Fulls dels Enginyers Núm. 20 Agost 2017 by Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya

ESTUDIS Es presenta la primera edició de l’”Observatori de l’Enginyeria”

PROJECTES AERONÀUTICS La UAB comanda dues iniciatives que faciliten la gestió de l’espai aeri

ENTREVISTA A RUBÉN BONET President de Fractus, l’empresa que ha revolucionat la telefonia mòbil

PÀG.10

PÀG.11

PÀG.12

Visita www.fullsdelsenginyers.cat i accedeix a tots els continguts

FULLS DELS ENGINYERS 20/ AGOST 2017

El diari dels Enginyers Industrials de Catalunya

n TEMA DEL MES

La tecnologia al camp multiplica la producció dels cultius

PÀG.06 // A Catalunya, hi ha molts

centres de recerca que treballen en la conservació de les varietats de cultiu tradicionals i en la creació de noves tipologies que en derivin. Des de sempre, l’agricultura ha estat en constant evolució per trobar la manera més eficient de produir. Per això, en les últimes dues dècades, ha viscut grans canvis, principalment,

lligats a les instal·lacions hidràuliques de rec; la maquinària agrícola; els tipus de materials plàstics gràcies al desenvolupament de nous polímers més lleugers i resistents, entre moltes altres millores. Les innovacions tecnològiques són la clau perquè el sector hortícola en general, incloent, per descomptat, l’àmbit català, continuï evolucionant. l

OPINIÓ // PÀG.03

“La predicció automàtica d’anomalies s’obté implementant una funció probabilística multivariant a partir dels paràmetres del procés productiu”. DANIEL GAUDE-FUGAROLAS, CEO DE DGAUDE PRIME INNOVATION n INNOVACIÓ

n TECNOLOGIA

Una empresa catalana desenvolupa l’electrocardiògraf digital més petit del món

La indústria 4.0, a la recerca d’enginyers

PÀG. 05 // L’empresa especialitzada en sistemes de telemedicina TeleHealth Devices ha desenvolupat, juntament amb Eurecat, iCardio. El sistema facilita la detecció preventiva de cardiopaties mitjançant la realització d’un diagnòstic a partir d’un electrocardiograma. L’aparell permet fer aquesta prova sense la necessitat d’acudir a un centre sanitari. En tres minuts, el pacient rep un informe diagnòstic al mòbil, signat per un metge especialitzat. l

PÀG. 04 // La quarta revolució industrial crearà 1.250.000 llocs de treball a Espanya en els pròxims cinc anys. Cada cop més augmenten les ofertes de llocs de feines relacionades amb la digitalització, la intel·ligència artificial, l’eliminació d’intermediaris en la cadena de valor industrial, la impressió 3D, l’automatització de processos, la robotització, la conducció autònoma de vehicles, la interacció amb el núvol i la robòtica complexa. l

“Qui pagarà els peatges deixats de recaptar com a conseqüència del ‘tarifazo’ basc? La resposta ha de ser fora de la tarifa elèctrica”. ANTONI TAHULL, ENGINYER INDUSTRIAL

OPINIÓ

FULLS DELS ENGINYERS / 20

 L’anàlisi

 Editorial

La indústria del país treballa per mecanitzar la producció agrícola, fer-la menys feixuga i més eficient.

La tecnologia sembra els camps de productivitat

a vida de pagès tradicionalment ha estat dura. Més encara quan la revolució industrial va temptar molts agricultors a moure’s del camp a la fàbrica on un salari garantit es contraposava als entrebancs infinits de la ramaderia o el cultiu de la terra, exposats a les inclemències del temps, les plagues i els esforços no sempre recompensats en un mercat insegur. Així, les migracions del camp a la ciutat han quedat ben marcades en l’evolució demogràfica de Catalunya des de fa un parell de centúries. A cada dècada, el sector primari s’ha anat aprimant. Primer, a costa de l’engreix del secundari propiciat per la massiva integració de la majoria de mà d’obra als sistemes fabrils. I, posteriorment, cap als negocis relacionats amb els serveis. L’anomenada terciarització va evolucionar en paral·lel a la deslocalització de moltes empreses a països on els costos de personal i producció eren més assequibles. Fins a arribar a la conclusió que la indústria al món occidental d’avui només és viable si comercialitza productes amb alt valor afegit ideats per enginyers, tècnics i professionals capbussats del tot en la digitalització i que abanderin la quarta revolució industrial. Precisament d’aquesta indústria de tecnologia puntera i de les investigacions en el camp biològic i químic n’han sorgit sistemes que apuntalen el cultiu agrícola, el converteixen en una activitat més sostenible, presenten alternatives al sòl com a substrat de cultiu i, sobretot, garanteixen la rendibilitat de la inversió dels agricultors en recursos econòmics i, especialment, humans. I és que, alhora, els pagesos es beneficien de la mecanització de molts processos secularment manuals —aquells que van expulsar del camp familiars i veïns—, i poden fer previsions més segures a l’hora de plantejar la sortida al mercat de fruites, verdures i hortalisses d’una horta o d’un espai protegit com un hivernacle ja que de cadascuna de les explotacions assegurarà una quantitat determinada de producte faci fred o calor. Un fet que fa molt més fàcils les sumes i restes derivades del sempre controvertit negoci de la pagesia. A més, damunt d’un tractor climatitzat, connectat a xarxes de sensors i sistemes de rec o, fins i tot, a satèl·lits que processen extensions ben àmplies de terreny, l’agricultor pot monitorar com evolucionen els cultius i en quins punts determinats ha d’intervenir. Res a veure amb l’agricultura de no fa ni cinquanta anys. 

DANIEL GAUDE-FUGAROLAS Enginyer Industrial . Doctor per la Universitat de Cambridge, Professor Associat de la UPC i CEO de dgaude Prime Innovation

Eines per a la modelització automatitzada a la indústria 4.0

n dels aspectes que defineixen el paradigma que anomenem indústria 4.0 és la disponibilitat de gran quantitat de dades derivades del procés productiu. Com que aquestes dades són recollides automàticament, el seu volum impossibilita que es puguin tractar a mà. És per això que l’única forma d’extreure’n tanta informació útil com sigui possible és recórrer a eines de modelització automatitzada. Parlem del conjunt d’eines matemàtiques i computacionals que anomenem sistemes experts, intel·ligència artificial, machine learning (aprenentatge del maquinari), data mining (mineria de dades), etc. La principal família d’aquestes eines és la que ens permet crear models predictius. Partint dels paràmetres d’un procés i del resultat obtingut, construïm un model que ens permet fer prediccions fiables en circumstàncies similars. La regressió lineal és l’exemple que a tots ens ve al cap. Però també tenim regressió logística, que ens permet classificar els resultats en grups preestablerts. Per exemple, la identificació de fotografies o determinar si una soldadura és correcta o no. A vegades, però, la complexitat del fenomen o procés a estudiar és massa gran per a aquestes eines. Llavors podem usar models basats en xarxes neuronals. Aquests (remotament) estan inspirats en el funcionament del cervell i permeten construir models no-lineals de gran complexitat. Hi ha altres tipus de models que no requereixen tenir informació a priori dels resultats d’una operació o d’un procés, sinó que ens permeten obtenir informació sobre la estructura interna de les dades.

És el que anomenem aprenentatge automàtic no supervisat. Dos exemples habituals són la predicció automàtica d’anomalies i l’anàlisi de clústers. Imagineu un sistema que ens pugui avisar, en temps real, de quin dels productes que estem fabricant conté algun defecte o imperfecció. Ens permetria desviar-lo per dur a terme una anàlisi de qualitat exhaustiva i evitar que pugui arribar al client. La predicció automàtica d’anomalies s’obté implementant una funció probabilística multivariant a partir dels paràmetres del nostre procés. D’aquesta manera, aquest model té la capacitat de detectar qualsevol outlier (valor aberrant) de la combinació de factors que intervenen en el procés productiu, alhora que és capaç d’avisar-nos quan un producte en particular és prou atípic com per merèixer una inspecció més acurada. L’anàlisi de clústers, per altra banda, és un vell conegut dels departaments de màrqueting, on s’usa per segmentar els clients de l’empresa en grups o clústers de característiques similars i, així, poder aplicar-los-hi estratègies comercials a mida. Aquesta tècnica, però realitzada de forma automàtica, és també aplicable a la modelització del procés productiu, la millora de la qualitat, etc. Aquestes eines (i d’altres de relacionades) ja han deixat de ser exclusives de les grans empreses i grups de recerca. Des de ja fa uns anys, petites i mitjanes empreses de tot el món apliquen aquestes eines al control i millora dels processos, previsions de màrqueting i vendes, seguretat, domòtica, etc. (Extret de la ponència presentada per dgaude Prime Innovation SLU al Congrés METAL2017). 

