Fulls dels enginyers num 25 gener 2018 by Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya

INTEL·LIGÈNCIA ARTIFICIAL Un nou model de vida envaït per objectes pensants

SERVEIS OCUPACIONALS La Borsa de Treball dels Enginyers Industrials de Catalunya

JORNADA Riscos penals per a enginyers i empreses al sector industrial

PÀG.04

PÀG.10

PÀG.11

Visita www.fullsdelsenginyers.cat i accedeix a tots els continguts

FULLS DELS ENGINYERS 25/ GENER 2018

El diari dels Enginyers Industrials de Catalunya TEMA DEL MES

Josep Canós, escollit degà dels EIC

Descobreix els nous Fulls

ACTUALITAT PERIODICITAT CONNECTATS

Visita www.fullsdelsenginyers.cat i accedeix a tots els continguts

FULLS DELS ENGINYERS 00/ OCTUBRE 2015

El diari dels Enginyers Industrials de Catalunya

ACTUALITAT PERIODICITAT CONNECTATS

Descobreix els nous Fulls

Visita www.fullsdelsenginyers.cat i accedeix a tots els continguts

FULLS DELS ENGINYERS 00/

NOVEMBRE 2015

El diari dels Enginyers Industrials de Catalunya

ACTUALITAT PERIODICITAT CONNECTATS

Descobreix els nous Fulls

Visita www.fullsdelsenginyers.cat i accedeix a tots els continguts

FULLS DELS ENGINYERS 00/

DESEMBRE 2015

El diari dels Enginyers Industrials de Catalunya

ACTUALITAT PERIODICITAT CONNECTATS

Descobreix els nous Fulls

Visita www.fullsdelsenginyers.cat i accedeix a tots els continguts

FULLS DELS ENGINYERS 01/ GENER 2016

El diari dels Enginyers Industrials de Catalunya

SI ETS ENGINYER PARLES DE...

BENVINGUTS A L’ESEIAAT!

CERTIFICACIÓ I RCP

Aproximació a les dotze tecnologies disruptives principals. PÀG.04

Neix la nova Escola Superior d’Enginyeries Industrial, Aeroespacial i Audiovisual de Terrassa. PÀG.04

L’àrea de visats dels EIC garanteix la identitat, la titulació i l’habilitació professional. PÀG.10

Visita www.fullsdelsenginyers.cat i accedeix a tots els continguts

FULLS DELS ENGINYERS 02/ FEBRER 2016

El diari dels Enginyers Industrials de Catalunya

ENGINYERIA

Quarta revolució industrial?

TEMA DEL MES

El sector de la robòtica a Catalunya reivindica el seu lideratge El sector de la robòtica a Catalunya està vivint moments molt interessants. Alguna cosa s’està movent. Les xifres d’instal·lació de robots industrials i d’exportació, l’ampliació del ventall de sectors econòmics que aplicaran robots en les seves activitats i la celebració de la primera Nit de la Robòtica aquest mes d’octubre a Barcelona fan pensar que el millor encara està per venir. Tot just ha començat.

foto: Google

RADIOGRAFIA

El vehicle autònom i el repte mediambiental, dos punts d’inflexió del sector de l’Automoció PÀG.03 // Des d’un punt de vista tecnològic, el desenvolupament tècnic dels vehicles autònoms i el seu futur impacte en les nostres vides, és un tema candent en l’actualitat del sector de l’sutomoció. El sector, però, també carrega, des d’un punt de vista normatiu i regulatori, amb el recent escàndol de la manipulació del software que regula les emissions de NOx dels motors dièsel EA189 de Volkswagen.

Maqueta d’una smart city a la darrera edició del Smart City Expo World Congress.

TEMA DEL MES

Smart cities: context i exemples pràctics a Catalunya

PÀG.06 // Efectivament, les dades del sector de la robòtica a Catalunya conviden a l’optimisme. La facturació dels proveïdors de robots, components i enginyeries amb seu a Catalunya ha superat els 150 milions d’euros. El 40% de la producció ja es destina a l’exportació. La robòtica industrial, la principal branca de la robòtica, té ja instal·lats més de 10.000 robots. Aquesta massiva implementació és un reflex del gran impacte i activitat que té, ara per ara, la robòtica industrial a casa nostra. Aquest dinamisme el protagonitzen empreses líders mundials implementades en el nostre país, com són ABB, KUKA, Yaskawa i Fanuc. Cadascuna d’elles venen arreu del món un volum aproximat de 25.000 unitats, excepte KUKA, que arriba fins a les 12.000. A la robòtica industrial la segueix la robòtica de serveis, que, segons els analistes, creixerà espectacularment en els propers anys en sectors com l’agricultura, la medicina, l’àmbit social i domèstic, la logística, la inspecció i la seguretat i el militar.

Així doncs, a Catalunya comptem amb els tres actors principals de la robòtica: els fabricants de robots i de components, les enginyeries subministradores i els clients usuaris finals. El mercat principal dels robots instal·lats a Catalunya és l’automòbil, que concentra el 50% de les vendes. Seat i Nissan, a Barcelona; Ford, a Almussafes; Renault, a Valladolid i Palencia; Citroën a Vigo; Opel a Saragossa; Mercedes Benz a Vitòria i VW a Pamplona. Finalment, la celebració de la primera edició de la Nit de la Robòtica ha estat el punt de trobada que mancava al sector i s’ha posat de manifest que feia falta compartir experiències i reconèixer els esforços que estan duent a terme tant empreses com enginyers, que fa anys que es dediquen a la investigació i la formació, com el Josep Amat. Amat ha estat el primer guardonat en la categoria Acadèmia en la Nit de la Robòtica i podeu gaudir d’una entrevista en aquest número dels Fulls dels Enginyers.

L’aposta per millorar l’eficiència energètica dels polígons industrials de Rubí és una estratègia bàsica del canvi de model energètic

PÀG.06 // La 21ª Conferència de les Parts (COP 21), popularment coneguda com a convenció internacional del Canvi Climàtic de París, ha acabat amb una decissió històrica. 195 països han acordat prendre les messures “el més aviat possi-

Living són, segons l’informe de la Direcció General de Polítiques Internes del Parlament Europeu de 2014 (Mapping Smart Cities in the EU), les característiques que una ciutat pot desenvolupar per ser considerada intel·ligent. Barcelo-

na i Sabadell són ciutats que han dut a terme iniciatives d’Smart Services i d’eficiència energètica, amb una càrrega tecnològica destacable. El Pla Nacional de Ciutats Intel·ligents d’Espanya pretén movi-

PÀG.06 // El responsable de la candidatura Enginyers en Acció

27/10/15 10:47

EDITORIAL

LA FORMACIÓ DEL COEIC

L’ENTREVISTA DEL MES

Consulta la programació de l’Update dels Enginyers Industrials de Catalunya PÀG.11

“La certificació de l’AQPE em va arribar en el moment precís”, Josep M. Cots, enginyer industrial PÀG.12

PÀG.02

Visita www.fullsdelsenginyers.cat i accedeix a tots els continguts

FULLS DELS ENGINYERS 03/

(fotografia superior) és el nou degà del Col·legi Oficial d’Enginyers Industrials de Catalunya (COEIC) després d’unes eleccions molt igualades en les quals també concorria Òscar Gimeno, candidat de rE_generació (fotografia inferior). Canós i la nova Junta de Govern, de la qual s’han renovat la meitat dels membres d’acord amb l’article 42 dels estatuts, van prendre possessió del càrrec el 14 de desembre, en el marc de la Junta General Ordinària del Col·legi.

litzar 153 milions d’euros amb el sector TIC i la indústria en el punt de mira. Aquest Pla recull, així mateix, la definició de smart city del Grup Tècnic de Normalització 178 d’AENOR (AEN/CTN 178/SC2/ GT1 N 003).

ble” per fer possible una transició global cap a una economia baixa en carboni. Per tant, l’objectiu és reduir les emissions de gasos contaminants i fer realitat que la temperatura de la Terra augmenti un màxim de 2ºC el 2050.

MARÇ 2016

El diari dels Enginyers Industrials de Catalunya

L’històric document, de només dotze pàgines, reconeix que és el coneixement científic el que possibilitarà les “ràpides reduccions”

La tecnologia esdevé, en aquest punt, com a l’instrument que farà possible aquesta transformació, que serà aplicada a sectors estratègics com l’energia, la mobilitat i el transport. No és pas casualitat que ambdues activitats siguin les que més conta-

minen en el nostre planeta. Queda per saber exactament les mesures, i les velocitats d’implementació, que duran a terme els diversos països, donades les diferències entre els territoris desenvolupat i en desenvolupament.

ENGINYERIA

Més que una agència de certificació ENGINYERIA

ENGINYERIA

La tramitació empresarial, més fàcil

El motor dièsel per dins

PÀG.03 // La nova Llei de simplificació administrativa té entre els seus objectius millorar la tramitació dels procediments administratius, impulsar l’activitat econòmica i la creació d’ocupació, suprimir tot allò que no tingui valor afegit i evitar que el mateix requisit s’hagi de complir diverses vegades en tràmits diferents. Aquest repte ha fet que la Generalitat de Catalunya hagi impulsat la creació de la Finestreta Única Empresarial (FUE) i un portal de serveis a les empreses (www.canalempresa.gencat.cat).

PÀG.09 // Coneixem com mitiga els contaminants un motor dièsel? De fet, com funciona exactament aquest tipus de motors? Més enllà de polèmiques, cal aproximar-se des d’un punt de vista tecnològic per avaluar objectivament les prestacions dels motors dièsel, un autèntic prodigi centenari d’enginyeria. Els futuròlegs que estan predint la desaparició d’aquest tipus de motor, són conscients que actualment és la base per al transport pesant per carretera, el marítim i que està present en moltes plantes de generació d’energia elèctrica?

Aquest compromís internacional de París suposa, en part, tancar les ferides obertes del poc consens assolit pel Protocol de Kioto l’any 2005, encara no signat pel major emissor de gasos d’efecte hivernacle: EUA.

PÀG.06 // El municipi de Rubí, principalment industrial, està duent a terme un projecte estratègic des de fa quatre anys anomenat Rubí Brilla. L’objectiu és canviar el model energètic, el tradicional, i apostar per les

energies renovables i l’eficiència energètica d’una manera clara. Un dels quatre eixos d’aquest pla és la indústria, paral·lelament al sector públic, el residencial i el comercial. Fixant-se en les accions implementades

gia aquest tipus d’estructures. L’aposta de l’Ajuntament per millorar l’eficiència energètica dels polígons industrials rubinencs no és casual. Rubí en suma onze. Grans empreses veuen amenaçada la seva via-

ENGINYERIA

Manifest per l’estació de La Sagrera

Recàrrega de VE a Martorell-Enllaç

PÀG.03 // Arquitectes, economistes, enginyers de camins, canals i ports i enginyers industrials han signat un manifest obert en què exigeixen el compliment dels compromisos i el calendari d’execució acordats en el projecte inicial de construcció de l’estació de la Sagrera com a nus intermodal. Els quatre col·legis professionals signants demanen que es mantingui el lideratge de la societat Barcelona Sagrera Alta Velocitat, integrada per l’Estat (Adif i Renfe), l’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat de Catalunya.

PÀG.03 // L’estació de Martorell-Enllaç de FGC ha acollit l’estrena del primer dels cinc punts de recàrrega per a vehicles elèctrics (VE) que s’implementaran als voltants de les estacions de Sant Cugat, Sant Quirze, Igualada i Volpelleres. Els punts de recàrrega compten amb el sistema de targetes RFID LIVE, que enviaran informació en temps real per conèixer l’estat de funcionament i la disponibilitat de la recàrrega. El mòdul de comunicació ha estat impulsat per l’ICAEN en col·laboració amb Simon.

INDÚSTRIA

ROBÒTICA

La nova indústria catalana

Watson, la semàntica d’un robot

PÀG.04 // Les manufactures i els serveis de producció de la nova indústria catalana ofereixen noves dades interessants, segons l’estudi La nova indústria. Actualització de les dades a partir de les taules input-output de Catalunya, presentat recentment per la directora d’Anàlisi Econòmica de la Cambra de Comerç de Barcelona. La productivitat mitjana del sector integrat és superior a la del conjunt de l’economia catalana, sobretot si tenim en compte que l’any 2011 la seva aportació va ser més elevada en termes de VAB (68%) que en termes d’ocupació (57%).

PÀG.09 // Les claus per entendre el futur de la robòtica col·laborativa que proposa el sistema Watson, d’IBM, són la tecnologia, la industrialització i la cognició. En altres paraules, aquest tipus de robots tindrà la capacitat d’entendre l’ésser humà i comunicar-se amb ell en temps real en un procés autènticament semàntic. Les experiències arreu del món amb aquest sistema proliferen: els hotels Hilton l’utilitzen com a punt d’informació per els turistes i les botigues del Japó, per atendre els clients.

Sistema de recuperación de energia para Metro de Barcelona, L9

Características del Sistema

El cliente en este proyecto es ISTEM, empresa responsable de la construcción de la subestación de tracción en la que se instalará el sistema INGEBER.

Tensión catenaria

INGEBER es un sistema transparente a la

1,500 Vcc

Tensión alterna

1,180 Vrms

Máxima potencia

1,700 kW

operación de la augmentada subestación y supera todas las Empreses tecnològiques catalanes presentaran al La realitat i la IoT, protagonistes de Corriente alterna, Max. 832 Arms limitaciones existentes para la recuperación de energía, permitiendo al operador consumir la TDD % < 5% Mobile World Congress aplicacions mòbils dirigides al l’MWC els processos productius energia 2016, recuperada opoden devolverla a la millorar red. Frecuencia de salida 50Hz El sistema consiste en un doble convertidor, sector industrial industrials Sistema refrigeración Aire forzado conectado a la catenaria en paralelo al rectificador

PÀG.06 // El proper 22 de febrer començarà a Barcelona l’onzena edició del Mobile World Congress, la cita internacional més important del sector de la mobilitat professional. Serà una bona oportunitat per testar noves solucions i apli-

cacions mòbils dirigides a tots els públics i àmbits econòmics. A més, serà un immillorable aparador que aprofitaran empreses catalanes per donar a conèixer les seves propostes tecnològiques. Ens hem fixat en diverses aplicacions mòbils que

y al transformador existente. tenen àmbits d’aplicació industrials, El sistema monitoriza el estado de la catenaria, compara són la energía geolocalització de vedetectar recuperable y convertirla en corriente alterna que será consumida por los servicios subestaciónd’un o inyectada hicles, el auxiliares controlde laabsolut cota la red de AT. xe, la gestió del vol d’un dron o la utilització del dispositiu com a clau universal per accedir a despatxos. Sens dubte, dues de les tendèn-

cies tecnològiques protagonistes de l’MWC serà la realitat augmentada i la IoT. Roger Prados, cofundador de Pangea Reality i sotspresident de Catalunya Apps, ens explica les claus d’aquesta tecnologia. No obstant això, cal no perdre de vis-

ta que al darrere dels sistemes mòbils hi ha una infraestructura i una enginyeria de telecomunicacions que els fan possibles. Pedro Linares, president de l’Associació Catalana d’Enginyers de Telecomunicacions ens en dóna el seu punt de vista.

RADIOGRAFIA

PROJECTES

L’edifici més alt del món tindrà 1 km d’altura

Un laboratori smart a peu de carrer

PÀG.08 // Més enllà del rebuig generalitzat que ha provocat el RD 900/2015 d’autoconsum energètic, cal saber quines possibilitats hi ha per intentar maximitzar l’estalvi i rendibilitzar i fer viables alguns projectes d’autoconsum. El plantejament genèric és que aquestes instal·lacions seran més rendibles si implementem mesures per maximitzar la valoració de cada kWh generat i, alhora, minimitzar l’impacte dels càrrecs a l’autoconsum, és a dir, l’impost al Sol o peatge de suport.

