Fulls dels enginyers num 30 juny 2018 by Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya

COMMEMORACIÓ Homenatge de l’enginyeria a Pompeu Fabra

JORNADA Les innovacions en la nova temporada de Fórmula 1

ENTREVISTA A FRANCESC TORRES Rector de la Universitat Politècnica de Catalunya

PÀG.10

PÀG.11

PÀG.12

Visita www.fullsdelsenginyers.cat i accedeix a tots els continguts

FULLS DELS ENGINYERS 30/ JUNY 2018

El diari dels Enginyers Industrials de Catalunya

n TEMA DEL MES

Blockchain, la tecnologia que pot transformar l’enginyeria PÀG.06 // Fa uns quants anys que els experts en tecnologia

més visionaris comparen el sorgiment del blockchain (o cadena de blocs) amb l’arribada d’internet a les nostres vides. Però això no és tot. Aquests mateixos gurus li adjudiquen un poder disruptiu encara més gran que la xarxa en sectors tan importants com les comunicacions, els negocis i, fins i tot, els drets individuals. L’origen del blockchain se situa el 2009, coincidint amb la irrupció del bitcoin, una divisa no controlada per cap govern o banc central. En tractar-se d’una criptomoneda global i descentralitzada, el bitcoin pretén esdevenir tota una revolució i, alhora, una esperança per a tots aquells que desconfiaven d’unes autoritats supervisores incapaces de preveure i evitar la crisi que, durant aquells anys, va sacsejar els mercats financers d’arreu del món. Tot i això, avui dia, la cadena de blocs encara és una tecnologia en fase de desenvolupament. l

ANÀLISI // PÀG.03

“Sens dubte, és una bona idea fer servir les normes harmonitzades per adequar una màquina al Reial Decret 1215/1997”. ALFONSO DE VICTORIA, CONSULTOR I FORMADOR

n n MÓN EMPRESARIAL

n INNOVACIÓ

L’orientació a la sostenibilitat d’Urbaser Projectes de referència, el millor dona servei a més de 50 M de persones aparador de l’enginyeria PÀG. 05 // L’empresa de gestió mediambiental, emmarcada al sector de la sostenibilitat, ofereix serveis a més de 50 milions de persones de 21 països d’Europa, Amèrica, Àsia i Àfrica. Només en el territori espanyol, compta amb una xarxa de més de 40.000 treballadors i s’estén a través de 160 companyies subsidiàries. Urbaser, en xifres, es caracteritza per evitar l’emissió de més d’1,3 milions de tones de CO2 a l’atmosfera i la recol·lecció anual de més de 5 milions de tones de residus municipals. l

PÀG. 08 // La tasca d’un metge o un advocat és coneguda universalment. Però explicar quina és la labor d’un enginyer no és tan fàcil. El Sincrotró ALBA, el supercomputador MareNostrum o l’escenari del Liceu són tres exemples de projectes de referència que mostren al món una professió que combina la ciència i la tecnologia. Donar a conèixer l’enginyeria ajuda a combatre la falta d’estudiants en les titulacions universitàries que s’hi relacionen. l

OPINIÓ // PÀG.03

“La resolució de conflictes i saber negociar o liderar grups de persones són tasques que es fonamenten en tècniques concretes que s’han d’aprendre”. XAVIER DE ROCAFIGUERA, ENGINYER INDUSTRIAL I DIRECTOR DE GPO ENGINYERIA DE SISTEMES

OPINIÓ

n Editorial

FULLS DELS ENGINYERS / 30

n Opinió

La irrupció del blockchain, una tecnologia que, segons es preveu, serà més disruptiva que internet, té una relació molt estreta amb l’aparció del bitcoin.

Cadenes de valor incalculable

n el tombant del mil·lenni, pocs empresaris es podien imaginar com transformarien l’economia i els sistemes productius i industrials les noves tecnologies de la informació i la comunicació. Anàlogament, a hores d’ara, les empreses estan a l’expectativa del desplegament i els usos potencials del blockchain, potser perquè encara transita per un estadi tangencial en el panorama tecnològic. Però, com en el cas de la gran xarxa sense la qual ja no concebem bona part del món actual, la història està plena d’exemples de la capacitat transformadora dels avenços científics que, cíclicament, comencen en laboratoris, bancs de proves i plantes productives i acaben fentse indispensables en el dia a dia de les persones tot transformant-ne els hàbits laborals, socials, relacionals, alimentaris, de conducta, etc. El blockchain, ras i curt, es presenta com una base de dades fèrriament encriptades instal·lades en un núvol compartit per diferents usuaris. Les operacions es produeixen en cadena i queden permanentment registrades i visibles per a tots els usuaris sense que regeixi cap autoritat superior. A la pràctica, el sistema, per exemple, és capaç d’executar automàticament algoritmes que permeten fer molt més segures les transaccions comercials. Un ús al qual es poden afegir altres processos com les licitacions públiques i processos d’adjudicació; el control d’obres; la certificació d’activitats i contractacions; la traçabilitat de materials, maquinària i personal, o la gestió d’operacions logístiques o dels sistemes que regiran les futures ciutats intel·ligents. Aquest sistema de blocs en cadena, d’entrada, comporta l’eliminació d’intermediaris en tot tipus de transaccions i —com en el seu dia va passar amb internet— navega en una llaminera alegalitat que capitalitza essencialment la figura del bitcoin, una divisa aparentment encriptada i no hackejable que deixa fora de joc els sistemes bancaris i financers per, d’alguna manera, tornar a l’economia de troc. Una autèntica revolució tant pel que fa a la tecnologia al voltant de la qual es desenvolupa, com per les conseqüències que pot tenir en els usos a escala industrial i empresarial. l

JORDI RENOM President de l’Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya

Pompeu Fabra i Poch, enginyer

ls Enginyers Industrials de Catalunya hem decidit participar, de manera entusiasta, en l’Any Fabra, amb motiu del 150è aniversari del naixement de Pompeu Fabra i Poch (Gràcia, Barcelona, 20 de febrer de 1868 - Prada de Conflent, 25 de desembre de 1948). Per això, hem editat un llibre d’homenatge titulat Pompeu Fabra i Poch, enginyer. La resposta més senzilla seria dir que la condició d’enginyer de Fabra ja justifica, per si sola, que l’Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya (AEIC) i el Col·legi Oficial d’Enginyers Industrials de Catalunya (COEIC) decidíssim retre-li homenatge amb un acte que glossés la figura de l’insigne filòleg. Tanmateix, crec que amb aquesta resposta ens quedaríem curts, donat que el fet que Fabra fos enginyer no és un aspecte secundari en la biografia de qui ha passat a la història com el seny ordenador de la llengua catalana per haver-ne establert la normativa moderna. Ben al contrari, tal com queda perfectament recollit en aquest llibre, la formació en enginyeria de Fabra té un paper determinant en la manera d’afrontar un projecte tan important com l’ordenació de la nostra llengua. El mateix Josep Pla fa referència a fins a quin punt la formació científica de Fabra en configura la manera de pensar i, per tant, també la manera de fer com a filòleg: “Potser la claredat que tenia d’exposició i de presentació de les seves idees provenia de la seva formació positivament científica. Malgrat tenir una gràcia única en l’art de saber presentar els seus principis en forma

de suggestions, era un home d’una gran disciplina mental, de principis rígids i construïts, i això potser era una conseqüència de la seva activitat pedagògica en el camp positiu.” En el capítol d’aquest llibre titulat “Influències mútues entre matemàtiques, lògica, enginyeria, química i lingüística”, Ton Sales constata, en l’obra de Fabra, els factors que determinen la manera de fer d’un enginyer: estudi dels antecedents, contextualització, sentit comú, sentit pràctic... No hi ha cap dubte que la metodologia analítica i els hàbits adquirits de la matemàtica i dels projectes propis de l’enginyeria són part essencial del seu pensament. Per tant, crec que és del tot oportú que el collectiu d’enginyers catalans ens sentim Fabra una mica nostre i, si m’ho permeteu, reivindiquem també la seva magna obra com un gran projecte d’enginyeria. Així ho hem entès l’AEIC i el COEIC, que, en col·laboració amb un bon nombre d’institucions rellevants, hem volgut homenatjar l’enginyer Fabra. Per això, vull acabar amb un sincer agraïment a l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Industrial de Barcelona (ETSEIB) i l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Industrial de Bilbao, singularment a la contribució de professors d’ambdós centres, a la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), a la Fundació Torrens-Ibern i a l’Institut d’Estudis Catalans (IEC). També faig especial esment a la Fundació PuntCat que, amb la seva aportació econòmica, ha ajudat a tirar endavant l’edició d’aquesta publicació. l

n Sonòmetre

n Altaveu

FRANCESC TORRES Rector de la Universitat Politècnica de Catalunya

“Als enginyers ens agrada fer projectes, executar-los i, per descomptat, deixarlos acabats... Es diu que on els altres veuen problemes, nosaltres veiem oportunitats!”

