Fulls dels enginyers núm. 258 gener 2009 by Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya

tenim opinió

EDITORIAL

Una nova etapa Joan Vallvé / degà del COEIC

quest és el primer número dels Fulls dels Enginyers que correspon a l’any 2009. Començar un nou any ens permet fer una mica de balanç del que han estat els darrers dotze mesos i, al mateix temps, plantejar-nos uns objectius per al futur. En primer lloc, volem manifestar la nostra satisfacció pel canvi de format de la revista; ja us n’haureu adonat. Hem volgut trobar una mida més adequada i d’acord amb les dimensions que tenen avui moltes revistes de casa nostra i de l’estranger. També hem modificat l’estructura dels continguts, i hi hem buscat una lògica i una distribució més adequada d’acord amb el que pretenem que sigui la revista. La nostra voluntat és la de mantenir la periodicitat pràcticament mensual: onze números a l’any. L’opinió dels col·legiats serà, en darrer terme, la que valorarà l’encert o no dels canvis que hi hem fet.

“Hem donat un nou format a la revista i una nova estructura de continguts. La vostra opinió serà la que valorarà l’encert o no dels canvis que hem introduït als Fulls dels Enginyers”

En aquests moment estem a l’espera de la publicació, força temps esperada, de les ordres del Ministeri de Ciència i Innovació que estableixen l’aplicació dels estudis de Master en Enginyeria Industrial d’acord amb les directrius del Espai Europeu d’Educació Superior o procés de Bolonya. En aquest breu espai no podem fer una anàlisi completa de les aplicacions de les ordres i esperem que es pugui fer extensament en en proper número de Fulls. L’any passat també va ser per a nosaltres el de la publicació del monogràfic sobre l’aigua que duia per títol L’aigua: un fre per al desenvolupament?. L’oportunitat de presentar-lo, el febrer del 2008, en uns moments en què Catalunya es trobava amb el greu problema de la sequera, ens va permetre formular propostes de tipus tècnic que permetin garantir en el futur el subministrament d’aigua. També durant el darrer any es va presentar L’Observatori de la Competitivitat, el juny del 2008, document en el qual s’analitzava el grau de competitivitat de les indústries catalanes des d’una perspectiva tècnica. Ha estat un primer estudi que tindrà continuïtat en els anys vinents. Amb un caràcter més intern i en el marc de l’Associació i el Col·legi hem establert el servei d’emprenedoria: Enginova, que té com a finalitat orientar aquells companys que vulguin desenvolupar la seva professió

Joan Torres / president de l’AEIC

“L’any 2008 que hem deixat enrera ha estat el de la publicació del monogràfic titulat ‘L’aigua: un fre per al desenvolupament?’, el primer Observatori de la Competitivitat i els serveis d’emprenedoria Enginova. Comencem l’any 2009 amb la voluntat de continuar servint a tot el col·lectiu d’enginyers” mitjançant la creació d’una empresa. Comencem l’any 2009 amb la voluntat de continuar servint a tot el col·lectiu d’enginyers i que tots plegats puguem seguir aportant a la societat els nostres coneixements i les nostres capacitats.

Després dels redissenys dels anys 90 i 2003, els Fulls dels Enginyers avancen amb els nous temps amb un canvi de format i contingut, però mantenen el seu objectiu de ser el referent de l’enginyeria industrial a Catalunya

GENER 2009

opinio gener OK.indd 4

19/12/08 17:05:19

LA COLUMNA Antoni Bassas periodista

El líder que busca Catalunya ets tu

graeixo al Col•legi d’Enginyers Industrials l’oportunitat que em dóna de saludar-vos avui que aquesta revista estrena format. Voldria aprofitar l’ocasió per compartir amb vosaltres el meu estat d’ànim: el de la raonable confiança en el futur de Catalunya. Potser us sobtarà que un periodista escrigui en aquests termes, i jo mateix em sento una mica fora de focus, però el futur del país ens interessa a tots i el seu debat no és exclusiva de ningú. Aquests són els nostres temps i ens toca protagonitzar-los. Crec que estem passant per una etapa de difusió generalitzada de desànim. No hi ha article ni entrevista que no contingui un amarg diagnòstic de la nostra realitat. Alguns d’aquests diagnòstics són de bona fe, a vegades pensats des de la nostàlgia d’un temps que, en el fons, també va conèixer les seves misèries. D’altres, descaradament interessats, escrits per prescriptors professionals de pessimisme. No dic que no tinguin raons, però refuso que tinguin tota la raó, i sobretot afirmo que el diagnòstic per si sol no cura. Valors com l’esforç, el talent, la capacitat de treballar en equip, la creativitat, estimar el que es fa, aquelles coses que fins i tot fa una mica de vergonya de parlar

en públic, tot això continua sent útil per progressar. I d’això, Catalunya no n’està mancada. No es tracta de ser optimistes, sinó de ser justos. Amb aquest esperit hem treballat el meu equip i jo durant les catorze temporades que hem tingut el privilegi de dirigir-nos al país cada matí des de la ràdio. I la gent ens ha seguit. Observem-nos amb calma: més de mitja humanitat no pot obrir l’aixeta de la dutxa i tenir la seguretat que en sortirà aigua i, a més, calenta. Per no parlar-vos de la sort de viure en un país amb un sistema universal de salut. O sigui que, quan ens

SONÒMETRE SONA BÉ

GRINYOLA!

La Generalitat impulsa el Pla Enginycat

La desunió catalana davant dels Pressupostos Generals de l’Estat

A Catalunya falten més de 12.500 enginyers si ens comparem amb la UE. Per lluitar contra aquesta dinàmica, les conselleries d’Universitats, Governació, Educació i Acció Social han posat en marxa el Pla Enginycat.

És una llàstima que els partits polítics de Catalunya amb representació al Congrés de Madrid no aconsegueixin el consens en una qüestió tan important per al nostre territori com els Pressupostos Generals de l’Estat.

llevem, no estem en crisi, sinó en un dels móns menys dolents possibles. Igualment, molts dels problemes de Catalunya són els derivats de la globalització: crisi financera i econòmica, allau immigriatòria, deslocalització, superioritat cultural anglosaxona. Tot això ens passa perquè som a la màquina del tren de la vuitena potència econòmica mundial. La crisi de lideratge polític i social que patim és generalitzada. Acabo de tornar dels Estats Units, on la victòria d’Obama s’ha rebut en candeletes. En el nostre cas tot és més greu, és veritat, perquè som políticament i cultural més fràgils. I no tenim un sistema comunicatiu nacional únic, sinó la juxtaposició del nostre sistema amb el d’uns mass media espanyols que sovint ens presenten com un problema. I si no reaccionem, al final ens creurem la seva mentida i viurem en l’autoodi. Però ara no podem arronsar-nos. Ni per nosaltres, ni pels nostres fills. I perquè, en termes històrics, Catalunya ha guanyat. Teníem tots els números per desaparèixer i aquí estem. No som la història d’una raresa, sinó la història d’una victòria de la llibertat i la cultura que podem oferir al món. Un victòria inacabada, perquè les societats sempre estan per fer. FULLS dels ENGINYERS

opinio gener OK.indd 5

19/12/08 17:05:29

tenim opinió

ELS NOSTRES EXPERTS

El dèficit i les tarifes elèctriques Jordi Dolader / president de la Comissió d’Energia dels EIC i exconseller de la CNE

L’

opinió pública es troba perplexa davant la proposta de la CNE d’apujar el preu de l’electricitat un 30% i es pregunta com és això possible. El Govern central, que és qui fixa les tarifes, diu que no en farà cas. El ciutadà es pregunta qui té raó. L’informe de la CNE aplica una metodologia establerta per llei i, any rere any, el Govern consi-dera que els costos de la CNE suposarien uns increments de tarifa que serien socialment i políticament inassolibles. D’aquesta manera s’ha engreixat un dèficit tarifari i tots els consumidors debem al sistema elèctric més de 14.000 milions d’euros. L’escenari més probable és que l’increment de tarifa que el

Govern aprovi per al 2009 farà arribar el dèficit a 20.000 milions. S’està creant una bombolla elèctrica que pot arribar a explotar. A més, l’any 2009 és molt singular perquè, a partir del juliol, només es podran acollir a tarifa els consumidors amb una potència contractada inferior a

“La bombolla del dèficit pot explotar. Els consumidors debem 14.000 milions d’euros al sistema elèctric i enguany la xifra augmentarà” 15 kW, que disposaran de l’anomenada tarifa de l’últim recurs (TUR) que suposarà el 30% de la demanda elèctrica. La resta dels consumidors hauran de contractar el subministrament en el mercat liberalitzat. Per als consumidors que podran optar per les TUR, això representarà un increment molt fort de la tarifa. També pot passar que el Govern decideixi continuar augmentant el dèficit tarifari o forçar les elèctriques a subvencionar les TUR. La resta de consumidors, bàsicament indústria i serveis, es veuran

“No ens podem permetre ajornar per més temps les reformes del sistema elèctric diversificant les tecnologies de generació d’energia” sotmesos a un molt fort increment del preu de l’energia. Aquesta situació no s’ha produït de cop ni per casualitat i fa temps que es coneixen quins són els principals pro-blemes del

sistema elèctric espanyol: 1) creixement de la demanda cobert per les energies renovables, sobretot l’eòlica; 2) fortes subvencions a la solar fotovoltaica que no aporta res a la cobertura; 3) com que les renovables no són gestionables, es necessita construir cicles combinats; 4) cost del gas natural lligat al preu del petroli; 5) sistema marginalista en què les centrals fixen els preus dels cicles combinats; 6) beneficis extraordinaris, segons el Govern, de les tecnologies inframarginals, nuclears i hidràuliques; 7) dèbil interconnexió amb el resta d’Europa; 8) no previsible nova generació hidroelèctrica i nuclear i dificultat a la renovació de les llicències d’explotació de nuclears; 9) risc de col∙lapse financer del sector si no es resol aviat el dèficit tarifari; 10) la indústria del país, dins d’una situació econòmica i financera tan complicada com l’actual, pot sofrir els efectes del fort encariment dels costos de l’energia elèctrica l’any 2009 i dels següents. No ens podem permetre ajornar per més temps les reformes del sistema elèctric i, per això, dins d’aquest entorn tan complicat es considera que, en primer lloc, és urgent replantejar el model elèctric del país per diversificar les tecnologies de generació d’energia elèctrica, ara concentrades en els cicles combinats i l’eòlica. En segon lloc, cal accelerar els temps de construcció per tal de disposar de noves interconnexions elèctriques a 400 kV amb França i amb altres tècniques que les soterrades i en corrent continu. Per últim, cal replantejar els senyals econòmics dins del model d’assignació de costos del mercat liberalitzat per tal que les tecnologies inframarginals, nuclears i hidràuliques siguin d’utilitat en un context en què la indústria pugui ser competitiva en un mercat global, sense que el sector elèctric hi surti perjudicat.

GENER 2009

opinio gener OK.indd 6

19/12/08 17:05:31

Finançament i Estatut Josep Maria Sala / vocal de la Junta dels EIC i membre del Consell Nacional del PSC

i ha moments en la història dels pobles en què es defineixen les qüestions centrals que afecten de manera decisiva el seu futur. Aquest és el cas d’aquestes pròximes setmanes, en què coincidiran la fase final de les negociacions per aprovar un nou sistema de finançament de les comunitats autònomes, i les últimes deliberacions del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut de Catalunya.

En el moment d’escriure aquestes notes no es coneix el desenllaç d’ambdues qüestions i, per tant, és possible no encertar la prognosi. Amb aquesta excepció, la meva aposta, avui, és que tant l’acord sobre el sistema de finançament com la resolució del Tribunal Constitucional seran positius per a Catalunya, i el nostre país disposarà, aviat, dels instruments necessaris per a-

frontar el futur amb les màximes garanties d’èxit col·lectiu, tot i la crisi econòmica que ens afecta de manera tan seriosa. En efecte, i a pesar de la visió pessimista d’algunes forces polítiques que així amaguen, potser, el seu ocult desig que les coses vagin malament per facilitar el seu accés de nou al govern de la Generalitat, crec que la sentència del Tribunal Constitucional respectarà els aspectes essencials del nostre Estatut, i es limitarà, en el pitjor dels casos, a interpretar alguns del articles més controvertits , però sense posar en qüestió ni la seva constitucionalitat ni el seu sentit bàsic. I abans s’haurà aprovat un nou sistema de finançament, amb data de 2008, encara que amb retard, situació que ha provocat a Catalunya moltes crítiques a la lentitud negociadora del govern central. És cert que l’Estatut estableix que l’acord s’hauria d’haver produït abans de finals del mes d’agost del 2008 i, en certa manera, el fet de no haver-lo aprovat encara comporta un incompliment estatutari. Això no obstant, aquest és de grau menor, sobretot si l’acord es tanca dins de l’any 2008. Amb retard o sense, el que és important, però, és que el nou sistema de finançament s’aprovi, corregint totes les deficiències de l’actual, negociat entre un govern del PP a Espanya i de CIU a Catalunya, i situï l’Hisenda catalana en el nivell de recursos que precisa per atendre les necessitats dels catalans i catalanes en aquest decisiu començament de segle.

De què ha servit circular a 80 km/h pels voltants de Barcelona? José María Baldasano / catedràtic d’Enginyeria Ambiental de la UPC i membre de la Comissió de Medi Ambient

el conjunt d’elements que implica aquesta mesura, un cop passats diversos mesos de la seva aplicació, es poden indicar les conclusions següents: En primer lloc, la reducció de les emissions en òxids de nitrogen és d’un 4%, i de PM10 un 3,5%. Això es deu tant a la disminució de la velocitat com a la reducció de la congestió, amb una intensitat de trànsit equivalent a la dels sis primers mesos dels anys 2007 i 2008. En segon lloc, la reducció en el consum de combustibles s’estima en un 3,7%, com també la reducció en l’emissió de CO2 en un 3,7%. Així mateix, la millora en els nivells de la qualitat de l’aire per als òxids de nitrogen superen reduccions del 5-7%; i per als

PM10 se situen entorn del 2-4%, amb reduccions en certs dies per sobre del 8-10%. La millora de la qualitat de l’aire se centra essencialment sobre les zones pròximes als eixos viaris, com ho confirmen les mesures experimentals de les estacions de la XVPCA del Departament de Medi Ambient i Habitatge. Quant a la zona d’intrarondes, els resultats són limitats, d’acord amb el que s’esperava, amb reduccions de l’1% per als òxids de nitrogen, i inferior per a la resta de contaminants. Igualment, la mesura ha implicat una reducció del soroll en les zones pròximes a les vies de circulació. Per últim, ha significat una millora de les condicions de circulació, així com de les condicions de seguretat, amb una clara disminució del nombre d’accidents. FULLS dels ENGINYERS

opinio gener OK.indd 7

19/12/08 17:05:38

tenim opinió

ELS NOSTRES EXPERTS

PARLEM-NE

Emprenedoria i enginyeria Robert Gili / president de la Comissió de Política Industrial dels EIC i soci d’Alta Partners

urant els darrers quinze anys hem viscut una època de gran creixement que ningú hagués estat capaç d’anticipar fa vint-i-cinc o trenta anys. És indubtable que aquest creixement ha permès assolir, en termes generals, uns nivells de riquesa i benestar que han situat el nostre país en un lloc destacat entre el grup de països del primer món. En una part important, aquest creixement ha estat basat en un model no sostenible i amb una forta component especulativa molt centrada en els sectors QUUWJQTQIZQ[ Q ÅVIVKMZ[ Continuar pel camí del creixement i augment del benestar ens obliga a ajustar el nostre model econòmic posant èmfasi i impulsant activitats innovadores, amb elevat valor afegit i amb capacitat d’obrir-se a la resta del món. Els valors que faciliten T¼I[[WTQUMV\ L¼IY]M[\M[ Å\M[ [~V MT ZQOWZ MT mètode, l’esforç i la capacitat creativa. Com a col·lectiu, l’enginyer es mou bé en aquest cultiu i és per aquesta raó que crec que a l’enginyeria en general li arriba un període de protagonisme després d’una certa època d’obscurantisme quant a posicions L¼QVÆ]vVKQI [WKQWMKWV UQKI En aquest context, el Col·legi d’Enginyers ha considerat oportú la posada en marxa del programa Enginova, dirigit a donar suport a iniciatives emprenedores promogudes per enginyers de qualsevol especialització, i amb un nivell d’experiència contrastada. Aquest projecte té la seva gènesi en la constatació de l’èxit obtingut pel programa desenvolupat XMT +WTÈTMOQ 7ÅKQIT LM 5M\OM[ de Barcelona, amb un brillant historial després de dos anys d’existència, i amb la mateixa ÅVITQ\I\ Y]M MT LM[KZQ\ XMZ -VOinova. Es tracta d’una iniciativa que complementa d’altres

GENER 2009

ja existents des de fa anys, majoritàriament liderades per escoles de negocis, universitats i institucions empresarials, principalment dirigides a activitats de caràcter PWZQ\bWV\IT -V LMÅVQ\Q^I M[ \ZIK\I LM KWVtribuir a la consolidació d’un ecosistema format per diferents inicitives que donin suport a iniciatives tecnològiques amb KIXIKQ\I\ LM KZMQ`MUMV\ [QOVQÅKI\Q]

“L’enginyer industrial encaixa en els valors d’innovació, valor afegit i obertura internacional que poden impulsar l’economia” El COEIC pot contribuir de manera sigVQÅKI\Q^I I IY]M[\M[ QVQKQI\Q^M[ I \ZI^u[ del concurs dels seus membres i empre[M[ IÅTQILM[ XMZ TI KQZK]TIKQ~ L¼IY]M[\[ projectes ha de contribuir a la consolidació de la missió del Col·legi en aquesta nova etapa, aixi com a una aproximació a un col·lectiu de professionals amb una edat entorn dels trenta o quaranta anys i, per tant, amb força interès per reforçar l’estructura social del Col·legi. Els principals reptes per aconseguir que aquest programa tingui èxit seran: captar projectes interessants; aconseguir la complicitat d’empreses referents en el seu sector a Catalunya, com és el cas de l’energia, infraestructures, medi ambient i TIC; establir una adequada col·laboració pluridisciplinària amb alltres organitzacions i entitats.

III Congrés d’Enginyeria i Cultura Catalana (EiCC)

l III Congrés d’Enginyeria i Cultura Catalana (EiCC) es va celebrar els passats dies 4, 5 i 6 de desembre a la Universitat de les Illes Balears, a Palma. Es van reunir professionals de diverses especialitats de l’enginyeria. El Congrés va tenir lloc per afermar la vo-luntat d’arribar als diversos territoris de la nostra parla i per aprofundir sobre el paper actual de l’enginyeria amb relació a la tecnologia, el territori i la societat. Es van presentar ponències sobre: en-ginyeria i infraestructures; enginyeria i empresa; estudis d’enginyeria; enginye-ria biomèdica, salut i qualitat de vida; experiències en la creació d’empreses spin-off; enginyeria, innovació i societat de la informació; enginyeria, comerç i indústria aeroportuària; tecnologia, indústria i entorn; enginyeria i societat; producció, territori i societat en la gestió forestal. També hi van haver, entre d’altres, les conferències plenàries següents: “El gran eix FERRMED: locomotora de desenvolupament econòmic europeu”, per Joan Amorós, secretari general de FERRMED; “El desenvolupament de les tecnologies mèdiques a Catalunya: oportunitats de futur”, per Ramon Maspons, de la Secretaria d’Estratègia i Coordinació del Departament de Salut de la Generalitat; “Paradigma dels cinquanta-un anys de l’Espai: gran contribució de l’enginyeria”, per Andreu Ripoll, vicepresident de la Reial Acadèmia d’Enginyeria i membre de l’Agència Espacial Europea; “La construcció naval als Països Catalans a la baixa Edat Mitjana. Una resposta tecnològica a unes necessitats mercantils”, per Antoni Riera, vicepresident de l’Institut d’Estudis Catalans. Anne Beykirch, Secretària del Congrés EICC

ELS NOSTRES EXPERTS

Els perills de Bolonya Anna Maria Coves / vocal de la Junta dels EIC i professora de l’ETSEIB

a Declaració de Bolonya ha estat signada per quaranta-sis països. Serem un dels darrers països a completar-ne la implantació. Els canvis més importants afecten a l’estructura dels plans d’estudi i a la nova unitat de mesura utilitzada. GRAUS I MÀSTERS A l’Estat espanyol es va decidir que els graus serien de quatre anys i els màsters d’un o dos anys, a criteri de cada universitat. Aquest és el problema més greu per a la titulació d’Enginyeria Industrial, ja que a la resta de països s’ha optat pels graus de tres anys i els màsters de dos anys que, de fet, és tal com ho tenim ara. Aquesta estructura ha originat fortes pressions, principalment sobre el tema de les atribucions per part dels col·lectius professionals afectats. A hores d’ara s’està pendent que el Mi-

nisteri publiqui les directrius sobre els màsters amb atribucions, entre elles les del Màster en Enginyeria Industrial. En funció del document definitiu publicat podem tenir problemes. Una altra qüestió estructural és la pèrdua de visualització del Màster pels estudiants de batxillerat. La seva preocupació immediata serà obtenir un títol de Grau, deixant de tenir la visió de conjunt de la carrera d’Enginyeria Industrial. ELS CRÈDITS La nova unitat de mesura dels plans està basada en les hores de feina que comporta per a l’estudiant (ECTS). S’ha fet una interpretació de la Declaració que proposa aplicar canvis metodològics en l’ensenyament per tal de mesurar el treball de l’estudiant. S’han introduït elements, no descrits en la Declaració, que obstaculitzen la feina tant al professorat com als estudiants. Els estudiants

rebran una càrrega important de treballs, individuals i en equip, que afegeixen complexitat a la seva tasca, sense que estigui clar que comporti un augment de les capacitats adquirides per l’estudiant.

