Fulls dels enginyers núm.13 Gener 2017 by Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya

SER ENGINYER ALS ESTATS UNITS Als EUA no n’hi ha prou amb un títol universitari per firmar projectes

SMART CITIES, SMART CITIZENS Propostes de futur per millorar les ciutats intel·ligents

ENTREVISTA A DAVID CANO Enginyer industrial i coordinador del projecte “Espai Barça”

PÀG.10

PÀG.11

PÀG.12

Visita www.fullsdelsenginyers.cat i accedeix a tots els continguts

FULLS DELS ENGINYERS 13/ GENER 2017

El diari dels Enginyers Industrials de Catalunya

 TEMA DEL MES

Les últimes tendències laborals dels enginyers PÀG.06 // El

Fòrum Econòmic Mundial, Barcelona Activa i Deloitte i la borsa de treball dels Enginyers Industrials de Catalunya han aportat dades importants per dibuixar un full de ruta que ajuda a identificar les tendències laborals de la enginyeria. Les oportunitats més clares es troben en sectors professionals com la indústria 4.0, la construcció, les smart cities, la fabricació additiva, la logística, etc. Fins al mes de novembre de l’any 2016, les prop de 950 ofertes publicades en la borsa de treball dels EIC corresponen gairebé equitativament a la indústria (51,1%) i els serveis (48,8%).



OPINIÓ // PÀG.03

“El complex context laboral en què ens trobem exigeix una alta qualificació i polivalència dels professionals dedicats a la gestió d’edificis” POL RIART POMÉ, FACILITY MANAGEMENT & MAINTENANCE ENGINEERING INMUEBLES AGBAR

 SECTORS

 PROJECTES

El mercat de la gestió intel·ligent de La Sagrada Família com a cas d’estudi l’aigua creixerà un 19% anual fins al 2020 de la mobilitat amb IoT i big data PÀG.04 // El sector de la gestió intel·ligent de l’aigua creixerà un 19% anual en el període 2016-2020, segons pronostica la consultora internacional Tech Navio. Aquest augment s’explica per la necessitat de gestionar de manera sostenible els recursos hídrics, especialment en zones de sequera. El sector també ha estat notícia a Catalunya per la presentació de la segona edició del Diccionari de gestió ambiental en línia del TERMCAT durant l’última edició de la fira iWater. 

PÀG.08 // L’Ajuntament de Barcelona ha dut a terme un projecte pilot amb l’objectiu d’analitzar els patrons de concentració i mobilitat dels visitants de la zona de Sagrada Família. Els col·laboradors han estat Eurecat, GSMA i la Fundació Mobile World Capital Barcelona. L’aposta tecnològica ha estat per l’IoT i el big data, amb l’objectiu final de millorar els processos de gestió del turisme i la presa de decisions. 

“L’objectiu del Comitè de Certificació d’AENOR CTC030 és optimitzar les activitats de suport de l’estat a la supervisió de l’oferta de material elèctric per a ús domèstic, terciari i industrial” JUAN ALBERTO PIZARRO, REPRESENTANT DEL COEIC AL CTC030

OPINIÓ

FULLS DELS ENGINYERS / 13

 Editorial

 L’anàlisi

Segons el Fòrum Econòmic Mundial, la creativitat i la intel·ligència emocional esdevindran aptituds fonamentals en els llocs de treball futurs

El COEIC al Comitè de Certificació d’AENOR CTC030

La indústria 4.0 des de la perspectiva de les habilitats professionals

uan ens aproximem a la quarta revolució industrial o indústria 4.0, ho fem, gairebé d’una manera natural, des d’una perspectiva tecnològica. Són les noves tecnologies disruptives, les que determinaran els sistemes que hauran d’aplicar les empreses si no es volen quedar enrere i pretenen continuar sent competitives i eficients. No obstant això, hi ha una altre vessant d’aquestes tecnologies, la relativa a la capacitació professional que portaran implícits els nous llocs de treball i les tasques que caldrà desenvolupar-hi. No ens referim tant als coneixements tècnics, que també, sinó a aquelles habilitats requerides específicament que propiciaran que un professional pugui optar a una oferta laboral determinada. I és en aquest aspecte en què ens trobem amb algunes sorpreses. O potser no. La creativitat i la intel·ligència emocional han irromput amb força en el llistat de les 10 habilitats professionals en l’àmbit de la quarta revolució industrial elaborat pel Consell de l’Agenda Global del Fòrum Econòmic Mundial amb els ulls posats a l’any 2020. En canvi, respecte de l’any 2015, han perdut posicions la negociació i la flexibilitat, i desapareix l’escolta activa del top 10. Estem parlant de tendències generals i, òbviament, no totes les habilitats i aptituds apuntades són necessàries per a totes les tipologies laborals. Tot i això, el que sí que dibuixen aquests canvis són tendències en els llocs de treball del futur. La creativitat, per exemple, esdevé una de les aptituds amb més valor ja que és una eina indispensable per fer front als problemes en un temps en què els canvis es precipiten molt ràpidament. Tot plegat es desenvolupa en un context caracteritzat per ja no una aptitud, sinó per una actitud pròpia dels professionals vinculats als sectors tecnològics. Ens referim al fet que ens haurem de convertir en veritables alfabets tecnològics atès que cada cop sorgeixen conceptes més complexos que amaguen tecnicismes que, obligatòriament, cal que coneguem. 

 Altaveu

JUAN ALBERTO PIZARRO Representant del COEIC al CTC030

l Comitè de Certificació d’AENOR CTC030 és l’encarregat d’acreditar el parament i el petit material elèctric per a instal·lacions de baixa tensió. Els productes i sistemes inclosos dins d’aquest comitè són: el parament de baixa tensió, el petit material elèctric per a instal·lacions de baixa tensió, els detectors de gas, els sistemes electrònics per a habitatges i edificis, les instal·lacions elèctriques de baixa tensió convencionals, així com les instal·lacions domòtiques. El resultat final es tradueix en la concessió d’ús de la marca de qualitat “N” d’AENOR que haurà de ser marcada al producte certificat. Aquest comitè està format per l’Associació de Fabricants de Material Elèctric (AFME), fabricants, administracions, usuaris o consumidors dels productes o serveis certificats entre els quals es troba el COEIC, organitzacions no governamentals, laboratoris i representants d’AENOR. Les tasques principals que desenvolupa el grup són relatives als acords i propostes de concessió de certificats amb marca de qualitat, l’avaluació dels expedients de certificació, l’anàlisi dels informes d’inspecció de fàbrica, els assajos de seguiment i, en el cas de detecció de disconformitats, l’avaluació i seguiment de les

conseqüents accions correctives. Una altre de les tasques importants d’aquest grup és la de supervisió de mercat. Cada any, el comitè defineix les accions de supervisió que cal portar a terme durant l’exercici. Així, es decideixen els productes dels quals s’agafaran mostres aleatòries al mercat i els assajos que es portaran a terme per detectar possibles incompliments de les normes. Aquests incompliments, en molts casos, tenen a veure amb la negligència a l’hora de vetllar pels requisits de seguretat prescrits, així com la competència deslleial que suposa vendre productes no conformes en comparació amb tot s aquells fabricants que dediquen recursos al compliment de les prescripcions de seguretat. 

Llegeix l’article www.fullsdelsenginyers.cat

 Sonòmetre

DAVID CANO, enginyer industrial i coordinador del projecte Espai Barça

“L’aproximació que fem des del project management en el projecte Espai Barça és molt anglosaxona i molt proactiva”

La T-Mobilitat no arribarà fins al 2018 El gran projecte català de transport públic, la T-Mobilitat, s’ha endarrerit dos anys i no estarà plenament implementat fins a l’any 2018. La decisió, l’ha pres l’Autoritat del Transport Metropolità a causa de la complexitat del projecte. El sistema vol introduir un sistema tarifari integrat basat en la tecnologia de validació sense contacte. Segons les previsions, l’any 2017 es durà a terme una prova pilot a la línia 9 del metro de Barcelona que permetrà mesurar l’eficàcia del nou sistema.

