Fulls dels enginyers num 11 novembre 2016 by Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya

II NIT DE LA ROBÒTICA Els Enginyers Industrials de Catalunya organitzen la II Nit de la Robòtica

LA FUSIÓ DE PERSONES I TECNOLOGIA Dr. Guillermo Reyes i Josep A. Aguilar

RAÚL ROJAS, MATEMÀTIC I EXPERT EN INTEL·LIGÈNCIA ARTIFICIAL “Comprar un cotxe de gamma alta és com comprar un robot”

PÀG.10

PÀG.11

PÀG.12

Visita www.fullsdelsenginyers.cat i accedeix a tots els continguts

FULLS DELS ENGINYERS 11/

NOVEMBRE 2016

El diari dels Enginyers Industrials de Catalunya

n TECNOLOGIA

El canvi de paradigma de l’economia circular n TEMA DEL MES

La mobilitat de Barcelona, a examen Barcelona és lluny d’assolir el repartiment modal i la reducció del vehicle privat que el Pla de Mobilitat Urbana fixa com a objectiu per al 2018.

El RACC alerta que la congestió als accessos de la capital catalana es pot incrementar un 50% i tornar als alts nivells previs a la crisi.

PÀG.06 // Un dels reptes que han d’afrontar les grans metròpolis del món és la mobilitat i Barcelona no és una excepció. Últimament la celebració de la Setmana de la Mobilitat Sostenible i Segura ha coincidit amb la presentació dels resultats de dos estudis relacionats amb la

Continuant amb els temes de mobilitat, Barcelona ha incorporat dos nous autobusos articulats elèctrics que circularan per la ciutat en el marc del projecte ZeEUS (Zero Emission Urban bus System, és a dir, el sistema d’autobusos urbans d’emissions zero) finançat per la Unió Euro-

mobilitat. Per una part, l’Informe sobre les dades bàsiques de mobilitat 2015 elaborat per la Comissió Ecologia, Urbanisme i Mobilitat de l’Ajuntament de Barcelona i, per l’altre, l’auditoria del RACC titulada La congestió als corredors viaris d’accés a la ciutat de Barcelona.

pea i coordinat per l’Associació Internacional de Transport Públic (UITP). La novetat tecnològica és el sistema de càrrega dels vehicles a través d’un pantògraf retràctil situat a la part superior de la carrosseria. El projecte ha comptat amb la col·laboració d’Endesa. l

PÀG.04 // Barcelona acollirà del 15 a 17 de novembre la primera edició de la Circular Economy European Summit (CEES), una fira que se celebrarà conjuntament amb l’Smart City Expo World Congress (SCEWC), l’iWater i la European Utility Week (EUW). D’aquesta manera, la capital catalana esdevindrà la seu de la setmana més important en el món de la sostenibilitat, la planificació urbana, els cicles de l’aigua integrats i la gestió eficient dels recurso. Uns àmbits professionals en què l’enginyeria industrial té molt a dir. l

n INFRAESTRUCTURA

n BIM

Coradia iLint 2, el primer tren amb pila d’hidrogen i una alternativa al dièsel

Dues oportunitats professionals per als enginyers

PÀG.03 // En el marc de la fira internacional InnoTrans dedicada a la indústria del ferrocarril, Alstom va presentar el Coradia iLint2, propulsat amb piles de combustible d’hidrogen. Aquest tipus de tren suposa una alternativa al dièsel silenciosa i completament lliure d’emissions per a línies ferroviàries no electrificades i converteix la pila d’hidrogen en una innovació puntera. El primer comboi amb aquesta tecnologia començarà a circular a Alemanya l’any 2018 com a part del compromís de la companyia en la reducció d’un 20% del consum d’energia de cara a l’any 2020. Aquesta tecnologia posa de manifest la necessitat de trobar alternatives al dièsel per fer front als diversos reptes energètics que afronta el sector. l

PÀG.08 //La flexibilitat i la transversalitat de la formació rebuda pels enginyers industrials, els obra un ventall ampli de possibilitats laborals. Últimament, en sobresurten poderosament una vinculada a l’àmbit de la gestió dels edificis, el facility management, i una altra basada en una nova metodologia per a la gestió de projectes a través d’un model virtual 3D paramètric: el BIM (Building Information Modeling). l

OPINIÓ // PÀG.02

OPINIÓ // PÀG.03

“Una de les formes d’aconseguir una economia circular seria inter- “El manager coach es converteix en un agent de canvi cap a una nova cultura empresarial” nalitzar els costos ambientals en el preu del producte o servei” JOSEP MARIA SERENA, MEMBRE DEL CONSELL ASSESSOR PER AL DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE (CADS) I PRESIDENT DE LA COMISSIÓ DE MEDI AMBIENT DELS EIC

MONTSE PÉREZ, RESPONSABLE DELS SERVEIS OCUPACIONALS DEL COEIC

OPINIÓ

FULLS DELS ENGINYERS / 11

n Editorial

n L’anàlisi

Quan parlem de sostenibilitat, economia circular i infraestructures, també ho fem de mobilitat

Entrevista a Josep Maria Serena, membre del Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible (CADS) i president de la Comissió de Medi Ambient dels Enginyers Industrials de Catalunya

Un repte majúscul

a celebració de la Setmana de la Mobilitat Sostenible i Segura el setembre passat, l’Informe sobre les dades bàsiques de mobilitat 2015 elaborat per l’Ajuntament de Barcelona i l’estudi del Reial Automòbil Club de Catalunya (RACC) en relació als accessos de Barcelona han tornat a posar la mobilitat de la capital catalana en el focus mediàtic. Els principals indicadors determinen els reptes prioritaris als quals ha de fer front la mobilitat i el transport a Barcelona: • La distribució capil·lar urbana a l’última milla i l’increment de la distribució de mercaderies arran de l’eclosió de comerç electrònic. • La incorporació de la bicicleta. • La necessitat d’una bona xarxa de càrrega —pública i privada— de vehicles elèctrics tant a la ciutat com a l’àrea metropolitana. • La potenciació del transport públic. • La reducció de l’alt índex d’accidents. • La disminució dels nivells de contaminació. És necessari, doncs, que els agents vinculats amb la mobilitat i el transport —administració, empreses privades, grups de distribució, col·legis professionals, etc.— dialoguin i actuïn plegats per establir els eixos de treball i les actuacions necessàries per millorar tant la mobilitat com la qualitat de l’aire que respirem. Com conclou l’estudi del RACC, s’ha de posar fil a l’agulla si no volem que es vegi afectada la competitivitat de les empreses. Caldria afegir, a més, que la mobilitat també és sobre la taula del Pacte Nacional per a la Indústria de Catalunya. Perquè quan parlem de sostenibilitat, economia circular i infraestructures, també ho fem de mobilitat. Finalment, des d’aquí, ens volem afegir al condol a la família i als amics per la pèrdua de Xavier Roselló, enginyer de la mobilitat que ens va deixar el 10 de setembre passat als 65 anys. Roselló va ser membre actiu del Grup de Treball de Professionals de la Mobilitat, Transports i Seguretat Viària dels Enginyers Industrials de Catalunya. l

“

“Una manera d’aconseguir una economia circular seria internalitzar els costos ambientals en el preu del producte”

uina és la visió genèrica que té el COEIC sobre l’economia circular? L’economia circular es basa en els principis de preservació del capital natural, d’optimització del consum de recursos i de reducció dels impactes en l’activitat econòmica. Des del Col•legi, hi estem absolutament a favor i treballem per potenciar-la. Tant des de la subcomissió de residus i la de l’aigua com la resta de companys de la comissió de medi ambient, intentem que, en la producció de béns i serveis, sigui prioritari el disseny d’ecoproductes. Això comporta que en el seu ús posterior o eliminació hi hagi tan pocs abocaments com sigui possible i no es generin residus. Alhora, també s’advoca per la utilització mínima d’energia amb l’objectiu de preservar els recursos del planeta. Idòniament, els ecoproductes, quan acaben la seva vida útil, poden emprar-se com a matèria primera en un segon ús. Hi ha subproductes que són un residu i d’altres que acaben transformant-se en la primera pedra d’un cicle productiu nou. Quina anàlisi fa de la tasca que estan duent a terme els diferents agents de l’ecosistema català vinculat amb l’economia circular? S’hi esta treballant. Des del Col•legi ja hem organitzat diversos cursos i jornades per conscienciar el nostre col•lectiu entre els quals destaquen: 1. Sobre el canvi climàtic amb col•laboració entre la Comissió de Medi Ambient i l’IEC. S’han presentat el segon Informe del Canvi Climàtic a Catalunya i un avanç del tercer. Molts companys col•laboren en la redacció. Aquestes anàlisi demostren els efectes a Catalunya de l’augment de la temperatura del pla-

neta i quines són les mesures de mitigació i adaptació que caldrà adoptar. 2. Quant a l’anàlisi de cicle de vida de qualsevol producte i servei, seguint l’estàndard ISO 14040, una metodologia per calcular externalitats ambientals i avaluar-ne el cost econòmic. Una possible manera d’aconseguir una economia circular seria internalitzar els costos ambientals en el preu del producte. 3. En relació amb l’economia circular en la gestió de l’aigua i el reaprofitament energètic dels fangs organitzat conjuntament amb Suez i EAC. Des del Col•legi, hem d’intentar que el col•lectiu entengui que entrem en una nova economia en la qual: -Hi ha un canvi de paradigma energètic. Caldrà reduir l’ús de combustibles fòssils, augmentar l’eficiència energètica i utilitzar massivament les energies renovables gestionant l’ús de sistemes d’acumulació que augmentin l’escalfament global. No únicament perquè ho marqui la Unió Europea mitjançant les seves estratègies de canvi climàtic, sinó perquè no podem continuar pagant l’actual factura d’energia primària. -Cal fer un ús responsable de les matèries primeres, reutilitzant, reciclant, allargant el cicle de vida del productes i recuperant, en una segona fase, els materials per fer-los servir per a nous productes. Malgrat tot, la tasca del COEIC és informar i, si és possible, formar. Les actuacions posteriors ja depenen de cada empresa. Sobretot, però, hem d’intentar preveure cap on anirà el futur. Només així els companys sabran quines són les noves regles de joc. l

n Sonòmetre

n Altaveu

“On hi ha més camp de desenvolupament de la robòtica és en la producció industrial”