“L’estudiant s’ocuparà primer d’aconseguir el títol de Grau i pot perdre així la visió de la carrera d’Enginyeria Industrial en conjunt” Amb un augment de recursos dedicats a la universitat es podrien superar algunes d’aquestes dificultats. Malauradament no hi ha un pla de finançament que acompanyi la implantació de les directrius de Bolonya. Els nous plans no parteixen, al meu entendre, d’una bona base per a la seva implantació.

L’energia nuclear avui José María García Casasnovas / vocal de la Comissió d’Energia

urant l’any 2007 la demanda d’energia elèctrica a Espanya va arribar a 276.849 GWh amb un creixement del 3,1% respecte al 2006. En aquest període les centrals nuclears van aportar 55.102 GWh; és a dir, un 20% de la demanda. Les tres centrals nuclears ubicades a Catalunya van generar 20.916 GWh, que representa un 52% de la producció neta total en el nostre territori i un 44,3% de la demanda total de Catalunya que va ascendir a 47.226 GWh. En el període gener-octubre del 2008 la producció de les centrals nuclears va ser de 49.564 GWh, amb un increment del 8,5% respecte al mateix període del 2007, cosa que representa el 21% en la

cobertura de la demanda total del mateix període. És a dir, i amb independència d’alguns incidents més importants per la seva repercussió social que pels seus efectes reals, les centrals nuclears continuen comportant-se d’una manera excel·lent amb un factor de disponibilitat del 89,3%, un dels mi-llors en l’àmbit mundial. Amb relació al parc de centrals nuclears, durant l’any 2009 s’hauran de prendre decisions importants sobre dos temes que actualment estan oberts: la ubicació del magatzem temporal centralizat de combustible gastat i la renovació de la llicència d’operació a la central de Santa Maria de Garonya, dels quals parlarem en pròxims articles.

FULLS dels ENGINYERS

opinio gener OK.indd 9

19/12/08 17:05:46

tenim opinió

FEM-NE CINC CÈNTIMS

La crisi sistèmica i el canvi climàtic Santiago Montero / vocal de la Junta dels EIC i membre de la Societat Catalana d’Economia

ns manca perpectiva històrica per jutjar la crisi actual, però el fenomen financer va lligat a aspectes tècnologics que fa necessària la veu dels enginyers. Entenem que la crisi és deguda a tres factors funamentals: financer, esgotament de recursos i canvi climàtic. El financer engloba molts aspectes que tenen un origen comú: el manteniment de tipus d´interès baixos durant massa temps i la manca de regulació. L’esgotament de recursos és un factor emergent que solament es valora per les seves interaccions amb els mercats de futurs, però que esdevindrà fonamental a mitjà termini. El canvi climàtic, que no és considerat com a factor de la crisi i que és negat per una part de l’opinió, és el tercer element que serà necessari per dissenyar la teràpia de sortida. PRoBLEMA fInAnCER El problema subprime, que esclatà l’agost del 2007, fou el catalitzador del canvi de fase en el cicle econòmic. La diferència amb altres canvis és que el d’ara és més fort a causa de l’excessiva durada del període alcista. Durada propiciada pels bancs centrals, pressionats per tothom, a mantenir els tipus baixos, cosa que afavorí la creació de molta oferta monetària. A més, la desregulació financera promoguda pels polìtics neocons ha augmentat aquesta oferta a través de derivats, com la titulització del deute. Tot això ha durat

“El catalitzador de la crisi va ser l’explosió del problema de les subprime l’agost del 2007. La diferència és que la crisi actual és més forta per la durada excessiva del període alcista anterior”

des del 1980 fins al 2007 quan reventaren les subprimes. Això produí un augment de l’oferta monetària, l’increment de la rotació del diner i un increïble palanquejament financer. Per què no ha anat acompanyat de la inflació corresponent? ELS CICLES EConòMICS Recordem la teoria dels cicles. Tallem per l’inici de la recuperació. S’ha passat per molt temps d’escassa inversió i consum. En aquest lapse s’han acumulat oportunitats tècniques i comercials de negoci no

tipus a temps i ve el crash. La garrotada arriba quan per ignòrancia, com el 1929, o per raons especials com ara es mantenen els tipus baixos massa temps. PER qUÈ no S’hAn APUjAT TIPUS A TEMPS? El 2005 el món tenia dos senyals contradictoris. Hi havia inversions poc racionals, com hotels submarins a Dubai, amb baixes taxes de retorn. En canvi la inflació mesurada era baixa. El món va preferir creure’s les baixes xifres d’inflació. Era

“L’esgotament de recursos és un factor emergent que només es valora per les seves interaccions amb el mercat de futurs, però que esdevindrà fonamental a mitjà termini” satisfetes perquè ningú no inverteix. Quan el sistema financer s’ha sanejat i baixa tipus, els emprenedors inverteixen en els negocis més segurs. Com que tenen un alt grau d´èxit, repeteixen però en activitats menys segures. Els consumidors tenen treball i demanen préstecs per comprar a termini. El creixement d’activitat fa que hi hagi el que nosaltres diríem “fregaments” i els economistes, tensions en els preus. Tothom posa unes dècimes de més a cada canvi de tarifa; és a dir, s’apuja la inflació. La inflació, l’esgotament d’idees i els riscos creixents produeixen fallides. Els clàssics recepten pujar els tipus tan bon punt l’indicador de l’IPC avisa del reescalfament per desincentivar negocis o consums arriscats. No sempre es pot. Governs, consumidors i empresaris sempre volen “festa” i tipus baixos. De vegades els bancs centrals es deixen influir, no pugen

GENER 2009

opinio gener OK.indd 10

19/12/08 17:05:53

“Governs, consumidors i empresaris sempre volen ‘festa’ i tipus d’interès baixos. El crash arriba quan els bancs centrals es deixen influir i no pugen els tipus a temps”

real l’IPC mesurat? Com sortia un IPC tan baix amb creixements tan per sota de l’oferta monetària?

baixa. Paul Fabra ho ha descrit amb precisió. Entenem que cinc grans factors han distorsionat la mesura de la inflació.

CAUSES DE L’EMMASCARAMEnT DE LA InfLACIó Simplificant, la teoria de creació de diner diu que el creixement de l’oferta monetària hauria de ser la suma del PIB més la productivitat i la inflació (sense palanquejament i canvi de la velocitat de circulació). Tot i que la productivitat ha crescut, no surt una inflació aparent tan

1. Desregulació neoliberal. El liberalisme és cert. Com més competència millor reassignació de recurssos. Però compte amb els mercats que, per raons tècniques, d’equitat, seguretat o simetria d’informació, s’han de regular. Per exemple, els derivats financers. Han fet créixer el PIB. Però el circulant afegit el dirigien banquers de negocis de Lon-

FULLS dels ENGINYERS

opinio gener OK.indd 11

19/12/08 17:05:55

tenim opinió

FEM-NE CINC CÈNTIMS

dres i Nova York que, de pas, s’enriquien molt. Els nous rics consumien productes sofisticats, per exemple béns arrel (casas, terrenys, art, joies, vaixells) o borsa, que queden fora de l’IPC. La inflació d’actius no queda recollida per l’IPC. 2. Globalització del treball i del comerç. Això ha reduït costos i ha baixat els preus dels productes industrials. Els acords aranzelaris han mantigut baixos els preus agrícoles. Però els preus finals encara han pujat una mica. És a dir: els

Wall Street, la seu de la borsa de nova York, ha estat un dels epicentres del sisme econòmic i financer internacional

La crisi sistèmica i el canvi climàtic

beneficiaris són els gestors globals. Els IPC del primer món són baixos, mentre la tecnoestructura s’ha integrat entre els rics que han creat la inflació d’actius abans esmentada. 3. Transport barat. El baix preu de l’energia ha ajudat a la globalització. A més ha permès que els productes agrícoles es globalitzin. Això ha fet abaixar els preus en origen però no al consum. Es repeteix la idea del punt 1 i 2.

4. Increment de productivitat gràcies a les TIC. Això és bo i es pot compensar amb l’increment d’oferta monetària. Però s’ha de mesurar curosament en el balanç final. 5. Errors de mesura d´inflació. Els desviaments anteriors es mesuren en un ambient propici a reduir la xifra resultant. Tots els implicats, especialment politics i empresaris, espitgen a la baixa. CREIxEMEnT MALALTíS I ExPLoSIó Tot l´anterior ha produït una situació molt estranya. Són molts anys de creixement alt, especulació salvatge i desequilibris socials descontrolats. L’exsecretari de treball Raich deìa el 1995 que es reduïa la classe mitjana, que era la que pagava impostos. Es trencà la progressivitat fiscal a tot arreu. Els mitjans d’informació feien propaganda neoliberal i anunciaven el progrés econòmic indefinit. Eren els temps de l’“exuberància irracional” i el “fi de la història” i els paradissos fiscals. Però ple de bombolles que esclataven de tant en tant: caixes americanes, Long Term Capital, bombolla tecnològica, etc. Tot això ho ha explicat molt bé Paul Krugman. L’explosió era inevitable. Ara és temps de sanejar, en particular de “desapalancar” les finances.

ESGoTAMEnT DE RECURSoS Aquest article va dirigit a enginyers. No cal que expliqui el problema, essencialment energètic, mundial. Malthus es va avançar massa i el Club de Roma tampoc encertà el timing. Però a principis del segle XXI sembla que el creixement humà i la incorporació de nous països al consum comencen a esgotar els recursos. El principal problema serà l’energètic i el seu derivat de l’aigua. S’haurà d’atacar per tres costats: reduir demanda, trobar tècniques sostenibles i reordenar l’oferta. Els dos derrers tenen lligam

GENER 2009

opinio gener OK.indd 12

19/12/08 17:05:58

“A principis del segle XXI sembla que el creixement humà i la incorporació de nous països al consum comencen a esgotar els recursos. El principal problema serà l’energètic i el seu derivat de l’aigua”

Segons l’autor, el canvi climàtic és un dels factors que entrarà amb més empenta en l’equació de l’economia mundial durant els pròxims anys

amb el problema del canvi climàtic que veurem al següent apartat. També hi ha tensions en els metalls que disfressen els preus per l’especulació en el mercat de futurs. Però si hi ha especulació és precisament perquè els mercats ensumen escassetat. Tampoc gastarem gaire temps en la producció agrícola. S’abandonarà la dèria de produir etanol o olis vegetals per reduir el problema energètic, però restarà un problema seriós d’abastament. CAnvI CLIMÀTIC Des que el 1903 Arrenius va establir el model climàtic del nostre planeta, no hi ha discussió sobre l´efecte regu-lador que fa la dilució de gasos d´efecte hivernacle en les radiacions calòriques d’entrada i sortida del planeta. L’explicació sobre les glaciacions, que s’atribueix a l’impacte d’asteroides i l’acció dels bacteris, amb el canvi corres-ponent d’anhídrid carbònic, ha estat validada per les anàlisis de les capes de gel de l’Antàrtida. Certs comentaristes, especialment del

gremi al servei dels petroliers, diuen que no hi ha evidència científica. Els pobres pensen que les lleis físiques, com la de radiació de Stefan-Bolzmann, són teories tan discutibles com les empíriques que empren les ciències socials. Però en ambients seriosos hi ha total acord en què la crema de combustibles fòssils produeix un canvi climàtic de conseqüències difícils de preveure. Part de l’emigració subsahariana és la primera entrega. Les pròximes seran un creixement intermedi de temperatures, molt perillós en el nostre paral·lel, i una possible alteració del corrent del Golf a causa de la pèrdua de gel de les aigües àrtiques. TERÀPIA PER AL fUTUR Un altre dia parlarem de la teràpia. Exigirà una visió completa del problema. La pretensió d’avui és solament que els enginyers tinguem una visió de l’aspecte financer. Enginyers i economistes haurem de treballar junts. S´imposaran algunes idees: a) Econòmicament, el liberalisme tindrà el seu

lloc, però anirem cap a la social democràcia. b) S’estalviaran recursos naturals. S’acabarà el consum d’“usar i llençar” i tornarà el “sabater recosidor”. c) Es reutilitzaran recursos. Els enderrocs i aparells vells seran desballestats i reaprofitats. d) Vindrà un govern mundial per a certs temes o, almenys, floriran regulacions d’abast mundial. e) S’establirà un lideratge compartit, si bé no sabem els pesos dels diferents països en el futur. f) Millorarà la distribució de riquesa, cosa que té a veure amb Keynes i Marx. Com arribarà aquest nou ordre mundial? Quins passos es faran en aquesta direcció? Qui donarà idees per a tot això? Quan trigarem a posar-nos d´acord? No ho sabem. Però sí sabem una cosa. O es resolen positivament aquestes preguntes o tindrà raó Stefan Hopkins quan diu que si volem conservar l’espècie humana hem de conquerir l’Espai i establir vida a altres planetes.

FULLS dels ENGINYERS

opinio gener OK.indd 13

19/12/08 17:06:00

calidoscopi

TEXT: Lorena Farràs Pérez

FOTO: Isabel Marquès

“La bona vida depèn d’un mateix!” L’últim llibre de l’economista i escriptor Àlex Rovira, La bona vida, està sent un èxit en aquests temps que no es parla de res més que de crisi. En castellà ja va per la tercera edició i en català per la segona. Rovira assegura que la bona vida habita en nosaltres mateixos i que és conseqüència dels actes i les decisions del dia a dia.

opinio gener OK.indd 14

19/12/08 17:06:04

Economista, empresari, consultor, professor, conferenciant internacional i també escriptor. Àlex Rovira no té temps per avorrir-se. Tot i això, assegura que compagina perfectament totes les activitats que realitza i que gaudeix fent cada una d’elles. “De fet, pagaria per fer-les i no ho dic per dir; els que em coneixen ho saben”, afirma. Llicenciat en Empresarials i amb un MBA d’ESADE, Rovira creu que “és un pensament infantil pensar que una persona només és una cosa a la vida; tots hauríem d’intentar desenvolupar diferents vessants creatius”. Ell es va llançar ja fa uns anys a l’apassionant món de l’escriptura i el seu últim llibre, La bona vida, està sent un gran èxit. “En castellà ja va per la tercera edició i en català per la segona”, explica. “La bona vida és una conversa amb un amic en què dic que la vida és una actitud, que la bona vida depèn d’un mateix perquè aquesta neix de dins a fora”, afirma Rovira. El llibre ens ensenya que cal lluitar per tenir una bona vida, que aquesta depèn de les decisions i actes que prenem i realitzem durant el dia a dia. L’escriptor també explica en el llibre que “la vida

opinio gener OK.indd 15

té moltes lectures i no cal quedar-se amb la més tòxica”, s’ha d’encarar la vida positivament. És justament aquesta actitud positiva davant la vida el motiu pel qual el llibre està sent un èxit en aquests temps de crisi. “La veritat és que l’editor va tenir molta vista, perquè arran de l’èxit dels meus articles a El País va tenir la idea de publicar un llibre de reflexions en veu alta, que no consells o receptes, sobre la vida. Quan vaig començar a escriure (l’abril del 2008) la crisi no era tan notòria com ara, però quan va sortir al mercat, al setembre, ja estàvem en plena crisi”. L’autor ja està treballant amb dos projectes nous: un llibre més empresarial i una novel·la, gènere en què s’estrenarà per primera vegada. Rovira és un gran escriptor, però també un apassionat lector. “De jove, m’agradava anar als parcs a llegir i va ser així com vaig conèixer els jardins de la Tamarita”, indret on va tenir lloc l’entrevista i la sessió fotogràfica. Ara ja casat i amb tres fills, reconeix que alguna vegada encara s’escapa a llegir a algun parc, tot i que no li fa falta perquè afirma viure rodejat de natura, que li encanta.

19/12/08 17:06:07

projecte

TEXT: Josep Ramon Torné

FOTO: BCN Imatge

El somni d’una afició Només hi falten el públic i els jugadors. El Reial Club Deportiu Espanyol de Barcelona tornarà a jugar a casa de veritat després de més d’una dècada d’exili a l’Estadi Olímpic Lluís Companys a causa de l’abandó forçat de l’estadi de Sarrià. La nova llar de l’afició perica serà un estadi de primera divisió, amb capacitat per a aproximadament 40.000 espectadors i un disseny funcionalista, que recorda l’arquitectura dels millors estadis britànics, pensat en exclusiva per gaudir del futbol. Hem visitat el futur camp de l’Espanyol de la mà d’Alfonso Fuertes, de l’empresa FCC, enginyer industrial col·legiat, gerent de la UTE constructora durant bona part del l’obra i director del projecte executiu de l’estadi, perquè ens expliqui la gestació d’un edifici que acollirà les il·lusions d’un club històric com el blanc-i-blau.

