Fulls dels enginyers Juliol/Agost 268 by Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya

Degà del COEIC

LA COLUMNA Fede Porta

PROJECTE Trigeneració a l’Ajuntament de Barcelona A la recerca de la màxima eficiència energètica i econòmica

Rosell, un president surgit de “La Masia”

INFORME A Catalunya, fem indústria

TECNOLOGIA I EMPRESA

M. Isabel Castillejo Promocionant la professió

DIA A DIA

Ja som 10.000 On van els enginyers de vacances?

VINUM.CAT

El resultat del somni d’un matrimoni

VIU L’ASSOCIACIÓ

LA TEMPTACIÓ

CENPAS

ELS NOSTRES EXPERTS

volem +

Joan Vallvé

fem institució

EDITORIAL

som enginyers

tenim opinió

sumari

XIII Forum de la Seguretat

ENTREVISTA Marc Serer Tres enderreriments i una solució dubtosa

Antoni Serra Ramoneda Les caixes i els seus problemes

Jaume Alcover “Hem passat de vendre productes a vendre sistemes”

L’aeroport de Kansai

REPORTATGE

CALIDOSCOPI

Els enginyers també juguen a rugbi

Tomás Molina “Donar la informació meteorològica directament, com ho fem, és innovador

ENGINYERIES DEL MÓN Visita al centre tècnic de SEAT

Viatge a Montpellier

El CNPN Rugbi Enginyers

66 40

EDITA: Associació/Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya AEIC

AEIC - COEIC

President: Joan Torres i Carol Vicepresident 1r: Jordi Dolader i Clara Vicepresident 2n: Ricardo Granados i García Secretari: Jaume Puigdueta i Lucas

Director general: Antoni M. Grau Comissió d’Informació i Publicacions Subcomissió dels Fulls: Maria Assumpta Mas, Jaume Puigdueta, M. Clara Torrens Cap d’Imatge i Comunicació: Eva Díaz Coordinació: Carles Pérez Redactors: Lorena Farràs, Carles Pérez, Natàlia Garcia, Marta Trapé, Jordi Garriga i Meritxell Mir Publicitat: Peter H. Schönhöfer G. i Natàlia Garcia Fotografia: BCN Imatge, Manel Canetti, Isabel Marquès Disseny i maquetació: Raúl Navarro Rodríguez i Carles Ivanco Almor Il·lustració: Eduard J. Montoya Correcció lingüística: Mercè Molins Impressió: Novoprint

COEIC Degà: Joan Vallvé i Ribera Vicedegà: Josep M. Rovira i Ragué Secretari: Concha Zorrilla i Díez

Demarcacions del COEIC Girona: Jaume Masgrau i Plana Lleida: Josep Giné Catalunya Central: Josep Alabern Tarragona: Lluís Maestre Delegació del Vallès: Francesc Figueras

TENIM OPINIO OK.indd 3

Dipòsit legal: B-40460/92 ISSN: 2013-3332 Administració i distribució: Enginyers Industrials de Catalunya Via Laietana, 39 08003 Barcelona T: 933 192 300 F: 933 100 681 a/e: fulls@eic.cat

Els articles signats no representen l’opinió dels Fulls dels Enginyers. Periodicitat bimestral.

CRÈDITS

23/07/10 16:56

tenim opinió

EDITORIAL

Incertesa i confiança Joan Vallvé / degà deldel col·legi Joan Vallvé / Degà COEIC

ncertesa i confiança. Aquestes dues paraules penso que defineixen la situació en què es troben avui els col·legis professionals a tot l’Estat, especialment aquells col·legis que tenen entre les seves funcions, delegades de l’Administració pública, la de visar projectes. El Col·legi Oficial d’Enginyers Industrials de Catalunya no n’és una excepció. En el moment d’escriure aquestes ratlles, el Projecte de decret que desplega la Llei òmnibus, de 27 de desembre, sobre l’obligatorietat dels visats encara no ha estat publicat oficialment.

“En la societat tecnificada en què vivim, els enginyers hi tenim un paper molt important” Des del COEIC estem duent a terme davant del Govern de Catalunya un conjunt d’actuacions per explicar què representa el visat i quina garantia aporta al projecte, a la seva execució i a la cobertura de la responsabilitat civil.

Podem dir que fins avui hem trobat una bona acollida i hi ha la possibilitat d’una col·laboració més estreta entre l’Administració i el Col·legi per garantir la viabilitat, l’adequació i la cobertura de responsabilitat dels projectes i per evitar l’intrusisme. També s’estan duent a terme accions davant de les organitzacions municipals sobre la necessitat que les administracions locals acceptin els projectes que portin el visat o el certificat del Col·legi i que és la garantia que ha estat fet per un enginyer titulat, que no ha estat inhabilitat, que és un projecte complet i que està fet d’acord amb la normativa vigent. A això cal afegir que el signant té coberta la responsabilitat civil. En l’àmbit municipal recordem, també, els convenis subscrits amb els ajuntaments de Sabadell i Barcelona sobre el visat d’idoneïtat que garanteix, a més, en els projectes, el compliment de les ordenances municipals. D’altra banda, no podem oblidar que l’Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya data del 1863 i que

el Col·legi va ser creat, fruit de la Llei estatal de col·legis professionals, el 1950. És cert que els ingressos per visats han estat els darrers anys una part important del nostre pressupost, però en tot cas la nostra història com a col·lectiu ve de molt abans. Moltes són les actuacions i els serveis que podem i hem d’oferir des de l’Associació i el Col·legi als nostres professionals, la informació i la formació permanent entre d’altres. En la societat tecnificada en què vivim, els enginyers hi tenim un paper molt important. Les associacions d’enginyers existents a altres països d’Europa són un exemple que hem estudiat i hi mantenim relacions. La implantació del procés de Bolonya ha obert la possibilitat a noves titulacions: més de quaranta nous títols de màster han estat aprovats pel Govern de l’Estat i estan relacionats amb l’enginyeria industrial. Cada nova titulació haurà de crear el seu propi col·legi o associació? A la façana del nostre edifici de Via Laietana s’hi pot llegir Enginyers...

SONÒMETRE SONA BÉ

NO SONA...

GRINYOLA!

Augmenta el nombre de preinscrits a les universitats

Falta laboral dels controladors aeris per reclamar més drets

Foment no invertirà més en ferrocarrils

El nombre de preinscrits a la universitat continua creixent i frega la xifra rècord de 50.000 estudiants. Enguany s’han preinscrit a la universitat pública 1.148 estudiants més que el curs anterior.

La suposada vaga dels controladors està afectant el trànsit aeri. El sindicat USCA nega que es tracti d’una vaga i atribueix les faltes laborals a la mala gestió de la plantilla. Amb tot hi ha hagut retard en 40 vols des del Prat.

El temps de la gran inversió en ferrocarril ja ha passat. Victor Morlán, secretari d’estat de Planificació i Infraestructures del Ministeri de Foment, va dir que en matèria ferroviària la inversió no tornarà a ser la dels últims anys.

JULIOL /AGOST 2010

TENIM OPINIO OK.indd 4

23/07/10 16:56

LA COLUMNA

Rosell, un president sorgit de La Masia

an Laporta va ensopegar el diumenge 13 de juny amb la segona moció de censura. Inesperada i definitiva. S’havia comportat durant la contesa electoral com un candidat més, mai com el president al final del darrer mandat. Més li hagués valgut fer recompte de gestió i enfilar les últimes setmanes recopilant records. La gent blaugrana, a la manera de qualsevol altre “poble governat”, hagués perdonat molts pecats per sublimar els bons moments. En canvi, va optar per castigar Jaume Ferrer a les urnes com qui ajusta comptes, sense que hi hagués res de personal. També liquidà les aspiracions de Marc Ingla per no ser ell i fer d’actor agressiu. Benedito són figues d’un altre paner. La seva va ser una “derrota dolça” enmig del passeig militar de Rosell. Els tres adversaris de la contesa van tenir pocs dies per atrevir-se amb el colós. Què són escasses setmanes quan el màxim aspirant a la llotja portava anys representant el paper d’hereu? Heus aquí l’enorme diferència: Sandro Rosell simbolitzava allò de l’home amb missió i destí. S’hi ha dedicat tipus formigueta. Anys i quilòmetres, diners i equip, reunions i detall. Tot sota control. Tot calculat en qualsevol ordre fins a aconseguir la complicitat de qualsevol sector que al lector li pugui passar pel cap. Quan ell treballava a Nike, la multinacional amb seu a Portland, va fer universal el lema: Image is everything.

I tant: al segle XXI, la imatge ho és tot. I ell, a partir de ser el primer d’abandonar Laporta, marxava amb el clixé forjat: en l’imaginari col·lectiu dels barcelonistes, Sandro resultava el successor ideal. Havia portat Ronaldinho i Deco, disposava d’una fantàstica agenda en el món del futbol i semblava que totes li ponien en aquest peculiar planeta. Més encara, el seu pare, Jaume Rosell, havia estat gerent amb la directiva d’Agustí Montal i fundador de Convergència. Un senyor de Barcelona. El noi, Sandro, era ben espavilat. Llicenciat en Administració i Direcció d’Empreses, MBA per Esade, viatger, triomfant, amb una trajectòria de les que fa patxoca i encarat al triomf des del bressol. D’aquí que Jan l’estigmatitzés ràpid i la resta l’enlairessin als altars sense que a l’interessat li calgués ni tan sols badar boca... I ara? Doncs comença la “coexistència” amb Guardiola, el gran guru. Rosell sap que l’ha de tenir content. Aspi-

L’ALTAVEU

“Vull saber què ha fallat, com i quan, amb rigor i celeritat, i per això hem encarregat un informe sobre l’accident al Tibidabo al Col.legi d’Enginyers” Jordi Hereu, alcalde de Barcelona

Fede Porta Periodista

rant a Beckenbauer català, Pep pot convertir-se en el seu relleu d’aquí a sis anys i no parlem de futbol-ficció. Es tracta de mantenir la línia a la gespa i de corregir alguns aspectes del model de gestió, començant per evitar que es dispari el dèficit un cop s’hagin permès els primers fitxatges típics de president nouvingut. Després, aprendre de les errades alienes i del que ha escoltat dels socis durant aquests llargs mesos de pelegrinatge previ. Té suport, marge i coll fins passat Nadal per al que vulgui. Un 62% i 35.000 vots no es cullen tots els dies... Sandro Rosell ha arribat a l’oasi després de travessar còmodament el desert. I diem còmodament comprovada la unanimitat i la manera d’arrasar a les urnes.

FULLS dels ENGINYERS

TENIM OPINIO OK.indd 5

5 23/07/10 16:57

tenim opinió

ELS NOSTRES EXPERTS

La igualtat d’oportunitats entre homes i dones a l’enginyeria: un camí per recórrer plegats Carla Crespan / Operations Project Manager d’Antonio Puig, SA

algrat que actualment en la nostra societat hi ha una forta sensibilització i mobilització per la igualtat de gènere, motiu pel qual moltes organitzacions estan definint polítiques i implantant plans d’igualtat d’oportunitats entre dones i homes, era juliol del 2009 i a l’AEIC/ COEIC encara no es veia cap avenç en aquest sentit. Des del nostre punt de vista, era necessari que des del Col·legi s’adoptés una actitud proactiva per assolir aquest canvi cultural que requereix la societat en general i el col·lectiu de l’enginyeria en particular. La nostra sensació era més aviat que les enginyeres no hi formàvem part. Fins i tot quan en algun moment hi havia hagut alguna referència a les dones, era per dirigir-se a les esposes dels enginyers. Així doncs, vam transmetre aquesta inquietud al degà i al president i els vam demanar, concretament, emprendre un pla d’acció per eliminar el “pensament sexista” del nostre col·lectiu. La resposta fou immediata. Ens vam reunir amb el degà i la cap de Comunicació. En aquesta trobada vam acordar definir una política d’igualtat i desplegar-la nomenant un agent d’igualtat i elaborant un diagnòstic del qual se’n derivaria un pla d’acció. També es va decidir que es crearia un espai virtual –ja existent però que volem dinamitzar– i un Observatori de l’EnginyerA, per analitzar l’evolució dels paràmetres que cal millorar amb les accions engegades i promoure’n de noves. La Comissió de Noves Iniciatives, presidida per Montserrat Mata, que actua com a canal de millora contínua de l’entitat vehiculant les noves necessitats del col·lectiu, va agafar-ne el testimoni,

va copsar altres opinions relacionades i va recollir diverses propostes, que traslladà a la junta. Joan Torres ens va reunir per anunciarnos que s’estava treballant per definir el model associatiu del futur, i que es treballarien sis eixos de reflexió, un dels quals era Enginyeres, coordinat per Anna Coves, que a més de ser de la junta també és del Grup d’Igualtat d’Oportunitats en l’Arquitectura, la Ciència i la Tecnologia (GIOPACT), entitat amb la qual vam contactar per establir directrius sobre la nostra actuació. Treballar amb ella i altres membres del GIOPACT ens ha estat molt enriquidor, perquè ens ha permès entendre la problemàtica des d’un punt de vista més estructurat i científic, i no sols basat en sensacions. Així mateix, vam demanar la participació d’enginyeres en tots els eixos, ja que és imprescindible que no se’ns separi del col·lectiu. Aprofitant l’avinentesa, ens agradaria agrair la resposta obtinguda per part de tothom a qui ens hem adreçat, perquè

en tots els casos han estat persones que han fet seva la nostra inquietud i ens han ofert una mà per treballar-hi conjuntament, unint-nos per assolir la igualtat d’oportunitats entre dones i homes en el nostre col·lectiu i, per extensió, en la nostra societat. També ens agradaria posar de manifest que a la darrera Diada de l’Enginyer s’atorgà el Premi a la Millor Pràctica Empresarial a l’empresa SGS pel seu pla d’igualtat i conciliació, acte que, simbòlicament, ens ha semblat com la col·locació de la primera pedra d’aquest camí. Per tot això, és indispensable comptar amb l’abanderament del degà i del president per aconseguir aquest canvi cultural que es requereix, i ens atrevim a demanar-los que continuïn, com fins ara, liderant aquest projecte. Si hi voleu participar poseu-vos en contacte amb la Comissió de Noves Iniciatives i, mitjançant un correu electrònic a l’adreça carla.crespan@puig.es, sol·liciteu accés a l’espai virtual. Us hi esperem!

JULIOL/AGOST 2010

TENIM OPINIO OK.indd 6

23/07/10 16:57

Promocionant la professió M. Isabel Castillejo / Directora de l’Àrea Professional del COEIC

ntre els objectius estratègics de les nostres institucions està el de la promoció de la professió. En aquest sentit us volem comentar dues iniciatives que han partit de la Comissió d’Acció Professional i que s’han dut a terme des de l’Àrea Professional per tal de potenciar la figura de l’enginyer industrial en dos àmbits d’actuació professional molt concrets: l’entorn de l’Administració local i l’entorn judicial. EL MÓN DE L’ADMINISTRACIÓ LOCAL Un importat grup de companys han optat per desenvolupar la seva professió dins de l’Administració local. Ja fa anys es van iniciar actuacions des de l’Àrea Professional per tal de detectar les seves necessitats i poder oferir-los serveis específics: visites a enginyers municipals, enquestes, creació d’un grup de treball, d’una comunitat virtual, etc. Totes aquestes actuacions ens van permetre detectar un gran desconeixement del nombre i les actuacions exactes que desenvolupen els companys de l’Administració local. Es va realitzar un treball de camp per saber quants enginyers industrials treballaven als ajuntaments, diputacions i consells comarcals i quins eren els seus camps d’actuació, i el resultat es recull en el dossier professional 12: Els enginyers industrials a l’Administració local. Aquest estudi ens va permetre detectar alguns aspectes molt interessants com, per exemple, la polivalència de l’enginyer industrial, i altres més preocupants, com la baixa presència d’enginyers industrials en l’àmbit municipal, sobretot en municipis de menys de 5.000 habitants. Com a complement d’aquesta “radiografia de la situació” es van elaborar, per a diferents tipologies de

municipis (població, factor econòmic: industrial, rural, turístic...), les fitxes descriptives dels perfils dels llocs de treball i una proposta de temari tipus per a procediment d’oposició per cobrir places d’enginyer industrial. Per tal de potenciar la figura de l’enginyer industrial dins del món municipal, s’ha enviat aquest estudi a tots els ajuntaments, consells comarcals i diputacions de Catalunya, i també s’ha presentat a l’Associació Catalana de Municipis i Comarques i a la Federació de Municipis de Catalunya.

inclouen presentar-lo i enviar-lo a tots els jutjats de Catalunya, col·legis d’advocats i de notaris, despatxos d’advocats, així com a altres institucions d’interès, com per exemple l’Agència Tributària, registres mercantils, tribunals arbitrals, etc.

EL MÓN JUDICIAL Altres companys desenvolupen la seva activitat professional en l’àmbit dels peritatges judicials. El Col·legi, com a corporació de dret públic, col·labora activament amb l’Administració de Justícia i altres organismes oficials i entitats privades. Per tal de prestigiar la nostra professió dins del món judicial, es va iniciar un procés de millora del nostre Reglament de pèrits judicials i forenses en el sentit de demanar als enginyers inscrits en els llistats que el col·legi facilita cada any al Departament de Justícia una millor acreditació de coneixements i expertesa específica dins de l’àmbit de l’activitat pericial. Com a actuació encaminada a la promoció de la professió, s’ha elaborat un directori que conté els llistats de professionals, tots ells enginyers superiors col·legiats, experts en els variats camps en què l’enginyeria industrial pot actuar tant per l’amplitud de les seves atribucions legals com per la pluridisciplinarietat de coneixements que atorga aquesta titulació. El directori tot just s’acaba de publicar i les actuacions de difusió previstes

FULLS dels ENGINYERS

TENIM OPINIO OK.indd 7

7 23/07/10 16:57

tenim opinió

ELS NOSTRES EXPERTS

Tres endarreriments i una solució dubtosa Marc Serer / Director del Màster en Project Management de la UB

ermeteu-me que descrigui tres actes intemporals fins i tot de fets i actors relatius a endarreriments d’inversions en infraestructures. El primer és quan el govern de Felipe González va decidir donar un impuls seriós a les infraestructures, sobretot civils, a Espanya i inicià el procés keynesià d’impulsió econòmica. Mentre en altres llocs es feien autovies i trens AVE, Catalunya es va quedar a les portes. Va ser un endarreriment provocat des de fora de casa. El segon acte és una barreja d’escenes; les discussions interminables per decidir projectes interns: autovia BarcelonaLleida, línia d’alta tensió a la frontera, quart cinturó... I el tercer acte: després de negar-ho tot durant tres anys i de dir bajanades, com ara que som millor que França i que Itàlia i que es vagi preparant Alemanya, ens diuen que s’endarrereixen les inversions públiques per un valor de 3.200 milions d’euros aquest any i per la mateixa quantitat l’any que ve, i que estem a la vora del col·lapse.

Parlem ja de la solució dubtosa: construir infraestructures civils amb diners aliens, és realment la millor solució? Aconseguim clarament millorar el nivell de renda de les persones? Sabem que hem arribat a deure fins al 390% del PIB; és a dir, tenim compromesos el que som capaços de produir, en quatre anys, 46 milions de persones. I com no som capaços de generar el que hem de tornar, demanem una altra vegada més diners. Això significa un 11,6% de dèficit, un dels més grans d’Europa. A més, no ens queda per destinar a la iniciativa privada. Com podeu veure, de tot això en resulta un greu desgavell econòmic i social. Què és millor: fer primer la carretera que arribi al poble perquè s’instal·li la fàbrica, o bé fer primer la fàbrica perquè després hi arribi la carretera? No saben que per molt socials que siguin les despeses, si no sabem com produir béns i serveis sent competitius per pagar-les el sistema farà fallida? En mans de qui estem? Si jo hagués fet tot això a casa meva, la meva dona ja m’hauria demanat fa temps el divorci...

Rebobinem, si us plau. Tornem als nostres orígens. Recuperem dos valors que són molt propis del nostre tarannà: el sentit del progrés i el seny. Si fem això i reflexionem sobre allò que representa una infraestructura arribarem, de ben segur, a la conclusió que cal prioritzar les infraestructures de l’educació i de la justícia, que són els pilars del progrés i l’expressió clara del sentit comú. D’una banda, si no hi ha una bona educació, és

“La inversió en recerca a Catalunya és de l’1,4% del PIB, per sota de la mitjana europea” a dir, una bona formació bàsica i permanent, un bon domini dels idiomes –i no tan sols del nostre–, una recerca, una innovació…, no hi haurà una millora de la productivitat i no serem mai competitius. La inversió en recerca a Catalunya és de l’1,4% del PIB, per sota de la mitjana europea que és 1,9%. I pel que fa al nostre nivell educatiu, està fins i tot per sota del d’altres comunitats espanyoles. D’altra banda, la justícia dóna a tothom l’estabilitat i la confiança necessàries per desenvolupar polítiques i realitzar operacions. Doncs bé, agafem-ho per la part positiva: prenguem la batuta del nostre propi destí. No esperem que ens diguin allò que hem de fer ni amb quins projectes comptem. Hi ha moltes empreses que ja han sortit fora de les nostres fronteres i estan lluitant per tot el món. Ara hem de ser també els professionals els qui hem d’actuar. Busquem suports, fem acords amb altres professionals i empreses, prenguem la iniciativa davant de la incompetència. Arrisquem una mica més: és el nostre temps i la nostra oportunitat.

JULIOL/AGOST 2010

TENIM OPINIO OK.indd 8

23/07/10 16:57

La paradoxa de la vida eterna dels boscos Jordi Sans / Vocal de la Junta de Govern dels EIC

vui dia la nostra societat ha escrit un catàleg de temes que considera negatius per al seu benestar, real o percebut, amb diversos titulars. Un d’ells és: Tolerància zero. No es pot admetre, no pot passar, és intolerable. Dins del catàleg, força llarg, hi trobem els focs forestals. Tots. Les expectatives, potser excessives, dels ciutadans que creuen en la vida eterna dels boscos i en el valor infinit de la vida vegetal, han estat alimentades sovint per opinions poc fonamentades científicament i per arguments bàsics dirigits més als sentiments que a la raó. El resultat és que un foc de bosc, per petit que sigui, és avui dia inacceptable per la nostra societat. Convé llegir opinions científiques sobre la matèria que en alguns casos arriben a recomanar no intervenir, o fer-ho limitadament, en determinats focs de bosc. Això s’ha posat en pràctica als Estats Units i al Canadà, per exemple. Els professionals de l’extinció han de tenir els recursos suficients per pro-

“Hem de destinar recursos públics en forma de dispositius d’extinció amb costos sempre creixents?” tegir vides de persones i aquells béns, materials o mediambientals, de valor suficient. No és viable protegir-ho tot sempre. Els recursos necessaris per fer-ho tendeixen a infinit. Cal potenciar la prevenció i el planejament previ de la protecció passiva. Si tenim un bosc agònic, hiperprotegit, amb una densitat d’arbres excessiva, en un lloc que potser no toca que hi sigui i d’una espècie no adaptada al territori, el risc que es cremi és alt.

