Fulls dels enginyers nº 283 by Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya

Jordi Guix i Jordi Renom Degà del COEIC i prsident de l’AEIC

LA COLUMNA Raquel Sans Periodista, presentadora del Telenotícies vespre de TV3

ELS NOSTRES EXPERTS

05 12

Josep Isern i Marc Cabrera

PROJECTE Carreteres amb propietats auto-regeneratives

34 TECNOLOGIA I EMPRESA Istem, innovació constant en les instal·lacions integrals

Elements per avaluar la crisi del magatzem de gas Castor

Enginyers, ens posem les piles en mecatrònica?

Ramon García La Competitivitat en el sector del ciment

ELS NOSTRES EXPERTS

COMISSIONS Grup de Treball de Facility Management

EN FAMÍLIA Els bombetes celebren el Nadal

VOLEM + Els viatges de l’Associació

ENTREVISTA Jordi Guix i Jordi Renom, degà del COEIC i president de l’AEIC respectivament

DIA A DIA Tots els actes i jornades dels EIC

VOLEM + Borsí: anuncis de compravenda

104

ENGINYERIES DEL MÓN

Llum Llosa

La importància de les smartcities

CALIDOSCOPI

La High Line, Nova York

Jaume Roures

REPORTATGE

54 28

101

Judit Coll

Observatori de la Competitivitat 2013

ELS NOSTRES EXPERTS

INFORME

volem +

EDITORIAL

fem institució

som enginyers

tenim opinió

sumari

30 idees, 30 promeses

106

ARTICLES La indústria farmacèutica al Vallès

ARTICLES

La cambra de comerç premia l’AEIC pel seu 150 aniversari

EDITA: Associació/Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya AEIC

AEIC - COEIC

President: Jordi Renom Sotorra Vicepresident 1r: Jordi Guix i Armengou Vicepresident 2n: Ricardo Granados i García Secretària: Olga Tomás i Huerva

Director general: Josep Mouriño Comissió d’Informació i Publicacions Subcomissió dels Fulls: Maria Assumpta Mas, Jaume Puigdueta, M. Clara Torrens Cap d’Imatge i Comunicació: Eva Díaz Coordinació: Anna Carrió Redacció: Mònica Acero, Anna Carrió, Jordi Garriga, Manel Gastó, Isabel Marquès i Carles Aluju. Publicitat: Eva Díaz i Pilar Alonso Fotografia: Isabel Marquès Disseny i maquetació: Anna Carrió Il·lustració: Judit Canela Correcció lingüística: Mercè Molins Impressió: Vanguard Gràfic S.A.

COEIC Degà: Jordi Guix Armengou Vicedegà: Josep M. Rovira i Ragué Secretari: Manuel Casas i Vilella

Demarcacions del COEIC Girona: Jaume Masgrau Lleida: Joaquim Llop Catalunya Central: Mireia Félix Tarragona: Lluís Maestre Delegació del Vallès: Francesc Figueras

Dipòsit legal: B-40460/92 ISSN: 2013-3332 Administració i distribució: Enginyers Industrials de Catalunya Via Laietana, 39 08003 Barcelona T: 933 192 300 F: 933 100 681 a/e: fulls@mail.eic.cat

Els articles signats no representen l’opinió dels Fulls dels Enginyers.

CRÈDITS

tenim opinió

EDITORIAL

Enginyers 3.0 Jordi Guix / Degà del Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya Jordi Renom / President de l’Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya

om Jordi Guix i Jordi Renom, els nous degà i president del Col·legi i l’Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya. El passat 25 d’octubre vam presentar la nostra candidatura Enginyers 3.0 amb il·lusió i entusiasme. No es van presentar candidatures alternatives, cosa que ens fa reflexionar i alhora incorporar amb més força en el nostre programa la implicació i la participació del nostre col·lectiu a les nostres institucions com un element cabdal entorn del qual han de girar totes les nostres actuacions. El col·lectiu és i serà el centre sobre el qual giraran les nostres institucions. Farem de les nostres propostes electorals el projecte d’institució per als pròxims quatre anys. Actualment l’estem convertint en un pla de desenvolupament de les nostres institucions per als propers anys, però, tanmateix, per anar fent boca us animem a consultar-lo per tal que ens en doneu la vostra opinió i feu propostes, suggeriments, millores... El trobareu a: www.enginyers30.cat. Són temps difícils per al nostre col·lectiu i les nostres institucions, però entrem amb

força, amb il·lusió i amb moltes ganes de treballar en el que considerem que ha de ser un Col·legi i una Associació 3.0. Volem ser decisius per a la societat catalana, garantint la sostenibilitat econòmica present i futura de les nostres institucions, i fent que el col·lectiu tingui veu en totes les decisions sent aquest el centre de qualsevol actuació. En aquest número de Fulls dels Enginyers disposeu d’una edició especial en què presentem tots els membres de les nostres juntes, així com més detalls del

nostre programa. Finalment, volem acabar aquesta primera editorial conjunta donant les gràcies a aquells que van dipositar la seva confiança en nosaltres donant-nos la seva signatura en els avals de la nostra candidatura, i esperant i desitjant que entre tots puguem fer una gran tasca amb la vostra complicitat i així aconseguir fer de les nostres institucions un Col·legi i una Associació més innovadors, més participatius i més eficients.

SONÒMETRE SONA BÉ

SONA BÉ

GRINYOLA

Procés electoral 2013 dels EIC

Premi de la Cambra de Comerç

Llei de reforma elèctrica

Jordi Guix, com a degà del COEIC, i Jordi Renom, com a president de l’AEIC, són els nous representants dels enginyers industrials de Catalunya que formaran Govern amb les respectives Junta de Govern del Col·legi i Junta de Representants de l’Associació sota la candidatura Enginyers 3.0.

El passat 22 d’octubre de 2013, a la 17a edició del Dia de la Cambra, celebrat a la Casa Llotja de Mar de Barcelona, es va retre homenatge a norante-tres empreses amb motiu de l’aniversari de la seva constitució. En reconeixement al seu esforç i consolidació en el temps, i amb motiu del seu 150 aniversari, l’AEIC va rebre aquest guardó.

El Projecte de llei aprovat el passat mes de juliol pel Govern, ha estat rebutjat pels partits de l’oposició al Congrés dels Diputats, que asseguren que castiga les energies renovables i l’autoconsum energètic i no soluciona les causes del dèficit tarifari.

D’acord amb la Política de protecció de dades de caràcter personal que tenen implantada el Col·legi i l’Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya, s’informa que, atès que l’anuari és un fitxer que té legalment atribuïda la condició de font accessible al públic i vist que s’està emprant per a activitats comercials, s’explicitarà en el fitxer de manera destacada que dites dades no es podran utilitzar per a finalitats de publicitat o prospecció comercial. No obstant això, tenint en compte que aquest és un dret al qual els interessats poden renunciar, quan un col·legiat i/o associat així ens ho manifesti es farà constar en el fitxer que l’interessat ha informat del seu consentiment perquè s’usin les seves dades per a publicitat o prospecció comercial. Aquest consentiment s’ha de comunicar pels mitjans següents: per correu electrònic a lopd@eic.cat, per fax amb la referència LOPD al 933 100 681 o per escrit adreçat al Col·legi Oficial i l’Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya amb la referència LOPD a la Via Laietana, 39, 08003, de Barcelona.

GENER/FEBRER/MARÇ 2014

LA COLUMNA

No anem bé, però...

s a partir de l’adolescència que anem llançant àncores i adquirint punts de seguretat. Quan érem joves, la primera gran decisió de la nostra vida era triar quina carrera estudiar perquè això marcava l’inici del camí que encaràvem. Ser enginyer, metge, arquitecte, advocat, empresari... era sinònim de seguretat. Era una àncora que llançaves i que, en principi, et donava garanties d’un cert estatus professional (i per extensió personal i social). Una segona àncora de seguretat, un segon valor, era ser estalviador. Estalviar per invertir els diners després, ja fos en propietats immobiliàries (una casa mai no perdrà valor, sentíem!) o mobiliàries, però era una altra àncora perquè el teu vaixell anés deixant la deriva adolescent i consolidés el rumb. El drama d’aquesta crisi és que ha tallat de manera dràstica els caps que havíem anat tirant des de l’adolescència. Ara, una “bona” carrera ja no és sinònim de seguretat, i segons quines inversions s’han esfumat. Molts joves sobradament preparats i

paradoxalment abocats al fracàs han d’agafar les maletes; és l’única sortida. Es parla de fuga de talent perquè molts no tornaran, però aquesta nova realitat no té per què ser completament negativa si se sap gestionar. Hi ha uns dos-cents mil catalans escampats pel món, sobretot per Europa, Llatinoamèrica i els Estats Units. I no és un

potencial això? Israel, la Xina o Irlanda són exemples de diàspores ben organitzades, amb forts vincles amb el país d’origen segons el fundador i president de Diaspora Matters, Kingsley Aikins.

Raquel Sans Periodista, presentadora del Telenotícies vespre de TV3

Aikins diu que si es faciliten els lligams als emigrants i es demostra interès a mantenir el contacte, aquests individus aportaran un valor afegit al seu país d’origen, el faran créixer i definiran noves propostes o idees per millorar. L’altre punt esperançador d’aquesta crisi: la reinvenció. L’emprenedoria s’està convertint en l’alternativa davant de la falta de seguretat a les feines. El concepte està tant de moda que fins i tot es vol fomentar a les escoles. Fantàstic, però fem-ho bé. L’emprenedoria individual ha d’anar acompanyada de suport col·lectiu. Em refereixo a bancs i administracions. Els bancs han de deixar fluir d’una vegada el crèdit (que per alguna cosa el Banc Central Europeu els regala pràcticament el diner) i l’Administració ha de posar-ho més fàcil. Ara com ara, Espanya està en la vergonyosa posició 142 de 189 entre els països amb facilitats per crear un negoci. Un teixit empresarial sòlid és sinònim de futur per a tota la societat.

L’ALTAVEU

“El sector privat serà l’únic que serà capaç de generar ocupació durant els pròxims anys”

Felip Puig Conseller d’Empresa i Ocupació

FULLS dels ENGINYERS

desenvolupament sostenible

Més que aigua Talent, coneixement i compromís. Aportem respostes adequades per a una gestió més eficient. Compartim coneixement i generem innovació. Treballem per un futur basat en el compromís i la cooperació.

SOLUCIONS INTEGRADES DE L’AIGUA PER A UN DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE

tenim opinió Laura Tremosa / Enginyera industrial col·legiada núm. 1567

ELS NOSTRES EXPERTS

El reconeixement dels EIC

M. Isabel Castillejo Garnés / Directora de l’Àrea d’Enginyers i Empresa dels EIC i enginyera industrial col·legiada núm. 5887

igorosos en l’execució i satisfets amb la feina ben feta, així som els enginyers. Però no tot s’acaba en trobar solucions a problemes complicats. També som innovadors, exigents, creatius, curiosos, voluntaris i emprenedors. Energia, administracions públiques, transport, mobilitat, eficiència energètica, cultura, smartcities, lean management, construcció, esport, formació, indústria química, medi ambient, packaging, organització industrial, política industrial, facility management, innovació tecnològica, seguretat, tecnologies de la informació i les comunicacions, i urbanisme; participem en totes les esferes de la nostra societat, perquè forma part de la vocació de l’enginyer. Però on queda el reconeixement públic? El Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya ja fa anys que aporta aquesta visibilitat pública dels enginyers i, en aquest sentit, organitza any rere any la Diada de l’Enginyer, un espai de reconeixement de la professió en què els enginyers tenim l’oportunitat de rebre un reconeixement pel que fem i pel que aconseguim. Però, contràriament, dins del col·lectiu no hi ha la iniciativa de presentar-nos a aquesta mena de certàmens, com la que tenen arquitectes, dissenyadors, escriptors o fotògrafs, l’activitat dels quals també té una incidència en el desenvolupament de la nostra societat, en més o menys mesura. Ens ho hem de creure més. La feina ben feta és molt important, el més important diria jo, però crec que és necessària una petita crítica constructiva. Som importants i ens hauria d’agradar que es reconegués la nostra feina públicament. I no només a títol individual, sinó perquè el reconeixe-

GENER/FEBRER/MARÇ 2014

ment a un enginyer beneficia a tota la professió. Des del Col·legi volem reconèixer el vostre esforç, volem donar a conèixer els vostres projectes i volem que us sentiu orgullosos de ser enginyers, i per això la Diada de l’Enginyer premia la Millor Pràctica Empresarial i la Creativitat, i des d’aquí us animem a participar-hi en la propera edició.

Es poden consultar les diferents categories de premis a la nostra web: Participar / Diada de l’Enginyer / Premis. Si creus que tens un projecte o una iniciativa que podria ser objecte d’un dels nostres premis, contacta amb l’Àrea d’Enginyers i Empresa, a través del telèfon 935 029 088 o del correu electrònic areaprofessional@ap.eic. cat, i us informarem i us assessorarem sobre tot el procés.

Érem joves i entusiastes

mitjans dels seixanta, alguns col·legis professionals es van convertir en un dels pocs llocs on era possible fer i dir coses que vorejaven la il·legalitat vigente i on els inquiets buscaven maneres d’expressar-se amb una certa cobertura legal. No sé exactament en quin moment Joan Anton Bofill Thomasa va entrar a formar part de la Junta de l’Associació com a responsable de la Comissió de Cultura; el que sí sé és que va donar-li una presència i una vitalitat que no havia tingut mai, organitzant un munt d’activitats. Vam portar a parlar a la sala de conferències del Col·legi la majoria de catedràtics i intel·lectuals que havien estat sancionats i expulsats de la universitat per raons polítiques. Sense l’habilitat de Joan Anton mai haurien estat possible totes aquelles reunions de desafectos del Régimen. La sala s’omplia de gom a gom i, fins i tot, venia gent de Madrid per assistir-hi. Aquelles trobades van ser una de les raons per les quals en aquell moment Barcelona era considerada a Espanya i a l’estranger com una excepció dins de la grisor de la societat espanyola d’aleshores. De totes maneres, l’Associació quedava petita per tot el que Joan Anton volia fer. Per això va decidir crear dins del marc del Col·legi una nova associació, que es registrà com a Asociación de Comunicación Humana y Ecología (ANCHE), en castellà perquè així estava obligat en aquella època. L’any 1971, des d’ANCHE vam organitzar un primer Congrés de Comunicació, que se celebrà a l’Escola d’Enginyers. Aquella trobada es va convertir en un autèntic reducte de llibertat. Encara avui el recorden molts periodistes com el primer lloc on van poder expressar-se sense por. L’any 1973 es va celebrar una altra edició del Congrés, convertit llavors en internacional. Jo no vaig poder assistir-hi perquè uns dies abans em van detenir en una reunió de la il·legal Assemblea de Catalunya, per la qual cosa estava a la presó. Per cert, el Col·legi ens va fer arribar mantes per a tots els companys detinguts a la Jefatura de Policía. Feia molt fred.

ELS NOSTRES EXPERTS

Les causes dels accidents ferroviaris Josep Maria Rovira / Enginyer industrial col·legiat núm. 6163

n els últims mesos s’han succeït una sèrie d’incidents als túnels de Rodalies de Barcelona amb el resultat de nombrosos ferits i contusionats per causa d’uns accidents per encalçament d’un tren estacionat a una estació per un altre que el seguia. Ens preguntem com és possible un fet així amb l’existència de diversos sistemes de seguretat que haurien d’evitar aquestes circumstàncies, però cal tenir present que en algunes situacions de l’explotació, aquestes mesures de seguretat són eliminades per tal que un tren pugui accedir a les proximitats d’un altre estacionat en una andana. Com és possible fer-ho d’aquesta manera? Amb un tipus d’explotació anomenat marxa a la vista. I en què consisteix aquesta forma d’operació? Doncs es tracta que, en un entorn geogràficament limitat i sota la supervisió del Centre de Control, una determinada unitat rebassi un senyal en vermell per tal d’aproximar-se a una altra que està detinguda i es mogui a una velocitat molt baixa, de manera que el tren estigui sempre sota control i pugui aturar-se en pocs metres davant de qualsevol eventualitat. Es diu marxa a la vista perquè en qualsevol circumstància el maquinista pugui tenir sota el seu control visual qualsevol obstacle que sorgeixi inesperadament i pugui aturar la unitat en un temps molt curt, que eviti qualsevol perill cert o probable. I per què cal fer aquesta operació en un moment determinat? Doncs perquè quan un tren cal que s’aturi, per una qüestió de seguretat es procura que aquesta aturada sigui en una andana, per facilitar l’evacuació del tren en cas necessari. D’aquesta manera es fa avançar un tren a marxa

a la vista fins que arriba a l’altura del que el precedeix, esperant que aquest pugui reprendre de nou la marxa en poc temps. Aquesta operació és deguda, en la majoria dels casos, al fet que hi ha una gran saturació en els dos túnels de Barcelona entre les estacions de Sants i el Clot i esdevé rutinària per tal d’acomodar dos o tres trens en una mateixa andana per les raons explicades abans. És una operació que es fa una o dues vegades al dia o a la setmana esdevé vint vegades, amb els riscos de manca d’atenció del maquinista per una maniobra rutinària i que acaba desembocant en un incident amb ferits. La solució podria ser la implementació del sistema de gestió del trànsit ferroviari ERTMS (sigla de l’anglès European Rail Traffic Management System) en els túnels de Barcelona, que a més de permetre intervals de temps entre unitats més curts i, per tant,

“La solució podria ser la implementació del sistema de gestió del trànsit ferroviari ERTMS (sigla de l’anglès European Rail Traffic Management System) en els túnels de Barcelona” major capacitat de transport per unitat de temps, introduiria més seguretat ja que el sistema cobriria també les circumstàncies relatades i evitaria en la majoria de casos haver de recórrer a la marxa a la vista i als seus riscos constatats.

FULLS dels ENGINYERS

tenim opinió Manuel Freijomil / Enginyer industrial col·legiat núm. 3061

Eficiència energètica a les canonades Héctor Pérez / Enginyer industrial responsable de projectes a Italsan

ctualment, hi ha tres raons importants que justifiquen la reducció del consum d’energia als edificis. La primera és l’elevat cost econòmic de l’energia. La segona són les perspectives d’escassetat energètica per a les pròximes dècades, fet que provoca atribuir un cost social al consum d’energia. I la tercera i última és el gran impacte mediambiental que el consum energètic té en el nostre planeta a causa de l’efecte hivernacle. Un desenvolupament sostenible ha de buscar solucions a tots aquests problemes. Amb l’objectiu de potenciar i fomentar l’ús més racional de l’energia en les instal·lacions tèrmiques dels edificis, normalment destinades a proporcionar de manera segura i eficient els serveis de climatització necessaris per entendre els requisits del benestar tèrmic i de qualitat de l’aire interior, cal incorporar nous avenços tècnics compatibles amb les exigències energètiques i mediambientals actuals que millorin el rendiment dels equips i dels sistemes. En aquest sentit, hi ha diferents vies per aconseguir l’estalvi energètic als edificis com ara disminuir

GENER/FEBRER/MARÇ 2014

la demanda d’energia als edificis, substituir les fonts d’energia convencionals per energies renovables (solar, tèrmica, fotovoltaica, biomassa o geotèrmica), utilitzar sistemes i equips tèrmics més eficients i la recuperació d’energia residual i el refredament gratuït. Els sistemes de canonades plàstiques de polipropilè (PPR) han esdevingut una bona solució a l’hora d’utilitzar sistemes i equips tèrmics més eficients. La menor conductivitat tèrmica del polipropilè fa que no sigui necessari produir tanta energia per subministrar aparells d’aire condicionat, calefacció i climatització, i permet una reducció de l’aïllament elastomèric. La rugositat de les canonades plàstiques de polipropilè no varia amb el temps, a diferència de les canonades d’acer, que augmenta any rere any, fins a augmentar un vuitanta per cent als deu anys, cosa que provoca un excés de consum energètic. Es tracta d’un material lliure d’halògens, reciclable i amb un impacte ambiental menor, ja que en els processos de fabricació de la indústria plàstica, l’emissió a l’atmosfera de CO2 és set vegades menor que en la indústria siderúrgica.

Guarro Casas, 315 anys d’història industrial catalana

undada l’any 1698 per Ramón Guarro Costa a la Torre de Claramunt, va traslladar el seu principal centre productiu a Gelida, emplaçament actual, el 1783. Des dels seus inicis es va especialitzar en la fabricació de paper de fil d’alta qualitat i, fins i tot, l’any 1773 el rei Carles III va atorgar-li “privilegis fiscals” i el va nomenar proveïdor de la Casa Reial indicant que “la qualitat i el refinament són superiors al del millor paper vingut d’Holanda”. Aquest fet va ajudar a reforçar l’activitat exportadora de l’empresa als països de Sud-amèrica, un mercat que arribaria a ser molt important. La història de Guarro Casas és plena d’aportacions al desenvolupament i la millora de productes paperers. Va inventar la cartolina intransparent per a naips (Fournier va ser el seu millor client); va fabricar papers amb marca d’aigua per a gravats de Picasso, Miró i Dalí; es va encarregar del paper moneda per a la Generalitat de Catalunya l’any 1936; va iniciar la fabricació de paper per a cigarrets a finals del 1800; va fabricar cartó presspan per a usos elèctrics, materials per a l’estructura interna de les sabates, la targeta del fumador i paper per al DNI, entre d’altres. En els últims setanta anys, la seva imatge ve donada pels papers de dibuix d’ús escolar i professional i pels materials de recobriment (activitat actual), ja que va desenvolupar el símil pell i símil tela, materials que serveixen per a les tapes d’enquadernació de llibres i recobriment d’estoigs i packaging de luxe. Va ser pionera en la fabricació de paper amb microfibra de vidre per a l’aplicació en separadors de bateries elèctriques de recombinació (seques) i filtració d’aire de molt alta eficàcia. L’any 1998 es va celebrar el 300 aniversari d’aquesta companyia, que ha esdevingut líder europeu i un dels principals fabricants mundials de materials de recobriment.

tenim opinió

ELS NOSTRES EXPERTS

Elements per avaluar la crisi del magatzem de gas Castor Marc Cabrera / Enginyer industrial col·legiat núm. 16359-G Josep Isern / Enginyer industrial col·legiat núm. 1956

ntre els dies 5 de setembre i 7 d’octubre es van produir més de quatre-cents sismes, la majoria de baixa intensitat però amb gran repercussió social. Aquests incidents es van produir en iniciar-se la injecció de gas al magatzem Castor com a última fase dels treballs preparatoris abans de la seva entrada en servei. En el moment de redactar aquest article, no s’ha fet públiques quines són les causes que van provocar aquesta sèrie de sismes.

NECESSITAT D’AQUESTS MAGATZEMS Els magatzems de gas són necessaris per assegurar la continuïtat del subministrament i facilitar l’operativa del sistema de transport. Es tracta de compensar les diferències entre les entrades de gas en el sistema i el consum. Els contractes de subministrament normalment preveuen realitzar l’entrega del gas de manera regular al llarg de l’any, mentre que el consum és més elevat a l’hivern que a l’estiu. Per tant, els magatzems s’omplen a l’estiu i es buiden a l’hivern. A més, cal tenir en compte el consum de gas a les centrals de cicle combinat, les quals actuen com a reserva de la generació eòlica i solar en el cas de manca de vent i de sol; en aquest sentit, la seva entrada en servei i el corresponent consum de gas, és totalment imprevisible. Per últim, cal tenir una cobertura per a possibles interrupcions de l’aprovisionament de gas. Espanya, amb les sis plantes de recepció de gas natural liquat, rep gas de molts països i aquesta diversificació disminueix el risc d’interrupció del subministrament respecte al subministrament per gasoducte, però el risc no és nul i convé disposar

GENER/FEBRER/MARÇ 2014

d’un marge de seguretat. El reglament d’hidrocarburs diu que les comercialitzadores han de contractar una capacitat d’emmagatzematge per cobrir trenta-cinc dies de les seves vendes, i posteriorment es va reduir a vint dies ja que a Espanya no hi ha reserves per cobrir els trenta-cinc dies. Cal tenir en compte que, pel que fa al petroli, la normativa europea exigeix unes reserves estratègiques de noranta dies. A tot el món hi ha més de sis-cents magatzems de gas i dos-cents cinquanta més estan en construcció. Els Estats Units d’Amèrica és el país amb més magatzems construïts (uns quatre-cents), seguit de Rússia. Dos magatzems d’Espanya són antics jaciments de gas: el Serrablo, que està a prop de Jaca, i el Gaviota al mar, a prop de Bermeo. I acaba d’entrar en servei Yela (Guadalajara) amb 1.000 Mm3. Marisma, a Huelva, amb una capacitat de 300 Mm3 està en fase avançada de construcció. El Castor té una capacitat de 1.300 Mm3 i caldrà veure com evolucionarà. Hi ha dos tipus de magatzems (figura 1a i 1b): en cavitat salina i en roca porosa (antics jaciments de gas i de petroli). Les de cavitat salina requereixen una estructura de sal d’un mínim de 300 metres d’espessor. S’ha d’injectar aigua per dissoldre la sal i la cavitat obtinguda amb aquesta dissolució és la que posteriorment s’omplirà de gas. Els jaciments de gas i de petroli, així com els magatzems de gas en roca porosa, no estan en espais buits sinó que són estructures rocoses amb una porositat d’entre 0,02 i 0,05 mil·límetres. L’estructura rocosa ha d’estar envoltada per una capa impermeable que permeti l’estanquitat del jaciment o magatzem. Per sota del gas hi ha aigua que ocupa

“A tot el món hi ha més de 600 magatzems de gas i 250 més estan en construcció. Els Estats Units és el país amb un major nombre de magatzems construïts (uns 400), seguit de Rússia”

Figura 1a. El shale gas té el mateix origen, composició, característiques i ús que el gas natural convencional. Al gràfic, gas atrapat a la “roca mare” de l’hidrocarbur, i fonts no convencionals de gas.

Figura 1b. Tipus d’emmagatzematge subterranis.

la porositat de la roca. Els futurs magatzems de CO2 que seran necessaris en el procés de segrest d’aquest gas, actualment en fase de recerca, seran estructures idèntiques als magatzems de gas natural. EL MAGATZEM DE GAS CASTOR El magatzem de gas Castor s’ubica en una estructura geològica molt complexa i fràgil que li dóna unes característiques peculiars i diferenciades d’altres magatzems de gas. La informació geològica general de l’emplaçament del magatzem subterrani de gas Castor ens ubica en una estructura que es va començar a formar fa uns 20 milions d’anys. Un sistema de falles va produir l’enfonsament progressiu de masses rocoses (del cretaci, juràssic i triàsic) cap a dins del mar, i al mateix temps les fosses generades per aquestes falles s’omplien de nous sediments (miocè i pliocè). El sistema rocós va quedar enfonsat

i segellat superficialment per aquests materials més moderns. L’esquema general i simplificat d’aquest sistema de falles i reblerts superficial queda reflectit a la figura 2. El magatzem subterrani de gas es troba allunyat dels límits de les plaques eurasiàtica i africana, encara que està sotmesa a una deformació lenta i activa. Aquest tipus de zones mostren generalment una baixa sismicitat, que provoca un baix nombre de terratrèmols, amb una intensitat a priori baixa a moderada. El magatzem subterrani de gas Castor s’emplaça en l’antic jaciment de petroli d’Amposta. La trampa de petroli quedava limitada per un conjunt de falles i paleorelleus antics i segellada superficialment per un gruix considerable de materials recents impermeables (1.000 a 1.500 metres). Aquestes estructures i materials segellaven el dipòsit de petroli i gas de manera natural. Les falles, que no sempre impedeixen la

migració de fluids, també poden actuar com a vies d’escapament. Dins d’un sistema de falles, algunes actuen com a segell i d’altres com a vies d’escapament. De manera natural, l’antic jaciment de petroli d’Amposta era estanc. Però tant l’explotació realitzada fa unes dècades com la injecció realitzada fa uns mesos, pot haver alterat l’estanquitat natural pel fet que l’antic jaciment de petroli està integrat en un sistema de falles que depenen les unes de les altres (unes poden actuar de segell i les altres de vies d’escapament). Per tant, s’ha de verificar l’estanquitat de tota l’estructura del bloc d’Amposta, i no només de l’antic jaciment de petroli. Tot i que a la zona on s’ubica el magatzem encara hi ha falles actives, el registre històric mostra un baix nombre de terratrèmols. Durant la fase d’injecció de gas es van enregistrar fins a quasi trenta sismes de magnitud inferior a 2. Un cop interrompuda la injecció es va reduir

FULLS dels ENGINYERS

tenim opinió

l’activitat sísmica a menys de cinc sismes diaris. Passats vuit dies de l’aturada de les activitats d’injecció, es va incrementar l’activitat fins a cinquanta sismes de magnitud inferior a 2 i sis sismes de magnitud superior a 3, causants de l’alarma ciutadana. La xarxa sísmica terrestre no és suficient per detectar amb precisió el focus ni la profunditat de l’origen dels microsismes (energia alliberada molt baixa), per la qual cosa no és suficient per conèixer quines parts del sistema de falles del bloc d’Amposta poden haver estat implicades en l’activitat sísmica. En aquest sentit, la Directiva europea d’emmagatzematge de CO2 imposa que cada actuació disposi d’una xarxa sísmica pròpia, tot i que la transposició a la llei d’hidrocarburs encara no s’ha realitzat. Totes les infraestructures de transport de gas i electricitat han de ser prèviament valorades com a necessàries per la Comissió d’Indústria del Congrés dels Diputats. El cas de Castor està inclòs en la planificació de les infraestructures del sector del gas del període 2008-2016 amb la qualificació d’urgent. Posteriorment, aquests tipus d’infraestructures han d’obtenir la concessió administrativa del Ministeri d’Indústria en què es fixen les condicions tècniques i econòmiques que hauran de complir. Figura 2. Crisi al projecte Castor: una aproximació geològica. Generalitats sobre l’antic jaciment de petroli d’Amposta. Mariano Marzo, Barcelona 31/10/2013

GENER/FEBRER/MARÇ 2014

En el cas de Castor han estat necessàries quaranta-dues autoritzacions de diversos organismes, la qual cosa sembla que és un rècord mundial. Es tracta d’inversions molt elevades i amb unes instal·lacions situades entre els 2.000 i els 4.000 metres sota terra, amb el possible risc tècnic que, un cop realitzades, el magatzem no sigui estanc o concorrin determinades circumstàncies que no en permetin la utilització. Amb aquestes perspectives no hi havia empreses disposades a invertir en aquestes instal·lacions i el Govern d’Espanya, per tal d’impulsar-ne la construcció, va garantir la recuperació de la inversió si el magatzem no podia funcionar, prèvia realització de la corresponent auditoria tècnica i econòmica. En el projecte Castor, les inversions a terra i al mar tenien una previsió de 700 milions d’euros. Segons l’empresa propietària, fins ara se n’hi ha invertit 1.300 milions i s’arribarà als 1.700 milions d’euros si la instal·lació s’ha de desmantellar. Què passarà amb aquestes inversions si el Castor no entra en servei? Totes les inversions fetes han estat necessàries? Cal eliminar aquests possibles dubtes. El fet de carregar 1.700 milions d’euros al cost del transport del gas farà augmentar els peatges prop de 0,04 cèntims

d’euro/kWh, i, per tant, el preu del gas. Això repercutirà en un increment de prop de l’1,5% el cost de la importació del gas natural a Espanya. CONCLUSIONS Un magatzem de gas subterrani, en una estructura complexa com és el bloc d’Amposta, és un repte científic, tècnic i social d’envergadura, i el que s’espera tant de les empreses com de les administracions implicades és que estiguin a l’altura del repte, més enllà del compliment estricte dels tràmits administratius. Calen, doncs, estudis de detall i específics per realitzar operacions d’aquesta envergadura, econòmica i tècnica. I és cert que hi ha hagut problemes i s’ha produït alarma ciutadana, sortosament sense danys personals ni materials. Però sigui quina sigui la decisió que s’hagi de prendre sobre el futur de Castor, la societat no pot caure en demonitzar aquests tipus d’instal·lacions. Que els governs imposin les exigències i els controls que siguin aconsellables, però que no caiguin en el populisme i decideixin prohibir-les. Cal tenir en compte que una ciutat com Berlín té en el seu subsòl un magatzem de gas i que els futurs magatzems de CO2 seran idèntics als de gas natural.