Llegeix l’entrevista a www.fullsdelsenginyers.cat

RAÚL ROJAS, expert en intel·ligència artificial de la Freie Universität Berlín

EDITA: Associació/Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya AEIC President: Jordi Renom Vicepresident 1r: Jordi Guix Vicepresident 2n: Ricardo Granados Secretària: Olga Tomàs COEIC Degà: Jordi Guix Vicedegà: Pere Roca Secretari: Jordi Mas Demarcacions del COEIC-AEIC Girona: Joan Juanals i Jaume Masgrau Lleida: Joaquim Llop

El Congrés insta el Govern a paralitzar el ramal de la MAT de Santa Coloma de Farners

La indústria química tarragonina té aturats uns 30 milions d’euros en inversions

La Comissió d’Indústria, Energia i Turisme del Congrés dels Diputats ha aprovat una proposició no de llei que insta el govern espanyol a: “paralitzar de forma immediata l’execució del projecte de ramal entre Santa Coloma de Farners i Riudarenes de la línia de molt Alta Tensió (MAT) Vic-Bescanó i derogar-ne totes les disposicions referides a la seva construcció”. L’informe tècnic previ elaborat pel COEIC desaconsellava connectar directament la subestació de Riudarenes a la xarxa de la MAT a 400 kV.

La indústria química tarragonina té aturats uns 30 milions d’euros en inversions com a conseqüència del retard en l’execució del Corredor del Mediterrani. Així ho ha manifestat el president de l’Associació Empresarial Química de Tarragona, Josep Francesc Font. Entre el 10 i el 15% de les inversions correspondrien a empreses implantades al territori, ha afegit. No obstant això, el president de la patronal química pensa que no s’esperen més tancaments de plantes ni reducció de l’activitat.

Catalunya Central: Mireia Félix Tarragona: Lluís Maestre Delegació del Vallès: Francesc Figueras AEIC - COEIC Director general: Pere Homs Consell de redacció: Jordi Guix, Jordi Renom, Pere Roca, Jordi Vericat, Laura Ivern i David Pérezdolz Responsable de Comunicació: Eva Díaz Coordinació: Anna Carrió Cap de Redacció: Albert López Redacció: Albert López, Pablo Monfort, Ferran Sardans i Anna Carrió Publicitat: Pilar Alonso, Neus Barbosa i Emma Gonzalez Infografia: Noel Zaragoza Fotografia: Noel Zaragoza

Disseny i maquetació: Anna Carrió Correcció lingüística: Carles Claret Impressió: Vanguard Gràfic S.A. Dipòsit legal: B 26367-2015 ISSN: 2013-3332 Administració i distribució: Enginyers Industrials de Catalunya Via Laietana, 39 - 08003 Barcelona T: 933 192 300 / F: 933 100 681 a/e: fulls@mail.eic.cat Els articles signats no representen l’opinió dels Fulls dels Enginyers. D’acord amb la Política de protecció de dades de caràcter personal que tenen implantada el Col·legi i l’Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya, s’informa que,

Projecte reWINE: reutilització d’ampolles al sector vitivinícola

El Parc de Recerca de la UAB coordina un projecte del programa LIFE de la Unió Europea per estudiar la viabilitat d’un sistema sostenible de recollida, neteja i reutilització d’ampolles de vidre en el sector vitivinícola de Catalunya. El projecte involucra institucions, cellers, empreses distribuïdores i consumidors. Catalunya consumeix 9 milions de begudes embotellades per dia, de les quals el 29% són ampolles de vi. En el sector vitivinícola, aquests envasos són un dels elements que més contribueixen a alliberar diòxid de carboni a l’atmosfera.

atès que l’anuari és un fitxer que té legalment atribuïda la condició de font accessible al públic i vist que s’està emprant per a activitats comercials, s’explicitarà en el fitxer de manera destacada que dites dades no es podran utilitzar per a finalitats de publicitat o prospecció comercial. No obstant això, tenint en compte que aquest és un dret al qual els interessats poden renunciar, quan un col·legiat i/o associat així ens ho manifesti es farà constar en el fitxer que l’interessat ha informat del seu consentiment perquè s’usin les seves dades per a publicitat o prospecció comercial. Aquest consentiment s’ha de comunicar pels mitjans següents: per correu electrònic a lopd@eic.cat, per fax amb la referència LOPD al 933 100 681 o per escrit adreçat al Col·legi Oficial i l’Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya amb la referència LOPD a la Via Laietana, 39, 08003, de Barcelona.

FULLS DELS ENGINYERS / 11

www.fullsdelsenginyers.cat

n Notícies

n Radiografia

El primer tren amb pila d’hidrogen, una innovació puntera alternativa al dièsel Alstom presenta el Coradia iLint2, un tren amb pila de combustible que suposa una alternativa ecològica i econòmica a la propulsió dièsel tradicional. El tren, a més, incorpora altres tecnologies com les bateries d’emmagatzematge i els sistemes intel·ligents de gestió i recuperació de l’energia.

Els materials fotovoltaics orgànics (OPV), altament eficients en edificis Diversos experts europeus han desenvolupat noves cèl·lules fotovoltaiques orgàniques que, aplicades a finestres i façanes de vidre, milloren l’eficiència energètica d’edificis i instal·lacions gràcies a l’alt nivell de transparència uniforme i de captació d’energia. Mujulima, Artesan i Solprocel són tres dels projectes dedicats a les OPV. l

Between esdevé consultora tecnològica de referència a Espanya

n tràfic lliure d’emissions, la pujada dels preus del dièsel i de l’electricitat o l’enduriment de les normatives sobre el soroll i la urbanització progressiva són els reptes que ha d’afrontar el sector ferroviari. En aquest context, les fonts d’energia dels trens han evolucionat passant, primer, del carbó al dièsel i, posteriorment, del cru a l’electricitat. L’hidrogen, per la seva part, es planteja com una alternativa al dièsel que compleix tots els requisits essencials per al ferrocarril.

Durant dècades, s’han investigat diverses aplicacions i la seguretat n’ha quedat demostrada. Segons l’Associació Alemanya d’Hidrogen i Piles de Combustible (DWV), els dipòsits d’hidrogen d’alta pressió són, en realitat, més segurs que els de benzina. A més, els vehicles equipats amb sistemes de propulsió vehiculats amb el primer l’element de la taula periòdica han de passar per una homologació estricte. El primer tren amb aquesta tecnologia començarà a circular l’any 2018 a Alemanya i suposarà la primera solu-

ció completament lliure d’emissions per a línies ferroviàries no electrificades. Però, tot i els nombrosos projectes d’electrificació existents en diversos països europeus, bona part de la xarxa ferroviària continental seguirà sense ser electrificada durant molt de temps. A més, en molts països, el nombre de trens dièsel en circulació és encara molt alt (més de 4.000 combois a Alemanya, per exemple). INNOVACIÓ I EMISSIÓ ZERO Alimentat amb piles d’hidrogen, el Coradia iLint2 és un tren lliure d’emis-

sions i, a més, silenciós. En el marc d’Innotrans 2016, la principal fira de la indústria del ferrocarril, Alstom va presentar aquest tren que combina diferents elements innovadors com un convertidor d’energia neta, un sistema d’emmagatzematge flexible i la gestió intel·ligent tant de la potència tractora com de la disponible. Les piles de combustible són la font d’energia primària per propulsar el tren. Estan alimentades a demanda amb hidrogen i els combois es belluguen mitjançant equips de tracció elèctrics. La pila de combustible proporciona

electricitat sense necessitat d’un generador ni d’una turbina, amb la qual cosa el procés és molt més ràpid i eficient. Però l’eficiència del sistema també es basa en l’emmagatzematge de l’energia en bateries de ió de liti d’alt rendiment. La bateria guarda l’energia generada per les piles de combustible quan no és necessària ni per a la tracció ni per a la frenada amb l’objectiu de subministrar-la posteriorment segons les necessitats. Això permet una gestió intel·ligent del consum de combustible i l’iguala a l’autonomia i el rendiment de trens regionals similars. l

n Coaching

Del mànager tradicional al manager-coach MONTSE PÉREZ Responsable dels Serveis Ocupacionals dels EIC