El primer trasplantament de mandíbula creada amb impressió 3D acaba sent un èxit. Feng Xiaoxiao, un menor de 10 anys, patia una fractura al maxil·lar inferior després d’una complicada operació per extirpar-li un tumor. Un equip de cirurgians de la Xina li va implantar amb èxit una mandíbula creada a través de producció additiva després de descartar l’ús de matèria òssia del mateix pacient. Es tracta de la primera operació d’aquest tipus realitzada arreu del món. La intervenció es va portar a terme a l’hospital de la Universitat de Shandong. Un dels metges responsables de l’operació va assegurar a la premsa local que, amb tan sols 10 anys, si no es reparava la mandíbula dislocada del nen, hi havia moltes possibilitats que patís seqüeles psicològiques de per vida.

EDITA: Associació/Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya AEIC President: Jordi Renom Vicepresident: Ricard Granados Secretària: Olga Tomàs COEIC Degà: Josep Canós Vicedegà: Pere Palacín Secretari: Jordi Mas Demarcacions del AEIC-COEIC Girona: Joan Juanals i Jaume Masgrau Lleida: Joaquim Llop

Els processos de producció de clor a tot Catalunya eliminen el mercuri. Des de finals de l’any passat, les cel·les electrolítiques van quedar prohibides. Amb aquest nou marc legal, la ponència ambiental del Departament de Territori i Sostenibilitat ha renovat les autoritzacions ambientals a les instal·lacions que Ercros té a Flix, Vila-seca i la Canonja, i la d’Inovyn España a Martorell. Mitjançant la regulació ambiental, aquestes plantes han eliminat la tecnologia de mercuri en la producció de clor, un fet que afavoreix la supressió de substàncies tòxiques a través d’una innovació tecnològica més neta consistent en l’ús d’un sistema de membrana que, a més, redueix més d’un 30% el consum elèctric.

Catalunya Central: Mireia Félix Tarragona: Lluís Maestre i Fernando Torres Delegació del Vallès: Francesc Figueras AEIC - COEIC Director general: Pere Homs Consell de redacció: Jordi Renom, Josep Canós, Pere Roca, Laura Ivern i David Pérezdolz Responsable de Comunicació: Eva Díaz Coordinació: Mireia Curto Col·laboradors: Francesc Soler, Eva Díaz, Mireia Curto, Carles Claret, Lorena Farràs i Judit Campillos Publicitat: Neus Barbosa Disseny i maquetació: Anna Carrió i Aniol Galindo Edició i correcció lingüística: Carles Claret Impressió: Vanguard Gràfic S.A.

El web gencat ja informa sobre la qualitat de l’aire a partir d’un codi semafòric. El fitxer que alimenta la construcció de dades sobre un mapa rep dades actualitzades cada hora. El nou servei d’informació en temps real s’efectua a través de les més de 120 estacions de la Xarxa de Vigilància i Previsió de la Contaminació Atmosfèrica d’una manera similar a com s’ofereix la informació meteorològica. El mapa de qualitat de l’aire, disponible a la pàgina d’inici del web, indica, en cada punt representat, la mesura de l’ozó troposfèric (O3), el diòxid de nitrogen (NO2) i les partícules de diàmetre inferior a 10 micres (PM10). www.gencat.cat/mediamb/ qaire/pronostic.

Dipòsit legal: B 26367-2015 ISSN: 2013-3332 Administració i distribució: Enginyers Industrials de Catalunya Via Laietana, 39 - 08003 Barcelona T: 933 192 300 / F: 933 100 681 a/e: fulls@mail.eic.cat Els articles signats no representen l’opinió dels Fulls dels Enginyers.

D’acord amb la Política de protecció de dades de caràcter personal que tenen implantada el Col·legi i l’Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya, s’informa que, atès que l’anuari és un fitxer que té legalment atribuïda

la condició de font accessible al públic i vist que s’està emprant per a activitats comercials, s’explicitarà en el fitxer de manera destacada que dites dades no es podran utilitzar per a finalitats de publicitat o prospecció comercial. No obstant això, tenint en compte que aquest és un dret al qual els interessats poden renunciar, quan un col·legiat i/o associat així ens ho manifesti es farà constar en el fitxer que l’interessat ha informat del seu consentiment perquè s’usin les seves dades per a publicitat o prospecció comercial. Aquest consentiment s’ha de comunicar pels mitjans següents: per correu electrònic a lopd@eic.cat, per fax amb la referència LOPD al 933 100 681 o per escrit adreçat al Col·legi Oficial i l’Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya amb la referència LOPD a la Via Laietana, 39, 08003, de Barcelona.

www.fullsdelsenginyers.cat

FULLS DELS ENGINYERS / 30

n Opinió

n Notícies

Investigadors de la UPC participen en una missió d’estudi dels llamps gegants

XAVIER DE ROCAFIGUERA Enginyer industrial i director de GPO Enginyeria de Sistemes

La direcció de projectes, un ofici per als enginyers

La missió espacial ASIM enregistrarà les tempestes elèctriques més violentes de l’atmosfera recollides per un observatori instal·lat a l’Estació Espacial Internacional que, posteriorment, mesurarà el grup de recerca de Llamps, Electricitat Atmosfèrica i Alta Tensió de la UPC coordinat per Joan Montanyà en diferents punts del planeta. També participen al projecte l’Instituto de Astrofísica de Andalucía del CSIC i l’Instituto Nacional de Técnica Aeroespacial. L’estudi ASIM (acrònim d’Atmosphere Space Interaction Monitor) pretén millorar els models d’anàlisi del clima i quantificar l’efecte dels processos elèctrics i químics més violents que tenen lloc entre la Terra i la ionosfera.

n projecte consisteix a assolir un objectiu concret, amb un pressupost determinat, amb una qualitat adequada i en un termini preestablert. El director de projectes (DP) és la persona responsable de l’èxit o del fracàs en l’assoliment de l’objectiu. Un DP és com el director general d’una empresa. L’única diferència és que el projecte té un inici i un final, i a l’empresa, en principi, no. El core business d’un projecte és la part tècnica, però un DP, a part de conèixer la part tècnica, cal que en gestioni els recursos humans, la tresoreria, la facturació, els recursos materials, la satisfacció del client, la documentació, els proveïdors, els pressupostos, la planificació, el risc, la seguretat i salut, els conflictes legals, etc. Fins aquí igual que el director general d’una empresa, però el DP a més, té la responsabilitat addicional de tancar correctament el projecte. Si el DP no té coneixement tècnic sobre el tema en el qual es basa el projecte, segurament no s’aconseguirà l’objectiu. Igualment, si no domina la part de gestió correctament, és molt difícil que l’assoleixi. Vaig més enllà. Com més gran és el projecte, més importància té la part de gestió sobre la part tècnica, ja que aquesta pot està coberta perfectament per l’equip col·laborador. Una fet que no esdevé possible en l’apartat la de gestió. La formació pluridisciplinària de l’enginyer industrial cobreix amb escreix la part tècnica i, amb el pragmatisme, sentit comú, i, naturalment, amb formació addicional en temes de gestió, l’enginyer és el professional més adient per exercir de DP.

