Fulls dels enginyers num 19 juliol 2017 by Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya

LES TARIFES ELÈCTRIQUES Posicionament dels Enginyers Industrils de Catalunya

JORNADA Protecció contra incendis en naus logístiques

ENTREVISTA A PERE CAMINAL Premi al Reconeixement Acadèmic 2017

PÀG.10

PÀG.11

PÀG.12

Visita www.fullsdelsenginyers.cat i accedeix a tots els continguts

FULLS DELS ENGINYERS 19/ JULIOL 2017

El diari dels Enginyers Industrials de Catalunya

 TEMA DEL MES

Connectat, autònom i elèctric: la revolució PÀG.06 // En

un horitzó no massa llunyà, els vehicles connectats, autònoms i propulsats elèctricament seran una realitat. Des de la seva invenció, el cotxe ha condicionat la humanitat. Pobles i ciutats s’han configurat perquè s’hi puguin moure i transportar persones i mercaderies. Actualment, aquesta funció està en plena transformació, fins al punt que podem parlar d’una revolució d’aquesta indústria que capgira els principals paràmetres del mercat. L’usuari no només para atenció a les prestacions tradicionals dels cotxes com el consum, les emissions, la velocitat màxima o l’acceleració. Ara s’hi afegeixen variables tecnològiques: la principal, la connectivitat, a la qual la societat ja està acostumada per l’ús diari de smartphones i tauletes. 



OPINIÓ // PÀG.03

“La convergència IT/OT segueix un camí inexorable en què la qüestió de la ciberseguretat té màxima prioritat” XAVIER PI, RESPONSABLE DEL GRUP DE TREBALL EMBEDDED SYSTEMS DELS EIC

 ENERGIA

 ENGINYERIA

La implantació de la biomassa topa amb el desconeixement i la normativa

La Diada de l’Enginyer, consolidada com a gran cita de reconeixement de la professió

PÀG 04 // Els estudis situen el volum actual del mercat al nostre país en 200 milions d’euros. Un volum que el clúster del sector qualifica de molt baix i desenvolupat en un àmbit de l’economia encara molt migrat i transversal. No obstant això, l’explotació de combustibles d’origen natural té molt camp per córrer especialment en sistemes d’escalfament i generació de vapor a altes temperatures a partir del combustible potencial d’un territori amb una massa forestal bastíssima. 

PÀG 05 // El Col·legi i l’Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya es va vestir de gala per reunir el sector i guardonar els millors projectes d’enginyeria al mateix temps que es reconeixia la trajectòria professional d’Albert Xalabarder, d’Electra Caldense, i la labor docent de Pere Caminal, professor a l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Industrial de Barcelona des de 1976. Durant la vetllada també es van premiar iniciatives de Fusion For Energy, ISTEM i Infraestructures. cat, i Aigües de Barcelona. 

“La certificació dona prestigi als professionals que l’adquireixen i a les empreses que els contracten ja que aporta reputació corporativa i criteris d’excel·lència” FRANCESC GONZÁLEZ, DIRECTOR GENERAL DE L’AQPE

OPINIÓ

FULLS DELS ENGINYERS / 19

 L’anàlisi

 Editorial

Tot i les campanyes de conscienciació, el vehicle elèctric necessita més autonomia per donar un tomb al mercat

Cotxes connectats i, en pocs anys, autònoms

ls sistemes intel·ligents aplicats a la conducció i al confort de vehicles van introduint-se de mica en mica. Sovint, més supeditats a la seguretat dels conductors i a l’homologació que no pas al propi desenvolupament tecnològic, més avançat i provat del que pot pensar el públic en general. Així, la consolidació d’alguns ginys es va imposant gradualment en els mecanismes de suspensió o de frenada, el control de velocitat o el càlcul d’espais i maniobres a l’hora d’estacionar. També són una realitat els equipaments dels vehicles amb sistemes de navegació derivats de les prestacions dels smartphones relacionats amb la recerca d’informació a internet i els serveis de telefonia i missatgeria. En qualsevol cas, el camí cap a l’autonomia total, tot i que ja camina, encara haurà d’esperar. Està directament relacionat amb el desenvolupament de les xarxes de comunicació i la possibilitat de connectar els vehicles amb tot el seu entorn. Tant l’immediat, el de la resta de cotxes, transports i persones com el més global: vies i senyals que regulen la circulació i el trànsit en entorns metropolitans o en carreteres i autopistes. Els fabricants, però, saben quines prestacions seran indispensables a curt termini i ja equipen els models amb sistemes de sensors i enllaços amb l’exterior que cada cop mantenen els cotxes més connectats, un fet que, alhora, garanteix més tranquil·litat i confortabilitat al conductor. Quant a la substitució dels motors d’explosió pels propulsats per energia elèctrica, tot i que el canvi tecnològic es visualitza a l’horitzó, el gran handicap amb el qual topen els fabricants és l’autonomia dels vehicles. Les solucions híbrides, que augmenten el radi d’acció dels cotxes per damunt dels 300 quilòmetres, no es consoliden perquè són cares i poc competitives comparades amb vehicles amb combustible clàssic de consum moderat i baixes emissions. El gran repte és la fabricació de bateries més lleugeres i amb més capacitat per consolidar un mercat de vehicle elèctric que, paral·lelament, també haurà d’omplir el territori de punts de recàrrega ràpida i aparcaments públics i particulars on els cotxes també puguin restituir l’emmagatzematge elèctric que permetrà propulsar-los. 

XAVIER PI Enginyer Industrial. Responsable del Grup de Treball Embedded Systems & IoT de l’Associació / Col·legi dels Enginyers Industrials de Catalunya

Indústria 4.0: Què ha canviat durant el darrer any?

a celebració del II Fòrum Indústria 4.0 a l’Espai Endesa de Barcelona va presentar certes novetats que cal esmentar de manera especial. Sobretot, la incorporació dels enginyers d’agrònoms i de camins a la Comissió Indústria 4.0 que s’afegiran als industrials, informàtics i de telecomunicacions. La Fira de Hannover és un dels millors termòmetres per copsar l’evolució de la quarta revolució industrial i, en l’edició d’aquest any, es va poder constatar la presència generalitzada de sistemes ciberfísics. Als seus estands, les empreses provinents del món OT (Operational Technology) mostraven equips més connectats i programables. D’altra banda, les empreses procedents de l’IT (Intelligent Technology), cada vegada més presents (com en el cas d’Amazon o Salesforce), ensenyaven equips cedits per fabricants del món OT o bé integraven línies de fabricació simulades amb Lego o Fischer Technik. Algunes eren espectaculars, plenes de sensors i connectades a softwares i plataformes d’IoT que mostraven dades recollides en temps real. Des del punt de vista institucional, la Plattform Industrie 4.0 i l’Industrial Internet Consortium hi van presentar documents conjuntament i van organitzar activitats plegades que aprofundien en l’harmonització de les seves arquitectures. En definitiva, la convergència IT/OT segueix un camí inexorable, en la qual la qüestió de la ciberseguretat té màxima prioritat. En relació amb les petites i mitjanes empreses, les iniciatives regio-

nals adquireixen cada cop més protagonisme. Com la Basque Industry 4.0, amb força visibilitat a l’edició d’enguany a la ciutat alemanya. També es van dur a terme iniciatives entre regions, com la dels Quatre Motors d’Europa per la Indústria 4.0, en què participen Catalunya, la Llombardia, Baden-Württenberg i Roine-Alps, oberta a la incorporació d’altres regions. El 2 de juny, a l’Espai Endesa, vam tenir l’ocasió de conèixer en detall les novetats de la Fira de Hannover d’enguany presentades pels Grups de Treball de la Comissió Indústria 4.0 dels EIC. També vam conèixer de primera mà les propostes guanyadores dels finalistes del “Premi Indústria 4.0”, totes desenvolupades a Catalunya, i ens vam assabentar d’altres interessants iniciatives que s’estan posant en marxa al nostre país per part de l’administració i altres actors en relació amb la indústria 4.0. El Premi Indústria 4.0 va lliurar-se a Industrias Puigjaner per una iniciativa empresarial que aprofita l’anàlisi de dades en la fabricació de maquinària per deformació de metall per rotació. Els accèssits van ser per ENGIDI, SL, que implementa la indústria 4.0 en la seguretat dels treballadors i Salicrú, SA que, amb el sistema Odyssey, vol oferir un producte cent per cent digitalitzat a partir d’un procés de recollida de dades. Per la seva part, Laura Carnicero, gerent de Formació SEAT, va recollir una menció especial pel projecte de formació de l’empresa d’automoció que incideix en la importància de la quarta revolució industrial. 

