Fulls dels Enginyers num 24 desembre 2017 by Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya

MILLORA DE L’EFECTIVITAT La intel·ligència emocional en el dia a dia de l’enginyer

SERVEIS DE NORMATIVA Legislació i normes tècniques a l’abast de l’empresa

SOSTENIBILITAT ENERGÈTICA Un futur amb energia neta i inesgotable amb la fusió nuclear

PÀG.04

PÀG.10

PÀG.11

Visita www.fullsdelsenginyers.cat i accedeix a tots els continguts

FULLS DELS ENGINYERS 24/

DESEMBRE 2017

El diari dels Enginyers Industrials de Catalunya

TEMA DEL MES

Les infraestructures també es tornen ‘intel·ligents’ PÀG.06 // L’aplicació de les tecnologies de la Informació i les

comunicacions (TiC) dona lloc al que es coneix com a smart infrastructures. Són construccions més eficients i sostenibles, i suposen un gran salt qualitatiu tant des del punt de vista social, com econòmic i mediambiental. Aquestes infraestructures intel·ligents ja comencen a obrir-se pas. Túnels que absorbeixen la contaminació, asfalt que s’autorrepara o sensors que detecten fissures en ponts i preses són alguns dels exemples implementats. El gran potencial, però, sembla que encara està per descobrir i es relaciona amb la connectivitat i la sensorització d’elements i sistemes. En aquest camp treballen molts centres de recerca per trobar solucions en matèria de mobilitat, energia, aigua, edificis i residus.

OPINIÓ // PÀG.02

“L’aposta per un tipus de construcció amb més espai entre columnes per augmentar l’entrada de llum i on les cobertes puguin suportar menys pes obliga a incorporar nous sistemes de drenatge”.

ENTREVISTA

Oussama Khatib Director de l’Stanford Robotics Lab i president de la International Foundation for Robotics Research PÀG. 12

JOSEP LLUÍS ARMENTER, DIRECTOR GENERAL DE MINA, AIGÜES DE TERRASSA

OPINIÓ // PÀG.03

MOTOR

El monoplaça elèctric ecoRZ 2017 triomfa a la Formula Student PÀG. 08 // L’equip UPC ecoRacing de l’ESEIAAT de la UPC ha obtingut excel·lents resultats amb el vehicle durant la temporada 2017. El cotxe, 100%, elèctric, té un xassís tubular que n’incrementa la rigidesa i la seguretat. A més, la configuració del sistema de bateries fa que guanyi en eficiència energètica i aconsegueix situar-se en un 87% d’aprofitament d’energia. El disseny del monoplaça destaca per una innovadora aerodinàmica que el converteix en el primer cotxe que inclou alerons tant a la part davantera com a la posterior.

“La demanda i els costos de les EDAR s’incrementen perquè tant les obligacions com els costos de bombejament i de tractament augmenten a causa del creixement de la infiltració d’aigües i l’envelliment dels sistemes”. JUAN CARLOS RUIZ CABEZA, PROFESSOR I COORDINADOR DEL MÒDUL DE DEPURACIÓ DE L’ESCOLA DE L’AIGUA

OPINIÓ

Editorial

FULLS DELS ENGINYERS / 24

Opinió

Les ciutats intel·ligents harmonitzen el trànsit de persones i vehicles i, alhora, contribueixen decisivament a la sostenibilitat

JOSEP LLUÍS ARMENTER Enginyer Industrial. Director general de Mina, Aigües de Terrassa

El sistema sifònic: la revolució en el drenatge de cobertes

La repercussió de les solucions ‘smart’ a les infraestructures

vui en dia, a l’hora de projectar una infraestructura cal tenir en compte no només la funció principal, sinó altres vectors com els materials que contribuiran al manteniment i la durabilitat, l’impacte mediambiental que tindrà en l’entorn on s’ubiqui i les possibilitats de reciclar-lo o desmantellar-lo quan quedi obsolet. Els materials amb solucions intel·ligents són producte de la conjunció entre un suport, conducte, espai, sòl... i la potencialitat que poden desenvolupar gràcies a la connectivitat i les tecnologies desenvolupades mitjançant xarxes i usos vehiculats a través de l’internet de les coses. D’alguna manera, fem que les infraestructures o les parts que les integren siguin terminacions nervioses connectades a un cervell capaç de prendre decisions autònomament o convertir-se en l’aliat d’una persona que supervisa des d’un centre de control. Talment com passa amb algunes aplicacions per a telèfon mòbil que controlen aparells i dispositius de la llar com la calefacció. La sensorització de punts determinats de les infraestructures permet una anàlisi constant de les condicions de funcionament i, si escau, un monitorat per controlar-ne les disfuncions i intervenir-hi de manera remota o presencial. La possibilitat d’activar mecanismes propis ja incorporats als materials o elements inherents al disseny de la infraestructura mateixa permeten, per exemple, activar el sistema d’autoreparació d’un ferm asfaltat o detectar una esquerda a la presa d’un pantà. Moltes vegades es tracta d’una simple automatització d’aparells de vigilància, mentre que, en d’altres casos, el mateix sistema intel·ligent d’anàlisi o càlcul determina quina funció o grau d’intervenció ha d’adoptar la infraestructura en funció de fluxos (elèctrics, líquids, d’aire, etc.) o les condicions ambientals. L’exemple paradigmàtic, en aquest cas, són els túnels absorbents de contaminació. Tot plegat en base al desplegant de les sigles derivades del concepte SMART. És a dir, supeditar els projectes a la construcció d’infraestrucures Sostenibles, Multifuncionals, Automatitzades, Resilents i Tecnificades.

ls mètodes constructius avancen a una velocitat vertiginosa i la construcció de grans naus no n’està exempta. Actualment, s’aposta per un tipus de construcció en què es deixa més espai entre columnes per augmentar l’espai útil interior, el que suposa poder disposar de menys capacitat de càrrega a les cobertes. Per aquest motiu, és molt important que els edificis tinguin un sistema de drenatge ràpid i eficient. Això ha obligat als fabricants a adaptar-se als nous tipus d’edificacions perquè, en cas de pluja, l’edifici quedi protegit de càrregues estàtiques extraordinàries a la coberta. L’objectiu és garantir la protecció de les persones, els béns materials i l’edifici mateix. En el drenatge en cobertes d’edificis s’ha emprat tradicionalment el sistema per gravitació, en què una lleu inclinació de la coberta i dels collectors permet evacuar l’aigua pluvial. No obstant això, la tècnica més utilitzada actualment és el sistema sifònic, que suposa un gran avenç a nivell tecnològic. La principal diferència se centra en el treball mitjançant succió que propicia l’absència d’aire dins de la canonada. El drenatge és molt més ràpid i efectiu perquè, les canonades treballen al 100% de la seva capacitat. Per dur a terme aquesta tècnica, els forats de desguàs (anomenats embornals), dissenyats hidro-dinàmicament, porten incorporada una placa amb sistema air stop que impedeix l’entrada d’aire i la formació de remolins a causa de l’efecte Coriolis. Gràcies a aquests elements, el drenatge de la superfície de la coberta és molt eficient, fins i tot amb quantitats escasses de pluja, mitjançant l’efecte absor-

ció-elevació. En ser més ràpid evacuant l’aigua de la coberta, també és més segur. El sistema sifònic també facilita els treballs de construcció: permet reduir el número de buneres i la inexistència d’aire, alhora, possibilita la utilització de canonades d’un diàmetre més petit. A més, es redueix substancialment el número de baixants, i els metres lineals de canonades que cal soterrar és molt inferior. A això se suma que els col·lectors de descàrrega no necessiten tenir pendent i, en ser horitzontals, es genera un gran estalvi d’espai i s’eviten interferències amb altres instal·lacions.