Per tant, la formació en temes de gestió és essencial per a la tasca. La resolució de conflictes, saber negociar, liderar persones, gestionar clients i proveïdors, tenir capacitat d’anàlisi, etc, són tasques que es fonamenten en tècniques concretes que s’han d’aprendre. Les empreses poden fer tasques de formació interna, però el més adequat i eficient és que els enginyers que passin a tenir responsabilitats de direcció de projectes es formin externament. La formació és imprescindible i absolutament necessària per a l’evolució professional d’un enginyer. La part tècnica és molt important. Estar al dia de les noves tecnologies és imprescindible, però el dia a dia de la feina fa que aquesta formació tècnica es vagi adquirint

d’una manera natural. Això no passa amb la part de gestió. Hi ha persones que d’una manera intuïtiva i natural tenen capacitat de lideratge i necessiten menys d’una formació addicional. Són líders naturals. Les persones amb aquestes condicions, conjuntament amb la formació d’enginyeria, poden ser grans directors de projecte. Però el més habitual és que un enginyer no disposi, d’entrada, d’aquestes condicions naturals. Per tant, ha de poder comptar amb les tècniques necessàries per suplir aquestes mancances i, en conseqüència, caldrà que les aprengui. Cal tenir en compte que hi ha tècniques per professionalitzar qualsevol presa de decisions i que el nostre col·legi ofereix cursos molt interessants que reforcen i ajuden a cobrir, precisament, aquestes necessitats. l

n Anàlisi

ALFONSO DE VICTORIA POU Consultor i formador Machinery & ATEX Safety and Training, SL

Adequació de màquines en ús a les normes de marcatge CE per a l’acompliment del RD 1215/1997

ovint, existeix la creença, per cert errònia, que les normes harmonitzades per a màquines estan fetes exclusivament per als fabricants, sense que això tingui res a veure amb els usuaris. És cert que aplicar-les és voluntari, però estan considerades la millor solució tècnica que hi ha pel que fa a la seguretat en el moment en què assoleixen el rang d’harmonitzades, motiu pel qual els fabricants que, voluntàriament, decideixen seguir-les, gaudeixen de la presumpció de conformitat amb els requisits essencials de seguretat i salut coberts per la norma. Pel que fa als usuaris amb maquinària que calgui adequar al RD 1215/1997, hi ha, com a mínim, tres bones raons per seguir-les: 1. Per reducció a l’absurd: Si per a una situació perillosa determinada d’una màquina nova, la solució proposada dona presumpció de conformitat al fabricant, per què no seguir-la en una màquina antiga amb una situació perillosa semblant sempre que sigui possible? Per posar un exemple, si la norma EN ISO13857 proposa una determinada alçada d’una tanca atesa la distància a la zona perillosa i l’alçada

a la qual es troba aquesta zona perillosa, una solució considerada correcta per a una màquina nova amb uns engranatges perillosos, per què no ho ha de ser si uns engranatges semblants pertanyen a una màquina de l’any 1990? 2. Per coherència: La norma EN 60204-1 sobre l’equipament elèctric de les màquines proposa determinats colors per als indicadors lluminosos o per als òrgans d’accionament de la màquina nova. És una bona idea, si n’hem de posar de nous en una màquina antiga, fer servir els mateixos colors. D’aquesta manera, l’operari que hagi de treballar una estona en una màquina actual i una altra en una de fa anys tractarà amb màquines que li presentaran un aspecte semblant. 3. Perquè aquest és el criteri de l’INSHT. Efectivament, la guia d’aplicació del RD 1215/1997 de l’Instituto Nacional de Seguridad e Higiene en el Trabajo proposa, constantment, l’ús de normes harmonitzades per a la maquinària antiga. Evidentment, aquesta guia és també d’aplicació voluntària, però cal tenir en compte que representa el criteri de l’òrgan competent en matèria de seguretat laboral en relació amb l’adequació al RD 1215/1997.

Per tot el que hem dit, i perquè hi ha una sèrie de normes harmonitzades que pràcticament apareixen a tota la maquinària industrial, antiga o moderna, no hi ha dubte que és una bona idea fer servir les normes harmonitzades per adequar una màquina al RD 1215/1997. Algunes d’aquestes normes, la llista no pretén ni de bon tros ser exhaustiva, serien: • La Norma EN ISO11161 - Conjunts de màquines (línies automatitzades). • La Norma EN ISO13849 - Fiabilitat de les parts del sistema de comandament responsables de les funcions de seguretat. • La Norma EN ISO13857 - Distàncies de seguretat. • La Norma EN 357 +A1 - Distàncies mínimes per evitar l’esclafament de parts del cos. • La Norma EN ISO13855 - Distàncies a les quals s’han de col·locar els protectors. • La Norma EN ISO14119 - Dispositius d’enclavament associats a resguards. • La Norma ISO14120 - Requisits i selecció dels resguards. • La Norma EN 60204-1- Equipament elèctric de les màquines. l

L’AQPE i enginyers holandesos acorden l’equiparació de certificacions professionals L’Agència de Qualificació dels Professionals de l’Enginyeria (AQPE) i l’Instituut Van Ingenieurs, el Reial Institut d’Enginyers dels Països Baixos, han signat un conveni de reconeixement mutu que facilita la internacionalització dels titulats certificats com a Professional Engineer. L’agència de qualificació treballa per donar resposta al nou escenari professional caracteritzat per la dispersió de titulacions acadèmiques en l’àmbit de l’enginyeria. Integrada per diversos col·legis professionals, l’AQPE vetlla per simplificar els processos de mobilitat i eliminar els entrebancs que puguin sorgir per exercir en països estrangers.

Neix LASER-GO, un clúster per facilitar la projecció internacional de la fotònica a la BioRegió Engegat a principis d’any, l’European Cluster Partnership in Photonics for Health centrarà la seva tasca a facilitar a les empreses i entitats catalanes que analitzen conjuntament els àmbits de la fotònica i les ciències de la vida i de la salut l’entrada als mercats dels Estats Units, el Canadà, el Japó, Corea del Sud, Austràlia, Israel, Nova Zelanda i Singapur. LASER-GO parteix d’una aliança cofinançada per la Unió Europea mitjançant l’Executive Agency for SMEs, compta amb la coorganització de Biocat, té una durada prevista de divuit mesos i un pressupost global de mig milió d’euros. La iniciativa vehicula missions empresarials en els països inclosos dins de la BioRegió.

L’ENGINYERIA ENS PARLA

FULLS DELS ENGINYERS / 30

L’ENGINYERIA ENS PARLA n Innovació

En pro de la innovació i la col·laboració estratègiques

La digitalització accelerada obliga les empreses a revisar la manera d’aprofitar les noves tecnologies. Els models d’innovació anteriors són inadequats i les empreses han de fixar-se en què es fa a l’exterior per crear un ecosistema dinàmic basat en aliances. FONT: “ABB Review - The corporate technical journal” · TEXT: Victoria Lietha - ABB Technology Ventures Zuric, Suïssa - victoria.lietha@ch.abb.com fins d’una organització, sinó de collaborar proactivament amb parts externes creant aliances i treballant en un ecosistema d’innovació. Segons un article recent publicat a Harvard Business Review, “per aprofitar l’oportunitat i triomfar, la col·laboració a l’economia ha de ser universal”.2 La participació en un ecosistema d’innovació dinàmic i interconnectat adopta moltes formes, des de la formació conjunta de grups que creen un producte nou fora de l’empresa, fins a enfocaments lean start-up d’experimentació, incubació i retirada ràpides per estalviar recursos de capital risc corporatiu. El comú denominador de tots plegats es la interacció cooperativa amb les parts interessades.

oca gent s’adona que l’omnipresent iPhone d’Apple ja fa una dècada que existeix. Quan va sortir al mercat el 2007, es va unir als conegudíssims BlackBerry i Palm com a màxim exponent de la connectivitat i la comoditat. Som al 2018 i tot just comencem a percebre l’impacte de la connectivitat i la computació quasi universals. En l’última dècada, hem assistit a una explosió de noves tecnologies i models de negoci disruptius, i la tecnologia, avui dia, afecta gairebé totes les facetes de la nostra vida. Mentre la digitalització penetra en negocis tradicionals, com les companyies elèctriques i la fabricació, sorgeixen mercats totalment nous i molt digitals que canvien les regles del joc. Per aprofitar aquestes oportunitats i afrontar els reptes que planteja aquest nou món, és necessari revisar els models de negoci, les estratègies i les operacions. Cal que les empreses reconsiderin la manera d’incorporar noves tecnologies per poder mantenir-se al dia. OPEN INNOVATION: ARA MÉS QUE MAI A la dècada dels vuitanta, les millors innovacions van sorgir a la-

boratoris d’investigació públics. Als noranta, un cop generalitzat l’ús d’ordinadors personals, xarxes locals i connexió a internet, les empreses van assumir el lideratge del desenvolupament tecnològic. A principis del mil·lenni, la innovació es va traslladar a l’esfera del consumidor. La ràpida adopció de tecnologies i plataformes, com telèfons mòbils, xarxes socials i streaming, va impulsar la computació, l’emmagatzemament i la connectivitat. Aquestes tecnologies i les funcionalitats que porten associades s’està expandint a altres mercats i generant una oportunitat immensa per a la creació d’un nou valor, especialment en els entorns industrials. Com va dir Gary Hamel al seu llibre Leading the Revolution1, “si vols conèixer el futur, el noranta per cent de les claus, les aprendràs fora del teu sector”. Tradicionalment, els processos de desenvolupament de negocis nous i la comercialització de nous productes es donava en un entorn empresarial tancat. Però, en l’última dècada, s’ha debatut molt la superació de la mentalitat d’invenció pròpia i la necessitat de comptar amb innovadors externs. Així, cada cop hi ha més empreses que incorporen el suport exterior com a part

