Fulls dels Enginyers num. 36 Desembre 2018 by Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya

JORNADA Les smart cities, claus en l’empoderament de la ciutadania

POWER QUALITY Les xarxes de distribució en els entorns de generació distribuïda

ENTREVISTA A JOSÉ DEL R. MILLÁN Director del Center for Neuroprosthetics and Institute of Bioenergineering

PÀG.10

PÀG.11

PÀG.12

Visita www.fullsdelsenginyers.cat i accedeix a tots els continguts

FULLS DELS ENGINYERS 36/

DESEMBRE 2018

El diari dels Enginyers Industrials de Catalunya

 TEMA DEL MES

Quan la realitat digital es posa al servei del món real PÀG.06 // La realitat virtual i la realitat augmentada estan

cada dia més presents en el món real i cada cop en més sectors. No són tecnologies noves, però han arribat a un punt de maduresa que les fa molt atractives. En la indústria, aporten un clar valor afegit en àmbits com la formació, el manteniment, la logística o la visualització de dades. En el sector sanitari, s’utilitzen per al tractament de fòbies o la simulació d’intervencions quirúrgiques, entre d’altres. I en l’edificació, són molt útils en el desenvolupament de projectes: des de la fase de creació i disseny, fins a l’etapa de manteniment i explotació. Hi ha més de 280 empreses a l’estat espanyol que treballen amb aquestes tecnologies, sobretot en el camp de la realitat virtual. La xifra creix ràpidament i no paren de sorgir noves aplicacions. 



OPINIÓ // PÀG.02

“Ets un referent per als teus col·laboradors? És a dir, els ajudes, els proporciones informació i els defenses davant de tercers?” ALEJANDRO MARTÍN REVILLA SOCI-DIRECTOR DE TDSYSTEM

 CONTAMINACIÓ

 ENGINYERIA

L’enginyeria acústica, una bona eina per disminuir el soroll ambiental

Més enllà de les òperes del Gran Teatre del Liceu

PÀG. 05 // El soroll constant i a totes hores de les grans ciutats afecta el benestar i la salut de les persones. Barcelona està classificada en un rànquing mundial com la setena ciutat amb més contaminació acústica. La pèrdua d’audició mitjana d’un barceloní és de 0,65 sobre 1, segons l’Índex Combinat de Pèrdues Auditives. I és que el 88% dels veïns de la capital catalana estan exposats a nivells de soroll considerables. L’enginyeria acústica s’encarrega de desenvolupar i controlar tots els processos que emeten i transmeten o reben les ones sonores per pal·liar-ne l’impacte sobre les persones. 

PÀG. 09 // Les entranyes del Gran Teatre del Liceu són tan espectaculars com les òperes que acull. T’has preguntat mai per què? L’escenari permet l’accés directe de més de vuit camions, que poden col·locar-se damunt d’una plataforma elevadora que els porta fins al nivell de l’escenari, dos metres per sobre del carrer, o fins a una profunditat inferior, setze metres més avall (el teatre es troba per sota del nivell freàtic). Sens dubte, ens trobem davant d’un dels projectes de referència d’enginyeria industrial que mostra al món una professió que combina ciència i tecnologia. 



ANÀLISI // PÀG.03

“La robòtica col·laborativa és un concepte que ha arribat per quedar-se, amb un impacte que serà profund en els processos de producció”. CARLES SOLER - MEMBRE DEL GRUP DE TREBALL DE ROBÒTICA DELS EIC

OPINIÓ

FULLS DELS ENGINYERS / 36

 Editorial

 Opinió

La indústria incorpora amb facilitat els entorns virtuals i de recreació gràfica gràcies a l’alta usabilitat i adaptabilitat als dissenys productius.

La virtualitat com a motllo de les idees

algrat que els grans inventors i les ments més privilegiades de la història sempre s’han caracteritzat per gaudir d’un pensament en abstracte prodigiós —capaç d’imaginar-se artefactes, mecanismes, instal·lacions i espais gairebé amb tots els ets i uts— tant per visualitzar-los com per mostrar-los als col·legues i futurs constructors o industrials han necessitat plasmar la idea en un esbós, un dibuix, un plànol... Amb la progressiva introducció de la computació, la informàtica i els programaris de dibuix lineal o en tres dimensions, els grans llençols de paper ha passat a un segon pla, més secundari, ja que qualsevol replantejament o modificació d’un projecte és més senzill d’executar de manera virtual. En són un exemple els plantejaments vehiculats sobre el sistema Build Information Modeling (BIM), sens dubte, un vessant molt adequat com a futura sortida professional en el camp de l’enginyeria. El BIM modela, és a dir, treballa sobre un motllo mesurat fins al més mínim detall que, presentant una realitat futura de manera virtual —que no és real ni ha implicat cap cost material al marge de la dedicació dels professionals— pot anar ajustant-se a les necessitats de la instal·lació o edifici. Tan senzill com esbossar una ratlla amb llapis damunt d’un plànol i, en comprovar que hi ha algun error o algun aspecte que no casa, esborrar-la amb un llapis i tornar-la a traçar convenientment. La realitat augmentada, complementàriament, resulta molt indicada per obrar el petit miracle d’incorporar, a través de pantalles i superposició en un escenari real, qualsevol element i contemplar-lo des de totes les perspectives possibles. La recreació és especialment útil a l’hora de fer composicions amb objectes o proposar acabats diferents per a espais de treball. Com en el cas del llapis i la goma d’esborrar, el que habilita la tecnologia és la possibilitat d’emprovar diferents propostes o, abans de fer-les realitat, veure-les incrustades en l’indret on acabaran finalment ubicades. Una tecnologia tan vàlida per col·locar un envà de separació en un immoble i contemplar quin espai en resulta com calcular la capacitat i disposició de material en un magatzem.   Altaveu

JOSÉ DEL R. MILLÁN Director del CNBI (Center for Neuroprosthetics and Institute of Bioenergineering)

“La interacció cervell-màquina o cervell-robot comença mesurant l’activitat cerebral mitjançant diverses tecnologies de brain imaging de gran precisió temporal com l’EEG”.

ALEJANDRO MARTÍN REVILLA Soci-Director de TDSystem.

És el mateix manar que liderar? I, un líder és igual que un cap?

ls ànecs salvatges segueixen el líder per com vola i no pas per la sonoritat dels seus cloquejos”. Proverbi xinès. Imagino que hauràs sentit sovint la gran qüestió sobre el líder: neix o se’n torna? La pregunta pot resultar una mica capciosa, però convida a ser contestada. Tot i que, abans de fer-ho, hauríem de definir què hem d’entendre per líder i lideratge. Si et sembla bé, comencem definint el que no són. Per exemple, no és allò de Project Team Leader que molts cops hi ha imprès en alguna targeta de visita. Tampoc ho és que un dia ens cridi el cap i ens digui: “a partir d’ara, ets el líder d’aquest equip”. I, per descomptat, tampoc és allò de manar descaradament o veladament. Al capdavall, doncs, et deus preguntar què és i què implica. En principi, cal dir-te que no serà la direcció qui te’n faci, de líder (si ho fa, considera-ho com una manera amable d’expressar-se. No anirà més enllà). El que sí que pot fer la direcció és nomenar-te cap d’equip, projecte, etc. En aquest cas, assegura’t que, en el nomenament, hi hagi inclòs el poder executiu per fer complir les teves ordres i la potestat per compensar comportaments excel·lents. No ho oblidis, al líder l’escullen els membres del seu equip. I si no ho fan?, et preguntaràs. Bé, en aquest cas no seràs més que un cap més o menys recomanable. En aquesta tessitura, el que hem de plantejar-nos és què fer perquè els col·laboradors t’escullen com a líder. Si em permets, jo et recomanaria començar pel més senzill. O sigui: ets un referent per a ells? És a dir, els ajudes quan ho necessiten, els proporciones informació que els faciliti la feina i, finalment, els defenses davant de tercers. Si les

respostes són afirmatives es pot dir que vas pel bon camí. Si és el contrari, et puc assegurar que estàs lluny de ser elegit líder.

Pots ser un referent d’informació, d’ajuda i de defensa, però encara et queda quelcom més complex, saber: els teus col·laboradors atorguen prestigi a les formes d’influir en la manera que funciona l’equip? No obstant això, pots ser un referent d’informació, d’ajuda i de defensa, però encara et queda quelcom més complex, saber: els teus col·laboradors atorguen prestigi a les formes d’influir en la manera que funciona l’equip? M’imagino que et preguntaràs què has de fer perquè els altres t’atorguin aquesta autoritat. T’he de dir que la resposta és fàcil, no tant com executar-la. Vegem, consisteix en el següent: en primer lloc, has de procurar que tots els col·laboradors tinguin les mateixes oportunitats per tenir èxits i desenvolupar-se. Això és un encert. També cal dir-te que, si només ets un referent d’ajuda, segur que et consideraran una bona persona, però no estiguis tan segur que siguis un bon líder. Per ser-ho, t’hauran d’atorgar l’autoritat que dona el prestigi.  Professor del curs Lideratge transversal. Influència sense poder jeràrquic, que tindrà lloc el 20 de desembre.