és enllà d’un excel·lent mitjà per al desenvolupament personal i/o professional, el coaching pot ser una eina molt útil per als mànagers en la relació amb els seus col·laboradors. El coach esdevé un agent de canvi cap a una nova cultura empresarial. Passarem d’un rol centralitzat en el control, a un enfocament basat en el lideratge i entès com una manera de donar suport a les persones per a què puguin assolir els objectius, augmentin la productivitat i, alhora, visquin experiències que els permetin créixer. En els últims temps, moltes organitzacions han apostat per formar el quadres directius i executius en aquestes tècniques. L’objectiu és assolir un millor rendiment dels equips de treball. Algunes de les competències clau per desenvolupar-se efectivament com a ma-

nager-coach són l’escolta activa, l’habilitat per fer preguntes, la capacitat per generar empatia i, en últim terme, proporcionar el feedback (retroalimentació) adequat. L’escolta activa, competència fonamental sobre la qual pivota tot el procés de coaching, implica deixar les nostres preocupacions, actituds i idees a una costat mentre escoltem al nostre coachee (s’entén com l’alumne o persona a la qual assessorem). Això demostrarà que estem prestant-li tota l’atenció. Relacionada amb l’escolta activa, una altra competència clau és la capacitat de fer les preguntes adequades per fer aflorar idees sobre l’enfocament de l’assumpte que es vol millorar. Les interpel·lacions poden tenir diferents objectius, com ara focalitzar l’atenció, obtenir noves idees o perspectives o fomentar l’exploració i el compromís del coachee amb el propi procés. En tercer terme, hi ha l’empatia

que comença amb la consciència dels sentiments de l’altra persona i es desenvolupa de manera natural amb l’escolta activa. L’impacte es mesura sobre el nivell de sintonia que es pugui arribar a crear. Com a manager-coach, cal determinar com se sent l’assessorat i quina intensitat té aquest sentiment. Es pot mostrar empatia reconeixent les seves emocions i determinar si són positives o negatives, o parant molta atenció tant al llenguatge no verbal com en la precisió del llenguatge verbal. El manager-coach també ha de ser capaç de proporcionar una diagnòstic específic i clar sobre les accions del coachee i les conseqüències que comporten amb l’objectiu que ell mateix n’avaluï l’acompliment. Així,

Gràcies a la fusió entre les empreses Solid Engineering i Adiciona Servicios Informaticos, la consultora tecnològica ha incrementat la facturació en un 25% respecte al juny de 2015, que va ser de 6,3 milions d'euros, mentre que les vendes acumulades durant els primers mesos de 2016 han sigut de 8,5 milions. Les principals àrees de serveis de Between són la consultoria, l'outsourcing, el tech-hunting i tech-recruiting de professionals, i les solucions tecnològiques en els camps de l'enginyeria i les tecnologies de la informació, l

ETSEIB Racing i MotoSpirit UPC, guanyadors de la MotoStudent L’edició 2016 d’aquesta competició internacional es va celebrar al circuit aragonès de Motorland. L’equip ETSEIB Racing va guanyar en la categoria de vehicles de benzina i va aconseguir el primer premi al Millor Projecte Industrial. Els membres de l’equip MotoSpirit UPC van ser els més ràpids i els primers en la valoració esportiva en la categoría de vehícles elèctrics. l

Google, Amazon, Facebook, IBM i Microsoft units per la intel·ligència artificial si hem de donar un feed-back negatiu cal que ens assegurarem que, prèviament, n’hàgim donat un de positiu. També cal focalitzar la valoració en un comportament específic en el moment concret en què es va produir. Evitarem culpar ningú i ens centrarem a ajudar novament al coachee perquè prengui decisions diferents en el futur. l

Llegeix l’article a www.fullsdelsenginyers.cat

“Estudiar i formular millors pràctiques en tecnologies d’intel·ligència artificial, avançar en la comprensió per part del públic i discutir sobre la seva influència en la societat,” aquest és l’objectiu de la unió empresarial entre aquestes empreses de referència, un gest gairebé inèdit en el sector tecnològic mundial. Les multinacionals aspiren a unificar criteris per evitar les males pràctiques i parar atenció a temes com l’ètica i la privacitat. Ho portaran a terme gràcies a la col·laboració de diversos experts de disciplines com la psicologia, la filosofia, l’economia o la sociologia. l

ACTUALITAT

n Tecnologia

FULLS DELS ENGINYERS / 11

Llegeix l’entrevista a Laurent Aubouy, director de Recerca i Desenvolupament de LEITAT Technological Center www.fullsdelsenginyers.cat

Llegeix l’entrevista a Arnau Queralt, director del CADS www.fullsdelsenginyers.cat

Economia circular, un canvi de paradigma econòmic, industrial i mediambiental

Barcelona acollirà els propers dies 15 a 17 de novembre la primera edició de la Circular Economy European Summit (CEES), una fira que se celebrarà conjuntament amb Smart City Expo World Congress (SCEWC), iWater (saló del que els EIC són entitat col·laboradora) i la European Utility Week (EUW). D’aquesta manera, la capital catalana esdevindrà la seu de la setmana més important en el món de la sostenibilitat, la planificació urbana, els cicles de l’aigua integrats i la gestió eficient dels recursos, àmbits professionals en què l’enginyeria industrial hi té molt a dir. Aquesta trobada internacional arriba a Barcelona en un context de presa d’iniciatives i d’impuls de l’economia circular a casa nostra. OUTLINE OF A CIRCULAR ECONOMY

PRINCIPLE

Preserve and enhance natural capital by controlling finite stocks and balancing renewable resource flows ReSOLVE levers: regenerate, virtualise, exchange

PRINCIPLE

Optimise resource yields by circulating products, components and materials in use at the highest utility at all time in both technical and biological cycles ReSOLVE levers: regenerate, share, otpimise, loop

PRINCIPLE

1. Hunting and Fishing 2. Can take both post-harvest and post-consumer waste as an input.

Foster system effectiveness by revealing and designing out negative externalities All ReSOLVE levers

er aproximar-nos a l’estratègia catalana que ha de fer front als reptes plantejats per l’economia circular impulsada per la Unió Europea és molt representatiu el contingut d’una trobada recent duta a terme a Barcelona. El Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible (CADS), d’on és conseller el president de la Comissió de Medi Ambient dels Enginyers Industrials de Catalunya Josep Maria Serena (veieu entrevista a la pàgina 2), es va reunir el passat mes de setembre amb Joanna Drake, directora general adjunta de Medi Ambient de la Comissió Europea. Drake, advocada de professió i responsable de definir les lleis comunitàries relatives a l’economia circular, va exposar detalladament el paquet de noves mesures sobre economia circular adoptat per la Comissió Europea el passat mes de desembre de 2015. Aquest té com a objectiu bàsic estimular la transició de la Unió Europea vers un model econòmic circular, que impulsi la competitivitat de l’economia europea a escala global, promogui un creixement econòmic més sostenible i creï nous llocs de treball. Tot seguit, el president del CADS Ferran Rodés va apuntar les princi-

SOURCE: Ellen MacArthur Foundation, SUN, and McKinsey Center for Business and Environment; rawing from Braungart & McDonough, Cradle to Cladle (C2C).

pals recomanacions que el Consell Assessor ha fet al Govern de Catalunya per impulsar l’economia circular en l’informe emès el 28 de maig de 2015. Entre les aportacions sobresurten: 1) Preveure fórmules jurídiques que garanteixin l’aplicació de les mesures incloses a l’Ecodiscat per tal de donar estabilitat en el temps a les polítiques d’impuls a l’ecodisseny a Catalunya. 2) Delimitar un període de vigència acotat per a l’Ecodiscat i descriure’n millor el sistema d’avaluació i revisió. 3) Encomanar a la Comissió Interdepartamental d’Ecodisseny que analitzi la coherència dels objectius, línies estratègiques i actuacions incloses en els diferents plans i estratègies de la Generalitat de Catalu-

nya que incideixen en les polítiques d’ecodisseny (impulsant l’Ecodiscat com l’estratègia marc en matèria d’ecodisseny). Aquest punt és essencial en l’Estratègia Industrial de Catalunya, instrument que vertebra i impulsa la política industrial de la Generalitat de Catalunya. 4) Impulsar la creació del Centre Català d’Ecodisseny, com a iniciativa público-privada. 5) Incorporació de l’ecodisseny com un eix transversal en tots els clústers industrials de Catalunya. Posteriorment, els representants dels diversos departaments de la Generalitat assistents van presentar a Drake les iniciatives que estan desenvolupant per promoure la transició cap a un model de producció i consum més sostenible. Algunes d’aquestes actuacions van ser:

OBJECTIUS GENERALS DE L’ESTRATÈGIA CATALANA D'ECODISSENY PER A UNA ECONOMIA CIRCULAR I ECOINNOVADORA (ECODISCAT) • Promoure el disseny de productes ecològics i eco-serveis i encoratjar els patrons de producció i consum més sostenibles. • L'establiment de sinergies amb totes les parts interessades (empreses, universitats, centres de recerca, dissenyadors, consultors, consumidors, etc.) • L'establiment de l'organització necessària a causa de que l'estratègia té un impacte significatiu i transversal en el mercat català. • L'adaptació als requisits normatius europeus.