E05

INGETEAM es responsable de la instalación de un sistema de recuperación de energia en la Linea 9 del Metro de Barcelona.

bilitat econòmica pels costos energètics que implica estar implementades en territori espanyol. La possibilitat de deslocalització, i les conseqüències perjudicials per al territori, és més viva que mai. PROJECTES

Implicacions tècniques de l’RD d’autoconsum

PÀG.10 // Fa tres anys va néixer l’Agència de Certificació de Professionals de l’Enginyeria amb l’objectiu de convertir-se en un referent al nostre país. El segell AQPE-MEMBER ha arribat a altres col·legis, que els acredita com a professionals de l’Enginyeria. Una iniciativa que reuneix les diferents branques de l’enginyeria i on per primera vegada, i de forma natural, s’han trencat les barreres de les titulacions.

INGEBER

TEMA DEL MES

La petjada catalana de les aplicacions mòbils al Mobile World Congress

El consistori de Rubí ja consumeix el 100% de la seva energia d’origen renovable i ha esdevingut el primer municipi a fer-ho

en l’àmbit industrial, Rubí Brilla ha escanejat amb dos vols les teulades de les naus industrials amb una càmera TASI de la UPC. Amb aquesta metodologia s’ha pogut saber quin és el potencial fotovoltaic i per on perden ener-

ENGINYERIA

PÀG.03 // El gratacel Burj Khalifa, a Dubai, té les hores comptades en el llibre dels rècords com l’edifici més alt del món. Kingdom Tower, que s’està construint a Aràbia Saudita, superarà el kilòmetre d’altura i ha suposat un gran repte per a l’enginyeria. No han estat pocs els obstacles a superar: una climatologia extrema, grans llevantades i riscos sísmics. El Xavier Mas, expert en càlcul d’estructures, ens dóna les claus per aproximar-nos a aquesta fita de l’enginyeria.

PÀG.09 // La xarxa de 27 municipis que integren Catalonia SmartLab està funcionant com un camp de proves urbà de projectes smart. Emprenedors i empreses poden testar in situ les seves aplicacions i solucions tecnològiques, que han de millorar la gestió de la ciutat i les condicions de vida dels seus habitants. Una plataforma web de gestió de recursos i previsió de consums energètics i un algoritme de big data aplicat en la detecció d’apartaments turístics són alguns dels projectes implementats.

Tendències laborals dels enginyers industrials MOBILITAT

El sistema de frenada de la L9 del metro de BCN

PÀG.08 // Un sistema pioner a Catalunya permetrà recuperar l’energiawww.ingeteam.com produïda en l’operació de frenada dels trens de la L9 del metro de traction@ingeteam.com Barcelona. Aquesta innovació, que estarà en ple funcionament durant el segon semestre de l’any 2016, espera recuperar entre un 8% i un 15% de l’energia regenerada. L’energia aprofitada retornarà a la xarxa de distribució de la línia 9 i podrà reaprofitar-se en qualsevol altre punt. El projecte inclou 21 subcentrals de tracció, amb dos grups de tracció de 2.250kVA cadascuna.

PÀG.09 // Quins perfils professionals seran els més buscats en l’àmbit de l’enginyeria industrial enguany? Michael Page, Randstad i Infojobs ens donen algunes de les claus que poden contestar aquesta pregunta. Tot sembla indicar que project managers, responsables d’ofertes i enginyers de processos, de projectes i de planificació seran els perfils professionals més buscats. Entre els requeriments bàsics sobresurten els idiomes, especialment l’anglès, i es valora un tercer idioma.

OPINIÓ // PÀG.03 OPINIÓ // PÀG.10

“El canvi pot ser positiu, però caldrà modificar la cultura de la gent en relació amb la gestió de l’electricitat” JOSÉ MARÍA GARCÍA CASASNOVAS, ENGINYER INDUSTRIAL

Imatge de Rubiempresa.net.

TEMA DEL MES

El sector industrial, en el canvi de model energètic de Rubí

Els països signants acorden contenir l’increment de la temperatura per sota dels 2ºC respecte els nivells de l’època preindustrial

PÀG.06 // Ciutats d’arreu del món han iniciat projectes de component TIC i d’eficiència energètica per esdevenir intel·ligents. Smart Economy, Smart People, Smart Mobility, Smart Environment, Smart Governance i Smart

OPINIÓ // PÀG.04

“La norma EURO 6 suposa un canvi de regulació molt important per als dièsel” FRANCESC GARRIGA, ENGINYER INDUSTRIAL

01octubre2015 PAG01.indd 1

El futur de la indústria digitalitzada segons Davos

TEMA DEL MES

París: El gran repte mundial de fer possible l’economia baixa en carboni

El Pla Nacional de Ciutats Intel·ligents preveu Barcelona i Sabadell han aplicat projectes de smart mesures que movilitzaran 153 milions d’euros services

OPINIÓ // PÀG.03 OPINIÓ // PÀG.03

PÀG.04 // Segons l’opinió generalitzada dels enginyers europeus estem entrant a la quarta revolució industrial i, en canvi, pels economistes americans som a la tercera. Amb el que sí hi ha unanimitat és que les dues són la mateixa, tal i com explica Jeremy Rifkin en un article que forma part del llibre blanc de la indústria 4.0 publicat el setembre de 2013. La Comissió Europea evita la discrepància parlant de la “Nova Revolució Industrial”. Aquesta nova transformació és, en bona part, una revolució del software.

TF 16 DTR 01_A 11/2015

ENGINYERIA

Tractaments mèdics TIC PÀG.09 // Realitat virtual, apps mòbils o plataformes web proposen nous tractaments mèdics amb l’objectiu de millorar la vida del pacient. Un dels projectes més destacats és el que desenvolupa la Universitat Politècnica de Catalunya: un monitor remot intel·ligent per al seguiment de pacients amb depressió major. L’Hospital Clínic de Barcelona i les iniciatives liderades pel Consorci Sanitari de Terrassa donen forma a les grans possibilitats que ofereixen les tecnologies de la informació i la comunicació en el camp mèdic.

“El pes històric de l’enginyeria industrial es va difonent avui en una professió multidisciplinària, amb un treball de camp tan ampli com el món en què vivim”

“S’estima que hi haurà 825.000 vacants per a professionals TIC per al 2020. La mineria de carbó a Espanya pot generar 11.000 llocs de treball directes i 55.000 d’indirectes”

XAVIER ROVIRA, ENGINYER INDUSTRIAL

CARLES MARTÍ, PRESIDENT DE L’INSTITUT D’ENGINYERS DE CATALUNYA

02novembre2015 PAG01.indd 1

15/2/16 11:50

RESILIÈNCIA A CATALUNYA

CATALAN ENGINEERS WORLDWIDE

BONÀREA I L’ENGINYERIA

Barcelona ha acollit la Barcelona Resilience Week, que ha tingut en el COEIC una de les seves seus. PÀG.05

Neix la plataforma digital de la nova Comissió Internacional dels EIC. PÀG.10

Entrevistem Andreu Puig, director del Departament d’Enginyeria i Energia a Grup Alimentari Guissona. PÀG.12

Visita www.fullsdelsenginyers.cat i accedeix a tots els continguts

FULLS DELS ENGINYERS 04/ ABRIL 2016

El diari dels Enginyers Industrials de Catalunya

OPINIÓ // PÀG.12

OPINIÓ // PÀG.03

“Hi ha quatre aspectes crítics en el procés emprenedor: la tolerància a la frustració i el fracàs, l’equip, el finançament, i la comercialització”

“Volem posar a prova les diferents propostes de coberta verda que actualment hi ha al mercat per saber quina s’adapta millor a una ciutat mediterrània com Barcelona”

JOSÉ MA ROMÁN SENANTE, DIRECTOR D’ENGINOVA

LÍDIA CALVO, ENGINYERA INDUSTRIAL

03desembre2015 PAG01.indd 1

4/1/16 17:14

EL FUTUR DEL DIÈSEL A EUROPA

CAMPANYA “PREMIA’T”

ELS REPTES DE L’ENGINYERIA

Holanda prohibirà els cotxes de gasolina i dièsel el 2025 per tal d’augmentar el parc de vehicles elèctrics. PÀG.04

L’objectiu: premiar la fidelitat dels professionals que certifiquen els seus treballs. PÀG.10

Jordi Berni, director industrial d’Europastry, ens explica la transformació d’aquesta empresa familiar. PÀG.12

Visita www.fullsdelsenginyers.cat i accedeix a tots els continguts

FULLS DELS ENGINYERS 05/ MAIG 2016

El diari dels Enginyers Industrials de Catalunya

OPINIÓ // PÀG.03

OPINIÓ // PÀG.02

“Els materials de les estructures de motocicletes, turismes i camions evolucionaran per buscar la fórmula màgica del pes/ potència escaient”

“Amb els nostres algoritmes patentats imposem canvis subtils a la intensitat de la llum LED, que porten les dades digitals codificades”

JOSEP LLUÍS PEDRAGOSA RADUÀ, ENGINYER INDUSTRIAL

HARALD HAAS, INNOVADOR DE LES TECNOLOGIES DE LA COMUNICACIÓ

01gener2016 PAG01.indd 1

ELS EIC VISITEN EL BIZBARCELONA

FORMAR-SE A L’IQS

EL FUTUR DE LA INDÚSTRIA

La retribució de la innovació i la compensació total, l’aportació dels Enginyers Industrials de Catalunya. PÀG.10

Parlem amb Montse Castillo, coordinadora de l’Àrea de Packaging a l’IQS Executive. PÀG.11

Marc Sansalvadó (Tecalum Industrial) ens parla de la implementació de les tecnologies de la indústria 4.0. PÀG.12

OPINIÓ // PÀG.08

“La Finestreta Única Empresarial s’enquadra dins d’un nou model de relació entre la ciutadania i l’Administració basat en la confiança i la col·laboració mútua” FRANCESC ROMAGOSA, ENGINYER INDUSTRIAL

19/1/16 11:25

Visita www.fullsdelsenginyers.cat i accedeix a tots els continguts

FULLS DELS ENGINYERS 06/

“La interacció entre disciplines com la mobilitat, la nanotecnologia, la recerca en xarxes neuronals i la computació engendrarà nous i inimaginables paradigmes” RAMON QUEREJAZU, ENGINYER INDUSTRIAL I SOTSPRESIDENT DE CATALUNYA APPS

02febrer2016 PAG01.indd 1

12/2/16 17:11

ACORD AMB EURECAT I PIMEC

LA DIADA DE L’ENGINYER 2016

CREATIVITAT PREMIADA A LA DIADA

Els EIC donen suport a la innovació de les pimes catalanes amb la fundació de +PiME. PÀG.10

L’AEIC i el COEIC han celebrat una Diada centrada a dibuixar la figura de l’enginyer. PÀG.11

August Mayer, Group R&D and Innovation Director de l’empresa Zanini, explica la solució premiada. PÀG.12

Visita www.fullsdelsenginyers.cat i accedeix a tots els continguts

FULLS DELS ENGINYERS 07/ JULIOL 2016

El diari dels Enginyers Industrials de Catalunya

JUNY 2016

El diari dels Enginyers Industrials de Catalunya

TECNOLOGIA TECNOLOGIA

Una oferta de formació en enginyeria transversal Martí Casadesús (AQU): “Els estudis d’enginyeria a Catalunya estan en un gran nivell respecte a Europa” PÀG.06 // L’edició de 2016 del Saló de l’Ensenyament ha estat l’aparador consultat per milers d’estudiants amb l’objectiu de conèixer de primera mà l’oferta acadèmica catalana i les possibilitats laborals de cada estudi. La Uni-

versitat Politècnica de Catalunya (UPC) ha assistit al Saló amb una oferta formativa transversal per al curs 2016-2017: 108 enginyeries diferents, 63 estudis de grau, 65 màsters universitaris (22 dels quals s’impartiran íntegra-

ment en anglès) i 49 programes de doctorat. Entre els màsters oferts per la UPC destaquen els nous programats per l’ESEIAAT, la nova Escola Superior d’Enginyeries Industrial, Aeroespacial i Audiovisual de Terrassa: Aero-

space and Aeronautical Engineering i Technology and Engineering Management. El Saló de l’Ensenyament també ha comptat amb la participació de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Industrial de Barcelona

i d’altres centres docents amb estudis relacionats amb l’enginyeria com la Universitat Ramon Llull (Institut Químic de Sarrià), la Universitat de Vic, la Universitat Rovira i Virgili i la Universitat Autònoma de Barcelona.

Vista aèria de la instal·lació fotovoltaica del mercat nou d’Olot

TEMA DEL MES

Fabricació additiva: en el centre de la indústria 4.0

Olot: laboratori de projectes energètics renovables

Els sectors en què s’aplica són el health care, el transport (automòbil i aeronàutica), el retail i consumer i l’arquitectura i hàbitat

Les fonts d’energies renovables integrades a la xarxa de districte són la biomassa, la geotèrmica i la fotovoltaica

És previst que la instal·lació renovable s’inauguri a finals del mes de setembre i que funcioni a ple rendiment

PÀG.06 // La capital de la Garrotxa ha esdevingut en els darrers temps un laboratori urbà de projectes d’eficiència energètica en els quals la integració de diverses fonts d’energies renovables se situa al bell mig del disseny de les instal·lacions. Experiències prèvies dutes a terme a l’IES La

gies renovables simultàniament: biomassa, geotèrmica i fotovoltaica. Una sala d’energies, una estació meteorològica i una estació de control completen els elements bàsics del projecte. És una xarxa de district heating and cooling espavilada, com l’han batejat els seus creadors, perquè decideix

PÀG.06 // La fabricació additiva o 3D printing és una de les tecnologies disruptives situades en el centre de la quarta revolució industrial o indústria 4.0, tant per la seva capacitat per afavorir la rapidesa i el disseny en el des-

envolupament i la producció de prototips i components com pels canvis que pot implicar en el sector logístic mundial. En els darrers anys hem viscut una veritable eclosió, tant des del punt de vista industrial com so-

El mercat d’equips i serveis de la fabricació additiva va créixer un 35,2% en un any i es va situar en 4.104 milions de dòlars el 2014

cial, del fenomen de la impressió en 3D. Gegants industrials com Airbus, Boeing, General Motors, Jaguar i Siemens estan apostant clarament per aquesta tecnologia. HP ha creat la seva pròpia tecnologia de fabricació additiva,

anomenada HP Multi Jet FusionTM Technology, íntegrament des del centre de R+D de Sant Cugat del Vallès. Ja han sorgit les primeres fires professionals a l’Estat espanyol, organitzades a Bilbao i Barcelona.

Encara queda molt camí per recórrer, però la fabricació additiva ha vingut per quedar-se i complementar els processos industrials tradicionals de producció. El canvi de debò encara ha d’arribar.

