Fulls dels enginyers núm 26 febrer 2018 by Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya

ENGINYERS VOLUNTARIS Creixement del grup dedicat a la mentoria i el compromís social

JORNADES DELS EIC La imparable automatització de les línies del metro

ENTREVISTA D’INNOVACIÓ Sharge, endolls convertits en punts de recàrrega per a vehicles elèctrics

PÀG.10

PÀG.11

PÀG.12

Visita www.fullsdelsenginyers.cat i accedeix a tots els continguts

FULLS DELS ENGINYERS 26/ FEBRER 2018

El diari dels Enginyers Industrials de Catalunya

n TEMA DEL MES

Amsterdam ArenA: a l’avantguarda de la sostenibilitat PÀG.06 // L’any 2010, el consorci gestor es va fixar com a objectiu que

l’estadi fos més sostenible. Aquesta aposta ha convertit la seu de l’Ajax en un dels camps de futbol més sostenibles del món. A la seva pàgina web, s’anuncia com una instal·lació neutre des del punt de vista energètic que no contribueix al canvi climàtic. Compta amb 4.200 panells solars i il·luminació led intel·ligent, fa servir calor residual per escalfar la gespa, aprofita l’aigua de la pluja pel reg, els seients dels espectadors són de canya de sucre i utilitza bateries de vehicle elèctric com a energia de suport. Empreses, administracions i institucions tecnològiques i científiques dels Països Baixos treballen conjuntament i de manera contínua en un estadi que s’ha convertit en un laboratori d’enginyeria a gran escala. l

OPINIÓ // PÀG.02

“A la indústria, al llarg del temps, la compra es veia com una tasca simplement administrativa. Això ja no ha de ser així”. RICARD NOGUÉS I PARRA ENGINYER, CONSULTOR D’ORGANITZACIÓ I FORMADOR

n n RECERCA

n TECNOLOGIA

Un model per maximitzar la sostenibilitat en la distribució d’Aigües de Barcelona

Els experts descarten l’entrada futura al món de Matrix

PÀG. 04 // La suma d’esforços entre la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) i la Direcció de Planificació de l’empresa, conjuntament amb la participació d’altres municipis a qui Aigües de Barcelona presta servei, s’ha materialitzat en un model estratègic de cara al futur que prioritza les inversions en renovació de la xarxa de distribució utilitzant criteris de desenvolupament sostenible. La implementació es basa en patrons matemàtics sorgits de la col·laboració amb el Centre Nacional de Computació (Barcelona Supercomputing Center). l

PÀG. 08 // Dues dècades després de l’estrena de la cinta, el nivell d’intel·ligència artificial i de simulació virtual plantejats en la trama estan molt lluny de ser realitat. Els especialistes sostenen que no es poden fer prediccions amb base científica de més enllà de quinze anys. Tot i que les lleis de la robòtica descrites per l’escriptor Isaac Asimov advertien dels perills de l’evolució tecnològica, avui en dia, és impensable que les màquines esclavitzin les persones. l

OPINIÓ // PÀG.03

“Hem de continuar insistint en la formació i informació dels treballadors en la prevenció i seguretat davant el risc elèctric”. CRISTÒBAL TRABALÓN EXPERT EN ENGINYERIA LEGAL

OPINIÓ

Editorial

FULLS DELS ENGINYERS / 26

Opinió

L’Amsterdam ArenA és un exemple d’adaptació a les innovacions tecnològiques, constructives i d’enginyeria. Un referent d’instal·lació en constant autoevaluació.

Harmonia entre enginyeria i espais d’ús públic

naugurat fa més de dues dècades, el terreny de joc de l’Ajax és un referent mundial en matèria de sostenibilitat i autoconservació activa. Un far que il·lumina projectes futurs en l’àmbit de les construccions destinades a l’ús esportiu i recreatiu i, alhora, en la remodelació d’edificis existents com el Camp Nou, englobat dins del macroprojecte Espai Barça que compta amb l’assessorament dels EIC. L’Amsterdam ArenA representa un tot en un en àrees i tendències de mercat tan actuals i necessàries futurament com el reaprofitament energètic i hídric, la gestió i control dels residus i, en últim terme, l’anàlisi de dades i disseny d’espais intel·ligents i sensoritzats que proporcionen informació constant sobre el funcionament del recinte. Per això, com apunta el seu cap d’Innovació, l’estadi esdevé un living lab, és a dir, un conillet d’índies per fer tests i implementar idees i sistemes que contribueixin, encara més, a convertir-lo en un ésser viu al qual poder prendre les constants vitals i preveure que es posi malalt. Il·luminació amb leds d’última generació de la compatriota Philips; aprofitament de l’aigua pluvial per al reg i de bateries usades per a l’escalfament de la gespa; ús d’energies alternatives i foment del reciclatge tant a partir de les deixalles dels usuaris com dels materials amb què s’equipa l’estadi, són els vectors més rellevants d’un espai que, ras i curt, és una mina per a l’enginyeria d’avantguarda i la consolidació del facility management. Una disciplina que parteix d’una màxima essencial: els projectes han de preveure la construcció, el manteniment i adaptació constant als avenços tecnològics i, en últim terme, una futura desconstrucció que impliqui o el reaprofitament posterior per a d’altres usos, o la generació del mínim de residus possible. Per aconseguir aquesta harmonia de màxima orquestració entre la visió tècnica, arquitectònica i d’usos, en els últims anys, sistemes com el BIM o, el que és el mateix, la recreació virtual i en tres dimensions dels espais abans que siguin una realitat permet, com qui fa servir un llapis i una goma d’esborrar, visualitzar i, si cal, esmenar plantejaments abans que es col·loqui la primera pedra.

RICARD NOGUÉS I PARRA Enginyer Consultor d’Organització i Formador

L’enginyer de compres... per què?

a vint-i-cinc anys, el meu pare em va dir: però tu no ets enginyer? Aquesta era la seva reflexió quan a l’empresa em van oferir l’oportunitat de crear i encapçalar el departament de compres. Últimament, veiem enginyers de rentaplats, però, en canvi, no podem entendre que les compres són del món de l’enginyeria? Tot ha evolucionat, però no podem oblidar que el manteniment i les compres eren, a les empreses, espais sense estratègia, sense objectius i només tramitadors de problemes, en un cas, i de comandes, en l’altre. La compra, al llarg de molt de temps, es veia com una tasca simplement administrativa. Això ja no ha de ser així. Els productes i els serveis estan sotmesos a normatives i a requeriments tècnics que van més enllà d’un encaix de paraules sobre un paper. El comprador professional ha de conèixer i entendre cada tecnologia i cada reglamentació associada per adquirir, d’acord amb els paràmetres establerts i amb la millor eficiència, les peticions del departament de disseny de producte, de l’oficina tècnica o de l’àrea de producció. I aquesta tasca s’ha d’executar amb cerca activa. La meva feina em va portar a trobar el millor producte, desplaçant-me personalment fora de Catalunya. Allà vaig assolir el millor cost integral d’aprovisionament (CIA). Un concepte que va més enllà del preu. Tinc un amic comprador professional de l’àmbit de l’automoció, que no compra pas a prop. Els seus viatges el porten als Estats Units, l’Índia i la Xina. Sempre amb l’objectiu descrit: el CIA, que

aplega coneixement tècnic, estàndards de qualitat, confiança, servei, capacitat productiva, treball digne, termini d’entrega, prevenció de riscos laborals, seguretat industrial, capacitat financera, garantia, postvenda, formació, innovació, negociació i preu, entre moltes altres variables. D’altra banda, hi ha qui diu que comprar és com vendre però al revés. No és pas així. Cada disciplina té les seves tècniques de gestió i, tot i que unes i altres s’apropen, els objectius són diferents. Pensem que hi ha un conjunt de factors externs i interns adversos a les empreses que afecten els comptes de resultats. Davant d’aquestes situacions, les companyies, a més de trobar la millor solució per a cada cas, es focalitzen, en general, a incrementar les vendes per assolir el benefici pressupostat com a manera de continuar en el mercat. Recordem que, d’acord amb els models analitzats, per incrementar un 20% el benefici, és necessari incrementar les vendes en la mateixa proporció, tenint en compte els costos associats a aquest augment i l’esforç que comporta. Però es pot aconseguir també incrementar el mateix benefici del 20% d’una altra manera? Sí, estalviant de l’ordre d’un 4% els costos dels materials dels productes i els serveis comprats a l’empresa. És evident, per tant, que aquest serà un objectiu empresarial clar: millorar els costos de compra per assolir la millor eficiència, competitivitat i rendibilitat. I qui té aquesta responsabilitat dins de l’empresa? L’enginyer de compres. Fitxem-lo i de ben segur que el compte de resultats de l’empresa ho agrairà.