• L’Estratègia d’Impuls a l’Economia Verda i Circular

• L’Estratègia Catalana d’Ecodisseny per a una economia circular i ecoinnovadora (ECODISCAT) definida el 2 de juny de 2015 (veieu informació adjunta) • Les actuacions que s’estan realitzant per impulsar la bioeconomia • La convocatòria de projectes per a la compra pública innovadora per fomentar l’economia circular • Les iniciatives derivades del conveni entre la Generalitat de Catalunya i la prestigiosa Fundació Ellen MacArthur

EL CEES I LA FUNDACIÓ ELLEN MACARTHUR Tornem cap al CEES per destacar dos aspectes importants a tenir en compte. D’una banda, el congrés se centrarà en tres grans eixos temàtics: les ciutats, la indústria i els ciutadans. Analitzarà temes com el repte zero residus i la gestió medi ambiental i, alhora, intentarà donar resposta a preguntes com: quin és el paper de les ciutats en l’economia circular; com es poden crear sistemes eficaços; com poden els governants promoure la reindustrialització positiva de les ciutats; com construir sistemes urbans circulars on les indústries es

converteixen en forces regeneradores. Queda palès que el repte industrial no és pas menor. De l’altra, el comitè organitzador del CEES està integrat, entre altres entitats, per la ja esmentada Fundació Ellen MacArthur. Aquest organisme, fundat l’any 2010 i que compta com a partners globals empreses de la magnitud de Cisco, Google, Philips, Renault, Unilever, Nike, H&M i Intesa Sanpaolo, és la referència internacional de l’economia circular. D’aleshores ençà la Fundació s’ha convertit en un líder de pensament global i ha assolit situar l’economia circular en l’ordre del dia dels responsables d’empreses, governs i acadèmics. L’any 2013, per exemple, va crear el primer programa específic d’innovació en economia circular del món, Economia Circular 100 (CE100). Arnau Queralt, director del Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible, afirma que a Catalunya,: “en el marc de planificació estratègica, es disposa d’elements molt potents que, alhora, es reforcen amb iniciatives de compra pública innovadora per a l’impuls de l’economia circular gràcies a l’acord amb la prestigiosa Fundació Ellen MacArthur”. Paral•lelament, Queralt identifica els principals reptes que ha de superar el país i les empreses davant de l’economia circular. “Necessitem més innovació en productes aplicant l’ecodisseny i d’altres mesures; més transferència d’aquesta innovació a les empreses, així com finançament per invertir en les necessitats derivades del canvi de model. Cal també una alineació administració-productors-consumidors (tant consumidors empresarials com finals) per anar a l’una en l’impuls de l’economia circular”. Per la seva part, Laurent Aubouy, director de Recerca i Desenvolupament de Leitat Technological Center, explica com es plantegen les investigacions en economia circular centrades en el reciclatge. “Tenim en marxa diferents projectes de recuperació en què intentem treballar amb els metalls escassos o preciosos que es troben en excedents industrials, aigües de mineries i reciclats de microelectrònica mitjançant un procés de dissolució i posterior extracció”. Aubouy afegeix que “la indústria, excepte les empreses molt grans, volen projectes d’entre sis mesos i dos anys. Si tens una trajectòria solvent i un ventall tecnològic ampli pots donar resposta a un problema en sis mesos”. A més del vessant mediambiental bàsic de l’economia circular, Laurent Aubouy assegura que “l’organització dels residus ha de ser un motor econòmic i de competitivitat. És molt important que això se subratlli. Si no es cuida la matèria primera a Europa, perdrem competitivitat a nivell global”. l

Per què l’energia obre camins? Perquè les ciutats amb models d’estalvi energètic ajuden el nostre medi ambient. Per això, Endesa incentiva l’autoproducció d’electricitat i l’ús d’il·luminació eficient en carrers i edificis. Perquè quan obrim la nostra energia, el progrés és possible per a tots.

endesa.com

ColegioIngenierosCataluña_271,6x394,6_S&S_Endesa2016_smartcity_TR_P_AD_CAT.indd 1

13/10/16 15:33

04 06

ACTUALITAT

FULLS DELS ENGINYERS / 11

n Tecnologia

LES 10 PROPOSTES DE L’AJUNTAMENT DE BARCELONA DE L’INFORME SOBRE LES DADES BÀSIQUES DE MOBILITAT 2015

Promoure la implementació de superilles, incrementar i millorar l’oferta de transport públic i impulsar l’ús de la bicicleta.

Seguretat viària: apel·lar a la convivència i el respecte als modes més vulnerables com vianants, bicicletes i motos per reduir els accidents amb víctimes i ferits lleus.

Reforçar i intensificar les mesures correctives en els punts de risc per disminuir els accidents i arribar als objectius marcats per al 2018.

Destacar la feina feta des de la Taula Contra la Contaminació que ha definit mesures estructurals i específiques.

Seguir generant més i millors espais per a vianants que fomenten la pacificació del trànsit i la convivència entre els modes de transport. El projecte de les superilles serà clau en aquest àmbit.

Fomentar l’ús de la bicicleta a la ciutat i desplegar totes les actuacions que s’inclouen en el PMU.

Completar el desplegament total de la Nova Xarxa de Bus com més aviat possible aviat millor ja que el creixement d’usuaris del bus de TMB és inferior al de la resta d’operadors de transport públic.

Incidir en les millores a l’oferta de Rodalies, l’operador de transport públic que creix menys, i implementar les mesures del Pla Director d’Infraestructures.

Anàlisi de la mobilitat a BCN A les grans ciutats d’arreu del món, la mobilitat ha de fer front a diversos reptes comuns: la reducció de la contaminació, la congestió en els accessos i les sortides, la distribució capil·lar urbana a l’última milla, la inserció de la bicicleta, etc. En les últimes setmanes, la capital catalana ha acollit diverses iniciatives que, en bona part, intenten conscienciar i donar resposta a aquests reptes. Tot plegat enmig de la celebració de la Setmana de la Mobilitat Sostenible i Segura el setembre passat. TEXT: ALBERT LÓPEZ A la imatge, estació de càrrega ultraràpida d’autobusos elèctrics instal·lat al carrer Cisell (foto: Pere Herrero). A la dreta, detall del pantògraf.

na de les novetats és la presentació de l’Informe sobre les dades bàsiques de mobilitat 2015, elaborat per la Comissió Ecologia, Urbanisme i Mobilitat de l’Ajuntament de Barcelona i presentat el juliol passat. Cal recordar que, l’any passat, el consistori barceloní va posar en marxa un conjunt de projectes que s’emmarquen en els grans eixos d’actuació del Pla de Mobilitat Urbana 2013-2018 (PMU) i pretenen obtenir una mobilitat segura, sostenible, equitativa i eficient. Algunes conclusions extretes de les dades bàsiques de mobilitat de l’any 2015 mostren que els desplaçaments a la ciutat van incrementar un 2,70% respecte de l’any anterior. L’indicador també detecta un augment significatiu de l’ús dels mitjans de transport més sostenibles, especialment la bicicleta. Però, alhora, l’ús del vehicle privat també incrementa.

Entre les conclusions principals de l’anàlisi de les dades bàsiques destaquem que: • Estem lluny d’assolir el repartiment modal i la reducció de l’impacte del vehicle privat que el PMU fixa com a objectiu per al 2018. En aquest sentit, el creixement de l’ús de la bicicleta és més lent del que seria necessari. • Els nivells de contaminació han augmentat i superen els valors marcats per la Unió Europea i, per tant, són necessàries actuacions per revertir aquesta tendència. • S’ha incrementat el nombre d’accidents amb víctimes i ferits lleus tot i la reducció dels sinistres més greus i les morts. • El nombre de quilòmetres de carrils bici encara és molt lluny dels objectius previstos per al 2018. • És essencial fer créixer l’oferta de transport públic metropolità per millorar la quota modal dels viatges de connexió. Cal implementar mesures que permetin una mobi-

litat metropolitana més sostenible.

• Cal estar atents a l’ordenació dels

serveis a la calçada (incloent el control de les reserves i els accessos per a persones amb mobilitat reduïda) per assolir els objectius del PMU en aquest aspecte.

L’ESTUDI DEL RACC El següent punt d’interès relacionat amb la mobilitat a Barcelona ens apropa a l’estudi presentat pel Reial Automòbil Club de Catalunya (RACC). L’informe alerta que, si no es prenen mesures urgents, la congestió als accessos de Barcelona incrementarà un 50% i tornarà als nivells previs a la crisi. El RACC demostra que prop de 200.000 persones que accedeixen diàriament a l’àrea metropolitana de Barcelona des d’un radi aproximat de 30 quilòmetres: «pateixen retencions de trànsit. Una situació comuna en totes les grans ciutats europees i que provoca un gran perjudici als usuaris, tant a nivell d’hores perdudes com en costos econòmics

personals i globals». D’aquesta manera, en temps, de mitjana es perden: «52.000 hores diàries per la congestió. Una xifra que equival a 12,8 milions anuals d’hores perdudes, amb un cost de 137 milions d’euros anuals (equivalents al 0,1% del PIB de Catalunya) i 685 euros per usuari afectat a l’any». Tot i que a Barcelona durant els últims deu anys ha disminuït el trànsit als accessos (un 9% respecte del 2006 i un 51% de la congestió), principalment per la crisi econòmica, també és cert que, durant el 2015, ha començat a augmentar la mobilitat (un 3% i un 28% de la congestió per ser més exactes). Per això, si no s’articulen mesures tan aviat com sigui possible, en els propers anys la congestió incrementarà un 50% i es retornarà als nivells anteriors a la crisi, fet que comportarà una pèrdua de competitivitat econòmica i afectarà considerablement la qualitat de l’aire. DOS AUTOBUSOS ARTICULATS ELÈCTRICS L’ultima actuació vinculada a la mobilitat a Barcelona està relacionada amb vehicles elèctrics. La capital catalana compta amb dos nous autobusos articulats elèctrics gràcies al projecte ZeEUS (Zero Emission Urban bus System o, el que és el mateix, el sistema d’autobusos urbans d’emis-

sió zero) finançat per la UE i coordinat per l’Associació Internacional de Transport Públic (UITP). La novetat tecnològica d’aquesta segona tanda de proves és el sistema de càrrega dels autobusos mitjançant un pantògraf retràctil situat a la part superior de la carrosseria. El projecte consisteix a articular una bateria de proves intensives amb vehicles elèctrics o híbrids endollables d’última generació en deu ciutats diferents. L’objectiu és donar un impuls decisiu a la recerca i innovació en tecnologies netes aplicades al transport urbà. TMB lidera les proves a Barcelona en associació amb els fabricants Irizari Solaris i l’empresa energètica Endesa. També hi col·laboren Enide, la Universitat Politècnica de Catalunya, Idiada i GMV. CÀRREGA PER PANTÒGRAF El sistema de càrrega per pantògraf consta de dos elements. D’una banda, el carregador, que és un pilar d’uns cinc metres d’alçada amb aparença semblant a la d’un fanal, ubicat prop de l’última parada del recorregut de l’autobús i on el vehicle sol fer la regulació abans de reprendre la ruta. En aquest cas, Endesa ha construït la infraestructura de càrrega al carrer Cisell, en un indret molt proper a les terminals de la línia H16 (vegeu més informació a la peça destacada). D’altra banda, hi ha el que és pròpiament el pantògraf, un braç mecànic retràctil instal·lat al sostre de l’autobús que es desplega fins a unir-