Garrotxa i a la seu de l’enginyeria Wattia Innova EspaiZero han facilitat el camí per concebre i dissenyar la xarxa de districte d’Olot. Aquesta nova instal·lació totalment automatitzada, que és previst inaugurar el proper mes de setembre, és pionera a l’Estat espanyol. Combina tres fonts d’ener-

21.000 punts de recàrrega de VE a Catalunya

PÀG.03 // Els nanotubs de carboni són una forma al·lotròpica del carboni amb una nanoestructura cilíndrica. Són molècules gegants formades per àtoms de carboni organitzats en estructura hexagonal i que presenten unes propietats inusuals, molt valorades en diverses aplicacions de la nanotecnologia, com ara l’electrònica, l’òptica i diversos àmbits de la ciència i la tecnologia dels materials.

per si mateixa quina font energètica cal utilitzar en cada moment. Les administracions i empreses que han desenvolupat el projecte són SIGMA (Consorci de Medi Ambient i Salut Pública de la Garrotxa), l’UTE formada per Gas Natural i l’enginyeria olotina Wattia Innova i l’enginyeria barcelonina Aiguasol.

L’Espai Endesa va registrar un ple absolut en la primera edició del Fòrum Indústria 4.0.

TEMA DEL MES

La posició dels EIC davant la indústria 4.0 Joan Carles Casas és el president de l’acabada de crear Comissió Indústria 4.0

Una de les fires de referència mundial de la indústria 4.0 és l’IoT Solutions World Congress de Barcelona

PÀG.06 // L’emblemàtic Espai Endesa de Barcelona ha acollit la primera edició del Fòrum Indústria 4.0, organitzada pels Enginyers Industrials de Catalunya el 10 de juny. Ha estat una jornada que ha servit per presentar en públic la nova Co-

di Baiget, ha girat al voltant de temàtiques com la robòtica, els sistemes embedded i l’IoT, el software d’integració, la intralogística i la fabricació additiva. Baiget ha anunciat que la Generalitat de Catalunya estudiarà crear el Pacte Nacional de la

missió Indústria 4.0 dels EIC, d’una banda, i per traslladar les principals novetats donades a conèixer a la fira Hannover Messe sobre la també anomenada indústria connectada, de l’altra. L’acte, clausurat pel conseller d’Empresa i Coneixement, Jor-

L’enllumenat exterior del Born Centre de Cultura i Memòria

RADIOGRAFIA

MOBILITAT

El tram sud de la línia de metro automàtica més llarga d’Europa

Una triple aliança vers el cotxe connectat

PÀG.04 // Barcelona ha inaugurat al mes de febrer la L9 Sud de la xarxa de metro. Els 20 kilòmetres de trajecte connecten les estacions de Zona Universitària i Aeroport T1 en 32 minuts, sense conductor (ATC-S). La L9, que serà la línia de metro automàtica més llarga d’Europa quan n’estigui enllestit el tram central, ha suposat un repte de disseny, constructiu, tecnològic, d’instal·lacions i de manteniment. La inversió ha estat de 2.899 milions d’euros i preveu una mobilitat de 23 milions de viatgers anuals.

PÀG.08 // SEAT, Samsung i SAP s’han aliat per desenvolupar el cotxe connectat del futur. Les tres companyies han presentat en el Mobile World Congress 2016 les seves solucions integrades, que fan un pas més per assolir la total connectivitat del cotxe. Per exemple, podrem pagar el pàrquing des d’un dispositiu mòbil, smartphone o wearables, sense sortir del cotxe o habilitar des de qualsevol part del món l’usuari escollit per conduir el vehicle. Indústria automobilística i la IoT es donen la mà.

PÀG.09 // Col·laboració amb el MIT (Massachusetts Institute of Technology) i la Universitat de Stanford; creació d’una nova empresa de recerca i desenvolupament en intel·ligència artificial anomenada Toyota Research Institute Inc. (TRI), i inversió de 7,5 milions d’euros en Preferred Networks Inc. Aquests han estat els tres projectes triats pel fabricant japonès d’automòbils Toyota Motor Corporation (TMC) per avançar en el sector de la intelligència artificial, que s’han posat en marxa a partir del mes de gener de 2016.

INFRAESTRUCTURA

MOBILITAT

Smart ports: innovació i tecnologia portuària PÀG.08 // Els ports marítims són infraestructures amb un ampli recorregut per implementar-hi les darreres solucions tecnològiques “intel·ligents” amb l’objectiu d’optimitzar-ne l’eficiència i millorar el medi ambient. Les autoritats portuàries de Tarragona i Barcelona fa temps que hi treballen amb aquests objectius. De fet, com a instal·lacions urbanes que són, els ports catalans s’han d’entendre en el context de l’estratègia global d’una smart city.. OPINIÓ // PÀG.03

OPINIÓ // PÀG.03

“La nostra contribució social és més alta del que és percebuda, com a mínim si ens fixem en les xarxes socials i els mitjans de comunicació”

“Qui autoconsumeix ha de pagar per l’energia que genera, tot i que aquesta energia mai surti a la xarxa elèctrica. Una mesura totalment injustificada”

XAVIER ROVIRA. ENGINYER INDUSTRIAL

MANEL ROMERO. ENGINYER INDUSTRIAL. DELEGAT D’UNEF A CATALUNYA.

03març2016 PAG01.indd 1

El potencial revolucionari del grafè PÀG.03 // La transparència, flexibilitat, resistència i conductivitat electrònica excepcionals. Està considerat el primer material bidireccional de la història i la llum passa a través seu. Aquestes són algunes de les propietats excepcionals que poden convertir el grafè en un material potencialment transformador per a moltes aplicacions. Malgrat això, produir-lo industrialment presenta encara problemes per resoldre.

OPINIÓ // PÀG.03

“La COP21 de París dóna un senyal clar i inequívoc de la necessitat de lluitar contra el canvi climàtic”

10/3/16 12:43

TECNOLOGIA

Recórrer 563 km en 35 minuts PÀG.04 // Connectar les ciutats de Los Angeles i San Francisco en un temps inferior als 35 minuts. O, el que és el mateix, 563 quilòmetres a més de 1.100 km/h. Aquest ha estat el repte llençat per Elon Musk, l’inventor i fundador de SpaceX, en la convocatòria anomenada Hyperloop Pod Competition. En aquest concurs va triomfar Makers, un grup de treball de la Universitat Politècnica de València que va aconseguir dos premis: Premi Absolut en Disseny i Premi a l’Excel·lència Tècnica en el Subsistema de Propulsió/Compressió.

Foto: Anoche Iluminación Arquitectónica

OPINIÓ // PÀG.03

“Els enginyers tenim l’obligació de repensar la nostra funció davant del repte mundial del canvi climàtic” JORDI LLOVERA. DOCTOR ENGINYER. GUANYADOR DEL GREEN BUILDING SOLUTIONS AWARD, EN LA CONFERÈNCIA COP21 PARÍS 2015

15/4/16 9:01

Fira de Hannover i la indústria 4.0 PÀG.05 // La fira Hannover Messe 2016 va tenir lloc entre el 25 i 29 d’abril a la ciutat alemanya de Hannover i les noves tecnologies en els sectors industrials tradicionals en van ser les protagonistes absolutes. Carles Soler, membre del Grup de Treball de Robòtica dels EIC, i Xavier Pi, responsable del Grup de Treball de IoT - Electrònica embedded dels EIC, han visitat la fira i ens expliquen la seva experiència. El president de la Generalitat de Catalunya, Carles Puigdemont, durant la seva intervenció en l’acte institucional de suport al Corredor Mediterrani.

OPINIÓ // PÀG.03

“L’Associació Smart Moto Challenge ha volgut oferir al sector un laboratori de proves amb repercussió internacional”

JOSEP LLUÍS PEDRAGOSA RADUÀ, ENGINYER INDUSTRIAL DE LA COMISSIÓ DELS

EMILIO HERNÁNDEZ, ENGINYER INDUSTRIAL CREADOR DE LA BARCELONA

ENGINYERS A LES ADMINISTRACIONS PÚBLIQUES

SMART MOTO CHALLENGE

05maig2016PAG01.indd 1

Nou impuls al Corredor Mediterrani

TECNOLOGIA

OPINIÓ // PÀG.02

“El Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya ha ofert al Servei Català de Trànsit preparar un projecte Visió Zero Catalunya”

IÑAKI GILI, RESPONSABLE DE MITIGACIÓ DE L’OFICINA CATALANA DEL CANVI CLIMÀTIC DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA

04abrilmaig2016 PAG01.indd 1

PÀG.08 //El proper 11 de setembre se celebrarà el tercer aniversari de la transformació urbana de l’antic mercat del Born i dels seus voltants. En aquesta reforma, tant de l’edifici com dels carrers adjacents, la il·luminació ha tingut un paper protagonista. Tant des del punt de vista del plantejament lumínic com de la tecnologia emprada: el LED i el sistema de control punt per punt. És una instal·lació smart inèdita a Barcelona que maximitza l’eficiència energètica d’un punt referencial de la Ciutat Comtal. Per aproximar-nos a aquest projecte emblemàtic, hem parlat amb Ignasi de Moner, director de Gestió de Projectes de BIMSA; Federico Giacomelli, enginyer civil de PCG Arquitectura e Ingeniería i director de l’obra; Jordi Ballesta, enginyer tècnic i lighting designer d’Anoche Iluminación Arquitectónica, i Francesc Pecanins, enginyer industrial i membre del Grup de Treball d’Il·luminació i de Smart Cities dels EIC.

Indústria entre tots els agents implicats en el sector. La voluntat dels EIC és continuar organitzant futures edicions del Fòrum Indústria 4.0, un acte que situa l’entitat col·legial com a transmissora de tecnologia i coneixement de la indústria 4.0 a Catalunya.

PÀG.08 // La Generalitat de Catalunya ha aprovat el Pla Estratègic per al Desplegament d’Infraestructura de Recàrrega per als Vehicles Elèctrics (PIRVEC), dotat amb 5,8 milions d’euros per al quadrienni 2016-2019. L’objectiu és “garantir el subministrament energètic” als usuaris i al parc de vehicles que estigui de pas per la xarxa viària catalana. A més a més, les autopistes propietat del Govern català són d’accés gratuït per als vehicles elèctrics des del mes de novembre passat. L’impuls del Govern català a la mobilitat sostenible sembla clar.

TEMA DEL MES

Els beneficis de la indústria 4.0 en el sector logístic L’informe internacional de DHL és un dels més complets per entendre l’evolució d’aquest sector

Ocupacions més demandades al sector de la logística identifica els perfils professionals amb més futur

PÀG.06 // Sistemes de machine learning, internet de les coses, robòtica i omnicanalitat són algunes de les tendències tecnològiques que els principals estudis han identificat en el sector de la logística. Tant la logística com la intralogística tenen la possibilitat d’implementar tecno-

tar-se a les noves necessitats dels clients esdevenen factors clau per no quedar enrere. Un dels informes internacionals amb més prestigi és el Logistics Trend Radar 2016 de l’empresa DHL, que compta amb l’aportació de diferents experts com el Banc

logies disruptives que fan possible la smart industry L’objectiu és clar. Millorar la competitivitat i l’eficiència dels processos logístics de les empreses en un context caracteritzat per una economia i una competència globals. D’aquesta manera, introduir noves tecnologies i adap-

20/5/16 10:38

PÀG.04 //La Taula Estratègica del Corredor Mediterrani es va reunir a Barcelona el 25 de maig passat amb l’objectiu de donar un impuls a aquesta infraestructura. Els Enginyers Industrials de Catalunya hi van ser per donar suport a un projecte vital per al futur de la indústria i l’economia catalanes. El Corredor Mediterrani, projecte aprovat el 19 d’octubre del 2011 per la Comissió Europea, és una peça clau en la Xarxa Transeuropea de Transport (TEN-T). La inversió prevista és de 24,05 bilions d’euros per al període 20142020.

INFRAESTRUCTURA

Tecnologies aplicades a la indústria connectada

TECNOLOGIA

L’enginyeria del genoma troba la tecnologia CRISPR PÀG.03 // Avui, l’edició del genoma és un procés més còmode i ràpid amb la tecnologia CRISPR (Clustered Regularly Interspaced Short Palindromic Repeats), que ha reduït el temps de modificació a menys d’un mes. Estem davant d’una veritable revolució de la genètica, d’un sistema fàcil d’utilitzar i que ha generat uns temps inferiors de feina i un abaratiment de costos, considerat com el descobriment de l’any per la prestigiosa revista Science.

OPINIÓ // PÀG.02

“L’acreditació d’ASIIN posa de manifest el bon fer que ha estat duent a terme l’EPS de la Universitat de Lleida durant tots aquests anys des de la seva creació”

Alstom implementarà sistemes de machine learning, d’IoT, i robòtica a la fàbrica de Santa Perpètua de Mogoda.

“La pretensió del GT de Smart Cities és aconseguir la reflexió i l’opinió de les diferents disciplines presents, establir criteris i fer propostes d’actuació”

FRANCESC GINÉ DE SOLA, DIRECTOR DE L’ESCOLA POLITÈCNICA SUPERIOR

JORDI BASTIDA (COEIC) I JOAN GIRÓ (COETTC), COORDINADORS DEL GRUP DE

DE LA UNIVERSITAT DE LLEIDA

TREBALL DE SMART CITIES

06juny2016PAG01.indd 1

PÀG.04 // La consultoria Gartner ha fet públic un estudi en què identifica les deu tendències tecnològiques que poden ser estratègiques per a la majoria de les organitzacions a partir de l’any 2016. Estem parlant de conceptes que definiran el futur dels negocis digitals sobre la base de diferents tendències, com ara la fusió dels mons físics i virtuals i l’aparició de la malla digital, les màquines intelligents i les noves tendències de l’arquitectura i de les plataformes necessàries que faran possible tot plegat.

Mundial, l’Institut Fraunhofer, HP i 500 startups. Des del punt de vista dels futurs llocs de treball nous vinculats amb la logística, destaca l’estudi Ocupacions més demandades al sector de la logística, elaborat per Barcelona Activa i Deloitte.

INFRAESTRUCTURA

INNOVACIÓ

Toyota s’acosta a la intel·ligència artificial

Deu tendències tecnològiques estratègiques

TECNOLOGIA

Nanotubs de carboni, tret de sortida als materials multifuncionals FOTO: Isabel Marquès

TEMA DEL MES

OPINIÓ // PÀG.02

PÀG.08 // Loire Gestamp, PAL Robotics, Applus IDIADA, Desguaces La Cabaña i Accent Systems van ser les empreses que van exemplificar l’aplicació de tecnologies disruptives en el Fòrum Indústria 4.0. L’acte, organitzat pels Enginyers Industrials de Catalunya el mes de juny passat a l’Espai Endesa de Barcelona, va situar l’entitat col·legial com a transmissora de tendències i exemples reals de la indústria 4.0 a Catalunya. Queda demostrat que les tecnologies 4.0 són aplicables a tots i cadascun dels sectors i tipologies industrials.

TECNOLOGIA

Aplicacions industrials del xip de paper PÀG.03 // Substituir embalatges de plàstic gairebé impossibles de reciclar o produir flascons de medicines que permetin controlar-ne la caducitat i si el pacient es pren les píndoles. Aquestes són només algunes de les possibles aplicacions industrials del xip de paper, desenvolupat per la científica portuguesa Elvira Fortunato. Per aquest projecte, Fortunato, directora del Centre d’Investigació de Materials (CENIMAT), ha estat finalista del Premi Inventor Europeu 2016.

