Fulls dels Enginyers núm. 32 Agost 2018 by Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya

‘ENGINEERS FOR EUROPE’ Reunió dels enginyers dels Quatre Motors per a Europa a Stuttgart

JORNADA La transició energètica a Catalunya avança a un ritme molt intens

ENTREVISTA A MARGOT BOIXAREU Premi a la Creativitat per a Joves 2018

PÀG.10

PÀG.11

PÀG.12

Visita www.fullsdelsenginyers.cat i accedeix a tots els continguts

FULLS DELS ENGINYERS 32/ El diari dels Enginyers Industrials de Catalunya

AGOST 2018

TEMA DEL MES

El vehicle elèctric com a motor d’un nou paradigma energètic PÀG.06 // L’era dels combustibles fòssils, principals culpables de l’escalfament global,s’està exhaurint.Ens trobem a les portes d’un nou paradigma energètic que es basa en l’electricitat, la producció distribuïda i la intel·ligència de les xarxes. El vehicle elèctric, com a emblema de la descarbonització de l’economia, és un dels principals motors d’aquesta transició i les bateries que incorpora juguen un paper clau en l’empoderament de la ciutadania. L’increment de les alternatives eòliques i solars, la digitalització de l’energia i els avenços en emmagatzematge són els altres grans impulsors del canvi. És tracta d’un procés de democratització de l’energia que pivota sobre un nou model distribuït, multidireccional i renovable. Una transformació que molts comparen amb la Revolució Industrial i que, si més no, suposa un important repte tecnològic i social en què els enginyers tenen molt a dir i a fer.

ENERGIA VERDA

Les universitats, centres de recerca i parcs científics agrupats al CSUC consumeixen per primera energia d’origen 100% renovable PÀG. 05 // L’última compra d’energia realitzada pel grup de compra del Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya s’ha basat en fer una inversió responsable exigint a l’adjudicatari una reserva d’energia d’origen renovable per als subministraments del grup.

INNOVACIÓ

Enviaments per mar més ràpids gràcies a una tecnologia que augmenta un 40% la precisió del temps d’arribada PÀG. 08 // La solució tecnològica monitora en temps real els contenidors durant els enviaments marítims intercontinentals. El sistema corregeix els defectes en les tecnologies de seguiment ja existents consistents, entre altres, en l’elevat cost, la baixa autonomia de les bateries, l’absència de patents i la dificultat per transmetre senyals des de l’interior dels contenidors. Aquesta tecnologia resol les necessitats relacionades amb els milions de contenidors que s’envien a través del mar.

ANÀLISI // PÀG.03

“El salari emocional es basa en aquelles mesures de gratificació que acompanyen el salari econòmic i que van encaminades a fer més atractiva una empresa per al treballador ”. FRANCESC SOLER, PERIODISTA I CONSULTOR D’EMPRESES

OPINIÓ

FULLS DELS ENGINYERS / 32

Editorial

Tot i haver augmentat, només un escàs 1% dels vehicles adquirits a l’estat són elèctrics.

El motor de vendes de vehicle elèctric encara funciona al ralentí

a fi de l’explotació dels hidrocarburs és propera, però, sovint, ens preguntem si en som prou conscients i si serem a temps de canviar de xip i adaptar-nos a la necessitat de reduir dràsticament la contaminació, apostar pel reciclatge i, abans que tot plegat, estalviar-nos la generació de residus. Futurament, caldrà fer funcionar amb electricitat o energies renovables tot el que sigui possible. Perquè, comptat i debatut, la sostenibilitat passa per vehicular el corrent elèctric distribuït o emmagatzemat obtingut de fonts d’energia verda. Si el futur de les màquines ha de ser plenament elèctric o mitjançant elements com l’hidrogen o el gas, per sil·logisme, també cal adaptar els vehicles tant d’ús privat com col·lectiu o de mercaderies. El vehicle elèctric pot ser el final de trajecte, però arribar-hi suposa superar un seguit d’handicaps, els primers dels quals ubicats en la mateixa indústria i en la recerca de solucions per, progressivament, equiparar-lo a les prestacions dels cotxes que funcionen amb motors d’explosió. Mentre aquest horitzó no arriba, els fabricants de cotxes s’han afanyat a trobar solucions paral·leles o de transició com els híbrids (de propulsió elèctrica i de benzina alhora) o els bifuel, que també poden alternar el funcionament combustible-gas. L’administració pública esdevé la punta de llança del canvi de paradigma, però, què passa amb els vehicles privats? Que topen amb quatre limitacions. D’entrada, l’autonomia. Les bateries guanyen capacitat d’emmagatzematge, però no la suficient per tenir un radi de mobilitat garantida. De retruc, i en segon lloc, la manca de punts de recàrrega per endollar els vehicles tant en aparcaments multipropietat com públics. En tercer lloc, hi ha un escull econòmic i d’oferta: el preu del cotxe elèctric encara és massa car comparat amb el de benzina. Per últim, i tornant als gaps actuals de la indústria automobilística, el mercat ofereix encara una gamma massa limitada de models que impedeix triar i remenar. El camí del canvi del parc mòbil fossilitzat cap a l’electrificat, de gas o de pila d’hidrogen, entre altres, està traçat, però encara hi ha massa revolts per enfilar un camí recte.

Altaveu

MARGOT BOIXAREU Premi a la Creativitat per a Joves 2018

“Energies renovables i big data. M’agradaria ampliar coneixements en aquests camps perquè, sumats, poden oferir grans beneficis a la societat”

Sonòmetre

El 37,6% de les patents de l’estat el 2017 es van registrar a Catalunya. L’any passat, l’Oficina Europea de Patents (OEP) va rebre el nombre més gran de sol·licituds de patents provinents d’Espanya dels últims cinc anys. L’increment percentual va ser del 7,4% respecte de l’any anterior. Tot i que les demandes segueixen molt per sota de la mitjana de la Unió Europea al conjunt de l’estat, l’augment de sol·licituds del 2017 es deu, en bona part, als registres procedents de Catalunya, que van créixer un 15,7%. Les empreses i institucions catalanes que van presentar més sol·licituds van ser Laboratoris Esteve (26), la Universitat Autònoma de Barcelona (26) i Seat (11).

Un sistema de la Universitat de Lleida permetrà reduir l’ús de productes fitosanitaris. S’anomena DOSA3D i ha estat desenvolupat pel Grup de Recerca en AgròTICa i Agricultura de Precisió de la Universitat de Lleida (GRAP-UdL) en col·laboració amb el Servei de Sanitat Vegetal del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat. Tot i que el projecte es basa en l’ús de menys fitosanitaris, aquests no perdran eficàcia en el tractament tant en arbres fruiters com en vinyes, oliveres, ametllers i cítrics. La clau és l’ajust de la dosi segons les característiques estructurals del cultiu, tenint en compte les plagues o malures que es vulguin controlar.