EDITA: Associació/Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya AEIC President: Jordi Renom Vicepresident 1r: Jordi Guix Vicepresident 2n: Ricardo Granados Secretària: Olga Tomàs COEIC Degà: Jordi Guix Vicedegà: Pere Roca Secretari: Jordi Mas Demarcacions del COEIC-AEIC Girona: Joan Juanals i Jaume Masgrau Lleida: Joaquim Llop

Neix Advanced Factories, una fira d’innovació internacional d’indústria 4.0 Advanced Factories és el nom de la nova fira d’innovació, automatització i indústria 4.0 que tindrà lloc a Barcelona del 4 al 6 d’abril de 2017. La gestionarà NEBEXT, l’organitzador del Digital Enterprise Xou (DONIS), i Eurecat que en serà el soci tecnològic. El nou certamen tecnològic comptarà amb la col·laboració d’IDC Manufacturing Insights i s’espera també el suport de la Generalitat de Catalunya i de l’Ajuntament de Barcelona.

Catalunya Central: Mireia Félix Tarragona: Lluís Maestre Delegació del Vallès: Francesc Figueras AEIC - COEIC Director general: Pere Homs Consell de redacció: Jordi Guix, Jordi Renom, Pere Roca, Jordi Vericat, Laura Ivern i David Pérezdolz Responsable de Comunicació: Eva Díaz Coordinació: Anna Carrió Cap de Redacció: Albert López Redacció: Albert López, Pablo Monfort, Ferran Sardans i Anna Carrió Publicitat: Neus Barbosa i Emma Gonzalez Infografia: Noel Zaragoza Fotografia: Noel Zaragoza Disseny i maquetació: Anna Carrió

Adéu Saló de l’automòbil; hola, Automobile Barcelona! Convertir-se en la plataforma europea del vehicle connectat. Aquest és el gran objectiu de l’edició 2017 de l’AutoMobile Barcelona, tal com ha estat rebatejat el tradicional Saló de l’Automòbil. El canvi de nom no respon només a una rentada de cara, sinó que coincideix, alhora, amb una transformació profunda dels continguts i del plantejament genèric de la fira. En aquest sentit, des de Fira Barcelona tenen molt clar que la connectivitat serà el motor de la indústria de l’automòbil.

Correcció lingüística: Carles Claret Impressió: Vanguard Gràfic S.A. Dipòsit legal: B 26367-2015 ISSN: 2013-3332 Administració i distribució: Enginyers Industrials de Catalunya Via Laietana, 39 - 08003 Barcelona T: 933 192 300 / F: 933 100 681 a/e: fulls@mail.eic.cat Els articles signats no representen l’opinió dels Fulls dels Enginyers. D’acord amb la Política de protecció de dades de caràcter personal que tenen implantada el Col·legi i l’Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya, s’informa que, atès que l’anuari és un fitxer que té legalment atribuïda

la condició de font accessible al públic i vist que s’està emprant per a activitats comercials, s’explicitarà en el fitxer de manera destacada que dites dades no es podran utilitzar per a finalitats de publicitat o prospecció comercial. No obstant això, tenint en compte que aquest és un dret al qual els interessats poden renunciar, quan un col·legiat i/o associat així ens ho manifesti es farà constar en el fitxer que l’interessat ha informat del seu consentiment perquè s’usin les seves dades per a publicitat o prospecció comercial. Aquest consentiment s’ha de comunicar pels mitjans següents: per correu electrònic a lopd@eic.cat, per fax amb la referència LOPD al 933 100 681 o per escrit adreçat al Col·legi Oficial i l’Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya amb la referència LOPD a la Via Laietana, 39, 08003, de Barcelona.

FULLS DELS ENGINYERS / 13

www.fullsdelsenginyers.cat

 Notícies

 Radiografia

Font: Samuel Reyes, Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya

Planta experimental de depuració d’aigües energèticament sostenible a Rubí-Valldoreix

L’

Escola d’Enginyeria de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) ha aconseguit fer funcionar amb èxit un sistema a escala de laboratori amb l’objectiu de comprovar que és possible depurar aigües residuals urbanes i, alhora, generar energia. Ara el sistema es posarà a prova a gran escala a la depuradora de Rubí-Valldoreix. La prova pilot forma part del projecte SAVING-E del Programa LIFE de la Unió Europea coordinat pels professors Julián Carrera, Maria Eugenia Suárez, Julio Pérez i Francisco Javier Lafuente del grup GENOCOV del Departament d’Enginyeria Química, Biològica i Ambiental de la UAB i compta amb la participació de Depuración de Aguas del Mediterráneo (DAM), l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) i la Plataforma Tecnològica Europea per a l’Aigua (WssTP).

La planta pilot de Rubí-Valldoreix tindrà un volum total de dos metres cúbics i tractarà tres metres cúbics al dia d’aigua residual urbana. Comparada amb els actuals sistemes de tractament d’aigües residuals urbanes, els investigadors preveuen, per una banda, reduir un 40% el consum energètic total, un 10% l’abocament de compostos de nitrogen, i un 20% les emissions de gasos amb efecte hivernacle. I, per altra banda, augmentar un 50% la producció de biogàs. S’espera que la planta pilot entri en funcionament durant el primer

trimestre del 2017 i obtingui els primers resultats a finals d’any. A finals de 2018 se’n validaran definitivament els resultats. L’objectiu final del projecte és redissenyar radicalment les plantes de tractament d’aigües residuals per aconseguir la producció d’energia sense afectar-ne el nivell de depuració. De fet, s’espera que el procés millori el rendiment depurador. Les plantes actuals exigeixen, com a mínim, un consum anual d’energia d’entre vuit i quinze kWh per habitant per complir les exigències legals de descàr-

rega d’afluents en termes de matèria orgànica, nitrogen i fòsfor. Les actuals depuradores emeten volums de gasos amb efecte hivernacle considerables i tenen un cost econòmic significatiu. Eliminar aquesta despesa implicaria un estalvi d’entre 500 i 1.000 milions d’euros a l’any per als països de la UE. La nova depuradora utilitzarà tota la matèria orgànica present a l’aigua residual per produir biogàs, un element combustible format, fonamentalment, per metà que es pot utilitzar per obtenir calor i electricitat. Per altra banda, el nitrogen de l’aigua residual s’eliminarà de manera autòtrofa, és a dir, sense necessitat de matèria orgànica. Això és possible mitjançant una nova tecnologia basada en dues etapes biològiques (un reactor aeròbic de nitritació parcial i un reactor anammox). En aquest reactor, un grup de bacteris de l’ordre planc-

tomycetes transformen els nitrits i l’amoni en nitrogen que es lliura a l’atmosfera sense problemes. A més, els bacteris progressen només en el reactor sense necessitat de fer grans aportacions d’aliments. La primera planta amb un reactor anammox a gran escala va entrar en funcionament l’any 2000 a Alemanya, però els prototips posteriors no han reeixit ja que els dos processos es duien a terme en un únic dipòsit de depuració. Segons Julián Carrera, el doble procés “només funciona quan les temperatures són superiors a vint graus, la qual cosa no passa a gran part d’Europa al llarg de l’any. En canvi, a la planta pilot de la UAB hi ha dos digestors separats.” El projecte LIFE SAVING-E Two-Stage Autotrophic N-remoVal for mainstream sewaGe trEatment disposa d’un pressupost total d’1.169.068 €, del qual la Unió Europea n’aporta el 58%. 

 L’anàlisi

L’enginyeria aplicada al facility management POL RIART Facility Management & maintenance engineering Inmuebles Agbar

L’

experiència de més de nou anys treballant com a facility manager —gestionant el funcionament d’edificis i serveis associats— em permet confirmar els suports que l’enginyeria ha tingut en el desenvolupament de la meva ocupació. Em vaig llicenciar amb l’especialitat d’organització industrial el 1998. Per accedir al mercat laboral, vaig decidir buscar feina en el sector immobiliari, tot i que, en aquell moment, estava patint una profunda transformació. Al cap de pocs mesos, ja havia trobat feina com a tècnic d’un departament d’arquitectura realitzant projectes i legalitzacions d’instal·lacions de clima, electricitat i mediambientals en oficines i naus industrials. Aquesta experiència, conjuntament amb els coneixements adquirits en la carrera, ha sigut imprescindible al llarg d’aquests anys. Penso que si saps dissenyar una instal·lació, estàs altament qualificat per gestionar-la. Assignatures com la transferència de calor, calor i fred, administració d’empreses, materials, estadística, càlcul d’estructures, electricitat i fluids, entre d’altres, van ser fona-

mentals per poder portar a terme el disseny d’instal·lacions i l’elaboració de projectes a l’inici de la meva carrera professional. Després d’aquesta etapa com a tècnic, vaig començar a treballar de facility manager. En aquell moment, aquesta figura era menys coneguda. Fins aleshores, només les empreses estrangeres contractaven aquest tipus de servei ja que, en les sucursals de la seva mateixa empresa en altres països, ja existia. Aquella etapa em va servir per aprendre sobre auditories, indicadors SLA i KPI, licitacions, convenis especials i altres punts d’avaluació del servei, obres i rendibilitats obtingudes pels clients. També em va servir per enfortir les competències de negociació, lideratge, planificació, control de gestió i flexibilitat, unes habilitats personals imprescindibles per garantir bons resultats. Per ordre d’importància, els punts clau d’aprenentatge que m’han ajudat a desenvolupar la meva tasca diària en les empreses on he treballat han estat els següents: • Disposar d’una molt bona base tècnica. Això t’ajuda a visualitzar les possibles millores tècniques dels edificis que estàs gestionant.