 Sonòmetre

 Altaveu

PERE CAMINAL MAGRANS Doctor Enginyer Industrial i professor a l’ETSEIB

“El sector de la biomedicina també necessita enginyers a l’hora de desenvolupar nous productes o fer recerca i Catalunya n’és un pol molt important, no només a nivell europeu, sinó mundial”

Estats Units es desmarca dels acords de control mediambiental de la cimera de París. El primer de juny, el president Donald Trump anunciava el trencament amb els tractats adoptats internacionalment sobre el canvi climàtic tot i les confrontacions internes entre els seus assessors. Des de la seva arribada a la Casa Blanca, Trump ha anat eliminant una per una les regulacions mediambientals impulsades pel seu predecessor, Barack Obama. Experts en medi ambient i escalfament global del país s’han posat les mans al cap davant d’una decisió del tot polèmica que aïlla la primera potència del món dels protocols internacionals de sostenibilitat.

EDITA: Associació/Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya AEIC President: Jordi Renom Vicepresident: Ricardo Granados Secretària: Olga Tomàs COEIC Degà en funcions: Pere Palacín Vicedegà en funcions: Pere Roca Secretari: Jordi Mas Demarcacions del AEIC-COEIC Girona: Joan Juanals i Jaume Masgrau Lleida: Joaquim Llop

Creix la demanda d’enginyers, però amb salaris més baixos respecte a la resta d’Europa. Un article publicat al suplement “Emprenem” del diari “Ara” narra que tot i que els enginyers (informàtics, de telecomunicacions o industrials) són els únics que poden convertir qualsevol sector en digital, la gran obsessió del món empresarial, un dels avantatges que troben aquí les empreses tecnològiques foranes és que els salaris dels enginyers catalans són més baixos que a la majoria de països europeus. D’aquesta manera, molts enginyers aposten per buscar feina a l’estranger mentre les companyies catalanes exploren el mercat laboral d’altres latituds com al sud-americana on els sous del sector encara són inferiors.

Catalunya Central: Mireia Félix Tarragona: Lluís Maestre i Fernando Torres Delegació del Vallès: Francesc Figueras AEIC - COEIC Director general: Pere Homs Consell de redacció: Jordi Renom, Pere Roca, Jordi Vericat, Laura Ivern i David Pérezdolz Responsable de Comunicació: Eva Díaz Coordinació: Eva Díaz Col·laboradors: Francesc Soler, Eva Díaz, Mireia Curto, Pablo Monfort i Carles Claret Publicitat: Neus Barbosa Disseny i maquetació: Anna Carrió Edició i correcció lingüística: Carles Claret Impressió: Vanguard Gràfic S.A.

La NASA guardona un jove català de 16 anys. Joel Romero va ser distingit amb el segon premi dels guardons propis que atorga l’agència nord-americana aeroespacial en la Fira Internacional de Ciència i Tecnologia d’Intel (Intel Isef). L’estudiant de l’Institut Francesc Xavier Lluch i Rafecas de Vilanova i la Geltrú va elaborar el projecte amb elements molt senzills: uns metres de fil de pescar, uns sensors de baix cost i un guant d’esport. Amb aquestes eines, Romero va muntar un prototip robòtic manipulat per control remot per arribar a Mart i construir-hi les infraestructures bàsiques amb robots antropomorfs, manipulats per astronautes a una distància de 17.000 quilòmetres.

Dipòsit legal: B 26367-2015 ISSN: 2013-3332 Administració i distribució: Enginyers Industrials de Catalunya Via Laietana, 39 - 08003 Barcelona T: 933 192 300 / F: 933 100 681 a/e: fulls@mail.eic.cat Els articles signats no representen l’opinió dels Fulls dels Enginyers.

D’acord amb la Política de protecció de dades de caràcter personal que tenen implantada el Col·legi i l’Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya, s’informa que, atès que l’anuari és un fitxer que té legalment atribuïda

la condició de font accessible al públic i vist que s’està emprant per a activitats comercials, s’explicitarà en el fitxer de manera destacada que dites dades no es podran utilitzar per a finalitats de publicitat o prospecció comercial. No obstant això, tenint en compte que aquest és un dret al qual els interessats poden renunciar, quan un col·legiat i/o associat així ens ho manifesti es farà constar en el fitxer que l’interessat ha informat del seu consentiment perquè s’usin les seves dades per a publicitat o prospecció comercial. Aquest consentiment s’ha de comunicar pels mitjans següents: per correu electrònic a lopd@eic.cat, per fax amb la referència LOPD al 933 100 681 o per escrit adreçat al Col·legi Oficial i l’Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya amb la referència LOPD a la Via Laietana, 39, 08003, de Barcelona.

FULLS DELS ENGINYERS / 19

www.fullsdelsenginyers.cat

 Radiografia

 Notícies

JOSEP LLUIS PEDRAGOSA Enginyer industrial

Àngels Chacón, nova directora general d’Indústria

Terres de l’Ebre i Barcelona, tàndem universal

atalunya vol obrir els ulls del món amb el mirall del seu territori, creant futur a partir de tot el que tenim i som. De sobte, veiem que, a nivell mundial, s’escull el nostre país com a seu d’un gran esdeveniment que vol ser el punt de partida de tot allò que uneix la humanitat: les persones i la seva supervivència i convivència, i el territori on la història els ha ubicat, amb les seves excel·lències i mancances. I s’escull desprès que al 2016 es fes una gran trobada a l’Uruguai, probablement el melic del món perquè té de tot en un territori petit i s’erigeix com una societat equilibrada i orgullosa de ser com és en un continent convuls, però que, amb la màxima germanor, va voler obrir els ulls al món la transcendència de gaudir del que som i del que tenim amb la voluntat de cuidar-ho i desenvolupar-ho amb salut. S’escull Catalunya per a la segona gran trobada perquè, com l’Uruguai, és un territori que té de tot, que lluita per la seva personalitat i que vol tenir veu pròpia per conviure amb germanor i amistat amb tot el que l’envolta, el visita i el reconeix. CATALUNYA COM A REFERENT Es una gran veritat que al segle XX va llançar la majoria de les persones cap a les conurbacions urbanes i que l’allau migratori extern i intern va trencar la disciplina i l’ordre de

la distribució de famílies, béns i serveis. Però, segons l’indret, es va poder arribar a temps no solament a aturar el problema, sinó a poder gaudir de solucions de millora de la qualitat de vida. Allà on ideòlegs, ments intel·ligents, grans urbanistes i cervells amb visió de futur ho van preveure, la marabunda urbana va poder ser acollida, distribuïda i mobilitzada amb prestacions adequades i eficients. A Catalunya, hem tingut la sort de tenir Ildefons Cerdà a la petita gran Barcelona, Albert Serratosa, amb visió metropolitana, i Albert Vilalta, amb intuïció de mobilitat per demostrar que no calia migrar per viure bé. Així es va arribar a temps d’aconseguir un país equilibrat que ha mantingut la personalitat comarcal amb projectes territorials engrescadors, innovadors i amb visió de futur. Ara, al nostre Col·legi estem promovent Grups de Treball d’Innovació de la Seguretat Viària Urbana i som el pal de paller dels estudis sobre les smart cities amb l’objectiu indestructible que tota evolució ha de dirigir-se a millorar la qualitat de vida dels habitants. No és gens lluny d’un país com Suïssa que es pot dir que ha lluitat pel mateix tot i estar envoltat de francesos, italians i alemanys, però ha aconseguit una personalitat pròpia i uns projectes cantonals preciosos, de gran futur entre l’aigua dels estanys i les roques dels Alps, parlant tres idiomes europeus. Però han decidit no ser europeus, sinó

suissos. I allà estan, respectats per tothom amb les seves excel·lències i mancances. Sí, mancances helvètiques. Perquè els hi manca el mar i potser els grans rius de comunicació a les capitals. Aquell Sena de París o aquell Tàmesi de Londres. Recursos, aquests, que tenim de sobres a Catalunya. I aquí trobem el segon motiu per al qual Catalunya acollirà el II Fòrum Internacional del Desenvolupament Sostenible i Saludable. EL CORREDOR... I L’EBRE El mar Mediterrani, amb els ports de Barcelona, Tarragona i València, amb un corredor que espera ser reconegut com a passadís de llançament d’empreses, projectes, treballadors, innovacions i gran mobilitat de persones i mercaderies del món cap a l’Europa de Brussel·les. Però, compte, amb una clenxa al bell mig que està reconeguda com a Parc Natural de Reserva de la Biosfera (que ben bé podrien incloure a la llista de Patrimoni de la Humanitat si se’n valorés la natura) que és el riu Ebre i el seu delta amb tot el que ha representat fins ara. El que ja és i el que pot arribar a ser com a exemple d’equilibri de recursos i possibilitat de desplegament de projectes. No cal dir que Catalunya aporta d’altres aspectes naturals. Pràcticament tots, però especialment els lligats a un turisme potencial polivalent que enganxa amb el reclams de la munta-