Sonòmetre

Altaveu

DAVID ANDRÉS, ELSA RODRÍGUEZ I ÀLEX SICART, creadors de Sharge

“El principal repte que hem tingut a nivell tecnològic ha estat desenvolupar la xarxa blockchain per poder compartir energia”.

L’espai CARNET, reconegut amb el Premi Nacional de Recerca a la partenariat publicoprivada. Es tracta de la primera plataforma de coneixement i col·laboració entre la indústria i la universitat, que pren la ciutat de Barcelona com a camp de proves per assajar solucions tecnològiques que millorin la qualitat de vida dels ciutadans en l’àmbit de la mobilitat. El programa està obert a institucions i empreses que vulguin donar resposta als reptes de moure’s per la zona urbana. La iniciativa, coordinada pel Centre d’Innovació i Tecnologia de la Universitat Politècnica de Catalunya, compta amb el suport d’altres socis com Altran, Applus+ Idiada, el Clúster de la Indústria d’Automoció de Catalunya, Kineo, Ficosa, PTV Group, el RACC, i Rucker Lypsa.

EDITA: Associació/Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya AEIC President: Jordi Renom Vicepresident: Ricard Granados Secretària: Olga Tomàs COEIC Degà: Josep Canós Vicedegà: Pere Palacín Secretari: Jordi Mas Demarcacions del AEIC-COEIC Girona: Joan Juanals i Jaume Masgrau Lleida: Joaquim Llop

Ramon Dalmau rep el premi SESAR per a joves investigadors. Ha estat distingit per desenvolupar i provar nous algoritmes de planificació a temps real per a la sistematització òptima durant les operacions de descens continu, una aportació relacionada amb l’àmbit de la gestió del trànsit aeri a escala europea. El científic desenvolupa la seva tasca dins del grup de recerca ICARUS (Intelligent Communications and Avionics for Robust Unmanned Aerial Systems) al Departament de Física de la Universitat Politècnica de Catalunya. Els SESAR (sigles en anglès de Single European Sky ATM Research) es lliuren sota la iniciativa europea per modernitzar els sistemes i procediments de gestió de l’espai aeri amb l’objectiu de crear-ne un de comú per a tots els estats.

Catalunya Central: Mireia Félix Tarragona: Lluís Maestre i Fernando Torres Delegació del Vallès: Francesc Figueras AEIC - COEIC Director general: Pere Homs Consell de redacció: Jordi Renom, Pere Roca, Jordi Vericat, Laura Ivern i David Pérezdolz Responsable de Comunicació: Eva Díaz Coordinació: Eva Díaz Col·laboradors: Francesc Soler, Eva Díaz, Mireia Curto, Carles Claret i Lorena Farràs Publicitat: Neus Barbosa Disseny i maquetació: Anna Carrió Edició i correcció lingüística: Carles Claret Impressió: Vanguard Gràfic S.A.

El compliment dels límits de contaminació hauria evitat un mínim de 250 morts i gairebé 1.500 ingressos hospitalaris en l’última dècada. Les dades, circumscrites a l’espai de Barcelona, es calculen a partir dels topalls recomanats per l’Organització Mundial de la Salut i s’han fet públiques a partir d’un informe recent de l’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB). El treball ha analitzat les dades reals de contaminació entre 2006 i 2016 captades per les onze estacions de mesura de la capital catalana i s’han contrastat amb xifres de mortalitat, ingressos hospitalaris i visites als serveis d’urgències dels residents. Per afinar encara més les xifres, els indicadors s’han creuat amb variables com la temperatura, el dia de la setmana, l’estacionalitat, els nivells de l’al·lergen de la soja o la presència de l’epidèmia de la grip.

Dipòsit legal: B 26367-2015 ISSN: 2013-3332 Administració i distribució: Enginyers Industrials de Catalunya Via Laietana, 39 - 08003 Barcelona T: 933 192 300 / F: 933 100 681 a/e: fulls@mail.eic.cat Els articles signats no representen l’opinió dels Fulls dels Enginyers.

D’acord amb la Política de protecció de dades de caràcter personal que tenen implantada el Col·legi i l’Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya, s’informa que, atès que l’anuari és un fitxer que té legalment atribuïda

la condició de font accessible al públic i vist que s’està emprant per a activitats comercials, s’explicitarà en el fitxer de manera destacada que dites dades no es podran utilitzar per a finalitats de publicitat o prospecció comercial. No obstant això, tenint en compte que aquest és un dret al qual els interessats poden renunciar, quan un col·legiat i/o associat així ens ho manifesti es farà constar en el fitxer que l’interessat ha informat del seu consentiment perquè s’usin les seves dades per a publicitat o prospecció comercial. Aquest consentiment s’ha de comunicar pels mitjans següents: per correu electrònic a lopd@eic.cat, per fax amb la referència LOPD al 933 100 681 o per escrit adreçat al Col·legi Oficial i l’Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya amb la referència LOPD a la Via Laietana, 39, 08003, de Barcelona.

www.fullsdelsenginyers.cat

FULLS DELS ENGINYERS / 26

Notícies

Opinió

Les empreses multipliquen l’ús del big data i l’analítica avançada

CRISTÒBAL TRABALÓN CARRICONDO Expert en Enginyeria Legal

L’RD 614/2001 i la protecció i seguretat dels treballadors davant del risc elèctric

ctualment no es discuteix que, amb la publicació, ja fa més de vint anys de la Llei 31/95 de Prevenció de Riscos Laborals (LPR), es va produir un canvi substancial en l’enfocament de la prevenció, ja que es passava d’un plantejament dispers a les ordenances a un nou enfocament legal dirigit a posar fi a la falta d’unitat de la prevenció de riscos laborals. S’implantava, així, una cultura de la seguretat universal i transversal que modificava en profunditat el concepte de seguretat i salut a la feina amb un gran impacte en els operadors jurídics i les institucions. Tot i això, va ser el desenvolupament reglamentari de la llei que va posar fil a l’agulla per abordar la necessitat d’una estructura reglamentària que modifiqués la totalitat del panorama normatiu en matèria de prevenció. Un dels reglaments més importants d’aquest nou enfocament és el Reial Decret 614/2001, de 8 de juny, sobre disposicions mínimes per a la protecció de la salut i seguretat dels treballadors davant del risc elèctric. Un articulat que derogava el capítol VI del Títol II de la antiga Ordenança General de Seguretat i Higiene al Treball de 9 de març de 1971. L’RD 614/2001 s’aplica a les instal·lacions elèctriques dels llocs de treball i a les tècniques i procediments per treballar-hi. També tracta les proximitats per a la protecció dels treballadors enfront del risc de l’electricitat en

els llocs de treball i proposa unes tècniques i procediments que s’estableixen d’acord amb l’avaluació dels riscos i amb els requisits addicionals establerts per treballar prop d’una instal·lació elèctrica.

“La disminució de la sinistralitat laboral per risc elèctric té moltes causes que tenen l’origen en la nova manera de plantejar la prevenció de riscos.” En coherència amb el principi d’evitar el risc que consagra la llei de prevenció de riscos, el reglament estableix que tota tasca en una installació elèctrica o en un punt pròxim que comporti un risc elèctric s’ha d’efectuar sense tensió, llevat d’operacions elementals com connectar i desconnectar o treballs en instal·lacions amb tensions de seguretat. En el cas excepcional que, amb causa justificada, s’hagi de treballar en proximitat o fins i tot en tensió, s’haurà de realitzar d’acord amb els procediments especificats a la norma. El reglament té un articulat relativament curt: 6 articles, 1 DR i 3 DF. El contingut tècnic més important, però, es troba als 6 annexos

EVOLUCIÓ DELS ACCIDENTS PER RISC ELÈCTRIC DEL 1999 A 2016 EN LA POBLACIÓ ACTIVA ESPANYOLA Font: Ministeri de Treball i Seguretat Social, Subsecretaria de Treball i Seguretat Social, Direcció general d’Estadística i Anàlisi Sociolaboral.