GENER 2009

projecte OK.indd 16

19/12/08 17:15:56

El nou estadi del RCD Espanyol

Enginyeria per gaudir del futbol FULLS dels ENGINYERS

projecte OK.indd 17

19/12/08 17:16:04

projecte

ESTIL BRITÀNIC La nova llar de l’afició perica recorda l’encant dels camps britànics. La forma rectangular de les grades, la coberta que abasta tot l’estadi, la proximitat del públic al terreny de joc i l’efecte de pressió sobre el camp que crea l’alçària de les bigues, que concentra l’enfocament dels espectadors cap al joc, dóna al nou estadi de l’Espanyol un aire proper a catedrals del futbol anglès com Anfield Road, Stamford Bridge o Old Trafford. Jugadors i aficionats al futbol saben que aquestes característiques donen un avantatge important a l’equip que juga a casa ja que es crea un ambient molt fort, lluny de la fredor d’estadis com l’Olímpic Lluís Companys que, amb l’afegit de la pista d’atletisme, allunya el públic dels seus ídols

La construcció del recinte esportiu s’ha portat a terme a través d’una UTE entre FCC Construcción i Copisa

L’

estadi es troba en una fase de construcció tan avançada que ja fa mesos que és visible des de l’autovia A-2, que passa a tocar de l’imponent estructura, just entre els termes municipals de Cornellà i el Prat de Llobregat. Però on ara s’alça l’estadi que aviat acollirà els somnis de l’afició blanc-i-blava, fa uns anys hi passava un meandre del riu Llobregat, que es va desviar per construir-hi el cinturó del Litoral. L’estadi es troba a sobre de l’antiga llera del riu, per això una de les primeres accions de la constructora del camp va anar encaminada a evitar esvorancs. “L’excavació es va iniciar a principis del 2006. Es van buidar cinc metres de profunditat a la zona que hauria de ser el terreny de joc i es va tornar a farcir colocant geomalles a cada metre. Seria una pena que l’Espanyol tingués un estadi de primera, però que el terreny on es juga a futbol no estés en condicions”, explica l’enginyer industrial col·legiat Alfonso Fuertes, de l’empresa FCC, gerent de la UTE constructora i que ha viscut gairebé tot el procés del projecte executiu en primer pla. La construcció del recinte esportiu s’ha portat a terme a través d’una unió temporal d’empreses (UTE) entre FCC Construcción i Copisa. L’adjudicació de l’obra es va produir a princips del 2005 i des de llavors es treballa sobre els 35.000 metres quadrats de solar que va adquirir el club. Sobre aquest terreny, s’hi han edificat més de 80.000 metres quadrats d’estructura, que comprèn la primera grada i els accessos, que es troben un nivell per sobre del carrer; una planta

GENER 2009

projecte OK.indd 18

19/12/08 17:16:12

intermèdia on s’ubicaran les llotges privades i els seients VIP i que tindrà el perímetre recobert de cristall; una grada superior també perimetral que flota sobre la línia de llotges; i una coberta que aixoplugarà 92,5% dels espectadors, deixant al descobert només una part de les localitats dels còrners. UN ESTADI FUNCIONAL Tota aquesta estructura estarà cimentada sobre 2.000 pilons prefabricats de 22 metres de llargària. “Teníem un termini de temps molt just per realitzar l’obra –comenta Alfonso Fuertes– i per això se’ns va acudir de fer les grades prefabricades. A més, les bastides que recolzaven sobre

pensat únicament per gaudir del futbol (ja que no s’hi preveu la celebració d’altres espectacles esportius) i amb una magnífica visibilitat des de totes les localitats del camp. “És un estadi d’estil típicament britànic”, recalca Fuertes. Per no oblidar l’emotivitat que es relaciona amb l’estadi d’un club com l’Espanyol, s’ha fet una concessió al disseny recobrint una part de la façana exterior amb bandes de cristalls amb els colors blanc i blau representatius del club. La mà dels despatxos Reid Fenwick Asociados de Madrid i Gasulla Arquitectura i Gestió de Barcelona ha contribuït a donar aquesta imatge al camp. A banda, l’enginyeria d’estructura ha anat a càrrec de l’equip de l’enginyer industrial Manuel

La coberta de l’estadi ocuparà una superfície de 17.000 metres quadrats i una part estarà recoberta de plaques solars fotovoltàiques

El nou estadi de l’Espanyol tindrà una capacitat de 40.000 espectadors i més del 90% de les localitats estaran cobertes la construcció de les jàsseres de la coberta ocupaven tota la zona de la graderia baixa de l’estadi i això ha fet que aquesta es muntés al final”. El resultat és un estadi molt funcional, de formes rectangulars, elegant i econòmic,

García Cabrera, d’Indus, i l’enginyeria d’instal·lacions ha recaigut en PGI Grup, de Girona. Per últim, l’arquitecte Joan Tussell ha estat el nexe de coordinació d’aquests equips amb el RCD Espanyol, i Carlos Sánchez, també enginyer industrial

FULLS dels ENGINYERS

projecte OK.indd 19

19/12/08 17:16:17

projecte

col·legiat, de FCC, ha culminat el procés de construcció com a gerent, després de la jubilació de Fuertes. A la part més superior de l’estadi es troba la coberta, de forma rectangular i que cobrirà els dos laterals i els gols del camp, deixant només al descobert les cantonades. Se suporta sobre vuit pilars de dos metres de diàmetre i bigues de ferro triangulat, amb perfils curts. Les jàsseres semblen flotar al voltant de l’estadi i, en una ostentació estructural, cobreixen 200 metres de llum al lateral i 160 als gols. En total, la coberta forma una superfície de 17.000 metres quadrats. Just a sota de la coberta, a la part més alta del camp, hi haurà situades les cabines de vigilància de l’estadi i les habilitades pels mitjans de comunicació. Per treure un rendiment afegit a aquesta estructura, el club ha sol·licitat la instal·lació de plaques solars fotovoltaiques que recobreixin part de la coberta. En principi, l’energia generada tindrà usos comercials, ja que la majoria de partits es juguen de nit i no es podria aprofitar l’electricitat per il·luminar el camp.

D’altra banda, la zona intermèdia entre els accessos al camp i les grades està dominada per una combinació entre espais diàfans i els serveis comuns com els bars i lavabos i dóna una gran sensació d’amplitud. Per últim, a peu de camp es trobarà la zona de vestidors, les dutxes, el gimnàs i les instal·lacions que els jugadors, com a autèntics protagonistes de l’espectacle, necessiten tenir a prop per preparar el partit.

Alfonso Fuertes, enginyer industrial, associat/col·legiat número 2.929, gerent de la UTE constructora durant bona part del l’obra i director del projecte executiu de l’estadi, ens va guiar durant la visita al nou estadi perico. “Entre altres coses, ha estat una feina especial per a mi perquè sóc seguidor de l’Espanyol.”

MES ENLLÀ DEL FUTBOL Avui en dia, els clubs de futbol saben que no es pot rendibilitzar una estructura d’aquesta magnitud jugant un partit cada dues setmanes i, quan construeixen un camp nou, aprofiten aquest coneixement. L’Espanyol ha previst una sèrie de zones comunes al voltant del terreny de joc on es podran celebrar conferències i tot tipus d’actes socials. En aquests moments, s’estan acabant de col·locar les cadires a les grades i falta posar la gespa sobre el terreny de joc. La constructora té previst lliurar les claus

GENER 2009

projecte OK.indd 20

19/12/08 17:16:26

La urbanització de l’entorn de l’estadi és una de les fases més endarrerides. Ara mateix s’està edificant un centre comercial i es preveu la construcció d’un hotel al costat del camp

L’estadi estarà recobert amb bandes de cristalls blancs i blaus i té un disseny funcional i elegant. Només falta decidir-ne el nom. aquest mateix gener al club blanc-i-blau. La fase més endarrerida és la urbanització al voltant de l’estadi, que inclourà un accés en cotxe des de la ronda Litoral i el pas d’una línia del Trambaix a llarg termini. A banda, als voltants de l’estadi, s’està edificant un centre comercial i es preveu la construcció d’un hotel com a part del projecte de reurbanització que va acordar el club amb l’Ajuntament de Cornellà. Després d’una gestació tan llarga i d’un part que segurament es farà coincidir amb un partit contra el Liverpool, només falta que els pares de la criatura decideixin un nom i bategin el nou estadi de l’Espanyol.

Gol a Cornellà... o al Prat? Una de les curiositats del nou estadi perico que ha creat més confusió és que estarà ubicat entre les localitats de Cornellà de Llobregat i el Prat de Llobregat. El riu que dóna nom a les dues ciutats delimita clarament els termes municipals. Mentre que a la banda nord del riu es troba Cornellà, al sud s’extén el Prat. Només una petita illa pratenca es conserva al nord del Llobregat i aquest és justament el terreny on l’Espanyol està construint el seu nou estadi. L’origen d’aquesta curiositat és que, fa anys, el meandre del riu Llobregat passava uns centenars de metres més al nord, però va desviar-se cap al sud per fer-hi passar l’autovia. Una porció del Prat va quedar envoltada de carretera i de sòl de Cornellà a l’altra banda de la nova frontera natural, fins al punt que els gols es faran en poblacions diferents tot depenent de la porteria on es marquin.

FULLS dels ENGINYERS

tecnologia i empresa

TEXT: Jordi Garriga

FOTO: BCN Imatge

GENER 2009

tecno i empresa OK.indd 22

19/12/08 17:26:41

TECTRAM Enginyers, enginyers a peu de carrer En plena àrea d’expansió de la ciutat de Gavà, l’oficina de TECTRAM ens obre les portes per explicar-nos quina és la seva manera de fer. Es tracta d’una enginyeria que està formada per un equip en què, novament, la joventut és una de les seves claus de volta. La joventut, i estar a peu de carrer, en el sentit més ampli. Els dos fundadors i socis de TECTRAM, la seva ànima, són els dos germans enginyers industrials Albert i Jordi Berdié Gómez, de 38 i 35 anys respectivament, i compten amb una plantilla i una xarxa de col·laboradors que suma unes nou persones. Entre aquestes, ens acompanya el també enginyer industrial i company de Jordi Berdié a l’ETSEIB Laureà Miró Bretos. Es tracta, al cap i a la fi, d’un equip ple d’empenta, d’implicació, i amb ganes de fer bé les coses i, sobretot, d’arremangar-se “sempre que sigui necessari”, tal com ens diu Albert Berdié. Implicació Dins l’empresa, Albert Berdié desenvolupa la seva activtat com a responsable tècnic, Jordi Berdié com a resposnable d’Organització, i Laureà Miró com a responsable d’Estructures. “Però aquí tothom fa el que faci falta a l’hora de tirar endavant els projectes”, puntualitza Jordi Berdié. Si la joventut és una de les característiques d’aquest equip d’enginyers, també ho és

la implicació de tots els components de l’empresa. “Aquí tots anem a una –relata Albert Berdié–, i més d’un client ha sorgit arran que algun dels nostres treballadors hagi passat per alguna obra nova o ens hagi dirigit a algun amic o conegut que podia necessitar els nostres serveis”. Els primers de fer la seva feina a peu de carrer són els dos germans Berdié, que van començar a tirar endavant l’empresa a base d’enganxar rètols i visitar les obres que tenien al seu entorn i on consideraven que podien donar un millor servei del que es tenia fins aleshores. Una forma directa per dur a terme una tasca comercial que s’ha demostat d’allò més efectiva per al creixement inicial de l’empresa. Com explica Albert Berdié, “quan vam començar estàvem en ple boom de la construcció. Jo i el meu germà estàvem convençuts que els constructors i promotors de la zona podien estar més ben atesos, de manera que vam agafar un bloc familiar que podíem considerar estàndard i vam estudiar millor tot el que feia referència a enginyeria. A partir d’aquí, vam

FULLS dels ENGINYERS

tecnologia i empresa

ELS SERVEIS DE TECTRAM enginyeria de projectes · Legalitzacions d’activitats · Projectes executius · Legalitzacions d’instal·lacions · Acústics · Enginyeria d’execució · Direcció d’obra · Coordinació i execució d’obra · Enginyeria de postexecució · Eficiència energètica · Compliment normatiu · Plans d’emergència · Enginyeria mediambiental · Enginyeria legal

començar la tasca de visitar obres, i vam arribar a penjar publicitat en totes les que eren al nostre abast, si calia en la mateixa tanca, i així vam fer molts i bons clients”. I tot, sempre, rere una imatge d’empresa que, diu Jordi Berdié, “sempre ha estat un factor essencial. Nosaltres sortim a vendre i, quan cal, a peu de carrer”. De la construccIó a l’aDmInIstracIó Efectivament, TECTRAM va néixer el 2001, quan l’Albert encara estava treballant com a enginyer a l’Ajuntament de Sant Feliu i el Jordi era a la Nissan. “Vam començar a temps parcial –explica Jordi Berdié--, fins al 2003, quan l’empresa es va començar a consolidar i ens necessitava ja a tots a temps complet”. També

laureà miró responsable d’estructures Associat/col·legiat núm. 14.338

albert Berdié responsable tècnic Associat/col·legiat núm. 10.071

Jordi Berdié responsable d’organització Associat/col·legiat núm. 13.645

tectram enginyers sant lluís, 59, local 08850 Gavà www.tectram.com

GENER 2009

tecno i empresa OK.indd 24

19/12/08 17:26:57

“Oferim un total compromís amb tots els projectes, i donem servei tant al petit emprenedor com al gran empresari o a l’Administració pública” A

nos i d’entrar en la qüestió dels concursos, que obre les portes de l’Administració”. Tot plegat, però, requereix més equips pluridisciplinaris i també més coordinació. “A mi –remarca Laureà Miró– m’ha anat molt bé tota aquesta reorientació, ja que com que ara fem projectes integrals jo tinc més feina…”. En aquest sentit, per Albert Berdié, “la qüestió és veure com pots aprofitar-te de la crisi ubicant-te en nous sectors. El que és clar és que amb la crisi la competència pateix, i algú desapareix, però si aconsegueixes mantenir-te, surts reforçat”.

lbert Berdié, soci fundador i responsable tècnic

TECTRAM

ls serve s e TECTRAM Enginyers és una empresa de consultoria i enginyeria que, creada E

començava a créixer la plantilla i els col laboradors, amb els quals es treballa en xarxa. “Una bona manera d’abraçar més territori”, apunta Laureà Miró. Aquesta enginyeria, doncs, va començar a créixer gràcies al creixement de la construcció però, tot i així, fa uns dos anys i mig ja van observar els perills de dedicar-se només al sector de la construcció. “Vam buscar contactes amb gestories, bufets d’advocats, corredors d’assegurances, etc., i hem tancat acords amb altres tipus de professionals i sectors que han obert portes diferents. Molt petit comerç, perruqueries, bars, restaurants…”, diu Jordi Berdié. “En qualsevol cas, però, –afegeix Albert Berdié– ha estat molt positiu no tenir mandra d’especialitzar-

TECTRAM

ls dos fundadors i socis de , la seva ànima, són els dos germans enginyers industrials lbert i Jordi Berdié Gómez, de 38 i 35 anys. ns va acompanyar també aureà iró, el responsable d’ structures

FULLS dels ENGINYERS

tecno i empresa OK.indd 25

19/12/08 17:27:18

tecnologia i empresa

“Hem observat que hi ha molt negoci nou de gent que capitalitza l’atur. Amb el Pla Emprèn oferim els nostres serveis en condicions molt favorables a aquest tipus d’emprenedor” Jordi Berdié, soci fundador i responsable d’organització

l’any 2001, agrupa un sèrie de professionals especialistes en els diversos camps de la seva activitat. Amb la seva activitat focalitzada a Catalunya, els sectors pels quals treballa són molt diversos. “La nostra estructura –ens diu Jordi Berdié– ens permet oferir treballs de direcció integrada, des de projectes, direcció executiva d’instal·lacions, redacció de projectes d’enginyeria especialitzada, estudis tècnics d’assessorament i altres projectes tant per al sector públic com privat”. Amb el seu ventall de serveis, “TECTRAM ofereix un total compromís amb tots els projectes –puntualitza Jordi Berdié–, i donem

servei tant al petit emprenedor com al gran empresari o a l’Administració pública”. Així, si bé l’empresa està creixent en el sector comercial, avui poden sentir-se satisfets d’haver realitzat el projecte de la nova biblioteca de Castelldefels, un projecte que ha estat molt important per tota la qüestió i resolució integral de l’aprofitament energètic. “Hem introduït elements innovadors importants, com la geotèrmia, l’impacte solar a cada façana segons l’estació de l’any, etc.”, explica Albert Berdié. pla emprèn A TECTRAM estan molt atents a la realitat del seu entorn, i, donada la seva

GENER 2009

tecno i empresa OK.indd 26

19/12/08 17:27:30

TECTRAM va començar a créixer gràcies al creixement de la construcció però, tot i així, fa uns dos anys i mig ja van observar els perills de dedicar-se només al sector de la construcció. Segons Albert Berdié, “ha estat molt positiu no tenir mandra d’especialitzar-nos i d’entrar en la qüestió dels concursos, que obre les portes de l’Administració” 20% Percentatge de contractes de TECTRAM Enginyers per a l’Administració pública: 20%

80%

917 flexibilitat i estructura, actualment poden oferir un servei nou: el Pla Emprèn. “Hem observat que hi ha molt negoci nou de gent que capitalitza l’atur –explica Jordi Berdié. Gent que s’ha quedat a l’atur però que té idees i ganes d’emprendre el seu propi projecte, gent que vol canviar de local per tenir un lloguer més barat… Tots aquests professionals necessiten enginyeria, i nosaltres hem presentat un pla a ajuntaments i altres àmbits de l’Administració on oferim els nostres serveis en condicions molt favorables a aquest tipus d’emprenedor”.

Projectes realitzats fins al juliol del 2008 Legalitzacions d’activitats: 414 Legalitzacions d’instal·lacions: 251 Plans d’emergència: 45 Avaluacions acústiques i projectes d’insonorització: 39 Executius i direccions d’obra: 62 Estudis de compliment normatiu i assessorament tècnic: 37 Mediambientals: 28 Altres: 41

FULLS dels ENGINYERS

tecno i empresa OK.indd 27

19/12/08 17:27:35

entrevista

TEXT: Josep Ramon Torné

FOTO: BCN Imatge

“Em sento un terapeuta en una societat en crisi” Salvador Pàniker Filòsof, doctor enginyer industrial, escriptor, fundador i president de l’editorial Kairós i de l’Associació Pro Dret a Morir Dignament d’Espanya Associat/col·legiat núm. 20.513

GENER 2009

entrevista OK.indd 28

19/12/08 17:33:07

Entre dos móns Els ulls li vibren travessats per una mirada irònica. Una ironia que només traspuen les persones realment intel·ligents. Salvador Pàniker (Barcelona, 1927) és enginyer industrial, filòsof, escriptor, editor, activista polític... De pare indi i mare catalana, sempre entre dos móns, ha rebut la influència d’Orient i Occident en primera persona i alhora se’l considera un home de ciències i lletres. Pàniker és un personatge impossible de classificar i que compta amb una biografia intel·lectualment impressionant, però a la curta distància és afable i senzill, sense pretensions. Dóna la seva opinió amb rotunditat, no li importa quedar bé amb ningú, però no defuig el debat ni li molesta la contradicció d’idees. Ens rep en un despatx ple de llibres a la seva casa de Pedralbes per parlar de la seva darrera obra, Asimetrías: “Tracto d’explicar com mantenir-nos de peu en temps d’incertesa i complexitat”.

FULLS dels ENGINYERS

entrevista OK.indd 29

19/12/08 17:33:13

entrevista

Després d’una carrera prolífica, quines han estat les motivacions per escriure la seva darrera obra, Asimetrías: Apuntes para sobrevivir en la era de la incertidumbre? És una recopilació del meu pensament posat al dia. En nom de les grans paraules amb majúscules –Religió, Pàtria, Història, Partit–, s’han comès crims. Avui aquests valors absoluts han desaparegut. El meu llibre

tracta sobre com mantenir-nos de peu en la incertesa, sobre un sòl exquisitament relativitzat com el que trepitgem avui. En èpoques de progés, els filòsofs lideren la societat cercant respostes a les grans preguntes. Vostè defensa avui la filosofia sobretot com una teràpia. Se sent un filòsof en una societat en crisi? En certa manera, sí. Avui les grans certeses les ofereix la ciència. La filosofia tracta de preguntes que la ciència no pot respondre, tot i que crec en el diàleg permanent entre els dos camps. S’ha de buscar un pont entre les dues cultures de les quals parlava C. P. Snow, la divisió entre les humanitats i les ciències. Tenint les possibilitats de la raó esgotades en la ciència, la filosofia agafa un caràcter terapèutic, d’ensenyar a sobreviure en un context relativista. Si vivim en una situació de “relativisme nihilista”, com podem lluitar per defensar valors que són tan importants per a nosaltres com la democràcia o la llibertat? El concepte de valor absolut s’ha substituït pel de consens. Per això democratitzo la filosofia i, fins i tot, la teologia. No hem de lluitar contra el relativisme, sinó conviure amb ell. Sóc relativista en el sentit que cadascú ha de tenir les seves conviccions. Com deia Habermas, en el diàleg permanent es poden arribar a establir algunes veritats provisionals, sempre falsables en el sentit de Popper.

Salvador Pàniker considera Asimetrías , la seva darrera obra, com una recopilació del seu pensament posat al dia

Vostè ha declarat que si bé el capitalisme subsistirà, ha arribat la fi del “fonamentalisme del mercat”. Per què pensa que la humanitat no repetirà els errors que ens han portat a aquesta crisi? És l’hora de la socialdemocràcia neokeynesiana. El diner molt barat ha originat la crisi i ha quedat clar que el mercat sol no porta a l’equilibri sinó a la bombolla. Si hem tardat anys a arribar aquí, també tardarem a sortir-ne. Amb tot, les solucions han de ser globals. El capitalisme, com

GENER 2009

entrevista OK.indd 30

19/12/08 17:33:24

una forma de llibertat que és, subsistirà. Però ara els governs han d’intervenir, més amb la política fiscal que no pas monetària. El marge és estret, però també és un moment interessant per les oportunitats que genera qualsevol crisi.

augmentin els nivells habituals de cretinisme i adotzenament. És tan llibertari en qüestions d’organització social com en termes d’espiritualitat i llibertat individual?