“Catalunya lliga la natura amb la concentració de persones sota dos grans conceptes: l’Ebre i Barcelona” nya, l’art, l’esport i l’oci. Però es fa l’esforç de lligar la natura amb la concentració de persones sota dos conceptes: l’Ebre i Barcelona. Dos conceptes de convivència que són el paradigma idoni per a una reflexió en un marc exemplar: la segona edició del fòrum. Però potser la vàlua més potent de l’escenari escollit és la mobilització que ha fet que a Catalunya la iniciativa privada i la sensibilitat social s’hagin donat la mà per assumir les obligacions de les administracions públiques (estatal, autonòmica, provincial i municipal) sense cap impediment polític i conjuntural, ni d’exigència de protagonisme, d’oportunitat o de prioritat institucional. El Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya entra de ple en l’organització de la cita perquè el marc, l’objectiu i les possibilitats de resultats encaixen en el seu tarannà de fer costat a les línies positives d’ordre, eficàcia i entesa que sempre han caracteritzat la nostra professió. Serà un èxit. Perquè es fa a casa nostra. 

Barcelona acull el I Fòrum Internacional de la Certificació Professional dels enginyers

a seu del Col·legi d’Enginyers de Camins, Canals i Ports de Catalunya va acollir el primer Fòrum Internacional de la Certificació Professional dels Enginyers. L’esdeveniment estava organitzat per la AQPE (Agency for Qualification of Professional Engineers) i la AIPE (Asociación Ingenieros Profesionales de España), dues entitats que tenen per objectiu la certificació en competències d’enginyers professionals i ofereixen un segell comú als professionals: el PE (Professional Engineer). Va obrir l’acte el vicepresident de l’AQPE i degà del Col·legi d’Enginyers de Camins, Canals i Ports de Catalunya, Oriol Altisench, que va posar de relleu “la importància de la certificació pel món professional de l’enginyeria, per a les empreses, les administracions i la societat en general”. A continuació, Baldomero Segura, vicepresident de la AIPE, va manifestar que “el sistema de certificació neix com una necessitat de resposta a la identificació dels professionals millor capacitats en funció dels requisits demandats. Ajuda a distingir els bons enginyers i a generar un marc internacional”.

El sistema de certificació professional contempla vigilàncies anuals i renovacions cada quatre anys. Abasta un àmbit internacional amb el propòsit d’establir acords d’homologació amb institucions equivalents d’arreu del món. Francesc González, director general de la AQPE, va llançar una reflexió: “La certificació dona prestigi als professionals que l’adquireixen i a les empreses que els contracten, ja que aporta reputació corporativa i criteris d’excel·lència”. La certificació PE garanteix l’actualització permanent dels coneixements i les competències dels enginyers, i les actuacions ètiques i respectuoses amb el medi ambient. Amb la cita, Barcelona es va convertir en el centre internacional de la certificació professional dels enginyers. El fòrum va comptar amb la participació de ponents

La certificació de competències afegeix valor a la formació i experiència dels enginyers.

La igualadina va ser nomenada pel Govern de la Generalitat el dimarts 13 de juny i s’incorpora al Departament d’Empresa i Coneixement. Combinarà el càrrec amb la primera tinença d’alcaldia del seu municipi on també és regidora de Dinamització Econòmica. Llicenciada en Dret i especialitzada en Comerç Internacional, Chacón, coordina el projecte Urbact Retailink sobre innovació en oferta comercial a les ciutats mitjanes i va ser directora executiva del Centre de Simulació 4D Health per a la innovació de seguretat en el pacient. Coincidint amb el nomenament de la nova directora general també es va anunciar la designació de Joan Romero com a nou conseller delegat d’ACCIÓ.

Texsa, Topox i Asfaltex uneixen forces i creen Soprema Iberia L’aliança genera un proveïdor integral de materials d’impermeabilització i aïllament tèrmic i acústic en diversos segments constructius. La nova empresa, amb un volum de negoci agregat de 81 milions d’euros, atresora una activitat exportadora estesa a 50 mercats internacionals. Soprema, amb 200 treballadors, compta amb cinc plantes productives a l’estat, quatre a Catalunya, tres centres logístics i tres centres d’R+D+i que desenvolupen materials com làmines asfàltiques, aplicacions de poliestirè extrudit XPS i geotèxtils. Una part important de la innovació s’enfoca a la reducció de l’impacte ambiental mitjançant la utilització de recursos renovables.

PILOEDRE rep el document DAU 17/108 per part de l’ITeC

del Regne Unit, França, Alemanya, Itàlia i els Països Baixos. Els experts internacionals van detallar el model de certificació professional d’enginyers dels seus països i van donar la mà al model de certificació espanyol. Hi van participar Katy Tur, cap del profesional Standards del Engineering Council del Regne Unit; Thierry Roux, vicepressident nacional dels Ingénieurs Professionnels de France; Daniel Sander, CEO de Ingenieurkammer Baden-Wurttemberg, Alemanya; Stefano Calzolari, president de l’Agenzia Nazionale per la Certificazione delle competenze degli Ingegneri d’Itàlia; Micaela dos Ramos, directora de KIVI dels Països Baixos, i Joan Barceló, president d’ISACA Barcelona, dels Estats Units. També hi van ser presents representants de màxim

nivell de les empreses i de l’administració catalana. Josep Rull, conseller de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, va lliurar els diplomes Honorary Fellow’s, que premien la tasca dels enginyers més destacats. Rull va subratllar que “la feina de la AQPE i la AIPE és extraordinària. Només amb la certificació professional de l’enginyeria garantirem projectes d’excel·lència”. El Conseller de Territori i Sostenibilitat va concloure que és un exemple admirable “que les diferents branques de l’enginyeria s’uneixin per aconseguir major qualitat en el sector”. En resum, la certificació de competències afegeix valor a la formació i l’experiència dels enginyers, alhora que els diferencia i distingeix com els millors professionals en la seva especialitat. 

El 8 de maig passat, l’Institut de Tecnologia de la Construcció de Catalunya (ITeC) va concedir a l’empresa de cimentacions PILOEDRE el document DAU17/108 (Document d’Adequació a l’Ús). Aquesta certificació acredita el compliment dels criteris establerts en el context reglamentari espanyol, tant en la construcció d’edificis (Codi Tècnic d’Edificació i Llei d’Ordenació de l’Edificació) com en l’obra civil i industrial. L’acreditació s’obté després d’una avaluació positiva de la idoneïtat tècnica dels materials i tècniques de l’empresa per als usos que s’han desenvolupat. La firma catalana és especialista en cimentacions prefabricades que s’instal·len fàcilment, són desmuntables i es poden reutilitzar en diferents projectes.

FULLS DELS ENGINYERS / 19

 Renovables

Un 64% del territori català és verd, més de dos milions d’hectàrees, de les quals al voltant de 1.350.000 són boscos arbrats.

La biomassa s’obre pas lentament tot i el poc coneixement general i els entrebancs legals

Segons el Clúster de la Biomassa de Catalunya, els estudis situen el volum actual del mercat al nostre país en 200 milions d’euros i s’estima que ocupa més de 1.700 persones. Un volum que l’entitat qualifica de molt baix i desenvolupat en un sector encara molt migrat i transversal. No obstant això, l’explotació de combustibles d’origen natural té molt camp per córrer i contínuament es desenvolupen projectes d’empreses que tenen una part de la seva activitat relacionada directament o indirectament amb aquest sector.

TEXT: CARLES CLARET I VILASECA

ona part de l’extensió verda catalana és de titularitat privada i només un 23% ha estat declarada d’utilitat pública. En els últims anys, el creixement de la massa forestal continua a un ritme elevat ja que l’explotació agrícola i ramadera s’ha anat limitant i especialitzant en àrees concretes. Entre l’any 1993 i el 2009 la superfície arbrada es va incrementar un 4%, a un ritme de poc més de 8.250 hectàrees anuals. Segons dades de l’Euroestat, només països del nord d’Europa com Finlàndia i Suècia, així com Àustria, tenen un percentatge de terreny arbrat superior al de Catalunya. Tot i així, com reflecteix el document Estratègia per promoure l’aprofitament energètic de la biomassa forestal i agrícola (2014) subscrit per cinc Departaments de la Generalitat de Catalunya (Agricultura, Empresa, Presidència, Economia i Territori) ni el 0,06% del PIB global català deriva dels aprofitaments forestals. ALTA DENSITAT VERDA La densitat d’arbres i el creixement del sotabosc augmenta quan s’abandonen els boscos, que acaben acumulant una quantitat molt elevada de combustible.

