Fulls dels Enginyers 270 by Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya

Degà del COEIC

LA COLUMNA Pau Baquero Difícil d’entendre

ELS NOSTRES EXPERTS Miquel Subirachs Nova legislatura: l’Associació i el Col·legi en la millora de les administracions i la funció pública

ESPECIAL OBSERVATORI Observatori de la Competitivitat 2010 L’Observatori busca les fortaleses dels sectors productius

TECNOLOGIA I EMPRESA Ausa del microcotxe al Dúmper..., i encara més

DIA A DIA

OFERTES I SERVEIS

Taula informativa. Competitivitat i administracions públiques. Perspectives polítiques

el Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya i el RACC signen un acord de col·laboració

ENGINYERIES DEL MÓN

ENTREVISTA Eduard Antoja “Registra el teu nom (.com); el controlaràs a la xarxa”

Julià Sempere “Sense química no podríem viure”

ESMORZARS

IV Trobada d’Empresa Adherida

“Enginyera? Sí, en un trenta per cent...”

El nou caprici de mini

El cotxe fantàstic existeix

32 Marta Rovira

LA TEMPTACIÓ

PROJECTE

07 CALIDOSCOPI

INFORME Polígons industrials i d’activitat econòmica (PIAE) en el punt de mira

volem +

Joan Vallvé

fem institució

EDITORIAL

som enginyers

tenim opinió

sumari

Horns Rev, el mar s’alia amb el vent

ESCOLA El programa INSPIRE3: la promoció del talent i l’emprenedoria en enginyeria

REPORTATGE Treballar contra l’adversitat

Josep M. Tarragó

“Hem d’estar oberts als canvis i buscar oportunitats”

EDITA: Associació/Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya AEIC

AEIC - COEIC

President: Joan Torres i Carol Vicepresident 1r: Jordi Dolader i Clara Vicepresident 2n: Ricardo Granados i García Secretari: Jaume Puigdueta i Lucas

Director general: Antoni M. Grau Comissió d’Informació i Publicacions Subcomissió dels Fulls: Maria Assumpta Mas, Jaume Puigdueta, M. Clara Torrens Cap d’Imatge i Comunicació: Eva Díaz Coordinació: Carles Pérez Redacció: Carles Pérez, Jordi Garriga, Meritxell Mir, Marta Trapé Cristina Reche i Anna Carrió Publicitat: Escarlata Gómez Fotografia: BCN Imatge i Isabel Marquès Disseny i maquetació: Carles Ivanco i Escarlata Gómez Il·lustració: Eduard J. Montoya Correcció lingüística: Mercè Molins Impressió: Novoprint

COEIC Degà: Joan Vallvé i Ribera Vicedegà: Josep M. Rovira i Ragué Secretari: Concha Zorrilla i Díez

Demarcacions del COEIC Girona: Jaume Masgrau Lleida: Joaquim Llop Catalunya Central: Josep Alabern Tarragona: Lluís Maestre Delegació del Vallès: Francesc Figueras

Dipòsit legal: B-40460/92 ISSN: 2013-3332 Administració i distribució: Enginyers Industrials de Catalunya Via Laietana, 39 08003 Barcelona T: 933 192 300 F: 933 100 681 a/e: fulls@eic.cat

Els articles signats no representen l’opinió dels Fulls dels Enginyers. Periodicitat bimestral.

CRÈDITS

tenim opinió

EDITORIAL

Un futur nou Joan Vallvé / degà deldel col·legi Joan Vallvé / Degà COEIC

’Associació i el Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya, les seves juntes, han deixat enrere la data del primer d’octubre en què va entrar en vigor la modificació de la legislació sobre els visats. Ha estat un canvi del marc de funcionament existent i també de les regles de finançament, especialment del Col·legi. El fet d’haver deixat enrere el canvi de la legislació dels visats no ha exclòs que hàgim utilitzat tots els procediments legals per recórrer aquest canvi. Fonamentalment perquè creiem que pot posar en perill la seguretat de les persones i les instal·lacions, i a més obre la porta a l’intrusisme i no garanteix l’assegurança de la responsabilitat professional. Tanmateix, el col·lectiu d’enginyers és el mateix i els canvis que se’ns han aplicat han actuat com un estímul que ens ha obligat a reflexionar sobre allò que som avui els enginyers: de manera individual i també com a col·lectiu. Quines coses esperen de nosaltres la societat i els consumidors? Uns consumidors que viuen en una societat molt tecnificada i que, possiblement sense adonar-se’n,

des que encenen el llum al matí fins al moment d’escoltar el darrer telenotícies, “consumeixen i fan servir” instal·lacions i instruments projectats i construïts per tècnics, per enginyers. Aquest mes de novembre s’ha presentat el tercer Observatori de la competitivitat de la indústria catalana. Una valoració sobre les possibilitats que té el sector industrial a Catalunya; valoració que estableixen els enginyers industrials que ocupen càrrecs directius i de responsabilitat a les indústries. L’Observatori és un treball que els Enginyers Industrials de Catalunya oferim a la societat catalana. Iniciat fa tres anys, la nostra pretensió és que es consolidi com una contribució anyal del nostre col·lectiu. L’Observatori no és, però, l’únic camí que hem iniciat per reforçar la nostra proximitat i servir al teixit industrial del país. En aquest sentit, comptem amb més de 145 empreses adherides que han subscrit convenis de col·laboració amb el nostre col·lectiu, que s’ofereix a donar suport als enginyers que exerceixen la seva professió a les nostres empreses. El passat mes d’octubre, per exemple, vam signar el

conveni de col·laboració amb Seat. El suport als enginyers es concreta en el camp de la formació continuada i també en el de la informació i documentació, juntament amb la borsa de treball. D’altra banda, aquest trimestre ha començat a funcionar el Fons Enginyers que complementa el programa Enginova, un instrument de finançament als projectes d’enginyers que volen crear i impulsar la seva pròpia empresa. Finalment, recordem que en l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior, també conegut com a Pla Bolonya, la carrera d’enginyer industrial consta del Grau en Tecnologies Industrials i el Màster en Enginyeria Industrial. La nova legislació permet que cada universitat pugui proposar noves titulacions. En aquest sentit, i fins a la data d’avui, s’han autoritzat 182 màsters diferents en els camps de l’enginyeria i de l’arquitectura. Aquest és un fet que obligarà a replantejar-se les formes d’agrupar els nous professionals. D’acord amb la durada dels estudis, això serà d’aquí a cinc o sis anys. En tot cas, es tracta d’anar-nos preparant...

SONÒMETRE SONA BÉ El Departament de Treball formarà 700 aturats per produir l’Audi Q3 a Seat Aquests 700 nous empleats treballaran a la cadena d’encaix del tot terreny. Seat contractarà també personal tècnic i de suport. La xifra final de contractació s’aproximarà als mil contractes.

NOVEMBRE/DESEMBRE 2010

NO SONA...

GRINYOLA!

Consell de la Unesco sobre les obres de la Sagrada Família

La meitat de municipis no tenen plans d’emergència

Proposa una anàlisi estructural independent per valorar el risc d’esquerdes, ja que la basílica pesarà 50.000 tones un cop s’hagi acabat. No obstant, els constructors no pateixen pel càlcul d’estructures en què s’ha basat el projecte.

Protecció Civil alerta que la falta de plans prova la descoordinació en cas d’emergència. Només el 49% de municipis catalans tenen redactats plans d’emergència municipals obligatoris.

LA COLUMNA

Difícil d’entendre

a uns mesos vaig tenir l’immerescut honor de ser guardonat amb el XV Premi Serrat i Bonastre, en la seva modalitat de premsa, que concedeix el Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya. En l’acte de lliurament del guardó, celebrat en el curs de la Diada de l’Enginyer 2010, em va cridar l’atenció el fet que un dels principals temes de conversa entre els assistents era, en aquell moment, la propera entrada en vigor de la Llei òmnibus que desenvolupa el Reial decret 1000/2010 sobre la supressió del visat col·legial obligatori. Fins i tot em va sorprendre encara més que aquest fos l’eix central de la intervenció de la consellera de Justícia, Montserrat Tura, que presidia l’acte. Per a un profà en l’assumpte, com era en aquell moment el meu cas, em va semblar que es tractava d’un tema estrictament gremial o corporatiu, sense més transcendència per al ciutadà mitjà. Amb el pas dels mesos –el Reial decret va entrar en vigor el passat 1 d’octubre– i amb un major coneixement del tema, fruit de diverses converses amb membres de col·legis professionals afectats, he de dir que la qüestió ja no em sembla estrictament un tema corporatiu sinó d’abast i transcendència general. I com que jo sóc tan sols periodista i no enginyer industrial, enginyer agrònom, arquitecte o aparellador, m’agradaria fer una sèrie de reflexions respecte a aquest

Pau Baquero Redactor en cap d’Opinió de La Vanguardia

decret no des del punt de vista col·legial –doctors té l’Església– sinó del d’un simple ciutadà del carrer. Aquest ciutadà que és el destinatari final de qualsevol projecte que es realitza. I el que el ciutadà exigeix en tota obra és el màxim de garanties i seguretat. Quines garanties em pot oferir a partir d’ara un projecte que no hagi estat supervisat i aprovat pel col·legi professional corresponent? A qui podrà acudir el ciutadà davant de possibles reclamacions judicials, civils i penals per la possible imputació de danys sobre persones o coses? Sense un visat col·legial, com sé jo que en aquell projecte no hi ha hagut intrusisme professional? Més important encara: la falta d’un visat col·legial, ¿no trenca el sistema de garanties pel qual els col·legis oficials asseguren la idoneïtat dels professionals i dels seus treballs, incloent alguna cosa tan fonamental com és la seguretat? Es compraria vostè un habitatge, treballaria en una nau industrial o creuaria un pont la construcció dels quals no hagi estat certificada d’ofici pel col·legi professional corresponent? Li tramitarà una pòlissa qualsevol companyia d’assegurances si no té garanties que el projecte és solvent? Tal vegada sí, però a quin sobrepreu? I la pregunta del milió: si ningú revisa els projectes, qui se’n fa responsable? L’Administració?

Sense personal qualificat suficient i, sobretot, sense recursos, ja m’explicaran com ho faran. Insisteixo: són preguntes que em faig ja no com a periodista, sinó com a simple ciutadà. Per això, vista des de fora però sentint-me afectat per ella, aquesta normativa em sembla simplement difícil d’entendre.

L’ALTAVEU

No es tracta només d’una crisi econòmica, sinó d’una crisi de valors. Pilar Rahola, Observatori de la Competitivitat 2010

FULLS dels ENGINYERS

tenim opinió

ELS NOSTRES EXPERTS

Construcció, licitació i tecnologia Santiago Montero Homs / Vocal del COEIC

a Cambra Oficial de Contractistes d’Obres de Catalunya (CCOC), amb la participació destacada dels Enginyers Industrials de Catalunya, ha encetat un ambiciós projecte anomenat Innocons amb l’objectiu que la construcció innovi al ritme que cal esperar al segle XXI, cosa que no ha succeït. Per al canvi, hem identificat deu línies d’actuació: augmentar la productivitat, satisfer les necessitats de l’usuari final, desenvolupar sistemes constructius industrialitzats, projectar amb la col·laboració de tota la cadena de valor, associar projecte i obra, comptar el cost total de la vida útil de l’edifici, establir la competència en els resultats i no en el preu, respectar el medi ambient, valorar la seguretat i salut, i prioritzar el servei proper de l’equip constructor. Aquest decàleg ha estat molt ben acollit. Però hi ha tres idees que necessiten una explicació: col·laboració de tota la cadena de valor, associar projecte amb obra i establir la competència en resultats. Per innovar és condició necessària la col·laboració oberta entre tots els components de la cadena de valor. Posem-ne un exemple: un industrial ha ideat una solució constructiva que aug-

NOVEMBRE/DESEMBRE 2010

menta prestacions i abaixa el cost. El que farà és posar-ho en valor sense compartir-ho amb ningú. El seu objectiu serà que la seva idea li doni diners a ell. Si ho fa amb astúcia, ningú coneixerà el sistema i la reproducció futura serà incerta. Altrament, si comparteix la idea, els altres adaptaran aspectes col·laterals i milloraran encara més la idea inicial. És a dir, la creativitat es multiplica amb visions complementàries. I els sectors creatius barregen experts de formació diversa. El fet de no fer-ho és una causa de manca d’innovació en construcció. Avui dia, el nostre industrial serà un suïcida si ensenya el secret. Altres membres de la cadena de valor s’apropiaran de la idea i el més fort la comptarà en benefici propi. Per obrir-se als altres sense perill, serà necessari associar projecte i obra i, a més, establir la competència en resultats i no en preu. Associar projecte i obra vol dir que l’equip del projecte també faci l’obra. Si fos així, les innovacions s’acoblarien al projecte i l’equip les adoptaria estalviant reformes, canvis, discussions i retards durant l’obra.

“Establir la competència en prestacions i no en preu és la clau per donar la volta a la situació”

Establir la competència en prestacions i no en preu és la clau per donar la volta a la situació. Estem tan obcecats a reduir costos quan licitem, que no ens adonem que això encara ens enfonsa més en la despesa. Avui, en general, es fixa un projecte de referència i s’estableix la competició en el preu. La bona solució, el truc, és fixar el preu i competir en el projecte i les prestacions. Veiem-ho a grans trets. Fins ara, es defineix un projecte sobre el qual s’ofereixen rebaixes del 20% al 30%. Una de tres: el projecte està mal fet, els licitadors no ho compten bé o pensen canviar les solucions. Hi ha de tot. Després: s’adjudica aleatòriament, l’adjudicatari replanteja l’obra, es discuteixen preus, es fan canvis, es retarda l’obra i s’acaba com es pot. De vegades bé, en general malament. Malgrat l’esquer de les baixes quan es licita, s’acaba sacrificant qualitat i innovació... i pagant més. Les alternatives estudiades per Innocons són variants de la idea inversa. El promotor ofereix el solar, assenyala el programa de necessitats (fins i tot un bàsic), fixa el preu i fa un concurs per cercar el millor projecte. La idea transforma els antics inconvenients en avantatges i permet acomplir el decàleg Innocons.

Nova legislatura: l’Associació i el Col·legi en la millora de les administracions i la funció pública Miquel Subirachs / President de la Comissió d’Administracions Públiques del COEIC

abem què es pot fer per millorar les administracions i la funció pública? L’Associació i el Col·legi tenen entre les seves finalitats bàsiques el servei i les aportacions a la societat en els temes tècnics i professionals que els són propis en el marc dels coneixements en l’ample àmbit de l’enginyeria industrial. En el fons, més enllà del recorregut fet fins ara per la Comissió dels Enginyers Industrials a les Administracions Públiques, ens importa aprofundir en el fet de pensar i repensar què hem de fer, quins són els nostres deures i com els podem abordar com a membres professionals i tècnics de les administracions públiques en el moment d’iniciar un nou període legislatiu. És un bon moment de reco-

si ens comparem amb els països del nostre entorn, Europa i l’OCDE, estem significativament per sota de la mitjana; tots els indicadors que any rere any surten, criden l’atenció perquè els seus valors són manifestament millorables. Factors com, entre d’altres, la debilitat dels sistemes de gestió i de les corresponents funcions de control; la complexitat dels processos administratius; la debilitat dels mecanismes de rendició de comptes; la proliferació i complexitat del marc regulatori i la falta de transparència en la prestació de serveis públics, contribueixen decisivament a la manca de competitivitat general. Doncs bé, la nostra Comissió, en els últims anys, a través de més de trenta-cinc activitats que han merescut la participació de més de vuit-cents assistents, ha desenvolupat una línia estratègica de reflexions i debats

plantejats com a contribució dels enginyers en allò que poden ser útils i aportar valor. En definitiva, la proposta per part de la nostra Comissió dels Enginyers Industrials a les Administracions Públiques passa per un gran consens que superi allò que fa prevaldre l’ordre formal sobre l’assoliment de l’eficiència i l’eficàcia, i es focalitzi en els resultats i l’avaluació de les polítiques públiques. Tal com es diu en la declaració, els enginyers estem a punt!

“La nostra Comissió passa per un gran consens que superi allò que fa prevaldre l’ordre formal sobre l’assoliment de l’eficiència i l’eficàcia” pilació i proposta per a l’acció. Cal fer un apunt breu sobre la rellevància del tema. Ens trobem en un moment fort amb unes administracions qüestionades i en una crisi econòmica en què tothom coincideix a dir que hi ha una important manca de productivitat i competitivitat generals. I són les administracions públiques el factor clau per millorar aquesta competitivitat en el conjunt de les activitats d’un país. Pel que fa a la qualitat del funcionament de les nostres administracions,

sobre els reptes i les oportunitats dels enginyers a les administracions que aportin propostes de solucions factibles. Fruit del conjunt de les activitats i aportacions de molts companys, com Pep Molsosa, destacat en els Fulls dels Enginyers de maig-juny, s’ha elaborat una declaració/manifest que concreta, des del nostre punt de vista, d’una banda, un diagnòstic seguit del que s’hauria de fer ara i aquí, i, d’altra banda, unes propostes de com es podria fer front als reptes

FULLS dels ENGINYERS

tenim opinió

ELS NOSTRES EXPERTS

Ascó: el millor emplaçament per a l’MTC de residus radioactius? (

Juanjo Perer Torrent, José M. García Casasnovas i Antoni Tahull / Equip tècnic

a ser notícia de primera pàgina: el Consell de Ministres (17/09/2010 ) no aprova la proposta del ministre Miguel Sebastián que proposava designar el municipi valencià de Zarra com a emplaçament de l’MTC. L’informe de la Comissió Interministerial encarregada de fer la proposta assignava a Zarra 736 punts i l’emplaçament proposat per l’Ajuntament d’Ascó es quedava amb 732 punts. Llavors, l’Ajuntament d’Ascó va encarregar al COEIC un “dictamen objectiu, rigorós i independent”, que calia lliurar en un termini màxim de tres dies per poder ser presentat abans del següent Consell de Ministres. L’equip tècnic proposat vam acceptar l’encàrrec un cop revisada la informació disponible penjada al web www.emplazamientoatc.es. Val la pena aclarir que el tema de l’MTC és complex. La Comissió d’Indústria del Congrés dels Diputats va donar llum verda per unanimitat al procés de creació d’un MTC en què sigui possible emmagatzemar tots els residus de combustible parcialment cremat de les centrals nuclears del país al llarg de la seva vida de disseny, així com els residus radioactius generats per altres activitats. El COEIC s’hi havia posicionat públicament i considerava que la decisió d’adoptar un projecte de referència (Holanda) és una solució segura, que minimitza el risc i el cost econòmic, i que la idea de crear un centre tecnològic associat per treballar l’R+D és molt bona. Per qualificar els vuit emplaçaments preseleccionats, l’informe de la Comissió Interministerial es basa a ponderar vint factors, amb puntuacions de 2 a 10 punts per

NOVEMBRE/DESEMBRE 2010

a cadascun d’ells, i la idoneïtat de cada emplaçament respecte a cada factor per un factor multiplicador que va de 0 a 10. El màxim de puntuació assolible són mil punts. El dictamen que hem elaborat considera ajustats els criteris de puntuació i ponderació de tretze factors de l’informe de la Comissió Interministerial, però en els set restants els criteris han estat puntuats amb manca d’objectivitat. Els factors que el dictamen del COEIC proposa revisar són els següents: · Propietat, qualificació i extensió dels terrenys oferts. És molt important que l’emplaçament escollit pugui començar el procés de construcció en un termini de temps molt breu, perquè cada dia que passa fins a poder rebre residus a Espanya ens

“Cada dia que passa fins a poder rebre residus a Espanya ens costa 10.000 euros que cobra França” costa 10.000 euros que cobra França; i perquè les piscines que emmagatzemen ara els residus dins de les centrals nuclears s’estan saturant, i si no es disposa aviat de l’MTC serà necessari construir nous magatzems temporals individualitzats, la qual cosa representa un gran encariment de costos. · Infraestructures i distància de transport. Tenen un component tècnic i econòmic molt important, tant la situació respecte a la xarxa de ferrocarrils com d’eixos

vials. L’objectiu ha de ser minimitzar el transport i fer-lo al més segur possible. · Teixit industrial i activitats d’àmbit nuclear. Si es vol disposar d’un centre tecnològic i d’un parc empresarial associat, cal valorar adequadament l’existència o no dels factors esmentats. El dictamen del COEIC proposa revisar els valors i factors de ponderació assignats als set factors esmentats i recomana “que l’elecció final de l’emplaçament de l’MTC s’ha de fer tenint en compte, exclusivament, criteris d’idoneïtat de tipus: tècnic, econòmic i de seguretat”. Si s’apliquen amb rigor aquests criteris, no hi ha dubte que Ascó és l’emplaçament òptim per a l’MTC.

L’enllumenat de Nadal 2010 a Barcelona Josep M. Berengueres / Enginyer industrial i cap del Departament d’Enllumenat de l’Ajuntament de Barcelona

eguint l’estela de l’enllumenat nadalenc del 2009 que va marcar una fita important respecte als dels darrers anys, el Nadal 2010 s’espera que sigui d’un gran nivell. Les instal·lacions seran capdavanteres pel que fa a tecnologia emprada perquè seran, quasi en la seva totalitat, amb LED, d’un alt nivell de disseny i d’un consum energètic molt ajustat. La campanya d’enllumenats nadalencs a Barcelona del 2009 va resultar un èxit notable tal com van reconèixer els ciutadans i van reflectir tots els mitjans de comunicació. Alguns titulars de la premsa van ser molt explícits: “Incentivo para pasear y comprar”, “Navidad multicolor. Barcelona pasa con nota”, “Els singulars galets debuten entre expectació i admiració”, “BCN estrena la il·luminació més ambiciosa per reanimar el Nadal”, “Más de 50 km de luces navideñas para olvidar la recesión”, “Barcelona compensa con un pesebre clásico las modernas luces de Navidad”, “Iluminación sostenible en las calles”, “Els carrers més emblemàtics de Barcelona il·luminen el Nadal”.

La durada de la campanya, que per la normativa catalana, segons el Decret 82/2005, se situa en 168 hores, és un dels punts en discussió. Les entitats comercials que majoritàriament financen la campanya, demanen més durada vist l’efecte inductor d’atractiu comercial i de visitants que representa aquest guarniment dels carrers. I aquesta

petició de més durada es planteja sense incrementar el consum energètic global, atès que el fet d’augmentar l’esforç inversor permet utilitzar productes més sofisticats i, per tant, reduir el consum energètic unitari. El període de funcionament va ser establert des del dia 2 de desembre del 2009 fins al 6 de gener del 2010, ambdós inclosos. En total eren trenta-sis dies de servei, amb uns horaris adaptats al dia de la setmana. És a dir, de diumenge a dijous, de 18.10 h a 22.00 h, i divendres i dissabtes, de 18.10 h a 24.00 h; i els dies 24, 25 i 31 de desembre del 2009 i el 5 de gener del 2010, el funcionament era de 18.10 h a 01.00 h, amb un total de 168 hores. La utilització massiva dels motius amb LED va fer possible una reducció important de la potència instal·lada i del

“L’avinguda Paral·lel, l’eix del Raval i la Barceloneta seran els nous indrets que s’il·luminaran” consum energètic, que es va situar en menys d’un 20% del que era l’any 2002. Els arbres solars ja formen part del paisatge nadalenc i es preveu ubicarlos als mateixos indrets que l’any passat: Gran Via Carles III amb avinguda Madrid, plaça Bonanova, parc central de Nou Barris i plaça Can Fabra. Per a aquest any 2010 es preveu potenciar l’èxit aconseguit sota l’òptica de “millorar el que ja s’ha provat i dóna bon resultat” i, per tant, en consonància amb el desig de tenir un enllumenat nadalenc cada cop més sostenible i, alhora, més present a la via pública i amb un nou disseny que comporti un canvi en l’ambientació nadalenca, que la faci més atractiva al ciutadà. Es continua fent una remarcada incidència en la instal·lació

d’uns motius totalment inèdits a la ciutat, moderns i amb un disseny que trenca amb l’enllumenat tradicional, però que manté l’esperit nadalenc i de festa. La instal·lació d’enllumenat nadalenc en grans vies de la ciutat, com la Gran Via de les Corts Catalanes (amb Aribau i Roger de Llúria), l’avinguda Diagonal (amb plaça Francesc Macià i passeig de Gràcia) o el carrer Aragó (amb Aribau i Roger de Llúria), que fins l’any passat no s’havia realitzat, va resultar un dels impactes de més abast per la importància mediàtica que va representar i la qualitat de l’ornamentació realitzada. Aquest any, l’avinguda del Paral·lel, l’eix del Raval i la Barceloneta seran uns dels nous indrets que s’il·luminaran. Continuarà la instal·lació de nous elements com són els galets de Nadal, que donen una idea de tradició catalana, i altres motius com l’estel, que emmarquen la tradició del Nadal. Amb relació al tema de despesa general, la directa implicació de l’Ajuntament en el projecte, la promoció, la participació econòmica mitjançant l’aportació directa i la recerca de patrocinadors, ha permès aquest salt qualitatiu, quantitatiu i tècnic, tot mantenint la contenció en la despesa energètica.

FULLS dels ENGINYERS

tenim opinió

ELS NOSTRES EXPERTS

Innovar la valoració dels enginyers Daniel Sanfélix / Subcomissió d’Innovació

a mentalitat generalitzada que les solucions a les dificultats han de ser gairebé gratuïtes i el fet de no valorar l’especialització de qui les proporciona, condueix a la desmotivació dels professionals del coneixement, a la seva escassetat, a no disposar de mitjans suficients i al retard en el progrés de la societat. És el que passa ara a la nostra societat. No ens valoraran si nosaltres no lluitem per això, fent front comú amb els altres professionals del coneixement. Les retallades en la disponibilitat de mitjans per potenciar la nostra professió continuaran i l’assumpte dels visats només serà un capítol més cap al menyspreu. Així, independentment de lluitar pels visats fins al final, cal obrir altres fronts de potenciació i retributius per estar en el poder i en el lideratge social. Pel bé de la societat i el nostre. RETRIBUIR LES SOLUCIONS INNOVADORES Que ens retribueixin el just valor de les solucions innovadores que aportem. Les innovacions són una font de riquesa per a les empreses i la societat. Els enginyers i els professionals del coneixement tenim un paper determinant en la

NOVEMBRE/DESEMBRE 2010

innovació com a autors, desenvolupadors o gestors que la fan rendible. No obstant això, són els propietaris de les empreses i institucions, siguin propietaris, accionistes, Administració

“Els enginyers i tots els professionals del coneixement, com a col·lectiu, paguem impostos per sobre de la mitjana a totes les administracions” pública, etc., qui es porten la major part dels beneficis d’innovacions i invencions. Així ho diu la legislació sobre invencions laborals al nostre país, cosa que no passa en aquells altres que ens avantatgen en l’R+D+i. Promoguem una legislació favorable a la justa retribució dels innovadors, per incentivar el talent cap a les solucions innovadores i potenciar amb això l’R+D+i a la nostra societat. POTENCIAR AMB ELS NOSTRES DINERS PÚBLICS Els enginyers i tots els professionals del coneixement, com a col·lectiu, paguem impostos per sobre de la mitjana a totes les administracions. Les nostres associacions són les que millor potencien

i poden potenciar aquestes professions en la societat, cosa que tant convé segons es diu. Per això, cal reclamar als governs que part d’aquest excés de contribució sobre la mitjana que realitzem serveixi per finançar les nostres associacions. Els visats eren com fer-ho, innovem ara en el finançament públic i fem-ho amb els altres professionals del coneixement, per justícia i per tenir més força. ASSOCIAR I DONAR-NOS SUPORT Tot l’anterior no és possible sense associacions fortes. Fem que les nostres associacions siguin desitjables perquè solucionin gran part de les dificultats per als nostres ingressos i per a les nostres despeses. Aconseguim que els enginyers i els altres professionals del coneixement puguin viure millor dins de les seves associacions que fora d’elles. Enginyers Industrials de Catalunya té una gran tradició de promoure serveis cooperatius que faciliten la vida professional i personal. Unint esforços amb altres associacions de professionals del coneixement que també la tenen, es pot estar en el lideratge d’una nova manera de desenvolupar la professió i la societat.