____

2.200

TOTAL ACCIDENTS RISC ELÈCTRIC

1.650 1.100

que regulen situacions concretes com el treball en una instal·lació en tensió, maniobres, mesuraments, assajos i verificacions, treballs en proximitat de tensió o treballs en emplaçaments amb risc d’incendi o explosió. Potser el millor homenatge que podem fer a aquest reglament és llegir les dades d’accidentalitat laboral amb causa de risc elèctric. Si els consultem a la web del Ministeri d’Ocupació i Seguretat social, podrem comprovar que, si anteriorment al 2002 (any en què es comença a aplicar), la mitjana d’accidents anuals per causa elèctrica era de 2.049, dels quals 97 eren greus i 33 mortals, als anys següents baixen a la meitat, amb una mitjana de 1.197 accidents anuals, 48 dels quals greus i 14 mortals. L’últim any amb dades completes és el 2016, amb 717 accidents, 15 greus i 6 mortals. El 2017, amb dades fins a l’octubre, es va produir només un accident mortal. La disminució de la sinistralitat laboral per risc elèctric té moltes causes que tenen l’origen en la nova manera de plantejar la prevenció de riscos, però sembla indiscutible que l’aplicació dels preceptes del RD 614/2001 té un paper predominant en aquest resultat. Durant quinze anys, ha baixat la taxa d’accidents més d’un 60%. No obstant això, un sol accident ja és massa. Per això, no podem abaixar la guàrdia i hem de continuar insistint en la formació i informació dels treballadors en la prevenció i seguretat davant el risc elèctric, així com en el respecte als preceptes de la normativa.

L’augment de l’oferta d’eines que faciliten el processament i l’analítica avançada de les dades, la intel·ligència artificial i l’aprenentatge automàtic obren un nou escenari que permet a les empreses prendre millors decisions operatives. Ho corrobora el Centre d’Excel·lència en Big Data de Barcelona, impulsat per Eurecat, Oracle, la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona. Segons Marc Torrent, director de l’organisme, als últims anys “hi ha hagut grans avenços en el rendiment de les bases de dades” i s’ha experimentat “un increment important de la capacitat de processament”. Les oportunitats també creixen a partir del tractament de dades en temps real (streaming analytics), que implica poder treballar amb certa informació des del moment en què es genera.

Les claus de l’enginyeria inversa, una tècnica revolucionària La metodologia, estretament relacionada amb el disseny, és aplicable al sector industrial, fabricants de productes, maquinària o projectes d’enginyeria en general. La divisió Enginyers&Tècnics de Page Personnel, marca de PageGroup, empresa de selecció de talent qualificat, hi va dedicar la IV Trobada Professional, tot reptant als assistents a “començar la casa per la teulada”, o sigui, a obtenir un arxiu CAD d’una peça ja fabricada per modificar-ne el disseny i, si escau, tornar a fabricar-la. En la cita celebrada a Barcelona amb la col·laboració d’una vintena d’empreses del sector, se’n van exposar els avantatges i es van resoldre dubtes tècnics. Durant la trobada, AsorCAD va exhibir els usos de la digitalització i de l’enginyeria inversa utilitzant dos escàners 3D.

2016

2015

2014

2013

2012

2011

2010

2009

2008

2007

2006

2005

2004

2003

2002

2001

2000

1999

550

____

120

GREUS 90

____

MORTALS

60 30

2016

2015

2014

2013

2012

2011

2010

2009

2008

2007

2006

2005

2004

2003

2002

2001

2000

1999

Els envasos guardonats a Liderpack es col·loquen entre els millors del món Nou dels onze Premis Liderpack que han representat Espanya als World Star Awards 2018, el concurs d’envàs i embalatge més important del món, han aconseguit reconeixements. Aquest resultat col·loca el packaging espanyol al setè lloc en el rànquing de distincions d’aquesta competició internacional en què participen 318 envasos de 38 països. Als guardons, organitzats per la World Packaging Organisation (WPO), hi concorren treballs que prèviament ja han obtingut un reconeixement a l’estat d’origen que, en el cas d’Espanya, són els Premis Liderpack convocats anualment per Graphispack Associació i el saló Hispack de Fira de Barcelona.

L’ENGINYERIA ENS PARLA

FULLS DELS ENGINYERS / 26

ARTICLE EXTRET DE LA REVISTA “AIGÜES”. 3A ÈPOCA, NÚM. 21, DESEMBRE DE 2017

Recerca

Un projecte estratègic

Aigües de Barcelona i la UPC dissenyen un model matemàtic que maximitza la contribució al desenvolupament sostenible dels plans de renovació de la xarxa de distribució.

uines contribucions socials i ambientals té implícita la renovació de les canonades que conformen la xarxa de distribució d’Aigües de Barcelona? Com es poden maximitzar aquestes contribucions? En el marc del Pla de Desenvolupament Sostenible Aigües 2020, el 2016 es va iniciar un projecte per desenvolupar eines de priorització d’inversions, que introduïssin, en la decisió aspectes socials i mediambientals. El Model de Renovació de la Xarxa de Distribució n’és el primer fruit. Des de la Direcció de Planificació s’ha desenvolupat un model que prioritza les inversions en renovació de la xarxa de distribució utilitzant criteris de desenvolupament sostenible. S’ha dissenyat en col·laboració amb la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) i amb la participació dels ajuntaments de l’àmbit de servei d’Aigües de Barcelona, i s’ha implementat amb l’ajuda del Centre Nacional de Computació (Barcelona Supercomputing Center, BSC). El 2016 va finalitzar el projecte pilot, que va ser possible gràcies a la implicació dels serveis tècnics de l’Ajuntament de Barcelona,

i aquest any 2017 el pilot s’ha fet extensiu a la resta de municipis. Aquest Model ja s’ha utilitzat en la confecció del pla d’obres de renovació que s’executarà l’any vinent. PERSONES I ENTORN, LA PRIORITAT Identificar quines són les inversions que maximitzen la contribució al desenvolupament sostenible és cabdal, atesa la limitació creixent dels recursos i la sempre present necessitat d’optimitzar el servei prestat a una ciutadania cada vegada més conscienciada i exigent. Abans d’aquest model, la confecció dels plans d’obres anuals de renova-

ció de la xarxa de distribució es feia tenint en compte l’anomenada taxa de retorn de la inversió (TIR). En la nova metodologia es presenta un marc de decisió més ampli en el qual, a més de la TIR, es tenen en compte aspectes socials i ambientals. De manera més concreta, per a cadascun dels aproximadament 120.000 trams de canonades que conformen la xarxa de distribució, es realitza una estimació del possible impacte associat a “la seva no renovació” en un futur proper. A tall d’exemple, la no renovació de trams de canonada d’alta contribució social comportaria un increment de la probabi-

litat d’avaria de trams implicats en el servei a un hospital, o bé de trams que transcorren per carrers de la ciutat amb un alt índex de mobilitat, amb els problemes que això podria comportar. La mateixa lògica s’usa per detectar els trams que en cas de renovació més contribuirien en el futur a la preservació dels recursos, a partir d’una estimació del possible risc de pèrdua d’aigua i de l’energia de transport d’aquesta.

Podeu llegir l’article complet a http://fullsdelsenginyers.cat/

El Model vol potenciar els criteris socials i mediambientals en les seves inversions necessàries a la xarxa. UNA IMPORTANT EINA DE TREBALL. Visor geogràfic del Model que permetrà millorar la gestió dels més de 120.000 trams de canonades de la xarxa de distribució.

UN PROJECTE DE RECERCA

La tasca de posar en productiu el nou Model de Renovació de la Xarxa de Distribució i, en definitiva, elaborar la informació de base per a la confecció del pla d’obres del 2018 ha recaigut en Núria Roigé, doctoranda industrial de la UPC. Enguany, Núria ha iniciat el doctorat de recerca que haurà de culminar el proper 2020 amb el desenvolupament i millora conjunta d’aquest i d’altres models de priorització de les inversions. “Fins ara –explica–, a l’hora de fer una inversió, només es tenia en compte la rendibilitat, però cada cop hi ha més consciència que la societat demana un món més sostenible i que cal tenir en compte els interessos de les persones i el medi que ens envolta”.

www.fullsdelsenginyers.cat

FULLS DELS ENGINYERS / 26

Enginyeria al món

Els cinc llocs del món

imprescindibles per a un enginyer

ER IMATGE: ELVIAJ

OFELIZ.COM IMATGE: ELVES PE

EL GRAN COL·LISIONADOR D’HADRONS, A GINEBRA (SUÏSSA)

L’ASCENSOR BAILONG, A LA XINA

L’ascensor dels Cent Dracs és l’elevador exterior més alt del món. A més, també és el més ràpid i el que pot encabir més passatgers. Construït especialment per a excursionistes, ascendeix 326 metres i està ancorat en un penya-segat del parc nacional de Zhangjiajie.

