Fulls dels Enginyers núm. 35 Novembre 2018 by Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya

IV NIT ROBÒTICA L’acte posa en valor el rostre humà d’un sector estratègic

TROBADA DE LA COMISSIÓ 4.0 La indústria 4.0 disposa d’una nova eina de diagnosi

ENTREVISTA A XAVIER ORTEGA Catedràtic i professor emèrit de l’Àrea d’Enginyeria Nuclear de la UPC

PÀG.10

PÀG.11

PÀG.12

Visita www.fullsdelsenginyers.cat i accedeix a tots els continguts

FULLS DELS ENGINYERS 35/

NOVEMBRE 2018

El diari dels Enginyers Industrials de Catalunya

TEMA DEL MES

Tornen les inversions en tecnologia a les pistes d’esquí PÀG.06 // La crisi econòmica iniciada el 2007 va congelar la innovació a les estacions catalanes. El nombre d’usuaris va baixar i, en paral·lel, també es van reduir els ingressos d’unes instal·lacions amb costos de manteniment i amortització milionaris ja de per sí molt tocades per l’augment global de les temperatures, que obliga a generar neu artificial per abastar tota una campanya. Es van acabar les grans inversions en remuntadors i, tecnològicament, les pistes es van estancar. Des de la temporada passada, una de les millors dels últims anys per al sector, s’han recuperat algunes de les inversions aparcades i la injecció tecnològica ha tornat amb l’objectiu de millorar l’experiència dels esquiadors. Una aposta imprescindible si el Pirineu vol tenir opcions d’organitzar els Jocs d’Hivern del 2030 fent binomi amb Barcelona, la marca catalana més coneguda al món. La precandidatura acaba de rebre l’aval del Comitè Olímpic Internacional.

OPINIÓ // PÀG.02

“Una de les funcions de la Subcomissió de Gestió de la Innovació consisteix a informar i facilitar la gestió durant la transició industrial per incorporar eines avançades però imprescindibles en el món globalitzat del segle XXI”. DANIEL GAUDE-FUGAROLAS, PROFESSOR ASSOCIAT DE LA UPC I CEO DE DGAUDE PRIME BARCELONA INDUSTRY WEEK

ENERGIA NUCLEAR

L’impacte social i econòmic de la transformació digital de la indústria, a debat

L’ITER, el projecte de recerca energètica més important de la UE, al detall

PÀG. 05 // En el marc de la Barcelona Industry Week, es va celebrar Diàlegs entre Enginyers i Economistes, una jornada amb la idea de presentar, en paral·lel, dues visions i fer una anàlisi de la situació des de les perspectives d’ambdós sectors sobre l’impacte real de la nova revolució industrial. Com afectarà a la meva indústria la digitalització? Quin paper ha de jugar l’economia en aquest nou paradigma? Una format fresc per respondre les preguntes sobre els canvis que ja estan transformant el món.

PÀG. 08 // El 2012, es va aconseguir que el projecte ITER fos aprovat i obtingués la llicència de construcció per part de l’Autoritat de Seguretat Nuclear (ASN) de França, la qual té les competències sobre les instal·lacions d’aquest tipus en territori francès. Està previst que la construcció de l’ITER acabi el quart trimestre de 2024. Durant el transcurs del 2025, es portaran a terme les proves preoperacionals i de llicenciament. Al quart trimestre d'aquell any, s'espera aconseguir el primer plasma.

INNOVATION SLU

OPINIÓ // PÀG.03

“En el RDL 15/2018, s’aprecien millores importants en la normativa del bo social elèctric”. JUNTA DEL COL·LEGI D’ENGINYERS INDUSTRIALS DE CATALUNYA

OPINIÓ

Editorial

Opinió

El suport del Comitè Olímpic Internacional a la precandidatura Barcelona-Pirineus obre la porta a grans inversions a les estacions d’esquí.

Impuls olímpic per al sector dels esports d’hivern

diferència de l’embranzida que van donar a la capital catalana i al conjunt del país els Jocs de Barcelona 92, el moviment olímpic —influït també per la geoestratègia i la contenció econòmica després de la crisi global— insisteix, d’uns anys ençà, a apostar per projectes que aprofitin sinergies generades a les seus de l’olimpíada i, sobretot, al realisme a l’hora d’atorgar-ne l’organització. L’última gran demostració d’aposta massa arriscada i caos infraestructural es va revelar en els últims Jocs a Rio de Janeiro. Pel camí també s’han quedat altres candidatures amb la pàtina de temps passats com la de Madrid o el primer llançament del projecte Barcelona-Pirineus que ara es projecta cap al 2030. La tradició de muntanyisme, escalada i esquí alpí al país és molt més que centenària. No cal oblidar que les primeres agrupacions excursionistes de l’Estat van néixer a Catalunya a cavall dels segles XIX i XX i, especialment, en el període noucentista. Per tant, la trajectòria i el bagatge és innegable i queda reflectit en la construcció, ampliació i modernització constant d’estacions a la zona pirinenca que representen una bassa important en l’enclavament de Catalunya com a pol d’atracció turística els mesos d’hivern. Els projectes d’enginyeria per a la producció i manteniment de terreny esquiable i el transport d’esquiadors a través de remuntadors sempre han estat punters a casa nostra. I sabent que l’oci relacionat amb la neu dinamitza amb força l’economia dels Pirineus catalans, alhora que genera llocs de treball directes i indirectes, la Generalitat sempre l’ha contemplat com un sector que calia preservar i potenciar. Fruit de la trajectòria dels anys, que permet disposar d’instal·lacions prou preparades com per vertebrar, conjuntament amb la resta del país i els equipaments esportius de Barcelona, un projecte olímpic, ara, la candidatura torna a agafar cos i, sense haver de començar de zero, preveu inversions infraestructurals a determinades estacions amb l’objectiu de seguir sent un destí turístic de primer ordre i obtenir la qualitat i les adequacions pertinents per convertir-se en subseus olímpiques en el transcurs de la pròxima dècada

Altaveu

XAVIER ORTEGA Catedràtic i professor emèrit de l’Àrea d’Enginyeria Nuclear de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC)

“No cal amagar els riscos que comporta l’energia nuclear, que són evidents, però tampoc atemorir la població”.

FULLS DELS ENGINYERS / 35

DANIEL GAUDE-FUGAROLAS Enginyer Industrial, col·legiat núm.15990. Doctor per la Universitat de Cambridge. Professor Associat de la UPC i CEO de dgaude Prime Innovation SLU

La innovació, clau per l’enginyeria

es d’aquestes pàgines, volem convidar-vos a conèixer una de les comunitats primordials dins dels EIC. La Subcomissió de Gestió de la Innovació és un fòrum on compartir idees, notícies, coneixements, resultats de recerca, experiències i fórmules d’èxit per potenciar la innovació. Des de la concepció, passant pel desenvolupament i, finalment, la obtenció dels fruits de l’activitat innovadora. Tot i que havia estat aturada durant molts mesos, des de començaments d’any, ha reprès l’activitat amb la participació activa de molts dels membres. Entre tots comprenen un grup de professionals, tant enginyers com d’altres especialitats i disciplines, interessats en la innovació i com gestionar-la correctament. I és que aquest últim aspecte és imprescindible per al progrés, tant de l’activitat econòmica com de la societat en conjunt. Addicionalment, la implementació del canvi de paradigma vertebrat a partir de la indústria 4.0 és un dels gran reptes mundials. El nostre país, amb una llarga tradició industrial, no es pot permetre quedar enrere en el món globalitzat. Els canvis que la simbiosi del big data, l’anàlisi massiva de dades, el machine learning, així com altres branques de la intel·ligència artificial o l’internet de les coses estan introduint en els models productius han de ser una prioritat en l’estratègia de les empreses. Així doncs, una altra funció de la Subcomissió de Gestió de la Innovació consisteix a informar i facilitar la gestió durant aquesta transició industrial per incorpo-

rar eines avançades però imprescindibles en el món globalitzat del segle XXI. Durant aquest any, hem tractat nombrosos temes. Per posar-ne uns exemples: quin és i quin ha de ser el rol de l’alta direcció en la innovació; alguns aspectes destacables de la nova directiva europea de secrets comercials; l’actualització de la situació de la patent unitària; la digitalització de l’activitat industrial i la relació amb l’evolució de la tecnologia de telecomunicacions, així com l’efecte que està tenint aquest procés en els diferents canals comercials. Algunes píndoles provinents de contribucions portades a terme en congressos científics i tècnics també han ocupat les nostres sessions com, per exemple, les eines existents de modelització automàtica aplicades a processos industrials o els possibles efectes del paradigma de la indústria 4.0 a les empreses actuals. En pròximes sessions, esperem poder parlar de les novetats detectades a esdeveniments com l’Internet of Things Solutions World Congress (IoTSWC), entre altres. El concepte de jugaad relatiu a la innovació frugal, que tractarem en una propera sessió, és també molt interessant i ens mostra com, a voltes, no calen grans inversions per innovar. També parlarem de la taxa d’innovació i el pla de productes, i dels aspectes més rellevants de l’informe de Mary Meekers. Aquest any, la Subcomissió s’ha reunit trimestralment. La pròxima trobada es durà a terme el 12 de desembre. Us hi esperem. Si vols participar en el grup, envia un correu electrònic a comissions@coneiement.eic.cat

