Fulls dels enginyers num 31 juliol 2018 by Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya

AEIC: JUNTA DE REPRESENTANTS La importància d’una xarxa de relació professional de qualitat

NETWORKING Més de 70 enginyers, a la I Trobada de Professionals Catalans a Munic

ENTREVISTA A JOAN AMORÓS Exdirectiu de Nissan i creador de FERRMED

PÀG.10

PÀG.11

PÀG.12

Visita www.fullsdelsenginyers.cat i accedeix a tots els continguts

FULLS DELS ENGINYERS 31/ JULIOL 2018

El diari dels Enginyers Industrials de Catalunya

TEMA DEL MES

El sector sanitari, la punta de llança de la impressió 3D PÀG.06 // Els principals centres hospitalaris catalans

i les empreses locals especialitzades en la fabricació additiva ho tenen clar: la nova medicina s’imprimeix en tres dimensions. La tendència en aquest àmbit, amb un alt component tecnològic i en constant evolució, està en alça, amb unes previsions de creixement exponencials i, sens dubte, el sector sanitari n’ha esdevingut la punta de llança. Primer van ser els implants dentals i els audiòfons, després van consolidar-se les pròtesis i ortesis. A hores d’ara, ja s’està investigant per arribar a imprimir teixits i, més endavant, òrgans. Paral·lelament, els models prequirúrgics serveixen als cirurgians per assajar i practicar abans de les intervencions. En un futur no molt llunyà, al costat d’un quiròfan hi haurà una sala amb una impressora 3D i enginyers treballant-hi.

OPINIÓ // PÀG.02

Carles Soler, membre del grup de treball de Robòtica dels EIC “El núvol és omnipresent. No són cap novetat les plataformes que hi tenen allotjades les dades i permeten a l’usuari l’accés a l’estat dels robots i als resultats de les analítiques”.

FÒRUM INDÚSTRIA 4.0

ESDEVENIMENT

Effitronix, guanyadora del Premi Indús- Innovació, eficiència, treball d’equip tria 4.0, amb un sistema de monitoratge i progrés, els valors protagonistes i control de les plantes de producció de la Diada de l’Enginyer 2018 PÀG.05 // La solució MICO24 Nano de l’empresa Effitronix ha estat la guanyadora del Premi Indústria 4.0 que atorga cada any la Comissió Indústria 4.0 dels Enginyers Industrials de Catalunya en el marc del Fòrum Indústria 4.0. Es tracta d’un sistema de monitoratge i control que elimina les barreres més habituals que es produeixen en els processos de digitalització de les plantes de producció. A més, també es van concedir dos accèssits als projectes de Celsa Group i INFAIMON.

PÀG.08 // Els valors, precisament, un aspecte fonamental en l’exercici de l’enginyera van ser el fil conductor de la vetllada. CUPRA, pel seu ambiciós projecte de creació d’una nova marca esportiva de vehicles, va ser distingida amb el Premi a la Millor Pràctica Empresarial. D’altra banda, Joan Amorós i Pla va rebre el Premi a la Trajectòria Professional per la seva dedicació a la fabricació d’automòbils a Nissan Motor Ibérica, així com en entitats sense ànim de lucre com FERRMED.

OPINIÓ // PÀG.03

José María Nacenta, president tècnic de DIRA, SL “Amb la tecnologia de DIRA, s’ha aconseguit reduir les concentracions de partícules PM10 y PM2,5 en més d’un 95%, i els gasos NO2, SO2 i O3, el 90%”.

OPINIÓ

Editorial

Opinió

La Diada de l’Enginyer reconeix estudis relacionats amb la gestió energètica, els materials constructius i les tecnologies aplicades al camp mèdic.

Els valors com a pal de paller de l’enginyeria del futur

ls quatre centenars d’assistents a la Diada de l’Enginyer van subratllar quatre pilars sobre els quals cal cimentar la professió en les properes dècades. Si hom els desenvolupa com a baules interconnectades de qualsevol procés productiu s’adona de perquè, probablement, van ser seleccionats com a elements més rellevants. Vegem-ho. La innovació, de caràcter permanent, ha estat sempre un component essencial de l’enginyeria i, avui dia, esdevé un propulsor que transforma qualsevol projecte de qualsevol camp de la indústria amb períodes de temps cada cop més curts i amb reptes cada cop més inversemblants. Innovar o, en la mesura del possible, introduir elements d’innovació en cicles productius ja existents és vital per a la bona marxa de les empreses i per evitar l’obsolescència del teixit industrial als territoris. El treball en equip i, en especial, la transferència de coneixement entre universitats i investigadors, institucions, empreses, ens col·legials i clústers és un accelerador necessari per afavorir avenços a nivell col·lectiu. De la mateixa manera, i de cara a objectius més concrets, la unió d’esforços entre corporacions del mateix sector, entre fabricants i productors amb processos productius complementaris o, simplement, amb inversors és essencial per fer girar els engranatges. Paral·lelament, l’eficiència resulta indispensable per fer competitives les empreses i garantir el rendiment econòmic de les inversions. La indústria ha de tendir —permanentment i sense aturar mai les avaluacions per seguir millorant— cap a la implementació de sistemes eficients que estalviïn materials i esforços a les plantes i, alhora, en disminueixin l’impacte mediambiental. Finalment hi ha el progrés. La gran fita que sempre ha perseguit la enginyeria amb la seva capacitat intrínseca per transformar el món i, de retruc, la quotidianitat de les persones. L’impuls innovador, el treball en equip i l’eficiència, doncs, acaben sent ingredients indispensables per al progrés que queda plasmat en l’avenç tecnològic i la millora de les condicions de vida de l’ésser humà en qualsevol latitud del planeta.

Altaveu

JOAN AMORÓS I PLA Exdirectiu de Nissan Motor Ibérica i creador de FERRMED

“M’agradaria deixar FERRMED consolidat a nivell euroasiàtic i veure trens de mercaderies de 1.500 metres de llargada plens de contenidors o camions a sobre i el corredor mediterrani totalment acabat”

FULLS DELS ENGINYERS / 31

CARLES SOLER Director de Casiopea Robotics. Membre del Grup de Treball de Robòtica dels EIC

Tendències en robòtica 4.0

l mes d’abril passat es va celebrar una nova edició de la Hannover Messe, la fira de referència de la indústria 4.0 i, per tant, un excel·lent aparador per identificar tendències. A continuació, exposo les més destacades en l’àmbit de la robòtica. El núvol (cloud) omnipresent. No són cap novetat les plataformes que hi tenen allotjades les dades i permeten a l’usuari l’accés a l’estat dels robots i als resultats de les analítiques. El que sí que és destacable és l’ús generalitzat a la majoria de propostes, fins al punt que a l’estand d’un fabricant significatiu es van disculpar per no poder presentar cap solució connectada al núvol, tot assegurant que hi estaven treballant i que esperaven presentar-la properament. La mobilitat. Es van veure força propostes de robòtica mòbil. Més enllà de les clàssiques plataformes, es van presentar solucions específiques per a finals de línia (algunes amb una capacitat de càrrega remarcable), per a portar a terme el picking i, evidentment, braços integrats en plataformes. Desembarcament de solucions xineses. Sabem que la Xina, avui dia, ja és el país amb més robots en producció, que compta amb 800 empreses del país que en fabriquen i que, del 2012 al 2016, va passar de no abastir cap empresa local a donar servei a un 31% del mercat interior. Per això, a Alemanya no sobtava la presència de robots xinesos. Però, mentre que fa dos anys presentaven prototips i en l’edició de l’any passat buscaven distribuïdors, aquest any alguns