OPINIÓ // PÀG.03

“Molts signes indiquen que en la fabricació additiva, Catalunya podria passar del paper de seguidora al de líder”

“El GTpromou espais de debat per analitzar i difondre informació sobre els aspectes de software i d’integració de la 4a revolució industrial”

FELIP FENOLLOSA, GRUP DE TREBALL DE FABRICACIÓ ADDITIVA DE LA COMISSIÓ

MICHAEL LOUGHLIN, GRUP DE TREBALL SOFTWARE I INTEGRACIÓ DE LA COMISSIÓ

INDÚSTRIA 4.0 DELS EIC

21/6/16 10:30

Visita www.fullsdelsenginyers.cat i accedeix a tots els continguts

FULLS DELS ENGINYERS 08/

S DE S ENG NYERS

AGOST 2016

El diari dels Enginyers Industrials de Catalunya

S DE S ENG NYERS

n TECNOLOGIA

Guia d’iniciatives locals cap a la transició energètica als polígons industrials

n TEMA DEL MES

Catalunya tindrà un Clúster de A Manufactura Avançada La Generalitat de Catalunya impulsarà la creació del Clúster de Manufactura Avançada, que agruparà les empreses i agents catalans que treballen en aquest sector. Així ho va anunciar el conseller d’Empresa i Coneixement, Jordi Baiget, en una reunió de treball amb empresaris de l’àmbit de la impressió en 3D dins el marc de la fira Ind(3D)ustry, que es va celebrar a Barcelona el mes de juny passat.

l nou clúster, impulsat per la Secretaria per a la Governança de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació, la Direcció General d’Indústria i ACCIÓ, tindrà el repte d’aplicar les innovacions en la indústria 4.0 a través de la col·laboració empresarial. De fet, la creació del clúster forma part del pla d’actuacions de la Generalitat per impulsar la indústria 4.0 a Catalunya, que han donat a conèixer el secretari per a la Governança de les TIC, Jordi Puigneró, i la directora general d’Indústria, Núria Betriu, en una jornada a la mostra In(3D)ustry. Les actuacions per impulsar la indústria 4.0 a Catalunya s’emmarquen en cinc línies principals i s’executaran sota el paraigua del Pacte Nacional per la Indústria i de l’estratègia SmartCAT, desenvolupats per la Generalitat en concertació amb els agents econòmics i socials de Catalunya. ELS 5 EIXOS 1. Suport al desenvolupament de projectes de R+D, innovació i inversió centrats en la indústria 4.0, per al qual es compta amb un pressupost de 406 M€ provinents dels fons FEDER i de la Generalitat per al període 2014-2020. Aquesn

ta dotació comprèn els programes Comunitats RIS3CAT grans agrupacions d’empreses i agents que promouen actuacions de R+D+i per a la transformació d’activitats econòmiques i els nuclis tecnològics —empreses o consorcis que desenvolupen projectes de R+D amb un fort impacte en la indústria—, entre d’altres. 2. Foment de les oportunitats internacionals en l’àmbit de la indústria 4.0, mitjançant l’organització de missions empresarials a països referents en indústria 4.0, com ara Alemanya, i la participació en plataformes tecnològiques líders a la Unió Europea. Un exemple n’és la Vanguard Initiative, un projecte europeu de cooperació de 28 regions, entre elles Catalunya, en matèria de fabricació avançada. 3. Impuls a la col·laboració empresarial per a la implantació de la indústria 4.0. En aquest sentit, la Generalitat treballa en el desplegament de la política de clústers a través del programa Catalonia Clusters que inclou actualment trenta organitzacions clúster amb 1.780 membres. Tenen una incidència especialment rellevant en la indústria del futur els clústers de l’automoció, els materials avançats, la fotònica, el packaging i els béns d’equip.

4. Difusió i capacitació sobre tendències, iniciatives i oportunitats vinculades a la indústria 4.0 i la seva aplicació a Catalunya. En aquest àmbit, hi tenen un paper destacat les fires i congressos internacionals que se celebren a Barcelona i que tenen un impacte en les tecnologies intel·ligents i la transformació digital de la indústria, com el Mobile World Congress, l’IoT

Solutions World Congress, la Smart City Expo o la mateixa In(3D)ustry. 5. Posada en marxa de projectes estratègics amb l’objectiu de desenvolupar infraestructures que facilitin la ràpida difusió de la indústria 4.0 entre el teixit empresarial. Dins aquesta iniciativa destaca l’Anella Industrial 4.0, que busca accelerar la convergència entre els sectors industrials i les TIC. l

L’Estat espanyol concedirà 97,5 milions d’euros en préstecs a la indústria 4.0 al 0% d’interès El Govern espanyol, a través del Ministeri d’Indústria, Energia i Turisme, invertirà 97,5 milions en préstecs amb un 0% d’interès per promoure la digitalització entre les empreses espanyoles que tenen caràcter industrial i que aborden temàtiques com les plataformes col·laboratives, la fabricació additiva, la robòtica avançada o els embedded systems. Segons han anunciat els seus responsables, es concediran ajudes per un total de 97,5 milions d’euros a projectes vinculats a la indústria 4.0. Des del Ministeri d’Indústria, Energia i Turisme han manifestat que els projectes que es beneficiaran d’aquest impuls econòmic tindran a veure amb la investigació, el desenvolupament experimental o, directament, amb la innovació. Aquestes ajudes es materialitzaran en forma de préstecs amb un interès del 0%, que els beneficiaris estan obligats a retornar abans de superar els deu anys, amb tres de carència. “El volum de les ajudes dependrà de la dimensió de l’empresa, així com de la tipologia del projecte que es presenti”, assenyala l’organisme encarregat de gestionar aquesta iniciativa. Com a requisit, tota empresa industrial interessada a acollir-se a aquests prést

OPINIÓ // PÀG.02

portar orientacions i casos pràctics als responsables municipals i agents econòmics i socials locals per impulsar el procés de transició energètica partint d’accions en els seus polígons industrials. Aquest és l’objectiu de la Guia d’iniciatives locals cap a la transició energètica als polígons industrials, publicada i presentada recentment en un acte del Pacte Industrial de la Regió Metropolitana de Barcelona. Impulsar la transició energètica serà, segons l’estudi dirigit per Verònica Kuchinow i Anna Lluís, de Símbiosy, una inversió que contribuirà en el futur a evitar costos més alts derivats del canvi climàtic. El subministrament d’energia del futur, tenint en compte aquest canvi climàtic i l’escassetat dels combustibles fòssils, només podrà ser garantit a base d’un increment de les fonts d’energia renovable i una eficiència més gran en el seu ús, base de la transició energètica. Però per a això és necessària una adaptació dels mercats energètics, de les tecnologies i de les polítiques que fomenti la generació de renovables en xarxes distribuïdes, en contraposició a les centralitzades convencionals. La generació distribuïda a partir d’energies renovables situa els ciutadans i especialment els polígons industrials en el centre del nou model energètic. El polígon industrial és un bon lloc, dins de les ciutats, per iniciar la construcció d’aquest model de generació distribuïda: és un espai delimitat on s’agrupen grans consumidors d’energia i grans generadors potencials. l

OPINIÓ // PÀG.02

“Els principals objectius de la Comissió Indústria 4.0 són consolidar els nous GT i assolir-hi una participació estable, i avançar en la definició d’un marc de referència de la indústria 4.0”

“El procés d’implantació del nou model consisteix a garantir que cadascun dels sistemes físics existents està sota l’àmbit de la seva corresponent administration shell”

JOAN CARLES CASAS, PRESIDENT DE LA COMISSIÓ INDÚSTRIA 4.0 DELS EIC

XAVIER PI, REPRESENTANT DEL GRUP DE TREBALL EMBEDDED SYSTEMS I IOT DELS EIC

S DE S ENG NYERS

PÀG 12

ENTREV STA A JOSEP CANÓS Nou degà de Co eg d Eng nyers ndus r a s de Ca a unya

OPINIÓ // PÀG.02

“Al nostre col·lectiu la formació inicial és important, però els coneixements, les habilitats i la millora de competències són essencials”. SUBCOMISSIÓ DE RECURSOS HUMANS DE LA COMISSIÓ DE GESTIÓ EMPRESARIAL DEL COEIC/AEIC

OPINIÓ // PÀG.03

“En la formació professional industrial, la universitària té una demanda elevada, en canvi, l’índex de matrícula de la formació superior no universitària no satura l’oferta existent”. JAUME CABANÍ I MASSIP. PROMOTOR DE CATALITZA

25 NÚMEROS NÚM RO

Dos anys dels nous “Fulls dels Enginyers”

PÀG.08 // La tardor del 2015, la publicació es va transformar en el “diari de l’enginyeria”

a través d’un nou disseny i propostes, i l’objectiu de fer arribar al col·lectiu continguts d’actualitat, noves tendències en diferents camps, exemples de desenvolupament de projectes en empreses i instal·lacions i, sobretot, opinions i realitats de professionals que viuen el dia a dia de la professió. L’eix central del número zero del nou diari era, i continua sent, subratllar la globalitat del món de l’enginyeria, no només industrial, sinó també química, informàtica, civil, aeroespecial, de materials, tecnològica, robòtica... Els continguts del que ja s’ha convertit en el diari de l’enginyeria de referència en llengua catalana fa temps que es poden consultar i compartir a la xarxa. S’aposta, essencialment, per dues plataformes per difondre’ls: Twitter i Linkedin. La presència a totes dues és diària amb l’objectiu estratègic de connectar i interactuar amb els usuaris que segueixen els comptes associats a la publicació.

OPINIÓ

Editorial

FULLS DELS ENGINYERS / 25

Opinió

Josep Canós, nou degà sorgit de les eleccions celebrades el 23 de novembre

SUBCOMISSIÓ DE RECURSOS HUMANS DE LA COMISSIÓ DE GESTIÓ EMPRESARIAL DEL COEIC/AEIC

Els primers salaris dels joves enginyers

Tots hem guanyat

ls enginyers i enginyeres industrials van escollir, a finals de novembre, nou degà i nous vocals per renovar la meitat de la Junta de Govern del Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya. Els resultats de les eleccions van ser molt ajustats entre les candidatures liderades per Josep Canós i Òscar Gimeno que es presentaven amb un gruix de propostes; algunes complementaries i d’altres, lògicament, divergents. Tanmateix, compartien un mateix objectiu: treballar per enfortir la institució i muscular-la per afrontar els reptes de futur en les millors condicions possibles. Finalment, els col·legiats van escollir Canós per liderar una nova etapa al capdavant del Col·legi. La candidatura que liderava, Enginyers en Acció, va imposar-se per un estret marge de vots a rE_generació. El nou degà, a qui entrevistem a la contraportada d’aquest número, arriba amb ganes de donar un nou impuls, propiciar una major obertura de la institució i contribuir, decididament, a adaptar-la als nous temps. En aquest sentit, Canós es proposa que el Col·legi sigui, més que mai, un punt de trobada entre els col·legiats, però també d’aquests amb el món exterior: el sector industrial, l’empresarial, l’acadèmic, les institucions i, en definitiva, la societat en general. És un repte que, de ben segur, despertarà un ampli consens dins del col·lectiu però que, al mateix temps, no serà fàcil d’assolir. Ara és el moment de sumar esforços, teixir complicitats i treballar plegats. El fair play entre ambdues candidatures durant la campanya i el debat electoral asseguren aquesta unitat en benefici dels enginyers i l’enginyeria. Com diu en aquestes mateixes pàgines Jordi Renom, president de l’Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya, “necessitem fer pinya per alçar-nos plegats”. Si en som capaços, d’aquí un temps podrem afirmar amb rotunditat que tots hem guanyat.

arlant de joves enginyers i de la primera feina a la qual accedeixen, és una obvietat que mai se’ls contracta per l’experiència que tenen, sinó pel que han estudiat. Tot i que això és cert, encara ho és més que les empreses busquen el talent mitjançant l’anàlisi de competències i habilitats personals. Per reforçar aquest argument, no només parlem de primeres feines. Ho fem en general. Només cal pensar en l’absurditat que suposaria posar un anunci demanant experiència per ocupar un lloc de desenvolupador d’un projecte Body Parts Maker. Així doncs, les competències passen a ser un factor fonamental per trobar ocupacions d’interès en les fases de reclutament de les empreses. En aquesta mateixa línia, Isabel González, directora regional d’Adecco, ens exposava en el marc de la jornada Els primers salaris dels enginyers industrials a Espanya i a la resta d’Europa, que no ens ha d’estranyar que les activitats extraescolars dels nostres fills i filles vagin tenint més importància en la seva formació per complementar-les amb disciplines com la música, l’art, els idiomes o qualsevol altra activitat que desperti i potenciï la curiositat per les coses, ja que la tendència és orientar les escoles cap al desenvolupament de les intel·ligències múltiples dels alumnes. Un fet que permetrà millorar el desplegament competencial dels nostres futurs talents, així com una millor capacitació. I és que l’evolució tecnològica va tan ràpid que serveix de ben poc ser expert en res. Busquem actitud, habilitats, competències. Inclús en l’àmbit universitari s’és conscient que en algunes disciplines la realitat supera la formació vigent i és necessari plantejar una formació contínua al llarg de tota la vida. Respecte a les competències, no oblidem que el món professional es mou en el mateix sentit que les agències de certificació com AQPE (Agency for Qualification

of Professional Engineers) que, seguint les directrius de l’Engineering Council i el seu model mateix de certificació, està cridada a regular la professió en un món on els títols passen a ser necessaris però no suficients si no van acompanyats de competències professionals com la capacitat de gestió, el lideratge o la bona comunicació, sense comptar amb l’enorme confusió creada a partir del pla de Bolonya que ha propiciat que, al nostre país, convisquin més de 700 títols oficials que contenen la paraula enginyer a la descripció. En relació amb els nivells salarials dels joves enginyers, sense que la situació estigui per tirar coets, la veritat és que no està tan malament com crèiem i, al marge d’alguns contractes gens saludables que paguen únicament quatre hores per una jornada de vuit (l’altra meitat es considera formació), la realitat no és tan especulativa. Així, la mitjana dels primers salaris, com ens indica Hays, se situa al voltant dels 22.000 euros bruts anuals. Pel que fa als salaris d’enginyers amb experiència inferior a quatre anys però que ja superen els nivells bàsics de la primera feina, Enrique Torres, de Mercer, apunta que per a un enginyer de producte o de procés, el salari mitjà a Espanya es fixa en 34.800 euros anuals. Gairebé igual que a Itàlia (34.600), però inferior als 42.800 euros de França o als prop de 60.000 d’Alemanya. Òbviament, cal tenir en compte el cost de la vida en cadascun d’aquests països per comparar amb solvència la capacitat adquisitiva, però, tot i així, ens temem que la consideració salarial a Espanya per als professionals de l’enginyeria està encara lluny de la de molts dels nostres veïns. Una bona notícia és que hi ha molt poc atur al nostre col·lectiu, cada vegada més sol·licitat i implicat en projectes multidisciplinaris en els quals la formació inicial és important, però els coneixements, les habilitats i la millora de competències són essencials.

Sonòmetre

Altaveu

JOSEP CANÓS Nou degà del Col·legi Oficial d’Enginyers Industrials de Catalunya

“M’agradaria que es percebés un canvi d’estil de seguida, des dels primers dies. Un tarannà diferent en la gestió i la governança.”

L’Aeroport del Prat aconsegueix la certificació que l’ajusta al reglament europeu. Aquest nou aval s’ha aconseguit després que totes les instal·lacions, sistemes, equips, serveis i procediments operacionals s’hagin ajustat a la normativa i als protocols exigits per l’Agència Estatal de Seguretat Aèria (AESA). L’ajust del sistema de funcionament també implica que la infraestructura compleix la reglamentació marcada des de Brussel·les en matèria aeroportuària. La certificació s’ha materialitzat després de més d’un any de treball en el qual s’han adaptat estructures i processos relacionats amb l’administració i planificació d’operacions de transport aeri.