Ampliada la planta de formulació de fungicides de BASF a Tarragona BASF ha inaugurat una nova línia de producció a la planta de formulació de fungicides del centre de producció de Tarragona. L’ampliació ha comportat una inversió de 21 milions d’euros i la creació de 30 llocs de treball. La nova línia permetrà augmentar la producció fins a un 25% més respecte del rendiment actual. La intervenció en la planta de formulació ha suposat un gran desafiament local a nivell d’enginyeria ja que s’ha dut a terme en un temps rècord. A més, la planta es va mantenir en funcionament en tot moment i no es va alterar el ritme de producció. El projecte ha permès connectar una cinquena línia productiva a les existents. Aquest fet atorga més flexibilitat i amplia la gamma de productes que es poden oferir als clients. 

Els criteris de modificació d’activitats subjectes a control ambiental es simplifiquen La Generalitat, representants de diversos sectors empresarials i entitats municipalistes han treballat per simplificar la normativa que regula les activitats subjectes a la llei de prevenció i control ambiental amb l’objectiu de facilitar-ne l’aplicació en els procediments administratius. El resultat ha estat l’aprovació d’una actualització de l’articulat que estableix quins criteris cal valorar per determinar si les modificacions de les activitats supeditades a control mediambiental són substancials o no. 

Generació de recursos energètics a partir de les aigües residuals urbanes

• Adquirir els coneixements legals possibles a l’hora de realitzar tramitacions amb l’administració, entitats de control, Indústria o altres organismes amb els quals necessitis gestionar tràmits. • Utilitzar eines de mesura per poder quantificar canvis i millores físiques de l’edifici que es gestiona. • Millorar els coneixements economicofinancers per poder explicar les possibles millores en clau econòmica i no només des del vessant tècnic. • Mostrar inquietud per les novetats del sector a fi d’integrar-les

en els projectes. Considero que el meu creixement professional ha sigut equilibrat i això m’ha ajudat a poder afrontar amb més garanties els projectes amb què m’he vist involucrat. En definitiva, el complex context laboral en el qual ens trobem exigeix alta qualificació i polivalència dels professionals dedicats a la gestió d’edificis. En aquest sentit, els estudis d’enginyeria et faciliten l’accés a diferents posicions de treball, gràcies a una formació tècnica sòlida, polivalent i multidisciplinària. 

La UPC investiga com produir nous recursos energètics i productes d’alt valor afegit a partir de les aigües residuals depurades d’origen urbà, industrial i agrícola a través del projecte europeu INCOVER. Les solucions que proposa el grup de recerca en Enginyeria i Microbiologia del Medi Ambient (GEMMA) de la UPC inclouen la recuperació d’energia en format metà i l’obtenció d’altres productes com ara els bioplàstics, els àcids orgànics, el fertilitzant biològic i l’aigua per a rec. Les proves s’assagen en una planta pilot que s’està construint a l’Agròpolis de Viladecans. 

FULLS DELS ENGINYERS / 13

El mercat de la gestió intel·ligent de l’aigua creixerà un 19% anual fins al 2020

El sector de la gestió intel·ligent de l’aigua creixerà un 19% anual en el període 2016-2020, segons pronostica la consultora internacional Tech Navio. Aquest augment s’explica per la necessitat de gestionar de manera sostenible els recursos hídrics, especialment en zones de sequera. TEXT: ALBERT LÓPEZ

quest informe d’investigació presenta una segmentació completa del mercat mundial de gestió intel·ligent de l’aigua per productes (maquinari, solucions i programari). S’hi esbossen les quotes de mercat en regions clau com Amèrica, el Sud-est asiàtic, Europa, el Pròxim Orient i Àfrica. Els proveïdors clau que s’analitzen en aquest informe són IBM, Honeywell, General Electric, Schneider Electric, ABB, i Elster. Tech Navio conclou que l’aug-

ment dels costos d’operació per a la gestió de l’aigua és el principal motor de creixement d’aquest mercat. Una infraestructura de l’aigua envellida, la necessitat de gestionar els costos de capital, l’augment dels costos d’energia, la regulació de l’expansió i el finançament són les principals preocupacions de la indústria de l’aigua. Tanmateix, els costos volàtils de l’energia són una problema que ha propiciat que governs de tot el món implementin solucions de gestió intel·ligent de l’aigua. Per exemple, a Alemanya, les installacions de tractament d’aigua van

A Alemanya, les instal·lacions de tractament d’aigua van representar més del 20% del consum d’energia durant el 2014

representar més del 20% del consum d’energia durant el 2014. En aquest context, i en el marc del Saló iWater, experts del centre tecnològic Eurecat (membre de TECNIO) van presentar els resultats del projecte WIDEST per impulsar la gestió intel·ligent de l’aigua en l’àmbit europeu. La iniciativa de coordinació i suport (Coordination and Support Action), endegada el 2015, ha promogut el clúster ICT4Water per connectar, promocionar i enfortir el sector de la gestió intel·ligent de l’aigua. Eurecat lidera aquest clúster que compta amb més de 160 socis

internacionals, entre empreses, universitats, centres de recerca, entitats governamentals i organitzacions sense ànim de lucre que té especial incidència en les petites i mitjanes empreses. Al marge d’aquest nucli, l’organització també col·labora amb associacions rellevants del sector a nivell europeu, com per exemple l’EIP Water. En poc més d’un any, WIDEST ha creat l’observatori ICT for Water per esdevenir una “referència a nivell europeu en l’aplicació d’eines intel·ligents en la gestió de l’aigua”, segons destaca Xavier Domingo, cap del projecte. 

El TERMCAT mostra el Diccionari de gestió ambiental a la fira iWater Cada any, les Nacions Unides proposen un tema al voltant de l’aigua que se sotmet a estudi i reflexió. L’any 2016, la temàtica escollida va ser l’aigua i l’ocupació. L’objectiu era destacar la rellevància i la funció essencial de l’aigua i defensar-ne la gestió eficient amb la voluntat de conscienciar la societat i presentar-la com un element per crear llocs de treball i un mitjà de desenvolupament econòmic, social i humà. En el marc del Saló Internacional del Cicle Integral de l’Aigua iWater, celebrat a Barcelona del 15 al 17 de novembre, el TERMCAT, creat el 1985 per la Generalitat de Catalunya i l’Institut d’Estudis Catalans amb la missió de coordinar l’activitat terminològica en llengua catalana i gestionar la normalització de neologismes, va presentar l’última edició del Diccionari de gestió ambiental. La institució, que ja va impulsar-ne una primera edició l’any 1997, n’està elaborant una segona de la qual va fer un avançament en línia. La publicació compta amb la col·laboració del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya i el suport de la Diputació de Barcelona. Juntament amb el diccionari, el TERMCAT va recuperar la infografia El cicle de l’aigua que inclou mitja dotzena de termes en català propis del cicle de l’aigua: evaporació, evapotranspiració, condensació, precipitació, infiltració, aigües superficials i aigües subterrànies amb la corresponent definició. 