fabricants ja venien acompanyats dels distribuïdors europeus. Més enllà del producte propi de la Xina, són remarcables algunes col·laboracions. Així vam poder veure el prototip d’un spin-off de l’Institut de Mecatrònica de la Universitat de Hannover (que presumia de ser un producte made in Hannover) finançat per capital xinès. O el cas d’una iniciativa conjunta del DFKI (Centre Alemany de Recerca en Intel·ligència Artificial) amb una empresa de capital públic del gegant asiàtic. Tal com explicaven els representants alemanys: “Els xinesos tenen dues coses: market&funding (mercat i capacitat de finançament). És millor arribar a un acord per desenvolupar projectes conjuntament que no pas enfrontar-nos-hi”. Realitat augmentada (RA). Possiblement, aquesta disciplina està vivint un cert hype (moment d’esplendor) que, en un futur, patirà un ajustament que la reequilibri. En qualsevol cas, segur que es consolidaran propostes de valor que permetran noves opcions en la interacció home-robot. Exoesquelets. Després de braços i plataformes, ha començat a aparèixer aquest tercer tipus de robot d’aplicació generalitzada a la indústria. Caldrà seguir-ne la possible consolidació d’ara endavant. La conclusió principal, un cop analitzada globalment la mostra d’aquest 2018, és que aquest ha estat un any de transició, sense grans novetats. Això no vol dir que el concepte d’indústria 4.0 s’hagi desinflat, al contrari. Cal temps per fer realitat els conceptes presentats en anys

Sonòmetre

Es qüestiona la reutilització de l’aigua per al cultiu. Tot i l’hivern plujós, Espanya continua sent un dels llocs amb més sequera del món. Aquest fet incentiva el reaprofitament de l’aigua per al cultiu. La plataforma SOS Sequía, recentment, va advocar perquè la reutilització s’incrementi encara més. Paral·lelament, però, un grup d’investigadors de l’Escolta d’Agricultura de Barcelona (ESAB) de la Universitat Politècnica de Catalunya, estudien l’efecte dels contaminants orgànics emergents en cultius regats amb aigües reutilitzades que, segons han comprovat, contenen, entre altres, restes de fàrmacs, productes d’higiene o plàstics. Residus que podrien causar danys als vegetals i hortalisses i, de retruc, a les persones.

Augmenten un 6% les emissions de les instal·lacions catalanes sotmeses al règim europeu del comerç de CO2. En l’últim any, les 124 instal·lacions subjectes a aquest règim han produït un dèficit de 5 milions de tones de diòxid de carboni entre les emissions reals i les assignades. Aquesta desviació costarà uns 63 milions d’euros al sector energètic i industrial del país. La Direcció General de Qualitat Ambiental i Canvi Climàtic ha validat els informes corresponents a l’any 2017 i els inscriurà al Registre comunitari de drets d’emissió. L’increment és semblant al d’anys anteriors. Les instal·lacions sotmeses al règim de la Unió generen un 30% de les emissions de gasos d’efecte hivernacle de Catalunya.

EDITA: Associació/Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya

Demarcacions del AEIC-COEIC Girona: Jaume Masgrau Lleida: Guillem Boira Catalunya Central: Salvador Arqué i Mireia Félix Tarragona: Lluís Maestre i Fernando Torres Delegació del Vallès: Francesc Figueras i German Palacín

AEIC President: Jordi Renom Vicepresident 1r: Josep Canós Vicepresident 2n: Carles Sans Vicepresident 3r: Ginés Alarcón Secretari: Òscar Gimeno COEIC Degà: Josep Canós Vicedegà: Pere Palacín Secretari: Jordi Mas

AEIC - COEIC Director general: Pere Homs Consell de redacció: Jordi Renom, Josep Canós, Pere Roca, Laura Ivern i David Pérezdolz Coordinació: Mireia Curto Col·laboradors: Francesc Soler, Eva Díaz, Mireia Curto, Carles Claret i Lorena Farràs Publicitat: Neus Barbosa Disseny i maquetació: Anna Carrió i Aniol Galindo Edició i correcció lingüística: Carles Claret

L’ANFAC incideix en la necessitat d’apostar per una mobilitat elèctrica alternativa. L’entitat que agrupa els fabricants d’automòbils i camions ha creat un comitè de treball dedicat a fomentar un canvi del parc mòbil actual cap a vehicles de propulsió alternativa. Els experts que el conformen proposen la instauració d’un pla estructural d’incentius tant per a la compra de cotxes com per a la instal·lació de punts de recarrega pública d’electricitat, gas i pila de combustible, així com la flexibilització o eliminació del marc regulador del gestor de càrrega. El col·lectiu també proposa crear un marc de fiscalitat favorable a la compra de vehicles verds.

Impressió: Vanguard Gràfic S.A. Dipòsit legal: B 26367-2015 ISSN: 2013-3332 Administració i distribució: Enginyers Industrials de Catalunya Via Laietana, 39 - 08003 Barcelona T: 933 192 300 / F: 933 100 681 a/e: fulls@mail.eic.cat Els articles signats no representen l’opinió dels Fulls dels Enginyers.

FULLS DELS ENGINYERS / 31

www.fullsdelsenginyers.cat

Notícies

Neix Catalunya Circular, l’Observatori d’Economia Circular de Catalunya Amb l’objectiu d’esdevenir una referència i fer visibles el conjunt d’iniciatives que s’estan impulsant en aquest camp, la Generalitat va presentar l’ens a principis de maig com a colofó al desenvolupament de les polítiques i programes per afavorir l’economia verda i circular en els últims anys. L’objectiu ha estat donar suport, atorgar incentius i construir instruments de capacitació orientats a facilitar la transformació del teixit econòmic i social. La iniciativa compta amb la participació activa de les principals organitzacions empresarials i sindicats, una bona quota d’experts i l’adhesió de múltiples entitats i administracions locals.

anteriors. Ara és el moment d’aprendre, de fer pilots, d’adaptar estructures. El següent salt vindrà molt ràpid i, qui no estigui preparat, corre el seriós perill de desaparèixer del mercat. Des de la Comissió Indústria 4.0 seguirem treballant perquè el teixit industrial català tingui tants elements com siguin possibles per lluitar en primera línia.

Sabem que la Xina, avui dia, ja és el país amb més robots en producció, que compta amb 800 empreses del país que en fabriquen i que, del 2012 al 2016, va passar de no abastir cap empresa local a donar servei a un 31% del mercat interior.

Nous envasos flexibles que allarguen la vida dels aliments

Anàlisi

JOSE MARIA NACENTA President tècnic de D.I.R.A S.L

Enginyers versus les morts per contaminació atmosfèrica

ls problemes que la contaminació causa sobre la salut humana són cada vegada més grans. El darrer informe de l’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB) de l’any 2017 afirma que a la ciutat moren un mínim de 250 persones prematurament cada any a causa de la contaminació. La Plataforma per la Qualitat de l’Aire, amb dades també del 2017, eleva la quantitat de morts anuals a 659. L’aspecte econòmic i, sobretot, els terribles efectes que té per a la salut de les persones converteixen la lluita contra la contaminació ambiental en un assumpte de màxima prioritat i urgència davant del qual no ens podem mantenir passius. Per resoldre el problema de la contaminació atmosfèrica, DIRA SL, un equip de quatre enginyers industrials, fa uns anys va començar una investigació que ha donat com a fruit una solució efectiva i rendible. Amb la tecnologia patentada de DIRA, s’ha aconseguit reduir les concentracions de partícules PM10 i PM2,5 en més d’un 95%, mentre que en el cas dels gasos NO2, SO2 i O3, la reducció és del 90%.