 Sonòmetre

 Altaveu

RUBÉN BONET President de Fractus

“Els EUA han estat un referent en protecció de la innovació, però, en els últims anys, han fet un pas enrere. En part, per satisfer els interessos de grans companyies de Silicon Valley”

L’Ajuntament de Barcelona aprova inicialment l’”Espai Barça”. El projecte compta amb el suport dels EIC, que van signar un conveni amb l’entitat blaugrana, per garantir la qualitat de les diferents intervencions entre les quals destaquen la remodelació de l’estadi, la construcció d’un nou pavelló poliesportiu i l’habilitació d’un aparcament soterrani, al marge de la supressió del perímetre d’accés restringit al Camp Nou. La tinent d’alcalde, Janet Sanz, va sotmetre a la Comissió d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat una Modificació del Pla General Metropolità que permet que l’entorn de l’estadi del Barça guanyi espai públic i s’obri als veïns del barri de les Corts. El ple del consistori va aprovar el projecte que estarà exposat públicament fins al desembre i sobre el qual es podran presentar al·legacions.

EDITA: Associació/Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya AEIC President: Jordi Renom Vicepresident: Ricardo Granados Secretària: Olga Tomàs COEIC Degà en funcions: Pere Palacín Vicedegà en funcions: Pere Roca Secretari: Jordi Mas Demarcacions del AEIC-COEIC Girona: Joan Juanals i Jaume Masgrau Lleida: Joaquim Llop

El Gran Premi de Catalunya de MotoGP, en perill de cara al 2018. Les declaracions de Carmelo Ezpeleta, CEO de Dorna, empresa que organitza el mundial de motos en què qüestionava la continuïtat de la prova al Circuit de Barcelona-Catalunya si no es feien les modificacions de seguretat oportunes va fer saltar totes les alarmes. En l’última edició, els responsables del circuit van haver de reformar, en ple cap de setmana de competició i després de les queixes dels pilots, el traçat que incloïa el revolt on va perdre la vida Luis Salom l’any passat. Malgrat els mals presagis, el president del consorci del circuit, Vicenç Aguilera, va assegurar que es farien les modificacions que calgués i que no hi havia cap preocupació per mantenir-hi la prova l’any que ve.

Catalunya Central: Mireia Félix Tarragona: Lluís Maestre i Fernando Torres Delegació del Vallès: Francesc Figueras AEIC - COEIC Director general: Pere Homs Consell de redacció: Jordi Renom, Pere Roca, Jordi Vericat, Laura Ivern i David Pérezdolz Responsable de Comunicació: Eva Díaz Coordinació: Eva Díaz Col·laboradors: Francesc Soler, Eva Díaz, Mireia Curto, Pablo Monfort, Carles Claret i Lorena Farràs Publicitat: Neus Barbosa Disseny i maquetació: Anna Carrió Edició i correcció lingüística: Carles Claret Impressió: Vanguard Gràfic S.A.

L’impacte de plataformes com Uber i Airbnb aixeca polseguera a Barcelona. Les anomenades aplicacions d’economia col·laborativa relacionades amb la connectivitat i l’avenç tecnològic han estat notícia les últimes setmanes. El gremi de taxistes continua amb fortes mobilitzacions per denunciar el perjudici que els causen espais virtuals com Uber, que propicien el transport de passatgers sense llicència ni liquidació dels impostos corresponents. Més greu encara, ha estat la denúncia de diferents propietaris d’immobles a la capital catalana que els arrendats relloguen com a pisos turístics per obtenir substanciosos beneficis.

Dipòsit legal: B 26367-2015 ISSN: 2013-3332 Administració i distribució: Enginyers Industrials de Catalunya Via Laietana, 39 - 08003 Barcelona T: 933 192 300 / F: 933 100 681 a/e: fulls@mail.eic.cat Els articles signats no representen l’opinió dels Fulls dels Enginyers.

D’acord amb la Política de protecció de dades de caràcter personal que tenen implantada el Col·legi i l’Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya, s’informa que, atès que l’anuari és un fitxer que té legalment atribuïda

la condició de font accessible al públic i vist que s’està emprant per a activitats comercials, s’explicitarà en el fitxer de manera destacada que dites dades no es podran utilitzar per a finalitats de publicitat o prospecció comercial. No obstant això, tenint en compte que aquest és un dret al qual els interessats poden renunciar, quan un col·legiat i/o associat així ens ho manifesti es farà constar en el fitxer que l’interessat ha informat del seu consentiment perquè s’usin les seves dades per a publicitat o prospecció comercial. Aquest consentiment s’ha de comunicar pels mitjans següents: per correu electrònic a lopd@eic.cat, per fax amb la referència LOPD al 933 100 681 o per escrit adreçat al Col·legi Oficial i l’Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya amb la referència LOPD a la Via Laietana, 39, 08003, de Barcelona.

FULLS DELS ENGINYERS / 20

www.fullsdelsenginyers.cat

 Radiografia

 Notícies

ANTONI TAHULL Enginyer industrial

El greuge català davant del ‘tarifazo’ basc

ull suposar que quan surti l’edició d’aquests Fulls dels Enginyers ja haurà passat el tsunami polític provocat per la brutal reducció de la tarifa d’accés que gaudiran les pimes, bàsicament del País Basc, de cara a l’any 2018, sobretot en comparació amb les empreses de la resta de l’estat i, per tant, de Catalunya. El Gobierno de Mariano Rajoy, per aprovar els Pressupostos Generals de l’Estat, va signar un acord de 36 punts amb el Partit Nacionalista Basc (PNB) que inclou la rebaixa de la tarifa d’accés als abonats de mitja tensió. Històricament, els subministraments en MT (>1.000 V) de potència contractada superior a 450 kW es regien, en la part de tarifa d’accés, per la taxa 6.1. L’Ordre IET/2444/2014, de 19 de desembre, va crear, a instàncies del PNB, una tarifa 6.1.B (subministraments entre 30 kV i 36 kV) en la qual el terme de potència de la 6.1 (posteriorment anomenada 6.1.A) va passar de 39,139427 €/kW a l’any a 33,24, mentre que el peatge d’energia per accés variava de 0,026674 €/kWh a 0,023381. Ara, el compromís del Gobierno del Reino de España és convertir els subministraments de la tarifa 6.1.B (de 30 a 36 kV) i assimilar-la a la 6.2 que, fins ara, era per als connectats a tensions de 36 a 72 kV. El 12 de maig, la CECOT va emetre una nota de premsa en la qual denunciava la discriminació que patiran les empreses catalanes, majoritàriament connectades a la xarxa de 25 kV. Del total de 5.800 subministraments a 25 kV acollits a la tarifa de peatges 6.1A, 3.277 són a casa nostra (un 56,50%). Per tant, Catalunya serà la comunitat autònoma més perjudicada per aquesta flagrant discriminació que no té justificació ni tècnicament ni econòmicament. Segons la mateixa entitat, les empreses acollides a la tarifa 6.1B es troben majoritàriament al País Basc, així com a Andalusia, Navarra, Castella i Lleó, Cantàbria i Astúries. Es calcula que el sobrecost en peatges elèctrics de