Sonòmetre

L’Observatori de les Energies Renovables alerta que calen accions urgents per impulsar-les. El primer informe de l’ens format per institucions, entitats i clústers (amb dades de l’any 2017) ofereix un mapa d’implantació que constata que serà difícil aconseguir la creació anual de 300 MW de nova capacitat eòlica i 300 MW de nova capacitat solar fotovoltaica entre els anys 2018 i 2030. Víctor Cusí, membre de l’Observatori, va recordar que, segons el previst, “les renovables han d’aportar el 50% de l’electricitat l’any 2030 i el 100% el 2050”. Però, per contra, la implantació de nous projectes és lenta i cal un canvi urgent de la normativa vigent. Segons el mateix Cusí, malgrat els avenços, “serà impossible assolir els objectius que havien fixat el Govern i el Parlament”.

Nou marc legal que regula el tractament de la pobresa energètica, de l’autoconsum i mesures fiscals per reduir el preu. Aprovat pel Consell de Ministres, el nou marc legal que regula el tractament de la la pobresa energètica, fomenta l’autoconsum a través de diverses mesures reglamentàries i fiscals i redueix el preu de l’electricitat. Segons alguns experts, no es pot assegurar que la rebaixa fiscal proposada es traslladi íntegrament al preu final de l’energia per pagar menys, ja que no queden clars quins són els peatges que repercuteixen en els consumidors finals.

El projecte SecureChain propicia la millora en l’àmbit de la bioenergia de sis pimes catalanes amb el suport de l’UPC. La universitat ha liderat una iniciativa europea d’assessorament empresarial destinada a promoure negocis innovadors de generació de renovables procedents de l’aprofitament de la matèria orgànica en l’àmbit rural. La iniciativa, que forma part del programa d’investigació i innovació Horizon2020 de la Unió Europea, s’ha tirat endavant juntament amb el Centre Tecnològic Forestal de Catalunya i la col·laboració del Clúster de la Biomassa de Catalunya. Novalia Sinergie, Sala Forestal, La Fageda Fundació, Wattia, Aiguasol i Probiomassa han estat escollides mitjançant un concurs obert de projectes pilot en el qual participaven empreses de Catalunya, Alemanya, els Països Baixos, Suècia, Grècia i Estònia.

EDITA: Associació/Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya

Demarcacions del AEIC-COEIC Girona: Jaume Masgrau Lleida: Guillem Boira Catalunya Central: Salvador Arqué i Mireia Félix Tarragona: Lluís Maestre i Fernando Torres Delegació del Vallès: Francesc Figueras i German Palacín

Edició i correcció lingüística: Carles Claret Impressió: Vanguard Gràfic S.A. Dipòsit legal: B 26367-2015 ISSN: 2013-3332 Administració i distribució: Enginyers Industrials de Catalunya Via Laietana, 39 - 08003 Barcelona T: 933 192 300 / F: 933 100 681 a/e: fulls@mail.eic.cat

AEIC President: Jordi Renom Vicepresident 1r: Josep Canós Vicepresident 2n: Carles Sans Vicepresident 3r: Ginés Alarcón Secretari: Òscar Gimeno COEIC Degà: Josep Canós Vicedegà: Pere Palacín Secretari: Jordi Mas

AEIC - COEIC Director general: Pere Homs Consell de redacció: Jordi Renom, Josep Canós, Laura Ivern, David Pérezdolz i Raimon Miserachs Coordinació: Mireia Curto Col·laboradors: Francesc Soler, Eva Díaz, Mireia Curto, Carles Claret, Lorena Farràs i Cristina Garceran Publicitat: Neus Barbosa Disseny i maquetació: Anna Carrió i Judit Pardell

Els articles signats no representen l’opinió dels Fulls dels Enginyers.

www.fullsdelsenginyers.cat

FULLS DELS ENGINYERS / 35

Opinió

Notícies

JUNTA DEL COL·LEGI D’ENGINYERS INDUSTRIALS DE CATALUNYA

Els EIC valoren positivament les recents mesures energètiques del govern espanyol tot i considerar discriminatòries les tarifes elèctriques d’alta tensió

a Junta del Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya valora positivament les mesures contemplades en el Reial Decret-llei 15/2018, aprovat pel Congrés dels Diputats el 18 d’octubre, així com l’eliminació de l’impost al sol i les mesures que han dificultat la implantació de l’autoconsum elèctric a Espanya. Paral·lelament, també considera molt favorables totes aquelles mesures relacionades amb la transició energètica que incentiven la mobilitat sostenible i la installació d’infraestructures de recàrrega elèctrica.

L’URVoltage Racing competeix mundialment amb una moto elèctrica creada des de zero L’equip, format per onze estudiants de diversos graus d’enginyeria, màster i doctorat de la Universitat Rovira i Virgili (URV), va aconseguir el dotzè lloc en la MotoStudent 2018, disputada lal circuit d’Alcanyís, després d’haver superat les prèvies d’avaluació de funcionament d’una moto creada des de zero que va assolir una velocitat punta de 163 km/h als entrenaments. El prestigiós certamen, celebrat biennalment, propicia la confecció del disseny i modelat d’una motocicleta incloent-hi tots els elements mecànics, elèctrics i electrònics (com el motor o les bateries) a partir d’un cronograma oficial que, en el cas de la URV, serveix de treball de final de grau i màster d’alguns alumnes.

TÍTOL I: MESURES DE PROTECCIÓ DELS CONSUMIDORS S’aprecien millores importants en la normativa del bo social elèctric com l’increment del 15% dels límits d’energia anual amb dret a descompte; la flexibilització del còmput d’aquests límits entre els mesos de l’any; l’increment del sostre econòmic que dona dret al bo a les famílies monoparentals; la prohibició del tall del subministrament a famílies amb menors de setze anys i altres, i l’ampliació del termini de sol·licitud fins a finals d’any. Tanmateix, costa d’entendre que es mantingui el dret d’acollir-se al bo de les famílies nombroses sense limitació de renda anual i la consideració de consumidor vulnerable sever a efectes de la prohibició del tall del subministrament només en el casos en els quals es rebi ajuda dels serveis socials de la corresponent comunitat autònoma per un import mínim del 50% de la factura elèctrica. També es considera positiva la creació del bo social tèrmic per pal·liar les despeses de calefacció, aigua calenta sanitària i cuina dels consumidors vulnerables, compatible amb el

Es considera molt positiu l’anul·lació del càrrec sobre l’energia autoconsumida, també conegut com impost al sol que havien establert la Llei 24/2013 del sector elèctric i el Decret 900/2015 d’autoconsum elèctric.