L’aspecte econòmic i, sobretot, els terribles efectes que té per a la salut de les persones converteixen la lluita contra la contaminació ambiental en un assumpte de màxima prioritat. Per a la implementació de la tecnologia Green Force Descontaminating, s’ha dissenyat un conjunt de productes aplicables a diferents ambients: • El GFD1 i el GFD2 són torres d’uns tres metres d’alçada amb un cabal de 5.000 metres cúbics/hora, adaptable als entorns urbans. Gràcies a la disponibilitat d’espais publicitaris clàssics o digitats, són aparells autopagables. • La solució per a marquesines d’autobús és el GFD3, que actuaria molt a prop d’un dels focus més importants.

• Per a ambients interiors, tancats i de menor

volum com hospitals, escoles i habitatges, la solució dissenyada ha estat el GFD4. En ser portàtil, s’han pogut efectuar demostracions en despatxos on, amb algun responsable públic, s’ha arribat a quantificar la primera prova pilot amb tretze aparells de les quatre proves pilot que es consideren adequades. • El GFD5 consisteix en l’adaptació de la tecnologia en la neteja de l’aire del metro, tant a les andanes com dins dels túnels. • Aplicacions especials pels fums d’incineradores i de les xemeneies dels vaixells del port. En aquest context, s’han realitzat diverses demostracions de la tecnologia patentada de DIRA a la seu d’Hospitalet de Llobregat i a despatxos particulars. Aquestes demostracions es reprendran el setembre. L’objectiu de DIRA és possibilitar que la societat passi de l’actual etapa PASSIVA a una altra d’ACTIVA on es lluiti directament contra la contaminació.

El centre tecnològic AINA i l’empresa UBE Corporation Europe han desenvolupat dos nous prototips d’envasos que proporcionen una millora de la qualitat en el manteniment dels aliments i n’incrementen substancialment la vida útil. L’avenç s’ha produït a partir de la combinació de polímers que milloren el comportament d’esterilització o tractament de tèrmics a temperatures elevades. Els investigadors també han creat un format flexible que millora l’ergonomia i la utilitat sense augmentar l’impacte ambiental. Un format que s’adapta al context actual on els consumidors demanen envasos que s’adeqüin al seu estil de vida: fàcilment portables, de fàcil conservació i respectuosos amb el medi ambient.

El consum de realitat virtual arribarà fins als 252 milions d’euros aquest any Un estudi elaborat per la consultoria Futursource assegura que la despesa dels consumidors en eines i centres de realitat virtual es multiplica exponencialment i podria elevar-se a 680 milions d’euros en només quatre anys. El sector està immers en un creixement continu i ràpid. La realitat virtual s’ha convertit en una eina idònia per a les empreses que permeten a consumidors i usuaris conèixer i experimentar de primera mà qualsevol escenari. La creació de BYHOURS, la primera plataforma de reserva de microestències als hotels on l’usuari pot explorar les habitacions, és un dels exemples de la potencialitat i el negoci canalitzats a partir d’aquesta tecnologia.

L’ENGINYERIA ENS PARLA

FULLS DELS ENGINYERS / 31

L’ENGINYERIA ENS PARLA Innovació

SmartCheck; monitoratge de maquinària de forma ràpida i eficaç SmartCheck és un innovador dispositiu intel·ligent de condition monitoring de mida reduïda i compacte que permet actualitzar els actius i convertir de forma senzilla una màquina 3.0 en una màquina 4.0 que es pot connectar amb els sistemes d’informació i gestió propis de la fàbrica. FONT: Miguel Ángel Jiménez, responsable del Clúster Industrial Automation. Schaeffler Iberia, SLU

na de les principals preocupacions dels responsables de les plantes productives és reduir les parades imprevistes de la maquinària crítica tant com sigui possible, però també automatitzar determinades tasques de manteniment en qualsevol maquinària perifèrica com motors, bombes, reductors, ventiladors, compressors, etc. D’aquesta manera, és possible garantir la màxima disponibilitat a l’hora que s’optimitza l’OEE. Els sensors i els rodaments intel·ligents permeten enregistrar paràmetres importants d’una màquina o una instal·lació i posar-los a disposició del control. Un monitoratge autònom de la maquinària permet automatitzar-ne els processos i detectar les desviacions dels valors nominals de forma prematura i, així, poder actuar ràpidament. Aquest control permanent es beneficia d’una supervisió constant de l’estat de les màquines i les instal·lacions. L’usuari final sap si la instal·lació funciona de manera òptima constantment. Les solucions de monitoratge de maquinària com SmartCheck ho fan possible.

QUÈ EL FA TAN ESPECIAL? SmartCheck és un sistema de monitoratge intel·ligent (smart) que permet integrar pràcticament qualsevol màquina a l’ecosistema digital de la fàbrica de manera fàcil i efectiva. Així, a la fàbrica intel·ligent, juga un paper clau ja que ens permet conèixer, en temps real l’estat, el comportament i les limitacions de cada màquina i la rellevància que té dins del procés productiu. Amb SmartCheck, cada màquina monitorada està dotada de capacitat de comunicació i és capaç d’obtenir la informació que necessita per produir de forma eficient. La fàbrica es convertirà en una gran xarxa d’agents automatitzats que, gràcies a models analítics aplicats als big data, obren la porta a un futur basat en l’automatització de la presa de decisions i, per tant, a l’optimització de la producció. La captura massiva i l’anàlisi constant de dades relacionades amb el procés productiu permeten assolir nivells de productivitat i qualitat de producte desconeguts avui dia. Compacte i de funcionament autònom per al monitoratge continu de màquines i variables de procés, l’utilització no requereix coneixements previs específics en anàlisi de vibracions. Un disseny únic permet una instal·lació senzilla (plug&play)

En l’última dècada, hem assistit a una explosió de noves tecnologies i models de negoci disruptius. i un ús intuïtiu en comparació amb els sistemes de condition monitoring que hi ha actualment al mercat. A través de plantilles predefinides, SmartCheck pot monitorar una àmplia gamma de màquines d’una manera totalment fiable i segura. Les dades de mesura estan correlacionades amb les variables del procés i es poden integrar a diferents nivells de la planta per a la futura presa de decisions. Això contribueix significativament a l’optimització dels processos productius i suposa un valor afegit a tota la cadena de processos. COM FUNCIONA? SmartCheck es caracteritza per una instal·lació i muntatge senzills i una ràpida posada en funcionament. Un dels grans avantatges del sistema és que es pot fer servir just després d’instal·lar-lo. El conjunt de valors característics integrats permet un monitoratge general i fiable. Disposa