EDITA: Associació/Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya

Demarcacions del AEIC-COEIC Girona: Jaume Masgrau Lleida: Guillem Boira Catalunya Central: Salvador Arqué i Mireia Félix Tarragona: Lluís Maestre i Fernando Torres Delegació del Vallès: Francesc Figueras i German Palacín

AEIC President: Jordi Renom Vicepresident 1r: Josep Canós Vicepresident 2n: Carles Sans Vicepresident 3r: Ginés Alarcón Secretari: Òscar Gimeno COEIC Degà: Josep Canós Vicedegà: Pere Palacín Secretari: Jordi Mas

AEIC - COEIC Director general: Pere Homs Consell de redacció: Jordi Renom, Josep Canós, Pere Roca, Laura Ivern i David Pérezdolz Coordinació: Mireia Curto Col·laboradors: Francesc Soler, Eva Díaz, Mireia Curto, Carles Claret i Lorena Farràs Publicitat: Neus Barbosa Disseny i maquetació: Anna Carrió i Aniol Galindo

El sector de l’automòbil de l’estat supera els 100.000 milions d’euros de facturació i genera un 5,3% més de llocs de treball el 2017. En la presentació de l’Informe Anual de l’ANFAC (Associació Espanyola de Fabricants d’Automòbils i Camions), les empreses van fer pública la contractació de 5.300 nous empleats, que fan pujar fins a 20.300 les feines creades en els últims cinc anys dins d’aquest àmbit. El sector els fabricants d’automòbils i, paral·lelament, hi suma els de complements i l’anomenada indústria auxiliar. Amb el creixement registrat, els ingressos de les automobilístiques que operen a l’estat manté el pes del sector en relació al PIB en un 8,6%.

Edició i correcció lingüística: Carles Claret Impressió: Vanguard Gràfic S.A. Dipòsit legal: B 26367-2015 ISSN: 2013-3332 Administració i distribució: Enginyers Industrials de Catalunya Via Laietana, 39 - 08003 Barcelona T: 933 192 300 / F: 933 100 681 a/e: fulls@mail.eic.cat Els articles signats no representen l’opinió dels Fulls dels Enginyers.

FULLS DELS ENGINYERS / 32

www.fullsdelsenginyers.cat

Anàlisi

Notícies

Es publica la base de dades d’economia circular més gran del món

FRANCESC SOLER Periodista i consultor d’empreses

El salari emocional, l’eina de les empreses més innovadores per atraure i fidelitzar talent

egons un estudi recent de Randstad Research, el 55% de les empreses de l’estat té dificultats per trobar candidats idonis per incorporar als seus equips, una escassetat de talent que es manifesta, sobretot, en aquells llocs de treball que requereixen professionals altament qualificats: enginyers, especialistes en tecnologies de la informació (IT) i metges. El fet que el talent vagi molt buscat només explica, en part, que cada dia hi hagi més empreses que recorren a això que anomenem salari emocional per atraure i fidelitzar talent. La progressiva incorporació al mercat laboral dels millennials (nois i noies nascuts entre 1980 i 1995), amb uns valors radicalment diferents dels de les generacions precedents, és una altra raó de pes. ELS MILLENNIALS, IMPULSORS DEL SALARI EMOCIONAL Generalitzant, podríem dir que als millennials els agrada treballar en entorns creatius i agradables on hi hagi, per exemple, espais d’oci o per relaxar-se. Valoren que les empreses tinguin valors i que estiguin compromeses amb el medi ambient o causes solidàries. Els agrada que els caps escoltin i valorin les seves idees i que els permetin portar-les a terme. I, per descomptat, consideren imprescindible poder compatibilitzar la carrera professional amb el seu projecte vital. No volen viure per treballar.

vei de guarderia o d’encàrrecs, d’una sala per fer la migdiada, oferir cursos de mindfulness o premiar els treballadors que vagin a la feina en bicicleta. Alguns experts afirmen amb rotunditat que aquelles empreses que es resisteixin a implementar el salari emocional estan condemnades a l’obsolescència perquè cada dia els costarà més atreure talent, fidelitzar-lo i, per descomptat, tenir-lo motivat.

EL SALARI EMOCIONAL, FONT DE MOTIVACIÓ El salari emocional és el conjunt de retribucions no monetàries que el treballador rep de l’empresa. Podríem dir que són totes aquelles mesures de gratificació (capacitació, reconeixement, salut i benestar, i conciliació) que acompanyen el salari econòmic i que van encaminades a fer més atractiva una empresa per al treballador (present i futur). Quan se senten ben pagats, la majoria de treballadors no volen guanyar més diners, sinó treballar i viure millor. Hi ha empreses que ja ho han entès i han posat en pràctica formes imaginatives de salari emocional, com per exemple les tecnològiques de Silicon Valley, que els permeten captar i fidelitzar talent, al marge de tenir els equips molt més motivats i compromesos amb els objectius empresarials. Hi ha exemples diversos. Des d’implementar el teletreball a permetre emportar-se la mascota a l’oficina, passant per disposar d’un ser-

33% MÉS PRODUCTIUS I 300% MÉS INNOVADORS Crec que no desvelo cap gran secret si dic que la tristesa, el descoratjament o la ràbia no ens predisposen a treballar ni ens permeten treure el millor de nosaltres mateixos. Per tant, aquestes emocions tampoc ens permetran ser creatius ni resolutius, ben al contrari. Ens condemnen a l’apatia, l’abandonament, l’error... Per contra, la felicitat ens fa sentir plens d’energia, ens ve de gust treballar, superar-nos cada dia i assumir nous reptes. S’han fet nombrosos estudis que ho avalen amb dades: els empleats feliços són un 300% més innovadors (Hardware Business Review) i un 33% més productius (Greenberg & Arawaka). A més, la satisfacció laboral també té un impacte directe en l’absentisme del 51% (Gallup). Es tracta d’un win-win que afavoreix l’estabilitat laboral i, per tant, també manté protegeix les empreses dels treballadors pirata, aquells que solament valoren el seu lloc de treball en funció

Hi ha experts que afirmen amb rotunditat que aquelles empreses que es resisteixin a implementar el salari emocional estan condemnades a l’obsolescència perquè cada dia els costarà més atreure talent, fidelitzar-lo i, per descomptat, tenir-lo motivat. del sou i sempre estan disposats a canviar si es presenta una oferta econòmica millor. Oferir bones condicions de treball no hauria de ser exclusiu de grans multinacionals de les TIC. És cert que hi ha sectors com el tecnològic o el de la banca que són capdavanters, però totes les empreses, sigui quina sigui la grandària i l‘activitat, poden i haurien de considerar seriosament la implantació del salari emocional per atraure i fidelitzar talent.

La base de dades, de codi lliure, deriva de les dades recopilades durant la Circular Economy Mapping Week compilada el febrer, durant la qual es van celebrar tallers de mapeig en més de 65 ciutats i 40 països de tot el planeta. Des de Catalunya, el Departament de Territori i Sostenibilitat hi va participar conjuntament amb el Consell Comarcal del Vallès Occidental en el marc del projecte Vallès Circular que va organitzar-se a Sabadell. La publicació global l’ha portat a terme el Circular Economy Club (CEC), una xarxa internacional sense ànim de lucre de més de 2.600 professionals i organitzacions d’economia circular en més de 60 països.