Costa d’entendre que es mantingui el dret d’acollir-se al bo de les famílies nombroses sense limitació de renda anual.

mina clarament les de 25 kV corresponents a la tensió majoritària a la xarxa de distribució de Catalunya i altres zones de l’Estat, que tenen despeses d’inversió equivalents perquè utilitzen el mateix tipus d’aparellatge i aïllament que les de 30 kV d’acord amb les normes tècniques internacionals i que inclouen el tram entre 24 i 36 kV. En conseqüència, si el Govern Espanyol decideix modificar el límit inferior del tram 6.2, aquest hauria de ser, per coherència, de 24 kV i no pas de 30.

bo social elèctric. En paral·lel, s’aprecia una clara contradicció en el finançament econòmic de tots dos bons: mentre que el finançament de l’elèctric es carrega sense consens previ al sector privat de les comercialitzadores elèctriques —que ja van denunciar aquest fet als tribunals i van obtenir la devolució de l’Estat de l’import de l’any 2016—, el del nou bo social tèrmic es carrega totalment als Pressupostos Generals de l’Estat, pendents d’aprovació, sense establir un criteri general i consensuat sobre el finançament de les ajudes energètiques. Per contra, es considera clarament discriminatòria la modificació de les tarifes d’accés d’alta tensió que es fa en el capítol 6 de la reglamentació, on, sense cap tipus de justificació, se suprimeix la tarifa 6.1b, que ja era discriminatòria respecte a la 6.1a, passant el límit inferior de la tarifa 6.2 de 36 kV a 30 kV, la qual cosa suposa una considerable rebaixa de la tarifa per a totes les indústries i pimes connectades a línies de distribució de 30 kV, molt freqüents al País Basc. Aquesta decisió discri-

TÍTOL II: AUTOCONSUM D’ELECTRICITAT Es considera molt positiu: 1. L’anul·lació del càrrec sobre l’energia autoconsumida, també conegut com impost al sol que havien establert la Llei 24/2013 del sector elèctric i el Decret 900/2015 d’autoconsum elèctric. 2. El dret a l’autoconsum compartit d’installacions connectades a la xarxa interior dels consumidors associats o de la xarxa de baixa tensió d’un mateix centre de transformació, que cal desenvolupar reglamentàriament, com reconeix el nou ordenament, fonamental pel possible desenvolupament de l’autoconsum en edificis de vivendes urbanes. 3. La simplificació administrativa i tècnica de la legalització d’instal·lacions d’autoconsum per a potències baixes, inferiors a 100 kW i, especialment, la de les de menys de 15 kW. Es troba a faltar, en aquest àmbit, major concreció de la valoració dels excedents d’energia en instal·lacions de menys de 100 kW a un preu proper al preu horari del mercat elèctric, que es poden produir amb escreix

per la diferència entre les corbes de generació fotovoltaica, lligada a la llum solar, i la de consum domèstic, que es concentra normalment a les darreres hores del dia. El segon paràgraf de l’article 9.5 obre la porta a algun tipus de balanç net que caldrà concretar en el desenvolupament reglamentari. TÍTOL III: MESURES PER A LA TRANSICIÓ ENERGÈTICA Es considera molt positiva per a l’incentiu de la mobilitat sostenible i la instal·lació d’infraestructures de recàrrega elèctrica, la liberalització de l’activitat de recàrrega, mesura que elimina la figura del gestor de càrregues prevista a la Llei 24/2013 del sector elèctric i, en conseqüència, permet la venda d’energia per a la recàrrega de vehicles elèctrics. Mesures de fiscalitat energètica per moderar els preus del mercat elèctric (disposicions addicionals 6a, 7a i 8a): L’exoneració de l’impost sobre la producció elèctrica del 7%, creat per la Llei 15/2012, durant un període de sis mesos (d’octubre de 2018 a març 2019), i l’exempció en l’impost d’hidrocarburs que modifica la Llei 38/1992 d’impostos especials per als productes des-

Es troba a faltar major concreció de la valoració dels excedents d’energia en instal·lacions de menys de 100 kW a un preu proper al preu horari del mercat elèctric. tinats a la producció elèctrica o cogeneració (cèntim verd del gas) es consideren mesures benintencionades —tot i ser indirectes— per limitar el valor de les ofertes dels generadors elèctrics al mercat elèctric, però amb una eficàcia real en el preu final molt difícil de controlar i avaluar. En aquest sentit, cal insistir en la necessitat urgent de revisar de forma coherent tota la fiscalitat dels productes energètics.

AllWomen.tech formarà dones en l’àmbit tecnològic El projecte neix de la plataforma de micromecenatge en tecnologia FutureFunded, que ha canviat de denominació. Les impulsores tenen experiència acompanyant processos de formació de dones amb vocació STEAM (ciència, tecnologia, enginyeria, arquitectura i matemàtiques) i l’objectiu és oferir-los serveis encarats a l’àmbit tecnològic. Un de cada cinc llocs de treball de tot el món relacionats amb la computació està en mans de dones. Els experts preveuen que a Europa, l’any 2020, es necessitaran 900.000 professionals especialitzats en tecnologia. Les dades demostren, a més, que el PIB augmenta més ràpidament cada any si hi ha més dones treballant al sector.

La geotèrmia, un instrument més per a la transició energètica La geotèrmia és un instrument necessari per a la transició energètica. Arran d’això, el Clúster de l’Energia Eficient de Catalunya ha creat un grup de treball en geotèrmia, que es va forjar en una reunió de presentació a la seu dels EIC. Va comptar amb la participació de diverses empreses i institucions, totes elles relacionades directament o indirectament amb el sector de la geotèrmia, considerada una energia d’alta eficiència que a Catalunya té un gran potencial. El grup de treball pretén donar-li visibilitat per assolir els objectius de transició energètica fixats per al nostre país.

L’ENGINYERIA ENS PARLA

FULLS DELS ENGINYERS / 35

L’ENGINYERIA ENS PARLA Sostenibilitat

Proves a la nova estació de càrrega de vehicles elèctrics del Fòrum A l’avinguda d’Eduard Maristany, prop de Sant Adrià de Besòs, s’hi ha instal·lat una infraestructura destinada a fer possible la conversió en elèctrica de tota la línia H16 de la xarxa de bus. Font: Article publicat al web de TMB

La nova estació de càrrega ràpida, també anomenada d’oportunitat, és una part de la infraestructura que necessita l’H16 per convertir-se en la primera línia electrificada de la xarxa d’autobusos de Barcelona. Cotxe Irizar fent proves de càrrega a l’avinguda d’Eduard Maristany. / Foto: Pep Herrero (TMB).

n autobús articulat Irizar és el primer que està fent servir l’estació de càrrega ràpida per a vehicles elèctrics construïda per TMB a l’avinguda d’Eduard Maristany, a tocar de la parada terminal de la línia H16 de Fòrum/Campus Besòs. Quan estigui en servei, els autobusos 100% elèctrics d’última generació, equipats amb un pantògraf al sostre, seran capaços de carregar en només quatre minuts el 80% de les bateries i aconseguir així l’autonomia necessària per fer el trajecte fins a la terminal del passeig de la Zona Franca. De fet, la nova estació de càrrega ràpida, també anomenada d’oportunitat, és una part de la infraestructura que necessita l’H16 per convertir-se en la primera línia electrificada de la xarxa d’autobusos de Barcelona, fita prevista per al 2019. En paral·lel, TMB ha equipat el centre operatiu del Tri-

angle amb carregadors per als set primers autobusos elèctrics i té previst d’ajustar l’estació del carrer del Cisell, creada i posada en servei en el marc del projecte europeu ZeEUS, als paràmetres dels nous autobusos Irizar i Solaris en procés d’incorporació perquè també la puguin utilitzar. ENERGIA ELÈCTRICA DEL METRO Un fet destacable és que la nova estació de càrrega d’autobusos elèctrics d’Eduard Maristany s’alimenta d’energia procedent de la xarxa del metro, concretament de la subcentral de Llacuna, de la línia 4. Així, s’ha realitzat amb èxit un dels experiments inclosos en el projecte europeu Eliptic (Electrification of Public Transport in Cities), que busca estalviar diners i energia utilitzant sistemes de transport públic elèctrics existents (per exemple, el metro, el tramvia i el troleibús) per afavorir altres modalitats de

El pantògraf de l’autobús encaixa en el carregador ràpid del Fòrum. / Foto: Pep Herrero (TMB)

transport que, d’aquesta manera, augmenten la capacitat i redueixen emissions. De manera semblant, la infraestructura de càrrega construïda

a la cotxera d’autobusos del Triangle es nodrirà d’energia procedent de l’estació del metro del mateix nom, situada al nivell inferior.