Hem de destinar recursos públics en forma de dispositius d’extinció amb costos sempre creixents? A on establirem els límits? Els experts en la matèria plantegen els seus dubtes. Els boscos s’han de gestionar. Pensem també que per eliminar CO2 la variable útil és la velocitat de creixement de la massa vegetal, no l’existència de boscos estàtics de creixement proper a zero. La realitat és que la humanitat ha dibuixat i alterat el territori i ho ha fet segons la seva conveniència, i ara que ens oblidem de repassar les línies que vam fer fa temps, la natura ens les esborra i vol tornar on era sempre. La realitat és tossuda i la natura és real i molt resilient. Hem d’arribar a un compromís entre natura i jardineria. El que és bonic no sempre és sostenible. On és la intersecció de la funció demanda (que no es cremi res) i la funció oferta (recursos) per evitar-ho? Si la tolerància és zero, el tall serà a l’infinit. Això, òbviament, no és possible. Hem d’assumir que si volem dominar massa la natura, tard o d’hora aquesta es rebel·larà i ens posarà al nostre lloc. Sempre hi hauran focs forestals (GIF o grans incendis forestals) que ens guanyaran la partida per ben preparats que estiguem i

per més recursos humans i materials que hi destinem. És l’efecte molla: respon amb més força si la vols tenir sempre al mínim de longitud. I acaba saltant. Cal trobar solucions viables per planificar l’ús del territori i tenir en compte el paràmetre foc forestal en les intervencions urbanístiques i de gestió de l’espai natural que es facin. En l’àmbit legislatiu ja fa temps que el problema es tracta, però l’aplicació pràctica d’aquesta “enginyeria de seguretat” a vegades no és suficient. Com s’està preparant la lluita contra els incendis forestals per a aquest estiu? Bé, com sempre. Els professionals fan la seva feina i els polítics els proporcionen recursos materials que creixen cada any. Què es pot millorar? Els bombers de Catalunya (funcionaris i voluntaris) són, objectivament, dels millors del món, especialment en la lluita contra focs de bosc. Cal, però, una bona direcció estable i professional, i no saturar-los amb constants canvis tecnològics i de gestió, que han de ser assimilats pel sistema per ser realment efectius i no provocar un efecte contrari al desitjat. I potser fer un pacte polític sobre els focs forestals ajudaria; els professionals ho agrairien i els ciutadans també.

FULLS dels ENGINYERS

TENIM OPINIO OK.indd 9

9 23/07/10 16:57

tenim opinió

ELS NOSTRES EXPERTS

Les caixes i els seus problemes Antoni Serra Ramoneda / President del Tribunal Arbitral Tècnic de Catalunya (TATC)

a està gairebé perfilat el nou mapa de caixes d’estalvi catalanes. La concentració aconseguida haurà estat notable. Primer pel fet reduir les deu entitats amb seu a Catalunya a només quatre o cinc, segons com acabi una d’elles, ja que encara està per veure. El pas següent serà reduir el nombre d’oficines, per acabar amb un aprimament de les plantilles. Suposo que el Banc d’Espanya estarà satisfet, ja que d’aquesta manera s’haurà complert el seu objectiu.

“Pel seu afany de creixement, les caixes no van respectar els límits territorials que els seus noms marcaven” Teníem, sens dubte, un excés de capacitat fruit d’una expansió descontrolada de totes les entitats en els anys en què tot era de color rosa. Fer marxa enrere hagués estat una decisió traumàtica per a cada caixa, tenint en compte la composició dels seus òrgans de govern i el pes fàctic en ells i del seu personal. Davant d’aquesta por, la nostra autoritat monetària va decidir condicionar qualsevol ajuda financera al fet que, mitjançant una fusió, la lògica inapel·lable de la contigüitat d’oficines facilités l’absorció desitjada de l’excés de capacitat, que era el problema que calia resoldre. Posem-ne un exemple: Quantes oficines de la Caixa de Girona han de tenir, a una distància no superior a 200 metres, una de “la Caixa” amb la qual s’ha de fusionar? Crec que una gran part de la seva xarxa compleix aquesta condició. En resum, les fusions que s’han propiciat no tenen com a objectiu essencial crear entitats més potents, sinó tapar els

forats en forma d’oficines amb resultats negatius que perjudiquen el salari del compte de pèrdues i guanys. Perquè la debilitat actual de moltes de les nostres caixes tenen dos orígens. D’una banda, les tensions de liquiditat que provoquen la crisi immobiliària i els venciments dels empresariats col·locats a l’estranger i que avui no es poden renovar. Si es creu que aquesta és una situació transitòria, que les perspectives econòmiques es recuperaran, unes injeccions creditícies temporals per part del sector públic seria la solució que s’hauria d’haver instrumentat caixa per caixa. D’altra banda, la insuficiència dels recursos propis és un altre dels mals endèmics. Creades amb una magra dotació inicial pels fundadors, el ràpid creixement i una utilització massa agressiva per les seves possibilitats dels recursos administrats les ha situat al límit –o per sota–

drets polítics, tenir veu en decisions estratègiques. Perdran llavors les caixes que s’acullin a aquesta solució el seu tret distintiu? L’origen de les cuites actuals s’ha de buscar en el model de govern. Pel seu afany de creixement, les caixes no van respectar els límits territorials que els seus noms marcaven, i van buscar créixer en una quota de mercat sobretot estatal, en una competència ferotge. En la seva política d’inversions van descuidar les restriccions que la seva condició jurídica imposava, i es van llançar a aventures pròpies, només lògiques a un altre tipus d’entitats. En resum, creure’s que eren bancs quan realment només eren caixes. Em temo que finalment moltes es convertiran amb el que creien que eren. Però, com diuen, a toro pasado tot es pot explicar. El més difícil és saltar a la plaça.

T B D e l m

“Les fusions que s’han propiciat no tenen com a objectiu crear entitats més potents, sinó tapar forats en forma d’oficines”

del coeficient mínim exigit per les disposicions internacionals. Com solucionar aquesta insuficiència és una qüestió delicada. Dues serien, en principi, les possibilitats. La primera seria recompondre l’actiu, deixant a banda aquells que consumissin molts recursos propis, com són les participacions en empreses. Solució difícil en moments tan delicats com l’actual. La segona, emetre uns títols que tinguin la consideració de recursos propis. Per col·locar-los convé dotar-los de

JULIOL/AGOST 2010

TENIM OPINIO OK.indd 10

23/07/10 16:57

PARLEM-NE

Unitat empresarial i econòmica

a sentència de l’Estatut ha mostrat una vegada més que Catalunya està limitada per les estructures de l’Estat espanyol. Certament, fins i tot és lògic; si som a Espanya hem d’ajustar-nos al seu dret. Però on és el límit? Pot un govern com l’espanyol continuar escanyant sense cap límit una de les comunitats que més recursos econòmics genera? A Alemanya, per llei, el límit del dèficit fiscal és del 4%, mentre que aquí no n’hi ha cap de fixat i ens trobem entorn del 10% i continua pujant. I les infraestructures tenen límit? Pot un govern com l’espanyol frenar les

grans estructures com el tren de mercaderies per l’eix mediterrani, signar més de trenta convenis amb diferents estats perquè no pugui volar a cap altre aeroport espanyol que no sigui el de Madrid, o construir milers de quilòmetres d’autovies a tot Espanya deixant Catalunya relegada molt per sota del seu pes poblacional? Doncs sí, tot això ho pot fer aquest Govern espanyol perquè no hi ha cap llei que li ho prohibeixi. Des del Cercle Català de Negocis, empresaris i professionals que aprovem l’Estat propi com a única sortida a aquest atzucac, proposem la

unitat empresarial i econòmica per dir prou a aquesta situació. Només si les patronals, col·legis professionals i altres representants i associacions econòmiques i empresarials anem units per defensar els interessos de Catalunya, aconseguirem pressionar els partits polítics perquè d’una vegada per totes defensin els interessos nacionals de Catalunya. Joan Canadell Secretari general del Cercle Català de Negocis info@ccn.cat

Entra al blog del Motorsport! www.enginyersmotorsport.wordpress.com

També ens pots seguir a LinkedIn. Busca el grup ENGINYERS/ES INDUSTRIALS DE CATALUNYA i segueix tots els debats entre els professionals de l'enginyeria sobre l'apassionant món del motorsport. Ja som més de 300 al grup i tu...

encara no hi ets?

FULLS dels ENGINYERS

TENIM OPINIO OK.indd 11

11 23/07/10 16:57

tenim opinió

ESMORZARS

Pere Casals,

president de la Cambra de Comerç de Manresa

“El més important és crear confiança”

ere Casals, president de la Cambra de Comerç de Manresa, va explicar durant l’esmorzar col·loqui celebrat al Col·legi d’Enginyers Industrials en quina situació es troba la indústria en el nostre país, i va puntualitzar alguns consells sobre com aquest sector pot afrontar la crisi. Casals va defensar en tot moment, al llarg de la seva intervenció durant l’esmorzar, la necessitat que les persones tornin a creure tant en la indústria catalana com en l’espanyola. Tal com va apuntar, Catalunya veu perillar el seu futur industrial. El sector industrial català i espanyol necessiten renovar-se i reinventar-se per continuar sent el motor de l’economia i situar el país al capdavant del sector europeu. “Hem de vendre la marca Europa”, va afirmar Casals; i és que, pel president de la Cambra de Comerç de Manresa, la clau està a internacionalitzar els productes que es creïn aquí. “Com a país no hem fet els deures ja que tenim una baixa productivitat, un elevat i persistent dèficit exterior i una composició sectorial desequilibrada”, va recalcar; i com a eines per combatre aquestes mancances proposava potenciar la innovació, la internacionalització i, sobretot, la inversió en la productivitat. També va assenyalar a les empreses líders en el sector que han de ser elles les que ho potenciïn ja que comptem amb un excel·lent personal. A Catalunya, més del 50% del PIB està relacionat amb la indústria i els serveis que s’hi associen. La llarga tradició de cultura i d’innovació industrial s’hauria d’aprofitar molt més ara amb la situació econòmica del país. EL PAPER DE LES CAMBRES “Les cambres tenen raó de ser ja que fan una funció de suport a l’empresari i

a l’activitat empresarial. Concretament la de Manresa va néixer per les dificultats que tenien els empresaris locals de vendre el producte dins de l’àrea de Barcelona”, va explicar Pere Casals. Anys enrere la Cambra funcionava com una mena de lobby per ajudar les empreses a resoldre els problemes que tenien; actualment, la seva funció principal és ajudar les empreses a internacionalitzar-se, tot i que també desenvolupen altres tasques i serveis. Les cambres representen a tot el teixit empresarial de la seva demarcació i, sovint, fan d’interlocutors amb les administracions. Segurament durant uns anys no es va entendre bé el concepte i la funció de les cambres, ja que tenien un paper més passiu. Casals va afirmar que “aquests darrers anys les cambres han anat agafant un protagonisme més actiu i ajudant al desenvolupament del teixit empresarial en el seu territori”. PARLANT DE CRISI Quan li van preguntar com sortir de l’actual crisi, Pere Casals es va mostrar contundent i va afirmar que fent una diagnosi correcta de la situació, eliminant els obstacles que fan que les

empreses no puguin exportar o internacionalitzar-se amb facilitat, modificant l’entorn laboral i equilibrant els comptes públics, però sobretot “incentivant l’activitat econòmica, i un dels sectors primordials és la indústria, però no és l’únic”. I va continuar: “També som un bon destí turístic encara que ho hem de treballar més amb òptica empresarial i de país. Tresors que teníem els hem anat malmetent a base de construir i de baixar la qualitat del servei i, és clar, això s’acaba pagant”. Casals creu que hi ha sectors que sortiran de la recessió abans que d’altres perquè alguns ja estan en disposició de fer-ho, tot i que el global de l’economia encara no. A més, quan aquests països surtin de la crisi, hi haurà dos efectes adversos per als que van més enrere: “Primer hi haurà un repunt de les matèries primeres i del tipus d’interès; això a nosaltres ens ho posarà més difícil perquè ens enganxaran a mig camí i ens faran frenar. Si hi sumem el gran dèficit de feina i les xifres de l’atur, podem veure que no ens en sortirem ni aquest any ni el següent”, va advertir el president de la Cambra de Comerç de Manresa.

JULIOL/AGOST 2010

TENIM OPINIO OK.indd 12

23/07/10 16:57

PARLEM ALS MITJANS El Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya va ser la institució designada per l’Ajuntament de Barcelona per elaborar un informe relacionat amb l’accident ocorregut a l’atracció del pèndol del Tibidabo. Arran de l’accident, els mitjans de comunicació d’arreu d’Espanya van demanar l’opinió dels Enginyers Industrials de Catalunya sobre aquest tema. Cal destacar la intervenció del degà del Col·legi, Joan Vallvé, en els informatius de TV3, de TVE o de la CNN. D’altra banda, el debat organitzat al EL RIPOLLES RIPOLL

Sección: LOCAL

10/06/10

Prensa: Semanal (Jueves) Tirada: 1.725 Ejemplares Difusión: 1.199 Ejemplares

Valor: 0,00 €

Área (cm2): 355,1

Ocupación: 73,79 %

Documento: 1/1

Col·legi de presidenciables al Futbol Club Barcelona va aixecar molt d’interès mediàtic. Nombrosos mitjans de comunicació van voler seguir en directe el debat entre Xavier Faus, Ferran Soriano, Jordi Torrent i Agustí Benedito. Mitjans com l’Sport, El REGIO 9, 7 BTV, TVE, TV3 i BTV, entre d’altres, van donar cobertura a l’acte. La primera convocatòria dels premis Fem Indústria també va ser tot un èxit. Alguns mitjans com Regió 7 o La Mañana van voler plasmar els bons resultats d’aquesta convocatòria. Sección: ECONOMÍA

DIARI DE GIRONA

Sección: DEPORTES

EL MUNDO (ED. CATALUNYA) BARCELONA

Sección: CATALUÑA

Valor: 3.524,00 €

Valor: 490,00 €

Valor: 58,00 €

04/06/10

Prensa: Diaria Tirada: 9.151 Ejemplares Difusión: 7.672 Ejemplares Sección: ECONOMÍA Valor: 59,00 € Área (cm2): 41,7 Área (cm2): 44,7

Ocupación: 5,09 %

Documento: 1/1

04/06/10 Prensa: Diaria Tirada: 6.828 Ejemplares Difusión: 4.916 Ejemplares

Ocupación: 3,41 %

Cód: 38477737

Documento: 1/1 Página: 29

Cód: 38489796

Prensa: Diaria Tirada: 10.073 Ejemplares Difusión: 7.740 Ejemplares Área (cm2): 191,1

Ocupación: 21,76 %

Documento: 1/1

Cód: 38505493

Página: 36

20/07/10 Prensa: Diaria Tirada: 28.639 Ejemplares Difusión: 19.313 Ejemplares

Área (cm2): 864,2

LLEIDA

05/06/10

GIRONA

Página: 11

Cód: 38862300

LA MAÑANA DIARIO DE PONENT

MANRESA

Ocupación: 92,74 %

Documento: 1/1

Cód: 39834285

SPORT

Página: 15

05/06/10

BARCELONA

Pàgines especials

DIMECRES 30 DE JUNY DEL 2010

Sección: FUTBOL

MONOGRÀFICS SÒL INDUSTRIAL www.catalunyaconstruye.com

a destacar

Prensa: Diaria Tirada: 156.676 Ejemplares Difusión: 102.829 Ejemplares

el Periódico

Valor: 1.517,00 €

Área (cm2): 227,6

Ocupación: 22,96 %

Documento: 1/1

Cód: 38497412

Página: 13

catalunya construeix D D L’OBJECTIU El Govern busca incentivar el desenvolupament econòmic per generar riquesa i combatre la crisi

Una proposta per trobar solucions a la situació actual

EL PLA L’Incasòl ofereix el seu estoc de terreny industrial a condicions especials per alleujar els costos a les empreses

DERRIDAS

40 alcaldes s’uneixen per oferir a Madrid els seus municipis com a espai productiu M

ANNA TRULLÀS Àrea Monogràfics

a necessitat aguditza l’enginy i en temps de crisi, més. Si no que l’hi preguntin als 40 alcaldes i alcaldesses de Catalunya que han posat en marxa la seva creativitat i s’han unit per oferir solucions a la situació que estan vivint els seus ciutadans. Amb imaginació i tenacitat els governs locals han viatjat a Madrid per oferir a inversors el sòl industrial dels seus municipis. El caràcter empresarial català es torna a posar de manifest amb actuacions com aquesta, que mostren la tradició industrial de Catalunya i la personalitat emprenedora dels seus ciutadans. Les localitats catalanes han vist en la situació econòmica actual una oportunitat per presentar una proposta col·lectiva de promoció i desenvolupament de l’espai productiu on poder realitzar activitats industrials i combatre així els alts nivells d’atur que estan patint. La Federació de Municipis de Catalunya (FMC) ha estat l’òrgan responsable de recollir aquest desafiament i convertir-lo en estratègic. Sota el paraigües de la FMC, els 40 municipis es van presentar al Círculo de Bellas Artes de Madrid el dia 21 de maig davant el sector empresarial, institucional, economicofinancer i els agents socials. Amb aquesta iniciativa, la federació es presenta com a agent actiu, implicat en la situació econòmica i disposat a oferir solucions. Manuel Bustos, president de

la Federació de Municipis de Catalunya, explica que l’objectiu de la FMC i els 40 municipis és comú: “Facilitar la implantació dels diferents sectors econòmics al nostre sòl. Atenent les seves necessitats, aportant tot el que significa una proposta recolzada pel municipalisme català, i la convicció d’estar treballant una vegada més amb vocació de servei públic”. ELS COMPROMESOS Els quaranta municipis protagonistes són: Agramunt, Anglesola, Ascó, Barberà del Vallès, Barcelona, les Borges Blanques, Castellar del Vallès, Cerdanyola del Vallès, Cervera, Cornellà de Llobregat, Gavà, Lleida, Llinars del Vallès, Manresa, les Masies de Voltregà, Masquefa, Mataró, Móra la Nova, Òdena, Olvan, Parets del Vallès, Pineda de Mar, Polinyà, Reus, Ripollet, Sabadell, Salt, Sant Cugat del Vallès, Sant Quirze del Vallès, Santa Margarida de Montbui, Santa Maria de Palautordera, Subirats, Tarragona, Terrassa, Torelló, Ulldecona, Viladecans, Vilagrassa, Vilanova de la Barca i Vilanova del Camí. L’oferta de cada un d’aquests municipis es pot consultar a la web de la FMC, concretament a www.fmc.cat/base_futur/index.html. Però els governs locals no han estat els únics que han aguditzat l’enginy, també ens arriben propostes del Govern de la Generalitat i d’institucions públiques i privades que han pensat en el sòl industrial com una eina per combatre la crisi.2

Vista aèria d’un polígon industrial català.

27 / 76

FULLS dels ENGINYERS

TENIM OPINIO OK.indd 13

13 23/07/10 16:57

calidoscopi

TEXT: Carles Pérez

FOTO: Arxiu

Tomàs Molina “Donar la informació meteorològica directament, com ho fem, és innovador”

L’

ascensor, punt de trobada amb el veí, és el lloc on es parla de meteorologia per excel·lència. Però per fer-ho s’ha d’estar ben informat. Bromes a part, el canvi climàtic i el dia a dia ha fet que el temps sigui una qüestió cabdal a la societat. I una de les principals fonts d’informació és Tomàs Molina, l’home del temps més mediàtic de Catalunya, que cada dia entra a casa nostra per dir-nos si ens haurem d’abrigar o no els pròxims dies. El cap de meteorologia de TV3 és també vicepresident d’homes del temps del món i president de la Xarxa de Comunicadors de Climatologia de la Comissió Europea. Actualment se’l pot veure al Telenotícies Vespre, però també a l’Espai Terra, un programa del qual és presentador i director: “El programa el fem en directe i després tinc el temps just, 30 minuts abans d’entrar al plató, per donar la informació més actualitzada que oferim al TN”, explica Molina, que fa vint-i-tres anys que treballa a Televisió de Catalunya. En aquest temps, el nostre protagonista ha estat un dels responsables que el públic català sigui un autèntic expert en meteorologia i que aquest espai sigui un autèntic èxit televisiu. La clau de l’èxit és “donar informació directament; això és innovador”. Per fer realitat la innovació en aquest format, la televisió pública catalana va tenir la voluntat d’invertir en meteorologia i va

adquirir el segon receptor de Meteosat de l’Estat espanyol –els primers a mostrar-ne les imatges. Era l’única televisió europea que tenia radar propi, a més d’un dispositiu de grafisme com el que utilitza la cadena nord-americana CNN; un radar que va costar 100 milions de pessetes, l’any 1994, amb la col·laboració de diverses entitats catalanes. Unes “apostes”, com qualifica l’entrevistat, que han permès “utilitzar un llenguatge tècnic en pantalla amb els espectadors, una cosa fora del que és habitual”. Aquest factor diferencial –tenir els propis recursos d’informació meteorològica i oferir-los directament a l’espectador– els ha donat un clar avantatge respecte a la competència, i des de fa més d’una dècada són líders d’audiència en la seva franja horària. Un fet que els ha donat patrocinis, “gràcies a la credibilitat que tenim”, diu el màxim responsable en meteorologia de TV3. La població catalana s’ha convertit en una autèntica experta en el temps i, fins i tot, col·labora amb la televisió enviant fotografies, per exemple. Però, ara, la pregunta més recurrent que es fa és: Quin temps farà aquest estiu? Tomàs Molina respon: “Tenim diverses informacions, però el més normal és que sigui un estiu menys calorós que altres anys. En línies generals, les temperatures baixaran entre un i dos graus, a causa del volcà islandès del passat mes de maig.”

Parlar del temps a Catalunya és parlar de Tomàs Molina. Des del 1987, quan va començar a treballar a TV3, entra cada dia a casa nostra per portarnos l’última informació de les previsions meteorològiques. El rigor en els pronòstics li ha valgut ser una de les referències al nostre país perquè cada dia mirem al cel sabent si plourà o farà sol.

JULIOL/AGOST 2010

TENIM OPINIO OK.indd 14

23/07/10 16:57

FULLS dels ENGINYERS

TENIM OPINIO OK.indd 15

15 23/07/10 16:57

TENIM OPINIO OK.indd 16

23/07/10 16:57

TENIM OPINIO OK.indd 17

23/07/10 16:58

projecte

TEXT: Jordi Garriga

FOTO: Isabel Marquès

Trigeneració a l’Ajuntament de Barcelona A la recerca de la màxima eficiència energètica i econòmica

JULIOL /AGOST 2010

PROJECTE OK.indd 18

23/07/10 17:43

Generació in situ La trigeneració és la generació, generalment a partir de gas natural, de tres fonts d’energia: electricitat, fluid calent (aigua calenta, vapor o gasos calents) i fluid fred (aigua freda). És un sistema de generació d’electricitat amb motor a gas que aprofita la temperatura de l’aigua de refrigeració i dels fums resultants de la combustió per generar aigua calenta i aigua freda. De suport, com a back-up, s’hi instal·laran calderes i chillers. Els sistemes centralitzats no són tecnològicament innovadors, però sí que ho és el fet que si bé fins fa poc aquest era un concepte pràcticament exclusiu de les indústries que aprofitava la calor residual dels motors o turbines a gas per aplicar-lo als seus processos de producció, ara s’està començant a aplicar en centres públics, parcs empresarials, veïnats i, —per què no?—, vivenda residencial, mitjançant centres d’energies en què la font de calor s’aconsegueix mitjançant la combustió de gas. És, per dir-ho d’alguna manera, una sala de calderes perfeccionada que es fa més complexa. Amb la voluntat d’aconseguir la màxima eficiència, tant energètica com econòmica i de gestió, aquest és el sistema que, pròximament, s’instal·larà a l’Ajuntament de Barcelona.

FULLS dels ENGINYERS

PROJECTE OK.indd 19

19 23/07/10 17:43

projecte

Narcís Armengol Gelonch i Narcís Armengol Fàbrega (ﬁll i pare respectivament) han estat al capdavant del projecte de viabilitat per substituir els actuals equips de generació de fred i calor de l’Ajuntament de Barcelona per un sistema de trigeneració.

