Fulls dels Enginyers núm. 33 Setembre 2018 by Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya

PROFESSIÓ Segueix-te (si encara no ho fas...)

JORNADA L’ecoplanta, una oportunitat per a la valorització de residus

ENTREVISTA A MARTA MARGARIT Secretària general de l’Associació Espanyola del Gas (SEDIGAS)

PÀG.10

PÀG.11

PÀG.12

Visita www.fullsdelsenginyers.cat i accedeix a tots els continguts

FULLS DELS ENGINYERS 33/ SETEMBRE 2018

El diari dels Enginyers Industrials de Catalunya

TEMA DEL MES

Les noves tecnologies abonen l’auge dels immobles ‘intel·ligents’ PÀG.06 // Els edificis on vivim i treballem cada cop més estan connectats a la xarxa. Això obre la porta a unes construccions més sostenibles, segures i confortables. L’origen del que avui dia es coneix com a edifici intel·ligent (smart building, a l’anglesa) es remunta a finals del segle passat, amb la instal·lació de les primeres aplicacions de dispositius electrònics per a l’automatització de certes funcions, principalment relacionades amb el confort i la seguretat dels immobles. L’exemple més evident d’aquesta primera onada és el porter automàtic. L’auge de les noves tecnologies, tanmateix, ens permet, actualment, incorporar-hi un ampli ventall de funcions que, no fa pas tant, ens haurien semblat de ciència-ficció. Els experts, però, ens diuen que tot just acabem de començar.

OPINIÓ // PÀG.02

“La lingüística –un dels elements de la revolució cognitiva-constructivista– ofereix recursos retòrics dels quals em valdré tot fent ús de la paraula que encapçala aquest article: ‘Queroseno’”. ANTONI VIVES, PROMOTOR DEL CANVI

ANÀLISI // PÀG.03

EMPRENEDORIA

MICOLOGIA

L’IQS Next Tech portarà deu start-ups industrials del prototip a la fàbrica

Caçar bolets mitjançant la captura i l’anàlisi de l’ADN de les espores

PÀG. 04 // El programa d’acceleració IQS Next Tech ajudarà a deu start-ups a iniciar el camí per transformar un prototip en una primera sèrie de producció per a la indústria. El programa accelerarà els projectes durant els pròxims sis mesos perquè treballin en cadascuna de les fases de la cadena de valor amb l’objectiu de donar un pas més cap a la fàbrica i, finalment, al mercat. A més, el programa connectarà els emprenedors amb empreses establertes.

PÀG. 08 // Desenvolupen una nova tècnica que permet obtenir dades fiables i representatives de la producció de bolets de manera àgil i més econòmica que el mostreig tradicional, basat en la detecció visual i la recol·lecta. A més d’estimar la producció d’una zona determinada, és útil per analitzar els efectes del canvi climàtic en determinades poblacions, l’estudi de fongs patògens i al·lèrgens, o bé la presència d’espècies de bolets en perill d’extinció.

“La nova planta de recuperació d’heli líquid del Sincrotró ALBA és única a Catalunya i permet reciclar un 80% de l’element que després s’empra per a l’operació d’imants superconductors i per a l’execució d’experiments a ultra-baixes temperatures”. MONTSERRAT PRIETO, ENGINYERA DE PROJECTES DE LA SECCIÓ TRANSVERSAL

OPINIÓ

Editorial

Opinió

Les solucions smart s’estenen a l’àmbit constructiu per edificar o adaptar habitatges i plantes perquè siguin més sostenibles, confortables i segurs.

Enginyeria al servei de la llar

n exemple quotidià com l’arribada de la fibra òptica a pobles i ciutats ens serveix per entendre com és d’important la connectivitat de la població. Una situació semblant a l’arribada de l’electricitat a les grans urbs fa prop de dues centúries. La connexió a la xarxa aviat serà tant o més imprescindible que l’entramat de corrent elèctric que abasteix habitatges, equipaments, indústries, grans infraestructures i enllumenats públics. Una vida sense electricitat —la generació de la qual també està en discussió avui dia per qüestions mediambientals— és impensable en ple segle XXI. De la mateixa manera que les cases i les fàbriques construïdes fa més de dos-cents anys es van haver de cablejar per endollar-se a la xarxa elèctrica i, posteriorment, establir connexions de servei per rebre aigua potable, gas, telèfon i senyal de televisió o satèl·lit, actualment l’arribada de la fibra és clau per fer funcionar sistemes sensoritzats vehiculats a través de xarxes sense fils, ordinadors, tauletes, telèfons mòbils, ginys i wearables monitorats a través de plataformes que se serviran de l’IoT (l’internet de les coses), el big data o el blockchain, entre altres, per controlar en temps real qualsevol instal·lació o activitat humana dins dels immobles. Els smart buildings (edificis intel·ligents) de nova planta, al voltant dels quals ja s’està bastint una indústria que desenvolupa tot tipus de sistemes de gestió energètica, climatització, subministres, etc. ja comptaran amb una gran potencialitat per oferir als ocupants i/o usuaris més seguretat i confortabilitat. Paral·lelament, el control dels consums d’electricitat i aigua o de les rutines de les persones, els transformaran en immobles de màxima sostenibilitat, molta més encara si arquitectònicament també han estat concebuts amb materials degradables i sistemes de reaprofitament energètic o generadors de renovables. En aquest àmbit, el paper de l’enginyeria serà estratègicament clau mitjançant el lligam indiscutible entre les noves tecnologies i qualsevol equipament mecànic, robòtic, domòtic o de control d’instal·lacions de calefacció o refrigeració, sistemes de vigilància o d’aprofitament d’aigua i energia o altres projectes relacionats amb la intel·ligència artificial que facilitin la vida a les persones. Altaveu

MARTA MARGARIT Secretària general de l’Associació Espanyola del Gas (SEDIGAS)

“Com a dona, m’agradaria treballar per deixar a les meves filles un món en què tot els sigui més senzill i realment tinguin la llibertat d’escollir fins on volen arribar.”

FULLS DELS ENGINYERS / 33

ANTONI VIVES Autor del Projecte-procés Formarket®-Caterem® i de Formarket Fòrum Empresarial Territorial ®. Membre de la Comissió de Gestió Empresarial dels EIC i Promotor del Canvi

Lingüística, ‘queroseno’

e bon començament, faré una referència a la jornada que vam celebrar el 4 de juny, presidida pel degà dels EIC, Josep Canós, amb el doble títol Canvi d’esperit empresarial i Tots som empresa. L’acte va ser organitzat per la Comissió de Gestió Empresarial. L’exdegà Ramon Garriga es va referir a la projecció del fons de la sala que descrivia els elements fonamentals de la revolució cognitiva-constructivista que encara el fenomen de la mundialització. La lingüística —un dels elements d’aquesta revolució— ofereix recursos retòrics, dels quals em valdré tot fent ús de la paraula que encapçala aquest article: queroseno. Es tracta d’un mot de la llengua castellana que em servirà en un triple sentit: fornidor d’energia, de beneficis, i objecte de manifestació de desig. “Ser original és tornar a l’origen” (Antoni Gaudí). Per fer constructivisme, doncs, cal tornar als orígens. L’ésser humà utilitza l’esperit d’invenció com una habilitat, una aptesa per trobar els mitjans per aconseguir o executar funcions (canvi) per desenvolupar millor el patrimoni. En la utilització d’aquest esperit d’invenció genera ginys (màquines, artefactes, maquinacions i estratagemes). I dues observacions: 1. Quan la producció de ginys es fa de manera professional es diu enginyeria. 2. La naturalesa, per perpetuar la humanitat, també ha generat els seus ginys. Ginys: 1. Empresa 2. Avions a reacció, i... 3. Nens 1.EMPRESA. D’entre els molts espais i diverses fonts lingüístiques que tracten de definir-la,

n’oferiré dues: 1.1. Per al Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans, és un designi que es posa en execució. 1.2. Segons la meva visió, que combino amb l’anterior definició, també és un patrimoni o conjunt de capitals que es posen, i són exposats (risc) en una acció, amb la finalitat d’aconseguir la millora (benefici) d’un, o més d’un, o tots aquests capitals. En gairebé tots els processos d’empresa hi apareix el queroseno. 2. AVIONS A REACCIÓ, I… Giny que per fer eficient la seva funció (beneficis diversos) en l’execució (motor) precisa queroseno. A la Segona Guerra Mundial, el crit desesperat sovint era ¡queroseno!, per fer funcionar les màquines. (A la batalla de Tobruk, per exemple). 3. NENS. L’estimació de la relació d’aquests ginys de la naturalesa que són els nens, amb el ¡queroseno! (sobretot a partir del naixement), la deixo a la perspicàcia del lector... Els nens també són un designi que es posa en execució des de la concepció (són empresa). Altres ginys, transformacions i mundialització. L’associacionisme genera ginys com: col·legis professionals, escoles d’administració d’empreses, escoles de negocis, fundacions, universitats, nacions, fòrums i d’altres ginys relacionats amb empresa, associacionisme i queroseno. COROL·LARI. La referència a la jornada amb la qual he començat aquest article, les propostes rebudes i les demandes i observacions produïdes després de l’acte, són una conseqüència natural de la necessitat d’abordar aquests altres ginys i de com i quant queroseno cal plantejar en pro de l’enginyeria i d’una societat millor, tot pensant com una empresa.