El caramel intel·ligent per detectar diabetis infantil busca finançament als EUA El Chipa Chips, creat a través d’una start-up pels emprenedors Josep Mota, Sara Földes i Diana Ballart, tres estudiants del màster d’Emprenedoria i Desenvolupament empresarial de la Universitat de Girona, va posar en marxa un crowdfunding per valor de 45.000 euros a través de la plataforma Indiegogo per fer el salt a Silicon Valley i desenvolupar el projecte durant el mes de juliol. La iniciativa guanyadora de l’iFest organitzat per Catalunya Emprèn i l’Imagine Creativity Center, i de l’Imagine Express 2018, es basa en un gadget en forma de caramel de pal que permet detectar la diabetis infantil a través de la saliva.

Siemens aposta per la recerca a Cornellà de Llobregat La multinacional alemanya va inaugurar un nou centre de desenvolupament de programari per al sector energètic. Les instal·lacions catalanes s’afegiran als centres de disseny i R+D+i de l’empresa dedicades al desenvolupament d’aplicacions i solucions tecnològiques al núvol per oferir serveis als clients de la divisió industrial, però també a qualsevol empresa amb necessitats tecnològiques avançades. Siemens preveu la contractació d’una cinquantena de persones per a aquesta divisió tecnològica relacionada amb solucions tecnològiques de monitoratge remot i gestió del big data que està relacionada directament amb el centre que l’empresa ja té a Barcelona.

L’ENGINYERIA ENS PARLA

FULLS DELS ENGINYERS / 32

L’ENGINYERIA ENS PARLA Innovació

Qualitat ambiental interior, luxe o necessitat? Si pensem quantes hores passem a l’interior d’edificis de tot tipus des que ens llevem fins que anem a dormir i, per tant, quant temps respirem aire interior, ens conscienciarem de la qualitat que ha de tenir aquest aire i la influència que té en la nostra salut. FONT: Article publicat originàriament al web de TÜV SÜD (http://www.tuv-sud.es/es-es/prensa-es/noticias-1/calidad-ambiental-interior-un-lujo-o-una-necesidad). AUTORA: Cristina Sacristán Gallurt. Enginyera Química. Tècnica Superior en Prevenció de Riscos Laborals i de Qualitat Ambiental en Interiors (TSCAI). Project Manager-Unitat de negoci Process Safety de TÜV SÜD

om que respirar és una funció vital ineludible, constantment estem exposats a tot el que transporta i ens entra al cos. En aquest tot hi trobem tant fluids necessaris per al nostre organisme com l’oxigen, com altres inquilins menys desitjables, entre els quals hi ha contaminants químics i biològics de diversa índole. La potencial contaminació exterior que habita a les ciutats on vivim és un tema prou conegut, del qual es parla sovint i que genera moltes notícies a través dels diferents mitjans de difusió. Tanmateix, és menys conegut que els nivells de contaminació en ambients tancats poden arribar a ser de 10 a 100 vegades més alts que les concentracions de l’exterior, segons les estimacions de l’Agència de Protecció Ambiental dels Estats Units (EPA). I, en aquest àmbit, el bon disseny i l’eficàcia dels sistemes de filtració que proporcionen els sistemes de

ventilació/climatització dels edificis són clau per evitar aquesta amplificació. QUÉ S’ENTÉN PER QUALITAT AMBIENTAL INTERIOR? La funció primària d’un edifici en què es desenvolupen activitats de tipus industrial, al marge de la seguretat estructural, és proporcionar un ambient confortable i saludable per a les persones que hi porten a terme qualsevol activitat. Això depèn, en bona mesura, d’un disseny adequat del sistema de ventilació/climatització, del funcionament que tingui i del manteniment que se’n faci. La Qualitat Ambiental en Interiors (CAI segons les sigles en castellà) engloba les condicions ambientals dels espais interiors adequades a l’usuari i l’activitat, definides per: • Els nivells de contaminació fisicoquímica (matèria en partícules, diòxid i monòxid de carboni, així com d’agents químics presents al mobiliari, productes

de neteja o ambientadors, etc.)

• Els nivells de contaminació mi-

crobiològica (bactèries, fongs, floridura i llevats). • Els valors dels factors físics (temperatura, humitat, il·luminació, soroll). Quan aquesta qualitat de l’aire en un local presenta deficiències, això repercuteix de manera notable en el confort de les persones, fet que pot produir sensacions de malestar i incomoditat que poden derivar en l’aparició de malalties. HI HA DIFERÈNCIES NORMATIVES A L’ESTAT ESPANYOL AMB RELACIÓ AMB LA QUALITAT DE L’AIRE INTERIOR? Les primeres referències en aquest àmbit apareixen als anys setanta, quan van començar a proliferar edificis cada cop més hermètics amb l’objectiu d’estalviar energia a l’hora de climatitzar-los. L’Organització Mundial de la Salut (OMS) va definir la “síndrome de l’edifici malalt”, com una sèrie de queixes inespecífi-

ques i símptomes diversos motivats per la disminució de la qualitat de l’aire que es produeix als edificis a causa, per una banda, del desenvolupament de materials sintètics (tant a la construcció com al mobiliari) i, per alta banda, de l’ús de sistemes de ventilació mecànics que, fent recircular part de l’aire interior, eviten condicionar una part del que s’introdueix de l’exterior amb l’objectiu d’estalviar tanta energia com sigui possible. Tradicionalment, ha estat un tema abordat des de l’òptica de la prevenció de riscos laborals, ja que els efectes d’una mala qualitat de l’aire repercuteixen en la salut dels ocupants dels edificis. Posteriorment, s’han anat desenvolupant, mitjançant associacions de reconegut prestigi, comitès normalitzadors i referències internacionals. El Reial Decret 238/2013, de 5 de abril, pel qual es modifiquen determinats articles i instruccions tècniques del Reglament

d’Instal·lacions Tèrmiques als Edificis (RITE), aprovat pel Reial Decret 1027/2007, de 20 de juliol, incorpora a les operacions de manteniment preventiu que s’han de portar a terme a les instal·lacions de potencial útil superior a 70 kW amb caràcter anual les següents actuacions: • Revisió de la xarxa de conductes segons els criteris de la norma UNE 100012. “Higienització de sistemes de climatització”. • Revisió de la qualitat ambiental segons els criteris de la norma UNE 171330. “Qualitat Ambiental en Interiors”. Aquestes revisions, que cal que es justifiquin mitjançant el titular/ empresa mantenidora de l’edifici per a l’emissió del Certificat de Manteniment anual que estableix el RITE, impliquen, entre altres aspectes, la realització d’un diagnòstic independent de la qualitat ambiental interior, la inspecció higienicosanitària de les instal·lacions de ventilació/climatització i portar a terme una sèrie de mostreigs higiènics ambientals dels paràmetres rellevants en la qualitat de l’aire. BENEFICIS GLOBALS D’UNA QUALITAT AMBIENTAL INTERIOR ADEQUADA Garantir una qualitat ambiental interior adequada de l’edifici suposa: • Complir els requisits legals que, en aquest aspecte, estableixen el Reglament d’Instal·lacions Tèrmiques als Edificis (RITE) i la Llei de Prevenció de Riscos Laborals (LPRL). • Evitar problemes de salubritat i desconfort entre els ocupants i usuaris de l’edifici. • Fomentar l’estalvi energètic derivat d’un estat òptim dels sistemes de climatització. • Protegir la imatge de marca, tot potenciant el compromís i la implicació amb el benestar i la sostenibilitat de la societat.