Les proves dels sistemes de càrrega i els ajustos dels autobusos articulats elèctrics s’han portat a terme durant aquest estiu.

www.fullsdelsenginyers.cat

FULLS DELS ENGINYERS / 35

Barcelona Industry Week

La digitalització, clau per aconseguir una indústria més intel·ligent i productiva Els Diàlegs entre Enginyers i Economistes van debatre l’impacte social i econòmic de la transformació digital de la indústria. FONT: REDACCIÓ

“L

a digitalització suposa un trànsit cap a una indústria més intel·ligent i productiva, que aporta béns i beneficis de major qualitat i crea llocs de treball”. Amb aquesta contundent afirmació, Josep Canós, degà del Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya, va presentar la visió dels enginyers industrials davant de l’impacte social i econòmic de la transformació digital de la indústria. En un escenari idoni com la Barcelona Industry Week, que van tenir lloc del 16 al 18 d’octubre a Fira de Barcelona, es va organitzar la jornada Diàlegs entre Enginyers i Economistes, amb l’objectiu de crear debat sobre l’anomenada nova revolució industrial. L’economista Jordi Angusto, en representació del degà del Col·legi d’Economistes de Catalunya, va assenyalar que “la tecnologia ens porta cap a un output potencial, però aquest no sempre respon a un output real”. L’economista veu necessari un canvi de model a nivell global que doni resposta a les persones sense qualificació, que queden excloses d’aquesta nova revolució industrial, i defugir de la renda bàsica universal.

Jordi Angusto: “És necessari un canvi de model a nivell global que doni resposta a les persones sense qualificació”. En aquest context, Canós va apostar per la ràpida capacitat d’adaptació “de les noves generacions d’enginyers a la nova indústria perquè estan molt ben preparats”. Ara bé, va remarcar que cal treballar perquè la gran inversió en formació es vegi recompensada en llocs de treball de qualitat i bons salaris. LÍMITS ÈTICS DE L’ACTIVITAT TECNOLÒGICA El segon diàleg de la sessió, que va debatre sobre els límits ètics de l’activitat tecnològica en la nova indústria de la jornada, va ser entre l’enginyer industrial i president d’Eurecat, Xavier Torra, i el professor emèrit d’Economia i Ètica de l’IESE Business School, Antonio Argandoña. Torra va assenyalar que la ciència no té límits però que les activitats tecno-

lògiques, que són l’aplicació de la ciència per a les persones, han de ser limitades des de les mateixes empreses: “Tot directiu té, constantment, el dilema entre ètica i mercat, per aquesta raó és necessària una entitat reguladora”. Per la seva banda, l’economista Antonio Argandoña va recordar una frase d’Aristòtil: “L’ètica l’aprenem de les persones que viuen en la virtut”, i va concloure el debat assenyalant que “en l’ètica només ens queda creure en la bona voluntat”. La jornada dels Diàlegs va ser

clausurada per la directora general d’Indústria del Departament d’Empresa i Coneixement de la Generalitat de Catalunya, Maite Villaroya, qui va declarar que les solucions tecnològiques ja no són una opció de futur, sinó de present. Amb 15.000 empreses del sector de les TIC i amb una inversió molt rellevant, Villaroya va defensar que “Catalunya té tots els ingredients per a convertir-se en un autèntic hub tecnològic”.

Josep Canós: “Cal treballar perquè la gran inversió en formació es vegi recompensada en llocs de treball de qualitat i bons salaris”.

TEMA DEL MES

FULLS DELS ENGINYERS / 35

TECNOLOGIA ‘BLANCA’

Les pistes d’esquí tornen a fer inversions milionàries Amb la recuperació econòmica, es reprenen alguns dels projectes aparcats per la crisi i se’n creen de nous amb la vista posada en la precandidatura Barcelona-Pirineus per als Jocs d’Hivern de 2030 que ha rebut l’aval del Comitè Olímpic Internacional (COI). TEXT: LORENA FARRÀS PÉREZ

Una de les últimes novetats en el transport per cable a les estacions és aprofitar la infraestructura per passar cables de comunicacions

Les pistes d’esquí catalanes estan recuperant alguns dels projectes aparcats arran de la crisi econòmica iniciada el 2007

es pistes d’esquí de Catalunya ultimen els darrers detalls abans d’encetar la temporada amb les piles ben carregades. La campanya de l’any passat va ser una de les millors dels últims anys, amb més de dos milions de visites i uns gruixos de neu generosos que la van allargar fins passada la Setmana Santa. Sembla que la crisi econòmica, que va provocar una caiguda del nombre d’esquiadors, i, per tant, dels ingressos, ha quedat enrere. Però el que dona més esperances i forces al sector de la neu és la precandidatura dels Jocs d’Hivern Barcelona-Pirineus del 2030, que, a l’octubre, va rebre l’aval del COI. L’organització del Jocs es presenta com una eina per projectar internacionalment el territori i millorar-ne les comunicacions. Tot plegat ha motivat que es recuperin alguns dels projectes aparcats en els anys de vaques magres i que les inversions en tecnologia tornin a les pistes d’esquí. En aquest sentit, a Baqueira-Beret

estrena la temporada 2018-19 amb un nou teleesquí. A Masella, s’han instal·lant més paravents i una nova xarxa de neu artificial, mentre que a La Molina s’ha allargat un telecabina i s’ha finalitzat la construcció d’un telecadira. Totes les inversions han estat milionàries. Des del punt de vista tecnològic, “el transport per cable és la infraestructura més rellevant d’una pista d’esquí”, segons Josep Mirabet, de Mirabet Enginyeria Consultoria. A les pistes podem trobar diferents tipus de transport: “el telecabina és l’opció més costosa econòmicament, però també la més ràpida, la que permet majors alçades i comporta menys dificultats en cas de rescat”, explica Xavier Tribó, tècnic del Departament d’Interior de la Generalitat. “Els telecabines se sostenen en un sol cable tractor-portador del qual penja un habitacle on els esquiadors poden anar drets”, afegeix l’expert. Per a l’esquiador, el principal avantatge d’aquest tipus de transport és que, en ser tancat, resguarda del fred exterior. L’inconvenient, que

Una de les claus del present i el futur de les estacions d’esquí radica en l’eficiència en la generació de neu artificial. l’embarcament sol ser més feixuc ja que cal treure’s els esquís. El telecadira és l’opció més estesa. Consisteix en una sèrie de seients penjats d’un cable tractor. Per pujar-hi, no cal que l’esquiador es tregui els esquís, però està completament a mercè de les inclemències meteorològiques. Tribó explica que “el cost és inferior al del telecabina, però té certes restriccions: no pot sobrepassar els 25 metres d’alçada, està limitat a vuit places i els rescats són més complexos”.

Hi ha dos tipus de telecadires, els de pinça desacoblable i els que no n’utilitzen. En el primer cas, les cadires se separen del cable en arribar a les estacions, on adopten una velocitat més lenta. Així, el cable pot circular a més velocitat amb l’objectiu que els esquiadors pugin i baixin més còmodament. En el cas dels telecadires no desacoplables, les cadires van sempre enganxades al cable i no redueixen tant la velocitat en el moment de pujar o baixar. La segona modalitat és fàcil d’identificar perquè en pujar-hi dona un petit cop a les cames. Finalment, hi ha els teleesquís. Aquests solen ser individuals, tot i que també poden ser de dues places. Els esquiadors romanen drets i llisquen muntanya amunt penjats del que es coneix com a perxes. És el transport per cable més barat, però també el més senzill. Mentre que un teleesquí pot costar entre dos i tres milions d’euros, un telecadira es dispara fins als set i el telecabina, vuit, segons estimacions de Tribó, malgrat que els preus

finals varien força en funció de les característiques de la instal·lació. Més enllà dels preus i del pressupost disponible, l’elecció d’un tipus o altre de transport per cable també depèn de les característiques del terreny (l’alçada bàsicament) i de la capacitat de les pistes: “No té sentit muntar un transport amb molta càrrega si la pista és petita”, conclou Tribó. En relació amb les novetats en el transport per cable, l’últim és “aprofitar la infraestructura per passar cables de comunicacions”, assegura l’expert de la Generalitat. “A Suïssa, on hi ha les pistes d’esquí més modernes d’Europa, ja ho estan fent”, assenyala. Tribó explica, alhora, que “s’estan començant a instal·lar pantalles de leds amb publicitat a les estacions de càrrega i descàrrega en substitució de les típiques lones”. MÀQUINES PER FER NEU Una altra de les tecnologies destacables de les pistes d’esquí són els canons de neu. En els darrers

www.fullsdelsenginyers.cat

FULLS DELS ENGINYERS / 35

Els TELEESQUÍS van a una velocitat d’uns tres metres per segon i poden tenir una capacitat de transport de fins a 1.200 passatgers a l’hora. Hi ha varis tipus de TELECABINES, la majoria tenen una capacitat d’entre 6 i 16 persones i van a una velocitat d’uns 7 metres per segon, cosa que els permet una capacitat de transport de 3.900 passatger per hora i sentit.