de plantilles que ofereixen un control constant de freqüències selectives de diversos components que asseguren un seguiment més precís. A més, també disposa d’una base de dades de rodaments integrada que conté dades de rodaments de Schaeffler, però que es pot completar, en qualsevol moment, amb més rodaments sempre que calgui. Amb l’ajuda de les plantilles estàndard de l’SmartCheck es poden detectar danys i avaries futures dels rodaments: desequilibris, desalineacions i impactes. Els patrons específics s’identifiquen i poden ser atribuïts a un component concret. A través dels sensors d’acceleració, la temperatura i les entrades-sortides analògiques i digitals es pot monitorar de manera intelligent i fiable tant la màquina com el procés. A més, la gran capacitat d’emmagatzematge de les dades registrades durant un període prolongat permet una sincronització amb els intervals del manteniment preventiu programats. Així, també s’aprofiten molt millor les parades programades. UNA OPCIÓ RENDIBLE Normalment, les solucions de monitoratge de vibracions no resulten gaire econòmiques. Això fa que, sovint, amb l’objectiu d’optimitzar recursos econòmics, molts responsables de manteniment optin per monitorar la maquinària més crítica dels processos de cada empresa. Tot i això, garantir també el correcte funcionament de la maquinària secundària més petita, com ara bombes i reductors, és l’única manera d’assegurar un funcionament correcte de les instal·lacions a ple rendiment, alhora que s’estableix un procés més estable i augmenta la qualitat del producte final. Amb SmartCheck és possible monitorar de forma efectiva i rendible màquines més petites (compressors, bombes i decantadors) ja que els costos d’adquisició són més reduïts. SOLUCIÓ DE FUTUR En tractar-se d’un sistema modular i flexible, es pot començar a monitorar

Anàlisi en línia de l’estat de les màquines en temps real que anticipa les possibles fallades dels equipaments. S’allarguen els intervals de manteniment i es millora la planificació del manteniment preventiu.

SmartCheck permet una entrada senzilla i flexible a la digitalització de màquines i equips basada en el monitoratge de les vibracions sense que calgui disposar de coneixements previs. El sistema detecta de forma anticipada possibles danys de la màquina i evita parades no planificades i molt costoses.

Per als fabricants de maquinària, la utilització de l’SmartCheck els proporciona informació rellevant de l’estat de les màquines i els ajuda a millorar la gestió del servei de forma remota sense haver de desplaçar-se. Fins i tot, poden establir nous models de negoci com el pagament per ús de la màquina o bé per hores de servei. Alhora, això també els possibilita allargar la garantia sense costos addicionals. la condició d’una màquina i, posteriorment, estendre la solució a la resta de la planta. La capacitat de connectivitat del sistema garanteix l’extracció del màxim rendiment i l’aprofitament dels avantatges derivats de la indústria 4.0. Més enllà de la fàcil integració a diferents nivells (PLC, SCADA, MES, ERP), també és possible connectar-lo a internet i, per tant, a plataformes de serveis ubicats al núvol.

www.fullsdelsenginyers.cat

FULLS DELS ENGINYERS / 31

Jornada

Els Enginyers de Catalunya atorguen el Premi Indústria 4.0 a Effitronix TEXT: REDACCIÓ

a solució MICO24 Nano de l’empresa Effitronix va ser la guanyadora del Premi Indústria 4.0 atorgat per la Comissió Indústria 4.0 dels Enginyers Industrials de Catalunya. A més, també es van concedir dos accèssits als projectes Data-Driven Steel 4.0 de Celsa Group i InPicker de INFAIMON. El lliurament del guardó es va portar a terme a la cloenda de la jornada que va tenir lloc el l’1 de juny a l’Espai Endesa, amb la participació de prop de 250 enginyers que van poder conèixer, entre d’altres, les novetats de l’edició d’aquest any de la Hannover Messe. El Premi Indústria 4.0 es va atorgar a un sistema de monitoratge i control que elimina les barreres més habituals que es produeixen

És un sistema de monitoratge i control que elimina les barreres més habituals que es produeixen en els processos de digitalització de les plantes de producció. en els processos de digitalització de les plantes de producció. El sistema MICO24 Nano, a través dels diferents senyals capturats, realitza un control del procés (produc-

ció), del producte (per a l’avaluació de la qualitat) i de la màquina (per al manteniment productiu) les 24 hores del dia, els set dies de la setmana. Tot plegat s’acaba traduint en un control total de la maquinària per part d’un equip plug&work que envia dades al núvol sense cap tipus de programació per part de l’usuari. D’altres implantacions remarcables de tecnologia 4.0 a les indústries catalanes -guanyadores d’un Accèssit Indústria 4.0- van ser els projectes Data-Driven Steel 4.0 de Celsa Group, una plataforma d’IoT distribuïda en un entorn siderúrgic que aplica algoritmes d’intel·ligència artificial al modelat i monitoratge i el sistema InPicker, una solució de bin picking -extracció automatitzada amb un braç robòtic de peces col·locades en un contenidor o pa-

let− a través de la visió artificial en tres dimensions. El Fòrum Indústria 4.0 va confirmar que la confluència de diferents tecnologies com la robòtica col·laborativa, l’electrònica embeguda o l’internet de les coses (IoT), la fabricació additiva, la logística avançada i la connectivitat o programari d’integració, ofereixen un marc tecnològic renovat que permet plantejar la fabricació de manera competitiva als països europeus amb tradició industrial. Dins del marc del Fòrum 4.0, es van presentar dues novetats destacables: el nou Grup de Treball d’Agricultura 4.0 i la Barcelona Industry Week. Defensant que la indústria 4.0 ha arribat amb força al sector de la ramaderia i l’agricultura, Fran Garcia, responsable del nou grup de treball, va mostrar diferents

exemples de dispositius intel·ligents per al monitoratge de bestiar o minidrons per a la pol·linització o els tractaments de la carn amb la màxima precisió. Per la seva part, Manel Rubio, gerent de la Barcelona Industry Week, va avançar que Fira de Barcelona apostarà pel sector industrial l’octubre que ve amb una previsió de participació de més de 400 empreses. COMISSIÓ INDÚSTRIA 4.0 La Comissió Indústria 4.0 està formada per membres del Col·legi d’Enginyers Agrònoms de Catalunya, el Col·legi d’Enginyers de Camins, Canals i Ports de Catalunya, els Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya, el Col·legi d’Enginyeria Informàtica de Catalunya i l’Associació Catalana d’Enginyers de Telecomunicació.

TEMA DEL MES

FULLS DELS ENGINYERS / 31

TECNOLOGIA MÈDICA

Una de les aplicacions més prometedores és la impressió d’implants i teixits, el que es coneix com a bioimpressió.

La nova medicina s’imprimeix en 3D Implants, pròtesis, models prequirúrgics i, en un futur, òrgans. La implantació de la tecnologia de fabricació additiva en l’àmbit mèdic suposa un salt qualitatiu en benefici del pacient, però també del sistema sanitari gràcies als estalvis en temps i costos que comporta. Les empreses i centres hospitalaris catalans n’acceleren l’aplicació.