www.fullsdelsenginyers.cat

FULLS DELS ENGINYERS / 32

RENOVABLES

Les universitats, centres de recerca i parcs científics agrupats al CSUC compren energia d’origen 100% renovable

L’

última adquisició d’energia realitzada pel grup de compra del Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya (CSUC) no només ha incidit en aconseguir un preu beneficiós per als seus integrants, sinó també fer una inversió responsable exigint a l’adjudicatari una reserva d’energia d’origen renovable per als subministraments del grup. El resultat d’aquesta licitació ha estat l’obtenció d’un 100% d’energia renovable tant en alta com en baixa tensió per a les universitats, centres de recerca i parcs científics participants. L’electricitat amb garantia d’origen ha de provenir de fonts d’energia renovables, és a dir, d’energia eòlica, solar, aerotèrmica, geotèrmica, hidrotèrmica i oceànica, hidràulica, biomassa, gasos d’abocador, gasos de plantes de depuració i biogàs. En una primera fase (acord marc), s’han seleccionat vuit empreses que poguessin oferir, com a mínim, un 50% d’energia d’origen renovable i, a la segona fase (contractes derivats), cada empresa seleccionada ha ofert un percen-

L’electricitat ha de provenir de fonts d’energia d’energia eòlica, solar, aerotèrmica, geotèrmica, hidrotèrmica i oceànica, hidràulica, biomassa, gasos d’abocador, gasos de plantes de depuració i biogàs. tatge d’energia d’origen renovable i un preu, la combinació dels quals, juntament amb la puntuació pel servei i informació obtinguda en la primera fase, ha donat lloc a l’adjudicatari final. El grup de compra ha realitzat un estudi previ de dues opcions que, amb l’objectiu d’obtenir tanta energia d’origen renovable com fos possible, també aconseguís la màxima concurrència i donés garanties des del punt de vista ju-

rídic per evitar els problemes que altres organismes públics han tingut per aquest motiu. Així, el grup de compra d’energia del CSUC, amb l’ajut del departament de Territori i Sostenibilitat i de l’empresa (Ecoinstitut), ha estudiat dues opcions: 1. Exigir que l’empresa tingui un percentatge d’energia d’origen renovable determinat en el conjunt. D’aquesta manera, el risc de poca concurrència en un concurs públic d’aquestes dimensions hauria estat alt. 2. Exigir una reserva d’energia d’origen renovable per als subministraments del grup (CUPS). Així, s’incideix en la demanda, ja que s’obliga l’adjudicatari a reservar i acreditar que els punts de subministrament de les institucions que conformen el grup de compra són destinataris d’energia d’origen renovable. Si tothom fes això, el 100% de la seva energia hauria de ser d’origen renovable. Aquesta segona opció ha estat l’escollida ja que no restringeix la concurrència. Un altre aspecte important a tenir en compte ha estat l’increment en la demanda d’energia d’origen renovable que, any rere any, es pro-

dueix. Per evitar fixar un percentatge massa conservador que permeti tenir concurrència durant tota la durada de l’acord (prorrogable quatre anys) s’ha optat per establir un mínim del 50% en l’acord marc i actualitzar anualment l’objectiu segons el màxim a assolir cada any. D’aquesta manera, i després de comprovar que l’oferta ho permetés, s’ha aconseguit arribar a un 100% d’energia renovable per al 2018, tant en el Lot 1, corresponent a l’alta tensió, com en el Lot 2, referent a la baixa tensió. La concurrència ha estat de quatre empreses en el Lot 1 i de nou en el Lot 2. Per acreditar l’energia reno-

vable, les empreses adjudicatàries (Endesa Energia per al Lot 1 i Aura Energia per al Lot 2) han de presentar el llistat de punts de subministrament amb el consum total redimit amb garantia d’origen renovable identificant per a cada punt l’any, el tipus d’energia i el valor del consum total lliurat cada període, juntament amb una declaració responsable de l’adjudicatari. El CSUC podrà accedir al web de la Comisión Nacional de los Mercados y la Competencia (CNMC) per comprovar la validesa de les dades facilitades per les empreses adjudicatàries.

TEMA DEL MES

FULLS DELS ENGINYERS / 32

Tendències

Canvi de paradigma en el sector de l’energia.

L’electrificació del sistema energètic arriba en cotxe El vehicle elèctric és l’accelerador de la transició cap a un nou model distribuït, multidireccional i renovable que pivota sobre l’electricitat, la producció distribuïda i la intel·ligència de les xarxes. TEXT: LORENA FARRÀS

a irrupció massiva del carbó al segle XIX va marcar la primera gran Revolució Industrial. La segona va arribar de la mà del petroli i va assolir la maduresa als anys vuitanta del segle passat. Avui dia, amb un pes superior al 55%, el petroli continua sent la font energètica predominant al món, de la mateixa manera que el cotxe amb motor de combustió interna continua sent el mode de transport hegemònic. Vivim, doncs, aferrats a una font energètica i a una mobilitat propis del segle passat i que, a més, són les principals causants de l’escalfament global. Però l’era dels combustibles fòssils s’està exhaurint...

“El futur de l’energia passa per electrificar tot allò que sigui possible”. Una sèrie de canvis, molts dels quals tenen el vehicle elèctric com a accelerador, estan impulsant la transició cap a un nou paradigma energètic més eficient i sostenible. Es podria dir que el cotxe elèctric està jugant un paper similar al que, en el seu moment, van jugar la màquina de vapor o el motor tèrmic. Què fa que el vehicle elèctric sigui tan especial més enllà de ser menys contaminant i més eficient? La resposta es troba en

l’electrificació d’un transport molt vinculat als combustibles fòssils. En aquest sentit, el vehicle elèctric abandera la descarbonització de l’economia. És a dir, marca el camí a recórrer. “El futur de l’energia passa per electrificar tot allò que sigui possible”, assegura Roberto Villafáfila, cap de l’àrea d’Enertrònica del CITCEA-UPC i professor del departament d’Enginyeria Elèctrica de la UPC. “L’electricitat és una energia fàcil de transportar en entorns urbans. És més senzill fer xarxes elèctriques que de gas. També serveix per a la climatització i és menys contaminant”, assenyala l’expert. Aquesta electricitat ha de ser generada principalment amb fonts renovables, bàsicament l’eòlica, la solar fotovoltaica i la hi-