9 10

se a la campana del pilar. Quan s’hi acobla, s’inicia la càrrega de la bateria mentre el vehicle està estacionat. Aquest sistema, també anomenat d’oportunitat, permet omplir fins al 80% de la bateria del vehicle —que sempre es manté per sobre del 40%— en un període de temps que oscil·la entre cinc i vuit minuts gràcies als 400 kW de potència del carregador. El carregador, a més, està connectat al Centre de Control d’Endesa des d’on es comparteixen dades amb el Centre de Regulació d’Autobusos. Aquesta informació permet saber, en temps real, quina activitat està desenvolupant el dispositiu i l’estat del vehicle que s’hi ha connectat. Una informació molt útil per a l’operació de la flota de TMB. L’autobús té sensors en dos punts diferents. A la part davantera, hi ha el sensor d’aproximació que avisa quan l’autobús s’està apropant al pilar carregador i prepara el sistema per a la posada en marxa. A la part posterior, hi ha el sensor de posició que confirma al braç pantògraf que ja es pot desplegar per acoblar-se a la campana i començar la càrrega. Aquest senzill sistema permet que l’autobús, en escassos minuts, pugui fer altre cop el recorregut. Mentre circula, la bateria es manté entre el 40 i el 80%. A més d’aquest punt de càrrega d’oportunitat, Endesa té insta:lats, a les cotxeres de TMB, dos punts de càrrega nocturna que aprofiten la parada dels vehicles per carregar les bateries al 100% en un temps aproximat de dues o tres hores. Tant els autobusos com el sistema de càrrega ràpida entren en un període d’ajustos abans que els articulats elèctrics comencin a prestar servei amb passatgers. Posteriorment, TMB construirà una segona estació de càrrega ràpida a la zona del Fòrum que completarà el subministrament d’energia dels dos autobusos en ruta. l

n Tribuna

2015 // 435.236

2013 // 424.786

2012 // 433.394

Desplaçaments dels vehicles de mercaderies. Els desplaçaments en vehicles comercials comença a remuntar després de 6 anys consecutius de caiguda: un increment del 0,2% respecte de l’any 2013. Font: DOyMO, Enquesta de Mobilitat de l’Ajuntament de Barcelona.

2011 // 447.815

Avançar en la millora de l’oferta per cobrir les necessitats d’estacionament fora de la calçada i en les operacions de càrrega i descàrrega.

Una millora de l’oferta i la qualitat del transport públic i una millor gestió del trànsit: • Exigir que el Ministeri de Foment i a ADIF que realitzi les inversions compromeses per millorar el servei del tren de Rodalies. • Crear un carril bus-VAO de baix cost a la B-23 i a la C-31 en el seu pas pel Maresme. • Augmentar les expedicions d'autobús en les diferents modalitats: reforç del bus exprés, increment dels serveis discrecionals als polígons i millora de les línies d'aportació de passatgers d’autobús cap al tren en els intercanviadors comarcals. • Ampliar i millorar l'accés i la seguretat als aparcaments de dissuasió de la modalitat park&ride. • Consolidar la línia ferroviària transversal del Vallès. • Minimitzar l’impacte de les incidències de trànsit a través de serveis de grua ràpida als punts crítics per treure amb rapidesa vehicles avariats i/o accidentats. • Incrementar l'ocupació mitjana del vehicle privat a partir de la potenciació d’altres mesures com els carrils bus-VAO de baix cost. • Gestió del trànsit: senyalització variable del límit de velocitat i gestió d'accessos a les rondes. • Gestió de la demanda d'aparcament al destí —la zona verda i blava i als aparcaments municipals (BSM)— aplicant tarifes en funció de l’origen, de les emissions contaminants generades, etc. • Crear una via específica per a camions d'accés a la Zona d’Activitats Logístiques del port.

ETAPES EN DESPLAÇAMENTS EN VEHICLE DE MERCADERIES

2010 // 463.989

QUÈ PROPOSA EL RACC?

Seguir implementant el programa del vehicle elèctric com a peça fonamental per reduir la contaminació.

www.fullsdelsenginyers.cat

2014 // 425.607

FULLS DELS ENGINYERS / 11

HABITANTS PER TURISME EN ALGUNES CIUTATS EUROPEES Comparativa de Barcelona amb altres ciutats i àmbits metropolitans. Barcelona, amb 2,9 habitants per turisme, s’assembla a Viena, Berna o Zuric amb 2,8 hab./turisme. En canvi, és líder en nombre de turismes per km2 amb una ràtio del 5,5, seguida, amb molta diferència, de Nàpols amb 4,7. Font: Departament d’Estadística de l’Ajuntament de Barcelona.

LOURDES GARCIA DUARTE, responsable d’Innovació en Mobilitat Elèctrica d’Endesa Energia

El sistema conductiu per pantògraf

ROMA (2009) TORÍ (2009)

1,6

a nova estació de càrrega ultraràpida d’autobusos elèctrics d’Endesa a Barcelona, construïda al Carrer Cisell, consta de dos elements. D’una banda, l’equip de recàrrega que allotja l’electrònica de potència i les unitats de comunicació. I, d’altra banda, d’un pilar, el dispositiu que suposa el punt de connexió final amb el vehicle. El procés de recàrrega consisteix a connectar el pantògraf embarcat en el sostre del vehicle amb la campana del pilar. El sistema conductiu per pantògraf és una tecnologia molt provada històricament en el sector ferroviari que ara estrena una nova aplicació en vehicles rodats. L’estat del procés de càrrega és visible en tot moment, així com el de qualsevol incidència de funcionament gràcies a la incorporació d’una banda lumínica led als laterals del pilar. En funció del color se sap en quin estat es troba l’estació (verd equival a disponible; blau, carregant, i el vermell notifica un error). L’equip de recàrrega és la unitat més crítica del sistema. Inclou un rectificador AC/DC de 430 kVA i està dissenyat per carregar, en menys de vuit minuts, fins al 80% els cinc mòduls de bateries dels autobusos elèctrics que tenen una capacitat total de 125 kWh. Aquests vehicles que ha incorporat recentment TMB a la seva flota són els primers autobusos 100% elèctrics articulats que circulen a l’estat espanyol. La comunicació entre el vehicle i l’estació de càrrega compleix l’estàndard europeu CCS d’acord a la ISO 15118. A més, s’ha implementat el protocol OCCP 1.5 per a l’enviament de les dades del carregador i l’autobús via 3G al Centre de Control. D’aquesta manera, es pot saber en tot moment l’estat de l’estació, així com la informació imprescindible per a l’operació de la flota ja que es tindrà controlat l’autobús que carrega, el temps d’aturada al pilar i l’energia subministrada. Aquesta estació de càrrega s’alimenta amb una connexió exclusiva a la xarxa de distribució elèctrica mitjançant un centre de transformació subterrani MT-BT de 630 kVA ubicat a la confluència dels carrers Cisell i Estany. l

VARSÒVIA (2014)

1,6

1,4

NÀPOLS (2009) VALÈNCIA (2014)

2,3

MILÀ (2009)

1,8

PRAGA (2011)

1,8

BOLONYA (2014) GÈNOVA (2009)

2,0 2,1

FRANKFURT (2014)

2,2

MUNIC (2014)

2,2

VALÈNCIA (2013)

2,2

HAMBURG (2014)

2,4

ESTOCOLM (2014)

2,3

OSLO (2014)

2,3

COLÒNIA (2011) HÈLSINKI (2014) MADRID (2014) VIENA (2014)

2,4 2,5 2,4 2,6

BERNA (2014)

2,8

ZURIC (2011)

2,8

BARCELONA (2014)

Més informació a www.fullsdelsenginyers.cat

1,7

2,9

BERLÍN (2014)

3,0

BUDAPEST (2014)

3,0

AMSTERDAM (2014)

3,5

TECNOLOGIA

FULLS DELS ENGINYERS / 11

n Innovació

BIM i facility management, dues oportunitats professionals per als enginyers

La flexibilitat i la transversalitat de la formació rebuda pels enginyers industrials, els obra un ventall ampli de possibilitats laborals. Últimament, en sobresurten poderosament una vinculada a l’àmbit de la gestió dels edificis, el facility management, i una altra basada en una nova metodologia per a la gestió de projectes a través d’un model virtual 3D paramètric: el BIM (Building Information Modeling).