Sonòmetre

La generació d’energies renovables a Catalunya s’estanca. Tot i els objectius fixats a la llei catalana contra el canvi climàtic, una de les suspeses pel Tribunal Constitucional arran de l’aplicació de l’article 155 a la Generalitat, la generació d’electricitat a partir de fonts d’energia renovables no progressa com cal a Catalunya. Si no canvia la tendència, serà impossible assolir el model energètic de reducció progressiva del consum de combustibles fòssils perquè el 2030 es pugui assolir el 50% de participació d’energies renovables al sistema elèctric català. I arribar al 100% el 2050. Els nivells de producció actual estan a anys llum d’aquesta fita. Els anys 2013 i 2014 es va assolir un pic percentual en la producció de fonts netes (el 21% del total). El 2015 la taxa va situar-se al 18,4% i l’any passat va caure al 16%.

Repunta la inversió estrangera a Catalunya amb indicadors que albiren un registre de rècord. El 2017, el Govern va captar 241 milions d’euros, un 30% menys que el 2016, en què es va aconseguir una dada històrica de 351. Però, segons la consellera d’Empresa i Coneixement, Àngels Chacón, aquest 2018 està molt ben encarrilat. Així, si s’analitzen les dades del primer semestre, els projectes d’inversió estrangera gestionats per la Generalitat han suposat una flux de 175 milions d’euros, un 70% de la xifra total de 2017. Aquestes dades marquen la bona tendència d’aquest any en què s’augura, segons Chacón, una inversió amb xifres de rècord. La consellera també va recalcar que la Generalitat procura atraure inversió industrial que comporti creació de llocs de treball i posicioni l’economia del país.

L’ACA atorga set milions d’euros d’ajuts per a la innovació, la prevenció d’inundacions i les millores dels sobreeiximents. En la primera sessió del Consell d’Administració de l’Agència Catalana de l’Aigua presidit pel conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, es van prendre acords destinats a la millora del cicle de l’aigua en diferents àmbits. En concret, es van aprovar una línia d’ajuts de cinc milions d’euros destinada a l’adopció de mesures per minimitzar el risc d’inundacions a l’àrea metropolitana de Barcelona. Una altra dotació, d’1,3 milions, es dedicarà a projectes d’investigació i recerca. Per últim, una tercera línia de 400.000 euros estudiarà l’impacte dels sobreeiximents dels sistemes públics de sanejament i la proposta de millores per controlar-los.

EDITA: Associació/Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya

Girona: Jaume Masgrau Lleida: Guillem Boira Catalunya Central: Salvador Arqué i Mireia Félix Tarragona: Lluís Maestre i Fernando Torres Delegació del Vallès: Francesc Figueras i German Palacín

Impressió: Vanguard Gràfic S.A. Dipòsit legal: B 26367-2015 ISSN: 2013-3332 Administració i distribució: Enginyers Industrials de Catalunya Via Laietana, 39 - 08003 Barcelona T: 933 192 300 / F: 933 100 681 a/e: fulls@mail.eic.cat

AEIC President: Jordi Renom Vicepresident 1r: Josep Canós Vicepresident 2n: Carles Sans Vicepresident 3r: Ginés Alarcón Secretari: Òscar Gimeno COEIC Degà: Josep Canós Vicedegà: Pere Palacín Secretari: Jordi Mas Demarcacions del AEIC-COEIC

AEIC - COEIC Director general: Pere Homs Consell de redacció: Jordi Renom, Josep Canós, Pere Roca, Laura Ivern i David Pérezdolz Coordinació: Mireia Curto Col·laboradors: Francesc Soler, Eva Díaz, Mireia Curto, Carles Claret i Lorena Farràs Publicitat: Neus Barbosa Disseny i maquetació: Anna Carrió i Aniol Galindo Edició i correcció lingüística: Carles Claret

Els articles signats no representen l’opinió dels Fulls dels Enginyers.

FULLS DELS ENGINYERS / 33

www.fullsdelsenginyers.cat

Anàlisi

Notícies

El Centre de Recerca en Ciberseguretat de Catalunya veu la llum

MONTSERRAT PRIETO MOLINÉ Enginyera Industrial. Enginyera de Projectes de la Secció Transversal (Desenvolupament). Divisió d’Enginyeria del Sincrotró ALBA

El Sincrotró ALBA obre una planta de recuperació d’heli líquid

a instal·lació, que compta amb una inversió inicial de l’ICN2 (Institut Català de Nanociència i Nanotecnologia), és única a Catalunya i permet reciclar un 80% de l’heli líquid consumit a ALBA, que s’empra tant per a l’operació d’imants superconductors com per a l’execució d’experiments a ultra-baixes temperatures. Aquest gas inert, que es genera per la fusió d’àtoms d’hidrogen, es troba a poques reserves de gas natural. Aquelles en què l’extracció és difícil i cara. En conseqüència, s’estan explorant diferents sistemes per recuperar l’heli i facilitar-ne l’ús en un ampli ventall d’aplicacions més enllà dels populars globus. La versatilitat d’aquesta substància resideix en el baix punt d’ebullició (-268,93 ºC). L’heli líquid és bàsic per al funcionament de l’equipament mèdic com, per exemple, la IRM (Imatge per Ressonància Magnètica), ja que és necessari per refrigerar els imants superconductors que conté. A quatre de les vuit línies de llum del sincrotró, l’heli líquid és indispensable per mantenir fredes les mostres a analitzar quan s’irradien amb la llum del sincrotró. També és necessari, en grans quantitats, per refredar dos imants superconductors, un dels quals destinat a la producció de radiació per al sincrotró i l’altre ubicat a una de les línies experimentals. Amb la fi de garantir la disponibilitat d’aquesta substància limitada, el preu de la qual està previst que es dupliqui en un futur no gaire llunyà, l’ALBA ha construït una planta per a liquar l’heli gas i reutilitzar-lo un cop està liqüefacte. Així, se’n pot reciclar un 80% del consumit en els experiments i estalviar més de 10 €/l. Quan l’heli líquid s’utilitza als experiments del sincrotró, canvia a estat gasós. Aquest gas és recuperat, purificat i liquat per la planta per

poder reutilitzar-lo mitjançant el procés que detallem a continuació. L’heli gasós és dirigit a la planta a través d’un anell de recuperació (de 400 m de perímetre) i emmagatzemat en un globus de 20 m3 a pressió atmosfèrica. Seguidament, aquest heli és comprimit a 200 bar i emmagatzemat en unes ampolles. El següent pas, just abans de la liqüefacció, és eliminar les substàncies contaminants que puguin haver-se introduït durant el procés de recuperació fins a assolir una puresa del 99,999%. Després, l’heli pur és comprimit a una pressió base de 17,3 bar per a sotmetre’s, posteriorment, a un seguit d’expansions fins que es refreda per sota dels -268,93 ºC, moment en el qual una part esdevé líquida. Aquesta porció líquida s’emmagatzema en un dipòsit de 1.000 l de capacitat per distribuir-lo als equips que requereixen heli líquid. La part gasosa se sotmet de nou a la compressió de

17,3 bar i a les expansions posteriors per refredar-se altre cop i produir més heli líquid. La planta, única a Catalunya, permet reciclar fins a 24.960 litres d’heli a l’any. Aquesta activitat no només representa un estalvi econòmic, sinó que també redueix la vulnerabilitat a les fluctuacions de preu i a les interrupcions de subministrament, ja que la planta pot garantir prou heli líquid durant dues setmanes sense necessitat de subministraments externs. Degut a la inversió inicial, l’ICN2 es beneficiarà d’una part de la producció de la planta. L’àrea de Recursos Interns del sincrotró ha dut a terme el projecte, la instal·lació, així com la legalització dels equips a pressió, d’una planta construïda en un espai de 80 m2 adjacent a l’edifici principal, gràcies a la col·laboració de companyies de la zona.