Els ecòlegs, els agents rurals, els bombers, els propietaris forestals i la mateixa Generalitat admeten que el bosc, sobretot en els mesos més càlids, s’ha convertit en un polvorí. Malgrat tot, segons els

Ferran Garrigosa: “Catalunya importa més del 90% de l’energia primària que gasta i, en canvi, la biomassa s’ha d’exportar perquè no hi ha prou centres de consum.” propietaris privats, amb les baixes aportacions de l’administració, no poden mantenir els seus terrenys com caldria per evitar els incendis. Davant d’aquesta situació, sembla clar que hi ha una veta de mercat de llarg recorregut per a empreses que dediquin les unitats de negoci principals a la creació de combustibles alternatius

d’origen natural i vegetal però, “Catalunya importa més del 90% de l’energia primària que consumeix i, en canvi, la biomassa s’ha d’exportar perquè no hi ha prous centres de consum,” sentencia, per contra, Ferran Garrigosa, enginyer industrial i gerent del Clúster de la Biomassa de Catalunya. “Quina contradicció, oi?,” continua dient, “doncs és així. Itàlia i França aposten clarament per les energies renovables, però a Catalunya ens costa veure-ho.” La veta no acaba d’estirar-se malgrat que l’aprofitament forestal, especialment de fusta, representa una alternativa al manteniment d’una extensió verda tan àmplia que converteix els boscos en magatzems d’energia. Al 2014, segons el Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat, un 35% de la fusta es destinava a la biomassa, un 27% a la serra, un 23% servia per a fer llenya, el 14% es triturava i l’1% restant servia per a pals, perxes i estaques. Tot i que, de mica en mica, el mercat es va ampliant, segons Ferran Garrigosa “hi ha molt desconeixement. Falta molta comunicació i molta formació.” Sobre aquestes premisses es basteixen els pilars estratègics que pretén desenvolupar el Clúster Biomassa de Catalunya.

IMPLANTACIÓ Tenint en compte els criteris d’eficiència energètica, l’àmbit industrial i empresarial dedicat a l’explotació de la biomassa “és creixent, sobretot en la part més primària de producció de biocombustibles”, exposa Garrigosa. “Hem de pensar que un cop s’ha instal·lat un equip de biomassa té una vida útil mínima de quinze a vint anys i el consumidor queda fidelitzat durant molt de temps. L’altre aspecte és el de la velocitat d’implantació que, en funció del preu dels combustibles fòssils, evoluciona de manera variable”. Ens els últims temps sembla, segons el mateix clúster, que hi ha algunes tendències en l’elecció del tipus d’explotacions. “La implantació de nous projectes de biomassa se centra en la generació de calor. Actualment, només hi ha tres plantes de generació elèctrica amb biomassa lligades als antics règims especials.” Quant a la generació de llocs de treball, el president del clúster explica que “la biomassa té pràcticament tota la cadena de valor al territori, sobretot en entorn rural. Per tant, l’impacte en l’economia local és directe i els llocs de treball que es generen, també”. Ara bé, pensant en el futur, la gran oportunitat de la biomassa

rau, sobretot, en el desenvolupament dins del sector industrial. La clau es troba en les seves mateixes característiques, que la fan l’única font renovable capaç de generar vapor i calor per aplicacions d’alta temperatura a preus competitius i amb total gestionabilitat. En aquest sentit, imagina Ferran Garrigosa, “si pensem en una Catalunya 100% renovable al 2050, la biomassa, de ben segur, funcionarà a tots els polígons industrials amb consums de calor. La velocitat en el desplegament només depèn de la conscienciació i les polítiques de promoció d’aquesta tecnologia”. MARC LEGAL A Catalunya, avui en dia, la cadena de valor que representa el clúster és molt extensa i variada, explica Garrigosa: “va des de la propietat forestal fins al consumidor, passant per la producció de biocombustibles, l’enginyeria, la fabricació d’equips, els serveis energètics etc.” La legislació i àmbits de regulació, per tant, són molt diversos. Amb l’objectiu de tenir un marc de regulació més definit, les empreses agrupades al clúster estan treballant en un estudi sota el paraigua d’un projecte Interreg Europeu anomenat BIO4ECO que, precisament, pre-

FULLS DELS ENGINYERS / 19

www.fullsdelsenginyers.cat

APROFITAMENT FORESTAL A CATALUNYA. DESTÍ DE LA FUSTA FONT: Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat (2014).

1% pals, perxes i estaques 14% és trituració per a pèl·let i altres

DECÀLEG DEL CLÚSTER DISSENY D’INSTAL·LACIONS

PRODUCCIÓ DE BIOMASSA

• Prioritzar la qualitat i l’eficiència energètica

• Gestió forestal responsable, acomplint les

•

per garantir una operació i manteniment adequats. Acomplir les normatives aplicables relatives a emissions, seguiment i control periòdic. Ús de les millors tecnologies disponibles.

MODELS EMPRESARIALS

23% llenya

•

• Prioritat en la promoció de l’activitat

normes bàsiques internacionals per garantir la cadena de custòdia de la biomassa. Garantia de subministrament de biomassa, acomplint terminis, quantitats i qualitats compromeses. Promoció de la certificació dels diferents combustibles a partir de la biomassa mitjançant els protocols i normatives existents.

econòmica local.

• Garantia i assumpció de responsabilitats

•

sobre les activitats desenvolupades, restituint, compensant o indemnitzant, en el seu cas, les pèrdues o danys ocasionats. Promoció de la recerca, la innovació i el desenvolupament en els àmbits de la valorització energètica de la biomassa.

RESPECTE AL COMPROMÍS AMB LA SOCIETAT I EL MEDI AMBIENT • Difondre les qualitats i avantatges de la • •

27% serra per estructures i mobiliari

•

biomassa i conscienciar de la necessitat d’un ús generalitzat de les energies renovables. Ajudar a millorar la seguretat d’abastiment energètic i reduir la dependència energètica dels combustibles fòssils a Catalunya. Promoure la inserció laboral entre els col·lectius amb més risc d’exclusió. Col·laborar estretament amb les diferents administracions públiques en la promoció de la biomassa a Catalunya.

35% biomassa

tén, per una banda, identificar l’extens marc legal i, per altra banda, detectar les barreres legislatives actuals que dificulten el desenvolupament per proposar solucions. Ferran Garrigosa avança, respecte a aquest estudi en fase d’execució, “que hi ha molts aspectes a millorar”. La legislació espanyola, sense anar massa lluny, no ajuda al desenvolupament de les indústries generadores de biocombustible. Últimament, la premsa s’ha fet ressò del disseny, per part del govern espanyol, d’unes subhastes per a la generació d’energies renovables no gaire favorables a la biomassa. Això provoca que el creixement i la implantació

s’alenteixin. Les competències sobre energia depenen de l’estat i no estan transferides a la Generalitat. Tot i aquest handicap, l’estratègia del govern català, gairebé antagònica a l’espanyol, assegura Garrigosa, “dona molts més fruits, juntament amb les polítiques de promoció de l’àmbit de la biomassa que impulsen les diferents Diputacions. Així, recentment, s’han aprovat quatre projectes amb fons FEDER (un de cada Diputació) que preveuen una inversió de 20 milions d’euros en 68 projectes en diferents equipaments municipals catalans. ”Tot un èxit que a la resta de l’estat no es dona,” subratlla el gerent del Clúster de Biomassa.

La biomassa és l’única font renovable capaç de generar vapor i calor per a aplicacions d’alta temperatura a preus competitius i amb total gestionabilitat

EL CLÚSTER Ferran Garrigosa, explica que l’entitat, actualment, “representa aproximadament el 70% del procès valorització energètica de combustió amb biomassa d’origen forestal.” Malgrat tot, afegeix, el sector “en un futur pot abastar els processos de gasificació i digestió anaeròbica i biocombustibles d’altres orígens com agroalimentaris, cultius energètics, etc.” Garrigosa exposa que “la biomassa és un sector que està evolucionant i creixent. Cal procurar que la tecnologia no vagi per davant de la legislació i que el desenvolupament es faci de forma professional i ordenada per evitar casos de males praxis”.