Les pistes d’esquí catalanes han passat de tenir 1.639 CANONS DE NEU l’any 2002, als més de 2.500 actuals. Els TELECADIRES de pinça desacoblable, que poden ser de fins a vuit places, tenen una capacitat de transport de fins a 4.000 passatger per hora i sentit, amb una velocitat de fins a 6 metres per segon. anys, el Pirineu s’ha convertit en el referent europeu en la instal·lació d’aquests sistemes de producció de neu artificial, sobretot davant de l’escassetat de precipitacions d’algunes temporades. Una situació que empitjorarà amb el temps a causa de l’escalfament global provocat pel canvi climàtic. En aquest sentit, les estacions d’esquí catalanes depenen cada cop més dels canons per obtenir un bé imprescindible i sense el qual no poden ni obrir, la neu. La primera estació de l’Estat espanyol a instal·lar una xarxa de producció de neu d’alta pressió va ser La Molina, l’any 1986. Des d’aleshores, l’estació de la Cerdanya ha anat creixent i millorant els sistemes d’inno-

vació amb un sistema de referència a nivell mediambiental per l’acurada gestió dels recursos hídrics, la despesa energètica i la viabilitat comercial. La resta de pistes també han anat instal·lant canons de neu amb els pas dels anys. Avui dia, totes les pistes d’esquí alpí del Pirineu català sobreviuen gràcies a la producció artificial de neu. “Els canons són dispositius que fabriquen neu a partir d’aigua”, explica Xavier Tribó. Per produir-la calen baixes temperatures. Per això, normalment el procés té lloc en les gèlides nits d’hivern. Els canons requereixen d’una infraestructura completa de canonades, bombes, gestió central informatitzada i de

basses o embassaments d’aigua des d’on obtenen la matèria primera. Tribó explica que hi ha dos tipus de canons: els de baixa pressió, que només usen aigua i es fan servir per a situacions puntuals, i els d’alta pressió, que barregen aigua i aire. Una de les claus del present i el futur de les estacions d’esquí radica, precisament, en l’eficiència en la generació de neu artificial. Els nous sistemes són cada cop més eficaços i capaços de produir neu a temperatures cada cop inferiors i utilitzant menys aigua i electricitat. La neu artificial, que pot ser fins a tres o quatre vegades més densa que la natural, també és més freda. Aquest aspecte resulta clau als ini-

cis de temporada, ja que la creació d’una bona base és una mesura eficaç perquè la neu de les pistes resisteixi millor el desgast i l’erosió del vent, els esquís o la pluja. Per aquest motiu, tan bon punt s’apropa la temporada d’esquí i comencen a baixar les temperatures, totes les pistes comencen la producció de neu. L’objectiu és obrir tan aviat com es pugui i allargar la campanya tant com sigui possible per rendibilitzar els elevats costos d’unes instal·lacions que acaben funcionant pocs mesos a l’any.

LA MOLINA, UNA ESTACIÓ PIONERA El primer teleesquí de l’Estat es va estrenar el 28 de febrer de 1943 a les pistes de Fontcanaleta, a La Molina. Tres anys més tard, l’estació de la Cerdanya tornava a ser pionera en la instal·lació de remuntadors, amb la posada en funcionament, la temporada 1946-47, del telecadira del turó de la Perdiu, a Alp. Des d’aquell moment, La Molina, juntament amb Baqueira-Beret, és una de les pistes capdavanteres des del punt de vista tecnològic, com explica Josep Mirabet.

ENGINYERIA

FULLS DELS ENGINYERS / 35

Anàlisi

JOSÉ MARÍA GARCÍA CASASNOVAS President de la Comissió d’Energia dels EIC

El reactor experimental de fusió nuclear ja supera el 50% de la seva construcció

En la jornada del Projecte ITER celebrada el 18 abril a la seu dels EIC es van exposar les característiques del reactor experimental de fusió nuclear (ITER) i l’estat en què es trobava el disseny, l’enginyeria i el progressiu acoblament d’equips i components. Un bon resum, doncs, tant del desenvolupament de l’obra com de l’estat de la construcció de la instal·lació.

El projecte es gestiona mitjançant un consorci internacional els membres del qual són la UE, que aporta el 45,6% del pressupost, i la Xina, l’Índia, el Japó, Corea del Sud, Rússia i els EUA, que aporten un 9,1% cadascun.

n la mateixa jornada, diverses empreses participants en el projecte van comentar les experiències, reptes, dificultats i lliçons apreses derivades de la participació en el progressiu assoliment de l’ITER. Com a conseqüència de l’interès suscitat entre els assistents, d’alt contingut científic i tecnològic, es va plantejar la possibilitat de gestionar una visita a l’emplaçament on es construeix el reactor, a Cadarache, prop d’Ais de Provença. Tant la celebració de la jornada com la visita van comptar amb el suport i la col·laboració de Fusion for Energy (F4E), l’Agència Europea, dependent de ITER Organization, que gestiona la participació de la Unió Europea (UE) en el projecte pel que fa a l’enginyeria, la redacció d’especificacions i l’acoblament dels components que són de la seva responsabilitat. F4E també és la responsable de la coordinació entre els diferents països participants en el projecte i de garantir la compatibilitat tècnica, normativa i temporal del sub-

ITER és un dels projectes de recerca més importants del continent per dimensions, complexitat i pressupost. ministrament de components, que són responsabilitat de cadascun dels estats membres del projecte. Fusion for Energy, que compta amb més de 400 enginyers i tècnics d’alta qualificació, té la seu a Barcelona, a part d’una oficina a Cadarache. Donat que ITER és un dels projectes de recerca energètica més importants per dimensions, complexitat i pressupost de la UE, es va contactar amb la Representació Permanent de la Comissió i el Parlament Europeu a Barcelona. El seu director va valorar aquesta iniciativa i va cursar una invitació institucional als EIC, responsabi-

litzant-se dels temes d’organització i logística de la visita. Una tasca en la qual també va col·laborar l’oficina d’F4E a la capital catalana i a Cadarache. L’ITER DINS DEL PROGRAMA DE FUSIÓ En la primera part de la visita, que va tenir lloc el 15 d’octubre, el company Jesús Izquierdo, doctor en Enginyeria Industrial i adjunt al director del projecte, va exposar els principis teòrics de la fusió i el desenvolupament concret que se’n fa al projecte ITER. La fusió, com a procés destinat a la producció d’energia en forma d’electricitat, ha estat llargament envisionat i experimentat des dels començaments de l’ús de la tecnologia nuclear per a la producció d’energia. Els primers estudis i anàlisis daten dels anys cinquanta-seixanta. Actualment, hi ha en desenvolupament força projectes amb diferents tecnologies. Els més avançats es basen en: 1. La fusió per confinament magnètic (MCF) del plasma format per nuclis de deuteri i triti als quals se sotmet a elevadíssimes

temperaturas (de 160 milions de graus centígrads) i amb una gran energia cinètica, per tal de que se superen les forces de dispersió causades per dos nuclis amb càrrega positiva i es provoqui una collisió formant un àtom d’heli alliberant grans quantitats d’energia. 2. La fusió per confinament inercial (ICF), que s’aconsegueix escalfant i comprimint una microesfera d’una mescla d’àtoms de deuteri i triti a una temperatura de 100 milions de graus centígrads i amb una densitat cent vegades superior a la del plom. Aquest efecte s’aconsegueix bombardejant l’esfera amb feixos làser d’altíssima potència per aconseguir que els nuclis de combustible s’escalfin i comprimeixin, un fet que en provoca la fusió. L’ITER, que pretén aconseguir la fusió mitjançant el primer procés, MCF, és el més gran i ambiciós projecte de recerca energètica que es desenvolupa mundialment avui dia. FINANÇAMENT I GESTIÓ El desenvolupament de l’ITER es gestiona mitjançant un con-