(1) Un vertiginós món tecnològic en constant evolució està obligant les grans empreses a mirar més enllà dels seus confins. (2) L’aportació d’idees de les empreses associades accelera l’ímpetu tecnològic.

de l’estratègia d’innovació. (1) Una forma d’implantació és l’ús de l’open innovation. Avalat per Henry Chesbrough el 2003, és el procés que consisteix a mirar fora dels confins de l’empresa i el sector a la recerca d’idees que proporcionin un avantatge competitiu. L’open innovation ha crescut en importància a l’entorn actual, en el qual les empreses cada cop depenen més de tecnologies procedents de l’esfera del consumidor i la línia entre aquest i l’àmbit industrial és cada vegada més difusa. Més recentment, s’ha subratllat la necessitat,

L’open innovation és el procés que consisteix a mirar fora dels confins de l’empresa i el sector a la recerca d’idees que proporcionin un avantatge competitiu. no només de mirar fora dels con-

ABB TECHNOLOGY VENTURES La innovació se situa al nucli d’ABB des de la fundació, fa més de 130 anys, i moltes de les tecnologies que han conformat la societat moderna van sorgir de l’empresa. La pantalla de cristall líquid de matriu passiva, els interruptors automàtics per parament d’alta tensió, el comptador de gas electrònic, els sensors òptics de tensió i intensitat, la tecnologia de corrent continu d’alta tensió, el primer robot industrial autènticament col·laboratiu del món i molts avenços en electrònica de potència són només una mostra de les innovacions i tecnologies creades per ABB. Amb set centres d’investigació a tot el món i una inversió anual d’aproximadament 1.500 milions de dòlars, els enginyers i científics d’ABB segueixen desenvolupant tecnologies que canvien les regles del joc. Fa molt temps que ABB, líder tecnològic pioner, va adoptar un enfocament descentralitzat de la innovació. Els centres d’investigació internacionals i les unitats de negoci de l’empresa cooperen amb prestigioses universitats de tot el món i amb altres col·laboradors externs en un entorn totalment comunicat. ABB Tecnology Ventures (ATV), la unitat estratègica de capital risc d’ABB, forma part de l’organització d’R+D de l’empresa. ATV, amb seu a Suïssa i oficines a Silicon Valley i l’Índia, localitza empreses emer-

En l’última dècada, hem assistit a una explosió de noves tecnologies i models de negoci disruptius. gents amb potencial de lideratge al seu sector per promoure el valor estratègic d’ABB. Una cop ATV determina la forma en què la start-up pot resultar beneficiosa per a ABB, injecta capital risc adquirint fins al 20% de l’empresa amb inversions que oscil·len entre els 250.000 i els 20 milions de dòlars. El volum mitjà de cada inversió és de 4 milions. Fundada el 2009, ATV ha invertit més de 190 milions de dòlars en 26 empreses emergents i 4 fons de capital risc. La cartera de l’equip consta de 18 empreses actives. Aquestes empreses, que comparteixen l’objectiu d’ABB de voler escriure el futur de la digitalització industrial, operen en sectors diversos com la robòtica, l’IoT industrial, l’aprenentatge automàtic, l’energia distribuïda o els edificis intel·ligents i estan ubicats a Amèrica, Europa Occidental, Israel i la Xina. Malgrat que aquestes empreses associades cal que prometin la millor rendibilitat financera, és més important que les inversions aportin valor estratègic a ABB. Aquest valor pot derivar tant del millor coneixement d’una nova tecnologia, com de la fabricació d’additius o blockchain, o bé de les idees sobre un nou sector interessant per a ABB com els drons, de posar en qüestió el pensament intern, de l’impuls al producte o, senzillament, d’omplir un forat a la cartera i ajudar a ABB a arribar més ràpid al mercat. (2)

Llegeix l’article sencer a www.fullsdelsenginyers.cat

[1] Hamel G., “Leading the Revolution: How to Thrive in Turbulent Times by Making Innovation a Way of Life,” Plume Printing, agost 2002. ISBN 1-57851-189-5 (tapa dura), ISBN 0-452-28324-8 (tapa tova). [2] Gnanasambandam C. Uhl M., “Innovation Is as Much About Finding Partners as Building Products,” Harvard Business Review, 20 juliol de 2017.

www.fullsdelsenginyers.cat

FULLS DELS ENGINYERS / 30

n Món empresarial

Urbaser treballa per millorar les condicions de vida dels ciutadans

El sector de la gestió de residus té sempre ben present la premissa de minimitzar l’impacte mediambiental. Urbaser, empresa col·laboradora amb el Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya, és un operador de serveis mediambientals que treballa en diferents branques. TEXT I FOTO: MIREIA CURTO

D’esquerra a dreta de la imatge: Víctor Cardador; Jordi de Pineda Álvarez; David Sans; Gemma Martí i; Thor Franch, amb el camió 100% elèctric de 27 tones per a la recollida automatitzada de residus.

L’

empresa té 25 anys d’història, dona servei a més de 50 milions de persones en 21 països d’Europa, Amèrica, Àsia i Àfrica i s’estén a través de 160 companyies subsidiàries. Amb una xarxa de més de 40.000 treballadors a Espanya, dels quals 3.000 a Catalunya, s’encarrega de la recollida de residus, de la neteja diària i de la jardineria de més de 100 municipis catalans. Urbaser, a més, també treballa en el tractament de residus i aigua. En xifres, la seva tasca evita l’emissió d’1,3 milions de tones de CO2 a l’atmosfera, la recol·lecció de més de 5 milions de tones de resi-

Urbaser ha estat la primera empresa a nivell mundial a construir un camió 100% elèctric de 27 tones per a la recollida automatitzada de residus.

dus municipals i la neteja de més de 8 milions de quilòmetres de carrers de ciutats de tot el món. ENGINYERS INDUSTRIALS Quatre enginyers industrials i una enginyera química formen part de l’equip d’Urbaser a Catalunya. Jordi de Pineda Álvarez, director de zona, s’encarrega de la gestió de tot Catalunya. Víctor Cardador, delegat a Barcelona; Thor Franch, cap de servei a diferents contractes de Girona, i Gemma Martí, cap de servei del Prat de Llobregat, tenen els mateixos rols però en diferents zones del país. Gestionen la neteja i la recollida de residus i tenen cura del personal, la maquinària, el manteniment i la introducció d’innovacions i nous projectes. David Sans, encarregat del tractament de residus, s’ocupa de la coordinació amb les plantes i dona suport als tècnics responsables. Tanmateix, també gestiona projectes de generació de biomassa, concretament a la zona del Berguedà. PRINCIPALS PROJECTES “Un dels projectes estrella que hem impulsat de cara a la nova contracta amb la ciutat de Barcelona és l’electrificació de camions. De fet, Urbaser ha estat la primera em-

presa a nivell mundial a construir un camió 100% elèctric de 27 tones per a la recollida automatitzada de residus”, explica Víctor Cardador. La idea sorgeix a partir de l’objectiu de crear una flota elèctrica de serveis urbans per a la capital catalana. Actualment, es compta amb uns 60 vehicles elèctrics i l’objectiu és disposar d’un vehicle gran elèctric, el qual, a dia d’avui, encara no es pot trobar al mercat. “El projecte de biomassa és pioner a Catalunya. S’han instal·lat 13 calderes que alimenten 31 punts de consum de titularitat pública”, comenta David Sans. “La particularitat que té aquest projecte”,

continua, “és que és el mateix client, la Mancomunitat de Municipis Berguedans per a la Biomassa, qui subministra l’estella procedent dels seus boscos, fent més sostenible la seva gestió”. A més, Jordi de Pineda Álvarez afegeix que Urbaser també disposa d’un centre de recerca i desenvolupament a Saragossa, on es treballa el tractament de residus i en millores en els processos a les plantes. “Els avenços que s’obtenen en aquest centre després s’apliquen a totes les instal·lacions que gestiona l’empresa”. Víctor Cardador explica que el sector de la gestió i tractament de

residus “està en canvi constant i, com a empresa, s’han proposat aconseguir formar la seva plantilla de manera paral·lela als canvis tecnològics que es produeixen”. EL PAPER DELS EIC El Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya, a través de les comissions, és un fòrum molt important de transmissió de coneixements entre els professionals del sector i les empreses. Paral·lelament, “també es percep que pugui ser un instrument per potenciar les empreses i els professionals a l’exterior”, conclou Jordi de Pineda Álvarez. l

Fotografia de les instal·lacions de l’empresa a Barcelona. Imatge cedida per Urbaser.