El CYBERCAT està format per grups de sis universitats que agrupen més de cent investigadors que ja actuen multilateralment en articles i projectes de recerca. L’objectiu final és esdevenir un referent que aglutini el coneixement de tots els grups que treballen en ciberseguretat al nostre país. En els últims cinc anys, aquests grups han desenvolupat més de 35 projectes competitius i han captat més de sis milions d’euros per a la recerca. A l’horitzó, hi ha la minimització de la informació per conciliar seguretat i privadesa (anonimització de dades) amb tecnologies que satisfacin el nou reglament europeu de protecció de dades i dissenyar protocols de seguretat.

La comunitat RIACat avaluarà l’impacte de la recerca a Catalunya El Departament de Salut, a través de la Direcció General de Recerca i Innovació en Salut, l’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya, i la Secretaria d’Universitats i Recerca del Departament d’Empresa i Coneixement, a través de la Direcció General de Recerca, han impulsat de manera conjunta aquesta comunitat davant la necessitat de demostrar el valor i el retorn social de la recerca. El plantejament, al marge de justificar a la societat la inversió en investigació i estudis relacionats amb la salut pública, també pretén facilitar la presa de decisions sobre polítiques i finançament i, en darrer terme, identificar una estratègia comuna entre institucions.

Un ‘cervell volador’ autònom viatja a l’espai S’anomena Cimon (les sigles en anglès de Company Mòbil Interactiu de la Tripulació), està entrenat per col·laborar amb un astronauta alemany i, a bord de la Dragon, la nau de la companyia SpaceX, va viatjar fins a l’Estació Espacial Internacional on ja treballa. Es tracta d’un robot amb intel·ligència artificial en forma de pilota. És el primer de la història capaç d’interactuar amb persones a l’espai. Desenvolupat per Airbus i IBM, el Cimon està equipat amb sensors, càmeres, plànols i procediments, així com un processador de llenguatge entrenat per reconèixer la veu i la cara d’Alexander Gerst, un geofísic de 42 anys a qui assistirà i oferirà solucions als problemes durant la missió encomanada.

EMPRENEDORIA

FULLS DELS ENGINYERS / 33

Innovació

10 start-ups industrials DEL PROTOTIP FINS A LA FÀBRICA EN SIS MESOS

L’

Arranca l’IQS Next Tech, el programa d’acceleració que connectarà els emprenedors amb empreses establertes per impulsar-ne les tecnologies.

IQS Tech Factory ha donat el tret de sortida a una nova edició de l’IQS Next Tech, el principal programa d’acceleració industrial del país, que enguany s’impulsa amb el suport d’ACCIÓ. Fins al gener de 2019, les deu empreses emergents seleccionades iniciaran un camí per transformar el seu prototip en una primera sèrie de producció per a la indústria. La segona edició del programa accelerarà els projectes durant el proper

BRAIBOOK Social // L’equip de Carlos Madolell (CEO), Eric Sicart Benavent (Global Business Developer) i Luis Peris Vidal (Software Developer) ha creat un dispositiu portàtil en format joystick que converteix tot tipus de documents digitals o llibres a llenguatge braille, fet que en facilita la lectura a qualsevol lloc.

mig any per treballar en cadascuna de les fases de la cadena de valor. L’objectiu és donar un pas més cap a la fàbrica. L’IQS Next Tech buscava, aquest segon any, deu empreses que comptessin amb un equip a dedicació completa, una tecnologia pròpia validada amb un prototip funcional, i que formessin part dels sectors de les tècniques industrials avançades; l’automatització; l’energia i el medi ambient; l’alimentació; els nous materials, o les ciències de la vida i la química.

COLORSENSING Alimentació i packaging // Maria Eugenia Martín és la CEO de la companyia creadora d’una solució no invasiva que monitora l’estat del menjar envasat per reduir-ne el malbaratament i garantir-ne la qualitat.

STEAK

CITRING Béns de consum // l’empresa fundada per Roc Viñas ha desenvolupat una espremedora intel·ligent per fer sucs de taronja de manera automàtica i en menys de 30 segons a casa.

DINBEAT Wearable // La companyia que compta amb Talía Bonmatí com a CEO ha creat un wearable en forma d’arnès per a animals hospitalitzats que en monitora les constants vitals en temps real amb un control digital i automatitzat.

FAROMATICS Tecnologia aplicada a l’àmbit agrícola // Heiner Lehr, CEO de Faromatics, treballa en un robot intel·ligent per a granges de pollastres que optimitza la gestió automatitzant les tasques rutinàries dels treballadors i monitorant les condicions dels animals.

THEBLUEDOTS Tecnologia aplicada a l’àmbit agrícola // La start-up fundada per Eduard Cabanas treballa en una solució completa basada en sensors connectats i drons que monitora els cultius i permet optimitzar recursos com l’aigua o els fertilitzants mitjançant la intel·ligència artificial.

www.fullsdelsenginyers.cat

FULLS DELS ENGINYERS / 33

SURGSOLUTIONS Tecnologia aplicada a l’àmbit mèdic // Santiago Descarrega és cofundador i CEO de SurgSolutions. L’empresa ha creat Vessconnect, un dispositiu mèdic per unir vasos sanguinis en procediments quirúrgics sense haver de recórrer a la sutura manual.

RHEODX Tecnologia aplicada a l’àmbit mèdic // L’equip format per Oliver Balcells, Samantha López i Joan Grasas desenvolupa un dispositiu portable que detecta, amb només una gota de sang, malalties sanguínies de manera immediata i precisa.

RITHMI Tecnologia aplicada a l’àmbit mèdic // Óscar Lozano és el fundador d’una empresa emergent que ha desenvolupat un wearable de monitoratge cardíac basat en un algoritme propi i intel·ligència artificial per a la prevenció d’ictus.

CREATSENSE Tecnologia aplicada a l’àmbit mèdic // Liderada per un equip format per Adrià Maceira (CEO), Marta Novell (CTO), Pascal Blondeau (COO), Francisco Andrade (CINO) i Tomàs Guinovart (CMO), treballa en una tecnologia no invasiva per controlar o diagnosticar malalties renals cròniques capaç de determinar la concentració de creatinina a través d’una gota de sang de manera simple i ràpida a la consulta mèdica o a casa.

TEMA DEL MES

FULLS DELS ENGINYERS / 33

NOVES TECNOLOGIES

Un dels mercats lligats a l’edificació intel·ligent amb més projecció és, sens dubte, l’IoT.

L’aplicació de les noves tecnologies obre la porta a uns immobles més ‘intel·ligents’ De la mateixa manera que telèfons i rellotges s’han fet smart (smartphone i smartwhatch), és a dir, intel·ligents, i, gràcies a estar connectats a internet, ens permeten fer molt més que trucades o consultar l’hora, els edificis on vivim i treballem també s’estan connectant a la xarxa. L’aplicació de les noves tecnologies obre la porta a uns immobles més sostenibles, segurs i confortables. TEXT: FRANCESC SOLER

L’

origen del que es coneix avui dia com edifici intel·ligent (smart building a l’anglesa), es remunta a finals del segle passat, amb la instal·lació de les primeres aplicacions de dispositius electrònics per a l’automatització de certes funcions, principalment relacionades amb el confort i la seguretat dels immobles. L’exemple més evident d’aquesta primera onada és el porter automàtic. L’auge de les noves tecnologies, tanmateix, ens permet, actualment, incorporar-hi un ampli ventall de funcions que, no fa pas tant, ens haurien semblat ciència-ficció. Els experts, però, ens diuen que tot just acabem de començar. “La tecnologia connectada està transformant la quotidianitat. Actualment, encara concebem els edificis com a espais d’interacció