sorci internacional els membres del qual són la UE, que aporta el 45,6% del pressupost, i la Xina, l’Índia, el Japó, Corea del Sud, Rússia i els EUA, que aporten un 9,1% cadascun. Els estats membres s’han compromès a construir i fer operativa la instal·lació experimental de Cadarache amb l’objectiu de demostrar la viabilitat de la fusió dels nuclis de deuteri i triti mantenint el plasma en situació estable durant un període de temps d’almenys 500 segons i amb un guany energètic Q>10, guarisme que relaciona l’energia aportada al procés (input) i la que se n’obté (output). La reacció es realitza en un recinte de forma toroïdal amb un altíssim grau de buit en la qual el plasma es manté allunyat de les parets per confinament magnètic creat mitjançant bobines superconductores que generen camps magnètics d’intensitats superiors a 10 T. El conjunt es denomina reactor Tokamak. Encara que en diferents països s’han desenvolupat o s’estan desenvolupant diverses iniciatives basades en el Tokamak, fins ara, la més interessant i que ostenta el rècord de funcionament és el projecte JET (Joint European Torus), situat a Anglaterra, que va

www.fullsdelsenginyers.cat

FULLS DELS ENGINYERS / 35

THE ITER OBJECTIVES OBJECTIUS DEL PROJECTE ITER a) Demostrar l’operació integrada de les tecnologies necessàries per aconseguir el funcionament d’un reactor de fusió. Els materials i equips hauran de treballar als seus límits físics. El plasma haurà d’aconseguir temperatures de 160 MºC i, en el mateix recinte, criòstat, les bobines electromagnètiques s’hauran de refrigerar amb heli líquid a 4 ºK. Alhora, els camps electromagnètics tindran una intensitat de 10 Teslas. b) Aconseguir un plasma de deuteri i triti en el qual es produeixi de forma sostinguda, estable i a través de l’escalfament intern, una reacció de fusió que generi una potència tèrmica de 500 MW. c) Garantir el subministrament de triti per alimentar el plasma. Un triti que s’haurà

de produir in situ ja que les possibilitats de subministrament exterior són insuficients per a les futures plantes de fusió. d) Demostrar la seguretat del control del plasma i de les reaccions de fusió sense posar en risc les persones i el medi ambient. Per les seves característiques, el reactor ITER ha estat classificat com a instal·lació nuclear de base. El 2012, es va aconseguir que el projecte fos aprovat i obtingués la llicència de construcció per part de l’Autoritat de Seguretat Nuclear (ASN) de França, la qual té les competències sobre les instal·lacions d’aquest tipus en territori francès. Aquest tràmit era imprescindible per continuar tirant endavant el projecte.

2018.10

aconseguir, l’any 1988, la fusió durant un temps inferior a 1 segon i un output de 16 MWt, essent necessari un input de 24 MW, és a dir, una Q < 1. L’ITER, per la seva banda, està dissenyat per obtenir un output de 500 MWt d’energia de fusió a partir d’un input de 50 MW, és a dir, amb un guany Q > 10. ITER no produirà energia elèctrica sinó només tèrmica. Una energia que serà dissipada a l’atmosfera a través dels circuits d’aigua de refrigeració que mantenen les parets del confinament magnètic (els anomenats blankets), a 80 ºC. ITER, una paraula que significa camí, és un pas més per arribar a la producció final d’energia elèctrica. CARACTERÍSTIQUES ESPECÍFIQUES La instal·lació que s’està cons-

truint a Cadarache té unes característiques específiques que la diferencien d’altres iniciatives. • Cadascun dels països participants en el projecte es compromet, de forma autònoma, a subministrar uns determinats equips o components. En alguns casos, poden concórrer dos o més països per fabricar un sol equip o component. Aquest fet, al costat de les diferents idiosincràsies i normatives aplicables a cada país, representa una important dificultat afegida en la coordinació tècnica, normativa i de terminis de subministrament. De manera especial, la coordinació és crítica en el cas d’aquells equips que han de complir la regulació nuclear exigida per l’ASN. • Les característiques dimensionals d’alguns components com

Diagnostics Building

les bobines poloïdals, amb diàmetres compresos entre 17 i 29 metres, destinades a generar els camps magnètics que confinen el plasma dins del recinte toroïdal i el criòstat, que és el vas d’acer inoxidable 316 que interiorment conté tots els components del reactor i garanteix les condicions de buit del reactor amb unes dimensions de 39 metres de diàmetre i 39 d’alçada. Aquestes dimensions obliguen a fabricar-los tots dos in situ, ja que resultaria impossible transportar-los des d’un potencial punt de fabricació aliè a l’emplaçament. Les bobines poloïdals són un conjunt de sis bobines, de forma circular. Les quatre més grans es fabriquen a Cadarache mateix. Del subministrament se’n responsa-

Tokamak Building

Tritium Plant

Cryoplant

Poloidal Field Coils Fabrication

Vista global de l'emplaçament una vegada acabat el projecte 2018.10

Assembly Hall

bilitza la UE, excepte en el cas de la primera bobina, de dimensions menors, que és responsabilitat de l’Índia i la sisena, de Rússia. Aquests dos equipaments ja es troben en plena fase de fabricació, fet pel qual ha estat necessària la construcció de dues naus especials equipades amb les eines i les condicions idònies per a un equipament nuclear, al marge dels dispositius d’assajos i proves que en garanteixin la funcionalitat com a components nuclears. Criden l’atenció les dimensions d’aquests edificis i, sobretot, les característiques constructives. Finalment, tots els components del reactor s’han de recepcionar, revisar i comprovar la idoneïtat de tota la documentació, classificar-los i emmagatzemar-los a l’emplaçament fins que arribi el moment d’assemblatge. L’assemblatge es realitza en un edifici especial annex on hi ha situat el reactor Tokamak, amb el qual es comunica directament. L’espai té unes dimensions de més de 60 metres d’alçada i compta amb tres ponts-grua dels quals dos poden treballar de forma conjunta i carregar fins a 1.500 tones. La part més important de la instal·lació és l’anomenat Tokamak Complex, un conjunt de tres edificis adossats de més de 400.000 tones: l’edifici del reactor, el de fabricació de triti i el de diagnòstic. Aquest conjunt té unes dimensions de 80x120x80 m. L’estructura de formigó, pràcticament acabada, té 16.000 t de barres de reforç i 150.000 m3 de formigó i 25.000TM d’acer estructural. A més d’aquests edificis, el conjunt integra també els espais on hi

La part més important de la instal·lació és l’anomenat Tokamak Complex, un conjunt de tres edificis adossats de més de 400.000 tones compost per l’edifici del reactor, el de fabricació de triti i el de diagnòstic. ha situats el sistema d’escalfament de plasma mitjançant microones de baixa freqüència i alta potència, els sistemes de climatització HVAC, l’edifici de serveis, la planta criogènica per a la refrigeració de l’heli, l’edifici de control, etc. Cal destacar que aquest conjunt d’edificis, a més del d’assemblatge, els està construint un consorci hispanofrancès, VFR, en el qual els principals participants són Ferrovial i la corporació francesa Vinci, entre d’altres. Està previst que la construcció de l’ITER acabi el quart trimestre de 2024. Durant el transcurs del 2025, es portaran a terme les proves preoperacionals i de llicenciament. Al quart trimestre d’aquell any, s’espera aconseguir el primer plasma.

COEIC / AEIC

FULLS DELS ENGINYERS / 35

COEIC/AEIC: Aquesta secció recull la veu dels instruments a disposició dels enginyers industrials i de les institucions i entitats que vetllen pels professionals.