Per aquest motiu, el membres del clúster que agrupa les empreses d’aquest sector basa l’activitat en un decàleg que té com a màxima finalitat fixar els principis i normes bàsiques d’obligat acompliment per garantir un desenvolupament ordenat, sostenible i respectuós amb el medi ambient del sector de la biomassa amb usos energètics. Les premisses mediambientals són necessàries davant dels possibles efectes contaminants de les plantes de generació de components com el pèl·let, el combustible sorgit de residus forestals i l’assecament de fusta o altres elements vegetals premsats i comprimits. 

04 06

TEMA DEL DIA

FULLS DELS ENGINYERS / 19

 Tecnologia

La revolució de la indústria de l’automòbil: el vehicle connectat, l’autònom i l’elèctric

Els vehicles, des que es van inventar, han condicionat la humanitat: les ciutats i els pobles s’han construït entorn els automòbils i el món rural s’ha modificat perquè els cotxes s’hi puguin moure. L’objectiu principal dels vehicles fins ara ha estat, simplement, transportar les persones. Actualment, aquesta funció està en plena transformació, fins al punt que podríem parlar d’una revolució en la indústria de l’automòbil, on els protagonistes són el vehicle connectat, l’autònom i l’elèctric.

TEXT: MIREIA CURTO

l cotxe connectat, “tecnològicament està resolt”, afirma Vicenç Aguilera, president del Clúster de la Indústria d’Automoció de Catalunya (CIAC). En els propers anys, les marques no presentaran grans novetats tecnològiques, perquè de moment totes les prestacions ja estan en funcionament, “però sí que hi haurà grans novetats en l’oferta de serveis d’aquest tipus de vehicle”, assegura Aguilera. Aquests cotxes es troben a l’inici del període de maduració, on es necessita un temps perquè els compradors reaccionin davant les noves prestacions que ofereixen i el públic objectiu es decanti per comprar-los. Anys enrere, els hàbits de compra es basaven en variables tecnològiques com el consum, les emissions, la velocitat màxima o l’acceleració, però, avui en dia, explica Francesc Garriga i Ubach, coordinador de la Subcomissió d’Automoció de la Comissió de Mobilitat i Transports del Col·legi Oficial d’Enginyers Industrials de Catalunya (COEIC), la prin-

cipal prestació que es té en compte a l’hora de comprar un cotxe és la connectivitat, a què la societat “ja està acostumada per l’ús diari de smartphones i tauletes que desitja poder seguir fent mentre condueix el vehicle i sense distreure’s en cap moment dels aspectes fonamentals de la conducció segura”. Els cotxes connectats compleixen amb aquests requisits, ofereixen des d’un sistema e-call, que mitjançant la connexió a internet permet establir una trucada d’emergència, a navegadors, identificadors de senyals de trànsit o connexió wifi. En són exemple les aplicacions Android Auto de Waze i Seat DriveApp, amb aquestes dues apps Seat “està reforçant cada vegada més la seva posició com a capdavanter en el mercat dels cotxes connectats”, assenyalava Luca de Meo, president de la companyia, en el marc de l’Automobile Barcelona. El seu propòsit, segons explica, és oferir una experiència cada vegada més “fàcil, connectada i personalitzada, que permeti continuar avançant en la configuració d’un ecosistema digital”.

COTXES AMB PLE ACCÉS A INTERNET En una visió de futur, els nous vehicles que aniran apareixent al mercat, siguin totalment nous o noves versions dels que ja existeixen, cada cop incorporaran més elements de connectivitat. “És un moviment imparable”, apunta Garriga, qui coincideix amb Aguilera que preveu que en un marge d’uns tres o quatre anys, la majoria de vehicles que surtin al mercat tindran ple accés a internet, “podran rebre missatges i correus, i contestar-los”, pronostica el coordinador de la Subcomissió de l’Automòbil del COEIC. Ara bé, l’evolució del vehicle connectat anirà estretament lligada amb la del vehicle autònom i la clau serà l’estat de l’art de les TIC. En aquesta transformació, “serà fonamental l’evolució de les comunicacions cap a unes xarxes de molt alta velocitat”, assegura Garriga. El vehicle autònom, en el límit, no és altra cosa que la plena confluència de la connectivitat aplicada a l’automòbil. “És un nivell

més elevat en comparació amb el vehicle connectat”, especifica Aguilera. Les companyies automobilístiques ja estan treballant per oferir aquest tipus de cotxes. Enginyers de Seat, expliquen fonts de la companyia, han desenvolupat assistents de frenada d’emergència amb protecció de vianants, un sistema de reconeixement de senyals de trànsit i també un assistent d’embús, segons el qual el sistema accelera, frena i maniobra el vehicle de manera autònoma en situacions de trànsit dens, “cosa que acon-

Vicenç Aguilera: “D’aquí tres o quatre anys, la majoria de vehicles que surtin al mercat tindran ple accés a internet, podran rebre missatges i correus, i contestar-los”

FULLS DELS ENGINYERS / 19

segueix que el conductor rebaixi el nivell de tensió i augmenti el confort”. Cada cop més, també hi ha al mercat vehicles que incorporen sistemes que són capaços de corregir certes distraccions del conductor. Així, “l’evolució està anant cap a la identificació del que està passant davant nostre i les decisions que el vehicle ha de prendre en cada cas”, apunta el president del CIAC. CINC NIVELLS D’AUTOMATITZACIÓ EN LA CONDUCCIÓ En l’àmbit internacional, la Societat d’Enginyers de l’Automoció (SAE) ha definit cinc nivells d’automatització en la conducció que van de l’L1 — on el nivell d’intervenció humà és alt—, a l’L5 —on el vehicle té plena autonomia—. Comercialment, a dia d’avui, s’estan venent vehicles de nivell 1 i 2. El punt d’inflexió en el qual l’automatisme del cotxe comença a ser alt es troba a l’L3: “en cas d’accident, la marca n’és la responsable, per tant, és un canvi molt gran des del punt de vista de les assegurances i de la responsabilitat civil i això marcarà molt l’oferta del fabricant”, assegura Aguilera. De moment i “a falta d’un canvi radical en la legislació”, especifica Francesc Garriga, la tendència del vehicle autònom és “anar incorporant, de forma gradual, elements

NIVELL 1: El vehicle comença a assumir el control de certes tasques, com la direcció, per aquells cotxes que l’equipin amb assistent per al manteniment en el carril o reguladors de velocitat. No obstant això, el conductor segueix mantenint el control.

www.fullsdelsenginyers.cat

Francesc Garriga: “A falta d’un canvi radical en la legislació, la tendència del vehicle autònom serà anar incorporant, gradualment, elements que permetin garantir la seguretat des d’una concepció clàssica del cotxe” que permetin garantir la seguretat en una concepció de vehicle clàssica”, és a dir, en la qual hi ha un conductor que controla el cotxe, però en el futur en el vehicle autònom no hi tindrà cabuda, “ja que no n’hi haurà i el que hi hauran seran usuaris de l’automòbil”, pronostica. EL VEHICLE ELÈCTRIC, EN PLE CREIXEMENT Per tancar aquest tàndem, la revolució de la indústria del vehi-

cle acaba amb el cotxe elèctric, on el major handicap es troba en les fonts d’energia, tot i que actualment “s’estan aconseguint millores en el sistema de gestió per aconseguir un major aprofitament de l’energia emmagatzemada en les bateries”, confessa Garriga. A més, també s’estan investigant nous materials per aconseguir bateries més lleugeres i de més capacitat. El fet que els vehicles elèctrics guanyin autonomia respecte a quan van aparèixer els primers models —avui en dia poden recórrer entre 200 i 300 quilòmetres—, fa que el mercat espanyol d’aquest tipus d’automòbils cada cop estigui experimentant un creixement més significatiu: l’exercici de 2016 es va tancar amb un augment de les matriculacions de vehicles elèctrics del 51,48% respecte al 2015, segons dades de l’Associació Espanyola de Fabricants d’Automòbils i Camions (ANFAC). Ara bé, aquesta tendència continuarà a l’alça, segons pronostica Vicenç Aguilera, si “s’aconsegueixen més ajuts públics, s’augmenten els punts de recàrrega a les cases i als pàrquings particulars i les marques ofereixen vehicles amb més autonomia”. Com està fent Nissan, que des que va llen-

ELS CINC NIVELLS D’AUTOMATITZACIÓ EN LA CONDUCCIÓ NIVELL 2: El vehicle és capaç d'actuar de forma independent dins d'uns escenaris controlats, com pot ser l'aparcament o l'assistència en embussos.