EDITA: Associació/Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya AEIC President: Jordi Renom Vicepresident: Ricard Granados Secretària: Olga Tomàs COEIC Degà: Josep Canós Vicedegà: Pere Palacín Secretari: Jordi Mas Demarcacions del AEIC-COEIC Girona: Joan Juanals i Jaume Masgrau Lleida: Joaquim Llop

La regulació frena la investigació sobre el big data en l’àmbit sanitari. La reglamentació sobre protecció de dades promoguda des d’Europa afegeix dubtes en els experiments i assajos d’interpretació basats en la informació que s’allotja i circula per les xarxes. La informatització de les històries clíniques oferiria la possibilitat de compartir algoritmes matemàtics que servirien de mostres significatives de cara a estudis en camps com la biomedicina, alhora que obriria importants possibilitats en matèria de prevenció de malalties. Segons els experts, l’ambigua legislació d’estats de la UE no permet accedir a extractes significatius per obtenir dades útils per a la gestió de la salut pública.

Catalunya Central: Mireia Félix Tarragona: Lluís Maestre i Fernando Torres Delegació del Vallès: Francesc Figueras AEIC - COEIC Director general: Pere Homs Consell de redacció: Jordi Renom, Pere Roca, Jordi Vericat, Laura Ivern i David Pérezdolz Responsable de Comunicació: Eva Díaz Coordinació: Eva Díaz Col·laboradors: Francesc Soler, Eva Díaz, Mireia Curto, Pablo Monfort, Carles Claret i Lorena Farràs Publicitat: Neus Barbosa Disseny i maquetació: Anna Carrió Edició i correcció lingüística: Carles Claret Impressió: Vanguard Gràfic S.A.

Barcelona es queda sense l’Agència Europea del medicament. La candidatura de la capital catalana, que oferia la Torre de les Glòries com a futura seu de l’organisme de la Unió Europea (UE), va quedar descartada en la primera ronda de votacions i no va arribar a la tanda final en la qual es va haver de decidir entre Amsterdam, Milà i Bratislava. L’Ajuntament, la Generalitat i el Ministeri de Sanitat havien defensat un projecte que tenia com a màxim baluard un edifici a punt per emplaçar-hi la institució. Finalment, però, Amsterdam va posar sobre la taula una proposta que va resultar ser la guanyadora. La balança es va decantar cap als Països Baixos, que seran el destí del màxim organisme Europeu en matèria farmacèutica després d’abandonar Londres a causa de la decisió del Regne Unit de desvincular-se de la UE.

Dipòsit legal: B 26367-2015 ISSN: 2013-3332 Administració i distribució: Enginyers Industrials de Catalunya Via Laietana, 39 - 08003 Barcelona T: 933 192 300 / F: 933 100 681 a/e: fulls@mail.eic.cat Els articles signats no representen l’opinió dels Fulls dels Enginyers.

D’acord amb la Política de protecció de dades de caràcter personal que tenen implantada el Col·legi i l’Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya, s’informa que, atès que l’anuari és un fitxer que té legalment atribuïda

la condició de font accessible al públic i vist que s’està emprant per a activitats comercials, s’explicitarà en el fitxer de manera destacada que dites dades no es podran utilitzar per a finalitats de publicitat o prospecció comercial. No obstant això, tenint en compte que aquest és un dret al qual els interessats poden renunciar, quan un col·legiat i/o associat així ens ho manifesti es farà constar en el fitxer que l’interessat ha informat del seu consentiment perquè s’usin les seves dades per a publicitat o prospecció comercial. Aquest consentiment s’ha de comunicar pels mitjans següents: per correu electrònic a lopd@eic.cat, per fax amb la referència LOPD al 933 100 681 o per escrit adreçat al Col·legi Oficial i l’Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya amb la referència LOPD a la Via Laietana, 39, 08003, de Barcelona.

www.fullsdelsenginyers.cat

FULLS DELS ENGINYERS / 25

Notícies

BETWEEN renova la direcció general Opinió

La consultora tecnològica renova la direcció general. Pau Guarro i Oliver, fins fa poc director comercial de la companyia que ofereix serveis integrals a les àrees d’Enginyeria i IT, en serà el director general. Guarro és enginyer industrial per l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Industrial de Barcelona i titulat en Enginyeria Aeronàutica per l’Escola Nacional d’Aviació Civil de Tolosa. En l’apartat directiu, ha completat el Programa de Desenvolupament Directiu de l’IESE i s’ha format en gestió de persones i finances a ESADE. És membre del EIC i president de l’alumni de l’escola d’enginyeria barcelonina de la UPC.

JAUME CABANÍ I MASSIP Promotor de Catalitza

Formació professional industrial

er parlar de formació professional industrial, convé fixar-se més en la demanda de treballadors de la indústria i els serveis que no pas en l’oferta del sistema formatiu. La indústria, tal com ha quedat ben reflectit a l’estudi que ha fet l’Observatori de la FP de la Fundació BCN FP, no troba talent per a les necessitats que té. Els perfils necessaris són molt tècnics, relacionats amb la indústria 4.0 i combinats amb habilitats pròpies de la gestió i dels serveis d’atenció al client. En els estudis, la demanda que s’identifica a l’àrea metropolitana és igual de vàlida per a la resta del país. D’altra banda, després de fer una recerca sistemàtica a les borses de treball “sector industrial” observem que el perfil més demanat, i amb molta diferència, és el de programador. El segueixen, a continuació, els professionals especialitzats en manteniment mecatrònic i logística, i, ja a més distància, els mecànics o tècnics de laboratori. L’alta demanda del perfil professional relacionat amb la programació es deu, en part, a la manca de competències en aquesta àrea dels perfils tradicionals. A les escoles i als plans formatius no s’ensenya algorísmica i programació en llenguatges comuns. Això fa que les empreses hagin de duplicar perfils i acabin cercant professionals potencialment disponibles, però que no s’acaben d’ajustar del tot a les necessitats o bé signifiquen un increment de costos que altrament no serien necessaris. La demanda parla d’oficis i l’oferta de titulacions professionals. Aquesta gran diferència afecta molt a la velocitat de resposta que pot oferir un sistema d’oferta de talent com la formació professional. No entrarem a detallar quins són els oficis i perfils concrets que més demanda la indústria. Els coneixem prou bé atenent a les dificultats que tenim per trobar-los. M’agradaria, però, parlar de què podem fer i què està a les nostres mans. Abans d’exposar les possibilitats que ofereix el sistema de formació professional industrial, que en són moltes, m’agradaria assenyalar el gran coll d’ampolla de talent que reflecteix la indústria. La manca de vocacions industrials és el factor que posa en perill la competitivitat de les empreses i del país. Aquesta manca de vocacions no té a veure amb la manera com està configurada l’arquitectura d’estudis professionals superiors, sinó amb la percepció social i, molt concretament, de les famílies i la idea “de què” és adequat per als més joves. Molts països anomenen la formació professional, formació vocacional. I és això, precisament, el que cal fer: fomentar les vocacions. Empreses com Freudenberg, amb el seu programa Come2Industry, estan apostant pel foment de les vocacions industrials com a instrument per reduir l’atur juvenil basant-se en l’activitat que gira al voltant de la responsabilitat social corporativa. Un gran encert.

Ryanair contractarà 200 enginyers per abordar necessitats de creixement

És veritat que dins de la formació professional industrial, la universitària té una demanda elevada. Però quan mirem els nivells de formació superior no universitària, l’índex de matrícula no satura l’oferta existent. Tant la formació professional reglada inicial que fa el Departament d’Ensenyament com la formació professional per a l’ocupació del Servei d’Ocupació de Catalunya no estan plenes de gent. Aquest fet evidencia que el problema no rau en l’oferta, sinó que és estructural. Per abordar els diferents aspectes que es poden millorar dins del sistema, es va posar en marxa la Taula Sectorial de Formació Industrial

“Molts països anomenen la formació professional, formació vocacional. I és això, precisament, el que cal fer: fomentar les vocacions.” (TSFI), que està formada per més d’una trentena de representats tècnics de diferents administracions, patronals, sindicats i algunes empreses tractores. Aquest instrument fa anys que treballa per millorar el sistema d’FP i vetlla perquè obtingui el reconeixement social que es mereix i s’adapti a les noves demandes del mercat laboral. Avui en dia, la TSFI és el punt de trobada on es sincronitzen estratègies i es comparteixen programes operatius. Vocacions, orientació, co-

ordinació territorial i indústria 4.0 són els àmbits de treball que va marcar la Fundació BCN FP per reduir la distància entre la demanda de la indústria i el talent disponible. A banda de les possibilitats que ens ofereix el sistema i que s’han d’aplicar des de la infància per no malmetre les vocacions industrials i molt especialment entre les noies, ja som capaços de veure com hauria de ser el sistema de formació professional del futur. Dani Bernard, responsable de la Xarxa Innova FP del Departament d’Ensenyament, va fer una proposta molt interessant sobre l’associació d’unitats de competència als oficis amb l’objectiu de flexibilitzar l’itinerari curricular sense pensar tant en títols estancs. És una proposta molt interessant que els responsables de recursos humans de les empreses valoren molt positivament. Per a ells, és fàcil definir un seguit de competències tècniques i personals que es poden trobar de forma més o menys disgregada en tota l’oferta formativa actual. Amb això guanyem flexibilitat i eficiència del sistema i, alhora, fem més àgil el reciclatge professional. Aquestes mesures es poden prendre des del sector, però el sistema és massa rígid i mentre haguem de dependre de la llei orgànica d’ensenyament (LOE) no podrem avançar gaire. Podem fer molta feina amb els instruments que tenim, però encara podrem fer-ne més el dia que un sol departament de la Generalitat pugui gestionar tota la formació professional, industrial i de serveis. Un departament que també hauria d’incloure universitats i empresa. En definitiva, els diferents àmbits i recursos orientats a una vida plena de la ciutadania i a la creació de benestar per a la societat.

L’aerolínia irlandesa preveu augmentar la flota d’avions de 430 a 585 en els pròxims set anys, segons ha fet públic recentment, en un comunicat. L’increment d’aeronaus requerirà incorporar diferents perfils professionals altament qualificats, entre els quals destaquen supervisors d’àrea, enginyers de serveis tècnics i enginyers de simulacions. El 2017 ha estat un any intens de creixements i contractacions de personal a la companyia, que vol comptar amb talent de cara al futur per engranar els seus programes de manteniment, serveis tecnològics i enginyeria.

FGC i el RACC acorden instal·lar punts d’autoreparació de bicis a les estacions El resultat ha estat la creació de Punts Bici, espais d’ús lliure i gratuït equipats amb eines per fer petites reparacions i tasques de manteniment. L’objectiu és incentivar la intermodalitat sostenible de transport entre trens i bicicletes, de moment, en cinc estacions del ferrocarril: Plaça Catalunya, Gràcia, Sarrià, Rubí i Plaça Espanya. Als punts es poden inflar o canviar les rodes de la bicicleta, collar-ne cargols, ajustar-ne els frens o reparar una punxada. La xarxa es desplegarà en punts estratègics de l’àrea metropolitana. El RACC s’ocupa de la instal·lació i el manteniment de les diferents estacions.

Francesc Torres, nou rector de la UPC En les eleccions celebrades a finals del novembre passat hi havia cridats a les urnes membres de la comunitat universitària entre professors doctors, docents, investigadors, estudiants i membres del PAS. Torres, enginyer de Telecomunicacions, es va imposar a la candidatura d’Enric Fossas després d’obtenir el suport d’un 50,233% dels votants, un coeficient resultant de l’obtenció de 16 vots ponderats més que l’antic rector. Sota el lema de campanya “La Universitat que escolta”, el nou equip directiu vol donar un impuls a l’excel·lència de la recerca, la transferència de tecnologia i la docència des de la diversitat, amb una estructura més federal de la UPC.

INNOVACIÓ

FULLS DELS ENGINYERS / 25

Domòtica

Els grans avenços en aprenentatge automàtic ens porten cap a un model de vida completament envaït pels objectes pensants.

La intel·ligència artificial entra a la llar Vivim envoltats d’intel·ligència artificial (IA), una realitat que cada cop és més intel·ligent (valgui la redundància) gràcies al desenvolupament d’algoritmes que permeten que les màquines prenguin decisions per si soles en base a la seva mateixa experiència. TEXT: LORENA FARRÀS PÉREZ

L’

aspiradora Roomba és potser l’exemple més clar i estès d’intel·ligència artificial aplicada a la llar, però no és l’únic. També en són un bon exemple els assistents virtuals que ens responen preguntes o els correctors d’estil i gramàtica que entenen la semàntica. Però, què s’entén per intel·ligència artificial? “És una part de la informàtica dedicada al desenvolupament d’algoritmes que permeten que una màquina es comporti d’una manera intelligent, tal com ho faria una persona”, explica Josep Amat, professor emèrit de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) especialitzat en robòtica. “Es basa en unes regles de comportament, igual que les persones, i aquestes regles es modifiquen en funció de l’experiència i de l’aprenentatge”, afegeix l’expert. Aplicada a la llar, la intel·ligència artificial consta de dos nivells,

segons Alícia Casals, catedràtica d’Arquitectura i Tecnologia de Computadors a la UPC. “En un primer nivell, a través de la implantació de millores com sensors, obtenim la resposta d’elements com les persianes o els llums. Les persianes, per exem-

“És una transformació lenta, però, d’aquí 50 anys, tothom aprofitarà la IA”, assegura Josep Amat. ple, pugen o baixen soles en funció de la radiació solar. I els llums s’obren sols si detecten la presència d’una persona”, explica. És a dir, obtenim reaccions en funció

d’unes situacions determinades. “En una segona fase”, continua l’experta, podem parlar “dels objectes que són capaços d’aprendre de l’activitat diària a casa dels que hi viuen i es tornen proactius. D’aquesta manera, és possible que la cafetera sàpiga a quina hora ens prenen el cafè cada dia de la setmana i, en conseqüència, ens els comenci a preparar a l’hora desitjada sense necessitat que la programem”. DOMÒTICA La catedràtica de la UPC afirma que la intel·ligència artificial encara pot anar més enllà i aprendre a interpretar. “Si detecta que una persona gran no s’aixeca del llit o camina més a poc a poc pot interpretar que li passa alguna cosa”. A partir d’aquestes evidències pot “avisar un metge o familiar i, fins i tot, diagnosticar què li passa”, assegura Casals. Tots aquests avenços no són de ciència-ficció. Estan més a prop del que ens pensem i, a poc a poc, aniran penetrant a casa nostra

segons coincideixen a afirmar els dos experts consultats. El primer nivell correspondria a la domòtica. Un cop implantat a la llar, el segon nivell vindrà sol. Però el segon estadi implica la implantació del primer. “És una transformació lenta, però, d’aquí 50 anys, tothom hi comptarà”, assegura Amat. “El problema” —afegeix el professor emèrit— “és que aplicar la domòtica a habitatges ja construïts és car, fet que comporta que, de moment, només s’implanti en noves construcció o en immobles que han estat subjectes a reformes integrals”. LLARS INTEL·LIGENTS Els principals avantatges de les llars intel·ligents són l’augment de l’eficiència energètica, un major confort i, alhora, un millor manteniment. Amat explica, referint-se precisament a aquest últim aspecte, que la intel·ligència artificial és preventiva i predictiva, o sigui, és capaç de detectar ràpidament si hi ha una fuita o humitat i calcula el desgast. Això

Els algoritmes permeten que una màquina es comporti d’una manera intel·ligent, tal com ho faria una persona. permet actuar molt més aviat i reduir riscos i costos en reparacions i conservació. La intel·ligència artificial també obre un gran camp de possibilitats en la construcció dels immobles. La combinació del BIM (Building Informational Modeling) amb tecnologies de realitat augmentada i visió artificial ha aconseguit fer un salt qualitatiu en el seguiment de la planificació i la prevenció dels projectes constructius.

www.fullsdelsenginyers.cat

FULLS DELS ENGINYERS / 25

Empresa

Es tracta del projecte RIS3CAT - COMRDI15-1-0040 cofinançat per la UE a partir d’un fons FEDER que uneix l’IREC, Schneider Electric i l’enginyeria ARCBCN.