TEXT: LORENA FARRÀS

a Sara va néixer amb una malformació a la mà dreta que la incapacitava per fer-la servir al cent per cent. Ara, gràcies a una pròtesi de mà impresa en 3D per una empresa basca, aquesta nena de 8 anys pot jugar normalment amb els amics i amigues. Un cas semblant és el del Pedro, de 16 anys, que va patir un ictus que va paralitzar-li la meitat del cos. Ara, a poc a poc, recupera la mobilitat fent ús d’una aleta de natació dissenyada per dos barcelonins que també s’ha imprès en tres dimensions per facilitar-li la

vida. Aquests són dos exemples propers de com la impressió d’objectes volumètrics a partir de models digitals, el que es coneix com a impressió 3D o fabricació additiva, té l’àmbit sanitari com un dels principals camps d’aplicació. La medicina ja l’utilitza amb resultats satisfactoris, però ens trobem només a l’inici d’un futur prometedor segons els experts consultats. Hi ha moltes investigacions en curs i s’esperen grans avenços. “Els implants dentals van ser una de les primeres aplicacions de la impressió 3D”, explica Felip

Fenollosa, director general del CIM UPC, l’institut tecnològic de la Universitat Politècnica de Catalunya líder en impressió en tres dimensions al sud d’Europa. El procés ha augmentat la qualitat de les peces i se n’ha accelerat la producció. “Els audiòfons també s’hi fabriquen, així com les pròtesis i implants estructurals o les ortesis com les de la Sara i el Pedro”, afegeix Fenollosa. Fins i tot es fan reconstruccions de cranis. La impressió 3D s’està convertint en imprescindible als quiròfans. “Els cirurgians imprimeixen l’òrgan o la zona que cal operar

La impressió 3D s’està convertint en imprescindible als quiròfans. “En un futur, al costat de tot quiròfan hi haurà una sala amb una impressora 3D amb enginyers treballant-hi”.

www.fullsdelsenginyers.cat

FULLS DELS ENGINYERS / 31

EL CATALÀ, UN ECOSISTEMA PRÒSPER I DINÀMIC La impressió 3D o fabricació additiva és una tendència a l’alça i amb unes previsions de creixement exponencials. Les empreses i centres hospitalaris, per tant, estan ben a l’aguait. “Les vendes de peces impreses amb aquesta tecnologia emprades al sector de la salut van sumar 679 milions d’euros l’any passat a tot el món i es preveu que el volum de mercat en l’àmbit sanitari arribi als 850 milions d’euros l’any 2020”, explica Tomàs Megía, coordinador d’iniciatives 3D Printing industrial d’ACCIÓ. Això vol dir que el mercat creixerà més d’un 25% en tres anys. El 2016 (d’on s’obté última dada disponible), Catalunya comptava amb 71 empreses que oferien serveis i productes relacionats amb la impressió 3D. Entre totes van generar 226 milions d’euros de facturació i van donar feina a 2.008 persones, segons dades d’ACCIÓ. L’agència per a la competitivitat de l’empresa destaca “l’alta capacitat del sector de la tecnologia d’impressió en tres dimensions aplicada al món clínic, on conflueixen empreses com Avinent, centres de recerca en bioimpressió com l’IBEC i la gran majoria dels grans hospitals i centres de salut, que estan desenvolupant aplicacions de manera habitual”. A l’abril, onze empreses catalanes de l’àmbit de la impressió 3D i dels dispositius mèdics van participar en una missió empresarial a Boston (a l’estat de Massachussets, Estats Units) organitzada per ACCIÓ. L’objectiu del viatge era accelerar l’aplicació de la fabricació additiva a l’àmbit de la salut i trobar finançament, nous socis i clients. “Vam constatar que no estem tan lluny del que s’està fent allà”, diu orgullós Megía. La ciutat nord-americana destaca per comptar amb un dels sectors de salut més dinàmics del món. La irrupció de la tecnologia d’impressió 3D ha fet que Massachusetts n’esdevingui l’epicentre indiscutible, sobretot pel que fa a les aplicacions relacionades amb la salut.

i, prèviament, practiquen una intervenció per minimitzar el risc i fer que el procés sigui més ràpid”, assenyala el director general del CIM UPC. “Aquests models prequirúrgics tridimensionals són molt precisos gràcies a les imatges obtingudes mitjançant ressonància magnètica i TAC”. D’altra banda, la fabricació additiva també s’utilitza per a la impressió de guies quirúrgiques, que s’usen durant les operacions per aconseguir una intervenció més precisa. “Els hospitals estan molt interessats en aquesta tecnologia perquè els models prequirúrgics i les

guies redueixen el temps de quiròfan, milloren els resultats de les intervencions, eviten complicacions als pacients i ajuden a fer més ràpides les recuperacions. Això vol dir menys costos, perquè el temps quirúrgic és molt car i valuós”, afirma Tomàs Megía, coordinador d’iniciatives 3D Printing industrial d’ACCIÓ. Per fer-nos-en una idea, s’estima que l’ús de la d’elements de fabricació additiva a l’àmbit hospitalari permet reduir fins a 40 minuts operacions de dues hores. A la vista d’aquests avantatges, no és d’estranyar que Josep Samitier, director de l’Institut de Bi-

oenginyeria de Catalunya (IBEC), asseguri que, “al futur, al costat del tot quiròfan hi haurà una sala amb una impressora 3D amb enginyers treballant-hi”. La capacitat de fer reproduccions tridimensionals també és d’utilitat “a l’hora d’explicar als pacients i familiars en què consistirà la intervenció, cosa que influeix en una recuperació millor i més ràpida”, apunta Fenollosa. Més enllà de l’àmbit clínic, s’utilitza en la formació dels futurs professionals sanitaris, així com en el camp de la recerca. Una de les aplicacions més prometedores és la impressió d’implants i teixits, el que es coneix com a bioimpressió. “Ja s’estan creant determinades parts del cos com tràquees, orelles, ossos, cartílags, pell... gairebé matèria viva, capaç de créixer i desenvolupar-se amb l’organisme sense que hi hagi rebuig. I s’està investigant en l’obtenció de teixits més complexos com nervis o vasos sanguinis”, explica Fenollosa. No obstant això, “la fabricació additiva d’òrgans més complexos com un fetge no serà una realitat fins d’aquí molts anys”, lamenta Samitier, qui assegura que aquest “és el gran repte de la impressió 3D en medicina”.

Els costos de les impressores, especialment les que s’utilitzen per crear elements més senzills, s’han reduït notablement tot i que “continua sent una tecnologia cara”, reconeix Fenollosa. “La gran lluita ara és abaratir costos”. Tot i això, el director general del CIM UPC sosté que “és un cost assumible i necessari, que té molt retorn”. L’expert compara la situació a la de “fa uns anys, quan les radiografies (la impressió en dues dimensions) era una supertecnologia que difícilment estava a l’abast. Avui dia, tots els hospitals en fan”. Samitier assegura que “les impressores són relativament barates i cada cop ho seran més. El més car és la posada a punt. Un cop instal·lat l’aparell, produir és relativament econòmic”. “Pràcticament tots els grans hospitals de Catalunya ja treballen amb aquesta tecnologia”, diu Fenollosa. “Compten amb impressores senzilles, d’entre 2.000 i 5.000 euros i, quan cal fer coses més complexes i avançades, recorren a centres tecnològics com el nostre”, explica l’expert. El director general del CIM UPC comenta que els aparells més complexos i avançats, capaços de fer peces amb diferents materi-

als, poden costar fins a mig milió d’euros. Darrere aquests avenços hi ha el treball de centres d’investigació com l’IBEC o el CIM UPC, en la fundació del qual va participar el Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya. La viabilitat comercial d’aquesta tecnologia fa que s’estigui creant un potent teixit empresarial especialitzat en la fabricació additiva. De fet, “la impressió 3D en el sector de la salut és la que està donant més negoci, és la punta de llança de l’àmbit de la fabricació additiva”, assegura Megía. Els centres de recerca, els hospitals i les empreses del sector ho tenen clar: la nova medicina s’imprimeix en tres dimensions.