Amb més d’una dotzena de llibres publicats, Salvador Pàniker és un dels filòsofs més destacats del nostre país. Malgrat tot, considera la filosofia més com una teràpia que com una cerca de les grans veritats

“Pàtria, Religió o Partit... Els conceptes absoluts han desaparegut i s’han substituit per un consens sobre veritats provisionals” En alguna ocasió ha comentat que una crisi del consumisme farà rebrotar l’interès per la filosofia o l’espiritualitat. No és molt optimista aquesta afirmació? Els anglosaxons diuen que es donarà més el que anomenen slow life. La gran anestèsia social del consumisme disminuirà i deixarà marge a més llibertat interior, a una vida íntima més rica per a algunes persones. En això, la filosofia oriental hi té molt a dir, encara que avui els orientals són tan materialistes com els occidentals. Tanmateix, tampoc es pot descartar que

No, en absolut. Calen institucions. Als anys seixanta la gent creia que si se suprimien les institucions arribaria la llibertat, però el que es donaria seria el caos. Sóc llibertari pel que fa a l’interioritat. Que cadascú es faci a la carta la seva religió. Això no vol dir que els occidentals s’hagin de convertir a l’hinduisme i els orientals al cristianisme. Ens hem d’educar per la convivència i alhora deseducar-nos per recuperar l’espontaneïtat del nen, tal com predica el taoisme. Quan parla de religió a la carta i de sistemes de valors totalment

FULLS dels ENGINYERS

entrevista OK.indd 31

19/12/08 17:33:35

entrevista

individuals, no apunta en direcció contrària a la cohesió social que genera uns valors compartits? No, justament la gran conquesta de la modernitat és que no cal una Església ni un Estat per mantenir la societat unida. Aquest tema està secularitzat. La mateixa espontaneïtat de l’individu porta la societat a la cohesió. Deia Maslow que preocupar-se per l’altri, tenir empatia, no és una obligació moral sinó un simptoma de bona salut. Això s’aconsegueix a través d’una bona educació secularitzada. Diguem-li Educació per la Ciutadania si es vol.

El panteisme ecològic del que vostè ha parlat guanya adeptes com una nova fe, una sacralització del medi natural. Ens trobem davant d’una nova religió ambientalista? Hi ha una tendència espontània al panteisme. L’ecologisme està emparentat amb això i el panteisme no és incompatible amb altres creences. Els científics tenen molta tendència al panteisme, per exemple. Es pot dir que sí, que s’està creant una consciència ecològica en aquest sentit. L’existència de dogmes conservacionistes, d’unes veritats intocables

sobre el canvi climàtic, per exemple, no és contrària al desenvolupament científic? No, tornem a la idea del consens. Sóc més partidari del mètode científic que de la ciència, d’avançar a base de veritats falsables. La ciència tampoc permet absolutitzar res. Einstein no va desfer la física de Newton, sinó que la va col·locar com un cas particular de la seva mateixa teoria. Tornant al debat de les dues cultures, vostè es considera com un home de ciències i lletres. Com es podria solucionar l’actual dicotomia si ja en els

El filòsof indo-català opina que la crisi econòmica pot decantar algunes persones cap a l’espiritualitat, cap a una vida menys materialista. El que els anglosaxons anomenen slow life

GENER 2009

entrevista OK.indd 32

19/12/08 17:33:44

Pàniker considera lamentable la dicotomia entre ciències i lletres que ja es marca des dels plans d’estudi de batxillerat: “A mi m’ha estat molt útil ser enginyer industrial i filòsof”

“Una gran conquesta de la modernitat és que no cal una Església o un Estat per mantenir una societat cohesionada”

plans d’estudi se separen els coneixements socials dels tècnics? Això és molt lamentable. L’especialització des del batxillerat és funesta. Un jove no sap encara el que Hemingway anomenava “les cartes que ens han repartit”. Això arriba més tard, fins i tot a partir dels trenta anys pots descobrir la teva vocació. Més encara quan se cerca cada cop més un perfil interdisciplinari. A mi mateix, per exemple, m’ha donat un gran avantatge ser enginyer industrial i filòsof. Un generalista... Exactament. No podem ser uns primera fila en tot, uns enciclopedistes. El anglosaxons, que són molt bons posant noms a les coses i tenen científics que són grans divulgadors, fins i tot parlen de la tercera cultura: la síntesi entre aquestes dues branques del coneixement.

Potser allò més profitós seria la formació durant tota la vida? Jo fa molts anys que predico això. Els títols acadèmics caduquen com els productes farmacèutics. Mantenir la curiositat intel· lectual i cultivar el cervell és la millor manera de continuar jove. Per acabar, com valora les propostes que el Govern central té a l’agenda sobre el dret a una mort digna que vostè defensa? El dret a morir dignament és un dret humà. Abans les noies anaven a avortar a Londres; no es tracta de caure en un turisme eutanàsic macabre que no solucionaria res. A Espanya el tema està relativament resolt perquè l’eutanàsia passiva està despenalitzada. Tard o d’hora caurà com una poma madura.

FULLS dels ENGINYERS

entrevista OK.indd 33

19/12/08 17:33:53

reportatge

TEXT: Jordi Garriga

FOTO: Isabel Marquès

De pares a fills Des dels Fulls dels Enginyers hem volgut posar noms i cognoms, i una mica d’història, a un grup de famílies per als quals l’enginyeria industrial és un nexe que s’ha heredat de pares a fills durant tres o més generacions. Inventors, insignes enginyers municipals, líders

Obach i Massons

polítics, creadors de negocis industrials o d’escoles tècniques; avis, néts i besnéts, fills i filles, nebots o oncles, consogres i gendres… De ben segur que ens hem deixat moltes famílies al calaix, i que, per a aquelles a les quals hem retratat, no tindríem mai

Mas de Xaxars

Manich

prou pàgines per relatar-ne totes les experiències i vicissituds. Amb tot, et presentem una colla de nissagues d’enginyers que, a tall de pinzellada, ens faran entendre la importància que ha tingut, per a molts nuclis familiars, la nostra professió.

Coll

Mirabet

Sandoval

Jover

Alsina Grau Izard

GENER 2009

reportatge OK.indd 34

19/12/08 17:45:15

Nissagues d’enginyers Orozco i Vivancos

Ja diuen que els testos semblen olles, i entre els enginyers industrials la cosa no funciona pas de manera diferent. I en el propòsit de demostrar-ho, hem buscat, i hem trobat, un bon grapat de nissagues d’enginyers que han fet perdurar de pares a fills l’enginyeria industrial. Pedrerol Pellicer

Sans i Armenter

Comencem per la família Jover i la seva Unión de Ingenieros Jover, SL, una de les primeres enginyeries del país. Tot comença amb Joan Jover Grau, que va néixer l’any 1910 i el qual, seguint els passos del seu antecessor, Pedro Jover Martínez, va estudiar Enginyeria Industrial i va fundar, amb l’ajuda de dos enginyers més, la seva pròpia empresa a l’edat de trenta-vuit anys. L’empresa perdura fins als nostres dies i, com ens explica Luis Jover Díaz, “ens trobem davant la història de quatre generacions d’enginyers que constitueixen els pilars on s’assenta Unión de Ingenieros Jover, SL”. Es tracta de Pedro Jover Martínez (enginyer), Joan Jover Grau (enginyer industrial col·legiat número 719), Luis Jover Díaz (enginyer industrial col·legiat número 5.485), Luis Jover Herrero (enginyer Industrial col·legiat número 15.683) i Álvaro Jover Herrero, estudiant de segon curs d’Enginyeria Industrial. Una altra nissaga és la formada per les famílies Sans i Armenter, unides avui pel matrimoni format per l’enginyer industrial Jordi Sans Pinyol i Cristina Armenter Ferrando. Per la banda de Jordi Sans, ens trobem amb un oncle i un cosí enginyers industrials, Francesc Pinyol Bori (1934) i Eduard Pinyol Escardó (1968), respectivament. I, mirant endavant, tenim els seus dos fills: Marc Sans Armenter (1981), ja enginyer industrial, i Edaurd Sans Armenter (1983), que es troba estudiant

la carrera. En la família Armenter la tradició s’iniciava amb Frederic Armenter de Aseguinolaza (1846-1912), i va ser continuada pel seu fill, Ramon Armenter de Monasterio (1878-1970). I, així com el fill de Ramon Armenter no va estudiar Enginyeria Industrial, sí que ho va fer el següent, en Josep Lluís Armenter Ferrando, germà de Cristina Armenter. Igualment, trobem un cosí de Josep Lluís Armenter que és enginyer industrial: Jordi Armenter. D’aquesta ampla nissaga, tal com explica Jordi Sans, “val la pena remarcar que Frederic i Ramon Armenter, i jo mateix, sumem tres generacions a la junta del Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya, des del 1864 fins ara. A més, Frederic Armenter de Aseguinolaza va fer un projecte per a la realització de l’Eixample que va competir amb el del mateix Cerdà”. Un altre nucli d’enginyers industrials és el format per les famílies dels enginyers industrials Víctor Obach i el seu gendre Josep M. Massons. Estirant el fil de la família Obach, veiem que ell mateix és casat amb la germana de l’enginyer industrial Lluís Enric Domènech Caselles, fill d’Enric Domènech Roure, enginyer i fill del també enginyer Juli Domènech i Montaner, que era germà del conegut arquitecte modernista Domènech i Montaner. Per la banda de Josep M. Massons, la nissaga continua. Fill de pèrit industrial i amb tota la vida dedicada a l’empresa

FULLS dels ENGINYERS

reportatge OK.indd 35

19/12/08 17:45:15

reportatge

Des Del segle XIX Jover, Pellicer, Obach, Massons, Sans, Armenter, Izard, Sandoval, Riera, Pedrerol, Coll, Mas de Xaxars, Vivancos, Mirabet, Fernández, Alsina, Grau, Manich... Aquests són els cognoms de les setze unitats familiars que et presentem en aquestes pàgines. Segur que n’hi ha molts d’altres que no haurem pogut localitzar però que segur que aquí estan, entre nosaltres, amb tres o més generacions d’enginyers industrials a la seva família. Siguin els que siguin, el que és clar és que l’enginyeria industrial és una tradició que passa de pares a fills.

familiar de ganivetes industrials Cumema (fundada pel seu besavi el 1860), tant el seu fill Jordi Massons com la seva filla Esther Massons són enginyers industrials.

2. 1. luis Jover Díaz amb els seus dos fills, luis Jover Herrero i Álvaro Jover Herrero. També podem veure el retrat del seu pare, Joan Jover grau. Tots quatre, un bon exemple d’una professió que passa de pares a fills.

2. la nissaga que formen les famílies sans i armenter es remunta fins al segle XIX, amb Frederic armenter de aseguinolaza. a la fotografia tenim una bona representació de les dues famílies, amb Josep lluís armenter Ferrando, Marc sans armerter,

Jordi armenter, glòria Huguet Moret, Jordi sans Pinyol i Francesc Pinyol Bori, tots ells enginyers industrials, i Cristina armenter Ferrando, doctorada en Farmàcia, dona de Jordi sans Pinyol i nexe d’unió de les dues famílies.

De Reus a la PRovença Continuant la recerca, com ens relata l’enginyer industrial Jordi Izard i Granados, “jo sóc la generació dels anys cinquanta. El meu pare és la generació dels anys vint. El meu avi era de la generació de principis de segle. El seu pare més enllà.... I, si de cas, haurem de repassar l’arbre genealògic i les dates pertinents per acabar de bastir la saga d’enginyers Izard que inicien la seva singladura a la Provença francesa”. En tot cas, estem parlant de la nissaga iniciada per Arnau Izard Marty, arribat el 1825 del sud de França. Després d’un parèntesi de dues generacions, trobem Francesc Izard Bas (1872-1957), Arnau Izard Llonch (1897-1993), els seus fills Rafel (1927), Xavier (1928) i Oriol (1932) Izard Badia, i la generació següent, amb Jordi Izard Granados, fill de Rafel Izard. I, encara, tenim també el fill de Jordi Izard, Raimon Izard. Entre tots ells, destaca l’il·lustre Francesc Izard, home fortament vinculat a la ciutat de Sabadell i a la seva transformació de principis de segle, ja que, com a conceller de Foment de l’Ajuntament d’aquesta ciutat, va prendre part activa en nombroses actuacions, entre les quals destaquen la participació en la portada d’aigües des del Ripoll i el projecte alternatiu per al traçat del tren dels Catalans (avui Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya). Els vincles dels enginyers industrials amb el seu entorn han estat i són profunds. Així

GENER 2009

reportatge OK.indd 36

19/12/08 17:45:27

ho demostra l’activitat d’Antoni Pellicer Domènech, enginyer industrial i agrimensor, i el qual va ser enginyer municipal de l’Ajuntament de Reus. En aquesta ciutat va muntar, el 1877, la primera fàbrica

i jo mateix. A part, també tinc dos nebots enginyers industrials, Francesc i Jordi Culleré Sandoval, i el seu pare que també ho és: Francesc Culleré Cosidó”.

Hem conegut casos, vides i experiències de tots colors, bon exemple de l’amplitud creativa i professional d’una carrera com és l’Enginyeria Industrial d’Espanya de producció de sulfur de carbó. El fill d’aquest primer Pellicer enginyer industrial va estudiar Química, però la nissaga continuava amb Francesc Xavier Pellicer Tutusaus, que també va ser enginyer municipal i fundador i director de l’Escola de Maestria Industrial de Reus, i va prosseguir amb el seu fill, Anton Pellicer Aguadé, i el fill d’aquest, Antoni Pellicer Casajuana, el qual, amb vint-i-nou anys, és la quarta generació d’enginyers industrials. Gabriel Sandoval Sàrrias ens presenta també una saga amb quatre generacions d’enginyers industrials. “Som el meu besavi, els germans de l’avi, el meu pare

D’inventors a il·lustres polítics També hem de conèixer la família Pedrerol, indeslligable de l’empresa INDUS, creada per l’enginyer industrial Josep Pedrerol el 1951, i continuada avui pels seus fills, també enginyers industrials, Ramon i Jordi Pedrerol. Avui, ja es troba treballant a l’empresa la tercera generació d’enginyers industrials, amb David Pedrerol, fill de Jordi. Tampoc no podíem deixar de parlar de la saga iniciada per Miquel Coll i Alentorn (1904-1990), polític d’Unió Democràtica per Catalunya que arribà a ser president del Parlament de Catalunya. El seu fill,

3. Les famílies Obach i Massons, també ens permetrien dibuixar un bon arbre genealògic d’enginyers industrials. A la fotografia veiem Jordi Massons Vilá, Victor Obach, Josep M. Massons, Esther Massons Vilá i Joan Massuet Vilamajó, l’home d’Esther Massons, que també és enginyer industrial. 4. Els Izard, quan estiren el fil, arriben fins a la Provença. Els que veiem a la fotografia són Rafel Izard Badia, el seu fill Jordi Izard Granados, i encara tenim també un retrat de Raimon Izard Serrano, fill de Jordi Izard i camí de ser enginyer industrial.

5. Antoni Pellicer Aguadé (pare) i Antoni Pellicer Casajuana (fill) són els continuadors de la saga d’enginyers industrials Pellicer de Reus, iniciada per Anton Pellicer Domènech a finals del segle XIX. També veiem a Francesc Izard, el primer enginyer industrial d’aquesta família. 6. Al centre, Gabriel Sandoval Sàrrias, la quarta generació d’una altra saga, també ens presenta els seus nebots enginyers industrials, Francesc i Jordi Culleré Sandoval,. I a l’esquerra, el seu gendre que també ho és: Francesc Culleré Cosidó.

FULLS dels ENGINYERS

reportatge OK.indd 37

19/12/08 17:45:48

reportatge

7. Ramon i Jordi Pedrerol, germans, són la segona generació d’enginyers industrials a la seva família. Va iniciar la tradició el seu pare, Josep Pedrerol, fundador de l’empresa INDUS, ara a les mans dels seus dos ﬁlls. Qui sap si l’empresa també passarà a mans de David Pedrerol, ﬁll d’en Jordi i tercera generació d’enginyers industrials a la família.

GENER 2009

8. Com ens explica l’enginyer industrial Miquel Coll Alemany –a la foto amb un retrat del seu pare i al costat de les seves dues ﬁlles, també enginyeres industrials, així com d’un gendre i un consogre també enginyers industrials (Miquel Delclòs i Xavier Delclòs)–, “el meu pare va estudiar Enginyeria Industrial per poder tirar endavant la família,

10.

11.

12.

i així va ser...”. Amb tot, el pare, Miquel Coll Alentorn, va ser un reconegut polític d’Unió Democràtica que va arribar a president del Parlament de Catalunya. 9. La saga d’enginyers industrials Mas de Xaxars en tres imatges: Josep Mas de Xaxars Palet, conegut per la seva aﬁció a l’entomologia;

Josep M. Mas de Xaxars Arbós; i el mossèn Carles Mas de Xaxars Gassó. 10. No volien deixar de participar en aquest reportatge els enginyers industrials Vivancos. A la fotograﬁa veiem Marta MartínezOrozco Vivancos i el seu oncle Francisco Vivancos Pujol. Al dibuix, el pare d’ell i avi d’ella, l’enginyer

industrial Francisco Vivancos Guerao. 11. Hem conegut també la família Mirabet, amb uns quants enginyers industrials. Va iniciar la saga Josep-Ignasi Mirabet. A la foto, el seu ﬁll, Josep Ignasi Mirabet Vilaplana, i els seus dos ﬁlls, la tercera generació: Josep-Ignasi i Maria Mirabet Vallhonesta.

12. Tres generacions que s’han passat tant la professió com el nom de pares a ﬁlls: els Josep Maria Grau, avi, pare i nét.

A E

13. Ricard lsina és, com a enginyer industrial, la tercera generació de la família.

14. ls Manich també reuneixen una bona colla d’enginyers industrials. la fotografia, lbert, ntoni, ndreu, nna i alvador Manich. També ens presenten Josep M. Manich lias en una foto antiga. A

comparteixen nom, cognom i titulació uns altres pare, fill i nét enginyers industrials: Josep M. Grau Cuadrada, nascut el 1987; Josep M. Grau Oses, nascut el 1943, i Josep M. Grau Rivera, del 1977. Ens parla també de tres generacions d’enginyers industrials Ricard Alsina, amb ell mateix, el seu avi, Josep Alsina Prat, i el tiet, Josep Lluís Alsina Bargalló. I també Gonzalo Fernández Boyer, durant molt anys president de la Comissió d’Esports dels EIC, tenia el pare enginyer, així com els seus dos fills. I no podíem cloure aquest petit homenatge sense parlar dels Manich, nissaga que s’inicia amb Josep Manich Elias, conegut de Gaudí. Continua un dels seus cinc fills, Albert Manich Oliva, qui al seu torn tingué quatre fills enginyers industrials: Albert, Antoni, Andreu i Salvador Manich Bou. Així mateix, Antoni Manich té una filla estudiant d’Enginyeria Industrial, l’Anna Manich Raventós. A banda, Albert Manich Oliva va tenir com a cosí germà l’iniciador d’una altra línia d’enginyers industrials, els Manich Ylla, amb Julián Manich Ylla, Francisco Manich Costa, Francisco Manich Mayol i Marc i Oriol Manich Biel.

Miquel Coll Alemany, també va continuar amb l’enginyeria industrial, així com les seves dues filles. Un altre cas singular el trobem amb els Riera de Sallent, amb un Francesc Riera, que, al segle XIX, va inventar el pua-fuig, fixació articulada de la pua dels telers que evita de trencar els fils d’ordit. El seu fill Francesc Riera Nadeu va ser el fundador, el 1952, de Riera Nadeu SA, i el seu fill, Jordi Riera Bas, també enginyer industrial, n’ha estat el continuador. D’altra banda, presentem els enginyers industrials de la família Mas de Xaxars, amb el mossèn Carles Mas de Xaxars Gassó, el seu pare, Josep M. Mas de Xaxars Arbós, i el seu avi, Josep Mas de Xaxars Palet, qui apareix als buscadors per la seva afició a l’entomologia. Igualment, tenim els Martínez-Orozco Vivancos, amb Marta Martínez-Orozco Vivancos, el seu oncle, Francisco Vivancos Pujol, i l’avi d’ella i pare d’ell, Francisco Vivancos Guerao. Els Mirabet, amb un primer enginyer industrial, Josep-Ignasi Mirabet Matheu, el seu fill, Josep-Ignasi Mirabet Vilaplana, i, novament, els seus dos fills, Josep-Ignasi i Maria Mirabet Vallhonesta. També

16. 14.

13.

FULLS dels ENGINYERS

reportatge OK.indd 39

19/12/08 17:46:27

article del mes

TEXT i FOTO: Aquest article ha estat cedit per la revista Tecnología del Agua de l’editorial RBI

Aigües Ter Llobregat (ATLL), empresa pública del Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya abasta més de cent municipis amb aigües dels rius Ter i Llobregat. Davant la insuficiència d’aquests recursos per abastar més de quatre milions d’habitants i, a més, amb problemes de qualitat de l’aigua en

origen en els períodes de menors recursos, han dut a ATLL a la construcció d’una planta dessalinitzadora d’aigua de mar. Gràcies a aquesta actuació s’incorporaran 60 hm3/any d’aigua de mar dessalada a la xarxa d’ATLL, la qual cosa millorarà el subministrament a tots els consumidors d’aquesta xarxa.

