camp de treball. CURIOSITAT PER CREAR “Aquest moviment té com a primer objectiu despertar la curiositat per fer coses, trencar barreres i superar reptes en un context lúdic. La mentalitat és cooperativa i oberta”, especifica Pi. De vegades,

iniciatives maker evolucionen cap a projectes empresarials en els quals es manté l’esperit durant l’evolució. És objecte d’estudi multidisciplinari al MIT, tenint en compte la incidència que té tant en el món educatiu com en el professional. La denominada maker mindset també és “objecte d’estudi com a actitud vital d’individus i empreses com a via d’empoderament per la via del coneixement compartit”, afegeix. El projecte FabLab del MIT combina els mons maker i les hackathons. CAP ON ESTÀ ANANT D’una banda, es preveu que la cultura maker cada cop estigui més arrelada a Catalunya. Segons Cal-

veras Augé, “els joves estudiants de secundària o universitaris estan acostumats a treballar amb aquest tipus de software i hardware i la metodologia orientada a projectes des de les escoles crea l’ambient idoni”. D’altra banda, “recentment, estan emergint nous mots derivats de hackathon, com makeathon o ideathon” que, anàlogament, propicien dos nous tipus de cites, explica el membre de la Comissió Indústria 4.0 dels EIC. La primera posa èmfasi en el procés físic de construcció del repte, normalment de tipus mecànic o constructiu, més enllà de la programació. La segona, focalitzada en la idea, s’orienta a processos discursius basats en el debat. 

ACTUALITAT

FULLS DELS ENGINYERS /23

 Jornada

La segona trobada anual de la Comissió Indústria 4.0 se celebra en el marc de l’IoT Solutions World Congress En el marc de la trobada internacional, es va portar a terme la cita anual de la Comissió Indústria 4.0 organitzada pels Enginyers Industrials de Catalunya, l’Associació Catalana d’Enginyers de Telecomunicació, el Col·legi Oficial d’Enginyeria Informàtica de Catalunya, el Col·legi d’Enginyers Agrònoms de Catalunya i el Col·legi d’Enginyers de Camins, Canals i Ports de Catalunya. TEXT: PABLO MONFORT

ran Garcia, representant del Col·legi d’Enginyers Agrònoms, juntament amb Jordi Solanes, representant del Col·legi d’Enginyers de Camins, van presentar el document de treball Marc de referència sobre la indústria 4.0, amb les novetats de l’agricultura 4.0 i l’enginyeria de camins. Garcia va explicar que “els enginyers agrònoms treballen per transformar les dades en millors prescripcions agrícoles” i va afegir que, “des de

l’agricultura 4.0, detecten que no hi ha suficient comunicació amb l’agricultor”. Per això, des de la comissió, segons Garcia, plantegen crear la figura d’un intermediari que pugui copsar els interessos d’uns i les necessitats dels altres perquè la tecnologia que s’està dissenyant s’adeqüi al que el sector demana. D’altra banda, va exposar que, des de l’enginyeria agrònoma, es treballa amb l’objectiu que “l’agricultura no estigui reservada només a uns quants pagesos ni tampoc cen-

trada a uns països determinats, sinó que els avenços puguin arribar a un camp com més ampli millor”. Tot seguit, va ser el torn de Jordi Solanes, representant del Col·legi d’Enginyers de Camins, qui va manifestar que, després d’un any treballant, han obtingut resultats molt satisfactoris. El representant va exposar que “avui en dia, el concepte de carretera ja no existeix. Ara es parla de mobilitat”. Amb aquesta evolució, “hi ha certs conceptes, com la connectivitat o la gestió de dades,

que són bàsics per a la indústria 4.0 i, per tant, és totalment adequat lligar-la a les infraestructures 4.0”. Així, el següent pas que s’ha de donar, segons Solanes, és “connectar els vehicles amb les infraestructures”. Per la seva banda, Pere Homs, responsable del Grup de Treball de Robòtica, va ser l’encarregat de presentar el document de treball Indústria 4.0: una reflexió pensant en la pime. Homs va detallar que “els punts que s’hi comenten volen anar més enllà de simples recomanacions” i pre-