Els costos de la fabricació additiva amb aparells més senzills s’han reduït notablement.

ENGINYERIA

FULLS DELS ENGINYERS / 31

Esdeveniment

Els valors de la professió protagonitzen la Diada de l’Enginyer 2018 La innovació, l’eficiència, el treball d’equip i el progrés. Aquests són els quatre grans valors de l’enginyeria segons van decidir els assistents de l’última Diada de l’Enginyer. Les prop de 400 persones presents a l’acte, celebrat al Mercat de les Flors de Barcelona, van ser convidades a escollir-los per votació popular d’entre una llista de dotze prèviament seleccionats. TEXT: FRANCESC SOLER · FOTOS: ISABEL MARQUÈS

ls valors, precisament, un aspecte fonamental en l’exercici de l’enginyera van ser el fil conductor d’una vetllada que també va incorporar-los en el vessant més lúdic. Els presentadors, els periodistes Francesc Soler i Cristina Riba, van comptar amb la presència de Jordi Millán (cocteler professional dels establiments Glaç) que, des de darrere d’una barra instal·lada a l’escenari, va convertir els quatre valors escollits en els quatre ingredients que va combinar per elaborar el còctel de l’enginyeria. En el discurs de benvinguda, el degà del Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya, Josep Canós, va destacar “l’important paper del sector industrial en la recuperació de l’economia catalana”. El primer guardó de la vetllada, la 36a edició del Premi a la Creativitat va concedir-se al projecte Electrificació rural a través de microxarxes solars híbrides a illes remotes de Ghana, realitzat de l’enginyer Xavier Va-

La innovació, l’eficiència, el treball d’equip i el progrés van ser escollits pels assistents com els grans valors de l’enginyeria. llvé i Miquel que, juntament amb l’equip de Trama Tecnoambiental (TTA), ha ideat un sistema focalitzat en la generació elèctrica per mitjà d’energies renovables. El jurat en va destacar el valor social, tècnic i d’integració de la gestió de la demanda. Seguidament, es va entregar el Premi Creativitat per a Joves a Margarida Boixareu i Fiol, Màster Universitari en Enginyeria Industrial de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Industrial de Barcelona (ETSEIB), pel seu treball final de màster A mathematical model to data-driven knowledge, basat en la re-

presentació i simulació en 3D del comportament i la interacció dels òrgans i teixits del cos humà a nivell cel·lular. El jurat, en aquest cas, va destacar el caràcter innovador en l’àmbit de l’enginyeria aplicada a la salut. Paral·lelament, es van fer públiques les tesis doctorals guanyadores de les beques que anualment, i des de fa més de 30 anys, atorga la Caixa d’Enginyers. Els mereixedors de la dotació van ser Alexandre Serrano i Fontova, Màster Universitari en Enginyeria Industrial de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Industrial de Barcelona (ETSEIB), per la tesi The effect of the self-excited induction machine into the electrical grid under instability situations: Unintentional Islanding Operation i Daniel Alegre i Carrasquer, enginyer industrial de l’Escola Superior d’Enginyeries Industrial, Aeroespacial i Audiovisual de Terrassa (ESEIAAT), per la tesi Modelización mecánica de uniones adhesivas para elementos estructurales.

XAVIER ORTEGA, PREMI AL RECONEIXEMENT ACADÈMIC Seguint en l’àmbit universitari, tot seguit, es va procedir al lliurament del Premi al Reconeixement Acadèmic al professor Xavier Ortega i Aramburu pels seus mèrits d’especial rellevància en l’exercici de les activitats de docència a l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Industrial de Barcelona i a la Universitat Politècnica de Catalunya en l’àmbit de la tecnologia nuclear i les tècniques energètiques. El professor Ortega va agrair el guardó i va voler subratllar que

Josep Canós: “El sector industrial juga un paper molt important en la recuperació de l’economia catalana”.

“l’AEIC i el COEIC han d’actuar com una empresa en un mercat competitiu, sense perdre els valors que els són inherents i aportant valor afegit als associats i col·legiats”. SEAT SPORT, SA CUPRA, MILLOR PRÀCTICA EMPRESARIAL SEAT SPORT, SA CUPRA, pel seu ambiciós projecte de creació d’una nova marca esportiva de vehicles amb l’objectiu d’impulsar i promoure la tecnologia, la innovació i la competició al país, va ser distingida amb el Premi a la Millor Pràctica Empresarial. Els encarregats de recollir el guardó van ser Jaime Puig, director de CUPRA RACING i Laura Carnicero, gerent de formació de SEAT, SA i directora de L’Escola d’Aprenents de SEAT. La Diada de l’Enginyer també vol reconèixer, en cada edició, la tasca de professionals de la comunicació que destaquen per tenir una especial sensibilitat pels temes relacionats amb l’enginyeria. És el cas de Piergiorgio M. Sandri, periodista de la secció

FULLS DELS ENGINYERS / 31

D’esquerra a dreta: Xavier Ortega, Joan Vallvé, Joan Amorós, Jordi Mas, Xavier Vallvé, Pol Herranz, Joan Munt, Christoph Peters, Josep Oriol Sala, Josep Canós, el president de la Generalitat de Catalunya Quim Torra, Jordi Renom, Margarida Boixareu, Piergiorgio M. Sandri, Alexandre Serrano, Jaime Puig, Laura Carnicero, Ricard Granados i Daniel Alegre.

d’Economia de La Vanguardia, que va rebre el Premi de Periodisme Serret i Bonastre. RECONEIXEMENT A LA TRAJECTÒRIA DE JOAN AMORÓS Un dels moments més emotius de l’acte es va produir en el lliurement del Premi el Trajectòria Professional a Joan Amorós i Pla (vegeu l’entrevista a la pàgina 12 d’aquest número) per la seva dedicació a la fabricació d’automòbils a Motor Ibérica i Nissan. I també a entitats sense ànim de lucre com FERRMED, dedicada a la promoció del transport de mercaderies per tren a través del corredor mediterrani amb ample de via europeu. En el seu discurs, el president de l’Assocació d’Enginyers Industrials de Catalunya, Jordi Renom, va voler posar en valor l’Associació i el Col·legi tot instant-los a mantenir-se “fidels als valors que ens han fet el que són ara i agafar com a referents les persones premiades per seguir assolint les fites que l’enginyeria es proposi”. La vetllada va comptar

Jordi Renom: “L’Associació i el Col·legi han de mantenir-se fidels als valors que els han fet el que són ara i han de tenir de referent les fites aconseguides pels premiats”. amb la presència del president de la Generalitat, Quim Torra, que va prendre la paraula per clausurar-lo tot destacant que cal que el país “prengui els valors dels enginyers per convertir-los en valors propis de Catalunya”. Finalitzada la primera part, es va donar pas a una recepció en la qual els assistents van poder degustar el còctel de l’enginyeria elaborat especialment per a l’ocasió.

www.fullsdelsenginyers.cat

COEIC / AEIC

COEIC/AEIC: Aquesta secció recull la veu dels instruments a disposició dels enginyers industrials i de les institucions i entitats que vetllen pels professionals.