“No només ens dotaran de llocs on interactuar, sinó que també formaran part de la nostra intel·ligència col·lectiva ampliant-nos els recursos sensorials i d’acció”. que delimiten les activitats en si mateixos. Els edificis intel·ligents canviaran aquesta concepció transformant-los en una part de la nostra experiència. No només ens dotaran de llocs on interactuar,

sinó que també formaran part de la nostra intel·ligència col·lectiva ampliant-nos els recursos sensorials i d’acció. Un cop l’ésser humà es connecti a la hiperrealitat que l’envolta, l’entorn digital formarà part de la seva consciència virtual”, explica Sergio Colado, enginyer industrial i director de Nechi Group. La plataforma tecnològica SmartLivingPlat, liderada per Secartys, analitza el present i el futur de l’edificació intel·ligent, tant a nivell nacional com internacional a Visió estratègica dels habitatges i edificis intel·ligents en l’horitzó 2030, un ambiciós document que compta amb el suport del Ministeri d’Economia, Indústria i Competitivitat. L’objectiu de la plataforma, segons Colado, que n’és membre, és “conèixer l’estat de l’art del món smart per fomentar iniciatives de desenvolupament en el mercat, la competitivitat i el coneixement”. I afegeix que treballen “amb la idea

d’elaborar l’agenda estratègica de recerca que guiï el desenvolupament de solucions i sistemes en els sectors de la domòtica, la inmòtica i les ciutats intel·ligents”. 30% DE CREIXEMENT ANUAL DE MITJANA Segons un estudi elaborat per la consultora Mind Commerce citat a l’informe de SmartLivingPlat, en els propers anys, el sector dels habitatges i edificis intel·ligents experimentarà un creixement mitjà anual proper al 30%. Aquest increment tan important s’explica, en primer lloc i com dèiem anteriorment, per la irrupció de noves tecnologies i la ràpida adopció que n’ha fet la indústria. Per exemple, la consultora Gärtner pronostica que, el 2020, hi haurà 20,8 mil milions de dispositius connectats ja directament a l’internet de les coses (IoT), contra els prop de 8.400 milions

que hi estaven enllaçats l’any passat, amb una inversió prevista de gairebé tres bilions de dòlars. En segon lloc, perquè una població en constant creixement i progressivament concentrada a les grans ciutats, requerirà un aprofitament més gran dels recursos naturals per seguir satisfent les necessitats presents i futures. EDIFICACIÓ SOSTENIBLE En aquest sentit, a partir del 31 de desembre d’aquest any, tots els edificis públics que es construeixin a la Unió Europea hauran de ser de consum d’energia gairebé nul·la. Aquesta iniciativa va encaminada a aconseguir que els europeus assolim la fita del 50/50, és a dir, reduir les emissions de CO2 en un 50% l’any 2050 en comparació amb 1990. Aquesta fita tindrà un fort impacte en el sector de l’edificació que, per força, s’haurà de convertir en smart.

www.fullsdelsenginyers.cat

FULLS DELS ENGINYERS / 33

TECNOLOGIES DE CONNECTIVITAT D’ACTIUS AL NÚVOL BANDA AMPLA: 3G, 4G, 5G

• Permeten enviar tot tipus de dades, incloent vídeo

• Són les utilitzades per a la telefonia mòbil

• Estan estandaritzades amb el concurs de la GSMA

• Estan àmpliament

desplegades (alta cobertura)

BANDA ESTRETA: SIGFOX, LORA, NB-IOT

• Permeten enviar petits

• • •

Fa unes setmanes, el Clúster de l’Energia Eficient de Catalunya (CEEC) emplaçava, precisament, el sector de l’edificació de casa nostra a adaptar-se davant dels canvis legislatius tan rellevants que haurà d’afrontar els pròxims mesos i beneficar-se de les noves oportunitats de mercat. Així, agafaria posicions de lideratge en la transició cap a una edificació més eficient. “Som a les portes d’una autèntica revolució en el sector de l’edificació que transformarà, radicalment, la forma de concebre i construir els edificis d’ara endavant”, sostenia Xavier Farriols, president del CEEC. Un dels mercats lligats a l’edificació intel·ligent amb més projecció és, sens dubte, l’IoT. Segons estimacions de la indústria, es gastaran un total de sis bilions de dòlars en solucions que hi estan relacionades a nivell mundial entre 2015 i 2020, i les empreses,

“En els propers anys, el sector dels habitatges i edificis intel·ligents experimentarà un creixement mitjà anual proper al 30%”. els governs i els consumidors combinats invertiran al voltant d’1,6 bilions de dòlars en maquinari, programari i serveis per aprofitar-ne el potencial. A més de l’IoT, l’Institute for the Future (IFTF), la principal organització mundial de futurs estratègics sense ànim de lucre, ressalta la intel·ligència artificial, la

realitat augmentada i virtual, la robòtica i el cloud computing com les tecnologies que més impacte tindran en les activitats associades amb els habitatges i edificis intel·ligents. LES GRANS POSSIBILITATS DE L’IOT Josep Paradells, catedràtic de la UPC (Universitat Politècnica de Catalunya) i director de la Fundació i2CAT, considera que la IoT ja està tenint un gran repercussió en els àmbits del manteniment i la monitorització. Paradells cita, com a exemples concrets relacionats amb el manteniment, el control dels dispensadors de sabó i paper higiènic als lavabos dels edificis públics sense necessitat de comprovar-ne les existències presencialment, la gestió i ocupació de les sales de reunions o la revisió de funcionament dels ascensors a distància. Tot plegat gràcies a tecnologies com la

LoRa, que permeten accedir a les dades del controlador sense haver de desplaçar cap operari. Pel que fa al monitoratge, apunta que controlar l’estructura dels edificis en casos d’obres com túnels de metro o finques adjacents pot alertar de deformacions o desplaçaments estructurals i prevenir possibles accidents. L’empresa catalana Indoorclima és un clar exemple de com es poden oferir solucions intel·ligents que aportin més confort i contribueixin a la reducció de la despesa energètica. La companyia liderada per Maria Romero, enginyera industrial, ha desenvolupat SGClima, una plataforma pionera en el control d’instal·lacions de climatització basada en l’IoT, mitjançant l’ús del big data i la intel·ligència artificial. Romero explica que “la tecnologia del SGClima registra informació de funcionament d’instal·lacions de

volums de dades, com lectures de comptadors o ordres d’engegar/parar Es basen en dispositius electrònics de baix cost Utilitzen poca energia de manera que una bateria pot durar anys Estan en fase de desplegament

més de 200 equips de climatització de diferents fabricants i més de 350 milions de registres de comportaments de diverses casuístiques per sector, climatologia, etc. Tots aquests patrons de conducta són analitzats i interpretats contínuament pel sistema, de manera que, automàticament, es produeixen algoritmes predictius i de gestió necessaris per a implementar a cada installació, per optimitzar-la i, en conseqüència, reduir-ne el consum energètic”. Actualment, al sector dels habitatges i edificis intel·ligents, els dispositius connectats per al control d’il·luminació i/o la gestió de consums són cada cop més habituals i deixaran pas, en un futur proper, a la següent onada de dispositius IoT orientats, per exemple, a l’aprofitament de les condicions meteorològiques o a l’e-health.

RECERCA

MICOLOGIA

FULLS DELS ENGINYERS / 33

Trampes d’espores per estimar la producció de bolets Un nou mètode, que permet obtenir dades de manera àgil i econòmica, obre la porta a múltiples aplicacions, com l’anàlisi dels efectes del canvi climàtic en els bolets, l’estudi de fongs patògens i al·lèrgens o bé la presència d’espècies amenaçades. TEXT: LORENA FARRÀS PÉREZ

ins ara, per analitzar la producció de bolets en una zona determinada, els micòlegs l’havien de resseguir tota per trobar els bolets i recollectar-los o bé assenyalar-los d’alguna manera. Un treball de camp exhaustiu, tant en espai com en temps. Carles Castaño, doctor enginyer de forest, ha ideat un senzill però enginyós i, sobretot, útil mètode per a l’anàlisi de les poblacions de fongs mitjançant la captura de les espores a través de les quals es reprodueixen. Castaño és investigador de la Universitat de Lleida i de Forest Bioengineering Solutions, SA, una spin-off del Centre Tecnològic Forestal de Catalunya. Aquesta és la primera vegada que s’utilitzen les espores per a aquesta finalitat. Per capturar-les, Castaño i els investigadors de l’estudi han utilitzat unes simples trampes que consisteixen “en uns papers de filtre col·locats horitzontalment en un suport i uns embuts on s’hi acumulen”, explica. Simple, però efectiu. Tot i que aquestes trampes ja s’havien emprat anteriorment per detectar certes espores, la novetat de l’estudi consisteix en l’ús de noves tecnologies moleculars d’anàlisi d’ADN, les quals permeten detectar i identificar els milions d’espores que queden atrapades a les trampes. D’aquesta manera, s’obtenen dades fiables i representatives, i amb uns costos de mostreig inferiors. En aquest estudi s’ha pogut conèixer millor la dinàmica de les

“Sabem que, amb el canvi climàtic, les espècies de bolets s’hauran de desplaçar, però no sabem si seran capaces de dispersar-se prou lluny”.