les empreses catalanes sotmeses a la tarifa 6.1A respecte al que tindrien si fos acceptada la sol·licitud de la CECOT i de l’anomenada Plataforma kV 25/30 (creada després de la promulgació de la IET/2444/2014), és d’uns 200 milions d’euros a l’any. Segons la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència, l’any 2015, 1.975 subministraments estaven acollits a la tarifa 6.1B —353 més que el 2014 (+29%)—. La tarifa 6.1A, així, havia perdut 485 subministraments. Per tant, la creació de la tarifa 6.1.B havia provocat aquest desplaçament tan important causat per l’abaratiment del cost dels peatges. És de suposar, doncs, que, a partir d’ara, hi haurà molts més canvis per passar de contractes a 25 kV a la gamma 30/36 kV, allà on sigui tècnicament i econòmicament viable. Qui pagarà els peatges deixats de recaptar com a conseqüència d’aquest autèntic nyap? La resposta ha de ser fora de la tarifa elèctrica, ja que la decisió del canvi és un troc polític. El més lògic seria que fos el cupo vasco i la resta de comunitats autònomes beneficiades pel canvi les que assumissin els sobrecostos. En cas contrari, les pimes catalanes tindran un altre sobrecost: el corresponent al repartiment d’aquests descomptes perquè no es torni a generar dèficit tarifari. A banda de la nota de la CECOT, hi ha hagut magnífics i aclaridors pronunciaments. Com el de la Generalitat de Catalunya, en una tribuna publicada a “El Punt Avui”, en la qual l’aleshores conseller Jordi Baiget exposava que els peatges de la tarifa 6.1A (la de les pimes catalanes) seran de 32,30 €/MWh i les de la tarifa 6.2 (la de les empreses del País Basc connectades a 33 kV) de 14,97 €/MWh, és a dir, un 54% més reduïdes. Per tant, Baiget exigia al Ministeri d’Indústria que la tarifa 6.2 es faci extensiva a la gamma de tensions d’entre 25 i 72 kV. Si aquesta proposta fos acceptada, en resultarien beneficiats uns 5.800 subministraments, 3.277 corresponents a empreses catalanes. Per la seva part, l’enginyer indus-

trial Joan Vila va publicar al “Diari de Girona” un extraordinari article titulat “Catalunya, regió elèctrica”, en el qual, a més de fer una anàlisi sensacional del problema, aportava dades de greuges envers Catalunya tan importants com els costos del tancament de la central nuclear de Garoña (qui vulgui conèixer aquest tema a fons pot llegir el reportatge “Viaje a la nuclear maldita de Lemóniz”). El tancament ens ha costat als abonats un recàrrec en la factura elèctrica de l’1,72% entre els anys 1996 i 2015. Un total de 2.273 milions d’euros (gairebé dues vegades el cost de la plataforma Castor).

“Catalunya será la comunitat autónoma més perjudicada per la flagrant discriminació en les taxes dels subministraments de mitja tensió”. Ara, les restes d’aquell monstre es regalen a canvi dels vots del PNB al Govern d’Euskadi. No hauria estat més lògic vendre en concurs públic i si es recuperaven diners abonar-los a la tarifa elèctrica? Joan Vila apunta a l’obertura del meló de la tarifa. El tarifazo basc, de fet, ha trencat el principi fins ara defensat en la Constitució de 1978: tarifa única i igual a tot el territori. Ara haurem de fer realitat una TTU (Tarifa Tope Unificada) ja que hi ha comunitats amb preus molt més econòmics i, per tant, cal obrir el debat sobre aquest tema. Per què Catalunya, que gaudeix d’un sistema amb capacitat per cobrir la demanda elèctrica pròpia amb les centrals ubicades al territori i suportar infraestructures que tothom voldria tenir lluny tot gaudint d’energia elèctrica de qualitat, ha de seguir pagant un dèficit

tarifari que no ha generat? Per què ha de pagar els sobrecostos de les comunitats extrapeninsulars o els de les primes de renovables d’una combinada energètica diferent que, en un estudi que he realitzat amb altres experts, se situa en uns 1.400 milions d’euros a l’any? No podem gaudir del més just, que seria pagar la nostra energia en funció dels nostres costos? Joan Vila aporta dades de regions com Flandes, Valònia i Brussel·les a Bèlgica o altres de regions d’Alemanya de dimensions semblants a Catalunya. Jo puc dir que tots els cantons suïssos paguen l’energia en funció dels costos de cadascun, per petit que sigui. Joan, si vols fer la proposta, des de Pimec parlaré amb el Collegi d’Enginyers perquè doni suport a la proposta i plegats puguem parlar amb el Govern de la Generalitat. Però el pacte entre el govern espanyol i el PNB encara conté més temes relacionats amb l’energia com el vuitè: gestor de càrregues del vehicle elèctric, o el novè: nous programes de suport al vehicle alternatiu. Molt em temo que els fons destinats a aquests pactes provinguin dels diners que administra l’IDAE i es recapten des de la tarifa elèctrica. Si els bascos han pactat aquests punts, segur que serà per obtenir-ne avantatges. Per últim, també cal estar atents al quinzè punt: millores en la gestió del domini públic hidràulic en conques intercomunitàries, perquè pot suposar un intent de fer més transvasaments a la capçalera del riu Ebre cap al País Basc. Podria ser fins i tot divertit si no es fa d’amagatotis. Veiem, per tant, que hem passat de gaudir de governs que feien aeroports sense passatgers, AVE a qualsevol indret, autovies a cap lloc habitat... Ara tenim el Castor, la Sagrada Família (l’obra de mai acabar), el corredor mediterrani (que volen que passi per Madrid) i que no s’acabi mai... i el tarifazo basc: el risc que haguem de pagar amb interessos les retallades a les empreses d’energia. Ras i curt: és per arrencar a córrer. 

El sector de l’enginyeria aposta pels concursos restringits en la licitació pública Amb la intenció de reduir els pes economicista a l’hora de decantar-se entre les diverses propostes en els concursos públics, el Fòrum per a les Enginyeries (FIDEX), que agrupa les principals empreses del sector, adverteix que és imprescindible adaptar-se als marcs europeus a l’hora de regular les licitacions. Mentre la llei de Contractes del Servei Públic es tramita al Congrés, FIDEX insisteix a posar el focus en la tasca dels enginyers a l’hora d’elaborar els projectes i advoca, alhora, perquè estiguin regulats per fórmules en les quals es marqui un límit màxim de la càrrega de criteris econòmics. Un topall que se situaria al 20% del cost total de les propostes presentades a concurs.

Fira de Barcelona es converteix en el principal aparador de la indústria 4.0 Acabat aquest 2017, la institució haurà celebrat una seixantena de salons i congressos, cinc dels quals relacionats directament amb la tecnologia: el Mobile World Congress, el Barcelona Games World, la Smart City Expo i els renovats Barcelona Building Construmat i Automobile Barcelona. A l’octubre, a més, la fira dedicarà tota una setmana a la indústria i a la seva estreta relació amb la innovació i la tecnologia, celebrant, conjuntament, cinc esdeveniments internacionals: l’IOT Solutions o In (3D) dustry), Expoquimia, Equiplast i Eurosurfas, que coincidiran amb la primera edició del World Chemical Summit, un fòrum de debat sobre el sector químic a escala mundial.

Un algoritme calcula el nivell de sucre a la sang mitjançant una app L’aplicació Glucoracle, desenvolupada a Biomedical Informatics, el centre mèdic de la Universitat nord-americana de Columbia, es basa en un algoritme personalitzat que prediu l’impacte de determinats aliments als nivells de sucre a la sang, segons un estudi fet públic al portal “PLOS Computational Biology”. L’eina facilita el control dels nivells de glucosa a les persones amb diabetis de tipus 2, un aspecte clau per evitar les complicacions principals de la malaltia. Tot i que els efectes de la dieta són diferents a cada individu, l’algoritme, que utilitza una tècnica d’assimilació de dades, actualitza regularment el model matemàtic de la resposta del cos a la glucosa.

FULLS DELS ENGINYERS / 20

La digitalització generarà 1.250.000 llocs de treball a Espanya en els pròxims cinc anys.

 Tecnologia

Les professions de remuneració mitjana disminueixen i se’n creen de noves en alta tecnologia.