L’Organització Europea per a la Investigació Nuclear, més coneguda com CERN (d’acord amb les sigles en francès), és el laboratori d’investigació en física de partícules més gran del món. El recinte compta amb diversos acceleradors de partícules entre els quuals s’hi compta el Gran Col·lisionador d’Hadrons, que va confirmar l’existència del bosó de Higgs. Per conèixer-tots els detalls de la partícula elemental, hi ha dues exhibicions permanents i visites gratuïtes guiades per científics de la mateixa CERN.

TÚNEL MARMARAY, A TURQUIA

IMATGE: HOWT OISTANBUL.C OM

R.NET

El 2013 es va inaugurar el primer enllaç submarí ferroviari del món entre dos continents. Es tracta del túnel Marmaray que connecta Àsia i Europa. Té una extensió de 13,6 quilòmetres i creua l’estret del Bòsfor amb un tram d’1,4 quilòmetres submergits a una profunditat màxima de 62 metres. El principal objectiu de la infraestructura és alleugerir el trànsit d’Istanbul, la ciutat més poblada d’Europa.

W IMATGE: NEWSDAY.CO.Z

LLAC KARIBA, A LA FRONTERA ENTRE ZÀMBIA I ZIMBABWE L’embassament més gran creat per l’home a l’Àfrica va inundar la gola de Kariba, en ple del curs del riu Zambeze, a principis de 1959. El llac, fronterer entre Zàmbia i Zimbabwe (on es troben les infraestructures turístiques de la zona), abasta 280 quilòmetres de llargada i 40 d’ample.

VIA FÈRRIA WHITE PASS&YUKON, AL CANADÀ

Està considerada una de les 36 meravelles de l’enginyeria civil i funciona actualment com a tren turístic. Amb una llargada de 177 quilòmetres, el projecte es va completar l’estiu de 1900, després que molts haguessin titllat l’obra d’impossible d’acabar. El rail es va començar a construir el 1898 amb l’objectiu d’unir els camps d’or d’Alaska amb el nord-oest del Canadà. Es va escollir la via estreta per circular pels revolts més tancats, un aspecte del tot necessari tenint en compte el rocós territori de muntanyes que travessa. .CO IMATGE: WPYR

TEMA DEL MES

FULLS DELS ENGINYERS / 26

Sostenibilitat

En el marc del Living Lab Amsterdam Innovation Arena, empreses, administracions i institucions tecnològiques i científiques treballen conjuntament en l’equipament del futur.

L’Amsterdam ArenA, un estadi sense mals fums El terreny de joc de l’Ajax és un dels més sostenibles del món. Compta amb 4.200 panells solars i il·luminació led intel·ligent, fa servir calor residual per escalfar la gespa, aprofita l’aigua de la pluja pel reg, els seients dels espectadors són de canya de sucre i utilitza bateries de vehicle elèctric com a energia de suport. TEXT: LORENA FARRÀS PÉREZ / MIREIA CURTO - FOTOS: ROBERTO WIJTS / AMSTERDAM ARENA

Interior de l’estadi Amsterdam ArenA. Foto: Roberto Wijts

L’

any 2010, el consorci gestor de l ’A m s t e r d a m ArenA es va fixar com a objectiu que l’estadi fos més sostenible. Aquesta aposta ha convertit la seu del club holandès en un dels camps de futbol més sostenibles del món. Tant és així que, a la seva pàgina web, s’anuncia com un estadi neutre climàticament des del punt de vista energètic. És a dir, no contribueix al canvi climàtic. Quines són les tecnologies que fan possible que hagi aconseguit aquests nivells tan elevats de sostenibilitat? Un dels avenços més innovadors implantats a l’equipament és un sistema d’emmagatzematge d’energia alternativa que utilitza 280 bateries usades de vehicles elèctrics. Concretament del model de cotxe elèctric Nissan Leaf. “Desenvolupat pel fabricant d’automòbils japonès, Eaton i The Mobility House, el sistema xStorage

proporciona quatre megawatts d’electricitat i te la capacitat d’emmagatzemar-ne fins a quatre cada hora”, explica Henk van Raan, director d’Innovació de l’Amsterdam ArenA. “L’objectiu és que, a partir del proper estiu, el sistema substitueixi els generadors de gasoil com a subministrament energètic d’emergència”, afegeix Van Raan. D’altra banda, quan hi ha energia sobrera, es fa servir per alimentar els espais més pròxims. El sistema, alhora, també ha de servir per protegir la xarxa elèctrica de possibles apagades generals. L’estadi també compta amb una il·luminació led intel·ligent. El 80% de les bombetes estan controlades, en part, per sensors de moviment, gràcies a un acord amb la multinacional Philips Lighting, que té seu als Països Baixos. A part de generar un gran estalvi energètic, l’Amsterdam ArenA ha millorat en qualitat lumínica ja que la il·luminació amb

leds de Philips és puntera en el món de l’esport i compleix els requisits més exigents dels canals de televisió internacionals i les federacions esportives per proporcionar les condicions òptimes per a les representacions esportives. Per al subministrament elèctric, el recinte té instal·lats 4.200 panells solars ubicats al sostre i, com no podia ser d’una altra ma-

Un dels avenços més innovadors implantats a l’equipament és un sistema d’emmagatzematge d’energia que utilitza 280 bateries usades de vehicles elèctrics.

nera al país dels molins de vent, l’estadi compta amb el seu propi aerogenerador, situat fora de la ciutat. Totes dues fonts d’energia s’emmagatzemen en les bateries de cotxe reciclades. L’aigua també juga un paper clau a l’Amsterdam ArenA. A més dels clàssics mecanismes d’estalvi, “estem treballant per recollir i emmagatzemar l’aigua de pluja del teulat per regar la gespa del terreny de joc”, avança Henk van Raan. “La iniciativa forma part de l’expansió del costat oriental de l’estadi, que es completarà a mitjans de 2018”, conclou. A dia d’avui, l’estadi del club que va forjar Johan Cruyff, un dels millors futbolistes de tots els temps, disposa d’una coberta de panells desplegables de més de mil tones de pes que poden cobrir l’estadi en només divuit minuts. En el seu moment, va ser el primer recinte esportiu d’Europa amb un sostre retràctil. Més enllà de l’estalvi i el reaprofitament hídric, l’aigua també

“Estem treballant per recollir i emmagatzemar l’aigua de pluja del teulat per regar la gespa del terreny de joc”. s’utilitza per refredar els vestidors i les oficines. Concretament, la que prové d’un llac pròxim a l’equipament. En canvi, “per a la climatització d’hivern, s’utilitza un sistema de calefacció urbana o district heating”, explica el director d’Innovació de l’estadi. Les localitats de les grades de l’estadi també pretenen abraçar la sostenibilitat. L’any passat, els seients del projecte es van substituir per uns altres fabricats amb canya de sucre. Algú podria dir que amb el canvi l’únic que s’ha aconseguit és generar més resi-

www.fullsdelsenginyers.cat

FULLS DELS ENGINYERS / 26

Foto: Amsterdam ArenA

FITXA TÈCNICA

Nom de l’estadi: Amsterdam ArenA (properament Johan Cruyff ArenA)

Equips titulars: AFC Ajax i la selecció holandesa de futbol

Ciutat: Amsterdam (Països Baixos)

Inauguració: 14 d’agost de 1996

Propietari: Ajuntament d’Amsterdam i Stadion Amsterdam NV

Arquitectes: Rob Schuurman i Sjoerd Soeters

Aforament: 53.749 seients i 144 localitats per a persones amb discapacitats i els seus assistents

Lluminària led a tot l’estadi.

Més de 4.200 panells solars.

L’aigua de la pluja es reutilitza per regar la gespa. Bateria d’emmagatzematge d’energia al pàrquing P1. Tallagespes elèctric.