El paper de les TIC en la innovació i la internacionalització a les pimes Ana Pardo / Administradora del Terminal Operating System de Moll Prat. TERCAT, SA

n la seva xerrada del passat 4 d’octubre que duia per títol Catalunya, un futur amb enginy, el conseller Huguet va fer referència al fet que l’economia cada cop té una influència més global. És el que es coneix com a procés de mundialització: el resultat de la globalització del comerç, el capital, la producció, les persones i, finalment, la desaparició dels estats. El fet que no es produeixi una globalització de l’ocupació de les persones, és a dir, la lliure circulació d’aquestes, a causa de la legislació dels països, la qual limita els moviments migratoris, ocasiona que hi hagi importants diferències salarials. Com a conseqüència d’això, es produeix la deslocalització, que primer va afectar la producció i ara també afecta els serveis. Un exemple d’això darrer és el fet que els centres d’atenció als clients se situïn també a països on els costos salarials són

inferiors. Una altra conseqüència de la globalització dels serveis és l’aparició de la Directiva 2006/123/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 12 de desembre del 2006, relativa als serveis en el mercat interior de la UE, que ha donat lloc en la seva transposició a la legislació espanyola a la Llei òmnibus.

“Les TIC poden ajudar les pimes catalanes al procés d’internacionalització” Aquest procés de mundialització s’ha vist accelerat per l’aparició de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) i la nova economia. Les TIC poden ajudar les pimes catalanes al procés d’internacionalització, perquè donen l’oportunitat de fer arribar els seus productes i serveis arreu mitjan-

çant el comerç electrònic. En conclusió, el negoci electrònic facilita arribar a un mercat molt més ampli a les empreses, i fa més eficients i fiables els processos empresarials. No obstant això, l’adopció de solucions de negoci electrònic no és generalitzada ni de bon tros, ja que supera amb prou feines un terç de les empreses espanyoles. Els motius cal buscar-los en el grau de penetració de les TIC tant a la vida dels ciutadans com a la de l’empresa i els treballadors, així com en el grau de fiabilitat en els fluxos monetaris i documentals i els estàndards en l’intercanvi de dades. Per salvar aquestes barreres, apareix la signatura digital i l’estandardització UN-EDIFACT. Es podria dir que la clau en el comerç electrònic està en el fet de tenir un bon sistema CRM i d’intercanvi de fitxers que faciliti la relació electrònica amb el client.

FULLS dels ENGINYERS

ELS NOSTRES EXPERTS

La nova cara d’ “El Molino” Àngel Llobet Díez / Enginyer industrial. Enginyeria i Gestió d’Infraestructures SLP (EGI)

Ja s’ha inaugurat el nou teatre El Molino. S’ha fet realitat un projecte que ha generat molta il·lusió a Barcelona, i de manera especial al barri del Poble Sec. S’ha recuperat un espai emblemàtic que obre un procés de dinamització del Paral·lel com a eix cívic: oci, teatre, cultura, comerç... Es recupera la memòria històrica i s’obre un nou projecte de dinamització de Barcelona. Darrere del nou El Molino, com de qualsevol projecte, hi ha l’esforç i la illusió de molta gent que el fa possible. Des del promotor que inverteix i arrisca; els tècnics que l’estudien, projecten i dirigeixen l’obra; les empreses que el construeixen fins, en aquest cas, als gestors i artistes que li donen vida. Efectivament, un ampli equip d’arquitectes, enginyers i diferents tècnics especialistes ho ha fet possible. El treball de diverses empreses constructores, instal·ladors i fabricants de maquinària i equipaments han executat aquests projectes. En conjunt, una bona feina, feta amb expertesa i il·lusió. Amb exigència tècnica, rigor i un alt nivell tecnològic. Jo he tingut l’oportunitat d’escollir, organitzar i coordinar aquest equip tècnic i dirigir el procés de projecte i construcció com a project manager amb

una àmplia llibertat. Un esforç d’uns quants anys, del que jo i la meva enginyeria ens en sentim satisfets, i en el qual han participat diversos enginyers industrials: l’equip de J.M. Aced en l’enginyeria d’instal·lacions, J.M. Querol en l’enginyeria acústica... Hem recuperat la façana històrica, el molí de vent, la il·luminació, i, això sí, amb les darreres tecnologies que permeten tota la gamma de colors, totalment regulable, i amb un baix consum energètic (l’Institut d’Energia de la Generalitat ens ho ha reconegut). Darrere del molí, una nova façana reculada, amb una matriu de LED que comunicarà i transmetrà l’ambient d’El Molino. A l’interior, la sala recrea l’ambient de sempre: els dos amfiteatres, els vermells, l’antiga verticalitat, ara multiplicada per una llengua que s’eleva fins dalt de tot de l’edifici..., tot vestit amb la tecnologia d’avui per tornar a viure moments màgics, deliciosos i divertits. Per això, les instal·lacions i els equipaments són d’un elevat nivell tecnològic. Hem cuidat l’acústica. Des de la fonamentació ens hem aïllat dels edificis veïns, evitant la transmissió de vibracions i molèsties. Hem buscat la millor acústica dins del local i cap molèstia a fora.

Un equipament escènic d’alt nivell i elevada eficiència energètica: plataformes mòbils a l’escenari que permeten diferents configuracions, teló de boca de doble efecte, vares motoritzades, equips d’il·luminació de baix consum (5.370 W instal·lats equivalents a 40.000 W de projectors convencionals). Tot amb gestió centralitzada. L’equipament multimèdia instal·lat també és molt ampli i d’última generació: una pantalla de LED muntada sobre barra motoritzada al fons de l’escenari, càmera de vídeo multipropòsit d’alta definició, sistema multivisió, diverses pantalles de plasma distribuïdes per totes les dependències, tot connectat a una xarxa interior de distribució de senyals digitals multimèdia. Sobre el local, un petit bar-cocteleria, rodejant la llengua, amb sala de reunions i terrassa darrere del molí; una altra planta amb camerinos i sala d’assaig, i a dalt de tot dues sales tècniques. Al soterrani hi ha la cuina. Tot amb un ambient cuidat i un disseny acurat pensat per potenciar el nou El Molino i donar el millor servei a tots els “molineros”, artistes o clients.

FULLS dels ENGINYERS

PARLEM-NE

In memoriam

aig tenir l’honor de dinar amb Josep Cisquella, a l’Hotel Estela de Sitges. La conversa va girar entorn de l’enginyer industrial i el pintor, les seves dues professions, de les quals se sentia profundament agraït, i com diu el crític Sergio Vila Sanjuán: “La seva formació científica li havia inculcat un rigor i una obertura a la tecnologia que el va portar a ser, per exemple, un pioner en la utilització de programes informàtics, en els ja llunyans anys 80, per planificar la composició de les seves obres”. En la sobretaula en el Restaurant Iris, de l’Hotel Estela, vam parlar de la possibilitat de fer una exposició, la qual cosa ens va semblar

difícil ja que tenia una obra relativament petita i múltiples compromisos amb galeries de tot el món. Llavors se’ns va ocórrer la idea de fer alguna exposició en la qual col·laboressin diversos enginyers amb un nivell artístic similar i ell aportés un parell de quadres. La realitat és que va ser impossible realitzar-la per falta de contactes amb “enginyers artistes”. Vaig estar també en el seu estudi dialogant amb ell, i em vaig adonar de l’enorme profunditat artística de la seva obra, que a més la plasmava amb la seva visió d’enginyer, amb temàtiques com ara situacions d’urbanitzacions, etc. Per això he trobat molt encertat que la seva família hagi posat enginyer

industrial artista en l’esquela, la qual cosa, com a enginyer que sóc, valoro molt ja que per desgràcia la nostra professió no està ben valorada en la seva faceta artística. No es pot dir que l’artista no fos profeta a la seva terra. Per exemple, ell va dissenyar les carpetes de la UPC, tot i que el seu màxim reconeixement va ser internacional. Com a membre de la Comissió de Cultura, proposaré al nostre president Ferran Puerta buscar una manera de retre un merescut homenatge a la trajectòria de Cisquella. I em permeto transmetre les meves condolences a la seva família, i a la família dels enginyers industrials.

Antoni Almazor Col·legiat núm. 2.652

NOVEMBRE/DESEMBRE 2010

calidoscopi

TEXT: Carles Pérez

FOTO: Carol Fletcher

Marta Rovira

“Enginyera? Sí, en un trenta per cent...” Parla més de pressa que la lenta elaboració del vi que cultiva a les vinyes de Mas d’en Gil. Utilitza adjectius més afectius que no pas efectius per descriure les seves arrels viticultores. Entrellaça la collita del Priorat amb la creació de l’Airbus 380. A través de la passió per ambdues coses, Marta Rovira ha passat d’enginyera a empresària familiar.

nginyeria i viticultura, dos conceptes difícils d’unir si no fos per la devoció dels enginyers pel bon vi. Però dues vocacions que es poden enllaçar com ho demostra el cas de Marta Rovira. Aquesta enginyera industrial ha fet de l’afecció per l’enologia, que cultiva des que era petita, una professió i una empresa familiar. La nostra protagonista ha respirat l’olor de les collites des que el seu avi li va fer les primeres classes durant llargs esmorzars a taula. “Parlàvem de bótes, millor grans que petites, que un bon vi és aquell amb el qual et pots acabar l’ampolla, i que un bon oli és aquell que és discret i no tapa el gust sinó que realça els sabors dels ingredients que acompanya”. Semblava que l’amor per l’enologia anava per generacions i a Can Rovira i Carbonell van adquirir la finca Mas d’en Gil el 1998. Aquell mateix dia de festivitat, la Marta s’examinava d’electrònica i somiava a poder anar d’Erasmus a Alemanya per obtenir el tercer idioma que li faltava, a banda de l’anglès i el francès. Va aconseguir-ho i, a través de l’empresa Bayern, va participar en la construcció de l’Airbus 380. L’aviació –l’altre gran amor– i la destresa en la branca d’estructures la va fer créixer professionalment. Tot i això, necessitava alguna cosa més, un al·licient innat: “Entre turbines i avions m’escapava a fer

NOVEMBRE/DESEMBRE 2010

el tast del Mas d’en Gil arreu d’Europa, i vaig començar a presentar els vins d’aquesta finca”. Després de cinc anys a Alemanya, les arrels, el mediterrani i la gastronomia de la península ibèrica van fer que la Marta tornés a casa. La vida professional canviava radicalment ja que encara que sembli increïble, “treballar en una empresa familiar és bastant més complex que construir un motor d’avió”. Es va haver de reconvertir en un perfil multitasking combinant la saviesa de les antigues generacions amb l’aplicació de les noves idees d’ella i les seves tres germanes. “La dimensió d’empresa familiar que ens ha tocat viure comporta tenir coneixements d’agricultura i enologia, comercials, econòmics i financers, de personal, legals i, fins i tot, de màrqueting: com i quan s’ha de comunicar. Aquesta ha estat la gran descoberta perquè ignorava que un enginyer també era capaç de comunicar”. Avui, Mas d’en Gil és una realitat que ja té com a repte del 2011 ser una finca sostenible. Un repte més per a la polivalent Marta Rovira, que també té un postgrau d’art contemporani. La seva teoria és clara: “Com més coneixements tinguem, més rica serà la nostra capacitat de dissertació i decisió. Enginyera? Sí, en un trenta per cent... Sempre m’han agradat els cupatges”.

FULLS dels ENGINYERS

esmorzars

Julià Sempere Doctor en Enginyeria Química i enginyer industrial i professor catedràtic del Departament d’Enginyeria de l’IQS

“Sense química no podríem viure”

Amb el títol Química: necessitat, bruixeria o salvació, el doctor químic Julià Sempere va protagonitzar un dels esmorzars amb els enginyers que organitza l’Associació i el Col·legi d’Enginyers de Catalunya, dins del cicle 8.30 h Enginyers Matí. Els aparells electrònics, la cosmètica, els productes tèxtils, l’alimentació, etc., tenen un comú denominador: tots han tret profit de la química per poder desenvolupar productes cada vegada més sofisticats i que s’adeqüin més a les necessitats del consumidor i, en últim terme, de les persones. Però el seu reconeixement social ha decaigut en atribuir química a nocivitat. “Reconeixem tots els productes que fan la vida més fàcil, la seva funcionalitat, però si parlem que estan fets amb química, no ens agrada. Perquè la nostra societat no tolera res que soni a química, tot i que en sigui una part fonamental del progrés”. Així va definir la falta de reconeixement de la química Julià Sempere, doctor en Enginyeria Química i enginyer industrial i professor catedràtic del Departament d’Enginyeria de l’IQS (Universitat Ramon Llull). I va continuar dient: “El descrèdit ven. Per als mitjans de comunicació les bones notícies no són

NOVEMBRE/DESEMBRE 2010

notícies”. El doctor Sempere, també vicepresident de l’European Chemical Engineering Education Network (ECEEN) i membre de l’executiva de l’European Chemistry, va exposar la importància de la química dient que “tot el que ens envolta conté productes químics i sense ells no podríem viure”. En aquest sentit, el Consell Europeu de la Indústria Química va publicar un informe sobre les vegades que l’ésser humà interactua amb la química durant un dia i al llarg de la seva vida. La química i els enginyers químics mouen “activitats industrials” d’entorn del 25% del PIB, tal com va assegurar el ponent. De fet, la indústria química ocupa la quarta posició dins del sector industrial a l’Estat espanyol, de la qual el 44% està situada a Catalunya. Però, tot i aquestes dades, l’èxit de la química pel que fa a l’opinió pública “continua sent escàs, per no dir decadent”, va afirmar, i va afegir que la química s’ha ensenyat poc i malament. En els últims anys hi ha hagut una reducció en el nombre d’estudiants del 58% (de 40.000 a 16.000). Entre el 2007 i el 2008, en només un any es van inscriure un 11% menys d’estudiants als estudis de

Química. Segons Julià Sempere, tot i que el títol d’enginyer té més renom que el de llicenciat, “els enginyers químics no tenen el mateix reconeixement social que els químics”. I va continuar dient: “Popularment continuem sent aquells bruixots que transformem una cosa en una altra. Tenim molta vocació però ens costa transmetre-la”. La química ha passat per diverses fases, seguint els arguments de Popov, als quals el doctor Sempere va fer referència. La primera fase va ser la de la negació; la segona, l’època de les dades, que als anys 60-70 van corroborar els arguments químics; mentre que la darrera etapa és la del diàleg: “S’ha passat a dialogar amb diferents actors de la

“Com volem el nostre país en el futur? Volem un país recolzat en la indústria, o volem un model de serveis? ” societat que discrepen entre si, però que s’acaben entenent”, va sentenciar. En una societat tan sensibilitzada amb el medi ambient, el qual els propis agents socials contraposen amb la química, el doctor Sempere, que creu que la química és un factor clau en el desenvolupament d’un país, no va voler parlar d’un marc d’un creixement “sostenible”, ja que afirma que no existeix, sinó d’un creixement “responsable”. És per això que el convidat va llançar les següents preguntes retòriques: “Com volem el nostre país en el futur? Volem un país recolzat en la indústria, o volem un model de serveis? Si volem el primer, des del govern s’ha d’iniciar una acció clara i concreta, de país. S’ha d’escoltar a tots els agents implicats i posar solucions i mitjans”.

Josep M. Tarragó Vicepresident executiu de Ficosa

“Hem d’estar oberts als canvis i buscar oportunitats” Després d’anys d’industrialització en què la mà d’obra econòmica i qualificada eren el segell de la producció espanyola i catalana, amb la crisi econòmica les empreses han hagut de canviar i oferir alguna cosa més. Per això, els principals productors d’automòbils i els seus proveïdors han apostat per innovar i crear valor afegit que els pot distingir de la competència. Aquest és el concepte que treballa Ficosa. Una empresa catalana que abans se centrava a produir peces d’automòbil i que, des de fa un temps ençà, participa en el disseny dels nous models que surten de fàbrica. Josep Maria Tarragó, vicepresident executiu de Ficosa, va destacar que estan entrant en les fases de concepció de màrqueting: “Per exemple, entrem a discutir si posem una càmera que ajudi a conduir i altres coses que fan que es faci el cotxe d’una manera o una altra”. I va afegir: “El fabricant ha anat delegant en el proveïdor bastantes tasques. Hem passat del fet que ens diguessin ‘això és el que vull’ a tenir una responsabilitat més integrada”. Tarragó creu que el model de l’automoció no està esgotat, sinó que és un sector viu i madur. “Aquesta indústria recull cinc-centes tecnologies i pràcticament tots els materials”, va concretar. Ficosa té més de set-centes patents vives i per aconseguir-ho Tarragó va ser clar: “La tecnologia és un punt fort en el qual cal treballar: seguretat, comunicacions, confort, medi ambient i sostenibilitat”. I és que si bé el 2015 la meitat dels cotxes es produiran en

un mercat emergent com la Xina, el vuitanta per cent de les innovacions tecnològiques i l’R+D continuarà sent dels països desenvolupats. I, en aquest sentit, va continuar dient: “Quan hi ha crisi la temptació és retallar en R+D, però crec que la política ha de ser una altra: d’on trec els recursos per poder invertir més en aquest apartat?”. Per poder assolir

“Tenim clar que l’R+D pot ser barat, però has d’estar disposat a col·laborar i a compartir la tecnologia” aquesta excel·lència tecnològica, les col·laboracions i les aliances són un factor determinant: “Tenim clar que l’R+D pot ser barat, però has d’estar disposat a col·laborar i a compartir tecnologia. Ho hem de fer amb la ment oberta. En temps de crisi, hem d’estar oberts als canvis i buscar oportunitats”. No obstant això, el vicepresident de Ficosa va reconèixer que l’assignatura pendent del sector de l’automoció és la mobilitat, per la qual s’han de desenvolupar noves tecnologies. Tot i que, segons ell, aquest objectiu ha de comptar amb “la voluntat i l’ajuda indispensable de l’Administració pública”. D’altra banda, amb la globalització les fronteres s’han esvaït, i un automòbil –que conté unes 15.000 peces– prové de molts indrets diferents. De fet, aquest món global ajuda a obrir nous mercats i, a la vegada, a ser més competitius. Ficosa està present a dinou països diferents i té prop de 6.500 treballadors arreu del món. A tall d’exemple,

Tarragó va parlar de l’últim retrovisor amb antena que han desenvolupat amb sinergies, en les quals “la logística va jugar un paper important”. És per això que creu que han d’anar més enllà: “Hauríem d’aconseguir que el nostre proveïdor fos molt més global, per millorar la nostra cadena de valor”. Josep Maria Tarragó és del parer que la globalització no s’ha acabat, ja que ha permès que “la Xina s’hagi despertat”, tal com va remarcar. Aquest fet i la situació de crisi que arrossega la indústria de l’automòbil, fan que ara empreses com Ficosa hagin de ser “més exigents que mai amb la qualitat”. En aquest sentit, els enginyers industrials marquen la diferència, segons el ponent: “Són capaços de fer la seva feina i, a més, entusiasmar-se. Si ens volem distingir, hem de continuar produint enginyers tan qualificats com fins ara”.

FULLS dels ENGINYERS

observatori

TEXT: Jordi Garriga

FOTO: Isabel Marquès

L’Observatori busca les fortaleses dels sectors productius

NOVEMBRE/DESEMBRE 2010

L’Observatori de la Competitivitat 2010 dels Enginyers Industrials de Catalunya posa de manifest el clar esforç del nostre teixit industrial i productiu per fer front a la crisi econòmica i, més concretament, per reforçar les fortaleses competitives.

FULLS dels ENGINYERS

observatori

LES TAULES D’EXPERTS La presentació de l’Observatori va comptar amb dues taules de debats en les quals es va debatre sobre dos grans temes: Quin serà el model econòmic després de la crisi? Com fer més competitives les nostres empreses? La primera taula, moderada pel periodista Xavier Grasset, va comptar amb les intervencions de Joan Corbera, director d’Europa Press; Josep M. Ureta, periodista d’El Periódico; Pilar Rahola, periodista i escriptora; i Vicent Sanchis, periodista. La segona taula va ser moderada per Mònica Peinado, cap d’informatius de la Cadena SER a Catalunya, i va comptar amb Frank Bekemeier, vicepresident executiu d’Investigació i Desenvolupament de Seat; Eduardo Sanchíz, director general executiu de Desenvolupament Corporatiu i Finances d’Almirall; Giuseppe Sesia, Iberian Repion Technical Manager, i Xavier Amorós, secretari general d’Agbar.

Joan Torres, president de l’AEIC durant la seva intervenció.

Joan Vallvé, degà del COEIC en els primers moments de l’acte.

Antoni M. Grau va desplegar el contingut de l’informe de la competitivitat a Catalunya.

NOVEMBRE/DESEMBRE 2010

n cop més, la Torre Agbar va acollir la presentació del nou Observatori de la Competitivitat 2010, l’informe dels EIC que analitza la competitivitat de la indústria catalana, que s’ha publicat per tercer any consecutiu i que té com a objectiu copsar l’estat de la competitivitat de les empreses catalanes i també la seva relació amb l’actual context econòmic. Va ser el passat 17 de novembre i va comptar amb la presència de nombrosos especialistes, periodistes i autoritats. L’acte va constar, en primer lloc, de la presentació de l’estudi i, a continuació, es van dur a terme dues taules de debat en les quals es va aprofundir sobre quin serà el model econòmic

La taula de periodistes va estar composta per (d’esquerra a dreta): Vicent Sanchis, Pilar Rahola, M. Ureta i Joan Corbera.

després de la crisi i com fer més competitives les nostres empreses. L’obertura de l’esdeveniment va anar a càrrec de Joan Vallvé i Joan Torres, degà del COEIC i president de l’AEIC respectivament. En les seves paraules de benvinguda, Joan Torres va ressaltar la importància que l’estudi provingui dels enginyers industrials, “un col·lectiu implicat i amb presència en la major part de sectors i àmbits productius”. Tot i l’optimisme que es destil·la en l’Observatori 2010, Torres va advertir que la nostra competitivitat “és fràgil, en bona mesura a causa de la baixa productivitat”. Per la seva banda, Joan Vallvé va destacar que a Catalunya “l’activitat industrial continua sent cabdal, i d’aquí

la importància del caràcter anual de l’Observatori”. Així mateix, va tenir unes paraules d’especial agraïment per la feina conjunta que en l’edició de l’informe d’enguany s’ha fet amb les diferents demarcacions del Col·legi. L’encarregat de presentar les dades concretes de l’Observatori va ser el director general de l’AEIC/COEIC, Antoni M. Grau, que va remarcar l’augment de les empreses enquestades, les quals enguany han arribat fins a les 150. Grau també va posar l’accent a dir que és “altament satisfactori constatar el nivell d’optimisme i ambició de les nostres empreses”. Aquest nivell d’optimisme es basa en el fet que, segons les dades de l’enquesta,

El conseller d’Economia, Antoni Castells, va donar el seu punt de vista.

la indústria catalana té un nivell de competitivitat mitjà o alt. L’acte va ser presidit i oficialment inaugurat pel conseller d’Economia i Finances de la Generalitat de Catalunya, Antoni Castells. En la línia optimista, Castells va aprofitar l’esdeveniment per constatar que “el pitjor de la crisi ha quedat enrere, tot i que continuem vivint un moment de dificultats i turbulències”. En tot cas, segons Castells, “en aquest context el tema clau és recuperar la competitivitat”. Sigui com sigui, pel conseller, “Catalunya encapçalarà la recuperació econòmica espanyola a partir de la seva indústria i l’exportació”.

FULLS dels ENGINYERS

observatori

Els continguts de l’Observatori L’Observatori d’enguany ha conclòs en un document de 212 pàgines. L’estudi l’han realitzat els enginyers Francesc Manyà i Jordi Sellés, del gabinet d’estudis de l’AEIC/COEIC Basant-se en la mateixa estructura i metodologia dels estudis anteriors, l’Observatori 2010 consta de tres parts diferenciades. En primer lloc, s’exposen els resultats de l’enquesta sobre competitivitat realitzada al grup d’enginyers industrials i professionals que hi han participat. En aquest apartat es fa una valoració dels diferents factors de competitivitat de la indústria catalana, tenint en compte factors de l’entorn propis de Catalunya, així com una sèrie de propostes per millorar la competitivitat.

En segon lloc, a l’apartat següent, a partir dels resultats obtinguts i dels factors de competitivitat exposats, es realitza una valoració destacada que gira entorn de la importància de la productivitat, la disponibilitat de talent i les inversions en innovació per a la competitivitat de les empreses. Finalment, en darrer lloc, i com ja és habitual, s’han buscat aportacions de valor afegit per mitjà d’una sèrie d’articles d’opinió sobre la competitivitat de la indústria catalana realitzats per directius de prestigi de tots els sectors productius. Els resultats de l’informe, així com les opinions i consideracions apuntades pels participants en l’estudi, fan palesa la necessitat d’instrumentar plans d’acció

ELS FACTORS DE COMPETITIVITAT Entre els diferents factors d’entorn que més afecten la competitivitat de la indústria a Catalunya, enguany els enginyers enquestats han destacat especialment els següents, per aquest ordre, entre d’altres: • El sistema educatiu • La legislació laboral • Les infraestructures de telecomunicacions • Les infraestructures de transport • El sistema financer Entre els factors interns a les empreses i els propis del seu sector que afecten la competitivitat de la indústria a Catalunya, han destacat particularment la següent llista de factors, per aquest ordre, entre d’altres: • La productivitat • La formació i qualificació de la mà d’obra • La capacitat emprenedora i de lideratge • La cultura i els valors organitzatius • L’organització interna i la gestió dels processos

NOVEMBRE/DESEMBRE 2010

Xavier Graset, periodista de Catalunya Ràdio, va exercir de moderador.

concrets, tant per part del sector públic com del sector privat, que vagin orientats a la millora de la competitivitat de la indústria localitzada a Catalunya en els propers anys i que permetin fer realitat la visió optimista manifestada pel col·lectiu d’enginyers industrials. Estem parlant de millorar la qualitat del sistema educatiu, marcat per la preocupant situació generada pels negatius indicadors en matèria de lectura, la baixa taxa de graduació –com a conseqüència de l’abandonament prematur dels estudis secundaris– i l’elevat grau de fracàs escolar, entre altres aspectes deficitaris; adequar la legislació laboral que, segons l’estudi, “no proporciona la flexibilitat necessària perquè les empreses puguin ser més competitives en l’actual context de crisi econòmica i financera”; millorar les infraestructures, donat l’important rol assignat a

les infraestructures de telecomunicacions i del transport per a la competitivitat de la nostra indústria; exigir un major esforç al sistema financer, pel seu fort impacte sobre la competitivitat de les nostres indústries; augmentar la productivitat, entenent que la visió dels enginyers i professionals enquestats és que el nivell de productivitat actual de l’empresa catalana se situa entre un nivell intermedi i alt; millorar la qualificació i formació de la mà d’obra, com a aspecte clau per assegurar i mantenir la posició competitiva en els mercats internacionals; i, finalment, millorar la capacitat emprenedora i de lideratge dels directius ja que, tal com remarca l’informe, “actualment ens trobem en un moment delicat, en què caldrà continuar mantenint aquesta capacitat emprenedora, la qual ha decaigut aparentment durant els darrers anys”.