(Font: Observatori de l’Enginyeria)

La indústria 4.0 ja està transformant el panorama laboral

Es dispara la demanda de llocs de treball relacionats amb la digitalització, la intel·ligència artificial, l’eliminació d’intermediaris en la cadena de valor industrial, la impressió 3D, l’automatització de processos, la robotització, la conducció autònoma de vehicles, la interacció amb el núvol i la robòtica complexa. TEXT: LORENA FARRÀS PÉREZ

a quarta revolució industrial ja és una realitat, almenys en l’àmbit laboral. En els últims mesos, les agències de recursos humans i els portals en línia d’ofertes de treball han registrat un notable augment de la demanda de professionals dels àmbits científic i tecnològic. Un increment que va més enllà de la millora de la situació econòmica i que s’emmarca en l’enlairament del que coneixem com a indústria 4.0. “És com si algú hagués premut un interruptor i, de cop, s’hagués disparat la contractació d’enginyers i científics”, explica José Julián Sánchez, director d’Experis (ManpowerGroup). Aquesta nova indústria es caracteritza per la digitalització, la intel·ligència artificial, l’eliminació d’intermediaris en la cadena de valor industrial, la impressió 3D, l’automatització de processos, la robotització, la conducció autònoma de vehicles, la interacció amb el núvol i la robòtica complexa. Tots són factors molt vinculats amb els llocs de treball relacionats amb la ciència, la tecnologia, l’enginyeria i les matemàtiques (STEM per les sigles en anglès). Catalunya no és aliena a aquesta realitat. Les ocupacions tècniques i qualificades han incrementat el pes relatiu en el total de l’ocupació, de manera que han passat del 25,7% el 2011 al 29,3% l’any passat, segons la Memòria Econòmica de Catalunya 2016. Una

evolució que enguany es podria disparar si es té en compte que el 31% de les empreses industrials està considerant iniciar-se en la revolució tecnològica d’acord amb als resultats d’una enquesta realitzada per la Cambra de Comerç de Barcelona en col·laboració amb l’Institut Català d’Estadística. Aquesta mateixa enquesta, constata que el 15,7% de les empreses ja han iniciat la revolució tecnològica tot i que encara està en una fase inicial. Una de les grans limitacions que ja s’estan trobant les empreses que volen fer el pas cap a la indústria 4.0 és “la manca de treballadors amb perfils tecnològics”, assegura José Julián Sánchez. “Tenim una mitjana de 19 llicenciats en ciències de cada 1.000, enfront dels 40 d’Alemanya”, assenyala l’expert. “Això es nota, i molt, en el processos de selecció”, afegeix. Que el mercat laboral necessita una reconversió és una realitat recurrent que es va agreujar amb la crisi econòmica. I que, ara, la indústria 4.0 torna a posar sobre la taula. “Si Catalunya vol continuar estant a l’avantguarda mundial de l’excel·lència en la indústria calen més professionals tècnics de qualitat”, adverteix el directiu d’Experis. Mentre es creen professions i necessitats laborals noves, en desapareixen d’altres. “Tots els països desenvolupats estan veient com professions de remuneració mitjana (operadors de maquinària

i muntadors, treballadors d’oficines i d’atenció al client) estan desapareixent o es reconfiguren com a conseqüència de la robotització i l’externalització, conclou Randstad Research en el seu estudi “La digitalización: ¿crea o destruye empleo?”. En concret, l’empresa de recursos humans preveu que la digitalització generarà 1.250.000 llocs de treball a Espanya en els pròxims cinc anys (vegeu el gràfic). La gran qüestió per al conjunt de l’economia segueix sent si la implantació de la indústria 4.0 suposarà una gran destrucció de llocs de treballs o bé si l’ocupació que es generarà compensarà la que es perdi. El temps ho dirà. El que està clar, però, és que el nou panorama industrial és encoratjador per als professionals del món de l’enginyeria. 

El 15,7% de les empreses ja han iniciat la revolució tecnològica tot i que encara està en una fase inicial.

1.246.749 LLOCS DE TREBALL VINCULATS A ACTIVITATS STEM EN 5 ANYS (Font: Randstad)

Induïts 689.608

STEM 389.609

Indirectes 167.532

FULLS DELS ENGINYERS / 20

www.fullsdelsenginyers.cat

Ciberseguridad, Robótica, UX y Agile las áreas de los S’AUGREUJA LA FALTA D’ENGINYERS nuevos puestos emergentes La indústria catalana necessitarà, com a mínim, uns 29.000 enginyers en els pròxims deu anys.

Per continuar sent competitiva, la indústria cobrir la demanda empresarial creixent. catalana necessitarà, com a mínim, uns Aquestes dades són especialment Se consideran puestos que apenas a comienzos 29.000 enginyers en emergentes els pròxims deulos anys alarmants si es téexistían en compte que en de la década. Suelen tener segons els càlculs del col·legis professionals l’actualitat la meitat de les empreses un bajo nivel de competencia y están siempre muy vinculados a la innovación y a la tecnología. del gremi. Aquests professionals hauran espanyoles ja tenen problemes a l’hora de sortir d’unes carreres universitàries de cobrir vacants amb perfil STEM. No és que cada cop tenen menys demanda. De una situació nova ni tampoc exclusiva de cara als pròxims cinc anys, l’empresa Catalunya o Espanya. L’any 2020 es preveu de recursos humans Randstad preveu un gran dèficit de talent en tot el món, però Robótica en Ciberseguridad queEspecialista les matriculacions en les carreres Espanya, juntament amb els Estats Units, universitàries de ciències, tecnologia, Canadà, Itàlia o el Japó, es troba entre En 2016 haels llegado a las 761 vacantes, un 129% más En 2016 ha alcanzado las 1.270 vacantes. Su nivel de enginyeria i matemàtiques (STEM) països més amenaçats per aquesta situació. que el año anterior. Su nivel de competencia es de 29 competencia es bajo (20 disminueixin a un ritme anual delinscritos 3,3% en por vacante) y su el conjunt del país, una xifra insufi cient per inscritos por vacante, y se ha reducido en los últimos salario promedio bruto es de 32.399 euros.

4 años (68 inscritos en 2013) debido al incremento de su demanda y la especialización de los requisitos. Su salario bruto se sitúa en los 29.351 euros.

Especialista en Agile/Scrum En los dos últimos años casi duplica su volumen de demanda llegando a las 1.241 vacantes. Las vacantes de Y los que se mantienen en su senda creciente siguienla comunidad Agile tienen el salario bruto promedio El mercat laboral dels pròxims cinc anys el portal Infojobs i l’escola de negocis directors empresarials, els enginyers, els la evolución los últimos de años sono Back/Front más (38.749 euros) y su avui nivelendeESADE competencia física els experts en serà moltalto diferent al que coneixem destaquenescom do a noves professionsde professionals vendes, segons el centre d’estudis i anàlisi dia.todavía Més a llarg termini, el Fons Econòmic emergents els especialistes en back/front end, End, Programador para móvil, Desarrollador de so- de muy bajo (8 inscritos por vacante). Mundial assegura que el 65% dels nens i programadors per a mòbils, desenvolupadors l’empresa de recursos humans de Randstad. Big Data yEntre profesionales delque Cloud les habilitats cadaCompucop valoren nenes que estan cursant estudis primaris de solucions en big luciones data, especialistes més les empreses, la mateixa font treballaran en ocupacions que encara no en ciberseguretat, transformació àgil ting. La competencia por un puesto es baja (6, 5, destaca 7y Especialista en UX existeixen. Per fer-se’n una idea, només (agile scrum), informàtica del núvol (cloud la capacitat per solucionar problemes 7 respectivamente) y ofrecen buenos salarios con un En tres años ha multiplicado su demanda por 3 alcanl’internet de les coses requerirà 4,5 milions computing), experiència d’usuari (UX, sigles complexos, disposar d’un pensament crític, promedio bruto queser va de 31.069 a 39.374 zandoenlas vacantes. El nivel de de competencia es i robòtica. creatiu, aprofi tar el euros. potencial de la d’experts els1.018 pròxims anys. user experience) En aquestes intel·ligència emocional o tenir capacitat de Aquest nou panorama es tradueix en majors ocupacions, la competència per a un lloc de bajo y decreciente, de 20 inscritos por vacante (4 mei noves oportunitats laborals en els camps treball és baixa i el sou mitjà brut es mou negociació. que en 2015), y su bruto entre promedio es ide de nos la ciència, la tecnologia, lessalario enginyeries els 31.069 els 39.374 euros anuals. i les33.009 matemàtiques. En el seu últim informe Pel que fa als perfi ls més sol·licitats en euros.

NOVES PROFESSIONS I PERFILS LABORALS

sobre l’estat del mercat laboral a Espanya,

els pròxims anys, encapçalen la llista els

Evolució de les vacants en llocs emergents (Font: InfoJobs i ESADE) > Evolución de las vacantes en puestos emergentes

El 65% dels nens i nenes que estan cursant estudis primaris treballaran en ocupacions que encara no existeixen.