Refrigeració dels vestidors i oficines a través de l’aigua del llac Ouderkerkerplas.

La calefacció sostenible evita que es congeli la gespa. Les esacles mecàniques generen energia.

Punts de recàrrega als pàrquings on es poden carregar els vehicles elèctrics. Parc eòlic a l’Oudendijk per a generar energia verda.

Reciclatge

dus. Res més lluny de la realitat. Per als responsables de l’Amsterdam ArenA era important trobar una fórmula per donar valor a les butaques velles i evitar que acabessin en un abocador. Finalment, es va optar per donar-loshi una segona vida venent-les. Els diners de la venda, gairebé 16.000 euros, es van cedir a l’Ajax Foundation, l’entitat sense afany de lucre del club que permet donar suport, entre d’altres, a programes per a la joventut de la ciutat d’Amsterdam. La generació de residus és un aspecte important en la gestió de l’Amsterdam ArenA. Al marge d’incentivar el reciclatge, “els residus es processen amb tanta intel·ligència com ens és possible”, adverteix Henk van Raan. De fet, és la màxima de gestió al camp de l’Ajax. Les empreses BAM Bouw en Techniek i Honeywell han creat un sistema per al conjunt de l’edifici que recull dades dels equips connec-

L’aplicació Mobility Portal planifica la ruta més eficient i ràpida per arribar a l’estadi en qualsevol mitjà de transport.

Sensors per a gestionar el manteniment de l’estadi.

tats. Sobre la base de l’anàlisi d’aquestes dades, es detecten errors o fugues al mateix moment que es produeixen o fins i tot abans. Aquest sistema converteix l’Amsterdam ArenA en un buc insígnia en el camp de l’operació impulsada per dades, en el qual el manteniment preventiu basat en protocols permet el manteniment predictiu (previsible) de les instal·lacions.

Catering elaborat amb energia eficient.

Col·laboració amb socis estratègics per a la innovació i sostenibilitat.

Foto: Amsterdam ArenA

EL LABORATORI DE L’ESTADI DEL FUTUR “L’Amsterdam ArenA és com un laboratori a gran escala, un living lab on es realitzen proves”, explica Henk van Raan. “A través d’aquest programa, hem identificat sis camps que ens centren en: experiència dels visitants, mobilitat, seguretat, sostenibilitat i circularitat, gestió d’instal·lacions i digitalització”, apunta el cap d’Innovació de l’estadi. Els conceptes i idees renovadores, així com les solucions provades en l’àmbit de la construcció, la gestió i el funcionament de l’estadi, es dirigeixen als estadis i zones esportives i recreatives de tot el món.

X L P

1 0 0 1 0 0 1 0 0 1

0 1 0 0 1 0 0 1 0 0

1 0 0 0 0 1 0 0 0 0 TECNOLOGIA 1 0 1 0 0 1 0 0 1 0

0 0 1 0 0 0 0 1 0 0

0 0 0 1 0 0 0 0 1 1

0 0 1 1 0 0 1 0 1 0

0 0 0 1 1 0 0 1 0

Ciència Ficció

0 0 1 0 1 0 0 1 0 1

1 1 0 0 1 0 1 0 0 1

0 0 0 0 1 0 0 0 1

0 0 0 1 0 0

1 0 0 0 0 1 1 0 0 1

1 0 1 0 0 1 0 1 0 1

1 0 0 1 0 1 0 0 1 0

0 0 1 1 0 0 1 0 1 0

0 1 0 0 1 0 1 0 1 0

0 0 1 0 0 0 0 1 1 0

1 0 0 0 1 0 1 0 0

0 1 0 0 0 08 1 0 0

0 0 0 1 0 0 0 1 0 0

0 0 1 0 1 0 0 1 0 1

0 0 1 1 0 0 1 0 1 0

0 0 0 1 1 0 0 1 0

1 0 0 1 0 1 0 0 1

0 1 1 0 0 1 0 1 0 0

0 0 0 1 1 0 0 1 0 1

1 0 0 0 0 1 1 0 0 1

0 0 0 0 1 0 0 0 0 1

0 1 0 0 1 0 0 1 0 0

1 0 0 1 0 0 1 0 0 1

0 1 0 0 0 0 1 1 0

0 0 1 0 1 0 1 0 0

0 1 0 0 1 0 0 0 1 1 0 1 0 1 0 0 0 1 1 0 1 1 1 0 0 1 DELS ENGINYERS /26 0 FULLS 0 0 0 1 0 0 1 1 1 0 0 1 0 0 0 1 0 0 1 1 0 0 1 0 0 0 0

1 0 0 0 1 0 0 0 0 1

0 1 0 0 1 0 0 1 0 0

0 1 0 0 0 1 0 0

0 0 1 0 0 1 0 0

El món de Matrix segueix sent una ficció Gairebé 20 anys després de la primera estrena, el nivell d’intel·ligència artificial i de simulació virtual plantejats en la trilogia fílmica estan molt lluny de poder ser una realitat. TEXT: LORENA FARRÀS PÉREZ

0 1 0 0 1 0 0

0 0 1 0 0 1 0

arner Bros del punt de vista tecnològic en està tre- aquest complex argument? “Avui ballant per en dia, res de tot això és possible re s s u s c i t a r i tampoc ho serà en els pròxims Neo, el pro- deu o quinze anys”, assegura Rag r a m a d o r mon López de Mántaras, director informàtic interpretat per l’actor de l’Institut d’Investigació en InKeanu Reeves, per protagonitzar tel·ligència Artificial, el centre del la quarta entrega de Matrix, una CSIC que forma part de l’UAB-CEI. de les nissagues de ciència-ficció Què hi ha de l’any 2199, any en el més rocambolesques de la histò- qual està datat el film? L’expert ria del cinema. Molt poca cosa se sosté que no es poden fer predicsap, de moment, de la nova entre- cions amb base científica de més ga i es desconeix, fins i tot, si Ree- enllà de quinze anys. L’únic que ves repetirà. De l’únic que pot es- assegura és que “a dia d’avui, és tar segur l’espectador és que, una impensable que les màquines esaltra vegada, s’haurà de trencar clavitzin les persones; ara, a 200 el cap si vol entendre la complexa anys vista ja no ho sé!”. És a dir, la trama d’aquest film futurista. humanitat pot dormir tranquil·la, Estrenada a finals del segle almenys de moment. passat, l’any 1999, la primera part de Matrix planteja un planeta terra controlat per una comunitat de màquines superevolucionades que han esclavitzat l’espècie humana i la utilitzen com a font d’energia. Milers de milions de persones viuen connectades, mitjançant un cable endollat al cervell que els introdueix a una espècie d’il·lusió o simulació collectiva procedent d’un programa informàtic: el nom 0 0 0 Matrix. 0 1 0 0 D’aquí, 0 0 1 0 0 de la1pel·lícula. 0 0 0 0 0 1 0 1 1 1 1 1 0 0 Passats 20 anys de 1 0 0 0 0 0 0 gairebé 0 0 0 0 0 0 0 0 l’estrena, 0 1 0 0 0 des 0 1què hi ha de realitat

0 0 1 1

0 0 0 0

1 0 0 0 0

0 1 0 0 0

1 1 0 0 1

0 1 1 0

1 0 1 0

0 0 1 0

Matrix planteja un planeta terra controlat per una comunitat de màquines superevolucionades que han esclavitzat l’espècie humana. 0 0 1 0

0 1 0 0

0 0 0 1 1

1 0 0 1 0

0 1 0 1 0

1 1 0 0

1 0 0 0 0

UNA INTEL·LIGÈNCIA ARTIFICIAL NO TAN INTEL·LIGENT La intel·ligència artificial és una part de la informàtica dedicada al desenvolupament d’algoritmes que permet que una màquina es comporti d’una manera intel·ligent, tal com ho faria una persona. Avui en dia, les màquines ja prenen decisions per elles mateixes en base a l’experiència i l’aprenentatge, però encara estan lluny de superar la intel·ligència de les persones”. “Una màquina programada per jugar a escacs pot derrotar el millor jugador del món (Deep Blue va derrotar el gran mestre rus Garri Kaspàrov), però si a aquesta mateixa màquina la fas jugar a dames o a parxís, perdrà”, explica López de Mántaras. “No tenen una intel·ligència general com les persones que sí que són capaces de jugar a més d’un joc. Per aconseguir que una màquina que juga a escacs també jugui a dames, es precís canviar-li el cervell”, afegeix l’expert. En aquest sentit, el director de l’IIIA sosté que “encara falta temps perquè les màquines tinguin la intel·lide les persones”. 0 1gència general 1 0 1 0 a1deu0o quinze 0 anys vista, 0 0Parlant 0 1 López 0 0 0 asse0 1de Mántaras 0 1Ramon 0 0 intel·ligèn0 0 0gura0que0“no hi haurà