En definitiva, la conclusió del treball és que potenciar la disponibilitat de talent i capital humà altament qualificat i desenvolupar alhora activitats intensives en coneixement, basades en l’R+D i la innovació, constitueixen dos pilars fonamentals per avançar cap a un canvi de model productiu, menys basat en els costos i més en el valor afegit dels productes i serveis, absolutament necessari per al progrés de l’economia catalana i espanyola en aquests moments. En aquest sentit, l’informe afirma que “els enginyers industrials poden i volen jugar un paper molt rellevant, tant en el vessant de la direcció d’empreses com en el de la disponibilitat de personal altament qualificat, per tal d’avançar cap a aquest canvi de model productiu i contribuir, així, a augmentar la competitivitat de la indústria catalana en els propers anys”.

Alts directius van exposar les mesures que apliquen a les seves empreses per millorar la competitivitat.

La conclusió del treball és que potenciar la disponibilitat de talent i capital humà altament qualificat i desenvolupar alhora activitats intensives en coneixement, constitueixen dos pilars fonamentals per avançar cap a un canvi de model productiu absolutament necessari per al progrés de l’economia catalana i espanyola Descarrega’t l’Observatori al web: www.eic.cat

FULLS dels ENGINYERS

observatori

Percepció d’haver fet els deures Tal com reflecteix l’estudi, l’evolució recent d’alguns indicadors macroeconòmics, com és el cas del PIB, presenten clars signes de recuperació econòmica en els darrers mesos. Després d’una caiguda de l’activitat molt important al final de l’any 2008, i sobretot durant el 2009, l’economia espanyola i també la catalana semblen tornar cap al camí de la recuperació durant l’any 2010. En aquest context, la indústria és el sector econòmic que està experimentant una evolució més favorable després del període de recessió econòmica. En efecte, el sector industrial ha presentat una evolució positiva molt notable durant l’any 2009, i ha recuperat el camí del creixement a principis de l’any 2010.

Cal millorar la qualitat del sistema educatiu, adequar la legislació laboral, millorar les infraestructures, exigir un major esforç al sistema financer, augmentar la productivitat, millorar la qualificació i formació de la mà d’obra i, finalment, millorar la capacitat emprenedora i de lideratge dels directius 26

NOVEMBRE/DESEMBRE 2010

(Foto superior) Agbar, Nestlé, Almirall i Seat van opinar sobre l’informe elaborat per 150 enginyers industrials. (Foto inferior) Pilar Rahola va destacar l’optimisme amb què els enginyers industrials encaren la competitivitat catalana per sortir de la crisi econòmica.

UNA VISIÓ OPTIMISTA Un dels resultats més significatius de l’enquesta duta a terme entre un ampli grup d’enginyers industrials i professionals que ostenten càrrecs directius en empreses industrials de Catalunya, és que la seva visió sobre la competitivitat de la indústria catalana és més optimista del que acostumen a presentar sovint els mitjans de comunicació o alguns índexs comparatius internacionals realitzats en aquest sentit. En efecte, a la pregunta “Com valoreu el nivell de competitivitat de la indústria catalana, en general, i la del vostre sector, en particular?”, el gruix dels enginyers i professionals enquestats van respondre dient que situen la competitivitat de la indústria catalana entre un nivell mitjà i alt, parlant sempre en termes generals, mentre que pel que fa al nivell de competitivitat del seu sector, en particular, existeix una valoració encara més positiva.

Giusepe Sesia, Iberian Repion Technical Manager entrevistat pel Canal Enginyers del COEIC.

Hi ha, doncs, tal com s’ha comentat, un cert optimisme en els sectors productius catalans. I això es deu, en bona mesura, a les accions dutes a terme. Així, a la pregunta “En el moment actual, en què sembla que la situació de crisi ha tocat fons i s’entreveu una lenta recuperació econòmica, considereu que la vostra empresa ‘ha fet els deures’ els darrers anys per tal d’enfortir-se i ser més competitiva?”, és aclaparador el nombre d’enginyers industrials i professionals (concretament el 95%) que creuen que, efectivament, la seva empresa “ha fet els deures”. No obstant això, cal matisar que dins d’aquest grup predominen (el 65%) els que declaren que els

deures fets ho han estat parcialment, posant de manifest que encara resten millores per fer en els propers anys, per tal d’assegurar la competitivitat de les seves respectives empreses. Aquest resultat posa en relleu un clar esforç de preparació per afrontar la crisi econòmica, i més concretament de reforç de les fortaleses competitives de les pròpies empreses per part del col·lectiu d’enginyers i professionals enquestats. Per tant, podem dir que estem en disposició d’afrontar el futur amb optimisme, malgrat les dificultats que sens dubte presenta la conjuntura actual. D’altra banda, a la pregunta “Quins són els principals reptes de cara al futur que té plantejats actualment

la vostra empresa?” predominen les respostes de caire economicofinancer (reduir costos, consolidar la situació economicofinancera, etc.) i les referents al desenvolupament empresarial (potenciar les activitats d’R+D i innovació, guanyar quota de mercat i intensificar el procés d’internacionalització), entre d’altres. Contràriament al que podria semblar lògic en un moment de crisi com l’actual, l’opció referent als ajustos de l’estructura de personal no figura com a opció prioritària en les empreses dels enquestats, la qual cosa manifesta la intenció de mantenir la plantilla i, per tant, de no destruir ocupació, en la mesura del possible.

FULLS dels ENGINYERS

observatori

Lâ&#x20AC;&#x2122;Observatori en imatges

NOVEMBRE/DESEMBRE 2010

FULLS dels ENGINYERS

observatori

NOVEMBRE/DESEMBRE 2010

projecte

TEXT: Meritxell Mir

FOTO: Vislab

El cotxe fantàstic existeix 32

NOVEMBRE/DESEMBRE 2010

Pilot automàtic cap a Xangai El passat mes de juny, una expedició de quatre vehicles sense conductor va sortir de Belgrad en direcció a Xangai recorrent gairebé 15.000 quilòmetres. Les minifurgonetes van patir fortes temperatures, pluges torrencials i neu, i van sortir sanes i estàlvies del trànsit infernal de les ciutats russes. I tot, sense gastar ni una sola gota de fuel gràcies als seus motors elèctrics. Aquesta fita de la robòtica i el transport ha estat possible gràcies a la instal·lació d’escàners, càmeres i sistemes GPS que substitueixen les funcions de l’ésser humà darrere del volant. Tot i que l’objectiu últim és fer possible la conducció sense pilot, els enginyers de l’empresa italiana Vislab volen, per ara, fer que els desplaçaments per carretera siguin més còmodes i segurs. Si aquesta boja aventura intercontinental pròpia d’una pel·lícula ha estat possible, què és el que no veuran els nostres ulls en el futur?

Una expedició de vehicles sense conductor aconsegueix recórrer els 13.000 quilòmetres que separen Belgrad de Xangai. FULLS dels ENGINYERS

projecte

ichael Knight es passava els capítols d’El Cotxe Fantàstic dient: “Kitt, et necessito”. Allò que els anys 80 semblava pura ciència-ﬁcció és avui dia una realitat cada cop més propera. El dia 26 d’octubre, una expedició de vehicles sense conductor arribava a Xangai des de Belgrad, després d’haver completat gairebé 15.000 en tres mesos. Aquest tipus de vehicles, també coneguts amb el nom de VIAC (Vislab Intercontinental Autonomous Challenge), marcaven així una ﬁta en la història de la mobilitat i la robòtica. En absència dels ulls del conductor i del seu cap mòbil que permet una visió de gairebé 360 graus, set càmeres són les encarregades de detectar cada vehicle, corba i obstacle que pugui haver-hi a la carretera. Així mateix, sis escàners làser complementen el treball de les càmeres. “Si hi hagués un objecte gris sobre la calçada, per exemple, les càmeres per si mateixes no el detectarien”, explica Alberto Broggi, director del projecte. Per això, els enginyers han apostat per

NOVEMBRE/DESEMBRE 2010

una “fusió de tecnologies” que inclogui també sensors i GPS. El projecte ha estat possible gràcies a Vislab, una empresa vinculada a la Universitat de Parma, i al ﬁnançament del Consell Europeu de Recerca. La companyia italiana fa quinze anys que investiga i desenvolupa sistemes que facin possible una conducció autònoma, com ara la detecció de carrils, vehicles, vianants, obstacles i rases; el seguiment automàtic dels punts de ruta; la guia i el seguiment entre vehicles; i la conducció en embussos, entre d’altres. Els vehicles utilitzats per a l’expedició eren furgonetes que, amb un cost que no arribava als 200.000 euros, estaven propulsades per electricitat i el seu software funcionava gràcies a l’energia del sol, de manera que van completar els 13.000 quilòmetres sense utilitzar ni una sola gota de benzina. La seva velocitat era pràcticament la mateixa que la d’un cotxe tradicional i arriba fins als 100 km/h, tot i que la velocitat mitjana del viatge es va situar en 50 km/h.

“Set càmeres són les encarregades de detectar cada vehicle, corba i obstacle que pugui haver-hi a la carretera”

La velocitat mitjana del viatge va ser de 50 km/h.

La part posterior del vehicle serveix per emmagatzemar l’energia que utilitza el vehicle.

Vislab ha dissenyat vehicles d’aparença discreta, però per al viatge a la Xina van voler utilitzar un model aparatós per tal d’afegir un cert toc d’espectacularitat a la missió i cridar més l’atenció dels mitjans de comunicació, dels altres conductors i de la gent al carrer. D’altra banda, cal tenir en compte que l’expedició es donava en condicions extremes, amb la qual cosa els enginyers i mecànics havien de poder accedir a cadascun dels diversos sistemes amb una certa facilitat. Isabella Fedriga és una de les enginyeres que viatjava en els vehicles de continent a continent. Assegura que els softwares amb què anaven equipades les furgonetes “van funcionar molt bé” però van fallar, de manera puntual, els sistemes d’automatització i control de la conducció, i algú es va haver de posar al darrere del volant. Broggi subratlla que l’objectiu d’aquesta expedició no era aconseguir una conducció autònoma del cent per cent, sinó fer un “test enorme” en condicions meteorològiques reals, amb carreteres en estats molt diversos i en situacions de conducció molt diferents. Dels dos vehicles que participaven en aquesta expedició intercontinental, només el segon ho va fer de manera

El volant gira automàticament, guiat pels sensors exteriors.

autònoma atès que en alguns punts del trajecte, com a Sibèria, el Kazakhstan o l’oest de la Xina, el GPS no funcionava. En aquests casos, el primer vehicle construïa un mapa en temps real i enviava la informació a la minifurgoneta que el seguia. En el cotxe autònom sempre viatjava un enginyer darrere del volant per mesures de seguretat, tot i que la seva funció no era pas portar el vehicle. El comboi va récorrer fins a 13.000 quilòmetres.

FULLS dels ENGINYERS

projecte

MILLORES A FER Després d’aquest apassionant viatge per quatre països, els enginyers de Vislab volen anar per feina i proporcionar als vehicles capacitats perceptives més grans. S’han adonat, per exemple, que han de millorar els sistemes per als moments en què la pluja sigui molt intensa, ja que els VIAC no podien detectar el vehicle que portaven al davant o les línies que marquen els carrils. “Encara que rebessin el senyal del GPS, era molt complicat”, assegura Broggi. El més perillós de l’expedició va ser, però, arribar a algunes ciutats russes on els conductors no respectaven els

Els enginyers van començar a somiar amb els cotxes sense conductor cap als anys 60, però no va ser fins a la dècada dels 90 que el desenvolupament de la tecnologia va fer possible que els fabricants de cotxes s’animessin a experimentar amb nous sistemes de conducció. Aviat es van adonar del fet que les implicacions legals eren massa complexes i van preferir apostar per l’assistència en la conducció. Com sol passar en el món de la ciència, va ser necessària l’empenta de l’exèrcit per portar més enllà aquestes tecnologies. El 2004, 2005 i 2006, l’agència DARPA del departament de Defensa dels Estats Units va posar en marxa la Grand Challenge, una competició en la qual per primera vegada vehicles autònoms es posaven a rodar en situacions reals. Una altra fita en la història dels cotxes sense conductor va venir, precisament, de l’empresa Vislab quan el 2005 va aconseguir que el seu TerraMax viatgés sol pel desert durant tot un dia i tornés al campament sol, després de més de trenta hores d’operacions autònomes. La mateixa companyia va presentar l’any passat el seu vehicle més complet, el BRAiVe. Es tracta d’una versió avançada dels VIAC en què les càmeres i els escàners estan totalment integrats a la carrosseria, els quals fan d’aquest model un autèntic vehicle del futur. En les darreres setmanes, Google també s’ha llançat a la conquesta dels cotxes sense conductor i alguns dels seus vehicles ja han conduït més de 22.500 quilòmetres en proves per l’estat de Califòrnia.

NOVEMBRE/DESEMBRE 2010

carrils. Els VIAC estan programats per conduir pel mig del carril i, és clar, això no funcionava a Moscou on es fan tres o quatre ﬁleres de cotxes on només hauria d’haver-hi dues. Una lliçó que a Vislab han d’aprendre, tal com reconeix el director del projecte: “Necessitem desenvolupar més intelligència per a les situacions en què no es respecten les normes”. La solució passa per “no centrar-se només en un mateix, sinó entendre l’entorn, com es mouen els altres i adaptar-s’hi”. Tots aquests incidents, i la informació recollida al llarg dels tres mesos de recorregut, es van emmagatzemar en una

Aquest sistema d’alimentació elèctric es pot adaptar a diferents tipus de vehicles.

Els esxperts auguren que la propulsió elèctrica serà cada vegada més comuna.

cinquantena de terabytes, que a partir d’ara tindran un valor “incalculable” per a la millora dels cotxes. Finalment, el 28 d’octubre, una gran cerimònia va rebre la primera expedició intercontinental de vehicles sense

“Necessitem desenvolupar més intel·ligència per a les situacions en què no es respecten les normes” conductor al pavelló de la Unió Europea de l’Exposició Universal de Xangai. Per commemorar el trajecte, en part el mateix que Marco Polo havia recorregut set segles abans, l’equip d’enginyers va transportar una bandera d’Itàlia i una altra de la Xina com a símbol d’aquell primer contacte entre les cultures d’ambdós països. EL FUTUR Un estudi fet l’any 1985 amb dades dels Estats Units i el Regne Unit apuntava que el 93% dels accidents de trànsit es devien a errors humans. Projectes com el de Vislab pretenen reduir aquest altíssim percentatge mitjançant la incorporació de tecnologies que ampliïn les capacitats perceptives dels vehicles. “Per a la conducció totalment automàtica caldrà esperar encara cinc o deu anys més”, opina Broggi, per qui els principals problemes “no són tècnics sinó legals”. Perquè, de fet, qui és el responsable d’un accident provocat per un vehicle totalment autònom? No obstant això, i més enllà de substituir els turismes tradicionals, aquests sistemes tenen altres aplicacions. L’agricultura podria tenir tractors que treballessin sols; l’exèrcit, tancs on no morissin soldats; i el transport de mercaderies fet per diversos tràilers, només requeriria conductor en el primer d’ells. Part dels subsistemes intel·ligents ja estan pràcticament venuts a països com Rússia, Itàlia o el Canadà. De veritat creuen que Michael Knight està tan lluny del nostre abast?

Panell solar: recull energia solar i l’entrega a les bateries del vehicle

Com funciona el cotxe fantàstic?

Càmera: localitza obstacles, identifica línies i tipus de terreny

Càmera: localitza els obstacles més pròxims de la part posterior

Unitat de localització: transmet la posició del cotxe mitjançant GPS

Carregador autònom: sistema de recàrrega, amb el cotxe aturat

Carregador del motor: sistema independent per a ús exclusiu del propulsor

FULLS dels ENGINYERS

tecnologia i empresa

Oriol Flaquer, mànager de Compres

Marc Rafat, project manager

Jaume Casajuana, director de Producció

TEXT: Jordi Garriga

Francesc Brunet, project manager

Juan Andrés Aixendri, director general

FOTO: BCN Imatge

Albert Hidalgo, director de la Unitat de Negoci Multiservei associat/ col·legiat 16508

Eduardo Ruiz, Gestió de Compres

Raphael Guevara, director de la Unitat de Negoci EFIC i Compres

José Antonio Jiménez, Gestió de Transports i Magatzem

Xavier Corrons, director de Logística

AUSA, del microcotxe al dúmper..., i encara més AUSA és coneguda, sobretot, pels seus vehicles destinats al sector de la construcció. Això és gràcies als seus dúmpers de color taronja, de semblança indestructible i provadíssima fi abilitat, els quals són vistos en qualsevol obra. Però la gamma de vehicles d’aquesta empresa de Manresa és molt extensa, i més des que el 2003 va començar a produir vehicles dirigits als serveis municipals.

NOVEMBRE/DESEMBRE 2010

Andrea Martínez, Gestió d'Aprovisionaments

Carles Vàzquez, director de Recanvis

Antoni Tachó, director de Recursos Humans i Qualitat

ens dubte, començar a donar servei al sector municipal va ser un gran encert, ja que de tots és conegut el sotrac que està patint el seu principal sector de clientela. Avui, AUSA és una empresa internacional dedicada al disseny, la fabricació i la comercialització de vehicles industrials compactes, principalment per a serveis en municipalitats, indústria, espais verds, construcció i obra pública, agricultura i mineria. UNA MICA D’HISTÒRIA Però aquest gir cap a l’àmbit municipal, amb tot el que implica quant a canvi o ampliació de tecnologia i adquisició de nou know-how, no és desconegut en una empresa caracteritzada pel sentit emprenedor i innovador dels seus fundadors. AUSA va ser fundada el 1956 a Manresa per Maurici Perramon, els germans Antoni i Guillem Tachó i Josep Vila. Tots quatre es van aventurar a fabricar microcotxes sota la marca PTV, amb tecnologia i enginyeria pròpia. El PTV era un concepte d’automòbil que va funcionar molt bé en el seu temps, però amb l’explosió del sector de l’automòbil, i sobretot per la impulsió per part de l’Estat de grans marques com la SEAT i el seu 600, calia donar un gir a

l’empresa per buscar nous mercats. És així com, aprofitant la seva experiència i l’alta professionalització de l’empresa, des del 1961 es van abocar a la fabricació de dúmpers. Igual que els petits PTV, els dúmpers d’AUSA es van fer un lloc al mercat gràcies a la seva gran robustesa i fiabilitat. Més endavant, provant la seva capacitat d’innovació, AUSA produïa el primer carretó tot terreny del mercat. És així com la petita empresa va iniciar el seu rol de lideratge a casa nostra, va fer-se gran i, a partir del 1969, iniciava la seva internacionalització. Sense deixar d’innovar i de millorar contínuament, tant en producte com en producció i organització, amb el nou mil·lenni AUSA tornava a entendre que calia diversificar i dirigir-se a nous mercats més enllà de l’industrial i el de la construcció. Amb el nou automòbil multiservei Task, posat en servei a partir del 2004, l’empresa tornava a fer un pas més.

“Aquí són molt importants els directors de projecte i l’organització matricial. Si vols dissenyar correctament i en un temps reduït, cal que les activitats no siguin estanques o paral·leles” Xavier Corrons, director de Logística Integral

VISIÓ DE FUTUR Efectivament, des de principis del 2000, AUSA s’ha llançat a nous sectors. Els últims anys, a més, l’empresa també ha afrontat estratègies que han anat des de la flexibilització de la producció a una

Ctra. de Vic, km. 2,8 Manresa T. 938 747 311 F. 938 741 211 www.ausa.com

FULLS dels ENGINYERS

tecnologia i empresa

La tecnologia elèctrica, electrònica i hidràulica, entren en joc en les noves màquines d'AUSA.

nova política de compres potenciada per la globalització en les compres. Molts d’aquests processos han estat conduïts per enginyers industrials. Ens

“Des de l'any 2000, AUSA s'ha llançat a nous sectors” ho expliquen Xavier Corrons, director de Logística Integral; Raphael Guevara, director de Compres; Albert Hidalgo, responsable de la Unitat de Negoci Multiservei; Carles Vàzquez, director de Recanvis, i Jaume Casajuana, mànager de Producció i Manteniment. Per Albert Hidalgo, “el 2003, l’empresa va prendre la decisió estratègica de diversificar-se per sortir del sector de la construcció”. I continua: “Es va tenir una bona visió de futur, i vam entrar en el sector municipal, de jardineria i de transport de vehicles”. Aquesta decisió, és clar, ha suposat treballar amb noves tecnologies. Carles Vàzquez ens explica

NOVEMBRE/DESEMBRE 2010

que amb l’entrada a aquests nous sectors “els partners de la cadena de valor són molt diferents, i el nivell d’exigència és molt més alt”. “Les dificultats més grans a l’hora d’entrar en nous sectors –continua Hidalgo– és que cal definir molt bé el producte i que estem fent màquines molt més sofisticades, amb un desenvolupament tecnològic molt important”. Així, si les màquines clàssiques d’AUSA es basaven, a grans trets, en una mecànica destinada a oferir cinc moviments hidràulics, amb els nous sectors, a més de la hidràulica, entra en joc la tecnologia elèctrica, l’electrònica i l’aigua, a més d’assumir la capacitat de donar molt més servei. L’estratègia està resultant encertada. Com diu Raphael Guevara, “fa deu anys el 70% de l’exportació a Europa era per al sector de la construcció, però ara aquest sector ja només representa el 10%”. FLEXIBILITZACIÓ I COMPETITIVITAT L’estratègia de diversificació no hauria estat possible sense una prèvia adaptació dels processos productius. Així,

“El 2003, l’empresa va prendre la decisió estratègica de diversiﬁcar-se per sortir del sector de la construcció. Es va tenir una bona visió de futur, i vam entrar en el sector municipal” Albert Hidalgo, responsable de la Unitat de Negoci Multiservei. Núm. Col·legiat 16508

com explica Xavier Corrons, “si bé pel que fa a les cadenes de producció l’empresa ja es caracteritzava per una gran flexibilitat en les seves quatre línies de muntatge, calia que aquesta s’estengués als proveïdors. Actualment, comptem amb uns vuitanta models de màquines. El nostre client és molt de nínxol i de volums relativament petits”, especifica Corrons. “Per això és tan important la flexibilitat de la producció –explica Jaume Casajuana. Hem de ser molt flexibles en el tipus de màquina, el volum d’unitats a fabricar i els terminis de lliurament. I més donada la gran variació de demanda, de producte i de mercats. Estar al capdavant de la producció significa gestionar la complexitat”. Sigui com sigui, la flexibilització de la cadena de proveïdors ha anat acompanyada d’una presa d’avantatge en

competitivitat pel que fa a la internacionalització dels proveïdors. “Cal tenir en compte –explica Guevara– que AUSA ja no fabrica, sinó que munta. Per això, s’han posat en marxa programes de gestió de costos, i bona part d’aquesta gestió passa per tenir un ventall de proveïdors nacionals i internacionals divers i fiable”. En certa manera, es podria dir que l’evolució de l’empresa ha viatjat de la producció a la logística i a les compres. “Avui, podem entendre l’empresa com una qüestió d’estratègia pura”, apunta Guevara.

“L’encongiment de la cadena interna fa que tots siguem molt més proactius a l’hora de prendre decisions. És una empresa compacta i de proximitat” Carles Vàzquez, director de Recanvis

LA MIDA JUSTA Avui dia, AUSA compta amb uns 250 empleats a tot el món, fabrica unes quatre mil màquines a l’any i continua sent una empresa familiar. “Si ens comparem amb una gran multinacional –comenta

"Hem de ser molt flexibles en el tipus de màquina, el volum d'unitats a fabricar i els terminis de lliurament", explica Corrons.

“Aquí, veiem la necessitat del mercat, dissenyem en funció d’aquesta necessitat, ho fabriquem i ho venem. Tot, dins de la companyia” Jaume Casajuana, mànager de Producció i Manteniment

FULLS dels ENGINYERS

tecnologia i empresa

“Fa deu anys el 70% de l’exportació a Europa era per al sector de la construcció, però ara aquest sector ja només representa el 10%”

Vàzquez–, l’encongiment de la cadena interna fa que tots siguem molt més proactius a l’hora de prendre decisions. És una empresa compacta i de proximitat”. I és que com explica Xavier Corrons, “aquí són molt importants els directors de projecte i l’organització matricial. Si vols dissenyar correctament i en un temps reduït, cal que les activitats no siguin estanques o paral·leles”. A més, la mida de l’empresa també permet una

Raphael Guevara, director de Compres

UN CATÀLEG PODERÓS I TECNOLÒGIC • Dúmpers De 850 a 10.000 kg amb xassís articulats i rígids Amb transmissió hidrostàtica o mecànica Amb descàrrega frontal, alçada o giratòria Tot terreny • Carretons De 1.300 a 5.000 kg Compactes Amb transmissió hidrostàtica o mecànica Tot terreny • Taurulift Carretons tot terreny amb braç elevador De 1.300 a 2.700 kg De 2,7 a 6,1 metres d’alçària • Escombradores Escombradores compactes amb capacitat de 400 l a 3 m3. • Autoformigoneres De 500 a 1.100 l de capacitat Estabilitat en tot terreny • Multiserveis Vehicles versàtils i compactes de 500 a 2.500 kg de capacitat Tot terreny (Task M 50)

NOVEMBRE/DESEMBRE 2010

comunicació molt directa amb els clients. En aquest sentit, Albert Hidalgo afirma: “Com a enginyer, puc traduir la necessitat del client en una qüestió de producció. Hi ha una focalització molt clara segons les necessitats del client”. “Efectivament –conclou Jaume Casajuana–, aquí veiem la necessitat del mercat, dissenyem en funció d’aquesta necessitat, ho fabriquem i ho venem. Tot, dins de la companyia”.

empresa adherida

Novetats

INTEGRAL CAD CAM INAUGURA EL SEU CENTRE ESPECIAL DE TREBALL QUE DONARÀ OCUPACIÓ LABORAL A PERSONES AMB DISCAPACITAT Aquest centre s’ubica a la ciutat de Barcelona, a la plaça Josep Pallach, i obre les seves portes amb una àmplia oferta de serveis i activitats. El Centre Especial de Treball (CET) integra socialment i laboralment aquelles persones que pateixen algun tipus de minusvalidesa. Amb l’obertura del CET, Integral Cad Cam amplia i enforteix la seva presència al mercat i augmenta el seu valor afegit gràcies als seus serveis enfocats en l’enginyeria, el disseny industrial, la consultoria i les tecnologies de la informació. Aquest projecte sorgeix de la necessitat en la societat i en el sector empresarial de dotar de llocs de treball les persones amb discapacitat i de facilitar a les empreses de més de cinquanta empleats mesures alternatives per complir amb la Llei d’integració social del minusvàlid (LISMI), a través de la contractació de productes i/o serveis d’un centre especial de treball.