El sistema sifònic es basa en la succió, que propicia l’absència d’aire a les canonades. A nivell mediambiental, permet redirigir tot el volum d’aigua descarregada cap a un punt concret i la connexió a tancs d’acumulació que facilita l’estratègia de recuperació dels recursos hídrics i la reutilització posterior per a instal·lacions de reg, dipòsits antiincendi o cisternes d’aigua no potable. A més, el dipòsit pot ser superficial, amb un manteniment més econòmic, ràpid i sostenible. També és molt més respectuós amb el medi ambient pel què fa a l’ús de materials. En el sector de la construcció, hi ha una tendència creixent a fer servir materials que siguin recuperables en un

Sonòmetre

Altaveu

OUSSAM KHATIB Director de l’Stanford Robotics Lab i president de la International Foundation for Robotics Research

“Els robots són de metall i plàstic. Estan morts. Necessiten un humà per funcionar.”

Els ports de Tarragona i de Barcelona, entre els tres primers en el rànquing d’eficiència segons el sector automobilístic. Les dades provenen de l’informe “Valoración de la Logística Marítimo-Portuaria”, elaborat per l’Associació Espanyola de Fabricants d’Automòbils i Camions (ANFAC) que es confegeix a partir de la qualificació que fan les empreses dels serveis de transport. El 2016, el sector de l’automòbil va moure 3,2 milions de vehicles a través dels ports, un 12% més que el 2015. Dels vuits ports valorats, el tarragoní se situa a la zona més alta del rànquing conjuntament amb el de Santander gràcies, sobretot, a la qualitat dels serveis i a la connectivitat de la infraestructura amb ferrocarrils i carreteres.

EDITA: Associació/Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya AEIC President: Jordi Renom Vicepresident: Ricardo Granados Secretària: Olga Tomàs COEIC Degà: Pere Palacín Vicedegà en funcions: Pere Roca Secretari: Jordi Mas Demarcacions del AEIC-COEIC Girona: Joan Juanals i Jaume Masgrau Lleida: Joaquim Llop

Un projecte pretén promocionar les investigadores europees. La iniciativa Gender Equality in Engineering through Communication and Commitment (GEECCO), impulsada per nou socis europeus entre els quals hi ha la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), es basa en la posada en marxa d’accions que eliminin les barreres per contractar, mantenir i promocionar les dones en àmbits científics i tecnològics. Dins d’aquest marc, la UPC va organitzar una reunió dels integrants del grup a Barcelona. El projecte compta amb el finançament europeu del programa Horizon 2020 per reduir la desigualtat de gènere i revertir les dades que, sistemàticament, situen els homes amb millor situació laboral que les dones.

Catalunya Central: Mireia Félix Tarragona: Lluís Maestre i Fernando Torres Delegació del Vallès: Francesc Figueras AEIC - COEIC Director general: Pere Homs Consell de redacció: Jordi Renom, Pere Roca, Jordi Vericat, Laura Ivern i David Pérezdolz Responsable de Comunicació: Eva Díaz Coordinació: Eva Díaz Col·laboradors: Francesc Soler, Eva Díaz, Mireia Curto, Pablo Monfort, Carles Claret i Lorena Farràs Publicitat: Neus Barbosa Disseny i maquetació: Anna Carrió Edició i correcció lingüística: Carles Claret Impressió: Vanguard Gràfic S.A.

La producció de vehicles a l’Estat va baixar en els vuit primers mesos de 2017. Concretament un 4,5% respecte de l’any passat. La fi dels plans PIVE, la situació del mercat i l’apreciació de l’euro se suma al fet que algunes plantes madrilenyes es van aturar a l’estiu per fer manteniment. Fins a l’agost, s’havien produït 1.874.241 unitats. Per tipus de cotxes, el segment de turismes és el que ha patit un descens més pronunciat (5,8%). A Catalunya, el sector de l’automòbil és del tot estratègic i moltes pimes basen el seu negoci en la fabricació de components per a les factories de Seat i Nissan, a les quals interessa mantenir el volum de vendes tant a l’estat com a l’estranger.

Dipòsit legal: B 26367-2015 ISSN: 2013-3332 Administració i distribució: Enginyers Industrials de Catalunya Via Laietana, 39 - 08003 Barcelona T: 933 192 300 / F: 933 100 681 a/e: fulls@mail.eic.cat Els articles signats no representen l’opinió dels Fulls dels Enginyers.

D’acord amb la Política de protecció de dades de caràcter personal que tenen implantada el Col·legi i l’Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya, s’informa que, atès que l’anuari és un fitxer que té legalment atribuïda

la condició de font accessible al públic i vist que s’està emprant per a activitats comercials, s’explicitarà en el fitxer de manera destacada que dites dades no es podran utilitzar per a finalitats de publicitat o prospecció comercial. No obstant això, tenint en compte que aquest és un dret al qual els interessats poden renunciar, quan un col·legiat i/o associat així ens ho manifesti es farà constar en el fitxer que l’interessat ha informat del seu consentiment perquè s’usin les seves dades per a publicitat o prospecció comercial. Aquest consentiment s’ha de comunicar pels mitjans següents: per correu electrònic a lopd@eic.cat, per fax amb la referència LOPD al 933 100 681 o per escrit adreçat al Col·legi Oficial i l’Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya amb la referència LOPD a la Via Laietana, 39, 08003, de Barcelona.

www.fullsdelsenginyers.cat

FULLS DELS ENGINYERS / 24

Opinió

JUAN CARLOS RUIZ CABEZA Professor i coordinador del Mòdul de Depuració de l’Escola de l’Aigua

futur. El sistema sifònic ha apostat fort per la utilització del polietilè d’alta densitat (HDPE), que és un material biodegradable, en lloc del PVC, que s’usa al sistema d’evacuació per gravetat. LA IMPORTÀNCIA DE LA FIXACIÓ DE LA INSTAL·LACIÓ El sistema sifònic, però, produeix turbulències en les canonades. Per aquest motiu, és essencial una bona fixació de la instal·lació. Habitualment, les fixacions es col·loquen per sostenir tubs plens d’aigua molt pesants. Però, per seguretat, cal afegir-ne d’altres per minimitzar el moviment de les canonades en algunes fases existents durant la pluja. En les fases inicials de la pluja, la quantitat d’aigua a la coberta no és suficient perquè la placa air stop quedi completament inundada, fet que provoca que el flux sigui intermitent i es formin taps que, al precipitar-se per la baixant, creen una depressió dins de la canonada. Aquesta reducció de la pressió atmosfèrica provoca un efecte de succió que s’acumula a l’interior dels col·lectors horitzontals i a la coberta, i que emet moviment a les canonades que s’accentua quan augmenta la intensitat de la pluja. És aleshores quan la canonada està plena d’aigua, encara hi queda aire atrapat i es formen bombolles. En aquest moment, l’agitació del sistema és màxima i apareixen les turbulències provocades pel xoc de l’aire contra les parets de la canonada. Un bon sistema de fixació evita els moviments bruscos i els conseqüents danys en la instal·lació. Servaigua aposta per la màxima seguretat tabulant els paràmetres mitjançant el seu software de càlcul per exercir la pressió precisa de subjecció i evitar que les canonades s’aixafin o quedin poc subjectes. Com que es treballa amb instal·lacions pressuritzades, és molt important planificar la fixació, el posicionament dels tubs de subjecció, la fixació de les canonades i els accessoris de canalització.

Notícies

Nou curs d’Enginyeria Biomèdica a Tarragona L’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria de Tarragona ha estrenat la titulació amb el repte d’arribar a crear òrgans funcionals per al cos humà. Els investigadors i enginyers industrials Josep Amat i Alícia Casal van inaugurar-hi el curs acadèmic amb una classe magistral titulada “El rol i els reptes de la robòtica quirúrgica”. El futur en aquest àmbit apunta cap a solucions basades en l’ús de les tecnologies d’impressió 3D per a implants metàl·lics i per la generació de pell, teixit muscular, cartílags i ossos amb impressores de biomaterials. La robòtica també té un ampli recorregut en cirurgia reconstructiva i en aplicacions nanorobòtiques que explorin i tractin l’ADN cel·lular. En representació de l’EIC, a l’acte va assistir-hi Magí Casellas.