0 1 0 1

1 0 1 0

0 0 0 1 0

0 1 0 0

1 0 1 0 0

1 1 0 0

0 1 1 0

cia artificial que superi el cervell humà”. LA TEORIA DE L’UNIVERS SIMULAT L’altra premissa sobre la qual se sosté Matrix és l’existència d’una simulació virtual en què viuen milers de milions de persones a través d’un cable endollat al cervell. La idea de viure en una simulació és un tòpic recurrent al cinema i no és tan desgavellada com pot semblar a priori: la teoria de l’univers simulat és estudiada per físics, cosmòlegs i d’altres científics. No obstant això, “la simulació virtual que proposa Matrix, en què els humans no són conscients d’estar connectats a un món irreal que és igual que el nostre, és encara més complicada que la part referida a la intel·ligència artificial”, alerta López de Mántaras. “Aquest aspecte de la pel·lícula és totalment irreal. El cervell humà no és prou manejable com per estar connectat a un dispositiu de realitat virtual i no ser-ne conscient ni veure’n la diferència”, explica l’expert. D’altra banda, cal resoldre també les necessitats fisiològiques del cos humà. A 0 humà. les perso0 0 la pel·lícula, 0 1 0 nes es troben nes 1 0 1en 0un estat0similar 0 al coma i 0s’alimenten al amb uids 0 fl1 1 0 1 0 intravenosos intravenosos 1 0 0 0 i tubs. 0 Tecnològica-

0 1 0 1

1 0 0 1 0

1 1 0 0

0 0 0 1 1

0 1 0 0

0 0 1 0

0 1 0 0

“Una màquina programada per jugar a escacs pot derrotar el millor jugador del món, però si a aquesta mateixa màquina la fas jugar a dames o parxís, perdrà”. ment, el plantejament del film és inviable avui en dia. LA REBEL·LIÓ DE LES MÀQUINES, UNA POR QUE VE DE LLUNY Fa més de 70 anys, l’escriptor i científic rus Isaac Asimov va formular, des de l’àmbit de la ficció, les que es coneixen com les lleis de la robòtica: 1. Un robot no pot fer mal a un ésser humà o, per inacció, permetre que un ésser humà prengui mal. 2. Un robot ha d’obeir les ordres dels éssers humans, excepte si 0 entren 0 1 0en confl1icte amb1la pri0 0 0 0 mera 1 0 llei. 0 0 0 3 3. 0. Un0robot ha0de1protegir 0la seva 0 1 1 0 en1la mesura 1 pròpia 1 1 existència

0 0 0 0

0 1 0 1

0 1 0 0 1

0 1 0 1

1 0 0 1

1 0 1 0 1

0 1 0 0

0 0 1 1 0 0 1 0 1 0 0 1 0 1 0 1 0 0

0 0 0 1 1 0 0 1 0 1 0 0 1 0 1 0 1 0 0

0 0 1 0 1 0 0 1 0 1 0 1 0 0

1 1 0 0 1 0 1 0 0 1 0 1 0 1 0 0

0 0 0 0 1 0 0 0 1 0 0

0 0 0 1 0 0

1 0 0 0 0 1 1 0 0 1 0 1 0 0 1 0 1 0 1 0 0

1 0 1 0 0 1 0 1 0 1 0 0

1 0 0 1 0 1 0 0 1 0 1 0 1 0 0

0 0 1 1 0 0 1 0 1 0 0 1 0 1 0 1 0 0

0 0 1 0 0 0 0 1 1 0 0 1 0 1 0 0 1 0 1 0 1 0 0

0 1 0 0 1 0 1 0 1 0 0

1 0 0 0 0 1 0 1 0 0 09 0 1 1 0 0 0 0

0 0 0 1 0 0 0 1 0 0

0 0 1 0 1 0 0 1 0 1 0 1 0 0

0 0 1 1 0 0 1 0 1 0 0 1 0 1 0 1 0 0

0 0 0 1 1 0 0 1 0 1 0 0 1 0 1 0 1 0 0

1 0 0 1 0 1 0 0 1 0 1 0 1 0 0

0 1 1 0 0 1 0 1 0 0 1 0 1 0 1 0 0

0 0 0 1 1 0 0 1 0 1 0 0 1 0 1 0 1 0 0

1 0 0 0 0 1 1 0 0 1 0 1 0 0 1 0 1 0 1 0 0

0 0 0 0 1 0 0 0 0 1 1 0 0 1 0 1 0 0 1 0 1 0 1 0 0

0 1 0 0 1 0 0 1 0 0 1 0 0 0 1 0 0 0 0 1 0 0 0 1 0 0

1 0 0 1 0 0 1 0 0 1 0 0 0 1 0 0 0 0 1 0 0 0 1 0 0

A l’esquerra, Garri Kaspàrov jugant contra la màquina Deep Blue. A sota, l’Institut d’Investigació en Intel·ligència Artificial i imatge de la pel·lícula Matrix.

0 0 1 0 1 0 0 que aquesta protecció no entri en conflicte amb la primera o la segona llei. Infundada o no, la por que les màquines s’acabin rebel·lant i esclavitzin les persones és present en la psique col·lectiva. Tant és així, que, davant dels grans avenços tecnològics en matèria d’intel·ligència artificial —i per si les mosques—, més de 700 especialistes de tot el món van firmar, ara fa dos anys, un manifest perquè la intel·ligència artificial serveixi per beneficiar la humanitat i no pas per destruir-la. Entre els firmants del text destaquen el físic britànic Stephen Hawking, l’astrònom Martin Rees, l’empresari tecnològic Elon Musk i el mateix director de l’IIIA.

0 0 0 0 0 0 0 1 0 0 1 1 1 1 1 0 1 0 0 0 0 0 1 0 1 1 1 0 0 www.fullsdelsenginyers.cat 1 1 0 0 0 0 0 0 0 0 1 1 1 0 1 1 1 0 1 0 0 0 0 0 1 0 1 0 1 0 1 0 0 0 0 0 0 0 1 1 1 0 0 0 0 1 1 0 0 1 0 0 1 0 0 1 0 1 0 0

“El cervell humà no és prou manejable per estar connectat a un dispositiu de realitat virtual i no ser-ne conscient ni veure’n la diferència”.

1 0 0 0 1 0 1 0 0

1 0 0 0 1 0 0 0 0 0 0 1 0 1 1 0 0 0 0 0 0 1 1 FULLS 0 DELS0ENGINYERS 0 0 / 260 0 1 1 0 0 0 0 0 1 0 0 0 1 0 0 1 1 0 0 1 0 0 0 1 0 0 1 0 0 1 1 0 0 0 0 0 0 0 1 0 0 0 0 1 0 1 1 1 0 0 0 0 1 0 1 0 1 0 0 1 0 0 0 0 0 0 0 0 1 0 1 0 0 1 0 1 0 1 0 0 1 1 1 0 1 0 0 0 0 1 0 0 0 0 0 0 0 1 1 1 1 0 0 0 0 0 1 0 1 1 0 0 0 0 0 0 1 1 0 0 0 1 0 1 0 0

1 0 1 0 1 0 0

1 0 0 0 1 0 0 0 0 1 0 0 0 1 0 0

COEIC / AEIC

FULLS DELS ENGINYERS / 26

COEIC/AEIC: Aquesta secció recull la veu dels instruments a disposició dels enginyers industrials i de les institucions i entitats que vetllen pels professionals.