Estudi energètic de les solucions TIC en PIMES

El projecte Microtic defineix les bases tècniques i el model de negoci d’una micro-solució per a les petites i mitjanes empreses a partir de les necessitats i requeriments d’aquestes i amb un enfocament en l’eficiència energètica. El projecte ha analitzat diverses PIMES i està en la fase de disseny final de la solució.

TEXT: REDACCIÓ

er dissenyar Microtic, s’han seleccionat diferents pimes en funció del nombre d’usuaris. S’hi han instal·lat sensors de temperatura i humitat, així com analitzadors de xarxa en punts estratègics. En el cas de la Pime 1, els equips IT estaven distribuïts per diferents parts de l’oficina i sense cap sistema de refrigeració dedicat. A més, el consum total era inferior a 0,5 kW i, per tant, es va descartar instal·lar-hi la campanya de mesures. Per caracteritzar l’eficiència energètica s’utilitza el Power Usage Effectiveness (PUE), que relaciona la potència total consumida entre la potència dels equips IT. Un PUE igual a 1 indicaria que el 100% del consum del CPD està destinat als equips IT. I, com més alt sigui, més ineficients són els sistemes de suport (refrigeració, etc.). RESULTATS DE LES MESURES Cap de les pimes analitzades incorporava una solució integral, sinó que es basaven en un o diversos bastidors (racks) i sistemes addicionals. Tot i tenir una sala dedicada als sistemes IT, no hi havia elements de separació entre l’aire d’impulsió i l’aire de retorn. Això provocava una barreja de l’aire dins el CPD i en disminuïa l’eficiència de refrigeració. A la taula es mostren les característiques dels CPD, així com els valors mitjans dels paràmetres

UNITATS SECTOR

Pime 1 (< 10 usuaris)

Pime 2 (15-20 usuaris)

Pime 3 (20-25 usuaris)

Pime 4 (30 usuaris)

Pime 5 (100 usuaris)

Pime 6 (250 usuaris)

Compravenda fruita

Enginyeria

Serveis informàtics

Centre recerca

Distribuïdora productes farmacèutics

HVAC (Domèstic / Industrial)

< 0,50

2,00

1,30

4,76

3,73

3,61

[kW]

0,43

0,96

3,93

2,73

1,26

[kW]

1,33

0,30

0,76

0,99

0,71

PUE

[-]

4,71

1,40

1,21

1,36

1,47

Tsala

[ºC]

2,3

29,9

19,3

24,8

28,4

THVAC.impulsió

[ºC]

21,9

14,6

16,3

13,7

21,1

THVAC.retorn

[ºC]

24.6

29,5

19,3

27,3

26,6

Tservidors.IN

[ºC]

24,1

28,3

20,1

32,9

31,1

RHservidors.IN

[%]

Tservidors.OUT

[ºC]

27,8

38,2

25,9

38,1

37,6

Consum total

[kW]

Consum IT Consum HVAC

Taula 1. Resultats (valor mitjà) de la campanya de mesures per a cada pime.

més representatius durant els 7 dies de campanya. El consum en pimes petites (amb menys de 30 usuaris) és inferior a 2 kW, mentre que per a empreses més grans (de 100 a 250 usuaris), el consum oscil·la entre els 3 i els 4 kW. La Pime 4 té un consum IT superior als 4 kW, ja que la seva activitat és oferir serveis informàtics a altres empreses. Exceptuant la Pime 2, el PUE varia entre 1,36 i 1,47, valors inferiors al PUE mitjà (1,8-2.9) d’aquest tipus d’empreses. D’una banda, a les Pimes 3 i 4, el PUE varia en funció del consum dels servidors. Paral·lelament, s’hi detecten punts òptims de funci-

onament. Per altra banda, el PUE de les Pimes 4, 5 i 6 varia notòriament independentment del consum dels servidors. Un altre punt important és l’avaluació de les condicions d’operació (temperatura i humitat relativa) dels equips IT. La figura també mostra les condicions d’operació durant la mesura, en la qual es va detectar que es treballa fora dels rangs recomanats per ASHRAE, ja sigui per un excés de temperatura o bé per un excés d’humitat relativa a l’entrada dels servidors. Aquest projecte està cofinançat per Acció - Generalitat de Catalunya i Unió Europea - Fons europeu de desenvolupament regional.

Figura 1. Definició de les condicions d’entrada als servidors dels CPD en el diagrama psicomètric.

PROPOSTES DE MILLORA ESTUDIADES / PLANTEJADES AL MICROTIC SERVEIS IT

DISTRIBUCIÓ AIRE

DISTRIBUCIÓ EQUIPS IT

REFRIGERACIÓ

DISTRIBUCIÓ ELÈCTRICA

Abans

Evitar equips IT en funcionament sense que realitzin un treball

Revisar que el cablejat, suports de cables i altres estructures no obstrueixin les trajectòries del flux d’aire. Es proposa utilitzar safates de cablejat pel sostre per reduir substancialment el nivell d’obstrucció

Després

Utilitzar panells cecs on no hi ha servidors, implementar zones fredes i calentes per millorar la distribució d’aire

Millorar condicions d’operació (temperatura i caudal aire òptims). Instal·lar variadors de freqüència als ventiladors. Instal·lar sistema de climatització dedicat per al CPD. Sistemes de free cooling

Ajustar equips elèctrics (SAI, etc.) amb càrregues reals del CPD

TEMA DEL MES

FULLS DELS ENGINYERS / 25

Eleccions

El 23 de novembre van tenir lloc les eleccions del Col·legi Oficial d’Enginyers Industrials de Catalunya en què es va imposar la candidatura Enginyers en Acció.

Josep Canós, nou degà del Col·legi Oficial d’Enginyers Industrials de Catalunya

El responsable de la candidatura Enginyers en Acció assumirà el deganat del Col·legi Oficial d’Enginyers Industrials de Catalunya (COEIC) després d’unes eleccions molt igualades en què també concorria Òscar Gimeno, candidat de rE_generació. Canós i la nova Junta de Govern, de la qual s’han renovat la meitat dels membres d’acord amb l’article 42 dels estatuts, van prendre possessió del càrrec el 14 de desembre, en el marc de la Junta General Ordinària del Col·legi.

TEXT: PABLO MONFORT osep Canós (Barcelona, 1954) és enginyer industrial en l’especialitat de Tècniques Energètiques per la Universitat Politècnica de Catalunya, diplomat en Direcció i Administració d’Empreses per l’IESE de la Universitat de Navarra i també per l’Euroforum-INSEAD. Actualment, és soci de Wintowin Partners, una empresa consultora dedicada a la formació de directius. En la seva trajectòria professional, ha estat responsable de diversos departaments en les àrees d’explotació i diversificació d’Hidroelèctrica de Catalunya. També va exercir de director de Llançament i sotsdirector general d’Amena, així com director general de Puntel, Abertis Logística i Saba. També ha estat conseller-director general de Retevisión i director general d’Energia, Mines i Seguretat Industrial de la Generalitat de Catalunya. Així mateix, ha format part dels consells d’administració,

entre altres empreses de Cilsa, Parc Logístic Zona Franca, Sevisur, Arasur, Saba Itàlia, Saba Chile, Euskaltel, Retevisión, Petrocat, Parkia i Hispasat. El nou degà del COEIC ha participat en el passat en l’activitat del Col·legi. Ha estat membre de la Junta Directiva de l’Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya i de la Comissió d’Energia. L’objectiu d’aquest nou mandat és centrar les accions a aconseguir un Col·legi en què hi càpiga tothom: “Volem que la institució esdevingui un punt de trobada entre els col·legiats i el món exterior: el sector industrial, l’empresarial, l’acadèmic, la societat i les institucions”. NOVA JUNTA DE GOVERN En aquest procés electoral del Col·legi, els votants també decidien, a banda de la figura del degà, els càrrecs de vicesecretaria, tresoreria, intervenció i les vocalies. La nova Junta de Govern, encapçalada pel degà Josep Canós, comptarà amb Marta Margarit (vi-

cesecretària), Xavier Cordoncillo (tresorer), Josep M. Vilà (intervenció) i els següents vocals: Vicenç Aguilera, Manuel Alinque, Antoni Casamayor, M. Loreto Casas, Virginia Guinda, Óscar Martínez, Ignasi Rafel, Víctor Riera, Josep M. Serena i Francisco Vallecillos Olivera.

La candidatura Enginyers en Acció va prometre treballar en quatre eixos fonamentals: identitat, participació, governança i institució. En la votació per triar la vicesecretaria va produir-se un empat entre la candidata d’Enginyers en Acció, Marta Margarit, i el candi-

Els nous membres de la Junta de Govern del COEIC, acompanyats d’altres membres de la candidatura guanyadora.

dat de rE_generació, Pere Roca. Margarit s’ha proclamat nova vicesecretària d’acord amb l’article 39 dels estatuts que estableix que, en cas d’empat, es proclamarà el candidat de la promoció més antiga, essent Margarit de la promoció 1987 i Roca de la de 1999.

proper (Associació, Mútua dels Enginyers, Caixa d’Enginyers), enfortiran llaços amb altres enginyeries, col·legis professionals i l’espai europeu de l’enginyeria, i seran interlocutors amb les administracions públiques, les empreses i les universitats.

UN REFERENT INDUSTRIAL, TECNOLÒGIC I ECONÒMIC La candidatura Enginyers en Acció va prometre treballar en quatre eixos fonamentals: identitat, participació, governança i institució. En l’eix de la identitat, volen convertir el Col·legi en un ens de referència en temes industrials i tecnològics. En el vessant de la participació, establiran lligams i relacions amb cadascun dels membres del collectiu que donin peu a participar en les actuals i noves comissions. En l’àmbit de la governança, adaptaran i crearan els serveis que necessitin els col·legiats. Finalment, en l’eix institucional activaran relacions amb el món

EL MANDAT DE JORDI GUIX El degà del Col·legi Oficial d’Enginyers Industrials de Catalunya entre els anys 2013 i 2017, Jordi Guix, va treballar concebent l’enginyeria com un instrument de transformació i tenint un gran compromís amb la professió durant l’etapa de mandat. La seva defunció, el 25 de febrer del 2017, no li va permetre finalitzar un mandat “marcat per l’amor cap a l’enginyeria, la generositat i el sentiment de país”, en paraules de Jordi Renom, president de l’Associació dels Enginyers Industrials de Catalunya. Durant aquest període, el va substituir Pere Roca com a vicedegà i, posteriorment, Pere Palacín com a degà.

www.fullsdelsenginyers.cat

FULLS DELS ENGINYERS / 25

JORDI RENOM, president de l’Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya

Seguim caminant plegats

Josep M. Vilà, nou interventor del Col·legi Oficial d’Enginyers Industrials de Catalunya, s’ha convertit en l’únic membre de la candidatura rE_ generació que estarà present a la nova Junta de Govern.

Òscar Gimeno, candidat a degà de la llista rEgeneració: “Continuarem treballant pels enginyers des del COEIC. El resultat de les eleccions ens legitima per fer valer les propostes que van merèixer la confiança de gairebé la meitat dels votants”.

ANTIGA JUNTA DE GOVERN DEL COEIC Degà: Pere Palacín (substitueix Jordi Guix, traspassat el febrer del 2017) Vicedegà: Pere Roca Secretaria: Jordi Mas Vicesecretaria: Pere Roca Tresoreria: Òscar Gimeno Intervenció: Guillem Boira Vocalies: Carles Albà, Bernat Amadas, Narcís Armengol, Enric Blasco, Marc Cabrera, Joan Carles Casas, Manuel Cermerón, Xavier Cordoncillo, Jordi Guasch, Iñigo Gurrea, Norberto Larriba, Llum Llosa, Òscar Martínez, Oriol Martínez, Marc Pérez Pey, Marc Pérez Puigdengoles, Josep Ma Servent, Cristina Soler i Esther Tomàs. Presidència Demarcacions i Delegació: Mireia Félix (Catalunya Central), Joan Juanals (Girona), Joaquim Llop (Lleida), Fernando Torres (Tarragona) i Francesc Figueras (Vallès). NOVA JUNTA DE GOVERN DEL COEIC Degà: Josep Canós Vicedegà: Pere Palacín Secretaria: Jordi Mas Vicesecretaria: Marta Margarit Tresoreria: Xavier Cordoncillo Intervenció: Josep M. Vilà Vocalies: Vicenç Aguilera, Manuel Alinque, Antoni Casamayor, M. Loreto Casas, Virginia Guinda, Òscar Martínez, Enric Blasco, Joan Carles Casas, Manuel Cermerón, Ignasi Rafel, Victor Riera, Iñigo Gurrea, Josep M. Serena, Marc Pérez Pey, Francisco Vallecillos, Marc Pérez Puigdengoles, Josep M. Servent, Esther Tomàs. Presidència Demarcacions i Delegació: Mireia Félix (Catalunya Central), Joan Juanals (Girona), Joaquim Llop (Lleida) i Fernando Torres (Tarragona) i Francesc Figueras (Vallès). JUNTA DIRECTIVA AEIC President: Jordi Renom Vicepresident: Ricard Granados Secretaria: Olga Tomás Intervenció: Jordi Vericat Delegat de Serveis: Òscar Gimeno Vocals: Ginés Alarcón, Carles Albà, Carla Crespán, Santiago Montero, Miquel Obradors, Josep M. Serena i Josep M. Vilà. Presidència Demarcacions i Delegació: Mireia Félix (Catalunya Central), Jaume Masgrau (Girona), Joaquim Llop (Lleida), Lluís Maestre (Tarragona) i Francesc Figueras (Vallès).

em tingut eleccions al Col·legi i, lluny de polèmiques, han transcorregut amb normalitat. Vull agrair la dedicació i el coratge d’ambdues candidatures, però, especialment, vull destacar la veritable victòria d’aquestes eleccions: la del nostre col·lectiu. Gràcies a tots per participar-hi. L’energia i la il·lusió han empès el dos candidats a nivells propositius que, tot i el resultat tan ajustat, asseguren un projecte sòlid de futur. En primer lloc, m’agradaria felicitar el nou degà del Col·legi, Josep Canós, i demanar-li que treballem plegats per aconseguir que les nostres institucions continuïn sent el referent que el nostre col·lectiu es mereix. També m’agradaria agrair a Òscar Gimeno i al seu equip tota la feina feta fins ara i, especialment, la seva dedicació durant aquests anys. Estic segur que, malgrat que ara no formin part de la Junta de Govern del COEIC, continuaran sent un element de valor per a la nostres institucions. És la primera vegada en la nostra història recent que celebrem les eleccions del Col·legi independentment de les de l’Associació, com a conseqüència de la darrera modificació dels estatuts. L’Associació va ser creada fa 154 anys per donar serveis als col·legues enginyers, millorar-ne la formació, intercanviar coneixement i ser referent a la societat en qualsevol aspecte que demanés coneixement. El 1949, es creaven els col·legis professionals com a corporacions de dret públic que vetllaven per la defen-