 Sonòmetre

Europa estalviaria 183 bilions d’euros si reduís la contaminació urbana en els propers set anys. El càlcul es determina entre aquest any 2018 i el 2025 com revela l’estudi Clean Air Challenge presentat per InnoEnergy, sempre que es posin en pràctica les tecnologies innovadores de reducció de la contaminació contra el que es coneix com a smog urbà. Segons la Unió Europea, s’estima que aquest fenomen és el causant d’una de cada deu morts prematures al món, 400.000 al nostre continent. Jerzy Buzek, president del parlament europeu de la indústria i expresident del parlament europeu, ha declarat que les solucions pràctiques que aporta l’estudi s’haurien d’aplicar de forma immediata.

L’acumulació de carboni als sòls agrícoles catalans és equiparable al que emet el país en quatre anys. Un treball de la Institució Catalana d’Estudis Agraris en complementa un liderat pel Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals que estimava els estocs de carboni orgànic en els sòls forestals espanyols, que atribuïa un valor mitjà per a Catalunya de de 8,8 kg C/ m2 fins a un metre de profunditat. Ara, l’estudi d’ICEA conforma un mapa de tot el territori on es ressalten les reserves carbòniques orgàniques dels 30 cm superficials de sòl. La mitjana en aquest cas és de 4,9 kg C/m2. Això suposa que, en tot Catalunya, hi ha un estoc de gairebé 48 milions de tones, repartides entre els 9.830 km2 de conreus.

El Pla Clima per Barcelona, reconegut com el millor de les grans ciutats europees. El Pacte d’Alcaldes i Alcaldesses pel Clima i l’Energia, la iniciativa mundial de ciutats per a l’acció local climàtica i energètica que agrupa més de 7.000 autoritats locals i 51 regions, li ha lliurat el premi Ciutats del Pacte destacades en la categoria de grans urbs. Del procés barceloní, se n’ha destacat la integritat i l’eficàcia; la importància de fer un enfocament general i transversal que integra mitigació, adaptació, justícia climàtica, i que sigui d’implantació intergeneracional. El Pla Clima per Barcelona concreta com transformar el problema del canvi climàtic en un motor de canvi per millorar la ciutat a tots els nivells.

Estudi: www.innoenergy.com

Estudi: territori.gencat.cat

Estudi: ajuntament.barcelona.cat

EDITA: Associació/Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya

Demarcacions del AEIC-COEIC Girona: Jaume Masgrau Lleida: Guillem Boira Catalunya Central: Salvador Arqué i Mireia Félix Tarragona: Lluís Maestre i Fernando Torres Delegació del Vallès: Francesc Figueras i German Palacín

AEIC President: Jordi Renom Vicepresident 1r: Josep Canós Vicepresident 2n: Carles Sans Vicepresident 3r: Ginés Alarcón Secretari: Òscar Gimeno COEIC Degà: Josep Canós Vicedegà: Pere Palacín Secretari: Jordi Mas

AEIC - COEIC Director general: Pere Homs Consell de redacció: Jordi Renom, Josep Canós, Laura Ivern, Raimon Miserachs i David Pérezdolz Coordinació: Mireia Curto Col·laboradors: Francesc Soler, Eva Díaz, Mireia Curto, Carles Claret, Cristina Garceran i Lorena Farràs Publicitat: Neus Barbosa Disseny i maquetació: Anna Carrió i Judit Pardell

Edició i correcció lingüística: Carles Claret Impressió: Vanguard Gràfic S.A. Dipòsit legal: B 26367-2015 ISSN: 2013-3332 Administració i distribució: Enginyers Industrials de Catalunya Via Laietana, 39 - 08003 Barcelona T: 933 192 300 / F: 933 100 681 a/e: fulls@mail.eic.cat Els articles signats no representen l’opinió dels Fulls dels Enginyers.

FULLS DELS ENGINYERS / 36

www.fullsdelsenginyers.cat

 Anàlisi

 Notícies

CARLES SOLER Director de Casiopea Robotics. Membre del Grup de Treball de Robòtica dels EIC

La robòtica col·laborativa ajuda a transformar els processos de producció

n el marc de la revolució de la indústria 4.0, la robòtica col·laborativa és una de les tecnologies emergents que més està transformant els sistemes de producció. El concepte és molt senzill: a diferència de la robòtica industrial clàssica, que ofereix grans increments de productivitat aïllant físicament operaris i robots (dispositius que havien esdevingut perillosos ja que havien de remoure grans pesos a grans velocitats), la robòtica col·laborativa fa una proposta de treball de robots amb persones en un espai compartit sense que hi hagi risc. Com assegurar aquest no-risc es defineix, actualment, en la normativa ISO/TS 15066. La primera proposta de robot col·laboratiu

L’avenç de l’equip d’investigadors de l’Institut de Robòtica i Informàtica —un centre mixt del Consell Superior d’Investigacions Científiques i de la Universitat Politècnica de Catalunya— ha estat premiat a la conferència internacional ECCV 2018, la més important en l’àmbit de la visió per computador, i que, a més, obre les portes a noves aplicacions per a la indústria del cinema i les tecnologies multimèdia, la moda i el comerç electrònic, entre d’altres. El sistema es basa en les anomenades unitats d’acció, elements de l’arquitectura de computació que descriuen els moviments anatòmics de la cara que defineixen l’expressió humana amb tota la complexitat i variacions.

La robòtica col·laborativa fa una proposta de treball de robots amb persones en un espai compartit sense que hi hagi risc. va irrompre al mercat l’any 2009. L’objectiu del fabricant, l’empresa danesa Universal Robots, no era tant estalviar-se les tanques de seguretat, sinó oferir una eina orientada a les petites i mitjanes empreses que, en general, tenien dificultats per aprofitar els avantatges de l’automatització proposada per als robots tradicionals. Per això van dissenyar un dispositiu que fos d’ús i programació fàcils. Aquestes característiques van ser claus per aconseguir una molt bona rebuda al mercat. Des de l’any 2015, un cop comprovat l’èxit del concepte (increments de vendes sostinguts del 100% anuals en són un bon indicador), els grans fabricants tradicionals han plantejat els seus propis robots col·laboratius, mentre que un innombrable conjunt d’empreses emergents han anat apareixent presentant nous productes. En aquest moment, podríem parlar d’una certa inflació de robots col·laboratius, però, com en qualsevol sector, el mercat farà una selecció mitjançant la qual només podran sobreviure aquells que aportin valors diferenciats. El recent tancament de Rethink Robotics,

Creen el primer sistema que reprodueix expressions facials continues a partir d’una sola d’estàtica

Desenvolupen un sensor que s’alimenta amb la tecnologia NFC d’un mòbil pionera en el sector i amb gran presència mediàtica, és una mostra que es necessita més que una bona acció de comunicació per assegurar la continuïtat empresarial. Un moviment estratègic interessant dels fabricants tradicionals, a qui costa competir contra els valors dels nous competidors, ha estat proposar cèl·lules col·laboratives amb robots tradicionals. Així un robot col·laboratiu no assegura un espai de treball segur, però es pot aconseguir un espai de treball col·laboratiu amb un robot que estrictament no ho és. Queda fora de l’objectiu d’aquest l’article entrar en els detalls d’aquesta qüestió, tenint en compte les oportunitats que els EIC ofereixen a les empreses en els cursos que periòdicament s’inclouen en el programa de formació. Més enllà dels braços, la robòtica col·laborativa està tenint un creixement espectacular en un segon àmbit: les plataformes mòbils. Els fabricants han entès que la simplicitat d’ús és un factor clau de l’èxit, de manera que les noves propostes busquen que la tecnologia pugui ser integrada i gesti-

Un moviment estratègic interessant dels fabricants tradicionals, a qui costa competir contra els valors dels nous competidors, ha estat proposar cèl·lules col·laboratives amb robots tradicionals. onada amb els recursos habituals dels quals disposen les organitzacions. Sens dubte, es pot afirmar que la robòtica col·laborativa és un concepte que ha arribat per quedar-se, amb un impacte que serà profund en els processos de producció. Professor del curs Robots col·laboratius. Visualitzant un nou paradigma en els processos industrials, que tindrà lloc el 12 de desembre.

L’equip format per David Girbau, Martí Boada, Antonio Lázaro i Ramón Villarino, del Departament d’Enginyeria Electrònica de la Universitat Rovira i Virgili, ha creat una aplicació a partir d’un dispositiu sense bateria que mesura la temperatura, la humitat i la composició de l’aigua de la terra de cultiu i envia les dades al núvol. La NFC (Near Field Communication) és una tecnologia incorporada a la majoria de telèfons intel·ligents que identifica per radiofreqüència i comunicació, i permet intercomunicar el dispositiu al servei d’informació i comunicació (el mòbil). En aquest cas, el dispositiu, inserit al sòl, pot ser útil per a hivernacles ja que en registra l’estat en tot moment.