FULLS dels ENGINYERS

tenim opinió

ELS NOSTRES EXPERTS

Autoconsum elèctric: la via cap a la generació distribuïda Ignasi Prat / Enginyer industrial col·legiat núm. 10425

L’

autoconsum d’energia elèctrica és el camí que ha de permetre la implantació de noves instal· lacions d’energies renovables i de cogeneració que són imprescindibles per assolir els objectius de reducció d’emissions i millora d’eficiència fixats pel Pla de l’Energia i del Canvi Climàtic (PECAC) 2020 a Catalunya i el Pla d’Energies Renovables (PER) 2020 a Espanya. La generació distribuïda —amb plantes a l’interior de la instal·lació dels usuaris— s’emmarca en la implantació de les xarxes intel·ligents, que suposa una interessant oportunitat per desenvolupar productes per part del teixit industrial del país i impulsar l’economia nacional. Seguint el camí iniciat per les plantes de cogeneració a finals del segle passat, puntal de l’eficiència i competitivitat dels processos industrials, en la darrera dècada hem assistit a l’adveniment i la generalització de l’energia solar i eòlica. El desenvolupament tècnic i l’espectacular reducció de costos de les renovables han transformat el paisatge del sector elèctric fins al punt que, enguany, l’eòlica superarà la nuclear com a primera font en producció elèctrica a Espanya i la fotovoltaica és més barata que el preu minorista d’electricitat. Des que el Reial decret llei 1/2012 va eliminar les primes a noves instal·lacions d’energies renovables i cogeneració, i el Reial decret llei 9/2013 ha derogat les primes a les existents, la viabilitat de noves plantes de renovables i cogeneració està supeditada a competir en el mercat elèctric majorista amb les centrals convencionals o bé a produir energia per a autoconsum a la pròpia instal·lació. El Reial decret 1699/2011 va establir les condicions tècniques per a l’autoconsum de fins a 100 kW amb energies renova-

GENER/FEBRER/MARÇ 2014

bles i fins a 1 MW amb cogeneració, i a partir d’aquesta norma ja s’han fet algunes instal·lacions com les presentades a la jornada del passat 11 de juny d’autoconsum o del dia 5 de juliol de cogeneració en el sector terciari. Tanmateix, el sector està pendent des del 2011 que es reguli el balanç net i se simplifiqui la tramitació i gestió dels projectes, elements clau per impulsar aquest segment de mercat. Juntament amb el Reial decret llei 9/2013 que iniciava la reforma elèctrica, es va donar a conèixer l’esborrany del reial decret que ha d’omplir aquest buit. Però lluny de fomentar l’autoconsum i respondre a les necessitats del sector, el document estableix obligacions, restriccions i mesures coercitives que suposen un fre arbitrari a la seva implantació: • No preveu cap balanç net més enllà de la compensació intrahora. • Estableix un peatge de recolzament per l’energia autoconsumida de la pròpia instal·lació. • El subministrament amb autoconsum no pot obtenir cap rendiment pels excedents. • El productor —que sí pot obtenir rendiment d’excedents— i el consumidor associat han de ser la mateixa persona jurídica però s’han d’inscriure a dos registres. • Limita a una instal·lació d’autoproducció i a una única tecnologia per cada edifici. • Requereix contracte amb distribuïdora i comercialitzadora encara que no s’entregui energia. • Estableix un registre centralitzat al Ministeri d’obligada i immediata inscripció. • Estableix unes sancions desproporcionades i un règim d’inspecció inquisitorial. • No permet les bateries per a la gestió de la demanda o seguretat del subministrament. L’element més criticat per la Comissió Nacional d’Energia (CNE) per dis-

criminatori i arbitrari és el peatge de recolzament —figura sense cap precedent al món i per al qual es proposen sense cap justificació metodològica valors molt més elevats que els dels peatges d’accés— amb l’únic argument de mantenir els ingressos del sistema. Cal esperar que la regulació final de l’autoconsum esmeni l’esborrany incorporant els suggeriments de la CNE, tal com ja s’ha fet parcialment amb el Projecte de llei del sector elèctric en tramitació parlamentària. Amb una regulació coherent amb les directives europees, l’autoconsum pot esdevenir el revulsiu eficaç per a la reactivació econòmica del sector que tots esperem, a més de contribuir a reduir els costos energètics tant dels usuaris industrials com domèstics.

tenim opinió

ELS NOSTRES EXPERTS

Primera edició de la Barcelona Smartmoto Challenge Emilio Hernández Chiva/ Enginyer col·legiat 14899 i president de l’Associació Smartmoto Challenge

el passat 11 al 14 de juliol del 2013 es va celebrar entre el campus del motor (Castellolí) i Barcelona ciutat la primera edició de la Barcelona Smartmoto Challenge, única competició en el món que, seguint el concepte de la Fórmula Student, pretén que els estudiants dels últims cursos de les universitats competeixin en el disseny i la construcció d’una moto elèctrica que en aquesta edició ha estat orientada a les necessitats dels estudiants per anar a classe. Tenint en compte l’enfocament de futur, les motos en qüestió havien d’estar connectades a Internet i cada universitat havia de definir el seu concepte smart. Aquesta competició ha estat possible gràcies a la important contribució del fabricant alemany de motos elèctriques Elmoto, que ha donat a les universitats participants els motors, les bateries i les ECU (centrals úniques de control, de l’anglès Engine Control Unit) necessàries

GENER/FEBRER/MARÇ 2014

per a la construcció de les motos. L’èxit assolit ha estat suficient com perquè el fabricant es proposi realitzar la segona edició el curs vinent. La Barcelona Smartmoto Challenge té un format equivalent al concepte de la Fórmula Student, amb unes proves teòriques, una verificació tècnica dels projectes i unes proves dinàmiques. El guanyador surt de la suma de tots els apartats. La diferència més gran amb la Fórmula Student és que el reglament de la Barcelona Smartmoto Challenge segueix el mateix que es fa servir per a les homologacions de vehicles reals; per tant, una moto elèctrica participant en aquesta competició seria una moto que es podria matricular si passa les verificacions tècniques. Això fa que els fabricants de motos puguin estar més interessats en el projecte, ja que per a ells pot ser un laboratori d’idees. Una altra diferència important és que

en aquesta competició poden participar equips mixtos entre universitats o entre universitats i escoles de formació professional, la qual cosa li dóna un ventall més ampli de participants i alhora reflecteix millor la realitat industrial amb què es trobaran els participants. En aquesta primera edició de la Barcelona Smartmoto Challenge s’hi van inscriure set universitats i van acabar el projecte només quatre. La guanyadora absoluta va ser la MAMI (Universitat d’Enginyeria de l’Automoció de Moscou), mentre que a l’apartat de disseny va guanyar el projecte conjunt entre l’ETSEIB i l’escola de disseny ELISAVA, que segons l’opinió més estesa era el projecte que el públic compraria. L’acte d’entrega de premis es va fer,gràcies a l’associació UNIBAT, en el marc incomparable del Restaurant de les Set Portes. Per a més informació: www.smartmotochallenge.org

ELS NOSTRES EXPERTS

Reptes del voluntariat en un context de crisi Manel Carreras / Membre de la Comissió d’Acció i Cooperació dels EIC i enginyer industrial col·legiat núm. 4177

ctualment, el voluntariat representa un 19% de la població adulta. En els darrers anys la xifra de voluntaris està augmentant, però encara queda molt lluny dels valors mitjans de la Unió Europea, que ronda el 30%. L’any 2011, a Catalunya hi havia unes 6.800 entitats que gestionaven la feina voluntària de 300.000 persones i acollien 102.000 contractats aproximadament. Prop de 2.130.000 persones van ser les destinatàries d’aquests serveis. Suposa un volum econòmic del 2,8% del PIB a Catalunya. L’Anuari del Tercer Sector Social (dades del 2011 fetes públiques el 2013) publica aquestes i moltes altres dades del sector; se’n recomana la lectura a tothom que hi estigui interessat a: http://www.tercersector.cat/sites/www.tercersector.cat/ files/anuari_2013_del_tercer_sector_ social_2_octubre_2013_1.pdf. Amb la crisi econòmica han aparegut noves necessitats socials, desigualtats i injustícies: evolució de l’índex de pobresa,

atur, desnonament, pobresa energètica, precarietat infantil... Val a dir que un 26% dels infants viuen en llars amb rendes inferiors al 60% de la mitjana. A més, seguiu la precarietat en l’alimentació d’alguns infants del nostre entorn? El món del voluntariat té la seva pròpia idiosincràsia. Cal preveure la complementarietat entre col·laboradors, voluntaris i contractats. Els voluntaris corporatius, promoguts per les empreses, són més eficients si estan enquadrats en entitats del sector que formen part d’un teixit estable i tenen els coneixements que els dóna els anys d’experiència que han adquirit amb el temps. S’ha de definir la relació entre voluntaris, entitats i personal contractat. Per això és imprescindible que les organitzacions tinguin un pla de voluntarietat, amb perfils i funcions ben definides per escrit, amb un seguiment per veure si es compleixen les expectatives mútues i amb creixement personalment per a tothom. Però el fet que els voluntaris ajudin a pal·liar

una necessitat social no pot fer que les administracions hi dediquin menys mitjans; més aviat haurien de contribuir al compromís i a la reclamació de recursos a les administracions. El passat 16 d’octubre, en l’acte de reconeixement que es va realitzar als voluntaris dels EIC es van tractar a bastament aquests temes, tant en la presentació de Rafael Ruiz de Gauna de la conferència Crisi i voluntariat en el Tercer Sector, com en el posterior i interessant col·loqui en què van participar les diferents entitats en les quals els nostres voluntaris desenvolupen la seva activitat. Pots veure la presentació a http://www.eic.cat/gfe/docs/13165.pdf o bé l’acte sencer a http://apps.attainresponse.com/ComFS/liveRecording. htm?id=488509. Segons les dades de l’Anuari del Tercer Sector, document esmentat anteriorment, el 76% dels voluntaris dediquen deu hores o menys per setmana a aquesta activitat. Si vols més informació, disposes d’una mica de temps i vols participar en el programa de voluntariat del Col·legi, pots posar-te en contacte amb nosaltres: Montse Hita Tel. 933 192 304 a/e mhita@eic.cat

FULLS dels ENGINYERS

tenim opinió

ELS NOSTRES EXPERTS

Enginyers, ens posem les piles en mecatrònica? Judit Coll / Enginyera industrial col·legiada núm. 14449. Directora de CEQUIP (Clúster de fabricants de béns d’equip)

a pregunta no vol donar a entendre que els enginyers catalans estiguem adormits en mecatrònica. Vol ser un desafiament positiu per tal que aquesta disciplina avanci amb força al nostre país. De mecatrònica se’n parla cada cop més i entre els enginyers se n’escolten de tots colors: des del que et diu que no en té ni idea fins al que es fa l’ofès perquè afegeixis allò de “saps què vull dir?”. Per tal que un sistema sigui considerat mecatrònic cal que tingui, com a mínim, elements mecànics mòbils, actuador (sigui motor elèctric o del tipus que es vulgui), sensor, processador (els “antics” encara pensem en plaques electròniques) i programa informàtic. Generalment, la manera senzilla de recordar el nom serà: mecatrònica = meca (de mecànica) + trònica (d’electrònica), però ja hem vist que la cosa va una mica més enllà. Cal remarcar que els estudis reglats d’Enginyeria Mecatrònica estan implantats en altres països (Alemanya, Àustria, el Japó...) des de ja fa molts anys, però a Catalunya no fa tant (figura 1). LES EMPRESES I LA MECATRÒNICA Hi ha força empreses catalanes que desenvolupen béns d’equip. Per béns d’equip s’entenen màquines que generen valor a un negoci. També hi ha empreses que desenvolupen components complexos i subsistemes que combinen la mecànica i la gestió elèctrica i electrònica. Quasi tots aquests es poden considerar productes mecatrònics. Per tant, molts dels enginyers que esteu llegint aquest article us adonareu que també

GENER/FEBRER/MARÇ 2014

sou desenvolupadors de sistemes mecatrònics. I, a més, la feina està ben feta, si no aquests productes no podrien estar competint arreu del món, fins i tot en països considerats capdavanters. COMPETÈNCIES CLAU: TRANSVERSALITAT, DISCIPLINA I JERARQUIA La principal clau d’èxit és asseure a la mateixa taula persones de diferents departaments i disciplines per treballar conjuntament al llarg de tot el desenvolupament del producte (figura 2). Però també és necessari un mètode que s’executi amb disciplina i jerarquia. Disciplina que assegura que la resta de companys d’equip entenen de què s’està parlant. És a dir, si un expert

LA FORMACIÓ EN MECATRÒNICA A CATALUNYA

On es pot estudiar mecatrònica a casa nostra i des de quan? • Màster de Mecatrònica 2001-2002 (CITCEA-UPC a BARCELONATECH ) • Grau de Mecatrònica 2009-2010 (Universitat de Vic, UVIC) • Cicle Formatiu de Grau Superior en Mecatrònica Industrial 20112012 (Fundació Eduard Soler, FES) • Doble titulació Graus Enginyeria Mecànica i Enginyeria Electrònica 2013-2014 (Escola Universitària de Mataró) Figura 1. Titulacions en Mecatrònica i curs inicial (Centre on s’imparteix). Figura 2. Mecatrònica com a integració de tecnologies. Font ITQ GmbH.

Figura 3. Procés tradicional versus nou procés enfocat a sistemes. Font ITQ GmbH.

“Cal remarcar que els estudis reglats d’Enginyeria Mecatrònica estan implantats en altres països (Alemanya, Àustria, el Japó...) des de ja fa molts anys, però a Catalunya no fa tant” en sensors proposa un canvi en el sistema de captació de dades no només cal que ho comuniqui, sinó que s’haurà d’assegurar que l’entenguin bé perquè, com que es parla un llenguatge molt especialitzat, potser el mecànic no preveu que això implicarà canvis en les dimensions d’una peça. I aquí ja tenim un problema a la vista o, pitjor encara, un problema que esclatarà més tard. I jerarquia per saber quin és el criteri que prevaldrà en cas de dubte. De solucions n’hi ha moltes i a vegades dues solucions són igualment bones, però els equips es poden encallar per manca d’un lideratge que els faci operatius i àgils. La seqüència temporal també marca jerarquia, tal com explica la figura 3. En l’enginyeria tradicional, a partir

de les especificacions del client el primer que decideix és el cap de projecte mecànic. Ell estableix primordialment els elements mecànics i marca unes previsions i unes especificacions per als caps de projecte elèctric (motors) i electrònic (plaques, sensors...), i finalment s’arriba al cap de projecte informàtic. En paraules d’un empresari, “l’informàtic és aquell noi que finalment farà que la màquina faci txim pum”, però no, aquest no és el seu rol. TENDÈNCIES DE FUTUR EN EL CAMP DE LA MECATRÒNICA En primer lloc, els components de mercat cada cop són més integrats i són més mecatrònics. En alguns casos, el “cor” de la màquina pot ser un component de mercat i la disposició dels components, els actuadors, els sensors..., no tindrà sentit fer-la abans de prendre una decisió sobre aquest component de mercat. La jerarquia es capgira. En segon lloc, no només els components de mercat, sinó totes les tecnologies fan possible que els productes siguin més avançats, més versàtils, més eficients..., si l’arquitecte del producte no és sempre un enginyer exclusivament mecànic

sinó un enginyer de sistemes. Finalment, què passa si a partir dels requeriments s’estableixen les funcions, el procés productiu de la màquina i es comença a definir primer el programa informàtic que regirà el seu funcionament? No dic que la màquina resultant sigui millor, el que es proposa és que les diferents disciplines treballin en paral· lel i que la informació sigui fluïda des del dia zero del seu desenvolupament. En altres paraules, quan es comença un projecte cal conèixer (a manera d’esbós) com acabarà, tenint en compte l’optimització de totes les disciplines tecnològiques a fi de generar un producte competitiu. Un enginyer de sistemes pot tenir una formació bàsica en qualsevol disciplina de les que integren la mecatrònica. Però ha de complementar la seva formació (de manera reglada o no) amb els coneixements necessaris per posar ordre i disciplina durant la fase de desenvolupament de producte. I, per descomptat, ha de posar-hi passió! Convertir unes especificacions en un producte sofisticat i competitiu és tot un repte. Posem-nos les piles?

FULLS dels ENGINYERS

tenim opinió

ELS NOSTRES EXPERTS

Com s’estan substituint els PLC per sistemes embedded? Agustí Fontquerni / CTO de ISEE. Enginyer industrial col·legiat núm. 15864

n l’actual era de la interconnexió (Internet) i l’accés a rics continguts multimèdia, cada vegada més els dispositius industrials també incorporen prestacions per tal de fer més amigable la interfície home-màquina, com ara el telecontrol i telemanteniment dels equips en xarxes d’explotació. Aquest pas es dóna gràcies a l’ús de sistemes embedded, més avançats que els clàssics PLC. Cada vegada més, la imatge i el disseny són claus en l’èxit d’un producte o servei. Però aquests requeriments dels usuaris, i per tant del mercat, exigeixen més innovació o complexitat tecnològica. Un exemple domèstic molt clar ha estat la implantació de la TDT i la televisió Full HD (molt alta definició), i la corresponent necessitat de renovació dels nostres equips. O també la revolució que han creat les tauletes tàctils. El PLC o autòmat programable es podria descriure com un dispositiu complet modular, comercialitzat per grans marques i amb un entorn de desenvolupament propi. Disposa de diverses entrades per senyals i sensors que segueixen una lògica simplificada (“si... llavors fer...”) per gestionar tot un procés productiu o una línia de muntatge. En canvi, el sistema embedded o encastat es podria definir com un desenvolupament particular per fer un conjunt de tasques similar; per exemple, una màquina de jocs o un router en xarxa. Però quins criteris s’han de tenir en compte a l’hora de triar? Probablement l’element més determinant per arribar a cobrir l’oportunitat o la necessitat és el temps. Els requeriments d’ús, espai i consum ja defineixen l’elecció. La quantitat i

GENER/FEBRER/MARÇ 2014

el cost unitari també són aspectes a tenir en compte. També cal saber si es disposa de capacitat d’inversió econòmica i de temps per afrontar-la, així com definir les capacitats i el coneixement disponibles en l’equip de treball de l’empresa o en l’entorn. Els sistemes embedded usen un ordinador industrial, tecnologia que aprofita el gran mercat de consumidors dels ordinadors personals. Però també emergeixen solucions elaborades que es basen en la tecnologia del gran mercat dels telèfons mòbils que ofereixen avantatges com ara una inversió econòmica inicial menor, menys temps d’enginyeria de desenvolupament, menors costos unitaris, zero costos en llicències, la reutilització de codi disponible a la xarxa i un consum energètic molt baix. Les màquines de cafè o els túnels de neteja de cotxes han utilitzat sempre un PLC per al control del sistema, però l’actual necessitat d’una gran

pantalla gràfica per interactuar amb l’usuari per presentar el producte, així com la possibilitat d’interconnexió a Internet de la xarxa de dispositius en producció per al seu telecontrol, telemanteniment, actualització remota i serveis addicionals, requereixen un ordinador complet, un sistema operatiu i aplicacions, com els actuals sistemes embedded, a uns costos menors.

“En l’actualitat cada cop més els dispositius industrials incorporen prestacions per afavorir la interfície home-màquina, gràcies a l’ús de sistemes embedded, més avançats que els clàssics PLC”

ELS NOSTRES EXPERTS

La societat davant del canvi climàtic Albert Cot / Enginyer industrial col·legiat núm. 15620

n el moment d’escriure aquestes ratlles s’han cremat més de 500 hectàrees a la zona del Baix Empordà, el mapa de risc d’incendis forestals afecta mig Catalunya, acabem de passar el mes d’octubre amb una temperatura mitjana superior en quatre graus centígrads la mitjana històrica en algunes zones i passejant pels pobles i ciutats de Catalunya és difícil trobar gent amb paperines plenes de castanyes en ple mes de novembre. A ningú no se li escapa que els ritmes i les tendències del nostre clima estan canviant. És un fet innegable. L’escenari de la situació econòmica i financera que estem vivint relega a un segon pla moltes vegades aquests fets, però la qüestió és que amb crisi o sense l’evolució climàtica del planeta està tenint una tendència clara cap a la modificació de les estacions i un augment de les temperatures. Les anàlisis de l’IPCC (Intergovernmental Panel on Climate Change) i els registres meteorològics així ho certifiquen. La lluita contra el canvi climàtic és de dimensions gegantines i moltes vegades

hom es pregunta si és una lluita desproporcionada. Tanmateix, és la meva intenció comentar la confluència de tres esdeveniments de caràcter internacional que van tenir lloc a Barcelona el passat novembre. D’una banda, la ciutat va ser la seu de l’Electric Vehicle Symposium (EVS27), el congrés científic i empresarial més rellevant amb caràcter internacional de mobilitat elèctrica (automòbils híbrids endollables, elèctrics purs, motos elèctriques, etc.). Una oportunitat per contemplar un canvi que s’està produint en el sector de l’automoció i que arrossegarà també altres sectors (infraestructures elèctriques, sistemes de mobilitat multimodals, distribució de mercaderies, etc.). Precisament, el saló que l’acompanyava era el BcnRail en què el sector ferroviari (tramvies, metros, rodalies, etc.) presentava les solucions per dotar el transport de viatgers i mercaderies de l’eficiència necessària en aquests inicis de segle. I, finalment, el tercer congrés era la Smart City Expo que en la seva tercera edició va permetre conèixer els avenços

tecnològics en el camp de l’eficiència energètica, les solucions de mobilitat, la resiliència, la gestió d’aigua i residus, les comunicacions i la governança dels centres on ja viuen més del cinquanta per cent de la població mundial: les ciutats. De ben segur que algunes respostes a les inquietuds que bona part de la nostra societat té avui en dia respecte al fenomen del canvi climàtic es van poder trobar el passat mes de novembre a la nostra ciutat, un exemple també de com podem sortir tots plegats de la triple crisi econòmica, energètica i ambiental.

“La lluita contra el canvi climàtic és de dimensions gegantines i moltes vegades hom es pregunta si és una lluita desproporcionada” FULLS dels ENGINYERS

tenim opinió L’Observatori de la Competitivitat 2013 ELS NOSTRES EXPERTS

La competitivitat en el sector del ciment Ramon García Albalat / Enginyer industrial col·legiat núm. 13885 i cap de Producció de Ciments Molins Industrial, S.A.

es dels seus inicis en la fabricació de ciment d’aluminat de calci, Ciments Molins SA, multinacional catalana fundada l’any 1928 per Joan Molins Parera i Joaquim Molins i Figueras, ha passat per diferents etapes. La seva activitat està centrada en la fabricació i comercialització de ciment pòrtland, el més conegut pel gran públic, i ciment d’aluminat de calci, per a aplicacions més específiques en la química de la construcció i en aplicacions refractàries. L’any 1943 va començar a fabricar ciment pòrtland amb un forn rotatori. Més tard, entre els anys 1965 i 1974, es van posar en funcionament tres forns de pòrtland i l’empresa va passar de tenir una capacitat productiva de 200 tones per dia a 4.800. A partir dels anys vuitanta va diversificar les seves activitats (formigó, morters, àrids i prefabricats) i també va arribar el procés d’internacionalització. Tot aquest procés ha permès al grup estar present, juntament amb altres accionistes, a països de quatre continents (l’Argentina, Uruguai, Mèxic, Bangladesh i Tunísia) i arribar a aglutinar unes quatre mil persones. Però des de

GENER/FEBRER/MARÇ 2014

l’any 2007 les vendes de ciment a Catalunya han anat baixant any rere any. El consum de ciment a Espanya va registrar una nova caiguda del 34% l’any 2012, el descens més acusat en un únic any des del 1936 i que situa el consum anual en nivells de la dècada dels seixanta, una dada que reflecteix la magnitud de la crisi d’aquest sector. Per aquest motiu, l’any passat vam exportar més del 50% de la nostra producció de clínquer pòrtland (matèria prima per a la fabricació de ciment) als mercats internacionals, principalment al Brasil i al centre d’Àfrica. Aquest fet ens obliga a competir no amb la resta de fabricants del país, sinó amb els principals exportadors internacionals, com Turquia i la Xina. En aquest context, hem fet esforços a tots els nivells per millorar la competitivitat, fent una política exhaustiva de reducció de costos per ajustar els marges i una millora de la qualitat per alinear-nos a les noves necessitats del mercat. Hem tingut la visió d’invertir en moments de crisi perquè en el moment que el mercat es normalitzi estiguem preparats per posicionar-nos el millor possible.

RENOVACIÓ TECNOLÒGICA L’any 2010 vam engegar una nova línia de fabricació de clínquer pòrtland, amb una inversió de més de 100 milions d’euros, que representa una de les més eficients i modernes de caràcter internacional. L’any següent es va posar en marxa una instal·lació de valorització de fangs de depuradora i biomassa, i el 2012 una instal·lació de valorització de CDR industrials (combustibles derivats de residus, formats principalment per plàstics i papers). Aquestes dues instal·lacions han permès obtenir un triple benefici: un benefici mediambiental, per evitar disposar a abocador aquests residus; un benefici econòmic per a l’empresa, ja que podem ser més competitius internacionalment en els costos de combustible; i un benefici econòmic per al país, ja que reduïm la necessitat d’importació de coc de petroli i aprofitem un recurs que tenim disponible al país i que abans es llençava (i que és una de les millors maneres de sortir de la crisi: “Tancar el cercle de l’ús de recursos interns”).

“Si volem mantenir el talent que tenim —gent jove, preparada i formada amb una actitud immillorable— hem de preparar les seves carreres professionals per a que la empresa creixi conjuntament amb ells com a professionals” Fins avui, hem aconseguit d’una manera estable nivells de substitució de combustibles alternatius del 35%. Tot això amb unes instal·lacions que disposen dels millors sistemes de control i de reducció d’emissions de gasos i partícules. En el procés de fabricació de ciment fos no

hi ha empreses que tinguin el coneixement tècnic per instal·lar un forn de fabricació amb les últimes tecnologies. Per aquest motiu estem realitzant un esforç molt important d’inversió i de dedicació dels recursos humans tècnics de què disposem en R+D. Entre d’altres, estem automatitzant el sistema d’obertura dels forns (permet millorar en seguretat en la feina per als treballadors amb menys esforç físic i permet una millora en l’estabilitat del forn); preparem la instal·lació d’un nou cremador amb les millors tècniques disponibles i nous sistemes de regulació que permetin millorar l’eficiència del forn, i hem creat un equip de treball multidisciplinari per millorar el procés i el producte. Aquest equip combina de manera òptima gent amb molta experiència que aporta un gran coneixement de camp i gent més jove que aporta nous coneixements tècnics i noves idees. Així mateix, acabem d’encetar una nova línia en col·laboració amb una empresa de fabricació de forns d’altres sectors per investigar si l’aplicació de tecnologies d’altres processos de fabricació de productes diferents pot millorar el nostre procés. L’objectiu final és crear un nou disseny de forns. EQUIP HUMÀ Cada dia les empreses tenen tecnologies més semblants amb menys factors diferenciadors, però hi ha un aspecte que no es pot comprar: les persones, i sobretot l’ambient de col·laboració i el seu sincer compromís. Som un sector de més de cent anys d’història, amb molta bibliografia tècnica sobre la fabricació del nostre producte i amb molta experiència al darrere. Cada dia la nostra línia fabrica quatre mil tones de clínquer i això es tradueix en una necessitat extrema de tenir-ho tot planificat i amb les conseqüències que qualsevol errada gairebé sempre és molt significativa econòmicament. Aquestes dues raons facilitaven que el sector es comportés lent de reaccions i amb dificultat per prendre decisions ràpides i arriscades. Amb l’aparició dels combustibles alternatius, i en el cas dels forns d’aluminat

de calci amb l’aparició de nous actors de tipus internacional, estem treballant per aconseguir un ambient creatiu, innovador, d’excel·lència i molt flexible, sense deixar de banda la responsabilitat de qualsevol de les accions que portem a terme. Per això treballem per no deixar que les pors limitin i paralitzin les accions que cal que realitzem per aconseguir els nostres objectius. Amb aquesta visió podrem aconseguir que tot l’equip humà doni el màxim possible i no només el que s’espera d’ells, que és el que passaria en un entorn de recerca de culpables i penalització de l’error. Estem treballant per sentir-nos tots responsables dels errors dels altres com si fossin nostres, treballant de manera compromesa per buscar una solució davant de qualsevol complicació. El reconeixement de la implicació en la feina dels treballadors és molt important, i ho tenim en compte a l’hora de fer promocions internes i aquesta implicació es promou des de les formacions que realitzem. Si volem mantenir el talent que tenim —gent jove, preparada i formada amb una actitud immillorable—, hem de preparar les seves carreres professionals per tal que l’empresa creixi juntament amb ells com a professionals. Som una empresa que no s’atura els 365 dies de l’any, les 24 hores del dia. Per aquest motiu és molt important la gestió del coneixement tècnic i d’operació. Disposem d’una organització en què ningú no és indispensable per al seu funcionament, però tots som necessaris perquè continuï funcionant de la millor manera possible, i sobretot es pugui anar adaptant als canvis cada vegada més ràpids. ENTORN Pel futur de la indústria és imprescindible crear confiança amb l’entorn i per això hi estem treballant a tots els nivells. Pel que fa als treballadors, intentem transmetre amb accions que l’objectiu de l’empresa és el mateix que el dels treballadors, és a dir: perdurar en el temps donant eficientment el millor servei possible, afectant al mínim l’entorn i mantenint la seguretat en tot moment. Transmetem la impor-

“Des de l’any 2007 les vendes de ciment a Catalunya han anat baixant any rere any” tància de la feina de cadascú, afegint-li valor dia rere dia, de manera que tots ens sentim cent per cent responsables del que fem, com si ens pertanyés. En l’àmbit de clients i proveïdors, estem treballant per mantenir al màxim la qualitat en les dues direccions i buscant sempre estratègies de col·laboració. Pel que fa als veïns, mantenim una relació de transparència mitjançant comitès de sostenibilitat periòdics amb les entitats locals i les associacions de veïns, en què expliquem totes les millores que realitzem de tipus ambiental, els controls sobre les afectacions a l’entorn, i la gestió de les nostres operacions. Amb relació a l’Administració, actualment els canvis són molt ràpids: nous combustibles, noves tecnologies, nous mercats on exportar... Per això necessitem treballar i col·laborar amb l’Administració el més eficient, ràpid i flexible possible per no perdre posicionament internacional. Per crear confiança mantenim transparència total amb l’Administració, com per exemple en la comunicació directa de les emissions; és a dir, que en tot moment estan monitorant les nostres operacions. FUTUR El futur és incert. Alguns economistes van dir que durant l’any 2013 sortiríem de la crisi, uns altres marcaven com a data el 2014 o el 2015, però el que sabem del cert és que encara està baixant la venda de ciment, que en algun moment s’estabilitzarà i a partir d’aquí tornarà a créixer. Fins a quin valor? Sigui quin sigui, nosaltres ens estem preparant per quan arribi el moment formant un equip humà preparat tècnicament i anímicament, amb flexibilitat d’idees i oberts al canvi; disposant de les millors tecnologies disponibles; i mantenint una eficiència el més alta possible en els costos d’operació.

FULLS dels ENGINYERS

tenim opinió

ELS NOSTRES EXPERTS

La importància de les smartcities Llum Llosa / Coordinadora del Grup de Treball de Smartcities del COEIC i enginyera industrial col·legiada núm. 17046-OI

omés les ciutats que s’anticipin a les necessitats futures dels seus habitants ocuparan els primers llocs en els rànquings de les millors ciutats per viure i tindran un paper vital en el desenvolupament econòmic mundial, cosa que significa una major qualitat de vida i oportunitats de desenvolupament per als ciutadans i les empreses. Ciutats amb infraestructures, xarxes i dispositius intel·ligents que permeten tenir dades en línia per gestionar de manera interactiva i eficient la ciutat, amb la qual cosa s’aconsegueix la màxima transparència amb els ciutadans. Des del tombant del segle i cada vegada de manera més accelerada estan apareixent noves tecnologies, especialment vinculades a Internet. Exemples paradigmàtics d’això seria la progressiva implantació de l’“Internet de les coses”, l’aparició de les smartgrids (xarxes energètiques intel·ligents) o el desenvolupament d’aplicacions (apps) per a dispositius mòbils intel·ligents (smartphones),

amb un ús cada vegada més estès entre la població. Actualment, a l’Estat espanyol, més d’un 60% de la població disposa d’un smartphone. També es preveu que cada vegada les ciutats tinguin més pes en l’àmbit mundial, fins a aglutinar el 70%-75% de la població l’any 2050, d’acord amb les dades de l’ONU. Actualment representa el 52,1% de la població mundial (dades del 2011 de l’ONU). En aquest sentit, es preveu que el mercat de solucions tecnològiques orientades a les ciutats creixerà un 18% anual fins a valorar-se en 41.000 milions d’euros el 2014. Però cal obrir encara més aquesta col·laboració i incloure-hi clústers, universitats i altres institucions i associacions que també treballen per fer realitat aquestes noves ciutats. Així mateix, s’ha de definir com un projecte transversal. El projecte de ciutat intel·ligent no incideix només en alguns serveis municipals, sinó que pretén integrar dins del projecte tots els serveis que es poden oferir als ciutadans.