Tomás Cazurra Pérez (*);

(*) Aigües Ter Llobregat, ATLL

(**) Aigües de Barcelona, AGBAR

José Luis Jurado Candáliga (*);

C/ Sant Martí de l’Erm, 30

AV/ Diagonal, 211 (Torre AGBAR)

Josep Lluís Armenter Ferrando (*, **)

08970 Sant Joan d’Espi, Barcelona

08018 Barcelona

Tel.: 936 029 600

Tel.: 933 422 000

Fax: 933 732 322

Fax: 933 422 666

Web: www.atll.cat

Web: www.agbar.es

Figura 1 . Situació de la dessalinitzadora

GENER 2009

article del mes OK.indd 40

19/12/08 17:59:59

Dessalinitzadora de l’àrea metropolitana de Barcelona 1. Introducció Barcelona i la resta de poblacions que constitueixen l’àrea metropolitana es proveeixen, en l’actualitat, amb aigua procedent principalment dels rius Ter i Llobregat i, en menor mesura, dels aqüífers de la zona, especialment els dels rius Llobregat i Besòs. Aquestes aigües es potabilitzen en les plantes de Sant Joan Despí, Abrera, Cardedeu i Besòs. El clima de Barcelona i el seu entorn sempre s’ha caracteritzat per alternar períodes més o menys plujosos amb d’altres més secs. No obstant això, en els últims anys, la freqüència d’aquests ha anat en augment: set episodis de sequera en trenta-cinc anys, dels quals quatre han tingut lloc en els últims vuit anys. Aquests períodes de sequera severa han actuat com un indicador de la vulnerabilitat del sistema. A aquest fenomen cal afegir un altre que agreuja encara més la situació: la demanda d’aigua ha anat incrementant-se a causa de l’augment de la població en l’àrea metropolitana de Barcelona, especialment durant aquests últims anys per la immigració de països tercers, fins al punt d’arribar al límit de la capacitat del subministrament existent. A més, les característiques geològiques pròpies de les conques hídriques de les quals s’abasta Barcelona i el seu entorn,

confereixen a l’aigua una duresa i una salinitat elevades. Tots aquests fets han evidenciat riscos en la garantia de subministrament amb l’actual configuració del sistema hídric i constaten la necessitat de crear una infraestructura que incrementi els recursos hídrics del sistema de proveïment per tal de cobrir la demanda directa, i que alhora millori la qualitat de l’aigua destinada al consum humà. La instal•lació que millor podia cobrir aquestes dues condicions era una estació de tractament d’aigua marina. L’any 2006, ATLL, promotora de les obres, va convocar un concurs públic per al projecte, construcció i explotació durant dos anys d’una planta dessalinitzadora. La finalitat que persegueix aquesta infraestructura per a Barcelona és garantir i complementar les demandes d’aigua potable de la seva àrea metropolitana, incorporant 60 hm3 d’aigua dessalada a l’any. El pressupost del projecte més l’execució de les obres era de 150 milions d’euros. La Unió Temporal d’Empreses (UTE), constituïda per AGBAR, Dragados, Drace i Degrémont, va ser la guanyadora de la licitació. El projecte inclou la presa d’aigua de mar; la conducció submarina fins a l’estació de bombament; la canonada

d’impulsió entre aquesta i la dessalinitzadora; la pròpia planta dessalinitzadora i la connexió de l’aigua de rebuig a l’emissari submarí existent de la depuradora del Prat (figura 1). Amb una producció nominal de 180.000 m3/dia i un màxim de 200.000 m3/dia, la planta de Barcelona es convertirà en la dessalinitzadora d’aigua per a consum humà de més capacitat d’Europa i una de les majors del món. Les obres de construcció es van iniciar el maig del 2007 i l’entrada en servei està prevista per al maig del 2009. 2. Captació d’aigua Els terrenys on se situarà la dessalinitzadora se situen al marge esquerre del riu Llobregat, al costat de la depuradora del Prat de Llobregat (figura 2). A l’hora de dissenyar el sistema de captació de l’aigua de mar, a més de la possible influència de la depuradora, s’ha tingut en compte la proximitat de la desembocadura del propi riu i els possibles impactes derivats de l’activitat portuària a causa de la proximitat del port de Barcelona. Amb anterioritat al disseny del projecte, s’han fet estudis a cada estació de l’any per avaluar la qualitat de l’aigua de mar i establir la seva influència en els paràmetres de disseny de la dessalinitzadora (figura 3).

FULLS dels ENGINYERS

article del mes OK.indd 41

19/12/08 17:59:59

article del mes

Per a la captació de l’aigua de mar es va triar l’alternativa de presa oberta davant l’opció de drens horitzontals. La presa oberta constarà de dues torres de captació. La base de les torres se situarà a 31 metres sota el nivell del mar i a 2.200 metres de la costa. La presa se situarà a una altura adequada per evitar la influència dels corrents marins en la captació. Dues canonades de polietilè extrusionat de 1.800 mil•límetres de diàmetre situades en el fons marí conduiran l’aigua crua fins a una estació de bombament situada a la costa i a 2.500 metres de la dessalinitzadora. Aquesta estació de bombament equipada amb sis bombes submergibles amb una capacitat unitària de 4.200 m3/h, impulsarà l’aigua captada fins a la planta dessalinitzadora a través d’una canonada de polièster reforçat amb fibra de vidre (PRFV) de 2.000 mil•límetres de diàmetre. Abans de creuar el riu Llobregat, aquesta canonada es bifurcarà en dues més de 1.400 mil•límetres de polietilè fins a la seva entrada a la planta. Per a una producció diària punta de 200.000 m3 a una conversió del 45%, el volum d’aigua de mar que aquesta estació ha de ser capaç de bombar diàriament pot arribar a ser de 450.000 m3 (figura 4).

3. pretractament En tot procés que utilitzi l’osmosi inversa, l’etapa de pretractament de l’aigua és de gran importància per assegurar un bon rendiment i durabilitat de les membranes. En aquest cas, aquesta etapa ha estat dissenyada tenint en compte les condicions adverses de l’aigua de mar a causa de la seva proximitat amb la desembocadura del riu, amb l’activitat portuària i amb els abocaments de l’emissari de la depuradora. Aquest pretractament constarà de les fases següents: - Desbast i desinfecció Coagulació Flotació Postcoagulació Filtració 3.1. Desbast i desinfecció L’aigua captada travessarà quatre tamisos automàtics per retenir tots aquells sòlids de grandària superior a 3 mil•límetres. A continuació es dosificarà un desinfectant que podrà ser diòxid de clor, hipoclorit o permanganat potàssic, en funció de les característiques de l’aigua captada. Finalment, i amb l’objectiu de controlar la qualitat de l’aigua de mar, s’instal•larà un analitzador d’hidrocarburs i un altre d’algues. 3.2. Coagulació

Després del desbast i la desinfecció, l’aigua travessarà dues cambres de coagulació, de 250 m3 cadascuna, on es dosificarà de clorur fèrric per facilitar l’associació de partícules col•loïdals. 3.3. Flotació El següent procés del tractament el constitueix la flotació, que permet la clarificació d’aquelles aigües en les quals les partícules que es troben en suspensió sedimenten amb dificultat. En els flotadors que s’instal•laran a la planta, els flòculs formats s’hi acumularan a la superfície, mentre que l’aigua clarificada travessarà el fons perforat i accedirà al canal de recollida d’aigua clarificada. L’evacuació del fang es produirà per desbordament en sobrepassar el nivell de l’abocador del flotador. Finalment, el fang es vehicularà per gravetat al dipòsit d’aigües brutes de rentatge, des d’on serà bombat al tractament d’efluents. 3.4. Postcoagulació Després de la flotació, l’aigua arribarà a les cambres de postcoagulació, on es portarà a terme la dosificació d’un coagulant i d’un coadjuvant. L’objectiu d’aquesta etapa és realitzar una bona coagulació prèvia a la filtració. Aquestes cambres de postcoa-

Si l’interesa qualsevol d’aquests sectors, demanin’ns un exemplar.

GENER 2009

Entença, 28 - 08015 Barcelona - T: 932 924 638 - Fx: 934 252 880 - rbi@rbi.es - www.rbi.es article del mes OK.indd 42 RBI peu 12_08.indd 1

19/12/08 18:00:02 19/12/08 09:06:54

Figura 2 . SituaciĂł de la dessalinitzadora, al costat de la depuradora del Prat de Llobregat.

gulaciĂł seran idĂ¨ntiques a les utilitzades IV\MZQWZUMV\ MV TI KWIO]TIKQ~ Ă&#x2026;O]ZI .QT\ZIKQ~ =VI ^MOILI WJ\QVO]LI TÂźIQO]I KTIZQĂ&#x2026;KILI MT [MOÂ&#x2020;MV\ XZWKu[ [MZo TI Ă&#x2026;T\ZIKQ~ ) KI][I de les altes exigĂ¨ncies de les membranes pel que fa a partĂcules no dissoltes en lâ&#x20AC;&#x2122;aiO]I M[ XZM^M]MV \ZM[ M\IXM[ LM Ă&#x2026;T\ZIKQ~ MV [vZQM 4I XZQUMZI M[ ZMITQ\bIZo UQ\RIVtIV\ Ă&#x2026;T\ZM[ JQKIXI WJMZ\[ KWV[\Q\]|\[ XMZ LW[ \QX][ LQNMZMV\[ LM TTQ\[ Ă&#x2026;T\ZIV\[ MT []XMZQWZ LM UI\MZQIT Uu[ OZ]Q`]\ Q LM JIQ`I LMV[Q\I\ en el qual la majoria de les partĂcules

[MZo ZM\QVO]LI Q TÂźQVNMZQWZ LÂź]V UI\MZQIT Uu[ Ă&#x2026; Q LMV[ 8MZ I IY]M[\I XZQUMZI M\IXI LM Ă&#x2026;T\ZIKQ~ [ÂźPIV XZM^Q[\ Ă&#x2026;T\ZM[ bicapa oberts amb una superfĂcie de Ă&#x2026;T\ZIKQ~ ]VQ\oZQI LM U 4I [MOWVI M\IXI LM Ă&#x2026;T\ZIKQ~ M[ ZMITQ\bIZo UQ\RIVtIV\ Ă&#x2026;T\ZM[ \IVKI\[ LM [WZZI \IUJu JQKIXI IUJ ]V \W\IT LM U LM []XMZNyKQM LM Ă&#x2026;T\ZIKQ~ ]VQ\oZQI Ă&#x2026;O]ZI -T ZMV\I\OM LÂźIUJL~[ \QX][ LM Ă&#x2026;T\ZM[ M[ ZMITQ\bIZo IUJ IQZM Q IQO]I -V MT LQ[[MVa LÂźIY]M[\[ Ă&#x2026;T\ZM[ [ÂźPI \QVO]\ MV KWUX\M Y]M MT[ KQKTM[ LM ZMV\I\OM [QO]QV []XMZQWZ[ I PWZM[ XMZ XZWXWZKQWVIZ Uu[ Ă&#x2020;M`QJQTQ\I\ MV

lâ&#x20AC;&#x2122;explotaciĂł de la planta i per a un Ă˛ptim ZMVLQUMV\ LÂźIY]M[\I 4I \MZKMZI Q Â&#x192;T\QUI M\IXI LM Ă&#x2026;T\ZIKQ~ M[ ZMITQ\bIZo UQ\RIVtIV\ Ă&#x2026;T\ZM[ LM KIZ\]\`W[ LM MU LM [MTMK\Q^Q\I\ )Y]M[\[ Ă&#x2026;T\ZM[ M[\IV LQUMV[QWVI\[ LM \IT UIVMZI que es puguin portar a terme les tasques de manteniment mantenint la capacitat VWUQVIT LM TI XTIV\I ,W[QĂ&#x2026;KIKQ~ LM ZMIK\Q][ -[ LW[QĂ&#x2026;KIZo JQ[]TĂ&#x2026;\ [ LQK XMZ MTQUQVIZ MT clor lliure de lâ&#x20AC;&#x2122;aigua abans de ser sotmesa IT XZWKu[ LÂźW[UW[Q QV^MZ[I ;Q M[ LWVu[ MT cas que el clor entrĂŠs en contacte amb

Figura 3 . Esquema de la presa, estaciĂł de bombament i canonada dâ&#x20AC;&#x2122;impulsiĂł dâ&#x20AC;&#x2122;aigua de mar.

FULLS dels ENGINYERS

article del mes Figura 4 . Transport dâ&#x20AC;&#x2122;un tram de 500 metres de la conducciĂł submarina amb els llastos per a la seva COLsLOCACIĂ&#x2DC;

Figura 5 . Flotador.

TM[ UMUJZIVM[ IY]M[\M[ XWLZQMV Y]MLIZ [MZQW[IUMV\ LIVaILM[ ) Uu[ XMZ M^Q\IZ incrustacions de determinades sals en les UMUJZIVM[ M[ LW[QĂ&#x2026;KIZo ]V LQ[XMZ[IV\ 4. TRACTAMENT Dâ&#x20AC;&#x2122;OSMOSI INVERSA ,M[XZu[ LM TI Ă&#x2026;T\ZIKQ~ TÂźM\IXI [MOÂ&#x2020;MV\ serĂ el pas per les membranes dâ&#x20AC;&#x2122;osmosi QV^MZ[I 4I LM[[ITQVQ\bILWZI LMT 8ZI\ LQ[posarĂ de dues lĂnies de producciĂł amb ]VI KIXIKQ\I\ ]VQ\oZQI LM U P )Y]M[\I M\IXI KWV[\IZo LMT JWUJIUMV\ a alta pressiĂł i recuperaciĂł dâ&#x20AC;&#x2122;energia dels bastidors de membranes i dels sistemes de LM[XTItIUMV\ Q LM VM\MRI Ă&#x2026;O]ZI *WUJIUMV\ IT\I XZM[[Q~ Q ZMK]XMZIciĂł dâ&#x20AC;&#x2122;energia ;ÂźPIV XZWRMK\I\ KQVK JI[\QLWZ[ XMZ I cadascuna de les dues lĂnies de producKQ~ +ILI[K]V IVQZo LW\I\ LÂź]VI JWUJI KMV\ZyN]OI LM U P ]VI JWUJI booster amb variador de freqĂźĂ¨ncia de U P Q ^QV\ Q \ZM[ QV\MZKIV^QILWZ[ LM XZM[[Q~ \QX][ -:1 -VMZOa :MKW^MZa 1VK XMZ I TI ZMK]XMZIKQ~ LÂźMVMZOQI LM TI [ITUWZZI LM ZMJ]QO XZWL]|LI MV MT XZWKu[ LÂźW[UW[Q QV^MZ[I )Y]M[\I [ITUWZZI presenta una pressiĂł residual encara UWT\ MTM^ILI NMVWUMV Y]M u[ IXZWĂ&#x2026;\I\ en els intercanviadors de pressiĂł per reduir el consum energĂ¨tic en el procĂŠs LÂźW[UW[Q QV^MZ[I MV ]V *I[\QLWZ[ LM UMUJZIVM[ ) TI XTIV\I PQ PI]Zo ]V \W\IT LM LM] JI[\QLWZ[ 4I XZM[[Q~ LM \ZMJITT [MZo LM SO KU TI KWV^MZ[Q~ LMT Q MT VWUJZM \W\IT LM UMUJZIVM[ LM

GENER 2009

;Q TI \MUXMZI\]ZI LM TÂźIQO]I VW []XMZI MT[ ÂŁ+ TÂźW[UW[Q [MZo LÂź]V [WT XI[ 8MZ KWV\ZI [Q TI \MUXMZI\]ZI LM TÂźIQO]I M`KMLMQ` LM ÂŁ+ [MZo VMKM[[oZQI ]VI [MOWVI M\IXI en quĂ¨ es tractarĂ aigua ja permeada en MT XZQUMZ XI[ IUJ TI Ă&#x2026;VITQ\I\ LM KWUXTQZ amb els valors establerts per al bor segons MT :MQIT LMKZM\ XMT Y]IT [ÂźM[\Ibleixen els criteris sanitaris de la qualitat LM TÂźIQO]I LM[\QVILI I KWV[]U P]Uo -V IY]M[\ [MOWV XI[ TI XZWL]KKQ~ VWUQVIT XMZ JI[\QLWZ [MZo LM U LQI IUJ UMUJZIVM[ MV \W\IT I ]VI XZM[[Q~ LM \ZMJITT LM SO KU Q IUJ ]VI KWV^MZ[Q~ LMT ;Q[\MUI LM LM[XTItIUMV\ Quan es produeix una parada en algun dels bastidors dâ&#x20AC;&#x2122;osmosi inversa ĂŠs necessari substituir lâ&#x20AC;&#x2122;aigua de tractament per aigua permeada per evitar aixĂ TI QVKZ][\IKQ~ LM [IT[ I TM[ UMUJZIVM[ 8MZ I IQ` M[ LQ[XW[IZo LÂź]V LQX [Q\ LM U XZW\MOQ\ QV\MZQWZUMV\ LI^IV\ lâ&#x20AC;&#x2122;agressivitat del permeat i de dues JWUJM[ KMV\ZyN]O]M[ LM U P 6M\MRI LM TM[ UMUJZIVM[ -V N]VKQ~ LM TÂźIQO]I Y]M [ÂźPI LM \ZIK\IZ Q LMT \ZIV[K]Z[ LMT \MUX[ TM[ UMUJZIVM[ dâ&#x20AC;&#x2122;osmosi inversa poden perdre progres[Q^IUMV\ TM[ [M^M[ XZWXQM\I\[ QVQKQIT[ 8MZ recuperar-les es realitzaran rentatges que consistiran en la recirculaciĂł dâ&#x20AC;&#x2122;aigua permeada amb determinats productes Y]yUQK[ 8MZ I IQ` [ÂźQV[\ITÂ&#x152;TIZIV LW[ OZ]X[ KWUXTM\[ LM ZMV\I\OM KWUXW[\W[ cadascun dâ&#x20AC;&#x2122;ells de: <ZM[ JWUJM[ LM U P I UKI LM XZM[[Q~

=V LQX [Q\ LM U LM KIXIKQ\I\ LM 8:.> Q XZW^M|\ LÂźMTMK\ZWIOQ\ILWZ \MZmĂ˛stat i resistĂ¨ncia per a la preparaciĂł de ZMIK\Q][ =V Ă&#x2026;T\ZM LM KIZ\]\`W[ LM MU - Tres bombes de desplaĂ§ament per als ZMK]XMZILWZ[ LM XZM[[Q~ LM U P I UKI LM XZM[[Q~ =VI ^MOILI ZMITQ\bI\[ MT[ ZMV\I\OM[ lâ&#x20AC;&#x2122;aigua dels dipĂ˛sits de preparaciĂł es ^MPQK]TIZo IT LQX [Q\ LM VM]\ZITQ\bIKQ~ IUJ KIXIKQ\I\ XMZ I U 5. POSTTRACTAMENT Lâ&#x20AC;&#x2122;aigua que sâ&#x20AC;&#x2122;obtindrĂ de les membraVM[ LÂźW[UW[Q QV^MZ[I \QVLZo ]VI ZML]|LI KWVKMV\ZIKQ~ LM [IT[ Q ]V X0 JIQ` )UJ TÂźWJRMK\Q] LÂźMY]QTQJZIZ TI [M [W\UM\Zo I ]V XZWKu[ LM ZMUQVMZITQ\bIKQ~ En aquest cas la remineralitzaciĂł consistirĂ en el pas de lâ&#x20AC;&#x2122;aigua a travĂŠs dâ&#x20AC;&#x2122;uns TTQ\[ LM KITKQ\I +I+7 Q TI LW[QĂ&#x2026;KIKQ~ LM +7 XMZ ZM[\IJTQZ TÂźMY]QTQJZQ KITK KIZJ VQK -V MT[ TTQ\[ LM KITKQ\I TÂźIQO]I MV\ZIZo I TI XIZ\ QVNMZQWZ LM TI KMTÂ&#x152;TI Q M[ LQ[\ZQJ]QZo MV Ă&#x2020;]` I[KMVLMV\ \ZI^M[[IV\ MT TTQ\ LM KIZJWVI\ LM KITKQ \ZQ\]ZI\ ) UM[]ZI Y]M ^IOQ I[KMVLQV\ TÂźIQO]I IVQZo KWZZMOQV\ TI [M^I KWUXW[QKQ~ Y]yUQKI -T +7 LQ[[WT\ a lâ&#x20AC;&#x2122;aigua reaccionarĂ amb el carbonat de calci formant bicarbonat cĂ lcic soluJTM KW[I Y]M NIZo I]OUMV\IZ MT X0 4ÂźIQO]I ZMUQVMZITQ\bILI [MZo KWVL]|LI Ă&#x2026;V[ IT LQX [Q\ LÂźMUUIOI\bMUI\OM LM TI QV[\ITÂ&#x152;TIKQ~ MT ^WT]U Â&#x192;\QT LM TI Y]IT [MZo U -V MT LQX [Q\ M[ LW[QĂ&#x2026;KIZo KTWZ XMZ I[[MO]ZIZ TI LM[QVNMKKQ~ Ă&#x2026;V[ IT LQX [Q\ LM TI .WV\[IV\I MV MT \MZUM U]VQKQXIT LM ;IV 2WIV ,M[Xy X]V\ LM TTQ]ZIUMV\

Figura 6 . Col•locació d’un dels filtres tancats.

de l’aigua a la xarxa d’ATLL. L’ajustament final del pH de l’aigua tractada es podrà realitzar dosificant hidròxid sòdic (NaOH) en la impulsió de les bombes. 6. Impulsió de l’aigua tractada El bombament es realitzarà mitjançant cinc bombes centrífugues de 2.000 m3/h a una altura de 72 mca. Tant en el dipòsit d’aigua tractada com en la canonada d’impulsió al dipòsit de la Fontsanta s’instal•laran dispositius per al control de la qualitat de l’aigua, així com detectors de nivell i de pressió respectivament. 7. Altres instal•lacions 7.1. Abocament de salmorres La salmorra resultant del procés de l’osmosi inversa tindrà suficient pressió residual com per arribar, sense necessitat de ser bombada, al sistema d’evacuació de l’aigua depurada de l’EDAR del Baix Llobregat. Allà es barrejarà amb l’aigua depurada, la qual cosa permetrà disminuir molt considerablement la concentració de sals de l’abocament final al mar.