Barcelona abraça la declaració de París per esdevenir una ciutat més verda i d’emissions zero La capital catalana, conjuntament amb onze ciutats més de la xarxa internacional C40, va subscriure la Declaració de carrers lliures de combustible fòssil amb el compromís de comprar busos de zero emissions progressivament fins al 2025. La declaració també preveu crear àrees considerades d’emissió zero el 2030. En un debat celebrat a París, es va posar en contacte el lideratge públic de les administracions locals amb les grans empreses amb l’objectiu d’impulsar polítiques efectives de lluita contra el canvi climàtic. A Barcelona, les mesures es complementaran amb el Pla Clima configurat de manera participativa i que es va presentar a la cimera de Bonn del mes passat.

El consum energètic de les EDAR, l’assignatura pendent

l principal repte de les EDAR (Estacions Depuradores d’Aigües Residuals) és el consum d’energia i com gestionar-lo. Cal tenir en compte que l’energia és necessària en tot el procés de tractament o instal·lació i que, juntament amb l’aeració, les operacions de bombeig i la gestió de sòlids, típicament representen la majoria dels costos de les operacions d’una depuradora. De fet, podríem convenir que el consum energètic de les EDAR és la gran assignatura pendent en tot procés de depuració. La realitat demostra que segueix augmentant tant la demanda com els costos de l’energia necessària, fet que s’atribueix a que els requisits de descàrrega són cada cop més estrictes i que tant les obligacions com els costos de bombeig i de tractament també han augmentat a causa de l’increment de la infiltració d’aigües i l’envelliment dels sistemes. A tot plegat, hem de sumar l’encariment de les taxes d’electricitat que s’hi associen. No és gens estrany, per tant, que moltes instal·lacions hagin apostat per estratègies de cogeneració (elèctriques o tèrmiques). Entrant de ple en el terreny de les alternatives noves i innovadores, els processos d’alta càrrega en la línia d’aigües van un pas més enllà dels residus diluïts. La preconcentració per tractar l’efluent de l’EDAR pretén capturar la majoria dels compostos orgànics particulats de l’aigua residual. D’aquesta manera, es maximitza la quantitat de fang primari que es porta directament a la digestió anaeròbia, amb més poder de metanització. I així augmenta la quantitat d’energia recuperada mitjançant el biogàs que se n’obté. Entre les diferents tècniques de preconcentració en fang que arriben a una EDAR s’hi troben la filtració de sorra dinàmica (FAD), la flotació per aire dissolt (DAF), la filtració de membrana i la biosorció biològica. Són processos que produeixen un efluent amb baixos nivells de sòlids en suspensió i col·loïdals. Així, la filtració de sorra dinàmica o FAD reté la major part dels sòlids en suspensió. L’eficiència a l’hora d’eliminar-los pot variar entre el 50 i el 90%, depenent de la taxa de càrrega hidràulica, del disseny del filtre i de les característiques del medi. També es pot eliminar una part significativa de la DQO, sobretot amb l’ajuda de floculants. S’estima que els costos totals associats a la filtració granular o de sorra dinàmica són de 0,05 a 0,06 €/m³. Però si busquem una eliminació substancial de la càrrega de partícules de l’efluent cal que ens fixem en la flotació per aire dissolt o DAF. La DAF esdevé molt eficaç en l’eliminació de partícules. A més, combinada en dues etapes conjuntament amb els mètodes de filtració, proporciona resultats

d’eliminació del 99% de SS i DQO, respectivament. L’import total de flotació per aire dissolt pot oscil·lar també de 0,05 a 0,06 €/m³. D’altra banda, per eliminar la matèria sospesa col·loïdal i part de les substàncies solubles, la solució adequada és la filtració per membrana. A pesar de l’evolució, l’ús encara està molt marcat pel sistema que cal emprar (microfiltració, ultrafiltració, nanofiltració o osmosi inversa), ja que els costos d’operació poden augmentar de manera substancial. L’incon-

El consum energètic de les EDAR és la gran assignatura pendent en tot procés de depuració. venient és la limitació d’ús d’aplicació eficient a gran escala. Cal tenir en compte que l’embrutiment disminueix el flux de permeabilitat de la membrana, fet que comporta l’augment dels costos operatius, així como un elevat consum d’energia en comparació amb altres tècniques de concentració. Per últim, cal explicar la capacitat del fang activat per absorbir ràpidament DQO i DBO, coneguda com biosorció biològica. En especial, el procés anomenat Boehnke i la seva cèlebre A-etapa, assimilable a un procés d’alta càrrega. Té una alta taxa de càrrega de fangs (de 3 a 15 kg DQO biodegradable/(kgSSVLM·d)) i de retirada de fang (TRS de 0,1 a 0,5 dies). El primer reactor sol eliminar entre un 45% i un 65% de la DBO per absorció als flòculs de fang. La curta edat dels fangs en l’etapa A, en millora la digestibilitat i evita la nitrificació (TRS<1 dia). L’avantatge del ràpid creixement de la biomassa en el procés de biosorció és que també pot eliminar part de la DQO soluble. A més, la comunitat bacteriana és jove i resisteix als canvis en la DQO, la càrrega i la toxicitat influent. I, en aquest context, la mescla de cèl·lules joves i fangs primaris absorbits pot millorar la recuperació d’energia si es porta el fang a digestió anaeròbia. L’adició de coagulants i floculants és una opció interessant ja que estimulen l’agregació de partícules col·loïdals en flòculs més grans que sedimenten amb facilitat i milloren substancialment la recuperació d’SS i DQO. Però és que, a més, l’adició de coagulants provoca la precipitació i sedimentació de fosfat (CEPT). El CEPT (chemical enhanced phosforus treatment) defineix l’adició de sals de ferro als fangs primaris. És important recordar que, després d’afegir el coagulant, cal fer un mesclat ràpid.

FULLS DELS ENGINYERS / 24

Millora de l’efectivitat

L’efectivitat i la felicitat són les claus per modular i modificar les emocions en l’àmbit professional.

La recepta per gestionar les emocions d’un enginyer Francesc Selva, enginyer industrial especialitzat en comunicació efectiva, té clar que el primer concepte, el de l’efectivitat, és el resultat d’un entorn competitiu com l’actual, amb molts canvis, complexitat i incertesa, en què “l’enginyer ha d’interactuar més amb altres persones i les emocions són intenses”. TEXT: MIREIA CURTO

oltes de les interactuacions, ja sigui en reunions inicials o durant el desenvolupament dels projectes, incideixen directament en els resultats. En totes les situacions, s’ha de tenir present que l’altra persona no respon només amb les paraules, sinó també amb emocions que percep en el marc de la mateixa relació interpersonal. Per altra banda, la psicòloga i investigadora Sonja Lyubomirsky ha comprovat en diversos estudis que la felicitat, el segon gran aspecte, depèn en un 50% d’aspectes genètics (cada persona neix amb una determinada predisposició per ser o no feliç), en un 10% de les circumstàncies personals (parella, diners, salut,...), i en un 40% d’activitats que, de forma deliberada, es decideixen personalment i estan lligades a què fer i què pensar en funció de la situació que s’està vivint. És precisament en aquest punt, segons Sel-

va, on “la gestió de les emocions juga un paper determinant”. En aquesta mateixa línia, Montse Pérez, responsable dels Serveis Ocupacionals dels Enginyers Industrials de Catalunya, afegeix que l’autoconsciència i l’autocontrol són “elements essencials de