NIVELL 3: És el mode de conducció altament automatitzat. Els conductors (o més aviat els operadors de vehicles) no necessiten supervisar permanentment els sistemes.

çar el Leaf (2010), el seu primer vehicle elèctric produït en sèrie, “ha estat treballant per fer pedagogia, tant entre la societat com entre les administracions públiques, per conscienciar de la necessitat d’una mobilitat sostenible amb zero emissions que només garanteixen els vehicles elèctrics”, explica Carme Orra, Product, EV & Tech Communications a Nissan Iberia. Si es compleixen aquests tres punts, l’impacte del vehicle elèctric al mercat anirà creixent de manera sostinguda i, passats uns cinc anys, probablement ocuparan un terç de les vendes a nivell mundial. VISIÓ DE FUTUR Tot i que la revolució d’aquests tres tipus d’automòbils estigui en els primers anys de vida, i encara que ara mateix sembli increïble, en un futur proper, el conductor, quan surti de la feina, on s’hi ha desplaçat en transport públic i, pel motiu que sigui, li han canviat els plans, quan plegui necessitarà disposar del cotxe que està aparcat al garatge de casa seva. Com si de la sèrie de “El cotxe fantàstic” es tractés, preveu Francesc Garriga, el conductor li demanarà a l’automòbil que el passi a recollir a la sortida de la feina i el cotxe hi acudirà tot sol. 

EVOLUCIÓ DE LES MATRICULACIONS DE COTXE ELÈCTRIC A ESPANYA DURANT ELS DOS DARRERS ANYS Inclou vehicles elèctrics purs (BEV), d’autonomia extesa (E-REV), i híbrids endollables (PHEV)

2015

3.133 2016

4.746 un 51,48% més FONT: Associació Espanyola de Fabricants d’Automòbils i Camions (ANFAC).

NIVELL 4: L’evolució dels sistemes de conducció autònoma arriba a perfeccionar-se fins al punt que no es necessita la intervenció humana en cap moment. El vehicle controla el trànsit i les condicions de tot l’entorn, defineix la millor ruta (fins i tot en planteja d’alternatives) i sap respondre davant de cada situació.

NIVELL 5: El vehicle és capaç d’anar a qualsevol lloc sota demanda, sense volant, sense pedals i sense comandaments de cap tipus més enllà d’una interfície per introduir les ordres.

3 4 2

08 04

ACTUALITAT

FULLS DELS ENGINYERS / 19

 Enginyeria - Premis

El lliurament es va fer en una cita que ja s’ha consolidat com un punt de trobada per al col·lectiu i una vetllada de reconeixement a la professió

La Diada de l’Enginyer atorga els premis als millors projectes El Col·legi i l’Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya es va vestir de gala per reunir el sector i guardonar els millors projectes d’enginyeria. La cúpula de les Arenas de Barcelona va ser l’escenari escollit per una celebració presidida per Jordi Renom, president de l’AEIC, i Neus Munté, consellera de Presidència de la Generalitat de Catalunya, que va es va mostrar convençuda que “el país compta amb tots els elements necessaris per unir-nos al lideratge a la nova revolució industrial que ens permeti guanyar en eficiència, sostenibilitat i captació de nous talents”

L’

TEXT: PABLO MONFORT · FOTOS: ISABEL MARQUÈS

actor, monologuista i presentador Queco Novell va conduïr un acte en el qual Albert Xalabarder Miramanda, enginyer industrial i conseller d’Electra Caldense, va merèixer el Premi Trajectòria Professional. Electra Caldense centra els esforços en el disseny, la construcció i l’explotació d’infraestructures que permetin l’aprofitament de l’energia a Caldes de Montbui. La trajectòria de Xalabadrer és un exemple de direcció d’una companyia de serveis que ha destacat pel tracte personalitzat amb el client, sobretot en moments de dificultats socials d’una part de la població. Durant el seu mandat, l’empresa de Caldes ha augmentat la seva influència i ha construït una central hidroelèctrica a la Vall d’Aran. En la mateixa cita, el jurat va fer pública la concessió del Premi Reconeixement Institucional a Fusion For Energy, una oficina de la Unió Europea amb seu central a Barcelona que té l’objectiu de gestionar la contribució europea a ITER, el projecte científic més ambiciós per demostrar la viabilitat de la fusió com a font d’energia. La facturació de les empreses i centres de recerca de Barcelona i Catalunya en el projecte ITER és d’aproximadament 85 milions d’euros en el període que va des de 2008 a 2016. Aquest fet ha permès la creació de 120 llocs de treball al nostre país directament relacionats amb el projecte, fixos i altament qualificats. El sistema de recuperació d’energia elèctrica a la línia 9 del metro de

Barcelona, dut a terme per ISTEM amb la col·laboració d’Infraestructures.cat i TMB, va rebre el Premi Creativitat. La recuperació d’electricitat s’obté de l’energia cinètica de les frenades dels vehicles ferroviaris. La gran novetat és el muntatge d’un inversor en paral·lel als rectificadors que permet l’intercanvi d’energia residual i es recupera a l’anell propi de la subestació de corrent altern. Els equips de recuperació instal·lats han estat dissenyats i desenvolupats per INGETEAM. Per altra part, Aigües de Barcelona, que aquest any ha celebrat el 150è aniversari, va ser guardonada amb el Premi Millor Pràctica

El reconeixement institucional va ser per Fusion For Energy, una oficina de la UE amb seu a Barcelona, que gestiona la contribució europea a ITER, un projecte científic ambiciós que explora la viabilitat de la fusió com a font d’energia.

Empresarial per la implantació del vehicle 100% elèctric a la seva flota. Aquest projecte d’electrificació del parc mòbil i la compra d’energia verda és una de les línies de treball del “10è Compromís del Pla d’Acció Aigües 2020: Innovar en el disseny i la gestió d’instal·lacions i processos basats en el desenvolupament de l’economia circular, dins de l’estratègia de Desenvolupament Sostenible” d’Aigües de Barcelona. El Premi al Reconeixement Acadèmic a una trajectòria dedicada a la docència va recaure en Pere Caminal Magrans, doctor en Enginyeria Industrial i professor a l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Industrial de Barcelona des de 1976. Ha estat investigador principal en més de 50 projectes. De la seva extensa activitat institucional, en destaca la direcció del Centre de Recerca en Enginyeria Biomèdica de la UPC. En l’apartat de tesis doctorals, va ser premiada Míriam Febrer Nafría, doctorant de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Industrial de Barcelona, pel seu treball titulat “Prediction of assisted walking using subject specific biomechanical models”, dirigida per Josep Maria Font Llagunes. També va rebre el guardó Carlos López Torres, de l’Escola Superior d’Enginyeries Industrial, Aeroespacial i Audiovisual de Terrassa, per la tesi Analysis and implementation of a methodolgy for optimal design permanent-magnet-assisted synchronous reluctance motor taking into account performances and reliability, codirigida pels doctors José Luis Romeral i Antoni Garcia Espinosa.

Els EIC també van voler reconèixer la tasca dels mitjans de comunicació a través del lliurament del Premi Serrat i Bonastre a Marta Sardà, periodista de “L’Econòmic”, per haver donat cobertura mediàtica a informacions generades per la institució i haver comptat amb experts del Col·legi per opinar i informar sobre temes d’actualitat, especialment en l’àmbit de la robòtica. Finalment, Alfons Carnicero, Màster Universitari en Enginyeria Industrial de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Industrial de Barcelona, va ser mereixedor del Premi Creativitat per a Joves pel projecte final de màster “Desenvolupament d’un aparell vibratori per a facilitar la marxa de pacients amb lesions medulElars incompletes”. L’eina dissenyada per Carnicero basa el funcionament en l’aplicació d’estímuls mecànics vibratoris en un múscul o grup muscular específic que permet activar el sistema esquelètic i neuromuscular. 

GUARDONATS Premi Trajectòria Professional: Albert Xalabarder i Miramanda Premi Reconeixement Institucional: Fusion For Energy Premi Creativitat: Istem, Infraestructures.cat i TMB Premi Millor Pràctica Empresarial: Aigües de Barcelona Premi Reconeixement Acadèmic: Pere Caminal Magrans Premi Tesis Doctorals: Míriam Febrer Nafría i Carlos López Torres Premi Creativitat per a Joves: Alfons Carnicero Premi Serrat i Bonastre de comunicació: Marta Sardà

FULLS DELS ENGINYERS / 18

www.fullsdelsenginyers.cat

La qualitat de l’aire depèn de tots nosaltres Triar el gas natural és protegir el medi ambient, ja que és una energia neta i eficient que respecta l’aire del teu entorn.