tenen ser elements que ajudin a les pimes a l’hora de determinar quina estratègia han de seguir per no perdre el fil de les innovacions derivades de la irrupció de la indústria 4.0. Homs va fer èmfasi en el fet que les administracions tenen molt a veure en el reforçament de les infraestructures tecnològiques de qualitat i per això cal que “despleguin programes de suport perquè les empreses ho tinguin més fàcil, puguin anar més ràpid a fer implantacions i, alhora, puguin seguir competint en els mercats globals”. Tanmateix, però, va concloure Homs, “la primera responsabilitat és la de la mateixa empresa”. La jornada va finalitzar amb la ponència Tecnoantropologia de la Indústria 4.0, a càrrec de Ricard Faura, tecnoantropòleg i cap de Servei d’Inclusió i Capacitació Digital al Departament de la Presidència de la Generalitat de Catalunya. Faura va reflexionar sobre diferents aspectes relacionats amb l’existència d’una quarta revolució industrial i va exposar la fascinació que la tecnologia ha suposat des de sempre per a la societat. Per últim, va tractar la qüestió de la seguretat i confidencialitat més enllà dels aspectes purament tecnològics. 

La industria 4.0 és interdisciplinària, intergeneracional i interdependent

Les oportunitats de la industria 4.0, en tant que són el resultat de la hibridació de diferents tecnologies, requereixen especialistes en diferents àmbits. Fins i tot àrees que no tenen massa a veure amb el coneixement que ha acumulat l‘empresa en el desenvolupament i producció dels seus productes i serveis. Aquest fet obliga a abordar els projectes en equip. Alhora, encara és més important assegurar que les tecnologies en joc es combinen i que s’estableixen les condicions perquè flueixi un diàleg entre els experts orientat a un objectiu comú. Per tant, una de les experteses de l’equip ha de ser,

justament, saber combinar tot el coneixement per extreure’n noves idees i propostes de valor. En definitiva, la innovació excelleix quan es configuren equips d’especialistes i de generalistes. Per a una pime, el fet de parlar en plural, d’un equip, és ja de per si una dificultat notable. Les seves capacitats són reduïdes i les àrees de coneixement limitades a aquelles que precisa en l’activitat diària. A més, sovint, no es poden permetre derivar recursos i coneixement cap a activitats que no generin facturació a curt termini. Les grans empreses, en canvi, poden resoldre aquesta qüestió amb més facilitat per una simple qüestió de dimensió. Caldrà, doncs, trobar aliances i tercers amb qui cons-

truir una base de coneixement i amb les quals es pugui complementar capacitats. Empreses ben establertes de dimensions semblants o no, empreses de recent creació, provinents de l’impuls de l’emprenedoria. També empreses de la pròpia cadena de subministrament: proveïdors i/o clients interessats a excellir en la proposta de producte o servei que arriba a l’usuari final. Empreses complementàries que puguin sumar actius per guanyar en oportunitats per desenvolupar-se més ràpid i amb menys risc (accés a mercats, tecnologies, logística, projectes, …). Fins i tot poden ser empreses amb què es competeix, construint relats més potents o més capaces d’actuar en l’entorn.

Les guanyadores seran les empreses, grans o petites, que sàpiguen combinar el coneixement per extreure’n noves idees i propostes de valor. Alhora, en molts casos, la innovació té un caràcter disruptiu i no evolutiu. No es tracta de millores tecnològiques, sinó de noves maneres de resoldre els reptes, de noves fórmules per

cobrir les necessitats. La fabricació additiva o l’internet de les coses en són exemples. Així, doncs, aquesta dimensió també ha de formar part de l’equació: barrejar l’experiència acumulada per l’empresa i els seus tecnòlegs, coneixedors de la realitat passada i present del negoci, amb enginyers joves més familiaritzats amb les tecnologies que van emergint, coneixedors del seu llenguatge i dinàmica, sense prejudicis, i capaços de proposar idees atrevides, fins i tot d’aparentment absurdes o fora de raó. La pime que vulgui competir des de la tecnologia haurà de fer una aposta decidia pel talent i les persones. Perquè la Industria 4.0 va de persones. 