Les trampes consisteixen en uns papers de filtre col·locats horitzontalment en un suport i uns embuts on s’acumulen les espores.

espores. Per exemple, “sabíem que les espores de moltes de les espècies de bolets es desplacen amb el vent o com a conseqüència de l’acció de l’home o d’un animal, però l’estudi mostra que la gran majoria viatgen durant una setmana com a màxim, probablement pocs dies”, explica Castaño. No obstant això, “una part molt petita d’aquestes espores aconsegueix circular per l’aire de manera més o menys contínua, no sabem quant temps, i n’hi ha que es desplacen quilòmetres, fins que la pluja fa que caiguin. Així és com colonitzen nous espais”. Una de les utilitats del mètode és, precisament, determinar la capacitat de viatjar i colonitzar de les diferents espores de bolets. És a dir, la capacitat que tenen per dispersar-se. “Sabem que, amb el canvi climàtic, les espècies de bo-

lets s’hauran de desplaçar, però no sabem si seran capaces de dispersar-se prou lluny i conquerir espais fins ara relativament aïllats”, alerta l’enginyer de forest. I afegeix que també pot servir per “detectar patògens invasors i al·lèrgens o bé la presència de bolets amenaçats. Això ha de permetre actuar a temps per evitar o minimitzar amenaces i protegir certes espècies”. Tanmateix, la principal aplicació d’aquesta nova tècnica és estimar de manera general però ràpida la producció de bolets silvestres comestibles, un producte cada vegada més valorat als mercats alimentaris d’arreu del món. Aquest tipus de producció tot just s’ha començat a incloure en els plans de gestió forestal, tradicionalment enfocats a la producció de fusta. Espanya és un dels comercialitzadors de bolets més importants

Els bolets silvestres comestibles són un producte cada vegada més valorat als mercats alimentaris d’arreu del món. d’Europa i aquesta pot ser una eina per estudiar-ne les produccions. “En el marc de la gestió integral dels boscos, s’estan buscant fórmules per treure profit dels recursos del bosc, més enllà de la fusta. La informació que s’obtingui de l’anàlisi de les espores ens permetrà saber, per exemple,

com afecta a la producció de bolets”, assenyala Xavier Parladé, tècnic de l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA). “L’objectiu final és intentar aprofitar els recursos del bosc mitjançant el coneixement i portar-hi a terme una gestió integral des del punt de vista multiproductiu”, afegeix l’investigador. El treball de Castaño es va desplegar en unes parcel·les experimentals que la Universitat de Lleida i el Centre Tecnològic Forestal de Catalunya tenen al Paratge Natural d’Interès Nacional de Poblet. A l’estudi, els resultats del qual van ser publicats a la revista Applied and Environmental Microbiology, es van identificar fins a 2.000 espècies diferents de fongs, moltes més de les que s’haurien identificat mitjançant mètodes tradicionals.

www.fullsdelsenginyers.cat

FULLS DELS ENGINYERS / 33

Un projecte per produir bioproductes i bioenergia a partir de microalgues cultivades en aigües residuals La iniciativa contempla la recuperació d’energia en forma de biometà i l’obtenció d’altres productes com ara bioplàstics, fertilitzants biològics i aigües per a reg. TEXT: MIREIA CURTO

l Grup de Recerca d’Enginyeria i Microbiologia del Medi Ambient (GEMMA) de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) ha construït una planta pilot de 30 m3 a l’Agròpolis de Viladecans. A la instal·lació de generació de bioproductes, s’investiga com produir nous recursos energètics i productes de valor a partir de les aigües residuals de tipus agrícola i domèstiques, en el marc del projecte europeu Innovative Eco-Technologies for Resource Recovery from Wastewater (INCOVER). Aquest projecte inclou la recuperació d’energia

en forma de biometà i l’obtenció d’altres productes com bioplàstics, fertilitzants biològics i aigües per a reg. “Amb capacitat per tractar un volum de 2.000 a 8.000 litres diaris d’aigua residual contaminada, l’equivalent a un edifici petit d’habitatges, la planta pilot consta de tres fotobioreactors tubulars —sistemes de producció transparents i tancats—, de 10 m3 cadascun, alimentats amb aigües residuals agrícoles i domèstiques que serveixen per al creixement de microalgues”, explica Joan Garcia, director del grup de recerca GEMMA i professor del Departament d’Enginyeria Civil i Ambiental de la UPC.

Així mateix, inclou un decantador lamel·lar que permet separar posteriorment la biomassa de l’aigua tractada. Una part de la biomassa és digerida mitjançant un digestor anaeròbic d’1m3 a partir del qual s’obté biometà i una altra part que es destina a l’acumulació de bioplàstics (polihidroxialcanoats, PHA). El residu sòlid d’aquesta digestió és estabilitzat en un aiguamoll artificial de 6 m2, construït també a l’Agròpolis, on es produeixen biofertilitants. Per últim, l’aigua tractada en aquests fotobioreactors és sotmesa a una ultrafiltració i desinfecció solar, seguida de columnes d’adsorció de fòsfor. Finalment, l’aigua tractada serveix, mitjançant un sistema de reg in-

tel·ligent, per reutilitzar en cultius (fins a 250 m2 de camp). “La riquesa d’aquest biometà és molt més gran que la que s’obté en processos de digestió convencionals, en què passa per una columna d’absorció que reté gasos volàtils i altres contaminants que disminueixen la riquesa del producte”, afegeix el director del grup de recerca GEMMA. ALGUES PER GENERAR BIOPLÀSTICS Els investigadors del grup han experimentat i demostrat la capacitat de cert tipus de microalgues —els cianobacteris— per produir i acumular bioplàstics.

Adaptant les condicions dels fotobioreactors, es pot afavorir l’augment de la població d’aquests organismes capaços de sintetitzar i acumular bioplàstics en forma de grànuls al citoplasma de la cèl·lula com a reserva de nutrients. “Les propietats d’aquests bioplàstics són molt similars a les dels plàstics tradicionals que provenen de la indústria petroquímica, amb l’avantatge que són totalment biodegradables. Ara també investiguen com utilitzar-los en el mercat dels embalatges i els envasos. La previsió és arribar a aconseguir 1,5 quilos de bioplàstics al dia”, comenta Joan Garcia.

COEIC / AEIC

FULLS DELS ENGINYERS / 33

RAIMON MISERACHS GUIX Director Àrea de Desenvolupament Corporatiu dels EIC

Segueix-te (si encara no ho fas...)

assa sovint, i de manera sorprenent en un món tan tecnificat com vivim, els enginyers i l’enginyeria passen desapercebuts. No pas el resultat del seu treball, que és present a tot arreu i conforma la columna vertebral de les societats modernes i del benestar del qual gaudeixen. Probablement són múltiples els motius d’aquesta invisibilitat. Un dels destacats rau en la transversalitat de la professió. O

sigui, si a un metge se l’associa amb una bata blanca o un advocat a una toga, els enginyers no disposem d’un àmbit delimitat d’exercici de la professió, sinó que estem desplegant el coneixement i l’esforç en pràcticament totes les àrees d’activitat econòmica i social, de manera transversal i en col·laboració amb molts altres professionals. Tanmateix, i en consonància amb algun dels valors més genuïns de la nostra professió -com ara la superació i l’assoliment, és a dir, vèncer els obsta-

cles amb solucions i aconseguir els objectius, en definitiva fer que les coses funcionin-, davant de la dificultat de donar a conèixer els enginyers i l’enginyeria, ens cal fer un esforç de comunicació. No és una qüestió d’afany de protagonisme ni d’una visió corporativista, sinó de la valoració justa de l’aportació que fa la professió al progrés i al benestar comú, així com la necessitat d’un reconeixement que faciliti l’aposta per l’excel·lència en aquest àmbit com a instrument

per ser referents com a societat. Necessitem més enginyeria i, per això, cal fer-la més visible. Els professionals hem d’explicar més i millor la nostra tasca, i les nostres institucions s’han d’esforçar més i millor per donar-nos veu. Alhora, hem d’estar més atents a allò que passa i es diu sobre la nostra professió i conèixer millor els instruments dels quals disposa l’enginyer per anar avançant en la pròpia trajectòria professional. El mitjans de comunicació, incloses les xarxes socials, són el

EXEMPLES RECENTS D’APARICIONS ALS MITJANS DE COMUNICACIÓ I A LES NOSTRES XARXES SOCIALS 86 LA VANGUARDIA

| Punt de Vista | 5

EL PUNT AVUI DISSABTE, 11 D’AGOST DEL 2018

La frase del dia

“L’ANC no impulsarà cap acte polític que interfereixi l’homenatge a les víctimes en la commemoració del 17-A” Elisenda Paluzie, PRESIDENTA DE L’ANC

Tribuna

L’enginyer Pompeu Fabra

Perdre el telèfon

ns podríem preguntar per què als Enginyers Industrials de Catalunya ens agrada posar en relleu la condició d’enginyer del Mestre Fabra. La seva condició d’enginyer industrial químic podria semblar l’únic motiu per justificar que l’enginyeria catalana decidís retre-li homenatge amb motiu del 150è aniversari del naixement. Però no només ho hem fet perquè Fabra fos un dels nostres. de manera entusiasta en l’Any Pompeu Fabra amb un sentit vindicatiu, perquè considerem que la influència de la seva formació científica i tècnica li va ser de summa importància a l’hora d’afrontar la seva magna obra d’ordenació de la llengua catalana.