Figura 7 . Esquema d’osmosi inversa.

7.2. Tractament de fangs L’aigua de rentatge dels filtres i els fangs obtinguts en els processos de flotació i filtració travessaran els processos de clarificació, espessiment i deshidratació. La clarificació dels efluents i l’espessiment dels fangs es realitzaran en dos decantadors lamel•lars tipus Densadeg. Finalment, mitjançant unes centrífugues, s’aconseguirà una concentració de fangs de 20 g/l. Del procés de deshidratació d’aquestes aigües s’obtindrà, d’una banda, uns efluents clarificats que seran bombats a l’EDAR i, d’una altra banda, uns fangs compactes que seran emmagatzemats en dues sitges de 50 m3 de capacitat per al seu posterior trasllat a l’abocador autoritzat. 8. Cost de l’aigua L’estructura de costos previst en la planta dessalinitzadora es reflecteix a la figura 8. Com el major cost és el consum elèctric, s’ha prestat especial atenció al rendiment hidràulic de les bombes d’alta pressió, ja que seran els equips amb més consum

energètic de la planta i els que més hores romandran en funcionament. Es preveu que el consum energètic del metre cúbic d’aigua dessalada sigui de 3 kWh. 9. Conclusions En aquest article s’han exposat les característiques més importants de la planta dessalinitzadora d’aigua de mar situada en el municipi del Prat de Llobregat que entrarà en funcionament l’any vinent. Aquesta planta està promoguda per l’ATLL, entitat responsable del subministrament d’aigua en alta a més de cent municipis mitjançant les aigües dels rius Ter i Llobregat. Amb aquesta nova infraestructura s’obtindran 60 hm3/any d’aigua potable que incrementaran els recursos disponibles per al proveïment de més de quatre milions d’habitants. A causa, a més, dels actuals problemes de qualitat de l’aigua en origen en els períodes de menor disponibilitat, l’entrada en servei d’aquesta dessalinitzadora produirà una millora en la qualitat del subministrament, de la qual es veuran beneficiats els consumidors de la xarxa.

Figura 8 . Estructura de costos.

FULLS dels ENGINYERS

entorn

+ BREUS

BREUS

El mNACTEC presenta un gran ordinador Sabadell implantarà el tràmit abreujat de creat a principis dels setanta El mNACTEC reuneix diferents elements l’exposició “L’enigmade l’ordinador”, que llicències d’obres que han esdevingut patrimoni industrial del país. Però poques vegades es pot preparar una exposició sobre un aparell que només vint anys després de deixar de funcionar ja és història, com ha explicat el director del mNACTEC, Eusebi Casanelles. Segons ell, “quan vam començar a recollir peces d’informàtica ho vam fer per intuïció, perquè pensàvem que serien importants perquè la informàtica evoluciona molt ràpid i en poc temps es queda obsoleta”. Ara el museu ja compta amb diferents aparells informàtics que formaran part de

es prepara per a l’any que ve. L’ordinador Foxboro, donat per Repsol Petróleo al mNACTEC l’any 1991 i que el propi centre ha restaurat, és el primer element de la mostra que s’ha presentat. Aquest ordinador va estar gairebé vint anys en funcionament a la planta de Repsol Petróleo a Tarragona. La seva funció era controlar els processos químics de producció d’aquesta planta i, com destaca el coordinador de comunicació del complex, Josep Bertrán, quan va arribar era tecnologia punta i revolucionària”. Font: Diari de Terrassa (15-11-08)

L’Ajuntament de Sabadell ha tancat un altre acord pioner amb els enginyers industrials amb l’objectiu de “reduir burocràcia per facilitar el desenvolupament de l’activitat econòmica”, segons van destacar responsables dels departaments de Política Territorial i Medi Ambient. Font: El Punt Digital (09-12-08)

Santiago Rovira, nou cap de BomEnginyers de la UPC instal·len un sistema bers de Mallorca Santiago Rovira i Vallhonesta (La de recàrrega per a vehicles elèctrics Roca del Vallès, 1957), amb estudis La instal·lació, que s’ha fet en un aparcament de l’hotel Estela Barcelona de Sitges, és la primera d’aquest tipus a la comarca del Garraf i incorpora un carregador de 3 kW de potència màxima per a qualsevol tipus de vehicle elèctric recarregable. Amb aquesta implantació, l’equip de la UPC vol demostrar que el sistema funciona, així com analitzar-ne la viabilitat. Font: www.plataformasinc.es (04-12-08)

d’Enginyeria Industrial i un Màster en Seguretat Industrial cursats a l’Escola d’Enginyeria Industrial de Barcelona (UPC), i fins ara cap de la Unitat de Recolzament Tècnic del Cos de Bombers de Barcelona, assumirà, a partir del mes de desembre, les funcions de cap del servei de bombers de Mallorca depenent del Departament d’Interior del Consell de Mallorca. Font: COEIC (18-11-08)

GENER 2009

entorn OK.indd 46

19/12/08 18:05:19

entorn OK.indd 47

19/12/08 18:05:22

entorn

BREUS

La Generalitat revisa les canonades no reglamentàries de Ca n’Espinós Un grup de tècnics de la Direcció General d’Energia i Mines, dependents de la Conselleria d’Economia, va revisar ahir diversos trams de les canonades d’aigua, llum i electricitat del barri de Ca n’Espinós, a Gavà, per comprovar l’incompliment de la normativa sobre distàncies reglamentàries entre les tres instal.lacions, segons va denunciar dimecres passat l’Ajuntament de Gavà. Els tècnics van prendre mides de les distàncies i altures entre els cinc conductes (tres d’electricitat, un d’aigua i un altre de gas) i van fer fotografies amb les quals

elaboraran un informe sobre les condicions de les instal.lacions, que s’afegirà a la investigació per l’explosió de gas, segons va confirmar ahir la Generalitat. La Direcció General d’Energia i Mines no descarta obligar les empreses a executar les modificacions necessàries que garanteixin la seguretat de les conduccions. Les males condicions de l’arqueta ubicada davant del bloc número 3, a uns 150 metres del lloc de l’explosió, van ser denunciades aquesta setmana pels veïns i corroborades per l’Ajuntament. Font: El Periódico (12-12-08)

Catalunya necessitarà 15.000 nous professionals TIC el 2009 El sector TIC sembla que no està en crisi, perquè es calculen en 15.000 els professionals de les diferents branques del sector que es precisaran el pròxim any. Així conclou el primer estudi sobre oportunitats i perspectives dels professionals del sector TIC, elaborat per la Fundació Observatori per a la Societat de la Informació de Catalunya (FOBSIC) i amb la qual ha col·laborat el COEIC. Font: www.noticas.com (08-12-08)

La cimera del clima exigeix una revolució verda

Els països de la UE haurien de reduir les emissions de diòxid de carboni el 20% respecte al nivell de l’any 1990 i fins i tot el 30% si l’esforç és secundat per la resta del món, va reiterar ahir amb vehemència la ministra Elena Espinosa davant el plenari de la 14a cimera del clima de Poznan (Polònia). Per aconseguir aquest objectiu, que actualment estan bloquejant a Brussel·les diversos països, especialment Itàlia i Polònia, la titular de Medi Ambient va insistir que “Espanya estirarà el carro”. Els dies grisos no acompanyen: a dos quarts de quatre ja és de nit. La cimera ministerial o fase decisiva de Poznan es va iniciar amb la presència del secretari general de l’ONU, Ban Ki-moon, i les seves sàvies advertències: la recessió no pot ser una excusa perquè els països oblidin els seus compromisos, sinó tot al contrari. “La crisi és greu, sí, però també és una oportunitat --va insistir-- per reforçar una nova economia. La lluita contra el canvi climàtic pot crear milions de llocs de treball”. El secretari general va instar el president electe dels EUA, Barack Obama, i la UE a encapçalar el procés perquè això “tindria un gran impacte a la resta del món”. Font: El Periódico (12-12-08)

GENER 2009

entorn OK.indd 48

19/12/08 18:05:29

entorn OK.indd 49

19/12/08 18:05:31

dia a dia

19 de NOVembre

20 de NOVembre

21 de NOVembre

Conferència sobre l’energia solar termoelèctrica a Espanya

Segona conferència del Projecte R+D+4i: els valors a Europa

Signatura del conveni entre el TATC i l’Associació de Consultors d’Estructures

Comissió d’Energia: Renovables L’energia solar termoelèctrica representa per a Espanya una esperança de futur per a l’autoabastament d’energia. S’ha investigat molt sobre aquesta energia i tot just ara es comencen a desenvolupar les primeres instal·lacions amb finalitats comercials, però encara queda un llarg camí per recórrer si no vol perdre el tren. Espanya gaudeix d’una sèrie de condicions especialment favorables per al desenvolupament i per a la implantació d’aquesta energia.

Comissió de Gestió Empresarial L’actual crisi econòmica ha malmès la imatge o marca dels Estats Units enfront d’una Europa estable i amb uns valors ètics que són justament els que han faltat a l’altra banda de l’Atlàntic. En el marc de la segona jornada del Projecte R+D+4i, Àngel Castiñeira va reflexionar sobre tots aquests aspectes. Joan Amorós, president de la Comissió de Gestió Empresarial i director general del Projecte va ser l’encarregat d’inaugurar la segona conferència de la sèrie.

L’Associació de Consultors d’Estructures i el Tribunal Arbitral Tècnic de Catalunya van signar un conveni el passat 21 de novembre a la seu del TATC, a la plaça Ramon Berenguer el Gran de Barcelona.

21 de NOVembre

2 de desembre

8.30 h Enginyers Matí: Esmorzar amb Pedro Nueno

Taller de networking

El professor de l’IESE Pedro Nueno va protagonitzar el darrer dels esmorzars amb els enginyers que organitza l’Associació i el Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya, dins del cicle 8.30 h Enginyers Matí. Enginyer de formació, Nueno va explicar com veia el futur de la professió quan la va elegir i com el veu en l’actualitat. Nueno, professor de l’IESE i president executiu de l’escola de negocis CEIBS de Xangai, va pronunciar una ponència titulada “Els enginyers del futur” i es va autoanomenar “enginyer del futur perquè vaig decidir ser enginyer fa cinquanta anys”.

Comissió de Noves Iniciatives i Comissió de Serveis a l’Enginyer Tenir una bon agenda de contactes és tot un art. Precisament en això consisteix el networking, a crear, mantenir i fer créixer una xarxa de relacions efectiva, amb un enfocament estratègic, sistemàtic i ètic. El “Taller de networking”, impartit per la psicòloga Mercè Botella, té com a objectiu principal ensenyar als assistents al curs la metodologia necessària per gestionar el seu capital social, és a dir, les persones que coneixen i que formen part de la seva xarxa de contactes.

GENER 2009

fem institucio OK.indd 50

19/12/08 18:18:11

FULLS dels ENGINYERS

fem institucio OK.indd 51

19/12/08 18:18:14

dia a dia

2 de desembre

3 de desembre

Presentació del projecte Enginova

Patrocini dels EIC amb el Fórmula Student de l’ETSEIB

Ha estat útil la limitació de circular a 80 km/h als voltants de Barcelona?

La Fórmula Student és una competició que se celebra anualment entre els equips de diverses universitats d’arreu del món. L’esquadra de cada facultat d’Enginyeria Industrial dissenya, construeix i posa a prova un vehicle de carreres. Des dels EIC s’ha volgut signar un conveni per patrocinar l’equip de Fórmula Student que enguany han tirat endavant els estudiants d’Enginyeria Industrial de l’ETSEIB.

Comissió de Medi Ambient El Pla d’Actuació per a la Millora de la Qualitat de l’Aire és una norma aprovada pel govern català per reduir la contaminació a l’àrea metropolitana.

Comissió de Política Industrial El Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya dóna el tret de sortida a Enginova, un nou servei d’assessorament global amb què vol abrigallar aquells afiliats que vulguin portar a terme idees innovadores per tal de convertir-les en projectes reals. El responsable d’Enginova, José María Román, ha explicat que ell i el seu equip han estat treballant al llarg de sis mesos en aquest projecte sent ells mateixos “els primers emprenedors”. El COEIC oferirà a través d’aquest nou servei el “coneixement” que la institució té de l’entorn i “el seu prestigi i la neutralitat”.

3 de desembre

9 de desembre

Tast de vins del Neyras

Start-up: noves oportunitats de negoci en el camp aeroespacial

Comissió de Cultura Amb la col·laboració de Neyras Vins, es va organitzar una sessió de degustació de “set magnífics vins”, amb referència a 7 DO, algunes de les millors d’Espanya. Després

de la benvinguda de Ferran Puerta, president de la Comissió, l’enòleg Juan Manuel Gonzalvo va començar recordant els diversos aspectes que cal preveure en una sessió de degustació: els visuals, els olfactius i els de

boca, per passar a presentar cadascun dels set vins escollits: dos blancs (un Rías Baixas i un Rueda), un cava, tres negres (un Rioja, un Priorat i un Ribera de Duero) i un dolç (un Pedro Ximénez de Xerès), ressaltant les seves característiques i afegint-hi els trets més destacats de cada denominació d’origen. Aquest vins i altres productes poden ser adquirits a Neyras Vins amb unes condiciones avantatjoses per als eic.

Comissió de Mobilitat i Transports: Aeronàutica Les start-up són negocis amb una curta trajectòria de funcionament, però amb grans possibilitats de creixement. Aquest tipus de companyies, conegudes també com a petites empreses de nova creació, es caracteritzen per la innovació, el desenvolupament de les noves tecnologies i la qualitat. En el món de l’aeronàutica, les start-up ofereixen un gran ventall de possibilitats.

GENER 2009

fem institucio OK.indd 52

19/12/08 18:18:18

ÀMBIT TERRITORIAL 20 de NOVembre

26 de NOVembre

Jornada de promoció de l’energia minieòlica

Cinquena edició del Premi a la Creativitat atorgat pel COEIC

Delegació del Vallès La Delegació del Vallès va col·laborar en l’organització d’aquesta jornada juntament amb l’empresa de consultoria Navitas Paradigma, la Diputació de Barcelona i l’Institut Català d’Energia. L’acte va tenir lloc a l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeries Industrial i Aeronàutica de Terrassa. Entre els ponents van destacar Francesc Astals, que presidia l’acte, Joan Aragonés i Ricard Serveto.

Delegació del Vallès Dins del marc , de l’Acte Acadèmic del curs 2008-2009 de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeries Industrial i Aeronàutica de Terrassa, Josep Maria Rovira, vicedegà del Col·legi, va lliurar el Premi a la Creativitat. Enguany s’ha premiat el Projecte Fi de Carrera anomenat “Disseny d’una escala mecànica adaptable per a persones amb mobilitat reduïda“ , realitzat per Jesús Sanchez i dirigit pel professor David Huguet.

3 de desembre

4 de desembre

Signatura del conveni amb l’Ajuntament de Sabadell

Eficiència energètica d’edificis: una qüestió d’estalvi econòmic

Delegació del Vallès El Col·legi ha signat un conveni de col·laboració amb l’Ajuntament de Sabadell per afavorir la implantació dels visats d’idoneïtat tècnica i urbanística dels projectes que hagin de sotmetre’s a la concessió de llicència urbanística municipal. A la fotografia, Joan Vallvé, el degà del Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya, conversa amb l’alcalde de Sadadell Manuel Bustos durant l’acte públic de la signatura del conveni.

Delegació del Vallès El passat dia 4 de desembre es va celebrar el darrer col·loqui del 2008 sobre aquest tema. El ponent va ser l’enginyer industrial Josep Maria Piguillem, membre de la Subcomissió d’Energies Renovables de la Comissió d’Energia de l’Associació. Els participants van rebre un exemplar de l’Infodoc d’Acció Professional: “Guíó de continguts per a l’elaboració de projectes d’eficiència energètica d’habitatges”.

FULLS dels ENGINYERS

fem institucio OK.indd 53

19/12/08 18:18:23

fem institucio OK.indd 54

19/12/08 18:18:26

articles

El visat d’idoneïtat M. Isabel Castillejo / directora de l’Àrea Professional dels EIC

El Col·legi ha signat un conveni amb l’Ajuntament de Sabadell ca i el contingut del projecte, que s’han definit per l’Ajuntament i el mitjançant el qual us podem oferir aquest nou servei anome-nat Col·legi i que es recullen exhaustivament en els convenis signats. visat d’idoneïtat, visat-i, que suposa una gran novetat i una respos- El visat-i s’ofereix des de la Delegació del Vallès i s’haurà ta a una problemàtica manifestada reiteradament pels enginyers d’efectuar amb el canal del visat electrònic, però es dispo-sarà d’atenció presencial a l’Oficina de Sabadell per resoldre i coindustrials que us dediqueu al món del projecte. mentar tots aquells aspectes relatius Els projectes d’activitats o d’obres que es presentin a l’Ajuntament de “Els projectes d’activitats o d’obres al contingut i a la normativa urbanística i tècnica del projecte. El visat-i Sabadell per obtenir llicència mu- que es presentin a Sabadell per s’obtindrà en un màxim de trenta dies nicipal, i estiguin visats amb el visat-i, obtenir llicència municipal, i ja no seran objecte de revisió tècnica estiguin visats amb el visat-i, ja no hàbils, sempre que el projecte no tingui deficiències. per part dels tècnics municipals. En seran objecte de revisió tècnica Els àmbits d’aplicació per al visat-i aquest cas, l’Ajuntament garanteix urbanístic és el d’obres majors de que resoldrà les sol·licituds de llicèn- per part dels tècnics municipals” nova planta i per al visat-i ambiental, cia en un termini d’un mes. Els enginyers podreu demanar el visat-i al Col·legi quan presenteu les activitats de l’annex III de la Llei d’intervenció integral de el projecte a visar, si així ho heu acordat amb el vostre client. En l’Administració ambiental. En una primera fase s’ha desenvoaquest cas, a més de les comprovacions pròpies del visat,farem les lupat per a les activitats de bars, restaurants i aparcaments. La comprovacions relacionades amb la normativa urbanística i tècni- resta d’activitats s’aniran incorporant progressivament.