Dues expertes exposen com treballar millor en equip en el Congrés d’Enginyeria Hospitalària de Saragossa Durant el marc del XXXVI Congrés d’Enginyeria Hospitalària de Saragossa, Luz de las Eras, directora de projectes de recursos humans, i Mónica Pablo, responsable de manteniment a Tereos Starch and Sweeteners Iberia, van exposar la necessitat de trencar amb la idea que el cervell és com el plàstic. Un principi basat en la idea que, en l’àmbit empresarial, les coses són com són perquè sempre s’han fet de la mateixa manera. Apel·lant a un lideratge encoratjador per part dels caps, les especialistes van instar a deixar de banda els interessos personals per pensar en clau d’equip — dins del marc laboral— sense oblidar que cal tenir una mentalitat oberta a l’aprenentatge continuat.

L’ENGINYERIA ENS PARLA

 Innovació

FULLS DELS ENGINYERS / 36

L’ENGINYERIA ENS PARLA

Subjecció i adherència més intel·ligents El soroll de les màquines a mans d’operaris experimentats al Pavelló 1 se sentien repetidament, fent agafar esgarrifances a l’espinada de tothom uns instants abans que llisquessin silenciosament per la peça de treball. FONT: Article publicat al web de Schunk.

L’estand de Schunk a l’AMB de Stuttgart plena d'activitat. Amb el lema “Obert. Adherència intel·ligent per a fàbriques intel·ligents”, es van exposar una sèrie de dispositius de subjecció. Foto: SCHUNK

CHUNK, el líder en eficiència per a sistemes d’adherència i tecnologia de subjecció, anomena Smart Clamping la tecnologia de subjecció intel·ligent que ajudarà a garantir que, fins i tot els processos més exigents, s’executin sense problemes en el futur. L’iTENDO, un portaeines que controla el procés directament des de l’eina i permet supervisar els paràmetres de tall, és una d’aquestes tecnologies intel·ligents. Per primera vegada, serà possible registrar, en temps real, les vibracions, les seqüeles de vibració i les errades de l’eina, així com ajustar el procés immediatament i de forma totalment automàtica en el moment que es produeixin desviacions. L’eina intel·ligent, la comercialització de la qual està prevista per a 2019, permet documentar al detall l’estabilitat del procés, controlar el valor límit sense intervenció humana i detectar trencaments, així com controlar, en temps real, les velocitats de rotació i alimentació. Per Henrik A. Schunk, director general de SCHUNK GmbH&Co. KG, els dispositius de subjecció intel·ligents i els sistemes d’adherència tindran un paper clau en el camí cap a la fàbrica intel·ligent gràcies a la seva posició “més propera a la peça. L’objectiu és la comunicació integral entre tots els components, la màxima transpa-

“Els components intel·ligents estan generant requisits importants de cara a la indústria 4.0 i assenten les bases per a nous àmbits d’aplicació”. rència del procés per als usuaris i, alhora, la màxima seguretat de les dades, així com una reacció dinàmica davant dels esdeveniments”, assegurava el mateix Schunk tot descrivint el camí que ha seguit la companyia. “L’AMB ha demostrat que les tecnologies intel·ligents estan a l’abast i que els projectes dels últims anys estan començant a convertir-se en solucions concretes”, va emfatitzar l’empresari. “Els components intel·ligents estan generant requisits importants de cara a la indústria 4.0 i assenten les bases per a nous àmbits d’aplicació amb la màxima flexibilitat i eficiència”. OBJECTIUS: SEGUIMENT I FLEXIBILITZACIÓ DELS PROCESSOS Sota el lema Obert. Subjecció intel·ligent per a fàbriques intel·li-

gents, SCHUNK no va deixar cap dubte a l’hora d’assumir un paper de lideratge en la digitalització dels processos de fabricació. A la mostra exposava que els dispositius de subjecció i els sistemes d’adherència exerceixen un paper especial a la indústria: permeten processos més flexibles i una supervisió i optimització permanents del procés directament a la peça. SCHUNK va fer una presentació en la qual mostrava clarament com la sensorització, la connectivitat i un alt grau d’integració funcional es converteixen en factors clau a l’hora de monitorar en temps real els dispositius de subjecció. Per exemple, la força de subjecció, la trajectòria de subjecció o el comportament de la vibració durant els processos productius poden ser registrats i analitzats permanentment. Si es produeixen desviacions mentre s’està executant, els paràmetres de fabricació es poden ajustar de manera completament automàtica i en temps real segons les dades detectades. Amb l’ajuda de diversos dispositius de subjecció intel·ligents, el camí ara és més fàcil. CONTROL DE LA FORÇA DE TRACCIÓ, POSICIÓ DE LLISCAMENT DE SUBJECCIÓ I PRESÈNCIA DE LA PEÇA DE TREBALL El mòdul intel·ligent de canvi ràpid de palets VERO-S NSE-S3 138 de SCHUNK permet el seguiment

permanent de la força de tracció i la posició de lliscament de subjecció. Amb aquesta finalitat, s’integren directament al mòdul mesuradors de tensió, amplificadors de mesura i sensors analògics inductius. A més, la presència de les peces de treball o palets de subjecció es pot detectar mitjançant interruptors de proximitat inductius. Això garanteix que tot el procés de subjecció es dugui a terme en condicions òptimes. El subministrament d’energia i la transmissió de senyals es duen a terme mitjançant cables a través de contactes de ressort. Atès que els valors mesurats s’emeten com a senyals analògics (de 0 a 10 V CC) se’n facilita el processament. La intel·ligència completa s’ha integrat al mòdul de manera que les dimensions coincideixin completament amb les del VERO-S NSE3 convencional.

de la superfície. La tecnologia de sensors necessària també s’integra plenament al component. PORTAEINES INTEL·LIGENT Un element a destacar, sens dubte, en l’àmbit de la tecnologia de subjecció d’eines és el portaeines d’expansió hidràulica iTENDO de SCHUNK, desenvolupat en col·laboració amb la Universitat Tècnica de Viena i TOOL IT GmbH, de la mateixa capital austríaca. “L’iTENDO és una fita en tecnologia de portaeines”, assenyala el director general, Henrik A. Schunk. “Per primera vegada, combinem les propietats més excel·lents del nostre buc insígnia, TENDO, amb les possibilitats del monitorat digital de processos”. Segons Friedrich Bleicher, director de la Junta Directiva de l’Institut de Tecnologia de Manufactura (IFT) de la Universitat

El portaeines intel·ligent iTNEDO permet controlar i supervisar el procés en temps real directament des de l’eina. Les dades relatives a la geometria i al rendiment romanen invariables fins i tot amb sensors. Foto: SCHUNK

FORÇA DE SUBJECCIÓ VARIABLE Anant un pas més enllà, ens trobem amb les premses de subjecció TANDEM KSE 100 de SCHUNK. A part de la supervisió integrada de la trajectòria i força de subjecció, l’equip intel·ligent també és capaç d’ajustar individualment la força i la posició de cada mordassa a la peça corresponent. L’avantatge: les mordasses de subjecció es poden preposicionar amb el procés en marxa, la qual cosa redueix el temps de cicle. A més, és possible reduir la força de subjecció amb l’objectiu de prevenir la deformació o dany

Tecnològica de Viena i fundador de TOOL IT, el portaeines intel·ligent crea una sinergia única. “La tecnologia de sistemes integrada combina el nivell més alt de transparència de processos amb el potencial del control autònom sense que els usuaris hagin de treballar sense la qualitat, el rendiment i la precisió verificats”, afirma Bleicher. 

Llegeix l’article sencer a www.fullsdelsenginyers.cat

FULLS DELS ENGINYERS / 36

www.fullsdelsenginyers.cat

 CONTAMINACIÓ

L’enginyeria acústica: solucions per pal·liar el soroll ambiental

El soroll constant i a totes hores s’ha convertit en un factor contaminant que afecta la majoria de grans ciutats del món. TEXT: CRISTINA GARCERAN COMPORTAMENT DE LES ONES SONORES ABSORCIÓ: Part de l’energia del so incident que es dissipa en contacte amb un material que n’afecta la propagació. Tots els mitjans absorbeixen un percentatge del so que propaguen. REFLEXIÓ: Fenomen pel qual una ona s’absorbeix per part de l’objecte contra el que xoca o es reflecteix quan es troba amb un obstacle que no pot traspassar. REVERBERACIÓ: Fenomen sonor produït per la reflexió que consisteix en una lleugera permanència del so un cop la font original ha deixat d’emetre. DIFRACCIÓ: Fenomen que afecta la propagació del so quan es dispersa per l’espai com a conseqüència de xocar amb obstacles que no pot traspassar.