FULLS DELS ENGINYERS / 23

www.fullsdelsenginyers.cat

 Trobada

Els EIC, a la cerimònia d’obertura del 10è Congrés Mundial d’Enginyeria Química El pavelló 8 de Fira de Barcelona va acollir la cerimònia d’obertura del 10è Congrés Mundial d’Enginyeria Química, l’esdeveniment més rellevant d’aquest àmbit arreu del món que es va portar a terme entre l’1 i el 5 d’octubre. L’organitzador va ser EFCE-Spain Group, del qual en són membres els Enginyers Industrials de Catalunya (EIC). Per aquest motiu, Jordi Renom, president de l’Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya (AEIC), va ser-hi present. FOTOS CEDIDES PER: 10È CONGRÉS MUNDIAL D’ENGINYERIA QUÍMICA

duir entre un 30% i 40% més d’aliments que en l’actualitat. Malgrat que s’han aconseguit grans avanços, gairebé 1.000 milions de persones encara pateixen gana. L’enginyeria química i bioquímica desenvolupen conceptes com l’smart farm (granges que mesuren tots els paràmetres d’activitat) o treballen en la creació de nous materials i additius per potenciar la conservació d’aliments.

a trobada també es va aprofitar per destacar la feina realitzada recentment o fa un temps per científics joves i sèniors. Als perfils que més van contribuir al desenvolupament de la recerca i la innovació, se’ls hi va fer entrega d’un reconeixement davant de tots els assistents a la cerimònia d’obertura. La cita també va ser possible gràcies a l’Associació Nacional de Químics d’Espanya (ANQUE); la Societat Espanyola de Química Industrial i Enginyeria Química (SEQUI); i l’Associació de Químics i Enginyers de l’IQS (AIQS). El lema del congrés era Solucions per als Desafiaments Globals, basant-se en allò que l’enginyeria química aporta a la societat per resoldre problemes que l’afecten. Durant els quatre dies es van celebrar un total de 12 plenaris, 95 conferències destacades i 1.500 ponències orals. Paral·lelament es van exposar 2.000 pòsters i més de 3.700 treballs sobre els últims desenvolupaments i tendències de

l’enginyeria química. El 10è Congrés Mundial d’Enginyeria Química va integrar, a més, dos actes europeus sobre aquesta matèria i més de 20 esdeveniments paral·lels en els quals es van tractar els grans tòpics del present i del futur de la humanitat. Així, des de la perspectiva de l’enginyeria química es ban abordar els quatre grans reptes globals actuals de gestió: l’energia, l’aigua, l’alimentació i la nutrició, tots lligats a la salut i el benestar de les persones i als objectius de desenvolupament sostenible que ja fa temps que centren l’actualitat mediambiental. Una conclusió consensuada entre els experts és el dramàtic augment de la població en l’últim segle que ha provocat un canvi profund en la societat humana i, alhora, un impacte significatiu en la biosfera, fet que planteja grans problemes de sostenibilitat. ABASTIMENT DE L’AIGUA En els últims 25 anys, l’accés a l’aigua de bona qualitat ha augmentat del 75% al 90% de la població

mundial. No obstant això, més de mil milions de persones encara no tenen accés a aigua de qualitat acceptable per a ús domèstic, agrícola i industrial i 2.500 disposen d’un sanejament hídric adequat. La contribució de l’enginyeria química i bioquímica, juntament amb altres disciplines relacionades, per gestionar, tractar, reclamar i distribuir eficientment l’aigua necessària que esdevé indispensable. PRODUCCIÓ D’ENERGIA Els dos últims segles de desenvolupament econòmic s’han basat en el subministrament d’abundant energia basada en combustibles fòssils, que contribueixen de manera negativa al canvi climàtic. L’estalvi d’energia i el desenvolupament de noves fonts de renovables primàries també han estat temes de recerca dins les comunitats d’enginyeria química i bioquímica durant dècades. SUBMINISTRAMENT D’ALIMENTS Les estimacions suggereixen que, en els pròxims 20 anys, caldrà pro-