Els Enginyers Voluntaris creixen durant l’any 2017 El Servei Intercol·legial d'Enginyers Voluntaris encara el 2018 amb objectius renovats incorporant 26 voluntaris, 11 entitats i impulsant dos nous grups de treball.

portar els coneixements i l’experiència propis del col·lectiu dels enginyers és l’objectiu del Servei d’Enginyers Voluntaris. Ho fa a través d’enginyers, tant en actiu com jubilats, que, de forma voluntària, donen suport i assessorament a entitats del Tercer Sector Social d’àmbits tècnics i de gestió per facilitar i millorar-ne l’activitat. De caràcter intercol·legial, aquest servei és l’evolució del Servei de Promoció del Voluntariat dels Enginyers Industrials de Catalunya que, després de sis anys de funcionament, va fer un pas endavant i, conjuntament amb el Col·legi d’Enginyers en Informàtica de Catalunya i l’Associació Catalana d’Enginyers de Telecomunicació, van impulsar l’actual estructura de voluntariat. L’Associació Esclat, que es dedica a l’atenció de persones amb paràlisi cerebral, va acollir, el 30 de novembre passat, el dinar anual dels Enginyers Voluntaris, una oportunitat per posar en comú experiències i idees, i posar sobre la taula els projectes de futur. Jordi Renom, president de l’Associació d’Enginyers In-

Enginyers Voluntaris també ha diversificat l’activitat i ha creat dos grups de treball: un de mentoria social i un altre de voluntariat corporatiu en l’àmbit de la RSC. Enginyers Voluntaris durant el dinar anual celebrat el passat mes de novembre.

dustrials de Catalunya (AEIC) va presidir l’acte i va fer entrega d’un reconeixement a Llucià Torras, impulsor del col·lectiu. L’ACTIVITAT DELS VOLUNTARIS “L’any 2017, ha estat un any molt actiu”, assegura Manel Carreras, un dels responsables d’Enginyers Voluntaris. I és que s’hi han incorporat 26 voluntaris i 11 entitats. Actualment sumem un total de 118 voluntaris i 45 entitats, unes xifres de creixement molt positives. El perfil dels voluntaris engloba àmbits com la plani-

ficació i organització interna; les relacions comercials; els sectors tècnics propis de l’enginyeria com l’eficiència energètica, la gestió del manteniment, les TIC, o les certificacions ISO, per exemple; la gestió operativa i de la qualitat dels productes i serveis, i l’àmbit de les compres i la logística. Com a exemples de l’aportació dels enginyers voluntaris hi ha les portades a terme a l’Associació Esclat per implementar les normes ISO i per millorar un carret de compra motoritzat que s’estava desenvolupant al taller

ocupacional de l’entitat facilitant la col·laboració amb un dels fabricants del sector. Enginyers Voluntaris també ha diversificat l’activitat i ha creat dos grups de treball: un de mentoria social i un altre de voluntariat corporatiu en l’àmbit de la responsabilitat social corporativa per desenvolupar millor les tasques de facilitadors entre entitats, voluntaris i empreses. Amb la mentoria social, els enginyers actuen com a avaladors i assessors en l’àmbit de la inserció laboral de joves amb risc d’exclusió durant

un temps limitat. Amb el voluntariat corporatiu es promouen altres formes de col·laboració entre les empreses vinculades al col·legis professionals i les entitats del Tercer Sector Social. Totes les peticions rebudes per part de les diferents ONGs que encara no s’han abordat es poden trobar a l’apartat corresponent del web dels EIC: www.eic.cat/participar/enginyers-voluntaris. CONTACTE: Montse Hita Telèfon: 93 319 23 00 Correu: mhita@eic.cat

FULLS DELS ENGINYERS / 26

www.fullsdelsenginyers.cat

Jornada

AEIC / COEIC

Tota la informació sobre formació dels EIC a http://formacio.eic.cat i l’agenda d’actes a www.eic.cat

UPDATE FORMACIÓ CONTÍNUA

Curs pràctic d’elaboració de projectes d’instal·lacions tèrmiques 12/02/2018 · Presencial · Enginyeria

Coordinació de seguretat i salut i coordinació d’activitats empresarials en obres i manteniment. Aplicació al facility management 20/02/2018 · Presencial · Seguretat i medi ambient

Principis tècnics per a la reducció del soroll a l’empresa 14/02/2018 · Presencial · Seguretat i medi ambient

Arduino i Raspbery Pi. Microcontroladors d’ús professional 21/02/2018 · Presencial · Tecnologies emergents

Fabricació additiva. Evolució de les tècniques de fabricació digital 14/02/2018 · Presencial · Tecnologies emergents

Seguretat dels treballadors davant el risc elèctric. RD 64/2001 21/02/2018 · Presencial · Seguretat i medi ambient

Formació bàsica per a tècnics competents per elaborar plans d’autoprotecció 14/02/2018 · Presencial · Seguretat i medi ambient

Enginyer de compres 22/02/2018 · Presencial · Operacions

Curs bàsic de TRNSYS 12/02/2018 · Presencial · Energia

Ramon Malla, director de Projectes Estratègics de TMB: “Totes les ciutats del món que han fet una línia automatitzada, han repetit l’experiència i no han tornat a fer-ne de convencionals”.

n la cursa per assolir l’automatització de les línies de metro, la ciutat de Barcelona és una de les capdavanteres a Europa. TMB compta amb 33 km de línia automatitzats a les línies 9 i 10. Ara que hi ha una demanda de la societat per disminuir el nombre de cotxes a la ciutat, i que l’alcaldessa ha assumit a París el compromís que el 2030 no es produeixi consum d’energies fòssils als carrers barcelonins, resulta evident que cal pensar en una intensificació del servei de metro. Si ara els combois passen, de mitjana, cada tres minuts, en el futur hauran de passar cada dos, fins a arribar a la freqüència més baixa possible. I l’única forma d’aconseguir que el metro aconsegueixi aquestes elevades freqüències és automa- de Mobilitat i Transports del Col·letitzant-ne les línies, almenys a les gi/Associació d’Enginyers Indusseccions centrals. trials de Catalunya va organitzar Els metros automàtics estan una jornada per tractar la tendènconcebuts per donar resposta a cia a l’automatització de les línies aquests reptes que demanen les de metro a la capital catalana que ciutats. Són capaços de suportar va comptar amb les ponències de altres freqüències de pas i tenen la Pau Noy, enginyer industrial i adflexibilitat per adaptar l’oferta a la junt al Conseller Delegat de TMB i demanda ràpidament, amb un im- Ramon Malla, enginyer informàtic pecable nivell de seguretat tècnica. i director de Projectes Estratègics Drmirvae_faldo.pdf 1 15/1/16de 14:26 En aquest context, la Comissió Metro a TMB.

Pau Noy va exposar, en resum, que només veia avantatges a l’automatització: “estalvia climatització, evita invasió de vies i permet més freqüència de pas dels combois. He intentat cercar inconvenients però no els trobo”, Per la seva banda, Ramon Malla va explicar que “l’automatització permet “una oportunitat increïble: apropar-nos al futur del transport públic. Un 25% de la xarxa de metro de Barcelona ja funciona autònomament. Quant a mobilitat, entre altres aspectes, es va destacar que les necessitats dels ciutadans han augmentat i cal més capacitat a les hores punta, un servei durant les nits i quan hi ha esdeveniments especials o millor qualitat i/o fiabilitat del servei. Les estacions també han de formar part de l’automatització de les línies de metro i cal crear sinergies. “Podem obrir les estacions automatitzades amb tan sols dos clics des del centre de control remot”, va detallar Malla. Les estacions automatitzades també tenen un punt de venda automàtic de bitllets i abonaments, portes automàtiques a l’andana, sistemes d’informació que permeten informació real al moment per a l’usuari, etc. Ramon

Fonaments de coaching per a enginyers 22/02/2018 · Presencial · Gestió i habilitats directives

Lideratge transversal. Influència sense poder jeràrquic 15/02/2018 · Presencial · Gestió i habilitats directives

BIM: Fonaments per a Autodesk® Revit® 26/02/2018 · Presencial · Enginyeria

Curs bàsic de prevenció i seguretat en matèria d’incendis. Preparació per a l’examen oficial 15/02/2018 · Semipresencial · Seguretat i medi ambient

Aplicació de ruixadors automàtics a riscos d’emmagatzematge 26/02/2018 · Presencial · Seguretat i medi ambient Indústria 4.0. Transformant els sistemes de producció 28/02/2018 · Presencial · Tecnologies emergents

El facility management generador de valor per a les empreses 15/02/2018 · Presencial · Operacions

CURSOS ONLINE Introducció a la gestió del manteniment · Operacions

Ruixadors automàtics · Seguretat i medi ambient

Reglament d’instal·lacions en edificis. RITE · Enginyeria

Malla va destacar, en aquest sentit, que “el Metro de Barcelona ha estat el primer, a escala europea, a introduir la porta frontal als combois. És una tendència clarament seguida per altres ciutats de l’estat i europees”. El Director de Projectes Estratègics de Metro a TMB també va fixar la mirada cap el futur: “Abans parlàvem de metro convencional, ara ho fem de metro automatitzat i, en un futur pròxim, haurem de parlar de metro digital”.