SEAT CELEBRA EL SEU 60 ANIVERSARI I ES CONVERTEIX EN EMPRESA ADHERIDA L’antiga Societat Espanyola d’Automòbils de Turisme SA, SEAT, es va fundar el 9 de maig del 1950, ho ha celebrat convertint-se en una empresa adherida al Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya. L'empresa catalana ha emprès un projecte per a generació d’energia neta a la fàbrica de Martorell. La planta té 320.000 metres quadrats de plafons solars i és una de les més sostenibles. La planta fotovoltaica, desenvolupada junt amb el grup Gestamp, tindrà una potència instal·lada de més de 10 MW, la qual cosa permetrà generar més de 13 milions de kWh a l’any, equivalents al consum d’electricitat de 3.000 habitatges. Així es deixen d’emetre a l’atmosfera més de 6.200 tones de CO2. Moment de la signatura a la nostra seu el passat 19 d’octubre, amb Joan Vallvé, degà del Col·legi, i Ramón Paredes SánchezCollado, vicepresident de Relacions Governamentals i Institucionals de SEAT i Grupo VW España.

TEXT: Marta Trapé

SCHNEIDER ELECTRIC, NOVA EMPRESA ADHERIDA El passat 27 de setembre es va signar el conveni d’Empresa Adherida a la seu de Schneider Electric España, SA. Schneider Electric España, SA és una empresa dedicada Moment de la signatura entre Antoni M. Grau, director general a la fabricació i distribució de l’AEIC/COEIC, i José Emilio de productes elèctrics de Serra de Fortuny, director de Màrqueting i Comunicació de baixa, mitjana i alta tensió. Schneider Electric España, SA. Com a especialista global en gestió de l’energia i amb operacions a més de cent països, ofereix solucions integrals per a diferents segments de mercat i ostenta posicions de lideratge en energia i infraestructures, indústria, edificis i centres de dades, així com una àmplia presència en el sector residencial. A Espanya, Schneider Electric compta amb més de 3.000 treballadors, nou centres de producció i un centre logístic de 46.000 metres quadrats. A Barcelona, dirigeix l’activitat del grup al territori EMEAS, que comprèn Europa, Orient Mitjà, Àfrica i Amèrica del Sud. (www.schneiderelectric.es).

TYNAX, EMPRESA NORD-AMERICANA DE TRANSFERÈNCIA TECNOLÒGICA, OBRE DELEGACIÓ A BARCELONA Aquest juliol passat es va obrir a Barcelona la seu europea de la firma nord-americana Tynax. Enric Batalla, enginyer industrial, és el responsable de dirigir les activitats de la nova seu a Barcelona. Amb la seu central a Silicon Valley (Califòrnia), i amb oficines a San Francisco, Tòquio, Londres i, ara, Barcelona, Tynax funciona, a través de la seva web d’intercanvi tecnològic, amb un equip in-house d’especialistes en tecnologia i en negociació, i amb una xarxa global d’agents i brokers. Tynax proporciona un servei de brokerage total, innovador i únic de caràcter mundial i al nostre país, per a compradors, venedors i altres intermediaris. Va emprar inversions en capital risc en recerca, desenvolupament i construcció d’una plataforma d’intercanvi comercial de tecnologia única en el món, adaptada a les necessitats de clients i titulars de patents i know-how.

FULLS dels ENGINYERS

empresa adherida

TEXT: Marta Trapé

FOTO: Marta Trapé

Enginyeria industrial al servei de l'ediﬁcació IDOM va néixer fa més de cinquanta anys, el 1957, com a fruit de l’esforç i del treball integrador de l’enginyer industrial Rafael Escolà (Barcelona, 1919 – Bilbao, 1995), amb el suport de Luis Olaortúa, també enginyer industrial (1932-2003). a la conclusió que una solució era, des d’un punt de vista tecnològic i d’atenció al client, organitzar l’empresa en una estructura matricial, segurament més complicada en la seva gestió, però molt efectiva envers el mercat al qual volíem servir.”

IDOM és una associació de professionals en què les persones cooperen entre si, unides per la feina i per la propietat de la firma, per tal de buscar el desenvolupament professional i humà, així com el millor servei al client. Escolà i Olaortúa van ser, també, pioners en la prestació de serveis professionals independents d’enginyeria en una època en què els enginyers treballaven, majoritàriament, com a empleats de les grans empreses industrials. L’evolució del mercat i les noves necessitats dels clients van fer que aquesta jove empresa iniciés un camí de permanent creixement, tant en serveis com en persones, que ha conduït a IDOM a tenir prop de tres mil persones, distribuïdes en trenta-tres oficines, establertes en onze països de tres continents (disset d’aquestes oficines són fora d’Espanya). Tot i això, l’actual moment que viu l’economia mundial els ha afectat. Marc Serer,

NOVEMBRE/DESEMBRE 2010

soci-director de Desenvolupament Corporatiu, especifica: “La crisi econòmica ens ha condicionat el creixement, però malgrat això ens hem pogut mantenir estables durant els últims tres anys, gràcies sobretot a l’impuls exportador i a la nostra diversificació tecnològica”. Una de les característiques més peculiars d’IDOM és la propietat de l’empresa. Com a empresa independent, el cent per cent del capital de la companyia està distribuït entre més de dues-centes persones exclusivament d’IDOM, de manera que no hi ha socis majoritaris ni grups de control. Al llarg de la vida professional de cadascun, tothom pot ser propietari de la companyia. Serer explica: “Fa vint-i-cinc anys vam canviar el model de companyia i vam donar voltes pel món per veure què feien els països més avançats en el sector de l’enginyeria; vam arribar

AL CAPDAVANT DE L’ARQUITECTURA I EL PROJECT MANAGEMENT ESPANYOLS IDOM compta amb l’equip més potent d’arquitectura d’Espanya i està entre els deu més grans a Europa. Actua amb la marca ACXT amb 235 arquitectes que treballen en una estructura empresarial comuna, amb la col·laboració d’un equip d’enginyeria per a l’edificació que dóna suport i estabilitat al conjunt. Per afrontar aquest repte es requereix una total compenetració d’equips i la determinació de supeditar qualsevol punt de vista particular a les necessitats del client, amb l’objectiu de facilitar-li un veritable servei integrat amb dissenys sostenibles i d’alta qualitat tecnològica. “Els avenços realitzats en aquest camp ens han obert portes per participar en alguns dels projectes més emblemàtics i complexos de l’edificació moderna com, per exemple, l’Institut per a la Formació en Direcció Empresarial de Pequín (CEIBS) a la Xina, l’edifici d’Emergències 112 a Reus, el nou camp de San Mamés a Bilbao o el Centre de Processos de Dades de La Caixa a Cerdanyola”, explica Josep Manel Santiago, soci-director de l’àrea de Project Management d’IDOM.

“Treballem per millorar la productivitat de les empreses” Saytel va néixer l’any 1996 amb l’objectiu de comercialitzar servidors de tipus mitjà, oferint serveis d’infraestructura informàtica. És a dir, aquesta empresa, amb seu a Barcelona, es caracteritza per posar a l’abast dels seus clients solucions tecnològiques per millorar la productivitat d’una empresa. Antonio Sales, president i fundador de Saytel, destaca que “l’objectiu és mantenir l’excel.lència de la companyia responent a les noves necessitats dels nostres clients amb els millors productes del mercat”. a les seves necessitats específiques, amb independència del volum de l’empresa i el seu sector d’activitat. Antonio Sales la defineix com “una empresa enfocada a la integració de sistemes i infraestructures entorn de servidors mitjans i que forma part del grup Seidor. La nostra feina –emfatitza– és millorar la productivitat de les empreses”. L’any 2003 es va incorporar a Seidor, el conglomerat d’empreses de tecnologies de la informació de capital cent per cent espanyol que havia començat a operar el 1982. Actualment, Seidor compta amb una plantilla de 1.164 professionals i és present a tot el territori nacional, Europa i Llatinoamèrica. Des de ja fa, doncs, més d’una dècada, Saytel ofereix a les empreses les solucions informàtiques més avançades tecnològicament per millorar els seus processos de negoci. Amb més de 500 clients i més de 140 certificacions tècniques, aquesta companyia de tecnologies de la informació (TI) compta amb una gran experiència sectorial, el coneixement de negoci i la capacitat d’execució necessaris per millorar la productivitat i els nivells de servei i per racionalitzar els costos dels seus clients, al mateix temps que els ajuda a assolir les seves metes estratègiques i a adequar les inversions

QUINES SOLUCIONS OFEREIX? La companyia presenta una completa cartera de productes i serveis dissenyats per optimitzar el rendiment empresarial i resoldre les problemàtiques de les àrees de negoci més crítiques: servidors empresarials, administració d’infraestructures en TI, solucions de seguretat en TI, col·laboració i portals empresarials, gestió documental i BPM. En la primera d’aquestes àrees, destaquen les plataformes d’IBM Power (System i, System pàg.) i System x; les innovadores solucions per a la consolidació d’emmagatzematge i la virtualització de servidors i llocs de treball (basats en infraestructures VMware). Des de l’àrea d’infraestructures en TI, la companyia assessora els clients sobre tot tipus d’infraestructures de servidors, sistemes d’emmagatzematge, continuïtat de negoci, virtualització, gestió d’incidències, actius i serveis.

En l’àrea de solucions de seguretat en TI, són especialistes en solucions de BRS (Pla de Recuperació davant de desastres), plans de contingència i continuïtat de negoci, a més de solucions d’alta disponibilitat. Dins de col·laboració i portals empresarials, Saytel també dóna resposta a les noves demandes empresarials de mobilitat i treball en equip. De fet, dissenya des de portals de l’empleat per a la gestió corporativa de l’empresa, com ara portals col·laboratius en què els treballadors poden compartir informació i gestionar eficaçment les seves tasques d’equip, fins a atractives web corporatives per reforçar la imatge de l’empresa.

PREMIS • IBM Business Partner Awards del 2002 al 2009 • Premi IBM Solucions Empresarials Innovadores 2009 • Finalista II Premi a la Millor Pràctica Empresarial 2010 • Premi VMware 2008 • Premi Kofax 2007 Special Achievement Award • Premi VMware 2007 a la Millor Campanya de Màrqueting EMEA

FULLS dels ENGINYERS

entrevista

TEXT: Carles Pérez

FOTO: Isabel Marquès

“Registra el teu nom (.com); el controlaràs a la xarxa” Eduard Antoja Soci fundador de Versus Monitor Núm. col·legiat 2.965

NOVEMBRE/DESEMBRE 2010

La importància de tenir reputació on-line “La reputació on-line, i la reputació en general, és la conclusió d’haver fet les coses o de no haver-les fet: la gent fa i desfà o se n’oblida i tard o d’hora s’adona que a la xarxa d’Internet hi ha una sèrie de coses que relaciona les persones, sobre la seva empresa, sobre les seves marques o sobre la seva família. I de vegades ja és massa tard quan la gent comença a actuar. Avui dia, la imatge on-line és tan important com qualsevol altra cosa, i ho és per una raó: no s’oblida. Hi ha un llibre, que no té res a veure amb la tecnologia, que diu que una de les coses més importants per a una persona és poder oblidar. Si tots nosaltres fóssim capaços de recordar tot el que hem fet a la vida, positiu i negatiu, seríem incapaços de prendre decisions per un excés d’informació. Per sort anem oblidant el que fem. Però la xarxa és l’encarregada que no puguis oblidar una cosa que hagis fet. Per exemple, aquest mateix llibre explica un cas d’una professora dels Estats Units que no trobava feina perquè hi havia una foto penjada a Facebook en què ella bevia rom i fumava. Una simple foto o un mal comentari et pot etiquetar a tu o l’empresa com quelcom que realment no és cert.”

FULLS dels ENGINYERS

entrevista

ovint es diu que si no estàs a Internet no existeixes, i ara més que mai. De fet, per exemple, els partits polítics ja no parlen de militància sinó de comunitats a la xarxa. Com d’important és estar ben posicionat en un mitjà que està a l’abast de tothom? És fonamental, és un aparador. Qualsevol de nosaltres, quan volem comprar alguna cosa, busquem referències a Internet. En aquesta cerca surten de seguida una sèrie de comentaris; el que sol passar és que els comentaris negatius tenen més pes que els positius. Així mateix, la gent posa més interès a explicar una mala experiència que no pas una de bona. I en el món de l’empresa passa una altra cosa encara: quan es parla bé es parla bé de l’empresa, però quan es parla malament es fa de la persona que hi ha al darrere. Per exemple, quan es parla bé es parla de Microsoft, mentre que quan es fan comentaris negatius són sobre Bill Gates. Però la gent realment sap què és la reputació on-line? Com ho explicaria amb paraules senzilles? És el que diuen de tu i, sobretot, que el que diuen de tu i el que voldries que diguessin de tu s’assembli al màxim possible. La reputació on-line és la presència –el fet de ser-hi– i la valoració de la presència on-line: quants comentaris positius i negatius hi ha. Això sol passar amb les xarxes socials. Cada vegada més, les empreses estan utilitzant aquest canal com a instrument de màrqueting, fins i tot per a la venda directa. Entre els nostres clients tenim esportistes d’elit. A ells, per exemple, els preocupa molt el que es diu d’ells. Una de les coses que hem desenvolupat és un software de presentació d’informes, el qual es personalitza perquè no és el mateix calibrar l’hotel, l’esportista o una marca comercial. Com que es tracta d’una eina molt nova, realment hi creuen, les

NOVEMBRE/DESEMBRE 2010

empreses, en el concepte de reputació on-line? Quin és el feedback que han tingut? La gent hi creu quan li ensenyes el que pot passar si no fan res en aquest sentit. N’hi ha que diuen: “Tinc una web molt bona”. Però el problema és que no podem posar exemples o referències de persones concretes, però te n’explicaré un. Si escrius Artur Mas en el Google no passa res, però si escrius Artur Suqué, que és el dels casinos, la tercera referència que hi surt, diu: “Artur Mas va arruïnar Tipel abans d’entrar en política”. Aquestes referències també hi són, i la gent no ho sap. Llavors dius: mira què diuen de tu! Després em demanen si es pot treure... Si és una cosa que ha sortit en un gran diari és molt difícil de treure perquè Google, Yahoo, etc., no trauran una cosa que continua existint des de la font d’informació. La millor manera de no arribar a aquest extrem és que no es produeixi aquest fet; és a dir, controlar tu la situació des del principi, i per això hi ha les eines anomenades SEM (Search Engineer Management), però n’hi ha moltes més. Del que es tracta és que una persona que tingui notorietat ha de tenir controlades les pàgines web que portin el seu nom. Hi ha gent que no ho fa i que els registra una tercera persona; llavors es tornen molt vulnerables, perquè el primer que farà qualsevol cercador és buscar si existeix el teu terme. Per exemple, carlesperez.com. Ho has buscat? No, però sí que és cert que ho he provat a Google. Hi ha moltes possibilitats. Per a les persones que tenen un nom molt específic, molt estrany... estàs identificat immediatament, com jo: Eduard Antoja. En canvi, de persones que es diuen Pérez de cognom, n’hi ha moltes. Això pot ser un avantatge, perquè per trobar-te hi hauràs d’afegir un atribut més i aquest atribut sí que et portarà a tu: a la teva pàgina de Facebook i al Google. Imagina’t que tu fossis un agent de relacions

“Quan es parla malament es fa de la persona que hi ha al darrere. Per exemple, quan es parla bé es parla de Microsoft, mentre que quan es fan comentaris negatius són sobre Bill Gates”

públiques molt conegut i volguessis captar clients mitjançant Internet explicant les coses que has fet. Hauries d’aconseguir que quan posessin el teu nom sortissis tu. Què et recomanaria que fessis? Registrar el teu nom .com: és barat, et costarà 30 euros l’any i controlaràs el teu nom i cognom en tots els registres. Jo els tinc tots registrats! Hi ha tot un seguit de coses que has de fer per protegir-te, i has d’estar constantment creant continguts, però si no saps posar a la xarxa aquests continguts de la manera adequada és com si llencessis els diners. El que fa el nostre equip de consultors és fer la política de comunicació a Internet, i ajudar cada empresa en les seves necessitats. Nosaltres hem format els community managers de dos empreses de Madrid. Aquest terme, o bé digui-li rang, s’ha posat molt de moda. Ens pot aclarir què és un community manager? És el que es preocupa un parell d’hores al dia d’anar mirant què s’està dient a Facebook, a Twitter... Contestar quan calgui i afegir-hi notícies positives que puguin interessar i seguir el que està dient la gent. Tenint en compte que a Internet, actualment, hi ha una saturació

d’informació i, per tant, desinformació, el sistema que utilitza Versus Monitor pot fer una anàlisi el cent per cent efectiva del que hi ha a la xarxa? Això és impossible d’assolir. Però si tens bones eines i pots estar buscant constantment sabent el tipus d’activitat, cap a on has d’anar a buscar, pràcticament li pots garantir al client que no s’escaparà res. Hi ha gent que pot pensar: “Vosaltres el que feu és netejar la sang després del crim”. I responem: “No”. Aquest és el tipus de client que no volem. De fet, n’hi ha dos a qui hem dit que no, perquè tenen tanta brutícia que és impossible. Els diem: “T’has de portar bé durant cinc anys!”. Els que ens interessen són aquells en què hi ha molt poca cosa i creixen. Zara, per exemple, és una empresa que no estava a Internet i que no feia publicitat. Ara ha canviat; està fent publicitat a premsa i ha començat a vendre per Internet. Ells ja ho han fet: tenen community managers, tenen una política de difusió de notícies a través d’Internet... Una altra empresa és Fnac. Està molt ben posicionada. De fet, des d’abans de crear-se ja tenien presència a la xarxa. Però hi ha moltes empreses mitjanes, petites, particulars..., que necessiten tenir reputació on-line. És important per a un arquitecte o també per a un

enginyer. Els artistes també necessiten tenir una presència ordenada. Com pot ajudar l’enginyeria a desenvolupar el tipus d’instruments analítics amb què s’han especialitzat? De fet, jo sóc enginyer industrial i m’he dedicat a l’electrònica. Vaig entrar a Cirsa, on he treballat vint anys, i vaig dedicar-me deu anys a treballar en l’R+D d’una empresa americana de components electrònics. Jo crec que la formació d’enginyer industrial és molt àmplia, molt humanista; molt més que altres titulacions tècniques. A més, la gent d’aquesta formació tenim una manera de treballar bastant metòdica i rigorosa. I en aquest negoci el rigor és molt important. Si dius: “No dono referències d’un client, no en dono”. Nosaltres tenim un consell de vigilància configurada per gent que es dedica a vetllar per la seguretat del client. Fruit de quina necessitat va néixer Versus Monitor? Jo sempre he tingut molta curiositat per aquestes coses. Li explicaré una anècdota. La primera línia d’ADSL que va instal·lar Telefónica va ser a casa meva! He tingut servidors, he registrat, he comprat i venut dominis... Aquest tema em va començar a interessar precisament quan vam començar a tenir problemes en el meu propi entorn. L’entorn del joc a què em dedicava professionalment és molt vulnerable i vam començar a detectar aquesta necessitat. Vaig estar mirant el que hi havia pel món, i el que hi havia eren eines molt automatitzades. I els llatins ho hem orientat més cap a la consultoria. Menys eines tecnològiques i més consultoria. Però és caríssim. Nosaltres vam voler personalitzar més el servei i fer-ho per un preu assequible: entre 2.000 i 3.500 euros al mes. No és una xifra exorbitant per tota la informació que donem i l’ajuda que donem per posicionar-se i mantenir aquest posicionament, que és el més important. FULLS dels ENGINYERS

El, club SuperBombeta dona la benvinguda als seus primers membres!!!

Janna Torres CB2-2617

Mercè Puig CB6-8070

Ivan Blasco CB13-12549

Manel Villena CB8-5349

, nomes 10 euros trimestrals!!!

Martí Badia CB10-14691

Lola Bech CB11-8070

Víctor Vallvé CB1-1850

Òscar Torres CB3-2617

, I molts mes...

http://clubbombeta.eic.cat

TRUCA ARA I INFORMA-TEâ&#x20AC;&#x2122;N!!!

932 95

804

de dilluns a dijous, de 9.00 a 19.00 h divendres, de 9.00 a 15.00 h

reportatge

TEXT: Jordi Garriga

FOTO: Isabel Marquès

Foto de família dels assistents al dinar-conferència de la Comissió d’Acció i Cooperació junt amb el Grup d’Aﬁnitat, el passat 6 d’octubre del 2010. D’esquerra a dreta: Ramon Sardà, Anna Sancho, Enric Muchard, Joan Torío, Ferran Porta, Francisco Torras, Pere Rigau, Josep M. Miralles, Antoni Sansalvadó, Miquel Vila Despujol, Ramon Bretcha, Joan M. Sala, Estanislau Suñé, Llucià Torras i el conferenciant Juan Mezo.

Treballar contra l’adversitat El passat diumenge 17 d’octubre, les vint-i-nou federacions de la Taula d’Entitats del Tercer Sector Social de Catalunya, representades per més de tres mil entitats socials, van firmar el Compromís Contra l’Exclusió Social. Es tractava d’un pas més de les tantes i tantes persones del nostre entorn que treballen de manera desinteressada en la lluita contra la pobresa. Es tracta, al capdavall, d’una fita, d’un petit pas, de l’esforç altruista contra l’adversitat. I aquests passos, avui, són molt importants, ja que si bé la pobresa ha existit sempre, en moments de crisi com l’actual aquesta s’accentua i adquireix nous perfi ls. Per tal d’ajudar en aquest ingent treball contra l’adversitat, les institucions dels enginyers industrials també hi posen el seu gra de sorra. És a través de la Comissió d’Acció i Cooperació, una comissió que treballa per posar en coneixement dels enginyers la feina que es fa des de diferents entitats i plataformes en aquesta direcció.

NOVEMBRE/DESEMBRE 2010

La Comissió d’Acció i Cooperació compta amb set membres a més de cinc representants diferents del tercer sector social.

Campanya social “Juntos en la melhoria dos Serviços Básicos em Maxaquene A”. Projecte Pilot de Millora dels Serveis Urbans al Barri de Maxaquene a Maputo (ESF - AMDEC, 2008).

mb la crisi, la pobresa i els nínxols d’exclusió social s’estan incrementant de manera perillosa, alhora que minven els recursos destinats a eradicar-los. Però això no és nou. I és per aquest motiu que, des de ja fa molts anys, hi ha persones que dediquen bona part del seu temps, i algunes fins i tot la seva existència, a treballar per ajudar els més desafavorits. I és clar que, entre aquestes persones dedicades a l’altruisme, hi ha un bon grapat d’enginyers industrials. I no només hi ha un bon nombre d’enginyers industrials que treballen individualment d’una manera silenciosa i desinteressada, sinó que des de les institucions dels enginyers industrials també s’hi ha dedicat un espai important. És, essencialment, a través de la Comissió d’Acció i Cooperació.

LA COMISSIÓ D’ACCIÓ I COOPERACIÓ La Comissió d’Acció i Cooperació és de les més antigues de les institucions dels EIC, ja que sempre hi ha hagut qui s’ha preocupat de les qüestions socials. Com explica Pere Rigau, president de la Comissió, “la missió principal de la nostra Comissió és sensibilitzar els enginyers industrials pel que fa a les problemàtiques del tercer sector social i també les d’àmbit mundial, i procurar conscienciar-los d’aquestes situacions mitjançant un coneixement ampli i veraç dels fenòmens que s’hi produeixen”. També es pretén que els enginyers industrials sensibles als temes socials se sentin motivats a fer tasques de voluntariat. Entre altres activitats, es debaten i es difonen les fites assolides i les pràctiques ètiques i de responsabilitat social portades a terme en els diferents sectors (empresarial, economicosocial, etc.).

“La missió principal de la Comissió d’Acció i Cooperació és sensibilitzar els enginyers industrials pel que fa a les problemàtiques del tercer sector social i també les d’àmbit mundial”

FULLS dels ENGINYERS

reportatge

Actualment, la Comissió està integrada per Pere Rigau com a president; Estanislau Suñé, secretari; Ferran Porta, enginyer encarregat de difusió; Pere Grau Verdaguer, encarregat del voluntariat; Joaquim Navas, encarregat del web; Antoni Greoles i Roger J. Castells. A més, tradicionalment a la Comissió s’hi han integrat, mitjançant un representant, diferents entitats del tercer sector social. Són aquestes: * Acció Solidària contra l’Atur. Representada per Llucià Torras. * Enginyeria sense Fronteres de Catalunya. Representada per Andreu Corominas. * Fundació Banc de Recursos. Representada per Jesús Lanao. * Fundació Casc Antic. Pendent de nou representant. * Voluntaris en Assessoria Empresarial (VAE). Representada per Carles I. Canal. La tasca de la Comissió és molt valuosa en un sector amb professionals altament qualificats i, per tant, amb una gran possibilitat d’aportar valor a les entitats. Per Ferran Porta: “És molt

important col·laborar en el fet de donar a conèixer la problemàtica de l’acció social al col·lectiu dels enginyers industrials. És clar que l’experiència d’una vida professional pot ajudar a una ràpida i altruista solució de molts problemes”. En el mateix sentit s’expressa Andreu Corominas, però en tot cas considera que “més que aprofitar l’experiència que és un argument de pes, n’hi ha un que crec que ens ha d’implicar més: el nostre col·lectiu hem gaudit d’unes oportunitats des de petits que molts d’altres no tenen. Hauríem de retornar part del que ens ha estat donat. Les aportacions econòmiques són un mitjà, però també el voluntariat…”. Així mateix, per Roger J. Castells, la implicació en l’acció social i la cooperació de professionals com els enginyers industrials és important perquè “es crea una sinergia en què tant el professional en l’àmbit personal com l’organització, pel que fa a possibilitats, surten guanyant”. Per Jesús Lanao: “És important que els professionals coneguin altres realitats al marge de les professionals i de l’em-

Muntatge d’una placa solar a San José, Equador. Programa Andí d’Electriﬁcació Rural i Accés a les Energies Renovables (PAER). (ESF Catalunya, 2009)

NOVEMBRE/DESEMBRE 2010

“És important que els professionals coneguin altres realitats al marge de les professionals i de l’empresa”

ENGINYERS INDUSTRIALS AL TERCER SECTOR Enginyer Industrial

Institució

Posició

Bretcha Cardelús, Ramon

Càritas Diocesana de Barcelona

Voluntari d’Empreses amb Cor

Corominas Renter, Andreu

Enginyeria sense Fronteres. Barcelona.

Voluntari de Formació

Majó Cruzate, Joan

Fundació J. Bofill i Acció Solidària Contra l’Atur

Vicepresident i patró

Miralles i Via, Josep M.

Fundació Futur

Patró

Muchart Casamada, Enric

Càritas Diocesana de Barcelona

Voluntari d’Empreses amb Cor

Porta Visa, Ferran

Càritas Diocesana de Barcelona

Voluntari d’Empreses amb Cor

Ribas Montobbio, Manuel

Fundació Formació i Treball

President

Rigau Cateura, Pere

Banc de Recurssos i Fundació Casc Antic

Patró d’ambdues institucions

Roglà de Leuw, Jordi

Càritas Diocesana de Barcelona

Director general

Sala Clos, Joan M.