Truca gratis al

900 222 033 o entra a

gasnaturaldistribucion.com

Fulls_Enginyer_(271,6x394,6+3).indd 1

¿Per què et convé el gas natural? Perquè redueix dràsticament l’emissió de partícules sòlides que embruten l’aire i no emet NO2, el principal responsable de la contaminació a les grans ciutats. A més, produeix menys CO2 que la resta de les energies convencionals. Instal·la el gas natural i gaudeix d’una energia respectuosa amb el medi ambient.

11/5/17 18:55

COEIC / AEIC

FULLS DELS ENGINYERS / 19

 COEIC/AEIC: Aquesta secció recull la veu dels instruments a disposició dels enginyers industrials i de les institucions i entitats que vetllen pels professionals.

El posicionament dels EIC davant de les tarifes elèctriques Els Enginyers Industrials de Catalunya manifesten que hi ha un tracte clarament discriminatori entre empreses i territoris amb una important pèrdua de competitivitat i un greuge comparatiu innecessari. Al País Basc algunes indústries pagaran peatges inferiors a un 45% respecte de la indústria catalana. Cal recordar que la factura elèctrica que paguen els consumidors, bàsicament, consta de dos conceptes: l’energia consumida i la potència contractada. El primer es compon del preu de l’energia en el mercat majorista d’electricitat més els costos de gestió i, el segon, dels costos coneguts com a regulats o peatges d’accés.

ncidint una mica més en els peatges que paguen tots els consumidors, la quantia és variable i depèn fonamentalment de la tensió a la qual es realitza el subministrament: major en baixa tensió i menor en mitja i alta tensió. Per un gran nombre de petites i mitjanes empreses, la tensió de subministrament està compresa entre 1kV i 36kV, depenent de l’esquema de xarxa que van construir les diferents empreses elèctriques. Per tant, el consumidor no té opció de triar la xarxa ni la tensió a la qual es connecta. Una configuració que, alhora, ve determinada per la zona geogràfica on s’ubiqui l’empresa. Així, a Catalunya, la tensió més comuna en aquesta banda

és de 25kV. Al País Basc, per a determinades empreses amb potència contractada superior a 300kW, la tensió més característica és la de 33kV. Cal fer notar que tant les xarxes que alimenten les indústries a 25kV com les que alimenten a 33kV són tècnicament equivalents en tots els aspectes. De fet, els cables i equipaments que alimenten tant una tensió com l’altra tenen les mateixes propietats i característiques d’aïllament. La Llei 24/2013 establia una banda única de tensions 1kV– 36kV i una altra 36kV–72,5kV amb els corresponents peatges per a totes les empreses connectades a cadascuna d’aquestes bandes. La primera diferència entre els peatges que paguen les indústries alimentades a

25kV i les de 30kV es va establir amb l’aprovació del Reial Decret de peatges de 26 desembre de 2014, que definia els peatges de 2015. En aquell moment, es va crear una nova banda de peatge entre 30kV i 36kV, de manera que les indústries connectades a aquest segon nivell de tensió paguessin un peatge d’accés inferior d’un 16% aproximadament. El 2017 se’ns anuncia que, de cara al 2018, aquesta banda de peatge (30kV–36kV) s’eliminarà. Així els peatges seran els mateixos per als subministraments a tensions compreses entre 36kV i 72kV. Amb l’ampliació del rang, els peatges de 30kV a 36kV passen a ser més econòmics. Tot això en base a acords polítics de caràcter pressupostari difícil-

ment sostenibles des d’un punt de vista tècnic i econòmic. La realitat és que les indústries que obtenen el subministrament a una tensió compresa entre 30kV i 36kV, com és el cas de les del País Basc, passaran a pagar un peatge d’accés de 21,55 euros/kW i any i les que queden subministrades a 25kV, com ara les indústries catalanes, pagaran 39,14 euros/kW i any, el que significa un abaratiment addicional del 45% per a les primeres. Tot això fa que empreses i indústries connectades a 25kV, similars per potència, consums i, fins i tot, segments industrials a les connectades a tensions superiors als 30kV en d’altres territoris, pagaran una factura elèctrica total entre un 15% i un

LA TRANQUIL·LITAT NO TÉ PREU Està la teva empresa al corrent de les obligacions legals? Contracta els serveis de normativa d’Infocentre IMPLANTACIÓ GRATUÏTA SI HO CONTRACTES ABANS DEL 31 DE JULIOL

normativa@infocentre.eic.cat Telf. 935 029 091

20% superior. En termes tècnics i econòmics, l’única diferència real és el territori geogràfic on realitzen l’activitat. Això significa un tracte clarament discriminatori entre empreses i territoris amb una important pèrdua de competitivitat i un greuge comparatiu innecessari. És una disfunció que cal resoldre. Davant d’aquesta situació, proposem que s’estableixi un sistema de tarifes amb criteris equitatius de manera que no es produeixin situacions discriminatòries entre empreses similars depenent del territori, com sempre havia estat. Així s’evitarà qualsevol alteració artificial de la competitivitat del nostre teixit productiu. 

FULLS DELS ENGINYERS / 18

www.fullsdelsenginyers.cat

 AEIC / COEIC

 Jornades

La Comissió de Seguretat, Cepreven i Tecnifuego Aespi tracten a fons la protecció contra incendis en naus logístiques L’objectiu era donar a conèixer la problemàtica dels incendis en riscos específics d’emmagatzematge.

Tota la informació sobre formació dels EIC i l’agenda d’actes a www.eic.cat

UPDATE FORMACIÓ CONTÍNUA Coordinació de seguretat i salut i coordinació d’activitats empresarials en obres i manteniment. Aplicació al facility management 03/07/2017 · Presencial · Seguretat i medi ambient Càlcul de sistemes d’enllumenat amb Dialux 04/07/207 · Presencial · Energia modalitat Introducció a les smart grids. Xarxes elèctriques intel·ligents 04/07/2017 · Presencial · Enginyeria

a jornada va ha aplegar un centenar d’assistents a l’Auditori Pompeu Fabra de la seu del Col·legi. A part de la protecció dels immobles industrials, els ponents també van abordar els criteris tècnics de disseny i d’instal·lació dels sistemes de PCI i la integració dels requisits de seguretat en el projecte constructiu. Des del punt de vista de l’usuari final, es van tractar els beneficis que aporta el control adequat dels riscos, així com l’experiència de les companyies d’assegurances en el tractament de riscos. Pere Homs, director general EIC va donar la benvinguda a Jon Michelena Muguerza, director general de Cepreven, i Elías López Giménez, tresorer del Clúster de Seguretat contra Incendis. Michelena va agrair “la gran assistència a l’acte” ja que es tracta d’un “àmbit laboral relativament nou”. Per la seva part, López Giménez va presentar els trets característics del Clúster de Seguretat contra Incendis: “Valorem les temàtiques, inquietuds i problemàtiques que interessen al col·lectiu i creem grups

de treball que uneixin forces per convertir el sector en més segur i professional”. La responsable d’Enginyeria PCI a l’empresa Siemens, Carmen Borja, va abordar els sistemes de detecció en naus logístiques des d’un punt de vista normatiu tot detallant les reglamentacions pertinents. Acte seguit, Esteban Hijos, responsable d’Enginyeria a PEFIPRESA Catalunya, va tractar els sistemes d’aigua com a mètode d’extinció: els ruixadors automàtics. Després d’una pausa, la sessió es va reprendre amb la intervenció de José de Antonio, director tècnic de Viking, especialista en sistemes d’espuma d’alta expansió. Tot seguit, Albert García de Borafull, director tècnic de l’empresa Prefire, va detallar el sistema de control de fums, la temàtica, segons ell mateix va indicar, “més desconeguda per al col·lectiu” i va precisar el càlcul i disseny dels SCTEH en naus logístiques mitjançant l’explicació de les eines i normes més comunes. Miguel Vidueira, director tècnic de Cepretec–Grup Cepreven, va parlar de les experiències en el control i certificació de projectes

i com es posen en marxa. L’expert va concloure que “integrar la protecció contra incendis des de la fase inicial dels projectes de nova construcció estalvia temps i diners”. La Direcció General de Prevenció, extinció d’incendis i salvaments (DGPEIS) de la Generalitat de Catalunya també va ser present a la jornada. Joan Gallart i Albert González van desglossar els objectius i les exigències bàsiques de seguretat contra incendis en naus logístiques amb enfocament prestacional. Míriam Hernández Barrillado, enginyera industrial i facultativa tècnica de Prepersa, va donar el seu punt de vista sobre les inspeccions de les assegurances i va plantejar les problemàtiques i les males pràctiques més repetides, entre altres, la ubicació del risc, les característiques constructives, el personal, el tipus d’emmagatzematge i els productes, la maquinària i les instal·lacions, els sistemes de detecció i extinció, les temperatures de treball i humitat, l’estat de les instal·lacions existents, el pla d’emergència i formació dels treballadors, i l’entorn. 

fti ENCARA NO ENS SEGUEIXES? Entra a www.fullsdelsenginyers.cat i submergeix-te a les xarxes socials de l’enginyeria.