HEM PARTICIPAT

a l’“homenot” que va dedicar a Pompeu Fabra: “Potser la claredat que tenia Fabra d’exposició i de presentació de les seves idees provenia de la seva formació positivament científica.” Destacava així Pla fins a quin punt creia que el pas de Pompeu Fabra per les aules de l’Escola d’Enginyeria va configurar la seva forma de pensar i, en conseqüència, també de fer com home de lletres.

HO EXPLICAVA JOSEP PLA

Pompeu Fabra va aplicar a la llengua catalana l’estudi dels antecedents, la contextualització, el sentit comú i el sentit pràctic que són propis de la metodologia dels enginyers.

tal com hauria sortit del català medieval si aquest hagués estat normalment i lliurement cultivat pels seus parlants sense pressions ni interferències socials i polítiques”.

LA FILOSOFIA que se’ns ensenya a les es-

PEL QUE FA ALS ANTECEDENTS

coles d’enginyeria marca la nostra vida professional i configura una mentalitat universal. Enginyers de països i escoles diverses apliquem la seqüència anàlisisíntesi i hipòtesi-conclusió en gairebé totes les circumstàncies. Els enginyers responem al perfil dels “problem resolvers”: som solucionadors de problemes. No hi ha cap preferència en el mètode a utilitzar: l’important és que el procés sigui rigorós i que la solució resolgui, de forma satisfactòria i efectiva, el problema plantejat.

ÉS FÀCIL CONSTATAR en la seva obra la presència de cada un d’aquests elements. Primer, Fabra determina que vol resoldre un “problema”, que defineix com “construir el català modern

NO HI HA DUBTE que la seva metodologia analítica –hàbits adquirits de la matemàtica i l’enginyeria–, la seva rigorositat en el tractament o la forma d’analitzar els temes s’assemblen molt a la manera en què els enginyers executem els nostres projectes. Així, trobem que

Sísif Jordi Soler

i al sentit pràctic, un cop Fabra elabora una possible solució, en lloc d’establir-la, només la proposa als parlants i als escriptors, confiant que l’acceptació i ús de les seves propostes les reforçaran, o les invalidaran.

PEL QUE FA AL SENTIT COMÚ

GRÀCIES A UNA GRAN CURIOSITAT i un es-

COM ES DESCRIU al llibre Pompeu Fabra

i Poch, enginyer (1868-1948), editat per l’Associació i el Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya al costat d’altres entitats col·laboradores com a homenatge a Fabra, l’enginyeria va esdevenir per a Pompeu Fabra una eina per explicar-se al món.

i context, Fabra constata que el català medieval –i posa com a exemple el de la Cancelleria Reial del segle XIV– és una llengua “ben construïda, homogènia, amb solucions per a tot”, però que per raons històriques no s’ha pogut autotransformar en paral·lel amb l’evolució de la societat. Quan Fabra hi reflexiona per primer cop –als anys 1883-84– la llengua és encara viva per l’activitat dels parlants però de manera molt precària, irregular i sovint caòtica. I, a més, només de forma oral, amb l’escriptura pràcticament absent, després de més d’un segle de prohibicions d’ensenyament del català.

“ No va dissenyar màquines ni va construir línies de ferrocarril, però ens va llegar la gramàtica de la nostra llengua

tudi profund, Pompeu Fabra va depurar i codificar el català, va exposar els resultats i propostes i, finalment, va finalitzar el projecte resolent la incògnita de forma satisfactòria. La magna obra de l’ordenació de la llengua catalana va ser, sens dubte, el gran projecte d’enginyeria de Fabra, que va ser un enginyer decidit a resoldre un problema lingüístic fent servir les eines que l’enginyeria li havia posat a les mans. màquines ni va construir línies de ferrocarril, però ens va llegar la gramàtica de la nostra llengua. Gràcies, Mestre Fabra.

NO VA DISSENYAR

Jordi Panyella

a primera sensació és de sorpresa, d’un sentiment d’incredulitat i de negar la realitat. No pot ser veritat! No es pot haver perdut una cosa tan important, una eina indispensable per a aquest ofici, una joia de l’orfebreria periodística fabricada a base d’anys i anys d’anar-hi sumant noms i telèfons de gent important. No es pot ser tan talòs per deixar-se perdre una cosa així. I ara de què s’alimentaran els articles? I si no hi ha articles, de què s’alimentarà aquesta boca? Però la condició humana és la que és i l’imbecil·litat abunda, i viu tan a prop i és tan pròpia que adonar-se’n és impossible fins que no s’hi topa de front. Acceptar la crua realitat no és fàcil, encara menys quan aquesta es presenta de forma salvatge i descarnada. És per això que sempre es fa un últim intent per intentar negar l’evidència. Algú truca al número del mòbil perdut, per si respira per algun racó. Però la resposta és un silenci inquietant, alguna cosa similar al brunzit silent i corprenedor de la mort. Es regira tot. S’aixequen els coixins del sofà amb nerviosisme i es repassa 25 vegades el mateix racó, per si en les 24 ocasions anteriors no s’havia mirat bé. Es refan moviments pensant amb lògica, es busca dins del cotxe, als últims metres de carrer abans d’arribar a casa... No hi ha res a fer, el telèfon no apareix, els contactes s’han esfumat. En sortir de la botiga, amb el nou aparell a la mà només hi ha una actitud possible per adoptar. No cal castigarse més per la pèrdua dels contactes, potser ja tornaran tot sols. És millor somriure a la vida per haver-te ajudat a deslliurar-te del contacte aquell que et feia ànsia enviar a la paperera. Au, bon vent i telèfon nou.

DIUMENGE, 8 JULIOL 2018

EN L Í NIA

Josep Canós, degà del Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya

L’enginyer que no porta rellotge ÓSCAR MUÑOZ Barcelona

De set en set

Jordi Renom. President de l’Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya

E C O N O M IA

MÓN EMPRESARIAL

uan es pregunta a Josep Canós (Barcelona, 1954), degà del Col·legi d’Enginyers IndustrialsdeCatalunya,pel paper dels professionals que representa, deu mil generalistes en un món cada vegada més segmentat per especialitats, respon sense dubtar-ho: “Donar resposta a situacions complexes gràcies a una formació multidisciplinàriaiferquelescosesfuncionin bé”. I això és d’aquesta manera, emfatitza, perquè aquest ofici té una “base transversal”, que permet “adaptar-se a les noves situ-