Fundació Portal

Coordinador general

Sala Gómez, Carles

Enginyeria sense Fronteres. Tarragona

Voluntari de projectes

Sansalvadó Tribó, Antoni

Banc dels Aliments. Barcelona

President

Suñé Colell, Estanislau

Voluntaris en Assessorament Empresarial. Barcelona

Secretari

Torío Altus, Joan

Conex

Membre de Junta i vol. informàtica

Torras Miravet, Francisco

Càritas Diocesana de Barcelona

Voluntari d’Empreses amb Cor

Velo García, Enric

Centre de Cooperació per al Desenvolupament. UPC

Director del GRECDH

Vila Despujol, Miquel

Intermón Oxfam

Volunt. consultor de Dir. General

Alguns exemples d’enginyers industrials vinculats amb el tercer sector que val la pena d’anotar.

presa. També és bo que hi aportin la seva experiència i el seu temps. És una manera de col·laborar per un món més just i sostenible”. Per la seva banda, el que més valora Llucià Torras de la Comissió és “la sensibilització que fa a tot el col·lectiu d’enginyers per tal que siguin agents solidaris de canvi de la societat, exercint, els que encara estan en actiu, com a voluntaris corporatius, i els jubilats ja amb alta dedicació, tot traspassant els seus coneixements i la seva pràctica de gestió al tercer sector social”.

Camerun. Programa de millora de la qualitat de vida en barris espontanis de la ciutat de Yaoundé. (ESF Catalunya)

ACCIONS I ACTIVITATS Mentre que el principal objectiu de la Comissió és el de la difusió i sensibilització, les seves principals activitats se situen, a més de les reunions, entorn de les conferències, els debats i la presentació d’institucions al col·lectiu. Entre els principals temes de debat que s’han posat damunt de la taula els darrers anys, hi ha: els objectius del mil·lenni; el Pacte Mundial per a les Empreses; l’abolició de l’esclavatge; la

responsabilitat social empresarial; la banca ètica; el comerç just; societat i valors; l’ajuda a Haití, i diversificació de les fonts de finançament de les ONG, entre d’altres. D’altra banda, les institucions que han gaudit d’una presentació expressa a través de la Comissió són: Càritas Diocesana de Barcelona; Intermón Oxfam; Creu Roja; Voluntaris en Assessoria Empresarial; Enginyers sense Fronteres; Fundació Portal; Banc de Recursos; Telèfon de l’Esperança; Banc dels Aliments; Fundació Casc Antic, i Acció Solidària contra l’Atur. En tot cas, Pere Rigau deixa ben clar un aspecte: “No som una ONG, sinó un grup de persones que treballem per tal que el col·lectiu dels enginyers industrials sàpiga que hi ha organitzacions no governamentals i que és molt important col·laborar-hi. Cal que es conegui aquesta realitat.” Amb tot, però, la Comissió vol anar una mica més enllà de la difusió. Per això, actualment es fa el plantejament d’actuar també, en contacte amb les ONG, com a inter-

FULLS dels ENGINYERS

reportatge

EL TERCER SECTOR SOCIAL DE CATALUNYA EN XIFRES 2003

2009

Variació

Entitats

5.600

7.500

+34%

Volum econòmic

1% del PIB

2,8% del PIB

+180%

Persones contractades

52.000

100.000

+92%

Persones voluntàries

155.000

245.000

+58%

Persones destinatàries

1.000.000

1.700.000

+70%

Font: Taula d’Entitats del Tercer Sector Social de Catalunya

mediària: “Volem fer un pas més com a catalitzadors de voluntaris. Treballem per trobar l’encaix entre persones i entitats”. EL GRUP D’AFINITAT Una altra activitat important és el dinar anual amb conferència que es realitza juntament amb el que s’anomena Grup d’Afinitat. Aquest grup està format per enginyers industrials que, sense formar part de la Comissió, treballen o fan tasques de voluntariat en diferents ONG, i amb els quals existeix una comunicació i creació directa de sinergies. El darrer dinar amb el Grup d’Afinitat va ser el passat 6 d’octubre. Es va comp-

tar amb la conferència sobre la problemàtica del finançament de les ONG i va ser duta a terme per Joan Mezo, soci director de Valors i Màrqueting. La realitat és que, d’una manera o altra, són molts els enginyers industrials implicats amb el tercer sector. Alguns d’ells formen part de la Comissió, d’altres del Grup d’Afinitat. Des del col·lectiu d’enginyers industrials amb implicació amb el tercer sector, s’expressa satisfacció davant de la tasca que es realitza des de la Comissió. Antoni Sansalvadó, president de Banc dels Aliments, considera que participar en aquest sector és “una bona manera de retornar a la societat alguna cosa”, i

considera que “la feina de la Comissió és bona, ja que és un bon mitjà de difusió i de captació de voluntaris”. Carles Sala, d’Enginyeria Sense Fronteres, valora “molt positivament” la Comissió, i diu que “fan una labor social molt interessant, aprofitant l’experiència d’enginyers, amb ganes i força per aportacions socials”. Joan Torío, voluntari a Conex, valora el fet que el Col·legi sempre s’hagi interessat per grans temes de primer interès de la nostra societat i fins i tot hi hagi intervingut: “Aquesta comissió no fa més que refermar aquest caràcter”. Un bon exemple del valor afegit que un enginyer industrial pot aportar a aquest tipus d’organitzacions és el de Josep

Projecte Turbines del Riu Coca a San José, Equador. (Grup Girona ESF, 2008).

NOVEMBRE/DESEMBRE 2010

La Comissió es reuneix periòdicament cada dos mesos i extraordinàriament per abordar casos concrets.

M. Miralles, de la Fundació Futur. Ell mateix ens comenta la seva tasca: “He establert els criteris per a l’aplicació de comptabilitat analítica, i faig el seguiment dels comptes de resultats de les diferents activitats. La meva dedicació és d’un matí a la setmana, a més de la participació a les reunions del patronat”. Per la seva banda, Enric Velo, director del Grup de Recerca en Cooperació i Desenvolupament Humà (GRECDH) de la UPC, explica que la tasca del Grup és “treballar juntament amb les ONG per afegir recursos que permetin millorar els seus projectes”. I continua: “Assessorem per tal de millorar tècnicament i tecnològicament les

seves intervencions. Col·laborem amb entitats com Enginyeria sense Fronteres, Unicef o Oxfam, entre d’altres”. Així doncs, valorant l’activitat de la Comissió, Jordi Roglà, director de Càritas Diocesana de Barcelona, considera que “és important que el Col·legi tingui un fòrum de debat, difusió i sensibilització dels problemes que té una part important de la nostra societat de la qual sovint desviem la mirada”. Finalment, Joan M. Sala, amb dedicació plena a la Fundació Portal, veu molt positivament la Comissió com a “recurs immillorable per aprofitar contactes i establir sinergies”.

Vols ser voluntari? Sempre fan falta més mans, més energia, més ganes de treballar. Amb l’objectiu d’esdevenir catalitzador de voluntariat entre els enginyers industrials, la Comissió d’Acció i Cooperació adreça aquesta nota a tot el col·lectiu: La Comissió d’Acció i Cooperació ofereix a tots els associats/col·legiats l’oportunitat d’emprar una part del seu temps en tasques de voluntariat. Ser voluntari és comprometre’s, d’una manera desinteressada, a compartir experiències i coneixements amb les persones més vulnerables de la nostra societat. El nostre àmbit d’actuació, en principi, es concreta en el Quart Món de la metròpoli de Barcelona (gent gran, escoles de formació, residències de la tercera edat, visites a hospitals, àmbit penitenciari, immigració, inserció laboral, gestió, proveïment de fons, etc.). Els enginyers aportem la nostra visió cartesiana i relacional a l’enfocament dels problemes i, per descomptat, l’experiència acumulada, fets que, sense que ho fem palès, les entitats valoren.

Quins valors són aconsellables per a un voluntari? Justícia social, participació individual o comunitària, responsabilitat, proximitat i servei a les persones, acolliment sincer, voluntat de crear complicitat, treballar pel benestar i la cohesió social. Si ets un enginyer interessat a conèixer millor el tercer sector social i a col·laborar-hi, et podem facilitar les demandes de voluntariat que hem rebut i complementar la informació d’aquestes sol·licituds, així com posar-te en contacte amb aquestes organitzacions dedicades a l’atenció als desnonats, malalts, marginats, sense llar... No ho dubtis, tu pots ser voluntari. Esperem la teva resposta afirmativa i que contactis amb la Comissió d’Acció i Cooperació dirigint-te a la Sra. Victòria Garcia exclusivament per correu electrònic: vgarcia@eic.cat. VOLS SER VOLUNTARI? Contacta amb la Comissió d’Acció i Cooperació. Envia un correu electrònic, posant VOLUNTARIAT a l’assumpte, a vgarcia@eic.cat i indica el tipus de feina.

FULLS dels ENGINYERS

article del mes TEXT: Néstor Roviralta

associat/col·legiat núm. 16.260

Riscos dels treballs subterranis Des que els mitjans i la tecnologia permeten realitzar tot tipus de treballs dins de l’àmbit subterrani, una de les principals preocupacions és el risc inherent de quedar atrapat sense sortida a l’exterior per qualsevol tipus d’incidència que pugui bloquejar l’accés a la sortida, ja sigui en una mina, en un túnel o en qualsevol altre tipus d’infraestructura subterrània.

ls plans d’emergència, evacuació... dirigits a minimitzar el risc i gestionar i facilitar les tasques de rescat tenen cada dia més pes en la planificació i execució d’aquests tipus de treballs. Un cas evident i globalment conegut, pel ressò mediàtic que ha tingut, ha estat l’operació de rescat dels trentatres miners xilens atrapats a la mina San José. Però operatius similars ja han estat utilitzats i són previstos en altres projectes més propers. Com a exemple s’exposarà el cas del pla d’evacuació en cas d’emergència previst durant l’execució del túnel d’Oliola (7 quilòmetres), a la comarca de la Noguera, dins del marc de les obres del canal Segarra-Garrigues.

NOVEMBRE/DESEMBRE 2010

EL CAS DE LA MINA SAN JOSÉ L’esfondrament de la mina San José es va produir el 5 d’agost i va deixar atrapats durant setanta dies trenta-tres miners a uns 700 metres de profunditat. El jaciment de coure es troba a la localitat de Copiapó, a uns 800 quilòmetres de Santiago de Xile. L’esfondrament va afectar tot l’entramat de galeries d’accés i pous de ventilació de la part superior de l’explotació, cosa que va deixar aïllats els miners a les cotes inferiors. Les primeres tasques que es van realitzar van consistir en l’execució de perforacions des de la superfície per localitzar els miners i confirmar el seu estat de salut. Es van utilitzar fins a deu perforadores simultàniament (originalment utilitzades per fer prospeccions d’exploració minera) amb l’objectiu

d’arribar a la cambra-refugi a uns 700 metres de profunditat on es creia que podien trobar-se els miners. El 22 d’agost una de les sondes va arribar a la zona on es trobaven refugiats els miners i aquests van poder contactar amb l’exterior mitjançant un missatge escrit en un paper. Un cop localitzats i assegurats tres punts de comunicació i subministrament de material als miners, es van començar a preparar les tasques per rescatar-los. TECNOLOGIES ESCOLLIDES Per tal d’assegurar l’èxit de l’operació i intentar minimitzar el temps d’execució, es van escollir tres sistemes diferents de perforació en funció d’anteriors experiències, possibilitats tècniques i disponibilitat de maquinària.

PLA D’ACCIÓ Els responsables de les operacions de rescat van fer una avaluació de les diferents alternatives: Rescat des de l’interior de la mina, a través de la zona esfondrada. Un cop analitzada aquesta opció, es va descartar pel risc i la perillositat de les tasques que implicava, així com pel temps necessari per executar-la. Excavació d’una nova galeria que connectés la superfície amb la zona encara intacta de la mina. Es va descartar pel termini necessari per dur-la a terme, així com per la seva complexitat. Perforació d’una xemeneia vertical de diàmetre suficient que permetés l’evacuació dels afectats. Finalment fou l’opció escollida.

“L’esfondrament de la mina San José va deixar atrapats durant setanta dies trenta-tres miners a uns 700 metres de profunditat”

Les característiques principals que s’havien de complir a l’hora d’escollir el procés constructiu eren la precisió necessària per arribar al punt determinat a 700 metres de fondària, que la perforació fos prou rectilínia per permetre la utilització d’una càpsula/torpede per a l’evacuació, i que tant el procés d’implantació com de perforació de la maquinària fos al més curt possible. Els riscos inherents als treballs plantejats eren: • Fallades tècniques, dificultats geològiques i esfondraments de la perforació. • Possibles desviacions durant l’excavació. • Efecte de l’aigua en l’estabilitat del pou.

• Raise Borer Strata 950, màquina de perforació vertical utilitzada normalment per executar pous de ventilació miners. (Layne Christensen, www.laynechristensen.com/; Boyles Bros Geotec, www.geotec.cl, EUA/Xile). • Schramm T-130 XD, perforadora per rotopercussió utilitzada per a l’execució de pous d’abassegament d’aigua profunds (RUC, Australia, www.ruc.com. au/fleet-raise.html). • Rig 422, sonda d’exploració petroliera de circulació inversa (Precision Drilling Corp., Canadà, www.precisiondrilling.com). Totes tres màquines, així com el seu personal, es trobaven relativament disponibles en zones properes a la mina. RAISE BORER STRATA 950 (PLA A) Es tracta d’un equip estacionari, que

s’ancora a la superfície. S’utilitza per executar perforacions verticals de fins a 8 metres de diàmetre. Consisteix en l’excavació d’una perforació pilot de manera descendent i diàmetre entre 30 i 40 centímetres, amb una velocitat de penetració que pot variar entre els 15 i 25 metres al dia depenent del tipus de roca. Posteriorment s’eixampla amb un mandrí; la velocitat de penetració dependrà tant del tipus de roca com del diàmetre final. L’eixamplador es pot instal·lar en la part inferior de la perforació si hi ha accés (el cas d’una mina o un túnel ja construït) i perforar de baix a dalt (situació més favorable per a la maquinària en superfície). O s’instal·la l’eixamplador en superfície i es perfora de manera descendent com en el cas de Xile. En avanços ascendents hi ha experiències

de fins a 800 metres de longitud i en els descendents l’experiència no sobrepassa els 400 metres. Es tracta d’una tècnica coneguda i provada per a roca dura, però presenta com a risc la possibilitat d’inestabilitats en la perforació ja que no permet entubar simultàniament a l’excavació, i la limitada experiència per a perforacions descendents de 700 metres com la prevista. En el cas de la mina San José, es va realitzar una perforació pilot vertical de 38 centímetres amb un eixamplament posterior que variava entre 66 i 72 centímetres. SCHRAMM T-130 XD (PLA B) Es tracta d’un equip de perforació muntat sobre camió, i que mitjançant la rotopercussió pot arribar a 1.000 metres de profunditat.

FULLS dels ENGINYERS

article del mes

En el cas de la mina San José, la T-130 va aprofitar una de les perforacions prèvies realitzades per localitzar els miners com a pilot (13 centímetres de diàmetre), i que va ser eixamplada fins a un diàmetre final de 70 centímetres. Les velocitats mitjanes fluctuen entre 1 i 3 metres per hora efectiva de perforació depenent del tipus de roca. L’àrea d’implantació de la màquina i els equips auxiliars és mínima. La perforació es pot entubar a posteriori o durant l’excavació en cas d’inestabilitats del terreny. RIG 422 (PLA C) Es tracta d’un equip muntat sobre erugues de gran envergadura i una torre de 45 metres d’alçada. S’utilitza principalment per a l’exploració petroliera. Tot i que no requereix una perforació pilot i es pot revestir a mesura que avança la perforació, requereix una gran àrea per a la seva instal·lació (5.000 metres quadrats), a causa de la gran quantitat d’elements auxiliars que necessita (planta de tractament de llots, bombes hidràuliques i pneumàtiques...). En el cas del rescat dels miners es van utilitzar dos diàmetres de perforació: els 50 primers metres amb 90 centímetres i després 70 centímetres fins a arribar a la profunditat prevista. La perforació presentava una inclinació de 85 graus per tal d’arribar a la zona on es trobaven els miners i no haver de treballar en la mateixa vertical en què es trobaven les altres màquines, així com poder escurçar

NOVEMBRE/DESEMBRE 2010

la longitud que calia perforar ja que les tasques començaven des d’una cota inferior. La velocitat de penetració, igual que les alternatives anteriors, fluctua entre els 20 i 40 metres diaris. EVOLUCIÓ DE LES FEINES. RESULTATS La utilització de tres sistemes diferents per executar la mateixa feina tenia com a objectiu trobar el sistema òptim que garantís l’èxit de l’operació en el mínim temps possible. Els diferents plans previstos es van anar posant en funcionament a mesura que la maquinària va estar operativa: • Pla A: inici el 30 d’agost i perforació de 702 metres. • Pla B: inici el 3 de setembre i perforació de 622 metres. • Pla C: inici el 10 de setembre i perforació de 520 metres. Com a trets generals, els tres sistemes van obtenir rendiments destacables. El pla A va patir problemes mecànics que dificultaven l’avanç a partir d’aproximadament 580 metres de profunditat (a banda, cal remarcar que aquest sistema, en la modalitat descendent, no disposava d’experiències similars a tanta profunditat). Un cop la resta de plans van contactar amb la zona dels miners, la perforació es va suspendre. El pla B, el que ﬁnalment va arribar a

la cambra-refugi, va aconseguir un rendiment ﬁnal superior als 16 metres per dia. El pla C, tot i patir algun problema de desviacions en el sondatge, va aconseguir un rendiment similar al B. L’11 d’octubre, un cop arribada la perforació del pla B, el pla C es trobava a 497 metres de profunditat, pendent de només 23 metres per al contacte. El personal tècnic coordinador del rescat va decidir continuar la perforació fins al contacte per disposar d’una alternativa en el cas de problemes durant l’evacuació. Finalment, i un cop finalitzada la perforació, es van encamisar mitjançant canonada metàl·lica els primers 56 metres de perforació, per tal d’assegurar les parets davant de possibles inestabilitats del terreny. Un cop acabats els preparatius de la plataforma de treball a la superfície, pel sistema d’evacuació mitjançant grua i càpsula/torpede, el 13 d’octubre, i en rigorós directe mundial, es va procedir a l’evacuació de tot el personal atrapat dins de la mina. PLANIFICACIÓ D’EMERGÈNCIES. EL CAS DEL TÚNEL D’OLIOLA El canal Segarra-Garrigues és una de les obres més importants que s’estan executant actualment a Catalunya. Amb una longitud de 85 quilòmetres i un cabal inicial de 35 metres cúbics per segon, ha de permetre el regadiu de grans extensions agrícoles de la Segarra i les

Tuneladora Robbins utilitzada en el túnel d’Oliola.

Garrigues, actualment de secà. En el seu recorregut inclou la construcció de diversos túnels per salvar els diferents desnivells topogràfics que hi ha. En el tram IIa entre les poblacions de Ponts i Agramunt es troba el túnel d’Oliola de 6.950 metres de longitud i un diàmetre interior acabat de 4,8 metres, el més llarg de tot el canal. El túnel va ser executat mitjançant una tuneladora oberta, entre el maig del 2008 i l’agost del 2009, i l’execució del revestiment in situ va ser simultània a l’excavació del túnel. Per les característiques particulars del procés constructiu, va ser necessari l’execució d’una ventilació intermèdia a la part central del traçat que connectés la superfície amb l’interior del túnel. Es va realitzar una perforació vertical d’1,2 metres de diàmetre mitjançant una pilotadora (tipologia de fonamentació profunda utilitzada en edificació i obra civil) i de 29 metres de profunditat, encamisada amb canonada metàl·lica de 8 mil·límetres. Mitjançant dos colzes metàl·lics de 90 graus en els extrems i la instal·lació a la superfície d’una estació de ventilació de 180 kW, es va assegurar la ventilació necessària per a l’execució dels dos últims quilòmetres d’excavació i la resta de treballs previstos a l’interior del túnel. L’existència d’aquesta instal·lació (a part del seu ús previst), en l’hipotètic cas d’incidència entre la boca d’entrada al túnel i el punt de ventilació que pogués

bloquejar la sortida (esfondrament del túnel, incendi d’algun tren de subministrament de materials a les feines del túnel...), permetia una ràpida evacuació del personal per mitjans auxiliars. Es va considerar com a complement del pla d’emergència i evacuació del túnel previst durant l’execució de les obres.

(Foto superior) Màquina pilotadora executant la perforació. (Foto inferior) Instal·lació de ventilació acabada.

FULLS dels ENGINYERS

ja som 10.000

Participa en el nostre grup de Xavier Auroux

Francesc Garriga

Col·legiat núm. 5.294

Col·legiat núm. 5.444

Hola a tothom! Sóc del barri del Born de Barcelona (el centre del món, o quasi), i visc a Sant Cugat. He treballat en sectors diversos, com enginyeries, automòbil, Institut Català de Tecnologia i en plàstic. He estat gerent, director de qualitat, director tècnic, consultor i director industrial. Ara mateix (punyetera crisi!) estic sense feina, espero que per poc temps. D’altra banda, he estat professor des de fa molts anys, a ESADE, l’Institut Català de Tecnologia, el Col·legi de Químics i a ASCAMM, sempre amb temes de gestió, innovació i similars. A veure si n’organitzem una de bona!

Hola a tothom! Sóc de Barcelona, enginyer industrial mecànic i llicenciat en Informàtica. Sóc el responsable de Serveis Corporatius d’Avancar Carsharing i si algú està interessat a saber-ne més, ja sabeu amb qui heu de contactar; serà un plaer. Si consulteu el meu perfil veureu que m’he mogut força i per diversos sectors, la qual cosa m’ha donat una visió generalista força àmplia. Però, en el fons, l’afició que duc molt arrelada dins meu és el món del motor al qual dedico el poc temps que em queda lliure, el just perquè no s’enfadi amb mi. I és que sóc dels que treballo per poder viure i no al revés. Pel que fa a altres aficions, pertanyo al Grup de Muntanyisme del Col·legi on hi ha un grup de gent entranyable i meravellosa. Faig les excursions que el meu temps lliure em permet, però no oblido els companys. A aquells que us agradi gaudir de la natura i tenir bons amics, us animo a apropar-vos. D’altra banda, m’agrada col·leccionar cotxes de Slot (Scalextric, Nico, Fly, etc.), com veieu, dins del món del motor, però aquest cop en miniatura!

Ignasi Bargalló Col·legiat núm. 10.128 Hola a totes i a tots!! Enhorabona per aquesta iniciativa i per animar-nos contínuament a participar. Em dic Ignasi Bargalló, també sóc enginyer industrial per la UPC i us saludo des de Tarragona. Actualment sóc el director de la planta de fabricació de components plàstics de BIC Graphic Europe. BIC té dues unitats de negoci installades a Tarragona: BIC Iberia, on es fan encenedors i BIC Graphic Europe, on es fan tots els productes publicitaris del mercat europeu. Tinc 37 anys i he crescut professionalment treballant en diverses fàbriques. Això m’ha permès participar en projectes d’enginyeria, d’una banda, i a treballar en la gestió de persones, d’una altra. És el que té el món de la fàbrica! Per reforçar aquesta segona dedicació, vaig fer (amb molta suor!) un programa de desenvolupament directiu (PDD) a IESE. M’ha ajudat molt a tenir una visió més generalista de les coses i a descobrir que darrere dels problemes sempre hi ha oportunitats. Tècnicament, cada cop estic més interessat en temes d’eficiència energètica i en la implantació d’energies renovables. Sens dubte, el futur ens obligarà a ser cada cop més sostenibles energèticament i a tenir més en compte l’impacte de les nostres decisions en el medi ambient. Estic content de ser enginyer i de poder participar en aquesta transició. Una abraçada a totes i a tots! Fins aviat!

NOVEMBRE/DESEMBRE 2010

Participa en el nostre grup de Trobada del Grup d’Enginyers a Linkedin El passat 17 de novembre, després de presentar-se l’informe de l’Observatori de la Competitivitat 2010, alguns dels membres del grup del Linkedin van assistir a la Primera Trobada del Grup d’Enginyers al Linkedin, a la Torre Agbar. El sopar va servir perquè diferents enginyers industrials que diàriament interaccionen entre si a la xarxa social, es poguessin

El Col·legi d’Enginyers a www.linkedin.com

conèixer, poguessin fer networking, intercanviar impressions i, sobretot, passar una bona estona. Actualment, hi ha prop de set-cents membres dins del grup del Linkedin que el Col·legi d’Enginyers Industrials va engegar fa uns mesos.

contacta

explican’s participa suggereix recomana Presenta’t proposa

opina

Entra i visita’ns!

Per a més informació: T. 932 957 807 a/e: comunicacio@eic.cat www.eic.cat

entorn

+ BREUS

BREUS

Apple torna a revolucionar el sector Ha arribat el nou MacBook Air i ho fa per quedar-se i menjar-se tot el mercat. Amb un disseny molt més fi al qual ens tenia acostumats la marca però amb la mateixa estètica que els seus antecessors, el nou ordinador d’Apple presenta certes novetats que pretenen conjugar l’excel·lència del producte. Per posar un exemple, la marca ha apostat per incloure en el nou Mac el millor de tots els dispositius mòbils de la firma: l’engegada instantània de l’iPad, una bateria eterna, un pes ploma (1,3 kg) i una botiga d’aplicacions similar a aquella de què gaudeixen els usuaris de l’iOS. Amb l’estructura unibody d’alumini de precisió, el nou MacBook Air fa 11 polzades en el seu punt més prim i 0,68 polzades en el més gruixut; i pesa 1,05 kg en els models d’11 polzades i 1,3 kg en els de 13 polzades. Igual que el seu predecessor, l’iPad, el MacBook Air va ser dissenyat de zero per usar exclusivament l’emmagatzematge en ﬂaix. Aquest emmagatzematge en ﬂaix amb disseny personalitzat d’Apple és, fins i tot, un noranta per cent més petit i lleuger que el disc rígid d’un ordinador portàtil convencional. El MacBook Air compta amb un teclat de mida completa per escriure amb comoditat i productivitat, a més de comptar amb el trackpad aclamat multiTouchTM de vidre que també es troba en el MacBook® Pro

d’Apple, de manera que permet desplaçar-se pels llocs web, mirar fotos i canviar la mida de les imatges o rotar-les; tot això des del trackpad. L’emmagatzematge en ﬂaix combinat amb els processadors Intel Core 2 Duo de gran potència i els gràfics NVIDIA GeForce 320 M brinden un equilibri ideal entre mobilitat, vida de bateria i acompliment. El MacBook Air compta amb una pantalla retroil·luminada de LED d’alta resolució d’11,6 i 13,3 polzades i Mini DisplayPort per connectar l’Apple LED Cinema Display de 27 polzades, projectors o televisors d’alta definició. La xarxa Wi-Fi ultraràpida permet descarregar música i pel·lícules des d’iTunes®, fer una còpia de seguretat a Time Capsule® i emmagatzemar o compartir arxius amb MobileMe i iDisk®. Un consell: Per als qui necessiten arxivar cents de gigabytes de documents, imatges o vídeos, Apple recomana dispositius com el seu Time Capsule, que funciona amb software de suport de dades inclòs en tots els equips de la línia Mac, incloent el MacBook Air. Font: Apple

El taxi del futur

L’alcalde de Nova York va donar a conèixer els tres models finalistes per convertir-se en una de les icones de la gran poma a partir del 2013. El 2007, l’alcaldia novaiorquesa va convocar representants dels taxistes, propietaris i passatgers a participar en un concurs d’idees, anomenat El taxi del futur, destinat a crear el vehicle públic perfecte per circular per la ciutat dels gratacels. El primer és el model Transit Connect de Ford, i estarà equipat amb ranures per a aparells reproductors de MP3 i tindrà un maleter que incrementarà la seva capacitat respecte al model que ja es comercialitza per poder donar millor servei al passatger. El model NV200 de la japonesa Nissan, que ja s’utilitza al Japó com a taxi, resulta ser el més espaiós dels tres models finalistes i, a més, es tracta d’un vehicle que arribarà a ser totalment elèctric en pocs anys. El tercer finalista és un model presentat per l’empresa turca Karsan. El model guanyador començarà a recórrer els carrers de Nova York a partir del 2013 i ho farà, almenys, durant una dècada segons les condicions redactades per al concurs. A més, a la pàgina web dels taxis de Nova York s’ha organitzat un concurs per a la votació final. Els internautes podran guanyar fins a 5.000 dòlars en carreres gratis per la ciutat. Font: El País

NOVEMBRE/DESEMBRE 2010

+ BREUS

BREUS

Toughbook CF-C1 de Panasonic amb càmera web i pantalla multitàctil

Amb un pes súper lleuger d’1,49 kg, aquest portàtil convertible de la família Toughbook Business-Ruggerized és el més portable i indicat per a l’activitat comercial (sector farmacèutic, financer, assegurador, etc.), així com per a enginyers, arquitectes, pèrits i altres professionals liberals. Panasonic presenta el seu Toughbook CF-C1 millorat que combina un elegant disseny i una pantalla tàctil multifunció amb màximes prestacions de rendiment i mobilitat. A més, aquesta nova versió permet incloure càmera web i disposa d’una garantia de dos anys per a danys per accidents. PANTALLA MULTITÀCTIL RESISTENT El CF-C1 pot utilitzar-se en format petxina o tauleta, cosa que facilita la mobilitat als usuaris que es desplacen. La nova opció de pantalla multitàctil resistent ha estat dissenyada per afrontar condicions de treball en les quals s’hagi d’estar de vegades a l’exterior. Així mateix, és menys sensible a partícules de pols o gotes, la qual cosa permet als usuaris utilitzar el dispositiu fins i tot amb guants. La pantalla multitàctil ofereix també

Windows compleix 25 anys

DISSENYAT PER A ACTIVITAT PROFESSIONAL MÒBIL Mentre que les tauletes comunes estan dissenyades per al lleure, el CF-C1 es crea per al món laboral. Amb la seva corretja ergonòmica emmotllada, que deixa les mans lliures, l’usuari pot sostenir el dispositiu amb facilitat amb una mà mentre escriu amb l’altra. A diferència de les tauletes corrents, el CF-C1 està proveït també d’un disseny industrial de triple frontissa que assegura l’estabilitat del dispositiu en format petxina o tauleta al llarg de tota la seva vida útil. A més de les diferents opcions de pantalla tàctil, aquest dispositiu compta amb una pantalla amb un disseny especial que assegura la claredat en qualsevol entorn de treball, i a la qual li afecten menys les taques o empremtes dels dits, ja sigui a ple sol o amb temps humit.