dràulica, que són, ara mateix, les renovables més competitives. Un dels canvis més importants del nou paradigma és el plantejament de generació distribuïda de l’energia. “El model energètic vigent de les grans centrals elèctriques, allunyades dels punts de consum i on l’electricitat és distribuïda en línies d’alta tensió, s’està acabant”, assegura Joan Pallisé, responsable de la divisió de vehicle elèctric de CIRCUTOR. “Amb la irrupció de les noves tecnologies, l’escenari canvia totalment: hi haurà més punts de generació d’energia, centrals més petites i més repartides en el territori” assegura Pallisé. En el marc de la generació distribuïda, el ciutadà també genera electricitat per a consum propi i exporta els exce-

dents a la xarxa de distribució. Aquest nou escenari planteja un problema, la solució del qual està, de nou, molt vinculada amb el vehicle elèctric. Per continuar avançant cap a un sistema energètic on l’eòlica i la solar tinguin més pes (també l’autoconsum) és precís trobar una solució que n’esquivi l’estacionalitat. Aquesta solució passa per l’emmagatzematge d’energia en les centrals mateix o bé a la mateixa llar, convertint el cotxe elèctric en una bateria amb rodes. “Gràcies a les bateries, el cotxe elèctric que tindrem aparcat a casa servirà d’acumulador d’electricitat quan a la xarxa hi hagi més oferta que demanda (hores vall). Aquesta energia permetrà cobrir els pics de consum, quan hi hagi

FULLS DELS ENGINYERS / 32

Anàlisi

FRANCISCO VALLECILLOS Coordinador del Grup de Treball per a la Mobilitat Elèctrica

Els EIC, referents en el vehicle elèctric Des del Col·legi i l’Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya hem creat un grup de treball específic per a la mobilitat elèctrica. Som un grup multidisciplinari, amb membres que pertanyen a diferents col·lectius, més enllà dels EIC. El nostre objectiu és que el Col·legi i l’Associació es converteixin en un punt de referència en l’entorn de la mobilitat elèctrica i la transició energètica. El treball del grup gira al voltant de tres grans potes: promoure la discussió, catalitzar el coneixement i facilitar la integració de l’electromobilitat en l’estructura actual. Pretenem englobar el coneixement en mobilitat elèctrica dels diferents actors del grup, oferir-lo a la societat i promoure’n la discussió, convertir-nos en un observatori d’aquest àmbit en concret. La raó de ser última del grup és, en definitiva, ajudar que el canvi de paradigma, de l’actual mobilitat fòssil a l’elèctrica, es faci de forma ordenada. Una de les primeres accions del grup és l’elaboració d’un monogràfic sobre la mobilitat elèctrica, que preveiem publicar a finals d’any.

“Hi haurà més punts de generació d’energia, centrals més petites i més repartides pel territori”. més demanda que oferta (hores punta)”, explica Villafáfila. “Amb una única càrrega d’una bateria de cotxe, una llar podria funcionar durant una setmana i encara quedaria energia per fer circular el vehicle”, assegura Pallisé. Tot això no serà possible sense unes xarxes elèctriques més intel·ligents que s’encarreguin d’integrar i coordinar la generació distribuïda i el consum. Els fluxos d’informació aporten flexibilitat al sistema i permeten articular models d’agregació, en què els consumidors són, alhora, productors. El consumidor proactiu idoni és aquell que té un element de generació elèctrica, un comptador intel·ligent, una casa mes o menys domotitzada i un vehicle elèctric aparcat al garatge. “Integrar el vehicle elèctric a les smart grids aporta flexibilitat al sistema, però la normativa encara no està adaptada a aquesta nova realitat”, lamenta Francisco Vallecillos, coordinador del Grup de Treball per a la Mobilitat Elèctrica del Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya. Un altre punt important per encaminar la transició energètica és que hi hagi una normativa clara, ferma i favorable a tots aquests canvis. L’empoderament de la ciutadania és un dels trets diferencials del nou paradigma. El ciutadà és sobirà respecte a l’electricitat: la genera, en consumeix, la com-

parteix, l’emmagatzema o la ven segons li convingui. D’altra banda, “la implantació de les smart grids implica el sorgiment de noves oportunitats de negoci, més enllà de les grans elèctriques de sempre”, opina Villafáfila. És la democratització de l’energia en estat pur. Aquest nou paradigma no és tan lluny com sembla. “A la xarxa, ja s’estan implantant noves tecnologies disruptives que possibiliten la transició energètica i les companyies elèctriques hi estan invertint”, indica el professor de la UPC. “On anem més endarrerits a l’estat és en la implantació del vehicle elèctric, especialment en l’usuari privat, no tant entre les administracions públiques”, alerta Villafáfila. Els principals frens, segons l’expert, són “el preu, la poca autonomia i les dificultats a l’hora d’instal·lar un punt de recàrrega als aparcaments multipropietat”. Com tota transformació, aquesta també implicarà un canvi de mentalitat. “El concepte de consum energètic i el de la mobilitat estant canviant i ens n’hem de fer a la idea!”, alerta el professor de la UPC. Estem a les portes d’un dels reptes tecnològics i socials més importants de la història, comparable amb la primera Revolució Industrial. Els enginyers tenen molt a dir i a fer en aquest nou marc.

“Amb una sola càrrega d’una bateria de cotxe podria funcionar una llar tota una setmana”.

www.fullsdelsenginyers.cat

ENGINYERIA

FULLS DELS ENGINYERS / 32

Actualitat

Un sistema que abarateix el manteniment de les línies d’alta velocitat, nou Premi Talgo a la Innovació Tecnològica

l president de Talgo, Carlos Palacio Oriol, el director general de la Fundación Talgo, Gabriel Novela, i la presidenta del jurat qualificador, Carmen Vela, van entregar, el 12 de juny passat, el XVI Premi Talgo a la Innovació Tecnològica, dirigit a investigadors de les múltiples àrees relacionades amb el transport ferroviari, el treball dels quals contribueix a donar noves respostes a les necessitats del sector. El premi és un estímul econòmic al món científic espanyol i un reconeixement per l’aportació essencial que fa a la R+D+i. El primer premi, dotat amb 20.000 euros, va ser per a Joaquín Irazábal González, de l’Escola de Camins, Canals i Ports de la Universitat Politècnica de Catalunya, per un estudi minuciós sobre el comportament del balast ferroviari, la pedra sobre la qual es construeix la via. El guardó reconeix l’anàlisi detallada del comportament del material, que per-

del material per reduir els costos de manteniment i el nombre de ruptures.

metrà un estalvi considerable en la construcció i manteniment de la via. El segon premi, de 10.000 euros, va lliurar-se a Sergio González-Cachón, José Luis Viesca i

Alberto García, del Departament de Construcció i Enginyeria de Fabricació en l’Àrea de Coneixement Enginyeria Mecànica de la Universitat d’Oviedo, pel seu treball sobre el comportament anti-

desgast dels acers de nova creació. El treball premiat estudia la reacció dels materials davant del fregament, la influència de la variació de les condicions atmosfèriques i la millora en la utilització

INCENTIU A LA COMUNITAT CIENTÍFICA El president de Talgo, Carlos Palacio Oriol, va agrair als premiats el treball realitzat i va destacar el paper de les empreses a l’hora d’”incentivar la comunitat científica espanyola i les universitats per continuar desenvolupant noves idees en el sector que transcendeixen a la comunitat, contribueixen a modernitzar el sector i milloren els serveis, en benefici de tots”. Per la seva part, el director general de la Fundació Talgo, Gabriel Novela, va subratllar que “la innovació és un factor importantíssim per a l’avenç de la societat, que s’ha d’impulsar tant a les universitats com a les empreses,” i va recordar que “per la Fundació Talgo, és un orgull seguir donant suport a la recerca ja que se n’obtenen solucions tangibles”.