La segona versió del diccionari avançada en línia amplia la primera publicada l’any 1997

FULLS DELS ENGINYERS / 13

www.fullsdelsenginyers.cat

BMW, Ford, Daimler i Volkswagen s’uneixen per instal·lar 400 punts de càrrega ultraràpida per tot Europa El Grup BMW, Daimler AG, Ford Motor Company i el Grup Volkswagen (que inclou les marques Audi i Porsche) esperen crear una xarxa de 400 estacions de càrrega ultraràpida per a vehicles elèctrics en les principals autopistes europees. TEXT: REDACCIÓ

es companyies han signat un acord de principis amb l’objectiu inicial de començar la instal·lació l’any que i aconseguir que, el 2020, els usuaris tinguin accés a milers de punts en tot el continent. La xarxa comptarà amb nivells de potència de fins a 350 kW i estarà basada en la tecnologia estàndard de Sistema de Càrrega Combinada (CCS). Les infraestructures de càrrega previstes ampliaran l’estàndard tècnic actual per a la càrrega de corrent altern i continu (AC/DC) de vehicles elèctrics. Jim Farley, president de Ford Europa, ha declarat al rotatiu “Cinco días” que la previsió és que, en els nous punts, es facin

“fins a 63 milions de recàrregues a l’any”. Farley ha afegit que “és un acord molt rellevant per a la indústria. Hem de generar la demanda, no n’hi ha prou que nosaltres fabriquem els cotxes, cal que l’usuari els vulgui adquirir i un dels obstacles a la demanda és l’autonomia”. La inversió prevista pels fabricants d’automòbils no s’ha fet pública, però es preveu que sigui molt elevada. L’acord, a més, preveu que les empreses siguin sòcies a parts iguals. El projecte, tanmateix, està obert a la incorporació d’altres fabricants i pretén cooperar amb col·laboradors regionals per assolir una implantació ràpida en tota la geografia d’Europa. 

La catalana Proton obté el Premi Emprenedor XXI en Tecnologies Industrials

Proton (Proton New Energy Future) ha obtingut el guardó en l’àmbit de Tecnologies Industrials en els Premis Emprenedor XXI que impulsa la Caixa. TEXT: REDACCIÓ

L’

empresa catalana ha obtingut la distinció pel desenvolupament de la primera placa fotovoltaica de base biotecnològica que aconsegueix un rendiment per sobre del 60% en dies ennuvolats. Els Premis Emprenedor XXI, emmarcats en el pla Caixa Capital Risc i coatorgats pel Ministeri d’Economia, Indústria i Competitivitat a través d’Enisa, tenen com a objectiu identificar, reconèixer i acompanyar les empreses amb

® PREFABRICAT EMPAQUETABLE FIABLE PROVAT DESMUNTABLE REUTILITZABLE Producte de 2PE PILOTES, SL m. 696 402 850 / T. 93 763 26 99

Av. Maresme 9 / 08396 Sant Cebrià de V.

Empresa adherida al Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya Membre protector de l’associació de consultors d’estructures

més potencial de creixement d’Espanya. Des de la seva creació fa deu anys, hi han concorregut 5.210 empreses de nova creació, s’hi han invertit 4,3 milions d’euros i han estat premiades 289 iniciatives. La solució tecnològica promoguda per Proton és capaç de subministrar electricitat en els països emergents sense necessitat d’instal·lar una xarxa elèctrica. Els mòduls fotovoltaics biotecnològics proporcionen més energia en totes les condicions meteorològiques ja que utilitzen un rang diferent de l’espectre de llum. 

06 04

ACTUALITAT

FULLS DELS ENGINYERS / 13

 Ocupació

Avaluació dels informes del Fòrum Econòmic Mundial, de Barcelona Activa i la consultora Deloitte, i estadístiques de la borsa de treball dels Enginyers Industrials de Catalunya

Tendències laborals dels enginyers

OCUPACIONS DE MAJOR QUALIFICACIÓ MÉS DEMANDADES

Diversos estudis nacionals i internacionals han identificat les ocupacions professionals amb més futur per als propers anys i, alhora, han detallat algunes de les aptituds i habilitats necessàries. L’informe The 10 skills you need to thrive in the Fourth Industrial Revolution (2016) del Fòrum Econòmic Mundial conclou que, al 2020, més d’un terç de les habilitats (35%) que es consideren importants en el mercat laboral d’avui hauran canviat.

TEXT: ALBERT LÓPEZ

aral·lelament, el mateix Fòrum Econòmic enumera les deu competències necessàries per prosperar en la quarta revolució industrial. “La creativitat es convertirà en una de les tres millors habilitats que necessitaran els treballadors. Amb l’allau de nous productes, noves tecnologies i noves formes de treball, els treballadors hauran de ser més creatius per beneficiar-se d’aquests canvis” subratlla l’informe. “Els robots poden ajudar a arribar on volem més ràpidament, però no poden ser tan creatius com els éssers humans (encara)”, assegura Alex Gray, autor de l’estudi. La reunió anual del Fòrum Econòmic Mundial se celebra del 17 al 20 de gener i, entre els collaboradors, hi ha empreses tan diverses com ABB, Cisco, General Motors, ArcelorMittal, Accenture,

Deloitte, GE, Google, Facebook, Hewlett Packard Enterprise, Hitachi, Huawei Technologies, Mitsubishi Corporation, Mitsubishi Heavy Industries, Siemens, Schneider Electric, The Dow Chemical Company i Volkswagen. Situats a casa nostra, Barcelona Activa i la consultora Deloitte han elaborat una sèrie d’estudis d’ocupació dirigits a diversos àmbits professionals com la construcció, les ciutats intel·ligents o la fabricació additiva. Les tendències professionals clau que s’han identificat en el sector de la construcció inclouen la digitalització dels processos, la rehabilitació, la sostenibilitat, la domòtica, la redefinició i renovació (projectes centrats en lean construction) i la professionalització. Si ens fixem en les necessitats per als creadors i gestors futurs de ciutats intel·ligents, les claus del sector passen per l’operativi-

tat en l’open data/linked data i big data, l’eficiència energètica i la sostenibilitat, l’e-salut, la transformació de l’administració pública (e-administració) i l’organització de congressos professionals. A nivell global, els experts apunten que els sectors que presenten i/o presentaran més oportunitats directes per a l’aplicació de la impressió 3D són: el de la salut i biomedicina, l’aeroespacial, el de l’automoció, la indústria metal·lomecànica i la indústria química. Una altra font d’informació important per saber quines són les ocupacions i les tendències laborals més demandades a Catalunya en el sector de la enginyeria industrial és la borsa de treball dels EIC. Fins al mes de novembre de l’any passat, les prop de 950 ofertes publicades s’han distribuït de manera molt semblant entre la indústria (51,1%) i els serveis (48,8%). 

LES 10 HABILITATS MÉS IMPORTANTS EN L’ÀMBIT DE LA QUARTA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL SEGONS EL FÒRUM ECONÒMIC MUNDIAL

2020

1 Resolució de problemes complexos Coordinació amb els altres 2 Pensament crític Gestió de persones 3 Creativitat Pensament crític 4 Gestió de persones Negociació 5 Coordinació amb els altres Control de qualitat 6 Intel·ligència emocional Servei d’orientació 7 Judici i presa de decisions Judici i presa de decisions 8 Servei d’orientació Escolta activa 9 Negociació Creativitat 10 Flexibilitat cognitiva

Resolució de problemes complexos

2015

CONSTRUCCIÓ PROJECT MANAGER D’EDIFICACIÓ Planifica, coordina i controla l’operació immobiliària abastant totes les fases: des de la localització del sòl fins al lliurament de l’edificació. És responsable dels objectius establerts pel que fa a planificació, costos i qualitat. TÈCNIC/A EN REHABILITACIÓ D’EDIFICIS Especialitzat en la interpretació de la documentació dels projectes de rehabilitació dels edificis i en la gestió, administració, organització i coordinació dels treballs d’obra corresponents a les diferents partides que requereixen les intervencions en el parc immobiliari construït, orientades a la seva recuperació, transformació, rehabilitació o restauració. GESTOR/A IMMOBILIARI Responsable de la gestió d’actius immobiliaris de les obres en curs, la gestió urbanística, el seguiment del desenvolupament de les promocions immobiliàries, el lliurament dels productes acabats i el control dels actius en arrendament. TÈCNIC/A DE GESTIÓ AMBIENTAL EN OBRES Vetlla per la correcta gestió ambiental dels processos de construcció. La seva intervenció es pot desplegar en una obra nova, en una restauració o en un enderrocament. TÈCNIC/A EN EFICIÈNCIA ENERGÈTICA A L’EDIFICACIÓ Responsable d’avaluar i gestionar l’ús eficient d’energia i aigua en edificis col·laborant en el procés de certificació i determinant la viabilitat d’implantació d’instal·lacions solars, entre d’altres responsabilitats. FACILITY MANAGER Responsable de coordinar els projectes de construcció, renovació o reubicació, així com a la contractació de tots els productes i serveis relacionats amb el correcte funcionament i manteniment de les instal·lacions, netedat, recepció, etc. EXPERT/A EN DESENVOLUPAMENT I COMERCIALITZACIÓ DE SISTEMES INMÒTICS I DOMÒTICS Promou, negocia i concreta les operacions de venda de productes inmòtics i domòtics. Aquest professional també pot actuar com a intermediari entre l’empresa fabricant o distribuïdora i la compradora.