TEMA DEL MES

FULLS DELS ENGINYERS / 30

n Tendències

La tecnologia sobre la qual es va construir el bitcoin té una aplicabilitat que depassa, de llarg, el camp de les criptomonedes.

Què és el blockchain i com pot transformar l’enginyeria? Fa temps que els experts en tecnologia més visionaris comparen el sorgiment del blockchain (o cadena de blocs) amb l’arribada d’internet a les nostres vides. I encara més, aquests gurus li adjudiquen un poder disruptiu encara més gran que la xarxa en sectors tan importants com les comunicacions, els negocis i, fins i tot, els drets individuals.

TEXT: FRANCESC SOLER

erò, abans d’entrar a analitzar el potencial transformador d’aquesta tecnologia per sectors, provem de definir-la en poques paraules. “Blockchain és el terme anglès de cadena de blocs que descriu, sumàriament, en què consisteix aquesta tecnologia basada en la construcció de blocs on s’acumulen totes les dades de les transaccions i que s’enllacen creant cadenes”, explica Miquel Obradors, president de la Comissió de les TIC dels Enginyers Industrials de Catalunya. I afegeix que “es pot comparar amb un diari major en el qual queden reflectides totes les operacions. Un cop incloses, ja no poden ser modificades ni suprimides, i tots els participants hi tenen accés”. Justament, el fet que no hi hagi una autoritat central que controli la base de dades és un dels aspec-

El blockchain és la base tecnològica sobre la qual es va construir el bitcoin, però té una aplicabilitat que depassa, de llarg, el camp de les criptomonedes. tes més importants i poderosos d’aquesta tecnologia, explica Obradors: “Avui dia, pràcticament totes les transaccions d’intercanvi, compra o venda que efectuem, quan hi ha components de valor personal, econòmic o patrimonial, necessiten una autoritat central, professional o

certificadora que ofereixi la confiança (governs públics, entitats financeres, autoritats certificadores, entitats acadèmiques, notaris, emissors de targetes, etc.) per dur-les a terme amb garanties. Doncs bé, amb la tecnologia blockchain, no cal un agent extern que proporcioni confiança ja que, com dèiem abans, les operacions no poden ser suprimides ni modificades un cop acceptades i totes les parts implicades disposen de la mateixa informació”. Per la seva part, Roger Baig, membre de la mateixa comissió dels EIC, apunta d’altres característiques del blockchain: “Per començar, la disponibilitat o accessibilitat, donat que molts projectes basats en aquesta nova tecnologia són de programari lliure, és a dir, disponibles per al públic en general. En segon lloc, cal destacar també la capacitat d’implementar i executar automàticament algoritmes, el que es coneix com a smart contracts”. Aquests permeten,

La inexistència d’una autoritat central que controli la base de dades és un dels aspectes més importants i poderosos d’aquesta tecnologia. per exemple, fer molt més segures les garanties d’una transacció comercial perquè totes les parts poden conèixer-ne les condicions per avançat i, un cop acceptades, ja no es poden canviar. NAIXEMENT LLIGAT AL BITCOIN Hem de situar l’origen del blockc-

hain el 2009, amb el llançament del bitcoin, una divisa no controlada per cap govern o banc central, sinó per criptografia i codi. Precisament, com que es tractava d’una criptomoneda global i descentralitzada, el bitcoin va esdevenir tota una revolució i una esperança per a tots aquells que desconfiaven d’unes autoritats supervisores que van resultar incapaces de preveure i evitar la crisi que, durant aquells anys, va sacsejar els mercats financers d’arreu del món. Per tant, podríem dir que el blockchain és la base tecnològica sobre la qual es va construir el bitcoin però, com veurem, té una aplicabilitat que depassa, de llarg, el camp de les criptomonedes. UN MÓN DE POSSIBILITATS El terme blockchain s’ha convertit en una constant als mitjans de comunicació que reflecteixen el degoteig inacabable de noves aplica-

www.fullsdelsenginyers.cat

FULLS DELS ENGINYERS / 30

PRINCIPALS CARACTERÍSTIQUES DE LA CADENA DE BLOCS Ras i curt, podem dir que la blockchain o cadena de blocs és una base de dades els registres de la qual són emmagatzemats per igual en nodes distribuïts que conformen una xarxa, sense nodes centrals que en controlin d’altres o que tinguin informació diferent a la resta. IMPOSSIBLE DE HACKEJAR Justament, aquest esquema distribuït és un dels principals avantatges davant d’altres xarxes d’emmagatzematge. El blockchain és pràcticament impossible de hackejar, ja que, per causar un dany important, no n’hi ha prou atacant un o dos nodes de la xarxa, sinó que cal que l’ofensiva del pirateig els afecti tots. Es tracta d’una característica inspirada en les xarxes

d’emmagatzematge i comunicació anomenades peer-topeer (p2p). REGISTRE 100% SEGUR Una altra de les característiques principals d’aquesta tecnologia és l’ús de cendres criptogràfiques per emmagatzemar els registres de manera que tot el procés sigui completament segur i la informació impossible de modificar un cop apuntada en aquesta base de dades. Per altra banda, l’ús de la criptografia assegura que els registres estiguin xifrats i només els posseïdors d’una clau privada hi tinguin accés i puguin demostrar que en són propietaris. SENSE NECESSITAT DE TERCERS Tot plegat sense necessitat d’emprar una tercera part que certifiqui l’autenticitat d’aquesta clau, ja que el blockchain, per si sol, té capacitat d’executar la tasca de certificació. SENSE HAVER DE DUPLICAR És, possiblement, una de les principals novetats que comporta la cadena de blocs: poder transmetre un arxiu digital entre els nodes de la xarxa sense haver de duplicar-lo. Per tant, per primera vegada, es replica, en el món digital i per a l’intercanvi de dades, el que és normal en el món real per bescanviar qualsevol propietat com, per exemple, el diner físic.

Miquel Obradors: “Blockchain és el terme anglès de cadena de blocs que descriu, sumàriament, en què consisteix aquesta tecnologia basada en la construcció de blocs on s’acumulen totes les dades de les transaccions i que s’enllacen creant cadenes”.

cions relacionades amb aquesta tecnologia. En preguntar-li sobre les aplicacions que es preveu que pot tenir aquesta nova tecnologia, el president de la Comissió de les TIC apunta, per exemple, en l’àmbit de l’enginyeria civil, així com:

• Licitacions públiques i proces-

• • • •

sos d’adjudicació (evitant possibilitat de subjectivitat en el procés) Control d’obres Certificació d’activitats realitzades contra el pla d’obres i el contracte Traçabilitat de materials, maquinària i personal Gestió de projectes i d’empreses (comportant una descentralització importat i disminuint els costos d’ambdues parts)

• Gestió de les operacions logís•

tiques Smart cities

Per la seva part, Baig afegeix que, en un món globalitzat com el nostre, és difícil pensar en alguna activitat industrial que no es pugui beneficiar de tenir accés a una base de dades d’aquestes característiques per millorar els processos i, preguntat per exemples concrets, destaca “el sector de la logística i la distribució on en les transaccions, normalment, participen molts agents i on la confiança entre les parts és essencial, tot i que també podríem citar la industria de processos...”. Els experts en tecnologia asseguren, però, que el poder transformador serà encara molt més

gran, ja que el blockchain, unit a d’altres tecnologies com ara l’IoT, es pot aplicar a qualsevol transacció que requereixi verificació. Per tant, pensem també en processos electorals, assegurances, telecomunicacions, energia, associacions, mitjans de comunicació... Es tracta, tanmateix, de futuribles, ja que estem parlant d’una tecnologia que tot just està en una fase molt inicial i que, per tant, encara ha de superar importants barreres tecnològiques, operatives i de regulació. l

El poder transformador del blockchain serà molt més gran unit a d’altres tecnologies en què calgui aplicar qualsevol transacció que requereixi una verificació.