“Les persones tenen dues ments: la racional i l’emocional, les quals interactuen contínuament i donen forma a la realitat mental.”

la intel·ligència emocional i els beneficis de treballar-los són múltiples”. Aquests dos estats permeten als enginyers mantenir relacions harmonioses tant amb ells mateixos com amb els altres. D’aquesta manera, continua dient Pérez, “augmenta la motivació, es potencia el rendiment laboral i s’afavoreix el benestar psicològic. Tot plegat, a més, repercuteix positivament en la salut en general”. INTEL·LIGÈNCIA EMOCIONAL I ÈXIT PROFESSIONAL El psicòleg nord-americà Daniel Goleman en el llibre “Intel·ligència emocional” (1995) —el primer gran referent del món de la psicologia dedicat a la investigació al voltant de la gestió de les emocions— va analitzar característiques de gairebé 4.000 directius d’empreses d’èxit d’arreu del món. Les va agrupar en tres categories: aptituds tècniques, capacitats cognoscitives i altres aspectes relacionats amb la intelligència emocional. Finalment, va arribar a la conclusió que l’última

categoria era molt més determinant en els resultats dels professionals que no pas les dues primeres juntes. En base a la seva experiència, en corrobora les conclusions Montse Pérez. “Treballar la competència emocional aporta múltiples beneficis al professional, tant en el seu desenvolupament personal com en el de la seva carrera, i n’incrementa la satisfacció personal a tots els nivells”. A més, pel que fa a les relacions amb els altres, “li atorga major capacitat d’influència i lideratge, i en millora l’empatia i les habilitats socials”, que són un marcador per identificar les persones amb més potencial a les organitzacions. ENGINYERS VS. ALTRES PROFESSIONS Hi ha aspectes genèrics que s’apliquen idènticament a totes les professions. Ara bé, a la pràctica, totes les persones acaben caient en diferents paranys que els allunyen de l’efectivitat. En

“El conflicte fa que es deixin de considerar altres opcions que podrien ser millors.”

www.fullsdelsenginyers.cat

FULLS DELS ENGINYERS / 24

L’EQUILIBRI ENTRE LA MENT RACIONAL I L’EMOCIONAL Les persones, segons Goleman, tenen dues ments. Una respondria a la ment que pensa, l’anomenada ment racional, i l’altra, la que es mou a través dels sentiments, que seria l’emocional. El psicòleg nord-americà explica que aquestes dues ments interactuen contínuament per donar forma a la realitat mental de cada persona. En una situació “normal”, aquestes dues ments treballen de forma col·laborativa i coordinada entre elles. A partir d’aquí, cadascuna d’elles va aportant una part d’informació a través de la qual es

produeix un equilibri. Ara bé, la pròpia etimologia de la paraula “emoció” recorda que aquests sentiments són “impulsos interns que porten a una persona a actuar d’una certa manera”. Quan aquestes emocions són suficientment intenses, poden arribar a trencar l’equilibri entre la ment racional i l’emocional. Quan això passa, les respostes són automàtiques, i es reacciona sense pensar si la resposta que s’està proposant és més o menys efectiva.

TÈCNIQUES D’INTEL·LIGÈNCIA SOCIAL PER AL DIA A DIA DE L’ENGINYER

aquest cas, n’hi ha alguns “que són propis de professions com la d’enginyer”, confessa l’enginyer industrial especialitzat en comunicació efectiva Francesc Selva. Un primer exemple seria el “tinc raó”: Davant d’una determinada situació, els enginyers estan tan convençuts que el seu punt de vista és correcte, que és objectiu i que, per tant, està tenint en compte tots els factors clau que quan algú els porta la contrària, la intensitat de les seves emocions fa un pic”, exemplifica Selva. Un altre cas característic, continua, seria la situació exemplificada amb la frase “hauria de ser així”. Quan un enginyer té el convenciment que davant d’una determinada situació l’altra persona “hauria d’haver fet X o hauria d’haver dit Y, és a dir, quan els altres no es comporten segons el seu criteri, la intensitat de les emocions també s’eleva”. La conseqüència d’aquests pics o elevacions de la intensitat emocional és que es trenca

l’equilibri ment racional-ment emocional i producte d’això “es donen respostes menys efectives”, explica Selva. “Els enginyers són menys creatius, estan menys oberts al diàleg. Aquestes maneres de ser fan que es generi més conflicte i es deixin de considerar altres opcions que podrien ser millors”. DIA A DIA La responsable dels Serveis Ocupacionals dels EIC aconsella que en el dia a dia de l’enginyer seria bo aplicar “totes aquelles tècniques que permetin relacionar-se adequadament amb les emocions dels altres”. Això té com a objectiu construir relacions satisfactòries de cooperació i confiança, saber gestionar conflictes, comunicar-se de manera eficaç i ser capaços d’influir positivament. És important que un enginyer, afegeix Pérez, “treballi per desenvolupar l’escolta activa, l’assertivitat i la capacitat de donar i rebre feedback de manera constructiva”.

“En el dia a dia de l’enginyer, seria bo aplicar totes aquelles tècniques que permetin relacionar-se adequadament amb les emocions dels altres.”

La intel·ligència emocional consisteix a saber com dominar les emocions de manera que no es trenqui l’equilibri raó-emoció. Alhora, també facilita la comprensió i la transformació de les emocions dels altres. En canvi, les habilitats socials ajuden a saber com s’aplica aquesta intel·ligència per actuar de forma efectiva en les relacions amb les persones. Les habilitats socials aplicades al dia a dia es poden traduir en diferents tècniques. N’hi ha algunes que són especialment útils per a l’enginyer: - Tècnica per influir en els altres: convèncer, aconseguir col·laboració, motivar... - Tècniques de comunicació interpersonal: construir relacions de confiança, parlar de forma efectiva sobre els temes importants que li afecten, afrontar situacions on hi ha diferències d’opinió... - Tècnica del feedback: poder dir de forma efectiva allò que no agrada, generar canvis de comportament en els altres i, també, reforçar de forma efectiva allò que els altres fan bé.

AUTOCONSCIÈNCIA AUTOCONTROL ASSERTIVITAT ESCOLTA ACTIVA COOPERACIÓ CONFIANÇA DIÀLEG

TEMA DEL MES

FULLS DELS ENGINYERS / 24

Sostenibilitat

Les solucions smart evolucionen en paral·lel a la societat i amb l’auge de les tecnologies de la informació i les comunicacions.

Les infraestructures intel·ligents s’obren pas Túnels que absorbeixen la contaminació, asfalt que s’autorrepara o sensors que detecten fissures en ponts i preses. Són algunes mostres d’instal·lacions que es tornen intel·ligents per esdevenir més eficients i sostenibles. Infraestructures que són pilars bàsics de l’activitat humana diària, ens proveeixen d’energia i aigua, permeten desplaçar-nos i transportar mercaderies per terra, mar i aire o s’han convertit en imprescindibles per gestionar els residus a pobles i ciutats. TEXT: LORENA FARRÀS PÉREZ

es ‘infraestructures intel·ligents’ –smart infrastructures en anglès– suposen un gran salt qualitatiu tant des del punt de vista social, com econòmic i mediambiental. Es tracta d’“infraestructures en les quals s’implementen elements com, per exemple, sensors que n’aconsegueixen una funcionalitat que va més enllà de les finalitats originals”, explica María Eugenia Rodríguez, directora de la Unitat Tecnològica de Materials Composites de l’Eurecat. Les sigles SMART ens serveixen per descriure-les: són Sostenibles, Multifuncionals, Automatitzades, Resilents i estan Tecnificades. Els túnels absorbents de contaminació, l’asfalt capaç de re-

parar-se per si mateix o els sensors que detecten fissures en ponts i presses “no són ciència-ficció, sinó aplicacions reals que ja s’estan implantant”, afirma Irene Ràfols, cap de la Unitat de Desenvolupament de productes de l’Eurecat. Ràfols cita com a exemples més estesos de materials que ja s’estan comercialitzant les pintures que reflecteixen calor o que absorbeixen diòxid de carboni i les finestres fotocromàtiques, que s’enfosqueixen quan els toca el sol. Les expertes d’Eurecat asseguren que, “actualment, hi ha molts projectes de recerca en curs”. Per tant, podrien ser múltiples les sorpreses en forma d’avenços tecnològics que ens arribin de la mà de les infraestructures intel·ligents

S’estima que les infraestructures contribueixen en un 60% a les emissions de gasos d’efecte hivernacle. en els pròxims anys. De moment, desglossem els més actuals i els previstos en funció de cada una de les cinc potes que formen les infraestructures. MOBILITAT La connectivitat i la digitalització són les tendències més importants en l’àmbit de la mobilitat.