“Catalunya serà industrial o no serà; la indústria ha de passar de ser un 20% del PIB a un 30%” acions”. Una tasca, la d’aquests ANA JIMÉNEZ enginyers de vegades poc reconeguda, que, segons el seu parer, Canós fa sis mesos que és al capdavant del col·legi que representa deu mil enginyers industrials catalans té tot el sentit del món en un momentdegrans canvisen laindús- bé”. Ha passat per diferents àm- quals ha passat. En l’àmbit pú- bona notícia segons el parer de tria, marcats aquests últims bits de la seva professió: des de la blic,vaserdosanysalaGenerali- Canós, perquè “no tot és turisredacció de projectes, a la gestió tat, com a director general me, ni de bon tros; només amb ell temps per la digitalització. Canós no porta rellotge al ca- privada i en l’administració, l’ac- d’Energia a l’equip del conseller no hauríem crescut al 3%”. Per això, està convençut que “Catanell. “No me n’he posat mai –as- ció comercial..., que li dona una Francesc Xavier Mena. En els sis mesos que fa que és lunya serà industrial o no serà”. segura– perquè no miro el visió àmplia, que ha viscut a fons. temps, intento gaudir de tot allò Avui treballa a WinToWin Part- al capdavant del Col·legi d’Engi- De tota manera, encara hi ha que faig sempre, això és el més ners, empresa que va fundar el nyers Industrials, Canós ha pres molt camí per recórrer: “La inimportant”. Tot i això, té dos te- 2006 dedicada a la formació de la mida de la institució i ha plan- dústria –sosté– ha de passar de lèfonsmòbils,quedevegadesso- directius mitjançant simuladors tejat les línies que creu priorità- ser un 20% del PIB a un 30%”. nen alhora, la qual cosa demos- de negoci. “Tenim 17 models di- ries per als anys vinents. “Estem Valora que l’activitat “s’ha destra la quantitat de teferents –detalla-; passant d’un model de societat envolupatmoltmésenllàdeBarmes que té entre fem cursos in com- napoleònic –explica amb l’entu- celona i s’ha estès pel territori” i mans, que s’acostu- n COL·LEGI el fet “que les empreses siguin pany plantejant als ma a prendre igualmajoritàriament petites i mitjaexecutius probleD’ENGINYERS ment sense presses, nes”, que “ha ajudat a sortir de mes que han de re- “La nostra professió INDUSTRIALS DE però sense pauses. recessió, perquè les decisions soldre i també a les té un atur molt baix, CATALUNYA Això sí, intenta gess’han pres aquí en comptes de universitats”. n 10.000 tionar aquest temps prendre’s a les seus de quatre Abans de dedicar- d’un 4%, però hi ha PROFESSIONALS perpoderjugaratenmultinacionals”. se al training emprenis (és soci del Barci- n UN 17% DELS En aquest escenari tan cansarial, àmbit en què, precarietat, els no) i anar al Pirineu viant, Canós es congratula que insisteix, “un engi- salaris han de pujar” TITULATS I UN 22% (té casa a Esterri l’enginyeria industrial tingui un nyer té molt a aporDELS ESTUDIANTS d’Àneu des de fa més índex d’atur “molt baix, d’un 4%, tar”, Canós va passar SÓN DONES siasme que el caracteritza– en de 40 anys), mentre queéselqueesconsideraestrucpel món de l’energia, gaudeix de l’Eixam- n 4% D’ATUR especialitzat en ins- què cal demanar autorització tural. Però està preocupat per la ple, on viu, districte tal·lacions hidràuli- per a tot, a un altre anglosaxó en precarietat de l’ocupació. “Al de què assegura estar ques i alta tensió, a què l’activitat es notifica i la ga- cap d’un cert temps d’exercici de enamorat, i de la seva Hidroelèctrica de rantia que es fa correctament la la professió la retribució ha de família (està casat i té una filla). Catalunya, on va estar-s’hi 20 donen les companyies d’assegu- ser raonable i avui no ho és”, laLa intensa trajectòria profes- anys. Va viure tres anys a l’Ar- rances, els notaris, els col·legis menta. “I més encara –contisional de Canós tampoc no ha gentina i després va passar a les professionals...”. La qüestió és nua– quan s’ha invertit molt en depès del rellotge. El degà dels telecomunicacions.Vaserelres- “garantir la qualitat, reduir els formació”. Així que creu que la enginyers industrials se sent ponsable del llançament de riscos; això ho podem fer nosal- recuperació dels salaris és ur“afortunat” d’haver fet moltes l’operadora de mòbils Amena i tres, és una de les nostres fun- gent. “Han de pujar per moltes coses durant tot el temps que ha va dirigir Retevisión. Després va cions”. raons –conclou–, per activar la La recuperació després de la demanda interna, per a un equidurat. Sempre amb grans dosis virar a la logística a Abertis i a Sad’entusiasme. “Soc vocacional ba, a més de ser conseller d’altres crisi a Catalunya s’està fent amb libri social més gran, per intel·li–insisteix– i m’ho he passat molt companyies dels sectors pels l’empenta de la indústria, una gència econòmica”.c

DENTONS

El despatx aposta fort per Barcelona ]Dentons, primer despatx

d’advocats del món per nombre de professionals, planeja créixer amb força a Barcelona i ha fet el primer pas per aconseguir-ho amb el fitxatge de Nieves Briz, que acaba d’incorporar-se a la firma. Procedent de Jausas i EY, Briz acumula 30 anys d’experiència en l’assessorament en fusions i adquisicions. Dentons pretén incrementar de manera substancial la seva presència a Barcelona, on té un despatx amb una desena de professionals. Això implicarà, previsiblement, incorporar nous socis i formar els equips. En el cas de Briz, que dirigirà l’oficina de Barcelona, ha entrat a Dentons acompanyada de dos advocats amb qui havia treballat a Jausas: Natalia Ontiveros, especialitzada en fusions i adquisicions, i Wenbo Zhou, expert en negocis amb la Xina. / Redacció

ARXIU

Nieves Briz, sòcia de Dentons

DBRS

Catalunya obté un ràting especulatiu ]Per primera vegada l’agència

de valoració de deute DBRS, amb seu a Toronto i quarta del sector, ha inclòs Catalunya en les seves qualificacions de deute, que emet dues vegades a l’any. Divendres va anunciar que ha atorgat un ràting de BB (alt) –l’últim esglaó qualificat encara com a “especulatiu”, previ a l’“adequat”–, amb tendència estable, a Catalunya com a emissor a llarg termini. En un comunicat l’agència va ressaltar que aquestes valoracions es fonamenten en els “indicadors econòmics positius de la regió” i en la seva “actuació financera millorada”, a més del “suport financer facilitat per Espanya”, que presenta una qualificació A estable. DBRS considera que “el risc polític continua suposant un contrapès a algunes millores en la situació d’Espanya”. / Redacció

canal a través del qual hem de fer visibles les realitzacions, els reptes i les oportunitats que envolten l’enginyeria a casa nostra i al món. Des dels EIC, un equip de comunicació treballa perquè, essent enginyer, et puguis seguir, tal com ja ho fan milers de companys i companyes, com una una part important de la societat. Un col·lectiu que manifesta especial interès per allò que, amb anàlisi, rigor i coneixement, tenim a dir els enginyers i enginyers del país.

www.fullsdelsenginyers.cat

FULLS DELS ENGINYERS / 33

Jornada

AEIC / COEIC

L’ecoplanta, un exemple d’economia circular

Tota la informació sobre formació dels EIC a http://formacio.eic.cat i l’agenda d’actes a www.eic.cat

UPDATE FORMACIÓ CONTÍNUA Elaboració de projectes ICT 18/09/2018 - Telecomunicacions – Presencial

Curs pràctic d’elaboració de projectes d’instal·lacions tèrmiques 01/10/2018 - Enginyeria - Presencial

2a.Edició Curs: Autodesk REVIT. Nivell II. BIM (Building Information Modeling) 19/09/2018 - Enginyeria - Presencial

Aspectes tècnics de seguretat de màquines 02/10/2018 - Seguretat i medi ambient - Presencial

BIM: Fonaments per a Autodesk® Revit® MEP 2017 25/09/2018 - Enginyeria - Presencial

Curs pràctic d’internet de les coses aplicat a la indústria 4.0 03/10/2018 - Indústria 4.0 Presencial

Lean Office: Millora de la productivitat en els despatxos professionals 25/09/2018 - Gestió i habilitats Presencial

Obligacions legals del manteniment d’instal·lacions 03/10/2018 - Operacions Presencial

Aplicació de la ITC-BT 52 en els projectes d’infraestructures de recàrrega de vehicles elèctrics 26/09/2018 - Energia - Presencial

Tècniques de negociació i gestió del conflicte 04/10/2018 - Gestió i habilitats directives - Presencial

Estàndards de comunicació i components Indústria 4.0 26/09/2018 - Indústria 4.0 Presencial

Kaizen. Millora contínua en l’entorn de treball 08/10/2018 - Operacions - Presencial

Fonaments de coaching per a enginyers 27/09/2018 - Gestió i habilitats Presencial

sempre n’estarem generant”. I, alhora un excel·lent exemple d’economia circular atès que el residu que, d’entrada, s’eliminaria es converteix en matèria primera per a la fabricació de C combustible. “La demanda mundial de meM tanol segueix creixent. S’espera que s’assoleixin els 100 Ymilions de tones el 2020”, va explicar Elías, justificant que la sevaCM planta serà econòmicament rendible gràcies a la demanda del MYmercat. “De les 400.000 tones de residus que hi entraran cada any,CYen sortiran 250.000 tones de metanol”, CMY va voler subratllar el membre de la comissió EIC dedicada al medi K ambient. Una xifra important però petita si la comparem amb els 80 milions de tones que es van produir l’any 2017 a nivell mundial.

Comunicació d’impacte amb tècniques d’storytelling 09/10/2018 - Gestió i habilitats Mercats energètics. directives - Presencial Com treure’n profit anunci_robotica_v2∫.pdf 1 4/9/18 13:59 28/09/2018 - Energia - Presencial

Muntaner 239, 1C 08021 Barcelona C

T. 93 200 93 39

TOTES LES ESPECIALITATS

CMY

SERVEIS INCLOSOS PER COL·LEGIATS/DES I FAMILIARS

• Neteja dental anual • Visites • Revisions • Visites d'urgències • Rx intraorals

ESPECIALISTES EN TOTES LES BRANQUES ODONTOLÒGIQUES. PIONERS EN IMPLANTS DE ZIRCONI I ODONTOLOGIA HOLÍSTICA I KINESIOLÒGICA.