arcelona està classificada, en un rànquing mundial, com la setena ciutat amb més contaminació acústica. Això implica que la pèrdua d’audició mitjana d’un barceloní sigui de 0,65 sobre 1, segons l’Índex Combinat de Pèrdues Auditives (resultat de la combinació dels paràmetres de pèrdua d‘audició mitjana i dels nivells de contaminació acústica), a causa dels alts nivells de soroll que suporten un 88% dels veïns de la capital catalana. Aquesta constant exposició genera problemes psíquics i mèdics a la població: estrès, insomni, irritabilitat, símptomes depressius, menor rendiment a la feina, entre altres afeccions. L’Organització Mundial de la Salut (OMS) considera que un so superior a 65 decibels ja és soroll i que no és recomanable superar aquesta xifra durant el dia, mentre que, a la nit, ha de ser inferior a 55 per obtenir un descans òptim. Tenint en compte que l’oïda hu-

mana necessita més de 16 hores de repòs després de dues hores d’exposició a un soroll de més de 100 decibels (el so d’una motocicleta o la música alta dins d’un bar), és certament important poder estar en silenci per deixar reposar l’oïda. La contaminació acústica en àrees urbanes, però, ho impedeix. L’ENGINYERIA ACÚSTICA Per solucionar els problemes acústics i amortir la incidència del so ambiental en el benestar humà, l’enginyeria acústica s’encarrega de desenvolupar i controlar tots els processos que emeten, transmeten o reben ones sonores. N’estudia la naturalesa i comportament, segons els mitjans físics i recerca el control del soroll i les vibracions que provoca el procés industrial, al mateix temps que elabora mapes d’estudi del so. El soroll pot provenir de moltes fonts. Entre les més comunes hi trobem les estructurals, que es caracteritzen per ser uns sons greus i molestos. Poden ser febles, provinents de la vibració de

la mateixa estructura quan algun so la traspassa com, per exemple, la fressa de la porta d’un garatge en tancar-se. O fonts aèries, quan el so transita per l’aire, entre les quals hi ha el so de cotxes, avions, ferrocarrils, o sons de locals pròxims al carrer i dels veïns. En el moment que hi ha un problema de contaminació acústica, l’equip d’enginyers fa una inspecció ocular i escolta els problemes que reporta el client, sempre tenint en compte la legislació espanyola sobre contaminació acústica regida per la Llei 37/2003, de 17 de novembre, coneguda com a llei del soroll, la qual indica que no s’han de superar els 34-40 decibels en una casa durant el dia. Els enginyers i tècnics acústics quantifiquen i mesuren el soroll o la vibració de l’estructura per veure si se superen aquests límits legals. Si és el cas, es proposen solucions. Entre les més habituals en els habitatges, la instal·lació d’un terra flotant, que aïlla la llar de les vibracions estructurals, o uns finestrals de doble vidre,

REFRACCIÓ: Fenomen físic que explica la propagació del so. S’avalua mitjançant l’observació de la desviació que pateixen les ones en la direcció en la qual es propaguen quan el so passa d’un medi a un altre de diferent. En canviar de medi, també canvia la velocitat de les ones. que ajuden a impedir que el so del carrer entri a casa. En el cas de les activitats de restauració i d’oci nocturn, el doctor en Enginyeria Industrial Atanasi Jornet, responsable del Grup de Treball de Sorolls dels EIC, exposa que “les insonoritzacions per augmentar els aïllaments per soroll aeri i d’impactes ja són habituals. També són una realitat els limitadors per a les fonts de reproducció de música o els aparells de control de soroll per reduir les emissions sonores”. Un cop aplicades aquestes solucions, al cap d’uns mesos, es torna als espais per avaluar els canvis realitzats i comprovar que realment funcionen. “Davant d’un problema de contaminació acústica, actuem de la mateixa manera que ho faria un metge. Primer s’escolta el pacient, se l’observa, se li fan les proves pertinents que propor-

cionen un diagnòstic. I, finalment, es prescriu el tractament adeqüat. Els enginyers acústics fem el mateix”, explica Rafael Torres, màster en Enginyeria Acústica i gerent de VIBCON. L’altra font clàssica de soroll, que, com apuntàvem, es trasllada per mitjà aeri, és la del trànsit rodat, com el d’una autopista. La solució solen ser les barreres acústiques, grans pantalles de plàstic o metacrilat, modulars i xapades que serveixen per evitar l’efecte del so de les grans carreteres als habitatges que s’hi trobin a prop. Malgrat que tenen un impacte mediambiental i visual elevat, Torres afirma que “els enginyers acústics treballen en un tipus d’asfalt que no generi tant soroll en entrar en contacte amb els pneumàtics. La veritat, però, és que, amb l’aparició dels vehicles elèctrics, aquest so anirà desapareixent”. 

TEMA DEL MES

FULLS DELS ENGINYERS / 36

 Tendències

Un dels àmbits on aquestes tecnologies estan guanyant més força és l’industrial, on aporten un clar valor afegit amb beneficis immediats en diferents àmbits d’actuació.

La realitat virtual i l’augmentada s’obren pas en el món físic S’estan fent un lloc cada cop a més àmbits com a conseqüència d’una ràpida generació d’eficiència i resultats positius un cop implementades. TEXT: LORENA FARRÀS PÉREZ

Aquestes tecnologies no són noves, però, fins ara, es reduïen a àmbits molt concrets com els videojocs, el màrqueting o el turisme.

irurgians que se serveixen de la realitat augmentada en una intervenció, operaris que aprenen a fer servir qualsevol tipus de maquinària virtualment o homes i dones del temps que mostren les conseqüències d’un huracà com si s’estigués produint al mateix plató de televisió. Aquestes realitats seran cada cop més habituals en el nostre dia a dia. I és que les conegudes com a realitats virtual i augmentada s’estan expandint ràpidament en l’entorn físic real. Aquestes tecnologies no són noves, però, fins ara, se’n reduïa l’ús a àmbits molt concrets com els videojocs, el màrqueting o el turisme. “Han anat evolucionant, cada cop són més econòmiques i no paren de sorgir noves aplicacions... han arribat per quedar-se!”, assegura Xavier Riba, soci i director a Catalunya d’Innovae, una empresa que desenvolupa solucions basades en la realitat augmentada i virtual.

En què consisteixen exactament? “La realitat virtual mostra un contingut 100% digital com fotos, vídeos o experiències en tres dimensions. Per veure’l, l’usuari necessita unes ulleres o bé un casc de realitat virtual”, explica Isidro Navarro, professor de l’Escola de Noves Tecnologies Interactives (ENTI), centre adscrit a la UB, i fundador i CEO de LABS4REALITY, una empresa basada en el desenvolupament de sistemes de realitat augmentada. Una tecnologia en la qual “se superposen imatges i/o informació sobre la imatge

L’extremada usabilitat d’aquests recursos permet que s’adaptin amb facilitat a les instal·lacions industrials.

real que estem veient. El resultat, per tant, ens dona una informació augmentada del nostre entorn”, indica Navarro. L’únic necessari per visualitzar-la és un dispositiu amb pantalla, des d’un monitor a un telèfon mòbil o tauleta. Un dels àmbits on aquestes tecnologies estan guanyant més força és l’industrial. Hi aporten un clar valor afegit, amb beneficis immediats en diferents àmbits d’actuació com la formació, el manteniment, la logística o la visualització de dades. L’extremada usabilitat d’aquests recursos permet que s’adaptin amb facilitat a les instal·lacions industrials i als habilitadors (eines tecnològiques que tenen la capacitat d’impulsar la transformació digital de la indústria), un fet que genera, ràpidament, dinàmiques d’eficiència i resultats positius. “La indústria de l’automòbil ja fa anys que utilitza la realitat virtual, sobretot als departaments de disseny i R+D+I”, afirma Navarro. D’altra banda, els comercials aprofiten les possi-

UNA IMMERSIÓ EXTREMA EN EL CANVI CLIMÀTIC Amb l’exposició The Zone of Hope (TZOH), Aigües de Barcelona permet viure els efectes que tindrà el canvi climàtic d’una forma immersiva. Ubicada al Reial Cercle Artístic de Barcelona, TZOH utilitza la realitat immersiva extrema, un conjunt de tecnologies d’última generació que, combinades, fan possible que els visitants es traslladin a altres espais o períodes de temps desplaçant-se amb una total immersió sensorial. “És una immersió de tots els sentits, i és la primera vegada que s’utilitza aquesta tecnologia a Europa”, afirma Maria Salamero, directora d’estratègia de sostenibilitat i comunicació d’Aigües de Barcelona. El component visual de l’experiència combina “imatges sintètiques de 360º i efectes visuals desenvolupats a 90 fotogrames per segon”, explica Elisabet Bergés, coordinadora tècnica d’estratègia de sostenibilitat i comunicació d’Aigües de Barcelona. TZOH integra també una narració en veu en off, així com centenars d’efectes sonors geolocalitzats en 3D en les escenes per les quals avança el visitant. La tecnologia utilitzada permet una experiència multisensorial única en la qual el visitant pot veure i sentir físicament els efectes del canvi climàtic. Durant l’exposició, el públic experimenta fred, calor o vent, passeja per l’interior d’una glacera i viu l’experiència tàctil de tocar el gel. El final de l’exposició tracta sobre “què es pot fer per evitar el canvi climàtic, d’aquí el títol The Zone of Hope”, senyala Bergés.