Enginova José María Román / director d’Enginova

Enginova és un nou servei col·legial dedicat a: la detecció i dinamització de les iniciatives emprenedores i d’innovació que puguin sorgir entre els enginyers; el foment de l’esperit emprenedor de projectes innovadors amb un alt potencial de creixement; l’acompanyament d’aquests projectes empresarials, mitjançant l’anàlisi, l’avaluació i l’assessorament, i el suport del seu desenvolupament, facilitant l’agregació dels diferents agents que puguin intervenir-hi. Els dos objectius finals són el suport a la creació de noves empreses basades en projectes innovadors generats per enginyers amb experiència de mercat o en nous productes o serveis nascuts en empreses ja existents en la forma d’innovacions internes i en el creixement de les empreses existents mitjançant el desenvolupament de nous mercats per la via de la internacionalització. Així, el servei se centrarà en les tres fases crítiques del procés emprenedor: idea, treball i realitat. Idea: recepció i identificació d’idees, projectes i oportunitats amb potencial. Treball: concreció de la idea i de la seva viabilitat. Anàlisi, detecció de necessitats de recursos, assessorament, formació i elaboració

del pla de negoci. Realitat: impuls per al llançament de la nova empresa. Suport en la cerca del finançament més adequat, establiment de contactes i assessoria en els processos de negociació. Recollint diferents experiències dutes a terme pels EIC durant els últims anys, el nou servei s’està desenvolupant amb la col·laboració d’una xarxa d’entitats i institucions externes amb experiència i prestigi en aquest tipus de processos. Una xarxa de partners basada en la confiança que generen en ells l’AEIC i el COEIC pel seu prestigi social, la seva posició de neutralitat, el seu coneixement de l’entorn empresarial, representat per les diferents comissions col·legials, i per la seva capacitat d’interlocució. Es tracta, segons el que es va dir a la presentació del dia 2 de desembre, d’una iniciativa pionera entre els col·legis tècnics i molt oportuna, ja que en els moments de crisi i de canvis com és el cas del moment actual neixen les oportunitats més grans i cal pres-tar atenció per reconèixer-les i impulsarles. Tot aquest procés de transformació, que intentarem ajudar a realitzar als enginyers emprenedors, està resumit en un lema: “ D’una nova idea a una nova realitat”.

FULLS dels ENGINYERS

fem institucio OK.indd 55

19/12/08 18:18:28

articles

Els governs davant la crisi Lluís Sust / director de Mercats de Capitals de la Caixa d’Enginyers

Allò que durant els mesos d’estiu qualifiquem als mercats financers de correcció ha passat a ser, des de setembre, la crisi financera més important de les últimes décades, i el detonant ha estat la suspensió de pagaments del banc d’inversió nord-americà Lehman Brothers que va contagiar a tot el sistema financer mundial i va obligar al rescat de diverses entitats financeres. Enmig d’aquesta crisi, els governs europeus i americans van anunciar una sèrie de plans de rescat amb l’objectiu de restablir la confiança en el sistema financer. Concretament, en el cas espa-nyol, el govern va anunciar la creació d’un Fons per a l’Adquisició d’Actius Financers a entitats residents, l’ampliació de la cobertura per client i entitat del Fons de Garantia de Dipòsit fins a 100.000 i la garantia per import de 100.000 milions d’euros l’emissió de deute bancari amb venciment màxim de cinc anys. El conjunt dels plans a tot el món, però sobretot als EUA i l’UME, va significar un intervencionisme en els mercats financers i en l’economia en general no vist des del New Deal dels anys trenta als

EUA. Per a molts països, l’import del paquet de mesures anunciades equival a un 20% del PIB. Els bancs centrals, per la seva part, van anunciar nombroses mesures, entre les quals destaquen la forta injecció de liquiditat en el sistema financer i la sèrie de retallades de tipus d’interès. El passat mes d’octubre, els principals bancs centrals del món van acordar una retallada concertada dels tipus d’interès de 50 pb. Des d’aleshores, tots els bancs centrals han anunciat una sèrie de noves retallades de tipus de referència per situar-les en el 2,50% en el cas del BCE, el 0,00%-0,25% per a la FED, el 2,00% per al Banc d’Anglaterra i el 0,30% per al Japó.

La ràpida i contundent reacció en l’exercici dels instruments de política monetària i la intervenció també contundent per part dels estats ja ha donat els seus primers fruits pel que fa al retorn de la confiança i l’estabilitat en els mercats: les borses mundials ja han començat a donar-ne símptomes recuperant aproximadament un 20% des de mínims, s’ha vist una important reducció dels tipus interbancaris i, finalment, s’han vist clars indicis de la reobertura del mercat de crèdit amb múltiples noves emissions de deute corporatiu.

Les institucions dels eIC: La Caixa d’enginyers

Gestió de la xarxa de contactes Montse Pérez / Serveis Ocupacionals

Des del Servei d’Orientació Professional del COEIC hem posat en marxa l’aplicació de determinades metodologies adreçades a millorar la gestió de la carrera professional dels enginyers/es. Una de les metodologies més útils en aquests moments de crisi econòmica i financera és relativa a la gestió eficaç de la xarxa de contactes (el nostre networking o capital social). En aquest context, l’equip del servei d’orientació plantegem el networking com una font potencial d’oportunitats de treball, cons-cients que gran part del mercat de treball no visible es cobreix a través dels contactes. Un 80% de les oportunitats de treball no apareixen publicades enlloc. Per tal que la xarxa de contactes ens sigui útil en un projecte de recerca de feina, cal tenir presents dos aspectes importants: d’una banda, la sistemàtica a seguir per gestionar la xarxa i, de l’altra, les competències necessàries per ser un bon networker. Amb relació a la sistemàtica, la gestió de la xarxa requereix la tasca prèvia

de l’anàlisi i classificació dels nostres contactes, la detecció dels buits i un pla d’acció per ampliar-la, però sempre tenint en compte l’objectiu que volem assolir. Pel que fa a les competències relacionades amb el networking, presentem algunes pautes que serviran per millorar les nostres habilitats per a les relacions personals: convertir les converses en esdeveniments; ser atent i dedicar a cada persona tota la nostra atenció, fent-li sentir el nostre interès i empatia; saber presentar-se per tal que els altres no s’oblidin de nosaltres, atrevir-nos a presentar-nos als altres; buscar quelcom en comú; mantenir el contacte amb els altres (només quan ens preocupem de cuidar els contactes, aquests es convertiran en relacions); proporcionar contactes (revisant contínuament la possibilitat de crear relacions entre els membres de la nostra xarxa).

GENER 2009

fem institucio OK.indd 56

19/12/08 18:18:31

informa’t

NOVetats

reGLameNt de PÈrIts JUdICIaLs deL COeIC El Col·legi posa en marxa un nou reglament de pèrits judicials i forenses amb l’objectiu de col·laborar amb l’Administració de Justícia i altres organismes oficials en un millor exercici de les tasques legalment encomanades. El servei consisteix a aportar, per part del COEIC, uns llistats d’enginyers industrials amb preparació específica reconeguda en l’àmbit de l’activitat pericial i que estiguin disposats a realitzar les actuacions que se’ls requereixi des de l’Administració de Justícia o des d’altres organismes.

Regulació del servei: El funcionament del servei està definit a través del Reglament dels enginyers pèrits judicials del COEIC que va ser aprovat per la Comissió Permanent el passat 11 de febrer del 2008 i posteriorment per la Junta de Govern del COEIC i la Junta Directiva de l’AEIC el 31 de març de 2008.

d’inscripció a les llistes.

2. Amb caràcter específic: 1. Acreditació de coneixements (mitjançant l’aportació de diplomes i/o certificats d’aprofitament de cursos de formació). 2. Acreditació d’experiència (mitjançant treballs realitzats relacionats amb l’activitat pericial que hagin estat visats pel COEIC). Els enginyers que reuneixin els requisits generals i específics podran formar part del llistat, sempre que obtinguin una puntuació mínima de 40 punts (amb un mínim de 20 punts en cadascun dels apartats específics). Per ampliar la informació sobre els requisits que s’han de complir consulta el text del Reglament (capítol 3).

Procediment per a la inscripció: Per inscriure-s’hi és necessari presentar la sol·licitud d’inscripció i la documentació d’acreditació de coneixements i experiència a:

Requisits d’inscripció al servei: Els requisits que han de complir els enginyers pèrits judicials i forenses per poder inscriure’s a les llistes han de ser:

Àrea Professional del COEIC A/ Laia Carreras eic.lcarreras@eic.cat Tel.: 935 029 088

Terminis d’inscripció: Les sol·licituds seran resoltes en el termini màxim d’un mes a partir de la data de presentació d’aquestes i, en cas de ser acceptades, l’enginyer passarà a formar part de les llistes. En els casos de denegació d’inscripció, es comunicarà a l’enginyer amb la corresponent justificació, i al qual se li facilitaran quinze dies per interposar recurs. Per ampliar la informació sobre el procediment d’inscripció consulta el text del Reglament (capítol 4).

1. Amb caràcter general: 1. Ser enginyer industrial col·legiat, al corrent de les seves obligacions col·legials. 2. No haver estat objecte de sanció disciplinària, llevat del cas que aquesta hagués estat cancel·lada. 3. Presentar la documentació acreditativa del compliment de les condicions assenyalades, o en el seu cas, confirmar-la quan s’obri el període

Obligacions i compromisos: Els enginyers industrials inscrits al servei estan obligats a observar les normes que es regulen al capítol 5 del Reglament. Per a més informació: https://www.eic.cat/privada/accioprofessional/ perits_judicials.htm

GENER 2009

fem institucio OK.indd 58

19/12/08 18:18:31

El passat dia 19, una representació de membres del COEIC van assistir a una reunió convocada per la Gerència d’Urbanisme i Infraestructures on es presentava un nou programa informàtic per a la tramitació electrònica d’expedients de llicències i activitats i de participació. Aquesta reunió s’emmarca dins el projecte global d’Administració electrònica, on s’està desenvolupant el projecte E-expedient, amb l’objectiu de tramitar, entre diferents tipus d’expedients, els expedients de tramitació de llicències d’obres, d’activitats i d’ocupació de la via pública, alhora que pretén establir noves formes de relació i col·laboració amb els col·legis professionals. El calendari previst per a aquest projecte és de dos anys (2009-2010) i inclou dues perspectives: - Tramitació electrònica, segons la Llei 11/2007, de 22 de juny, d’accés electrònic dels ciutadans als serveis públics. - Revisió dels processos de les llicències amb la finalitat d’optimitzar-los, reduir els terminis i donar més facilitats al ciutadà, entre d’altres. En tot aquest procés de tramitació electrònica s’inclou la tramitació del projecte visat elaborant protocols de comprovació del projecte i definint de quines comprovacions s’encarregaran els col·legis i de quines l’Administració per tal de no duplicar actuacions i agilitar els processos de treball. El nou certificat d’idoneïtat. Dins el tràmit-e de sol·licitud de llicència s’haurà d’incloure un certificat d’idoneïtat que expediran els col·legis confirmant que han efectuat les comprovacions prèviament establertes entre ambdues institucions i que serà imprescindible a l’hora de tramitar els treballs davant l’Ajuntament.

Tèc

ció

ció Tècnic

de s ss ers de a de COd -

Ja hi ha disponible la segona edició dels dossiers de Normativa Tècnica corresponents al Codi Tècnic de l’Edificació. En aquesta segona edició s’han inclòs les modificacions introduïdes pel Reial decret 1371/2007, de 19 d’octubre, i la correcció d’errors que es va publicar al BOE de 25 de gener del 2008. En aquesta edició s’han actualitzat els sis volums existents i se n’han publicat dos de nous: Dossier 03.0 Modificacions al CTE: aquest dossier s’ha realitzat per a tots aquells que ja disposaven de la primera edició, i únicament recull les correccions i modificacions que s’han publicat a través del RD 1371/2007, BOE núm. 254 de 23 d’octubre del 2007 i del BOE núm. 22 de 25 de gener del 2008. Dossier 03.7 DB-HR Protección frente al ruido https://www.eic.cat/privada/accioprofessional/ normativa.jsp

FULLS dels ENGINYERS

fem institucio OK.indd 59

cció

ió

ucció

nic

t a tza N rmat a de ’ d f

ÒNIC V N C LON E

BAR

TAME

TRAM

I CIÓ L C L’ JUN N

https://www.eic.cat/privada/accioprofessional

Et recordem que els usuaris del visat electrònic ja podeu sol·licitar, a través del portal d’inspeccions de TUVRheinland, la tramitació temàtica dels expedients de baixa tensió. Més informació: https://www.eic.cat/privada/accioprofessional/visats-e

Arran de la publicació del Reial decret 105/2008, que regula la producció i gestió dels residus de construcció i demolició, es va crear una comissió de treball, coordinada per l’ITeC, encarregada d’establir, a partir de la lectura i la interpretació del RD, una estructura dels documents necessaris, tant en la fase de projecte com en la de construcció, que permeti donar resposta a aquesta disposició legal i que serveixi de guia als professionals del sector.

V N L’ICIC N IÓ S

ÒNIC IX

CIÓ L C I N

TRAM

El Grup de Treball de Guions de Contingut de Projectes del Consejo General de Colegios Oficiales de Ingenieros Industriales ha publicat recentment tres guions de continguts que tens disponibles a https://www.eic.cat/privada/accioprofessional/contingut_projectes.htm amb referència a: Guión de contenidos para proyectos de instalaciones térmicas en los edificios Guión de contenidos para proyectos eléctricos de baja tensión Guión de contenidos para proyectos de edificación Actualment, aquest grup està treballant en un nou guió de continguts per a projectes d’instal·lacions contra incendis.

I ’ XP

G es er a a reda de P a de ’ st d de est de res d s de C str derr

TES

P OJ C

CON INGU JO

GUION L CON

PU LIC CION

C U CION

19/12/08 18:18:31

informa’t

Ofertes

resIdeNCIaL GOLf masIa baCh “comPLEx REsidEnciaL” És un impressionant projecte urbanístic que engloba més de 600 vivendes , el Club de Golf Masia Bach, Casa Club, el Col·legi Àgora Masia Bach i l’Hotel Barceló Montserrat. Residencial Golf Masia Bach està constituït per parcel·les (800-2.000 m2), independents (265 m2, amb quatre habitacions dobles, amb parcel·la de 900 m2), adossades (tres i quatre dormitoris) i vivendes en altures (dos, tres i quatre dormitorios), amb zones enjardinades i piscina. El Club de Golf Masia Bach, dissenyat per José María Olazábal, disposa d’un camp de pràctiques amb capacitat per a 120 jugadors. La Casa Club disposa d’una àmplia gamma d’equipaments: piscina exterior i interior climatitzada, pista de tennis, pàdel, camp de golf, gimnàs, restaurants, cafeteries, guarderia... L’Hotel Barceló Montserrat és un luxós edifici construït seguint els paràmetres estètics de l’estil modernista de la zona del Penedès. Compta amb un espai de salut i bellesa A partir d’ara tots els EIC podeu gaudir de: · Camp de Golf Masia Bach: 10% de dte.

sobre el preu del Green Free · Green Free laborable: 75 € (10% de dte.) / festiu: 170 € (10% de dte.) · Hotel Barceló Montserrat 4* Habitació individual en allotjament i esmorzar*: 85 € inclòs Habitació doble en allotjament i esmorzar*: 95 € inclòs *Tarifa que inclou circuit d’aigues a l’spa, barnús, sabatilles, maduixes i aigua a l’habitació · Residencial Golf Masia Bach: 5% de dte. en la compra d’una vivenda residencial en el Residencial

més informació: 93 772 79 07 fliesa@grupoedifica.com www.residencialgolfmasiabach.com

farGGI “GELats i PastissERia dE LuxE” Gaudeix d’un 15% de dte. en els productes Farggi, excepte en les ofertes. No acumulable a altres promocions. És imprescindible l’acreditació mitjançant el carnet col·legial.

Xocolata desfeta ben acompanyada! Vine a gaudir de la millor xocolata i acompanya-la amb tota la nostra varietat de brioxeria, pastissos o gelat. Aquest hivern tu esculls!!!

Pots gaudir del dte. en els establiments següents: Farggi Diagonal - CINESA Diagonal Farggi Fnac Diagonal Mar - C.C. Diagonal Mar Farggi Fnac Triangle - C.C. El Triangle Farggi Glòries - C.C. Glòries Farggi Gran Via 2 - C.C. Gran Via 2, local R6 Farggi Llibretería - C. Veguer, 3 Farggi Maquinista - C.C. La Maquinista C-49b Farggi Passeig de Gràcia - Passeig de Gràcia, 94 Farggi Passeig de Gràcia II - Passeig de Gràcia, 2 Farggi Plaça Catalunya - Plaça Catalunya, 19 Farggi Port Olímpic - C. Marina, 16-18 Farggi Poblenou - Rambla del Poblenou, 93-95

GENER 2009

fem institucio OK.indd 60

19/12/08 18:18:43

fIres

sKYdIVe emPUrIabraVa “Viu EL PaRacaiGudismE” Skydive és un centre de paracaigudisme que et permetrà experimentar el teu primer contacte i viure l’eufòria després d’una caiguda lliure en la forma més pura de vol. Després dúna breu classe díntroducció sobre el control de la caiguda lliure i del paracaigudes, saltaràs des de 4.000 metres enganxat amb total seguretat a un expert instructor. Sota la seva supervisió directa, romandràs enganxat a ell durant tot el salt, des de la sortida de l’avió fins a l’aterratge, passaràs un minut en caiguda lliure i després podràs dirigir amb ell el paracaigudes quadrat gegant cap a un suau aterratge. Obtindràs una completa i primera visió dáquest fascinant esport. Pots gaudir d’un 10% de descompte sobre la tarifa reduïda (oferta aplicable de dilluns a divendres). Oferta no vàlida juliol i agost. No és acumulable amb altres descomptes addicionals o tarifes especials Tel. reserves: 972 450 111 www.skydiveempuriabrava.com

Saló Internacional de l’Aire Condicionat, Calefacció, Ventilació i Refrigeració temàtica: climatització del 24 al 27 de febrer del 2009 Fira de madrid www.climatizacion.ifema.es Periodicitat: biennal

Saló d’Espais, Serveis i Equipaments comercials temàtica: exporetail del 2 al 4 de març del 2009 Fira de Barcelona www.exporetail.com Indústria, Comerç, Serveis, Ciència i Tecnologia setmana de la geomàtica del 3 al 6 de març del 2009 Fira de Barcelona www.firabcn.es Periodicitat: anual

FULLS dels ENGINYERS

fem institucio OK.indd 61

19/12/08 18:18:47

en familia

La Maria Pinyol Sàrrias, d’11 anys, va ser la guanyadora del Concurs de Nadales d’aquest any gràcies a aquesta nadala.

Nadal en família amb el Concurs de Nadales per a nens Observar el Nadal i el món en general amb els ulls d’un nen és sempre sorprenent. Bona prova d’això són la munió de dibuixos que hem rebut de fills i néts d’enginyers industrials per participar al Concurs de Nadales 2008 i felicitar-nos el Nadal.

Després de l’edició de l’any passat, vam repetir l’experiència de fer un concurs de nadales, i va ser de nou tot un èxit. Arbres de Nadal de mil colors, nens a punt d’obrir una pila de regals, estrelles de totes les mides, formes i colors, ninots de neu, famílies fent cagar el tió, més d’un retallable, el Pare Noel repartint alegria i felicitat, esquiant o en trineu, el nen Jesús amb xumet inclòs, desitjos de Bon Nadal en quatre idiomes, àngels i arcàngels, tot tipus de motius nadalencs… D’aquesta manera veuen el Nadal els nostres infants, i, més enllà de la nadala guanyadora i que va protagonitzar la felicitació de Nadal dels EIC del passat 2008, tots aquells qui van voler veure una bona representació dels dibuixos que vam rebre, ho van poder fer al vestíbul de

GENER 2009

enfamilia OK.indd 62

19/12/08 16:55:46

Grans i menuts van gaudir de valent amb la xocolatada que es va organitzar al Col·legi el dia del lliurament de premis del Concurs de Nadales.