El projecte de ciutat intel·ligent no incideix només en alguns serveis municipals, sinó que pretén integrar dins del projecte tots els serveis que es poden oferir als ciutadans D’altra banda, el projecte té voluntat d’arribar a tota l’àrea geogràfica de la ciutat, no pas únicament a un determinat barri o carrer, i pretén portar a terme accions útils que beneficiïn una majoria de la població i que no comportin una fractura tecnològica en determinats grups de població. Finalment, el projecte també inclou una estratègia d’aliances amb altres ciutats dins l’àmbit nacional i internacional, a fi d’intercanviar experiències i generar sinergies pel que fa a projectes de ciutats intel·ligents. En el context europeu, destaquem l’Estratègia Europea 2020, que es concretarà amb projectes dotats pressupostàriament mitjançant el Pla Financer Plurianual 2014-2020. Una de les partides d’aquest Pla va dirigida a creixement sostenible i es durà a terme mitjançant els programes de fons estructurals (Fons Europeu de Desenvolupament Regional, FEDER, i Fons Social Europeu, FSE), Horitzó 2020 i COSME. Relacionat amb les smartcities, és important analitzar els programes de treball de l’Horitzó 2020. OBJECTIUS La crisi imposa una reforma del sector productiu amb la generació de noves idees, emprenedories, investi-

GENER/FEBRER/MARÇ 2014

ELS NOSTRES EXPERTS

Al febrer s’iniciarà la coordinació mundial dels pensionistes Quim Boix / Membre de la Federació Sindical Mundial (FSM)

gadors i inversors; és a dir, l’impuls a l’economia del coneixement. Cal implantar aquest nou sector productiu i convertir-lo en un projecte de ciutat. El model de ciutat intel·ligent comporta, a més, mesures innovadores de gestió i reducció de l’ús de combustibles fòssils, disminució d’emissions de CO2..., enfocades al compliment dels objectius marcats per al 2020 dins de la iniciativa de ciutats intel· ligents de la Unió Europea. QUÈ S’ESTÀ FENT DES DEL COEIC? Tots els eixos transversals del projecte smartcity estan directament lligats amb les capacitats i competències dels enginyers industrials. Per aquest motiu i també per la gran inquietud que els enginyers tenen per aquesta temàtica, des del Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya (COEIC) s’ha creat un grup de treball anomenat Smartcities, que depèn de la Comissió d’Acció Professional, amb l’objectiu d’englobar totes les disciplines que ja s’estan treballant en les diferents comissions del COEIC amb relació a aquests temes. L’objectiu també és aconseguir un projecte transversal en què estiguin implicades totes les comissions. Actualment, formen part d’aquest grup de treball representants de les comissions d’Energia, Construcció, Medi Ambient, Mobilitat i Transport, Acció Professional i Administracions Públiques; així com representants d’altres entitats externes al COEIC com és el món universitari, i també col·legiats que per la seva tasca professional estan interessats en aquest projecte.

s amb agraïment, com a enginyer industrial jubilat, que escric aquest article per comentar un important esdeveniment: la nova Unió Internacional de Sindicats (UIS). I és que el pròxim 4 de febrer es farà a l’auditori Pompeu Fabra la presentació del Primer Congrés Mundial de Sindicats de Pensionistes i Jubilats. Des d’abril del 2011 sóc membre de la direcció mundial de la Federació Sindical Mundial (FSM). I com que el Congrés es volia fer a l’Estat espanyol, se’m va demanar a mi, donada la meva trajectòria sindical (els que em coneixeu sabeu que he fet sindicalisme tota la vida, començant per ser el delegat de tots els estudiants d’Enginyeria de Barcelona el curs 1965-1966), que m’encarregués de dirigir tot el procés de preparació d’aquest Congrés. Per això el Congrés es fa a Barcelona. Cert és que arribar a jubilar-se és un motiu d’alegria si es pot fer en bones, o simplement suficients, condicions econòmiques i de salut. La jubilació no representa deixar de fer activitats, però sí representa un canvi en el ritme i els continguts d’aquestes. Les decisions, els jubilats, les podem prendre amb més llibertat, ja que ens imposem nosaltres mateixos les fites i els ritmes que volem assolir. Això no treu que seguim, com a persones, depenent del que succeeix al nostre entorn. D’una banda, gaudim dels nostres néts, si en tenim. D’altra banda, dediquem hores a les nostres aficions. Segurament, també dediquem més temps a vigilar la nostra salut. Per a tot això necessitem tenir assegurats uns ingressos econòmics i uns drets com a ciutadans. Normalment aquests aspectes estan regulats per la realitat

de la societat en què vivim. I aquesta realitat és molt canviant segons el país del món on visqui el pensionista o jubilat. Per això, el citat Congrés ajudarà a intercanviar experiències i informacions. La previsió és que aquest Congrés, al qual assistiran representants de sindicats vinculats a la FSM, posi en marxa un intercanvi permanent entre organitzacions dels cinc continents. S’espera que hi assisteixin delegats procedents de països com ara Austràlia, els Estats Units, Mèxic, Cuba, l’Equador, Colòmbia, el Brasil, Sud-àfrica, la República Democràtica del Congo, el Gabon, Algèria, Portugal, Itàlia, Xipre, Grècia, Hongria, l’Índia i el Nepal, per citar-ne només alguns. La FSM és una gran organització que coordina els sindicats de classe des del 1945, any en què va ser fundada a París just acabada la Segona Guerra Mundial, i avui coordina 230 sindicats de 120 països que en total sumen uns 90 milions d’afiliats. En resum, el Congrés serà un petit esdeveniment del qual tots podrem treure aprenentatges.

FULLS dels ENGINYERS

tenim opinió calidoscopi

TEXT i FOTO: Isabel Marquès

Jaume Roures

FEM-NE CINC CÈNTIMS

Empresari i productor cinematogràfic. “És una bola de neu, no penses que arribaràs fins aquí, tot funciona i al final sents que tens una gran responsabilitat” Discret i d’aparença modesta, Jaume Roures (Barcelona, 1950) ha tingut una carrera meteòrica que l’ha convertit en un dels empresaris més influents en el sector televisiu i cinematogràfic.

L’

any 1983 començava a treballar a TV3 fins que l’any 1994, juntament amb el seu company Gerard Romy, van fundar Mediapro amb un capital inicial zero. Vint anys després, Roures dirigeix un dels principals grups del mercat audiovisual europeu amb més de tres mil treballadors, dels quals 150 són enginyers, repartits en 150.000 metres quadrats d’instal·lacions a Catalunya, Miami, Buenos Aires, Londres, París, els Emirats Àrabs i Holanda, entre altres llocs. Tecnològicament, el grup ha estat revolucionari. Mediapro compta amb un potent departament de recerca i desenvolupament que els ha convertit en els primers a fer una cadena de televisió sense cintes a Portugal, són els creadors del primer canal temàtic, són pioners en el 3D i capdavanters en la retransmissió centralitzada. “Les unitats mòbils no estan al lloc dels fets, sinó que es troben en una unitat central, fet que ens permet fer diverses produccions”, puntualitza Roures. Conegut per tenir el lideratge en els drets del futbol, explica orgullós que el partit entre el F.C. Barcelona i el Reial Madrid “és el partit més vist del món, per davant de la Superworld americana”. Per fer-nos la idea de l’abast tecnològic del grup, Roures explica que en l’últim

GENER/FEBRER/MARÇ 2014

clàssic es van instal·lar vint-i-una càmeres repartides per tot el camp, es van fer vinti-quatre produccions de comentaristes d’arreu del món i es va distribuir el senyal en alta definició (HD) a una audiència de 44 milions d’espectadors només a Orient Mitjà. Un dels reptes tecnològics que encaren ara és la possibilitat d’emetre durant el partit una repetició de l’emissió a 360 graus, al voltant de la jugada. Malgrat aquestes xifres, Roures no s’està d’explicar que la crisi econòmica i l’augment del 21% de l’IVA cultural ha fet abaixar considerablement la xifra d’abonats en el futbol. “Nosaltres vam forçar que l’abonat passés de pagar 12 euros per veure un sol partit a pagar 15 euros per veure’n vuit”, explica amb referència a la coneguda “guerra del futbol”. Tot i així, amb l’impacte de l’IVA, no ha estat suficient. L’auge d’Internet i les xarxes socials són també un dels factors que segons Roures ha portat el sector, concretament el periodisme, a una situació de col·lapse. Lamenta que hagi hagut de tancar el diari Público: “El paper desapareixerà i el nou periodisme encara està per descobrir; nosaltres no ho vam saber fer”. Actualment, el grup lidera la producció de nombroses sèries i programes televisius a l’Estat espanyol i defensa

que s’ha de continuar apostant per les televisions públiques: “Ens fa sentir partícips, són un instrument de servei al ciutadà i un element de democràcia”. I afegeix: “A l’Estat espanyol la televisió pública costa 40 euros l’any per persona; ens ho podem permetre i és necessari”. I continua: “Sí s’haurien de reestructurar perquè en moltes ocasions estan sobredimensionades”. Roures, conegut també per haver estat el productor cinematogràfic de diverses pel·lícules de Woody Allen, explica que la pujada de l’IVA cultural ha estat un cop molt dur per a la indústria, però assegura que el que afecta més el cinema és la pirateria: “Fins que les administracions no prenguin mesures severes, el cinema mai no podrà sortir de la crisi”. Roures produeix ara una pel·lícula de Fernando León, rodada al Regne Unit, prepara diversos documentals per a museus de Mèxic, Itàlia i el Brasil, un documental dels germans Roca i un documental en 3D sobre Barcelona.

“Hem estat pioners tecnològicament, i a vegades em pregunto: com funcionàvem abans?”

FULLS dels ENGINYERS

calidoscopi

TEXT i FOTO: Isabel Marquès

Guillem Freixes, a l’esquerra; Carme Bonet, a la dreta; i Albert Rimbau al centre.

uillemFreixes,enginyer industrial i president d’Asecorp, explica que “l’èxit del canvi no és possible si no hi ha un canvi de comportament en les persones” i que per això cal aplicar una metodologia per fer-ho possible. “Liderar en abundància, amb personal suplent i plantilles a vegades sobredimensionades és relativament fàcil. Ara, però, es necessita tota la força disponible per fer-ho possible i es disposen de molts menys recursos”, puntualitza. Albert Rimbau i Carme Bonet, experts en canvi organitzatiu i desenvolupament

GENER/FEBRER/MARÇ 2014

de persones i experts en comunicació humana d’Asecorp, expliquen que treballen amb una metodologia pròpia basada a fer previsions de comportaments personals en el lloc de treball. Rimbau explica que a través de dades com la mitjana d’edat, la formació o l’antiguitat, pots preveure què pots esperar de la teva plantilla: “La manera d’aprendre, la rapidesa a fer els canvis i els canals per enviar els missatges són molt diferents en una persona de mitjana edat que en una persona de 30 anys”. Rimbau també assegura que el missatge de por que s’ha aplicat tradicionalment

perquè la plantilla “es posi les piles”, no sempre fa que els treballadors canviïn ni perdura en el temps. Aquest programa ja s’ha aplicat en empreses d’entre dos-cents i cinccents treballadors en un ampli ventall de sectors com el de l’automoció, l’alimentació o el químic. Entre d’altres, ha permès complir objectius tant diversos com augmentar l’eficiència o la productivitat, aplicar canvis de negoci,

“Hem casat el saber del món de l’enginyeria amb el saber del món de les persones”

Asecorp,

afronta els canvis de l’empresa a través de les persones

Aquesta consultoria, amb més de vint anys d’experiència, llança un nou programa anomenat Execution destinat a empreses que volen aplicar canvis organitzatius sense que el seu equip humà hi posi resistència.

reduir costos de personal, implantar programes de prevenció de riscos laborals, de SAP i medi ambient, assolir una internacionalització o bé resoldre conflictes laborals que poden sorgir entre departaments o arran d’una fusió o d’un ERO. Primer de tot, s’analitzen les dades obtingudes per respondre preguntes com: Quins errors greus s’han d’evitar? Quina preparació tenen per afrontar els canvis? Com es poden aprofitar al màxim els recursos?... I es determinen quines accions poden aportar millors resultats, en quin moment i en

quines persones s’ha de treballar i les alternatives que hi ha per aconseguir els reptes proposats. Posteriorment, l’equip d’Asecorp presenta un pla d’acció que es duu a terme a través d’un equip interdisciplinari i braç a braç amb personal intern de l’empresa. “No volem ser invasius, ni provocar trencaments; el nostre objectiu és ser executors i en fem seguiment fins a complir-lo, sempre en un termini acotat’, matisa Bonet. Freixes incideix en la importància del programa d’Execution ja que, segons diu, “està

demostrat que sovint l’estratègia de l’empresa està ben definida però només en el trenta per cent dels casos s’acaba portant a terme”. Rimbau conclou que els principals càrrecs de comandament són enginyers i que aquest és el principal interlocutor: “Hem casat el saber del món de l’enginyeria amb el saber del món de les persones; aportem dades, gràfics i xifres de les persones i ajudem a executar els canvis que han de fer”. I continua: “Un enginyer que carrega 250 nòmines sol no se’n surt, i un directiu de Recursos Humans sol tampoc”.

FULLS dels ENGINYERS

Sección:

ÑA

CATALU

Valor: 2.65

tenim opinió Pots consultar aquestes i altres intervencions als mitjans en el nostre web: www.eic.cat

PARLEM ALS MITJANS

urant els darrers mesos els Enginyers Industrials de Catalunya hem ocupat un paper destacat en els mitjans de comunicació. L’interès que susciten les iniciatives de les nostres institucions i l’opinió dels nostres enginyers reafirmen el nostre prestigi i la importància del nostre col·lectiu per al conjunt de la societat. RÀDIO I TELEVISIÓ Després de ser preguntats sobre l’evolució d’aquest paràmetre (de la competitivitat) en els últims tres anys, el 60% dels enginyers ha contestat que el nivell ha augmentat, una apreciació que el Col·legi ha qualificat de “realment destacable”. OBSERVATORI DE LA COMPETITIVITAT Europa Press va publicar una notícia sobre les conclusions de l’Observatori de la Competitivitat en la qual destaca que “el 54% dels enginyers creu que el seu sector presenta un nivell mitjà o alt de competitivitat”. La presentació de la sisena edició de l’Observatori de Competitivitat, l’estudi en el qual els Enginyers Industrials de Catalunya analitzen la competitivitat del teixit industrial i empresarial català, es va celebrar el 13 de novembre a la Torre Agbar.

Ens pots fer arribar els teus comentaris via Twitter a @Enginyeria Comencem saludant Josep M. Rovira, president de la comissió de mobilitat de @Enginyeria, per comentar les últimes incidències a #Rodalies Hora L Catalunya @Horal_SERCAT Mañana nuevo taller de #socialmedia en el colegio eninyers de Cataluña @Enginyeria... ¡todo listo para hablar de Facebook! #empresa #pymes Mar Mampel @marmampel Avui @la2_tve 19h entrevista J.Ma. G. Casasnovas, president de #ComissióEnergia @coeic @Enginyeria sobre tarifa elèctrica Ignasi Prat @npratig Avui l’eurodiputat @ramontremosa parlarà del #corredormediterrani al Col·legi d’Enginyers, 18h @ SepeiCDC @CAT_EuroLiberal @Enginyeria Marga Payola @margapayola @Enginyeria Moltes gràcies pel Fons Solidari! #ASCA Acció Solidària @NOalAtur Els beneficiaris enguany de la recapte dels @ Enginyeria es #ASCA @AccioSolidaria Felicitats i bona feina @EmprenSocial Maravillas Rojo @mavirojo

GENER/FEBRER/MARÇ 2014

COMUNICAT DELS EIC SOBRE LA SATURACIÓ DE LA XARXA FERROVIÀRIA BTV, La Sexta i 8Tv també van fer difusió del comunicat que el nostre col·lectiu va emetre després del xoc de dos trens de Rodalies a l’estació de Sants. La Cadena Ser i Catalunya Ràdio van demanar a Josep Maria Rovira, president de la Comissió de Mobilitat del COEIC, la seva opinió sobre l’estat de la xarxa ferroviària. CAL

Sección: LO

PUJADA DEL PREU DE LA LA VANGUARD LLUM IA (ED. CATALA ) BARCELONA José María García Casasnovas, president de la Comissió d’Energia del COEIC, va intervenir a La 2 per parlar de l’augment del rebut de la llum del mes d’octubre. Sección: ECONOM

ÍA

Valor: 1.493,00

PROPOSTES PER REFORMAR L’ADMINISTRACIÓ La major part de les institucions integrants del Fòrum d’Entitats per la Reforma de l’Administració (FERA) van lliurar al president de la Generalitat de Catalunya, Artur Mas, un document amb trenta mesures urgents per renovar l’Administració. La Vanguardia, el Diari de Terrassa i el Diari de Girona van donar cobertura a aquesta iniciativa en la qual va participar el Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya. Els representants de les organitzacions signants presentaran les trenta mesures, que inclouen fomentar la meritocràcia, introduir la direcció pública professional, potenciar la cooperació entre els actors públics i privats impulsant espais de concertació i àmbits de col·laboració, així com intensificar el desenvolupament de l’administració electrònica.

€

Área (cm2): 93,1

Ocupación: 9,44

Valor:

Prensa: Diari a Tirada: 85.886 Ejem Difusión: 73.0 66 Ejem

Documento: 1/1

Autor: BARCEL

54,00 €

Área (

Sección: CULTU

mplares mplares

NA Redacció�

Página: 55 : 292264

Núm. Lectores

Cód: 73807371

03/09/13

Cód: 746950

El Colegio de Ingenieros Industriales de Cataluña /10/13 denunció ayer que el 02 sistema RRASSA TE DE ria I Dia DIAR Prensa: lares en ferroviario concentrado 4.974 Ejemp Tirada: TERRASSA lares 4.147 Ejemp Difusión: s: 33000 Núm. Lectore la estación de Sants está Redacción or: Aut ento: 1/1 76 % Docum upación: 28, Oc ,7 278 “sobresaturado”, es “rígido” Área (cm2): 237,00 € y necesita de inversiones urgentes.

El Col·legi d’Enginyers Industrials va anar més enllà i va advertir que concentrar totes les línies de Rodalies a Sants, i en un futur Página: 8 també a la Sagrera, “pot provocar que qualsevol incident en aquest nucli centralitzat provoqui retards importants en tot el servei ferroviari català de Renfe”.

COMUNICAT DELS EIC SOBRE LA SATURACIÓ DE LA XARXA FERROVIÀRIA comunicat que els EngiDIARIEl DE GI RONA GIRONA nyers Industrials de Catalunya 16 va emetre arran del xoc dePredos nsa: Diaria Tirada: 8.127 Ejemplare s trens de Rodalies a l’estació de: 6.14 Difusión Valor: 138,00 € 1 Ejemplares Área (cm2): 44,9 Ocupación: 4,69 % Doc ume Sants, que es va produir elnto:20 1/1 de Autor: GIRONA | A.S setembre, va obtenir una ampli ressò mediàtic en rotatius com El Mundo, El Periódico de Catalunya, l’Ara i el Diari de Tarragona. En aquest document, el nostre col·lectiu va reclamar una inversió urgent per resoldre la saturació ferroviària a l’estació de Sants.

El projecte pel qual Enric Guiot va guanyar el premi es titula Disseny d’una turbina de riu per a la generació d’electricitat a l’Amazònia equatoriana.

PREMIS ENTREGATS PELS EIC El Diari de Terrassa, La Vanguardia i El 9 Nou van fer difusió de la trobada anual d’enginyers organitzada per la Delegació del Vallès dels Enginyers Industrials de Catalunya, que enguany es va celebrar el 27 de setembre. Aquests mitjans van ressaltar el guardó d’honor que els enginyers del Vallès van entregar al grup Grifols en reconeixement a la seva trajectòria. Per la seva banda, Regió 7 va publicar una notícia sobre el 34è Premi Guillem Catà que la Demarcació de la Catalunya Central dels EIC va atorgar a l’empresa MB Papeles Especiales. El Diari de Girona també va destacar que Enric Guiot va ser guardonat amb el Premi Creativitat per a Projectes de Final de Carrera 2013 que entrega la Demarcació de Girona dels EIC. En esta edición, el galardón de honor se concedió al grupo Grifols por su larga y fructífera trayectoria en la fabricación de productos derivados del plasma, así como en la fabricación de equipos y reactivos para el diagnóstico, de productos para la farmacia hospitalaria, sin olvidar la división de ingeniería [...].

FULLS dels ENGINYERS

projecte

TEXT: Manel Gastó - FOTO: Arxiu

CARRETERES QUE ES CUREN SOLES Quan ens fem un tall al dit, el propi organisme és capaç de regenerar el teixit i curar la ferida que ens hem fet. De la mateixa manera, el nostre cos pot soldar un os trencat o recuperar-se del desgast a què sotmetem els cartílags. Fins ara associàvem la curació als éssers vius. Només els humans, els animals i les plantes tenen aquesta capacitat de regeneració. Però què passaria si poguéssim fabricar materials amb aquestes mateixes propietats? Ens podem imaginar una carretera que no necessiti manteniment? O una llosa de formigó de vida il·limitada? El col·legiat Josep Bernat ho ha fet i treballa, de la mà d’empreses i laboratoris, per fer possible que processos naturals que associem als organismes vius es donin també en materials.

GENER/FEBRER/MARÇ 2014

UN PRESSUPOST EN DESCENS El pressupost que el Ministeri de Foment destina al manteniment de les carreteres espanyoles s’ha reduït substancialment en els darrers anys. Segons un estudi del RACC, la partida ha disminuït en un 38% des del 2009. Així, el 2013 es van invertir 818 milions d’euros per mantenir les carreteres de la Xarxa de Carreteres de l’Estat, que compta amb 25.835 quilòmetres. És a dir, s’hi van invertir més de 31.000 euros per quilòmetre i via. Si tenim en compte totes les administracions amb competències en carreteres, durant el 2013 es van destinar 149 euros per habitant, dels quals 49 eren per al manteniment i 100 per a la construcció de noves vies.

FULLS dels ENGINYERS

projecte

S’està estudiant el desenvolupament d’unes nanoesferes que es mesclarien amb el betum i que contindrien un producte que desencadenaria una dissolució reparadora de la capa de rodament de les carreteres.

osep Bernat és el coordinador d’aquest projecte que investiga nous paviments de propietats autoregeneratives. Es tracta d’obtenir conglomerats asfàltics capaços de corregir per si mateixos les fissures que es produeixen en les carreteres pel desgast de la circulació i els agents atmosfèrics. Fer possible carreteres que autoreparin les fissures que s’hi generen permetria reduir substancialment els costos de manteniment, milloraria la seguretat viària i suposaria un estalvi de matèries primes com els àrids o el petroli. Els investigadors del projecte tracten de desenvolupar un asfalt que sigui capaç d’aportar elements a la capa de rodament d’una carretera que l’autoregenerin. Es tracta, doncs, de reproduir de manera controlada i sistemàtica un procés que ja succeeix de manera espontània quan una carretera s’escalfa molt i el betum que composa l’asfalt es fon. Aquest fenomen, que acostuma a

GENER/FEBRER/MARÇ 2014

passar a l’estiu, fa que quan un vehicle circula per sobre del betum fos el tensi i sigui capaç de reparar un petit desperfecte. El que s’intenta ara és controlar aquesta reacció i desencadenar-la sempre que hi hagi fissures i no només quan les condicions ambientals i de trànsit són favorables. És a dir, es tracta que el betum es torni líquid a una temperatura ambient estàndard, torni a recobrir els àrids que hi ha a la capa de rodament de la carretera i es torni a enganxar. La línia d’investigació sobre la qual actualment treballen es basa a incorporar algun element a la massa amb què es fa la carretera que actuï en el moment que hi ha una fissura. Hi ha diferents opcions, però bàsicament es treballa per incorporar unes nanoesferes mesclades amb el betum que continguin un producte que en desencadeni la dissolució. “Estem treballant en un parell o tres de camps d’investigació per determinar quina és la tècnica més eficient, però les

Estudien un asfalt que sigui capaç d’aportar elements a la capa de rodament d’una carretera que l’autoregeneri

Una carretera estaria en constant autoreparació sense necessitat de tallar la circulació ni de grans intervencions que prenen més força són la tecnologia dels enllaços covalents supramoleculars, els rejovenidors i els líquids iònics que són dissolvents molt actius a baixa temperatura”, explica Bernat. El mecanisme de funcionament seria, aparentment, molt simple: la circulació per la carretera genera fissures a l’asfalt i trenca les nanopartícules que contenen un líquid. Aquest líquid dissol el betum quan hi entra en contacte i fa que ocupi l’espai on hi ha la fissura. D’aquesta manera, la carretera estaria en constant autoreparació sense necessitat de tallar la circulació ni de grans intervencions. Bernat és conscient que encara hi ha moltes incògnites per fer realitat el projecte, que està en una fase inicial, però espera tirar-lo endavant i que vegi la llum el 2015. “Estem vivint una revolució en el camp dels materials. Conceptualment és el mateix que l’electrònica, que mou electrons –una part constituent de la matèria. Si arribes més enllà en el coneixement, pots fer moltíssimes coses amb els electrons”, explica apassionat mentre parla de bateries de mòbils de vida infinita, energies d’activació i possibilitats que encara ara costa d’imaginar. EL NAIXEMENT DEL PROJECTE We Do!, amb Josep Bernat al capdavant, va proposar la idea inicial del projecte ja fa un parell d’anys. S’hi va interessar el Centre per al Desenvolupament Tecnològic Industrial, el CDTI. La primera tasca va ser buscar empreses disposades a crear un consorci que sol·licités les ajudes al CDTI i que aportessin know-how. El suport es va centrar en

MATERIALS INERTS MOLT VIUS La tecnologia autoregenerativa es basa a reproduir els mateixos mecanismes que es donen a la natura. Hi ha investigacions a tot el món que estudien diferents àmbits. En el cas dels metalls, per exemple, l’última frontera és treballar a partir de pressions ultraaltes per aconseguir que es recuperi una estructura que s’ha malmès. “Al final tot són àtoms. Si saps què passa a l’estructura molecular i ets capaç de col·locar els electrons on vols, pots arribar a fer que saltin d’òrbita i que passin d’un metall a un altre per regenerar una fissura. Com que els metalls comparteixen electrons entre si, si ets capaç de compartir àtoms d’aquests metalls, a la pràctica és com si fossis capaç de generar material nou. Només necessites una pressió molt alta com energia d’activació i les condicions adequades”, explica el col·legiat Josep Bernat, coordinador tecnològic d’un projecte d’autoregeneració de carreteres. Un dels camps on més s’ha avançat en l’àmbit de la regeneració de materials, i on s’han obtingut resultats més sorprenents, és en el de les gomes elàstiques. Ja és possible trencar-les i en tornar a acostar els bocins fer que aquests “recordin” la seva posició i reconstrueixin l’estructura original i recuperin les seves propietats. Tècniques d’aquest tipus ja s’estan aplicant pràcticament a tots els materials: cristalls, pintures, metalls, plàstics, etc. El camp de desenvolupament és encara molt ampli, ja que el límit són els electrons.

El camp dels materials viu una revolució similar a la que es va viure en l’electrònica anys enrere. “Conceptualment és el mateix. Si arribem més enllà en el coneixement de la matèria, podrem fer moltíssimes coses a partir dels electrons que la constitueixen”, explica Bernat.

FULLS dels ENGINYERS

projecte

JOSEP BERNAT, D’ASSALARIAT A FACILITADOR El col·legiat Josep Bernat era director de nous desenvolupaments a Portland Valderrivas, la divisió de ciment d’FCC, fins que l’empresa va reestructurar la plantilla i va prescindir d’una gran part de la seva estructura directiva. Com que sempre havia estat involucrat en temes d’R+D+I en diferents indústries, des del CDTI diversos companys el van animar a continuar treballant en l’àmbit de la innovació i les possibilitats en regeneració de materials. Fruit d’aquell impuls va sorgir We Do! i el nou perfil professional de Bernat, que es defineix com a facilitador: “Són molts anys d’experiència i he treballat en molts sectors. Allò que per a uns és obvi, per a d’altres és una novetat i això et fa capaç de generar connexions que aporten valor”. A We Do! treballa en altres projectes, tot i que es lamenta d’una manca d’interès de la indústria per investigar: “Per

tecnologies de base hi ha molt poc interès, només aconsegueixes captar l’atenció quan es tracta d’aplicar tecnologia ja existent que pugui tenir un retorn quasi immediat”. En aquest sentit està treballant en diversos projectes, com ara incorporar fibres de cel·lulosa a les lloses de formigó i aconseguir d’aquesta manera que l’aigua es reparteixi uniformement per tota una superfície, o bé traslladar el concepte smart als ports nàutics esportius. Bernat també està al darrere del projecte l’Ascensor Impossible, que impulsat pel COEIC i amb l’ajuda d’OTIS i INDUS vol desenvolupar un sistema capaç de millorar la mobilitat de les persones grans que viuen en habitatges on no es pot instal·lar un ascensor convencional.

Fotografia del grup involucrat en el projecte el dia que es va llançar oficialment. El col· legiat Josep Bernat, segon per l’esquerra a la fila superior, lidera el projecte des del seu inici.

La inversió prevista és de dos milions d’euros i actualment compta amb un equip d’una dotzena de persones

GENER/FEBRER/MARÇ 2014

empreses catalanes de l’àmbit de l’obra civil i especialitzades en la catàlisi, ja que sempre s’ha treballat amb la idea que l’element actiu no es gasti, sinó que desencadeni la reacció i que després es pugui recuperar. Per treballar el disseny dels elements actius i les nanopartícules que els han de contenir es compta amb la col·laboració de centres d’investigació universitaris, que realitzen investigació bàsica en aquest àmbit. El darrer soci que ha entrat al projecte va ser una petroliera estatal turca, que aporta la tecnologia del betum. La inversió total prevista del projecte és

de dos milions d’euros i actualment compta amb un equip d’una dotzena de persones treballant-hi. En un primer moment només es comptava amb inversió espanyola, però gràcies al Programa Eureka el projecte va obtenir el rang europeu necessari per aconseguir més ajudes a la investigació. Se n’encarreguen el CDTI per la part espanyola i el TÜBITAK per la turca. El Programa Eureka de cooperació tecnològica impulsa la competitivitat de les empreses europees a partir de la realització conjunta de projectes de desenvolupament tecnològic aplicat.

tecnologia i empresa

TEXT: Carles Aluju

FOTO: Isabel Marquès

Àlex Novella (col·legiat núm. 13854) Responsable del Departament de Manteniment Anna Monferrer (col·legiada núm. 16606-Q) Cap d’Obra

Víctor Boyer (col·legiat núm. 11757) Director de l’Àrea de Baixa Tensió i Eficiència Energètica

ISTEM, INNOVACIÓ CONSTANT EN LES INSTAL·LACIONS INTEGRALS 40

GENER/FEBRER/MARÇ 2014

Carles Albà (col·legiat núm. 8020) Director general

Fernando Claver (col·legiat núm. 9322) Director d’Instal·lacions Integrals i Serveis Industrials

Albert Duran (col·legiat núm. 11310) Director de l’Àrea d’Alta Tensió

Des de la seva creació ara farà vint-i-dos anys a Tarragona, Istem sempre s’ha proposat buscar les últimes innovacions i avançar-se al mercat en els àmbits d’instal·lacions i manteniment de projectes industrials i d’equipaments, línies de distribució elèctrica i en eficiència energètica. La seva plantilla, amb un centenar de treballadors, té la dimensió justa per ser àgil i ràpida, i estar sempre al servei del client.

FULLS dels ENGINYERS

tecnologia i empresa

stem neix a Tarragona el 1991 com a empresa instal·ladora especialitzada en línies elèctriques de baixa i mitjana tensió i serveis afectats per a noves infraestructures. El 1998 el Grup Copcisa va comprar el cent per cent d’Istem i aquest és el punt de partida per a la professionalització de la gestió i l’inici de l’expansió territorial. Des de Tarragona i Barcelona —on s’ubiquen les oficines centrals— es cobreix el mercat de Catalunya, mentre que els projectes de la resta de l’Estat compten amb les oficines de Madrid i Sevilla. En paral·lel a aquest procés, el Grup Copcisa crea noves empreses especialitzades per àmbits —Adequa Clima (climatització), Indualia (serveis industrials) i Omcisa (distribució de gas)— i adquireix la companyia de fibra òptica Fiberopt. El 2009, avançant-se a les conseqüències de l’actual crisi econòmica i per fer front a la reducció de la demanda del mercat interior, Istem va absorbir les diferents empreses especialitzades i s’ha convertit en l’empresa d’enginyeria

aplicada a instal·lacions i manteniments que és actualment.