Aplicar les TIC a infraestructures per al transport dona lloc a carreteres, semàfors, vies, ponts, aeroports, ports o túnels intel·ligents. Un grup d’investigadors de la Universitat d’Alcalà, en col·laboració amb l’Escola Politècnica de Lausana (Suïssa), ha dissenyat uns sensors de fibra òptica capaços de monitorar de manera contínua grans infraestructures. Això permet detectar amb gran precisió i antelació l’aparició d’erosions o fissures en ponts, preses o vies fèrries. ENERGIA Gràcies a les infraestructures intel·ligents relacionades amb la tecnologia energètica, és possible automatitzar, monitorar i optimitzar el consum elèctric. Les smart

grids, per exemple, són xarxes tradicionals equipades amb sistemes intel·ligents de mesura i monitoratge de la demanda i producció i sistemes de comunicació bidireccional entre productors, consumidors i gestors de xarxa. Possibiliten la transició cap a un sistema energètic descarbonitzat, permeten al consumidor millorar el coneixement i la gestió del consum i faciliten una gestió de les xarxes elèctriques més eficient. AIGUA L’aigua és un bé escàs però imprescindible. Les infraestructures intel·ligents vinculades als sistemes de mesurament o gestió del cabals permeten reduir-ne el malbaratament, els costos que s’hi associen, així com la fiabilitat

www.fullsdelsenginyers.cat

FULLS DELS ENGINYERS / 24

INFRAESTRUCTURES Les sigles d’SMART, intel·ligent en anglès, serveixen molt bé per definir què son les infraestructures intel·ligents. Són estructures Sostenibles, Mutifuncionals, Automatitzades, Resilients i Tecnificades.

T SOSTENIBLES

MULTIFUNCIONALS

AUTOMATITZADES

RESILIENTS

TECNIFICADES

Estan dissenyades i construïdes respectant el medi ambient i minimitzant l’ús de matèries primeres. També comporten un consum de recursos menor, especialment d’energètics.

Van més enllà de la seva funció original. Les funcionalitats possibles són diverses depenent de l’objectiu amb què siguin construïdes i dels materials i la tecnologia que s’emprin.

Els sensors permeten monitorar les condicions de les infraestructures i obtenir informació sobre la qual actuen directament o bé intervenen per millorar-ne la gestió.

Hi ha materials que s’autorreparen, que canvien de forma o que modifiquen el seu comportament. D’aquesta manera, s’adapten millor als canvis i allarguen la vida útil.

Es caracteritzen per ser altament tecnificades. Incorporen materials intel·ligents. El disseny, construcció i gestió és complex i recau en personal tècnic especialitzat.

A Catalunya, 270 empreses treballen en el sector de ciutats intel·ligents.

LA CLAU DE LES SMART CITIES

Interior de l'edifici The Edge, a Amsterdam.

i la transparència en la distribució d’aigua a les grans urbs. Burgos, per exemple, està implementant un sistema de gestió de la xarxa de subministrament d’aigua potable que permet controlar-ne la qualitat de manera instantània i remota, el consum dels comptadors i l’estat de la xarxa. EDIFICACIONS L’estalvi energètic i d’aigua, la millora de la seguretat i l’automatització són els tres principals objectius dels edificis intel·ligents. S’estima que en aquests tipus d’infraestructures es poden aconseguir estalvis energètics del 40% i del 30% en consum d’aigua. The Edge (Amsterdam) està considerat un dels edificis més intel·ligents i sostenibles del

món. L’activitat d’aquest edifici està monitorada a temps complet amb l’objectiu d’analitzar-la i, en funció dels resultats, reorganitzar l’activitat humana entre les parets de l’edifici. RESIDUS La gestió i el tractament dels residus s’ha convertit en una necessitat important, especialment a les ciutats. Actualment es generen, en conjunt, uns 1.300 milions de residus sòlids urbans a l’any en tot el món, una xifra que no para d’augmentar. Aquest increment té una conseqüència evident: l’encariment dels costos de recollida i gestió. Davant d’aquesta realitat, no és estrany que moltes empreses es dediquin a buscar solucions a aquest problema. L’start-up

Compology, per exemple, ha dissenyat uns sensors que detecten els nivells de brossa als contenidors i avisen quan estan plens. Això permet racionalitzar la recollida. Amb aquests contenidors intel·ligents, l’empresa preveu una reducció de costos del 40%.

Les infraestructures intel·ligents suposen un gran salt qualitatiu, tant des del punt de vista social, com econòmic i mediambiental.

Les infraestructures eficients i sostenibles són la clau que obre la porta de les smart cities. Allò que converteix una ciutat en intel·ligent és la seva capacitat per crear un entorn innovador que funciona eficaçment a tots els nivells. En aquest punt és on aquest tipus d’infraestructures juguen un paper fonamental. A Catalunya, 270 empreses treballen en el sector de ciutats intel·ligents. Donen feina a més de 116.000 persones i facturen més de 36.600 milions d’euros, segons dades d’Acció. Com a resultat d’aquest ecosistema, Barcelona va acollir al novembre la setena edició de l’Smart City Expo World Congress (SCEWC) així com la primera edició de l’Smart Mobility World Congress, convertint-se de nou en la capital mundial de les ciutats intel·ligents.

INTEL·LIGÈNCIA I SOSTENIBILITAT VAN DE LA MÀ

La sostenibilitat és un dels objectius principals i, en molts casos, fins i tot la raó de ser de molts dels avenços en matèria d’infraestructures, les quals s’estima que contribueixen en un 60% a les emissions de gasos d’efecte hivernacle. Es busca, essencialment, evitar la contaminació ambiental i de l’aigua, promoure l’eficiència energètica de les construccions i assegurar l’accés a energies renovables o baixes en carboni. També es persegueix un disseny infraestructural que preservi i fomenti la sostenibilitat dels recursos naturals i contribueixi a millorar la qualitat de vida i el benestar de les persones.

TALENT

FULLS DELS ENGINYERS /24

Motor

El cotxe, 100% elèctric, té un xassís tubular que n’incrementa la rigidesa i la seguretat.

ecoRZ, el monoplaça elèctric de l’ESEIAAT que triomfa a la Formula Student L’equip UPC ecoRacing de l’Escola Superior d’Enginyeria Industrial, Aeroespacial i Audiovisual de Terrassa (ESEIAAT) de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) ha reeixit espectacularment amb el seu monoplaça durant la temporada 2017. Al marge de la configuració del xassís, també en destaca el disseny del pack de bateries, un aspecte clau que el fa guanyar en eficiència i el situa en un impressionant 87% d’aprofitament d’energia. TEXT: PABLO MONFORT

l disseny del monoplaça ecoRZ també sorprèn per l’aerodinàmica. És el primer cotxe que inclou alerons tant a la part davantera com a la posterior. D’aquesta manera, s’ha quadruplicat la càrrega aerodinàmica, fet que afavoreix el comportament del cotxe en el pas pels revolts. El difusor també ha estat optimitzat amb la incorporació de nous apèndixs aerodinàmics. A més, l’ecoRZ 2017 segueix apostant per una carrosseria 100% reciclable d’ABS. També compta amb unes llandes híbrides de fibra de carboni i alumini optimitzades, les quals contribueixen a una rebaixa del pes del vehicle, 210 quilos. L’ajustament del pes fa que el cotxe mantingui l’acceleració del model predecessor amb el qual es va batre el rècord en la prova d’acceleració en un vehicle amb tracció posterior fixada en un temps de 2,6 segons de 0 a 100 km/h.