Xarxes elèctriques dominades per convertidors estàtics. Electrònica de potència 05/07/2017 · Presencial · Enginyeria Finances per a enginyers i tècnics 06/07/2017 · Presencial · Gestió i habilitats directives

Introducció a la norma ISO 50001 de sistemes de gestió de l’energia 10/07/2017 · Presencial · Energia L’accident de treball. Com reduir responsabilitats civils i penals. Casos pràctics 10/07/2017 · Presencial · Seguretat i medi ambient Gestor energètic especialista en contractacions elèctriques 11/07/2017 · Presencial · Energia Mindfulness per fomentar hàbits resilients i saludables en les organitzacions 11/07/2017 · Presencial · Gestió i habilitats directives 10 claus per millorar la productivitat personal i professional 13/07/2017 · Presencial · Gestió i habilitats directives

NOVETAT: CURSOS ONLINE Introducció a la gestió del manteniment Operacions Reglament d’instal·lacions en edificis. RITE Enginyeria

Ruixadors automàtics Seguretat i medi ambient

ENTREVISTA

FULLS DELS ENGINYERS / 19

A la dreta, Pere Caminal, en el moment de recollir el Premi al Reconeixement Acadèmic dels EIC, acompanyat de Jordi Guasch.

“El més important és escollir una professió que et faci gaudir” En el decurs de la Diada de l’Enginyer d’enguany, va atorgar-se el Premi al Reconeixement Acadèmic a PERE CAMINAL MAGRANS per la seva dilatada i meritòria trajectòria en el camp de la docència. Caminal és Doctor Enginyer Industrial i professor a l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Industrial de Barcelona (ETSEIB) des de 1977, és a dir, fa 40 anys justos. Ha estat també investigador principal en més de 50 projectes i de la seva extensa activitat institucional, en destaca la direcció del Centre de Recerca en Enginyeria Biomèdica (CREB) de la UPC.

TEXT: FRANCESC SOLER - FOTO: ISABEL MARQUÈS

om heu viscut a nivell personal la concessió d’aquest reconeixement per part de la professió? Per una persona com jo, que ha dedicat tota la vida professional a la docència i a la investigació tractant de fer-ho el millor possible, és una gran satisfacció que els EIC hagin decidit atorgar-me enguany un guardó que justament reconeix l’activitat acadèmica. Per tant, em fa molt content, encara que també penso en molts companys que fan la feina tant o més bé que jo i, en conseqüència, també mereixerien que se’ls reconegués. Vau entrar de professor a l’ETSEIB fa 40 anys justos. Amb la perspectiva que us dona aquesta llarga etapa com a docent, quina anàlisi feu de l’evolució dels estudis d’enginyeria industrial a casa nostra? Ha calgut fer un gran esforç d’actualització a nivell docent ja que la tecnologia està evolucionant moltíssim i a un ritme molt ràpid. Els principis són els mateixos però la tecnologia canvia a un ritme vertiginós. Crec que l’oferta formativa que s’està donant, per exemple, a la UPC és de molta qualitat i perfectament ajustada a les necessitats del mercat. El fet que molts estudiants ja trobin feina quan encara no han acabat la carrera crec que n’és la prova més

evident i un èxit per a la universitat com a institució i, per la part que ens toca, també per al professorat. També deveu haver canviat molt la forma d’ensenyar i, per tant, d’avaluar els coneixements dels estudiants. Sens dubte. El model clàssic de classe magistral amb el professor explicant a l’aula i fent ús de la pissarra i els alumnes prenent apunts encara perviu. Els exàmens finals també, però, progressivament, ha anat guanyant terreny l’avaluació contínua que permet un seguiment més acurat i ampli de l’aprenentatge de la matèria que s’ha estudiat. Paradoxalment, això també dificulta aconseguir notes altes perquè és molt difícil ser bo en tot i d’una forma sostinguda, encara que el percentatge d’aprovats sigui, avui en dia, més elevat que anys enrere. I dels estudiants d’enginyeria industrial? Doncs he de dir que, en certs aspectes, les generacions més recents d’estudiants, quan inicien els seus estudis, saben menys coses que els que arribaven fa 30 anys, però, per altra banda, estan dotats d’unes habilitats imprescindibles en el món actual que abans no tenien. Per tant, no podem dir que els estudiants d’ara siguin ni pitjors ni millors. Senzillament tenen un perfil diferent. Potser això va molt més en consonància amb la demanda majoritària d’un perfil professional

molt polivalent. Cert, les empreses valoren molt que els enginyers industrials que surtin de les nostres universitats tinguin una formació multisectorial i absolutament polivalent. Durant els quatre primers anys, reben una formació de caràcter pluridisciplinari molt potent i, posteriorment, en el màster, és quan ja s’especialitzen. Les petites i mitjanes empreses contracten molt aquest tipus de perfil tan polivalent. Formeu part del Departament d’Enginyeria de Sistemes, Automàtica i Informàtica Industrial. Estem davant d’algunes de les àrees amb més potencial de cara als pròxims anys? No hi ha cap dubte que fenòmens com, per exemple, la robotització seran claus en el futur més immediat. L’enginyeria biomèdica és també un sector punter. Només cal veure tota la tecnologia que s’està incorporant als hospitals fruit del treball dels enginyers. Què en destacaríeu del vostre pas al capdavant del Centre de Recerca en Enginyeria Biomèdica (CREB)? Coincideix amb un moment important a nivell mundial que també repercuteix a nivell català. De fet, estudis fets a països com Estats Units o el Japó preveuen que, en els pròxims anys, el nombre de llocs de treball que es crearan en el camp de l’enginyeria biomèdica

serà molt superior que en els altres sectors industrials. Hem de pensar que aquest camp no només s’ocupa d’oferir solucions per al diagnòstic i la teràpia, sinó també per millorar la qualitat de vida de les persones en unes societats cada cop més envellides. Però és que, a més, la biomèdica està entrant també amb molta força en el món de l’esport, sobretot, arran que moltes persones sense una preparació adequada estan començant a practicar assíduament activitats com maratons o ultra trails amb el risc de patir problemes de salut greus. I, en aquest camp, Catalunya està ben posicionada? N’estic convençut. En primer lloc, disposem de diversos centres docents de qualitat com són la UPC, la UB, la UPF o la Universi-

“Estudis fets a països com Estats Units o el Japó preveuen que, en els pròxims anys, es crearan més lloc de treball en enginyeria biomèdica que en altres sectors industrials”

tat de Vic amb graus d’Enginyeria Biomèdica. I, en segon lloc, els enginyers catalans que cursen aquesta especialitat s’acaben collocant en el sector amb facilitat. I, qui opta per anar a l’estranger, també troba feina. A nivell general, a més, el sector de la biomedicina també necessita enginyers a l’hora de desenvolupar nous productes o fer recerca i Catalunya n’és un pol molt important, no només a nivell europeu, sinó mundial. Per tant, té tot el sentit que Barcelona aspiri a acollir la seu permanent de l’Agència Europea del Medicament... Sí. Ja ho hauria d’haver estat abans, però, per raons polítiques, no va ser possible. Crec que tenint en compte els grups de recerca que actualment estan treballant en aquest camp i la indústria que tenim aquí és del tot coherent que la seu es traslladi a Barcelona. Ens ho mereixem. Quin consell donaríeu a un jove que s’estigui plantejant estudiar enginyeria industrial? L’encoratjaria a fer-ho perquè estic segur que gaudirà molt d’aquests estudis. Sobretot, durant els darrers anys de la carrera, quan ja pugui veure l’aplicació de noves tecnologies i després a l’empresa participar, per exemple, en el desenvolupament de nous productes. En el fons, el més important és escollir una professió que et faci gaudir. 