L’

últim informe de Barcelona Activa Ocupacions més demandades al sector de la construcció (novembre 2015) defineix el facility manager en el sector de la construcció com el professional: “responsable de coordinar els projectes de construcció, renovació o reubicació, així com la contractació de tots els productes i serveis relacionats amb el correcte funcionament i manteniment de les instal·lacions, netedat, recepció, etc”. El facility manager esdevé, en definitiva, el professional que s’encarrega de dissenyar o adaptar els espais i les infraestructures d’una empresa per a què els empleats que hi treballen realitzin les seves activitats amb tanta eficàcia com sigui possible. No obstant això, les compe-

tències i les responsabilitats del gestor d’espais han augmentat fins a esdevenir una peça clau en les organitzacions, ja que s’encarrega de resoldre un tipus de problemàtiques que, fins ara, no estaven centralitzades. Segons la consultora Daemont Quest, per exemple, el 82% de les empreses espanyoles tenen mal ubicada la xarxa d’oficines i sucursals. Malgrat tot, la figura del facility manager encara no és gaire coneguda a l’estat espanyol. Una dinàmica ben diferent a la dels Estats Units i a la de molts països europeus on moltes empreses ja recorren a aquest professional per optimitzar l’espai i les instal·lacions. L’oportunitat laboral, òbviament, és clara. Més encara si hi afegim que el volum de negoci a l’estat espanyol supera els 70.000 milions d’euros, l’equi-

El BIM Una de les tendències clau del sector constructiu és la implantació de nous processos tecnològics per millorar la productivitat i l’eficiència. En aquest sentit, des de la Unió Europea s’estan finançant iniciatives per a la innovació i la millora de la competitivitat mitjançant programes com la Plataforma Tecnològica Europea de la Construcció. Alguns dels objectius que es persegueixen són la industrialització del sector per reduir costos, l’increment de la qualitat i l’impuls de l’eficiència en l’ús dels recursos. És en aquest context en el qual ha irromput amb força el Model

d’Informació per a la Construcció (Building Information Modeling), un dels elements clau per a la transformació del sector. L’estudi de Barcelona Activa que esmentàvem anteriorment també parla del BIM. El defineix com: “una metodologia de treball col·laboratiu per a tot el cicle de vida d’una construcció basada en una nova tecnologia de programari que permet visualitzar els projectes via 3D o en prototips virtuals”. Alguns dels avantatges més clars que aporta el BIM són la millora en el procés des de l’anàlisi de viabilitat de la promoció immobiliària fins al manteniment o desconstrucció, passant pel disseny del projecte i la direcció d’obres. D’altra banda, permet agilitzar el treball dels professionals del camp de l’enginyeria, l’arquitectura i la construcció. l

Actualment, es poden cursar postgraus i màsters a les nostres universitats i escoles, cursos d’introducció a l’ús de la tecnologia BIM (programari) i cursos molt més especialitzats de la matèria per a l’enginyeria (MEP). Al capdavall, doncs, el camí futur de l’enginyer és indiscutible i es basa en la formació específica per a la confecció de Models d’Informació per a la Construcció.l

“La implantació del BIM requereix la gestió d’un gran nombre d’informació a l’abast dels stakeholders”

valent al 6,47% del PIB segons l’últim informe de la IFMA (International Facility Management Association). Grans xifres del facility management.

LES DADES DEL SECTOR DE LA CONSTRUCCIÓ ACOMPANYEN Les dades estadístiques del sector de la construcció mostren un canvi de tendència. A Europa, el sector va registrar un increment de l’1,2% l’any 2014, després de sis anys d'estancament i decreixement. A Espanya, la contribució al PIB va experimentar un lleuger creixement durant l’any 2014 fins a situar-se en el 4,9%, segons dades publicades per l’Institut Nacional d'Estadística (INE). Finalment, a Catalunya, el sector de la construcció també comença a recuperar-se de la contracció experimentada en els períodes anteriors. La contribució del sector al PIB català va registrar taxes de creixement positives al llarg del 2014 fins a arribar al 4,7% en la taxa de generació de riquesa del país.

n Tribuna

ALBERT PASCUAL Responsable del Grup de Treball sobre BIM dels EIC i membre de la Comissió Construïm el Futur del ITeC (per la implementació del BIM a Catalunya)

L’enginyeria industrial, un instrument crucial per al desenvolupament del BIM

n el cicle de vida d’un edifici , actualment, podem trobar l’enginyer industrial dirigint, per dret propi, quasi totes les fases. De fet, per formació de base, l’enginyer industrial és un candidat idoni per involucrar-se en gairebé qualsevol dels estadis d’un projecte BIM (Building Information Modeling, és a dir, un Model d’Informació per a la Construcció). La base formativa generalista de l’enginyer facilita una àmplia comprensió del sistema de treball i, sobretot, permet albirar amb claredat quines poden ser les necessitats futures des de la fase primerenca del disseny conceptual. La implantació del BIM requereix la gestió d’un gran nombre d’informació a l’abast dels stakeholders. Aquesta informació, que el programari és capaç d’incorporar en les seves bases de dades, cal que es defineixi i s’estructuri de manera suficient, fiable i no redundant. Aquí, el paper de l’enginyer pot esdevenir imprescindible. D’altra banda, hem de considerar

que l’enginyer —com a col·laborador habitual en el procés de disseny d’un edifici en, per exemple, el càlcul d’estructures o els projectes d’instal·lacions associats— ja està acostumat a treballar de forma col·laborativa. En conseqüència, la dinàmica de treball en els projectes BIM ja li és familiar. Si el mètode és conegut, la forma cada cop ho serà més. L’enginyeria industrial haurà de liderar, en un futur que ja és aquí i al marge de les àrees tradicionalment assumides del procés constructiu, les “noves” àrees d’anàlisi: documentació, fabricació, construcció 4D/5D, logística, operació i manteniment i desconstrucció i rehabilitació. Per tant, l’enginyer industrial del futur que vulgui treballar en el món de la construcció haurà de tenir un alt nivell d’expertesa en: • La metodologia BIM. • El programari BIM. • El programari BIM especialitzat segons l’àrea d’interès o especialització. • Organització i logística. • Creació, funcionament i manteniment de bases de dades.

La base generalista de l’enginyer industrial fa que li sigui molt fàcil entendre el sistema de treball d’un projecte BIM.

FULLS DELS ENGINYERS / 11

www.fullsdelsenginyers.cat

n Tribuna

SEBASTIÀ ROGER Responsable de l’Àrea de Formació i Coneixement del Grup de Treball de Facility Management

Els enginyers industrials i la professió de facility manager

om en totes les professions, el mercat laboral exigeix al facility manager determinades competències. Concretament, una suma de: coneixements (en aquest cas multidisciplinaris), d’habilitats (aplicar bé el que sabem fer) i d’actituds o qualitats personals. A causa de la seva complexitat, exposem algunes de les competències que el mercat demanda a un FM modern:

• Tecnologies de la informació. El FM dependrà cada dia més de la tecnologia que li permetrà gestionar la gran quantitat d’informació generada i disposar d’eines de control. • Gestió d’equips i lideratge. El professional ha de demostrar capacitat i lideratge per connectar amb les persones del seu equip, involu-

crar-les i motivar-les, acomplir els objectius i, en últim terme, controlar-ne el rendiment. La comunicació i el treball en equip són bàsics. • Dinamisme. Cada dia és diferent i els problemes arriben sense avisar. Aquest ambient l’ha d’esperonar, però també preparar-lo per a què la incertesa no esdevingui un factor d’estrès.

“El mercat laboral exigeix al facility manager determinades competències multidisciplinars”

• Gestió empresarial i estratègia de negoci. Les empreses necessiten un professional involucrat a aconseguir els objectius empresarials. • Capacitat analítica. A l’àmbit del FM, els costos, els pressupostos de despeses i la inversió i planificació financera són competències importants i ben valorades. • Coneixement del marc legal. Per afrontar responsabilitats civils i penals, el FM ha de conèixer l’afectació legal i la normativa sobre les instal·lacions, els recursos humans, l’impacte mediambiental, etc.

una marca per unir-nos

una veu per influir anunci_robotica.indd 1

• Serenitat. Cal mantenir la calma i controlar la situació en cas emergència. Un aspecte decisiu per saber reaccionar eficaçment. • Compromís amb la sostenibilitat. No només per ajustar-se a la tendència, també com un valor constant. Un edifici sostenible és un recurs eficient per a qualsevol empresa. El FM ha de fer de la sostenibilitat un objectiu i cal que prengui mesures proactives en aquest àmbit en benefici de la societat, l’empresa i el medi ambient. El Grup de Treball de Facility Management, adscrit a la Comissió d’Acció Professional, pretén ser un espai obert de trobada enfocat a la gestió del coneixement i al treball relacionat amb temes d’interès de l’enginyeria aplicats al Facility Management. Si en voleu més informació visiteu l’enllaç del codi QR. l

“Els EIC projectem la força conjunta d’un col·lectiu professional clau en el món tecnificat en què vivim. Una veu necessària per influir en la societat des dels valors que conflueixen en l’enginyeria”

veu, xarxa, influència, serveis, marca

INFORMACIÓ I ALTES

feste@serveis.eic.cat

14/10/16 13:04

COEIC / AEIC

FULLS DELS ENGINYERS / 11

n COEIC/AEIC: Aquesta secció recull la veu dels instruments a disposició dels enginyers industrials i de les institucions i entitats que vetllen pels professionals.