Carles Albà, director general d’Istem:

Anna Monferrer, cap d’Obra d’Istem:

“Anar de la mà dels grans clients industrials ha estat la manera més segura de sortir a l’exterior per a una empresa de serveis de les nostres dimensions”

“Disposem d’un personal força especialitzat i això ens permet fer molts projectes sense haver d’exercir un control excessiu sobre la feina feta”

GENER/FEBRER/MARÇ 2014

INTERNACIONALITZACIÓ Com moltes altres empreses, la internacionalització també formava part dels plans de futur d’Istem. Però a diferència d’altres enginyeries, els responsables d’Istem han apostat, des del 2007, per obrir-se a l’exterior de la mà dels grans clients industrials amb els quals ja treballen a l’Estat, però sense obrir delegacions. Aquestes col·laboracions, que consisteixen a fer enginyeria, aportació de materials, supervisió del muntatge i posada en marxa de la instal·lació dels paquets contractats i que formen part d’una gran instal·lació industrial, s’han fet amb empreses reconegudes com Iberdrola, Enagás, Thales, Técnicas Reunidas, Techint o Sener. Això ha fet possible materialitzar projectes a Mèxic, Holanda, Algèria, Egipte i Lituània, entre altres països. Segons el director

Els responsables d’Istem han apostat, des del 2007, per obrir-se a l’exterior de la mà dels grans clients industrials amb els quals ja treballen a l’Estat, però sense obrir delegacions

Albert Duran, director de l’Àrea d’Alta Tensió:

“D’Istem destaca el rigor tècnic de l’equip i que s’adapta al que necessita el client”

general d’Istem, Carles Albà, “anar de la mà dels grans clients industrials ha estat la manera més segura de sortir a l’exterior per a una empresa de serveis de les nostres dimensions”. ÀREES DE TREBALL L’actual estructura interna d’Istem es divideix en cinc grans àrees de treball: 1) línies elèctriques d’alta, mitjana i baixa tensió, subestacions i centres de transformació, serveis afectats i abalisament aeroportuari; 2) enllumenat públic, eficiència energètica i renovables; 3) manteniment d’edificis i d’instal·lacions específiques; 4) instal·lacions integrals en edificis, serveis industrials i climatització; i 5) telecomunicacions, fibra òptica i sistemes. Tot i que les cinc àrees de treball tenen un pes semblant pel que fa a l’execució de projectes, Albà destaca que “moltes empreses s’han adonat que aplicar processos de manteniment és més econòmic que no pas fer-los, per la qual cosa les empreses o administracions que fan manteniments ja no en deixen de fer, però encara n’hi ha que no en fan”. El director d’Instal·lacions Integrals i Serveis Industrials, Fernando Claver, resumeix així l’essència d’Istem: “Som una pime capaç de fer des de projectes de 20 milions d’euros fins a d’altres de només 500 euros. Això ens dóna molta versatilitat i cada projecte és una targeta de presentació per a projectes futurs. Aquesta manera de treballar ens ha permès avançar tots aquests anys”. FORTALESES Albà i la resta d’enginyers industrials d’Istem coincideixen a dir que una de les grans fortaleses d’aquesta enginyeria és la capacitat de buscar sempre la innovació i avançar-se al mercat: “En el seu moment ho vam aconseguir amb les instal·lacions fotovoltaiques, els parcs eòlics o l’eficiència energètica. Si aconseguim ser dels primers a obrir el mercat, tindrem l’especialitat abans. Posteriorment, vam centrar els nostres esforços en l’eficiència energètica en l’enllumenat públic i en l’eficiència energètica en edificis”. El

Àlex Novella, responsable del Departament de Manteniment:

Fernando Claver, director d’Instal·lacions Integrals i Serveis Industrials:

“Tenim una visió global de tots els projectes i, com a enginyer, això et permet implicar-te al màxim en cada aspecte”

“Som una pime capaç de fer des de projectes de 20 milions d’euros fins a d’altres de només 500 euros”

COMPROMÍS AMB ELS ENGINYERS INDUSTRIALS DE CATALUNYA Istem és una empresa molt compromesa amb l’Associació i el Col·legi dels Enginyers Industrials de Catalunya (EIC). El seu director general, Carles Albà, ha estat vocal de la Junta Directiva de l’Associació fins al desembre del 2013, i si ho ratifica la Junta General Ordinària, formarà part de la nova Junta de Govern del Col·legi. Istem té contractats serveis com el DL Plus amb l’Infocentre, els seus enginyers han participat en diversos cursos de formació i, des del 2002, també utilitza la Borsa de Treball per a noves incorporacions a la plantilla. Els seus enginyers són veus actives dins de diverses comissions i grups de treball com el d’Il·luminació i d’Eficiència Energètica la Comissió d’Energia i la Comissió Delegada de Cooperació Estratègica. A més, des de la derogació de l’obligatorietat de visar els projectes, Istem certifica tots els seus projectes als EIC a través del Certificat d’Actuació Professional.

La seu central d’Istem està al carrer Costa Brava de Barcelona.

FULLS dels ENGINYERS

tecnologia i empresa

Una de les grans fortaleses d’Istem és la capacitat de buscar sempre la innovació i adelantar-se al mercat director general diu que la dimensió d’Istem “permet ser àgils i donar una resposta ràpida al mercat, i així apostar fort per una especialitat”. I continua: “D’aquesta manera, el know-how que adquireixen els nostres enginyers és molt més ràpid”. El director de l’Àrea d’Alta Tensió, Albert Duran, destaca el rigor tècnic de l’equip i que s’adapta al que necessita el client. I parlant de l’equip d’enginyers, el director de l’Àrea de Baixa Tensió i Eficiència Energètica, Víctor Boyer, afegeix: “Som un equip prou jove però, alhora, molt consolidat i amb una àmplia experiència. Això ens dóna força, sabem fins a on podem arribar i som un equip que ho dóna tot en cada projecte”. La cap d’Obra d’Istem, Anna Monferrer, destaca els avantatges de treballar

amb una plantilla pròpia i no haver de fer-ho amb subcontractacions: “Amb la subcontractació no saps fins a on pots arribar. Disposem d’un personal força especialitzat i això ens permet fer molts projectes sense haver d’exercir un control excessiu sobre la feina feta. Això es nota sobretot en la posada en marxa d’instal·lacions”. El conjunt d’enginyers d’Istem destaca que per la diversitat d’encàrrecs que s’assumeixen, cada projecte és diferent. El responsable de Projectes de Manteniment, Àlex Novella, afegeix l’autonomia que els enginyers tenen per prendre decisions: “Tenim una visió global de tots els projectes, des de l’oferta inicial fins a l’execució garantint la satisfacció del client. Això permet implicar-te al màxim en cada aspecte del projecte, com per exemple les compres, la gestió de personal i la relació amb el client”. El cap de l’Àrea de Telecomunicacions, Fibra Òptica i Sistemes, Jaume Crespo, explica que “el tècnic té la màxima responsabilitat i això és molt important”. I afegeix: “Amb els clients del sector privat, molt sovint ells tenen la idea inicial i la teva responsabilitat és donar-hi forma”.

PROJECTES EMBLEMÀTICS De l’àmplia cartera de projectes d’Istem en destaquen tres. La subestació elèctrica de 300 MW de la Fatarella que passa de 132 a 220 kV, i 42 quilòmetres de línies d’alta tensió per a l’evacuació dels parcs eòlics de la Terra Alta feta el 2007. La central elèctrica Nova Àrea Terminal (CENAT) de la T1 de l’aeroport de Barcelona on s’ubiquen els cinc grups electrògens d’emergència de 8 MVA de potència unitària per abastir-la en cas de fallada de disponibilitat elèctrica de la xarxa de la companyia. I, actualment, la subestació elèctrica reversible del metro de Barcelona per aprofitar l’energia que es perd en les frenades dels combois i abocar-la a la xarxa de distribució interna.

Victor Boyer, director de l’Àrea de Baixa Tensió i Eficiència Energètica:

“Som un equip prou jove però, alhora, molt consolidat i amb una àmplia experiència”

Jaume Crespo, cap de l’Àrea de Telecomunicacions, Fibra Òptica i Sistemes:

“El tècnic té la màxima responsabilitat i això és molt important” A l’esquerra, l’edifici del CENAT. A la dreta, la subestació elèctrica de la Fatarella.

GENER/FEBRER/MARÇ 2014

empresa adherida

TEXT: Mònica Acero FOTO: Astra Sistemas

“Som l’única companyia a Espanya capaç d’oferir serveis integrats” Ajudar les empreses a ser més competitives i eficients és la missió d’ISS Espanya. Aquesta companyia proporciona els serveis auxiliars que requereixen els edificis i les instal·lacions perquè els clients es puguin centrar en la seva activitat de negoci.

Andrés Espinosa, gerent tècnic de Manteniment d’ISS Espanya.

uan ISS va aterrar al nostre país el 1999, Joaquim Borrás, actual president executiu de l’empresa, n’era l’únic empleat i treballava des del seu despatx de casa. Catorze anys després, la companyia compta amb trenta mil treballadors i més de cinc mil clients tant de l’àmbit públic com privat. Aquest gran creixement ha estat motivat per la recerca

constant de l’excel·lència per part de l’equip humà i per la integració de més de cinquanta companyies de diversos sectors. “L’adquisició de companyies ben implantades respon a l’objectiu de consolidar una empresa que presti tots els serveis que necessiten els edificis”, explica l’enginyer industrial Andrés Espinosa, gerent tècnic de Manteniment d’ISS Espanya. ISS Espanya proporciona serveis auxiliars perquè els clients es puguin centrar en el seu core business, des de la restauració, la jardineria i la neteja a la seguretat i el manteniment. Espinosa destaca la importància dels serveis de manteniment: “Desenvolupem el manteniment industrial en línies de producció amb plena responsabilitat i un alt nivell de gestió, ens encarreguem de millorar la productivitat i l’eficiència energètica dels nostres clients i de la seguretat de les instal· lacions dels parcs d’atraccions, entre d’altres”. La divisió de Manteniment, que està formada per quaranta-set enginyers, treballa en més d’onze mil edificis tant del sector terciari com de la indústria. ISS Espanya ha apostat fermament per Integrated Facility Services (ISF) per esdevenir un proveïdor global que presta tots els serveis integrats sota

una mateixa estructura, amb personal propi i amb un únic interlocutor. “Som l’única companyia a Espanya capaç d’oferir serveis integrats”, afirma. L’enginyer també subratlla que “els IFS suposen el desenvolupament d’un projecte d’eficiència personalitzat per a cada client, amb identificació de sinergies, l’augment de la productivitat i la reducció dels costos”. L’aposta per la integració de serveis ha estat fonamental perquè la companyia hagi aconseguit una facturació de 600 milions d’euros durant el 2012, tot i que el mercat dels Facility Services s’hagi reduït un 9%. “Els nostres valors són un element diferenciador respecte a la nostra competència”, expressa Espinosa. La companyia destaca pels seus esforços per minimitzar l’impacte mediambiental i per la seva contribució social a través de la Fundació ISS Una Sonrisa Más. ISS Espanya ha estat la primera empresa de serveis del nostre país reconeguda amb la norma SA 8000 que la certifica com una organització socialment responsable. La companyia forma part de la multinacional ISS Facility Services, nascuda a Dinamarca el 1901, que actualment és present a més de cinquanta països d’Europa, Àsia, Amèrica i Oceania.

FULLS dels ENGINYERS

empresa adherida

TEXT: Mònica Acero

“Els nostres urinaris redueixen el consum d’aigua i aporten un important estalvi econòmic” La companyia d’origen suís URIMAT ha desenvolupat un innovador urinari que funciona sense aigua ni productes químics. Des de la seva fundació, l’any 2000, la multinacional ha implantat 2,3 milions de sanitaris, dels quals noranta mil s’han instal·lat al nostre país.

ada cop que un home prem el botó d’un urinari es gasten entre 2 i 4 litres d’aigua per netejar només uns 0,3 litres d’orina. Imagineu l’estalvi d’aigua que s’aconseguiria amb un sanitari que funcionés sense aigua. Doncs no cal que imagineu més perquè URIMAT ho ha convertit en una realitat. Es tracta d’una companyia suïssa fundada l’any 2000 que es dedica a la fabricació d’urinaris que funcionen sense aigua i sense productes químics. El 2006 l’enginyer industrial Juan Antonio Sanfeliu va ampliar els seus horitzons professionals amb la fundació de la filial espanyola d’URIMAT. Sanfeliu treballa en la indústria tèxtil, un sector que registra uns consums molt elevats d’aigua per desenvolupar la seva activitat ordinària, i per això estava molt sensibilitzat amb l’optimització d’aquest recurs. A aquesta conscienciació es va sumar la crisi del sector tèxtil, dos ingredients que van portar a l’enginyer a buscar noves oportunitats de negoci. “Com que sempre he estat molt compromès a aplicar mesures i processos per reduir la despesa d’aigua, volia crear una empresa que treballés en aquesta direcció”, comenta Sanfeliu.

GENER/FEBRER/MARÇ 2014

Juan Antonio Sanfeliu, enginyer industrial, fundador de la filial espanyola d’URIMAT.

URIMAT ha desenvolupat un innovador sifó patentat que porta una membrana que s’obre quan detecta el pes de l’orina per conduir-la fins a les canalitzacions sense necessitat d’utilitzar aigua ni productes químics. Quan la membrana no detecta més pressió, es tanca hermèticament evitant que es desprenguin males olors. El sistema també porta incorporada una pedra de neteja microbiològica que evita que es formin sediments a l’interior del sifó i a la canonada de desguàs. Les

2,3 milions d’unitats que ha implantat la multinacional des de la seva fundació, de les quals noranta mil s’han instal·lat al nostre país, avalen l’èxit d’aquest invent. “Els nostres urinaris redueixen el consum d’aigua i aporten un important estalvi econòmic”, assegura Sanfeliu. Les xifres d’un estudi realitzat per la companyia en una universitat parlen per si soles: un sanitari d’URIMAT permetria estalviar a l’any més de 23.000 m3 d’aigua que es traduirien en un estalvi econòmic de més de 105.000 euros. McDonald’s, SEAT, Nissan o Airbus són algunes de les empreses que han apostat per minimitzar el seu impacte ambiental gràcies a URIMAT. Pel que fa al preu dels urinaris, Sanfeliu explica que “per a l’obra nova són més barats que els sanitaris convencionals perquè eviten la instal·lació de lampisteria”. I afegeix: “En substitució són una mica més cars, però la inversió es recupera en menys de dos anys perquè des que els instal·les, comences a estalviar”. Aquests sanitaris també permeten reduir els costos de manteniment i eliminen els problemes d’obstrucció de les canonades per la calç.

novetats

SIMBIOE ORGANITZA JORNADES DE FORMACIÓ

APLING REALITZA EL SEU PROJECTE 3.000

CEIV CONSULTING DESENVOLUPA LA METODOLOGIA FLASHLIGHT

Simbioe Facility Management organitza periòdicament jornades de formació per a clients i empreses col· laboradores per tal de donar a conèixer les noves normatives en l’àmbit de la gestió d’edificis i els serveis que ofereix l’empresa amb relació a aquestes. Durant l’any 2013 es van organitzar diverses formacions que van tractar la normativa referent a la certificació energètica d’edificis existents, l’aplicació de les inspeccions IPE i IPIC, la definició i actualització dels plans d’autoprotecció i un resum de revisions i inspeccions de manteniment obligatòries a Catalunya i a l’Estat espanyol. www.simbioe.es

Apling, empresa dedicada a donar solució a tot tipus de situacions i problemes d’insonorització i tractaments acústics, amb més de vint anys d’experiència en el sector aportant solucions acústiques als seus clients, ha realitzat el seu projecte número 3.000. Aquest se centra en el disseny, la fabricació i el muntatge d’una cabina acústica per a una turbina amb alternador de 6 MW que ha aconseguit reduir el soroll generat de 105 dB a 75 dBA. Les més de 850 obres realitzades amb satisfacció demostren l’àmplia experiència d’aquesta companyia, que dóna servei tant a enginyeries i indústries com a edificació i obra civil. www.apling.es

CEIV Consulting, un equip d’enginyers industrials experts en la gestió de totes les àrees de l’empresa, ha desenvolupat una nova metodologia denominada Flashlight, així com les eines associades de diagnòstic i millora dedicades especialment a les pimes. Aquest sistema té components Flash, per establir de manera ràpida i fàcil un diagnòstic precís de totes les àrees de l’empresa, i components Light, que són uns plans de millora basats en eines per facilitar-ne l’ús en les pimes. Entre d’altres, CEIV ha desenvolupat el Value Management Light, una eina basada en l’anàlisi del valor tradicional. D’altra banda, CEIV Consulting acaba de signar un conveni de col·laboració amb el Grup Geinfor per distribuir a Catalunya el seu ERP (Enterprise Resource Planning). www.ceivconsulting.com

INTERFLEX INTRODUEIX UN NOU TRACTAMENT D’ALTA RESISTÈNCIA

VALESSENTIA CELEBRA UN SEMINARI SOBRE LEAN MANAGEMENT

Interflex SL, fabricant i distribuïdor de productes per a la protecció, conducció i connexió de cables, introdueix a la seva gamma de sistemes de safates portacables de reixa VIAFIL un nou tractament superficial d’alta resistència: l’HR, un acabat que ja s’utilitza en sectors industrials molt exigents com la indústria de l’automòbil, però que fins ara no s’havia aplicat a la producció de safates portacables. Les seves característiques de resistència a la corrosió el converteixen en una alternativa superior al galvanitzat en calent perquè assegura major durabilitat, un acabat llis i uniforme i un menor consum energètic. www.interflex.es

Petites empreses i multinacionals catalanes d’una gran varietat de sectors van participar en el seminari Lean Management: un sistema de gestió eficient en què van aprendre els fonaments principals del Lean com a sistema de gestió i no com un conjunt d’eines aïllades d’aplicació puntual. Les empreses van poder compartir experiències i experimentar algunes tècniques mitjançant una simulació pràctica. Aquesta diada va acabar amb la visita de l’empresa Autoliv KLE, líder mundial en el proveïment de sistemes de seguretat passiva en el sector de l’automoció, que es recolza en el Lean com a sistema de gestió. www.valessentia.es

EDIT INGENIEROS INSTAL·LA ELS SEUS PRODUCTES A L’HOSPITAL DE SANT PAU EDIT Ingenieros, empresa catalana fundada l’any 1988 i especialitzada en el disseny, el desenvolupament i la fabricació de llums amb tecnologia LED, ha instal·lat els seus productes homologats al pavelló Sant Leopold de l’Hospital de Sant Pau de Barcelona. Es tracta d’una instal·lació de llums lineals LED d’alta eficiència, regulables en intensitat, connectades al sistema de control general DALI, que il·luminen les voltes dels sostres de trencadís i, per reflexió, il·luminen les zones de treball i de pas. També hi ha instal·lats focus LED d’alta potència per il·luminar de manera indirecta les sales de reunions, vestíbuls i passadissos. www.edit-ing.com

FULLS dels ENGINYERS

entrevista

TEXT: Jordi Garriga

FOTO: Isabel Marquès

“Jo m’imagino un futur associatiu i de participació, i amb un valor no només professional sinó amb prescripció social” Jordi Renom, president de l’AEIC Enginyer industrial col·legiat 5811

GENER/FEBRER/MARÇ 2014

Jordi Guix Armengou i Jordi Renom Sotorra, degà i president dels EIC El passat mes d’octubre, Jordi Guix i Jordi Renom van ser proclamats els nous degà i president del Col·legi i l’Associació, respectivament, i al desembre van prendre possessió dels seus càrrecs. Ara tenen quatre anys per tirar endavant el projecte de construir el Col·legi i l’Associació del futur.

“M’imagino un col·legi molt obert, posicionat al món, amb els millors experts i al qual puguis connectar-te des de qualsevol lloc” Jordi Guix, degà del COEIC Enginyer industrial col·legiat 4012 FULLS dels ENGINYERS

entrevista

30 IDEES, 30 PROMESES Amb aquest lema, 30 idees, 30 promeses, Jordi Guix i Jordi Renom, dos enginyers industrials de llarg recorregut i ampli prestigi professional, van presentar la seva candidatura conjunta per al procés electoral de les nostres institucions del passat mes d’octubre del 2013. Va resultar ser l’única candidatura presentada i, tot i sorgida del propi cor de les juntes d’aleshores, es planteja uns objectius que dibuixen la voluntat d’un replantejament important de les nostres institucions. En certa manera, no podia ser d’una altra manera. Ens trobem en un context de dificultats econòmiques, de conjuntura ràpidament canviant i amb unes necessitats per part del col·lectiu cada dia més complexes i amb més necessitat de servei. I és clar que les institucions dels Enginyers Industrials de Catalunya no només no poden anar a remolc i amb el pas canviat respecte a aquests grans reptes, sinó que han de liderar el procés de canvi i adaptació que aquesta nova realitat demana. I això és el que planteja el seu projecte, per mitjà de trenta idees que han de ser la clau del Col·legi i l’Associació dels pròxims anys. Perquè avui ja és el futur, i cal saber donar-hi les respostes adequades. Per això, Jordi Guix i Jordi Renom s’han envoltat d’un equip que reuneix i combina experiència, joventut, fermesa i valentia, els millors ingredients per encarar els reptes i promeses que proposen. Un equip amb una clara voluntat de treball col·laboratiu que permeti, entre altres coses, fer un col· legi encara més participatiu, transparent i amb voluntat de ser un actor referent en els àmbits econòmics i socials de casa nostra. I, per això, el lideratge d’aquests dos enginyers industrials serà cabdal. Jordi Guix Armengou ha ocupat diversos càrrecs en el sector ferroviari i en el de la salut. Ha treballat com a professor a ESADE i, en el pla institucional, ha estat membre de la Junta Directiva de l’AEIC, membre del Consell de Govern de l’INEC, interventor de l’INEC i vicepresident de l’ICT. Pel que fa al COEIC, ha estat coordinador de la Subcomissió de Projectes de la Comissió de la Gestió Empresarial i president de la Comissió de Política Industrial i Innovació Tecnològica; també ha treballat com a delegat de Serveis de la Junta Directiva de l’Associació. Per la seva banda, Jordi Renom Sotorra compta amb una llarga trajectòria a l’Administració pública, on actualment és director general d’Habitatge Municipal de la ciutat de Sabadell. Ha estat director general a l’Agència de Residus de Catalunya i a la de Barcelona dins del departament de Salut Pública de l’àrea metropolitana de la ciutat. És membre del Senat de l’Institut de Recursos Sostenibles, del Consell del Col·legi d’Enginyeria Industrial de Catalunya, de la Fundació Bosch&Camp; Cardellach, i integrant del Comitè Expert de la planificació política en l’ús de la terra.

GENER/FEBRER/MARÇ 2014

n primer lloc, felicitats pels nous càrrecs. Com us sentiu, de quina manera els assumiu? Jordi Renom (JR): Jo em sento afalagat i agraït per la confiança. No hi ha hagut eleccions però hem treballat molt fort durant més d’un any. Estem en un moment de grans canvis i cal fer moltes coses. Jordi Guix (JG): Sí, estem contents i agraïts. Com que fa un any que estem treballant en aquesta candidatura, hem creat un gran equip i hem rebut molts recolzaments. Ens sentim molt còmodes i sabem que els companys ens faran suport. De cara als associats i col·legiats, com us presentaríeu cadascun de vosaltres. Com us definiríeu? JG: És difícil parlar d’un mateix, però jo em tinc per una persona molt emprenedora, proactiva, optimista i amb molta il·lusió de formar equip. És una satisfacció poder aportar tota la meva experiència professional al Col·legi. JR: Jo diria que sóc ric en continguts i amb experiència i capacitat suficient per poder dur a terme el que se’ns ha encarregat. Sóc optimista, constant i amb capacitats per crear sinergies. Es podria pensar que sou una candidatura continuista, però repassant el vostre programa, es dibuixa la voluntat de construir un nou Col·legi i Associació. És així? JG: Nosaltres volem conduir el Col·legi a partir del que tenim, per millorar-ho. Efectivament, penso que som una candidatura que trenca esquemes. Hem treballat pensant que aniríem a la contesa electoral, de manera que el nostre és un projecte àmpliament debatut i construït a partir de moltes aportacions. D’entrada, hem d’aconseguir un Col·legi molt participatiu. Si no, no emprendrem bé els reptes que el futur ens proposa. Tot i que sembli continuista perquè assumim els valors, la història i l’excel·lent tasca dels nostres predecessors, es tracta de

“La confusió amb la gran quantitat de titulacions i màsters serà molt gran. Nosaltres ens hem avan· çat (amb la creació de l’Agència de Qualificació Professional de l’Engi· nyeria). El que ara estem iniciant, d’aquí a poc serà totalment necessari” Jordi Guix, degà

FULLS dels ENGINYERS

entrevista

“Segurament, el teixit productiu del futur serà molt menys intensiu en mà d’obra, però molt més intensiu en coneixement, valor afegit i efici· ència. Sens dubte, el paradigma in· dustrial està canvi· ant” Jordi Renom, president canviar el que convingui per aconseguir assentar les bases que ens permetran continuar amb èxit la tasca de les nostres institucions. Una de les qüestions rellevants és la creació d’una taula permanent amb les institucions públiques per millorar-ne la relació i el reforçament dels vincles. És evident que per a això també cal l’altra part. Com es plantejarà aquest fet? JR: Essencialment, hem de procurar que les persones del nostre col·lectiu que treballen a l’Administració ens puguin permetre una relació periòdica que faciliti l’intercanvi entre institucions. El que volem és exercir influència en la societat i que la societat ens valori com un actor social de primer ordre. Així mateix, aspireu a ser agents de canvi social en l’escena internacional. Com emprendreu aquesta empresa? JG: Nosaltres entenem que cal buscar sinergies entre tots els enginyers, també els que estan arreu del món. Hem d’aportar a la societat allò que pugui ser un valor afegit. Quan parlem amb enginyers d’arreu ens diuen que els enginyers industrials catalans tenen un valor

GENER/FEBRER/MARÇ 2014

competitiu superior a d’altres, amb una formació molt més àmplia i amb molts recursos. En certa manera, podríem dir que hi ha una marca encara poc coneguda que és enginyeria catalana, que cal potenciar. Hi ha moltes maneres de treballar això. Per exemple, ja hem agrupat uns vint enginyers que estan a la Xina i que, gràcies a les nostres eines, han pogut fer networking entre ells. Això ho hem d’extrapolar a altres països. JR: Efectivament, avui tenim molts enginyers treballant a fora amb qui cal engegar relacions de contacte i acompanyament. En general, destaqueu la necessitat de fer més visible la participació dels enginyers en la societat, en les institucions, etc. Jo diria que la realitat és que els darrers anys això ja ha estat així. Quins passos endavant us plantegeu? JG: És que en realitat ens plantegem molts passos més. Hem fet un programa que ara s’està traduint en un projecte que ha de permetre desenvolupar els trenta punts del programa de manera ordenada. JR: En tot cas, és clar que la qüestió més important és aportar valor i servei al col·lectiu i a la societat. Per nosaltres és important ser protagonistes i promotors de la veu de l’enginyeria en general. Aquesta és la part més associativa. Volem ser la casa de l’enginyeria; líders d’una veu. En aquest sentit, es va cap a un gran Col·legi o Associació que aplegui totes les branques, graus i màsters de l’Enginyeria? JR: Així ho pretenem, i segurament l’Associació serà la base per poder reunir aquest objectiu. JG: Efectivament, volem una gran unió de tots els enginyers. La dificultat està a fer-ho sense perdre la identitat de cadascú. Probablement, començarem per unificar serveis i, de fet, això a poc a poc ja ho estem fent. Parleu de la necessitat de fer unes institucions més engrescadores, obertes, participatives i innovadores.

Com passareu dels fets a les paraules? JG: Com deia el nostre degà fins ara, al Col·legi físicament no hi cabem tots, però a Internet, sí. En aquest sentit, em sembla que el nom de la nostra candidatura Enginyers 3.0 ja era prou revelador... JR: Més enllà d’això, cal identificar els elements de canvi. Hi ha qüestions importantíssimes, com els visats, tot el reordenament de graus i màsters... Tots aquests elements ens permetran actuar a l’hora de trencar barreres fins ara preestablertes. Potser el fet més important que us tocarà revisar és la pràctica desaparició dels visats. Això afecta de dues maneres, totes dues molt importants. D’entrada, hi ha la qüestió de la seguretat i la garantia del servei. Creieu que la societat és prou conscient del que significa? JG: Això és així, i és complicat. Un dels nostres punts dels estatuts és vetllar per la qualitat dels serveis dels nostres professionals. Com conjugar-ho tenint en compte el nou marc legal?, i encara més tenint la certesa que la societat no n’és gaire conscient?... És per això que des de les nostres institucions hem de trobar les maneres d’acreditar la feina dels nostres professionals. Precisament, un fet que pot ser de molta importància en aquest futur diguem-ne “desregulat” és el desplegament de l’Agència de Qualificació Professional de l’Enginyeria. Fins al moment, quina resposta estan tenint els professionals i les empreses? JR: Hi ha un primer nivell d’implantació amb èxit, però amb un recorregut encara curt, tant pel que fa a les empreses com els professionals. Un segon nivell és el de l’estandardització, i un tercer és la xarxa d’empreses associades a les nostres institucions i que segurament serà la millor base per implementar-ho tot.

“Cal identificar els ele· ments de canvi. Hi ha qüestions importantíssi· mes, com els visats, tot el reordenament de graus i màsters... Tots aquests elements ens permetran actuar a l’hora de trencar barreres fins ara preesta· blertes” Jordi Renom, president

FULLS dels ENGINYERS

entrevista

JG: Jo diria que no hi ha gaire consciència del que ens vindrà en pocs anys. La confusió amb la gran quantitat de titulacions i màsters serà molt gran. Nosaltres ens hem avançat. El que ara estem iniciant, d’aquí a poc serà totalment necessari, com ja passa en altres països. JR: Avui hi ha més de quatre-cents títols en Enginyeria... JG: Sí, Bolonya, en lloc de facilitar-ho tot, ho ha complicat molt i molt; per això l’Agència serà de cabdal importància en molt poc temps. D’altra banda, amb la davallada dels visats hi ha la qüestió econòmica. Quin plantejament feu en aquest sentit per tal que la viabilitat econòmica del Col·legi i l’Associació sigui un èxit? JR: És evident que l’èxit dels objectius que ens plantegem dependrà de trobar un finançament adequat. Un dels àmbits d’ingressos que eren els visats ha minvat molt. D’una banda, caldrà ajustar els pressupostos i, d’una altra banda, caldrà adequar els costos dels serveis que oferim a allò que aporten als col·legiats i associats. Això ho haurem de saber fer. Com més gran sigui el col·lectiu, més i millor prestació de serveis.

GENER/FEBRER/MARÇ 2014

Si jo fos un jove enginyer, quins motius hauria de tenir per voler-me col·legiar? Què m’explicaríeu per temptar-me? JG: Jo el primer que li diria és: “Si no tens feina, apunta’t a la Borsa de Treball”. El segon, que “el primer any és gratuït, així que no et costa res provar-ho”. El tercer, que “aquí segur que trobaràs un grup de treball que s’adiu a les teves inquietuds professionals”. I el quart, “pensa en el teu futur, aquí tens la millor plataforma per desenvolupar-te”. Més enllà dels vostres objectius i programa, sent el Col·legi i l’Associació la plataforma de representació dels enginyers industrials del país, com esteu vivint la desindustrialització actual? JG: Estem verdaderament preocupats. I tant és així que hem participat en el Pacte per la Indústria del país. Voldríem una política industrial catalana que anés més enllà de la legislatura. Però, en canvi, no hi ha una política industrial clara... JR: Certament, però estem veient com els sistemes productius són els que realment ajuden a sortir de la crisi. Avui, a casa nostra, ja ens hi estem adequant.

“Tot i que assu· mim els valors, la història i l’excel· lent tasca dels nos· tres predecessors, es tracta de canvi· ar el que convingui per aconseguir assentar les bases que ens permetran continuar amb èxit la tasca de les nos· tres institucions” Jordi Guix, degà

No sortirem de la crisi sense un esforç dels sectors productius i industrials. JG: Catalunya encara té un teixit industrial potent, però cal millorar molt l’eficiència. JR: Segurament, el teixit productiu del futur serà molt menys intensiu en mà d’obra, però molt més intensiu en coneixement, valor afegit i eficiència. Sens dubte, el paradigma industrial està canviant. JG: I això posa encara més en valor que nosaltres, els enginyers industrials, puguem ser catalitzadors de noves idees. Avui, hi ha dues indústries tractores, que són el sector farmacèutic i l’agroalimentari, i nosaltres hem de ser capaços, com passa per exemple en el sector de l’automòbil, que hi hagi un sector auxiliar fort. Per exemple, nosaltres, en el si de les nostres institucions, hem acollit el clúster d’empreses d’eficiència energètica. Tenim la ferma voluntat de ser acollidors i impulsors d’aquest tipus d’iniciatives que puguin sorgir en altres àmbits com la robòtica, el packaging i d’altres.

Un altre dels efectes de la crisi és la fugida d’enginyers a l’estranger, i no sempre per fer d’enginyers, sinó simplement per buscar-se la vida. Us preocupa?, què s’hi pot fer des de les institucions dels EIC? JR: Això és molt personal. Jo penso que anar a l’estranger sempre és bo, excepte quan és per necessitat. Que surtin, que un dia o altre tornaran farcits de coneixement i experiència. Tot és global. JG: Això és evident. El món és global i conèixer el món sempre és enriquidor. Esperem que aquests desplaçaments siguin temporals i que puguin tornar amb un bagatge positiu de coneixements adquirits. Us plantegeu la definició i el desenvolupament d’algun tipus de pla estratègic que pugui aglutinar tots aquests reptes, sobretot els econòmics? JR: Sí, hem fet un programa que haurà d’anar lligat a un projecte executiu. Es dirà o no pla estratègic, però és clar que tot allò que fem caldrà poder-ho explicar i quantificar. Som enginyers! Això és el que nosaltres sabem fer.

JG: I més encara: anirem explicant cada any, amb els corresponents indicadors, on hem arribat, què hem fet i cap a on anem. Per acabar, com us imagineu el Col· legi del futur? JG: Jo m’imagino un Col·legi molt obert. El Col·legi de tots els enginyers. Posicionat al món, amb els millors experts i al qual puguis connectar-te des de qualsevol lloc. El Col·legi 3.0. JR: Fonamentalment, jo m’imagino un futur associatiu i de participació, i amb un valor no només professional sinó amb prescripció social. JG: I val a dir que tot i que avui som coneguts essencialment com a Col· legi, bona part del desenvolupament d’aquesta gran entitat del futur serà possible a partir de l’Associació. JR: I en aquest sentit, volem que tots els accents catalans siguin molt presents, i per això volem potenciar la representació i participació de les delegacions i demarcacions. En aquest sentit, ara estrenem la creació de l’Associació en els diferents àmbits territorials.