UPC ECORACING: UNA TEMPORADA D’ÈXITS La temporada va començar amb una victòria a la Formula Student Australasia celebrada a la ciutat de Melbourne i va acabar al Circuit de Barcelona-Catalunya amb un nou rècord d’acceleració: 75 metres de recta del circuit en 3.662 segons. L’UPC ecoRacing també va celebrar una segona posició a l’esdeveniment del Cost, en què es ponderen les decisions preses per l’equip en el procés de disseny i fabricació del monoplaça en relació amb la despesa que comporten. L’equip va participar en totes les proves dinàmiques amb un rendiment satisfactori. A Melbourne, l’ecoRZ va endur-se el premi al millor disseny i va obtenir la tercera posició absoluta en eficiència energètica, acceleració i pla de negoci. A més, va ser reconegut com l’escuderia amb millor rendiment en la relació entre el nombre de components i els punts aconseguits. Dels 40 estudiants que formen l’equip, no-

L’equip UPC ecoRacing ha estat el millor equip espanyol de la Formula Student. més 11 van viatjar a Melbourne i es van convertir en els únics europeus de la competició amb monoplaces de 25 països com el Japó, Nova Zelanda, la Xina o Austràlia. Amb aquest bagatge, l’UPCecoRacing ha esdevingut aquesta temporada el millor equip estatal en la categoria de vehicles elèctrics i s’ha classificat entre els deu millors de tot el món. També va ser l’únic representant espanyol i català al circuit de Silverstone (Regne Unit).

Després d’aquests últims resultats, l’UPC ecoRacing ja està centrat de ple en el disseny i fabricació del monoplaça de l’any que ve, amb el qual espera obtenir encara més bons resultats. Els pròxims mesos, l’equip donarà a conèixer més detalls i seguirà treballant per mantenir-se entre els millors equips del món. KOSTAL, UN ANY MÉS PATROCINADOR D’HONOR El 27 de setembre passat, l’UPC ecoRacing va fer una visita al patrocinador d’honor del projecte, KOSTAL, a Sentmenat, per celebrar la renovació per un any del patrocini d’honor. L’equip va tenir l’oportunitat d’agrair el suport i de presentar l’ecoRZ 2017 al personal de l’empresa.

El disseny del pack de bateries fa que guanyi en eficiència i el situa en un impressionant 87% d’aprofitament d’energia.

www.fullsdelsenginyers.cat

FULLS DELS ENGINYERS / 24

La fusió nuclear permetrà un futur amb energia neta i inesgotable

La fusió, la reacció nuclear que potencia el sol i les estrelles, és una font potencial d’energia segura que no genera emissions de carboni i és pràcticament il·limitada. Aprofitar el poder de la fusió és l’objectiu d’ITER, que s’ha dissenyat com el pas experimental clau entre les màquines d’investigació de fusió d’avui en dia i les centrals elèctriques de fusió d’un futur pròxim. Aquest projecte internacional, que compta amb una inversió de més de 10.000 milions d’euros, té el propòsit de demostrar la viabilitat de la fusió nuclear com a font d’energia. Fusion for Energy (F4E) és l’oficina de la Unió Europea creada en el marc del tractat Euratom que gestiona el mateix ITER.

l reactor de fusió, ubicat a Cadarache (França), està finançat, en un 40%, per la Unió Europea, mentre que la resta d’inversió se la reparteixen, amb participacions situades al voltant del 10%, entre diversos països: els Estats Units, Rússia, la Xina, el Japó, l’Índia i Corea del Sud. Les centrals elèctriques es basen en combustibles fòssils, en la fusió nuclear o en fonts renovables com el vent o l’aigua. Independentment de la font d’energia, les plantes generen electricitat convertint la potència mecànica, com la rotació d’una turbina. PREMI RECONEIXEMENT INSTITUCIONAL En el marc de la Diada de l’Engi-

nyer 2017, el Col·legi/Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya va atorgar el Premi Reconeixement Institucional a Fusion for Energy, l’oficina de la Unió Europea amb seu a Barcelona, que ha generat una facturació de les empreses i centres de recerca catalans en el projecte ITER de 85 milions d’euros i ha contribuït a la creació de 120 llocs de treball. ACORD AMB EL BARCELONA SUPERCOMPUTING CENTER El projecte de fusió nuclear ITER i el Barcelona Supercomputing Center (BSC) van signar un contracte per als pròxims cinc anys en el qual van acordar la col·laboració en les simulacions de generació d’energia de fusió. Aquest

conveni vol promoure nous projectes acadèmics i científics i avançar en la formació de joves investigadors. El BSC compta amb 475 investigadors i experts i és un dels centres líders a escala internacional. TECNOLOGIA ESTATAL L’ITER comptarà amb tecnologia espanyola per a l’assemblatge del centre del reactor de fusió: una càmera d’acer hermèticament tancada que acollirà les reaccions de fusió, desenvolupada per ENSA, del Grup SEPI. La instal·lació comptarà amb 9 sectors, un volum interior de 1.600 metres cúbics i unes dimensions de 19,4 metres de diàmetre exterior, 11,4 metres d’alçada, i 5.200 tones de pes.

El projecte internacional ITER té el propòsit de demostrar la viabilitat de la fusió nuclear com a font d’energia. L’abast d’aquesta tecnologia abastirà tota l’enginyeria necessària per a procediments de mecanitzat, assajos no destructius de soldadura (ultrasons, radiografies, Heli) i metrològica, a banda de l’utillatge i els robots utilitzats. En l’interior de la càmera, les partícules de plasma giraran contínuament

amb l’objectiu d’assolir els 150 milions de graus centígrads i poder simular l’energia solar. La funció de la càmera és millorar la protecció contra la radiació, actuar com a barra de confinament primària i proporcionar suport a altres components. L’aigua de la refrigeració, que circula a través de les parets dobles d’acer de la càmera, serà l’encarregada d’eliminar la calor generada durant l’operació. La primera fase del projecte ha conclòs amb la fabricació d’una maqueta a escala 1:1 a les installacions d’ENSA a Maliaño (Cantàbria), que simula la càmera de buit. El següent pas és dur a terme els procediments d’assemblatge a la seu de l’ITER a França durant un període estimat de quatre anys.

COEIC / AEIC

FULLS DELS ENGINYERS / 24

COEIC/AEIC: Aquesta secció recull la veu dels instruments a disposició dels enginyers industrials i de les institucions i entitats que vetllen pels professionals.