Els experts catalans pronostiquen que es podran controlar robots industrials amb ulleres intel·ligents En un futur proper, les ulleres intel·ligents operaran els robots industrials. Aquest és el pronòstic dels experts catalans en la matèria enquestats durant la II Nit de la Robòtica. L’acte es va celebrar el 5 d’octubre passat al Recinte Modernista de Sant Pau (Barcelona), sota l’organització del Grup de Treball de Robòtica dels Enginyers Industrials de Catalunya.

el director general del Col·legi d’Enginyers Industrials (COEIC) i presentador de l’acte, Pere Homs,: “la Nit de la Robòtica vol reclamar el reconeixement dels professionals d’un sector que, pel seu impacte econòmic i social, és absolutament estratègic per a la nostra indústria”. Homs també va destacar que: “el canvi en què estem immersos —alguns parlen de revolució— no l’estan protagonitzant les màquines. Són les persones —enginyers i professionals com nosaltres— els que, amb visió, coratge i talent, estan transformant el món”. Raúl Rojas, professor d’Intel·ligència Artificial a la Freie Universität de Berlín, va brindar als assistents una conferència sobre el vehicle autònom i les tecnologies que el fan possible. El mexicà resident a Alemanya va argumentar que tecnologies disruptives com la robòtica, entre d’altres, ja han convertit els nostres cotxes “en robots

i xarxes” i va pronosticar que “el trànsit de vehicles esdevindrà una xarxa sense fils”. Per aquests motius, “la indústria automotriu actual està transformat de manera radical la que hi havia fins ara”. Rojas va exposar de manera exhaustiva el projecte Made in Germany que està desenvolupant la Freie Universität en base al vehicle autònom. Algunes de les característiques tècniques que el fan únic al món són la integració de 33 sensors que emeten informació d’un milió de punts per segon. El vehicle compta amb quatre nivells de redundància que inclouen nou càmeres de vídeo, dos ordinadors de control i l’ús de mapes en tres dimensions que encara no s’han comercialitzat. Tot seguit, Carles Soler, membre del Grup de Treball de Robòtica dels EIC, va fer un breu repàs de les principals novetats de l’any en el sector. La robòtica industrial ha experimentat un creixement rècord el 2015, un 12% d’augment respecte de l’any anterior que implica un

total de pràcticament 250.000 unitats venudes. Soler també va subratllar les aliances establertes entre diferents empreses de la indústria 4.0, com ara ABB amb Microsoft, KUKA amb Huawei i Fanuc amb Cisco. En aquest sentit, Soler va incidir en el fet que els enginyers catalans volen jugar “un paper principal en la implantació de la indústria 4.0 al país. La 4.0 presentarà novetats importants en el marc de la fira IoT Solutions World Congress a Barcelona”. En el decurs de l’acte, es va lliurar el Premi Nit de la Robòtica a Laura Tremosa, enginyera industrial i

pionera a Catalunya en l’edició de publicacions tècniques professionals del sector robòtic i industrial. Pel que fa al Premi Projecte de l’Any en reconeixement d’una iniciativa o projecte innovador en qualsevol àmbit de la robòtica, el guardó va recaure en PAL Robotics, empresa especialitzada en el vessant dels serveis.

IQS EXECUTIVE PROGRAM IQS PROGRAM IQS EXECUTIVE EXECUTIVE PROGRAM AND TECHNICAL MANAGEMENT ITM - INDUSTRIAL

ITM - INDUSTRIAL AND TECHNICAL MANAGEMENT

IMAGINA ASSOLIR IMAGINA ASSOLIR EL TEU PROPER REPTE EL TEU PROPER REPTE

Si tens una formació tècnica i aspires a assolir reptes a nivell directiu, ara tens una bona oportunitat per aconseguir-ho. programa ITM t’ofereixara la Si tens una formació tècnica i aspires a assolir El reptes a nivell directiu, formació més completa i avançada en el camp del Management, i et permet tens una bona oportunitat per aconseguir-ho. El programa ITM t’ofereix la especialitzar-te en una de les següents àrees endel entorns industrials, científics formació més completa i avançada en el camp Management, i et permet iespecialitzar-te tecnològics: en una de les següents àrees en entorns industrials, científics i tecnològics: · Direcció de R+D ·· Direcció de Qualitat i Sostenibilitat Direcció de R+D ·· Direcció d’Operacions i Supply Chain Direcció de Qualitat i Sostenibilitat

· Direcció d’Operacions i Supply Chain

Apunta’t a les nostres sessions informatives a IQS Executive Education: Apunta’t a les sessions informatives IQS Executive Education: Madrid: 7 ajuliol Barcelona: 14 nostres juny Hora: 18 h Hora: 18 h Madrid: 7 juliol Barcelona: 14 juny Lloc: ICADE Lloc: IQS Hora: 18 h Hora: 18 h C/ Rey Francisco, 4 C/ Via Augusta, 390 Lloc: ICADE Lloc: IQS 28008 Madrid 08017 Barcelona C/ Rey Francisco, 4 C/ Via Augusta, 390 28008 Madrid 08017 Barcelona Pots confirmar la teva assistència a: executive.iqs.es/proximas-actividades Tel. (+34) 932 672 008 – executiveopen@iqs.edu Pots confirmar la teva assistència a: executive.iqs.es/proximas-actividades Tel. (+34) 932 672 008 – executiveopen@iqs.edu

executive.iqs.edu executive.iqs.edu

La II Nit de la Robòtica va comptar amb la presència del conseller d’Empresa i Coneixement, Jordi Baiget, que, en la clausura de l’acte, va expressar la necessitat de crear a Catalunya un ecosistema que permeti fer realitat la indústria 4.0 i, alhora, doni suport a sectors tan importants com el de la robòtica. l

FULLS DELS ENGINYERS / 11

La necessària fusió de persones i tecnologia en un entorn d’indústria 4.0

En les últimes dècades, el canvi que hi ha hagut a la nostra societat a causa de la globalització ha comportat una davallada radical de l’aportació de la indústria a les economies d’Europa, Espanya i Catalunya. La indústria 4.0 entra en acció.

www.fullsdelsenginyers.cat

n AEIC / COEIC

Tota la informació sobre formació dels EIC i l’agenda d’actes a www.eic.cat

UPDATE FORMACIÓ CONTÍNUA BIM: Fonaments per a Autodesk® Revit® MEP 2016 07/11/2016 · Presencial · Enginyeria Càlcul de sistemes d’enllumenat amb Dialux 07/11/2016 · Presencial · Energia Com demostrar els estalvis energètics? Curs pràctic avançat 07/11/2016 · Presencial · Energia

quest mes, tenim l’oportunitat d’entrevistar el Dr. Guillermo Reyes, cap del Departament d’Enginyeria Industrial de l’IQS School of Engineering i a Josep A. Aguilar, coordinador de l’Àrea d’Operacions, Supply Chain i Project Management de l’IQS Executive Education. En primer lloc, quina opinió tenen sobre la situació de la indústria a casa nostra? GR: Percebo un augment d’activitat encoratjador. És innegable que les empreses industrials mostren índexs de recuperació que conviden a l’optimisme. JAA: Després de la crisi de 2008, penso que el pitjor ja ha passat. Recordo de manera molt inquietant com els polígons industrials anaven quedant buits i com empreses, en principi solvents, tancaven les portes induïdes pels problemes de clients o proveïdors. El pes de la indústria ha caigut per sota del 15% del PIB i crec que serà molt difícil assolir el desitjat 20% que voldria Europa. Com creuen que la indústria 4.0 pot ajudar a millorar el món de la fabricació? GR: Pot fer que la nostra in-

Quines principals barreres pot tenir la implantació de la indústria 4.0 al nostre entorn? GR: La formació de personal, tant a nivell tècnic com de gerència, i l’escassetat d’inversions en R+D+i. Per implementar la indústria 4.0, no només s’ha d’invertir en tecnologia. És necessari conjugar tecnologies, filosofies de treball, persones ben formades i una gerència que entengui per què s’ha de fabricar d’aquesta manera. També s’han de reforçar les activitats de R+D+i. Hem de tenir capacitat per desenvolupar aplicacions d’indústria 4.0, no només tenir diners per comprar-les. ferència gràcies a la flexibilitat, JAA: Hi ha d’haver un canvi la personalització, la quantitat en el model productiu que inproduïda i la proximitat entre el corpori, alhora, un nou model de client i el procés productiu. professional molt ben capacitat JAA: La indústria 4.0 ens ha i relacionat amb el món digital. d’ajudar a millorar dues pre- Una nova versió del Jidoka de misses fonamentals. Per una Toyota (l’automatització amb un banda, que la comunicació si- toc humà) en què la simbiosi engui en temps real i en el lloc tre persona i ciberindústria sigui on es produeix. I, d’altra banda, fonamental per aconseguir la que s’automatitzin tant com si- màxima competitivitat. Al nosgui possible aquelles activitats tre programa Industrial&Technical físiques que ja no ens podem Management (ITM) de l’IQS Execupermetre al nostre país perquè tive Education cerquem aquesta representen un desavantatge en adaptació imprescindible entre costos respecte al preu de la mà les persones i la gestió d’engind’obra als països emergents. yeria del9 segle XXI. l8.51 AAFF 2PE 195*66.pdf 13/06/14 dústria sigui més competitiva en l’entorn europeu. L’automatització i la informatització de la producció són assoliments del segle XX que ja estan disponibles en països on es va traslladar la producció del segle passat. La indústria 4.0 pot marcar la di-

Indústria 4.0: el binomi d’intel·ligència i competitivitat a les fàbriques

Subscriu-te a la

Verificació de Màquines i Quadres Elèctrics 14/11/2016 · Presencial · Enginyeria

Tècniques avançades de negociació 17/11/2016 · Presencial · Gestió i Habilitats Directives Curs d’Especialització en Lean Manufacturing 21/11/2016 · Presencial · Enginyeria Planificació i control de projectes amb MS-Project 21/11/2016 · Presencial · Enginyeria Branding i co-branding: la importància de la marca 24/11/2016 · Presencial · Gestió i Habilitats Directives Energy Metrics 25/11/2016 · Presencial · Energia