FULLS dels ENGINYERS

reportatge

TEXT: Jordi Garriga

FOTO: Arxiu

14 15

3 2

30 IDEES, 30 PROMESES

Ja treballem per fer millor la teva vida professional El 2014 és important per al col·lectiu i les institucions dels EIC, atès que han estat renovats els dos principals càrrecs institucionals. Jordi Guix i Armengou és el nou degà del Col·legi, i Jordi Renom Sotorra el nou president de l’Associació. Tots dos enginyers es van presentar en el procés electoral sota una única candidatura, Enginyers 3.0, i tenint en compte que va ser l’única presentada i tal com preveuen els articles 40 i 42 dels estatuts, van ser designats de manera automàtica per la Junta General Ordinària del mes de desembre del 2013.

GENER/FEBRER/MARÇ 2014

5 6

LES NOVETATS 1- Carles X. Albà i Cortijo // Vocal 2- Òscar Gimeno i Prats // Tresorer 3- Llum Llosa i Oliva // Vocal 4- Jordi Renom i Sotorra // President de l’AEIC 5- Jordi Guix i Armengou // Degà del COEIC 6- Àlex Zaragoza i Montpel // Vocal 7- Cristina Soler i Lafollie // Vocal

8- David Pedrerol i Lechuga // Vocal 9- Oriol Martínez i Huguet // Vocal 10- Norberto Larriba i Blay // Vocal 11- Bernat Amadas i Simón // Vocal 12- Marc Cabrera i Sanmartín // Vocal 13- Narcís Armengol i Gelonch // Vocal 14- Pere Roca i Carles // Vicesecretari 15- Guillem Boira i Herreros // Vocal

FULLS dels ENGINYERS

reportatge

LA NOVA JUNTA DE GOVERN DEL COEIC president JORDI GUIX I ARMENGOU

vicedegà JOSEP M. ROVIRA I RAGUÉ

Secretari PERE ROCA I CARLES

interventor JORDI GUASCH I ASMARATS

tresorer ÒSCAR GIMENO I PRATS

Director General JOSEP MOURIÑO ESTÉBANEZ

vocal PERE ALAVEDRA I RIBOT

vocal CARLES X. ALBÀ I CORTIJO

vocal ENRIC BLASCO I GÓMEZ

vocal MARC CABRERA I SANMARTÍN

vocal BERNAT AMADAS I SIMÓN

vocal ORIOL MARTÍNEZ I HUGUET

vocal ENRIC MASSANEDA I DRETS

vocal GUILLEM BOIRA I HERREROS

vocal NARCÍS ARMENGOL I GELONCH

vocal LLUM LLOSA I OLIVA

vocal CRISTINA SOLER I LAFOLLIE

vocal ÒSCAR MARTÍNEZ I HERNÁNDEZ

vocal JORDI SANS I PINYOL

vocal DAVID PEDREROL I LECHUGA

vocal ESTHER TOMAS I MARTÍNEZ

vocal NORBERTO LARRIBA I BLAY

vocal MANUEL VILLALANTE I LLAURADÓ

vocal ÀLEX ZARAGOZA I MONTPEL

vocal CONCEPCIÓ ZORRILLA I DÍEZ

president Dem. Girona JAUME MASGRAU I PLANA

president Dem. Lleida JOAQUIM LLOP I RIBALTA

president Dem. Tarragona LLUÍS MAESTRE I OLIVA

president Del. Vallès FRANCESC FIGUERAS I BELLOT

presidenta Dem. Catalunya Central JOSEP ALABERN VALENTÍ

GENER/FEBRER/MARÇ 2014

LA NOVA JUNTA DIRECTIVA DE L’AEIC L’Associació dels EIC també ha vist canvis en la seva Junta Directiva, començant pel seu president, Jordi Renom i Sotorra. I un dels eixos que ha de marcar aquest nou període és una major participació i visualització en el seu si de les demarcacions i la Delegació del Vallès, fins ara vinculades principalment al Col·legi. I de la mateixa manera que ha passat amb el Col·legi, atès que hi va haver una sola candidatura presentada per al procés electoral, aquesta va ser nomenada de manera automàtica per la Junta de Representants abans d’acabar el 2013. PRESIDENT Jordi Renom i Sotorra VICEPRESIDENT Jordi Guix i Armengou SECRETARI Olga Tomas i Huerva INTERVENTOR Jordi Vericat i Vidal DELEGAT DE SERVEIS Òscar Gimeno i Prats Aguilera i Caelles, Vicenç Alarcon i Martínez, Ginés Alarcón i Rovira, Gabriel Albà i Cortijo, Carles Baldé i Muxí, Jaume Bernis i Calatayud, Josep Calsina i Gomis, Joaquin Cermeron i Romero, Manuel Clavero i Banquet, Miguel Àngel Cot i Sanz, Albert Crespán i Scotto, Carla de Pineda i Álvarez, Jordi Estruga i Camacho, Miquel Àngel Ferrari, Alberto Forcada i Arregui, Juan Gallostra i Isern, Joan Garcia i Casasnovas, José Ma Gimeno i Prats, Òscar Giró i Roca, Joan Granados i Garcia, Ricardo Grau i Rahola, Joan Guix i Armengou, Jordi Homs i Martínez, Enric Iglesias i Fadon, Ma Carmen Martorell i Castillo, Joan Mata i Dumenjó, Montserrat Montagut i Freixas, Josep Ma Montero i Homs, Santiago Nadal i Ribas, Rafael Obradors i Melcior, Miquel Manuel Pardo i Jariod, Ana Pascual i Roigé, Albert

Payet i Pérez, Jordi Pérez i Pey, Marc Pérez i Puigdengoles, Marc Queralts i Creus, Josep Ma Ramon i Marsal, Ferran Relea i Ginés, Ferran Ribechini, Giovanni Luigi Rigau i Cateura, Pere Roure i Fernández, Francesc Sagarra i Trias, Pere Sala i Grisó, Josep Ma Serena i Sénder, Josep Ma Servent i Vidal, Josep Maria Subirachs i Torné, Miquel Sunyer i Colell, Estanislau Tomas i Huerva, Olga, Torres i Carol, Joan Turu i Balmes, Vicente Vallvé i Ribera, Joan Vericat i Vidal, Jordi Verrié i Ainaud, Pau Vidiella i Bessa, Juan Enrique Vila i Solanes, Josep Ma Villalante i Llauradó, Manel Zaragoza i Montpel, Àlex Zorrilla i Díez, Concepció

DEMARCACIÓ DE LLEIDA Llop i Ribalta, Joaquim Boira i Herreros, Guillem Giné i Llorens, José Antonio Marin i Vitalla, Jose Vicente Prior i Barrull, Enrique

DELEGACIÓ DEL VALLÈS Figueras i Bellot, Francesc Blasco i Gómez, Enric Figueras i Nart, Pere Fos i Vieco, Miquel Àngel Martínez-Abarca i Espelt, Sergi Mas i Llobet, Ma Assumpta Palacín i Fornons, Germán Pérez i Diéguez, Emilio Pérez i Pastor, Emilio Portés i Tarrell, Miquel Puente i Quer, Danie Sagalés i Sala, Francesc Vidal i Ramoneda, Josep Xalabarder i Anglí, Oriol

DEMARCACIÓ DE CATALUNYA CENTRAL Félix i Castellanos, Mireia Camps i Carreras, Francesc Xavier Cervantes I López, Aleix Curella i Pinilla, Gemma Pala i Jorba, Joan Vila i Bou, David

DEMARCACIÓ DE TARRAGONA Maestre i Oliva, Lluís Cabré i Villalobos, Rafael Casellas i Andreu, Magí Creus i Armengol, Juan Montañés i Tarín, Francesc Pujol i Hugas, Agustín Torres i Estebañez, Fernando Urgellés i Cochs, Maria DEMARCACIÓ DE GIRONA Masgrau i Plana, Jaume Bartra i Riera, David de Ciurana i Gay, Joaquim Güell i Camps, Jordi Juanals i Garcia, Juan Reda i Llambrich, Joaquim Soler i Carbonell, Josep Ma Teixidor i Graugés, Jesus

FULLS dels ENGINYERS

article del mes

Xavier Valls / Enginyer municipal dels Serveis Territorials de l’Ajuntament d’Argentona. Enginyer industrial col·legiat núm. 11713 - vallspx@argentona.cat

Gestió energètica en equipaments educatius Després de l’experiència en la gestió energètica de l’enllumenat públic d’Argentona, l’any 2011 vam iniciar el nou projecte de gestió energètica de l’Escola Les Fonts d’Argentona. Aquest equipament educatiu, que compta amb una superfície de solar de 5.742 m2, va ser construït en tres fases entre els anys 2002 i 2005.

a superfície construïda del centre és de 1.757 m2 i està formada per tres edificacions aïllades de tipologia constructiva semiprefabricada: la primera, en planta baixa, està destinada a Educació Infantil; la segona, distribuïda en tres plantes, es destina a Educació Primària; i, a la tercera, en planta baixa, s’hi ubica el gimnàs de l’escola. El curs 20122013 hi van passar fins a 432 alumnes.

MODEL DE GESTIÓ ENERGÈTICA El projecte de gestió energètica d’escola va consistir a implantar un sistema de control via web, a través d’un autòmat, que permet realitzar les actuacions següents: • Monitoratge en temps real dels consums de gas, electricitat i aigua potable a través del web. • Sistema de tall de lineal elèctric no necessari les 24 hores del dia, una vegada es connecta l’alarma de robatori del centre. • Sistema de tall d’aigua en cas de fuita. • Històric de consums de gas, electricitat i aigua potable. • Programació de l’encesa del sistema de calefacció. • Sistema de control de la climatització en funció d’una temperatura objectiu.

GENER/FEBRER/MARÇ 2014

POSADA EN MARXA DEL SISTEMA DE CONTROL I GESTIÓ ENERGÈTICA La posada en marxa de la instal·lació es va dur a terme entre el 30 de juliol i el 30 de setembre del 2011. Posar en marxa el sistema va servir per identificar diferents aspectes que van permetre reduir la despesa energètica i econòmica: • El sistema d’aigua presentava una fuga que no havia estat detectada, ja que tampoc no s’havia detectat cap humitat. La fuga d’aigua era de 0,1 l/h. • Es van detectar problemes de sobrepressió provinents de la xarxa municipal de la companyia atès que periòdicament es produïa una fuita en una vàlvula de seguretat. • Es va detectar un desequilibri en la compensació de les fases de la connexió de servei. L’estat inicial de les fases RST era: R.120A, S.73A i T.85A. Un cop compensades aquestes fases, l’actuació va permetre ajustar la potència contractada a una intensitat màxima de 93A, de manera que s’ha reduït la potència contractada de 160 kW a 70 kW. • El consum residual elèctric nocturn abans de posar en marxa el sistema de tall era de 5,5 kW; després va passar a 3,3 kW. Aquesta actuació genera un

“El projecte de gestió energètica d’escola va consistir a implantar un sistema de control via web, a través d’un autòmat” estalvi de 10.345,50 kWh anuals. L’estalvi anual total en aquesta fase de posada en marxa va ser de: • 5.115 euros en la compensació de fases i la reducció de potència contractada. • 1.250 euros en el sistema de tall elèctric per evitar consum nocturn. Es va aprofitar la intervenció per anul· lar una connexió de rec que tenia un comptador propi i integrar-la a l’edifici. D’aquesta manera, es generava un estalvi de la quota fixa d’aproximadament 204 euros anuals. FUNCIONAMENT DEL SISTEMA DE CONTROL I GESTIÓ ENERGÈTICA El control energètic de la instal·lació es realitza de manera permanent via web. El sistema recull dades de consums instantanis i gràfiques d’històrics. L’anàlisi

Figura 1 I 2. Evolució de consums en el període 2010-2012.

CONSUMS

MES

Ele’12

Gas/oil’12

totals

Ele’11

Gas/oil’11

totals

Ele’10

Gas/oil’10

totals

KWh

9.073

80.922

89.995

11.462

113.138

124.600

12.890

99.877

112.767

Euros

1.721

4.912

6.634

2.449

5.720

8.169

2.652

4.567

7.218

KWh

11.767

40.488

52.255

12.618

67.243

79.861

7.646

84.728

92.374

Euros

2.213

2.591

4.804

2.467

3.525

5.992

2.002

3.976

5.978

KWh

9.568

27.816

37.384

10.282

6.017

16.299

9.528

16.565

26.093

Euros

1.974

2.108

4.082

2.304

551

2.855

1.977

952

2.929

KWh

7.657

7.852

15.509

7.699

2.019

9.718

10.201

7.672

17.873

Euros

1.650

788

2.438

1.926

468

2.394

2.369

576

2.945

KWh

7.290

5.937

13.227

4.124

5.020

9.144

9.188

9.434

18.622

Euros

1.619

687

2.307

993

613

1.607

2.117

681

2.798

KWh

10.693

29.837

40.530

13.725

16.570

30.295

18.197

83.098

101.295

Euros

2.303

2.142

4.445

2.417

1.251

3.668

3.469

4.228

7.698

KWh

56.048

192.852

248.900

59.910

210.007

269.917

67.650

301.374

369.024

Euros

11.481

13.228

24.709

12.557

12.128

24.685

14.587

14.979

29.566

12-gen

02-mar

04-mai

06-jul

08-set

10-nov

totals

2011-2012 KWh

Euros

de les dades permet optimitzar el funcionament de l’edifici i reduir-ne el consum energètic. Les correccions realitzades gràcies al control energètic han estat diverses, ja que el sistema permet creuar les dades de temperatures amb les de consums. Una de les actuacions de més èxit ha estat l’optimització de les hores de funcionament de la calefacció, que ha generat

2010-2012 KWh

Euros

21.017

7,79%

120.124

32,55%

-24

-0,10%

4.857

16,43&

un estalvi de més de 100.000 kWh entre 2010 i 2012. A més, el sistema ha permès detectar desequilibris en el funcionament de la calefacció del centre i, també, una avaria en el sistema de plaques solars per a la producció d’aigua calenta sanitària. El sistema actual permet millorar el temps de resposta en cas d’avaria, ja que algunes es detecten més ràpidament.

EQUIP HUMÀ DEL CENTRE I EVOLUCIÓ DEL SISTEMA DE CONTROL I GESTIÓ ENERGÈTICA Un projecte com aquest mai no hauria estat possible sense la implicació de l’equip humà del centre, especialment de la direcció i del conserge. Aquest projecte ha d’afavorir visualitzar l’evolució del consum energètic i econòmic de les escoles. Els mateixos

FULLS dels ENGINYERS

article del mes

usuaris del centre ajuden i ajudaran a reduir-ne la despesa. El sistema de control és un sistema en evolució permanent. Com més coneixem els nostres equipaments, més potencial d’estalvi energètic hi detectem. Amb les seves propostes i sol·licituds de millora, els usuaris ens ajuden, dia a dia, a reduir-ne el consum. Aquesta escola s’ha adherit al programa Euronet 50/50 i està previst que, en breu, es pugui retornar una part de l’estalvi. En el web següent es poden visualitzar en temps real les diferents dades dels sistemes de control i de gestió energètica: http://aj-argentona.nrgauditor.com/ slideshow.php

RESULTATS DEL SISTEMA DE CONTROL I DE GESTIÓ ENERGÈTICA El resultats han superat les previsions. L’estimació d’estalvi era d’entre un 15%-20%, però l’estalvi aconseguit en kWh, comparant el 2010 i el 2012, ha estat d’un 32,55% i d’un valor total de 120.124 kWh. En el mateix període, xifrant-lo en euros, l’estalvi aconseguit ha estat d’un 16,43%, és a dir, de 4.857 euros, tot i l’augment de les tarifes de distribució (figures 1 i 2).

“El sistema de control és un sistema en evolució permanent. Com més coneixem els nostres equipaments, més potencial d’estalvi energètic hi detectem”

Deixa que et recordin pel teu somriure Promoció Especial per a col·legiats, empleats i familiars directes del

Col.legi Oficial d'Enginyers Industrials de Catalunya

Serveis Gratuïts ·Visita pròtesi ·Radiografies intraorals ·Fluoració (infantil i adults) ·Extracció de punts de sutura

·Visita (consulta i revisió) ·Ortodòncia (1a visita)

Serveis per tan sols 20€ ·Extracció dental simple ·Visita d’urgències de dia ·Ortopantomografia

·Higiene dental amb ultrasons, spray de bicarbonat i poliment final

Fins al 25% de dte. ·En la resta de tractaments en qualsevol especialitat

Cita online a: www.clinicamirave.es Facebook.com/ClinicaDentalMirave

@clinicamirave

Miravé Travessera - Trav. de Gràcia, 71, baixos · Miravé Tuset - Tuset, 36, baixos · 08006 Barcelona - Tel. 93 217 68 89

Servei d’Urgències 24 hores/365 dies l’any

Francisco Javier Mora Mas / Doctor enginyer industrial per l’Escola de Barcelona (1950) i enginyer col·legiat núm. 781

Sobre la causa de la força de la gravetat

Totes les partícules materials, com les molècules, els àtoms, els nucleons i les partícules subatòmiques, estan formades per un nucli i una coberta electrònica

mb els coneixements vigents es pot considerar que totes les partícules materials, com són les molècules, els àtoms, els nucleons i les interminables partícules subatòmiques, estan formades per un nucli i una coberta electrònica als seus respectius nivells. Situats al nivell d’una estructura atòmica podem dir que al nucli atòmic es mantenen associades un conjunt de partícules que anomenarem nucleons. En el nucli atòmic sempre hi ha nucleons amb càrrega elèctrica positiva, per la qual cosa la ciència vigent considera la necessitat de l’existència de la força nuclear forta per contrarestar la repulsió electroestàtica. En la hipòtesi que formulem, considerem que els electrons interns als nuclis, juntament amb els electrons dissociats dels neutrons, circulen a grans velocitats a l’interior del nucli mantenint-los vibrant en posicions d’equilibri cíclic per les clàssiques forces de Van der Waals, passant per les respectives posicions enllaçants i antienllaçants. Els nucleons que constitueixen el nucli es posicionen en vèrtexs polièdrics vibrant sense tenir cap contacte. Els electrons interns en la seva funció d’enllaç circulen dibuixant òrbites tancades polipolars de forma newtoniana. Les òrbites tancades originen l’efecte electrodinàmic a distància amb les dels seus semblants com si fossin imans. La disposició polièdrica amb simetria central fa que en qualsevol direcció

espacial (passant pel centre del nucli) existeixin efectes electrodinàmics oposats, com si fossin dos imans oposats. Amb relació al segon nucli, situat a distància, els efectes electrodinàmics de les cares frontals es veurien disminuïts pels de les cares dorsals a causa de la major separació de les distàncies d’aquestes últimes. Precisament, l’anomenada força de la gravetat consisteix en la diferència entre aquests efectes electrodinàmics oposats. Conseqüentment, la força de la gravetat deixa de ser una força fonamental ja que resulta derivada de l’efecte electrodinàmic ocasionat necessàriament per l’associació interna de les estructures materials en la mateixa intimitat de la matèria. Cada punt material és com un monopol electrodinàmic. En el seu dia, fa uns quatre-cents anys,

quan Sir Isaac Newton va ser qüestionat sobre la causa de la gravetat, va respondre (en llatí): “Hypothesis non fingo”. Actualment, almenys per part del que escriu aquestes línies, es confirma “ego hypothesis fingo”.

“Situats al nivell d’una estructura atòmica podem dir que al nucli atòmic es mantenen associades un conjunt de partícules que anomenarem nucleons” FULLS dels ENGINYERS

entorn

BREUS

Es presenta el submarí català Ictineu 3

El submarí Ictineu 3, dissenyat íntegrament a Catalunya i que converteix l’estat en sisena potència mundial en capacitat d’immersió tripulada, es va presentar en públic a Girona com el primer de les seves característiques i de construcció espanyola dedicat a la investigació i les emergències.

El director del projecte, Pere Forest, va detallar que el submarí pot albergar a l’interior tres persones i que una de les claus de la seva posada en marxa ha estat el disseny d’unes bateries amb capacitat per alimentar-lo durant prop de vint milles sota l’aigua. Ictineu 3 pot submergir-se a 1.200 metres de profunditat i té una pantalla d’1,5 metres de diàmetre per afavorir la visió en les investigacions marines. La inversió per a la construcció de l’Ictineu 3 ha estat de 2,5 milions d’euros. Per fer realitat el projecte, Ictineu Submarins ha hagut de recórrer, a més de préstecs i subvencions, al micromecenatge a través d’Internet, una fórmula que li va permetre obtenir 190.000 euros. Font: Regió 7

HP ha inaugurat un centre de serveis al núvol que ocuparà 2.000 persones La multinacional informàtica HP ha inaugurat el seu nou centre de serveis al núvol a Barcelona, el primer que obre a tot Espanya i el quinzè a tot el món, en el qual ha realitzat una inversió inicial de 8,1 milions d’euros que elevarà fins a 26 quan sigui plenament operatiu d’aquí a dos anys. El nou centre va ser un dels compromisos que va assumir HP quan es va adjudicar un dels lots del concurs de telecomunicacions de la Generalitat. El centre ha suposat la creació de 400 llocs de treball nous a Catalunya, on HP és

una de les primeres firmes tecnològiques i ja ocupa 3.500 persones. Quan el centre, que és escalable, es completi, d’aquí a dos anys, tindrà un total de 2.000 treballadors. Font: La Vanguardia

SEAT posa en marxa la planta solar mundial més gran del sector de l’automòbil

La companyia automobilística SEAT ha inaugurat la planta solar de la indústria de l’automòbil més gran de tot el món. L’espai, que s’ha batejat com a SEAT al sol, disposa de 53.000 panells solars que s’ubiquen repartits pel centre de producció de Martorell, situats en gran part sobre els tallers i a les àrees d’aparcament de vehicles que posteriorment es comercialitzaran. El camp de panells solars, que ha comptat amb una inversió de 35 milions d’euros, permet a la fàbrica comptar amb energia pròpia i reduir unes 7.000 tones de CO2 cada any, gràcies als 11 MW de potència nominal i els 12 MW de potència pic que generen uns 15 milions de kWh anuals. Font: El Periódico de Catalunya

Mor l’enginyer Ray Dolby, pioner de la tecnologia sonora El tècnic de so Ray Dolby, pioner del sistema Dolby, va morir el 12 de setembre als 80 anys. L’enginyer nord-americà

GENER/FEBRER/MARÇ 2014

va patentar un sistema de gravació molt més nítid i amb una important reducció del soroll que ha arribat fins als nostres dies. La seva feina va començar a popularitzar-se a la dècada dels setanta quan va desenvolupar un sistema per reduir el soroll dels cassets que es feien servir per gravar àudio dels discos vinil.

Entre els seus productes més coneguts hi ha el Dolby Stereo i l’anomenat Dolby Surround, instal·lat en cinemes i després a les cases particulars a través d’una equipació d’altaveus sincronitzats que aconsegueixen envoltar l’espectador amb el so de reproducció. Font: 3/24

Toni Molina / Coordinador de l’ AQPE. Enginyer industrial col·legiat núm. 12001

La certificació d’enginyers professionals ja és cent per cent operativa L’AQPE, l’Agència de Qualificació dels Professionals de l’Enginyeria, dóna resposta al nou escenari professional marcat per la dispersió de titulacions acadèmiques en l’àmbit de l’enginyeria, i al nou entorn empresarial, cada vegada més internacionalitzat. La certificació està concebuda com un aval per a les empreses, que informa amb rigor i precisió sobre l’especialització i l’experiència de cada professional i guiarà la contractació del perfil més adequat.

L’

AQPE és una fundació integrada pels col·legis d’Enginyers Agrònoms, d’Enginyers de Camins, d’Enginyers Industrials, d’Enginyers Informàtics, d’Enginyers de Telecomunicació, d’Enginyers Industrials de Balears i els Col·legis d’Enginyers Tècnics Agrícoles, d’Enginyers Tècnics d’Obres Públiques i d’Enginyers Tècnics de Telecomunicació. L’AQPE ofereix als professionals de l’enginyeria un certificat professional amb una valoració basada en la seva formació i experiència professional, amb un sistema inspirat en el model anglosaxó (en aquests països, fa molts anys que diferencien títol acadèmic i títol professional, i aquest model els funciona perfectament) i de conformitat amb la ISO 17024 de certificació de persones. Es tracta d’un sistema de certificació complex per la seva rigorositat; l’avaluació dels mèrits es fa davant d’un tribunal constituït a mida

en funció de l’àmbit professional que es vol certificar, que també facilitarà la mobilitat internacional dels professionals de l’enginyeria. Actualment la universitat emet títols universitaris i l’AQPE emet certificats

professionals. En aquest sentit, el professional de l’enginyeria que disposa d’una titulació universitària de l’àmbit de l’enginyeria pot adreçar-se a l’AQPE o al seu col·legi/associació professional per iniciar el procés de certificació. Tanmateix, les empreses també poden sol·licitar

el procés en nom dels enginyers que hi treballen. Aqualogy (Grup Agbar) ha estat la primera empresa que ha començat a certificar els seus professionals de l’enginyeria segons el model AQPE. El passat 19 de juliol, la seu de Foment del Treball acollia la cerimònia de lliurament de certificats AQPE als primers divuit enginyers d’Aqualogy. Fins un centenar de persones van assistir a l’acte, que va comptar amb la presència de Pere Torres i Grau, secretari d’Empresa i Competitivitat de la Generalitat de Catalunya, encarregat de cloure la cerimònia. Amb aquest nou sistema operatiu, els enginyers, que ja disposen d’un alt grau de reconeixement nacional i internacional, comptaran amb una certificació que augmentarà la seva vàlua i competitivitat.

Els que hi estigueu interessats, tant empreses com enginyers, podeu adreçar-vos a secretaria@aqpe.org.

FULLS dels ENGINYERS

entorn

Núria Cardellach / Gerent del Clúster d’Eficiència Energètica de Catalunya (CEEC) i enginyera industrial col·legiada núm. 14793

Bàrbara Urdillo / Enginyera industrial col·legiada núm. 16860

Final d’any ple d’activitat del Clúster d’Eficiència energètica de Catalunya en matèria de mobilitat El grup de treball de Mobilitat Eficient del Clúster d’Eficiència Energètica de Catalunya (CEEC) finalitza i presenta el seu Llibre blanc sobre mobilitat eficient. A més, el CEEC organitza, en el marc del congrés Electric Vehicle Symposium & Exhibition, un taller tècnic sobre infraestructura de recàrrega de vehicles elèctrics i el Mobility Solutions Corner, un espai de presentació de projectes de mobilitat elèctrica.

l White Book of the Sustainable Mobility in the early XXI Century és una publicació elaborada i redactada íntegrament pel grup de treball de Mobilitat Eficient del CEEC, i està disponible a la seva pàgina web. El Llibre pretén donar una visió global de les solucions actualment disponibles per millorar i fer més eficient la mobilitat urbana de les grans ciutats, i inclou exemples de projectes implantats en aquest sentit arreu d’Europa. EL CONGRÉS L’International Electric Vehicle Symposium & Exhibition (EVS27) és un congrés internacional sobre vehicle elèctric que aquest 2013, any de la seva vint-i-setena edició, s’ha celebrat a Barcelona del 17 al 20 de novembre. Es tracta, sens dubte, d’un esdeveniment de referència del sector al qual assisteixen professionals de tot el món. Aprofitant, doncs, l’acolliment del congrés a la ciutat de Barcelona, el CEEC va organitzar dues accions estretament lligades amb l’activitat de l’associació en l’àmbit de la mobilitat: D’una banda, el Mobility Solutions Corner. Aquest espai obert a tots els visitants de l’exposició va ser destinat a la presentació de projectes innovadors, molts dels quals integrats en el White Book of the

GENER/FEBRER/MARÇ 2014

Sustainable Mobility in the early XXI Century, relacionats amb els nous models de negoci associats al vehicle elèctric, les instal·lacions de punts de recàrrega, la integració del vehicle elèctric en xarxa, els gestors de flotes així com les presentacions sobre el nou model de professional mecànic i l’oferta formativa existent en aquest àmbit. Les sessions es van portar a terme durant els tres dies del congrés i es van presentar més de deu projectes innovadors de la mà dels propis promotors dels projectes acompanyats, en molts casos, dels usuaris de les instal·lacions que van donar el seu punt de vista d’aquest sector i van fer referència a les necessitats que els van portar a desenvolupar aquest tipus de projectes.

D’altra banda, l’altra activitat va ser el taller d’infraestructura de recàrrega de vehicles elèctrics. Aquest taller tècnic, dirigit a instal·ladors, va ser organitzat a través del grup de treball del CEEC sobre aquesta temàtica i en col·laboració amb l’Institut Català d’Energia (ICAEN), l’Agrupació d’Empreses Innovadores de la Infraestructura de Recàrrega del Vehicle Elèctric (AEDIVE) i l’Associació de Fabricants de Material Elèctric (AFME). Durant la sessió es van abordar aspectes normatius associats a la instal·lació de punts de recàrrega de vehicles elèctrics i es van presentar casos pràctics, exposant les incidències i solucions implementades en cada cas. Més informació i totes les presentacions a www. clustereficiencia.cat.

DGNB

L’AEIC-DGNB participarà al World Sustainable Building Congress 2014 Barcelona acollirà el congrés internacional World Sustainable Building 2014 després que la candidatura del Green Building Council Espanya, amb el suport del COEIC i altres entitats, guanyés el concurs per a la seva organització.

l congrés internacional es farà al Palau de Congressos de Catalunya durant els dies 28, 29 i 30 d’octubre del 2014 i comptarà amb la participació, entre d’altres, del Green Building Council Espanya (GBCe) i dels nostres socis del DGNB (Consell Alemany de l’Edificació Sostenible). Fruit de l’acord de cooperació que l’AEIC ha establert amb el GBCe, les nostres entitats tindran l’oportunitat d’assumir una presència destacada en aquest esdeveniment d’àmbit mundial. En el World Sustainable Building Congress 2014 (WSB14) es plantejaran els reptes que comporta el creixement de la població mundial i, en particular, la preponderància de la població urbana, amb els seus impactes sobre el territori, els recursos naturals i el medi ambient. En aquest sentit, es tenen en compte les pautes indicades en el Roadmap 2050 de la Unió Europea per a la descarbonització de l’economia mundial. Així, els àmbits centrals de treball proposats són: 1. Una visió global, en què es plantegin els grans temes que configuren el repte

que aborda el congrés i s’hi reflexioni conjuntament. 2. La transformació de la realitat, en què els agents del sector departeixin sobre els àmbits concrets on actuar per atendre el repte global que es planteja. 3. La creació de nous recursos, en què investigadors i acadèmics aconsegueixin disposar del coneixement i dels instruments necessaris per definir, monitorar i assolir els reptes. El congrés s’articularà en quatre grans àrees: 1. Diàleg de ciutats entorn de l’edificació (salut, seguretat i desenvolupament social, producció, recursos i reutilització, connectivitat, estructura urbana i territori). 2. Eines - reflexions metodològiques sobre l’avaluació i certificació (criteris ambientals, socials i econòmics;

Conveni de cooperació 2014: nou curs de AEIC-GBCe consultor DGNB L’AEIC i el Green Building Council Espanya (GBCe) han establert un conveni de cooperació per al foment de la certificació DGNB a l’Estat espanyol. Aquest conveni el van signar el president del GBCe, Felipe Pich-Aguilera, i el vicepresident de l’AEIC, Joan Vallvé, el passat 8 d’octubre del 2013.

El segon curs per assolir la titulació de Consultor DGNB es farà el proper mes de maig de 2014. Aquesta formació comporta 32 hores lectives presencials i un control de coneixements final. Pots formular les vostres inscripcions a les adreces indicades al costat.

compatibilitat de les eines universals amb les necessitats locals; paper de les eines d’avaluació i certificació en la conscienciació i formació ambiental de la societat; i assoliment de més transparència i flexibilitat dels mètodes). 3. Indústria - plantejament d’objectius (compartir experiències, productes i solucions; integrar innovació, tradició i sostenibilitat; estimular l’intercanvi de coneixements amb una fira expositora de productes i sistemes; conferències temàtiques; exposicions i tallers). 4. Universitats - anàlisi de la realitat i potenciament de la transformació (impuls vinculat a la realitat professional; concurs d’experiències existents; èxits i dificultats en la fase d’ús; concurs mundial d’universitats; innovació i multidisciplinarietat; auscultació de la realitat social). Per a més informació: www.wsb14barcelona.org.

+ Informació www.dgnb.es www.eic.cat/wps/portal/dgnb Altres consultes: Montse Hita 933 192 300 mhita@eic.cat

FULLS dels ENGINYERS

entorn

GRÀFICS

Francesc Manyà / Cap del Gabinet d’Estudis del COEIC

Indicadors d’evolució de l’energia a Catalunya

om a continuació de l’edició anterior, en aquest número dels Fulls dels Enginyers ampliem la sèrie d’indicadors que ens informaran sobre l’evolució experimentada darrerament per la producció i la demanda d’energia a Catalunya. Continuem aquesta sèrie amb les dades d’evolució de la demanda global de gas a Catalunya. Per aquest concepte entenem el subministrament total de gas en l’àmbit industrial i domèstic a casa nostra els darrers anys. Les dades corresponents es mostren a la figura següent, en què la franja de color taronja correspon a la demanda de gas sense comptar el consum de les

centrals tèrmiques, i la de color verd correspon a la demanda de gas total, incloent-hi també el consum d’aquest tipus de centrals elèctriques. La figura mostra les oscil·lacions que tenen lloc en la demanda de gas al llarg de l’any i, per tant, en el seu subministrament, el qual depèn de manera molt acusada de la climatologia. Per fer-nos una idea, en els darrers anys la demanda mitjana de gas ha estat d’uns 6.000 GWh, amb uns valors de pic entorn dels 8.000 GWh. S’observen uns màxims a principis de cada any, coincidint amb els mesos d’hivern, en què la demanda de gas és més elevada a causa del consum per calefacció.