Amazon i Robmov, projectes de l’any a la Nit de la Robòtica

a quarta edició de la Nit de la Robòtica, organitzada per la Comissió Indústria 4.0 al Recinte Modernista de Sant Pau, va premiar com a Projecte de l’any la robotització del centre logístic d’Amazon al Prat de Llobregat i el robot Robmov de l’empresa EAR-FLAP, dos exponents de robòtica col·laborativa aplicada al sector logístic que faciliten el moviment de mercaderies sense conductor. El projecte de robotització del centre logístic d’Amazon al Prat de Llobregat, amb més de 200.000 metres quadrats, consisteix en 6.000 drives (robots mòbils logístics) que operen en 130.000 metres quadrats i que arriben a moure fins a 25 milions de productes, emmagatzemats en 50.000 pods (estanteries mòbils). L’altre guardonat, Robmov, és un robot col·laboratiu amb navegació i mapeig simultani. Ofereix una solució logística avançada que pot arribar a carregar fins a 1.500 kg. El jurat va destacar que és un projecte impulsat, dissenyat, finançat i produït a Catalunya amb vocació de fer-se un lloc en el mercat emergent i competitiu de les solucions logístiques. Miquel Seriola Rodas va rebre

el Premi Nit de la Robòtica en reconeixement a una trajectòria de quasi 40 anys en l’enginyeria d’integració de robots a la indústria. Va iniciar l’activitat durant els anys 80 dissenyant perifèrics per als pocs robots presents llavors i va ser pioner en el desenvolupament de cèl·lules robotitzades per tall d’aigua, una solució que va exportar

Es va premiar la trajectòria de Miquel Seriola Rodas en reconeixement als 40 anys dedicats a l’enginyeria d’integració de robots a la indústria. per tot el món. Actualment, és CEO del grup empresarial ADISONTRU, que agrupa diverses spin-offs. “Els robots no els fan els robots. Per això és essencial que es doni suport als professionals del sector”. Aquestes van ser les paraules de benvinguda de Pere Homs, responsable del Grup de Treball de Robòtica de la Comissió Indústria 4.0. Per la seva part, Carles Soler,

membre del Grup de Treball de Robòtica de la Comissió Indústria 4.0, va afirmar que “la robòtica industrial ha assolit, aquest 2018, xifres rècord amb 381.000 robots venuts”. El conferenciant convidat d’aquest any va ser el professor José del R. Millán, del laboratori Brain-Machine Interface de l’Escola Politècnica Federal de Lausana, qui va explicar que “la interfície cervell-ordinador permetrà als humans operar ordinadors, cadires de rodes, pròtesis i d’altres dispositius, només utilitzant els senyals cerebrals”. Va cloure l’acte la directora general d’Indústria, Matilde Villaroya, destacant que “Catalunya té les condicions necessàries per ser un referent en l’àmbit de la robòtica al sud d’Europa”. A més, Villarroya va assenyalar que el sector creix de manera exponencial i es preveu que la venda de robots es dupliqui en els pròxims

cinc anys. TROBADA DE REFERÈNCIA DEL SECTOR A CATALUNYA La Nit de la Robòtica és la trobada de referència d’un sector estratègic per a la indústria catalana amb quasi un centenar d’empreses que s’hi dediquen. Espanya està a la novena posició mundial amb 32.300 robots industrials instal·lats, la meitat dels quals al sector de l’automoció. Aquestes

xifres suposen, dins del sector industrial espanyol, 157 robots per a cada 10.000 empleats, segons dades de 2017. La Comissió d’Indústria 4.0 està formada per membres dels col·legis d’Enginyers Industrials de Catalunya, Enginyers Agrònoms de Catalunya, Enginyers de Camins, Canals i Ports de Catalunya, d’Enginyeria Informàtica de Catalunya i de l’Associació Catalana d’Enginyers de Telecomunicació.

www.fullsdelsenginyers.cat

FULLS DELS ENGINYERS / 35

Jornada

AEIC / COEIC

Nova eina de diagnosi per a la indústria 4.0

n el marc de la Barcelona Industry Week, el 16 d’octubre, es va celebrar la trobada anual de la Comissió Indústria 4.0 organitzada pels Enginyers Industrials de Catalunya, l’Associació Catalana d’Enginyers de Telecomunicació, el Col·legi Oficial d’Enginyeria Informàtica de Catalunya, el Col·legi d’Enginyers Agrònoms de Catalunya i el Col·legi d’Enginyers de Camins, Canals i Ports de Catalunya. L’acte reunia, doncs, tots els enginyers actius en els diferents grups de treball. Enguany, les paraules de benvinguda van ser de Joan Carles Casas, president de la Comissió Indústria 4.0, que va donar pas a la presentació d’una nova eina de diagnosi que ajudarà a entendre millor què aporta la indústria 4.0 a les em-

Tota la informació sobre formació dels EIC a http://formacio.eic.cat i l’agenda d’actes a www.eic.cat

preses i a la societat en general. Xavier Pi i Carles Soler, membres de la Comissió, van ser els encarregats d’explicar-ne el funcionament. Consta d’un qüestionari que recull la posició de les empreses o organitzacions davant del nou escenari; una aplicació web, que digitalitza l’adquisició de les dades, i un model conceptual, que tradueix les respostes en resultats. L’objectiu d’aquesta eina és contribuir a la reflexió estratègica que ha de fer tota organització, analitzar-ne la posició ideal i conèixer totes les oportunitats que li ofereixen els avenços tecnològics. El qüestionari està adreçat a la indústria de procés productiu i la voluntat de la Comissió és anar proposant, amb el temps, qüestionaris a d’altres tipus d’indústries. Té diferents apartats: estratègia o model de negoci, productes o ser-

veis, processos productius, organització i persones i, finalment, tecnologies. Es consulta sobre la implementació i presència de robots col·laboratius a l’empresa; la connexió entre els diferents equips; l’ús de la realitat augmentada o virtual; si s’utilitza la fabricació additiva o el big data, o bé si es treballa amb blockchain, entre d’altres aspectes. L’eina de diagnosi per a la indústria 4.0 vol ser viva, és a dir, que evolucioni amb el temps i s’ajusti a noves realitats. També es busca que sigui un instrument obert a les aportacions de totes les persones que hi vulguin col·laborar i una eina lliure posada a disposició de qualsevol professional. Al llarg de la trobada anual de la Comissió Indústria 4.0, també es va presentar l’I4MS, un instrument de suport del Mobile World Congress (MWC) a la indústria 4.0 per a la PIME. Silvia Valcárcel, executiva de comunicació del MWC, va explicar que es tracta d’una eina que té com a objectiu que les petites i mitjanes empreses es puguin beneficiar de les innovacions digitals per actualitzar els seus productes, millorar els processos i adaptar els models comercials als nous desafiaments de l’era digital. La trobada va finalitzar amb una ponència de Francesc Taxonera, arquitecte sènior d’IBM, sobre l’enginyeria que hi ha darrere de la intelligència artificial, en concret, hard i soft, architectures i algoritmes.

AGENDA FORMACIÓ DE NOVEMBRE BIM: Especialització en Autodesk® Revit® MEP 2017 12/11/2018 · Enginyeria · Presencial

Gestió efectiva del temps 22/11/2018 · Gestió i habilitats directives · Presencial

Lean Management. TOYOTA KATA 13/11/2018 · Gestió i habilitats directives · Presencial

Piping Design. Curs pràctic de disseny i càlcul de canonades en processos industrials 26/11/2018 · Enginyeria · Presencial

Requisits de la nova norma ISO 45001:2018. Sistema de gestió de la seguretat i salut en el treball 15/11/2018 · Seguretat i medi ambient · Presencial 10 claus per millorar la productivitat personal i professional 15/11/2018 · Gestió i habilitats directives · Presencial Instal·lacions d’energia solar fotovoltaica d’autoconsum 19/11/2018 · Energia · Presencial Seguretat i autoprotecció en esdeveniments i actes extraordinaris 19/11/2018 · Seguretat i Medi Ambient · Presencial Verificació de màquines i quadres elèctrics 19/11/2018 · Enginyeria · Presencial Robots col·laboratius. Visualitzant un nou paradigma en els processos industrials 21/11/2018 · Indústria 4.0 · Presencial

Fonaments bàsics sobre les tècniques de disseny i gestió de RAMS 27/11/2018 · Enginyeria · Presencial L’accident de treball. Com reduir responsabilitats civils i penals. Casos pràctics 28/11/2018 · Seguretat i medi ambient · Presencial Blockchain i les seves aplicacions empresarials 29/11/2018 · Indústria 4.0 · Presencial Curs pràctic avançat de finances per a enginyers i tècnics 29/11/2018 · Gestió i habilitats directives · Presencial Aerotèrmia com alternativa a les instal·lacions solars tèrmiques 30/11/2018 · Energia · Presencial

Acomplim l’Agenda Digital? La Comissió TIC del Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya va participar, el 15 d’octubre, en una conferència sobre el grau d’acompliment dels objectius de l’Agenda Digital que es va celebrar a la seu de la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) a Barcelona. connectivitat, plans d’implantació i alliberament del segon dividend. La cita va comptar amb la participació d’Alejandra Iturriaga, directora de Telecomunicacions i Audiovisual de la CNMC, Alberto Moreno, director de Regulació de Telefónica, Ramon Pallarès, director de Broadcast de Cellnex, Pedro Mier, president de l’Asociación de Empresas de Tecnologías de la Información, Comunicaciones

y Electrónica i Román Lantarón, president de la Federació Catalana d’Empresaris Instal·ladors de Telecomunicacions, entre d’altres.