L’automatització de les línies de metro d’arreu del món suma 982 km, 61 línies, 19 països i 40 ciutats, segons dades de l’UITP. Dividint per continents, Àsia acull un 50% dels traçats i Europa, un 28%. Aquestes són les zones amb més línies automatitzades. “Totes les ciutats del món que han fet una línia automatitzada, han repetit l’experiència i no han tornat a fer-ne de convencionals”, va concloure Malla.

Muntaner 239, 1C 08021 Barcelona C

T. 93 200 93 39

TOTES LES ESPECIALITATS

CMY

SERVEIS INCLOSOS PER COL·LEGIATS/DES I FAMILIARS

• Neteja dental anual • Visites • Revisions • Visites d'urgències • Rx intraorals

ESPECIALISTES EN TOTES LES BRANQUES ODONTOLÒGIQUES. PIONERS EN IMPLANTS DE ZIRCONI I ODONTOLOGIA HOLÍSTICA I KINESIOLÒGICA.

Indústria 7, Principal 08037 Barcelona

La resta de serveis i tractaments, tenen tots els avantatges d’una pòlissa Dental Familiar tant per als Col·legiats/des, com per als familiars que convisquin amb ells/es. Acreditació: carnet col·legial de l’EIC.

T. 93 458 45 99 info@mirave.es www.mirave.es

E08031263

La imparable tendència a l’automatització de les línies del Metro de Barcelona

ENTREVISTA

FULLS DELS ENGINYERS / 26

TEXT: FRANCESC SOLER

Sharge: talent jove, endolls connectats i tecnologia blockchain ELSA RODRÍGUEZ, ÀLEX SICART I DAVID ANDRÉS (d’esquerra a dreta a la foto) són tres estudiants que el 2016, amb 16 anys i entre classe i classe de primer de batxillerat, van posar les bases de Sharge. Dos anys després, lideren una companyia que, amb el mateix nom, ja ha aconseguit desenvolupar un prototip funcional que permet convertir qualsevol endoll en un punt de recàrrega intel·ligent per a vehicles elèctrics. La iniciativa, totalment revolucionària, ha estat reconeguda mundialment i els ha fet entrar a l’exclusiva llista 30 under 30 amb què la revista Forbes reconeix l’enginy, el valor i la investigació. En poques paraules, podem dir que Sharge és un dispositiu que permet que les persones comparteixin l’energia que generen i emmagatzemen i, a més, treure’n un benefici. A dia d’avui, vendre energia sense ser una comercialitzadora és il·legal a l’estat espanyol, però aquests tres emprenedors també han trobat una solució per a aquest problema: la tecnologia blockchain.

om que som una publicació d’enginyeria i adreçada a enginyers, ens podeu explicar en què consisteix el dispositiu que heu desenvolupat sota el nom de sharger? El dipositiu permet convertir un endoll convencional en un carregador per a vehicles elèctrics. Amb la connexió a l’internet de les coses (IoT), l’individu pot veure l’estat de la recàrrega des de qualsevol lloc. Es reserva a través de l’app de Sharge, però com que està connectat a internet, l’usuari pot fer la reserva des de la pantalla del cotxe, amb l’Apple CarPlay o l’Android Auto. El Sharger s’obre mitjançant l’NFC del dispositiu mòbil de qui l’ha reservat. En el casos Apple i Android Auto, el Sharger s’obre quan reconeix que el vehicle està a prop. Quin ha estat el principal repte a nivell tecnològic a l’hora de desenvolupar el programari? El principal repte a nivell tecnològic ha estat desenvolupar la xarxa blockchain per poder compartir energia. A més, ha estat molt complex crear un dispositiu tan complex i, alhora, tant petit. Una altra de les claus del projecte és haver trobat la manera de sortejar la legislació que a Espanya impedeix que un particular

es pugui vendre l’energia que no consumeix: una moneda virtual. Sí, disposar d’una moneda virtual ens permet, d’alguna manera, evitar la legislació. Creem un mercat paral·lel on s’intercanvia la moneda per recàrregues. Alhora, aquestes monedes virtuals es poden intercanviar per euros.

“Amb l’exemple de Sharge, no és difícil veure que, en un futur no gaire llunyà, el blockchain pot ser una tendència important al sector de l’eficiència energètica”. Podríem dir que Sharge és un exemple de com el blockchain pot canviar el sector de l’energia? Amb l’exemple de Sharge, no és difícil veure que, en un futur no gaire llunyà, el blockchain pot ser una tendència important al sector de l’eficiència energètica. Futurament, una multinacional fabricant d’automòbils, per exemple, podria

crear un petit grid (quadrícula) de generació i intercanvi d’energia entre les fàbriques i els edificis propers. Amb blockchain, seria més segur l’intercanvi d’energia i el monetari sense incórrer en problemes legals. O, potser, diversos ajuntaments podran crear la seva pròpia xarxa de blockchain per compartir recursos energètics. Tecnologia blockchain, punts de recàrrega intel·ligent que permeten als particulars compartir energia... El vostre projecte, sens dubte, té una dimensió visionària. Com us imagineu el món dels pròxims anys? Un món on la majoria dels processos manuals seran substituïts per màquines. El big data, la intel·ligència artificial, el blockchain o l’aprenentage automàtic de les màquines es converteixen en tecnologies clau per al futur. També ens imaginem un món on la gent deixi de tenir tantes pertinences com les que té ara i passi a compartir-les. Centrem-nos en la part empresarial. En quin moment es troba Sharge en tant que start-up tecnològica? En la part empresarial, recentment hem constituït l’empresa de cara a, en un futur pròxim, poder començar el procés productiu, la venda del producte i, finalment, la comercialització i obtenció de

beneficis. En la part tecnològica, hem desenvolupat la primera xarxa blockchain d’energia d’Espanya i ara estem dissenyant un sharger amb un endoll especialitzat per a cotxes elèctrics que funcionen amb connector del tipus Mennekes. Quins seran els següents passos que fareu com a empresaris perquè Sharge pugui revolucionar realment la recàrrega dels cotxes elèctrics? Creiem que la millor opció seria trobar una acceleradora adequada que ens ajudés a acabar de desenvolupar Sharge i llançar-lo al mercat. Pensem que el millor per a una empresa de gran base tecnològica com la nostra, que no

“La falta d’actitud emprenedora per part de la gent fa que els costi més arriscarse a encetar un projecte. De totes maneres, en aquest país, tenim el talent suficient per emprendre”.

® PREFABRICAT EMPAQUETABLE FIABLE PROVAT DESMUNTABLE REUTILITZABLE Producte de 2PE PILOTES, SL m. 696 402 850 / T. 93 763 26 99 Av. Maresme 9 / 08396 Sant Cebrià de V.

Empresa adherida al Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya Membre protector de l’associació de consultors d’estructures

disposa d’un gran capital, és rebre una empenta d’experts per fer entrar el producte al mercat. Quins són els principals handicaps que existeixen avui en dia a casa nostra per tirar endavant un projecte com el vostre? En primer lloc, la falta d’actitud emprenedora per part de la gent fa que els costi més arriscar-se a encetar un projecte. I, en segon lloc, la por de la gent a que els hi robin les idees quan, realment, compartir la teva idea és una manera de rebre beneficis, ja siguin en feedback, en contactes... De totes maneres, en aquest país, tenim el talent suficient per emprendre. Es dona la circumstància que vau començar a desenvolupar Sharge sense haver posat els peus a la universitat. Què penseu estudiar i on per seguir-vos formant? David: Vull estudiar ADE i Dret ja que crec que és una carrera molt completa i, en un món on cada cop treballarem menys del que hem estudiat, cal tenir amplis coneixements. Elsa: Crec que faré alguna enginyeria, però encara no sé quina. Àlex: No vull anar a la universitat. Crec en una educació en la qual tu siguis lliure per descobrir i et puguis centrar en els temes que més t’interessen.