Back Front End ProgramadorEnd App de móvil Back/Front Desarrollador soluciones Big Data Programació Apps de mòbil Especialista en Ciberseguridad

Desenvolupador solucions Big Data Especialista Agile/Scrum

Especialista en Ciberseguretat Cloud

Especialista Agile/Scrum Especialista en UX

Cloud

Robótica

Especialista en UX Robòtica

#MercadoLaboral

 Orientacion-laboral.infojobs.net/mercado-laboral

Rànquing de carreres amb menor índex d’atur. % = índex d’atur registrat en aquestes carreres

Electrònica Industrial

(Font: Randstad)

Medicina

2,8%

Enginyeria Aeronàutica Enginyeria Informàtica

Enginyeria Telecomunicacions

3,8%

0,6%

f facebook.com/infoJobs

@InfoJobs

0% 1 2 3 4 5

LES ENGINYERIES, LES CARRERES AMB MENYS ATUR Quatre de les cinc carreres universitàries amb millor sortida professional són enginyeries. Els Enginyers d’Electrònica Industrial i Automàtica, amb una taxa d’atur del 0%, lideren el rànquing de titulacions amb menys desocupació. Els segueixen els enginyers aeronàutics, amb una taxa d’atur del 2,8%, els enginyers informàtics (3,8%) i els enginyers de telecomunicacions (5%). Randstad atribueix la gran sortida laboral d’aquestes professions a la digitalització.

04 06

TEMA DEL DIA

FULLS DELS ENGINYERS / 20

 Innovació

A Catalunya, hi ha molts centres de recerca que treballen en la conservació de les varietats tradicionals i en la creació de noves que en derivin.

La innovació tecnològica, clau en el sector hortícola català

L’agricultura sempre ha estat en constant evolució per trobar la manera més eficient de produir. Per això, en les últimes dues dècades, ha viscut grans canvis, principalment, lligats a les instal·lacions hidràuliques de rec; la maquinària agrícola; els tipus de materials plàstics gràcies al desenvolupament de nous polímers més lleugers i resistents, entre altres millores com les malles de colors que busquen diferents radiacions o les malles teixides; els productes fitosanitaris; els productes fitonutricionals, millor formulats, més complexos i més eficaços, i, fins i tot, el material vegetal mateix. “Les noves tecnologies han estat i estan completament lligades a l’evolució del sector hortícola en general, incloent, per descomptat, l’àmbit català”, explica Àngela Borràs, product manager de Compo Expert.

TEXT: MIREIA CURTO ctualment, a Catalunya hi ha molts centres de recerca que treballen en el desenvolupament de tecnologies aplicables al sector hortícola. N’és un exemple la Fundació Miquel Agustí a Agròpolis. Les activitats en les quals treballa giren al voltant de dos eixos. D’una banda, l’estudi i conservació de varietats tradicionals catalanes d’horta, i, de l’altra, l’obtenció de noves varietats a partir de les tradicionals. “Es tracta d’identificar varietats històriques que tinguin potencial —fonamentalment sensorial i de bona adaptació a condicions ambientals particulars—, per corregir-ne els defectes —habitualment sensibilitat a malalties i plagues o baixa producció— i posar-les a disposició dels productors”, comenta Francesc Casañas, investigador del Departament d’Enginyeria Agroalimentària i Biotecnologia de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). HORTS URBANS, TENDÈNCIA A L’ALÇA A més de la constant arribada de noves varietats millorades genèticament, l’horticultura catalana

ha anat incorporant les tecnologies derivades dels avenços en tots els camps. Especialment, en els cultius anomenats protegits, és a dir, els hivernacles. Aquí és on “els avenços en substrats artificials, la dosificació de l’aigua i els nutrients, el control ambiental en general, la cura pel control de residus i la informatització de tots els processos ha estat més important”, comenta Casañas. En aquest àmbit, trobem l’agricultura urbana, que “cada vegada està tenint més impacte en el sector hortícola”, explica Juan Ignacio Montero, director de Recerca d’Agricultura Urbana i Periurbana de l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA), que, actualment, està treballant en un projecte conjuntament amb l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA) de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) que consisteix a cultivar enciams i tomàquets, principalment, en un hivernacle situat a la teulada d’un edifici del campus de Bellaterra. Aquest espai està connectat amb la resta de l’edifici, assegura Montero: “A l’hivern, per exemple, la calor que sobra de l’edifici

es traspassa a l’hivernacle. Quan plou, s’aprofita l’aigua que es recull a la teulada per regar les hortalisses”. A partir d’aquestes millores en les condicions de la instal·lació, “s’està estudiant la resposta que donen els cultius”, els quals es conreen de manera hidropònica, és a dir, sense terra, ja que “el fet que aquesta installació estigui situada a la part superior d’un edifici, ha fet que s’hagi d’aplicar una alternativa al pes de la terra que s’utilitza en els hivernacles convencionals”. Amb la hidroponia, es reutilitza gran part de l’aigua i és possible controlar completament els nivells de nutrició, la qual cosa significa un cost menor, no hi ha contaminació provocada pels nutrients, s’eviten plagues i malalties ja que els contenidors es poden moure “i es pot cultivar en llocs on, de forma tradicional, no seria possible”, afegeix el director de l’IRTA. Ara bé, els productes emprats en l’agricultura no només són cada cop més sofisticats i segurs en els horts urbans, sinó també en tots els àmbits, sent-ho també per al medi ambient i per als operaris. “Els herbicides i insecticides han canviat molt en els últims anys, ara són molt més

Els bioestimulants activen diferents processos fisiològics de les plantes que els proporcionen beneficis potencials per al creixement i una resposta als estressos que pateixen. tècnics ja que utilitzen molècules d’actuació específica sobre espècies concretes”, comenta Borràs. A més a més, l’ús de fertilitzants i bioestimultants —sector del ram bioquímic que ha aparegut en els últims anys i que no para de créixer degut als enormes beneficis que provoca en els cultius— fa que “trobem parcel·les agrícoles cada cop més eficients, respectuoses amb el medi ambient i rendibles. Aquest fet motiva que

el relleu generacional al camp es torni a activar poc a poc”. En aquest context, com expliquen Rosa Gabarra, investigadora en entomologia del Programa de Protecció Vegetal Sostenible de l’IRTA, i Cinta Calvet, cap del Programa de Protecció Vegetal Sostenible de la mateixa institució, l’aplicació de programes de control biològic de plagues en cultius hortícoles “és una pràctica habitual a moltes explotacions comercials d’horta a Catalunya”. Moltes de les tècniques de control biològic basades, sobretot, en la conservació de la fauna útil autòctona que s’apliquen al territori català han estat desenvolupades per l’equip d’entomologia del Programa de Protecció Vegetal Sostenible (PVS). Actualment, el control biològic per conservació (CBC) és una part essencial del programa de Control Integrat de Plagues i Malalties a les zones productores d’horta de Catalunya. Pel que fa a millores de base tecnològica dirigides a impulsar l’obtenció de productes d’horta de proximitat amb un alt valor afegit i que permetin millorar la competitivitat del sector, al 2016, en el marc d’un Grup Operatiu de l’Associació Europea per a la Innova-

FULLS DELS ENGINYERS / 20

www.fullsdelsenginyers.cat

QUÈ ENTENEM PER AGRICULTURA DE PRECISIÓ?