FULLS DELS ENGINYERS / 36

www.fullsdelsenginyers.cat

MASATS SE’N VA DE FIRA AMB LA REALITAT VIRTUAL Mostrar determinats productes a les fires pot resultar complicat i car, per exemple, a causa del gran volum dels materials que cal transportar. La firma especialitzada en sistemes d’accessibilitat per al transport públic Masats ha trobat, en la realitat virtual, la solució a aquest problema. “Des d’Innovae, els vam recrear de forma virtual una estació de metro amb un dels sistemes d’accés per a andanes i les portes de vidre de moltes estacions que coincideixen amb les portes dels vagons”, explica Xavier Riba, soci i director a Catalunya d’Innovae. D’aquesta manera, els comercials de Masats, quan van a una fira, poden mostrar als potencials clients com són i com funcionen aquest tipus de portes a partir d’unes simples ulleres de realitat virtual.

RADIOGRAFIA DELS SECTORS ON S’APLICA LA REALITAT VIRTUAL, AUGMENTADA I MIXTA A ESPANYA Font: Informe XR Radiografía de la realidad virtual, aumentada y mixta en España. Octubre 2018

ÀMBIT DE LA SALUT Tant la realitat virtual com l’augmentada han obert un ampli ventall de possibilitats dins del sector de la salut. Tant és així, que s’estima que el 12% dels projectes de realitat virtual a l’estat espanyol estan relacionats amb aquest àmbit, segons dades de la Societat Catalana de Salut Digital. Algunes de les aplicacions de la realitat virtual dins del sector sanitari s’utilitzen per al tractament de fòbies, la gestió del dolor, la formació del personal en situacions d’emergència o la simulació d’intervencions quirúrgiques, entre d’altres. La realitat augmentada permet, per exemple, que mentre un cirurgià està portant a terme una intervenció, pugui veure, en un altre punt del quiròfan, les proves de control necessàries o que li faciliten l’operació sense necessitat de tenir un visor o una pantalla en el mateix espai. En l’apartat arquitectònic, la realitat virtual i l’augmentada poden ser utilitzades en totes les fases de l’edificació: des de la idea i la creació del disseny, fins a l’etapa de manteniment i explotació de

la construcció. Hi ha promotores immobiliàries que les exploten en els processos de venda oferint als compradors l’opció d’escollir diferents opcions d’acabat en l’interior virtual dels futurs habitatges o espais. Els dos experts consultats coincideixen a afirmar que es tracta de tecnologies a l’alça, amb un gran potencial per en-

Hi ha més de 280 empreses que treballen en el sector a l’estat espanyol, sobretot en el camp de la realitat virtual. El creixement ha estat del 86,6% en els últims dos anys. dav nt. S’estima que el mercat mundial de la realitat virtual i la realitat augmentada serà d’uns 183.380 milions d’euros l’any 2022. A l’estat espanyol, hi ha més de 280 empreses que treballen en aquest sector, sobretot en el camp de la realitat virtual, i la xifra creix ràpidament (un 86,6% en els últims dos anys).

realitat virtual per a la promoció turística de catalunya Conscienciació social Entreteniment

Serveis Divulgació de tecnologia

16%

5% Sanitat

7% Màrqueting i publicitat

bilitats de la realitat augmentada a l’hora de mostrar i vendre productes aplicant-hi diferents presentacions i configuracions en pocs segons.

15%

Real State

12% 15% 14% Educació i formació Turisme

Arquitectura, enginyeria i indústria

El vehicle a través del qual s’articula Legends of Catalonia és un videojoc de realitat virtual. Es tracta d’una acció “pionera a nivell mundial. La més innovadora que s’ha fet mai a Catalunya ja que, per primera vegada al món, un organisme públic de promoció turística com l’Agència Catalana de Turisme del Departament d’Empresa i Coneixement utilitza un videojoc de realitat virtual per promocionar una destinació turística”, va exposar la consellera d’Empresa i Coneixement, Àngels Chacón, en la presentació de la campanya. Per crear aquest joc virtual, un equip internacional ha estat treballant intensivament durant tres mesos utilitzant les tècniques més innovadores per capturar paisatges, escenaris i personatges famosos de forma hiperrealista. Per exemple, la fotogrametria (les fotos que capturen entorns reals i els converteixen en espais volumètrics en tres dimensions) ha servit per reproduir la fisonomia dels protagonistes del joc i convertir-los en personatges de llegenda. Per altra banda, el modelat facial mitjançant els recursos d’iPhone x Facial Capture ha permès recrear les expressions dels personatges, als quals també s’ha incorporat una captura en moviment per donar-los vida dins del joc. L’Agència Catalana de Turisme ha comptat amb la col·laboració de la multinacional Sony per fer el llançament del producte. El joc es pot descarregar gratuïtament des de la botiga online de la consola PlayStation i jugar-hi utilitzant unes ulleres de realitat virtual. Futurament, també serà possible fer-ho des d’un ordinador a través de la plataforma Steam.

ENGINYERIA

FULLS DELS ENGINYERS / 36

 ACTUALITAT

iGenium’18 debat els reptes de la mobilitat en infraestructures, ciutats intel·ligents i territori Durant la 7a edició d’iGenium, celebrada el 23 d’octubre, es va posar sobre la taula que les enginyeries tenen l’oportunitat de donar resposta a la revolució que ja està experimentant la mobilitat. lona per incorporar-lo a la xarxa europea. Això permetrà traslladar més tones de producte reduint la despesa logística. Raúl González, responsable d’Infraestructures Connectades de Cellnex, va tancar el bloc dedicat a les infraestructures parlant d’ecosistemes de col·laboració, propietat i control de vehicles, car sharing i la revolució de la conducció autònoma, i va destacar el nou ecosistema de mobilitat que s’està implantant a Cellnex.

“E

ns preocupen projectes que estan sobre la taula com les superilles, la mobilitat elèctrica, l’explosió dels haring a partir dels robots que portem a la butxaca i l’acumulació de dades”, advertia Oriol Altisench, degà del Col·legi d’Enginyers de Camins, Canals i Ports de Catalunya, que, per primera vegada, va acollir la trobada dedicada als projectes d’enginyeria. Experts i directius del sector van exposar a iGenium’18 la realitat i els reptes derivats de la mobilitat als quals caldrà donar resposta, sobretot des del concepte MaaS (Mobility as a Service). La mobilitat eficient i sostenible, el tema central de l’edició d’aquest any, “és un dels vectors”, segons va destacar Ricard Granados, president de l’Institut d’Enginyers de

La indústria del transport està avançant cap a solucions elèctriques, cooperatives, automatitzades, multimodals i connectades. Catalunya (INEC), “més importants del desenvolupament econòmic i social”. INFRAESTRUCTURES Segons dades de l’enquesta de mobilitat en un dia laborable a la regió metropolitana de l’any 2017, a Barcelona hi ha més desplaçaments de connexió que no pas

interns de la ciutat, un 82,9% i un 55,5% respectivament. Pere Macias, coordinador del Pla de Rodalies de Catalunya, també va participar en la cita per parlar d’infraestructures. Josep M. Rovira, secretari general de FERRMED, va aportar el seu punt de vista per centrar-lo en l’impacte i els reptes de futur de les infraestructures. Rovira va destacar la importància del corredor mediterrani com a mitjà de transport de mercaderies al servei de l’economia sostenible. El projecte europeu d’investigació i desenvolupament Hermes té l’objectiu de dissenyar un model de vagó de tren de mercaderies que utilitzarà tant nous materials per augmentar el factor de càrrega com sistemes de monitoratge. Mikel Borrás, Innovation Project Manager del Grupo IDP, va explicar les característiques bàsiques del projecte que, un cop fabricat a Suècia, serà traslladat a Barce-