FOTO: ESTER PÉREZ BROTO sa i el correcte exercici de la professió. Han passat 67 anys des de la constitució del Col·legi d’Enginyers i els companys que dirigien l’Associació i el nou Col·legi van emprendre el camí correcte: mantenir totes dues institucions. Així, Associació i Col·legi han fet camí plegades fins al dia d’avui. Cada institució du a terme les funcions que li corresponen amb esperit de col·laboració i al servei d’un mateix col·lectiu, el dels enginyers industrials de Catalunya. En la llarga història de l’Associació i el Col·legi, hi ha hagut poques generacions a les quals els hagi tocat defensar les nostres institucions com ara ens cal fer-

Hem somiat fer grans coses que, com enginyers, hem pogut construir tot contribuint a fer grans progressos en la nostra era. ho. Els nous paradigmes professionals, tecnològics i socials ens fan repensar cada dia quin ha de ser el model de futur de les nostres entitats. Des dels òrgans de govern de la casa, hem superat els moments de més gran dificultat. Per primer cop en molts anys, i, especialment, des de l’aplicació de la llei Òmnibus, la previsió del resultat ordinari del 2017 serà clarament positiu, així com el balanç d’altes i baixes del col·lectiu. Les direccions de l’Associació i el

Col·legi tindran una bona base de sortida per afrontar els reptes que ens planteja el futur. És per això, amics i amigues, companys i companyes, que us vull demanar, més que mai, que estiguem units i treballem junts per continuar sent útils als enginyers i a l’enginyeria. Estem liderant la incorporació i la integració col·legial i associativa voluntària d’aquelles títols de màster d’enginyeria de l’àmbit industrial com ara els de robòtica, els d’automoció o els relacionats amb l’energia. I, alhora, treballem amb el gran moviment de l’associacionisme col·legial d’àmbit industrial i no industrial que es vulgui sumar a projectes com l’Observatori de l’Enginyeria o la AQPE. Volem que la nostra veu s’escolti més que mai. Tenim molt a dir com a col·lectiu a la nostra societat. Per això, necessitem de grans i joves, d’emprenedors i d’assalariats, d’empreses de totes dimensions, d’industrials i de químics, de materials i d’organització, de totes les especialitats de la branca industrial... de tots. Necessitem fer pinya per seguir caminant plegats. No serà un camí fàcil, però hem d’estar disposats a projectar iniciatives i portar-les a terme. És perquè hem somiat fer grans coses que, com a enginyers, hem pogut construir tot contribuint a fer grans progressos en la nostra era. No podem decebre ningú. Ara és, més que mai, el moment de l’enginyeria i, per descomptat, dels enginyers. Així doncs, continuarem treballant amb il·lusió i ens comprometem a fer tots els esforços que siguin necessaris per aconseguir plegats tots els reptes que tenim per endavant.

X L P

25 NÚMEROS DELS NOUS FULLS DELS ENGINYERS

FULLS DELS ENGINYERS /25

www.fullsdelsenginyers.cat

La impressió es complementa amb la difusió de continguts a través de butlletins i xarxes socials.

La nova etapa dels “Fulls dels Enginyers” arriba a la vint-i-cinquena edició

El “diari de l’enginyeria” va aparèixer amb nou disseny i propostes la tardor del 2015 amb la voluntat de fer arribar al col·lectiu continguts d’actualitat, noves tendències en diferents camps, exemples de desenvolupament de projectes en empreses i instal·lacions, i, sobretot, opinions i realitats de professionals que viuen el dia a dia de la professió. TEXT: CARLES CLARET

LES 10 NOTÍCIES MÉS LLEGIDES DELS “FULLS DELS ENGINYERS” Repassem els deu articles publicats a l’edició digital dels Fulls dels Enginyers amb més lectures durant els dos últims anys. TOWER: THE 1 KINGDOM STRUCTURAL SYSTEM AND HOW IT WAS DEVELOPED

D’INICIATIVES LOCALS 2 GUIA CAP A LA TRANSICIÓ

aral·lelament, i amb un format de periòdic amb mida A3, els Fulls també s’han encarregat, en els últims dos anys, de traslladar les postures, principals activitats i serveis oferts des del Col·legi i l’Associació d’Enginyers Industrials, sempre relacionats amb la voluntat d’acostar la institució tant als col·legiats i associats com a altres professionals i empreses interessats en els temes d’actualitat i d’avantguarda, així com als estudiants universitaris, pensant en què, en un futur, esdevinguin membres dels EIC. L’eix central del número zero del nou diari era, i continua sent, subratllar la globalitat del món de l’enginyeria, no només industrial,

ENERGÈTICA ALS POLÍGONS INDUSTRIALS

sinó també química, informàtica, civil, aeroespecial, de materials, tecnològica, robòtica, comunicacions etc. i convertir-la en un referent socioeconòmic al capdavant de la transformació del món on vivim. Actualment, els números que s’imprimeixen dels Fulls dels Enginyers tenen una tirada de 10.000 exemplars i es fan arribar a tot el col·lectiu de l’enginyeria i a les universitats. En els centres acadèmics, els estudiants obtenen el diari de manera gratuïta. En qualsevol cas, els arxius en PDF apareixen simultàniament a la versió impresa i poden trobar-se fàcilment a internet. PROJECCIÓ A LA XARXA Els continguts del que ja s’ha con-

vertit en el diari de l’enginyeria de referència en llengua catalana fa temps que es poden consultar i compartir a la xarxa. Des de l’equip de redacció s’aposta, essencialment, per dues xarxes socials per difondre’ls: Twitter i Linkedin. La presència a totes dues plataformes és diària amb l’objectiu estratègic de connectar i interactuar amb els usuaris segueixen els comptes associats a la publicació. L’edició digital dels Fulls dels Enginyers compta amb continguts propis que s’elaboren d’acord amb el pols de l’actualitat tant en el camp de l’enginyeria i la indústria com el de l’empresa i les noves tecnologies. A Twitter es compta amb més de 4.000 seguidors, mentre que la comunitat d’àmbit més professio-

nal de la pàgina de Linkedin està formada per un miler d’usuaris. De fet, i tenint en compte la velocitat en què es produeixen els canvis en la societat de la informació, tot el que envolta la confecció dels Fulls es reformula i adapta constantment i es concep com un projecte continu i de llarg abast. D’acord amb les noves tendències, està previst que la versió digital vagi guanyant pes en detriment de la publicació impresa. Alhora, la potencialitat i les eines intrínseques a les xarxes propiciaran l’obertura progressiva de canals de comunicació bidireccionals amb els enginyers en forma d’opinions, experiències, investigacions, enquestes, etc. així com l’habitual recull de l’actualitat d’altres actors del món de l’enginyeria en el sentit més ampli.

DOS ANYS DELS NOUS “FULLS DELS ENGINYERS” @Fulls_Enginyers LES CINC PIULADES MÉS DESTACADES D’AQUESTS DOS ANYS

3.700

Noruega construirà el primer túnel marítim per a vaixells del món https:// goo.gl/W0MaHX

El coixí intel·ligent d’Isidre Esteve. https://goo. gl/4AhFg1

4.092 1.623.800

“Catalunya és una de les zones del món on hi ha millor previsió de les situacions d’emergència”, Jordi Sans: http://ow.ly/ 1GGE30fNnND

El rànquing dels 10 països amb major densitat de robots l’encapçalen nacions asiàtiques altament industrialitzades, segons la @BBCWorld Característiques estació càrrega ultraràpida autobusos elèctrics a Barcelona http://ow.ly/9sFb304IDOY @endesainforma @ TMB_Barcelona #energia

PUJADA DEL PREU DE LA 3 LA LLUM I LES OFERTES DELS COMERCIALITZADORS

4 David Cano: “La meva funció es basa en aconseguir que la roda no pari de girar” 5 Andreu Puig: “bonÀrea és una empresa molt emprenedora, tenim vocació d’enginyers” 6 Olot, terra de projectes energètics d’enginyeria de referència 7 Les últimes tendències laborals dels enginyers 8 El sector aeronàutic a Catalunya s’enlaira 9 El projecte dels Fulls arrenca la segona etapa 10 Joan Matutano: “Que un sensor sense fils faci circular dades quan es necessiti revolucionarà totalment la indústria”

www.fullsdelsenginyers.cat

FULLS DELS ENGINYERS / 25

LES 27 ENTREVISTES PUBLICADES

(Octubre 2015 00)

(Novembre 2015 00)

(Desembre 2015 00)

(Gener 2016 01)

Conseller delegat i vicepresident de La Farga

President del Cercle d’Infraestructures

Membre del projecte Eixverd, una empresa social que promou la sostenibilitat dels nuclis urbans

Capità del FIACT Joventut de Badalona i estudiant d’Enginyeria Industrial

ORIOL GUIXÀ

PERE MACIAS L’Observatori de la Competitivitat 2012

LÍDIA CALVO

NACHO LLOVET

Sector de l’alimentació

(Febrer 2016 02)

EUGENIO OÑATE

(Març 2016 03)

(Abril 2016 04)

(Maig 2016 05)

Primer enginyer industrial expert en estructures a compulsar la seva titulació amb l’AQPE a través dels EIC

Director del Departament d’Enginyeria i Energia del Grup Alimentari Guissona

Director industrial d’Europastry, companyia líder en el mercat de les masses congelades a Espanya i cinquena a Europa

ANDREU PUIG

JOSEP M. COTS CALL

JORDI BERNI

(Juny 2016 06)

MARC SANSALVADÓ

Conseller delegat de Tecalum Industrial, empresa gironina que ofereix un servei integral relacionat amb els productes d’alumini per al sector industrial

Director del Centre Internacional de Mètodes Numèrics en Enginyeria (CIMNE)

“Hi ha un gran interès pels mètodes numèrics que donen una resposta molt més fidedigna de la realitat”

_110

(Juliol 2016 07)

(Agost 2016 08)

(Setembre 2016 09)

(Octubre 2016 10)

Director d’Innovació, Recerca i Desenvolupament de Zanini Auto Grup, SA i guanyador del Premi a la Creativitat de la Diada de l’Enginyer 2016

Treballador de Corp Promotors, jove empresa immobiliària

Segona dona a obtenir el títol d’enginyera industrial de l’escola de Barcelona, única dona que va cursar els estudis de tota la seva promoció i primera dona a dirigir una revista espanyola de temàtica exclusivament industrial

Director d’Estratègia i Desenvolupament d’Agbar i director general de Suez Advanced Solutions per a Espanya

AUGUST MAYER

JORDI CULLERÉ

LAURA TREMOSA

MANUEL CERMERÓN

(Novembre 2016 11)

RAÚL ROJAS

Expert en intel·ligència artificial, matemàtic i economista mexicà resident a Alemanya des de fa 34 anys (Desembre 2016 12)

(Gener 2017 13)

(Febrer 2017 14)

(Març 2017 15)

Enginyera industrial i estudiant del doble màster en Enginyeria Industrial i Robòtica a l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Industrial de Barcelona (ETSEIB)

Coordinador responsable del macroprojecte “Espai Barça”

Director general i cofundador d’ARCBCN, despatx d’enginyeria i consultoria de projectes energètics i d’edificació

Director executiu i cofundador de Glovo, l’aplicació per a mòbils i tauletes que domina el sector dels encàrrecs immediats

CLEA PARCERISAS

DAVID CANO

(Abril 2017 16)

(Maig 2017 17)

Director general del Mobile World Congress (MWC)

Director de l’IQS Tech Factory

ALEIX VALLS

ORIOL PASCUAL

NARCÍS ARMENGOL

ÒSCAR PIERRE

(Juliol 2017 19)

(Agost 2017 20)

Premi al Reconeixement Acadèmic de la Diada de l’Enginyer 2017

Cofundador de Fractus, empresa creadora d’una tecnologia per fer desaparèixer les antenes dels telèfons mòbils

PERE CAMINAL MAGRANS

“Comprar un cotxe de gamma alta és com comprar un robot”

RUBÉN BONET

(Juny 2017 18)

VANESSA REQUENA Cap del gabinet de direcció d’AENA a l’Aeroport de Barcelona

“El gran repte és gestionar l’èxit de l’Aeroport de Barcelona-El Prat” (Setembre 2017 21)

JOSEP PARADELLS Director de la Fundació i2CAT i codirector acadèmic del nou Màster IoT impulsat des de la UPC School

(Octubre 2017 22)

JORDI SANS PINYOL

Director general de la consultoria d’enginyeria de seguretat MS Consultors i membre del patronat de l’Institut d’Estudis de la Seguretat (IDES)

(Novembre 2017 23)

(Desembre 2017 24)

Secretària general de l’IQS School of Engineering (Universitat Ramon Llull) i doctora en Enginyeria Industrial i Enginyeria Química

Director de l’Stanford Robotics Lab i president de la International Foundation for Robotics Research

ROSA NOMEN

OUSSAM KHATIB

COEIC / AEIC

FULLS DELS ENGINYERS / 25

COEIC/AEIC: Aquesta secció recull la veu dels instruments a disposició dels enginyers industrials i de les institucions i entitats que vetllen pels professionals.

Els serveis ocupacionals dels EIC, més enllà de la borsa de treball

ls Enginyers Industrials de Catalunya posen a disposició dels col·legiats i associats un ampli ventall de serveis destinats a facilitar-ne el desenvolupament professional. Tot i que sempre destaca la Borsa de Treball, els EIC deixen clar que els serveis ocupacionals van molt més enllà i permeten als professionals comptar amb l’ajuda necessària al llarg de la seva trajectòria professional. Entre altres serveis, ressalta el d’orientació professional individual i personalitzat. També ofereixen informació sobre ofertes públiques d’ocupació, oposicions i beques. El servei personalitzat d’orientació professional acompanya als enginyers en els processos de transició o desenvolupament professional. S’adreça tant als joves enginyers que volen introduir-se en el món laboral com als que volen millorar la situació professional, així com als que tenen dificultats per reubicar-se professionalment. A través de l’entrevista d’orientació i partint de l’anàlisi del perfil professional i els interessos de l’enginyer, se

l’orienta en l’ús de les eines necessàries per assolir els objectius com la millora de les eines de comunicació, l’elaboració del currículum i la carta de presentació, el màrqueting personal, la gestió de la xarxa de contactes, etc. L’objectiu és facilitar la incorporació satisfactòria de l’enginyer en el mercat de treball, un entorn que cada vegada planteja noves exigències i que es troba en constant evolució. D’altra banda, els serveis ocupacionals dels EIC organitzen ac-

tivitats gratuïtes i d’alt valor afegit sota el format de tallers d’una o diverses sessions i conferències. Aquestes cites, programades trimestralment i que s’emmarquen en el concepte d’espais de desenvolupament professional, tenen el propòsit de dotar l’enginyer de recursos per millorar les seves competències davant d’un procés de transició professional. Per a la seva realització compten amb la participació de ponents i professors de primer nivell en la seva àrea de coneixement i

abasten temàtiques diverses, com tècniques per incrementar l’autoconeixement i optimitzar així el màrqueting personal o per gestionar la xarxa de contactes de manera estratègica amb una finalitat ocupacional. Des de fa uns anys, els Enginyers Industrials de Catalunya treballen en altres recursos d’acompanyament en la carrera professional com el servei de coaching, que s’ofereix a través d’un professional certificat per les principals entitats de referèn-

cia del sector. El coaching està indicat en les ocasions en què les persones són conscients que desitgen quelcom diferent d’allò que tenen fins ara. També va dirigit a persones que, tot i saber allò que volen assolir, no saben com fer-ho i necessiten un full de ruta per dirigir els esforços. Finalment, la borsa de treball és un altre dels recursos que s’ofereixen. Compta amb més de 40 anys d’història i s’ha consolidat com a referent per a les empreses que necessiten incorporar enginyers a les seves plantilles. Ha publicat durant l’any 2017, prop de 1.200 ofertes laborals per a tot tipus de perfils professionals i sectors. Els serveis ocupacionals disposen d’un espai web propi (http://ocupacio.eic.cat) en què els enginyers poden accedir a tots aquests serveis i disposar de recursos i notícies d’actualitat relatives al mercat laboral, així com informació sobre ofertes de treball a l’administració i l’empresa pública. Actualment, els serveis ocupacionals dels EIC treballen en el disseny d’un servei de mentoring professional que implementaran ben aviat.

nova aplicació de certificació MULTIPLATAFORMA MAC/WINDOWS. SIGNATURA I DESCÀRREGA PER LOTS DE DOCUMENTS. USABILITAT I RAPIDESA. UBICACIÓ DEL SEGELL A ESCOLLIR.