De manera anàloga, es presenten uns mínims de demanda durant els mesos d’estiu, en els quals no hi ha aquesta necessitat. Com a informació complementària de les dades anteriors, en la pròxima edició dels Fulls dels Enginyers ens referirem també al consum de carburants d’automoció. Totes aquestes informacions ens permetran tenir una visió completa dels volums de producció i demanda d’energia a Catalunya els darrers anys, depenent del seu tipus i origen. Un cop més, volem expressar el nostre agraïment a l’Institut Català d’Energia per haver-nos facilitat les dades presentades en aquest article.

Demanda global de gas natural a Catalunya

(demanda mensual, en GWh de Poder Calorífic Superior (PCS)) 9000 8000 7000 6000 5000 4000 3000 2000 1000 0

2009 Mar. Mai.

Jul. Sep. Nov. 2010 Mar. Mai.

Jul.

Sep. Nov. 2011 Mar. Mai.

sense consum de centrals tèrmiques

Jul. Sep. Nov. 2012 Mar. Mai.

Jul.

Sep. Nov. 2013 Mar. Mai.

amb consum de centrals tèrmiques

Font: Elaboració pròpia a partir de dades facilitades per l'Institut Català d'Energia (ICAEN).

GENER/FEBRER/MARÇ 2014

Jul.

Jared Márquez Valverde / Director de Control Intern i Compliment Normatiu de Caixa d’Enginyers Gestió

La inversió socialment responsable, una opció interessant Alinear la inversió amb els principis ètics de cadascú s’ha convertit en una opció molt valorada. La inversió socialment responsable (ISR) es manté al marge dels criteris tradicionals.

a recent crisi financera ha posat entre les quals destaquen, en l’àmbit criteris de responsabilitat social. Passats de manifest la necessitat d’assumir europeu, la integració de criteris ESG i tres anys, el primer semestre de 2009, es una filosofia d’inversió que tingui l’exclusió. La integració per criteris ESG va decidir reforçar l’aposta de la casa per un fonament sòlid en la transparència, implica incloure sistemàticament criteris la inversió ISR mitjançant la fusió del fons millori la gestió del risc i consideri aspectes ESG en el procés d’inversió, una meto- CE Mundial ISR amb el fons Fonengin. socials, mediambientals i de governança dologia definida que prevegi l’avaluació D’aquesta manera, es consolidava la corporativa. En resum, la societat vol, cada d’aspectes mediambientals, socials i de inversió responsable en el fons amb major vegada més, donar sentit a les seves inver- bon govern en la selecció de companyies. trajectòria de la casa, creat l’any 1992. La resposta dels partícips a sions, compartir els criteris la conversió del Fonengin d’inversió i, fins i tot, particien fons ISR no ha pogut par-hi activament. ser més bona, ja que el fons En aquest context, la inveracumula un creixement del sió socialment responsable seu patrimoni del 177% (ISR) es veu cada vegada més des de la data d’aplicació com una opció interessant d’aquestes polítiques. I pel per a aquells que demanen camí no ha renunciat a obteque la seva inversió estigui nir una rendibilitat més que alineada amb els seus prininteressant en un context cipis ètics, sense renunciar d’alta volatilitat en els mera la rendibilitat. Per inversió cats financers; en concret, la socialment responsable s’entén rendibilitat anualitzada en aquella que, al marge dels els darrers cinc anys ha estat tradicionals criteris rendid’un +3,69%. bilitat/risc, considera també Imatges del fons d’inversió Fonengin ISR i del pla de pensions Caixa Enginyers Per últim, cal destacar que els criteris extrafinancers, els Global Sustainability ISR. aquest any Caixa d’Engidenominats ESG (environL’exclusió prohibeix explícitament la nyers també ha adoptat una solució mental, social and governance). L’aposta per aquest tipus d’inversió ha de inversió en empreses o projectes per tal d’inversió socialment responsable en permetre a la indústria financera tornar d’evitar productes, serveis o activitats format pensions, concretament, el CE a actuar com a palanca financera, gesti- determinats (empreses d’armament, Global Sustainability ISR PP, un pla onant els actius de manera que es pugui fabricants de tabac, etc.). En alguns de pensions individual amb prop de 18 maximitzar la ràtio rendibilitat-risc, però casos es determina un percentatge milions d’euros sota gestió i que es pot considerant també qüestions extrafi- mínim que sigui significatiu i que en considerar un referent quant a inversió nanceres i que permetran que properes justifiqui l’exclusió (per exemple, el 5% socialment responsable. En el futur es continuaran explorant les generacions també se n’aprofitin. En part, de les vendes). s’està fent responsables d’aquest futur Per tot això, a Caixa d’Enginyers, la nostra possibilitats que ofereix la inversió ISR inversors i gestors; en definitiva, el retorn aposta per la inversió socialment respon- als nostres partícips, ja que el feedback que futur de la inversió dependrà del compro- sable va començar l’any 2006, amb la ens donen és molt clar: necessitem unes creació del fons Caixa Enginyers Mundial finances més transparents, més integrades mís present en criteris ISR. A la pràctica, aquest tipus d’inversió es duu ISR, un fons de renda variable que selec- amb un objectiu de progrés sostenible i a terme mitjançant diverses estratègies, cionava les seves inversions basant-se en compromesos amb el medi ambient. FULLS dels ENGINYERS

entorn

Montse Pérez / Serveis Ocupacionals dels EIC

L’habilitat de l’empatia L’empatia és l’habilitat per identificar i entendre les situacions, els sentiments i les motivacions de les persones que ens envolten. Hi ha nombrosos estudis que vinculen l’empatia amb els resultats als negocis; alguns d’aquests estudis relacionen empatia amb augment de vendes, amb una millor performance dels mànagers o amb una millora en el rendiment del personal de línia a les organitzacions.

L’

empatia, doncs, és una habilitat que val la pena cultivar, ja que sovint pot portar a resultats tangibles. Però quin és el seu origen? És un procés del pensament, de l’emoció o d’ambdós? L’empatia té dos components, un cognitiu i un altre emocional. El component cognitiu està relacionat amb la capacitat per abstreure els processos mentals d’altres persones. En tractar de comprendre i de posar-se al lloc de l’altre, la persona s’apropa al seu estat emocional i reacciona. Aquesta reacció seria el component emocional de l’empatia. Així, es pot ensenyar a algú a ser més empàtic? Sabem de persones que són empàtiques de manera natural; persones que poden establir fàcilment connexions positives amb altres, fan servir l’empatia per generar confiança i construir llaços. Però si l’empatia no és quelcom natural en nosaltres és possible desenvolupar aquesta capacitat. Aquests són alguns consells que pots començar a practicar: • Practica l’escolta activa: escolta amb orelles, ulls i cor; presta atenció al llenguatge corporal del teu interlocutor, al seu to de veu, a les emocions ocultes darrere del que et diuen, i al context. • No interrompre: no desestimis bruscament les preocupacions del teu interlocutor, no t’apressis a donar consells ni canviïs de tema, permet a l’altre el seu moment.

GENER/FEBRER/MARÇ 2014

• Estigues atent a la comunicació no verbal: aquesta és la forma en què la gent acostuma a comunicar el que pensa o sent, fins i tot quan la comunicació verbal diu quelcom molt diferent. • Estigues completament present quan siguis amb altres persones, evitant les distraccions (comprovar el mòbil, el correu, mirar el rellotge o contestar trucades telefòniques… Com et sentiries si t’ho fessin a tu?). • Anima els teus col·laboradors, especialment els més callats, quan parlen en les reunions. Quelcom tan simple com un gest atent pot augmentar la seva confiança. • Reconeix la feina ben feta: para atenció quan les persones fan les coses bé. • Pren un interès personal per la gent, demostra curiositat sobre les seves vides, pregunta’ls per coses que poden ser importants per a ells (les seves famílies, les seves aspiracions, els seus reptes...).

“En tractar de comprendre i de posar-se al lloc de l’altre, la persona s’apropa al seu estat emocional i reacciona” L’empatia és un múscul emocional que es fa més fort a mesura que el fas servir. Intenta seguir alguns d’aquests consells i observa les reaccions que es produeixen en els altres. Segurament notaràs efectes positius.

CN POBLENOU-ENGINYERS

CNPN Enginyers Rugby s’estrena a la divisió de plata L’històric club de rugbi d’origen universitari, a un any del seu 25è aniversari, encara la seva temporada més decisiva a la Divisió d’Honor B, en la qual competirà amb els millors clubs catalans i valencians. L’equip s’ha reforçat de valent per fer un bon paper en la categoria i no es posa límits esportius. Caixa d’Enginyers, patrocinador oficial del Club des dels seus inicis, continua donant el seu suport.

a reordenació de les lligues estatals realitzada per la Federació Espanyola de Rugbi el mes de juliol va fer possible que CNPN Enginyers accedís a la divisió de plata del rugbi espanyol, una recompensa merescuda després del bon paper realitzat durant la temporada 2012-2013, en què va quedar segon del seu grup de Tercera Divisió. Durant la lliga, va comptar amb les incorporacions de quatre jugadors cabdals, d’origen neozelandès, sud-africà, irlandès i australià, que van ajudar en gran manera a elevar el nivell esportiu de l’equip i a realitzar una temporada memorable. El projecte esportiu del Club, que té dues seccions competitives, rugbi i waterpolo, és arribar a competir a les màximes categories estatals dels seus esports respectius. En waterpolo, la temporada passada es van quedar a les portes de l’ascens, i enguany tenen l’objectiu d’assolir l’ascens finalment. En rugbi, en canvi, s’estrena categoria i la intenció és

realitzar un bon paper. Els rivals catalans porten anys competint en aquest nivell i tots són grans rivals: el Sant Cugat R.C. (la temporada passada va quedar segon i a un pèl de l’ascens), que és segurament el club de més entitat d’aquesta categoria; el F.C. Barcelona; el R.C. L’Hospitalet i el BUC. I els valencians no es queden curts: La Vila R.C., que va ser campió de Divisió d’Honor fa un parell de temporades; CAU València; Les Abelles i València R.C. En total, nou equips d’entitat, cap d’ells un rival petit. Un repte per al nouvingut CNPN Enginyers. És per aquest motiu que el Club ha decidit redoblar els seus esforços per formar un quinze amb garanties, i s’ha reforçat en totes les seves línies. L’equip de davanters, amb tres primeres línies provinents de França, Austràlia i Argentina; i tres terceres línies provinents d’Anglaterra, Anglaterra i Espanya. La línia de mitjos s’ha reforçat amb dos mitjos de melé nacionals provinents de dos clubs de Barcelona, un d’ells internacional

sub-20 amb Espanya. I la línia de tres quarts amb quatre centres, un dels quals provinent d’Escòcia, un altre d’Espanya (exjugador del Gernika R.T. i de la Sèrie A italiana) i dos provinents de clubs de Barcelona. Aquestes incorporacions se sumaran als jugadors del Club de més qualitat fins a constituir un bloc de treball de trenta esportistes. Segons l’opinió de l’entrenador, Carles Cintora: “Primer de tot, la feina serà convertir en un equip la unió de tots aquests jugadors. Tots ells són de qualitat contrastada i de nivell, però mai han jugat junts. És una feina apassionant, però també delicada”. Amb tot, l’entrenador, que ja va dirigir l’equip quan aquest jugava a les lligues angleses, amb qui va aconseguir dues lligues i una copa, es mostra confiat de les seves possibilitats: “Cal treballar amb seriositat, humilitat i donant molta confiança. Em sento orgullós i ple de responsabilitat per aquest repte que el Club m’ha ofert”.

FULLS dels ENGINYERS

informe

TEXT: Anna Carrió

IL·LUSTRACIÓ: Judit Canela

“La competitivitat és clau per garantir un futur millor” (Felip Puig)

El conseller d’Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya sosté durant la presentació de l’Observatori de la Competitivitat 2013 dels Enginyers Industrials de Catalunya que el mal cicle econòmic dels últims sis anys “està canviant, tot i que les conseqüències s’allargaran en el temps”. Amb un discurs optimista, Puig reconeix que malgrat disposar de menys recursos, Catalunya és competitiva davant d’altres economies regionals gràcies “a l’esforç colossal del sector industrial vers la internacionalització i la innovació”.

GENER/FEBRER/MARÇ 2014

er sisè any consecutiu els Enginyers Indus- capgirar els percentatges de desocupats perquè avitrials de Catalunya han presentat l’Obser- sa que “el sector privat serà l’únic que serà capaç de vatori de la Competitivitat, un exhaustiu generar ocupació durant els pròxims anys”. Penestudi que mesura la capacitat de les nostres em- sant en el futur, Puig va assegurar que “es pot ser preses per ser competitives en els mercats inter- raonablement optimista” i va posar l’accent en les nacionals, un factor clau per al desenvolupament petites i mitjanes empreses augurant que “si guaeconòmic i social de Catalunya. L’edició del 2013, nyen dimensió, ens anirà millor com a país”. com les altres cinc anteriors, es va celebrar a l’au- Pel que fa a la internacionalització, Puig va expliditori de la Torre Agbar. La primera part de l’acte, car que “ha de ser una obsessió”. Actualment, les celebrat el 13 de novembre, va comptar amb la xifres són favorables —Catalunya exporta el 60% presència del president de l’Associació dels EIC, de la seva producció— i l’economia catalana està Joan Torres, del degà dels EIC, Joan Vallvé, i del preparada per seguir en aquesta línia. “Catalunya conseller d’Empresa i Ocupació, Felip Puig. La ja ven més al món que no pas als mercats català i taula rodona posterior, moderada per la periodista espanyol”, va dir el conseller. I va afegir que, aquest d’Els Matins de TV3, Ariadna Oltra, va debatre so- 2013, Catalunya tornarà a estar entre les tres primeres economies regionals d’Europa que més inbre La competitivitat: Catalunya versus el món. Joan Torres va destacar la consolidació de l’Ob- versió estrangera atrau. servatori com una iniciativa emblemàtica dins dels Amb relació a la innovació, Puig és de l’opinió que estudis sobre la competitivitat empresarial i terri- les petites i mitjanes empreses són les que se n’han torial. Al mateix temps, va destacar la col·laboració de beneficiar més. El conseller creu que tant les amb la Direcció General d’Indústria de la Gene- administracions com el sector privat han d’invertir ralitat, una aliança que permetrà donar a conèixer més en transferència tecnològica per fer que la inl’Observatori, ampliar-ne l’abast i difondre entre dústria sigui més competitiva. Quant a l’educació, més professionals el seu contingut. Joan Vallvé va Puig confia que la futura reforma de la Formació repassar diversos indicadors sobre la competitivitat Professional faci millorar l’ocupabilitat dels tred’Espanya en el context internacional i la de Cata- balladors i la competitivitat de les empreses. Amb lunya en el context europeu i comarcal, evidenci- referència a les infraestructures, Puig admet el dèant que hi ha marge de millora. L’enquesta feta a ficit actual, però es va mostrar convençut que les més de dues-centes empreses posa en relleu que encertades inversions dels últims anys en el port el 60% dels enquestats considera que la competi- i l’aeroport de Barcelona milloraran notablement la competivitat de la seva Sis anys d'Observatori titivitat de empresa ha augCatalumentat en els FACTORS D’ENTORN ANY FACTORS INTERNS nya. últims tres anys. Infraestructures de transport 2008 R+D+I El conVallvé va cloure Formació i qualificació de la mà 2009 seller va la seva interven- Sistema educatiu d’obra cloure la ció assegurant: Sistema educatiu 2010 Productivitat seva in“Ser el millor és Sistema financer 2011 Productivitat tervenció difícil, però estar 2012 Productivitat identifientre els millors Sistema financer Sistema financer 2013 Productivitat cant els serà possible”. nous facEl conseller Puig tors que va explicar que després d’una dura crisi econòmica les empreses han de regir la Catalunya del futur. Segons Puig, han constatat que “la competitivitat és clau per ga- cal avançar en les relacions laborals i en la concerrantir un futur millor” i va defensar el “creixement tació social entre empresaris i treballadors. I tameconòmic sostingut de l’activitat industrial perquè bé va assegurar que Catalunya necessita un model és cabdal per créixer millor”, davant de models ba- de gestió propi en àmbits com l’energia —“tenim sats en l’especulació i el ràpid benefici a curt ter- una de les energies més cares d’Europa i això no té mini. El titular d’Empresa i Ocupació confia en el sentit”, va dir—, les infraestructures, el comerç, les sector industrial i la resta de sectors productius per telecomunicacions i la hisenda.

FULLS dels ENGINYERS

informe

CATALUNYA VERSUS EL MÓN La presentació de l’Observatori de la Competitivitat 2013 es va complementar amb una taula de debat que portava per títol La competitivitat: Catalunya versus el món. Els convidats van ser M. Àngels Vallvé, presidenta de GVC Gaesco; David Parcerisas, president del patronat d’EADA; Manel Xifra, president de Comexi; Antoni M. Grau, director general d’Indústria; Toni Aira, periodista i professor de comunicació política, i Xavier Verdaguer, fundador d’Imagine Creativity Center. El debat va tocar qüestions com la burocràcia, el finançament, l’educació, la productivitat i els mitjans de comunicació. Amb referència a la burocràcia, Verdaguer va explicar que als Estats Units també n’hi ha, però que el problema rau en el fet que “aquí ens queixem de tot”. Parcerisas ho qualificava de “desgavell important”, mentre que Grau insistia que “és difícil reduir les tramitacions”. Pel que fa al finançament, Vallvé recomanava a les empreses trobar-lo en el mercat de capitals, al mateix temps que Xifra lamentava els ajuts públics que s’han donat al sector bancari i la manca d’acompanyament al sector empresarial. Quant a l’educació, es va criticar el canvi constant del model educatiu i Parcerisas va arrencar els riures dels assistents en dir: “El primer que hauríem de fer és importar el

ministre d’Educació de Finlàndia, però amb la condició d’exportar el nostre ministre!”. Aira constatava que els nous graus universitaris “no s’han traduït en una millor incorporació al mercat laboral”. Xifra assenyalava el poc domini de la llengua anglesa i una mala formació professional com els grans mals de l’educació, alhora que Verdaguer creu que el sistema educatiu ha de formar en “comunicació, lideratge i creativitat”. Sobre la productivitat, Parcerisas i Xifra van coincidir en la necessitat de fixar els festius intersetmanals en dilluns. Sobre el paper dels mitjans de comunicació, Aira insistia en “la necessitat d’interpretar els fets”, mentre que Verdaguer els demanava “difondre més la figura dels emprenedors i de casos d’èxit”. En la ronda de conclusions, Grau va dir que si les xifres d’exportació actuals són rècord vol dir que les empreses són competitives. Xifra va apuntar que la base industrial de Catalunya és prou bona. Segons Parcerisas, cal copiar els models dels referents catalans que tenen èxit. Per Vallvé, cal millorar la recerca centrada en la indústria per fer-la més competitiva. Verdaguer va remarcar la creativitat de Catalunya i la necessitat d’allunyar-se de la marca Espanya. I Aira va concloure que “el nostre món és el món”.

D’esquerra a dreta: Xavier Verdaguer; Àngels Vallvé; Antoni M. Grau; David Parcerisas; i Toni Aira.

GENER/FEBRER/MARÇ 2014

RESPOSTES QUE DESTIL·LEN OPTIMISME 2008

“Com creu que evolucionarà el nivell de competitivitat del seu sector en els pròxims anys?” 37% millorarà una mica, 16% millorarà sensiblement ZZZZ

2009

“En quin estat creu que la seva empresa sortirà de la crisi financera i econòmica actual?” 65% sortirà reforçada, 20% es mantindrà gairebé igual ZZZZ

2010

“Quins són els principals reptes de cara al futur que té plantejats actualment la seva empresa?” 46% reduir costos, 43% potenciar activitats d’R+D+I ZZZZ

EL DECÀLEG DE L’EMPRESA COMPETITIVA • Es troba en una fase de creixement • Aposta per la internacionalització i les exportacions • En molts casos és de tipus industrial (manufacturera) • Està més oberta a la cooperació empresarial • Disposa d’una gestió professionalitzada • Genera ocupació • Té cura de la formació, qualificació i motivació del seu personal • Inverteix més en equipament, innovació i R+D • Està més predisposada a col·laborar amb centres tecnològics i de recerca • Té menys dificultat per accedir al crèdit i presenta una situació financera sanejada

2011

“Quins són els principals reptes de cara al futur que té plantejats actualment la seva empresa?” 50% guanyar quota de mercat, 45% consolidar la situació economicofinancera ZZZZ

2012

“Com valora el nivell de competitivitat del seu sector econòmic?” 57% nivell mitjà-alt, 27% alt ZZZZ

2013

“Com valora el nivell de competitivitat del seu sector econòmic?” 58% nivell mitjà-alt, 28% alt

FULLS dels ENGINYERS

comissions

TEXT: Anna Carrió

FOTO: Isabel Marquès

GRUP DE TREBALL DE FACILITY MANAGEMENT 24

En un entorn en què el Facility Management no compta amb un reconeixement oficial, aquest grup de treball format majoritàriament per enginyers industrials treballa per esdevenir un referent en aquest àmbit i fomentar el desenvolupament i la visibilitat d’aquesta professió.

20 19

1· Francisco Javier Sánchez 2· Francesc Trisan (14392) 3· Esther Gómez (15708) 4· Mònica Moya 5· Marc Sistach (15054) 6· Patricia Abrudan 7· Josep Ortí 8· Joan Cebrian (7479)

9· Josep Maria Cordon 10· Emili Bosch 11· Rafael Moya 12· Eduard Obradors (9080) 13· Santi Ballesté 14· Xavier Estruch

15· José Antonio Fernández (9300) 16· Jordi Llargués 17· Marc Blasco (18334) 18· Álvaro Cano (15278) 19· Juan Manuel Rodríguez (12287) 20· Toni Orive

21· Jaume Cuxart (9200) 22· David Zaragoza 23· Santiago Illám 24· Enric Alonso 25· Joan Miró 26· F. Xavier Grau

l grup de treball, integrat per professionals, empreses i associacions vinculats amb el Facility Management, es va constituir per esdevenir un centre de referència a Catalunya amb projecció internacional”, ens explica Marc Sistach, coordinador del grup. Alguns dels seus membres com Joan Cebrian, Juan M. Rodríguez, Patricia Abudan i Francesc Trisán, coincideixen a assenyalar que un dels objectius d’aquest grup de treball és crear un marc de referència en aquest sector. Creat el mes de juny, aquest forma part de la Comissió d’Acció Professional i la seva activitat es desenvolupa en el marc del Col·legi. “El grup admet professionals de molts àmbits que transcendeixen el COEIC”, comenta Jaume Cuxart i afegeix que la seva creació “ha de permetre que els enginyers puguin te-

nir la visibilitat i el protagonisme que mereixen”. “Hauríem d’identificar en quins projectes el nostre valor afegit faria que l’explotació de les instal·lacions fos més fàcil i econòmica per a l’usuari”, matisa Josep Antoni Orive. Majoritàriament, els professionals que es dediquen a activitats relacionades amb el Facility Management són enginyers industrials i aquest grup busca “definir les atribucions i les competències d’un facility manager per tal d’evidenciar els avantatges que sigui un enginyer industrial el perfil ideal”, assegura Josep Maria Cordón. Marc Blasco afirma que es tracta “de donar visibilitat a una nova professió que pot ser assumida sense cap dubte pels enginyers industrials”. En aquest sentit, Eduard Obradors comenta que aquest grup treballa “sobre la base de l’experiència professional dels

11 9

7 10

participants i de les sinergies assolibles entre ells” per esdevenir un pont d’enllaç i integrador entre tots els professionals d’aquest sector. En aquest marc, els integrants del Grup de Treball de Facility Management dirigeixen els seus esforços a “establir un espai d’intercanvi d’informació i experiència entre professionals d’aquest àmbit”, comenta Esther Gómez, “per poder exposar tot aquest coneixement a la societat i donar a conèixer aquest sector professional, que fins ara és desconegut”, afegeix Jaume de Oleza. Aquest grup és “el punt de contacte de diferents professionals relacionats amb el

Facility Management”, diu Javier Sánchez. “És necessària l’existència d’una entitat com el COEIC que recolzi iniciatives com la de crear un clúster que permeti desenvolupar la professió”, comenta Emili Bosch. Mònica Moya reitera la importància d’actuar dins de l’àmbit dels enginyers industrials per tal de “promoure, difondre, informar, ordenar informació i determinar protocols de la professió”. “Cal buscar una veu comuna dins del sector que proporcioni un avenç i un reconeixement de la professió, i pugui aportar valor en la gestió i docència dels coneixements actualment dispersos en múltiples àmbits”, conclou Jordi Llargués. FULLS dels ENGINYERS

dia a dia

COMISSIONS I ACTIVITATS

es activitats de les comissions i dels grups de treball del COEIC marquen el dia a dia de la institució. En les pàgines següents trobareu les referències als actes que s’han organitzat durant els últims mesos, incloent-hi sortides culturals, conferències, jornades tècniques i convenis amb empreses o altres institucions.

11 SETEMBRE Ofrena al monument de Rafael Casanova Un any més els Enginyers Industrials de Catalunya van participar als actes de l’11 de setembre, la Diada de Catalunya, juntament amb els degans i representants de col·legis professionals i institucions relacionades amb l’enginyeria fent una ofrena floral al monument de Rafael Casanova. Malgrat la pluja, Joan Vallvé, llavors degà del COEIC, acompanyat dels membres de la Junta del Col·legi Oficial d’Enginyers Industrials de Catalunya, van conmemorar la jornada, que va acabar amb un refrigeri a la seu dels EIC de Via Laietana.

16 SETEMBRE Noves tendències conceptuals i pràctiques de les entitats no lucratives >>CANAL ENGINYERS Comissió de Gestió Empresarial, Comissió TIC, Comissió d’Acció i Cooperació i Comissió dels Enginyers Industrials a les Administracions Públiques L’increment de les entitats no lucratives en els darrers anys ha provocat l’aprovació de la Llei 5/2011, de 29 de març, per tal de construir un marc jurídic per a la seva activitat i dotar-les de la protecció adequada. El protagonisme que estan prenent aquestes entitats en l’àmbit social i econòmic fa que sigui imprescindible que integrin dins de la seva activitat models de gestió eficients i actuals. Aquesta jornada va comptar amb la presència d’Anselm Constans, censor jurat de comptes i membre de la Junta Directiva de l’Associació Catalana de Comptabilitat i Direcció (ACCID), Joan Amorós, president de la Comissió de Gestió Empresarial de l’AEIC, i Pere Rigau, president de la Comissió d’Acció i Cooperació de l’AEIC. Durant l’acte, van intervenir Josep M. Canyelles, coordinador de la Comis-

GENER/FEBRER/MARÇ 2014

sió de Responsabilitat Social de l’ACCID; José Luís Retolaza, professor de l’Institut d’Economia Aplicada d’Empresa (UPV/ EHU); Àngels Fitó, professora de la Universitat Oberta de Catalunya, i Alexandre Blasi, doctor enginyer industrial membre de l’Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya. Xavier Amate, director de la banca institucional de Caixa d’Enginyers, va moderar les ponències i Miquel Subirachs, president de la Comissió dels Enginyers a les Administracions Públiques, va fer-ne la cloenda. Els assistents van rebre un exemplar del llibre Noves tendències en la gestió de les entitats no lucratives com a obsequi.

17 SETEMBRE Com fer carrera professional a l’exterior >>PDF Comissió de Serveis a l’Enginyer

A causa del context econòmic actual, sectors que eren font tradicional d’ocupació com la indústria i la construcció, així com els seus serveis auxiliars, veuen la necessitat de buscar oportunitats a l’exterior per promocionar el talent tant en àrees tècniques com de management. Iolanda García, responsable del Departament de Carreres Professionals d’EADA, va presentar aquesta conferència, en la qual es van posar sobre la taula casos d’èxit i es va parlar dels nous escenaris d’ocupació. 17 SETEMBRE Recursos energètics i crisi. Transició energètica del segle XXI >>CANAL ENGINYERS / PDF Comissió d’Energia i Comissió de Construcció Carles Riba, professor de l’Escola d’Enginyeria Industrial de Barcelona, director del Centre de Disseny d’Equips Industrials de la UPC i president del Col·lectiu per a un Nou Model Energètic i Social Sostenible (CMES), va iniciar la jornada parlant de les reserves mundials actuals de combustibles fòssils i urani i el que representen, segons dades

del seu llibre Recursos energètics i crisi. La fi de 200 anys irrepetibles. Riba també va abordar el tema de la factura energètica, que està originant la compra de combustibles fòssils en els darrers anys. La segona part de la jornada va anar a càrrec de Ramon Sans, exdirector tècnic i vicepresident de Girbau, SA, i vicepresident de CMES, que va presentar el projecte per a la transició energètica del segle XXI (TE21) basat en energies renovables.

CICLE CONFERÈNCIES 150 ANIVERSARI 19 SETEMBRE Empreses de més de 150 anys a Catalunya Francesc Cabana, advocat, historiador de l’economia catalana i president de l’Ateneu Barcelonès, juntament amb Montse Pérez, periodista i autora del reportatge 150 anys d’història industrial catalana publicat als Fulls dels Enginyers núm. 281, van ser els encarregats de desenvolupar aquesta conferència, que també va comptar amb la presència d’alguns dels directius d’aquestes empreses de més de 150 anys.

21 SETEMBRE Visita teatralitzada a la Torre de l’Amo de Viladomiu Nou Associació del Museu de la Ciència i la Tècnica i d’Arqueologia Industrial de Catalunya Els assistents van viatjar fins a Viladomiu Nou, una de les colònies més ben conservades de Catalunya situada al terme municipal de Gironella, per visitar la torre d’estiueig de la família propietària de la colònia industrial, un edifici centenari projectat com a residència, símbol del poder econòmic i social dels amos. Rehabilitat com a Centre d’Interpretació de les Colònies Tèxtils del Llobregat, explica una part de la història i del patrimoni de les colònies construïdes entre Berga i Balsareny. 25 SETEMBRE La vigilància tecnològica i la intel·ligència competitiva, què aporten realment? >>CANAL ENGINYERS Comissió dels Enginyers Industrials a les Administracions Públiques i Comissió de Gestió Empresarial La vigilància tecnològica i la intel·ligència competitiva són dos conceptes que en els darrers anys les empreses privades i els organismes públics estan incorporant. De manera simultània estan apareixent eines per al tractament de la informació continguda en webs, bases de dades d’articles científics o patents, per exemple. Alguns softwares poden llegir i tractar els textos, i en aquest context la jornada va voler debatre si aquestes aplicacions de vigilància i d’intel·ligència són realment útils. Joan Amorós, president de la Comissió de Gestió Empresarial, va presentar l’acte, que va ser moderat per Giovanni Luigi Ribechini, responsable de la Subcomissió de Gestió de la Innovació. Durant la sessió van intervenir Pere Escorsa Castells i Enric Escorsa O’Callaghan, de l’empresa IALE Tecnologia, per presentar algunes de les eines més recents. Els experts Marta Barba, Patent Information Manager de Fractus, SA, Ramon Maspons, de l’Agència d’Informació, Avaluació i Qualitat en Salut (AIAQS), i Teresa Abella, directora de l’Infocentre dels EIC, van opinar sobre el tema. Miquel Subirachs, president de la Comissió dels Enginyers Industrials a les Administracions Públiques, va ser l’encarregat de tancar l’acte.

3 OCTUBRE La història de les escoles d’Enginyeria i de l’Associació Guillermo Lusa, doctor enginyer industrial, va participar en aquest acte corporatiu organitzat dins del cicle de conferència del 150 Aniversari de l’Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya.

TERTÚLIES CIENTIFICOTÈCNIQUES Comissió de Jubilats i Prejubilats 18 I 25 SETEMBRE I 16 I 23 OCTUBRE Pedro Crespo va tractar el tema de la mecànica quàntica. 20 I 27 NOVEMBRE Pedro Crespo va parlar sobre cosmologia.