ENGINYERIA

6 n Casos de referència

ELS REFERENTS, UNA EINA D’INSPIRACIÓ VOCACIONAL La manca de vocació per a les carreres tecnològiques i científiques en general, així com el desconeixement per part dels futurs estudiants de grau sobre les sortides professionals de l’enginyeria industrial són la causa del poc atractiu d’aquests estudis universitaris. Aquí rau la importància de donar a conèixer diferents referents d’enginyeria que serveixin per explicar en què consisteix la professió. Les previsions a l’alça de creació de llocs de treball relacionats amb les disciplines STEM (science, technology, engineering and maths) fan més necessari que mai l’impuls d’aquests estudis. Tant o més important és acabar el biaix de gènere en aquestes professions. La manca d’enginyers i el biaix de gènere no són problemes exclusivament catalans, sinó que es donen a tot Europa.

projectes per entendre què és l’enginyeria

FULLS DELS ENGINYERS / 30

SINCROTRÓ ALBA Ubicat a Cerdanyola del Vallès, és tracta d’una infraestructura científica de tercera generació, la més important de la zona del Mediterrani. Consisteix en un accelerador lineal (LINAC) i un sincrotró que acceleren electrons a velocitats pròximes a la de la llum, a una energia de 3 GeV. A continuació, els electrons s’injecten en una anella d’emmagatzematge d’un perímetre de 270 metres, optimitzada per produir radiació electromagnètica d’un continu de longituds d’ona, des de l’infraroig fins als raigs X. Això permet visualitzar l’estructura atòmica i molecular dels materials i estudiar-ne les propietats. En funcionament des de 2012, s’utilitza per a la investigació avançada d’un ampli ventall de disciplines com la física, la química, la ciència de materials, les ciències de la vida o la medicina. Anualment, genera unes 6.000 hores de llum i està disponible per oferir servei a més de 1.000 investigadors de la comunitat acadèmica i del sector industrial cada any.

Els casos de referència que es presenten cada any a la Diada de l’Enginyer contribueixen a explicar la professió. Atesa la multiplicitat de coneixements necessaris i la gran varietat de camps d’aplicació, no és fàcil explicar en què consisteix un àmbit professional i de coneixenent que combina la ciència i la tecnologia. Sovint, és a través dels projectes que realitzen els mateixos enginyers que resulta més entenedora. Com en gairebé tot, no hi ha res millor que un exemple ben visible. Per aquest motiu, exposem els sis projectes que es presentaran en la diada d’aquest any, que tindrà lloc el 12 de juny. TEXT: LORENA FARRÀS PÉREZ

SUPERCOMPUTADOR MARENOSTRUM El més potent de l’estat, però també un dels més importants del món. Fins ara, se n’han instal·lat quatre versions. L’última va entrar en funcionament a finals de juny de 2014. El MareNostrum 4 disposa d’una capacitat d’emmagatzematge en el disc de 14 petabytes i està connectat a les infraestructures big data del BSC-CNS, que tenen una capacitat total de 24,6 petabytes. Tots els components estan interconnectats a través d’una xarxa d’alta velocitat Omnipath. Com els seus antecessors, també està connectat als centres de recerca i universitats europees a través de les xarxes RedIris i Geant. Situat a la ciutat de Barcelona, s’utilitza per a la investigació del genoma humà, l’estructura de les proteïnes, el disseny de nous medicaments i per a projectes d’enginyeria en col·laboració amb la indústria. Des dels seus inicis, ha acollit més de 3.000 projectes de recerca externs.

FULLS DELS ENGINYERS / 30

www.fullsdelsenginyers.cat

L’ESCENARI DEL GRAN TEATRE DEL LICEU Les entranyes d’aquest emblemàtic edifici barceloní són tan espectaculars com les òperes que acull. L’escenari permet l’accés directe de més de vuit camions, que es poden en una plataforma elevadora que els porta fins al nivell d’escena, dos metres per sobre del carrer o fins al nivell inferior, 16 metres més avall (el Liceu es troba per sota del nivell freàtic). Els dos grans muntacàrregues que porten els carros amb les escenografies es basen en un sistema electromecànic contrapesat, de gran precisió, però conceptualment molt senzill. Per poder disposar de cortinatges o barres de focus d’altres produccions per alternar-hi diferents muntatges i per col·locar les bambolines negres que impedeixin la visió de la torre escènica, la pinta del teatre —l’estructura calada situada sobre l’escenari que permet penjar cortines i focus— es troba a 30 metres d’alçada. Sobre de la torre, hi ha la sala de motorització, amb una doble llosa acústica i bancades elàstiques per aïllar les vibracions. En aquesta sala insonoritzada hi ha instal·lats els motors per penjar elements de l’escenografia. Tot plegat, al servei de l’espectacle.

DESSALINITZADORA DEL LLOBREGAT La instal·lació per a abastiment urbà més gran d’Europa. Ubicada al Prat de Llobregat, transforma l’aigua marina en dolça, la qual cosa permet incrementar la garantia i la disponibilitat d’aigua a l’àrea metropolitana de Barcelona i a les comarques del Penedès, Baix Llobregat, Anoia, Garraf, Barcelonès, Vallès Occidental, Vallès Oriental i Maresme. En total, dona servei a 4,5 milions d’habitants. Va entrar en funcionament l’estiu del 2009 i té una capacitat de producció d’aigua potable de fins a 60 hectòmetres cúbics a l’any. A més de garantir el consum d’aigua potable en períodes de sequera, ha contribuït a la recuperació del cabal ecològic del riu Ter i ha permès millorar la qualitat i el gust de l’aigua subministrada a l’àrea metropolitana.

SISTEMA DE PROTECCIÓ CONTRA INCENDIS DE LA TORRE DE COLLSEROLA Aquesta construcció per a la recepció i transmissió de senyals radioelèctrics, compta amb un complex sistema de protecció. S’hi han distribuït 380 generadors d’aerosols per a l’extinció d’incendis. Els dispositius es basen en el principi de dissociació dels materials sòlids, que desencadena una reacció química que produeix micropartícules de carbonat de potassi que romanen suspeses en l’ambient en estat d’aerosol, són capaces d’inertitzar-lo i tenen un excel·lent comportament en la supressió de focs, sense desplaçar l’oxigen present a l’aire. Per a la detecció, s’ha optat per un sistema d’aspiració de fums complet dividit en cinc trams, amb quatre mòduls d’aspiració d’un canal de 51,2 metres i un altre de 38,8. I suport amb fibrolàser (un sistema de detecció lineal de temperatura integrat per un controlador, un cable sensor de detecció lineal i el programari de control corresponent).

XARXA DE CALOR I FRED DE PONENT Barcelona disposa de dues xarxes urbanes de climatització centralitzades: la xarxa de Llevant, que cobreix l’àrea del Fòrum-22@, i la de Ponent, que cobreix la Zona Franca i el barri de la Marina del Prat Vermell. Aquesta última aprofita el fred residual de la regasificació del gas natural liquat (GNL) al Port de Barcelona per generar fred destinat a la climatització. El GNL es transporta i s’emmagatzema en forma líquida a una temperatura de -160°C. Actualment, el procés de regasificació es realitza mitjançant evaporadors que utilitzen l’aigua del mar com a fluid calent. Després de l’intercanvi de calor, l’aigua es retorna freda al mar sense que s’aprofiti aquesta fredor en cap altre procés secundari. Amb la planta del Port d’Ecoenergies, s’aprofita el fred que actualment s’elimina al mar transferint-lo a un circuit secundari d’aigua glicolada al 35% que refreda el corrent a -10ºC i utilitza el fred que pugui cedir quan s’escalfa fins a 8 graus.

COEIC / AEIC

n COEIC/AEIC: Aquesta secció recull la veu dels instruments a disposició dels enginyers industrials i de les institucions i entitats que vetllen pels professionals.