Els serveis de normativa: la tranquil·litat dels enginyers

“E

star al dia de les novetats legislatives, de les normes tècniques i continguts; tenir a l’abast una eina potent de consulta, i poder disposar d’un servei d’assessorament i cerca de normatives per a projectes no habituals” són els tres principals avantatges que destaca Maite Torres del Grup Carles Gestió i Projectes, SL del servei de normativa DL Abstract, que tenen contractat. “És un valor afegit que l’empresa pot oferir als seus clients”. L’enginyeria és un sector molt regulat en el qual hi ha un volum molt complex de normatives. Això comporta que els enginyers hagin d’estar al corrent del marc legal que els envolta i dels canvis que hi pugui haver. Gràcies als serveis de normativa, els professionals poden treballar amb tranquil·litat i seguretat. Aquest plantejament també coincideix amb la visió de Sílvia Serratusell d’ISS Facility Services, SA, la qual destaca que amb el servei DL Plus l’empresa “pot estar al dia dels requisits legals d’aplicació i avaluar-ne el compliment”. A més, també es poden oferir “garanties de compliment legal dels serveis

LEGISLACIÓ DL Plus: Novetats, accés a la legislació, gestió de requisits legals i tasques aplicables a la teva empresa en medi ambient, riscos laborals, seguretat de les instal·lacions i qualitat dels productes i serveis. Per a empreses certificades en EMAS, ISO 14.001, ISO 9001 i OHSAS. Actualització mensual. DL Abstract: Novetats i accés a la legislació vigent aplicable a les empreses, productes i serveis. Actualització mensual.

als clients” i “establir plans d’acció ens els casos que ho requereixin”. Azbil Telstar Technologies, SLU disposa dels serveis de normativa NT Plus i DL Plus. “Brinden la seguretat d’estar al dia de les normatives que s’apliquen al sector en el qual treballem. Alhora, cada mes es revisa la col·lecció de referències de normes que s’utilitzen a l’empresa”, explica Mercè Guilera Dalmases. Aquests dos serveis són els mateixos que té contractats Huayi Compressor Barcelona. Com en els casos anteriors, aquesta

empresa també aconsella externalitzar el servei. Segons Neus Muñoz Aguilar, gràcies al servei de normativa de l’Associació, Huayi “està informada de les últimes novetats i, paral·lelament, la tasca de recerca de legislació i normes tècniques és més senzilla”. En resum, un ventall de serveis d’entre els quals es pot triar el que s’adeqüi més a les necessitats empresarials. Consulta tots els serveis de normativa a http://normativa.infocentre.es

L’enginyeria és un sector molt regulat en el qual hi ha un volum molt complex de normatives.

NORMES TÈCNIQUES NT Plus: Servei de manteniment de la col·lecció de referències de normes que s’utilitzen a l’empresa pel que fa a processos, productes o serveis. Actualització mensual. NT Alert@: Novetats i accés a la base de dades que permet conèixer les normes editades, modificades, anul·lades, així com els règims equivalents. Actualització mensual. Marcatge CE: Novetats i accés a tota la normativa de Marcatge CE: directives, referències de les normes harmonitzades i informació complementària. CONTINGUTS Continguts: Desenvolupament de continguts digitals, preferentment en l’àmbit de la normativa, per a portals d'internet, intranets, organismes o col·lectius.

FULLS DELS ENGINYERS / 24

www.fullsdelsenginyers.cat

Formació

AEIC / COEIC

“Un bon director de projectes coneix les tècniques que pot emprar per prendre la decisió més adequada”

Tota la informació sobre formació dels EIC a http://formacio.eic.cat i l’agenda d’actes a www.eic.cat

UPDATE FORMACIÓ CONTÍNUA

Parlem amb Xavier de Rocafiguera, enginyer industrial i director de GPO Enginyeria de Sistemes, que exerceix de docent al curs Direcció de Projectes d’Enginyeria organitzat pels EIC. Aquesta formació té l’objectiu d’establir i sistematitzar l’entorn en el qual s’ha de moure un director de projecte i, molt especialment, les característiques personals i professionals que haurà de posar en joc per assegurar l’èxit en els projectes que li encomanin.

uines són les responsabilitats d’un director de projectes d’enginyeria? Un projecte consisteix a assolir un objectiu definit, amb un pressupost determinat, amb una qualitat adequada i en un termini preestablert. El director de projectes d’enginyeria ha d’usar les tècniques de gestió necessàries perquè el projecte tingui èxit. Què aprèn un alumne del Curs de Direcció de Projectes d’Enginyeria organitzat pels EIC? El curs només es de 8 hores i la direcció de projectes pot considerar-se un ofici. Com en tots els oficis, a banda de la tècnica, has de ser conscient de l’entorn on el portes a terme. Sempre basant-se en experiències reals, al curs s’explica què és un projecte, com es planifica, com s’analitzen els riscos possibles, quina és la millor metodologia a aplicar en cada cas i quina documentació mínima s’ha de controlar. També s’expliquen mètodes de comunicació amb el personal, sistemes de motivació i tècniques a seguir per gestionar les persones de l’equip. Creu que és interessant per una persona recentment titulada inscriure’s al curs? Si fos un curs d’un any i amb un cost elevat, diria que és millor esperar a tenir una mica de pràctica en l’execució de projectes. Com que és un curs de només un dia,

tot i que no podrà intervenir tant com un enginyer amb experiència, li servirà per descobrir l’ofici de dirigir projectes i, paral·lelament, del sector de la construcció en què es mou. Per tant, és molt interessant per a qualsevol enginyer. Amb quin tipus de problemes se sol trobar un director de projectes? Els que pot tenir el director general d’una empresa. L’única diferència és que el projecte té un inici i un final i l’empresa, en teoria,

“Els enginyers contínuament ens adaptem a les eines de què disposem.” no. Per tant, pot tenir conflictes de personal, de tresoreria, de facturació, de recursos materials, de client insatisfet, legislatius, judicials, de terminis, de subcontractació, etc. Un bon director de projectes coneix les tècniques que pot emprar per prendre la decisió més adequada. El perfil del director de projectes d’enginyeria és igual que fa vint anys? Com ha evolucionat? L’ofici no ha canviat. Fa vint anys també s’havia d’assolir un ob-

Terres i altres proteccions en Mitja Tensió. Aplicació pràctica actualitzada 11/12/2017 · Presencial · Enginyeria

Energy Winter Package. Clean energy for all Europeans 15/12/2017 · Presencial · Energia

Marcatge CE. Nou marc legislatiu 12/12/2017 · Presencial · Seguretat i medi ambient

Verificació de màquines i quadres elèctrics 18/12/2017 · Presencial · Enginyeria

Big Data. Competint amb dades a l’era del Big Data 13/12/2017 · Presencial · Tecnologies emergents

Gestor energètic especialista en contractacions elèctriques 19/12/2017 · Presencial · Energia

Xarxes elèctriques en transició. Integració del vehicle elèctric 13/12/2017 · Presencial · Energia Curs pràctic avançat de finances per a enginyers i tècnics 14/12/2017 · Presencial · Gestió i habilitats directives

jectiu amb un pressupost determinat i en un termini establert. Ara succeeix el mateix. Ha canviat l’entorn i les eines, però l’ofici continua sent el mateix. Com s’ha adaptat el director de projectes d’enginyeria a les noves tecnologies? D’una manera natural. Els enginyers contínuament ens adaptem a les eines de què disposem. Jo vaig començar a l’època del fax. Vam passar de fer plànols en paper vegetal i còpies en màquines d’amoníac, al CAD i les impressores làser. Ara estem a l’època del BIM i la indústria 4.0. No falta gaire pels ordinadors quàntics, el big data i l’aplicació de la intel·ligència artificial en molts dels oficis existents. Això no s’atura. L’evolució és contínua i exponencial. Malgrat tot, la tasca del director de projectes no canvia. Ha de gestionar persones i recursos per assolir l’objectiu dins del pressupost i el termini estipulats.