FULLS dels ENGINYERS

dia a dia

27 SETEMBRE

La indústria farmacèutica al Vallès

A l’esquerra, Sergi Mingote Moreno, alcalde de Parets del Vallès. A la dreta, Francesc Figueras, president de la Delegació del Vallès.

l divendres dia 27 de setembre va tenir lloc la dissetena edició de l’acte social de la Delegació del Vallès, que coincidia també amb la celebració dels 150è aniversari de l’Associació. Enguany el leitmotiv escollit va ser la indústria farmacèutica al Vallès. Va tenir lloc a la Sala Cooperativa de l’Ajuntament de Parets del Vallès, municipi amb un gran pes industrial i que acull una gran quantitat d’empreses dedicades al sector químic i farmacèutic. En primer lloc, es va homenatjar als companys amb 50 anys de professió: Josep Oriol Civil Desveus i Juan Gutiérrez Fernández de Mayorales. També, es va lliurar l’insígnia als tres nous col·legiats que ens acompanyaven: Jordi Casas Casablanca, Albert Codina Soler i Eduard Martí Miret. GUARDÓ D’HONOR A continuació es va lliurar el guardó d’honor, que es concedeix a aquella persona o entitat que destaca pel seu arrelament a les comarques del Va-

GENER/FEBRER/MARÇ 2014

llès i amb una trajectòria que honori l’enginyeria industrial. Enguany es va atorgar a l’empresa Grifols, SA, per la seva llarga i fructífera trajectòria en la fabricació de productes derivats del plasma, així com en la fabricació d’equips i reactius per al diagnòstic, i de productes per a la farmàcia hospitalària, sense oblidar la divisió d’Enginyeria que treballa pel propi grup i com a consultors externs. Tot això en creixent expansió i diversificació tant de l’oferta com dels mercats, amb una elevada internacionalització que l’han posicionat com a empresa pionera líder del sector, que busca l’excel·lència en la millora i la innovació constant dels seus productes al servei de la salut de les persones. El jurat també va voler destacar la voluntat de romandre en el territori, materialitzada amb la important ampliació de la fàbrica de Parets. D’altra banda, les seves tres fundacions, Víctor Grífols Lucas, José Antonio Grífols Lucas i Probitas, porten a terme una magnífica tasca de

L’empresa Grifols va rebre el guardó d’honor per la seva trajectòria en la fabricació de productes derivats del plasma

Durant l’acte es va recordar Àngel Llobet per la seva tasca en la millora de les institucions dels EIC.

divulgació a través dels seus museus de Barcelona i Los Ángeles, diversos projectes de bioètica, ajut a projectes de salut en zones desfavorides i als donants de sang. El guardó el va lliurar Antoni M. Grau, director general d’Indústria del Departament d’Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya, a Carlos Roura, vicepresident corporatiu de la Global Industrial Division de Grifols, que el va recollir en representació de l’empresa. RECORD PEL COMPANY ÀNGEL LLOBET Just el dia que se celebrava l’acte social, es va complir un mes des que ens va deixar el company Àngel Llobet i Díez, exdegà del COEIC, expresident de l’AEIC i expresident del Consell General de Col·legis d’Enginyers Industrials d’Espanya. Francesc Figueras, president de la Delegació, va pronunciar les paraules següents en el seu record al company que ens ha deixat: “Sabadellenc de soca-rel, vallesà i català de pro, va treballar molt intensament per millorar les nostres institucions. Entre moltes altres coses, va ser el principal impulsor de l’actual desplegament territorial del Col·legi, amb les cinc demarcacions i sobretot amb la Delegació del Vallès, en la qual tenia molt interès i de la qual volia que es fessin rèpliques en altres comarques de l’àrea metropolitana de Barcelona, com per exemple el Maresme i el Baix Llobregat. Afable, tenaç, gran treballador, molt bon conversador, li agradava estudiar els temes des de tots els diferents punts de vista possibles, sorneguer i amb un humor sovint ple d’ironia. Serveixin aquestes paraules d’homenatge i acomiadament de nosaltres, els enginyers industrials, al nostre company”. Finalment, l’Il·lustríssim Senyor Sergi Mingote Moreno, alcalde de Parets del Vallès, ens va adreçar unes paraules per concloure l’acte.

D’esquerra a dreta, Antoni M. Grau, director general d’Indústria del Departament d’Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya; Carlos Roura, vicepresident corporatiu de la Global Industrial Division de Grifols; Joan Torres, llavors president de l’AEIC; Francesc Figueras, president de la Delegació del Vallès, i Joan Vallvé, llavors degà del COEIC.

D’esquerra a dreta, els tres nous col·legiats Jordi Casas Casablanca, Albert Codina Soler i Eduard Martí Miret, acompanyats de Joan Torres, llavors president de l’AEIC, Francesc Figueras, president de la Delegació del Vallès, i Joan Vallvé, llavors degà del COEIC.

Companys homenatjats amb més de 50 anys de carrera professional, Josep Oriol Civil Desveus i Juan Gutiérrez Fernández de Mayorales acompanyats de Joan Torres, llavors president de l’AEIC, Francesc Figueras, president de la Delegació del Vallès, i Joan Vallvé, llavors degà del COEIC.

FULLS dels ENGINYERS

dia a dia

26 SETEMBRE Programa de micromecenatge per a la reparació de la locomotora a vapor de Mataró Comissió de Cultura: Subcomissió d’Engitren i Comissió de Mobilitat i Transports Pilar Garcia, directora del Museu del Ferrocarril, Àlex Mitjans, de la Federació Catalana d’Associacions d’Amics del Ferrocarril, Francesc Xavier Balaguer, director de la Fundació FGC, Eusebi Casanelles, exdirector del Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya (mNACTEC), i Josep Maria Rovira, president de la Comissió de Mobilitat i Transports dels EIC, van participar en un acte que va tenir com a tema central la locomotora de vapor de Mataró, que és una rèplica de la primera màquina del ferrocarril que va circular a la península Ibèrica l’any 1848, entre Barcelona i Mataró, i que a causa d’una avaria no pot circular. La sessió va servir per donar a conèixer aquesta problemàtica i per aconseguir els diners necessaris per a la reparació.

30 SETEMBRE Infraestructures per al nou Estat. Riscos i avantatges >>CANAL ENGINYERS / PDF Comissió de Noves Iniciatives El Grup d’Enginyers per la Independència i alguns membres de les comissions dels EIC van parlar sobre l’estat de les infraestructures actuals de Catalunya i les dificultats i els avantatges amb què es pot trobar un Estat català independent. Joan Escriu, coordinador d’Aigua d’Enginyers per la Independència, Ignasi Grau, del Col·legi d’Enginyers Agrònoms, Joan Amorós, secretari de FERRMED, Josep Maria Rovira, president de la Comissió de Mobilitat i

GENER/FEBRER/MARÇ 2014

Transport, Santi Coca, coordinador de Telecomunicacions d’Enginyers per la Independència, i Joaquim Coromines, coordinador d’Energia d’Enginyers per la Independència, van participar en un acte presentat per Joan Vallvé, llavors degà del COEIC, i moderat per Montserrat Mata, presidenta de la Comissió de Noves Iniciatives.

2 OCTUBRE Stand-up, un envàs amb futur >>PDF Comissió de Packaging Els envasos stand-up, també coneguts com a doy-pack, van ser creats per l’enginyer francès Louis Doylen. Aquesta jornada es va centrar en totes les qüestions referents a les línies d’envasament i elaboració, els materials idonis per a aquestes aplicacions, els sistemes de tancament i dosificació dels envasos stand-up de la mà de professionals especialitzats. Durant l’acte també van participar-hi dues empreses que van explicar als assistents les seves experiències en la utilització d’aquests envasos. Van intervenir-hi Ignasi Gelpí, president de la Comissió de Packaging, Manel Nesweda, enginyer industrial i membre de la Comissió, Carles Rodríguez, de Bossar Packaging, SA, Pere Coll, director d’R+D+I d’Enplater, SA, Ramon Pradas, de l’Innovation Support Center (Menshen), Javier Cañada,

director d’R+D d’Angulas Aguinaga, SA, i Fernando Vázquez, director de Producció d’Angulas Aguinaga, SA. Enric Colomé, de la Comissió de Packaging, va moderar el col·loqui i la taula rodona posterior. 3 OCTUBRE Biomassa, biogàs i nuclear >>CANAL ENGINYERS / PDF Comissió d’Energia: Subcomissió d’Energies Primàries Inclòs dins del cicle de jornades Les Energies Primàries: entre la Necessitat i l’Estalvi, aquest acte va ser la quarta sessió i l’última, que es va centrar en el debat actual de l’energia tant en la dimensió econòmica com mediambiental. Durant la jornada es van plantejar una sèrie de qüestions sobre com treure profit de les fonts d’energia disponibles. Joan Vallvé, llavors degà del COEIC, va donar la benvinguda als assistents. Iolanda Domenjó, de Serradora Boix, David Pizà, d’AEF, Jaume Vicens, d’APERGAS Aprofitaments Energètics, i José María García Casasnovas, president de la Comissió d’Energia, van participar en aquesta jornada. Xavier de Rocafiguera, de la Subcomissió d’Energies Primàries, va ser el moderador. 5 OCTUBRE Visita a l’Ecomuseu de la Farinera de Castelló d’Empúries i a les restes arqueològiques d’Empúries Associació del Museu de la Ciència i la Tècnica i d’Arqueologia Industrial de Catalunya Els assistents van visitar la Farinera de Castelló d’Empúries, transformada a finals del segle XIX a partir d’un antic molí, i restaurada com a museu l’any 1998, i que forma part del sistema territorial del Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. La visita guiada va permetre al grup fer un recorregut per la fàbrica de farina i per les runes d’Empúries, un jaciment on conviuen les restes de la ciutat grega d’Empòrion amb les de la romana Emporiae.

26 SETEMBRE

Benvinguda als nous col·legiats i associats >>TOTES LES FOTOS A WWW.EIC.CAT Comissió d’Actes Corporatius El COEIC va donar la benvinguda als nous col·legiats i associats en un acte en què es van lliurar les insígnies que els acrediten com a nouvinguts. Joan Vallvé, llavors degà del Col·legi, es va dirigir als assistents a mode de presentació institucional i Cristina Soler enginyera industrial per l’ETSEIB i membre actiu de la Comissió d’Energia i responsable del Grup de Treball d’Eficiència Energètica, va ser la padrina de l‘acte, Laura Ivern, enginyera de l’Àrea d’Enginyers i Empresa del COEIC va exercir de guia durant la trobada, que va acabar amb l’entrega d’insígnies.

27 SETEMBRE ANTONI M. GRAU, DIRECTOR GENERAL D’INDÚSTRIA

El director general d’Indústria visita el COEIC Antoni M. Grau, exdirector del Col·legi i l’Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya i actualment director general d’Indústria de la Conselleria d’Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya, va protagonitzar el ja tradicional Esmorzar dels Enginyers.

FULLS dels ENGINYERS

dia a dia

7 OCTUBRE Josep Cisquella, enginyer de formació i pintor de vocació >>CANAL ENGINYERS Comissió de Cultura Joan Enric Vidiella va presentar aquest homenatge a Josep Cisquella, associat des de l’any 1981 que ens va deixar el passat 9 de setembre del 2010. Óscar Vilarroya, neurocientífic i director de la Unitat de Neurociència Cognitiva de la UAB, Lluís Martínez, enginyer industrial, i Josep Segú, pintor i crític d’art de La Vanguardia, van participar en aquesta jornada per recordar l’obra pictòrica de Josep Cisquella. Fina Caus, la seva vídua, va concloure l’acte i convidà els assistents a una copa de cava.

8 OCTUBRE Presentació del llibre Ferrocarril, el mitjà de transport del segle XXI >>CANAL ENGINYERS Comissió de Mobilitat i Transport i Comissió de Cultura: Subcomissió d’Engitren

Joan Vallvé, llavors degà del COEIC, va donar la benvinguda als assistents a aquest acte, que es va centrar en la presentació del llibre Ferrocarril, el mitjà de transport del segle XXI, una prospectiva sobre el futur del transport de viatgers i mercaderies al món. Santiago Montero, autor de l’obra, va intervenir durant la jornada. Joan Torres, llavors president de l’AEIC, va concloure l’acte. 14 OCTUBRE Barreres tècniques i requisits tèc-

GENER/FEBRER/MARÇ 2014

nics-logístics en exportar a nous països i certificacions de conformitats exigides a duana UE en les importacions: horitzó 2015 >>CANAL ENGINYERS/PDF Comissió de Gestió Empresarial: Subcomissió de Gestió de la Qualitat Amb la col·laboració de la Subcomissió de Logística, ICIL i AMETI, aquesta jornada es va centrar en les actuals barreres i requisits tècnics quan s’exporta, i en la diferència entre entrar-importar producte a la UE o exportar-lo a altres països com la Xina, Rússia, els EUA, Alemanya o Algèria. Miguel A. Estruga, coordinador de la Subcomissió de Qualitat, va presentar aquesta jornada en la qual van participar Antoni Rodríguez, director general de Dekra, Germán Muñoz, director de Qualitat de Mediclinics, Carles Roquet, Quality Compliance i director d’Esteve Química SA, Begoña Patron, Regulatory Compliance & Quality Manager d’Abbott; i Salvador Baille, enginyer industrial consultor i membre de la Subcomissió de Qualitat dels EIC.

15, 17, 22 I 24 OCTUBRE Decidir quin programa BIM del mercat ens convé més >>CANAL ENGINYERS Comissió de Construcció Jordi Pedrerol, president de la Comissió de Construcció, i Albert Pascual, membre de la Comissió de Construcció, van donar el tret de sortida a aquestes quatre jornades, l’objectiu de les quals era oferir als assistents el coneixement neces-

sari per comparar els diferents sistemes BIM actuals i triar el més adequat en funció de les necessitats. 16 OCTUBRE Sessió de reconeixement als voluntaris dels EIC >>CANAL ENGINYERS/PDF Comissió d’Acció i Cooperació Un cop a l’any, els membres de la Comissió d’Acció i Cooperació es reuneixen amb els companys que tenen responsabilitats en el Tercer Sector i no són de la Comissió. En aquesta reunió es va fer un reconeixement als voluntaris enginyers industrials presentats per la Comissió i relacionats amb algunes ONG. Rafael Ruiz de Gauna, director de Relacions Institucionals i de Formació, Consultoria i Estudis de la Fundació Pere Tarrés, va oferir als assistents la conferència titulada Crisi i voluntariat en el Tercer Sector.

21 OCTUBRE Taula rodona: Facility Management, estat actual i prospectiva Després de donar la benvinguda als assistents amb un cafè networking, Enrique Alonso, coordinador de Delegats Territorials de l’IFMA (International Facility Management Association), va presentar els participants de la taula rodona: José Luis Redondo, d’IFMA España; Marc Sistach, coordinador del Grup de Treball de Facility Management del COEIC; Joan Miró, director de TbK Gestión de Edificios; Jordi Castellano, professor i coordinador del postgrau en Facility Management de la Fundació Universitat de Girona, i Lluís Dalmau, president del Comitè de Manteniment d’Edificis (AEM, Associació Espanyola de Manteniment). Abans, però, Alfonso Arroyo, director general de la divisió

Gestió d’Aguirre Newman, va fer una conferència. Felip Neri Gordi, director d’Aqualogy FM i delegat d’IFMA a Catalunya, va moderar l’acte. 24 OCTUBRE Trens escala G. Jardí vs. interior Comissió de Cultura: Subcomissió Engitren Francesc Daura i Joan Tatjer, enginyers industrials, van exposar la realització de les seves pròpies maquetes LGB i van plantejar un debat sobre la bondat de l’escala G. Francesc Daura va presentar la gènesi i la construcció cronològica d’una maqueta d’escala G de jardí, documentada fotogràficament, sorprenent pel seu traçat; i Joan Tatjer, la seva minimaqueta escala G d’interior, amb una presentació d’esquemes de funcionament i el seu automatisme. Josep M. Rovira, enginyer industrial i membre de la Subcomissió d’Engitren, va presentar l’acte. 30 OCTUBRE Reflexions sobre el llibre Catalunya serà logística o no serà >>CANAL ENGINYERS Comissió de Gestió Empresarial: Subcomissió de Logística Ramon Tremosa, eurodiputat i autor de llibres sobre política econòmica catalana com Catalunya serà logística o no serà (2007), va participar en aquesta jornada de reflexió sobre el seu llibre, una obra que aborda el potencial del sector logístic per a l’economia de Catalunya i la necessitat d’apostar-hi com a sector estratègic del segle XXI. 4 NOVEMBRE Després de la crisi, què? >>CANAL ENGINYERS Comissió de Cultura Josep Maria Vegara, enginyer industrial i catedràtic emèrit d’Economia de la Universitat Autònoma de Barcelona, va moderar aquesta sessió en què Joan Majó Cruzate, enginyer industrial i exministre d’Indústria i autor d’El món que ve... Ja el tenim aquí, va parlar del canvi de rumb a propòsit de la crisi.

AULA D’EXTENSIÓ UNIVERSITÀRIA DELS EIC Comissió de Jubilats i Prejubilats

25 SETEMBRE Alfred Hitchcock: Cinema i ironies, atmosferes i malsons A càrrec de Pau Pérez, enginyer industrial i cineasta. 2 OCTUBRE Per què ens extingirem? A càrrec de Francisco Lozano Winterhalder, professor d’ESADE i expert en sostenibilitat i medi ambient. 10 OCTUBRE Els catalans i el seu Estat Ferran Mascarell, conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya, va protagonitzar l’acte inaugural de l’Aula d’Extensió Universitària. 16 OCTUBRE Salvador Espriu i la seva obra A càrrec de Xavier Bru de Sala, comissari de l’Any Espriu, escriptor i filòleg. 23 OCTUBRE Per una mort apropiada A càrrec de Marc Antoni Broggi, metge i cirurgià. 30 OCTUBRE Importància de la comunicació en un món ple d’incerteses A càrrec de Sebastià Serrano, catedràtic de Lingüística General i de Teoria de la Comunicació de la UB. 6 NOVEMBRE 15 anys de “La Contra” de La Vanguardia A càrrec d’Imma Sanchís, periodista. 13 NOVEMBRE Del telègraf a Internet. Breu història de les telecomunicacions A càrrec de Lluís Prat, del Departament d’Enginyeria Electrònica de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria de Telecomunicació de Barcelona (UPC). 20 NOVEMBRE La televisió del futur A càrrec de Josep Ramon Casas, professor del Departament de Teoria del Senyal i Comunicacions a la UPC. 27 NOVEMBRE Viva Verdi! A càrrec de Pere Andreu Jariod, divulgador musical i radiofonista. 4 DESEMBRE Wagner? Però, per on començo? A càrrec de Pere Andreu Jariod, divulgador musical i radiofonista. FULLS dels ENGINYERS

dia a dia

22 OCTUBRE

La Cambra de Comerç de Barcelona premia l’AEIC pel seu 150 aniversari

CMY

Joan Torres, llavors president de l’Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya, va recollir el guardó de la mà d’Artur Mas, president de la Generalitat de Catalunya, i va dedicar unes paraules als assistents.

n total de noranta-dues empreses de la demarcació de Barcelona van ser guardonades per la Cambra de Comerç en reconeixement al seu esforç i consolidació en el temps amb motiu de l’aniversari de la seva constitució. L’acte va tenir lloc el dia 22 d’octubre a la Casa Llotja de Mar per celebrar el tradicional Dia de la Cambra, que enguany arribava a la seva dissetena edició. “Totes les empreses guardonades van

GENER/FEBRER/MARÇ 2014

ser creades per persones visionàries, plenes de coratge i amb molta fe en les seves possibilitats de negoci”, va destacar Miquel Valls, president de la Cambra, per reafirmar la importància de l’emprenedoria. Valls va destacar la importància de la innovació i la internacionalització per a la supervivència dels negocis i va dir que “el grau d’obertura de l’economia catalana a l’exterior ha estat, és i serà clau per garantir la pervivència dels negocis”, i va afirmar que “qualsevol es-

cenari de futur del nostre país haurà de passar per la pertinença a la UE”. L’acte va comptar amb les intervencions de Josep Lluís Bonet, president de la Fira de Barcelona, i de Joan Torres, llavors president de l’Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya, que va recollir el guardó en reconeixement dels 150 anys de la institució. Artur Mas, president de la Generalitat de Catalunya, va ser l’encarregat de tancar aquest acte.

Hanseata, S.A. Expertos en Humidificaci贸n y Deshumidificaci贸n del Aire

dia a dia

31 OCTUBRE

21 OCTUBRE

Cicle Nous Models de Gestió Empresarial

NEUS MUNTÉ, CONSELLERA DE BENESTAR SOCIAL I FAMÍLIA

Nova edició dels Esmorzars dels Enginyers En aquesta ocasió, el llavors degà del COEIC, Joan Vallvé, i el llavors president de l’AEIC, Joan Torres, van rebre a Neus Munté, Consellera de Benestar Social i Família.

l passat 21 d’octubre, en el marc de la Competitiveness & Q. Commission (C&QC) —comissió mixta de professionals de l’Associació/ Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya i del Col·legi d’Economistes de Catalunya—, es va celebrar a Barcelona la jornada Gestió integral de riscos, clau per a l’assoliment de la competitivitat i la continuïtat empresarial. L’obertura va anar a càrrec de Xavier Subirats i M.A. Estruga, coresponsables de la C&QC i en representació del Col·legi d’Economistes i dels Enginyers Industrials de Catalunya, respectivament. Les ponències tècniques van ser a càrrec de M.A. Estruga, alhora consultor de Maastricht Consultants; Elena Pemán, en representació de PricewaterhouseCoopers; Cristina Martínez, en representació de Campofrío Food Group, i José Luis Delgado, en representació d’Aguas de Valencia. En aquesta jornada es va posar de manifest que, en els temps actuals, la gestió de riscos (tant els operatius com els estratègics-corporatius) és considerada condició sine qua non de cara a preservar tant la continuïtat com la competitivitat de l’empresa, a part dels diferents avantatges que aporta com, per exemple, el fet de facilitar la presa de decisions, la definició de plans d’acció i l’assoliment dels objectius empresarials plantejats. En el torn de ponències tècniques M.A. Estruga, a part d’exposar una metodologia per a la identificació i la quantificació de

GENER/FEBRER/MARÇ 2014

cada risc, va introduir els diferents models existents i estandarditzats en la gestió de riscos com són el model COSO, model australià segons la norma AS/NZS-4360, i el model ISO 31000 (especificació tècnica d’AENOR EA-0031), i va destacar-ne la cobertura i articulació que poden donar de cara a facilitar una òptima integració dels diferents sistemes operatius coexistents avui en dia en les empreses com són l’ISO 14001, ISO 27000, ISO 22000..., i l’articulació dels governs corporatius en les empreses. El resultat va ser definit com a ERM (Enterprise Integrated Risk Management). Per la seva banda, Cristina Martínez de Campofrío Food Group va destacar tant la forma d’identificar riscos com també la importància de limitar el nombre de riscos a una quantitat fixada com a garantia d’èxit del seu ERM. Elena Pemán va exposar un resum d’un estudi elaborat per PwC referent a com s’està considerant actualment a Espanya la gestió de riscos a l’empresa, i José Luis Delgado, d’Aguas de Valencia, va destacar el compromís del Consell d’Administració com a clau per implantar amb èxit un ERM. La sessió va concloure amb un interessant col·loqui-debat amb els ponents que va ser moderat per Lluís Rischak, coordinador de la Competitiveness & Q. Commission (C&QC). La clausura de l’acte va ser a càrrec de Salvador Baille, secretari de la C&QC.

27 NOVEMBRE PERE PALACÍN, DIRECTOR GENERAL D’ENERGIA, MINES I SEGURETAT

De la docència a la política Pere Palacín, catedràtic de la URL i nomenat a principis de 2013 director general d’Energia, Mines i Seguretat del Departament d’Empresa i Ocupació, va visitar la seu dels EIC.

5 NOVEMBRE Presentació de l’obra d’Acció Solidària Contra l’Atur (ASCA) >>PDF Comissió d’Acció i Cooperació Pere Rigau, president de la Comissió d’Acció i Cooperació, Pilar Mercadé, membre del Patronat i del Consell Executiu, i Oriol Romances, membre del Patronat i de la Taula d’Avaluació, van intervenir en aquesta jornada per explicar les actuacions d’ASCA per crear llocs de treball estables en petits negocis, pimes, autònoms i d’altres. El Fons Solidari dels Enginyers segueix el seu curs i és convenient saber com seran utilitzats els donatius en pro a la transparència de dades. 6 NOVEMBRE La gestió de l’aigua a Catalunya >>CANAL ENGINYERS/PDF Comissió de Medi Ambient Jordi Agustí, director de l’Agència Catalana de l’Aigua, va participar en aquest acte sobre la gestió de l’aigua a Catalunya, a càrrec d’aquesta institució, i es van exposar els trets i els reptes principals d’aquesta acció. Josep M. Serena, president de la Comissió de Medi Ambient, va presentar l’acte.

7 NOVEMBRE Observatori del Risc 2013. Prevenció: eficiència, economia i crisi L’Institut d’Estudis de la Seguretat (IDES) va presentar l’Observatori del Risc 2013 a la seu d’Endesa. Aquest any, l’informe va centrar el focus d’atenció en la prevenció, a observar i valorar fins a quin punt aquesta crisi de llarga durada en què estem immersos influeix en el manteniment de la seguretat i la prevenció, i es van tractar els quatre blocs temàtics en què s’organitza la publicació: reflexions sobre la prevenció; un cas paradigmàtic: l’edificació; prevenció i riscos econòmics, industrials i de les

infraestructures; i prevenció i riscos en els àmbits social, ambiental i de la salut. La jornada va començar amb les paraules de benvinguda de Felip Puig, conseller del Departament d’Empresa i Ocupació; Josep Maria Rovira i Vilanova, director de l’Observatori del Risc i d’Endesa Catalunya; Joan Vallvé, president de l’IDES i llavors degà del COEIC; Miquel Darnés, vicepresident de l’IDES i degà del CETIB, i Manuel Bestrarén, conseller tècnic al Centre Nacional de Condicions de Treball de l’Institut Nacional de Seguretat i Higiene en el Treball. També van intervenir alguns dels autors de l’informe, com Maite Masià, directora de l’ICAEN; Pere Palacín, director general d’Energia, Mines i Seguretat Industrial del Departament d’Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya; i Enric Ticó, president de Ferrocarrils de la Generalitat. 9 NOVEMBRE Arquitectura industrial i modernista a Terrassa Associació del Museu de la Ciència i la Tècnica i d’Arqueologia Industrial a Catalunya Mireia Freixa, catedràtica d’Història de l’Art per la Universitat de Barcelona, i especialista en Modernisme i Noucentisme terrassenc, va conduir el grup de participants per alguns dels principals edificis històrics de Terrassa, com la Casa Museu Alegre de Sagrera, la Masia Freixa o diferents vapors i magatzems de l’època. 12 NOVEMBRE Jornada de la logística a l’Àfrica >>CANAL ENGINYERS/PDF Comissió de Gestió Empresarial: Subcomissió de Logística Alejandro Lago Esteban, professor associat de Direcció de Producció, Tecnologia i Operacions de l’IESE Business School, Jordi Mas Sabaté, responsable de Dimensionament, Secretaria d’Administració i Funció Pública del Departament de Governació i Relacions Institucionals i membre de la Comissió dels Enginyers Industrials a les Administracions Públiques, Ana

Arévalo, responsable de Short Sea Shipping del Port de Barcelona, Josep Canyelles, de PMS International, SL, Carlos Rodríguez, sales executive de Geodis-Wilson Spain, i Kim Collell, AWAC Operations Manager d’Equatorial Coca-cola Bottling Company, van introduir la situació actual de la logística d’empreses catalanes al nord i l’àrea subsahariana de l’Àfrica i van debatre quines són les perspectives de negoci en aquesta zona, els processos crítics en les exportacions i les importacions, les problemàtiques en la transferència de productes, les infraestructures logístiques i els mitjans locals. Ernest Escaich Ferrer, director d’Operacions Internacionals d’RBA i membre de la Subcomissió de Logística de la Comissió de Gestió Empresarial dels EIC, va ser el coordinador de la jornada.

13 NOVEMBRE Presentació de l’Observatori de la Competitivitat 2013 dels EIC L’Auditori de la Torre Agbar de Barcelona va acollir la presentació de la sisena edició de l’Observatori de la Competitivitat, un estudi que mesura la capacitat de les empreses a Catalunya per ser competitives en els mercats internacionals. L’acte va comptar amb la presència del llavors president de l’AEIC, Joan torres; del llavors degà del COEIC, Joan Vallvé, i del conseller d’Empresa i Ocupació, Felip Puig, entre altres personalitats. Per a més informació sobre la presentació d’aquest estudi, podeu consultar el reportatge publicat en aquest mateix número de Fulls dels Enginyers, a la secció Informe.

FULLS dels ENGINYERS

dia a dia

11 NOVEMBRE

X Trobada Empresa Adherida El pasat 11 de novembre es va celebrar la X Trobada Empresa Adherida a la seu de l’AEIC/ COEIC, amb la presència de més de vint-i-cinc empreses adherides. Josep Mouriño, director general de l’Associació i el Col·legi, va donar la benvinguda als assistents. Marc Giró, director comercial de Firmaprofesional va explicar les possibles aplicacions de la signatura electrònica, i Òscar Macià, director general de Force Manager, empresa adherida, va disposar d’uns minuts per presentar el seu software de gestió intel·ligent de la força de vendes. La segona part de l’acte va estar dedicada a la conferència Vint anys de Mediapro, una història d’innovació i lideratge a càrrec de JaumeRoures, soci fundador del grup Mediapro, el qual va explicar el procés de creixement d’un dels grups multimèdia europeus més importants nascut a Catalunya. La jornada, amb una trobada-esmorzar, va servir per intercanviar opinions, establir sinergies de col·laboració i relacionar-se.

GENER/FEBRER/MARÇ 2014

14 NOVEMBRE Jornada monogràfica sobre la reforma elèctrica >>CANAL ENGINYERS/PDF Comissió d’Energia En col·laboració amb el Grup de Treball de Regulació, la Comissió d’Energia va analitzar en profunditat el procés de reforma del sistema elèctric. Durant l’acte es van analitzar els documents apareguts fins a la data relacionats amb aquesta reforma, iniciada amb el Reial decret 9/2013 de mesures urgents per pal·liar el dèficit tarifari, i la Proposta de llei del sector elèctric aprovada al Consell de Ministres del 20 de setembre del 2013.

15 NOVEMBRE Línies de futur en el sector del transport. Les modificacions de la LOTT (Llei d’ordenació del transport terrestre) >>CANAL ENGINYERS/PDF Comissió dels Enginyers Industrials a les Administracions Públiques Jornada organitzada amb la col·laboració de la Comissió de Mobilitat i Transport que va tractar els aspectes generals de la LOTT. Joan Vallvé, llavors degà del COEIC, i Pere Padrosa, director general de Transports i Mobilitat del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat, van inaugurar aquest acte. Van intervenir-hi Josep Maria Fortuny, subdirector general de Transports del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya; Cristina Jiménez, cap del Servei de la Inspecció de la Direcció General de Transports del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya;

Eugeni Mañes Orduña, secretari general de Transcalit/Sertralit; Santiago Pérez Fontanillas, enginyer industrial per la Universitat de San Diego i president de l’associació de transportistes autònoms ADETEC; Juan Luis García Revuelta, del sector estatal de carretera de CC.OO., membre del Consell Nacional de Transports i del Consell Superior de Seguretat Vial i vicepresident d’ETP Route; i Josep Lluís Pedragosa Raduá, del CERpIE-UPC i del Cos de la Inspecció de Treball i Seguretat Social i membre de la Comissió dels Enginyers Industrials a les Administracions Públiques del COEIC. 20 NOVEMBRE L’ascensor espaial: noves tecnologies per aplicar al sector de l’ascensor nanotecnologia, solucions d’eficiència energètica i accessibilitat Comissió de Construcció Andrés Taboas, director de Qualitat i Producte de Zardoya-Otis, SA, va participar en aquesta jornada sobre el projecte de l’ascensor espaial i els reptes que se’n deriven, com el cable a emprar o les fonts d’energia necessàries.

INTERROGANTS ENGINOVA Comissió de Política Industrial i Innovació Tecnològica 26 NOVEMBRE Fòrum d’Inversors privats al sector industrial Keiretsu Fòrum El Fòrum d’Inversors privats va ser organitzat en col· laboració amb Keiretsu Fòrum, una xarxa d’inversors privats especialitzada en la inversió de capital en petites i mitjanes empreses amb potencial de creixement i amb presència a Espanya des del mes d’octubre del 2007. En aquesta sessió es van presentar als inversors diferents casos, molts dels quals seleccionats entre el conjunt de projectes gestionats per Enginova.

CAFÈ DELS ENGINYERS

Comissió de Jubilats i Prejubilats e-mailing “e-mailing nova web” 21 NOVEMBRE Jornada sobre robòtica mèdica 8 OCTUBRE César Molins, director general del Grup AMES, doctor Comissió de Política Industrial i Innovació Tecnoenginyer industrial per l’ETSEIB (UPC), màster en Enlògica: Grup de Treball de Robòtica ginyeria i doctor en Enginyeria Nuclear per la UniverAmb l’objectiu de posar en relleu tant les aplicacions de de Florida, per IESE, la robòtica en l’àmbit de la medicina, com el de donar una su sitat imprenta dePDD siempre condiplomat per EADA i supervisor d’instal·lacions radioactives, va ser el protagovisió de possibilitats que s’obren en aquest camp en un nuevos serviciossessió. nista d’aquesta futur proper, la jornada va comptar amb la participació nuevos productos d’Alicia Casals, cap del grup de Robòtica de l’Institut nuevos materiales de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC); Josep Amat, del 12 NOVEMBRE Centre de Recerca en Enginyeria Biomèdica de la UPC Domingo Jaumandreu, exvicepresident principal del (CREB); Montserrat Vendrell, directora general de BIOGrup Home Digital and Television Business de Sony CAT; i Enric Laporte, cirurgià de l’Hospital Parc Taulí Electronics Europe, Sony UK Ltd., va ser el convidat en de Sabadell. aquestayocasió. entre conozca

nueva web lo que podemos ofrecerle

e-mailing “e-mailing nova web”

print su imprenta de siempre con nuevos servicios nuevos productos nuevos materiales

nueva web

La impresión tradicional unida a las últimas tecnologias de impresión y comunicación Offset+

Packaging

Marketing directo

ACABADOS ESPECIALES

MATERIALES ESPECIALES

CAMPAÑAS CROSS MEDIA

Nuevos materiales que realzan sus impresiones

Destacar más y mejor en el punto de venta

Cobine soportes y plataformas para llegar más y mejor a sus clientes

IMPRESIÓN SENSORIAL

PRUEBAS A TAMAÑO REAL

IMPRESIÓN INTELIGENTE

Imprimir texturas, olores, relieves, contrastes, ...