El degà Joan Vallvé lliura el guardó a la guanyadora d’enguany.

la seu dels EIC, on van restar exposats del 16 de desembre i durant totes les festes nadalenques. l

U a tria difí i Com no podia ser d’una altra manera, triar el dibuix guanyador per ser el protagonista de la nadala dels EIC d’enguany no va ser fàcil, ja que en tot cas, la imaginació, les ganes i els bons desitjos de tots els infants participants va ser ben visible. Però també és cert que entre tots els dibuixos, n’hi havia un que, a més de recordarnos les dates en què ens trobem, demostra una sensibilitat especial envers l’entorn i l’actualitat més directes. Es tracta de la nadala de Maria Pinyol Sàrrias, d’11 anys, la guanyadora, on podem veure una aixeta de la qual raja una aigua molt especial. I és

que després de la sequera que hem patit a Catalunya l’estiu i la primavera passades, ¿hi ha millor forma per felicitar-nos el Nadal que recordantnos la importància de l’aigua? Felicitats, Maria, i felicitats també a tots els nens i nenes que ens van fer arribar el seu dibuix. A més de la imaginativa i actual nadala de la Maria Pujol, també van destacar quatre accèssits per als dibuixos de Paula Marín Banque, de 9 anys, que ens representava un Pare Noel que entra per la xemeneia de la casa dels enginyers industrials; de Daniela Fumadó Badia, també de 9 anys, que ens dibuixava una autèntica explosió de colors i de formes d’allò més suggeridores; de Pablo Antón Serves, de 5 anys, que es va imaginar tot un pessebre sota un cel cobert per un estol d’estrelles daurades; i Judith Viloca Munt, de 6

FULLS dels ENGINYERS

enfamilia OK.indd 63

19/12/08 16:55:52

en familia

GENER 2009

enfamilia OK.indd 64

19/12/08 16:56:23

A continuació detallem la relació dels setanta-cinc nens i nenes que han participat en el Consurs de Nadales d’enguany:

Alba Almoguera Altimira Ferran Almoguera Altimira Carlos Angulo Vivancos Javier Angulo Vivancos Àlvaro Antón Serres Pablo Antón Serres Meritxell Arbiol López Anna Arcarons Estrada Clàudia Arcarons Estrada Marcos Berenguer Casco Ana Berenguer Casco Ester Berenguer Casco Quique Calvo Garriga Sara Carbonell Padrón Ariadna Carbonell Padrón

Laia Casals Franças Marc Castell Elisabet Comas Vert Olga Descalzi Portell Daniel Descalzi Portell Ramon Descalzi Portell Elena Elizalde Xavier Escaler Pedragosa Jordina Fernández Rongera Marina Font Perpinyà Roger Font Perpinyà Daniela Fumadó i Badía Olívia Fumadó i Badía Júlia Fusté Rufes Blanca Gallostra Asín

Jaime Gallostra Asín Jorge Gallostra Asín José Gallostra Asín Marta Gallostra Asín Alejo Garriga Cardellach Juan Garriga Cardellach Patricia González Lleida Aina González Surinyach Pol González Surinyach Sílvia Gracia Porta Carla Güell Abadal Marc Güell Abadal Claudia Hita Callis Isaac Jiménez de Cisneros Paula Marin Banque

Laura Martí Pons Mariona Martínez Serra Jofre Moseguí Monterde Maria Moseguí Monterde Eulàlia Negre Dou Miguel Negre Dou Mar Novell Cardona Paula Oller i Ribes Maria Oller Iglesias Inés Pego Soler Ana Pérez Larumbe Irene Pinyol Sàrrias Luisa Pinyol Sàrrias Maria Pinyol Sàrrias Mariona Puente Quera

Pep Puente Quera Maria Puértolas Rozas Joan Rodríguez Masdeu Laura Rodríguez Masdeu Martí Rodríguez Masdeu Pau Ros Carla Rufes González Ezequiel V. Rufes González Maria Sans Esqué Mariona Sans Palmés Biel Serena Riba Júlia Tirvió Pijoan Janna Torres Vayreda Iona Viloca Munt Judith Viloca Munt

FULLS dels ENGINYERS

enfamilia OK.indd 65

19/12/08 16:56:46

en familia

GENER 2009

enfamilia OK.indd 66

19/12/08 16:57:19

a dalt es poden observar les nadales que van obtenir un accèssit. Són les de Paula Marin Banque (9 anys), daniela fumadó Badia (9 anys) i Pablo antón Serres (5 anys). també la nadala que va aconseguir una menció especial i que correspon a Judith Viloca Munt (5 anys).

anys, que també ens dibuixava un pessebre i els tres reis damunt d’una estrella de purpurina. Sens dubte, doncs, la tria no va ser fàcil per al jurat, format pel degà i el president dels EIC, Joan Vallvé i Joan Torres, respectivament; Antoni M. Grau, director general; Eva Díaz, cap de Comunicació; Mayte Cava i Oriol Sans, cap i membre, respectivament, del Departament de Comissions, Activitats i Serveis. I és que, com diem, hi va haver molta participació en aquest nou concurs de nadales. Es van presentar setanta-sis dibuixos fets per nens i nenes de 3 a 12 anys.

BON NADAL! Us animem que el Nadal vinent siguin encara més els fills i néts d’enginyers industrials els que participin en el Concurs de Nadales. Igual que ja es va fer en l’edició de l’any passat, l’any que ve pots utilitzar les postals de Nadal per confeccionar les nadales de la teva empresa o per a ús personal.

LLiUraMENt dE PrEMiS I no tot es va acabar amb la tria de la nadala guanyadora. El dia 16 de desembre, després de ser inaugurada l’exposició de les nadales a la seu dels EIC, tots els nens i nenes participants en el concurs van poder gaudir d’una magnífica xocolatada. Va ser en el marc d’aquesta festa que es va dur a terme el repartiment dels premis. La Maria Pinyol, com a guanyadora, va rebre una càmera de vídeo, i la resta dels nens van tenir també un petit obsequi. Tots estaven encantats i molt feliços.

FULLS dels ENGINYERS

enfamilia OK.indd 67

19/12/08 16:57:28

volem +

[

EL MICROOH!NES

L’aigua gira del revés quan baixa per un desaigüe depenent de l’hemisferi en què ens trobem? Algunes llegendes urbanes s’instal·len en la cultura popular fins al punt de semblar veritats indiscutibles. Segurament amb l’ajuda d’un capítol dels Simpons on l’entremaliat Bart trucava a Austràlia per saber si allà l’aigua que baixava pel desaigüe girava al revés que als Estats Units, hem interioritzat la creença que això passa sempre. Una conseqüència de l’efecte Coriolis és que els fluids girin en el sentit de les agulles del rellotge a l’hemisferi sud i a l’inrevés al nord. Per tant, un habitant de la meitat austral de la Terra veuria baixar l’aigua a l’inrevés que nosaltres en una pica o un inodor perfectes. Tanmateix, en una escala tan petita, el punt d’entrada del fluid o el disseny del recipient poden influir més que l’efecte Coriolis i desfer aquesta curiositat.

WWWEBS

ENTRETENIMENTS

WWW.NATURALGAS.ORG

Un criptograma senzill Mira de resoldre aquest criptograma aparentment tan senzill. Cada interrogant (?) representa un símbol que ha de trobar:

Portal educatiu amb informació de temes relacionats amb el gas natural. És una eina d’aprenentatge per a estudiants, professors, indústria, mitjans de comunicació i govern.

+ WWW.SINERZIA.COM Pot la música actuar com a cohesionador d’un col·lectiu i millorar-ne la creativitat? Musicaína és una experiència de coaching grupal que mostra com educar les nostres emocions a través de la música. WWW.PIMPAMWEB.COM Vols el teu propi web professional i no saps per on començar? Pimpamweb és el que buscaves. Amb més de 500 plantilles i 4.000 fotos d’ús lliure, l’usuari pot generar webs d’aparença professional en poc temps i de manera econòmica. A més, el web permet registrar i transferir dominis .com, .es, .org, .net, etc., i gestionar comptes de correu electrònic. Cada més hi ha quinze noves plantilles com a mínim i, a més, es permetrà modificar les existents o incorporar-ne una que l’usuari hagi dissenyat.

]

MIL MIL ????????

Discriminació sexual Un sindicat denuncia de discriminació sexual una empresa per contractar una proporció més gran d’homes que de dones. L’empresa al·lega que la mitjana de contractació de dones a cada departament és sempre més gran que el d’homes. Les afirmacions de l’empresa i del sindicat semblen contadictòries, però... podria ser que ningú estigués mentint?

SOLUCIÓ DE DESEMBRE Si anomenem v el nombre de veïns, sabem que 78 < v < 100, i si h és el nombre de ferradures, h = 2.156 / v. Si aïllem, 2.156 / 100 < h < 2.156 / v 21,5 < m < 27,6 Com que m ha de ser un número enter i ser divisor de 2.156, comencem per 22, provem i... solució! 98 veïns i 22 ferradures per a cadascun. Problemes extrets de mensa.es

GENER 2009

volem + OK.indd 68

19/12/08 18:29:55

LA TEMPTACIÓ

CCCB, Montalegre, 5, Barcelona Tel. 933 064 100 · www.cccb.org

Lloc:

A LA CIUTAT XINESA

Natalia García / Màrqueting i Publicitat COEIC

MIRADES SOBRE LES TRANSFORMACIONS D’UN IMPERI

Fins al 22 de febrer De dimarts a diumenges, d’11 a 20 h Dijous ,d’11 a 22 h Tancat els dilluns no festius

Quant:

Quan: Escrivia Tomasi di Lampedusa a Il Gattopardo –llibre del qual Visconti faria obra mestra del cinema– que “és necessari que tot canviï perquè tot continuï igual”. Doncs bé, els xinesos han fet la seva particular interpretació de la sentència: és necessari que tot canviï perquè “res” continuï igual. Ho podem constatar en aquesta ambiciosa exposició on es visualitza la important transformació en què es troba immersa la Xina des de fa una dècada. Algunes ciutats estan patint un procés tal de construcció i destrucció que està modificant profundament el seu paisatge i aviat els models occidentals substituiran definitivament la cultura tradicional. L’objectiu de la mostra és presentar la realitat d’ahir i d’avui en quatre de les seves dimensions: arquitectura, urbanisme, paisatge i infraestructura a partir de conceptes que han estat fonamentals en la civilització xinesa: jardí, escriptura i cultura, terra, aigua, família o fengshui. El 2008, amb motiu dels Jocs Olímpics de Pequín, la Xina ha fet una demostració de poder i exuberància que confirma la seva voluntat de potència mundial, però encara

4,50 euros

ha d’encaixar algunes peces que grinyolen i condicionen els seus pròxims passos. Perdurarà la imatge idealitzada i espectacular de Pequín com un nou i aclaparador model cultural? O bé es revelarà com un exemple negatiu per a les ciutats i l’arquitectura del futur?

FULLS dels ENGINYERS

volem + OK.indd 69

19/12/08 18:30:01

volem +

NOVES TECNOLOGIES Google Streetview inclou Barcelona a la guia de carrers L’Streetview, la guia de carrers de Google amb la qual pots observar una imatge de diversos punts d’una ciutat en 360 graus, també està disponible per a Barcelona. El gegant d’internet Google ha afegit la capital catalana al seu cercador de mapes i ara podràs veure fotografies de carrer de gairebé

totes les vies de la ciutat, fer passejades virtuals i trobar botigues, restaurants, hotels o altres punts interessants de l’urbs. El Google Streetview arriba precedit d’una polèmica sobre la privacitat de les persones que surten a les fotografies i que la companyia californiana ha resolt difuminant els rostres dels vianants i les matrícules dels automòbils.

Telefónica perd l’exclusiva en la distribució de l’iPhone Una queixa generalitzada entre els usuaris de telefonia mòbil que volien adquirir el popular iPhone d’Apple era que només podien ferho a través de Telefónica Movistar i que havien de renunciar al seu operador habitual. Symio, filial virtual de KPN a Espanya, va començar a distribuir l’iPhone alliberat a través d’internet a un preu de 599 euros. De moment, la iniciativa ha tingut tant èxit que la companyia ha advertit al seu web que s’han esgotat els terminals d’Apple que havia adquirit. Així que, fins que Symio no posi a la venda noves unitats, els fans de l’iPhone s’hauran d’esperar o passar-se a Movistar.

PÀGINES The evolution of useful things Autor: Henry Petroski

Manual de instalaciones de calefacción por agua caliente (Adaptado al Código Técnico de la Edificación y al nuevo RITE) - 3a edició

Edita: Vintage Books, Nova York, 1994

Autor: Franco Martín Sánchez

Codi: 74.05 PET

Edita: A. Madrid Vicente i Mundi-Prensa, Madrid, 2008

Sinopsi: Com els objectes de cada dia –des de les forquilles a les xinxetes, els clips o les cremalleres– han arribat a ser com són? El llibre analitza el disseny dels objectes que s’han inventat per tal d’ajudarnos en les feines quotidianes tot interrelacionant els invents, la innovació, el disseny i l’enginyeria. Petroski és un enginyer obsessionat a examinar com els objectes més simples i les eines més ubiqües sorgeixen sovint per la irritació que causa en l’ésser humà que quelcom no funcioni i no tant en la necessitat.

Codi: 697.4 MAR Sinopsi: Tercera edició estructurada en vint lliçons amb més de duescentes figures. Destaca la inclusió de l’última reglamentació d’aquestes instal·lacions que afecta les noves edificacions i que es correspon amb la normativa europea dels països de la Unió Europea.

GENER 2009

volem + OK.indd 70

19/12/08 18:30:10

FULLS dels ENGINYERS

volem + OK.indd 71

19/12/08 18:30:24

borsí

IMMOBLES Llogo dos apartaments moblats i amb acabats de qualitat, molt acollidors. Situats a la Cerdanya francesa. Situació immillorable a 20 minuts de Puigcerdà i a 15 minuts de les pistes d’esquí de Font Romeu. Tel. 606 725 655.

banys complets, pàrquing i traster. Preu: 1.200 euros/setmana. Fiança de 300 euros. Tel. 639 161 093. Venc amarrador de 12 x 4 m al port de Garraf. Situació imillorable Tel. 696 641 591.

Llogo una o dues places d’aparcament de 2,2 x 4,5 metres al centre (carrer de Casp/ Sicília). Tel. 659 780 582 (Ignacio).

Llogo espai de 28 m2 a despatx d’arquitectes i enginyers. El preu inclou mobiliari, aire condicionat, ADSL, xarxa informàtica i telefonia, servei de neteja i dret d’ús d’office, lavabo, sala de reunions i recepció de correu i visites. Ubicat al carrer Aribau/Laforja (Barcelona). Preu: 600 euros/mes. Tel. 935 510 323.

Llogo local bo de 200 m2 al carrer de Huelva/Fluvià, prop AVE-Sagrera. Tel. 609 726 038. Llogo casa unifamiliar a Llinars del Vallès, a 8 minuts de l’estació de la Renfe (Rodalies BCN-Granollers), moblada, dues plantes amb un total de 70 m2, quatre habitacions (tres a dalt i una a la planta), sala menjador de 16 m2, garatge (no inclòs en els 70 m2), jardí exterior de 36 m2, calefacció de gas natural amb radiadors. Tel. 934 571 083 (C. Parareda). Llogo per setmanes preciós apartament de 85 m2 a Vielha ( Vall d’Aran.) Planta baixa situada en un immoble de construcció típica de la vall. Disposa de dos habitacions, dos

Venc pis (2a planta i última) al casc urbà del port de Llançà, totalment moblat i equipat amb elements de primera qualitat i línia telefònica. Edifici de tres vents: una sola façana adossada a la casa veïna. Quatre habitacions dobles (totes exteriors), dues terrasses grans, llar de foc i barbacoa, calefacció, dos banys, grans trasters i terrat. Molt ben situat i proper a la platja. Preu: 350.000 euros. Tel. 934 574 917 / 680 320 753. Venc àtic al carrer de Rubens de Barcelona. És un quart pis amb ascensor. Consta de saló-menjador amb cuina separada i una ha-

Pis alt, moblat i amb tots els electrodomèstics, de 75 m2, en una finca amb ascensor. Reformat recentment. Saló-menjador de 18 m2, exterior i amb balcó. Habitació doble exterior a celobert i una d’individual (amb llit plegable), despatx de 8 m2 exterior, cuina i un bany amb dutxa. Terra de parquet (tarima), calefacció per radiadors, aire condicionat i bomba de calor al saló. Preu: 1.400 euros/mes. Tel. 629 772 233 (Gemma Solé).

Venc oficina de 36 m2 al carrer de Cartagena, 241 (entre Rosselló i Provença). Molt lluminós, amb grans finestres al carrer i molt quadrat i diàfan. Preu: 106.000 euros. Tel. 646 020 470.

GENER 2009

volem + OK.indd 72

19/12/08 18:30:24

bitació amb un bany complet. Superfície útil de 45 m2 i terrassa de 20 m2. Preu: 265.000 euros. Tel. 609 725 193 (Carles). Llogo pis de 80 m2 a Sant Gervasi, tocant a pl. Gal·la Placídia i Gràcia. Totalment reformat i moblat, amb tres habitacions exteriors, cuina equipada, saló-menjador, bany nou complet, Galeria amb rentadora, aire condicionat, calefacció de gas, terra de ceràmica. Finca amb ascensor. Molt ben comunicat. Preu: 1.300 euros/mes. Tel. 629 649 366. Venc pis a Gràcia, carrer d’Escorial/Legalitat. Ben comunicat. Tercer pis amb ascensor i zona comunitària molt tranquil·la. De 100 m2, tres habitacions dobles, saló-menjador, cuina amb safareig, traster, dos banys i terrassa molt assolellada davant la zona com.unitària. Tot exterior i ben distribuït. Calefacció i aire condicionat, parquet i tancaments d’alumini. Preu: 450.000 euros. Tel. 670 012 373. Llogo casa a la Cerdanya, urbanització Pleta de Saga, a 7 km de Puigcerdà, totalment equipada per a sis/vuit persones. Per a temporada d’esquí, vacances de Nadal, Reis, setmanes blanques. Tel. 675 935 096 / 625 546 346 / 935 896 777 (nits).

VEHICLES

ALTRES

Venc Audi A3 Sport 2.0 TDI (140 CV), de finals del 2006 i 39.000 km. En perfecte estat. Bona oportunitat. Preu: 22.000. Tel. 619 807 291.

Venc dos grans jocs d’instruments de percussió. Joc 1 - Bateria completa: bateria Sonor Force 2000 gairebé nova i amb les membranes originals, suport telescòpic de plat Gibraltar, joc de plats Paiste Alpha (20”,16”,14”), tamboret ajustable Quick Lok, dos faristols, funda per a plats. Joc 2 - Extres diversos: caixa Piccolo Pearl Brass Shell, caixa sorda Remo, suport de caixa, suport de bongos, peu de bombo Mapex, grapa per a ferratges. Ideal per adquirir d’una vegada tots els elements necessaris per a un estudiant. Preu: 1.200 euros. Tel.: 677 060 202 (Carles).

Venc Kawasaki ZR750F, de l’any 2001 i amb 30.000 km. ITV passada fins al 2010 i assegurança fins al juny del 2009. Preu: 2.500 euros. Tel. 699 438 800 (Xavier).

Venc Mercedes C 220 CDI Avantgarde150 CV, equip esport, plata metal·litzat, seients símil pell, del juliol del 2004, ITV passada, pneumàtics nous, 102.000 km. En perfecte estat, sempre en garatge. Preu: 19.000 euros. Tel. 600 929 747.

Es ven VW Polo 1.4 gasolina, de l’any 2001. Tres portes, negre metal·litzat, acabat trendline. Aire condicionat, direcció assistida, alçavidres elèctric, airbag. Un sol propietari, sempre en garatge, revisions del fabricant al dia, 68.000 km. En molt bon estat. Preu: 5.000 euros. Tel. 938 404 455.

FULLS dels ENGINYERS

volem + OK.indd 73

19/12/08 18:30:27

volem +

TEXT: Josep Ramon Torné

FOTO: Arxiu

Més informació: www.thefalkirkwheel.co.uk www.falkirk-wheel.com

Enginyeries del Món

La roda de Falkirk Tothom coneix la Torre Eiffel de París o la Presa de les Tres Gorges a la Xina com a símbols internacionals d’enginyeria. Tanmateix, existeixen altres projectes més discrets, però que enlluernen pel seu enginy. Entre 1777 i 1822 es van construir a Escòcia el canal de Forth & Clyde i el canal de la Unió que obrien una via fluvial entre Glasgow i Edimburg, les dues principals ciutats del país, situades cada una a la costa occidental i oriental respectivament. Després de travessar onze escluses,

els dos canals es troben a les rodalies del poble de Falkirk, al bell mig d’un desnivell de 24 metres impossible de salvar amb un sistema d’escluses tradicional en un tram curt del canal. La roda de Falkirk va ser el projecte que es va triar definitivament per superar l’obstacle. Funciona com una nòria gegant de 35 metres de diàmetre a la qual un vaixell accedeix a una esclusa pel viaducte superior i l’altre vaixell ho fa per l’inferior. La roda gira i eleva l’esclusa inferior mentre la superior descendeix. Gràcies al principi

d’Arquímedes, cada embarcació desplaça el seu pes equivalent en aigua, fet que manté la roda equilibrada. En quatre minuts, el sistema rota 180 graus i supera una alçària similar a un edifici de vuit plantes, utilitzant una quantitat d’energia relativament baixa igual a 1,5 kWh. La instal·lació, que actualment té un ús principalment recreatiu, sorprèn per la seva simplicitat i brillantor a l’hora de superar una barrera natural i s’ha convertit en un reclam turístic i un símbol de l’enginyeria escocesa.

CONTACTE

GENER 2009

volem + OK.indd 74

Si vols contactar amb els Fulls dels Enginyers per posar un anunci al Borsí, suggerir un entreteniment o fer qualsevol proposta, pots fer-ho a través del correu electrònic fulls@eic.cat. Per a canvis d’adreça, posa’t en contacte amb client@eic.cat. També pots trucar al telèfon 933 192 300.

19/12/08 18:30:33