Una innovadora tecnologia permet augmentar un 40% la precisió del temps d’arribada dels enviaments per mar

L’

enviament per mar suposa més de 200 interaccions entre 25 agents diferents com els transportistes, els estibadors, les companyies de transport terrestre, els destinataris, les navilieres o el personal de duanes. Aquest fet complica el control, a temps real, de les mercaderies durant els enviaments. Un fet que, alhora, també afecta l’agilitat de la cadena de subministrament i la qualitat del servei

que s’ofereix al client. El proveïdor de connectivitat per Internet de les Coses Sigfox, l’empresa fabricant de pneumàtics Michelin i Argon Consulting han llançat al mercat una solució tecnològica per monitorar en temps real contenidors durant els enviaments marítims intercontinentals. Aquesta idea està basada en la xarxa global i la tecnologia de Sigfox i de l’empresa Michelin, que ha participat activament en el desenvolupament durant l’últim any i s’ha convertit en una de les primeres

companyies a utilitzar-la en un dels seus fluxos de transport marítim. Segons ha explicat Pascal Zammit, vicepresident sènior de Cadena de Subministrament Global de Michelin, “després de les primeres investigacions, vam arribar a la conclusió que és possible reduir fins a un 10% l’inventari marítim, augmentar un 40% la precisió del temps d’arribada dels enviaments i reduir a un quart els trencaments d’estoc causats per fenòmens excepcionals com condicions climatològiques adverses. Tot plegat,

gràcies a la gestió en temps real de l’inventari rellevant”. El sistema corregeix els defectes en les tecnologies de monitoratge ja existents com l’elevat cost, la baixa autonomia de les bateries, l’absència de patents i la dificultat per transmetre senyals des de l’interior dels contenidors, entre d’altres. Aquestes empreses ofereixen una tecnologia de baix cost i consum energètic per respondre a les necessitats relacionades amb els més de 90 milions de contenidors que

És possible reduir fins a un 10% l’inventari marítim, augmentar un 40% la precisió del temps d’arribada dels enviaments i reduir a un quart els trencaments d’estoc causats per fenòmens excepcionals com condicions climatològiques adverses. s’envien a través del mar, 20 dels quals procedents de companyies europees. La solució s’ha dissenyat aprofitant l’experiència de Michelin en el negoci marítim, la d’Argon Consulting en la cadena de subministres i la de Sigfox en ecosistemes IoT. El sistema inclou rastrejadors i possibilita l’accés a una plataforma d’anàlisi de dades. A més, és totalment escalable i es pot utilitzar en un gran nombre de contenidors.

www.fullsdelsenginyers.cat

FULLS DELS ENGINYERS / 32

Buildair, una spin-off del CIMNE, aconsegueix un nou rècord en hangars inflables

Una de les dues noies amb la nota més alta a la selectivitat d’enguany estudiarà Enginyeria Industrial

s tracta d’una estructura inflable de 75 metres de grandària, llum interior i 33 metres d’alçada fabricada en tela de fibra recoberta de PVC que s’ancora al terreny i està alimentada contínuament per motors d’inflat. L’hangar Buildair H75 suporta ràfegues de vent de fins a 120 km/h, una resistència equivalent a la d’un edifici tradicional i, gràcies a les àmplies dimensions, pot allotjar aeronaus com l’Airbus A330 o el Boeing B777. El Buildair H75 supera el rècord que fins ara tenia un altre model de la mateixa companyia, l’H54, de 54 metres de grandària, que es troba a les instal·lacions d’Airbus a Getafe. ELS AVANTATGES DELS HANGARS INFLABLES Els hangars inflables són una opció molt atractiva per al manteniment d’aeronaus. Entre els avantatges, destaquen la reducció del temps de producció i de

lliurament (entre un i sis mesos), el fet que no calguin permisos de construcció per instal·lar-los ja que no es consideren edificacions sinó equipaments i, per descomptat, que requereixen una inversió molt menor si es comparen amb els hangars fixos. BUILDAIR, SPIN-OFF DEL CIMNE L’empresa Buildair és una spinoff del Centre Internacional de Mètodes Numèrics en Enginyeria (CIMNE), centre CERCA que impulsa avenços per al desenvolupament i l’aplicació dels mètodes numèrics i tècniques de càlcul per ordinador per resoldre problemes d’enginyeria en un context internacional. En concret, Buildair va ser creada l’any 2001 per investigadors de la UPC i del CIMNE, juntament amb altres inversors. Actualment, és líder mundial en arquitectura tèxtil de grans estructures inflables de bigues d’aire: hangars portàtils, refugis d’implementació ràpids, recintes temporals, cúpules, pavellons, ponts pneumàtics, etc.

L’hangar Buildair H75 suporta ràfegues de vent de fins a 120 km/h, una resistència equivalent a la d’un edifici tradicional i, gràcies a les àmplies dimensions, pot allotjar aeronaus com l’Airbus A330 o el Boeing B777. S’ocupa íntegrament de tot el cicle de vida del producte: des del disseny, fins al suport integral, incloent-hi l’enginyeria, la fabricació i el manteniment.

a tarragonina Claudia Valero de la Flor ha cursat el batxillerat científic al centre educatiu Santa Teresa de Jesús i el proper curs estudiarà Enginyeria Industrial. Tot i que tant la seva mare com el seu pare “també són enginyers industrials”, la jove assegura que ha pres la decisió “per vocació”. De fet, la Claudia ja va aparèixer al Diari de Tarragona quan el seu treball de recerca de batxillerat va ser un dels cinc finalistes (va obtenir un accèssit) del premi que va convocar la Demarcació de Tarragona del Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya. En declaracions a aquest diari explicava que l’elaboració del treball “va ser una gran oportunitat. A la Universitat Rovira i Virgili em van permetre fer servir els laboratoris, una màquina de 3D... Vaig dissenyar un dispensador de pastilles automàtic per ajudar a controlar la medicació de les persones grans o amb discapacitats”. Preguntada sobre com va preparar-se els exàmens per haver

aconseguit un 9,9 de mitjana, l’estudiant va admetre que s’havia “centrat concretament en la selectivitat”, sobretot per l’estil d’examen, que “té característiques específiques”. L’altra estudiant amb un 9,9 de mitjana, Rosa Milian Costa, va explicar que li agradava tot, “les ciències i les humanitats”, tot i que potser les humanitats “pel meu caràcter, m’omplen més”.