FULLS DELS ENGINYERS / 13

www.fullsdelsenginyers.cat

 Tribuna

MONTSE PÉREZ Serveis Ocupacionals del COEIC

La borsa de treball dels Enginyers, un mirall de les tendències laborals del futur

L IMPRESSIÓ 3D

SECTOR METAL·LOMECÀNIC, SECTOR AUTOMOCIÓ I ALTRES SECTORS

DISSENYADOR/A INDUSTRIAL S’encarrega de dissenyar i desenvolupar tècnicament qualsevol producte que posteriorment es fabriqui de manera industrial tenint en compte els requeriments funcionals i d’usabilitat, ergonòmics, tècnics i estètics. ENGINYER/A Aplica coneixements científics i matemàtics, juntament amb el seu enginy, per solucionar problemes tècnics en àmbits com la mecànica, l’electrònica, la indústria o la fabricació. DESENVOLUPADOR/A DE PROGRAMARI TÈCNIC-A DE SISTEMES INFORMÀTICS Encarregat-da de dissenyar i implementar els programes i sistemes informàtics que permeten des del control de les màquines fins a la seva integració en el sistema de producció. PRODUCT MANAGER Encarregat-da de guiar el desenvolupament dels productes d’una empresa per d’assegurar que s’adeqüin, en preu i característiques, a les necessitats del client. RESPONSABLE DE MANTENIMENT INDUSTRIAL Vetlla pel bon estat de funcionament i operació dels sistemes industrials i la maquinària que l’empresa utilitza per dur a terme la seva activitat. SECTOR AUTOMOCIÓ

TÈCNIC/A DE MOTLLES, UTILLATGES I MATRIUS Dissenya, fabrica i fa el manteniment dels elements necessaris per poder produir peces i components mitjançant injecció, estampació i altres mètodes de fabri¬cació tradicionals.

SMART CITIES DESENVOLUPADOR/A D’APLICACIONS DE MOBILITAT Programa i integra aplicacions web orientades a millorar la mobilitat urbana en dispositius mòbils. ENGINYER/A DE SOLUCIONS PER A PROJECTES D’SMART CITIES Assessora els clients en aquesta matèria. Com a expert, s’encarrega del disseny i implementació de la tecnologia relacionada amb les ciutats intel•ligents. Col·labora amb socis i lidera equips de treball per a desenvolupar i executar plans detallats en aquest àmbit. EXPERT/A EN TELEASSISTÈNCIA Desenvolupa sistemes d’ajut domiciliari prestentats a través de dispo¬sitius electrònics connectats a la xarxa que permeten cobrir emergències. EXPERT/A EN TELEMEDICINA Dissenya i desenvolupa solucions específiques i sistemes per a l’exercici de la medicina a distància. EXPERT/A EN BIG DATA - CIENTÍFIC/A DE DADES Especialista en tecnologia, matemàtica i negoci que va un pas més enllà en l’anàlisi de dades dins del negoci. Dissenya, implementa i fa el seguiment de processos d’aplicació de sistemes big data a les empreses a partir de l’anàlisi de les necessitats d’explotació, la dimensió del sistema en funció d’aquestes necessitats i les planificacions seguretat del sistema. EXPERT/A EN DESENVOLUPAMENT I COMERCIALITZACIÓ DE SISTEMES INMÒTICS I DOMÒTICS Promou, negocia i concreta les operacions de venda de productes inmòtics i domòtics.

TÈCNIC-A DE PRODUCCIÓ Opera manualment les màquines i utilitza les eines necessàries per a la fabricació dels productes de l’empresa. RESPONSABLE DE RECANVIS D’AUTOMOCIÓ Gestiona l’aprovisionament i la comercialització de peces i components de recanvis del sector automotriu per satisfer les necessitats del client.

OFERTES AL SECTOR INDUSTRIAL AUTOMOCIÓ, AUX. AUTOM. ELEM. TRANSP 23,5%

MODELISTA/DELINEANT INDUSTRIAL Crea models físics o virtuals de peces i/o components del sector de l’automo¬ció segons les especificacions requerides.

FABR. DE MAQUINÀRIA 11,75 % QUÍMIC I FARMACÈUTIC 11,06% INST., MUNTATGES INDUST. MANTENIMENT 9,91%

SECTOR QUÍMICA I MATERIALS

ENGINYER/A DE MATERIALS Compta amb una base d’enginyeria general que, juntament amb un profund coneixement dels materials. li permet desenvolupar nous matèries i apli¬car-les de manera adequada per a què compleixin els requeriments especificats. QUÍMIC/A Estudia la composició, l’estructura i les propietats de la matèria per concebre nous materials com a combinació dels elements bàsics que aconsegueixin propietats especials i avantatjoses per a l’home i les màquines.

METAL·LÚRGIC 7,37% CONSTRUCCIÓ I OBRA PÚBLICA 6,68% ALIMENTACIÓ, BEGUDES I TABACS 5,30%

es prop de 950 ofertes publicades fins al mes de novembre a la borsa de treball dels EIC s’han repartit de manera gairebé equitativa entre la indústria (51,1%) i els serveis (48,8%). A la indústria, els sectors que més demanda han generat durant aquest any han estat el de l’automoció i les indústries auxiliars (23,5%), el de fabricació de maquinària (11,7%), el quimicofarmacèutic (11,06%) i, seguidament, el sector que reuneix empreses instal·ladores, de muntatges industrials i de manteniment (9,9%). En l’apartat dels serveis, les enginyeries són les que més oportunitats professionals han ofert. Aquí hi incloem tant les vinculades a projectes per a l’edificació i infraestructures diverses, com aquelles que proveeixen serveis a la indústria com, per exemple, projectes d’implantació de línies de fabricació o, fins i tot, les que es dediquen al disseny de producte. En l’àmbit dels perfils professionals, prop del 45 % dels llocs de feina per cobrir es troben a les àrees d’oficina tècnica (tant en empresa industrial com en serveis d’enginyeria) i la gestió de projectes. Les posicions vacants en l’àrea d’oficina tècnica van des d’enginyer de projectes per al disseny d’elements mecànics o maquinària a projectista d’instal·lacions per a l’edificació o projectes d’implementació i automatització de línies de producció per a la indústria. Majoritàriament, els perfils sollicitats corresponen a enginyers/ es amb entre tres i cinc anys d’experiència i amb bons coneixements tècnics en l’àmbit relatiu. Les ofertes també demanden el domini de determinades aplicacions informàtiques aplicades al disseny i al càlcul del producte o instal·lació, o bé de softwares de programació de PLC’s. Són requisits addicionals gairebé presents a totes les ofertes, tenir un bon nivell d’anglès i disponibilitat per viatjar.