CIUTATS INTEL·LIGENTS La indústria del transport està avançant cap a solucions elèctriques, cooperatives, automatitzades, multimodals i connectades. Manel Villalante, director general d’Estratègia i Desenvolupament de Renfe, va fer un esbós de com l’empresa es planteja el futur de la mobilitat lligat a les TIC i va concloure que, més enllà de la tecnologia, queden moltes qüestions importants de governança per resoldre. Des de la Generalitat de Catalunya, també s’estan desenvolupant iniciatives per a la futura indústria de la mobilitat que tenen com a eix central el vehicle connectat, autònom, elèctric i el MaaS. Sergi Barbens, d’ACCIÓ, va fer-hi una breu aproximació i va revelar l’existència de diverses col·laboracions entre l’administració pública i el Clúster de la Indústria d’Automoció de Catalunya. En el marc de les ciutats intelligents, Adrià Ramírez va exemplificar l’aplicació de noves tecnologies al transport públic per carretera vinculant conceptes com transport flexible i demanda. Ramírez va parlar de Shotl, una plataforma tecnològica que

permet gestionar, de forma automàtica, la necessitat de transport a la demanda, en la qual no hi ha rutes ni horaris, sinó un núvol de parades virtuals. Per la seva part, Xavier Binefa, professor de la Universitat Pompeu Fabra, va donar a conèixer l’anàlisi de les dades d’una consulta sobre mobilitat a persones que treballen al barri del 22@ de Barcelona. TERRITORI Equilibri territorial, cohesió social i desenvolupament sostenible en l’àmbit rural són els tres objectius de la Xarxa de Camins Rurals de Catalunya. Antoni Enjuanes, subdirector general d’Infraestructures Rurals del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, va detallar els avantatges de disposar d’una bona xarxa de camins des de la dimensió econòmica. El projecte VIACAT pretén millorar la informació sobre la xarxa viària forestal a partir de l’homogeneïtzació i la continuïtat de les pistes forestals. Ho va explicar Teresa Cervera, del Centre de la Propietat Forestal de la Generalitat de Catalunya. La xarxa compta amb l’ajuda de la tecnologia LIDAR i la creació d’un model de dades per conèixer-ne l’estat de conservació. Jesús Fernández, de Forestal Catalana, i Miguel Ángel Sobrino, cap de la Secció de Boscos i Recursos Forestals de la Catalunya Central del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, van explicar el funcionament de la plataforma integral que connecta, mitjançant una app i un web, tots els possibles actors en la gestió del medi natural.

En marxa el programa ‘Let’s go engineering’ per despertar la vocació per l’enginyeria

l Ministeri d’Educació va fer públiques les dades de les matriculacions per al curs 2015-16 a les universitats públiques espanyoles en graus d’enginyeria. Un 77% dels alumnes eren homes i un 23%, dones. Aquestes dades són corroborades per l’informe PISA (Programa Internacional per a l’Avaluació d’Estudiants) del 2015, en el qual es mostrava que només un 7% de les adolescents de 15 anys tenien pensat estudiar una carrera d’enginyeria o informàtica. Amb aquestes dades, i després de dur a terme algunes xerrades a escoles que posen de manifest la desigualtat que hi ha entre les preferències dels alum-

Altres estudis han arribat a la conclusió que falten professionals en enginyeria per cobrir les necessitats del mercat. nes i les alumnes, 30 treballadors de Schneider Electric van decidir impulsar el programa per a estudiants de primària. La col·laboració és amb centres educatius de les principals ciutats espanyoles

per crear un espai d’influència i contribuir a crear noves vocacions d’enginyeria i trencar estereotips de gènere assignats a aquests estudis. A més, altres anàlisis de la situació actual d’Espanya han arribat a la conclusió que falten professionals en enginyeria per cobrir les necessitats del mercat. El Ministeri d’Educació i Formació Professional assegura que sols un 17’9% dels estudiants es decanta per la branca d’enginyeria i arquitectura. Per tant, és important aportar valor a la carrera, perquè hi hagi professionals diversos i variats dins el sector. El programa es desenvoluparà durant el curs escolar i es dividirà en diverses fases en les quals s’organitzaran activitats que despertin

la creativitat i mostrin l’impacte humà i el benefici social que pot aportar l’enginyeria ja que, generalment, s’associa a una activitat deshumanitzada i industrial. Amb les diferents sessions, es vol aconseguir que la decisió de l’alumne a l’hora d’elegir quina carrera estudiar no es vegi condicionada per la idea que la carrera d’enginyeria està masculinitzada. Per ara, ja s’ha implementat a dues escoles de Barcelona, una de Madrid i una altra a Bilbao, i es preveu que aviat arribarà a València. Així, es pretén abastar tants estudiants com sigui possible centrant-se, en primer lloc, en les ciutats més poblades de l’estat espanyol. En aquesta línia, el Departament d’Ensenyament ha creat el

programa d’innovació pedagògica STEAMcat, el qual busca impulsar les vocacions científiques, tecnològiques, en enginyeria i matemàtiques en l’alumnat de primària i secundària, també a través de la creativitat, el disseny i l’art. Els centres seleccionats hauran de dur a terme un projecte de centre STEAM amb una durada de tres cursos. Així doncs, la finalitat del programa també busca incrementar la presència de dones i d’alumnat socialment desafavorit en els estudis i professions cientificotecnològiques. Ensenyament, a través d’aquest programa, pretén promoure l’equitat i la qualitat del sistema educatiu reflectida en la millora de les capacitats i competències de l’alumnat participant. 

FULLS DELS ENGINYERS / 36

www.fullsdelsenginyers.cat

 ENGINYERIA

La tecnologia amagada rere l’escenari del Liceu

El teatre va modificar del tot l’interior després de l’incendi que el va arrasar. Un cop refet, fa 21 anys, s’hi va implantar un alt grau de tecnologia, no sols en termes d’il·luminació i acústica, sinó amb la maquinària i el projecte d’enginyeria que permet alternar tres escenaris.

TEXT: CRISTINA GARCERAN / INFOGRAFIA EXTRETA DEL LLIBRE LAS INSTALACIONES DEL NOU TEATRE DEL LICEU

l Liceu va modificar del tot l’interior després de l’incendi que el va arrasar. Un cop refet, fa 21 anys, s’hi va implantar un alt grau de tecnologia, no sols en termes d’il·luminació i acústica, sinó amb la maquinària i el projecte d’enginyeria que permet alternar tres escenaris. El pla que pot veure el públic està muntat en l’anomenat elevador d’escena, format per tres cabines sobreposades. D’aquesta manera, mentre el públic veu una panoràmica, sota de l’escenari hi pot haver dues decoracions escèniques diferents a punt o en fase de preparació. Això permet aconseguir una escenografia molt completa en un temps rècord. EL MOVIMENT DELS ESCENARIS El moviment dels tres escenaris és vertical i, en un moment donat, es pot mostrar al pati de butaques la cabina 1, la 2 o la 3. En total, compta amb una alçada de 30 metres, 10 per a cadascuna de les unitats, comptant amb el nivell superior que veu el públic i l’inferior per on transiten els actors i els tècnics. Una altra complexitat d’enginyeria s’ubica a la pinta de l’escenari -l’estructura calada situada sobre l’escena que permet penjar cortinatges i focus-. Aquesta part ha d’estar situada a 30 metres d’alçada perquè es puguin alternar les altres representacions ja que, des d’aquest punt, pengen les bambolines negres que amaguen al públic els canvis escenogràfics. Els elevadors tenen un doble nivell: el superior, que queda dividit en dues plataformes que suporten dos carros, i l’inferior, que queda quatre metres per sota de l’altra. Des d’aquesta última és des d’on es poden realitzar moviments d’ascens i descens tant d’actors com d’elements escènics. El doble cos dels elevadors d’escena s’acciona des d’una profunditat de 24 metres, que és el nivell de la boca central d’escena. LA MAQUINÀRIA DELS ELEVADORS Els dos grans elevadors transporten les escenografies amb carros des del nivell de l’escenari fins a l’estadi inferior amb quatre potes dotades d’un sistema de cremallera continu. Sobre aquestes hi actuen quatre pinyons tractors que es reparteixen l’esforç del

SALA MOTORITZACIÓ SUPERIOR TELÓ TALLAFOCS SALA ASSAIG MESTRE CABANES

PLANTA TÈCNICA

PINTA BARRES ESCENOGRAFIA

CONDUCTES AIRE

CONDUCTES AIRE BOX RAMBLA

ESCENARI BOX EXTERIOR PLATAFORMA MÒBIL ENTRADA CAMIONS PLATAFORMA MÒBIL CAMIONS

BOX RAMBLA INFERIOR

CONDUCTES D’AIRE

FOYER

BOX POSTERIOR INFERIOR

FOSSAT ORQUESTRA ELEVADOR DE TERRA DE L’ORQUESTRA CONTRAPESOS PLATAFORMA MÒBIL MOTORS PLATAFORMA MÒBIL FUNDES SUPORTS PLATAFORMA MÒBIL

motor central. Es tracta d’un sistema electromecànic autocompensat. Un total de vuit contrapesos equilibren les forces i faciliten el treball del motor per moure les diferents caixes escèniques. Els contrapesos s’emmagatzemen en vuit pous creats específicament. Segons Albert Pascual, president de la Comissió de Construcció i Instal·lacions dels EIC i enginyer industrial que va formar part del projecte de les obres de reconstruccció del Gran Teatre del Liceu, “construir-los va suposar tot un repte per a l’enginyeria de fonaments ja que es va haver d’iniciar la perforació des d’una cota de 24 metres per sota del nivell del carrer i 12 per sota del nivell freàtic”. A més, els contenidors per als contrapesos havien de ser perfectament verticals i d’una mida exacta: 1 metre de dià-

metre i 18 de profunditat respecte de la cota -24, és a dir, un total de 42 metres. Si camineu pels voltants de l’edifici del Liceu, estareu trepitjant part de les entranyes que fan possible el moviment dels escenaris, ubicat en l’illa delimitada pel carrer Sant Pau, la Rambla i el carrer de la Unió. Per tant, el fons de l’escenari i la maquinària escènica discorren paral·lels a la façana del carrer de la Unió. LES FORCES FREÀTIQUES L’allotjament dels contrapesos va implicar, com indicàvem, perforacions de fins a 42 metres. En conseqüència, es va haver de preveure un sistema per controlar les forces freàtiques i frenar l’aigua. Per aconseguir-ho, es va construir una llosa de 5 metres de fonamentació de cota -24. Com relata Pascual,