“A la Universitat Rovira i Virgili vaig dissenyar un dispensador de pastilles automàtic per ajudar a controlar la medicació de les persones grans o amb discapacitats”.

COEIC / AEIC

FULLS DELS ENGINYERS / 32

COEIC/AEIC: Aquesta secció recull la veu dels instruments a disposició dels enginyers industrials i de les institucions i entitats que vetllen pels professionals.

‘Engineers for Europe’, nova fita en la cooperació dels col·legis i associacions d’enginyers dels Quatre Motors per a Europa

n el marc del 30è aniversari de la creació dels Quatre Motors per a Europa, el consorci de col·laboració impulsat per Baden-Württemberg (Alemanya), Llombardia (Itàlia), Roine-Alps (França) i Catalunya, les associacions i col·legis d’enginyers de les regions europees més innovadores han acordat incrementar la col·laboració per guanyar pes a nivell continental amb la iniciativa anomenada Engineers for Europe. En la darrera trobada entre les quatre regions celebrada a Stuttgart, els representants de cada delegació van arribar a la conclusió que la Unió Europea té un paper molt important en la millora de l’enginyeria i, per aquest motiu, van convenir que els professionals d’aquest àmbit han de tenir una presència més àmplia a escala continental. Els principals objectius de la iniciativa de cooperació interregional es concretaran, pròximament, en una declaració basada, primerament, en el compromís

els seus homòlegs de la Cambra d’Enginyers de Baden-Württemberg (INGBW), l’Ordine degli Ingegnieri di Milano i els Ingenieurs et Scietifiques de France-Lyon.

dels enginyers de les quatre regions per donar suport al procés europeu de creixement conjunt. A banda, es comprometran a esforçar-se per revitalitzar la indústria a la Unió Europea, faran palesa l’aposta per la uni-

tat com a via per incrementar l’excel·lència i la reputació dels enginyers, enfortiran la marca Engineers for Europe i, per últim, reforçaran els ponts entre les quatre regions innovadores intensificant la cooperació en be-

nefici dels professionals. El document el van subscriure el president de l’Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya, Jordi Renom i el degà del Col·legi d’Enginyers Industrials, Josep Canós, juntament amb

Els representants de cada delegació van arribar a la conclusió que la Unió Europea té un paper molt important en la millora de l’enginyeria i, per aquest motiu, van convenir que els professionals d’aquest àmbit han de tenir una presència més àmplia a escala continental.

www.fullsdelsenginyers.cat

FULLS DELS ENGINYERS / 32

Jornada

La transició energètica a Catalunya és molt més intensa en ritme segons la Comissió d’Experts

n el marc de la Setmana Europea de Desenvolupament Sostenible, els EIC van celebrar una jornada sobre l’Informe de la Comissió d’Experts sobre la Transició Energètica creada pel Consell de Ministres, amb l’encàrrec d’elaborar un informe per analitzar les possibles propostes que permetin contribuir a la definició de l’estratègia espanyola per a la Transició Energètica. Jorge Sanz, president de la comissió, va explicar la constitució i l’objectiu del grup, així com els diferents capítols del document. Entre d’altres aspectes, va exposar els escenaris sobre l’evolució del sector energètic, on s’analitzen diferents alternatives d’evolució del mix energètic a Espanya per complir amb els objectius de la Unió Europea de participació de les energies renovables, la millora de l’efici-

Josep Maria Salas: “Els objectius energètics i ambientals són les reduccions d’emissions GHG sobre els valors del 1990: en un 40% el 2030, en un 65% el 2040 i en un 100% el 2050”.

ència energètica i la reducció de les emissions de CO2. D’altra banda, Sanz també va destacar l’aspecte “de la fiscalitat energètica per incentivar l’acompliment d’aquests objectius i la millora de la regulació per racionalitzar els peatges i els mercats. Tampoc podem oblidar la mobilitat sostenible i la millora de l’eficiència, així com incidir en

L’informe Euroconstruct preveu un creixement del 4,8% del sector de la construcció a Espanya

la fixació de criteris més justos a l’hora d’atorgar ajudes per a la pobresa energètica”. Les implicacions per a Catalunya de les recomanacions recollides a l’informe, conjuntament amb la relació amb la llei de canvi climàtic i els objectius ambiciosos que planteja van ser abordades per Josep Maria Salas, membre de la comissió. El

l sector de la construcció a Espanya creixerà un 4,8% segons les previsions de l’Institut de Tecnologia de la Construcció de Catalunya (ITeC), que és membre d’Euroconstruct, un grup d’anàlisi format per dinou instituts europeus. El sector de la construcció està format per quatre subsectors: l’edificació residencial, la no residencial, la rehabilitació i l’enginyeria civil. L’informe afirma que el creixement es basa en el bon moment de l’edificació residencial, que s’espera que durant el 2018 creixi un 8%. Francisco Diéguez, director general de l’ITeC, va destacar que l’augment previst per aquest any demostra la bona dinàmica del sector de la construcció, malgrat que encara s’està “bastant per sota del que es consideraria una activitat raonable” per a Espanya. Creixement econòmic, baixos interessos i redistribució de la població són alguns dels factors que van propulsar el sector constructiu durant l’any 2017 a Europa. L’informe assenyala que tots aniran perdent poder

ENCARA NO ENS SEGUEIXES? Entra a www.fullsdelsenginyers.cat i submergeix-te a les xarxes socials de l’enginyeria.

ponent va assenyalar que “els objectius energètics i ambientals són les reduccions d’emissions GHG sobre els valors del 1990: en un 40% el 2030, en un 65% el 2040 i en un 100% el 2050”. El tancament de les centrals nuclears, en paraules de Salas, suposa “la substitució per cicles combinats, cosa que implica un augment de gairebé el 25% de les emissions de CO2 a Catalunya. Paral·lelament, que el 50% del sistema elèctric sigui d’origen renovable el 2030 i que es produeixi una renovació del

parc de vehicles cap a elèctrics, al volant del 30% l’any 2015”. El ponent també va indicar que el tancament de la tecnologia nuclear només es pot fer amb un desplegament massiu de tecnologies renovables de diferents potències ubicades a tot el país. Davant d’un punt de partida amb menys renovables i amb incertesa al voltant de les centrals nuclears, segons el membre de la comissió d’experts, “la transició energètica a Catalunya és molt més intensa en ritme, en termes relatius (0,75 GW/any)”.

de tracció de manera progressiva i l’àmbit de la construcció passarà a ritmes moderats de creixement (un 1,9% el 2019 i un 1,4% el 2020). Aquest nou escenari comportarà l’aparició d’altres factors, però, mentre arriba aquest canvi, els dinou països que formen part d’Euroconstruct es troben en fase de creixement de la producció.