ECOLÒGICAMENT EFICIENT Reducció de consums i emissions. La trigeneració es basa en el sistema de cogeneració, a la qual se suma la producció de fred per mitjà de l’absorció. La cogeneració és el sistema més eficient de producció d’energia elèctrica a partir de combustibles fòssils. Aquesta gran eficiència es basa en l’aprofitament conjunt del calor generat i la producció elèctrica. D’aquesta manera, s’aprofita fins a quasi el 90% de l’energia continguda al combustible, davant del 52% de rendiment de la central convencional de generació elèctrica, a dia d’avui, més eficient. Amb això aconseguim: • Un estalvi econòmic en la factura energètica de l’usuari en permetre la venda, o l’estalvi de l’energia elèctrica produïda. • Globalment, una reducció de les emissions de gasos d’efecte hivernacle, particularment el CO2. Millora en el model de distribució elèctrica. La cogeneració també és un sistema de producció distribuïda d’energia elèctrica. Amb aquest tipus de xarxa de producció i distribució, les noves centrals de producció tenen menys potència instal·lada que les grans centrals clàssiques, estan connectades a xarxes de distribució de mitjana tensió i produeixen l’electricitat just a l’àrea on es consumirà. D’aquesta manera aconseguim: • Reducció de pèrdues per transport i transformació en la xarxa; aproximadament el 6% de l’electricitat consumida. • Reducció de les infraestructures de transport a gran distància entre generació i consum. • Es redueixen les incidències produïdes per les puntes de consum de manera significativa, disminuint el nivell de càrrega del sistema elèctric. • Els usuaris consumidors de les fonts tèrmiques disposaran d’una autonomia elèctrica ja que la tri-/cogeneració permet l’autoconsum de l’electricitat generada en cas de fallada de la xarxa de companyia.

e moment, l’aplicació de la trigeneració a l’Ajuntament de Barcelona és un projecte que es troba en la seva fase inicial i que haurà d’estar en funcionament l’estiu del 2011. Fins al moment, l’equip d’Armengol Enginyers ha realitzat l’estudi de viabilitat tècnica i econòmica de la substitució dels equips actuals de producció de fred i calor per un sistema de trigeneració basat en la producció de calor i de fred per cogeneració i absorció, per als tres edificis que componen les cases consistorials de l’Ajuntament de Barcelona; el Palau (l’edifici vell, que dóna a la plaça Sant Jaume), el nou (és a dir, l’ampliació cap a la plaça Sant Miquel) i el novíssim. Com ens diu Narcís Armengol Gelonch, “es tracta d’un projecte de consultoria energètica que afecta una superfície de 27.975 m2, i significa no només canviar de model de producció de fred i calor,

JULIOL /AGOST 2010

PROJECTE OK.indd 20

23/07/10 17:43

Aquestes instal·lacions de climatització de l’Ajuntament de Barcelona seran substituïdes per un sistema de trigeneració que permetrà la producció de fred, aigua calenta i electricitat.

sinó també d’implantar un nou model de negoci de concessió a l’hora de plantejar-se la climatització de grans edificis públics”. I així ho corrobora Roser Crivellé, cap del Departament de Manteniment de l’Ajuntament de Barcelona: “Per nosaltres, aquest és un projecte molt innovador ja que s’enfoca sobre la base d’una col·laboració pública/privada en la qual l’Ajuntament cedeix el seu espai de màquines perquè una ESE, és a dir una empresa de serveis energètics, munti la instal·lació i la gestioni a partir de la rendibiitat que pot treure de la venda de l’energia elèctrica residual”. I és que com explica Romà Torrents, responsable del Departament de Serveis Generals de l’Ajuntament, “l’Ajuntament disposarà d’una instal·lació en règim especial, de manera que a l’empresa adjudicatària li comprarem calor i fred. A més, aquesta empresa podrà vendre l’energia elèctrica. Aquesta és la

base per a aquest nou model de gestió i de negoci que permetrà tenir una instal· lació que requereix una inversió molt difícil d’assumir per part de l’Ajuntament en la conjuntura actual”. LES CLAUS DEL PROJECTE Fins al moment, el projecte ha tingut diversos actors: l’Ajuntament de Barcelona, principal promotor i beneficiari, l’Agència d’Energia de Barcelona, entitat col·laboradora i que ha ofert tot el seu suport econòmic i tècnic de caràcter intern, i Armengol Enginyers, enginyeria responsable de l’estudi de viabilitat tècnica i econòmica, la redacció del projecte i del plec tècnic. Per Cristina Castells, directora gerent de l’Agència d’Energia de Barcelona, “aquesta és una aposta molt interessant que podria obrir les portes a molts nous projectes en el mateix sentit. Tot projecte que vagi en benefici de l’eficiència energètica, per a nosaltres és molt positiu. Però és un projecte complex”.

El projecte preveu la substitució dels equips actuals de producció de fred i calor per un sistema de trigeneració basat en la producció de calor per cogeneració i de fred per absorció FULLS dels ENGINYERS

PROJECTE OK.indd 21

21 23/07/10 17:44

projecte

Roser Crivellé i Romà Torrents, de l’Ajuntament de Barcelona, junt amb Cristina Castells (foto dreta) de l’Agència de d’Energia de Barcelona, són els principals valedors per a la implantació de la trigeneració a l’Ajuntament de Barcelona.

Armengol Enginyers, des del seu Departament de Consultoria Energètica, ha proposat i liderat la instal·lació d’un sistema de trigeneració (electricitat, calor i fred) sota el model d’ ESCO (Energy Service Company). Armengol Enginyers és una enginyeria especialitzada en quatre àrees: instal·lacions, obra civil i urbanitzacions, consultoria i project management (www. aenginyers.com). Actualment Armengol Enginyers està duent a terme diversos projectes de grans dimensions i complexitat tècnica, totS ells amb un alt component de compromís mediambiental i gestió energètica.

“Per nosaltres —explica Roser Crivellé—, a part de les qüestions tècniques, també és molt innovador i complex tot el que fa referència al plec administratiu. Cal tenir en compte que no és un procés tancat i que quan es comenci a concretar el procés de concurs i l’adjudicació, haurà d’haver-hi un diàleg tècnic i d’oferta molt important”. Depenent del que finalment es concursi, es calcula una concessió d’uns deu o quinze anys. Paral·lelament, hi ha tota una sèrie d’elements dels equips actuals que s’hauran de substituir per poder treure el concurs de la central tèrmica en condicions, com ara bombes, col·lectors i els sitema de gestió. CARACTERÍSTIQUES TÈCNIQUES Una instal·lació de trigeneració permet la producció simultània d’energia elèctrica, calor i fred. En aquest cas, la font d’energia primària serà el gas natural provinent de la xarxa de distribució. Aquest alimentarà una màquina tèrmica acoblada a un alternador per produir electricitat, que pot ser: • Motor Alternatiu de Combustió Interna (MACI). És un motor convencional, amb cicle Otto i adaptat a treballar amb gas natural o biogàs. • Una turbina o microturbina.

L’energia tèrmica residual dels gasos de combustió i l’aigua de refrigeració de la màquina tèrmica s’aprofita sota la forma que es necessiti. Es distribuirà com a aigua calenta per als diferents serveis de calefacció, ACS o per a la producció de fred mitjançant una màquina d’absorció. L’absorció és una alternativa als sistemes de refrigeració convencionals per compressió mecànica, en els quals l’evaporació del ﬂuid refrigerant es produeix mitjançant l’aportació d’una font de calor externa. Segons el tipus d’energia tèrmica disponible, la màquina d’absorció pot ser: • de simple efecte, en què la temperatura de l’energia tèrmica és baixa. Acostuma a ser amb aigua calenta. • de doble efecte, en què es disposa de prou calor per completar dos cicles. Acostumen a alimentar-se de vapor o de fums de combustió. Poden tenir una segona entrada d’aigua calenta a inferior temperatura per millorar el rendiment. La instal·lació de producció es completa amb equips convencionals per permetre arribar a les puntes de potència que es produeixen al llarg de l’any o per permetre les tasques de manteniment dels equips.

JULIOL /AGOST 2010

PROJECTE OK.indd 22

23/07/10 17:44

En l’estudi de viabilitat, Armengol Enginyers ha plantejat diferents alternatives segons tecnologies, dimensionament dels equips, eficiència i rendibilitat, però, segons Narcís Armengol, “de les diferents alternatives considerades, es pren com a referència la formada per un motor a gas de 844 kW elèctrics, una planta d’absorció dual de 1MW i tres plantes refredadores de 262 kW de fred. És l’opció amb millor compromís entre rendiments energètic i econòmics, segons els consums”. El que és clar és que, sigui quina sigui la tecnologia definitiva que s’adopti, tal com diu Cristina Castells, “d’una dificultat (en aquest cas econòmica), n’hem tret una oportunitat”.

PROJECTE OK.indd 23

Esquema d’una instal·lació típica de trigeneració per a la producció d’electricitat i aigua calenta i freda per a climatització. En trada d e gas

Vend a Electricitat Dipòsit aigua calenta

Cogen erado r Calefacc i ó , ACS

Cogen erado r

Calderes

Ab sorci ó

Refrig eraci ó Dipòsit aigua freda

Refredado res Electricitat

23/07/10 17:44

tecnologia i empresa

TEXT: Marta Trapé

FOTO: Marta Trapé / CENPAS

CENPAS: el resultat del somni d’un matrimoni CENPAS és menuda i només té un parell d’anys, però afronta la situació econòmica actual amb tot el seu potencial. Fundada l’any 2008, en el moment de l’espectacular caiguda del sector de la construcció, CENPAS lluita cada dia per fer-se més competitiva en un mercat que no passa pel seu millor moment amb l’aval dels que ja han contractat els seus serveis.

ENPAS va néixer del somni d’una jove parella amb ganes d’autogestionar-se. Albert Centelles, enginyer industrial, i Raquel Pasamar, arquitecta, van fundar aquesta modesta empresa a Barcelona el mes de gener de l’any 2008 i a la qual es van afegir, més tard, la resta de l’equip. “Vam decidir crear una empresa pròpia animats per l’experiència que teníem i pels coneixements que havíem adquirit al llarg de la nostra trajectòria professional”, explica el fundador. CENPAS és una enginyeria independent amb l’objectiu d’oferir les millors solucions tècniques del mercat

JULIOL /AGOST 2010

TiE + ADHERIDA OK.indd 24

23/07/10 16:46

CENPAS ha ampliat els seus serveis endinsant-se en el sector de l’energia solar fotovoltaica.

aprofitant les experiències anteriors de cada un dels seus membres. L’equip de CENPAS està format per tècnics especialistes en diversos àmbits de l’enginyeria que estan compromesos amb les necessitats dels projectes i dels seus clients, i que ofereixen una interlocució única i qualificada en tot el cicle de vida d’un projecte. “Som dos enginyers industrials, una arquitecta i un aparellador que ens dediquem a projectes d’enginyeria en l’àmbit de les instal·lacions i les obres”, aclareix Albert Centelles. CENPAS divideix la seva activitat en tres eixos d’actuació: l’enginyeria,

Instal·lació realitzada per l’equip de CENPAS.

l’arquitectura i les energies renovables. En aquest últim cas es focalitza, com a valor diferencial, en un compromís mediambiental a partir d’un coneixement específic de sistemes d’estalvi i eficiència energètica. En l’àmbit de l’enginyeria, l’equip d’enginyers de l’empresa aporta solucions en el disseny de les instal·lacions que aconsegueixen un estalvi quantificable en el consum energètic. I en l’àmbit de l’arquitectura es projecten els edificis utilitzant conceptes de sostenibilitat; i per minimitzar l’impacte ambiental, l’equip de Centelles treballa en pro de solucions energètiques renovables.

“El que més ens diferencia és tenir l’àrea d’enginyeria molt forta, sobretot pel que fa a legalitzacions i servei tècnic” Albert Centelles, enginyer industrial cofundador

FULLS dels ENGINYERS

TiE + ADHERIDA OK.indd 25

25 23/07/10 16:46

tecnologia i empresa

Per complementar la seva oferta i fer-la més competitiva, CENPAS ofereix als seus clients el servei d’assessoria en les inversions que impliquen els diferents projectes i en qüestions referents als ajuts i subvencions que poden obtenir per part de les administracions. CENPAS ha estat l’encarregada d’algunes de les millores en sistemes de refrigeració a Mercabarna. “Actualment estem treballant més en el sector agroalimentari, i a Mercabarna especialment és on tenim més nombre de clients”, afirma orgullosament el dirigent de CENPAS.

LES PARAULES MÀGIQUES SÓN: ESTALVI ENERGÈTIC I ENERGIES RENOVABLES Actualment l’estalvi energètic és un tema d’absoluta actualitat i que genera debats arreu. És per això que CENPAS se centra en gran part en projectes d’aquesta temàtica i aporta experiència especialitzada en l’entorn industrial i agroalimentari de la gestió integral de projectes. “Tot just aquest 2010 hem començat a endinsar-nos en el món de l’estalvi energètic; així aprofitem més els coneixements que tenim en energies renovables”, matisa Centelles.

ELS SERVEIS CENPAS ha ampliat el seu ventall de serveis endinsant-se en el món de les energies renovables, més concretament en l’energia solar fotovoltaica. Gaizka Navarro, enginyer industrial i cofundador associat/col·legiat núm. 16.027

TREBALLS D’ENGINYERIA • Instal·lacions industrials • Instal·lacions mediambientals • Projectes d’assessoria en el sector de la construcció

Raquel Pasamar, arquitecta cofundadora

NOUS SERVEIS • Instal·lacions d’energia solar fotovoltaica

Alberto Mangas, arquitecte tècnic

Albert Centelles, enginyer industrial i cofundador associat/col·legiat núm. 11.957

c/ Cartagena 241-243, 5è 3a Barcelona T. 932 466 774 F. 932 466 774 www.cenpas.cat

JULIOL /AGOST 2010

TiE + ADHERIDA OK.indd 26

27/07/10 14:23

L’empresa, a més, ofereix un coneixement concret dels tràmits i procediments que s’han de seguir a l’Administració per optimitzar els processos i els costos i per escurçar al màxim els temps d’inici de les obres i activitats. “Davant de l’augment de les tarifes energètiques, és prioritari regular i optimitzar els consums d’implantacions noves i existents”, explica Centelles. En aquest sentit, CENPAS ha realitzat auditories energètiques i implementació de diversos sistemes d’eficàcia provada que repercuteixen en un estalvi energètic quantificable.

Alguns exemples d’això són els variadors de velocitat, el desllastat de càrregues, la compensació de reactiva i el monitoratge de consums. En el camp de l’energia renovable, l’equip de CENPAS té una formació específica i un ampli coneixement de les diferents tecnologies existents en el mercat actual. La independència de què fa bandera l’empresa li permet ressaltar la diferència de qualsevol fabricant o instal·lador, ja que li facilita realitzar licitacions, anàlisis i projectes orientats únicament a dissenyar la instal·lació més adequada per a cada client en

projectes 2008

energies renovables projectes d'obres activitats/ambientals instal·lacions

Entre altres projectes, aquesta menuda enginyeria ha centrat molta de la seva activitat a Mercabarna. A la foto podem veure el túnel de congelació per a Mar Fish.

projectes 2009

energies renovables projectes d'obres activitats/ambientals instal·lacions

projectes 2010

auditories energètiques projectes d'obres activitats/ambientals instal·lacions

FULLS dels ENGINYERS

TiE + ADHERIDA OK.indd 27

27 23/07/10 16:47

tecnologia i empresa

BanSabadell Professional, SAU. Pl. de Catalunya, 1, 08201 Sabadell. Inscripció 30 del Registre Mercantil de Barcelona en el tom 35256, foli 56, full B-8839. NIF A58899378.

NO HI HA MILLOR AVAL QUE UNA FEINA BEN FETA * Projecte d’instal·lacions i activitats per a la nau d’Acerinox SA de 27.000 m2 (Pinto, Madrid) * Projecte de túnel de congelació i fred per a Mar Fish SL (Mercabarna) * Projecte de fred industrial per a Barrufet Group (Mercabarna i Alcocer, Tarragona) * Project management de nau per a logística de fred de 15.000 m2 per a BG Logistics (Alcocer, Tarragona) * Hort solar de 500 kW Bec per a Patrimonial Comas SL (Castelldans, Lleida) * Coberta solar de 750 kW Bec per a Acerinox SA (Pinto, Madrid) * Coberta solar de 800 kW Bec per a Patrimonial Comas SL (Ballovar, Osca)

Raquel Pasamar, arquitecta cofundadora

SEMBLA QUE EL SECTOR DE LA CONSTRUCCIÓ COMENÇA A REMUNTAR És molt freqüent avui dia escoltar i llegir en els mitjans de comunicació informacions sobre la crisi, i conceptes

RBE núm. 4199/09

“L’any passat la vam notar molt, la crisi, més concretament a finals d’any i principis d’aquest 2010. Ara bé, aquest últim trimestre hem remuntat una mica”

com desacceleració i paralització quan es parla del sector de la construcció. L’enginyeria CENPAS està especialitzada en aquest sector i disposa d’una àmplia experiència en solucions per a la construcció industrial. Realitza tant els projectes com la direcció d’obra i focalitza especialment els terminis d’entrega i el control de la qualitat de l’edificació segons les normatives vigents. Tot i això, aquesta és la rama de l’empresa que més ha notat la davallada del sector de la construcció. En paraules de Pasamar: “L’any passat la vam notar molt, la crisi, més concretament a finals d’any i principis d’aquest 2010. Ara bé, aquest últim trimestre hem remuntat una mica”.

Oferta vigent a Mayo de 2010

funció dels millors productes de mercat a cada moment. Dins del sector d’energies renovables, però en el camp de les energies fotovoltaiques, l’empresa aporta un coneixement de l’estat de les primes i altres ajuts de l’Administració per a la implantació d’instal·lacions connectades a la xarxa oferint suport pas a pas fins a aconseguir les inscripcions necessàries.

JULIOL /AGOST 2010

TiE + ADHERIDA OK.indd 28

27/07/10 14:22

Professional BS

OFERTA PER A:

«No em cobren comissions pel meu compte. Això sí que és un tracte diferencial» BS Compte Professional és el compte que ho té tot, excepte comissions1:

comissions

0 euros de manteniment1 0 euros d’administració1 0 euros per ingrés de xecs

Obri ara el seu compte i accedeixi a la resta de condicions preferents que Professional BS li ofereix pel fet de ser membre del seu col·lectiu professional. Ara, a més a més, només pel fet de fer-se client, aconseguirà un regal ben pràctic.

Memòria USB de 8 Gb

Informi’s sobre Professional BS a les nostres oﬁcines, al 902 383 666 o directament a professionalbs.es.

Oferta vigent a Mayo de 2010

RBE núm. 4199/09

BanSabadell Professional, SAU. Pl. de Catalunya, 1, 08201 Sabadell. Inscripció 30 del Registre Mercantil de Barcelona en el tom 35256, foli 56, full B-8839. NIF A58899378.

BS Compte Professional

TiE + ADHERIDA OK.indd 29

1. Excepte comptes inoperants en un període igual o superior a un any i amb un saldo igual o inferior a 150 euros.

23/07/10 16:47

empresa adherida

TEXT: Marta Trapé

FOTO: Marta Trapé / Arxiu

“Continuem creixent a bon ritme, i que duri!” Des del 1982, any en què va ser creada, CM4 posa al servei del client les solucions més enginyoses i les tecnologies més avançades. Dissenya i construeix equips fets a mida per a diferents tipus d’indústries, considerant les particularitats i restriccions del procés productiu de cada client.

Gràcies al seu equip de professionals qualificats, aquesta enginyeria ubicada a Cervelló ha mantingut un ritme de creixement constant dins del mercat nacional alhora que, actualment, comença a tenir una base emergent de clients internacionals. Treballa en diversos sectors, com el ferroviari, l’alimentari, l’automobilístic, el de l’obra civil, el del plàstic, el de les TIC, el tèxtil, el dels electrodomèstics o els subministradors elèctrics i el sanitari-farmacèutic, per esmentar alguns exemples. “El nostre expert equip es compon aproximadament d’uns vint especialistes formats en diferents camps de l’enginyeria industrial: la mecànica, l’elèctrica, els processos i la informàtica industrial”, explica Artur Segura, director de la companyia, que a més manifesta que “ja sigui per industrialitzar un negoci, millorar un procés productiu, optimitzar l’enginyeria d’un producte tecnològic o implementar mesures i equips de control de qualitat, es podrà comprovar que CM4 és el lloc idoni per subcontractar la solució més adient als problemes d’enginyeria”.

ENgINYErIA I dISSENY dE ProduCtE A CM4 intenten que les idees inicials es converteixin en solucions pràctiques per als productes dels seus clients, aprofitant la seva especialització i experiència en el camp de l’enginyeria mecànica, i completant-la amb els coneixements d’enginyeria elèctrica i de programari a fi d’assegurar un servei complet. Prenent com a punt de partida el concepte i les especificacions del client, els enginyers de CM4 són capaços de dissenyar i construir literalment qualsevol part del producte, des de la micromecànica d’un aparell portàtil d’autoanàlisi de sang fins a, per exemple, un banc d’assaig per verificar que qualsevol component compleix amb la seva especificació. Alhora, a CM4 disposen també de l’experiència i els recursos per elaborar qualsevol tipus de solució relacionada amb la funcionalitat dels ferrocarrils, des de la descripció de l’especificació tècnica d’un component fins al disseny i la construcció dels bancs de proves per assajar-lo. A dia d’avui la indústria ferroviària és un dels principals sectors d’activitat d’aquesta

enginyeria, que intervé en totes les fases que desenvolupa aquest sector. “Ara mateix estem fent un banc d’assaig per a reductors de tren”, explica el director de la companyia. En aquesta línia, CM4 s’encarrega des del disseny i la construcció d’estris a la conformació de subconjunts de capsa ferroviària, bastidors, sostres, travessa i pivot. CoNtrol dE QuAlItAt I bANCS d’ASSAIg A CM4 perceben la importància creixent d’oferir productes de qualitat per mantenir-se al capdavant del mercat, la qual cosa significa que el seu procés productiu requereix bancs d’assaig fiables i punts de control per garantir-ne la qualitat. Tots els instruments d’assaig es realitzen a mida, per la qual cosa els clients de CM4 aconsegueixen la millor solució possible quant a efectivitat de costos i precisió. Els experts de CM4 es basaran en les seves especificacions o n’establiran les seves pròpies a partir de les característiques del paràmetre que cal controlar, i crearan la màquina o el banc d’assaig adequats per analitzar la qualitat del producte.

JULIOL /AGOST 2010

TiE + ADHERIDA OK.indd 30

23/07/10 16:47

La ciència del silenci Avui dia, l’ésser humà està tan acostumat a tota mena de sorolls que pràcticament ja no recorda que és el silenci. Per això l’empresa ICR, Ingeniería para el Control del Ruido, ens recorda, precisament, la importància que té el silenci en el desenvolupament social actual.

ICR va ser fundada l’any 1995 a Barcelona per un grup de professionals amb una llarga experiència en el món de l’acústica, entre els quals hi ha Francesc Xavier Magrans, físic i silenciador professional. “El que nosaltres fem és vibroacústica, que vol dir vibracions i sorolls i la relació entre tots dos”, explica Magrans quan se li pregunta sobre l’activitat d’ICR. I és que a ICR parlar de sorolls és parlar de vibracions i viceversa, ja que la vibració d’un element genera soroll, i el soroll, quan pren contacte sobre la superfície, genera vibracions. Sectors cada vegada més necessitats de silenci Al llarg d’aquesta última dècada, ICR ha aconseguit una posició rellevant en el sector ferroviari gràcies a la utilització de les seves tècniques de previsió, les quals es basen en mesures reals i en l’aplicació d’esquemes teòrics propis. “A més –afegeix Magrans–, aquesta empresa té la capacitat de tractar tant el soroll aeri com l’estructural, incloent no només la contribució de les forces (Transfer Path Analysis) sinó també la

quantificació dels camins seguits pel soroll i les vibracions (Advanced Transfer Path Analysis)”. D’aquesta manera, els clients d’ICR poden conèixer exactament quina part del soroll mesurat prové de cada element del tren, com per exemple el soroll rebut de cada un dels punts de subjecció, el soroll del bogie, de l’aire condicionat, etc. Un dels sectors emergents que demana cada vegada més sovint els serveis d’ICR és el sector eòlic. “Els parcs eòlics s’acosten cada vegada més a zones habitades i el soroll que produeixen comença a ser un factor fonamental en la seva viabilitat”, comenta Francesc Xavier Magrans. Amb l’objectiu de determinar aquesta viabilitat en termes d’impacte acústic mediambiental, ICR realitza un estudi complet i determina el compliment de la normativa. Tanmateix, també desenvolupa projectes més específics i de gran magnitud a la fase de disseny dels aerogeneradors, la finalitat dels quals és obtenir estimacions reals del futur comportament vibroacústic del mecanisme.