FABRIC. DE COMPONENTS / APARELLS ELECTRÒNICS 4,84% FABRIC. DE COMPONENTS / APARELLS MECÀNICS 4,38% ALTRES ACTIVITATS 4,38% PLÀSTIC I CAUTXÚ 2,76% FABRIC. DE COMPONENTS / APARELLS ELÈCTRICS 2,53% PAPERERA, A. GRÀFIQUES, EDICIÓ, EMBALATGE 2,30% FABRIC. MATERIALS PER A CONSTR. EDIFICACIÓ 0,92% BIOENGINYERIA O BIOTECNOLOGIA 0,69% TÈXTIL, PELL, CUIR, CALÇAT 0,69% EXTRACTIU I PETROLI 0,46% FERROVIARI I AERONÀUTIC 0,46%

Llegeix l’article sencer a: www.fullsdelsenginyers.cat

TECNOLOGIA

FULLS DELS ENGINYERS / 13

 Innovació

La Sagrada Família, un cas d’implementació de l’IoT i el big data Amb 3,2 milions d’entrades venudes l’any 2014, l’obra magna d’Antoni Gaudí és el monument més visitat de l’estat espanyol. Paral·lelament, una llista recent del diari The New York Times de destins recomanats d’arreu del món per al 2016, va situar Barcelona en el vint-i-novè lloc d’un rànquing de cinquanta-dos. No obstant això, la pressió turística a la zona de la Sagrada Família esdevé un veritable problema per a la mobilitat i la convivència de veïns i turistes. TEXT: ALBERT LÓPEZ

ins ara, una de les iniciatives més rellevants per intentar millorar la situació ha estat obligar els autocars a aparcar a la intersecció entre l’avinguda de la Diagonal i el carrer d’Aragó. Tanmateix, ara el que s’ha col·lapsat no són les calçades, sinó les voreres. Les previsions, a més, no fan pensar en una reducció dels problemes, just el contrari. De fet, els 50 milions d’euros aproximats d’ingressos que genera anualment el temple han facilitat que l’objectiu sigui finalitzar l’emblemàtica obra l’any 2026, data del centenari de la mort del seu creador. Veure,

in situ, l’edifici totalment acabat, pot arribar a ser un reclam turístic que, previsiblement, augmentarà, encara més, els problemes de mobilitat. Per tot plegat, l’Ajuntament de Barcelona ha dut a terme un projecte pilot amb l’objectiu d’analitzar els patrons de concentració i mobilitat dels visitants nacionals i internacionals de la zona de la Sagrada Família. Els col·laboradors han estat Eurecat, GSMA i la Fundació Mobile World Capital Barcelona. La metodologia emprada ha inclòs l’encreuament de diferents fonts de dades d’un operador de telefonia mòbil amb elements d’internet de les coses (IoT)

desplegats a la zona i un CDR (Call Detail Records) d’un operador nacional. Pel que fa a l’IoT s’han emprat nou sensors wifi, un sensor GSM i tres sensors de càmeres 3D. La recol·lecció d’informació es va efectuar durant un període de monitorització de quatre setmanes el juliol d’aquest 2016. QUÈ S’HA MESURAT? Aquest planejament mostra que l’Ajuntament ha apostat per les tecnologies d’IoT i big data per millorar els processos de gestió del turisme i la presa de decisions. El regidor de Turisme i Empresa de l’Ajuntament de Barcelona, Agustí Colom, va ser

BENEFICIS DES DEL PUNT DE VISTA DE LA CIUTAT

l’encarregat de presentar el projecte en el marc de la fira Smart City Expo 2016. L’IoT i el big data han proporcionat informació de gran valor relacionada amb tres aspectes: els patrons de mobilitat que mostren com es mouen les persones al voltant de la Sagrada Família en referència als punts d’entrada, els de sortida i el desplaçament global; el comportament i quantificació del total de visites, i el traçat d’un perfil del turista.

voltant de l’àrea d’interès. El criteri per detectar un comportament turístic consisteix en tres condicions: • Condició de l’àrea principal: > 1 acció en l’àrea principal • Condició de la durada de la visita: > 10min • Condició del període turístic: < 7 dies

CONCLUSIONS Gràcies a l’algoritme desenvolupat, el consistori ha estat capaç de distingir els turistes de les persones que es desplacen al

1. Els turistes que visiten la Sagrada Família i que arriben per un punt concret tenen més probabilitat de sortir pel mateix lloc per on han entrat. El carrer

BENEFICIS DES DEL PUNT DE VISTA DEL TURISTA

CONEIXEMENT • Coneixement dels turistes • Comportament dels visitants • Perfil dels visitants

ADAPTACIÓ • Suggeriments a mida d’acord amb el perfil del turista, interessos, calendari, pressupost, família, etc.

GESTIÓ • Informació precisa per als planificadors de la ciutat • Eficiència en la coordinació dels serveis públics i establiment de les operacions dels agents a la zona: mobilitat, senyalització, campanyes específiques ... • Millora de les mesures d’avaluació i ajust desplegades per minimitzar els impactes • Recomanació de rutes • Atraccions turístiques segons el perfil • Informació de context (meteorologia, trànsit, horaris d’obertura...) • Oportunitats d’innovació i de negoci • Generació de KPI’s

EXCEL·LÈNCIA • Informació rellevant de context • Avisos en temps real, suggeriments i consells

OPTIMITZACIÓ • Mobilitat, organització... • Eficiència dels serveis públics • Millora del servei en els punts d’interès • Coordinació amb els operadors locals

FIDELITZACIÓ • Noves propostes turístiques • Millora continuada • Posicionament • Ludificació • Realitat augmentada

Fruit de l’anàlisi d’aquestes conclusions s’ha determinat que:

FULLS DELS ENGINYERS / 13

www.fullsdelsenginyers.cat

Flux a l’estació de metro. Dades obtingudes amb les càmeres 3D instal·lades als accessos. Font: Ajuntament de Barcelona

Mallorca, cantonada amb Marina, registra el flux més alt de turistes. 2. El 50% dels turistes romanen a la zona de la Sagrada Família menys de 40 minuts i un 20% només s’hi està entre 10 i 20 minuts. El 80% dels turistes visiten la zona durant 100 minuts o menys. El 20% restant, presumiblement, visiten també l’interior de la basílica, amb una estada superior als 100 minuts. 3. Les hores punta són de 10.00 a 12.00. Divendres, dissabte i diumenge tenen patrons similars amb més visites durant la tarda. 4. Dilluns té més variabilitat en el nombre de turistes. Dijous i

diumenges són els més regulars. 5. S’estableix un comportament idèntic d’entrada i sortida per cada punt d’accés del metro. L’estació Sagrada Família (als carrers de Provença i Sardenya) és el que s’usa amb més freqüència 6. Un 75% de les persones detectades a la zona són de nacionalitat espanyola. Entre els estrangers, els països més propers al nostre aporten un major nombre de turistes. 7. És possible extreure patrons de comportament en funció de la nacionalitat. Per exemple, els turistes francesos visiten la Sagrada Família abans que els turistes d’Estats Units. 

Desplegament de sensors, wifi, GSM i càmeres 3D a l’àrea d’influència del temple. Exemple de patró de mobilitat entrant per la cantonada del carrer Mallorca amb Marina. Font: Ajuntament de Barcelona

COEIC / AEIC

FULLS DELS ENGINYERS / 13

 COEIC/AEIC: Aquesta secció recull la veu dels instruments a disposició dels enginyers industrials i de les institucions i entitats que vetllen pels professionals.

FRANCESC GONZÁLEZ, Director general de l’AQPE

Sabies que als Estats Units no n’hi ha prou amb un títol universitari per firmar projectes d’enginyeria?

fectivament. En aquell país de referència, tots els enginyers titulats són enginyers en pràctiques fins que passen dos exàmens d’unes vuit hores cadascun. Proves molt exhaustives sobre els coneixements adquirits en el primer, i sobre l’experiència en el segon. El primer examen, anomenat Fundamentals of Engineering, sol ser poc després d’haver acabat la carrera i el segon, el Practice of Engineering, al cap de cinc o sis anys de pràctica professional. Arribats a aquest moment, es pot obtenir la llicència de Professional Engineer que, en la majoria d’estats, es renova cada dos anys acreditant la formació continuada rebuda en el període. A l’estat espanyol encara estem lluny d’aquest model i pot ser que mai hi arribem. Ara bé, del que si que estem convençuts és que ens cal arribar a un model intermedi com el britànic. Al Regne Unit, l’Engineering Council certifica els 1 CharteredINFOCENTRE_ANUNCI_01.pdf Engineers, els Incorpo-

AGENCY FOR QUALIFICATION OF PROFESSIONAL ENGINEERS

rated Engineers i els Engineering Technician per distingir, davant de la societat, els enginyers que han superat la certificació de coneixements, experiència i competències professionals en tres nivells diferents. En aquest cas, no és la llei qui regula, sinó la 7/12/16 pròpia 13:59 societat, que no contrac-

ta cap enginyer no certificat per a projectes rellevants ja que cap asseguradora no l’empara professionalment. A Espanya, l’AQPE, l’Agència de Qualificació dels Enginyers Professionals, seguint el model britànic, ja ofereix aquest servei. La certificació estableix també tres

nivells: Professional Engineer, Senior Professional Engineer i Expert Professional Engineer. Aquesta certificació permet garantir davant dels clients, l’administració, les empreses i la societat en general, les competències professionals i l’experiència dels nostres enginyers. 