CURA DE LA SALUT Els experts del 10è Congrés Mundial d’Enginyeria Química van coincidir a assenyalar que hi ha una altra revolució en el camp biomèdic que s’instaurarà en els pròxims anys: comprendre els processos múltiples del càncer, la medicació personalitzada, la teràpia gènica en embrions i adults, etc. Tots aquests avanços canviaran la nostra visió de la vida i, alhora, generaran noves preguntes en clau ètica i social. En definitiva, ens trobem davant d’una població mundial cada vegada més àmplia habitant un món de recursos naturals finits. Això requereix que l’enginyeria química i bioquímica més innovadora contribueixi a resoldre aquests problemes a partir de la producció de nous i millors productes amb una petjada ambiental insignificant. Els protagonistes del congrés van demanar als governs de tots els països que promoguin la inversió pública i privada en recerca, desenvolupament i innovació, i que permetin la llibertat de recerca dins dels límits ètics i de seguretat. Per últim, els experts també van fer una altra crida als mandataris del món: cal tenir en compte els criteris científics contrastats a l’hora de prendre decisions sobre com resoldre els grans desafiaments que enfronta la humanitat. 

ORIOL MARTÍNEZ Chairman Exhibition, representant de l’AEIC i CEO de GasN2. President de la Comissió d’Indústria Química de l’AEIC / COEIC

Barcelona bat rècords en la història de la industria química

om a membre de l’organització de del 10è Congrés Mundial de Química, em satisfà comunicar a tothom que ha estat un èxit. De fet, totes les grans institucions del sector que hi prenien part n’han quedat molt satisfetes. Barcelona ha estat l’aparador mundial de l’enginyeria química i més que mai som un país de referència en aquest àmbit. Malgrat la tensió i la incertesa política que viu Catalunya. els resultats del congrés han estat excel·lents i, ara sí, podem dir que ha valgut la pena. Hem fet història. Tots junts hem aconseguit la medalla d’or d’aquestes Jocs Olímpics. Sembla un pèl agosarat, però les xifres parlen per si soles. Ha estat el congrés més participat de les deu edicions celebrades fins ara. Hem batut rècords en tots els aspectes. Paral·lelament, la indústria química catalana ha fet un pas endavant. La societat ha pres consciència de la contribució i la importància de l’enginyeria química per al planeta de cara a l’hotitzó de 2050. L’espai de Fira Barcelona II ha permès concentrar, en un únic emplaçament, un gran ventall d’àrees, fet que ha permès potenciar l’intercanvi d’idees entre els assistents de tot el món. I, sobretot, una de les claus d’èxit ha estat el minicongrés de dos dies adreçat a estudiants de grau o primer de màster. S’han complert del tot les expectatives a l’hora de cridar l’atenció als joves enginyers químics i futurs talents en el món del coneixement, l’educació i la formació. Sense dubte, som i serem capdavanters de la industria química mundial. 

COEIC / AEIC

FULLS DELS ENGINYERS / 23

 COEIC/AEIC: Aquesta secció recull la veu dels instruments a disposició dels enginyers industrials i de les institucions i entitats que vetllen pels professionals.

L’AEIC i l’AIQS signen un acord de col·laboració estratègica L’Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya (AEIC) i l’Associació de l’Institut Químic de Sarrià (AIQS) han signat un conveni que permet establir un marc de col·laboració i relació per al correcte desenvolupament de les tasques comunes i una millora en les sinergies que permeti un flux d’informació adequat per a les finalitats de cadascuna de les institucions. “Aquest conveni va en bona direcció. Permetrà fer una enginyeria comuna”, assegura Jordi Renom, president de l’Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya. Per la seva banda, Albert Puyuelo, president de l’AIQS, afegeix que “ambdues associacions s’han entès molt bé perquè tenien l’objectiu comú de sumar esforços”.

a signatura es va dur a terme en el marc del X Congrés Mundial d’Enginyeria Química (WCCE), que va tenir lloc a Barcelona, i en què la col·laboració entre l’AEIC i l’AIQS va ser indispensable per l’organització d’aquest esdeveniment internacional. “Tant l’AEIC com l’AIQS han estat treballant colze a colze, juntament amb l’Associació Nacional de Químics d’Espanya (ANQUE) i la Societat Espanyola de Química Industrial i Enginyeria Química (SEQUI), perquè aquest congrés es fes realitat”, explica Renom. Per això, totes dues entitats consideren que aquest és un context idoni per acostar posicions i enfortir la capacitat de desplegar els objectius de compromís amb els enginyers i l’enginyeria. Segons el president de l’AEIC, “les dues associacions tenen un historial innegable. Tant l’AEIC com l’AIQS, des de sempre, han estat compromeses amb els seus col·lectius i, evidentment, també amb la socie-