Preocupació per l’impacte ambiental La preocupació per l’impacte acústic que generen tant les noves vies de circulació ràpides com els trens d’alta velocitat, ha deixat de ser un factor secundari en la planificació d’infraestructures. És per això que ICR realitza projectes mediambientals de predicció del soroll i vibracions amb una metodologia que es basa generalment en la combinació del càlcul de predicció de soroll amb mesures acústiques, perquè per a ICR una bona mesura és sinònim d’una bona caracterització vibroacústica del terreny i, per tant, d’un bon model numèric. Actualment, les previsions de soroll tant per a trànsit ferroviari com per a carreteres estan reglades per normatives europees, les quals estan integrades en els procediments de l’empresa. La importància d’instruir ICR disposa de professionals altament qualificats, el nivell dels quals permet oferir cursos sobre diferents termes d’acústica i vibracions. La formació que s’imparteix es caracteritza per ser del tot adaptable a les necessitats del client, al qual se li ofereix un temari dividit en dues parts: una primera amb una introducció genèrica de vibroacústica, i una segona part d’especialització, basada en continguts molt més ajustats i concrets al sector corresponent. Aquests cursos fets a mida permeten garantir un bon coneixement teòric i, si es requereix, també pràctic, ja que el límit el posa l’interès del client.

FULLS dels ENGINYERS

TiE + ADHERIDA OK.indd 31

31 23/07/10 16:47

empresa adherida

TEXT: Marta Trapé

DOMINI AMBIENTAL DESENVOLUPA UN SEGUIDOR SOLAR TÈRMIC, PRODUCTE ÚNIC AL MERCAT L’empresa Domini Ambiental, nascuda l’any 2003 del grup d’empreses Aquacenter, ha presentat el seguidor solar tèrmic, un producte únic al mercat a dia d’avui. Fins ara l’oferta d’energia solar tèrmica es basava en les plaques fixes normalment ubicades a les teulades dels edificis. Amb el seguidor s’ha aconseguit desenvolupar una tecnologia amb un alt rendiment que permet escalfar l’aigua d’indústries, piscines, equipaments turístics i públics, etc., generant un 56% més d’energia tèrmica i ocupant un 73% menys d’espai gràcies al seu constant seguiment del sol. Té una superfície de 54 metres quadrats repartits en 18 captadors de 16 tubs de buit cadascun i aquesta està elevada per un màstil que pot variar entre 3 o 6 metres, cosa que permet el trànsit i la circulació per sota. Els estudis fets per Domini Ambiental posen de manifest que un seguidor d’aquestes característiques proporciona una potència tèrmica pic de 40 kW, un estalvi anual de fins a 14.000 litres de gasoil i evita l’emissió de 38 tones de CO2 a l’atmosfera al mateix temps que s’integra publicitat de l’empresa que l’adquireix.

SAYTEL ENGEGA UN PROJECTE DE COMUNITATS SOCIALS I PORTALS AMB GESTIÓ DE CONTINGUTS PER A LA CREU ROJA Saytel, empresa del grup Seidor, especialitzada en la venda de productes informàtics IBM, AS400, Lotus Note i serveis e-business i de xarxes, va decidir fa diversos anys començar a diversificar la seva àrea de negoci a les solucions i serveis al client. Una conseqüència d’aquesta nova estratègia ha estat el projecte de creació de comunitats socials en plataforma col·laborativa amb tecnologia web 2.0 per a la Creu Roja Espanyola. Les comunitats virtuals han esdevingut per a Creu Roja una nova forma de comunicació, d’intercanvi d’informació, de gestió de continguts, de treball collaboratiu digital (correu, documents, arxiu, blogs, etc.) i d’eliminació d’ús del paper per a aquestes comunitats. Mundo Cruz Roja ha generat un canvi en el model de treball col·laboratiu totalment digital que ha donat una solució efectiva al treball en grup generant xarxes socials actives.

SGS INSPECCIONES REGLAMENTARIAS SA OBTÉ EL PREMI A LA MILLOR PRÀCTICA EMPRESARIAL 2010 Durant el transcurs de l’entrega de premis institucionals dels EIC de la Diada de l’Enginyer, celebrada el passat divendres 21 de maig a l’Hotel W de Barcelona, es va entregar el II Premi a la Millor Pràctica Empresarial a l’empresa adherida SGS Inspecciones Reglamentarias SA pel seu Pla d’igualtat i conciliació. Aquest Pla es basa en un estudi de la Cambra de Comerç de Barcelona sobre la pèrdua de talent femení (dones que abandonen el lloc de treball abans de l’edat de jubilació), i que té per a l’economia catalana un cost equivalent de 955 milions d’euros. El Grup SGS, amb més de 3.400 professionals i dels quals un 37% són dones, va iniciar l’any 2006 un projecte pilot a la delegació de SGS Barcelona en matèria de foment de la igualtat i conciliació que ha durat fins al 2010. A partir d’aquest any aquest projecte tindrà continuïtat en l’àmbit estatal, ja que des que es va implantar s’han incrementat les dones en el total de treballadors i en els càrrecs tècnics i directius. El premi el va recollir Pere Camprubí Baiges, responsable d’Inspeccions Reglamentàries de l’empresa.

SOLID ENGINYERIA GUARDONADA AMB UN PREMI PIMES 2010 Solid Enginyeria ha estat guardonada amb un dels Premis Pimes 2010 en la seva 13a edició. El lliurament de premis va tenir lloc el passat dia 7 de juny per part dels Prínceps d’Astúries i de Girona. Aquest premi no només reconeix la plurinacionalitat de l’empresa pel que fa a equip i clients, sinó també la trajectòria empresarial que s’ha reflectit en un increment del negoci d’enginyeria del 50% i un increment de la plantilla del 40% durant l’últim any. Solid Enginyeria és proveïdor de solucions d’enginyeria i aporta coneixement i tecnologia a prestigiosos grups multinacionals de sectors com el del ferrocarril, l’automoció, la farmàcia, l’espacial i les comunicacions, entre d’altres. Aquestes solucions formen part del dia a dia de la nostra societat i la fan molt més còmoda i segura.

JULIOL /AGOST 2010

TiE + ADHERIDA OK.indd 32

27/07/10 14:21

TiE + ADHERIDA OK.indd 33

23/07/10 16:47

entrevista

TEXT: Jordi Garriga

FOTO: BCN imatge

L’home de la microcogeneració El mercat de la calefacció a casa nostra està evolucionant ràpidament cap a solucions més sostenibles i amb un elevat component tecnològic, mitjançant l’ús d’equips d’alta eficiència energètica en combinació amb energies renovables. En aquest context, BaxiRoca Solutions neix per la voluntat de la multinacional de la calefacció de potenciar el seu lideratge en el mercat de les instal·lacions centralitzades sostenibles. Però és més que això. BaxiRoca Solutions és també la millor plataforma per fer front a les necessitats i als reptes actuals a l’hora d’entendre les instal·lacions de calefacció com a sistemes individualitzats en els quals, avui, la cerca de la millor eficiència és el pal de paller. I si parlem d’eficiència, hem de parlar, entre d’altres conceptes, de microcogeneració. I, per això, Jaume Alcover és l’home amb qui cal comptar, ja que és de la mà d’aquest jove enginyer industrial que aquest concepte, així com els equips necessaris per aplicar-lo, s’estan introduint a casa nostra. De moment, la microcogeneració s’associa bàsicament al sector terciari. A poc a poc, però, en el viratge cap a la màxima autosuficiència energètica dels nostres edificis, la microcogeneració haurà de guanyar terreny en el sector de la vivenda residencial.

JULIOL /AGOST 2010

ENTREVISTA OK.indd 34

23/07/10 17:49

“Hem passat de vendre productes a vendre sistemes” Jaume Alcover Havent desenvolupat la pràctica totalitat de la seva activitat professional en el sector de la calefacció, l’enginyer industrial Jaume Alcover és avui al capdavant de la recentment creada divisió Solutions de BaxiRoca. FULLS dels ENGINYERS

ENTREVISTA OK.indd 35

35 23/07/10 17:49

entrevista

gual que en d’altres camps industrials, els moviments en el sector de la calefacció són importants en els darrers temps. Com els han afectat? En realitat nosaltres som fruit dels moviments que hi ha hagut des de ja fa temps. BaxiRoca som els hereus directes de l’antiga Roca Radiadores, creada el 1917, i més concretament de la divisió de calefacció de Roca. Des de mitjans del segle XX l’empresa era líder en fabricació de calderes i radiadors a Espanya. Més endavant, el 2005, la part de sanitaris va decidir concentrar-se en aquest negoci i va vendre les seves divisions d’aire condicionat i calefacció. En el cas de la divisió de calefacció es va integrar al grup Baxi, i es va crear la marca BaxiRoca. I ara, des de fa vuit mesos, ens hem fusionat amb Remeha i hem creat el grup BDR Thermea, que està integrat pel grup Baxi i Remeha

- De Dietrich. Tot plegat ens permet ser avui líders en producció i en tecnologia. I, en el marc d’aquestes operacions, s’ha creat la divisió BaxiRoca Solutions, de la qual jo sóc el responsable. I què es busca amb la creació d’aquesta nova divisió? Avui en dia les instal·lacions són cada cop més tecnificades. L’entrada en vigor de diferents elements reguladors, com el Codi Tècnic de l’Edificació, fan que les instal·lacions ja siguin ideades com un sistema. Això fa que tant els arquitectes com els enginyers, a l’hora de projectar un edifici i les seves instal·lacions, necessitin un cert suport. Podem dir que, així com abans veníem productes, ara venem sistemes. Ha augmentat la component tecnològica de les calderes, les quals entren en combinació amb sistemes d’energia solar, amb bombes de calor, amb sistemes de microcogeneració…

Entren en convivència diferents elements, de manera que el que abans era gairebé un “copiar i enganxar” a l’hora de pensar una instal·lació, ara s’ha acabat. Cal agafar cada projecte i dimensionar-lo adequadament i de manera singularitzada. Nosaltres aportem les eines perquè així sigui. Actualment ens hem de preocupar tant del confort com de l’eficiència, i BaxiRoca Solutions pot aportar les solucions necessàries per assolir les millors qualificacions energètiques dels edificis. A més, a BaxiRoca Solutions també exercim com a lobby en totes els qüestions administratives i formem part de totes les associacions i plataformes professionals que tenen a veure amb instal·lacions i eficiència energètica. Quina relació tenen amb les enginyeries a l’hora de projectar? S’entén bé la tasca de suport que hi exerceixen?

Jaume Alcover ha desenvolupat tota la seva carrera professional en el sector de la calefacció i la climatització. Va començar com a director tècnic a Ducasa, ha estat responsable de vendes per Espanya i Portugal d’Olsberg Hermann Everken GmbH i, des del 2008, és a BaxiRoca.

JULIOL /AGOST 2010

ENTREVISTA OK.indd 36

23/07/10 17:49

Nosaltres treballem braç a braç amb les enginyeries, però no fem projectes. Ens hem constituït com una back-office i realitzem els estudis tècnics i de viabilitat. En aquesta tasca conjunta sí que és veritat que de vegades alguna enginyeria ens pot veure com a captadors del seu know-how, però no és així. Hem de superar alguna reticència, però tampoc no tenim problemes importants en aquest sentit. De què parlem exactament quan ens referim a les instal·lacions centralitzades sostenibles? Per sostenibles, és clar que parlem d’instal·lacions eficients des d’una perspectiva energètica. És a dir, que parlem de solucions que suposen un important estalvi d’energia primària i amb menys emissions de CO2, tot integrant, en la mesura del possible, energies renovables. I quan parlem d’instal·acions centralitzades, si pensem en el sector terciari, és ben clar que parlem d’instal·lacions que donen servei a tot un edifici o similars. On és menys clar el concepte d’instal·lació centralitzada és en el sector domèstic o residencial. Encara ara a casa nostra, quan parlem d’un edifici de cent vivendes, d’entrada ens imaginem un edifici amb cent calderes. Però es tendeix a centralitzar, és a dir, a implantar sistemes en què una sola sala de producció dóna servei a cadascuna de les vivendes. Això és possible quan hi ha plena ocupació a l’edifici. Abans, des d’un punt de vista residencial això sortia car, però ara anem cap a aquest sistema, ja que les noves tecnologies en calefacció el fan més sostenible. En nova edificació, per exemple, a Madrid, al País Basc o a Galícia, el 90% d’instal·lacions ja són centralitzades, però en canvi a Catalunya arribem a una xifra inferior al 40%.

de les promotores públiques, que en la majoria d’ocasions promouen projectes centralitzats i, fins i tot, amb sistemes de prepagament. Cal tenir en compte, a més, que els sistemes centralitzats moltes vegades aniran acompanyats de la figura del gestor energètic, i això només surt a compte en comunitats de veïns d’una certa dimensió. Quins són els principals eixos que marcaran l’R+D i la innovació en el sector de la calefacció? Jo diria que, en la part de renovables, ja hi ha poques coses a fer. Tenim

tecnologies ja força madures. On hi ha molt camí per recórrer és en l’eficiència energètica. Pretendre que tot sigui renovable no és sostenible si volem mantenir determinats nivells de confort. Això és un fet. En realitat, la Directiva 20/20/20 ja marca que, per al 2020, els edificis redueixin un 20% les emissions de CO2 i que el 20% de l’energia sigui d’origen renovable. Això vol dir que, perquè es puguin assolir aquests objectius, el 60% de la inversió haurà d’anar a sistemes d’alta eficiència energètica, més que no pas a renovables. Hi ha hagut canvis ja importants, com les calderes

“Els sistemes que inclouen la microcogeneració són un gran avenç. Estem parlant de sistemes que produeixen, a més de calor, 50 kW o menys d’energia elèctrica” La preocupació per l’estalvi i l’eficiència és present durant tota la conversa. Per Jaume Alcover, “si les llars disposessin d’uns bons comptadors digitals on poguéssim anar veient la despesa energètica al moment, segur que estalviaríem molt més”, expressa.

I com és això? Es pot corregir? Suposo que és una qüestió una mica cultural, però ara està canviant la tendència, sobretot gràcies al canvi d’hàbits

FULLS dels ENGINYERS

ENTREVISTA OK.indd 37

37 23/07/10 17:49

entrevista

Durant els dotze anys que Jaume Alcover és en el sector de la calefacció, ha viscut un gran desenvolupament tecnològic, sempre orientat a millorar l’eficiència. El gran canvi, però, és que “així com abans les empreses es preocupaven de vendre equips, ara venen sistemes complexos”.

de condensació, molt més eficients que les atmosfèriques, i ja s’estan implantant tecnologies com la microcogeneració.

emeti zero emissions de carboni, el low zero carbon. Tot mitjançant combinació de sistemes.

Què és la microcogeneració? Com el seu nom indica, la microcogeneració és la cogeneració a escala reduïda i, per tant, aplicable en l’àmbit terciari i, també, encara que en menor mesura, residencial. Els sistemes que inclouen la microcogeneració són un gran avenç. Estem parlant de sistemes que produeixen, a més de calor, 50 kW o menys d’energia elèctrica. El seu principal avantatge és que, com que la producció de l’electricitat es fa en el mateix punt de consum, no només estarem estalviant l’energia que ja no hem de captar de la xarxa, sinó que evitem les pèrdues pròpies de la distribució. Estalviem energia primària i també estalviem emissions de CO2. La possibilitat tecnològica d’equips de microcogeneració ens obre moltes portes.

En calefacció, fa la impressió que els últims anys s’ha avançat moltíssim, com si s’hagués superat un graó molt important en eﬁciència. Sí, i és en part gràcies a la crisi. La crisi estimula l’enginy per aconseguir el màxim estalvi, o sigui, la màxima eficiència. I això queda prou clar si ens fixem que els anys 1993 i 2009, anys de crisi, han estat els anys en què més xerrades i debats s’han fet sobre eficiència energètica al Col·legi d’Enginyers Industrials. Per això, tant en tecnologia com en la projecció de sistemes centralitzats, s’ha avançat molt.

Anem cap a una certa autosuﬁciència energètica dels ediﬁcis? Sempre necessitarem una certa despesa d’energia primària, però és cert que l’objectiu ideal final és que un edifici

I què passa amb la vivenda unifamiliar? Si bé tècnicament també seria possible aplicar-hi sistemes com el de la microcogeneració, comercialment encara no està prou explotat. En aquest sector tenim el problema de la tarifa elèctrica. Com que no estem pagant el cost real, costa molt amortitzar la inversió d’un sistema d’aquestes característiques.

Però el dia que en paguem el cost real, la microcogeneració es començarà a tenir realment en compte. Ara mateix, el mercat de la microcogeneració és el sector terciari i, en tot cas, el dels edificis de vivendes amb sistemes centralitzats. Però és que més enllà del nostre negoci, segurament, si la gent es plantegés el cost real de l’energia que gasta, es tindria més consciència de la importància de l’eficiència. En un moment de crisi com l’actual, no podem acabar sense parlar de la nova planta de producció de plafons solars tèrmics de BaxiRoca… Sí, és veritat. És una bona notícia que, des d’aquest any, BaxiRoca hagi posat en funcionament aquesta planta a Castellbisbal. Tenim una capacitat de producció de 300.000 m2 a l’any, i ha suposat una inversió de 2 milions d’euros. A més, el focus d’R+D de solar de tot el grup BDR Thermea a Europa és a Barcelona. Efectivament, en la situació econòmica que estem, és molt bona notícia. A més, tenir el nostre propi producte en aquest àmbit també ens permetrà implementar de la millor manera els sistemes que oferim.

JULIOL /AGOST 2010

ENTREVISTA OK.indd 38

23/07/10 17:49

ENTREVISTA OK.indd 39

23/07/10 17:49

reportatge

TEXT: Jordi Garriga

Tot i que un tant desconeguda, existeix una tradició de rugbi a l’entorn dels enginyers industrials molt forta i arrelada, i ja llaurada des de la universitat. Són molts els enginyers industrials i estudiants que troben en el rugbi el millor espai de trobada i de pràctica de l’esport. I aquesta tradició queda aglutinada en el CNPN Rugbi Enginyers, l’equip de rugbi dels enginyers industrials.

FOTO: Isabel Marquès

Els enginyers també juguen a rugbi El Club de Rugbi Enginyers, que va néixer el 1989, és avui el Club Natació Poblenou (CNPN) Rugbi Enginyers, un espai on es troben els enginyers esportistes més agosarats.

JULIOL/AGOST 2010

REPORTATGE rugby.indd 40

23/07/10 17:57

Enric Mira, enginyer industrial, entrenador i vicepresident del CNPN Enginyers; Eudald Carbonell, enginyer tècnic industrial i capità de l’equip de Rugbi de CNPN Enginyers i Edim Autó, enginyer industrial, entrenador i tresorer del CNPN Enginyers, són tres de les ànimes de la secció de rugby. A la foto, envoltats dels molts trofeus, cartells, samarretes i altres objectes commemoratius.

FULLS dels ENGINYERS

REPORTATGE rugby.indd 41

41 23/07/10 17:57

reportatge

l Club de Rugbi Enginyers naixia l’any 1989. Com ens explica l’enginyer industrial Enric Mira, entrenador i vicepresident del CNPN, club que actualment acull la secció Rugbi Enginyers, “el club dels enginyers va sorgir de la unió dels diferents enginyers que jugàvem en un o altre dels molts equips de rugbi que fins aleshores hi havia a la UPC i que disputàvem la lliga universitària”. Alhora, molts d’aquests jugadors tenien llicència de jugador federat amb altres equips de rugbi de Catalunya. “Aquest nucli de jugadors, la majoria d’ells estudiants de diverses enginyeries a la UPC, vam triar el nom que millor ens definia: Enginyers”. Aquests enginyers, entre ells molts industrials, van decidir fundar un projecte de futur, és a dir, un club de rugbi obert, on tothom que volgués iniciar-se en aquest esport hi tingués

cabuda, i que alhora practiqués un joc vistós i competitiu. Per això, continua Mira, “el nostre equip ha realitzat des de sempre una tasca de promoció, formació i captació de jugadors dins de l’àmbit de la UPC”. Efectivament, la UPC i l’ETSEIB són gran planter i plataforma de captació de jugadors per a l’actual CNPN Rugbi Enginyers. Així ho confirma Isaïes Táboas, estudiant de segon curs d’Enginyeria Industrial: “Vaig començar a jugar al rugbi amb l’equip de la UPC i, com molts companys meus, vaig tenir clar que per jugar a un nivell més alt el millor era anar al Poblenou Enginyers.

Ara veig que, a més de la cosa del rugbi, estar en aquest club em permet viure un ambient en què tots els entrenadors i companys són un pou, tant de caràcter esportiu com professional”. PROJECTE A POBLENOU Però el camí fins a consolidar-se com a club i equip no ha estat fàcil. “Durant els primers deu anys –ens relata Edim Autó, enginyer industrial, tresorer del CNPN i entrenador–, el més difícil va ser aconseguir una certa estabilitat”. L’objectiu era consolidar un autèntic club de rugbi, amb el seu camp, la seva seu social i amb equips en categories

El club de rugbi dels enginyers va sorgir de la unió dels diferents enginyers que jugaven en un o altre dels molts equips que hi havia a la UPC

xxxxxx Alineació xxxdel xxxprimer xxxx xxxxxxxx partit dexxxxxxxx la lliga anglesa xxxx x xx xxxx ‘Super xxxx Premiere x xxxxxxGreene xxx xxxKing’ xxxx del xxxxxxxx comtatxxxxxxxx de xxxx Herfordshire x xx xxxx, xxxx disputat x pel CNPN Enginyers.

JULIOL/AGOST 2010

REPORTATGE rugby.indd 42

23/07/10 17:57

Com explica Edim Autó, “durant els primers 10 anys el més difícil va ser aconseguir una certa estabilitat. Per diverses raons, això va ser impossible d’assolir dins de l’àmbit universitari”.

Per Eudald Carbonell: “l’objectiu comú que ens aplega és la pràctica del rugbi en el seu sentit més pur. L’amateurisme, la companyonia i la cavallerositat són les línies mestres del nostre comportament”.

Integrar-se en el CNPN ha estat el gran canvi històric del Club de Rugbi Enginyers, tot convertint-se, com a equip, en el CNPN Rugbi Enginyers

inferiors. “Però per diverses raons -continua Autó-, això va ser impossible d’assolir dins de l’àmbit universitari”. Per això, es van buscar altres localitzacions. Castelldefels, Viladecans, Valldoreix, Sant Cugat, Sant Feliu de Llobregat… Després de donar molts tombs, finalment la solució va ser integrar-se com a secció de rugbi del Club Natació Poblenou. Això succeïa la temporada 1998-1999. Decididament, els enginyers jugadors de rugbi havien trobat la plataforma ideal.

Integrar-se en el CNPN, club que ja havia tingut equip de rugbi en el passat, ha estat el gran canvi històric del Club de Rugbi Enginyers, tot convertint-se, com a equip, en el CNPN Rugbi Enginyers. El CNPN es va fundar l’any 1931, i la secció de rugbi es va crear el 1952, fruit de l’entusiasme d’un grup d’amics d’aquest barri de tradició industrial i treballadora de Barcelona. Nou anys més tard, el 1961, l’equip de rugbi del CNPN va guanyar el campionat d’Espanya. Però la pràctica del rugbi en

FULLS dels ENGINYERS

REPORTATGE rugby.indd 43

43 23/07/10 17:57

reportatge

Amb la integració de l’equip dels enginyers, el CNPN intenta revifar l’afecció al rugbi, amb campanyes de promoció als instituts i escoles del barri Enric Mira relata que “el club dels enginyers va sorgir de la unió dels diferents enginyers que jugàvem en un o altre dels molts equips de rugbi que ﬁns aleshores hi havia a la UPC”.

aquest club es va perdre amb la dissolució de la secció a principis dels anys vuitanta. Posteriorment, d’ençà de la temporada 1998-1999, amb la integració de l’equip dels enginyers, el CNPN va intentar revifar l’afecció al rugbi, amb campanyes de promoció als instituts i escoles del barri. D’altra banda, l’equip de rugbi ha rebut sempre suport per part de les institucions dels EIC, i Caixa d’Enginyers ha estat sempre un patrocinador important per a l’equip.