L’AQPE és una fundació que té com a objectiu la certificació dels professionals de l’enginye¬ria en funció dels coneixements acreditats i l’experiència profes¬sional en les diferents especiali¬tats (àmbits d’actuació) segons procediments objectius i estandarditzats. L’associació promociona la convergència in¬ternacional, principalment euro¬pea, dels sistemes de qualificació i el reconeixement mutu entre els que empra cada estat. Es tracta d’un sistema de certi¬ficació complex a causa del grau de rigo¬r i l’avaluació que cal fer dels mèrits davant d’un tribunal format a mida en funció de l’àmbit pro¬fessional. Tanmateix, una certificació internacional facilitaria la mobilitat laboral dels professionals de l’enginyeria.

CMY

Accés a continguts i novetats de legislació amb resums i requisits legals vigents aplicables a l’empresa en matèria de: medi ambient, riscos laborals, seguretat de les instal·lacions i qualitat del productes i serveis. Legislació de la Unió Europea, Espanya, Comunitats Autònomes i municipis. Eina indispensable per a responsables de prevenció de riscos laborals, manteniment, seguretat, qualitat i medi ambient.

normativa@serveis.eic.cat 935 029 091

optimitza el control de la normativa normativa.infocentre.es

www.fullsdelsenginyers.cat

Propostes de futur per millorar les ciutats intel·ligents: smart cities per a smart citizens La seu dels Enginyers Industrials de Catalunya a Barcelona va acollir la jornada La ciutat integradora: quan la realitat s’obre pas amb l’objectiu d’analitzar els reptes i les oportunitats que ofereixen les ciutats intel·ligents. La trobada va comptar amb la presència de Jordi Puigneró, secretari per a la Governança de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació de la Generalitat de Catalunya i de Pilar Conesa, fundadora de la consultora Anteverti, que va ser la protagonista de la sessió inaugural.

a jornada es va desenvolupar en sis sessions paral·leles equivalents a diferents àrees de treball; benestar social i salut, coneixement, economia, governança, tecnologia i medi urbà. Finalment, una taula rodona va oferir la visió municipal de les smart cities amb la participació dels ajuntaments de Tordera, Cunit, Tarragona, Badalona, l’Hospitalet de Llobregat, Sabadell i Sant Boi. Dani Pujol, el nou president de l’associació GrausTIC, va concloure aquest acte. L’obertura i benvinguda de la jornada va anar a càrrec de Jordi Guix, degà dels Enginyers Industrials de Catalunya (EIC). Guix va fer referència a la voluntat “de disposar d’un lloc de debat per ampliar els coneixements en tecnologia i enginyeria” en un espai amb més de 150 anys d’història, l’edifici barceloní que avui és la seu central de Col·legi. Tot seguit, va intervenir Jordi Puigneró, secretari per a la Governança de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació de la Generalitat de Catalunya, explicant que “cal unir esforços, ja que, avui en dia, no només s’ha de competir, sinó que també s’ha de col·laborar. Per garantir el futur, el país necessita un lobby fort en un àmbit crucial com és el digital i de les noves tecnologies”. Puigneró també va assegurar que “invertir en ciutats intel·ligents és una de les millors polítiques socials que es poden fer. Si som capaços de gestionar millor les nostres ciutats podrem utilitzar la tecnologia en àmbits com Drmirvae_faldo.pdf

15/1/16

l’ambiental i el de la mobilitat. Seran espais urbans més eficients, més col·laboratius, més amables, més saludables i, sobretot, amb més oportunitats laborals”. Per acabar la intervenció, Puigneró va defensar la idea que Catalunya “esdevingui una bona marca i tingui un bon ecosistema en l’àmbit digital”. És a dir, que “el país sigui productor i no només consumidor de solucions tecnològiques per crear riquesa i garantir el benestar”. En aquest context, durant la seva intervenció, el secretari va subratllar el Pacte Nacional per a la Ciutat Digital, signat pel Govern, les quatre diputacions, les associacions municipalistes i altres consorcis vinculats al sector TIC.

“Cal unir esforços ja que, avui en dia, no només s’ha de competir, sinó que també s’ha de col·laborar. El país necessita un lobby fort en un àmbit crucial com és el digital i de les noves tecnologies” La trobada va continuar amb la presentació del desenvolupament posterior de la jornada a càrrec de Joan Giró, membre del Grup de Treball Smart Cities.

Acte seguit, Pilar Conesa, fundadora de la consultora Anteverti que organitza l’Smart City Expo World Congress, va oferir una conferència inaugural amb un plantejament holístic de les ciutats intel·ligents deixant més en un segon terme el punt de vista tecnològic. A part d’enumerar alguns dels reptes principals que ha d’afrontar una ciutat per arribar a ser intel·ligent com la mobilitat, els drets socials, la governança i la participació, Pilar Conesa va defensar la idea que les smart cities estan “orientades a donar resposta a aquests reptes en els eixos de la sostenibilitat i l’eficiència, i amb l’objectiu de millorar la qualitat de vida dels ciutadans”. Conesa també va afirmar que una ciutat intel·ligent “més que una finalitat, és un camí d’apropament als habitants». Tot seguit, va detallar diferents iniciatives smart de ciutats de tot el món, des de la Xina a l’Índia, passant per Medellín, Seül, Mèxic i Nova York. Altres idees interessants apuntades per Conesa van ser la concepció de la ciutat com una “combinació d’espai físic i virtual i de com es combinen tots dos mons», així com els conceptes de col·laboració i economia circular. 

Llegeix la crònica sencera a www.eic.cat

14:26

 AEIC / COEIC

Tota la informació sobre formació dels EIC i l’agenda d’actes a www.eic.cat

UPDATE FORMACIÓ CONTÍNUA BIM: Especialització en Autodesk® Revit® MEP 2016 10/01/2017 · Presencial · Enginyeria

Enginyer comercial. Tècniques de venda 26/01/2017 · Presencial · Gestió i habilitats directives

10 elements clau per millorar la productivitat personal i professional 19/01/2017 · Presencial · Gestió i habilitats directives

Coordinació de seguretat i salut i coordinació d’activitats empresarials en obres i manteniment. Aplicació al Facility Management 31/01/2017 · Presencial · Seguretat i medi ambient

Materials digitals. Revolució futura o realitat immediata? 25/01/2017 · Presencial · Operacions Comercialització d’energia elèctrica 26/01/2017 · Presencial · Enginyeria

NO ET POTS PERDRE... Hanjin, història d’una mort anunciada 17/01/2016 · Seu dels EIC

fti ENCARA NO ENS SEGUEIXES? Entra a www.fullsdelsenginyers.cat i submergeix-te a les xarxes socials de l’enginyeria Muntaner 239, 1C 08021 Barcelona

T. 93 200 93 39

TOTES LES ESPECIALITATS

CMY

SERVEIS INCLOSOS PER COL·LEGIATS/DES I FAMILIARS

• Neteja dental anual • Visites • Revisions • Visites d'urgències • Rx intraorals

ESPECIALISTES EN TOTES LES BRANQUES ODONTOLÒGIQUES. PIONERS EN IMPLANTS DE ZIRCONI I ODONTOLOGIA HOLÍSTICA I KINESIOLÒGICA.

Indústria 7, Principal 08037 Barcelona

T. 93 458 45 99 info@mirave.es www.mirave.es

La resta de serveis i tractaments, tenen tots els avantatges d’una pòlissa Dental Familiar tant per als Col·legiats/des, com per als familiars que convisquin amb ells/es. Acreditació: carnet col·legial de l’EIC. E08031263

FULLS DELS ENGINYERS / 13

ENTREVISTA

FULLS DELS ENGINYERS / 13

Llegeix l’entrevista a www.fullsdelsenginyers.cat

“La meva funció es basa en aconseguir que la roda no pari de girar” Confessa sentir-se afortunat per poder desenvolupar la seva feina. Treballa en l’àmbit en el qual es va especialitzar, a la seva ciutat i en el seu club de futbol de tota la vida. Com a coordinador responsable del macroprojecte “Espai Barça”, DAVID CANO té a les seves mans la gestió d’un equip internacional i multidisciplinari format per 90 professionals. Tots plegats han de fer possible una de les transformacions urbanes i arquitectòniques més importants dels últims anys a Barcelona. L’actuació, a més, ha d’executar-se sota un control mil·limètric dels 600 milions d’euros de pressupost global que van aprovar els socis del FC Barcelona.