més àlgid. L’estudi descarta una recaiguda posterior, però el creixement serà modest l’any 2019 (2,5%) i l’any 2020 (2%). La incògnita, segons l’ITeC, és què passarà quan s’acabi l’obra promoguda per les eleccions. “Un motiu poderós per a l’escepticisme és que el gir expansiu dels pressupostos 2018 afegeix més dificultats per acomplir els compromisos de dèficit públic. Per altra banda, tampoc sembla haver-hi motius incontestables a curt termini per fer grans inversions aeroportuàries, portuàries ni en carreteres d’alta capacitat, més enllà de cobrir els dèficits de tractament d’aigües i acabar els trams de tren d’alta velocitat”, afirmen. La següent conferència d’Euroconstruct està programada per als dies 22 i 23 de novembre a París, organitzada per BIPE, el membre francès del grup. Els experts dels dinou països de la xarxa presentaran conclusions relatives al seguiment de la marxa del sector, juntament amb les previsions fins a l’any 2021. El programa definitiu es donarà a conèixer a www.euroconstruct.org

EL MERCAT DE L’ANY 2019 A ESPANYA L’ITeC, en la seva anàlisi del sector, dibuixa un esbós del que serà l’any 2019. L’edificació de nova planta, que fins ara havia estat al capdavant del creixement, cedeix aquest paper a l’enginyeria civil. L’any 2018, s’espera no només una millora quantitativa dels ritmes de producció, sinó també una millora qualitativa. Però, tot i que l’enginyeria civil ha estat l’últim subsector a abandonar la zona negativa, aquest impuls extra anirà perdent pistonada. La previsió per a l’enginyeria civil manté que el creixement es concentra a l’any 2018 (4,8%), en un moment en què l’obra local es troba en el punt

ENTREVISTA

FULLS DELS ENGINYERS / 32

TEXT: FRANCESC SOLER · FOTO: ISABEL MARQUÈS

“Si a l’enginyeria no hi ha creativitat, no hi ha innovació i així és impossible sortir de les dinàmiques de sempre” MARGOT BOIXAREU està titulada amb un doble grau en Enginyeria Industrial i Matemàtiques pel Centre de Formació Interdisciplinar Superior (CFIS) de la Universitat Politècnica de Catalunya. A la mateixa UPC, va cursar un Màster en Enginyeria Industrial especialitzat en Biomedicina. Aquesta jove enginyera té un ampli currículum acadèmic en el qual destaca el pas pel Massachusetts Institute of Technology (MIT) com a becària de recerca a l’Institute of Medical Science and Technology (IMES). Fa unes setmanes, en el marc de la Diada de l’Enginyer, va rebre el premi a la creativitat per a joves pel seu treball A mathematical model to data-driven knowledge.

xpliqui’ns, breument, el treball pel qual ha estat reconeguda. És de final de màster i pertany a un dels àmbits de la biomedicina que avança més ràpidament: la representació i simulació en tres dimensions del comportament i la interacció dels òrgans i teixits del cos humà a nivell cel·lular. En concret, el treball vol reduir el temps d’execució del procés que cal seguir per simular el funcionament d’un cor. Fins a quin punt creu que la creativitat és indispensable per ser una bona enginyera? Com que, en definitiva, tot està inventat, el que cal és pensar out of the box. És a dir, resoldre els mateixos problemes, però des d’angles diferents. Si en l’enginyeria no hi ha creativitat, no hi ha innovació i així és impossible sortir de les dinàmiques de sempre. Què la va portar a estudiar enginyera industrial i especialitzar-se en biomedicina? L’enginyeria m’havia agradat des de sempre, així com les matemàtiques, que són el llenguatge a través del qual s’expressa. Per això vaig decidir estudiar-les conjuntament. I, pel que fa a l’espe-

cialització, hi va influir la tradició familiar en l’àmbit de la salut. Com

“Treballar com a enginyera per fer un cotxe més eficient està molt bé, però encara ho és més contribuir a millorar la salut de la persona que el condueix”. a enginyera, sempre he volgut contribuir a millorar la vida de les persones. Per dir-ho d’una forma senzilla, treballar com a enginyera per fer un cotxe més eficient està molt bé, però encara ho és més contribuir a millorar la salut de la persona que el condueix. Per tant, vaig escollir una carrera tècnica, perquè m’agrada molt, i una especialitat enfocada a millorar la vida de les persones. Durant els anys d’estudiant, ha tingut l’oportunitat de conèixer i, per tant, comparar sistemes educatius arran de les estades a

diverses universitats. Quines impressions se’n va emportar? En primer lloc, m’agradaria subratllar que l’educació que he rebut aquí és molt bona i, en comparació amb altres països, els estudiants d’enginyeria catalans tenim molt bon nivell. Potser la principal diferència és que aquí els temaris són molt més amplis que a d’altres països. Per exemple, als Estats Units, on es fan menys assignatures però s’hi aprofundeix més a través d’una elevada quantitat de treball individual i constant al llarg del curs. Els avanços tecnològics obliguen als professionals a actualitzar-se constantment i ampliar coneixements. Hi ha alguna línia de coneixement que li agradaria cultivar en els pròxims anys? Sí, arran de realització del treball premiat i de la meva incorporació, fa uns mesos, a l’equip de Business Intelligence de la comercialitzadora d’energia HolaLuz m’ha anat interessant, cada cop més, tot el que fa referència a les energies renovables i també l’àmbit del big data. M’agradaria ampliar coneixements en aquests dos camps perquè penso que, sumats, poden

ser molt potents i oferir grans beneficis a la societat. Després d’acabar els estudis, es va plantejar quedar-se a treballar a l’estranger en algun moment? En els últims quatre anys, he viscut a tres llocs diferents i, per tant, m’he sentit una mica nòmada. Estant als Estats Units, em vaig plantejar quedar-m’hi per fer el

“L’educació que he rebut aquí és molt bona i, en comparació amb altres països, els estudiants d’enginyeria catalans tenim molt bon nivell”. doctorat o un màster al MIT. De fet em van acceptar, però vaig decidir tornar a Barcelona i assentar-me aquí almenys una temporada per poder incorporar tot el que havia aprés vivint fora de casa seguint el meu leitmotiv “think globally, act

Subscriu-te a la

NEWSLETTER a www.fullsdelsenginyers.cat

i accedeix a tots els continguts

locally”. Ara mateix gaudeixo molt de la feina a Barcelona i de no viure a terminis... el que passa quan ets fora desenvolupant un projecte o estudiant un màster. Creu que per a les dones enginyeres encara hi ha un sostre de vidre que els pot fer més difícil, per exemple, assumir càrrecs directius? És un tema complicat perquè, si bé és cert que no tinc la percepció que mai ho hagi tingut més difícil per ser una dona, sí que veig que, a l’enginyeria, encara hi tenim poca presència i, evidentment, no és un fet casual. Per exemple, dels 30 alumnes que vam passar el procés de selecció per poder cursar la doble titulació al CFIS de la UPC només cinc érem noies. Passa el mateix en molts altres àmbits. Sense anar més lluny, hi ha molt poques mecàniques de cotxes o dones músiques que toquin instruments en grups de renom. I, evidentment, sense aquests referents és més difícil que hi hagi vocacions entre les nenes. Sortosament, jo he crescut en un ambient familiar on mai s’han fet distincions per raó de sexe i sempre m’han animat a treballar per assolir els reptes professionals que em proposés.