ACTUALITAT I PALMARÈS Des del 1989, es va guanyar la Copa Catalana l’any 1991, i la lliga catalana les temporades 1989-1990, 1992-1993, 1995-1996, 1999-2000, 2003-2004 i 2008-2009. Es va pujar a primera divisió espanyola la temporada 1996-1997, 2004-2005 i 2009-2010, i s’ha arribat a quedar classificats en cinquè lloc i a ser semifinalistes a la Copa FER. I si una cosa singularitza aquest equip amateur català és la seva presència a la lliga del comtat anglès de Herfordshire, situat al nord de Londres. Així, les temporades 2006-2007 i 2007-2008 l’equip es va proclamar campió de la Super Premiere Greene King, primera divisió d’aquest comtat. La temporada passada es va obtenir la segona posició i l’equip va ser finalista de la Cup. L’equip té una plantilla amb 109 sèniors, cosa que fa possible ser presents alhora en diferents campionats. Així, el CNPN Enginyers té tres equips sènior. El primer equip competeix a la Super Premiere Greene King del comtat de Hertfordshire, el segon a primera estatal i el tercer a segona nacional. El Club també compta amb un equip universitari, un equip de veterans, un juvenil, un cadet, un infantil, un aleví, un benjamí i un prebenjamí. En aquests moments, el CNPN Enginyers està format per un col·lectiu de 290 jugadors i 12 tècnics, dels quals, en categoria sènior, el 70% prové de l’àmbit de la UPC. “L’objectiu comú que ens aplega – comenta Eudald Carbonell, enginyer tècnic i un dels tres capitans de l’equip–, és la pràctica del rugbi en el seu sentit més pur. L’amateurisme, la companyonia i la cavallerositat dins i fora del camp, tan característiques del nostre esport, són les línies mestres del nostre comportament. Cada any realitzem gires a l’estranger, cosa que ens permet visitar països on el rugbi és un esport molt més arrelat que a casa nostra”. Fins ara, l’equip Rugbi Enginyers ha estat a França (dos cops), els Països Baixos (dos cops), Anglaterra (quatre cops), Escòcia, Irlanda (dos cops), els

JULIOL/AGOST 2010

REPORTATGE rugby.indd 44

23/07/10 17:57

Estats Units, Euskal Herria, Illa de Man, l’Argentina, Croàcia, República Txeca, Hongria, Portugal, el Brasil, Itàlia, Sud-àfrica, Malta i Colòmbia. UN ENTORN PRIVILEGIAT El Club es troba en una àrea privilegiada de Barcelona, a escassos cinquanta metres de la platja, amb el batec de la rambla del Poblenou a tocar, autèntic nucli del barri, el privilegiat entorn de la Vila Olímpica, el Port Olímpic i Diagonal Mar al costat. Es tracta de la zona de la ciutat que experimentarà els canvis més espectaculars en els pròxims anys, amb l’establiment d’una nova zona universitària, un port esportiu, el zoo marí i noves vivendes.

DEL RUGBI A LA GESTIÓ L’any 2001 alguns dels integrants de l’equip Rugbi Enginyers del CNPN van decidir presentar-se a les eleccions del Club per tal de dirigir-lo. Entre ells, hi ha els enginyers industrials Enric Mira, vicepresident, i Edim Autó, tresorer. Per Mira, “el Club estava en situació pràcticament de fallida i nosaltres crèiem que hi podíem fer alguna cosa, com així ha estat”. Avui, el Club és presidit pel jugador de rugbi i periodista Jordi Homs, i observa el futur amb molt d’optimisme. El Club Natació Poblenou gestiona des del 2001, primer amb UBAE i des del 2004 en solitari, el Centre Esportiu Municipal de Can Felipa, en règim de concessió administrativa. La instal·lació tenia, el 2004, una facturació d’1.000.000 d’euros, 25 treballadors, 2.343 abonats i només 5 escoles del barri. El 2009 es va tancar amb una facturació d’1.865.000, 36 treballadors, 4.513 abonats, 12 escoles del barri i 5 centres més en llista d’espera. I és que, com puntualitza Mira, és “la instal·lació que més ha crescut en proporció de tot Barcelona els anys 2008 i 2009”.

xxxxxx xxx xxx xxxx xxxxxxxx xxxxxxxx xxxx x xx xxxx xxxx x xxxxxx xxx xxx xxxx xxxxxxxx El rugbi és un esport dur, xxxxxxxx xxxx x xx però sempre marcat per la xxxx xxxx x camaraderia i la noblesa.

FULLS dels ENGINYERS

REPORTATGE rugby.indd 45

45 23/07/10 17:57

article del mes

aquest article ha estat cedit per la revista aliMentaciÓn equiPoS Y tecnologÍa, de l’editorial reed Business information

La logística en la indústria de les begudes refrescants Els responsables de logística de les empreses productores i distribuïdores de begudes refrescants cada vegada coordinen més referències i comandes més petites. És per això que necessiten més recursos i noves eines de gestió i software per ajustar els costos. Fernando Barragán Arranz

WMS Product Manager de Grupo i68 AET, informació per a professionals de la indústria alimentària

es comandes dels clients del sector de les begudes refrescants són cada vegada menors en quantitat però més freqüents, i s’emeten en el moment just que es necessiten. Això obliga als responsables de logística de les empreses i distribuïdores, a tocar més articles i una major quantitat de comandes més petites. Aquest fet complica la seva feina i obliga a augmentar els seus recursos logístics, alhora que han de disposar d’eines de gestió de software cada vegada més avançades per aconseguir ajustar els costos logístics. A tot això, s’hi ha d’afegir l’estricta legislació sobre la traçabilitat a què està exposat el sector dins del grup

alimentari, per la qual cosa tant fabricants com distribuïdors han d’invertir en tecnologia per fer manejable la situació. SeguiMent de la traÇaBilitat La tecnologia sobre el ﬂux intern de materials i la seva logística associada s’estan convertint en l’eix de moltes empreses de begudes refrescants. I la rendibilitat dels processos relacionats amb aquesta logística, especialment la referida als envasos i embalatges, és el centre de totes les reﬂexions sobre l’organització de les empreses. No obstant això, cal distingir entre dos tipus de gestió logística: la que es necessita en

empreses productores i la d’empreses purament distribuïdores. En el primer cas, les línies on s’omplen els envasos han de ser aprovisionades constantment d’envasos i matèria primera per optimitzar els rendiments de les màquines, i això obliga a una gestió molt precisa d’aprovisionament en compres i a una logística molt exigent d’abastiment cap a les línies d’ompliment, i també des de la seva sortida dels palets cap als magatzems o molls de càrrega. Tot i que aquest tipus d’empresa sol disposar d’una major capacitat d’inversió, i ja està fent un important ús de tecnologia en la gestió logística, com ara

JULIOL /AGOST 2010

ARTICLE MES JULIOL OK.indd 46

23/07/10 18:02

Estructura de l’oferta Al tancament del 2009 es van comptabilitzar 215 operadors logístics, tot i haver-se produït una disminució al llarg de l’any després d’una llarga fase d’entrada d’empreses en el sector, atretes pel fort creixement de la demanda. La disminució de l’activitat va motivar que es portessin a terme processos de redimensionament i ajust de plantilles, la qual cosa va reduir el nivell el volum d’ocupació fins als 24.000 treballadors el 2004, entorn d’un 6% per sota de la xifra de l’any anterior. Les dues terceres parts de les empreses tenen la seva seu a Madrid i Catalunya, si bé compten amb una extensa xarxa de magatzems que abracen tot el territori estatal. El 15% dels magatzems s’ubiquen a la Comunitat de Madrid, seguit de Catalunya, Andalusia i Castella-la Manxa. Les cinc primeres empreses van reunir una quota conjunta del 38% del volum de negoci sectorial el 2009, participació que s’incrementa fins al 54% si es consideren els deu primers operadors. Aquestes xifres mostren un manteniment de la tendència de concentració de l’oferta que es va registrar en els últims anys i que previsiblement es prolongarà a curt i mitjà termini.

disposar d’un SGA avançat i d’equipament de transport intern automatitzat, en forma de sistemes elèctrics terrestres o aeris o fins i tot amb sistemes autoguiats AGV o LGV, i també de models d’emmagatzematge automatitzats amb transelevadors. El mètode de desubicació i expedició en aquest tipus d’empreses és gairebé sempre segons els criteris FIFO purs i solen expedir palets complets, encara que cada vegada més se sol·liciten mitjos palets i fins i tot safates soltes. En la segona classe d’empreses, les distribuïdores (que evidentment són més nombroses), la logística és diferent. No tenen exigències de maneig d’envasos i embalatges en producció però, al contrari, han de gestionar comandes molt més petites i freqüents, amb una molt exigent gestió de picking i de reposicions i un complex sistema de preparació per rutes de repartiment. A més, els criteris de desubicació són, en aquest cas, de tipus FEFO, ja que poden abastir-se de diferents fàbriques o d’altres magatzems reguladors i, en aquest cas, és la data de caducitat la que marca el criteri de desubicació, més que el simple ordre d’entrada del magatzem.

ARTICLE MES JULIOL OK.indd 47

Solucions tecnològiques En ambdós casos, el seguiment de la traçabilitat implica l’ús d’eines tecnològiques, sigui mitjançant la utilització de la clàssica codificació EAN128 i els sistemes d’intercanvi d’informació EDI, o mitjançant les innovadores codificacions de les dimensions com el Datamatrix, o sistemes SGA o SCM, associats normalment a altres de complementaris com MRP & MRP II o APS en les empreses d’envasament, que permeten integrar el reaprovisionament de les línies d’ompliment o d’etiquetatge amb la planificació de la producció per assegurar terminis d’entrega i optimitzar recursos tant humans com de màquina. Un exemple d’això es dóna en els processos d’etiquetatge de les ampolles finals de marques blanques de refrescos i sucs, en què el SGA s’encarregaria de realitzar les desubicacions del producte embotellat i dels materials auxiliars necessaris en funció de les ordres d’etiquetatge generals pel planificador APS, que pel fet de ser una eina avançada permetria assegurar els terminis d’entrega, optimitzar els temps de màquina i fer simulacions sobre la producció

GLOSSARI DE TERMES LOGÍSTICS * SGA/WMS (Sistema de Gestión de Almacenes / Warehouse Management System) * SCM (Supply Chain Management) * MRP (Materials Manufacturing Resource Planning) * APS (Advanced Planning & Scheduling) * EDI (Electronic Data Interchange) * RFID (Radio Frequency IDentification) * AGV (Automated Guided Vehicle) * LGV (Laser Guided Vehicle) * FIFO (First Input-First Output) * FEFO (First Expired-First Output)

La tecnologia sobre el flux intern de materials i la seva logística associada s’estan convertint en l’eix de moltes empreses de begudes refrescants encaixant els slices de les diferents comandes planificats sobre les màquines i la resta de recursos disponibles. El sector es troba exposat, a més, sota ambdós models de negoci, a una alta estacionalitat ja que els mesos d’estiu tenen una demanda molt superior a la resta de l’any i normalment els recursos han de ser incrementats tant pel que fa a operaris com a elements electromecànics, per la qual cosa resulta crític el reabastiment de matèries primeres, envasos i embalatges en el cas de les empreses d’envasament.

23/07/10 18:02

entorn

+ BREUS

BREUS

Blanco diu que demanarà “formalment” que el corredor mediterrani sigui prioritari a Europa Malgrat això, es resisteix a prioritzar-lo amb claredat per sobre de la línia Saragossa-Tolosa. França refusa aquesta opció i aposta pel corredor mediterrani. El ministre espanyol de Foment, José Blanco, ha fet un pas endavant per al corredor mediterrani però no ha abandonat l’ambigüitat que en aquesta qüestió ha fet servir aquests últims mesos. Avui s’ha compromès, en la cloenda de la cimera de ministres de Transport europeus feta a Saragossa, a demanar “formalment” que el corredor mediterrani s’inclogui en el document de les Xarxes Transeuropees de Transport, el llistat en el qual la Unió Europea recull els eixos prioritaris i que s’aprovarà el 2011. De moment, en l’esborrany del document hi figuren altres línies, però no el corredor mediterrani. Blanco ha subratllat que l’eix ferroviari és “una porta important d’entrada a Europa”, ja que “no només és important per a l’Estat espanyol i l’eix mediterrani, sinó també per a la connexió amb el nord d’Àfrica i els països emergents de l’Àsia”. Aquests són només alguns dels arguments que han utilitzat els agents socials, tant patronals com sindicats, i experts econòmics durant molts anys, però de manera especialment reforçada aquests darrers mesos, per

justificar l’evidència de la necessitat del corredor mediterrani per sobre de qualsevol altra línia ferroviària. El ministre espanyol, però, ha reiterat que l’eix mediterrani és “compatible” amb una altra línia ferroviària que uneixi Madrid amb Saragossa i Tolosa, creuant els Pirineus centrals. Ha dit, a més, que les dificultats de finançament no obligarien a triar entre ambdós projectes. Unes paraules sorprenents, tenint en compte, sobretot, que el secretari de Transport de l’Estat francès ja ha refusat aquesta opció perquè implica la construcció d’un gran túnel, molt costós, per travessar els Pirineus. A més, aquesta opció deixa de banda el gran potencial econòmic dels ports de l’arc mediterrani, que actuarien de nodes logístics per a l’entrada a Europa de les mercaderies procedents d’Àsia. Font: Vilaweb (09/06/2010)

Motorola FlipOut amb Motoblur Si hi ha una cosa que agrair-li a Motorola és que treballi per oferir una cosa diferent de la resta de fabricants per a l’univers Android. El Motorola FlipOut ja és per fi un telèfon Android oficial que arribarà al mercat europeu aquest estiu. Caldrà comprovar de primera mà si l’arriscat disseny quadrat del Motorola FlipOut, que és el seu gran atractiu, és realment vàlid o es queda només en una extravagància. Resulta complicat imaginar-se un terminal amb Android amb una pantalla de sol 2,8 polzades. Aquest telèfon ve amb WiFi, GPS, memòria interna de 512 MB i tecnologia CrystalTalk per millorar el so en les trucades. El Motorola FlipOut vindrà amb Android 2.1 i en obrir-lo, ens deixa veure un teclat QWERTY de cinc files amb espai a part per als números. La personalització Motoblur que tan bé li ha funcionat a Motorola repeteix en aquest nou terminal. L’aspecte multimèdia és més discret sobre el paper, havent de conformar-se amb una càmera de fotos de 3 megapíxels, encara que la presència de tecnologia Kodak per al tractament de les imatges ens fa allotjar esperances de ser davant d’una cosa interessant per pujar fotos a xarxes socials, ja que hi ha accés directe a Facebook, Myspace o Picasa, com d’altra banda és ja habitual en aquest tipus de terminals.

JULIOL/AGOST 2010

ENTORN.indd 48

23/07/10 18:07

+ BREUS

BREUS

La nova era del 3D L’arribada del 3D a les pantalles de cinema no només canviava la percepció de les pel·lícules, sinó que profetitzava l’arribada del 3D a totes les llars. Les noves generacions de home cinema (‘cinema domèstic’) ja tindran una opció per poder visionar el 3D. El nou Blu-ray BD-C6900 ofereix una experiència visual Full HD en 3D única. Aquest mèrit ha estat ja reconegut amb el guardó Best of Innovations Awards, en la

CES 2010 i amb el certificat de la BDA (Blu-Ray Disc Association). Aquest innovador Blu-ray ofereix la possibilitat de gaudir de la millor qualitat d’imatge 3D a Full HD amb un so envoltant multicanal. Tot a través d’un disseny elegant i únic. El nou BD-C6900 de Samsung és compatible amb els estàndards 3D Blu-ray, Blu-ray convencional i DVD. A més, permet reproduir continguts en streaming (‘reproducció en temps real’), com vídeos, música i fotos, a través d’una xarxa domèstica, i incorpora connectivitat Wi-Fi integrada amb la qual els usuaris podran accedir a la funció Internet@TV.

L’Ajuntament de Barcelona no deixarà de fer cap obra adjudicada Arran la decisió de retardar algunes de les obres públiques per part de l’Estat per contenir la despesa, el Gremi de Constructors d’Obres de Barcelona i Comarques va clausurar la seva Assemblea General anual amb la intervenció del conseller delegat de l’empresa municipal Barcelona d’Infraestructures Municipals (BIMSA), Joan Conde. Conde ha assegurat que “l’Ajuntament de Barcelona no deixarà de fer cap obra que ja hagi adjudicat per causa del pla d’ajustament econòmic”, tot i que ha admès que “en alguns casos sí que hi poden haver ajornaments en la seva execució”. El conseller delegat de BIMSA ha xifrat en 138 milions d’euros

l’estalvi previst pel consistori barceloní en l’àmbit de les inversions en obra pública per al període 2010-2011, que s’obtindrà principalment per l’ajornament d’algunes actuacions. En qualsevol cas, Conde ha posat l’èmfasi en el compromís inversor de l’Ajuntament de Barcelona, que “permetrà una inversió global de 500 milions d’euros en l’exercici 2011”. Font: BIMSA (04/06/2010)

Creix la polèmica envers el túnel de la Sagrada Família

Corre perill el temple de la Sagrada Família pel túnel de l’AVE? L’emblemàtic temple iniciat per Gaudí fa 128 anys i encara en construcció (el 2012 s’acabarà l’interior) ha estat sempre centre de la polèmica. L’última és la que enfronta la junta del temple i una plataforma veïnal (AVE pel Litoral) amb les administracions públiques. Porten anys reclamant que si el túnel d’alta velocitat que travessa Barcelona des de l’estació de Sants a la futura Sagrera passa pel carrer Mallorca, on està situada la façana de la Glòria, els ciments del temple poden perillar. De moment, l’Audiència Nacional no ha volgut paralitzar les obres de manera cautelar i, mentre avança la tuneladora, espera tenir tots els elements per resoldre el fons de la qüestió. El projecte preveu la construcció d’una pantalla de pilons per aïllar l’estructura del túnel dels ciments del temple. Mesura suficient de seguretat suficient, asseguren els enginyers d’ADIF, administradora d’infraestructures ferroviàries i responsable del projecte. Font: El País (23/07/2010)

FULLS dels ENGINYERS

ENTORN.indd 49

49 23/07/10 18:07

informe

TEXT: Lorena Farràs

FOTO: Isabel Marquès

A Catalunya, El passat 31de maig va tenir lloc l’acte d’entrega dels primers premis Fem Indústria. Un concurs impulsat per l’Associació i el Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya, mitjançant el seu servei Enginova per al foment de l’emprenedoria, i la Fundació Eduard Soler i el seu Centre d’Iniciatives Empresarials del Metall (CIEM).

l concurs Fem Indústria neix amb la voluntat d’ajudar al desenvolupament del teixit empresarial català. Les organitzacions convocants –l’Associació i el Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya i la Fundació Eduard Soler (FES)– volen detectar i dinamitzar a través del concurs iniciatives emprenedores i d’innovació d’empreses de matriu industrial (de manufactura o de servei a les indústries). Fem Indústria està adreçat tant a professionals que tenen una idea de negoci que volen convertir en empresa, com a empreses ja existents que tenen nous projectes empresarials però que per diferents motius no tenen la possibilitat de poder impulsar i materialitzar el seu repte empresarial. Per als primers s’ha creat la categoria D’una Idea a una Realitat, mentre que per als segons hi ha la modalitat Empresa amb Futur.

JULIOL/AGOST

2010

INFORME femindustria.indd 50

23/07/10 18:14

L’acte de presentació i d’entrega dels premis va tenir lloc el dia 31 de maig a l’Auditori Pompeu Fabra, ubicat a la seu dels Enginyers Industrials de Catalunya. En total, es van repartir dos premis –un per a cada categoria– i quatre accèssits –dos per a cada categoria. D’una Idea a una Realitat: Ebotlution Systems Tot projecte empresarial neix arran d’una idea. El problema és que la majoria de vegades no n’hi ha prou a tenir una bona idea. També fa falta una petita empenta inicial tant econòmica com en coneixements i divulgació. La categoria D’una Idea a una Realitat està precisament adreçada a professionals que tenen una idea de negoci que volen convertir en una realitat.

En la primera edició de Fem Indústria, el projecte guanyador d’aquesta modalitat ha estat el de l’empresa barcelonina Ebotlution Systems (www.ebotlution.com), que consisteix en una plataforma robòtica per al desminatge humanitari (EMPERoC-D). “Es tracta d’una plataforma robòtica col·laborativa de poc pes, semblant a un petit tanc, que permet localitzar i identificar mines i, alhora, reduir els costos humans, tecnològics i de temps que normalment requereix aquest procés”, explica Antonio Javier Castellón, un dels tres cofundadors de l’empresa. Ebotlution és una empresa creada per tres enginyers amb una dilatada i sòlida experiència en el món de l’enginyeria i les tecnologies de la informàtica aplicades al desenvolupament de sistemes de gestió del coneixement, control i

(Foto esquerra) Els enginyers Atonio Castellón, Jesús M. Vila i Carles Rabaneda -d’esquerra a dreta- són els fundadors i propietaris d’Ebotlution Systems, empresa guanyadora de la modalitat D’una Idea a una Realitat. (Foto dreta) Sergi Bellorbí, responsable de Màrqueting i vendes de Compact Habit -guanyadora de la modalitat Empresa amb Futur-, explica que amb el sistema eMii “estem fent indústria en un sector poc industrialitzat com el de la construcció”.

FULLS dels ENGINYERS

INFORME femindustria.indd 51

51 23/07/10 18:14

informe

automatització en sectors crítics com indústria, tecnologia, educació i defensa. Segons Castellón, el fet de guanyar el premi Fem Indústria els ha donat un bon impuls per poder fer realitat el seu projecte, en què ja porten treballant més de dos anys. “Per a nosaltres ha estat principalment una recompensa a l’esforç i a la labor realitzats i un nou certificat que ratifica que anem ben orientats”. La proposta d’Ebotlution té com a base el projecte EMPERoC-D (Comunitat Explorativa de Robots Multipropòsit Evolutius per al Desminatge) que ha estat reconegut per part de l’Estat espanyol com a projecte d’R+D prometedor i mereixedor d’una subvenció de 350.000 euros sota el marc de la iniciativa Neotec.

Sergi Bellorbí, responsable de Màrqueting i Vendes de l’empresa, explica que amb el sistema eMii “estem fent indústria en un sector poc industrialitzat com el de la construcció”. I afirma: “El fet que se’ns hagi reconegut amb el premi Fem Indústria ens omple d’orgull i ens indica que anem pel bon camí i que hem de continuar innovant”. L’impulsor de Compact Habit és Josep Tragant, fundador de Constructora d’Aro, una empresa amb quasi quaranta anys en el sector de la construcció. Bellorbí explica que Tragant és l’ànima del projecte ja que ell n’és l’ideòleg. A pesar d’estar ja jubilat, l’empresari continua sent el principal accionista de l’empresa, que en aquests moments es troba en fase d’expansió.

empReSa amb FutuR: CompaCt HabIt Per a aquelles empreses ja existents que tenen nous projectes empresarials però que per diferents motius no tenen la possibilitat de poder impulsar i materialitzar el seu repte empresarial, hi ha la categoria Empresa amb Futur. El guanyador d’aquesta modalitat en la primera edició del concurs Fem Indústria ha estat l’empresa Compact Habit (www. compacthabit.com) amb el seu sistema d’edificació modular integral industrialitzada (eMii). Aquesta empresa amb seu a Cardona (el Bages) va néixer el 2004 amb la voluntat d’innovar en un sector tan tradicional com el de la construcció. Després d’anys d’investigació, l’empresa ha ideat un mètode constructor propi, denominat edificació modular integral industrialitzada (eMii), que consisteix en la fabricació de mòduls monolítics tridimensionals de formigó armat. Aquests mòduls segueixen a fàbrica un procés de muntatge dels diferents elements, instal·lacions i materials fins a la seva sortida de planta de producció ja totalment equipats i amb tots els acabats interiors. El sistema permet així la construcció de qualsevol edifici que es projecti a partir d’unitats repetibles de dimensions variables i fins a una alçària de fins a vuit plantes.

qbIC meCatRònICa: noVa eSCÚteR elÈCtRICa Tot i que estan en boca de molts, les motos i els cotxes elèctrics encara no són una realitat consolidada. Tant grans com petites companyies hi estan treballant i aquest és el cas també de Qbic mecatrònica. Aquesta empresa de recent creació ha guanyat un dels accèssits a la categoria D’una Idea a una Realitat. Qbic, que està impulsada pel doctor enginyer industrial Emilio Angulo, s’ha embarcat en un projecte de disseny i fabricació de motocicletes elèctriques per a ús urbà i que tindrien una autonomia d’uns 100 quilòmetres. Angulo explica: “En aquests moments estem fent el primer prototip amb tecnologia pròpia”. Aquest consisteix en una escúter, una moto petita ideal per a àmbits com l’urbà. L’impulsor del projecte, igual que moltes altres de les empreses que es van presentar al concurs Fem Indústria, està buscant finançament. Angulo confia que l’obtenció de l’accèssit l’ajudi en aquest aspecte.