Renom: “Aquest conveni va en bona direcció. Permetrà fer una enginyeria comuna”. tat. Aquesta unió els ha permès i els continua permetent compartir coneixements i serveis”. Ambdós organismes comparteixen l’interès per defensar l’enginyeria com un dels pilars de creixement de les societats avançades i, per tant, la necessitat de les entitats i institucions d’acompanyar els professionals i construir espais de col·laboració, tan sòlids i representatius com sigui possible, des d’on seguir proposant accions, debats i serveis. L’AEIC i l’AIQS estudiaran vies de col·laboració per organitzar activitats, cursos, seminaris o actes que puguin ser d’interès pels col·lectius que representen, així com la prestació de serveis als membres de totes dues entitats. Puyuelo espe-

cifica que “l’acord del conveni és proactiu. Des del primer moment, s’ha instaurat una comissió de seguiment perquè s’ocupi del dia a dia i, d’aquesta manera, faci operatiu l’esperit de sumar esforços”.

Des de la modificació estatuària del Col·legi Oficial d’Enginyers Industrials de Catalunya de l’any 2009, el col·lectiu dels enginyers químics pot col·legiar-se a la institució dels engi-

LA TRANQUIL·LITAT NO TÉ PREU Està la teva empresa al corrent de les obligacions legals? Contracta els serveis de normativa d’Infocentre

normativa@infocentre.eic.cat Telf. 935 029 091

nyers industrials. Una altra via per tenir més força va ser la creació d’una Comissió d’Enginyeria Química, com a punt de trobada entre enginyers industrials i químics. 

www.fullsdelsenginyers.cat

 Renovació

 AEIC / COEIC

Nova eina per a la certificació i visat de projectes L’aplicació intenta satisfer les nececessitats que els usuaris han manifestant al llarg dels més de quinze anys d’existència de l’actual espai en línia. Les principals característiques són un servei multiplataforma MAC/Windows, la signatura i descàrrega per lots de documents, un alt grau d’usabilitat i rapidesa i la possibilitat d’elecció de la ubicació del segell.

Tota la informació sobre formació dels EIC a http://formacio.eic.cat i l’agenda d’actes a www.eic.cat

UPDATE FORMACIÓ CONTÍNUA Robots col·laboratius. Visualitzant un nou paradigma en els processos industrials 08/11/2017 · Presencial · Tecnologies emergents Instal·lació de convertidors de freqüència 09/11/2017 · Presencial · Enginyeria

L’

Drmirvae_faldo.pdf

el Certificat d’Actuació Professional (CAP) i els Informes d’Idoneïtat Tècnica (IIT) amb l’Ajuntament de Barcelona. L’experiència demostra que cal actualitzar l’eina i ajudar al col·lectiu a ser més eficient en els diferents processos que s’hi vehiculen. El Col·legi ha tingut diverses peticions per solucionar algunes mancances que representaven una limitació de servei als usuaris. L’actual procés de signatura electrònica, per exemple, només es pot fer servir a través del navegador Explorer i sota entorn Windows. A més, només pot ser utilitzada pels col·legiats/associats als EIC, però no hi tenen accés enginyers col·legiats a altres col·legis de fora de Catalunya. Recollint totes aquestes incidències, l’any passat el Col·legi va prendre la decisió d’actualitzar l’aplicació amb noves funcionalitats que faciliten el tràmit als usuaris i eviten els inconvenients de la

15/1/16

rigidesa del sistema actual. Els principals avantatges de la nova aplicació són: • Multiplataforma (MAC/Windows) • Signatura i descàrrega per lots de documents • Eliminació dels límits actuals de la mida d’arxius (actualment el límit és de 40 MB) • Possibilitat d’escollir la posició del segell del CAP o visat • Signatura a través de l’aplicació telemàtica o per mitjans propis amb programari Adobe • Reducció del temps de tramitació per expedient • Imatge moderna i funcional • Possibilitat de firmar des del mòbil sense necessitat de targeta • Pagament a través de passarel·la bancària. En el darrer trimestre del 2017 els projectistes podran beneficiar-se de tots aquests canvis i millores, amb els quals guanyaran temps i usabilitat a l’hora de visar i certificar projectes. 