CAPTURA DE DADES Aeroespacial PROCÉS DE DADES

CAPTURA DE DADES Aèria amb CASI (ICC) per a calibració

GPS

DADES DEL SATÈL·LIT + DADES DEL SISTEMA CASI (ICC) + DADES DEL TERRENY

AVALUACIÓ

FERTILITZACIÓ

PROTECCIÓ

SEMBRA

RECOMANACIONS ció (AEI), investigadors del PVS i d’horticultura ambiental van iniciar l’execució d’un projecte anomenat “Integració de Recursos Biològics en la Producció Hortícola”. L’objectiu final d’aquest projecte “és assolir una horticultura sostenible i de qualitat basada en el respecte al medi ambient i en la utilització d’eines biològiques dirigides a aconseguir una reducció de fitosanitaris i de fertilitzants”, expliquen Gabarra i Calvet. TECNOLOGIA AEROESPACIAL Avui en dia, no és estrany veure finques agrícoles amb avançats sistemes de rec que permeten optimitzar l’aigua i els adobs, així com pagesos que utilitzen l’última tecnologia en maquinaria agrícola. Existeixen tot tipus de sensors que ajuden als tècnics de camp i als pagesos a preveure qualsevol incidència, fins i tot “es comencen a veure drons amb càmeres especials que permeten ser molt més precisos a l’hora de treballar i decidir les actuacions correctes”, segons la product manager de Compo Expert. Recentment, també s’ha introduït la informació per satèl·lit per a extensions de cultiu d’una superfície relativament gran on es busca, mitjan-

Els resultats que s’obtenen del projecte estan a l’abast de tots els agricultors del país gràcies a un pla de divulgació en què intervenen les associacions de defensa vegetal (ADV), el sindicat Unió de Pagesos (UP), el Parc Agrari del Baix Llobregat i els investigadors de l’IRTA. çant lectures d’infrarojos o cromàtiques, possibles diferències fotosintètiques dins de la parcel·la per poder actuar ràpidament. És el que s’anomena agricultura de precisió. L’exemple més representatiu a Europa és el projecte

Farmstar, liderat per Airbus, en el qual participa l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya “i que té una gran acceptació a França i Alemanya”, assegura Pere Roca, CTO-Technical director d’Airbus Airbus DS Geo SGSA. La divisió de geoinformació d’aquesta companyia, que també té seu a Barcelona, gestiona diversos satèl·lits d’observació de la terra, amb els quals fotografia els cultius en els moments clau del creixement de la planta. “Amb les imatges obtingudes, i mitjançant complexos algoritmes d’anàlisi i coneixements agronòmics, els enginyers de la companyia poden donar consell als agricultors sobre la quantitat d’adob i aigua necessaris”, comenta Roca, qui afegeix que, “al marge d’aquest estalvi, també maximitzen la producció”. En comparació amb els drons, que necessiten la presència de pilots, “el satèl·lit és l’únic sistema capaç de cobrir grans àrees, fins i tot països sencers, en molt poc temps”, i, tot i que els cultius on s’aplica aquesta tècnica són més aviat de cereals, també s’utilitza per controlar algunes hortalisses com les patates i la remolatxa.

PROJECCIÓ DE FUTUR Aquestes són, grosso modo, les principals innovacions tecnològiques aplicades a l’horticultura catalana en els darrers anys, les quals, fins ara, només s’han introduït molt modestament “perquè només hi ha hagut una aplicació gradual de la tecnologia”, afirma Montero. Cada cop, però, hi ha la necessitat més pronunciada d’augmentar la innovació ja

que, com assegura Borràs, “sense la introducció d’aquests tipus de tecnologies, el relleu generacional a la pagesia es farà cada cop més complicat”. Les noves tecnologies, com sistemes de rec més avançats, eines de treball més còmodes o productes més adaptats a les necessitats actuals, “fan que el sector continuï essent atractiu i sobretot productiu”. 

ACTUALITAT

FULLS DELS ENGINYERS / 20

 Innovació

L’empresa catalana

TeleHealth Devices desenvolupa

iCardio

l’electrocardiògraf digital sense fils més petit del món

Especialitzada en sistemes de telemedicina, TeleHealth Devices, amb la col·laboració del centre tecnològic Eurecat, ha desenvolupat iCardio, l’electrocardiògraf professional més petit del món. El sistema facilita la detecció preventiva de cardiopaties, una de les primeres causes de mort a escala mundial, mitjançant la realització d’un diagnòstic a partir d’un electrocardiograma. TEXT: PABLO MONFORT

Cardio permet fer la prova sense necessitat d’acudir a un centre sanitari o consulta mèdica i disposar d’un informe diagnòstic al mòbil o tauleta signat per un metge especialitzat en tan sols tres minuts. Només a l’estat espanyol, la insuficiència cardíaca i del sistema circulatori va ser la causa de 124.197 defuncions, el 30% del total de l’any 2015, segons dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE). El sistema està format per tres elements. El principal és la unitat de captació, un electrocardiògraf digital professional amb una resolució de 2000 sps que permet fer un electrocardiograma en menys de dos minuts sense haver d’utilitzar ventoses i gel ni

estirar la persona al llit. També està dotat d’una aplicació mòbil, l’iCardio app, disponible per a sistemes operatius Android i iOS, que rep la informació via Bluetooth i permet visualitzar l’electrocardiograma i enviar-lo al centre mèdic d’atenció telefònica (call centre) del sistema. Completa la plataforma l’iCardio server, el sistema d’administració interna del call center que permet analitzar i diagnosticar l’electrocardiograma enviant un informe firmat per un metge a l’usuari o pacient en format PDF. “El sistema iCardio està pensat com una solució portàtil per a la detecció preventiva de cardiopaties que posteriorment es tractaran en un centre especialitzat.

Pot contribuir molt positivament a la reducció de la taxa de la mortalitat causada”, destaca Pau García, CEO de la companyia TeleHealth Devices. El sistema, subratlla García, ofereix “un servei immediat que minimitza els costos de la prova i n’universalitza la utilització, ja que una persona sense formació específica o fins i tot el mateix pacient poden fer-se la prova, en qualsevol lloc i en qualsevol moment”. Per la seva part, segons recalca el director d’eHealth d’Eurecat, Felip Miralles, “l’iCardio empodera el pacient i li ofereix serveis de medicina personalitzada en escenaris com la prevenció de cardiopaties, el seguiment remot i la predicció d’aguditzacions”. 

El pacient rep un informe diagnòstic al mòbil o tauleta, signat per un metge especialitzat, en només tres minuts. iCardio permet fer un electrocardiograma sense necessitat d’acudir a un centre sanitari.

FULLS DELS ENGINYERS / 20

www.fullsdelsenginyers.cat

Només a l’estat espanyol, la insuficiència cardíaca i del sistema circulatori va ser la causa del 30% de les morts l’any 2015.

PAU GARCÍA CEO de Telehealth Devices

“El projecte ha seguit un llarg camí de gairebé tres anys en què s’han fet més de 50.000 proves” Quin és l’objectiu d’iCardio? En una primera fase, pretenem que sigui conegut i avalat professionalment com a eina de treball cardiològica. El primer focus el volem posar, principalment, en els col·lectius sanitari, esportiu i farmacèutic. Fins ara, estem tenint molt bona acollida. En una segona fase, pensem a arribar al consumidor final amb una nova versió més econòmica i adaptada a l’ús individualitzat. En qualsevol cas, el nostre principal objectiu és universalitzar la prova a grans volums de població amb l’objectiu de millorar notablement la prevenció. Quin ha estat el rol de Telehealth Devices i d’Eurecat? El projecte ha seguit un llarg

i complex camí de gairebé tres anys d’investigació i disseny en el qual s’han fet més de 50.000 proves. S’ha comptat amb el suport fonamental del centre tecnològic d’Eurecat per obtenir un dispositiu que ja comença a tenir l’aval i la confiança del col·lectiu mèdic professional gràcies a la qualitat de senyal, el disseny i l’excepcional portabilitat. Comptàvem amb l’experiència medica i de gestió del senyal, però el projecte requeria un vessant tecnològic multidimensional molt important. Per això, necessitàvem professionals molt especialitzats en diferents àmbits (electrònica, electrocardiografia, software... Afortunadament, vam comptar amb la col·laboració d’un centre

tecnològic de primera línia com Eurecat, que disposa dels mitjans tecnològics i professionals necessaris per poder coordinar un projecte tan complex. Heu presentat aquest projecte a concursos i/o programes de subvenció? Estem preparant la presentació a la convocatòria d’octubre de l’SME instruments. Creiem que el projecte compleix amb les exigències de la convocatòria. També ens presentarem al Red Dot Disseny Awards, el premi de disseny tècnic més prestigiós d’Europa. Pròximament, estarem molt atents per presentar el projecte a totes aquells concursos i/o subvencions que encaixin amb els nostres interessos.

“Volem universalitzar l’electrocardiograma amb l’objectiu de millorar notablement la prevenció”.

COEIC / AEIC

FULLS DELS ENGINYERS / 20

n COEIC/AEIC: Aquesta secció recull la veu dels instruments a disposició dels enginyers industrials i de les institucions i entitats que vetllen pels professionals.