Més informació:

certificacio@eic.cat

“comencem les proves amb les enginyeries”

FULLS DELS ENGINYERS / 25

www.fullsdelsenginyers.cat

Jornada

AEIC / COEIC

Compliance: riscos penals per a l’enginyer i per a les empreses del sector industrial

Tota la informació sobre formació dels EIC a http://formacio.eic.cat i l’agenda d’actes a www.eic.cat

UPDATE FORMACIÓ CONTÍNUA

Un pla de prevenció de delictes busca que directius, empleats i agents vinculats a l’empresa s’alinïin amb la cultura del compliment.

Introducció a les Smart Grids. Xarxes elèctriques intel·ligents 23/01/2018 · Presencial · Enginyeria

Nou Reglament d’Emmagatzematge de Productes Químics (APQ) 15/01/2018 · Presencial · Seguretat i medi ambient

Aspectes tècnics de seguretat de màquines 24/01/2018 · Presencial · Seguretat i medi ambient

Intel·ligència Artificial: Machine Learning i Tensorflow. Aplicació empresarial 17/01/2018 · Presencial · Tecnologies emergents

Sistemes ciber-físics aplicats a la indústria 4.0 24/01/2018 · Presencial · Tecnologies emergents

Presa de decisions empresarials en entorns incerts i complexos 18/01/2018 · Presencial · Gestió i habilitats directives Curs pràctic de disseny i càlcul de recipients a pressió 22/01/2018 · Presencial · Enginyeria Mesura i comprovació de prescripcions del Decret 190/2015 d’ordenació ambiental de l’enllumenat exterior 22/01/2018 · Presencial · Seguretat i medi ambient Gestió de la innovació a l’empresa 23/01/2018 · Presencial · Gestió i habilitats directives

Compatibilitat electromagnètica en màquines. Directiva 2014/30/UE 25/01/2018 · Presencial · Enginyeria Instal·lacions d’energia solar fotovoltaica d’autoconsum 29/01/2018 · Presencial · Energia Internet of Things. Elements centrals de la Indústria 4.0 31/01/2018 · Presencial · Tecnologies emergents Gestionar la Prevenció de Riscos Laborals com una oportunitat, no com una obligació 31/01/2018 · Presencial · Seguretat i medi ambient

CURSOS ONLINE Introducció a la gestió del manteniment · Operacions

Ruixadors automàtics · Seguretat i medi ambient

Reglament d’instal·lacions en edificis. RITE · Enginyeria

Aquest espai és per a tu! CONSULTA LES TARIFES DE PUBLICITAT A WWW.FULLSDELSENGINYERS.COM

Muntaner 239, 1C 08021 Barcelona C

T. 93 200 93 39

TOTES LES ESPECIALITATS

CMY

SERVEIS INCLOSOS PER COL·LEGIATS/DES I FAMILIARS

• Neteja dental anual • Visites • Revisions • Visites d'urgències • Rx intraorals

ESPECIALISTES EN TOTES LES BRANQUES ODONTOLÒGIQUES. PIONERS EN IMPLANTS DE ZIRCONI I ODONTOLOGIA HOLÍSTICA I KINESIOLÒGICA.

Indústria 7, Principal 08037 Barcelona

La resta de serveis i tractaments, tenen tots els avantatges d’una pòlissa Dental Familiar tant per als Col·legiats/des, com per als familiars que convisquin amb ells/es. Acreditació: carnet col·legial de l’EIC.

T. 93 458 45 99 info@mirave.es www.mirave.es

E08031263

na de les darreres de forma autònoma i independent de l’Icab, va explicar que, després jornades organitza- per tal de garantir que pugui portar de l’entrada en vigor de la Llei Ordes per la Comissió a terme la seva funció”. gànica 5/2010 de la reforma del de Gestió EmpresaCodi Penal, que va introduir a Esrial - GT Complian- CREACIÓ D’UN CANAL INTERN panya la responsabilitat penal de ce Tècnic ha estat A més, la vicepresidenta de la Sec- la persona jurídica, —i, més recentCompliance: riscos penals per a ció de Compliance de l’Icab, argument, l’entrada en vigor, l’1 de juliol l’enginyer i per a les empreses mentava que, en un pla de preven- de 2015, de la darrera modificació del sector industrial. El president i la nova circular 1/ 2016 de la Fisd’aquesta Comissió, Gian-Lluís calia —, “s’ha incrementat l’interès Ribechini Creus, va remarcar “la per la funció de compliance”. importància que té avui en dia L’objectiu d’un pla de prevenció de per als enginyers i les empredelictes és que els directius, empleses del sector industrial conèixer ats i agents vinculats a l’empresa aquest concepte i els efectes darespectin la normativa, s’alineïn vant d’una eventual responsabiliamb la “cultura del compliment” i tat penal”. incorporin al llenguatge empresariPer la seva banda, Isabel Vizcaíal els conceptes ètica, compliance o no González, advocada i vicepresicompliment normatiu. denta de la Secció de Compliance Finalment, Zegrí exposa que de l’II·lustre Col·legi de l’Advocacia els delictes que poden generar de Barcelona (Icab), va explicar responsabilitat penal de les perque, en les darreres modificacions sones jurídiques són només els del Codi Penal, es va introduir la expressament indicats pel Codi responsabilitat penal de les perPenal. Destacaven: “els medisones jurídiques. Aquesta nova fi- ció de delictes, és bàsic que es creï ambientals, el tràfic d’influèncigura es caracteritza per tenir “un “un canal intern a través del qual es, la revelació i descobriment catàleg tancat de delictes entre els qualsevol empleat, o fins i tot un de secrets, els delictes contra la quals n’hi ha que, per diversos mo- client o un proveïdor, pugui posar propietat intel·lectual o industritius, poden afectar directament a en coneixement del compliance al, la corrupció entre particulars enginyers i a empreses del sector officer o del comité de compliment i en transaccions internacionals, industrial”. qualsevol actuació que vulneri el l’estafa, la insolvència punible, el Vízcaino va afegir que, a l’hora codi ètic, incompleixi la normativa blanqueig de capitals, els delicd’observar com s’aborda aquesta o pugui ser delictiu”. tes contra l’ordenació del territofunció dintre de les empreses, la Emilio Zegrí de Olivar, advocat i ri i els delictes contra la Hisenda tendència més freqüent és que “hi vocal de la Secció de Compliance Pública i la Seguretat Social”. hagi un compliance officer -intern o extern- o, en grans empreses, un òrgan col·legiat”. Aquest òrgan de L’EQUIP DE FORMACIÓ DELS EIC compliment —ja sigui d’una sola ESTÀ PREPARANT UN CURS SOBRE AQUEST persona o un comitè de compliTEMA PER AL SEGON TRIMESTRE. ance col·legiat—, tindrà una funció ESTIGUES ATENT! directament delegada del consell HTTP://FORMACIO.EIC.CAT/ Drmirvae_faldo.pdf 1 15/1/16 14:26 d’administració, i “haurà d’actuar

Curs de disseny de sistemes solars tèrmics amb TRANSOL 15/01/2018 · Presencial · Energia

ENTREVISTA

FULLS DELS ENGINYERS / 25

TEXT: FRANCESC SOLER - FOTO: ESTER PÉREZ BROTO

“Vull ser el degà que canviï el rumb del Col·legi per fer-lo més obert i adaptat als nous temps” JOSEP CANÓS I CIURANA, el nou degà dels EIC, és enginyer industrial en l’especialitat de Tècniques Energètiques per la Universitat Politècnica de Catalunya (1977). Diplomat en Direcció i Administració d’Empreses per l’IESE (PDD 1989 i PADE 2010), la Universitat de Navarra i també per l’Euroforum-INSEAD (1992). Ha estat responsable de diversos departaments en les àrees d’explotació i diversificació d’Hidroelèctrica de Catalunya (1977-1996). Va ser director de Llançament i sotsdirector general d’Amena (19982000). També ha estat director general de Puntel (1997), Abertis Logística (2005-09) i Saba (2009-10), conseller-director general de Retevisión (2000-05), i director general d’Energia, Mines i Seguretat Industrial de la Generalitat de Catalunya (2011-13). Actualment, és soci de Wintowin Partners, empresa consultora dedicada a la formació de directius. Ha estat membre de la Junta Directiva de l’Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya i de la seva Comissió d’Energia i membre dels consells d’administració, entre altres empreses, de Cilsa, Parc Logístic Zona Franca, Sevisur, Arasur, Saba Itàlia, Saba Chile, Euskaltel, Retevisión, Petrocat, Parkia i Hispasat.

urant la campanya, I, en aquest sentit, ajudar a clariva afirmar diverses ficar qüestions, de vegades, borocasions: “Volem roses. Perquè això sigui possible, que el Col·legi es- hem d’aconseguir que la indústria devingui un punt de i l’empresa reconeguin la nostra trobada entre els collegiats i el món exterior: el sector industrial, l’empresarial, l’acadèmic, la societat i les institucions”. Serà aquest l’eix vertebrador de la seva acció com a degà? Sí, aquesta és, precisament, la nostra visió. Creiem que el Col·legi s’ha d’obrir i, de fet, aquest és un repte que compartim amb la resta de col·legis professionals del país. En el nostre cas, hem de seguir sent una institució que proporcioni serveis i avantatges als enginyers industrials de Catalunya però, al mateix temps, hem de servir també a la societat. I això cal que ho fem aportant el nos- condició d’actor solvent i la nostra tre coneixement, sobretot en el camp capacitat organitzativa, tot acude la tecnologia, i esdevenint un refe- dint als fòrums i taules de debat rent reconegut i respectat. que impulsem. Tocarà picar molta Com pensa orientar la relació pedra, però hem de passar d’un del Col·legi amb el sector indus- cercle viciós, d’anar cada vegada trial i empresarial? a menys, a un cercle virtuós i ser Portant la iniciativa per arribar referent. a acords avantatjosos per ambduI amb el món acadèmic de l’enes parts i, per descomptat, amb el ginyeria? compromís de complir-los. Estic El nostre paper ha de ser d’ajuda. convençut que el Col·legi pot apor- Les nostres escoles d’enginyeria, tar valor a partir del coneixement. per bé que fan esforços per pal·liPer dir-ho amb altres paraules, ar-ho, sovint perden el contacte que AAFF 195*66.pdf 9 13/06/14 8.51 de tenir tant sí com no amb pot definir les2PEveritats tècniques. haurien

El Col·legi ha d’actuar de catalitzador i contribuir a l’acostament mutu del món acadèmic amb el de la indústria i l’empresa.

PETITS ESPAIS

EN PETI

15 20

00 - 2015

PA I S

AN Y S

FONAM

Treballem en condicions molt estrictes d’espai

crementar les quotes, sinó trobar noves línies d’ingressos. De l’inici d’un nou mandat s’acostumen a observar amb molta atenció els primers cent dies. Per bé que és un termini molt curt per implementar canvis profunds, els col·legiats els percebran? M’agradaria que es percebés un canvi d’estil de seguida, des dels primers dies. Un tarannà diferent en la gestió i la governança. Més enllà d’això, evidentment, els resultats trigaran una mica més a arribar. Ens hem marcat un any per aconseguir els primers fruits. El 2018 serà un any difícil perquè tenim un pressupost prorrogat i ens caldrà afinar-lo amb el nou equip. D’això en dependrà que puguem anar materialitzant el canvi. Quin tipus de degà li agradaria ser? Honestament, com a degà seré tal com soc com a persona. Crec que sé escoltar, que genero empatia amb les altres persones, siguin companys, col·legiats o empleats, i accessible. Però també soc una persona que sempre que s’ha posat al capdavant d’una organització, l’ha transformada. Per tant, vull ser el degà que canviï el rumb del Col·legi per fer-lo més obert i adaptat als nous temps.

Subscriu-te a la

ESPECIALS EN

Per descomptat. Hem de tenir molta més presència als mitjans de comunicació per fer sentir la nostra veu en els temes que tradicionalment ens pertoquen, però a ningú se li escapa que, en un món cada cop més tecnològic, les qüestions sobre les quals els enginyers industrials podem posicionar-nos i donar la nostra visió com a experts també cada cop és més àmplia. Per tant, vull que hi siguem i que, a poc a poc, ens anem convertint en referents. Pel que fa a la governança i la participació, quins serveis li agradaria poder prestar en un futur pròxim als col·legiats i que, de retruc, incrementessin el nombre de noves col·legiacions? Més que oferir nous serveis, que ho estem analitzant, crec que hem de fixar-nos com a objectiu prioritari millorar els que ja tenim. Les assegurances de responsabilitat professional, la formació, la borsa de treball... Sens dubte, són serveis que el col·legiat necessita i, per tant, no els hem de canviar. En tot cas, la millora ha de venir per l’increment de la qualitat. Hem d’oferir uns serveis d’un nivell tan alt per totes les etapes professionals dels enginyers industrials que faci que ningú es qüestioni la col·legiació. Per fer-ho possible, no ens plantegem, en cap cas, in-

FONAMENTS

CMY

la indústria perquè és on acabaran treballant els estudiants al cap de pocs anys. El Col·legi ha d’actuar de catalitzador i contribuir a l’acostament mutu del món acadèmic amb el de la indústria i l’empresa. En el terreny institucional, com s’ha de relacionar amb la resta de col·legis. Creu que s’ha d’anar més enllà de la col·laboració en aspectes concrets? Hem de distingir un doble nivell a l’hora d’afrontar aquesta qüestió. Hi ha un primer nivell, més institucional, que té a veure amb la possibilitat d’avançar cap un tipus d’estructures que representin els enginyers de forma més global i en què costarà que hi hagi avanços. Tanmateix, hi ha un segon nivell, més pràctic, relacionat amb els serveis i iniciatives concretes, que suposa un camp immens per sumar esforços amb altres col·legis professionals. És important seguir treballant en iniciatives conjuntes que ens donin volum i, per tant, també molt més pes als ulls de les administracions, món empresarial, indústria i societat en general. És un camí que vull potenciar en els pròxims anys. El Col·legi ha de tenir també un compromís cap a la societat en general tenint més presència i fer sentir la seva veu?

NEWSLETTER

Màxima classificació com a contractista d’obra per l’administració amb categoria K02E de “Sondeos inyecciones y pilotajes”, i la categoria K01D de “Cimentaciones especiales”.

a www.fullsdelsenginyers.cat

Membre protector de l'associació de consultors d'estructures.

Visita’ns a ww

Empresa adherida al Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya Membre de l'Associació d'Amics de la UPC Associació d’Amics de la UPC UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA

w.2pe.biz

93 763 26 99 / 660 484 072. 2pe@2pe.biz / Av. Maresme 9. 08396 Sant Cebrià de Vallalta.

i accedeix a tots els continguts