Fa 25 anys Microsoft llançava el seu sistema operatiu Windows. La gran novetat era una interfície que permetia una relació més amigable del propietari de l’ordinador amb la seva màquina. L’èxit no va ser immediat. No obstant això, transcorreguts aquests anys, Windows domina el mercat dels ordinadors personals, ja que està en el 90% d’ells. El naixement va ser polèmic. Microsoft no va ser el primer que va proposar finestres per gestionar els ordinadors. Aquest mèrit, i el de l’invent del ratolí, s’atribueix a Xerox. També Apple ho va incorporar de manera anticipada. L’empresa de Steve Jobs, tanmateix, va perdre un plet el 1993 contra Microsoft en el qual l’acusava de violar drets d’autor. El gran encert de Microsoft enfront d’Apple va ser que no va vincular el seu sistema operatiu exclusivament a les seves màquines, com va fer Apple. Microsoft no era fabricant de hardware i va llicenciar el sistema a qui el volgués. Això li va permetre una expansió que no va tenir el sistema d’Apple. Però, va ser Windows 95 el que va portar el veritable canvi. Permetia la incorporació fàcil de perifèrics i l’administració d’arxius audiovisuals. Pràcticament va prescindir del sistema MS-DOS. Totes aquestes peripècies no han minvat l’èxit del sistema operatiu. En l’últim trimestre, Microsoft va guanyar 5.214 milions d’euros, dels quals 2.489 milions van correspondre a Office i 2.416 milions a Windows.

Font: Panasonic

Font: El País

tots els avantatges d’un dispositiu tipus tauleta, que permet controlar l’ampliació de la imatge de manera tàctil. També és sensible a la pressió i als gestos; això permet accions com la rotació d’objectes a la pantalla.

FULLS dels ENGINYERS

informe

TEXT: Anna Carrió

FOTO: Isabel Marquès

Polígons industrials i d’activitat econòmica (PIAE) en el punt de mira El dijous 30 de setembre el Col.legi Oficial d’Enginyers Industrials de Catalunya (COEIC) va organitzar una jornada destinada a analitzar els models de gestió dels polígons industrials i d’activitat econòmica a Catalunya i la problemàtica que hi ha per tal de dibuixar noves estratègies. Representants del sector públic, empresarial i professional van participar en aquest acte celebrat a l’auditori del Consorci de la Zona Franca.

NOVEMBRE/DESEMBRE

2010

(Foto esquerra) El COEIC analitza la problemàtica actual i els reptes de futur dels polígons industrials a Catalunya a l’auditori del Consorci de la Zona Franca. (Foto dreta) Presentació de la jornada dels polígons industrials i d’activitat econòmica.

l panorama actual dels polígons deixa entreveure una diversitat de models de gestió que no permeten unificar criteris a l’hora d’actuar per solucionar algun problema. Durant la jornada, molts dels ponents van coincidir a assenyalar la necessitat d’una rehabilitació i una regeneració importants, malgrat la crisi econòmica, i una organització dels polígons industrials per pal·liar el gran dèficit estructural que pateixen. Encaminar la gestió cap a un model de gestió conjunta per rendibilitzar eines i recursos, va ser una de les conclusions. La jornada va comptar amb la participació de professionals de primer nivell que van analitzar els aspectes urbanístics, de mobilitat, mediambientals, energètics,

Villalante, director general de Transports, va explicar que el Pla de Transport de Viatgers de Catalunya 2008-2012 elaborat pel Departament de Política Territorial i Obres Públiques proposa les directrius per a la gestió i millora del transport públic per carretera i ferrocarril en comunicacions interurbanes a Catalunya.

de TIC, de seguretat i els relacionats amb els reptes de futur i les noves tendències dels polígons industrials. Joan Vallvé, degà del COEIC, va iniciar l’acte de presentació.

“Hi ha una manca de planificació i de regulació dels polígons industrials a Catalunya”

TRANSPORT: UNA DE LES PROBLEMÀTIQUES MÉS COMPLEXES En el bloc dedicat a la mobilitat es va destacar la necessitat d’un pla de mobilitat i de la figura d’un gestor de territori, que s’encarregués de gestionar amb les administracions les necessitats i els recursos disponibles. Joan Font Alegret, director general d’Abertis Logística, va recalcar que una de les problemàtiques més accentuades dels parcs logístics és la mobilitat, no només de persones sinó també de mercaderies. Hi ha una manca de planificació i de regulació, i s’hauria de treballar per optimitzar aquests punts. Manel

QUALITAT I CONSERVACIÓ DEL SÒL Un dels problemes en temes urbanístics és adequar i modernitzar les infraestructures per tal de promoure aquestes activitats econòmiques a Catalunya. “Al sòl se li han d’afegir valors (...)”, va dir Lluís Berenguer, sotsdirector d’Incasòl. A l’hora de detectar les mancances

en els polígons industrials, es va constatar que la competitivitat d’un territori està molt condicionada per l’oferta del seu sòl industrial, i Maria Buhigas, cap de Departament d’Estratègia Urbana de Barcelona Regional, va explicar que disposar d’una oferta de polígons diversificada és un factor indispensable. El territori necessita una política de foment de l’activitat econòmica transversal, que vetlli per coordinar l’acció de l’Administració i per assegurar el bon funcionament. Xavier Isart, gerent del Sabadell

FULLS dels ENGINYERS

informe

Taula sobre energia

Parc Empresarial, va posar com a exemple aquest sector urbanitzat i va destacar els seus punts clau com són l’emplaçament estratègic i els eixos d’actuació, basats en la creació d’un àmbit d’activitat econòmica (industrial, comercial i terciària), sota mesures de sostenibilitat, comunicació, transport i qualitat. L’IMPACTE MEDIAMBIENTAL Avançar cap a un model de gestió conjunta també passa per valorar l’impacte mediambiental en l’àmbit global per tal d’aconseguir una gestió de residus adequada. Maria Comellas, directora de Qualitat Ambiental, va recordar que aquests sectors urbanitzats suposen una ocupació i un ús del territori i generen impactes sobre els diversos sectors ambientals. Maria Comellas també va proposar la creació d’un distintiu de qualitat ambiental com a eina d’ambientalització per tal d’oferir garanties de

Taula urbanística

NOVEMBRE/DESEMBRE

2010

Taula mediambiental

qualitat a l’hora d’executar tots els criteris ambientals necessaris en la gestió dels polígons. L’ESTALVI ENERGÈTIC Cal reunir esforços per traçar objectius encaminats a estalviar i fer un ús més eficient de l’energia. Roger Marcos, cap d’Àrea d’Estalvi i Eficiència Energètica de l’ICAEN, va assenyalar que és necessària una planificació dins de l’àmbit de l’energia. Cada cop és més necessari un equilibri entre natura, ciutat i estratègies, i dos punts clau perquè aquests projectes sostenibles vagin en bon camí són, segons Isabel Buesa, directora comercial d’Endesa Catalunya, la disminució de la demanda i del consum energètic i l’energia renovable. LA BANDA AMPLA, EINA DE COMPETITIVITAT El consum de telecomunicacions ha canviat, i tot i que ara mateix les infraestructures hi són, el canvi tecnològic dels equipaments es fa esperar. Actualment tots els polígons tenen accés als serveis mínims de la banda ampla, però els operadors de telecomunicacions i l’Administració juguen un paper molt important en aquest aspecte, ja que la banda ampla és una eina bàsica per a la competitivitat de les empreses. El projecte pilot Bufalvent va ser un dels destinats a desenvolupar la banda ampla en l’àmbit dels PIAE. Orange va decidir participar en aquest projecte per millorar les telecomunicacions i aconseguir una millora de productivitat. “Ha estat un èxit”, afirmava Gonçal Bonhomme, director d’Innovació a Catalunya de France Telecom España (Orange).

NOU MARC LEGAL “Estrenem marc legal a Catalunya”, explicava David Tisaire, membre de la Comissió de Seguretat del COEIC. Al desembre entra en vigor el decret 82/2010 en matèria de protecció que afecta els polígons industrials. La Generalitat de Catalunya ha complert, en aquest aspecte, amb un intent d’harmonitzar transversalment la gestió dels polígons. Amb aquest nou marc legal val la pena plantejar-se la realització del Pla d’Autoprotecció (PAU). La gestió mancomunada dels plans d’emergència té avantatges evidents. La solució podria ser plans de protecció comuns per a tot el conjunt d’activitats.

NOVES TENDÈNCIES I REPTES DE FUTUR L’últim bloc de la jornada va servir per generar un debat entorn dels reptes de futur dels polígons industrials a Catalunya. Enric Blasco, vocal de la Junta del COEIC, va explicar que les línies estratègiques que s’haurien de seguir per garantir la competitivitat de les empreses passen per trobar la manera d’ordenar el teixit industrial, i per això és necessari un pla eficient i intentar generar espais on es fusioni l’àmbit públic i privat. Es pot consultar tota la informació sobre la jornada al blog http://poligons.eic.cat.

L’ANELLA INDUSTRIAL L’any 2006 el COEIC i l’ETSEIB (Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Industrial de Barcelona), juntament amb la Fundació i2cat, van intentar impulsar un projecte que anteriorment ja s’havia utilitzat en el sector universitari i de recerca. Aquest projecte, dirigit per Emili Hernández, membre de la Comissió de les TIC del COEIC, s’anomena Anella Industrial i uneix diverses empreses en una mateixa infraestructura. L’objectiu era establir la banda ampla com a eina per

a la competitivitat i oferir comunicacions de banda ampla a baix cost. Actualment, l’Anella Industrial compta amb vint-i-dues empreses i cada cop s’hi acosten més sectors. Fer créixer l’Anella i enfortir la indústria catalana depèn de si es duen a terme projectes pilots sectorials, d’accions de la Generalitat i dels operadors, de projectes singulars o de projectes d’empreses tractores, entre d’altres. www.anellaindustrial.cat

nuncia’t amb nosaltres!

Per a més informació: T. 932 957 806 a/e: egomez@eic.cat www.eic.cat

vídeos abans de les conferències repartiment de fullets als actes anuncis als Fulls dels Enginyers mailings informació als punts informatius bàners a la nostra web butlletí electrònic

dia a dia

18 d’octubre

Taula informativa. Competitivitat i administracions públiques. Perspectives polítiques La incorporació de les noves tecnologies (TIC) i una major transparència de l’Administració pública són elements comuns en els discursos polítics Les forces polítiques parlamentàries van tractar de l’Administració pública eﬁcient al Col·legi d’Enginyers. En una taula informativa, les diputades Pilar Pifarré (CiU), Lídia Santos (PSC), Patrícia Gomà (ERC), Àngels Olano (PPC) i Laura Massana (ICV) van fer una anàlisi de la situació actual i van presentar mesures i iniciatives. El debat es va dividir en tres blocs en què les diputades van poder exposar la seva diagnosi sobre com funciona l’Administració pública, quines solucions aportarien i com les farien, i les conclusions que en van treure. Diagnosi i radiografia Pilar Pifarré, diputada per Convergència i Unió, va analitzar la situació des d’un punt de vista crític. La seva diagnosi de la situació actual de l’Administració de la Generalitat considera que prové d’un error greu i que cal canviar-ho tot i substituir el màxim nombre de persones en les seves responsabilitats, no com a conseqüència de l’anàlisi del seu funcionament o actuació sinó per canviar allò que es feia durant molts anys i per situar altres persones de la seva confiança política. També va recalcar que abans de les eleccions al Parlament de Catalunya continuava sense haver-hi un govern unificat respecte als problemes de l’Administració pública, sinó més aviat al contrari: un govern excessivament diversificat i en alguns casos contradictori. “L’Administració s’ha dividit en tres trossos repartits d’una manera individualitzada i exclusiva, amb polítiques heterogènies”, va afegir Pifarré. Per la seva part, Lídia Santos, diputada del Partit dels Socialistes de Catalunya, va defensar aquesta fragmentació individualista explicant les facilitats que permet la fragmentació de responsabilitats. “La rigidesa, la productivitat i la motivació són els aspectes problemàtics de l’Administració pública actual”, va precisar Santos. Patrícia Gomà, diputada d’Esquerra Republicana de Catalunya, va afirmar que el funciona-

NOVEMBRE/DESEMBRE 2010

ment de l’Administració pública és millorable. Gomà creu que “hem de disposar de personal qualificat, és a dir, cal formar més l’equip humà que treballa a les administracions, apostar més per la recerca i la investigació i, també, disposar d’una economia respectuosa amb el medi ambient”, tot reconeixent que amb la crisi econòmica la reforma d’aquest sistema s’ha endarrerit una mica. “Nosaltres creiem que l’evolució de la Generalitat en els últims anys és de sobredimensió i d’un excés de regulació. No per fer més normes es millorarà l’Administració pública”, va manifestar Àngels Olano, diputada del Partit Popular de Catalunya. Laura Massana, diputada d’Iniciativa per Catalunya Verds, pensa que la defensa del sector públic representa defensar també la seva necessitat de reforma, però no aprimant i privatitzant, sinó buscant la qualitat, la transparència, l’agilitat i la professionalització. Va matisar que “cal una acció integral per l’austeritat i el bon ús dels diners públics: analitzar les despeses i adequarles”. I va continuar dient: “Cal la delimitació i proporcionalitat de les retribucions dels càrrecs polítics, el nombre d’aquests càrrecs, el control i l’ús de cotxes oficials, la publicitat, etc., però també cal la persecució del frau fiscal i els impostos progressius”.

el full de ruta que es va seguir al debat va ser el que va marcar la declaració de propostes per millorar l’Administració pública i la seva funció pública que va elaborar la comissió.

“S’ha d’endreçar l’Administració pública tant pel que fa als recursos humans com econòmics, consensuar al màxim possible els canvis i introduir reformes en molts àmbits”

“L’Administració ha de ser multitasca i eficient, coordinada i transparent. Ha de ser interoperativa i orientada als resultats” lÍdiA SANtoS (PSc)

“Hem de disposar d’un model de carrera professional dins de l’Administració i hem de potenciar la transparència en la licitació pública”

“La burocràcia no aporta res; cal aconseguir que els tràmits es puguin fer amb molta més agilitat, a més de fer-los també més productius”

PAtrÍciA GoMÀ (erc)

ÀNGelS olANo (PPc)

PilAr PiFArrÉ (ciu)

“Cal apostar per l’austeritat i el bon ús dels diners públics: analitzar les despeses i adequar-les. També cal delimitar les retribucions dels càrrecs polítics i controlar-ne el nombre” lAurA MASSANA (icv)

Propostes concretes Per Pilar Pifarré la solució era clara i contundent: “S’ha d’endreçar immediatament l’Administració pública tant pel que fa als recursos humans com econòmics de què disposa, consensuar al màxim possible els canvis i introduir reformes en els àmbits següents: simplificació de processos, formes de prestació dels serveis públics, avaluació en la seva prestació, finançament i funcions de cada nivell d’administració, consideració de l’Administració ‘sostenible’, concepció d’empleat públic (polivalent i adaptable), promoció administrativa i retiment de comptes”. Lídia Santos, diputada del PSC, plantejava canvis que estiguessin d’acord amb la complexa societat en què vivim. “L’Administració ha de ser multitasca i eficient, coordinada i transparent. Ha de ser interoperativa i orientada als resultats”. Una solució pel PSC era incrementar la

productivitat dels serveis públics mitjançant la millora de les qualificacions dels empleats públics apostant per la formació i, sobretot, simplificant l’estructura actual de l’Administració i aplicant les noves tecnologies. Tres objectius són els que ERC creu que millorarien les prestacions de l’Administració pública: “la simplificació administrativa, impulsar l’excel·lència dels processos públics així com dels propis empleats, i incidir en la transparència”. Àngels Olano (PPC) recalcava la importància que tot el capital econòmic que es consumeix en tràmits amb l’Administració s’inverteixi en polítiques actives. “S’ha d’apostar per la simplificació administrativa: més agilitat i menys costos i esforços burocràtics. Cal dotar de més autonomia l’esfera tècnica sempre que sigui coherent amb les polítiques aplicades”, afirmava Laura Massana.

QuÈ ÉS lA coMiSSiÓ delS eNGiNYerS iNduStriAlS A leS AdMiNiStrAcioNS PúbliQueS? la comissió dels enginyers industrials a les Administracions Públiques del col·legi d’enginyers industrials de catalunya, ha organitzat una taula rodona per saber quins són els punts de vista dels diferents parlamentaris sobre el funcionament de l’Administració pública actual. Aquesta comissió es reuneix periòdicament per tal d’obrir un espai de trobada i reﬂexió per als enginyers industrials de les administracions públiques (europea, estatal, autonòmica i local) amb la ﬁnalitat de potenciar l’activitat professional i ampliar els coneixements amb les teories emergents per millorar les capacitats, com a tècnics i com a persones, tot estimulant l’esperit de servei adreçat als ciutadans.

FULLS dels ENGINYERS

dia a dia

6 d’octubre Conveni amb Spanair El passat 6 d’octubre es va signar el conveni amb Spanair a la seva seu. A la fotografia, Antoni M. Grau, director general de l’AEIC/COEIC, i Núria Tarré, directora comercial de Spanair, SA, en el moment de la signatura. Spanair és la primera companyia aèria espanyola amb el hub a Barcelona i la segona en volum de passatgers a l’aeroport del Prat. Opera actualment més de 200 vols diaris amb vint destins nacionals i vint destins internacionals a Europa, Àfrica i Orient Mitjà. Els associats i col·legiats gaudiran a partir d’ara d’un accés exclusiu via web amb un descompte del 10% en tots els seus vols.

9 de NoveMbre Conveni amb l’Associació de Municipis El dia 9 de novembre es va signar un conveni marc de col·laboració amb l’Associació Catalana de Municipis i Comarques (ACM) amb l’objectiu de fixar els diferents serveis que el Col·legi pot oferir als ens locals agrupats a ACM i que resulten de les modificacions normatives que s’estan produint en el marc de les titulacions universitàries i la liberalització de l’exercici d’activitats de serveis professionals, com ara la qualificació de professionals, la certificació documental i de cobertura de responsabilitat civil professional, l’informe d’idoneïtat, i d’altres, com el directori d’enginyers, perits judicials i experts en acústica, la borsa de treball, formació, normativa, etc. 17 de NoveMbre Conveni amb la Caixa d’Enginyers El passat 17 de novembre, l’Associació/Col·legi Oficial d’Enginyers Industrials de Catalunya i la Caixa d’Enginyers van firmar un conveni amb una clara voluntat de col·laboració entre les dues institucions. Ambdues parts els interessava formalitzar les condicions econòmiques i de col·laboració que des de fa temps les unien. El conveni permetrà oferir als associats i collegiats els serveis financers, les activitats i els productes dissenyats per la Caixa d’Enginyers que inclouran necessitats financeres, professionals i personals.

NOVEMBRE/DESEMBRE 2010

10 de NoveMbre IV Trobada d’Empresa Adherida

El Col·legi d’Enginyers Industrials va ser l’escenari de la IV Trobada d’Empresa Adherida a la qual van assistir diferents representants d’organitzacions vinculades al COEIC. La Trobada va servir, entre d’altres, per presentar el servei d’aval provisional que, des del juliol, ofereix el Col·legi. Aquest nou servei està pensat per minimitzar el cost d’aval per concurs públic, amb el valor afegit que la seva validesa preveu tots els àmbits de l’Administració pública: estatal, autonòmica i local. L’objectiu de les institucions dels enginyers industrials és oferir a les UTE d’empreses adherides i als enginyers d’exercici lliure un aval de manera ràpida –un màxim de 48 hores– i a baix cost. Des que es va engegar aquest servei, el passat mes de juliol, hi ha hagut vuit empreses adherides que han fet seixanta-dos avals, amb 204.074 euros de risc assumit. Tant Àlex Zaragoza, president de la Comissió d’Acció Professional del Col·legi, com Isabel Castillejo, directora de l’Àrea Professional del Col·legi, van explicar la nova prestació i posteriorment van aclarir els dubtes als assistents, que van prendre bona nota, en l’obertura de la Trobada. A continuació, els assistents van poder gaudir de la presentació de Xavier Berneda, director de Màrqueting de Munich Sports. L’empresa catalana, fundada pel seu avi Lluís Berneda el 1939, s’ha convertit en un referent de les sabatilles esportives streetfashion. La marca, que va començar

amb un mercat dirigit al futbol sala, entre altres esports, va voler reposicionar-se per entrar en el món de la moda casual del calçat. Fruit d’aquest canvi, l’empresa va créixer un 529% entre el 2002 i el 2009. Un èxit per a l’empresa familiar situada a la localitat de Capellades. Berneda, que el 2008 va rebre el Premi Jove Emprenedor, d’àmbit estatal, té clara quina és la direcció que ha de seguir Munich: “Crec que hem de fer tot el que no fan els altres”. En aquest sentit, el ponent va insistir en la importància d’oferir quelcom diferent al consumidor, “una experiència”. És per això que per als establiments propis de Munich, que han obert en els últims dos anys, busquen el mateix objectiu: “Cada botiga ha de respirar a la ciutat on està”. Xavier Berneda també va remarcar la importància del mercat on-line. Gràcies a MyWay, aplicació a través de la qual el client es pot dissenyar el seu propi calçat, amb “trilions de combinacions”, a banda de posicionar les vambes com un producte personalitzat i generar negoci, el convidat va reconèixer que “pots conèixer els gustos del consumidor per llançar un producte o no”. Munich Sports gestiona mil comandes on-line i factura 1 milió d’euros anualment. Per finalitzar, Berneda va explicar que la seva estratègia global passa per part d’Europa, on ja tenen força presència, i pel Brasil, on volen entrar, però “sense sentir-nos obligats ni a qualsevol preu.”

eMPreSeS ASSiSteNtS · AbASt SYSteMS, SA · AureN eSPAÑA · AZ eNGiN, Sl · AZM eNGiNYerS, Sl · bHeFSAN eNGiNYerS Sl · ceNPAS eNGiNYeriA i ArQuitecturA, SlP · dePurAuSA · eoNerGiA · iNGeNierÍA Y ASiSteNciA euroPeA · iNStAl·lAcioNS iNduStriAlS FAGoM, Sl · iNteGrAl cAd cAM, Sl · icc · loGiStAlFA, Sl · ProAltec, Sl · SGS iNSPeccioNeS reGlAMeNtAriAS, SA, SGS tecNoS · uNiFicA · ScHNeider electric · eSPAcio SolAr · PAver

FULLS dels ENGINYERS

dia a dia

21 d’octubre

Tast de formatges catalans a la seu dels EIC Comissió de Cultura El dia 21 d’octubre, organitzada per la Comissió de Cultura, va tenir lloc una degustació de formatges catalans a la seu dels EIC. Va presentar l’acte Ferran Puerta, com a president de la Comissió de Cultura, i el va coordinar Joan-Enric Vidiella, tècnic en l’art del tast, amb la col·laboració de Josep Cuixart, propietari i tècnic de la fàbrica de formatges Can Pujol de Vallromanes. Es va tractar de l’origen del formatge, l’elaboració i conservació, la lectura de l’etiqueta, la influència i les diferències de les llets de vaca, ovella, cabra i búfala. I es va ensenyar a apreciar els formatges per la vista, el tacte, l’aroma i el gust. L’acte va comptar amb un gran nombre d’assistents que van poder degustar diversos tipus de formatges, alhora que intercanviaven opinions sobre els productes.

els amants del formatge van poder aprendre les particularitats de cada producte i escollir el que més els va agradar.

Viatge a Munic. Cerveses, salsitxes i cotxes Comissió de Cultura ment al museu de la BMW on els col·legiats van gaudir com a nens amb sabates noves.

La Comissió de Cultura i la Demarcació de la Catalunya Central van organitzar un viatge a Munic. Aquesta és la tercera ciutat més important d’Alemanya, després de Berlín i Hamburg, i actualment és un modern centre econòmic. El govern local fomenta el desenvolupament de la indústria d’alta tecnologia i projectes d’investigació en els àmbits de la biologia, les tecnologies de la informació, l’aeroespai i l’automotriu. BMW (Bayerische Motoren Werke) i Siemens AG tenen aquí la seva seu principal i és justa-

NOVEMBRE/DESEMBRE 2010

A més de la BMW, també van visitar el Museu Deutsche de ciència i tecnologia, on van poder observar les destacades mostres que il·lustren el desenvolupament en el camp de la ciència i la tècnica alemanya des de la Segona Guerra Mundial. A part, el camp de futbol Allianz Arena va ser una de les millors visites del viatge. Aquest imponent estadi ultramodern va ser construït amb motiu de la Copa Mundial de Futbol del 2006. Està ubicat al barri de Fröttmaning, al nord de Munic, a l’estat federat de Baviera, i els seus equips titulars són el FC Bayern München i el TSV 1860 München. No podien marxar de Munic sense degustar tota la varietat gastronòmica tan famosa de Baviera. Són molt típiques les weißwurst, salsitxes blanques cuites fetes de carn de vedella finament picada, llard de porc i espècies. El leberkäs, una espècie d’embotit calent, és una altra de les especialitats d’aquesta ciutat que normalment es menja acompanyat d’una bona cervesa alemanya.