14:26

Sistemes ciberfísics aplicats a la indústria 4.0 22/11/2017 · Presencial · Tecnologies Emergents Direcció estratègica per valors 23/11/2017 · Presencial · Gestió i Habilitats directives

Gestió pràctica del talent 09/11/2017 · Presencial · Gestió i Habilitats directives

Comercialització d’energia elèctrica 23/11/2017 · Presencial · Enginyeria

Instal·lacions d’energia solar fotovoltaica d’autoconsum 13/11/2017 · Presencial · Energia

Infraestructures de recàrrega de vehicles elèctrics 27/11/2017 · Presencial · Enginyeria

Piping Design. Curs pràctic de disseny i càlcul de canonades en processos industrials 13/11/2017 · Presencial · Tecnologies emergents

Aplicació de ruixadors automàtics a riscos d’emmagatzematge 27/11/2017 · Presencial · Seguretat i Medi ambient

Ciberseguretat. Com protegir el nostre entorn digital dels ciberatacs 15/11/2017 · Presencial · Enginyeria

actual aplicació de certificació dels EIC data de l’any 2000. En aquell moment, es va passar d’un sistema de gestió en paper a una eina on-line. Això va permetre integrar les dades de les diferents seus del Col·legi i, per tant, gestionar de manera conjunta els expedients que es presentaven. Quatre anys més tard, es va desenvolupar una nova funcionalitat a través de Front Office que permetia als col·legiats enviar la documentació a través d’internet i l’intercanvi de fitxers amb els EIC en format pdf, mitjançant una signatura electrònica professional. Aquest nou ús va possibilitar la generació del Visat Electrònic (Visat-e). Al llarg dels anys, els EIC han anat introduint millores a l’aplicació, sobretot, orientades a desenvolupar nous productes com

Habilitats directives

Reptes de seguretat a la Indústria 4.0 29/11/2017 · Presencial · Tecnologies emergents

Competència emocional de l’enginyer. Intel·ligència emocional 16/11/2017 · Presencial · Gestió i Habilitats directives

Seguretat dels treballadors en l’exposició als camps electromagnètics. Directiva 213/35/UE 30/11/2017 · Presencial · Seguretat i Medi ambient

Elaboració de projectes elèctrics de Baixa Tensió 20/11/2017 · Presencial · Enginyeria

Tècniques avançades de negociació 30/11/2017 · Presencial · Gestió i Habilitats directives

Qualitat elèctrica: gestió dels microtalls, harmònics, reactiva i altres pertorbacions 20/11/2017 · Presencial · Enginyeria

Terres i altres proteccions en Mitja Tensió. Aplicació pràctica actualitzada 11/12/2017 · Presencial · Enginyeria

Planificació i control de projectes amb MS-Project 21/11/2017 · Presencial · Enginyeria Lean Office: millora de la productivitat en els despatxos professionals 21/11/2017 · Presencial · Gestió i

Marcatge CE. Nou marc legislatiu 12/12/2017 · Presencial · Seguretat i medi ambient Big Data. Competint amb dades a l’era del Big Data 13/12/2017 · Presencial · Tecnologies emergents

CURSOS ONLINE Introducció a la gestió del manteniment · Operacions

Ruixadors automàtics · Seguretat i medi ambient

Reglament d’instal·lacions en edificis. RITE · Enginyeria

Muntaner 239, 1C 08021 Barcelona C

T. 93 200 93 39

TOTES LES ESPECIALITATS

CMY

SERVEIS INCLOSOS PER COL·LEGIATS/DES I FAMILIARS

• Neteja dental anual • Visites • Revisions • Visites d'urgències • Rx intraorals

ESPECIALISTES EN TOTES LES BRANQUES ODONTOLÒGIQUES. PIONERS EN IMPLANTS DE ZIRCONI I ODONTOLOGIA HOLÍSTICA I KINESIOLÒGICA.