L’Enginyeria catalana homenatja Pompeu Fabra

L’

enginyeria catalana va retre homenatge el dijous 10 de maig passat a la figura de Pompeu Fabra i Poch en la condició d’enginyer industrial químic, amb la presentació del llibre Pompeu Fabra i Poch, enginyer (1868-1948) i dins dels actes de l’Any Fabra 2018. Jordi Renom, president de l’Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya (AEIC), va reivindicar-ne la magna obra filològica com “un gran projecte d’enginyeria”. L’acte d’homenatge, celebrat a la sala d’actes del Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya (EIC), va constar de diverses ponències, totes recollides en el llibre, que van analitzar el perfil de Pompeu Fabra des de l’òptica de l’enginyeria. Segons Jordi Renom, el llibre destaca que la metodologia analítica i dels projectes, propis de l’enginyeria, van ser una part essencial del pensament de Fabra “i, per tant, també de la manera de fer com a filòleg”. A la cloenda de l’acte, la directora general de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, Ester Franquesa, va destacar que “Pompeu Fabra és el nostre gramàtic ideal, de formació científica, que va convertir una llengua reclo-

sa en una de funcional, lògica, ordenada, uniforme, universal, apta per a tot i per a tothom”. “Fabra va ser l’enginyer que de manera autodidacta va esdevenir lingüista”, va reblar Franquesa.

La metodologia analítica i dels projectes, propis de l’enginyeria, van ser una part essencial del pensament de Fabra i, per tant, també de la manera de fer com a filòleg. Guillermo Lusa, enginyer industrial i professor del Centre de Recerca per a la Història de la Tècnica (ETSEIB-UPC), va destacar que “el gran interès per les matemàtiques de Fabra va ajudar a configurar les estructures mentals que aplicaria en la vertebració de la llengua catalana”. Un aspecte que, va recordar, ja destaca l’escriptor Josep Pla en l’homenot que va dedicar al filòleg,

en el qual afirmava que Pompeu Fabra devia “la claredat d’idees” a la seva formació científica. FABRA, IMPULSOR DE LES TIC Mercè Lorente, directora de l’Institut de Lingüística Aplicada de la Universitat Pompeu Fabra, va assenyalar com ha canviat la tasca dels lingüistes si la comparem amb l’època de Fabra, a principis del segle XX. Actualment, es compta amb materials digitalitzats, grans bancs de dades, cercadors, eines de processament i extracció de informació i sistemes de gestió de tota mena que s’han integrat de forma natural en el dia a dia de gramàtics, fonòlegs, lexicògrafs o professors de llengua, entre d’altres. En paraules de Mercè Lorente, “Fabra seria un veritable impulsor de les tecnologies lingüístiques perquè li garantirien una aproximació científica a la llengua i n’afavoririen la productivitat i l’eficàcia”. L’acte d’homenatge va comptar amb el suport d’altres entitats com la Fundació puntCAT, l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Industrial de Barcelona, l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Industrial de Bilbao, l’Institut d’Estudis Catalans, la Universitat Politècnica de Catalunya i la Fundació Torrens Ibern. l

FULLS DELS ENGINYERS / 30

www.fullsdelsenginyers.cat

FULLS DELS ENGINYERS / 30

n Jornada

n AEIC / COEIC

Fórmula 1: reptes dels enginyers per a la temporada 2018

Tota la informació sobre formació dels EIC a http://formacio.eic.cat i l’agenda d’actes a www.eic.cat

UPDATE FORMACIÓ CONTÍNUA Introducció a les Smart Grids. Xarxes intel·ligents d’energia i comunicacions 2/07/2018. Presencial. Enginyeries

Models de negoci i estructuració de projectes del sector energètic 11/06/2018 · Presencial · Energia Tecnologies blockchain 13/06/2018 · Presencial · Indústria 4.0

Gestió de la prevenció en manteniment i obres sense projecte. Aplicació pràctica 4/07/2018 · Presencial · Seguretat i medi ambient

Lideratge transversal. Influència sense poder jeràrquic 14/06/2018 · Presencial · Gestió i Habilitats Directives

Les 7 claus de l’èxit per gestionar el teu projecte empresarial 4/07/2018 · Presencial · Gestió i habilitats directives

Aerotèrmia com alternativa a les instal·lacions solars tèrmiques 15/06/2018 · Presencial · Energia

Robots col·laboratius. Nou paradigma en els processos industrials 4/07/2018 · Presencial · Indústria 4.0

Infraestructures de recàrrega de vehicles elèctrics 18/06/2018 · Presencial · Enginyeria

Pel que fa al reglament tècnic de cara al 2018, la innovació més vistosa és l’halo, que ha provocat un increment del pes del vehicle d’uns 14 quilos i ha fet que el pes mínim del monoplaça n’hagi augmentat 6 (755 en total).

a Fórmula 1 viu una constant evolució gràcies, sobretot, a la presència dels enginyers a la competició d’automobilisme internacional més popular i prestigiosa. Com cada any, la nova temporada presenta algunes innovacions, així com el reglament tècnic, que ha estat subjecte a algunes modificacions. Van posar-les sobre la taula el president del Circuit de Barcelona Catalunya, Vicenç Aguilera, juntament amb Francesc Garriga, coordinador de la Subcomissió d’Automoció, al llarg de la jornada Fórmula 1: reptes dels enginyers per a la temporada 2018. Segons Garriga, la pretemporada va resultar difícil, però divertida. Va servir per posar a prova l’organització. Pel que fa al reglament tècnic, segons el nàmica, redueix el llast i afecta ponent, la innovació més vistosa la dieta de pilots”, va assegurar és l’halo. L’element, d’entre 5 i 6 Garriga. quilos, ha provocat un increment Tot seguit, Vicenç Aguilera va del pes total del vehicle d’uns 14 exposar un dels punts, segons quilos i ha fet que el pes mínim ell, més importants del nou redel monoplaça n’hagi augmentat glament. “L’estela del monopla6 (755 en total). “L’halo perjudica ça canvia de forma i de posició 1 15/1/16amb 14:26 el centreDrmirvae_faldo.pdf de gravetat i l’aerodil’objectiu que, si hi vas al

darrere, tinguis opcions per disposar d’unes prestacions de down force suficients”. Tot i així, Aguilera va assegurar que el reglament no ha canviat massa d’un any a l’altre. Va fer menció als elements que havien estat suprimits (com la T-wing o l’aleta de tauró). “També es modifica la part central de l’aleró de davant perquè les prestacions a nivell de xoc siguin més importants i a nivell aerodinàmic, la part de davant, sigui a nivell neutral”, va especificar. El fons pla també es modifica amb la idea de solidificar el nombre de cargols que ha de tenir i establir una densitat preceptiva. A més, els cotxes tampoc poden portar més oli del límit permès. Com a novetat més significativa, Aguilera també va destacar la incorporació de l’halo. Aquesta estructura de titani en forma de te ubicada a la part superior de l’habitacle i unida al xassís dels monoplaces, ha estat un dels principals temes de debat. A nivell de motors, va quedar clar que seguien sent els mateixos de l’any passat tot i que la tendència actual pretén simplificar-los. “Hi ha tres motors per

Aplicació de la ITC-BT 52 en els projectes d’infraestructures de recàrrega de vehicles elèctrics 6/07/2018 · Presencial · Energia

AMFE. Anàlisi modal de fallades i els seus efectes 26/06/2018 · Presencial · Operacions

Project Management Gamming 6/07/2018 · Presencial · Enginyeria

Enginyer Comercial. Tècniques de venda 26/06/2018 · Presencial · Gestió i habilitats directives

La gestió efectiva del temps 11/07/2018 · Presencial · Gestió i habilitats directives

Introducció a la norma ISO50001 de sistemes de gestió de l’energia 27/06/2018 · Presencial · Energia

Aprofitament de l’energia geotèrmica a molt baixa temperatura 9/07/2018 · Presencial · Energia

Curs avançat de certificació energètica d’edificis existents amb CE3X i CE3: Edificis terciaris 2/07/2018 · Presencial · Energia

Càlcul de sistemes d’enllumenat amb Dialux 9/07/2018 · Presencial · Energia

temporada”, va explicar Aguilera, i els pilots estan limitats pel nombre de turbos i recuperadors d’energia. “El consum del motor es limita. Ara passem de 105 a 110 quilos de benzina”, va afegir. D’altra banda, també va fer referència a la nova reglamentació que preveu, de cara al 2021, que el MG1H desaparegui. Com a novetat, també cal destacar que el reglament prohibeix l’ús de cap tipus d’oli especial. A més, el motor incorpora un sensor que detecta el tipus de lubricant que s’utilitza. Altres diferències en comparació amb l’any passat són l’entra-

da de ventilació dels radiadors, que han apujat les entrades tan amunt com ha estat possible per millorar el repartiment de molècules d’aire o l’increment del nombre de pneumàtics (actualment fixat en 7 jocs). Finalment, Josep Lluís Merlos, periodista especialitzat en automobilisme, va presentar les adaptacions dels cotxes de cara a tenir cura del medi ambient: “El motor híbrid és el que veiem pel carrer? Avui, no. Demà, potser si, però encara no. No posem la bena abans de la ferida. Aquesta hibridació a la F1 actual ha estat això, posar la bena abans de la ferida”. l

Muntaner 239, 1C 08021 Barcelona C

T. 93 200 93 39

TOTES LES ESPECIALITATS

CMY

SERVEIS INCLOSOS PER COL·LEGIATS/DES I FAMILIARS

• Neteja dental anual • Visites • Revisions • Visites d'urgències • Rx intraorals

ESPECIALISTES EN TOTES LES BRANQUES ODONTOLÒGIQUES. PIONERS EN IMPLANTS DE ZIRCONI I ODONTOLOGIA HOLÍSTICA I KINESIOLÒGICA.