VaSuClIp: nou CatÈteR peR al tRaCtament D’aneuRISmeS CeRebRalS Un dels sectors econòmics més importants de Catalunya és el mèdic. El sector s’està guanyant a pols el reconeixement

JULIOL/AGOST

2010

INFORME femindustria.indd 52

23/07/10 18:14

internacional i no és estrany que en el certamen de Fem Indústria hagi quedat reflectida aquesta realitat amb la concessió d’un accèssit a l’empresa Vasuclip, concretament el D’una Idea a una Realitat. El projecte d’aquesta jove empresa, impulsada per Julio César i per Albert i Jordi Galan, és el d’un nou catèter per al tractament d’aneurismes cerebrals. Albert Galan explica que “van detectar en el mercat la necessitat d’un catèter que eliminés definitivament i completament els aneurismes cerebrals”. A partir d’aquí, ell i els altres dos ideòlegs del projecte es van posar a treballar fins que van crear aquest nou catèter que van presentar al concurs i del qual tenen la patent. Un catèter és un instrument quirúrgic, constituït per un tub llarg i prim, emprat per explorar, eixamplar, injectar o evacuar un conducte o un òrgan buit. Galan afirma: “Ja estem començant a fer els primers prototips però ens manca finançament”. És justament per aquest motiu que l’emprenedor reconeix que es van presentar al concurs: per poder tenir accés a possibles inversors. Ambiensys: tractament de residus sòlids urbans Un dels accèssits de la modalitat Empresa amb Futur ha estat per a Ambiensys (www.ambiensys.es), empresa que es dedica al desenvolupament de solucions orientades a minimitzar l’impacte de l’home sobre el medi ambient. L’empresa, ubicada a Barberà del Vallès (Vallès Occidental), entén que “la tecnologia ben emprada, pot jugar un paper molt rellevant en aquest propòsit i que el desenvolupament sostenible és una fita que podem assolir si som capaços d’orientar els nostres esforços a elaborar propostes que resolguin amb eficiència els problemes”. En aquesta línia, l’empresa ha creat el sistema GeiserBox. Desenvolupat pels enginyers d’Ambiensys, aquest nou sistema processa els residus destinats a abocador i el rebuig de les plantes basades en models tradicionals de separació, per transformar-los en materials nets amb aplicació en el mercat.

El sistema GeiserBox representa un nou concepte en el tractament dels residus urbans, que aporta importants avantatges respecte als mètodes que s’apliquen en l’actualitat. “Redueix el volum dels residus i en facilita i millora la seva valorització posterior per ser reaprofitats, la qual cosa es pot traduir en una important reducció de l’enviament de residus a l’abocador”, explica Lluís Carles Carrillo, director d’Operacions de l’empresa. Carrillo afirma que guanyar l’accèssit “consolida tecnològicament el projecte perquè darrere del premi Fem Indústria hi ha un reconeixement per part del Col·legi d’Enginyers Industrials a una tasca de desenvolupament tecnològic”. D’altra banda, el director d’operacions explica que també confien que aquest reconeixement “ajudi l’empresa a aconseguir algun tipus de finançament que permeti fer possible el projecte”. Agrícola Rubies: màquina per rentar palets de plàstic El segon dels accèssits de la categoria Empresa amb Futur ha estat per a Agrícola Rubies (www.agricolarubies.com) i el seu projecte de disseny d’una màquina per rentar palets de plàstic per a la indústria alimentària. Agrícola Rubies és una empresa amb seu a Soses (Segrià), creada el 1992 i que es dedica a la fabricació de maquinària per al sector fruiter, hortícola i el de la indústria alimentària des de fa més de vint anys. Eder García, enginyer del departament de Nous Dissenys de l’empresa, explica que “en aquests moments en el mercat no hi ha cap màquina, a part de la nostra, per rentar palets de plàstic de mida industrial; només hi és de mida petita”. És precisament per aquest motiu que el projecte d’Agrícola Rubies resulta innovador. Segons García, el millor d’haver guanyat un accèssit en el concurs Fem Indústria és que “això aportarà prestigi i reconeixement a l’empresa”. I continua: “Som una companyia petita i esperem que el guardó en ajudi a donar a conèixer l’empresa”.

FULLS dels ENGINYERS

INFORME femindustria.indd 53

53 23/07/10 18:14

dia a dia

1 de JUNY Protecció passiva d’estructures i compartimentació

1 de JUNY Recuperar els valors per fer la feina ben feta

Comissió de Gestió Empresarial: Recursos Humans

Comissió de Seguretat: Prevenció d’Incendis

El Col·legi Oficial de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i en Ciències de Catalunya i l’AEIC/COEIC, conjuntament, van organitzar aquesta segona sessió del cicle de dues jornades dedicat a la relació entre educació, valors i empresa. Es va valorar quina és la línia que cal seguir per recuperar aquells valors que es creuen necessaris per millorar el treball desenvolupat avui dia. Hi van intervenir: Joan Riart, psicòleg i professor de l’Escola Lestonac de Barcelona; Joan Fontrodona, professor i director del Departament d’Ètica de l’Empresa a l’IESE, i Ramon Garriga, exdegà del Col·legi Oficial dels Enginyers Industrials de Catalunya.

Aquesta jornada va anar adreçada a tots aquells professionals que es dediquen a la protecció contra incendis. Es van exposar i analitzar els diferents punts que cal tenir en compte en qualsevol instal·lació de productes de protecció passiva d’estructures (acer, formigó i fusta) i compartimentació: control de la instal·lació, acreditació de les empreses instal·ladores, assajos i execució d’acord amb les especificacions de les tècniques dels fabricants.

2 de JUNY Aula d’Extensió Universitària dels Enginyers Industrials de Catalunya

7 de JUNY Taula rodona e-books tècnics

Comissió de Jubilats i Prejubilats L’Aula va oferir coneixements, tant humanístics i tècnics de la història de l’antic Egipte, a càrrec de Marta Villanueva Blázquez, amb Màster en Egiptologia per l’Escola d’Egiptologia de la Fundació Arqueològica Clos i subdirectora del Departament de Física Nuclear per la UPC.

3 de JUNY Sopar del 1985

El passat dia 3 de juny del 2010 va tenir lloc el sopar de la promoció del 1985 per celebrar els 25 anys de finalització de la carrera professional. (vegi’s pàgines finals d’aquesta secció).

Comissió de Cultura Reflexions sobre el futur del llibre tècnic en el món digital. Aquest va ser l’objectiu per poder celebrar aquesta trobada: reflexionar sobre el tema del llibre digital en aquests moments de canvi transcendent en la cultura bibliogràfica i en la seva incidència en l’àmbit de l’enginyeria i la tecnologia.

JULIOL/AGOST 2010

FEM INSTITUCIO OK.indd 54

23/07/10 17:27

8 de JUNY Pimes i operacions a la Xina

Comissió de Gestió Empresarial: Logística Jornada entorn de les oportunitats de millora de la competitivitat de les pimes a través d’operacions a la Xina. Com pot una pime catalana posar en marxa un procés de reestructuració i millora de la seva competitivitat mitjançant activitats a la Xina? Quines són les oportunitats? Quines són les dificultats? Per respondre totes aquestes preguntes es va convidar Gonzalo Aixa Torres, soci director de Break Even Point, consultora catalana amb delegacions a Espanya, la Xina, Xile, Mèxic i Portugal.

10 DE JUNY Èxit en la sol·licitud de subvencions per a R+D+i

Comissió de Gestió Empresarial: Innovació Procediments per millorar l’eficàcia de les sol·licituds d’ajudes públiques per a projectes de recerca, desenvolupament i innovació. Les subvencions per als projectes d’R+D+i són un instrument molt convenient que en facilita la realització. L’èxit en la sol·licitud d’aquestes ajudes depèn, sobretot, de com es formulin. En aquesta conferència es van explicar metodologies i bones pràctiques, a partir d’experiències anteriors, que milloren la qualitat de les memòries o sol·licituds que es presenten a les administracions per tal d’incrementar les possibilitats d’obtenir la subvenció corresponent. Aquestes metodologies són aplicables en convocatòries dels àmbits autonòmic, nacional i europeu.

10 DE JUNY Centre d’excel·lència sobre estalvi i eficiència

13 DE JUNY Concert pel 10è aniversari de la Coral dels Enginyers

Comissió de Cultura Comissió d’Energia KIC InnoEnergy: va voler en aquesta sessió incentivar i promoure la investigació, la formació i la innovació en el sector energètic. L’Institut Europeu d’Innovació i Tecnologia va seleccionar entre vuit consorcis europeus el KIC InnoEnergy, amb una de les sis coseus a Barcelona, dedicat a l’estalvi i l’eficiència energètica. L’objectiu és fer arribar la recerca al mercat d’una manera més ràpida i eficaç perquè les empreses europees puguin competir amb els EUA i el Japó.

La sala simfònica Pau Casals de L’Auditori va ser l’escenari del concert que el passat 13 de juny va oferir la nostra Coral dels Enginyers per tal de commemorar el seu desè aniversari. Aquesta celebració tan especial es va fer juntament amb les corals del Col·legi d’Advocats de Barcelona i el Col·legi de Jesús Maria de Barcelona, que també van commemorar els seus respectius aniversaris.

FULLS dels ENGINYERS

FEM INSTITUCIO OK.indd 55

55 23/07/10 17:27

dia a dia

14 de JUNY Compartint Experiències: Vibracions en estructures

Comissió de Construcció

15 de JUNY El Cafè dels Enginyers

Comissió de Jubilats i Prejubilats

En aquesta sessió es va mostrar que amb procediments senzills es poden fer primeres prediccions i interpretacions de comportaments vibratoris en elements estructurals. També es va plantejar el poc estudi que es fa d’aquests fenòmens en els projectes i la utilitat de les vibracions induïdes com a eina de diagnosi per a problemes formacionals.

Ramon Boixadós, president de la Fundació Gala - Salvador Dalí, va ser el protagonista d’aquesta jornada, reconegut amb el Premi a la Trajectòria Professional 2005 dels EIC. Destaca per haver estat president de Renfe, conseller delegat de Bedaux Española, SA, i de Vila Olímpica, SA, i conseller de Fecsa. En el vessant acadèmic, va ser professor d’Administració d’Empreses a l’Escola Tècnica Superior d’Enginyers Industrials de Madrid (ETSIIM). I dins del món associatiu cal esmentar que va ser president de la Federació d’Associacions d’Enginyers Industrials d’Espanya. Ha estat honorat amb diverses distincions, com la Gran Creu de l’Ordre Civil d’Alfons X el Savi, la Medalla d’Or de la Universitat Complutense de Madrid i la Fulla de Figueres.

16 de JUNY

17 de JUNY XIII Fòrum de la Seguretat

El cas Toyota: una oportunitat

Comissió de Gestió Empresarial: Qualitat Breu introducció de la companyia Toyota, cronograma d’evolució històrica-seqüencial, planificació de la campanya a Catalunya, comunicació a clients, etc., a càrrec d’Enrique Centeno, director de postvenda de Toyota Espanya. La presentació va anar a càrrec de Joan Vallvé, degà del Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya.

Comissió de Seguretat i Institut d’Estudis de la Seguretat (IDES) Jornada arran de l’aplicació de la Directiva de serveis. Reflexions sobre el canvi de model. A través d’una anàlisi rigorosa i profunda i un debat multidisciplinari es va contribuir positivament a aprofundir-hi. El programa del Fòrum s’estructurà en: “La transposició de la Directiva de serveis”, “Els models d’aplicació de la seguretat industrial a partir de la Directiva de serveis”, “Anàlisi de la incidència de la Directiva en la seguretat industrial”, “La capacitació dels professionals en el nou model” i “Els col·legis professionals com a garants de la seguretat en el nou model”.

JULIOL/AGOST 2010

FEM INSTITUCIO OK.indd 56

23/07/10 17:27

18 DE JUNY Excursió al Costabona (de Vallter a Setcases)

Comissió d’Esports

22 DE JUNY ESTELA, Associació Europea de l’Energia Solar Termoelèctrica

Comissió d’Energia

22 DE JUNY Nou Decret 176/2009 de la Llei catalana de soroll

Grup de Treball de Sorolls

Els que van matinar van fer una excursió que va pujar cap a la Portella de Morens i, mantenint el nivell, es van dirigir cap a la Portella de Concròs per pujar a la roca Colom (2.506 m); seguit del Coll de Pal i una última ascensió al Costabona (2.465 m). Després van baixar a Setcases per la collada de la Balmeta i la ribera de Carboner. Es va tractar d’una excursió de dificultat mitjana, de 6 hores de durada (sense parades), 550 m d’ascensió acumulada i 1.100 m de descens.

Anàlisi del sector termosolar i el seu fort desenvolupament al sud d’Espanya. Per analitzar aquests temes i, alhora, conèixer les principals novetats d’aquesta tecnologia, es va comptar amb la presència de Mariàngels Pérez Latorre, de la Secretaria General d’ESTELA a Brussel·les, i representants d’empreses catalanes del sector.

29 DE JUNY Estat de qüestió del mercat del Born

30 DE JUNY MTC. Projecte Ascó: un repte i una oportunitat per a Catalunya

Associació del Museu de la Ciència i la Tècnica i d’Arqueologia Industrial de Catalunya Jordi Martí Grau, delegat de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona, entre altres convidats, va continuar amb la taula rodona oberta el 24 de març sobre la situació i l’estat de la qüestió del mercat del Born. La jornada va servir per posar sobre la taula com ha d’evolucionar el mercat, i es va donar resposta a les múltiples preguntes que ha generat aquesta qüestió urbanística.

Jornada de presentació i explicació del nou Decret 176/2009, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei 16/202, de 28 de juny, de protecció contra la contaminació acústica, i se n’adapten els annexos.

Comissió d’Energia Catalunya genera més del 40% de l’energia nuclear d’Espanya a les centrals nuclears d’Ascó I, Ascó II i Vandellòs II. El projecte aprovat pel Govern espanyol per crear un magatzem temporal centralitzat (MTC) on s’emmagatzemin els residus de totes les centrals nuclears del país, és percebut per la societat civil com un risc. Els experts en energia nuclear de l’AEIC/COEIC han aconsellat com a col·lectiu el posicionament a favor de la candidatura de l’Ajuntament d’Ascó per ubicar el magatzem temporal en aquest municipi.

FULLS dels ENGINYERS

FEM INSTITUCIO OK.indd 57

57 23/07/10 17:27

dia a dia

13 de JUliol Enginyers equatorians a Catalunya Comissió d’Acció i Cooperació Quatre nois i quatre noies que han finalitzat els estudis d’enginyeria a l’Escuela Politécnica del Litoral ESPOL de Guayaquil, Equador, van visitar els Enginyers Industrials de Catalunya. Aquests joves enginyers estan fent pràctiques en empreses catalanes per un període de sis mesos. Això és possible gràcies a la iniciativa de l’organització Voluntaris en Assessoria Empresarial (VAE), que promou per sisè any el Projecte Equador. L’objectiu d’aquest projecte és que joves enginyers equatorians puguin completar la seva formació coneixent una altra realitat empresarial, econòmica, social i cultural. Una representant dels enginyers equatorians va fer un balanç molt positiu de l’experiència tant a les empreses com a l’ETSEIB destacant l’oportunitat i el repte que representa quan tornin al seu país. A continuació, Josep Mouriño els va explicar quina és la missió i els objectius dels EIC en els àmbits del Col·legi i de l’Associació, les organitzacions dependents, i també l’organització interna a través de les comissions. En la clausura de l’acte, el degà Joan Vallvé va felicitar els joves enginyers pels bons resultats aconseguits en la seva estada a Catalunya i els va desitjar que aquesta experiència els sigui molt profitosa quan tornin al seu país.

21 de JUNY Tast i degustació d’albariños de les Rías Baixas Comissió de Cultura Amb aquesta sessió es van donar a conèixer les diverses qualitats dels vins albariños. L’escenari va ser l’Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya. Van assistir-hi les marques: Martin Codax, Albariño de Fefiñanes, Gran Bazán Ambar, Terras Gauda, Val Crianza sobre Lias i Organistrum. A la jornada van serhi presents els principals productors de les valls de: Val do Salnes, O Rosal, i Condado do Tea de Galícia. A més es va fer el maridatge amb formatge gallec de teta i San Simón fumat. Joan-Enric Vidiella, tècnic en l’art del tast, en va ser el coordinador. Amb tot, la reunió va ser un èxit, amb la presència de 48 enginyers que van voler conèixer una mica més els albarños de les Rías Baixas, ja que s’analitzava la vista, el tacte, l’aroma i el gust de cada un dels productes presents.

JULIOL/AGOST 2010

FEM INSTITUCIO OK.indd 58

23/07/10 17:27

7 de juliol Visita al Centre Tècnic de Seat El Centre Tècnic de Seat, referent d’R+D+i del sud d’Europa i pilar de l’enginyeria a Catalunya i que ha estat Premi Institucional 2010 del COEIC/AEIC, va organitzar una visita institucional el passat 7 de juliol. De la mà de Frank Bekemeier (vicepresident executiu d’R+D+i de Seat) i de Carlos Fernández (assistent de Vicepresidència) la delegació del COEIC va conèixer el dia a dia del procés de desenvolupament d’un vehicle des de la fase més conceptual, disseny i ergonomia, fins a les fases de simulació 3D, prototips i validació. En les seves instal·lacions ubicades en una superfície de 200.000 m2, dels quals 43.000 m2 estan edificats i equipats, treballen cada dia més de 900 persones, la majoria de les quals són titulats mitjans i superiors (66%), molts d’ells enginyers industrials en entorn internacional que utilitzen les tecnologies més avançades per crear i desenvolupar de manera íntegra nous automòbils moderns i fiables. El maneig de tècniques de simulació i realitat virtual ha permès al Centre Tècnic complir re-

quisits tan importants com escurçar els temps de desenvolupament, com a referència en el Consorci Volkswagen, així com reduir els costos i augmentar la qualitat. El Centre Tècnic compta amb instal·lacions tecnològicament molt avançades, com ara càmeres acústiques, climàtiques o de reproducció de llum solar; bancs de fatiga per a components i vehicles complets; bancs de caracterització i assaig de motors; cabines per a assajos de contaminació; bancs d’assaig de rigidesa i flexió de carrosseria; bancs d’assaig de seguretat de components i vehicles; soldadura làser i laboratoris de materials. Tot aquest desplegament tecnològic fa que a banda dels productes de la marca Seat al Centre Tècnic, també es desenvolupin projectes per a Volkswagen (Motor 1.8 L 5 VT VW Touran China, VW Sharan) i per a Audi (Motor 2.0 TFSI Audi TT, Audi A1, Audi A3 Sportback o Audi Q5). El Centre Tècnic exerceix, a més, una important tasca de dinamització industrial, i actua des de fa molts anys com a motor impulsor del desenvolupament tecnològic dels proveïdors de la companyia.

Superfície: 200.000 m2 Superfície edificada: 43.000 m2 Plantilla: 914 empleats Llocs de treball amb tecnologia CAX: 600 Projectes: 254 Prototips: 56 Simulacions realitzades: 1.100 Quilòmetres recorreguts en proves: 3,7 milions de km

FULLS dels ENGINYERS

FEM INSTITUCIO OK.indd 59

59 23/07/10 17:27

dia a dia

9 de JUNY Acte de benvinguda a una trentena de nous col·legiats El Col·legi d’Enginyers Industrials ha donat la benvinguda als seus nous col·legiats amb l’entrega de la insígnia i la presentació del seu padrí de promoció, que en aquesta ocasió ha estat Joaquim Calsina Gomis. Joaquim Calsina va proporcionar tot un ventall de consells sobre com afrontar la primera feina, afirmant que és important elegir-la bé ja que marca molt el futur professional, explicant que moltes vegades el nou enginyer s’està especialitzant sense adonar-se’n, perfilant i depurant les seves virtuts com a professional. La honestedat i la franquesa a les entrevistes de feina i demostrar confiança en un mateix són valors que ha destacat per sobre de les possibles qualitats tècniques.

3 i 4 de JUNY Actes de commemoració del 50è aniversari tèxtil El passat 3 i 4 de juny es va celebrar el 50è aniversari de la promoció del 1960. La commemoració va començar amb una acció de gràcies a la parròquia de Sant Sever, patró dels teixidors, en honor i record de tots els companys i familiars. Després es va procedir a la imposició d’insígnies d’or i robins als companys de promoció per part del president de l’Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya, Joan Torres Carol. El dinar es va fer al Reial Club de Polo de Barcelona amb l’exposició de pintura dels quadres realitzats pels companys i artistes Josep M. Jardí, Joaquim Viladomiu i Ramon Vilà. El dinar va acabar amb un seguit d’anècdotes sobre aquesta històrica promoció. Els actes van continuar el dia següent amb una visita al Museu de la Ciència i la Tècnica de Catalunya, i amb l’agraïment i comiat per part de José Vicente Fabra. La jornada va finalitzar amb un dinar al Club de Golf El Prat Terrassa, on Enrique de Rafael va amenitzar la sobretaula amb històries sobre la promoció de l’any 1960.

JULIOL/AGOST 2010

FEM INSTITUCIO OK.indd 60

23/07/10 17:27

Agraïment als organitzadors de la jornada de conscienciació sobre el soroll El passat mes d’abril, tal com es va publicar en aquesta revista, es va celebrar el Dia Internacional de Conscienciació sobre el Soroll. En motiu d’aquesta jornada, fins a divuit professionals de diferents empreses i entitats especialitzades en aquest sector van participar en un estudi per mesurar el nivell de soroll en diferents indrets del territori català: Barcelona, Sabadell, Terrassa, Girona, Lleida, Tarragona i Manresa. L’anàlisi va comptar amb el suport del Col·legi Oficial d’Enginyers Industrials de Catalunya. Entre els que van coordinar l’estudi, que va tenir el ressò mediàtic pertinent, destaquen: Anna Masdeu, Javier Valls, Atanasi Jornet, Mireia Luna, Pablo Reboredo, Miguel Vida, Iban Clot, Miguel Medina, Julio Félix Rubio, Josep M. Querol, Jaume Colomer, Jordi Romeu, San-

tiago Jiménez, Joaquim Reda, Josep V. Marín i Xavier Vivas. Els col·laboradors formen part de les respectives organitzacions que es van involucrar activament a fer possible l’estudi: Grup de Treball de Sorolls del COEIC; A-Z Enginy; Ecudap Catalunya; Ingeniería para el Control del Ruido, Auditoría Acústica, SL; APLING, Acústica-Insonorización, SL; Ionictec Enginyeria; IAC Stopson Española, SA; Querol & Colomer Consultors Acústics, SL; Laboratori d’Enginyeria Acústica i Mecànica (LEAM)-UPC; i Enginyeria i Gestió d’Infraestructures, SLP. Des d’aquestes línies es mostra l’agraïment per haver donat a conèixer dades que han permès saber quins són els indrets amb més soroll. Un estudi que serveix, entre altres coses, per conscienciar la societat sobre la polució acústica.