21 d’octubre

Tast de vins de la DO Montsant Comissió de Cultura Organitzat per Vinum.cat, amb la col·laboració del Consell Regulador de la DO Montsant i de diversos cellers de la zona, el passat 18 de novembre es va realitzar aquesta interessant sessió de tast. Després de les paraules de benvinguda als assistents i d’agraïment als organitzadors per part de Ferran Puerta, president de la Comissió de Cultura, hi van intervenir: Nani Costa, representant de Vinum.cat, plataforma destinada a promocionar la venda on-line dels vins i caves catalans, que representa el 15% dels cellers de Catalunya, rep el suport de l’Incavi i amb la qual es manté un conveni pel qual els enginyers industrials disposen d’un descompte del 20% en la compra de qualsevol vi o cava. Jaume Domènech, president del Consell Re-

gulador de la DO Montsant, que va explicar la importància creixent d’aquesta jove DO, creada el 2002, antiga subzona Falset de la DO Tarragona, que compta actualment amb cinquantasis cellers. Rodejada per la DO Priorat amb la qual comparteix comarca, Domènech va remarcar les singularitats d’aquesta DO pel que fa a les varietats i elaboracions. Dins de les accions de promoció del Consell Regulador, va destacar l’aposta per la copa Montsant, fabricada per la reconeguda casa austríaca Riedel, i en va lliurar una als assistents. Antoni Salas és enòleg i va dirigir la sessió. Després d’una introducció general a les característiques del tast (visuals, olfactives i gustatives), va passar a comentar cadascun dels vins destacant-ne les singularitats.

Tres vins blancs joves:

Diferents representants relacionats amb el vi van mostrar les particularitats de l’enologia

Quatre vins negres, un jove i tres criances:

- Mets 2009

Celler Els Guiamets

- Sarroges 2008

Sarroges

- Pascona Fresia 2009

Pascona

- Batec 5 2006

Celler Cubells i Cubells

- Octubre 2009

Cingles Blaus

- Mas de l’Abundància 2007

Mas de l’Abundància

- Heretat Navàs 2006

Heretat Navàs

Els assistents van poder degustar el vi proporcionat per la DO Montsant.

FULLS dels ENGINYERS

dia a dia

ÀMBIT TERRITORIAL 14 d’octubre Acte de lliurament del Premi creativitat per a joves 2010. Finalista de l’ePS-udG

del 19 Al 28 d’octubre curs sobre projectes d’instal·lacions de sanejament i drenatge urbà

Demarcació de Girona El projecte final de carrera Desenvolupament d’una metodologia de simulació mitjançant programari CFD per a l’optimització d’agitadors, realitzat per Francesc Garrido i dirigit pel Departament d’Enginyeria Mecànica de Fluids de l’EPS, va rebre el Premi de mans del president de la Demarcació de Girona del Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya, Jaume Masgrau, el passat 14 d’octubre, en el marc de la inauguració del curs acadèmic 2010-2011 de l’EPS. L’acte va comptar amb la conferència del degà del Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya, Joan Vallvé, que duia per títol: Per què estudiar enginyeria avui?.

Demarcació de Girona En el curs sobre elaboració de projectes d’instal·lacions de sanejament i drenatge urbà, de 16 hores, Iñaki Zudaire, enginyer industrial col·legiat, va plantejar les necessitats de tractament de les aigües residuals i pluvials en entorns urbans i va dissenyar les instal·lacions necessàries.

20 d’octubre la nova situació de la lPcA

13 de NoveMbre eldissabteNGiNYer al Montseny

11 de NoveMbre les zones classiﬁcades Atex itc-bt 29 Demarcació de Girona Gran èxit de participació a la xerrada informativa sobre les zones classificades ATEX ITC-BT29 que va tenir lloc a la seu de la demarcació amb els tècnics de TÜV Rheinland.

Jornada de festivitat, tradició i cultura a la Demarcació de Girona Demarcació de Girona El dia 20 d’octubre es va impartir el curs sobre la situació actual de la nova Llei de prevenció i control ambiental (LPCA), amb l’enginyer industrial col·legiat Albert Puig, que va donar les directrius per poder redactar un projecte segons aquesta nova Llei (LPCA), així com analitzar les diferències que hi ha amb l’actual LIIAA.

NOVEMBRE/DESEMBRE 2010

Demarcació de Girona Una nova edició d’eldissabtENGINYER va portar a enginyers i familiars a descobrir el món dels bolets i a conèixer la vida l’edat mitjana a través de la història i les llegendes del patrimoni cultural i natural del Montseny.

28 d’octubre relleu a la presidència Demarcació de Lleida El passat 28 d’octubre, d’acord amb el que s’estableix als Estatuts del COEIC, es va produir el relleu en la Junta Directiva de la Demarcació de Lleida. Després de vint anys, Josep Giné Badia deixa la presidència que a partir d’ara anirà a càrrec de Joaquim Llop i Ribalta. També s’incorpora com a vocal Sebastià Espinet Fernández. Acord AMb l’AjuNtAMeNt de SAbAdell Delegació del Vallès La Delegació del Vallès del COEIC va signar un acord de col·laboració amb l’Ajuntament de Sabadell en concepte de suport a la programació dels concerts de l’Orquestra Simfònica del Vallès i dels espectacles que tinguin lloc als teatres La Faràndula i Principal. El COEIC es compromet a aportar anualment 4.000 euros a l’Ajuntament per donar suport a la programació dels concerts de les dues ubicacions. A més, farà difusió dels espectacles per promoure-hi l’assistència. L’aportació econòmica se suma a les col·laboracions anteriors en l’àmbit del suport a la programació de música i d’altres,

com a membres de la Junta de Govern de l’Organisme Autònom Municipal Museus Municipals de Sabadell, de la Taula de Patrimoni i de la Comissió del PEIPU. La Delegació del Vallès i l’Ajuntament ja havien unit esforços gràcies a un conveni signat l’any 2005 i que ara és substituït per aquest nou marc de col·laboració. La vigència d’aquest conveni serà de tres anys. Al cap de l’any d’entrada en vigor, el present conveni es podrà revisar sempre que ho sol·liciti una de les parts.

La Delegació del Vallès donarà suport als teatres La Faràndula i Principal de Sabadell

el regidor de cultura, lluís Monge, i el president de la delegació vallesana de l’entitat col·legial, Francesc Figueras, en el moment de la signatura.

FULLS dels ENGINYERS

articles

La reforma financera: Basilea III + l’ADN de la banca cooperativa? Joan Cavallé / Director general de Caixa d’Enginyers i vicepresident 2n de la Unió Nacional de Cooperatives de Crèdit (UNACC)

s compleixen tres anys des de la implosió de la crisi subprime, que ha provocat una recessió en les economies dels països avançats inèdita els darrers vint anys i greus desequilibris econòmics i financers de caràcter global. A més, s’ha posat de manifest la necessitat de canviar els paradigmes sobre els quals s’ha assentat una part substancial de l’activitat financera els últims vint-i-cinc anys, que ha requerit que els països desenvolupats donessin suport públic articulat en diferents tipus d’actuacions i per imports equivalents al 50/75% del PIB dels països avançats. El Comitè de Basilea ha desenvolupat un nou acord de capitals, el conegut Basilea III, que incorpora per al sistema financer el reforçament dels recursos de capital, nous mecanismes de control i supervisió, i també noves mesures de transparència i governança que, de ben segur, incidiran positivament en l’estabilització del sistema financer internacional. Un sistema financer eficient és aquell que alinea els interessos de tots els actors que hi intervenen per evitar l’aparició de conflictes d’interessos, que aposta per la banca de relació i pel llarg termini –és a dir, per l’estabilitat i per la sostenibilitat en el temps– i el compromís últim del qual se centra en el progrés social i econòmic, des de l’arrelament al territori, la vocació de servei a les persones i empreses, i amb sòlids principis de responsabilitat social. Tots aquests elements estan continguts en l’ADN del model financer cooperatiu. Hi ha dades ben eloqüents sobre l’important paper que juga el model de banca cooperativa a Europa. D’un total de set mil bancs que operen a Europa, més de quatre mil adopten el model cooperatiu. La banca cooperativa finança ni més ni menys que un terç de les petites i mitjanes empreses (pimes) que funcionen en territori europeu. Però hi haurà prou amb les mesures que es defineixen a Basilea III per evitar crisis ulteriors? El nostre diagnòstic conclou que abordar la reforma del sistema financer exclusivament amb mesures tècniques és necessari, però probablement sigui insuficient. L’èxit del

NOVEMBRE/DESEMBRE 2010

procés implica que el sistema financer adopti gens cooperatius. Què defineix l’ADN de la banca cooperativa? • El fet que els socis actuen com a propietaris i destinataris principals del finançament evita conflictes d’interessos comuns en altres àmbits. • Les cooperatives són entitats molt arrelades en l’economia que les sustenta, és a dir, al territori, al sector econòmic o professional que n’és l’origen. • En el desenvolupament de les seves activitats també hi ha l’obtenció de beneficis, però aquesta variable no és l’única rellevant, atès que el valor que aporta als socis rau també en el servei que els ofereix. • Els principis de responsabilitat social estan garantits no solament per la seva estructura jurídica i pel fet de formar part de l’economia social, sinó també perquè dedica a obra social un mínim del 10% dels beneficis. • L’estructura de capital mostra una elevada estabilitat, basada en el fort pes de les reserves davant del capital. Això redueix el cost de capital respecte a altres tipus d’entitats. En definitiva, l’ADN situa la banca cooperativa en bona disposició per resoldre els reptes de sortida de la crisi econòmica i de Basilea III, i cal veure com ha estat la seva actuació des de l’esclat subprime per buscar solucions financeres globals: les cooperatives constitueixen un element d’estabilitat imprescindible.

“Un sistema financer eficient és aquell que alinea els interessos de tots els actors que hi intervenen per evitar conflictes”

Fes realitat els somnis

de la gent emprenedora

El Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya i l’Associació Catalana d’Enginyers de Telecomunicació, recollint la iniciativa de l’Institut Català de Finances, estan promovent la constitució d’un fons inversor en empreses tecnològiques i innovadores. L’objectiu d’aquest fons és la presa de participacions en el capital d’empreses innovadores, en fases inicials, promogudes per professionals de l’enginyeria.

El fons comptarà amb la col·laboració d’IFEM (societat del grup ICF, gestora dels fons del programa Jeremie a Catalunya) i el Banc Sabadell, i es preveu la incorporació de capital d’altres inversors. Si estàs interessat a presentar projectes o a invertir en el fons, posa’t en contacte amb ENGINOVA: enginova@eic.cat o 93 310 37 90.

articles

Gestió de la carrera professional en temps difícils ServeiS ocuPAcioNAlS Actualment molts enginyers i enginyeres s’adrecen als Serveis Ocupacionals preguntant pel millor sector on anar a buscar feina: la realitat és que avui dia no podem dir que hi hagi un sector emergent que ofereixi més oportunitats, sinó que aquestes van sortint aquí i allà de manera discrecional tant en l’àmbit de territori com de sector.

ls mitjans de comunicació solen informar d’alguns sectors com ara les energies renovables o les TIC. Però més que de sectors és millor parlar de necessitats funcionals, que són bastant generals en totes les empreses que cerquen professionals. Funcions que puguin aportar resultats a les organitzacions a curt termini, com ara les comercials, que són les més demanades, especialment per obrir nous mercats a l’exterior. Moltes empreses que no s’havien plantejat la internacionalització ho han hagut de fer, ja que actualment la demanda està fora de les nostres fronteres. Per aquest motiu, totes les funcions vinculades a la internacionalització i l’obertura de nous mercats ofereixen un bon nínxol d’oportunitats professionals. Les poques oportunitats que surten reben una gran quantitat de candidatures. Només aquelles que ofereixin un avantatge competitiu clar seran les que tinguin probabilitats. Aquest avantatge es pot posar de manifest de dues maneres: adaptant el millor possible la nostra candidatura al que demana l’empresa i sabent diferenciar-nos de la resta de candidats. La diferenciació pot venir tant per l’experiència professional com per la formació, i avui dia també comença a jugar un paper important el concepte de la marca personal. Les diferents xarxes socials i professionals a Internet són una excel·lent plataforma per fer contactes, però també de projecció professional. Aquests nous entorns són una alternativa molt interessant per explorar nous continguts que donin als professionals més valor afegit i diferencial. Mai com ara el valor del networking ha estat

NOVEMBRE/DESEMBRE 2010

Josep Mouriño Estébanez / Cap dels Serveis Ocupacionals dels EIC

tan determinant. Aconseguir una bona xarxa de contactes porta de tres a quatre anys, ja sigui pels mètodes tradicionals o amb les noves plataformes virtuals. Però més important que la seva creació és el seu manteniment, i aquest últim aspecte no sempre és tractat com es mereix; caldria aprofitar les èpoques de benestar personal i professional per cultivar-la i fer que aquesta sigui efectiva en els moments necessaris. Avui dia, l’únic mètode que realment funciona per accedir a les oportunitats del mercat de treball és la pròpia xarxa de contactes. Els diferents canals on surten publicades ofertes de treball, ja siguin en obert o privats, estan molt saturats, i si bé s’han de seguir per no descuidar cap oportunitat, cal adoptar un enfocament més proactiu de treball personal de recerca que ens oferirà millors resultats. I per a tots aquells enginyers i enginyeres més joves que encara no tenen una xarxa professional pròpia, no hi ha millor lloc que l’Associació i el Col·legi d’Enginyers per començar a crear-la, tot participant en aquelles comissions que siguin d’interès i assistint a conferències, tallers o cursos de formació contínua a les diferents demarcacions, on coneixeran bons professionals amb els mateixos interessos i inquietuds que, de ben segur, també els voldran conèixer. Tal com diu el llibre La buena suerte de Fernando Trias de Bes i Àlex Rovira: “Només triomfa en el món qui s’aixeca i cerca les circumstàncies, i les crea si no les troba”.

“Avui dia, l’únic mètode que realment funciona per accedir a les oportunitats del mercat de treball és la pròpia xarxa de contactes”

oFertA de trebAll Important multinacional líder de productes d’il·luminació en l’àmbit mundial en plena fase d’expansió necessita incorporar responsable de Logística. En dependència del director industrial es responsabilitzarà de la coordinació de tots els centres de treball per garantir el servei al client, la definició i el manteniment de models, i els fluxos i processos logístics a la companyia. Per a més informació, consulta la referència R30282-100076 de la Borsa de Treball dels EIC a www.eic.cat.

Un projecte engrescador per crear vocació Cristina Reche / Periodista del COEIC

omençar un projecte il·lusiona i aquest que ha vist la llum recentment ens agrada, i molt. Parlem del Club Bombeta, del qual segur que has sentit parlar en els Fulls del Enginyers. En el número anterior de la revista hi anaven encartats els Minifulls, una publicació adreçada als més petits de la casa, i que rebran trimestralment tots aquells nens que s’inscriguin al Club. Amb la teva ajuda podran aprendre i experimentar totes les propostes que els plantegem. El Club Bombeta és un projecte engrescador, un repte que volem veure créixer i en el qual volem que hi participis; volem que ens ajudis a crear vocació d’enginyer. Creiem que la feina d’enginyers està molt present en el nostre dia a dia i, en canvi, els nens la desconeixen. Ells saben el que fa un metge i un arquitecte,

però no el que fa un enginyer. I creiem que en aquest Club podem ajudar a fer-ne difusió i a crear vocació. Hem volgut crear un personatge entranyable, un superheroi resolutiu, eficient i que aporta un valor afegit a la seva feina. Es podria comparar la seva feina amb la d’un enginyer. Ell és una bombeta, i vam pensar que fos aquest invent d’en Thomas Edison perquè la bombeta s’associa a tenir una bona idea. Al llarg d’aquests dies hem rebut nombroses consultes de mares i pares que hi estan interessats i ja disposem de setze socis!!! Esperem que t’engresquis tant com nosaltres en aquest projecte. Volem escoltar tot el que ens vulguis aportar! T’esperem al club dels petits enginyers. Si ens vols seguir ho pots fer a través del nostre blog http://clubbombeta.eic.cat.

articles

Fons Enginyers “Fes realitat els somnis de la gent emprenedora” José María Román / Director d’Enginova

es de fa una mica més d’un any i després de conèixer la disponibilitat per part de l’Institut Català de Finances (ICF) de fons públics destinats a la inversió de manera conjunta amb iniciatives privades amb experiència en el suport a l’emprenedoria, el COEIC ha estat treballant en el projecte de constitució del Fons Enginyers. Finalment, el passat 14 de juliol, el Consell d’Administració de l’IFEM (societat del grup ICF gestora dels fons del programa europeu JEREMIE a Catalunya) va aprovar la seva inversió de 1.996 milions d’euros en aquest projecte. Aquest nou vehicle inversor, amb uns recursos previstos mínims de 4 milions d’euros a aplicar durant quatre anys, ha estat promogut i liderat pel COEIC amb la col·laboració de l’ACET (Associació Catalana d’Enginyers de Telecomunicació), amb aportacions de 175.000 euros cada un d’ells, i compta també en el consorci d’inversors privats amb el Banc Sabadell com a soci financer de referència amb una aportació compromesa d’1 milió d’euros i amb La Mútua dels Enginyers amb un import de 100.000 euros. També està prevista la incorporació de capital per part d’altres inversors, ja siguin de caràcter institucional, empreses vinculades o relacionades amb les entitats professionals promotores, o bé directament dels associats i/o col·legiats d’aquestes entitats.

NOVEMBRE/DESEMBRE 2010

Com a entitat gestora s’ha escollit la societat Alta Partners després d’un rigorós procés de selecció al qual van concórrer finalment quatre entitats de reconegut prestigi i experiència i que, atès el caràcter institucional dels promotors, comptaven amb enginyers industrials i de telecomunicació entre els seus òrgans de direcció i gestió. L’objectiu d’aquest Fons és la presa de participació en el capital d’empreses innovadores de base tecnològica en fases inicials o en les primeres etapes de desenvolupament promogudes per professionals de l’enginyeria, amb actius productius o seu social a Catalunya i que pertanyen als àmbits de l’energia, el medi ambient, les tecnologies de la informació i la comunicació, la mecatrònica, l’electrònica, les tecnologies medicosanitàries i sectors afins. L’import que invertirà el Fons Enginyers en cada projecte se situarà entre els cent mil i els cinc-cents mil euros, amb la possibilitat de coinversió, compartint riscos i augmentant, per tant, el seu potencial de diversificació. Aquesta iniciativa, pionera a l’entorn de les associacions professionals, forma part de les activitats de foment i suport de les iniciatives emprenedores que s’engloben dins del programa d’actuació del servei Enginova, posat en marxa fa aproximadament dos anys pel Col·legi i a través del qual es canalitzaran tant els projectes emprenedors com les manifestacions d’interès en la participació com a inversors en el Fons.

“L’objectiu d’aquest Fons és la presa de participació en el capital d’empreses innovadores de base tecnològica”

Certificat d’actuació professional: Balanç d’un mes de vigència M. Isabel Castillejo Garnés / Associada/col·legiada núm. 5.887 / Directora de l’Àrea Professional del COEIC

esprés d’un mes de la posada en marxa del servei de Certificació d’Actuació Professional, correspon fer un balanç i analitzar dades, percentatges, taules comparatives, etc. A més de les dades numèriques és molt important analitzar les sensacions: la resposta i l’acceptació d’aquest nou servei per part dels enginyers col·legiats, usuaris o receptors, així com per part d’altres professionals tècnics, de les administracions, d’altres col·legis de l’Estat… És important escoltar, analitzar, treure conclusions i anar reconduint les nostres actuacions. Els números A partir de l’1 d’octubre, data d’entrada en vigor del Reial decret 1000/2010 dels visats obligatoris, el Servei de Visat ha passat a denominar-se Servei de Control Col·legial, que inclou el visat “tradicional”, amb seixanta anys d’antiguitat, i el nou certificat d’actuació professional, el CAP. Els visats “tradicionals” són obligatoris per als treballs recollits en el Reial decret i voluntaris quan els sol·liciti expressament el client de l’enginyer. A més, els treballs que són continuació d’altres ja iniciats i visats amb anterioritat a l’entrada en vigor del Reial decret, també cal visar-los, encara que en aquest cas no cal que portin l’autorització expressa del client. Amb aquests aclariments previs, donem xifres De l’1 al 31 d’octubre s’han formalitzat un total de 2.045 serveis de control col·legial, sumant totes les demarcacions del Col·legi (Barcelona, Catalunya Central, Girona, Lleida i Tarragona) i la Delegació del Vallès. Un 55% són visats continuació d’expedients iniciats, i de l’altre 45%, un 19% són visats i un 26% són CAP. Cal constatar que el mes d’octubre de l’any 2009

es van fer 3.770 visats; el mes d’octubre de l’any 2008, 4.527; i el mateix mes de l’any 2007, 5.854. Aquestes dades demostren que aquest any 2010 s’han fet un 46% menys de visats que l’any passat, l’any 2009 es van fer un 17% menys que l’any 2008, i l’any 2008 un 23% menys que l’any 2007. Les sensacions Què hem captat les persones que integrem l’Àrea Professional durant aquest primer mes de vida del CAP? Desconcert, incertesa, inseguretat i molts, molts interrogants. Un sistema com el del visat obligatori que ha estat funcionant durant seixanta anys i ben acceptat pels professionals, pels seus clients i per les administracions receptores dels seus projectes, desapareix i dóna pas a moltes preguntes: I ara, hi haurà més intrusisme? L’Administració em demanarà el títol cada vegada? Com garanteixo al meu client que sóc professional col·legiat i competent, i que el meu col·legi i la meva assegurança responen per mi? Calia canviar un sistema que funcionava i que crea desconcert en aquest moment de crisi econòmica?

“Un cop superades les incerteses amb informacions clares i puntuals, podem fer una lectura positiva si observem que els enginyers hem apostat pel CAP”

El balanç Analitzant els números, el balanç podria ser negatiu (un 45% de registres menys que l’any passat!). Però un cop superades les incerteses amb informacions clares i puntuals, podem fer una lectura positiva si observem que els enginyers hem apostat pel CAP (un 26% dels registres totals són CAP) perquè volem oferir garanties a la societat, garanties de professionalitat, de prestigi, i volem oferir feina ben feta, avalada pel Certificat d’Actuació Professional, signat pel nostre Col·legi, una institució amb prestigi reconegut per l’Administració i la societat.

FULLS dels ENGINYERS

8,9,10Març2011

Som el teu punt de connexió Busques feina? Vols donar a conèixer la teva empresa? Vine al Fòrum 2011 i deixa que nosaltres t’ajudem!

Per a més informació entra a www.forumetseib.upc.edu forum.etseib@upc.edu

El Sistema Integrat de Qualitat i Medi Ambient dels EIC. Oficina sense papers Anna Secanell / Cap de Qualitat i secretària tècnica de la Delegació del Vallès

es de l’organització, sempre hem mantingut una clara voluntat d’oferir serveis de qualitat als enginyers i tot el seu entorn. Per aquest motiu ens vam certificar segons la norma ISO 9001:2000 de qualitat l’any 2000. Uns anys més tard vam iniciar el camí cap a l’excel·lència i l’any 2003 vam ser una de les empreses guanyadores del Premi a la Qualitat (basat en el Model EFQM) atorgat per la Generalitat de Catalunya. En els últims anys també hem treballat per ser més respectuosos amb el medi ambient adoptant criteris de reducció, reutilització i reciclatge en la nostra activitat diària. Amb tot això, actualment disposem d’un sistema de gestió integrat de qualitat (segons ISO 9001:2008) i medi ambient (segons ISO 14001:2004).

fan més efectius i, per tant, un canvi en la cultura organitzativa. Actualment s’està treballant en la digitalització dels papers. AteNciÓ A l’eNGiNYer@ Un dels aspectes que s’ha potenciat en els últims temps és l’atenció al col·lectiu. Per això, s’ha millorat l’espai al web (Portal / Qui som / Atenció a l’enginyer) i l’atenció telefònica. Paral·lelament, també s’ha millorat el tractament de totes les opinions, queixes i suggeriments que ens arriben diàriament.

“Un dels aspectes que s’ha potenciat en els últims temps és l’atenció al col·lectiu”

Cada departament registra, en un arxiu únic, totes les aportacions rebudes. S’han definit millor els canals de resposta i s’han establert uns terminis màxims per respondre segons el tipus d’aportació.

oFiciNA SeNSe PAPerS Amb la intenció de no fer només allò que marquen les normes, hem anat més enllà i ens hem convertit, de manera gradual, en una oficina “sense papers”. Aquest procés el vam iniciar l’any 2009, amb diferents línies d’actuació: reducció d’impressores, reducció del mobiliari d’oficina i incorporació de noves eines que permetin treballar en grup i fer reunions en un entorn web (sense papers). També vam implantar un sistema de gestió documental que elimina els arxius “propietat” d’una persona concreta per passar a treballar en un arxiu d’organització únic. Totes aquestes actuacions, i d’altres, han suposat una revisió i optimització dels processos que els

reSultAtS del ProcÉS d’iMPlANtAciÓ de l’oFiciNA SeNSe PAPerS 30 propostes de reducció de paper: 58.000 € i 70.000 fulls/any estalviats Reducció del 71% del mobiliari d’oficina: armaris, bucs i elements auxiliars Reducció del 23% d’impressores Reducció del 42% de tòners

dAdeS de leS APortAcioNS recollideS Al Servei d’AteNciÓ A l’eNGiNYer@ 2010 (de gener a 25/10/2010): 315 aportacions recollides (181 felicitacions, 13 incidències, 77 queixes i 44 suggeriments) i 263 tancades. 2009: 385 aportacions recollides (129 queixes, 49 suggeriments i 207 felicitacions).