La construcció de vuit pous per allotjar contrapesos va suposar tot un repte per a l’enginyeria de fonaments. “les aigües subterrànies es bombegen constantment per abastir fonts i parcs públics. Es recullen tres litres per segon, que s’acaben transformant en 100 milions de litres per any”. L’EQUIP TÈCNIC Per efectuar el canvi d’escenografies i gestionar la il·luminació i els equips de so, al Liceu, hi

treballen més de 110 operaris. Són els encarregats d’alternar els diferents decorats, un treball molt pautat, ordenat i estricte. Els moviments de la maquinària escènica i els controls d’il·luminació i so s’efectuen des de la sala de motorització ubicada 33 metres per damunt de la pinta de l’escenari. Tot el sistema mecànic està integrat a una taula de comandament que permet el moviment sincrònic dels elements que calguin en cada escena d’una òpera. Segons Pascual, durant les funcions, es produeixen “moviments imperceptibles, inversos d’altres elements i desplaçaments rapidíssims. En definitiva, totes les possibilitats imaginables per crear efectes visuals estan al servei de l’espectacle amb la tecnologia de la qual disposa el Gran Teatre del Liceu”. 

COEIC / AEIC

FULLS DELS ENGINYERS / 36

 COEIC/AEIC: Aquesta secció recull la veu dels instruments a disposició dels enginyers industrials i de les institucions i entitats que vetllen pels professionals.

Les ciutats intel·ligents han de fomentar la cultura de l’empoderament de la ciutadania

oincidint amb la Setmana de les Smart Cities, el grup transversal d’Smart Cities dels Enginyers Industrials de Catalunya i l’Associació de Professionals TIC de Catalunya van organitzar, el 6 de novembre passat, la III Jornada de les Smart Cities, Cities to Live, Cities to Love. Les conclusions finals van coincidir en l’aspecte que les ciutats intel·ligents han de fomentar la cultura de l’empoderament de la ciutadania, ja que només en una ciutat democràtica i participativa s’hi voldrà viure i s’hi podrà viure bé. “Les ciutats intel·ligents han de ser mesurables, avaluables, ben gestionades, ben governades i pensades pels ciutadans”. Són les paraules amb les quals Jordi Puigneró, conseller de Polítiques Digitals i Administració Pública de la Generalitat de Catalunya, va cloure l’acte. Josep Canós, degà del Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya, va assenyalar que “tot i que els enginyers són els que incorporen la tecnologia a les ciutats intel·ligents, no s’ha d’oblidar que les ciutats les fan les persones”. Boyd Cohen, cofundador d’IO-

MOB, va ser qui va defensar que “l’Smart City ha de ser una ciutat feliç i el blockchain pot ser el camí cap a democratitzar-hi l’economia”. El professor d’EADA va apostar per un enfocament local, col·laboratiu i connectat a través de la tecnologia, a nivell global.

Jordi Puigneró: “Les Smart Cities han de ser mesurables, avaluables, ben gestionades, ben governades i pensades pels ciutadans”. Durant la jornada, es van dur a terme diferents tallers de discussió centrats en els tres projectes que s’han treballat durant els últims dos anys al Grup Transversal d’Smart Cities. Concretament, la resiliència de les ciutats, el benestar de les persones i la cultura com a eix transformador de la ciutat. En aquesta línia, a la taula rodona que

girava al voltant de com fer més habitables les ciutats, Jordi Grané, autor del llibre Resiliència, va advocar per créixer des de l’adversitat, a partir d’una resiliència creativa, que ens permeti millorar, créixer i adaptar-nos a una situació d’alerta permanent i que ens permeti sobreviure en un món VICA (les

inicials de volàtil, incert, complex i ambigu). Per la seva part, Joaquim Sabater, president de l’Observatori del Tercer Sector, va recordar a l’auditori que només el 55,1% de la població mundial té accés a internet i Xavier Fina, gestor cultural i membre de la primera versió del CoN-

CA, va assenyalar que “les Smart Cities tindran sentit si ens porten cap a ciutadans intel·ligents”. Mireia Gilibert, investigadora d’Smart Mobility Projects de SEAT, va tancar la taula rodona defensant que “si volem continuar avançant, la mobilitat autònoma haurà de ser compartida”.

FULLS DELS ENGINYERS / 36

www.fullsdelsenginyers.cat

 AEIC / COEIC

JOSEP MARIA MONTAGUT FREIXAS Responsable del Grup de Treball de Power Quality dels EIC

Tota la informació sobre formació dels EIC a http://formacio.eic.cat i l’agenda d’actes a www.eic.cat

El Power Quality i la gestió de les xarxes de distribució en els nous entorns de generació distribuïda i emmagatzematge d’energia

UPDATE FORMACIÓ CONTÍNUA Enginyer comercial. Tècniques de venda 13/12/2018 · Gestió i habilitats directives · Presencial

Elaboració de projectes d’activitats. Norma UNE 157.601 03/12/2018 · Enginyeria · Presencial Curs d’ATEX (Atmosferes explosives) 04/12/2018 · Seguretat i medi ambient · Presencial

Posa’t al dia en projectes ICT 14/12/2018 · Telecomunicacions · Presencial

Big Data. Competint amb dades a l’era del big data 05/12/2018 · Indústria 4.0 · Presencial

Seguretat dels treballadors davant el risc elèctric. RD 614/2001 18/12/2018 · Seguretat i medi ambient · Presencial

Robots col·laboratius. Visualitzant un nou paradigma en els processos industrials 12/12/2018 · Indústria 4.0 · Presencial

a irrupció de l’elec- jà d’una llar durant una setmana. trònica de potèn- Les empreses elèctriques d’arcia ha canviat el reu —estat espanyol inclòs— coperfil de consum, mencen a instal·lar grans battery la interfície amb electric energy storage systems la xarxa permet el (BEES) de fins a 6 MW i d’una subministrament de làmpades capacitat que pot assolir els 28 led, electrodomèstics, ordinadors, MWh. L’usuari ha anat canviant de telèfons mòbils, variadors de motors elèctrics dels carregadors de perfil, però la xarxa és la mateixa. vehicles... Als panells fotovoltaics, l’efici- NOVA CONCEPCIÓ ència teòrica màxima de les mo- DE XARXA ELÈCTRICA nocèl·lules és del 33,7%. El rendi- L’equació emmagatzematge+gement actual és d’entre el 19,2% i neració distribuïda canvia la conel 25,6% (al laboratori, del 27%). cepció tradicional de les xarxes. La maduresa tecnològica de la El fluxos deixen de ser unidirecfotovoltaica és un fet, mentre que cionals. Ara es connecten i desla massiva producció per al mer- connecten illes de consumidors cat asiàtic n’ha fet baixar els cos- (smart grids) no només en funció de requeriments tècnics, sinó tos productius. Paral·lelament, l’emmagatze- dels fluxos econòmics a mercè matge d’energia a la xarxa s’es- dels preus del mercat. L’entorn tà introduint. El cotxe elèctric és esdevé imprevisible i amb miliDrmirvae_faldo.pdf 1 mit15/1/16 ons 14:26 de dades per gestionar. (Què capaç d’acumular el consum

La irrupció de l’electrònica de potència ha canviat el perfil de consum. passa si el vent s’atura o passa una nuvolada?). En el futur mix productiu, augmentaran les fonts de característiques volàtils. La intel·ligència de la xarxa ha d’evolucionar cap a una gestió activa. EL POWER QUALITY EN EL NOU ENTORN La premissa acceptada com punt de partida per al nou entorn és que no es pot perdre qualitat. El Power Quality és el punt de referència i la restricció per establir la flexibilitat, a tots nivells, amb què el sistema ha de funcionar.

Els canvis els protagonitzaran nous actors dins del sistema: Els agregadors de càrregues i generació, que han de gestionar els fluxos econòmics i d’energia gestionant la demanda activa dels consumidors (els prosummers, segons la Unió Europea, alhora generadors i consumidors). La funció és proporcionar la capacitat tècnica i econòmica de gestió als usuaris del sistema. Els gestors de recursos distribuïts (DSO). Les corbes de generació-consum són diàries a escala peninsular. Caldran corbes secundàries a altres nivells inferiors de gestió de producció de la distributed energy resources (DER) i de la demanda flexible. LA REGULACIÓ Hi ha un petit marge regulador a partir del 2019 (malgrat l’elevat deute del sistema) per facilitar l’entrada al sistema de noves produccions d’energia renovables, principalment fotovoltaiques, en l’entorn de la mitja i baixa tensió. Sabem que l’entorn europeu fomentarà els DER, l’emmagatzematge distribuït i la incorporació del vehicle elèctric, entre d’altres. La regulació ha de ser més activa com a conseqüència de:

Lideratge transversal. Influència sense poder jeràrquic 20/12/2018 · Gestió i habilitats directives · Presencial

• Fomentar la intel·ligència de la

• • • •

CONCLUSIONS La complexitat de la xarxa elèctrica augmenta, però s’obren noves oportunitats per als enginyers de totes les especialitats que podran aportar solucions i competitivitat a nous actors econòmics. Això facilitarà el creixement de noves instal·lacions industrials. 