Connectar amb els enginyers

ot semblar un contrasentit, però no ho és. En un temps en el qual som cada vegada més responsables dels nostres destins, en particular de l’esdevenir de la pròpia trajectòria professional, associar-se guanya encara més valor. El 1863, els primers enginyers que tot just acabaven els estudis a l’escola de Barcelona van decidir crear una associació —els fundadors van ser tan sols 11— per disposar d’un espai comú on desplegar una activitat a favor de la professió. Avui, 155 anys més tard, més de 10.000 enginyers i enginyeres, ja sigui en la darrera fase d’estudis o bé en ple desenvolupament de l’activitat professional, conformem l’entitat. L’Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya, en plena convivència amb el Col·legi d’Enginyers Industrials, és l’expressió que la unió per assolir un fi comú té més sentit que mai. El primer objecte de l’Associació és connectar els enginyers entre ells. Sempre ha estat clau, per tal d’accelerar la transmissió de coneixement i l’anàlisi de les fronteres dels reptes tecnològics, disposar d’una xarxa de relació professional de qualitat. Avui, quan el ritme de creixement i d’innovació

tecnològica és tan accelerat i els projectes d’enginyeria requereixen la participació d’equips multidisciplinaris —treballant colze amb colze enginyers industrials generalistes amb enginyers especialistes

El primer objecte de l’Associació és connectar els enginyers entre ells. Sempre ha estat clau per accelerar la transmissió de coneixement i l’anàlisi de les fronteres dels reptes tecnològics. de diversos àmbits—, disposar de canals d’accés a l’excel·lència és del tot fonamental. La pregunta, doncs, és: com em connecto? D’entrada, l’Associació és la seu de múltiples actes, esdeveniments, sessions formatives, etc., en els quals es poden treballar proactivament xarxes

professionals pròpies entre associats. A més —i aquest és un aspecte poc aprofitat entre els enginyers— el contacte directe és, sens dubte, el més eficaç. I és que, històricament, d’enginyer a enginyer s’han resolt molts dubtes i s’han generat moltes oportunitats professionals. A més, l’Associació s’ha dotat d’un instrument de governança que afegeix un canal molt potent per establir contacte amb la professió: la Junta de Representants. Els estatuts de l’entitat estableixen que aquest òrgan està constituït per fins a 120 enginyers i enginyeres que, a banda de representar el col·lectiu per prendre decisions de caire institucional, són la porta d’entrada que cal que ajudi al collectiu en general a trobar el camí cap a l’Associació. Us animem a identificar qui pot ajudar-vos a trobar aquest camí entre els 120 elegits que, amb el president Jordi Renom al capdavant, el 14 de juny passat van prendre possessió. En trobareu els noms a la pàgina web www. eic.cat. Els representats dels EIC estan a la vostra disposició per entendre les necessitats del col·lectiu i ajudar-vos a traslladar aquestes inquietuds a la institució. Aprofiteu-ho!

FULLS DELS ENGINYERS / 31

www.fullsdelsenginyers.cat

FULLS DELS ENGINYERS / 31

Networking

Més de 70 enginyers, a la 1a Trobada de Professionals Catalans a Munic

Tota la informació sobre formació dels EIC a http://formacio.eic.cat i l’agenda d’actes a www.eic.cat

UPDATE FORMACIÓ CONTÍNUA Curs avançat de Certificació Energètica d’edificis existents amb CE3X i CE3: Edificis terciaris 02/07/2018 · Presencial · Energia Introducció a les Smart Grids. Xarxes elèctriques intel·ligents 02/07/2018 · Presencial · Enginyeria Gestió de la prevenció en manteniment i obres sense projecte. Aplicació pràctica 04/07/2018 · Presencial · Seguretat i medi ambient Les 7 claus de l’èxit per gestionar el teu projecte empresarial 04/07/2018 · Presencial · Gestió i habilitats directives Robots col·laboratius. Visualitzant un nou paradigma en els processos industrials 04/07/2018 · Presencial · Indústria 4.0

2012 que té com a objectiu difondre i preservar el coneixement de la llengua i la cultura catalanes al land alemany. A continuació, Josep Canós, degà dels EIC va pronunciar el discurs inaugural de la jornada, en què va subratllar la importància de la carrera professional. La taula rodona posterior es va centrar en les experiències professionals dels ponents, provinents d’àmbits com l’emprenedoria, l’economia, l’enginyeria i el headhunting. Xavier Barcons, director general de l’European Southern Observatory; Berta Rodó, managing director de Foodselex; Joan Bosch, CEO de Fraunhofer Chile, i Ignasi Rafel, soci fundador i director de Talman Group, van posar la taula els temes que més tard es van comentar amb els assistents, entre els quals van destacar la confiança aplicada a la cultura d’empresa, l’estructura jeràrqui-

Aprofitament de l’energia geotèrmica de molt baixa temperatura 09/07/2018 · Presencial · Energia Càlcul de sistemes d’enllumenat amb Dialux 09/07/2018 · Presencial · Energia Gestió efectiva del temps 11/07/2018 · Presencial · Gestió i habilitats directives Elaboració de projectes ICT 18/09/2018 · Presencial · Telecomunicacions

ca o la disciplina i el rigor. Tots aquests aspectes es van plantejar en base a les diferències i semblances entre les realitats a Catalunya i a Alemanya. Jordi Renom, president de l’Associació dels Enginyers Industrials de Catalunya, va prendre la paraula en el discurs de cloenda de l’esdeveniment, en el qual va fer una glossa de la figura de

Pompeu Fabra com a enginyer. L’acte va acabar amb un pica-pica a la mateixa sala i un sopar en un biergarten, on els participants van tenir l’oportunitat d’intercanviar experiències i resoldre inquietuds en un ambient distès i enriquidor.

Muntaner 239, 1C 08021 Barcelona C

T. 93 200 93 39

TOTES LES ESPECIALITATS

CMY

SERVEIS INCLOSOS PER COL·LEGIATS/DES I FAMILIARS

• Neteja dental anual • Visites • Revisions • Visites d'urgències • Rx intraorals

ESPECIALISTES EN TOTES LES BRANQUES ODONTOLÒGIQUES. PIONERS EN IMPLANTS DE ZIRCONI I ODONTOLOGIA HOLÍSTICA I KINESIOLÒGICA.

Indústria 7, Principal 08037 Barcelona

La resta de serveis i tractaments, tenen tots els avantatges d’una pòlissa Dental Familiar tant per als Col·legiats/des, com per als familiars que convisquin amb ells/es. Acreditació: carnet col·legial de l’EIC.