Teste su packaging o PLV antes de hacer las grandes tiradas

Dato variable, realidad aumentada, códigos QR, ...

y otras grandes ideas para sus proyectos de comunicación

no dude en contactar con nosotros,

entre y conozca lo que podemos ofrecerle

le causaremos una buena impresión www.vanguardgrafic.com • +34 93 462 61 88 • vanguard@vanguardgrafic.com

dia a dia

2 DESEMBRE

Tast de vins DO Pla de Bages Comissió de Cultura Organitzat amb la col·laboració de la Delegació del Vallès, el tradicional tast de vins d’abans de les festes es va dedicar a la DO Pla de Bages. Va obrir la sessió Joan-Enric Vidiella, president de la Comissió de Cultura, que va donar la benvinguda als assistents, i va presentar i passar la paraula als ponents de la sessió. A continuació va prendre la paraula Joan Francesc Baltiérrez, secretari del Consell Regulador, que va exposar les característiques de la zona, destacant-ne les més importants: preservar les varietats autòctones com la picapoll i recuperar-ne d’altres com la sumoll i la mandó.

BLANC PICAPOLL 2012 D’ABADAL 100% picapoll Color groc pàl·lid amb rivet verdós. Olors a fruita tropical i cítrics. Molt ampli en boca amb gust a pinya madureta i flors blanques. Bona acidesa i molt fresc.

BLANC PICAPOLL 2012 DE JAUME GRAU 100% picapoll Color groc brillant i transparent. Aromes fruitals amb notes de mel i de flors seques. En boca lleuger, fresc i molt mineral. Retrogust persistent i elegant.

GENER/FEBRER/MARÇ 2014

Tots els cellers tenen vinyes pròpies rodejades de boscos i herbes aromàtiques que donen als vins una personalitat pròpia del terreny i del paisatge. S’estan recuperant tines de pedra seca amb les cabanes annexes, exponent de quan es vinificava a peu de vinya en l’època de màxima plantació. Seguidament va intervenir Clara Antúnez, sommelier i màster en Comunicació i Gastronomia, que va dirigir el tast de set vins (tres blancs, un rosat i tres negres), destacant-ne les característiques de la seva elaboració, fent notar i descobrint les notes de tast, tant les visuals com les aromes i el gust.

PD’A (PICAPOLL D’ACÀCIA) 2011 DE SOLERGIBERT 100% picapoll Vinificat en bota de fusta d’acàcia amb dos battonages setmanals. Color groc daurat. Aromes pròpies de la varietat, pera blanca i cítrics, i de flor blanca amb notes de fumats i torrats de la fusta. En boca greixós, dens i amb molt volum.

ROSAT 2012 D’ABADAL 90% cabernet sauvignon i 10% sumoll Color rosat brillant, de maduixeta de bosc, molt elegant. Aromes de piruletes i gominoles. En boca gust de cirera i gerds amb tocs de regalèssia. Molta frescor, amplitud i nervi.

Clara Antúnez va dirigir el tast dels set vins, juntament amb Joan Francesc Baltiérrez, secretari del Consell Regulador.

NEGRE ARTIUM ROQUES ALBES 2008 DEL CELLER COOPERATIU D’ARTÉS 85% merlot i 15% cabernet sauvignon Criança de dotze mesos en bota de roure i dotze mesos en ampolla. Color granat-marró intens. Olors d’espècies i regalèssia. En boca càlid, una mica aspre i amb notes de torrats. Molt persistent.

NEGRE BERNAT OLLER 2009 D’OLLER DEL MAS 90% merlot i 10% picapoll negre Criança de dotze mesos en bota de roure i vint-i-quatre mesos en ampolla. No filtrat. Cal decantar-lo. Color vermell cirera capa alta. Aromes de fruita vermella sobre elegant fons de vainilla, cafè i espècies. En boca fresc i afruitat. Acidesa equilibrada amb l’alcohol i els tanins.

NEGRE LA LLOBETA 2008 DEL CELLER DEL MOLÍ (COLLBAIX) 75% cabernet sauvignon, 15% cabernet franc i 10% merlot. Vinya ecològica Criança de dotze mesos en bota de roure i dotze mesos en ampolla. Color vermell robí capa alta. Aromes de cacau, xocolata i herbes aromàtiques amb tocs balsàmics. En boca entrada aspra que es fon de seguida en amplitud i frescor. Acidesa marcada. Final llarg i persistent. En retronassal tocs torrats.

FÒRUM DE PATRIMONI INDUSTRIAL

SUBCOMISSIÓ DE MUNTANYISME

Associació del Museu de la Ciència i de la Tècnica i d’Arqueologia Industrial de Catalunya (AMCTAIC)

Comissió d’Esports

17 SETEMBRE Història industrial de la Damm, present i futur Ramon Armadàs Bosch, conseller del Grup Damm, va impartir aquesta conferència en la qual també van participar F. Xavier Castañé Sitjas, cap d’Investigació Cervesera i del Laboratori Central del Grup Damm, i Joan Benet Villas, cap d’Enginyeria, Fabricació i Procés del Grup Damm.

14 SETEMBRE / Travessa per la serra del Verd: des del coll de Port fins a Gósol.

28 OCTUBRE Una visió inèdita de la personalitat d’Emili Riu, prohom de la industrialització dels Pirineus Agustí López Pla, president del Parc Natural de l’Alt Pirineu, va intervenir en aquesta conferència sobre Emili Riu, precursor del projecte de la central hidràulica de Cabdella. Joan Tatjer va presentar l’acte. 25 NOVEMBRE La rehabilitació i nous usos del conjunt industrial surer de Can Mario al centre de Palafrugell Josep Espadalé Reballí, director del Museu del Suro de Palafrugell, va intervenir en aquest acte sobre la reutilització del patrimoni industrial.

7 NOVEMBRE / Matinals dels Enginyers: els cingles de Bertí. 9 NOVEMBRE / Caminades culturals: passejada i visita guiada al monestir de Poblet. 16 NOVEMBRE / Sortida de la fageda de la Gravolosa. 5 DESEMBRE / Matinals dels Enginyers: excursió circular pel Montalt des d’Arenys de Munt.

SUBCOMISSIÓ DE CICLOTURISME Comissió d’Esports 30 NOVEMBRE / Sortida clàssica anual que es realitza als voltants de Vinaròs.

dia a dia

27 NOVEMBRE Les necessitats de les eines de la comptabilitat de gestió a l’Administració local >>CANAL ENGINYERS Comissió dels Enginyers Industrials a les Administracions Públiques Antonio Calpe, interventor de l’Ajuntament de Martorell i membre de la Junta Directiva de l’ACCID, va inaugurar aquesta jornada que va analitzar l’aplicació actual de les eines de comptabilitat de gestió als ajuntaments catalans. Joan Amorós, president de la Comissió de Gestió Empresarial, Josep Viñas, professor de la Universitat de Girona i doctor en Ciències Econòmiques i Empresarials, i Pilar Curós, professora de la Universitat de Girona, economista i doctora en Enginyeria Industrial, van participar-hi. Conxita Riasol, responsable de la Subcomissió dels Enginyers Industrials a les Admi-

nistracions Locals, va moderar l’acte i Miquel Subirachs, president de la Comissió dels Enginyers Industrials a les Administracions Públiques, va fer la cloenda. 27 NOVEMBRE Compartint Experiències. Cicle Pells Tecnològiques: Aprofitament solar tèrmic >>PDF Comissió de Construcció Enric Sánchez Bonet, enginyer industrial, màster en Eficiència Energètica i soci fundador de 3EX4, i Albert Pascual i Roigé, enginyer industrial, membre de la Comissió de Construcció i director de Foco Engineering, van participar en aquest punt de trobada sobre construcció, on es van posar en comú aspectes relacionats amb la normativa, les ordenances i els diferents principis de funcionament, gestió i manteniment dels diferents

25 NOVEMBRE

25a entrega dels Premis Bonaplata El jurat del Premi Especial de Patrimoni dels Premis Bonaplata, format per la Junta Directiva de l’AMCTAIC (Associació del Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya) va entregar per unanimitat el Premi Col·laboració amb l’AMCTAIC 2013 a l’Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya, pel seu suport permanent des del 1977 fins a l’actualitat i la seva implicació amb el patrimoni industrial. Aquesta trobada, que té com a objectiu premiar aquelles persones i institucions que hagin dut a terme accions per valorar el patrimoni industrial, va comptar amb la presència de Joan Torres, llavors president de l’AEIC i Joan Vallvé, llavors degà del COEIC, entre d’altres.

GENER/FEBRER/MARÇ 2014

sistemes d’aprofitament de les pells de l’edifici per a l’aprofitament solar tèrmic. 28 NOVEMBRE 150 anys en tren de Sarrià a Barcelona >>CANAL ENGINYERS/PDF Comissió de Cultura: Subcomissió d’Engitren El mes de juny del 2013 es van complir 150 anys de la inauguració del tren de Sarrià, aleshores una curta línia interurbana explotada amb locomotores de vapor. Ampliada i modernitzada posteriorment, avui en dia forma part de la xarxa de transport de Barcelona. Durant la jornada, Miquel Palou, aficionat al món del ferrocarril i divulgador de la història d’aquest mitjà de transport, va explicar com era Sarrià en aquella època, com es va gestar el ferrocarril, com van ser els primers anys i quina ha estat la seva evolució.

10 OCTUBRE La nova reforma laboral: casos reals i oportunitats que han millorat la competitivitat de les empreses industrials catalanes en el darrer any Carlos Miralles, advocat, i Juan San Roman, enginyer industrial, van protagonitzar una conferència que es va centrar en la nova reforma laboral publicada el febrer del 2012, en les mesures concretes que ofereix la nova reforma i en com les estan utilitzant les empreses industrials, i en les necessitats laborals d’aquestes empreses. www.bufetemiralles.com www.jsconsulting.es

17 OCTUBRE La solució definitiva en planificació i gestió de projectes per assolir l’èxit davant dels reptes exigits avui en dia

28 OCTUBRE Control d’humitat de l’aire: consideracions energètiques i aplicacions en confort i indústria

Alejandro Fontanals, director comercial d’Ambit Enterprise Solutions, Fernando Rodríguez, Implementation Specialist d’Ambit Enterprise Solutions, i Toni Cuscó, consultor d’Ambit Enterprise Solutions, van participar en aquesta jornada presentada per Ambit Enterprise Solutions, empresa especialitzada en implantació de solucions per a la gestió de projectes empresarials a curt i llarg termini amb Oracle Primavera.

Juan Manuel Almazán, tècnic de Condair, Luis Bautista, director comercial a Condair, i Jordi Vives, delegat de Condair a Catalunya, van participar en aquesta sessió dedicada al control de la humitat de l’aire, un dels grans desconeguts de les instal·lacions de climatització i el que pot comportar més consum d’energia i problemes higiènics. L’objectiu d’aquest acte tècnic va ser analitzar els sistemes existents per a la humidificació de l’aire. www.hanseata.es

www.ambitec.es

14 NOVEMBRE Il·luminació d’emergència eficient a través de tecnologia LED. Aplicació de les noves tecnologies. Seguretat en la instal·lació i manteniment eficaç Marc Torras Colls, director general de l’empresa entresD, que té la concessió en exclusiva de la distribució de les impressores de la marca UP per a Espanya i Portugal, va participar en aquesta conferència sobre les impressores en tres dimensions, que han ampliat el seu camp d’aplicacions i han reduït dràsticament els seus preus des que fa tres anys es va alliberar la patent d’una universitat americana sobre aquesta tecnologia. En aquest acte també es va presentar un paquet especial per a pimes. www.entresd.es

Impressora 3D UP! Plus2

Dissenyada per ús intensiu - La impressora UP! Plus2 ha estat dissenyada per ús intensiu a empreses, podent treballar 24 hores al dia, 7 dies a la setmana continuament.

LA IMPRESSORA 3D DE LES PYMES

Consumible de baix cost - Pot treballar amb bobines d’ABS o PLA, permetent un post-treball de la peça fàcil (enganxar, pintar, foradar, pulir...) a un baix cost. Imprimir una torre d’escacs sòlida costa trenta cèntims d’euro

1.3 IVA 30€

No cal muntatge - Ve totalment muntada de fàbrica, garantint una òptima qualitat d’impressió i una posada en funcionament sense problemes. Ús intuitiu - Gracies al seu software propietari, imprimir una peça

en 3D és tan fàcil com imprimir amb qualsevol impressora de paper convencional

Servei tècnic - Servei tècnic i hotline telefònica (un any inclòs en el

preu)

Sense despeses de manteniment Guanyadora - Guanyadora de la comparativa de la revista Make de les 15 impressores més venudes a Estats Units per la seva facilitat d’ús, qualitat d’impressió i baixes despeses de manteniment. www.entresD.cat I comercial@entresD.cat

dia a dia

ÀMBIT TERRITORIAL 24 OCTUBRE

27 NOVEMBRE

Presentació Tècnica de Producte: Soler&Palau

Tast de vins de la DO Pla de Bages

Delegació del Vallès

Delegació del Vallès Organitzat amb la col· laboració de la Comissió de Cultura, el Tast de Vins es va dedicar a la DO Pla de Bages. Joan Vega va obrir la sessió agraïnt la participació dels assistens, del Consell Regulador de la DO i dels cellers. Joan Francesc Baltiérrez, secretari del Consell Regulador, i Clara Antúnez, sommelier i màster en Comunicació i Gastronomia, van dirigir l’acte. Més informació a la pàgina 92.

Sessió sobre les novetats dels sistemes de ventilació per a aparcaments sense conductes: ventilació per impuls o Jet Fans. És una solució alternativa i més efectiva al sistema d’extracció mitjançant conductes. Els ventiladors d’extracció són necessaris per extreure l’aire i complir amb la normativa quant a contaminació i extracció de fums en cas d’emergència. Els conductes als aparcaments, però, poden ser reduïts o eliminats del tot.

22 OCTUBRE

30 OCTUBRE

15 OCTUBRE

El futur dels col·legis rofessionals i dels serveis professio-

Lliurament Premi a la Creativitat per a PFC de Girona

nals a Catalunya

Demarcació de Girona

3a Visita Tècnica a la Sagrada Família Delegació del Vallès Visita guiada per un dels arquitectes membres de l’equip constructor, en la qual es va poder visitar l’obra de la basílica: l’actual construcció de les torres centrals (a 80m d’altura) i les cobertes. També es va accedir a les cantúries.

Demarcació de Girona En el transcurs de l’acte d’inauguració del curs acadèmic de l’Escola Politècnica Superior de la UdG, el president de la Demarcació de Girona, Jaume Masgrau va fer entrega del premi al Projecte Final de Carrera Disseny d’una turbina de riu per la generació d’electricitat a l’Amazònia equatoriana, realitzat per l’enginyer industrial Enric Guiot Porta. 19 NOVEMBRE

El president de la Demarcació, Jaume Masgrau, juntament amb representants d’altres col·legis professionals, va participar a la taula rodona i al debat obert organitzat per la Demarcació de Girona del Col·legi d’Enginyers Tècnics Agrícoles i Perits Agrícoles de Catalunya per parlar de lAavantprojecte de llei de serveis i col·legis professionals i de les conseqüències que tindrà per als professionals i col·legis.

GENER/FEBRER/MARÇ 2014

Jornada informativa sobre l’actualització del DB-HE “Estalvi d’Energia” del CTE i normativa relacionada Demarcació de Girona Jornada sobre l’actualització del document bàsic DB-HE “Estalvi d’Energia” del CTE. Què és un edifici d’energia quasi nul·la a Espanya, criteris mínims d’eficiència energètica i percentatges d’energia renovable als nous edificis.

CMY

10 DESEMBRE

20 NOVEMBRE

Lliurament del 34è Premi Guillem Catà dels Engi-

La formació del sistema econòmic de la primera revolu-

nyers de la Catalunya Central

ció industrial a Catalunya

Demarcació de la Catalunya Central

Demarcació de la Catalunya Central El passat mes de novembre, dins els actes de celebració dels 150 anys de l’Associació, l’historiador Pere Pascual Domenech va oferí la xerrada La formació del sistema econòmic de la primera revolució industrial a Catalunya a l’Auditori del Museu de la Pell d’Igualada. 4-6 OCTUBRE

El 34è Premi Guillem Catà dels Enginyers Industrials de la Catalunya Central va ser lliurat a l’empresa MB Papeles Especiales de la Pobla de Claramunt (l’Anoia). Es va reconèixer també, la tasca de diversos enginyers de la Demarcació amb motiu dels actes de celebració dels 150 anys de l’AEIC. L’acte va tenir lloc a l’Ateneu Gumersind Bisbal de la Pobla de Claramunt.

AAFF 2PE 195*132.pdf

29/04/13

20:28

Viatge a Florència Demarcació de la Catalunya Central Com cada any, un grup d’enginyers de la Demarcació van fer un viatge, en aquesta ocasió a Florència. Entre les visites cal destacar el Duomo, el Ponte Vecchio, el Museu Galileo, la Galleria dell’Accademia i la Galleria degli Uffizi...

FONAMENTS ESPECIALS EN

PETITS ESPAIS Treballem en condicions molt estrictes d’espai

Certificat núm. ES11/9905 de compliment dels requisits de la Norma ISO 9001:2008. Membre protector de l'associació de consultors d'estructures. Màxima classificació com a contractista d’obra per l’administració amb categoria K02E de “Sondeos inyecciones y pilotajes”, i la categoria K01D de “Cimentaciones especiales”.

Visita’ns a www.2pe.bi

93 763 26 99 / 660 484 072. Mail: 2pe@2pe.biz Av. Maresme 9. 08396 Sant Cebrià de Vallalta.

volem +

EN FAMÍLIA

Els bombetes celebren el Nadal Els petits bombetes van celebrar aquestes festes amb xocolata, amics, família, regals, dibuixos i la cavalcada dels Reis d’Orient.

JULIOL/AGOST/SETEMBRE 2012

Text: Anna Carrió Fotos: Manuel Canetti

l ja tradicional concurs de nadales organitzat pel Club Bombeta va tornar a omplir les parets del COEIC de colors i va reunir els petits enginyers, les seves famílies i els amics en una entrega de premis que va acabar amb una xocolatada. El bombeta Hugo Ayala Bañeres, de 8 anys, va ser el guanyador d’enguany i el seu dibuix es va convertir en la felicitació de Nadal institucional del Col·legi i l’Associació. Els bombetes no es van voler perdre l’arribada dels Reis d’Orient a Barcelona i van poder gaudir de la cavalcada des del balcó de l’edifici de la plaça Ramon Berenguer. Els nens i nenes van poder entregar les seves cartes al patge reial i divertir-se amb les diferents activitats organitzades.

Els nostres col路laboradors:

FULLS dels ENGINYERS

volem +

Aniversaris del 1er trimestre

FELICITATS BOMBETES!

Joana Aced

Roger Aced

Arnau Agustín

Rubén Alba

Enric Ayala

Javier Barranco

Codina

Portilla

Martín

Bañeres

De la Iglesia

CB50-3345

CB70-17567

CB106-10886

CB81-12015

CB59-7907

20/02/2009

12/02/2003

11/03/2002

13/02/2000

02/02/2004

Oriol Caro Díaz

Tomàs Corcho

Adrià Cot

Clàudia De

Clàudia

Mariona

Joaquim Lozano

Lucas Martínez

CB54-15864

Ventura

Guilera

Gregorio Rovira

Izquierdo Llosa

Martí

García

15/03/2007

CB0095-12720

CB74-15620

CB36-6163

CB25-17046

CB65-12422

CB73-17643

19/01/2006

17/01/2005

21/01/2005

26/02/2006

05/03/2003

26/02/2011

24/01/2009

Júlia Morlans

Meritxell

Arnau Navarro

Arnau Ollé

Mercè Puig

Alain Puntos

Sánchez

Munmany Barceló

Latorre

Rovira

Casellas

Perona

CB100-17493

CB58-5240

CB30-11874

CB32-6163

CB06-8070

CB76-17034

07/02/2013

08/01/2011

16/03/2006

06/03/2003

07/01/2004

20/02/2012

Clara Ribas

Mathios Rodríguez

Marta Santiago

Armand Suñé

Clàudia Suñé

Janna Torres

Oscar Torres

Laia Vilà Mutis

Robles

Fischer

Gascón

Aced

Vayreda

CB0093-2619

CB125-13549

CB47-1636

CB0107-17567

CB0088-13812

CB0089-13812

CB02-2617

CB03-2617

11/02/2008

03/02/2012

20/02/2005

28/01/2000

24/02/2011

29/03/2009

02/01/2004

28/02/2008

Tel.: 932 957 804 http://clubbombeta.eic.cat

100

JULIOL/AGOST/SETEMBRE 2012

volem +

VIU L’ASSOCIACIÓ

Consulta l’agenda dels cursos de Viu l’Associació al nostre web www.eic.cat

ENGINYERS VIATGERS L’esperit aventurer i les ganes de conèixer món ja fa anys que són dues premisses molt importants a l’hora d’organitzar activitats en el marc de Viu l’Associació. El seu programa lúdic i cultural permet gaudir del temps lliure en companyia de familiars, companys i amics, i els viatges que organitzen en són una prova. Dubrovnik, Escòcia, Berlín, Madeira, Munic, Nova York, Sant Petersburg, Israel i Verona són alguns dels destins dels enginyers més viatgers. Croàcia i Montenegro van ser els països que van visitar els EIC en el darrer viatge organitzat. La història, la cultura i la bellesa dels seus paisatges van enamorar els visitants, que van passejar incansablement per la ciutadella i la muralla de la ciutat de Dubrovnik. El port vell, la catedral i els petits carrerons que travessen el carrer major demostren als qui els trepitgen com els homes i la pau, quan s’ho proposen, poden arreglar tot allò que les guerres destrossen. La bonica vila costera Cavtat i l’àrea agrícola de Konavle, amb els seus vins i la seva mel, van ser també motius d’interessants visites. El grup

també va dedicar un dia a visitar el país veí, Montenegro. La ciutat de Kotor, una de les més antigues amb la seva ciutat vella amb edificis que daten dels segles XIII i XIV, i amb les seves catorze esglésies i deu palaus, és una parada turística més que justificada. Podgorica, capital costera amb el seu port esportiu i gran quantitat de llocs per al lleure i descans, van completar la jornada. Com sempre, va ser un viatge de germanor i amics que, com tots els que la nostra Associació prepara, va gaudir d’un perfecte muntatge i organització.

SUÏSSA, PARADÍS DELS TRENS Per al proper mes de juny el club dels viatgers dels EIC està preparant un viatge a Suïssa per descobrir el paisatge alpí utilitzant alguns dels mitjans de transport més impressionants del món com són el tren del Jungfrau i el Glacier Express, el tren panoràmic que creua els Alps suïssos des del mític Cerví a la vall d’Engadina, des de Zermatt a SaintMoritz, i considerat el tren ràpid més lent del món.

FULLS dels ENGINYERS

101

volem +

OFERTES I SERVEIS 15% DE DESCOMPTE EN L’OLI VERGE EXTRA ALBA 1919. CATEGORIA SUPERIOR

CLUB DE VIATGERS El passat 29 de novembre del 2013 es va celebrar un dinar de germanor entre els enginyers viatgers per comentar les anècdotes viscudes en els viatges. Aquesta trobada ja és una tradició i acostuma a tenir molt bona acollida. Es tracta d’una magnífica excusa per fer noves amistats i passar-ho bé.

102

GENER/FEBRER/MARÇ 2014

Volem celebrar la nova collita i et regalem el 15% de qualsevol presentació de l’oli d’oliva verge extra Alba 1919. És un producte totalment natural, un suc de fruita, obtingut directament per extracció en fred d’olives arbequines i només mitjançant procediments mecànics, en condicions que no produeixen cap tipus d’alteració de les propietats ni comporten cap manipulació ni procediment químic. L’oli d’oliva verge extra Alba 1919 és de màxima qualitat i gaudeix de denominació d’origen protegida Les Garrigues, l’organisme de certificació que sotmet l’oli de les cooperatives a rigorosos controls de producció i d’elaboració que garanteixen l’origen i la màxima qualitat. T’oferim ara l’oportunitat de tastar l’oli d’oliva verge extra Alba 1919 que és antioxidant, redueix el colesterol, retarda l’envelliment de les cèl·lules i és element clau de la dieta mediterrània. Per aconseguir el teu descompte només has d’accedir a la pàgina web d’Alba 1919 escrivint aquest enllaç al teu navegador: http://alba1919.com/ca/promocions-especials/ing-promo2013.html. Si també vols estar al corrent de les nostres promocions o bé posar-te en contacte amb nosaltres, pots fer-ho adreçant-te a: promos@alba1919.com

El Col·legi d’Enginyers a les xarxes socials!

Per a més informació: T. 932 957 807 a/e: comunicacio@eic.cat www.eic.cat

Enginyers

Col·legi

Enginyeria

Enginyerscatalunya

Entra i visita’ns!

FULLS dels ENGINYERS

103

volem +

IMMOBLES Llogo local al carrer Rocafort de Barcelona. Són 200 m2, ideal per a enginyeries, amb divisions per mampares, canaleta per a cablejat informàtic i telèfon. Preu: 1.500 €/ mes, negociable. Tel. 938 757 930. Es lloga pis sense mobles en una quarta planta real sense ascensor, amb molta claror. Finca de quatre veïns a Barcelona, carrer CastillejosProvença. Disposa de sala menjador de 20 m2, dues habitacions, cuina, bany i galeria. Reforma integral per estrenar a partir de novembre. Preu: 720 €/mes. Tel. 695 453 489 (Oriol). Llogo apartament a Formentera davant del mar, per dies o setmanes. Magnífiques vistes, tot exterior, tres habitacions dobles, bany i menjador office. Preu: des de 21 € a 45 € persona/nit, segons ocupació i dies. Tel. 627 442 289. A/e: familiaidt@hotmail.com.

Venc plaça de pàrquing gran, per a cotxe i moto, a la comunitat Nou Vall d’Hebron (ciutat dels periodistes dels Jocs Olímpics). Accés per avinguda Can Marcet, 30. Preu: 13.000 €. Tel. 620 755 826 (Xavier).

Es ven planta baixa de 110 m2 construïts i 75 m2 de terrassa en zona tranquil·la i ben comunicada de Caldes de Montbui. Tot exterior, menjador sala d’estar amb llar de foc, quatre habitacions, cuina independent amb safareig, dos banys, rebedor i calefacció de gas natural. Preu: 180.000 €. Tel. 654 093 436 (Joan). Es lloga local de 85 m2 útils. Totalment acabat, en perfecte estat i a la zona comercial de Bellaterra. Al costat de l’estació dels FGC, del supermercat i molt a prop de la Vila Universitària i escoles de la zona. Apte per a local comercial o despatx professional. Tel. 620 893 251 (Emilio).

Es ven xalet a Tona (Osona). Zona alta, molt ben situat. Parcel·la de 1.200 m2 segregable. Preu a convenir. Tel. 938 513 575 (vespres). Pis a Argentona. Zona cèntrica (c/ Barcelona, 22, 3r), 60 m2, tres habitacions, menjador amb sortida al balcó, cuina amb sortida a la galeria i bany. Preu a convenir. Tel. 676 016 020 / 934 176 949 (Núria Borrell). Es lloga pis gran a la zona alta de Barcelona (Muntanter - General Mitre), molt ben connectat i situat en un carrer molt tranquil amb vistes al parc de Monterols i al mar (c/ Ferran Valls i Taberner, 7, 5è 1a).

Quatre habitacions, dos banys, armaris, calefacció, xemeneia i ascensor. Tel. 633 343 721 / 636 500 737. A/e: a-ymp@ hotmail.es. Es ven casa a Puigverd, Lleida. Habitatge unifamiliar adossat de 197,47 m2 (123,13 d’habitatge i 74,34 de local) distribuïts en tres habitacions grans exteriors, dos banys, menjador i cuina exterior amb safareig. Disposa d’instal·lació de calefacció i d’aigua sanitària amb gasoil. Construïda fa quinze anys. Situada al c/ Lleida, 16, amb dos accessos, un al carrer i l’altre a una futura plaça del poble. Preu: 89.900 €. Tel. 630 992 524 (Mario).

Es lloga local per a oficina o comerç a la Vila Olímpica - 22@ de Barcelona (c/ Ramon Turró, 85). Edifici de l’any 1992. Una sola planta diàfana de 67 m2. Façanes vidrades amb accés directe al carrer i a jardins municipals. Molt lluminós. Completament moblat. Tots els subministraments donats d’alta. Disponibilitat immediata. Pàrquing opcional. Preu: 690 €/mes. Tel. 616 458 225 (Francisco).

Es ven casa a Sant Gervasi. Cinc plantes, 350 m2 més terrasses. Pàrquing privat per a dos cotxes. Cuina office de disseny. Despatx privat amb una petita biblioteca. La casa està equipada amb porta de seguretat, alarma, aire condicionat i calefacció. De particular a particular. Preu: 1.150.000 €. Tel. 649 398 021 (Irene).

Es lloga apartament a Andorra de 84 m2 totalment equipat. Es troba a la urbanització Sant Pere del Tarter, a l’edifici El Salze, 1 B, al peu de l’estació d’esquí de Sant Pere - Soldeu. Té una terrassa molt assolellada, dues habitacions, dos banys complets, rebedor amb armari encastat amb dues lliteres i armaris, sala-menjador amb llar de foc i televisió, cuina elèctrica amb nevera i rentavaixelles, rentadora i garatge amb accés interior directe.Tel. 00 376 751 075 (Sara) / 617 400 751 (Sr. Duran). Es ven o es lloga nau industrial de 974 m2 amb un altell de 90 m2, pati davanter de 222 m2 i un pati al darrere de 221 m2. Està situada al polígon industrial Palau de Reig (al costat del magatzem central d’Ikea), al c/ Blanquers, 84, de Valls. Construïda l’any 2007. Preu de venda: 500.000 €. Preu de lloguer: 1.500 €/mes. Tel. 651 480 561.

Es lloga apartament de 70 m2 amb terrassa i una habitació doble. Situat al Cap Salou, moblat i equipat. Vista directa al mar, orientació sud, jardí comunitari. Temporada d’hivern primavera 2014 per 275 €/ mes. Bomba de calor. Despesa d’electricitat no inclosa. Tel. 656 55 77 85

Llogo apartament a Calella de Palafrugell. Tres habitacions, dos banys, menjador-sala d’estar amb TV, cuina equipada, balcó-terrassa. És el segon pis d’un bloc de tres pisos amb vistes al mar. Pati comunitari. A 200 m de port Pelegrí i a 5 minuts del centre de Calella. Preu: juny 560 €/setmana, juliol 640 €/ set., agost 750 €/set. Tel. 618 316 103

ALTRES Es lloga seient per a temporada completa 2013-2014 del F.C. Barcelona. Situat al gol sud Nike, segona graderia, porta 32, boca 316, fila 25, núm. 21. Preu: 1.100€. Tel. 609 744 313. Cedeixo per a l’actual temporada del F.C. Barcelona abonaments d’un seient de tribuna baixa superior i d’una plaça d’aparcament, a preu de cost. Tel. 615 341 866 (Pere).

volem +

TEXT: Anna Carrió

FOTO: Arxiu

Enginyeries del Món

La High Line

De la Nova York industrial a la postindustrial

es iniciatives per revitalitzar el barri de Meatpacking District, a la part oest de Manhattan van portar als amics de la High Line (ferrocarril elevat) a rehabilitar les estructures d’aquest mitjà de transport per a altres usos. L’equip de James Corner (arquitectura de paisatge) i Diller Scofidio + Renfro (arquitectura) va ser el projecte escollit entre els molts que es van presentar, que projectava un parc d’altura a 9 metres sobre el nivell del terra i amb més de dos quilòmetres de longitud. La High Line va ser construïda l’any 1930 per evitar els perills del transport de mercaderies que passava pels carrers de Manhattan. L’any 1980 hi va passar l’últim tren, i no va ser fins l’any 2003 que es va recuperar l’ús d’aquesta via de ferrocarril elevada convertida en parc urbà. Els que ara hi passegen poden gaudir d’una vista alternativa de la ciutat. De l’ús industrial al postindustrial, en què l’oci, la vida i el creixement en són els protagonistes. El projecte conserva l’estructura metàl·lica del suport i els rails, i incorpora una plataforma verda amb camins de fusta, zones de descans, restauració, exposició i petits comerços. Es van preveure sistemes per evitar la degradació provocada pels coloms i es van instal·lar tires de metall que impedeixen que s’amaguin a les parts inferiors. Elements LED integrats en l’entramat il·luminen els camins a nivell del terra i les vies originals estan presents en tot el recorregut.

Més informació: www.thehighline.org

CONTACTE Si vols contactar amb els Fulls dels Enginyers per posar un anunci de compra/venda, suggerir un entreteniment o fer qualsevol proposta, pots fer-ho a través de l’adreça electrònica fulls@mail.eic.cat. Per a canvis d’adreça, posa’t en contacte amb atencioeic@mail.eic.cat. També pots trucar al telèfon 933 192 300.