Indústria 7, Principal 08037 Barcelona

La resta de serveis i tractaments, tenen tots els avantatges d’una pòlissa Dental Familiar tant per als Col·legiats/des, com per als familiars que convisquin amb ells/es. Acreditació: carnet col·legial de l’EIC.

T. 93 458 45 99 info@mirave.es www.mirave.es

E08031263

Gestió de projectes segons la nova Guia PMBok versió 6 18/06/2018 · Presencial · Enginyeria

ENTREVISTA

FULLS DELS ENGINYERS / 30

TEXT: FRANCESC SOLER

“L’excel·lència és imprescindible per gaudir d’una bona reputació que ens permeti captar talent i posicionar-nos a nivell internacional” Rector de la Universitat Politècnica de Catalunya des del desembre passat, FRANCESC TORRES (Eivissa, 1962) és catedràtic i enginyer de telecomunicacions per l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria de Telecomunicació de Barcelona (ETSETB) de la mateixa UPC, on duu a terme docència i recerca en l’àmbit de les radiocomunicacions i l’observació de la Terra. Torres va iniciar la trajectòria professional a l’Agència Europea de l’Espai (ESA), a Holanda, el 1988. Ha rebut el Premi a la Millora de la Qualitat en la Docència Universitària (1997) del Consell Social de la UPC pel Laboratori de Radiació i Ones Guiades.

uina li agradaria que fos la seva principal aportació a la UPC des del càrrec de rector i, en quina mesura, la formació com a enginyer hi pot influir? Com a rector, l’objectiu principal és que la UPC compleixi molt millor la funció d’universitat pública i sigui reconeguda com a tal per la societat, l’empresa i, en definitiva, pel país en general. Als enginyers ens agrada fer projectes, executar-los i, per descomptat, deixar-los acabats... Es diu que on els altres veuen problemes, nosaltres veiem oportunitats! Suposo que això i la capacitat de fer equip defineixen la meva manera de fer. Com a ferm defensor de l’excellència investigadora de la UPC, quines mesures es proposa emprendre per potenciar-la encara més? L’excel·lència és imprescindible per gaudir d’una bona reputació que ens permeti captar talent i posicionar-nos a nivell internacional. Per potenciar-la, hem de tenir present que, en bona mesura, depèn de la feina que fa cada investigador individualment. Per tant, com a universitat, ens toca vetllar perquè puguin treballar de la millor manera possible. Hem de crear un ecosistema propici per a la creativitat i això passa, per exemple, per

resoldre qüestions d’ordre pràctic del dia a dia dels investigadors. L’objectiu és que puguin concentrar-se en aquelles tasques que ens donen valor afegit.

“Els 1.000 professors que tenim fent projectes són 1.000 oportunitats d’obrir-se pas professionalment per als estudiants”. Quan parla d’una estructura més federal per a la UPC, a què es refereix? Com tots sabem, l’origen de la UPC ja és federal; es va crear per la unió d’un seguit d’escoles amb una identitat molt marcada en termes d’història, maneres de fer i prestigi. Tot i això, en els darrers anys, hi ha hagut una tendència molt centralitzadora que, principalment, s’explica per la necessitat de ser tan eficients com fos possible. Doncs bé, sense perdre l’eficiència, els mecanismes de decisió han d’anar tornant a les escoles per donar-los capacitat per endegar projectes propis. Hem de reconèixer i potenciar el

pes que hi tenen els estudiants que, a més, hi estableixen vincles molt forts. Vincles que, en molts casos, perduren tota la vida. La seva candidatura va tenir un fort suport dels alumnes de grau i màster universitari; en concret, un 65,34% dels vots ponderats. A què el compromet aquest suport dels estudiants? Evidentment, a complir el que vam prometre durant la campanya. La raó de ser de la universitat són els estudiants. Dit d’una altra manera, si no hi ha alumnes, no hi ha universitat. Per tant, hem de construir la institució a partir dels estudiants: millorar-ne l’acollida, donar més vida a les associacions, fomentar-ne la participació en el dia a dia ida de la institució i, per descomptat, donar impuls a les carreres professionals que inicien. Els 1.000 professors que tenim fent projectes són 1.000 oportunitats d’obrir-se pas professionalment per als estudiants. En poques paraules, com definiria l’evolució que han tingut els estudis d’enginyeria des dels seus anys d’alumne a l’ETSETB? La principal diferència és que tot s’ha accelerat molt a risc de caure, en alguns aspectes, en la superficialitat. A la UPC, creiem que els primers anys han de servir perquè els alumnes adquireixin cert grau de maduresa a partir d’uns conei-

xements i habilitats que perdurin al llarg de la vida per, posteriorment, especialitzar-se. En l’especialització, assistim també a una gran diversificació, potser fins i tot excessiva, que ve donada pel fet que la tecnologia s’està introduint a tots els sectors (agricultura, salut, turisme...) i això requereix més transversalitat. Hi ha qui diu que ja hi ha més tecnologia en un tomàquet que en un iPhone! Què recomanaria als nois o noies que estan acabant el batxillerat i s’estan plantejant estudiar una enginyeria? Sobretot, que facin allò que els agradi. Potser no cal ser un geni per ser un bon professional, però sí que cal constància i dedicar-hi hores. I ser constant és molt més fàcil si allò que fas t’apassiona o, com a mínim, t’agrada. Les vocacions femenines són encara una assignatura pendent per una universitat com la UPC? Tot i que la presència de dones ha anat augmentat, la persistència d’alguns rols de gènere a la societat les allunyen dels estudis tecnològics. Això és innegable i cal combatre-ho. En aquest sentit, des de la UPC tenim en marxa una sèrie de programes destinats a acostar la tecnologia a les noies, especialment en l’etapa en què comencen a plantejar-se què volen ser quan siguin grans. És a dir, quan tenen

® PREFABRICAT EMPAQUETABLE FIABLE PROVAT DESMUNTABLE REUTILITZABLE Producte de 2PE PILOTES, SL m. 696 402 850 / T. 93 763 26 99 Av. Maresme 9 / 08396 Sant Cebrià de V.

Empresa adherida al Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya Membre protector de l’associació de consultors d’estructures

deu o dotze anys. Crec, però, que és un repte de país i que totes les administracions hem d’anar de la mà perquè no ens podem permetre perdre el 50% del talent! En quins termes creu que s’haurien de plantejar les relacions entre el món universitari i els col·legis professionals com els EIC? Crec que tenim una bona relació i que, en l’exercici de la professió, el paper dels col·legis és important. Tot i això, estem en un entorn molt canviant, per exemple en la forma en què s’organitza l’activitat econòmica. Penso que tant els uns com els altres (els qui formem els futurs enginyers i els qui els acompanyen en l’exercici de la professió) hem d’evolucionar conjuntament. I amb la indústria? El món acadèmic treballa prou a prop del de l’empresa a casa nostra? Hi ha camí per recórrer en ambdós sentits. Per la nostra part, el meu equip té, entre les prioritats, la transferència de la tecnologia. Hi ha dues persones encarregades de potenciar el contacte dels estudiants amb l’entorn industrial a través de tot tipus de col·laboracions. Per exemple, treballem per acostar-nos a la petita i mitjana empresa o perquè els campus territorials beneficiïn l’entorn més immediat. l