117.000 professionals conformen el sector de l’enginyeria a Catalunya El Museu Agbar de les Aigües de Barcelona va acollir la presentació de la primera edició de l’”Observatori de l’Enginyeria”, un estudi sobre la situació de l’enginyeria al nostre país. El projecte ha estat impulsat pels Enginyers Industrials de Catalunya, amb la col·laboració del conjunt de col·legis professionals i associacions d’enginyers catalans, l’Agència de Qualitat Universitària, la Càtedra d’Estadística i empreses representatives dels sectors industrials i tecnològics.

s tracta d’un estudi inèdit a Catalunya i a Espanya, basat en una ambiciosa enquesta sobre 1.000 professionals i 500 empreses que recull la situació actual de l’enginyeria, tant des del punt de vista de la presència dels enginyers, com des dels reptes empresarials amb els quals estan relacionats. Aquest tipus de projecte sí que es duu a terme en l’entorn geogràfic més proper. França, Alemanya, el Regne Unit i Itàlia ja fa dècades que recullen aquesta realitat i analitzen com va evolucionant. Àngel Simón, president executiu d’Agbar, va donar la benvinguda als assistents amb l’explicació de l’aposta de l’empresa per l’enginyeria. “Agbar compta amb 1.200 enginyers, l’11% del total de la plantilla. Aquest miler llarg d’enginyers suposen,

alhora, un 40% dels treballadors amb tasques de responsabilitat i un 72% dels empleats dedicats a tasques tècniques”. El conseller de Territori i Sosteniblitat, Josep Rull, va presidir la presentació de l’”Observatori de l’Enginyeria” i va destacar “la gran rellevància de l’enginyeria a Catalunya. La visió holística i estratègica del col·lectiu és vital per al desenvolupament del país”. El Conseller va fer un repàs de les evolucions tecnològiques i dels canvis disruptius de les dues últimes dècades i va manifestar que “bona culpa de l’evolució de Catalunya és dels enginyers”. Rull també va voler mirar cap al futur per remarcar alguns dels reptes que s’han d’afrontar com la digitalització de les carreteres, l’aposta per les energies renovables o la lluita contra el canvi climàtic, entre altres. “Els enginyers seguireu contribuint

a complir aquests reptes extraordinaris. Us necessitem i requerim estudis com aquest per garantir la bona salut de l’enginyeria”, va concloure. ENGINYERS I ENGINYERES A CATALUNYA Un dels principals objectius de l’”Observatori de l’Enginyeria” ha estat saber el nombre d’enginyers que formen el col·lectiu català. Josep Ma. Antoni Grau, director del projecte, va presentar els resultats d’aquesta investigació: “A Catalunya hi ha 117.000 enginyers i enginyeres: 107.500, en situació activa i 9.500, jubilats”. Per la seva banda, Josep Oriol Sala, president de la Caixa d’Enginyers, va remarcar la importància d’un estudi com l’observatori per “saber quants som, qui som, com ens dividim i en quines condicions ens trobem”. Un realitat, per a

Sala, bàsica “per a desenvolupar un teixit empresarial sòlid”. Finalment, Jordi Renom, president de l’Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya, en la clausura de l’acte va indicar que “l’’Observatori de l’Enginyeria’

LA TRANQUIL·LITAT NO TÉ PREU Està la teva empresa al corrent de les obligacions legals? Contracta els serveis de normativa d’Infocentre

normativa@infocentre.eic.cat Telf. 935 029 091

ha complert l’objectiu d’aconseguir unes dades amb les quals no es comptava”. Per aquest motiu, va voler donar les gràcies a tots els col·legis professionals, associacions, institucions i empreses del sector. l

FULLS DELS ENGINYERS / 20

www.fullsdelsenginyers.cat

 Projectes

“L’objectiu és incrementar la capacitat de l’espai aeri a partir d’una gestió més intel·ligent de la informació” Europa, amb més de 35.000 vols al dia, té un dels espais aeris més transitats del món. L’any 2010, el sistema de gestió de trànsit aeri europeu (ATM) va controlar uns 9,5 milions de vols i els pronòstics anticipen arribar a 17 milions de vols l’any 2030, amb pics diaris de fins a 50.000.

 AEIC / COEIC

Tota la informació sobre formació dels EIC i l’agenda d’actes a www.eic.cat

UPDATE FORMACIÓ CONTÍNUA Introducció a Ansys Mechanical 17.0 18/09/2017 · Presencial · Enginyeria Bootcamp de bioinformàtica per a enginyers 18/09/2017 · Presencial · Tecnologies emergents BIM: Fonaments per a Autodesk® Revit® MEP 2016 26/09/2017 · Presencial · Enginyeria

a Unió Europea ha apostat perquè aquest sistema de gestió sigui més eficient i pugui absorbir l’augment previst de trànsit amb el programa de finançament de projectes de recerca SESAR (Single European Sky ATM Research). Dos projectes que s’han posat en marxa, Agent i Partake, liderats per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), tenen com a objectiu desenvolupar eines basades en les TIC per facilitar una gestió de l’espai aeri més segura i eficient. Miquel Àngel Piera i Eroles, catedràtic d’Universitat de la UAB, és el coordinador de tots dos projectes. En què consisteix el projecte Agent? El projecte, en què també participen la Universitat de Cranfield, la Universitat Tècnica de Braunschweig i l’empresa Aslogic, proposa un nou sistema de gestió de l’espai aeri en el qual es calcularan, per a cada conflicte, diferents combinacions de maniobres per resoldre’l, garantint que no es produeixin col·lisions induïdes i, sota la supervisió del controlador, s’informarà a les aeronaus situades a la zona del conflicte sobre les resolucions. Així, mitjançant tecnologia d’agent s’establirà un procés de negociació per escollir la combinació de maniobres que eviti la col·lisió i no comporti una penalització excessiva sobre una aerolínia. I Partake? Partake es basa en aplicar petits ajustaments en l’enlairament de les aeronaus en els diferents aeroports europeus per garantir distàncies de seguretat en totes aquelles zones de l’espai aeri on coexisteixen dues o més trajectòries i on hi ha risc de perdre la distància preventiva. La implementació dels algoritmes desenvolupats

“Gestió del canvi en cinc passos. Convertir resistències en oportunitats de millora” 28/09/2017 · Presencial · Gestió i habilitats directives “Xarxes elèctriques dominades per convertidors estàtics. Electrònica de potència” 29/09/2017 · Presencial · Enginyeria

Nova ISO 9001:2015. Adequació del nou sistema i canvis respecte a la norma ISO 9001:2008 26/09/2017 · Presencial · Gestió i habilitats directives a Partake, en el qual també intervenen la Universitat de Cranfield, l’Escola Nacional de l’Aviació Civil francesa i Aslogic, no requereixen cap inversió en noves infraestructures aeroportuàries, només cal dotar d’eines informàtiques d’ajuda a la presa de decisions que indiquin en quin ordre convé enlairar les aeronaus que estan a punt en la capçalera de la pista d’enlairament dels aeroports. Quina relació tenen entre si els projectes? Tots dos pretenen incrementar la capacitat de l’espai aeri a partir d’una gestió més intel·ligent de la informació, reduint sempre la càrrega de treball dels controladors. En el cas del projecte Agent, es tracta d’introduir un canvi de procediment en l’actual metodologia de treball. El controlador passa a tenir una tasca més basada en el monitoratge de conflictes que no pas en resoldre’ls. Només intervé en aquells en els quals les aeronaus no s’han posat d’acord dins del marge de temps indicat pel controlador. En el cas de Partake, l’objectiu també és minimitzar la càrrega de treball del controlador. Es redueixen considerablement les incidències al costat aire coordinant, simplement, l’enlairament de les aeronaus al costat terra. La novetat és que no s’introdueixen retards als vols. Enlloc de considerar el volum de trànsit, el que s’analitza són les interdependències espacials i temporals per identificar els conflictes que requeriran una intervenció del controlador per poder eliminar-los de la seva càrrega de treball. En quina fase es troben actualment? Ambdós projectes es troben en la fase d’experimentació mitjançant tècniques de simulació digital. S’utilitzen tant dades de tràn-

“Actualment, quan hi ha un conflicte entre dues trajectòries, els controladors imposen una resolució en base a la seva experiència i càrrega de treball, sota la seva responsabilitat, però no consideren les preferències de les aeronaus implicades”. sit sintètic per generar escenaris complexos, com dades de trànsit real. Actualment, s’han identificat aplicacions a menor escala on es podrien aplicar les eines desenvolupades. Quines són aquestes aplicacions? En el cas del projecte Agent, es realitzaran proves de validació utilitzant drons a l’espai aeri no controlat. Pel que fa al Partake, la Comissió Europea ens ha proposat analitzar els beneficis d’aplicar els algoritmes en la gestió de l’espai aeri compartit entre diferents aeroports. Podria ser el cas de l’espai aeri londinenc, compartit entre els aeroports de Heathrow, Gatwick, Stansted, London City i Luton. L’aplicació d’aquests algoritmes permetria la coordinació dels enlairaments de manera que s’evitarien conflictes i es garantirien les preferències de vol a les aerolínies. 