Indústria 7, Principal 08037 Barcelona

T. 93 458 45 99 info@mirave.es www.mirave.es

La resta de serveis i tractaments, tenen tots els avantatges d’una pòlissa Dental Familiar tant per als Col·legiats/des, com per als familiars que convisquin amb ells/es. Acreditació: carnet col·legial de l’EIC. E08031263

FULLS DELS ENGINYERS / 23

ENTREVISTA

FULLS DELS ENGINYERS / 23

TEXT: FRANCESC SOLER

“L’acord de col·laboració estratègica entre els EIC i l’AIQS és pioner i molt rellevant” Barcelona ha acollit, aquest octubre, el 10è Congrés Mundial d’Enginyeria Química. Directius d’alt nivell de les principals companyies mundials, així com diverses personalitats del món acadèmic s’hi han donat cita per reflexionar sobre els reptes globals del sector i presentar solucions a partir d’aplicacions concretes. En el marc d’aquesta trobada, entrevistem ROSA NOMEN, secretària general de l’IQS School of Engineering (Universitat Ramon Llull) i doctora en Enginyeria Industrial i Enginyeria Química. La Dra. Nomen ha estat, a més, directora del comitè local del congrés.

uina valoració global nir al voltant de 2.700 persones però, fa del congrés? nosaltres, a Barcelona, hem assolit la Molt positiva, des xifra de 3.336 participants. de tots els punts de I, a partir de les reflexions que vista. Tant el World s’hi han pogut escoltar per part de Chemical Engineering figures de primer nivell, quina diria Council (WCEC), com la European que és, avui en dia, la visió global Federation of Chemical Engine- que es té de l’enginyeria química? ering (EFCE) i la European Society of Biochemical Engineering Sciences (ESBES) n’han quedat molt satisfets fins al punt que es considera que, a partir d’ara, aquest esdeveniment ha de seguir les pautes del que s’ha fet aquí. És a dir, “com el model de Barcelona”. Sens dubte, una de les claus d’aquest èxit ha estat la incorporació a l’esdeveniment d’una espècie de minicongrés de dos dies adreçat a estudiants de grau o primer de màster que ha funcionat molt bé. En primer lloc, m’agradaria L’espai també hi ha ajudat molt. subratllar que la situació tecnològiDisposar de 14.000 metres qua- ca que estem vivint es deu, sobretot, drats a Fira II de Barcelona ens ha a la química (somriu). L’enginyeria permès concentrar en un únic em- química no només és capaç de proplaçament totes les àrees del con- duir nous materials, sinó d’anar-los grés. Això, sense dubte, ha afavorit modificant en funció de les necessimolt el networking entre els assis- tats que van sorgint. En aquest sentents, un element fonamental en un tit, al congrés s’ha fet palès que els esdeveniment tan transversal. objectius del nostre àmbit coincideiL’assistència també ha estat de xen plenament amb els de l’horitzó rècord, oi? 2020 o 2050 pel que fa a l’aigua, la Com a organitzadors estem molt salut i l’alimentació. Personalment, orgullosos que el de Barcelona hagi sempre poso l’energia en primer estat el congrés més participatiu dels lloc perquè, si se’n disposa, serem deu que s’han celebrat des de 1976. capaços de fer qualsevol cosa. Mont-real tenia el rècord d’assistènEl congrés ha acabat amb l’apro2PE 195*66.pdf 13/06/14 cia fins ara.AAFF Fa vuit anys s’hi van9reuvació 8.51 de l’anomenada Declaració

“La Declaració de Barcelona és una reivindicació, però també una declaració de principis de tot el que podem fer els enginyers químics”.

PETITS ESPAIS

EN PETI T

00 - 2015

PA I S

A NY S

FONAM

Treballem en condicions molt estrictes d’espai

Màxima classificació com a contractista d’obra per l’administració amb categoria K02E de “Sondeos inyecciones y pilotajes”, i la categoria K01D de “Cimentaciones especiales”. Membre protector de l'associació de consultors d'estructures.