CURSOS ONLINE

Introducció a la gestió del manteniment · Operacions

Robots col·laboratius. Visualitzant un nou paradigma en els processos industrials 20/12/2017 · Presencial · Tecnologies emergents Comunicació efectiva 21/12/2017 · Presencial · Gestió i habilitats directives

Ruixadors automàtics · Seguretat i medi ambient

Reglament d’instal·lacions en edificis. RITE · Enginyeria

Subscriu-te a la

NEWSLETTER a www.fullsdelsenginyers.cat

i accedeix a tots els continguts

Aquest espai és per a tu! CONSULTA LES TARIFES DE PUBLICITAT A WWW.FULLSDELSENGINYERS.COM

15/1/16

14:26

Muntaner 239, 1C 08021 Barcelona C

T. 93 200 93 39

TOTES LES ESPECIALITATS

CMY

SERVEIS INCLOSOS PER COL·LEGIATS/DES I FAMILIARS

• Neteja dental anual • Visites • Revisions • Visites d'urgències • Rx intraorals

ESPECIALISTES EN TOTES LES BRANQUES ODONTOLÒGIQUES. PIONERS EN IMPLANTS DE ZIRCONI I ODONTOLOGIA HOLÍSTICA I KINESIOLÒGICA.

Indústria 7, Principal 08037 Barcelona

La resta de serveis i tractaments, tenen tots els avantatges d’una pòlissa Dental Familiar tant per als Col·legiats/des, com per als familiars que convisquin amb ells/es. Acreditació: carnet col·legial de l’EIC.

T. 93 458 45 99 info@mirave.es www.mirave.es

E08031263

Drmirvae_faldo.pdf

ENTREVISTA

FULLS DELS ENGINYERS / 24

TEXT: EVA DÍAZ

“El món serà millor amb robots si els humans també som millors” Nascut a Alep, Síria, el 1950, i resident a California des de fa més de 30 anys, el professor OUSSAM KHATIB, director de l’Stanford Robotics Lab i president de la International Foundation for Robotics Research, va ser el conferenciant principal de la III Nit de la Robòtica. Considerat una autoritat mundial en la matèria, ens parla apassionadament sobre aquest sector oferint-nos, alhora, una visió humanista. Segons Khatib, els robots ja són part de la cadena de producció del sistema laboral. No els hi hem de tenir por. Treballarem en unitats mixtes en les quals el pilot serà l’humà i el robot serà la màquina que farà la feina feixuga o perillosa. El repte és educar bé els humans, diu, sobretot perquè facin un bon ús de la tecnologia. Al cap i a la fi, com assegura, els robots són màquines que sempre es poden desendollar i apagar.

s veritat que els robots substituiran els humans en el mercat laboral? Aquesta és una pregunta que em fan molt sovint. Els robots podran substituir els humans en feines o projectes que requereixin molt de risc o que siguin perjudicials o perilloses com, per exemple, la mineria o l’exploració submarina a més de 1.500 metres per sota del nivell del mar. Tanmateix, l’humà sempre tindrà el control. Mentre els robots siguin màquines que puguis engegar i apagar, en mantindrem el control. Com s’imagina el futur? Viurem i treballarem envoltats de robots. El treball serà una combinació d’equip humà i robot. Ja hi som ara. Si s’hi fixa, mentre fa l’entrevista, hi és vostè i una gravadora, vostè i un ordinador, que també és una màquina. En el futur, serem unitats que treballarem conjuntament. Els robots són de metall i plàstic. Estan morts. Necessiten un humà per funcionar. Actualment, ja existeixen robots mèdics que, al quiròfan, podrien ser capaços d’operar sense cap humà, però, vostè es deixaria fer una operació per un robot que no tingués cap control per part d’una persona?

Quins són els reptes de la robòtica? Un dels grans reptes a l’hora de programar un robot perquè faci quelcom és que necessitem saber com el cervell humà és capaç de

“La ciutat de Barcelona està implicada en la robòtica, té centres, té empreses, organitza i acull conferències. A més, la universitat hi està molt involucrada i això és molt important”. fer que un braç, una cama o els ulls facin el que fan. Per tant, necessitem desglossar els passos que fa el cervell per activar determinades funcions i, després, pensar com el robot pot arribar a reproduir-les. Si juga a golf o a tenis, puc ajudar-la a millorar. A través d’un braç robòtic connectat a un ordinador, podem analitzar els moviments dels millors esportistes i ensenyar-los-hi perquè pugui reproduir-los. No és fantàstic això?

Quina és l’àrea que considera més important en el sector de la robòtica? El veritable repte és l’habilitat del robot per interactuar en el món físic. Per nosaltres agafar el tap d’una ampolla d’aigua i enroscar-lo és molt senzill, però per un robot, no. El nostre cervell ha tingut milers d’oportunitats durant la nostra vida de saber quin n’és el pes, quina força cal fer per tancar-lo correctament, en quina posició ha de col·locar el tap per enroscar-lo... El robot només entén la programació i la determinació de posicions, angles i moviments. Per tant, que els robots siguin capaços de processar el sentit del tacte és una gran fita. Un robot no només ha de poder moure coses, estem treballant per crear un control multicontacte de manera que puguin ser sensibles al tacte. The Ocean One, per exemple, és un robot impulsat per intel·ligència artificial i sistemes de retroalimentació òptica que permet als pilots humans embarcats en un vaixell explorar les profunditats dels oceans. Una capacitat sense precedents controlada a partir d’un sistema de joysticks. Com veu la robòtica a Catalunya? Què aconsellaria a la indústria d’aquí i als nostres enginyers?

He estat a Barcelona moltes vegades fent conferències organitzades pels col·legues de la universitat d’aquí, però també he assistit a reunions i visites a empreses del sector. Vaig visitar-ne una de molt jove ara fa deu anys, Pal Robotics, que tot just començava en un petit apartament. Aquest matí, abans de la conferència, els he anat a visitar de nou i he pogut comprovar la fantàstica evolució que han fet construint un dels millors robots no només a Europa, sinó a tot el món. Aquesta interacció mostra que la robòtica ja és a Barcelona. La ciutat hi està implicada, disposa de centres de desenvolupament, té empreses, organitza i acull conferències... A més, la universitat hi està molt involucrada i això és molt important. Un dels meus col·legues universitaris d’aquí ha començat un projecte de robòtica en el sector de la cirurgia. L’esforç per fer créixer i construir no només mecanismes, sinó també resolent problemàtiques en l’actuació del robot, l’ha portat a obtenir una solució que va més enllà del seu projecte i, segurament, serà una revolució en el sector. Això el portarà a crear una nova empresa d’aquest àmbit. He vist que hi ha enginyers joves apassionats i entusiasmats per la robòtica a Barcelona. La reunió d’aquest matí ha estat

® PREFABRICAT EMPAQUETABLE FIABLE PROVAT DESMUNTABLE REUTILITZABLE Producte de 2PE PILOTES, SL m. 696 402 850 / T. 93 763 26 99 Av. Maresme 9 / 08396 Sant Cebrià de V.

Empresa adherida al Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya Membre protector de l’associació de consultors d’estructures

molt interessant. És molt estrany que una trobada acabi reunint tot el personal de l’empresa per fer-se una selfie. Això demostra que l’entusiasme pel que fem és mutu, ens apassiona, tant a ells com a mi. Com valora la Nit de la Robòtica? Me’n va parlar per primera vegada l’Alícia Casals de la UPC, que és una bona companya i amiga. Un dels primers workshops que vaig fer aquí es va organitzar on ella treballa. D’això ja fa molt de temps perquè a hores d’ara ja tenim més de 200 projectes que estan a punt de sortir a la llum per aportar respostes i solucions a la societat. La Nit de la Robòtica em remet als esforços del sector. Aquells esforços que l’Alícia i molts altres han fet per aportar aquesta tecnologia a la societat i unir els interessos de la indústria, la universitat i l’administració per interactuar i veure quins són els reptes que s’estan desenvolupant. Per això, estic tan content d’haver pogut participar en aquest acte i formar part de la comunitat de la robòtica a Barcelona. La indústria està progressant a un ritme molt ràpid per aportar noves aplicacions al món real. Creu que el món serà millor amb robots? Serà millor si els humans també som millors.