L’empresa Ingeniería para el Control del Ruido va ser una de les empreses que hi va participar. A la foto, el sonòmetre situat a una distància de la façana d’entre 0,5 i 2 metres, tal com marcaven les pautes de l’estudi.

A l’estudi hi van participar divuit professionals i fins a deu entitats i empreses que van donar a conèixer el soroll que hi ha a Catalunya

Alguns dels col·laboradors que van fer possible l’anàlisi del soroll a diferents punts de Catalunya i que posteriorment va ser analitzat a les respectives seus.

GRÀCIES

FULLS dels ENGINYERS

FEM INSTITUCIO OK.indd 61

61 23/07/10 17:28

dia a dia

3 DE JUNY Sopar de promoció del 1985 La nit del passat 3 de juny va tenir lloc el sopar per celebrar els 25 anys de finalització de la carrera professional de la promoció del 1985. L’acte es va celebrar al Restaurant La Miranda del Museu de Barcelona, un indret discret i elegant situat en una de les millors ubicacions de tota la ciutat, la quarta planta del Museu d’Història de Barcelona. L’espectacular terrassa té una de les millors vistes de la Ciutat Comtal, ja que domina el mar i els vaixells de vela en el Port Esportiu. Dins d’aquest marc incomparable, els assistents a aquest esdeveniment, organitzat per l’Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya, van gaudir d’un excel·lent àpat acompanyat de cava per celebrar el quart de segle transcorregut i brindar pels propers 25 anys. L’acte va ser presidit pel director general del COEIC, Antoni M. Grau, que va mostrar-se encantat de tenir l’oportunitat de trobar-se de nou

amb els antics companys de carrera aprofitant l’ocasió per intercanviar experiències i anècdotes de l’època d’estudiant. A mesura que s’amagava el sol per l’horitzó deixant pinzellades de colors al cel, el so del riure dels assistents omplia l’ambient de la terrassa mentre els assistents es posaven al dia de les seves vides professionals i personals d’ençà que van finalitzar els seus estudis. La finalització de la carrera universitària és un fet gairebé únic a la vida que omple d’orgull tant l’estudiant mateix com la seva família i amics; és per això que l’Associació d’Enginyers Industrials organitza aquest tipus d’acte amb l’objectiu de recordar aquest sentiment d’orgull juvenil i poder comparar-lo anys més tard amb la tranquil·litat que proporciona l’experiència. En finalitzar l’acte es van entregar uns presents per als assitents per part de l’Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya.

La finalització de la carrera universitària és un fet únic a la vida, que omple d’orgull tant l’estudiant mateix com la seva família i amics.

Moments del sopar que va esdevenir un èxit d’assistència i va servir per retrobar vells amics que van compartir aules durant l’època universitària per acabar sent enginyers industrials.

JULIOL/AGOST 2010

FEM INSTITUCIO OK.indd 62

27/07/10 14:18

4 de juny Debat per la presidència del F.C. Barcelona El Col·legi d’Enginyers Industrials va donar el tret de sortida a la campanya electoral a la presidència del F.C. Barcelona amb el primer debat en què van intervenir les diferents candidatures després de ser aprovades. El presidenciable Agustí Benedito va estar acompanyat dels homes forts en matèria econòmica de les altres tres candidatures: Javier Faus (candidatura Sandro Rosell), Jordi Torrent (candidatura Jaume Ferrer) i Ferran Soriano (candidatura Marc Ingla). Amb la moderació de Frederic Porta, el debat va constar de dues parts: una primera, en què cada candidat va exposar el seu programa en diferents punts acordats per les candidatures, i una segona part en què es va obrir el debat entre candidats i en què el periodista va poder incidir en aquelles preguntes que li semblaven oportunes o que els candidats no van aclarir en la seva primera exposició. L’acte es va seguir a l’auditori per tots els mitjans de comunicació esportius i generals, així com una setantena de col·legiats que van assistir a l’auditori, vuitanta més que estaven connectats en directe a través de videostreaming en el Canal Enginyers i 130 més que van descarregar-se el vídeo en diferit. Deu dies després es van celebrar les eleccions i Sandro Rosell va guanyar, amb un 61,35% El debat del dels vots, amb el suCol·legi va port de 35.021 socis. encetar la cam- En segon lloc va quepanya electoral dar Agustí Benedito, el candidat revelació, del Barça que amb el 14,09% de va acabar amb suports (8.044 vots). una clara victò- Marc Ingla va ser el tercer, amb un 12,29% ria de Sandro (7.014 vots) i Jaume Ferrer l’últim, amb un Rosell. 10,80% (6.168 vots), un resultat una mica menys dolent del que li atorgava el sondeig. Amb aquests ingredients, i amb un enfrontament obert amb Rosell, Ingla només va obtenir el 12,29% dels sufragis emesos. La participació va batre rècord amb un 47,94% del total dels socis, és a dir, 53.396 socis blaugranes que van anar a votar.

FULLS dels ENGINYERS

FEM INSTITUCIO OK.indd 63

63 23/07/10 17:28

dia a dia

7 de JUNY Enllumenat urbà energèticament sostenible

7 de JUNY Planificació i control dels projectes d’enginyeria

30 de JUNY Plataforma pel debat energètic

Comissió de Formació Comissió d’Energia Jornada dirigida a consultors, gestors energètics i ambientals i tècnics municipals, en què es van analitzar les condicions de l’enllumenat urbà necessàries per a la integració en una estratègia d’energia sostenible. Es van donar les eines per al disseny de programes i accions operatives i de gestió. La sessió va girar entorn dels objectius que la UE ha establert per al 2020: reduir l’emissió de CO2 en un 20%, augmentar un 20% l’eficiència energètica i cobrir el 20% amb energies renovables.

MS-Project és una de les eines informàtiques més utilitzades per a la planificació i seguiment de projectes. Els objectius del curs van ser proporcionar el coneixement necessari per poder planificar i controlar projectes utilitzant MSProject com a eina en la gestió dels projectes de la seva pròpia organització.

L’objectiu d’aquesta primera sessió era abordar el repte de l’energia des d’una perspectiva general, socioeconòmica i ambiental. Es va destacar el concepte de combinació energètica: les energies nuclears i les energies renovables de cara al futur.

ÀMBIT TERRITORIAL 5 de JUNY El DissabtENGINYER a Vic Demarcació de Girona PASSeiG PeR lA HiSTÒRiA de ViC AMB PARAdA Al MUSeU ePiSCoPAl El 5 de juny el DissabtENGINYER ens va portar a conèixer la capital d’Osona. Els assistents van recórrer el centre històric de la ciutat i van visitar la seu de la catedral i el Museu Episcopal. Una jornada per compartir el descobriment de nous indrets de Catalunya en família, la dels enginyers industrials. Els assistens van poder recórrer cada un dels racons de Vic en un dissabte que va esdevenir una experiència cultural i històrica per a aquells que van voler veure de prop com aquesta històrica capital ha evolucionat i s’ha convertit en una de les seus industrials del nostre país en els darrers anys.

JULIOL/AGOST 2010

FEM INSTITUCIO OK.indd 64

23/07/10 17:28

ÀMBIT TERRITORIAL 10 de JUNY El paper de l’enginyeria en la seguretat i salut en el treball Demarcació de Girona SeGUiMeNT eXHAUSTiU de lA NoRMATiVA El passat 10 de juny, Joaquim Reda, responsable de la Comissió d’Exercici Lliure de la Demarcació de Girona, va defensar el paper del Col·legi amb relació a la seguretat i salut en el treball. En aquest sentit, va destacar la comissió específica en aquesta àrea des d’on es fa seguiment exhaustiu de la normativa i es coordinen diferents activitats. La taula rodona es va desenvolupar en el marc de la jornada sobre el paper de l’enginyeria en la seguretat i salut en el treball impulsada per la Càtedra de Seguretat i Salut en el Treball de la UdG.

Sopar de l’Enginyer de la Demarcació de la Catalunya Central Demarcació de la Catalunya Central UN ToTAl de 85 PeRSoNeS Al SoPAR A l’eSCoRXAdoR d’iGUAlAdA A part dels col·legiats, també hi van assistir el degà del Col·legi d’Enginyers, el president de l’Associació d’Enginyers, el director general del Col·legi d’Enginyers, el president de La Mútua dels Enginyers, el president de la Demarcació de Tarragona, representació de les demarcacions de Girona i Lleida i de la Delegació del Vallès, el regidor d’Urbanisme de l’Ajuntament d’Igualada i tots els membres de la Junta de la Demarcació de la Catalunya Central, tant els de l’antiga junta com els de la nova. A més es va fer la presentació de la nova Junta de la Demarcació de la Catalunya Central. L’acte el va tancar un concert d’havaneres a càrrec del grup La Taverna, amb ron cremat com a acompanyant.

FULLS dels ENGINYERS

FEM INSTITUCIO OK.indd 65

65 23/07/10 17:28

dia a dia

ÀMBIT TERRITORIAL Viatge a Montpeller Demarcació de la Catalunya Central PAiSATGeS PeR eMMARCAR Al SUd-eST de FRANÇA La Demarcació de la Catalunya Central va organitzar un viatge a una de les ciutats més emblemàtiques de França: Montpeller. La sortida es va fer cap al Lac du Salagou, on es va poder gaudir de les vistes i la natura de l’entorn. Entre les activitats realitzades va destacar la projecció de l’Scénovision Molière, on es va reviure la vida atrafegada del personatge Jean-Baptiste Poquelin, conegut com a Molière. També es va fer una visita guiada pel centre històric de Pézenas. I una excursió per la llacuna de Thau, amb un vaixell descobert, a més d’una visita pel centre de la ciutat i una visita panoràmica des del Mont Saint-Clair.

29 de JUNY

El magatzem de residus nuclears

Demarcació de Tarragona La Comissió d’Energia del Col·legi Oficial d’Enginyers Industrials de Catalunya va organitzar la conferència MTC, magatzem temporal de residus nuclears i centre tecnològic. Projecte Ascó: un repte i una oportunitat per a Catalunya. La presentació va anar a càrrec de Joan Vallvé, degà del COEIC i hi van intervenir Álvaro Rodríguez, Jordi Bruno, Juan J. Pérez, José M. García i el Dr. Ferran Guedea. Va destacar l’anunci d’Enresa d’acabar pagant 2 milions anuals pels residus de Vandellòs I.

L’Observatori de la competitivitat 2009

Demarcació de la Catalunya Central El COEIC va presentar a la capital del Bages l’Observatori de la competitivitat 2009 davant d’una cinquantena de persones aplegades a la seu de la Cambra de Comerç de Manresa. L’estudi, basat en una enquesta a un centenar d’enginyers i empresaris catalans, revela, entre moltes altres dades, que el 65% dels enquestats considera que la seva empresa sortirà reforçada de la crisi. L’estudi dels enginyers també posa de manifest que el 58% creu que el nivell de competitivitat de la indústria catalana és acceptable, mentre que només l’11% el considera baix o molt baix. D’altra banda, el 60% creu que els valors dels treballadors no són prou adequats.

JULIOL/AGOST 2010

FEM INSTITUCIO OK.indd 66

23/07/10 17:28

articles

Patrimoni industrial a Brussel·les i Flandes Assumpció Feliu Torras / Vicepresidenta de l’AMCTAIC

russel·les, la capital de Bèlgica, és la principal seu de les institucions de la Unió Europea i l’OTAN. És també la seu dels governs i el parlament d’algunes de les entitats federades que componen Bèlgica i la regió de Brussel·les capital, la comunitat francesa de Bèlgica i la regió flamenca. Brussel·les és una de les tres regions de Bèlgica i la capital de les comunitats lingüístiques francesa i neerlandesa. Té una població de 144.784 i una àrea metropolitana de 2.090.000 habitants. És un nucli industrial i un centre comercial, administratiu, cultural i de comunicacions de primer ordre, també en l’àmbit europeu. La ciutat baixa o nucli, a la vall del riu, i antic barri residencial i industrial, és el centre administratiu i comercial; els sectors oriental i septentrional són principalment industrials; els sectors occidental i meridional són constituïts predominantment pels barris residencials del segle XIX, i té tot un cinturó de municipis agregats que formen l’àrea residencial suburbana. En el camp industrial destaquen la indústria tèxtil, alimentària, d’articles de luxe, química i metal·lúrgica. Aquesta ciutat ja era coneguda a finals del segle VII, però es va consolidar com a ciutat al segle XI. Al llarg dels segles la seva indústria, producció i economia va anar evolucionant dels menestrals i camperols al món industrial. Mostra d’aquesta evolució industrial són les construccions i els gustos dels industrials. Destaca una gran diversitat d’estils constructius i arquitectes com Victor Horta, Paul Hankar i Henry van de Velde, que seran els més importants de l’anomenat Art Nouveau a la ciutat. Com a exemples d’aquest estil arquitectònic tenim el Musée des Instruments de Musique, edifici de finals del segle XIX, antic luxós magatzem Old England, d’estil Art Nouveau. El Centre Belga de la Bande Desinée (antics magatzems Waucquez, majorista de teixits, construït el 1903 per l’arquitecte Victor Horta, el qual va utilitzar els nous materials: ferro i vidre), espai de 4.000 metres quadrats recuperats i que avui dia acull el Centre Belga de la Tira Còmica (CBTC), amb uns 200.000 visitants per any. El centre de la capital compta amb una sèrie de canals subterranis i un patrimoni fluvial d’una època d’esplendor medieval entorn del riu Zenne, zona en què es troba l’edifici de la Central Elèctrica de Santa Caterina, avui recuperat com a magatzem. Cal destacar, també, el Museu Victor Horta, casa particular de l’arquitecte que data del 1898. I el Tour and Taxis, un antic centre de transport de mercaderies on s’emmagatzemaven productes com ara cafè, xocolata, tabac, vi, alcohol, etc.,

un cop havien passat per la duana. Durant més d’un segle va generar una intensa activitat, però després va passar un període gris i perillós i va estar a punt de desaparèixer. En l’actualitat s’ha recuperat i se li han atribuït noves funcions. La Fonderie és un centre de patrimoni industrial, gestionat per una associació sense ànim de lucre i fa visites per tot el patrimoni industrial de Brussel·les ensenyant la història social i industrial de la regió (www.lafonderie.be). A Flandes, cal destacar el molí de vent i la molineria Te Geest en Ter Zande (molí restaurat, de farina de blat i molí d’oli de llinosa amb una màquina de vapor), a Deerlijk. Izegem és la localitat sabatera per excel·lència i on es troba l’antiga fàbrica de sabates Eperon d’Or, petit talleret artesanal a l’origen, gran fàbrica després, d’estil Art Decó en els anys vint i on es vol traslladar l’antic museu nacional de les sabates Musée National des Chaussures (www.musea.izegem.be). Encara queden dos fabricants de sabates en aquesta població. A Kortrijk es troba el Museu del Lli, instal·lat el 1982 en una antiga granja de lli. Aquesta granja va ser salvada in extremis el 1971 amb el sol objectiu d’acollir aquest museu (www.kortrijk.be/musea). A Harelbeke hi ha una gran fàbrica de calderes de vapor en gran expansió, Vynque Warmetetechniek nv, que guarda una petita col·lecció de màquines de vapor pròpies (www.vyncke. com). A Heule, Preetjes Molen és un molí de vent construït el 1866 per treballar el lli, i avui és l’únic que sobreviu en aquesta regió. Després de múltiples vicissituds, el 1944 es va protegir i el 1992 es va cedir el manteniment a l’associació Amigos del Molino Preetjes, i la restauració és completament voluntària. A Hasselt hi ha el Museu Nacional de la Ginebra. El 1979, la ciutat de Hasselt va comprar l’antiga destil·leria Stellingwerff/Theunisen amb la intenció d’instal·lar el museu de la ginebra. L’edifici era una antiga granja de les Germanes Franciscanes-Penitents. A Mechelen, dins de la regió de Gant, existeix des del 1890 un taller de construcció i restauració de carillons i rellotges Michiels. També és interessant la complexitat de les dàrsenes del port d’Anvers i el port de petroli d’Anvers Sud (port de petroli més important d’Europa). A les dàrsenes Willem i Bonaparte es construirà el futur museu de la ciutat. Cal remarcar l’estació ferroviària d’Anvers amb un frontó Art Decó fabulós. En definitiva, Bèlgica posseeix grans testimonis del món industrial en general, i miner, tèxtil, puntaire, agroalimentari, etc., en particular. Tot un patrimoni per anar descobrint.

FULLS dels ENGINYERS

FEM INSTITUCIO OK.indd 67

67 23/07/10 17:28

articles

Els ancoratges de la carrera professional SERVEIS OCUPACIONALS

n alguns dels mètodes que utilitzem al Servei d’Orientació Professional et convidem a realitzar un important exercici d’autoanàlisi del teu perfil professional. Aquesta metodologia enllaça amb el concepte d’ancoratge de carrera introduït per Edgar Schein, professor al MIT Sloan School of Management i una de les figures clau del desenvolupament organitzacional. Schein defineix l’ancoratge de carrera com el conjunt de percepcions que la persona té de si mateixa amb relació a les seves habilitats, capacitats, motius i necessitats. En la vida laboral, l’ancoratge de carrera funciona com un camí que identifica el tipus de valor afegit que la persona pot oferir, els criteris i tipus de treballs que vol realitzar i el nivell d’ambició amb què un s’avalua a si mateix.

Josep Mouriño Estébanez / Cap dels Serveis Ocupacionals dels EIC

- Ancoratge d’autonomia i independència: aquestes persones busquen com, quan i en quina qüestió específica treballar. Els interessa la flexibilitat i fugen de les normes i les restriccions. Això no vol dir que no puguin sentir-se còmodes treballant en relació de dependència, sempre que disposin d’un marge d’autonomia. - Ancoratge d’estil de vida: es tracta de persones que cerquen flexibilitat a la seva feina, privilegiant aquelles organitzacions que tinguin en compte els seus desitjos personals (horaris convenients, teletreball, llicències o permisos, etc.). Desitgen conservar l’harmonia entre les seves necessitats personals i els requeriments de la seva carrera intentant que ambdós aspectes es desenvolupin junts cap a un tot integrat. Amb relació als valors:

Schein va identificar vuit ancoratges de carrera, cada un dels quals es relaciona amb habilitats, necessitats o valors de la persona: Amb relació a les habilitats: - Ancoratge tècnic-funcional: correspon a les persones que prioritzen l’especialització i volen créixer dintre de la seva disciplina. Encara que podrien dirigir un equip tècnic, la gerència com a tal no els interessa. - Ancoratge gerencial: les persones en les quals predomina aquest ancoratge tenen la seva meta en la gerència. Les posicions tècniques són considerades com esglaons necessaris per arribar a nivells més alts. - Ancoratge de creativitat-emprenedoria: aquestes persones es caracteritzen pel seu desig constant de crear la seva pròpia empresa, fonamentat en la seva capacitat per prendre riscos i superar obstacles. Poden desenvolupar-se en organitzacions tradicionals en una primera etapa per buscar, posteriorment, nous reptes creant nous negocis, productes o serveis, encara que hagin de sacrificar estabilitat i temps lliure.

- Ancoratge de servei: les persones amb aquest ancoratge estan motivades per valors que transcendeixen la feina, tasques que aportin valor als altres, resoldre problemes collectius o la solidaritat, entre d’altres. - Ancoratge de repte: les persones que guien les seves decisions de carrera d’acord amb aquest ancoratge busquen dedicar-se a trobar solucions a problemes complicats o superar obstacles. Un cop assolit l’objectiu, la motivació desapareix i busquen una nova font de desafiament. En resum, els ancoratges de carrera reflecteixen les necessitats i motivacions subjacents que la persona porta a l’edat adulta, però també els seus valors i el que és més important, les capacitats descobertes i percebudes. Aquest autoconcepte sobre el que desitgem, el nostre sistema de valors, el tipus de persona que som i allò per al que ens sentim més competents contribueix a la definició de les nostres eleccions a la carrera professional.

Pel que fa a les necessitats: - Ancoratge de seguretat i estabilitat: les persones vinculades a aquest ancoratge tendeixen a fer el que els seus caps requereixen d’elles per mantenir la seguretat a la feina (per exemple, nivell retributiu, futur estable, bon programa de jubilació).

JULIOL/AGOST 2010

FEM INSTITUCIO OK.indd 68

27/07/10 11:40

BORSA DE TREBALL

APUNTA’T

Vols trobar feina? Cap de producte / Enginyer júnior / Enginyer de projectes / Enginyer industrial superior / Cap de projectes / Director tècnic d’enginyeria mecànica / Cap de logística / Cap manteniment / Responsable d'oficina tècnica / Director tècnic / Responsable d’R+D / Director de fàbrica / Product mànager / Responsable d'organització / Enginyer de qualitat i medi ambient / Enginyer de mètodes i temps / i d’altres.

Entra a www.eic.cat

i inscriu-te a la nostra borsa de treball. Actualitza les teves dades. Obre’t noves oportunitats!

FEM INSTITUCIO OK.indd 69

23/07/10 17:28

informa’t

III Concurs Internacional de Robòtica JET ESCOLA

l Concurs Internacional de Robòtica JET, que ja ha arribat a la seva tercera edició, és una competició amistosa en la qual participants d’arreu del món competeixen amb els seus robots en diverses categories al Campus de Terrassa. I no és només un concurs: l’esdeveniment ha estat acompanyat sempre de ponències i demostracions relacionades amb el món de la robòtica, de les quals han pogut gaudir tant participants com espectadors. La passada edició es va dur a terme els dies 9 i 10 de maig del 2009, coincidint amb els últims dies de la setmana anual que el Campus de Terrassa dedica a la cultura. Com cada any, el Concurs va ser organitzat per l’associació d’estudiants Joves Enginyers de Terrassa (JET) i va comptar amb la inestimable col·laboració de la Universitat Politècnica de Catalunya, l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeries Industrial i Aeronàutica de Terrassa (ETSEIAT), l’Escola Universitària d’Enginyeria Tècnica Industrial d’aquesta població (EUETIT) i l’Ajuntament de Terrassa, així com amb el suport del Nexe i una vintena d’empreses que van aportar els mitjans necessaris per a la realització de la competició. Durant tot el cap de setmana els visitants i participants van poder gaudir no només d’una emocionant competició, sinó també de diverses activitats i exposicions paral·leles a aquesta. El Concurs es va dividir en set categories, de les quals diverses d’elles són típiques en qualsevol competició de robòtica, com els robots de sumo i minusumo, que competeixen un contra un per intentar expulsar el contrincant de la pista, i els rastrejadors i velocistes, que corren seguint una línia i competeixen pel millor temps. D’aquestes es van premiar els quatre primers classificats, amb 500, 300,

Bernat Zaragoza Travieso / Estudiant de l’ETSEIAT i soci escolar núm. 20.051

200 i 100 euros respectivament. A més, el Concurs disposava de categoria preuniversitària, en què es premiava amb 100 i 50 euros el primer i segon classificat, sense oblidar la categoria JETbot, especialment dissenyada per competir amb uns robots construïts en el curs d’Introducció a la Robòtica, també impartit per JET, i amb premis de 150, 100 i 50 euros per als tres primers classificats. Per la seva part, a la categoria lliure es van repartir tres premis de 100 euros cadascun, a més de tres plaques de programació. Entre les activitats paral·leles no es poden deixar de destacar les dues ponències a càrrec del professor Kevin Warwick sobre la interacció cervell-màquina, que van aconseguir omplir completament l’auditori amb un públic que escoltava amb admiració i sorpresa el relat de les investigacions del doctor. Igual d’interessant van ser les demostracions que el Reem-b, el robot humanoide més avançat d’Europa, va fer durant tot el cap de setmana, així com els tallers Lego, sempre plens de nens i nenes –i d’alguns que no ho eren tant– que gaudien del seu primer contacte amb el món de la robòtica. Aquest any la tercera edició es durà a terme a principis d’octubre. S’espera una participació més gran que en les darreres edicions, amb més presència de participants internacionals i una categoria nova.