Visita’ns a ww

Empresa adherida al Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya Membre de l'Associació d'Amics de la UPC Associació d’Amics de la UPC UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA

ment, va col·legiar-se als EIC. Com és que no ho havia fet fins ara? És una història molt llarga que, de fet, està estretament relacionada amb la llarga gestació de l’acord que ara hem signat i que arranca amb el degà Àngel Llobet i el president Lluís Seguí, les dues persones que, en el seu moment, ja van visualitzar la conveniència d’aquesta entesa entre els EIC i l’AIQS. Com a cap del Departament d’Enginyeria Química de la casa, jo també m’hi vaig implicar des del primer moment i vaig pensar que quan l’acord es materialitzés —llavors semblava que no trigaria— faria el pas de col·legiar-me. Però van anar sorgint entrebancs i han hagut de passar una colla d’anys fins a arribar a aquest moment. L’enginyeria química catalana passa per un bon moment (vocacions, sortides professionals, pes en la indústria)? La química va passar per un moment molt crític al tombant del mil·lenni que, sortosament, no va repercutir en l’enginyeria química. A nivell acadèmic, el que ha passat és que els estudiants han quedat més repartits entre les moltes facultats que actualment imparteixen la titulació. La indústria química catalana és molt potent, la segona a nivell de l’estat, i, a nivell laboral, conseqüentment, els titulats troben llocs de feina estables i d’alta qualitat. 

Aquest espai és per a tu!

ESPECIALS EN

onades amb l’energia solar i eòlica implementades en els darrers anys a Espanya. S’han donat importants subvencions per crear grans parcs eòlics i instal·lacions de plaques solars en lloc d’invertir una petita part d’aquests diners en recerca. El resultat? Tenim uns parcs que ja han quedat obsolets i que, per tant, no produeixen l’energia prevista i, a sobre, ens manca la tecnologia punta que tindríem si, per exemple, haguéssim invertit en investigar en materials orgànics en lloc de continuar pensant solament en el silici d’alta puresa per a les plaques solars. En el marc del congrés, els Enginyers Industrials de Catalunya (EIC) i l’Associació de l’Institut Químic de Sarrià (AIQS) han signat un acord de col·laboració estratègica. Què se’n ha d’esperar? La col·laboració al segle XXI és imprescindible i, en aquest sentit, hem de fer tot el possible per reconduir la tendència a la fragmentació que, massa vegades, s’ha seguit al nostre país. L’acord de col·laboració estratègica de dues institucions de reconegut prestigi i llarga trajectòria al darrere com els EIC i l’AIQS és pioner i, per això, molt rellevant. El fet de posar-nos d’acord per treballar plegats en allò que compartim serà molt beneficiós per ambdues bandes, tant a nivell d’institució com de col·lectiu. En el context de la signatura d’aquest acord vostè, personal-

FONAMENTS

CMY

de Barcelona en la qual podríem dir que l’enginyeria química es reivindica davant de la societat. No s’és prou conscient de l’aportació que fa al benestar i el progrés? La societat sap què fa la química i sap què fa l’enginyeria, però desconeix força el paper de l’enginyeria química. De fet, històricament, ha estat una professió molt disputada pels químics, per una banda, i pels enginyers, per l’altra. També hem de tenir en compte que, encara que a l’IQS l’impartíem com a títol privat des dels seus inicis a Sarrià el 1916, a Espanya no esdevé una titulació oficial fins el 1991. Per tant, aquesta Declaració de Barcelona és una reivindicació, però també una declaració de principis de tot el que podem fer els enginyers químics. Sense analitzar a fons cadascun dels punts del document, podríem dir que, per sobre de tot, és un toc d’atenció a governs i organitzacions de tot el món perquè promoguin la investigació pública i privada en R+D+i i tinguin en compte els criteris científics a l’hora d’abordar els grans reptes que afronta la humanitat... En efecte. Sovint dic als meus alumnes que és una llàstima que els nostres representants polítics no prenguin les decisions pensant més a llarg termini. S’evitarien moltes barrabassades des del punt de vista de l’enginyeria. En tenim un exemple claríssim amb les polítiques relaci-

w.2pe.biz

93 763 26 99 / 660 484 072. 2pe@2pe.biz / Av. Maresme 9. 08396 Sant Cebrià de Vallalta.

CONSULTA LES TARIFES DE PUBLICITAT A WWW.FULLSDELSENGINYERS.COM