NOVETAT: CURSOS ONLINE Introducció a la gestió del manteniment Operacions

Ruixadors automàtics Seguretat i medi ambient

Reglament d’instal·lacions en edificis. RITE Enginyeria

Subscriu-te a la

NEWSLETTER a www.fullsdelsenginyers.cat

i accedeix a tots els continguts

ENTREVISTA

FULLS DELS ENGINYERS / 20

TEXT: FRANCESC SOLER FOTO: CEDIDA PER FRACTUS

“Llicenciem la nostra tecnologia i els ingressos que això ens genera, els invertim a desenvolupar-ne de nova” RUBÉN BONET va cofundar Fractus l’any 1999 amb el també enginyer doctor Carles Puente a partir de la primera spin-off de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). L’empresa va desenvolupar una tecnologia basada en les formes fractals que va revolucionar la indústria de la telefonia mòbil de tot el món ja que permetia fer desaparèixer les antenes que, fins aleshores, sobresortien com un apèndix del terminal. El 2009, Fractus es va enfrontar a deu fabricants de mòbils (entre els que destaquen Samsung, LG, HTC, RIM-Blackberry, Sharp) perquè es reconegués l’ús de les seves patents. En el cas de Samsung, el litigi va arribar a judici i la justícia va acabar donant la raó a l’empresa catalana. Bonet, que n’és el president, va ser designat l’any passat representant de les pimes europees a l’IP Europe, una associació creada recentment per empreses tecnològiques europees amb l’objectiu de defensar el sistema de patents davant del canvi normatiu aplicat als Estats Units i que, al seu entendre, perjudica la innovació.

uè ha suposat per Fractus convertir-se en representant de les pimes europees en la defensa de les

patents? Primer de tot, cal dir que ha estat un honor que IP Europe hagi pensat en nosaltres per fer aquesta tasca tenint present que, darrere d’aquest organisme, hi ha companyies tan importants en el teixit empresarial europeu com Nokia, Ericsson o Fraunhofer Institute. Representar les pimes i estar en contacte amb empreses de la nostra dimensió o més grans ens aporta una visió molt més àmplia sobre qüestions relacionades amb l’IP (propietat intel·lectual) i les patents a nivell europeu. Des d’aquesta banda de l’Atlàntic, es considera que la legislació nord-americana protegeix més les empreses que comercialitzen la tecnologia que les empreses innovadores... Efectivament, malgrat que, en els darrers vint anys, els Estats Units han sigut un referent en la protecció de la innovació i dels invents relacionats amb la tecnologia, des d’en fa quatre o cinc han fet uns quants passos enrere. En bona part, per satisfer els interessos de grans companyies de Silicon Valley. Les grans comercialitzadores de tecnologia han forçat una revisió del sistema de patents que està provocant grans canvis en la legislació. Des d’Europa, ens ho mirem amb preocupació ja que aquí també s’està revisant el sistema i correm el risc

que s’acabin important alguns dels canvis aplicats als Estats Units. Què hi pot fer l’IP Europe? Intentar evitar que això no passi perquè un debilitament

“Als inicis, el reclutament de talent va ser un aspecte important. I, com en la majoria d’empreses emergents, també la qüestió del finançament ,ja que el nostre model de negoci requeria una inversió notable”. del sistema de patents provoca, de forma directa i a mitjà termini, més incertesa i inseguretat en la recerca i la innovació que, alhora, es tradueix en menys finançament i menys projectes en marxa. Per això, des d’IP Europe defensem un sistema de patents sòlid i fort. Treballem a Brussel·les perquè les institucions comunitàries (Comissió Europea i Oficina Europea de Patents) hi siguin sensibles. Remuntem-nos a la creació de Fractus el 1999. El doctor Puente, que feia anys que investigava les tecnologies fractals a la seva Càtedra de

Telecomunicacions de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), li proposa impulsar conjuntament aquesta iniciativa empresarial. Què en recorda d’aquells primers temps en què l’empresa era una start-up? Quins van ser els principals desafiaments? Recordo que, malgrat que la primera oficina fos el menjador de casa meva perquè no teníem ni garatge, van ser uns temps plens d’il·lusió. En un primer moment, érem dues persones, però, a poc a poc, vam anar creixent. Per tant, el reclutament de talent va ser un primer aspecte important als inicis. Com en la majoria d’empreses emergents, la qüestió del finançament també va ser molt rellevant ja que el nostre model de negoci requeria una inversió notable. I, és clar, també vam haver d’afrontar el desenvolupament dels primers prototips del producte per demostrar que la tecnologia funcionava. Suposo que són reptes comuns a la majoria d’empreses amb característiques semblants a les nostres. Com dèiem, Fractus, com a empresa innovadora, va revolucionar la indústria dels telèfons mòbils a tot el món. Gairebé dues dècades després, en quin moment es troben com a empresa? Tenim un model de negoci consolidat que consisteix, bàsicament, a seguir invertint en tecnologia i, sobretot, llicenciar per la via de royalties i de patents la tecnologia que desenvolupem. No fugim del model de venda de productes, però entenem que el més rendible per a nosaltres és la lli-

cència de tecnologia. És un cercle virtuós: llicenciem la nostra tecnologia i els ingressos que això ens genera, els invertim a desenvolupar-ne de nova. En definitiva, seguim el model de companyies grans com Qualcomm o InterDigital, tot i que nosaltres treballem en un mercat més concret, el de la tecnologia d’antenes. Malgrat que Fractus ha anat evolucionant d’un primer model de negoci basat en la venda de productes cap a un d’enfocat a la comercialització de llicències i cobrament de royalties, no han deixat de fabricar... No i, de fet, recentment, amb la voluntat de potenciar aquesta activitat hem creat una spin-off, Fractus Antennas (www.fractusantennas.com). En un context econòmic i tecnològic tan canviant, com s’imagina el futur de Fractus en un horitzó de deu anys? En base a l’evolució actual, veiem que les nostres llicències cada cop tenen més aplicacions. Per tant, imagino que sense abandonar el món dels telèfons intelligents ens anirem expandint cap a noves àrees com els wearables o l’internet de les coses. També s’estan produint molts canvis en el camp de les infraestructures de telecomunicacions com la creació d’una xarxa d’antenes d’estació base (les que es troben damunt dels edificis) que doni resposta a la demanda creixent de dades per part dels usuaris que, cada cop més, utilitzen els telèfons mòbils per fer més coses: veure vídeos, navegar per internet, pagar, engegar el termòstat de casa abans

“Les nostres llicències cada cop tenen més aplicacions. Sense abandonar el món dels telèfons intel·ligents, l’empresa s’anirà expandint cap a noves àrees com els wearables o l’internet de les coses”. d’arribar, etc. Això cal fer-ho amb antenes que tinguin un impacte visual reduït. Per tant, en aquest àmbit properament també apareixeran oportunitats de negoci. Finalment, també apostem per l’exportació del nostre model de negoci a companyies que estan en un estadi que nosaltres ja hem superat mitjançant programes de business partners, és a dir, oferim la nostra experiència a altres empreses que la necessitin. Per acabar, parlem del paper dels enginyers a Fractus. Com se’n concreta la presència: número, perfil i procedència? Més del 70% dels treballadors som enginyers i pràcticament tots, de Telecomunicacions. Pel que fa a la procedència, el que busquem és el millor talent disponibe d’arreu del món. I he de dir que la proporció d’enginyers i enginyeres s’acosta força a la paritat! 