Indústria 7, Principal 08037 Barcelona

La resta de serveis i tractaments, tenen tots els avantatges d’una pòlissa Dental Familiar tant per als Col·legiats/des, com per als familiars que convisquin amb ells/es. Acreditació: carnet col·legial de l’EIC.

T. 93 458 45 99 info@mirave.es www.mirave.es

E08031263

L’

Xavier Elías: “L’ecoplanta serà un centre de fabricació de productes químics i, alhora, de tractament dels residus que n’esdevenen la matèria primera”.

ecoplanta és una oportunitat per a la valorització de residus”, va exposar Xavier Elías, assessor de l’empresa Suez i membre de la Comissió de Medi Ambient dels EIC, en el marc d’una jornada de la Setmana Europea del Desenvolupament Sostenible, una bona oportunitat per conèixer el funcionament d’un projecte d’aquest tipus per part d’un dels impulsors. La planta, per cert, té com a model una planta situada a Edmonton (Canadà). Xavier Elías va explicar el pro- ta serà un centre de fabricació cés de conversió de la fracció de productes químics i, alhora, de rebuig dels residus munici- de tractament dels residus que pals i industrials (que avui dia n’esdevenen la matèria primera. van a l’abocador) en metanol. En Com una biorefineria. “Una solu1 15/1/16ció14:26 paraules Drmirvae_faldo.pdf de l’expert, l’ecoplande futur perquè, de residus,

Open Data per a enginyers 08/10/2018 - Indústria 4.0 Presencial

ENTREVISTA

FULLS DELS ENGINYERS / 33

TEXT: FRANCESC SOLER

“El gran repte de l’enginyeria és desenvolupar noves tecnologies, però també fer-les madurar ràpidament” MARTA MARGARIT és enginyera industrial per l’Escola Tècnica Superior d’Enginyers Industrials de Barcelona, màster en Administració d’Empreses per ESADE i Executive MBA per la Universitat de Chicago. Professionalment, va iniciar-se a Accenture, on es va especialitzar en indústries de procés (ciment, metall, química i petroli). En el sector petrolífer, ha treballat a l’Argentina en companyies locals i internacionals. Des de 2008, és secretària general de l’Associació Espanyola del Gas (SEDIGAS) i, a finals de l’any passat, va entrar a la Junta de Govern dels EIC de la mà del degà Josep Canós, en qualitat de vicesecretària.

rofessionalment, en a les ciutats, etc. són aplicacions el passat, va passar que avui dia no tenen substitut. pel sector petrolífer, Descarbonitzar el transport però, des de fa deu també és factible amb el gas? anys, està íntimament lligada al gas canalitzat. El petroli és també cada cop més el passat i el gas el present i futur energètic? Hem de tenir present que, fins ara, les transicions energètiques anaven de la mà del progrés tecnològic. Però, curiosament, aquesta en la qual estem immersos ha vingut de la mà de la política. L’origen és eminentment governamental, ja que l’impulsen els països quan acorden emprendre una política energètica més respectuosa amb Totalment. Ara ja comptem el planeta. El problema és que la amb la tecnologia per fer-ho tecnologia no està preparada per possible i les flotes d’autobusos a aquest desafiament tan gran i, de Barcelona, Palma, València ens agradi o no, sense tecnologia o Madrid, entre d’altres, l’estan no hi ha transició possible. incorporant amb èxit. Tan sols -Fa uns mesos, a la ponència canviant les flotes captives de que vostè va presentar a la reu- combustible tradicional per gas nió anual de SEDIGAS (Making the natural en aquells vehicles urenergy transition happen!), defen- bans que fan molts quilòmetres sava la construcció d’una energia com els taxis o els vehicles de més segura, assequible i sosteni- transport de mercaderies i coble amb el gas. Per què és la mi- mercials, no només aconseguillor alternativa? ríem rebaixar les emissions noEl gas té el recorregut assegurat tablement, sinó que milloraríem ateses les prestacions de baixes la qualitat de l’aire de les ciuemissions, tant a nivell de CO2 com tats. Això cal fer-ho ja perquè el de qualitat de l’aire. D’altra banda, respirem cada dia i no ho podem la indústria, el transport marítim i fiar a unes tecnologies que ende llarg recorregut, el repartiment cara8.51 no tenim prou madures. En AAFF 2PE 195*66.pdf 9 13/06/14

“Veig el gas com a part indispensable del mix energètic del futur perquè hi ha aplicacions per a les quals avui dia no hi ha una alternativa viable”.

PETITS ESPAIS

00 - 2015

PA I S

A NY S

FONAM

EN PETI T TS

Treballem en condicions molt estrictes d’espai

En els darrers mesos, s’ha instal·lat amb força a la societat el debat sobre la situació de la dona en el mercat laboral. Al seu camp, existeix també la bretxa de gènere? És una realitat encara molt generalitzada i, en el camp de l’enginyeria, més accentuada que en d’altres. Tot i això, les dones a poc a poc anem accedint a llocs de responsabilitat com, per exemple, la junta del Col·legi o a SEDIGAS, on quatre dels divuit membres som dones. Com a dona, m’agradaria treballar per deixar a les meves filles un món en què tot els sigui més senzill i tinguin realment la llibertat d’escollir fins on volen arribar.

“Només introduint el gas a aquells vehicles urbans que fan molts quilòmetres aconseguiríem rebaixar les emissions notablement i milloraríem la qualitat de l’aire de les ciutats”.

Subscriu-te a la

ESPECIALS EN

Govern del Col·legi. Què la va portar a implicar-s’hi? Quan el degà Josep Canós em va proposar que m’incorporés a la seva candidatura, em va presentar un projecte molt atractiu que té, entre els eixos principals, la voluntat, per una banda, de tornar a la societat tot allò que ens ha donat durant les nostres carreres professionals i, per altra banda, il·lusionar els nous professionals, fer-los veure que, gràcies a una professió amb una gran tradició com la nostra, tenen per davant un futur ple d’oportunitats. Quines experiències l’han marcat més com a enginyera des que es va decidir per aquests estudis? Podria identificar tres moments clau per a mi. En primer lloc, la incorporació al mercat de treball. A tots ens ha passat que, malgrat que hàgim acabat la carrera, quan entres al món professional, tens la sensació que encara et queda tot per aprendre. En segon lloc, la meva etapa a l’Argentina i el fet d’acostumar-se a treballar en una altra cultura i amb persones de diferents procedències. I, en tercer lloc, quan vaig deixar Accenture per emprendre un camí professional en solitari perquè vaig adonar-me que tenia una trajectòria que em permetia fer moltes coses sola.

FONAMENTS

CMY

la reducció del CO2, per contra, hem de treballar en un horitzó més llarg, de vint o trenta anys. Per tant, en bona part, dependrà de tecnologies futures. Quin paper hi han de jugar els enginyers i les enginyeres en aquesta transició? Sens dubte, l’enginyer industrial està preparat per acompanyar aquest procés de canvis en àmbits tan importants com l’energètic, l’industrial o el relacionat, per exemple, amb la robòtica. En aquest sentit, el Col·legi ha de tenir vocació de lideratge i marcar el camí a seguir. Des del punt de vista de l’enginyeria, quins són els principals reptes que caldrà afrontar en els pròxims anys? El gran repte de l’enginyeria és, per descomptat, desenvolupar noves tecnologies, però també fer-les madurar ràpidament. Com hem vist amb les renovables, quan una tecnologia irromp és molt cara i cal tot un procés fins a fer-la eficient. Doncs bé, l’enginyer industrial no només ha de focalitzar els esforços a crear noves solucions tecnològiques, sinó que ha de treballar també per fer viables les que s’han desenvolupat en els últims anys. Des de fa uns mesos, compatibilitza el càrrec a SEDIGAS amb la vicesecretaria a la Junta de

NEWSLETTER

Màxima classificació com a contractista d’obra per l’administració amb categoria K02E de “Sondeos inyecciones y pilotajes”, i la categoria K01D de “Cimentaciones especiales”.

a www.fullsdelsenginyers.cat

Membre protector de l'associació de consultors d'estructures.

w.2p Visita’ns a ww

Empresa adherida al Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya Membre de l'Associació d'Amics de la UPC Associació d’Amics de la UPC UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA

e.biz

93 763 26 99 / 660 484 072. 2pe@2pe.biz / Av. Maresme 9. 08396 Sant Cebrià de Vallalta.

i accedeix a tots els continguts