NO ET POTS PERDRE... La ciutat integrada, quan la realitat s’obre pas. Smart cities per a smart citizens 03/11/2016 · Seu dels EIC Seguretat Funcional (Functional Safety) com a eina imprescindible pel Risk Assesment a la directiva de màquines 08/11/2016 · Seu dels EIC

EN PETI T

15 20

00 - 2015

PA I S

ANYS

FONAM

i accedeix a tots els continguts

a www.fullsdelsenginyers.cat

Seguretat i autoprotecció en esdeveniments i actes extraordinaris 14/11/2016 · Presencial · Seguretat i Medi Ambient

PETITS ESPAIS

Introducció al Power Quality 10/11/2016 · Presencial · Enginyeria

Facility Management: El control de la gestió 17/11/2016 · Presencial · Enginyeria

Traçabilitat dels productes en la protecció contra incendis 10/11/2016 · Seu dels EIC La pobresa energètica 23/11/2016 · Seu dels EIC 3a edició Jornada sobre Power Quality. Els harmònics 29/11/2016 · Seu dels EIC

ESPECIALS EN

CMY

Competència emocional de l’enginyer. Intel·ligència emocional 10/11/2016 · Presencial · Gestió i Habilitats Directives

Fabricació additiva. Evolució de les tècniques de fabricació digital 16/11/2016 · Presencial · Tecnologies Emergents

FONAMENTS

NEWSLETTER

Robots col·laboratius. Visualitzant un nou paradigma en els processos industrials 09/11/2016 · Presencial · Tecnologies Emergents

Contractació pública. Regulació legal i aplicació pràctica 16/11/2016 · Presencial · Enginyeria

Treballem en condicions molt estrictes d’espai

Màxima classificació com a contractista d’obra per l’administració amb categoria K02E de “Sondeos inyecciones y pilotajes”, i la categoria K01D de “Cimentaciones especiales”. Membre protector de l'associació de consultors d'estructures.

Visita’ns a ww

Empresa adherida al Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya Membre de l'Associació d'Amics de la UPC Associació d’Amics de la UPC UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA

w.2pe.biz

93 763 26 99 / 660 484 072. 2pe@2pe.biz / Av. Maresme 9. 08396 Sant Cebrià de Vallalta.

ENTREVISTA

FULLS DELS ENGINYERS / 11

“Comprar un cotxe de gamma alta és com comprar un robot” RAÚL ROJAS, expert en intel·ligència artificial, matemàtic i economista mexicà resident a Alemanya des de fa 34 anys, ens rep unes hores abans de la seva conferència a la II Nit de la Robòtica organitzada pels Enginyers Industrials de Catalunya. Ens apropa a algunes tecnologies clau que fan possible el desenvolupament del vehicle autònom. També reflexionem sobre el futur de la robòtica. La participació en el certamen no és l’únic vincle de Rojas amb Catalunya. Per desenvolupar molts dels seus projectes artificials com ara Fumanoid, Neurocopter i Symplektikon entre els anys 2010 i 2013, va utilitzar plaques electròniques de l’empresa catalana ISEE. TEXT: ALBERT LÓPEZ / FOTO: NOEL ZARAGOZA

nador qui condueix el vehicle. Això és el que explicaré a la xerrada amb exemples tecnològics que s’han desenvolupat per fer-ho possible. El vehicle autònom és un exemple perfecte de la conjunció de tres àmbits professionals relacionats amb les tecnologies disruptives, és a dir, indústria, telecomunicacions i informàtica, oi? Efectivament. En robòtica parlem d’integració de sistemes. El robot no és només la xapa, sinó el disseny, la mecànica, l’electrònica i la intel·ligència. Per això, quan parlem d’aquest tipus de vehicles tot plegat conflueix. Per altra banda, també necessitem sensors que detectin la situació del trànsit i puguin dir-li al cotxe quants vehicles té al voltant, a quina velocitat circulen i a quina distància. Necessitem, a més, un sistema intel·ligent que sàpiga interpretar les normes de circulació i detectar, per exemple, qui té preferència de pas en una intersecció. I, finalment, una intel·ligència equivalent al sentit comú humà que, idealment, circuli pel mateix carril si no és que es vol avançar el vehicle del davant. Per tant, es tracta de dues parts. Una de sensorial i mecànica i l’altra d’intel·ligència. La que ens interessa a nosaltres és la segona. Sempre dic que un vehicle autònom és com un taxi. Hi pujo i ja no m’he de 14:26

“On hi ha més camp de desenvolupament de la robòtica és en la producció industrial” preocupar de com arribar al destí. Nosaltres, d’alguna manera, desenvolupem el taxista. Quins són els principals obstacles que ha de solucionar la robòtica i la intel·ligència artificial per fer viables els vehicles autònoms? Hi ha molts reptes, però podem identificar dos escenaris diferents. Un és a la carretera. La tecnologia actual ja pot interpretar la carretera en el sentit que es tracta de mantenir-se en un carril i, de tant en tant, avançar un vehicle que va molt a poc a poc. Els grans fabricants d’automòbils ja van plantejar que, a partir de 2020 o 2021, oferirien cotxes que poguessin ser autònoms a la carretera. El segon escenari és l’entorn urbà que és molt més complex perquè pot passar-hi qualsevol cosa. Els vianants no sempre creuen els carrers pels passos senyalitzats, poden sortir vehicles estacionats, hi ha bicicletes i nens, etc. Per arribar a la situació en què el vehicle sigui tan segur per deixar-lo sol per una

ciutat com Barcelona necessitem 20 o 30 anys més de desenvolupament tecnològic. I també d’adaptació de les persones a la idea que circulin cotxes sense conductor. En quina fase està el projecte d’automòbil sense pilot que han desenvolupat a Berlín? Ja tenim la llicència de las autoritats de trànsit per conduir-hi. Hem tardat 18 mesos a obtenir-la perquè vam haver de superar tot tipus de proves com el reconeixement de semàfors, vianants, altres vehicles, etc. Com a prototip ja hem circulat per Berlín, Suïssa, Estats Units i Mèxic. L’any passat vam ensenyar com el vehicle recorria 2.400 quilòmetres (des de Nogales, a Arizona, fins a Ciutat de Mèxic) de manera autònoma. Podem dir que tenim un prototip que es pot utilitzar a la ciutat, però sempre amb la restricció d’un conductor de seguretat darrere del volant per intervenir si fos necessari. Un altre dels projectes destacats en els quals ha treballat ha estat el del futbol robòtic, l’anomenat Fumanoids... Aquest era un projecte previ al desenvolupament dels cotxes autònoms. Vaig començar a treballar en futbol robòtic el 1998, com una mena de laboratori per mesurar la capacitat dels robots autònoms. Arribats a cert nivell de desenvolupament,

vam decidir passar als vehicles autònoms. Va ser un gran salt, però aquells petits robots van contribuir a tenir la tecnologia a punt per construir-ne de més envergadura. Quines són les principals línies d’investigació del Grup d’Intel·ligència Artificial de la Universitat de Berlín? A part dels vehicles, estem treballant en cadires de rodes autònomes. La idea és que l’usuari digui a la cadira on vol anar. La cadira compta amb un mapa de la ciutat i el porta per la vorera. És, fins i tot, més difícil que el cotxe autònom perquè és molt més complicat circular per la vorera que per la calçada. Paral·lelament, estem investigant els robots biomimètics que intenten imitar determinats processos biològics. Tenim un robot que imita un peix, li diem robofish. I un altre que imita el ball de les abelles.

Muntaner 239, 1C 08021 Barcelona C

T. 93 200 93 39

TOTES LES ESPECIALITATS

CMY

SERVEIS INCLOSOS PER COL·LEGIATS/DES I FAMILIARS

• Neteja dental anual • Visites • Revisions • Visites d'urgències • Rx intraorals

ESPECIALISTES EN TOTES LES BRANQUES ODONTOLÒGIQUES. PIONERS EN IMPLANTS DE ZIRCONI I ODONTOLOGIA HOLÍSTICA I KINESIOLÒGICA.

Indústria 7, Principal 08037 Barcelona

T. 93 458 45 99 info@mirave.es www.mirave.es

Llegeix l’entrevista a www.fullsdelsenginyers.cat

La resta de serveis i tractaments, tenen tots els avantatges d’una pòlissa Dental Familiar tant per als Col·legiats/des, com per als familiars que convisquin amb ells/es. Acreditació: carnet col·legial de l’EIC. E08031263

uina valoració fa de la participació en la II Nit de la Robótica? És un gran honor que m’hagin convidat a fer-hi una conferència. M’agrada molt venir a Barcelona. Ja hi havia estat quatre cops abans. És una de les meves ciutats preferides. Ens pot resumir les idees principals de la seva ponència? Vull explicar que hi hagut un desenvolupament molt important en l’àrea automotriu que ha transformat els cotxes moderns en robots. Sempre dic als meus amics que comprar un cotxe de gamma alta és com comprar un robot. Porta instal·lada tanta electrònica, tantes xarxes de comunicació i tants components que el conductor ja no va sol, porta un àngel de la guarda de copilot. L’àngel fa que el cotxe no derrapi als revolts o que no xoqui quan va a alta velocitat si alguna cosa es creua pel davant. Per tant, una qüestió que intuïtivament passarà és que el cotxe acabarà conduint-se sol. És un procés evolutiu dels sistemes d’assistència al conductor que ara ja l’ajuden en determinades maniobres. Es van connectant els sistemes fins que arriba el moment que pitges un botó i el cotxe ja va sol. L’evolució de l’antiga tecnologia cap a l’actual en la qual és un Drmirvae_faldo.pdf 1 ordi15/1/16