T. 93 458 45 99 info@mirave.es www.mirave.es

E08031263

L’objectiu és establir una xarxa de professionals catalans amb intercanvi d’experiències, idees i informacions sobre la vida laboral a Alemanya, així com reforçar el vincle amb el món professional que exerceix al nostre país.

l dimarts 19 de juny, va tenir lloc la primera Catalan Professional Network a la capital bavaresa, un esdeveniment organitzat per la Comissió Internacional (CEW) de l’Associació i el Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya, un punt de trobada dels enginyers catalans que treballen arreu del món que serveix per intercanviar experiències i coneixements, i el Casal Català de Munic. L’objectiu era establir una xarxa de professionals catalans amb intercanvi d’experiències, idees i informacions sobre la vida laboral a Alemanya, així com reforçar el vincle amb el món professional que exerceix al nostre país. En una sala plena a vessar, l’acte va començar amb la benvinguda de Martí Pascual, coordinador del projecte internacional a Ale- català de la ciutat, una associació 15/1/16 sense 14:26 ànim de lucre fundada el manya, iDrmirvae_faldo.pdf del tresorer del1 casal

Aplicació de la ITC-BT 52 en els projectes d’infraestructures de recàrrega de vehicles elèctrics 06/07/2018 · Presencial · Energia Project Management Gamming Practica de Gestió de Projectes 06/07/2018 · Presencial · Enginyeria

ENTREVISTA

FULLS DELS ENGINYERS / 31

TEXT: FRANCESC SOLER · FOTO: ISABEL MARQUÈS

“Em sento orgullós de la feina feta amb molts col·laboradors i del país tan rellevant que tenim” La Diada de l’Enginyer d’enguany ha distingit amb el Premi Trajectòria Professional a JOAN AMORÓS I PLA. Exdirectiu de Nissan Motor Ibérica, un cop jubilat, va crear FERRMED, una associació de transport de mercaderies per tren a Europa a través del corredor mediterrani amb ample de via europeu, que ha jugat un paper determinant a Brussel·les. Aquest enginyer industrial té també una àmplia trajectòria com a activista cultural. Ha estat president de diverses associacions culturals i empresarials catalanes com l’Acció Escolar del Congrés de Cultura Catalana, el Cercle d’Agermanament Occitano-Català (CAOC) i encara ho és de l’R+D+4i, Business EUMED i de la Fundació Occitano-Catalana.

“A l’empresa, la clau és aportar valor i, per tant, identificar aquells factors d’excel·lència en la gestió que te l’aporten”.

esprés de rebre el guardó de mans del president de la Generalitat, va repetir, sobretot, dues paraules: agraïment i orgull. Sí, he rebut aquest reconeixement amb agraïment, evidentment, a l’Associació i el Col·legi per haver-me’l concedit, però també a totes les persones que han col·laborat amb mi al llarg dels anys i que saben que soc una persona molt exigent a la feina mètodes com per exemple el JIT encara que intento crear un bon (just-in-time). El contacte amb els jaambient laboral. I, per descomp- ponesos va ser molt enriquidor i, de tat, estic orgullós de la feina feta fet, d’aquella experiència en vaig fer conjuntament amb tots aquests un llibre (La nova cultura empresarial, col·laboradors i, en general, del una resposta agosarada als reptes del país tan rellevant que tenim. segle XXI), del qual es van fer diverParlem de l’automòbil. Què ses edicions. Des d’aleshores s’ha destacaria de la seva etapa di- evolucionat molt tecnològicament, rectiva al capdavant de Nissan? però crec que el fonament de la culPoder viure des d’un càrrec de mol- tura empresarial que ens cal és el ta responsabilitat l’entrada de Nis- mateix. La clau és aportar valor. Per san a Motor Ibérica va ser realment tant, també ho és identificar aquells apassionant. Jo hi treballava des de factors d’excel·lència en la gestió 1968 i, quan va aterrar-hi Nissan, el que te n’aporten. I, per damunt de tot, 1980, va ser una autèntica revolució. predicar amb l’exemple i aplicar-te a Per primer cop, una companyia euro- tu mateix el que demanes als altres. pea assumia el repte d’implementar La indústria de l’automòbil la culturaAAFF empresarial nipona amb experimenta i experimenta2PE 195*66.pdf 9 13/06/14 8.51

PETITS ESPAIS

00 - 2015

PA I S

A NY S

FONAM

EN PETI T TS

Treballem en condicions molt estrictes d’espai

la política es va desvirtuar força el concepte de xarxa prioritària perquè es va fer extensiu a més de 80.000 quilòmetres de línies. La nostra batalla, ara, és aconseguir que es desenvolupi selectivament, començant pels corredors amb més trànsit i aplicant els estàndards que hem consensuat. Ja sigui des de FERRMED o des de l’àmbit associatiu, en el qual també ha excel·lit, quins reptes es planteja per als pròxims anys? Pel que fa a FERRMED, m’agradaria deixar-la plenament consolidada a nivell euroasiàtic i, per exemple, veure com s’implementen a Europa els trens de mercaderies de 1.500 metres de llargada plens de contenidors o bé de camions sobre un corredor mediterrani totalment acabat. I, des de la Fundació Occitano-Catalana, espero poder seguir contribuint a difondre les aportacions que el nostre país ha fet al coneixement universal. Finalment, des d’una perspectiva de país, el que desitjaria és que aquest poble fos plenament sobirà. Catalunya necessita un estat que li vagi a favor i no entorpeixi les iniciatives culturals i socioeconòmiques.

Subscriu-te a la

ESPECIALS EN

pulsar la creació d’una empresa ferroviària per transportar cotxes, furgonetes i camions entre Àvila, Barcelona i Madrid que, gràcies a no deixar mai vagons buits, va permetre abaratir molt els costos. D’altra banda, el 2003, el govern espanyol no va incloure el corredor mediterrani com a projecte prioritari. Jo, ja jubilat de Nissan, vaig pensar: “fins aquí hem arribat”. Em vaig reunir amb una sèrie de persones amb qui m’unia una estreta relació arran de la meva trajectòria professional (Autoterminal, el Port, la Cambra de Comerç...) i vam crear FERRMED amb l’objectiu de posar al mapa el corredor mediterrani i, alhora, fer més competitiu el transport ferroviari de mercaderies a Europa. Avui dia, l’entitat supera els 145 membres a tot Europa, Rússia i, pròximament, la Xina. I el col·lectiu ha estat capaç de ser influent, oi? Un dels grans triomfs de FERRMED és haver aconseguit que la Unió Europea acceptés els nostres postulats i no parlés de projecte prioritari, sinó de xarxa prioritària. És cert, però, que, un cop que, a través dels estats, va intervenir-hi

FONAMENTS

CMY

rà grans canvis en els pròxims anys. Creu que seguirà tenint un paper clau en el teixit industrial del nostre país? Sincerament, crec que sí, però, si no ens volem quedar enrere, cal que sapiguem avançar-nos a les tendències tecnològiques i del mercat. És a dir, hem de veure-les venir tant pel que fa als processos de venda com els de fabricació. Per exemple, apostar pel motor de gas, d’hidrogen, elèctric... o per la personalització dels productes. Potser hi haurà aspectes que no podrem liderar tecnològicament, però segur que hi ha nínxols de mercat que podem convertir en grans oportunitats per a la nostra indústria de l’automòbil. Sobretot, a partir de la potent indústria auxiliar que, en els pròxims anys, haurà d’afrontar canvis molt importants. Quines circumstàncies el porten a liderar la creació de FERRMED? D’una banda, jo havia acumulat molta experiència a Nissan en qüestions relacionades amb el transport de mercaderies. Per exemple, amb la creació d’Autoterminal, la terminal de vehicles del port de Barcelona. Vam im-

NEWSLETTER

Màxima classificació com a contractista d’obra per l’administració amb categoria K02E de “Sondeos inyecciones y pilotajes”, i la categoria K01D de “Cimentaciones especiales”.

a www.fullsdelsenginyers.cat

Membre protector de l'associació de consultors d'estructures.

w.2p Visita’ns a ww

Empresa adherida al Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya Membre de l'Associació d'Amics de la UPC Associació d’Amics de la UPC UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA

e.biz

93 763 26 99 / 660 484 072. 2pe@2pe.biz / Av. Maresme 9. 08396 Sant Cebrià de Vallalta.

i accedeix a tots els continguts