Muntaner 239, 1C 08021 Barcelona C

T. 93 200 93 39

TOTES LES ESPECIALITATS

CMY

SERVEIS INCLOSOS PER COL·LEGIATS/DES I FAMILIARS

• Neteja dental anual • Visites • Revisions • Visites d'urgències • Rx intraorals

ESPECIALISTES EN TOTES LES BRANQUES ODONTOLÒGIQUES. PIONERS EN IMPLANTS DE ZIRCONI I ODONTOLOGIA HOLÍSTICA I KINESIOLÒGICA.

Indústria 7, Principal 08037 Barcelona

La resta de serveis i tractaments, tenen tots els avantatges d’una pòlissa Dental Familiar tant per als Col·legiats/des, com per als familiars que convisquin amb ells/es. Acreditació: carnet col·legial de l’EIC.

T. 93 458 45 99 info@mirave.es www.mirave.es

E08031263

L’

Agenda Digital a Es- digital. Albert Martí, director genepanya és la ruta en ral d’AMB Associates, exconseller matèria de Tecnolo- de la CMT i membre de la Comisgies de la Informa- sió TIC dels Enginyers Industrials ció i la Comunicació de Catalunya i Miquel Obradors, (TIC) i d’Administra- president de la Comissió TIC, van ció Electrònica que condueix cap fer la introducció de l’acte i en van als objectius de l’Agenda Digital presentar els ponents. La conper Europa del 2015 i el 2020. ferència va analitzar si s’estan Aquest programa incorpora objec- acomplint els objectius de l’Agentius específics per al desenvolu- da Digital i es van comprovar els Drmirvae_faldo.pdf 1 15/1/16 efectes 14:26 sobre serveis, continguts, pament de l’economia i la societat

ENTREVISTA

FULLS DELS ENGINYERS / 35

TEXT: FRANCESC SOLER

“L’energia nuclear està en una fase de transició, almenys a Europa” XAVIER ORTEGA ARAMBURU és catedràtic i professor emèrit de l’Àrea d’Enginyeria Nuclear de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). Es va llicenciar en Ciències Físiques a la Universitat de Barcelona, és enginyer atòmic i doctor en enginyeria per l’Institute Polytechnique de Grenoble, a banda d’enginyer industrial doctorat a la UPC. En el marc de l’última edició de la Diada de l’Enginyer, se li va atorgar el Premi al Reconeixement Acadèmic.

“A Europa, s’estan construint un nombre escàs de de centrals nuclears, però a d’altres llocs del món com a la Xina o a l’Índia, moltes”.

a dedicat més de 40 anys a la formació i la preparació de futurs enginyers, què li ha aportat, a nivell personal, aquesta trajectòria en el camp de la docència? Ha estat una part molt important de la meva trajectòria. De fet, podríem dir que vaig mamar la docència a casa, des de petit, perquè els pares eren mestres. És una bona pregunta... Fa 30 L’activitat acadèmica, per altra part, em va permetre fer recerca o 40 anys ja era complicat abortecnològica. Primer, cinc anys a dar el tema nuclear que, per all’estranger i, posteriorment, a la tra banda, era i és important a UPC, on també vaig dedicar-me a Catalunya. Per tant, sempre vaig tasques relacionades amb la ges- ser conscient de les implicacions tió de recerca. Quan estava a punt socials que tenia i vaig tractar-la de jubilar-me, el rector em va de- amb molta cura. Vostè, de fet, va ser responmanar que fos el síndic de greuges de la universitat i vaig ocupar sable d’operacions del reactor aquest càrrec fins fa ben poc, del experimental Argos de l’ETSEIB, construït entre els anys 1960 i 2008 al 2017. També ha excel·lit en l’impuls 1962, dedicat a la formació d’ende la recerca i la transferèn- ginyers nuclears. I també del cia de tecnologia en l’àmbit de posterior desmantellament. Què l’energia en general i la nuclear va suposar aquesta experiència? Tenir un petit reactor nuclear a en particular. Li ha estat fàcil desenvolupar la carrera en aquest l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Industrial em va permetre àmbit al nostre AAFF 2PE país? 195*66.pdf 9 13/06/14 8.51

PETITS ESPAIS

00 - 2015

PA I S

A NY S

FONAM

EN PETI T TS

Treballem en condicions molt estrictes d’espai

gia nuclear té futur, per exemple, en països amb alt nivell de desenvolupament, però, en canvi, no veig que sigui una solució per al Tercer Món. Es tracta d’instal·lacions molt complexes... Els avenços tecnològics en la gestió de residus radioactius i l’impacte dels accidents seran elements decisius per al futur de la nuclear. Com deia abans, és innegable que, a Europa, està en una fase decreixent, però caldrà veure si les alternatives podran oferir energia amb seguretat de subministrament i a preus raonables.

“Els avenços tecnològics en la gestió de residus radioactius i l’impacte dels accidents nuclears seran elements decisius per al futur de la nuclear”.

Subscriu-te a la

ESPECIALS EN

tingut una gran influència el grau d’acceptació social que, en moltes zones, n’ha frenat una evolució tecnològica positiva. Al capdavall, doncs, crec que no cal amagar els riscos que comporta, que són evidents, però tampoc atemorir la població. L’enginyeria nuclear segueix sent atractiva per als estudiants? No massa. Per una part, hi ha la percepció que és una especialitat complicada i perillosa. Això fa que, majoritàriament, optin per altres vies que consideren que els ofereixen més garanties com la industrial, la sanitària, el medi ambient... I, per altra part, sembla que l’energia nuclear no està en el millor moment, tot i que no és del tot cert. A Europa, s’estan construint un nombre escàs de centrals nuclears, però en d’altres llocs del món com, per exemple, la Xina o l’Índia —i, en general, a països en vies de desenvolupament— és una tecnologia en creixement. En el context actual de transició energètica, la nuclear encara té raó de ser o és cosa del passat? Depèn de quin context. L’ener-

FONAMENTS

CMY

abordar la qüestió nuclear amb més facilitat. Tot i les lògiques limitacions per qüestions de seguretat, sempre teníem les portes obertes a periodistes i estudiants interessats en la qüestió i actuàvem amb molta transparència. Per exemple, quan es va produir l’accident de Txernòbil (Ucraïna), vam publicar els resultats que teníem sobre l’impacte de la radiació. Evidentment, però, sense alarmar i procurant que la societat en general rebés correctament la informació. Encara tenim present l’incident de Fukushima, al Japó... Ha estat responsable d’una vintena de projectes d’investigació en els camps de les radiacions i la salut, les radiacions en el medi ambient, la dosimetria i la neutrònica, considera fundats els temors que desperta? És evident que els accidents que, al llarg de la història, s’han anat produint no han beneficiat la visió sobre l’energia nuclear, però, paradoxalment, gràcies a aquests fets s’ha incrementant la seguretat de les centrals. En el desenvolupament nuclear, ha

NEWSLETTER

Màxima classificació com a contractista d’obra per l’administració amb categoria K02E de “Sondeos inyecciones y pilotajes”, i la categoria K01D de “Cimentaciones especiales”.

a www.fullsdelsenginyers.cat

Membre protector de l'associació de consultors d'estructures.

w.2p Visita’ns a ww

Empresa adherida al Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya Membre de l'Associació d'Amics de la UPC Associació d’Amics de la UPC UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA

e.biz

93 763 26 99 / 660 484 072. 2pe@2pe.biz / Av. Maresme 9. 08396 Sant Cebrià de Vallalta.

i accedeix a tots els continguts