Aquest ha estat el contingut debatut en la 5a Jornada El Power Quality i la distribució d’energia elèctrica, en un entorn de generació i emmagatzematge energètics distribuïts, que va tenir lloc el 28 de novembre.

Muntaner 239, 1C 08021 Barcelona C

T. 93 200 93 39

TOTES LES ESPECIALITATS

CMY

SERVEIS INCLOSOS PER COL·LEGIATS/DES I FAMILIARS

• Neteja dental anual • Visites • Revisions • Visites d'urgències • Rx intraorals

ESPECIALISTES EN TOTES LES BRANQUES ODONTOLÒGIQUES. PIONERS EN IMPLANTS DE ZIRCONI I ODONTOLOGIA HOLÍSTICA I KINESIOLÒGICA.

Indústria 7, Principal 08037 Barcelona

T. 93 458 45 99 info@mirave.es www.mirave.es

xarxa. Definint nous papers de gestió dels recursos distribuïts i fronteres entre l’operador del sistema i els operadors dels recursos distribuïts (DSO). Regular els agregadors de càrregues i de generació. Establir criteris de capacitat d’accés a generació distribuïda. No penalitzar el consumidor intel·ligent, aquell que, alhora, és generador. Flexibilitzar l’entrada a la generació fotovoltaica de les installacions industrials existents.

La resta de serveis i tractaments, tenen tots els avantatges d’una pòlissa Dental Familiar tant per als Col·legiats/des, com per als familiars que convisquin amb ells/es. Acreditació: carnet col·legial de l’EIC. E08031263

 Jornada

ENTREVISTA

FULLS DELS ENGINYERS / 36

TEXT: FRANCESC SOLER

“La tecnologia brain-controlled robots ja s’està posant a prova per rehabilitar pacients que han patit un ictus” Nascut a La Palma del Condado (Huelva), JOSÉ DEL R. MILLÁN és catedràtic de l’Àrea d’Interfícies Cervell-Màquina de l’Escola Politècnica Federal de Lausana (EPFL) i director del CNBI (Center for Neuroprosthetics and Institute of Bioenergineering) a Suïssa. Millán es va doctorar en Informàtica a la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) i, posteriorment, va esdevenir investigador al Joint Research Centre of the European Commission d’Ispra (Itàlia) i a l’Idiap Research Institute de Martigny (Suïssa). Aquest any, ha estat el ponent a la IV Nit de la Robòtica amb la conferència Brain-controlled robots.

principis dels 90, de gran precisió temporal com la seva tesi par- l’EEG. És un procés complex perlava de robots què s’obté una quantitat de soroll autònoms que po- molt gran ja que es gestionen guessin descobrir senyals no estacionaris que estrajectòries òpti- capen, fins i tot, del control del mes. Què el porta a convertir-se, mateix emissor. Per tant, hem de vint anys després, en un dels in- recórrer a tècniques de processavestigadors clau en el cap de les ment del senyal. Acabada aquesinterfícies cervell-ordinador? ta fase, a través de tècniques No hi ha una única raó que d’aprenentatge automàtic, extram’empenyi a sortir de la robòti- iem aquells senyals que, efectivaca purament autònoma i focalit- ment, codifiquen la intenció de la zar-me en un nou camp. Hi té molt persona. Posteriorment, per mitjà a veure, però, el convenciment d’un descodificador, sabem quins que els robots autònoms han de senyals emet la persona quan té poder interaccionar amb els humans i, per tant, hem de trobar la millor manera de fer-ho possible. Especialment per aquells que ho tenen més difícil, com les persones amb discapacitat motora. A partir d’aquí, em va semblar evident que calia treballar en el desenvolupament d’un robot que pogués controlar-se amb el pensament. I, el 2002, va poder demostrar que era possible. Com funciona aquesta tecnologia? La interacció cervell-màquina o cervell-robot comença mesu- la intenció de fer quelcom. Tanrant l’activitat cerebral mitjançant mateix, això no s’acaba aquí, perelèctrodes que es poden implan- què aquesta informació és, per tar o col·locar a la superfície del definició, limitada i variable. Per cuir cabellut. S’utilitzen diver- tant, per seguir avançant, ens AAFF 2PE 195*66.pdf 9 13/06/14 8.51 ses tecnologies de brain imaging hem d’inspirar en un principi pu-

“La persona és qui pren la decisió i el robot qui presta un nivell d’assistència ajustat a la informació que pot proporcionar”.

“Podem donar un pas més i, per exemple, que un vehicle prevegi quina serà la intenció del conductor abans que freni o giri per donar-li una major assistència”. en tasques tan quotidianes com la conducció. Avui dia, els cotxes ja tenen un alt grau d’autonomia que ens fa més agradable i segura l’experiència de conduir. Amb aquesta tecnologia podem donar un pas més i, per exemple, fer que el vehicle prevegi quina serà la intenció del conductor abans que freni o giri i donar-li més assistència. Això vol dir que el vehicle domina la persona? No, senzillament estem descodificant

PETITS ESPAIS

00 - 2015

PA I S

A NY S

FONAM

EN PETI T TS

Treballem en condicions molt estrictes d’espai

una acció uns mil·lisegons (entre 300 i 500) abans que la realitzi la persona. Per tant, qui ha pres la decisió no és pas la màquina, sinó el conductor, l’humà. També treballa fora de l’aula i del laboratori, en contacte amb el món real, visitant pacients a l’Hospital Universitari de Lausana o a casa seva per analitzar les necessitats que tenen i poder adaptar millor les pròtesis robòtiques. Fins a quin punt és important el feedback que rep de l’usuari? És un feedback meravellós que ens permet fer un disseny tan eficaç com sigui possible. De fet, vam adoptar l’user center design com a filosofia, amb la idea que l’usuari sigui partícip de la fase de disseny i es consideri un membre més de l’equip. Quan exposa la seva visió, parla de cooperació de persones i robots. En quins termes? Per mi, hi ha un principi fonamental: la persona és qui pren la decisió i el robot qui presta un nivell d’assistència ajustat a la informació que pot proporcionar l’humà. Això si no és la mateixa persona qui, conscientment, delegui el control en la màquina. Un control que en qualsevol cas ha de tenir la possibilitat de reprendre. 

Subscriu-te a la

ESPECIALS EN

A la indústria crec que encara som lluny perquè, actualment, les interfícies cervell-ordinador encara són lentes i, per tant, poc competitives econòmicament. Tanmateix, aquesta tecnologia sí que pot aportar un valor afegit

FONAMENTS

CMY

rament robòtic, el control sharing, és a dir, dotar el robot d’intel·ligència i, per exemple, aconseguir que sigui capaç de discernir, per si sol, que quan volem anar a la dreta no només cal girar, sinó que també s’han de sortejar una sèrie d’obstacles encara que nosaltres no li hàgim transmès prèviament aquest detall. El nostre sistema nerviós, de fet, ja funciona així; el cervell no ho fa tot, l’espina dorsal, per exemple, no és únicament un cable sinó que té codificats molts reflexos! El control mental sobre una màquina suposaria proporcionar una llibertat impensable als pacients medul·lars i una gran ajuda, en general, per a persones amb un dèficit motor. Hi som a prop? Sí. En poso dos exemples: la tecnologia brain-controlled robots ja s’està fent servir en assajos clínics per rehabilitar pacients que han patit un ictus i estan afectats, per exemple, d’una lesió motora en una mà. Un altre exemple, s’estan fent assajos clínics amb pacients medul·lars en cadira de rodes per veure com poden guanyar autonomia. Creu, però, que podria tenir altres usos, per exemple, en el camp de la indústria o en el domèstic?

NEWSLETTER

Màxima classificació com a contractista d’obra per l’administració amb categoria K02E de “Sondeos inyecciones y pilotajes”, i la categoria K01D de “Cimentaciones especiales”.

a www.fullsdelsenginyers.cat

Membre protector de l'associació de consultors d'estructures.

w.2p Visita’ns a ww

Empresa adherida al Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya Membre de l'Associació d'Amics de la UPC Associació d’Amics de la UPC UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA

e.biz

93 763 26 99 / 660 484 072. 2pe@2pe.biz / Av. Maresme 9. 08396 Sant Cebrià de Vallalta.

i accedeix a tots els continguts