FULLS dels ENGINYERS

articles

El programa INSPIRE3: la promoció del talent i l’emprenedoria en enginyeria l’eScolA

Eulàlia Griful / Directora de l’ETSEIAT David González / Sotsdirector de Promoció i Extensió Universitària de l’ETSEIAT (UPC)

n bon complement al sistema formatiu de les escoles d’Enginyeria, que sempre ha garantit una sòlida formació teoricopràctica, és tot allò que contribueixi a promoure l’estímul d’una de les qualitats que ha de ser característica bàsica per a qualsevol enginyer/era: el talent i l’emprenedoria. Per promoure aquestes habilitats, l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeries Industrial i Aeronàutica de Terrassa (ETSEIAT) ha posat en funcionament el programa INSPIRE3. El programa INSPIRE3 és una INiciativa adreçada a l’eStudiantat per a la realització de Projectes Innovadors Reals, la qual cosa constitueix una nova experiència educativa en Enginyeria, consistent en el desenvolupament per part de grups d’estudiants de projectes d’enginyeria reals i de contingut transversal en els quals l’estudiantat té l’oportunitat d’aplicar els coneixements i habilitats adquirits i desenvolupar-ne de nous, com ara: la creativitat, la intuïció, el pensament crític, les capacitats de comunicació i d’aptituds de lideratge, de gestió de projectes i de negociació. És important assenyalar que les propostes sorgeixen de l’estudiantat, que en són els veritables protagonistes i els responsables de liderar els projectes. El personal acadèmic juga únicament el rol de facilitador, conseller i supervisor. Aquest programa extracurricular complementa el treball de desenvolupament d’aptituds i competències ja previst en assignatures dels plans d’estudi. En l’actualitat hi participen 120 estudiants en nou grups de treball. En els pocs anys que porta aquesta experiència, ja són força els premis aconseguits en competicions i congressos organitzats en l’àmbit nacional i internacional (*). La majoria d’aquestes iniciatives són possibles gràcies al suport de patrocinadors externs a la universitat. Els projectes en desenvolupament són: • Equip UPC ecoRacing: aquest equip ha dissenyat i construït el primer vehicle de competició híbrid de l’Estat. Es tracta d’un monoplaça per participar en la Formula Student. • JET (Joves Enginyers de Terrassa): amb l’estructura d’una empresa júnior, són els organitzadors del Concurs

NOVEMBRE/DESEMBRE 2010

de Robòtica JET (CRJET). També organitzen cursos introductoris de robòtica. CRJET10 http://www.youtube. com/watch?v=Vav2nFLhhjY • ESTIEM: secció local de l’organització European Students of Industrial Engineering and Management. • Equip Trencalòs: equip dedicat al disseny i la construcció d’aeromodels d’altes prestacions. Actualment treballa en tres projectes: l’ACC2011 d’aeromodels de càrrega, el Trencalòs UAV i el Solar Endeavour, un aeromodel de propulsió solar. • Equip WeCANSAT: desenvolupament de satèl·lits tipus CANSAT. • Equip ELDAR: desenvolupament de vehicle aeri quadrirotor (www.eldar.all-up.com). • TGS (Terrassa Ground Station): estació de seguiment de satèl·lits universitaris. • TRT (Terrassa Rocket Team): equip de modelisme espacial i coeteria (www.euroavia-terrassa.eu). • NESLAB (Near Space Laboratory): globus aerostàtic estratosfèric per a l’experimentació en condicions quasiespacials (www.neslabproject.com).

l’equip uPc ecoracing de l’etSeiAt en la competició Formula Student al circuit de Silverstone (Anglaterra).

*Entre d’altres: guanyadors del concurs All you can fly, edició del 2010, en la categoria de coets i tercers en la categoria CANSAT; guanyadors en la categoria CANSAT en l’edició del 2008; vuitens en l’AirCargo Challenge del 2009; vuitens en la Formula Student (Silverstone, Anglaterra), en la categoria 1A (vehicles de propulsió alternativa); segons en la Formula Electric and Hybrid Italy (ATA-EHI), i guanyadors de la prova Fuel Economy.

Albert Illera, Guanyador de la beca Altran Engineering Academy 2010 L’escola

Carles Pérez / Periodista del COEIC

casos reals de mecànica de fluids aplicada a F1, i més concretament en els estudis aerodinàmics, és tota una oportunitat. Si bé cal dir que és a l’aerodinàmica externa del monoplaça on es concentren la majoria dels aerodinamicistes per tal de millorar el rendiment del monoplaça. De fet, poder participar algun dia en el disseny extern no deixa de ser un dels meus objectius, i participar tant en els estudis computacionals com en el túnel de vent o la pista. Des de quan tens aquesta inquietud per pertànyer a un equip de l’elit? L’interès per ser enginyer de Fórmula 1 em ve de lluny. De fet, és difícil recordar quan va començar realment aquest interès. Mai m’ha interessat ser pilot, però recordo que en els últims anys de primària ja tenia interès per la Fórmula 1 en el seu vessant tècnic. Tinc constància que l’any 2000 ja seguia molt de prop la F1, ja que comprava una revista especialitzada en aquest tipus de competició. Encara conservo les antigues edicions i en continuo comprant de noves.

“Sóc conscient que per arribar a ser un enginyer experimentat en F1 es necessiten molts i molts anys, i tot just acabo de començar ”

Com et sents després dels primers mesos treballant per a l’equip Renault F1? La veritat és que l’ambient a l’equip és molt bo i hi ha molta feina per fer. Saber que estàs fent realitat el somni de la teva vida és una sensació indescriptible. Vas guanyar el concurs amb un disseny de l’aleró posterior per guanyar velocitat, però ara estàs centrat en el propulsor del Renault. En quin projecte estàs treballant actualment? Estic treballant a la Unitat de Càlcul de Fluids de l’oficina tècnica de la fàbrica que Renault F1 Team té a Viry-Châtillon, a vint quilòmetres de París. La meva tasca és realitzar estudis relacionats amb l’aerodinàmica interna del motor. Què és el que estàs aprenent d’un món tan competitiu com la F1 i en el qual compta tant l’aerodinàmica? Aconseguir coneixement pràctic sobre l’anàlisi de

Et veus d’aquí a uns anys com un dels enginyers de referència en un gran equip com Renault, McLaren, Williams o Ferrari? Per on passa el teu futur? Òbviament a mi m’agradaria arribar a ser-ho, però ara mateix no tinc al cap un objectiu com aquest. Ara tot passa per donar el millor de mi mateix dia a dia. Sóc conscient que per arribar a ser un enginyer experimentat en F1 es necessiten molts i molts anys, i jo tot just ara acabo de començar. El temps dirà. Sempre has anat un any per davant dels teus companys de promoció. Quin és el secret per triomfar en la carrera acadèmica? Sóc un any més petit que els meus companys de promoció a causa d’una adaptació curricular que em va permetre fer els dos anys de batxillerat en un únic curs. Realment tot és qüestió de ser constant, treballar dur i, al mateix temps, poder tenir altres activitats per tal de no estar sempre centrat totalment en els mateixos temes. Si no fes això ja m’hauria tornat boig fa temps.

FULLS dels ENGINYERS

volem +

VIU L’ASSOCIACIÓ COM PARLAR EN PÚBLIC 2, 9 i 16 de novembre Atès que en la primera edició no es va poder donar cabuda a totes les places sol·licitades, durant el mes de novembre es va fer la segona edició. El curs anava adreçat a totes les persones que volien millorar la seva comunicació oral. Es van explicar les tècniques per parlar amb més seguretat i confiança que ajuden a ser més professionals a la feina i més convincents en les relacions socials.

FOTOGRAFIA AMB PICASA 4, 11 i 18 de novembre Els assistents a aquest curs van aprendre a organitzar i editar les seves fotos amb el programa gratuït Picasa. També es va ensenyar a crear àlbums commemoratius de viatges, aniversaris, comunions, etc., amb els quals es pot sorprendre amics i familiars, i a compartir els àlbums on-line amb qui es vulgui.

NOVEMBRE/DESEMBRE 2010

BON APPÉTIT! 11 de novembre Curs per aprendre a preparar els millors plats d’una de les gastronomies més universals que hi ha: la italiana. Antipasti, pasta, carn, peix, verdures, pizzes, dolços, etc. La cuina italiana es caracteritza per ser ràpida, fàcil i actual, i agrada tant a grans com a petits.

TERTÚLIES CIENTIFICOTÈCNIQUES 17 de novembre Se celebren el tercer dimecres de cada mes i volen promoure la discussió, les reflexions i els comentaris relatius a qualsevol tema que es refereixi a l’enginyeria industrial, tant des del punt de vista tecnològic com científic. En aquest cas es va tractar la mecànica quàntica.

FULLS dels ENGINYERS

volem +

EL MICROOH!NES Cambridge descobreix com fer evolucionar els fàrmacs antivírics Científics de la Universitat de Cambridge (Regne Unit) asseguren haver descobert el funcionament del sistema immunològic davant dels virus, cosa que permetrà elaborar una nova classe de fàrmacs per a malalties com el refredat. El descobriment és un mecanisme desconegut fins ara amb què el cos humà combat infeccions i que obre la porta a noves teràpies contra mals com el catarro comú, la gastroenteritis i la malaltia del vòmit a l’hivern, coneguda també com a grip intestinal, encara que no sigui una grip. La investigació realitzada al Laboratori de Biologia Molecular de la Universitat de Cambridge ha demostrat que els anticossos humans poden continuar combatent els virus un cop han entrat a les cèl·lules i les han infectades. El descobriment tira per terra el fonament científic ortodox que els anticossos només són eficaços quan actuen en el corrent sanguini i no poden atacar els virus un cop han aconseguit entrar a les cèl·lules de l’individu infectat. Els virus són els principals assassins de la humanitat, responsables cada any del doble de morts que el càncer, i a més són difícils de combatre. El gran pas endavant és que, sabent que les cèl·lules no són “terreny prohibit” per als anticossos, es podran elaborar nous fàrmacs amb una concepció radicalment diferent que transformarà la teràpia contra les infeccions víriques.

ENTRETENIMENTS Endevinalla (Núm. 206) En Pep té a casa un rellotge de paret que toca la campana de la manera següent: a l’hora exacta, tantes campanades com el nombre de l’hora (exemple: a les 4 dóna quatre campanades), i als 15, 30 i 45 minuts dóna una campanada. Un dia que en Pep torna a casa, en entrar sent una campada, passada una estona en sent una altra, una estona més tard una altra, i així des que va entrar; sent vuit vegades una campanada. Quina hora era quan va entrar?

WWWEBS REGLAMENTS CEPE/ONU PER A HOMOLOGACIÓ DE VEHICLES WWW.UNECE.ORG/TRANS/MAIN/WP29/WP29REGS.HTML El World Forum for Harmonization of Vehicle Regulations és un grup de treball de la United Nation Economic Comission for Europe (UNECE). Aquest World Forum es basa en l’Acord del 1958, el qual constitueix un marc jurídic en què els països participants acorden el conjunt comú dels reglaments per a l’homologació de vehicles i components.

PATRIMONI CULTURAL DE CATALUNYA WWW.PATRIMONI.GENCAT.CAT El Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació, amb aquesta pàgina web, té l’objectiu de facilitar la divulgació i la preservació del patrimoni cultural català. Patrimoni.gencat.cat aprofita les noves eines digitals per oferir-nos, entre altres coses, visitar de manera virtual els principals museus i monuments de Catalunya, o informació sobre possibles escapades i rutes per al cap de setmana.

NOVEMBRE/DESEMBRE 2010

LA TEMPTACIÓ

Carles Pérez / Periodista del COEIC

EL NOU CAPRICI DE MINI Cosmopolita, àgil, urbana i sobretot... ecològica. Així es defineix la primera moto que llança MINI al mercat: la MINI Scooter E Concept. La nova “joguina” de la casa britànica està clarament relacionada amb l’estètica del seu germà gran, el cotxe. Hi ha encara molts dubtes per resoldre sobre com acabarà sent l’escúter que, ara per ara, només és un prototip. Del que podem estar segurs és que el motor estarà integrat a la roda del darrere, que porta una bateria d’ions de liti, i que compta amb una frenada regenerativa. Per tal de recarregar el motor elèctric, la Scooter E té un cable de cinc metres per endollar les dues rodes a una xarxa elèctrica. En el Saló de

París del passat mes d’octubre ja es van mostrar més detalls com, per exemple, que al carenat de la moto s’hi podran posar telèfons com l’iPhone que portin integrat el GPS per poder seguir-lo mentre condueixis la moto. Però el que va quedar clar és que és més que probable que la Scooter E Concept arribarà a les línies de producció i podrà ser comercialitzada a mitjà o llarg termini. Els encarregats de fer-ho serien els responsables de BMW Motorrad, amb una llarga tradició en el món de les dues rodes.

On: www.mini.com Prototip presentat al Saló de París 2010

FULLS dels ENGINYERS

volem +

NOVES TECNOLOGIES ARRIBA EL NOU SMARTPHONE AMB PLATAFORMA ANDROID LG llança l’smartphone LG Optimus One amb l’última versió de la plataforma Android 2.2 (Froyo) capaç de realitzar entre dues i tres vegades més ràpid les recerques a Internet, la càrrega de pàgines web, aplicacions pop-up i multitasques. També està optimitzat perquè els usuaris es connectin als serveis de Google Mobile. Inclou una càmera amb detector de cares i somriures, una pantalla de 3,2” i una bateria d’alta capacitat. Per als professionals ofereix avantatges com la sincronització amb el calendari d’Outlook i connexió Wi-Fi. Entre les nombroses aplicacions que LG ha inclòs en el terminal, destaca el Pàrquing Friend amb el qual un mai oblidarà on ha aparcat el cotxe ja que, després d’activar l’aplicació, el mòbil memoritzarà el lloc exacte en el qual s’ha aparcat. L’LG Optimus One es troba ja disponible a través de l’operadora Movistar. La companyia ha anunciat que presentarà diversos models de telèfons intel·ligents i de tablets que inclouran des d’equips bàsics fins a models premium.

PÀGINES THE ARCHITECT OF MODERN CATALAN: Pompeu Fabra (1868-1948): Selected Writings

COMERCIO INTERNACIONAL: Guía básica: conocimientos imprescindibles para exportar e importar: experiencias y consejos de un experto en exportación (2a edició)

Autor: Joan Costa Carreras (editor) Edita: John Benjamins Publishing Company, Amsterdam, 2009 Codi topogràﬁc: 811 ARC Procedència: Donatiu

Autor: Joan Seró [et al.] Edita: Cámara de Comercio Internacional. Comité Español, Barcelona, 2004 Codi topogràﬁc: 339.5 COM Procedència: Donatiu

Sinopsi: Aquesta obra ofereix una selecció d’escrits de Pompeu Fabra en llengua anglesa juntament amb una presentació de la seva obra i pensament. El títol en anglès ja suggereix al lector la importància de la tasca de Fabra pel que fa a la codificació de la llengua catalana moderna. Es tracta també d’un llibre que, per primera vegada, presenta textos de Fabra traduïts a l’anglès i que, per tant, dóna accés al públic internacional (no només angloparlant) a un seguit de textos representatius de la seva obra.

NOVEMBRE/DESEMBRE 2010

Sinopsi: Aquesta guia recull en un únic volum una visió global de tot el procés comercial, des de la signatura del contracte de compravenda fins a les qüestions sobre el transport internacional, la distribució, l’agència i la franquícia, i afegeix un capítol totalment nou on es descriuen els avenços del comerç electrònic. Acompanya aquesta edició d’un capítol amb una perspectiva més pràctica i basada en l’experiència real del Sr. Joan Seró que ajuda a reforçar el valor d’aquesta obra amb una òptica més propera al lector.

OFERTES I SERVEIS EL COL·LEGI D’ENGINYERS INDUSTRIALS DE CATALUNYA I EL RACC SIGNEN UN ACORD DE COL·LABORACIÓ Amb l’objectiu d’ampliar el catàleg de serveis que ofereix als seus col·legiats, el Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya ha signat un acord que permetrà als membres del Col·legi gaudir de l’ampli ventall de serveis i productes exclusius d’alta qualitat que presta el Club, amb condicions avantatjoses. Aquest conveni consolida la relació del Col·legi amb el RACC, entitat amb la qual comparteix la cultura de l’excel·lència en el servei i l’interès comú pel sector de l’automoció i la mobilitat sostenible. Assistència mecànica i en viatge, assistència a la llar, assistència medicalitzada urgent, metge de guàrdia, venda de vehicles, agència de viatges, gestoria, assegurances, targeta de crèdit amb descomptes exclusius i el nou servei de telefonia mòbil amb geolocalització per a assistència i informació del trànsit.

Gràcies a aquest acord, els col·legiats que es facin socis del RACC no hauran de pagar quota d’entrada i obtindran un xec de 50 euros per a la contractació de productes del RACC.

Més informació: Montse Hita Tel. 933 192 566 A/e: mhita@eic.cat www.eic.cat

RACC AUTOMÒBIL CLUB El RACC és l’automòbil club més gran d’Espanya. Amb un milió de socis, realitza a l’any 1.309.617 serveis d’assistència mecànica, personal i medicalitzada urgent i compta amb una cartera d’assegurances de 903.248 pòlisses. Com a entitat al servei de la societat impulsa la mobilitat sostenible, la seguretat viària i el medi ambient, i promou l’esport del motor donant suport a l’esport base i organitzant tres proves puntuables en els mundials de F1, motociclisme i ral·lis.

FULLS dels ENGINYERS

volem +

OFERTES I SERVEIS SPORTEVO “Exercici físic personalitzat” Sportevo és un centre d’exercici físic individualitzat. Estudien el teu nivell de condició física actual, fent una prova mèdica (una bateria de tests físics per avaluar diferents capacitats), i et fan un qüestionari personal en el qual has d’explicar el teu historial referent a l’activitat física desenvolupada i les lesions i problemes físics que hagis pogut tenir fins al moment. A partir d’aquesta informació, dissenyen un programa totalment individualitzat, que serà dirigit per un dels seus tècnics, amb seguiment i adaptació dia a dia de manera personalitzada.

Passeig Olímpic, 5 Instal·lacions Parc del Migdia Pau Negre 08038 Barcelona sportevo@sportevo.net

- 10% de descompte sobre el preu de la tarifa. - Dues sessions gratuïtes.

www.sportevo.net

AG LAND 14 “Mobiliari d’oﬁcina” Fabricant de mobiliari d’oficina de direcció i alta direcció. - 30% de descompte en la compra de qualsevol dels productes, així com en les cadires de la marca Sitia.

Delegat comercial Sisco Sànchez Molina Tel.: 663 788 291 ssanchez@agland14.com Botiga d’exposició Tres Creus, 104, 2n 2a 08202 Sabadell

www.agland14.com

ROC BLANC HOTELS “Benvinguts al benestar” Informació i reserves: Tel.: 902 930 400 Fax: 902 930 404 reserves@rocblanchotels.com

www.rocblanchotels.com

Hotel Roc Blanc i Hotel Termes de Montbrió: - 20% de descompte (de diumenge a dijous, inclosos). - 10% de descompte (de divendres a dissabte). En els serveis següents: - Estades en règim d’habitació i esmorzar. - Programes de Salut i Bellesa (excepte serveis a la carta) als centres termals. - L’entrada Espai Lúdic Termal Aquatonic (Tarragona). - Programes hotel + forfet esquí Vallnord (Andorra). Aplicables sobre tarifa públic i les ofertes que hi hagi a la pàgina web. Imprescindible mencionar, en el moment de les reserves, el codi: BONUS FIDELITAT COL·LECTIU AC1354.

NOVEMBRE/DESEMBRE 2010

SERVICAIXA “Venda d’entrades” Ara ja pots comprar entrades amb favorables descomptes. El descompte serà variable segons l’espectacle. Pots realitzar la compra d’entrades a través de l’enllaç següent:

Procediment de compra:

www.servicaixa.com/nav/landings/ca/ofertas_colectivos/ ofertas_colectivos.html

descompte “CORPORATIU”.

- Clica sobre l’oferta que t’interessi més. - Una vegada hagis triat el dia i els seients, selecciona el - Introdueix la clau d’usuari: EIC. - Paga les entrades i recull-les en qualsevol terminal Servicaixa de “la Caixa” amb la mateixa targeta amb què has fet la compra.

RESTAURANT REÑÉ “Cuina de fusió” El Restaurant Reñé, situat a l’Eixample dreta de Barcelona, en un edifici modernista, és un dels restaurants més emblemàtics de la ciutat, que conserva encara les restes de la seva antiga pastisseria. Com a membre dels EIC pots gaudir d’un 10% de descompte. Consell de Cent, 362-364 08003 Barcelona Tel.: 934 882 771 rene@restaurantrene.com

www.restaurantrene.com

FRAMER SERVEIS TECNOLÒGICS “Venda i manteniment d’equips informàtics” - 25% de descompte en la mà d’obra de totes les actuacions corresponents a servei tècnic o manteniment informàtic. Desplaçament gratuït. - Preus especials en la compra d’equips informàtics, així com de recanvis i consumibles. - 25% de descompte en els imports corresponents a contractes de manteniment informàtic per a empreses adherides a l’AEIC/COEIC.

Tel.: 902 197 061 info@framer.es

www.framer.es

FULLS dels ENGINYERS

volem +

IMMOBLES Es lloga o es ven local de 200 m2 situat al carrer Bailén de Barcelona, prop de Travesera de Gràcia. Molt bon lloc comercial. Tel. 607 590 803 (Xavier Forcano Royo). Es lloga apartament seminou i equipat a Puigcerdà per a la temporada d’hivern: novembre-abril. Dues habitacions, pàrquing i traster. Tel. 934 390 664.

Pis en venda de 130 m2 a la Vila Olímpica. Saló menjador de 32 m2, quatre habitacions dobles una de les quals és suite, dos banys, cuina de 12 m2, aire condicionat, molt lluminós, totalment exterior, pàrquing. Jardí comunitari. Sol tot el dia. Preu: 630.000 €. Venc casa a Alp (la Cerdanya), de quatre vents, 100 m2, magnífi-

més altell al carrer Castillejos de Barcelona (entre Provença i Mallorca ). Planta baixa directa al carrer. Zona mercat Sagrada Família, situat enfront de dues residències de gent gran, apte per a negoci o botiga. Necessita reforma. Subministraments donats d’alta. Preu: 700 €/mes. Tel. 654 266 235 (tardes).

ques vistes, totalment moblada, sala d’estar i menjador amb lllar de foc. Dues habitacions dobles i una tercera per a quatre persones. Cuina, bany complet i un altre amb dutxa. Jardí privat de 400 m2, molt tranquil, amb pou per a reg automàtic. Calefacció amb comandament via telèfon i garatge privat de 50 m2. Preu: 360.000 €. Tel. 661 537 639.

Es lloga oficina de 120 m2 al carrer Sardenya, 397 (al costat de la Sagrada Família) amb sis despatxos independents, un bany i una habitació amb nevera, microones i pica. Aire condicionat, calefacció, moqueta, porta blindada. Escala amb dos ascensors, porteria i vestíbul amb jardineres. Preu: 900 €/ mes. Tel. 620 996 841.

Venc apartament a Blanes, a primera línia de mar. Té 93 m2 i terrassa. Tot exterior. Tres habitacions amb armaris de paret (una suite amb accés a la terrassa) i

Es lloga local de 55 m2

NOVEMBRE/DESEMBRE 2010

dos banys. Rebedor, menjador, sala d’estar, cuina totalment equipada. Calefacció de gas i aire condicionat. Zona comunitària amb dues piscines, un pàrquing tancat i possibilitat d’un segon pàrquing amb armari d’eines. Tres ascensors, un dels quals amb accés directe a les piscines. Preu: 498.000 €. Tel. 660 447 760 (Xavier). A/e: javierbcn@ terra.es.

Llogo local de 60 m2 a la Vila Olímpica de Barcelona, al carrer Ramon Turró, 85, al costat del 22@. Són uns baixos diàfans. Finca de l’any 92. Façanes de vidre de 9 m al carrer i de 7 m als jardins. Molta llum natural. Aire condicionat. Quatre persianes motoritzades. Pàrquing opcional. Abans era despatx d’arquitectura. Preu: 890 €/mes. Tel. 616 458 225.

Llogo o venc apartament a Las Arcadias Mandri, de 80 m2, amb dormitori, vestidor, bany, cuina i saló que dóna a una terrassa de 10 m2, sobre el parc. Inclou la propietat dels serveis comuns, com ara menjador, sales de reunió, recepció, etc. Tel. 934 102 222 / 639 305 059. Llogo vivenda 140 m2 en una masia de Tortellà (Alta Garrotxa). Quatre dormitoris, dos banys i cuina. Tel. 934 102 796 (a partir de les 22.00 h).

ALTRES

VEHICLES

Venc Rolex model Oyster Perpetual amb embalatge original. Tel. 670 032 255 (Sr. Ferrer).

Venc Kawasaki KLX300R, any 2002, amb lot de Supermotard, ITV al dia i en perfecte estat. Raó: motius familiars. Sempre al garatge. Preu: 2.500 €. Tel. 616 781 403 / 616 781 403.

Venc embarcació de vela lleugera. Model: H-415 (made in Germany). Veles: HarztelSegel. Orsa: abatible. Timó: abatible. Panyol: de proa. Carro de varada. Tel. 934 190 390 (Miguel, a partir de les 21.00 h).

Es ven piano de mitja cua de la marca Yamaha del COEIC. Preu a convenir.

Venc Land Rover Freelander Td4, gasoil, de 2006, 115.000 km. Sempre al garatge, utilitzat per la meva dona per a compres i similar. ITV al dia. Tel. 977 372 378 / 606 450 157. Mercedes C240, 170 CV, V6, 115.000 km. Matrícula: B-XXXXX-TK. Controls electrònics: Blocatge diferencial, ABS, ASR, BAS, quatre airbaigs, tapisseria de cuir, interior de fusta, pneumàtics nous. Totes les revisions passades a la delegació oficial de Mercedes; l’última, el juny del 2010. Sempre al garatge. Un únic propietari. Preu a convenir. Tel. 649 944 809.

FULLS dels ENGINYERS

volem +

TEXT: Carles Pérez

FOTO: www.hornsrev.dk

Enginyeries del Món

Horns Rev, el mar s’alia amb el vent Es troben a la terra del no-res, concretament a trenta pisos per damunt del nivell del mar. És el parc eòlic marí més gran del planeta. Els vuitanta aerogeneradors de Horns Rev, situats al mar, prop de Jutlàndia, Dinamarca, poden produir l’energia elèctrica suficient per abastir 150.000 llars anualment. En altres paraules, el vint per cent de l’energia que consumeix aquest país escandinau prové d’energia eòlica. Les turbines tallen l’aire que ja ve amb força i alimenten el seu sistema per després convertir-lo en energia. Cap altre país cultiva el vent com Dinamarca, que va iniciar el seu programa eòlic a la dècada dels setanta per acabar amb la seva dependència del carbó importat. Però fins i tot el vent té el seu preu, ja que contamina el paisatge i limita el territori. És per això que es van traslladar al mar. Allà on no hi ha arbres ni edificis que creïn turbulències, el vent bufa de manera més regular. Capturant el

Més informació: www.hornsrev.dk

CONTACTE Si vols contactar amb els Fulls dels Enginyers per posar un anunci de compra/venda, suggerir un entreteniment o fer qualsevol proposta, pots fer-ho a través de l’adreça electrònica fulls@eic.cat. Per a canvis d’adreça, posa’t en contacte amb client@eic.cat. També pots trucar al telèfon 933 192 300.

doble de vent a les seves turbines, aquestes poden produir vuit vegades més d’energia. La dificultat és trobar un lloc no gaire profund per poder construir un parc eòlic. A 14 quilòmetres de la costa occidental de Dinamarca els enginyers van trobar un lloc anomenat Horns Rev, un banc de sorra situat a només 7 metres per sota de la superfície. Des de la costa, els visitants no poden veure les aspes. La seva construcció va ser força difícil. En aquella zona, a l’hivern, el vent provoca onades equivalents a un edifici de dues plantes. Els enginyers van topar amb el problema que representava transportar vuitanta turbines fins a un lloc aïllat i sovint batut per un fort vent. Per això, es va utilitzar el vaixell Ocean Hanne, amb potes retràctils que l’ajudaven a estabilitzar la grua que va fer realitat el major parc eòlic del mar.

FULLS dels ENGINYERS

núm. 270 / novembre·desembre 2010 / pvp 5¤ / www.eic.cat

LA COLUMNA AMB PAU BAQUERO El cap d’Opinió de La Vanguardia qüestiona l’absència del visat obligatori

PROJECTE: EL VEHICLE INTEL·LIGENT Com pot un cotxe sense conductor fer una ruta de 13.000 quilòmetres entre Belgrad i Xangai?

ENGINYERS SOLIDARIS

novembre/desembre 2010

núm. 270

Coneixem la Comissió d’Acció i Cooperació. La voluntat dels enginyers per ajudar els que més ho necessiten

FEM INSTITUCIÓ IV Trobada d’Empresa Adherida, viatge a Munic, tast de vins i nous avantatges per als associats/col·legiats

L’Observatori de la competitivitat 2010

La indústria catalana fa els deures