TEXT: ALBERT LÓPEZ

quines problemàtiques dóna solució el plantejament general del projecte? Abasta àmbits diferents relacionats tant amb les infraestructures que té el club, principalment en el barri de les Corts, com amb la ciutat de Barcelona. Pel que fa a les installacions del Barça, el projecte principal és la renovació i rehabilitació del Camp Nou. La millora de les infraestructures aportarà un doble benefici, a la massa social, per una banda, i a l’economia del club, per l’altra, ja que permetrà augmentar substancialment els ingressos en els pròxims anys. A Barcelona, l’”Espai Barça” millorarà la mobilitat i la seguretat veïnal, tant en els dies de partit com en la resta. Com resoldreu la mobilitat? És un dels temes que més preocupen als veïns... La primera mesura important és el soterrament de tot l’aparcament que hi ha en superfície dins del recinte del Camp Nou, aproximadament 3.200 places, corresponents a la zona de la tribuna de l’estadi i la Maternitat. L’espai alliberat generarà un flux de vianants molt gran no envoltat de cotxes el dia de partit. D’aquesta manera, separarem vianants i vehicles en el dia a dia. La segona és la reorganització i millora de tots els vials que hi ha al voltant del camp mitjançant un estudi de la mobilitat dels carrers Joan XXIII i Arístides Mallol, així com els possibles encreuaments entre la Travessera de les Corts i el carrer de la Maternitat. Finalment, es preveu construir 1.000 places d’aparcament soterrat per a motocicletes i, des del club s’intentarà absorbir

part de l’estacionament dels autobusos de les penyes. L’objectiu és que molestin tan poc com sigui possible al veïnat. Per què és tan important obrir i integrar físicament i urbanísticament el nou Camp Nou a la ciutat? El Barça té una infraestructura esportiva enorme dins de la ciutat, i això no és gens habitual. Gestionar l’activitat pròpia i coordinar-la amb el dia a dia de la ciutat no és fàcil. L’objectiu de la modificació del Pla General Metropolità que facilitaria la creació de l’”Espai Barça” busca, precisament, integrar les instal·lacions esportives dins de l’actual model de ciutat. Per tant, cal trencar o diluir les barreres urbanes d’accessibilitat i, en els àmbits del trànsit i la mobilitat, crear zones de comunicació entre la Diagonal i el barri de les Corts. Un altre gran motiu que justifica la integració és obrir la infraestructura esportiva a la ciutat perquè pugui gaudir-ne els 365 dies de l’any. El Barça és un pol d’atracció turística de primer ordre. Rep més de tres milions de turistes anualment. La nostra voluntat de potenciar el vessant turístic i de serveis coincideix amb la idea de crear punts de trobada turística fora de l’epicentre de Barcelona que promou el govern de la ciutat. Quina ha estat la teva tasca com a coordinador del projecte? Principalment, donar suport al director de l’àrea patrimonial, William T. Mannarelli, i coordinar tots els equips que estan participant en el projecte, així com l’equip tècnic del club. Sempre dic que la meva funció és fer que la roda no pari de girar. He d’intentar tenir els ulls en tots els vessants de manera que tothom estigui fent la seva feina i que, en tot moment, tinguin en

compte tots els stakeholders que hi participen. Com a equip de project management, no hem d’oblidar que el nostre client és el mateix Barça. Això implica tenir molt en compte el que opinen els socis, els departaments implicats en el dia a dia del club i preveure, a nivell estratègic, com funcionaria el futur “Espai Barça”. Aquest és un multiprojecte que hem dividit en projectes diferents que tenen prou entitat per gestionar-se per si mateixos. El principal és, lògicament, el nou Camp Nou, però també hi ha el nou Palau Blaugrana, el nou Miniestadi, que es construirà a la ciutat esportiva de Sant Joan Despí, el Campus Barça, que inclourà les oficines del club i l’aparcament soterrat, i la modificació urbanística, que tractem com un projecte a part. Quina metodologia d’organització del treball i quins KPI’s heu implementat? Internament, tenim reunions setmanals d’equip en les quals treballem amb matrius de responsabilitat. Cada membre és responsable de certes activitats i, transversalment, la resta de l’equip dóna suport a cada activitat. És a dir, no hi ha un responsable únic per a cada projecte, sinó que, depenent de l’activitat i del coneixement que pot aportar cadascú, de vegades una persona lidera i d’altres donen suport amb més o menys dedicació. Cada projecte disposa d’equips externs de project management. Per exemple, en el cas de nou Camp Nou i del nou Palau Blaugrana, estem treballant amb IDOM i Tècnics G3. Ells són els responsables del dia a dia, però un grup de treball d’”Espai Barça” gestiona estratègicament aquest i la resta els projectes per donar-los

una alineació i consistència comunes. Les KPI’s tenen a veure, sobretot, amb terminis i control pressupostari. L’aproximació que fem com a project management en el projecte global és molt anglosaxona i molt proactiva. Aprofundeix molt en el dia a dia, en el detall i, fonamentalment, les decisions que prenem estan fonamentades en la gestió dels costos, que és un indicador bàsic per poder avaluar els riscos. De fet, en l’equip intern d’”Espai Barça” tenim una persona dedicada exclusivament a la gestió de costos, un quantity surveyor. Hem exigit en els plecs de condicions de cada projecte que els equips disposin d’especialistes en costos. Això implica que els equips de redacció i de direcció d’obra comptin amb aquesta figura dins de l’equip. L’equip professional és molt gran i multidisciplinari. Què ens en pots explicar? L’equip és híbrid. El 50% són professionals internacionals i l’altre 50%, locals. És la filosofia que estem duent a terme per a la contractació dels equips. Sí bé és veritat que intentem apostar més per la gent d’aquí, l’equip intern està liderat per William Mannarelli que és un dels millors experts mundials en la direcció i execució d’estadis i arenes. En l’àmbit local, tant a Catalunya com a Espanya, no trobes professionals amb aquesta experiència i know how que donin seguretat al projecte, entre altres motius, perquè no hi ha hagut l’oportunitat de construir gaires estadis de gran magnitud. En canvi, els professionals locals aportem el coneixement de projectes, d’autoritats, d’organitzacions internes i, fins i tot, la cultura.

Quin ha estat el paper del BIM en el projecte? Diria que és una de les apostes que va fer el club fa dos anys i mig. Quan vaig començar a treballar-hi, una de les primeres tasques que em van encomanar va ser conèixer exactament la situació actual del Camp Nou a nivell geomètric i d’infraestructures. És un estadi amb més de 50 anys d’antiguitat i molt dinàmic. Documentar què hi passa a l’interior és complicat. Aleshores, vam decidir fer un aixecament topogràfic en 3D amb un núvol de punts per desenvolupar tota la geometria de l’estadi en BIM. Tot seguit, vaig fer una presentació als departaments del club per explicar les bondats i la potència que tenia la possibilitat d’incorporar corporativament la metodologia BIM de cara a l’explotació futura. El plantejament estratègic que fem del BIM s’ha de desenvolupar amb un nivell alt d’exigència en la redacció de projectes. Per a la fase de construcció, lògicament, utilitzar i millorar els models amb BIM tant a nivell geomètric com de metadata. I pel que fa al facility management? Sempre s’ha de tenir en el punt de mira el manteniment, és a dir, la funció del facility manager, i la futura explotació que, en el nostre cas, és molt diversa. En aquest sentit, el BIM ens donarà una eficàcia i una traçabilitat bàsica per saber, en tot moment, què està succeint a les nostres infraestructures. Tota la base de dades que gestionarem amb el BIM, la podrem integrar a l’estratègia smart que el club ja està desenvolupant. A l’equip comptem amb un BIM manager que ens ajuda a marcar l’estratègia de tots els projectes a nivell de codificació, metadata, requeriments, etc. 