Més de cent robots de diferents països competeixen cada any en el Concurs Internacional de Robòtica que s’organitza en el campus politècnic de Terrassa

Alguns membres de l’associació d’estudiants Joves Enginyers de Terrassa (JET) en la segona edició del concurs internacional de robòtica JET

JULIOL/AGOST 2010

FEM INSTITUCIO OK.indd 70

27/07/10 11:59

Francesco Magri, un estudiant italià d’enginyeria industrial a l’escola de Girona ESCOLA

Carles Pérez / Periodista del COEIC

es de la regió del Friül, al nord-est d’Itàlia, va arribar Francesco Magri fa sis mesos. Aquest estudiant, de 24 anys, d’Enginyeria Mecànica Energètica al seu país d’origen, va triar l’Escola Politècnica Superior (EPS) de la Universitat de Girona per fer l’Erasmus en Enginyeria Industrial. Després de fer nombrosos projectes per a les tres assignatures que ha estudiat a casa nostra, torna a Itàlia amb moltes més experiències i idees de les que tenia quan va arribar a terres catalanes. En Francesco assegura que ara entén per què Catalunya és “el motor d’Espanya”. Com has viscut l’Erasmus a Catalunya? Ha estat una gran experiència; aquí la universitat és diferent. Totes les assignatures són més pràctiques i això ho ha fet molt interessant, perquè m’ha permès treure’n el màxim profit en el poc temps que he estat aquí. És força diferent al sistema italià...? A Itàlia tot és molt més teòric. Es basen a fer avaluacions escrites i orals, però en pocs casos fem projectes. En canvi, a Girona cada assignatura tenia una part molt pràctica, en què havíem d’entregar un treball. Amb aquest sistema he après molt. T’ha agradat Girona? M’ha encantat. És una ciutat petita, bonica i força tranquil·la. S’hi viu bé perquè la gent et fa sentir com a casa i això s’agraeix. Els meus companys de pis, un menorquí i un mallorquí, també m’han ajudat a integrar-me. M’han dit que saps parlar català... Home, tant com parlar, no! Sé algunes paraules perquè s’assemblen al meu dialecte italià, el friülà. De fet, vaig escollir venir a Catalunya i no a Anglaterra, entre d’altres qüestions educatives, també per la facilitat de l’idioma.

“Aquí la universitat és diferent. Totes les assignatures són més pràctiques i això ho ha fet molt interessant”

L’AEIC/COEIC disposa d’una oficina NEXE a l’escola de Girona a la que es poden adreçar tots els socis escolars

no entenia alguna cosa, sempre he tingut el suport dels professors de l’EPS, que han fet que ser estranger no fos un handicap. Has après català i t’agrada el sistema educatiu que tenim. Creus que se t’obriran les portes al món laboral d’aquí? Sí, per això he estudiat català, perquè a més és un element que afegeix valor als meus estudis. Però tot i sentir-me plenament integrat aquí, ara mateix no em plantejo el meu futur. He estat sis mesos a Girona (des del gener fins al juny) i torno a Itàlia amb dos idiomes apresos, català i castellà, i amb la maduresa que et dóna el fet de separar-te de la família.

Has tingut algun problema per seguir les classes? La veritat és que no. He fet totes les classes en català i els exàmens també. Si en alguna ocasió

FULLS dels ENGINYERS

FEM INSTITUCIO OK.indd 71

71 23/07/10 17:28

volem +

VIU L’ASSOCIACIÓ FOTOGRAFIA DIGITAL Aprendre a capturar els millors moments i les imatges més inoblidables amb la teva pròpia càmera digital. Aquest va ser l’objectiu d’aquest curs de fotograﬁa digital. Cada participant va portar la seva pròpia càmera per treure el màxim partit per tal d’immortalitzar aquestes vacances d’estiu.

APERITIUS D’ESTIU Seguint les últimes tendències que marquen els gurus dels fogons, es van preparar uns aperitius que combinaven els ingredients de manera sorprenent per compartir-los amb els amics, al costat de la piscina, a la platja o en un àpat informal. Amb menys de cinc hores els participants van esdevenir autèntics experts en aperitius refrescants.

SABER ESTAR Si amb el taller ¿Qué me pongo? havíem après a vestir-nos, ara va ser el torn de millorar les habilitats socials. Aprendre a rebre, acomiadar, l’etiqueta a la taula, fer presentacions, fer el regal més adequat per a cada ocasió, van ser bona part dels consells que van rebre els assistents. El saber estar ens aporta una seguretat que es reﬂectirà en la nostra imatge externa.

JULIOL /AGOST 2010

VOLEM MES OK.indd 72

23/07/10 18:16

JA SOM 10.000

Òscar Maronda / Redacció

On van els enginyers per vacances? Segons l’amiga Viquipèdia, un enginyer industrial és la persona que es dedica a l’enginyeria industrial, que és la disciplina de l’enginyeria que estudia el desenvolupament, la millora, la implementació i l’avaluació dels sistemes integrats per persones, coneixement, maquinària, energia, materials i processos. Els enginyers industrials, per tant, treballen per eliminar les pèrdues de temps, diners, materials, energia i altres recursos. Però què fan aquests enginyers quan no estan treballant? Quina és la destinació preferida dels solucionadors de problemes i optimitzadors de temps i recursos? T’ho anirem desvetllant aquí en els pròxims números. Estigues a l’aguait!

Cuba va ser el destí escollit pel nostre company raúl jovino, ON va fer embogir les natives de la terra de fidel castro.

a la nostra companya igone li agrada passar les vacances fent esports de risc. és un globus o un parapent?

Daniel Gaude s’atreveix fins i tot amb un tigre! Qui va dir que els enginyers no eren aventurers?

En Daniel Gaude disfrutant de la seva estada a Pulao Tioman (Malàisia).

FULLS dels ENGINYERS

VOLEM MES OK.indd 73

73 23/07/10 18:16

volem +

EL MICROOH!NES Peixos lletjos Un estudi dut a terme per científics del Centre de Biologia Evolutiva de la Universitat d’Austràlia Occidental revela que els peixos menys atractius compten amb una qualitat més alta d’esperma, i els exemplars més vistosos “inverteixen” en la seva aparença en detriment de la fertilitat. Per arribar a aquesta conclusió, els científics han analitzat el comportament dels peixos de l’espècie guppy o peix milió (Poecilia reticulata), que es caracteritzen per una alta promiscuïtat i reproducció, i han descobert que els mascles menys atractius tenien més bona esperma, al contrari que els més exuberants, segons informa la BBC. En l’estudi, que es publicarà a la revista Proceedings of the Royal Society B, s’explica que aquests peixos practiquen la poliàndria; és a dir, una femella s’aparella amb múltiples mascles. La teoria reproductiva estableix que, durant l’ejaculació, els mascles consumeixen més energia, cosa que repercuteix en la seva condició física. En l’aparellament, els peixos guppy mascles solen tenir comportaments que van des d’un festeig –una espècie de dansa ritual– fins a un aparellament “furtiu” o no consensuat. En comparar les variacions genètiques dels exemplars amb les conductes que tenien, els experts han trobat notables diferències. Així, els mascles que preferien portar a terme l’aparellament “furtiu” cridaven menys l’atenció i estaven menys ornamentats que els que realitzaven festejos per aparellar-se. No obstant això, els exemplars menys atractius tenien millor qualitat d’esperma. Segons el professor Jonathan Evans, que ha dirigit la investigació, aquesta troballa “defensa la teoria de la competició de l’esperma, perquè revela que existeix una compensació entre l’atracció sexual i el desgast ejaculatori”. És a dir, que l’avantatge reproductiu dels mascles més atractius “potencialment podria quedar contrarestat per la pobra execució de l’ejaculació”, afegeix.

ENTRETENIMENTS

WWWEBS

Endevinalla (Núm. 204)

WWW.CRUCESDELMAR.COM Un grup d’avions té la seva base en una petita illa. El dipòsit de combustible de cada avió té la capacitat suficient per recórrer la meitat del planeta. Els avions poden transferir en vol la quantitat de fuel que es desitgi. L’única font de fuel està a l’illa i se suposa que no hi ha cap pèrdua de temps en el repostatge ja sigui en l’aire o en terra. Quin és el menor nombre d’avions que pot assegurar el vol d’un avió al voltant del món seguint un cercle màxim, en la hipòtesi que tots els avions tenen la mateixa velocitat que a terra, consumeixen el fuel a la mateixa velocitat i tornen sense cap novetat a la base?

SOLUCIÓ MAIG/JUNY Endevinalla 203 A la mateixa que quan tenia 6 anys.

Portal web de caire informatiu i divulgatiu del projecte Cruces del Mar. Aquest projecte pretén potenciar l’energia eòlica marina a la població de Chipiona. També podrem trobar informació genérica sobre les avantatges d’aquesta energia renovable.

WWW.EKKOPROJEKT.NET EKKO és un projecte innovador sobre com la comunicació mòbil pot aportar una millora en la comprensió de la problemàtica del medi ambient, la sostenibilitat i l’ecosistema. Si entras a l’apartat de vídeo al web entendreu a la perfecció els seus objectius.

JULIOL /AGOST 2010

VOLEM MES OK.indd 74

23/07/10 18:16

LA TEMPTACIÓ

Carles Pérez / Periodista del COEIC

VINUM.CAT El vi és un dels béns que més projecció gastronòmica i cultural ha donat a Catalunya, tenint en compte la qualitat dels productes del nostre país. Quan anem a un restaurant o simplement quan busquem un vi que sigui el millor complement d’un bon àpat, intentem trobar la combinació perfecte. Ara, Vinum.cat, un cercador dels millors vins catalans, ens hi ajuda. A través d’aquest web es pot trobar la millor selecció de les vinyes d’arreu del territori català: Alella, Conca de Barberà, Costers del Segre, Empordà, Montsant, Penedès, Priorat, Tarragona i Terra Alta. Vi negre, blanc, rosat, escumós o generós, qualsevol de les teves preferències les trobaràs a aquesta innovadora eina per demanar el vi a la carta. A més de poder fer la teva comanda, també pots reservar plaça per fer enoturisme i visitar el cellers que més t’interessin.

On: www.vinum.cat info@vinum.cat Quan: Tot l’any Quant: Com a associat/col·legiat podràs comprar de manera ràpida i directament del celler, a més de gaudir d’un 20% de descompte en els productes de Vinum.cat.

FULLS dels ENGINYERS

VOLEM MES OK.indd 75

75 27/07/10 16:08

volem +

NOVES TECNOLOGIES SONY WALKMAN W250, PER SORTIR A FER ESPORT I MULLAR-TE SI VOLS Sony ha presentat els seus nous reproductors Walkman B150 i W250. I ens agraden. És així principalment perquè busquen ser diferents del que ja hi ha al mercat, i aquesta és una forma intel·ligent de competir. El Sony Walkman B150 ha estat pensat per als més joves, i ve amb reforç de greus i càrrega superràpida. Tanmateix, el model que més ens agrada és el Sony Walkman W250 per a esportistes, amb un disseny diferent i resistent a l’aigua. Amb la foto ha quedat clar, oi? El reproductor MP3 Sony Walkman W250 està preparat per a les inclemències del temps que ens sorprenguin mentre fem esport. No és que no puguem usar aquests reproductors en altres circumstàncies, però tant el seu disseny com les seves característiques el fan ideal per a aquesta faceta. El Sony Walkman W250 té un disseny de coll que s’adapta al capdavant perquè no ens mo-

lesti quan estem fent exercici. Són reproductors de música sense cables que resisteixen la pluja o la suor, però que també podem rentar amb aigua sota l’aixeta en acabar d’usar-los. O millor, dutxar-te amb ells. I sense témer perquè s’espatllin. El Sony Walkman W250 estarà disponible a partir de maig en quatre colors bastant vistosos i amb capacitats de 2 i 4 GB. El preu del model més bàsic rondarà els 50 euros. La part de programari s’ha cuidat perquè sigui més senzill crear llistes de reproducció segons l’activitat que anem a desenvolupar. Interessant és la tecnologia Zappin que escaneja les cançons i reprodueix una mostra de curta durada perquè puguem trobar de manera més ràpida la que busquem per a cada moment. Com ja ens té acostumats Sony, la càrrega ràpida és una meravella. En 3 minuts podem aconseguir autonomia per a 90 minuts de música, que arriben a 11 hores amb la bateria al límit.

PÀGINES CATALUNYA CENT ANYS ENRERE: Recull de 4.321 targetes postals antigues de Catalunya, Baix Maestrat, Mallorca, Navarra, País Basc i el Principat d’Andorra d’Àngel Toldrà Viazo

DE DIRECTIVO A EMPRESARIO: guía para directivos que desean adquirir una empresa: vía Management Buy Out

autors: Ernest Boix Felip i Joan Gustems Vinyals edita: Editorial Ausa, Sabadell, 2008 Codi: 9(460.23) BOI procedència: Donatiu sinopsi: Aquest llibre és una fotografia de Catalunya, a través dels seus pobles i les seves ciutats de principis del segle XX. S’hi poden veure on i com vivia la gent. La vida quotidiana i l’urbanisme respectaven el medi natural. El campanar de cada poble encara era l’edifici més alt i es podia veure des de qualsevol indret. La riquesa i la diversitat del nostre país, doncs, hi queden a bastament reﬂectides.El Cercle Cartòfil de Catalunya (CCC), associació cultural amb vint-i-vuit anys de vida, acull els col·leccionistes de postals i fomenta exposicions, publicacions de llibres, assessorament, activitats divulgatives, etc. A través de la Revista Cartòﬁla i del seu web www.cerclecartofilcatalunya.com, dóna a conèixer la importància de la postal com a document històric, cultural i artístic.

autor: Ramon Palacín edita: Profit Editorial, Barcelona, 2009 Codi: 657.4 TEI sinopsi: Actualment, l’adquisició d’empreses amb la participació de directius està tenint a Espanya una tendència creixent, de manera que és una modalitat d’adquisició cada vegada més important en el sector de la compravenda d’empreses. Aquesta forma d’adquisició permet als directius donar un pas més en la seva carrera professional passant a ser empresaris, i dóna una solució de continuïtat i desenvolupament a les empreses adquirides. Aquest llibre se centra a estudiar el paper que juguen els directors generals compradors (DGC) en els Management Buy Outs i en els Management Buy Ins, i intenta donar resposta a tota una sèrie de preguntes de manera que pugui ser d’utilitat per a aquells directius que vulguin adquirir empreses, perquè es basa en les experiències d’altres directius que ja han passat per aquest procés amb èxit.

JULIOL /AGOST 2010

VOLEM MES OK.indd 76

23/07/10 18:17

OFERTES I SERVEIS TOMAS DOMINGO, THE BIKE HOUSE

7% de descompte en la compra de bicicletes, accessoris i recanvis.

C/ Sepúlveda, 109 08015 Barcelona Telèfon: 934 521 616

www.tomasdomingo.com tomasdomingo@tomasdomingo.com

Passeig Sant Gervasi, 12-14 08022 Barcelona Telèfon: 934 174 787

CALA MONTJOI

10% de descompte en temporada baixa (abril, maig, juny i setembre). 7% de descompte el mes de juliol. 5% el mes d’agost. Telèfon: 972 256 212 A/e: montjoi@montjoi.com www.montjoi.com

ORIOL AGORRETA ORFEBRE

40% de descompte en joies per als eic i els seus familiars.

C/ Casanova, 260, entl. 2a 08021 Barcelona Telèfon: 932 023 418

www.agorretaorfebre.com

FULLS dels ENGINYERS

VOLEM MES OK.indd 77

77 23/07/10 18:17

volem +

OFERTES I SERVEIS ÒPTICA SANABRE - descomptes ﬁns al 60%. - del 20 al 50% en ulleres de sol i muntures. - del 20 al 60% en lents monofocals, progressives i ocupacionals. - 5% addicional sobre qualsevol altre descompte o promoció! - Revisió visual anual gratuïta. - Adaptació i proves de lents de contacte gratuïtes. - Targeta Privilege Card, perquè puguis fer extensibles aquests avantatges a la teva família. Amargós 7 - T. 934 123 359 Comtal, 17 - T. 933 040 898 Sta. Anna, 27 - T. 934 814 045 Gran de Gracia, 176 - T. 932 185 206 Sant Pere més Baix, 34 - T. 933 193 160

www.opticasanabre.es

CIPS, CENTRE D’IMMERSIÓ 15% de descompte en cursos de busseig, immersions d’exploració, iniciació al submarinisme, immersions nocturnes...

Ctra. de Cadaqués E-17489 El Port de la Selva Telèfon / Fax: 972 12 65 84 Mòbil: 629 31 90 01 A/e: info@cips-dive.com

www.cips-dive.com

HERTZ - Lloguers amb tarifa cap de setmana a Espanya: 15% de descompte - Lloguers la resta de la setmana a Espanya: 10% de descompte - Lloguers internacionals: 5% de descompte - Lloguers mensuals a Espanya: 10% de descompte - Lloguers de furgonetes a Espanya: 22% de descompte - Lloguer de motos a Espanya: 5% de descompte - Lloguer en oficines Hertz dels Centres Comercials d’Espanya: 10% de descompte

Telèfon: 902 402 405 codi CDP 685673

www.hertz.es

JULIOL /AGOST 2010

VOLEM MES OK.indd 78

23/07/10 18:17

DiR

10% de descompte en la quota. A més, si ja ets client et podràs beneficiar del descompte en el pròxim rebut. www.dir.cat

LANNEL

15% de descompte en joies sobre preus tarifa. C/ Galileu, 281-285, entl. 1a 08028 Barcelona Telèfon: 933 905 147

www.lannelspain.com

FOTOPRIX - 50% de descompte revelat on-line. Codi EICREV50 - 15% de descompte en fotoregals. Codi EICREG15 - 20% de descompte en productes de software Fotoprix (Fotollibre, ProBooks, SuperAlbums, Fotorevistes, calendaris impremta, felicitacions, targetes de visita, llibretes, postals. etc.) Codi EICSOFT20 Per gaudir d’aquests descomptes cal registrar-se al web de Fotoprix. A l’apartat “Mis pedidos” hi ha l’opció d’inserir el codi promocional.

www.fotoprix.com FULLS dels ENGINYERS

VOLEM MES OK.indd 79

79 23/07/10 18:17

volem +

immobles Es ven edifici de set pisos d’obra nova a Roda de Ter i Vic a preu d’hipoteca. Edifici sencer o pis a pis. Ideal per a inversors. Hipoteca al TAE 1,66% (euribor+0,75), sense terra. Totalment equipat per entrar-hi a viure (llums, electrodomèstics, ascensor...). Preu hipoteca: 959.600 €. Preu: pis a partir de 112.000 €. Tel. 686 972 384 / 677 059 027 / 935 404 051. Web: www.promocionesdevesa.com.

Venc casa adossada a Alp (La Cerdanya) 92 m 2. Cuina, menjadorestar amb llar de foc, 1 habitació, bany, i garatge a la planta baixa amb petita terrassa-jardi. 2 habitacions dobles i bany complert en 1ª planta. Totalment moblada. Calefacció a gas. Tel. 636 49 40 45/55. Preu 320.000€ negociables. Casa-alp@hotmail. com

Llogo masoveria tot l’any al Lluçanès, a 40 km de Vic. Totalment reformada i equipada per a vuit persones. Tel. 938 862 440 (a partir de les 20.00 h). Venc ampli pis al centre de l’Eixample de Barcelona, entre rambla Catalunya i Aragó, apte com a vivenda-despatx. Té 135 m2, saló menjador, cinc dormitoris. És lluminós, tranquil, sense repercussió de trànsit i està orientat al pati d’illa. Per reformar. Finca règia rehabilitada. Preu: 749.500 €. Tel. 934 519 321. Es lloga dúplex i apartament a Llançà. Cau del Llop. Zona tranquil·la. Impressionants vistes al mar, cala a 200 m. DÚPLEX: Dues habitacions, saló menjador, cuina equipada, dues terrasses i dos banys amb dutxa. APARTAMENT: Habitació doble, saló menjador, cuina equipada, terrassa i bany. Tel. 931 937 336 (Gisela). A/e: llancapages@gmail.com.

Es lloga pis al carrer Castillejos de Barcelona (entre Provença i Mallorca). De 70 m2, primer

pis, totalment reformat i per estrenar. Parquet, tres habitacions, bany, cuina equipada i menjador. Preu: 875 €/mes (despeses incloses). Tel. 654 266 235 (Elena, a partir de 19.00 h). Es ven solar a la zona 22@ de Barcelona. Sense inquilins. Edificable per a quinze vivendes de protecció oficial (de 60 m2 a 120 m2) i un local comercial. Existeix projecte tècnic consensuat amb l’Ajuntament. Venda directa pel propietari. Tel. 679 625 163 (José Luis Sánchez Castellví). Es lloga despatx per a dues persones (12 m2) al carrer Muntaner (entre Diagonal i Travessera de Gràcia). Serveis i despeses per compartir. Amb aire condicionat, nevera i microones. Tel. 645 193 849 (Albert). Es lloga apartament equipat a Calella de Palafrugell, per setmanes, quinzenes o mesos. Disposa de tres habitacions, dos banys, menjador - sala d’estar amb TV, cuina equipada, balcó-terrassa. És el segon pis d’un bloc de tres plantes amb impressionants vistes al mar. Disposa de pati comunitari. Està situat a 200 m de Port Pelegrí i a 5 min del centre de

Calella. Preu: juny, 490 €/setmana; juliol, 590 €/ setmana; agost, 750 €/ setmana. Tel. 618 316 103 (tardes i nits).

Es lloga local per estrenar de 60 m2 en baixos d’un edifici senyorial reformat. Ideal per a despatx professional. Dotat de calefacció, aire condicionat i bany amb aigua calenta. Situat al centre històric de Terrassa i proper a l’estació dels Ferrocarrils de la Generalitat; en zona de vianants i a la vora de l’Ajuntament. Silenciós, amb només cinc veïns, amb llum natural i pàrquings a 50 m. Preu: 750 €/mes. Tel. 937 330 660. A/e: boixanna@hotmail.com. Venc apartament cèntric a l’Estartit, situat en un complex d’alt nivell, a 200 m de la platja. Esplèndida zona comunitària amb piscines. Consta de 54 m2, dos dormitoris dobles i terrassa. Totalment equipat i moblat. Bomba de calor. En perfecte estat per entrar a viure. Preu: 175.000 €. Tel. 619 936 387.

Llogo casa al Port de la Selva. Estiu 2010. Disponible tres/quatre setmanes. Casa moderna. Parcel·la independent amb jardí. Vistes extraordinàries. Primera línia de mar. Zona Far de Sarnella. Totalment equipada per a sis persones. Superfície habitable de 130 m2. Tres habitacions, tres banys, terrassa de 60 m2 i garatge. Preu segons el mes. Tel. 932 093 065. Venc estudi de 36 m2 i altell, d’obra nova, en un sol ambient, situat al carrer Pescadors, 3, de les Cases d’Alcanar. Totalment equipat (vitroceràmica, forn, nevera, rentadora), per entrar a viure. Cuina ofﬁce, terrassa de 5 m2 i piscina comunitària. Situat al centre del poble i a 50 m de la platja. Preu: 78.000 €. Tel. 646061801.

Venc estudi de 45 m2 construïts al carrer Camp (al costat de General Mitre). Reformat íntegrament en un únic ambient (abans dues habitacions). Cuina ofﬁce i bany impecables de disseny. Habitació oberta al saló amb possibili-

JULIOL /AGOST 2010

VOLEM MES OK.indd 80

23/07/10 18:17

ALTRES

VEHICLES

de reunions. Tot exterior. Finca amb porter i ascensors. Ben comunicat amb metro (L5, L3) i autobús. Preu: 500 €/ mes. Tel. 626 229 904 (Mònica).

Venc Rolex model Oyster Perpetual amb embalatge original. Tel. 670 032 255 (Sr. Ferrer).

Venc moto Honda model NX-125-TRAIL ideal per a camins i muntanya tranquil·la. En perfecte estat, sempre en garatge, amb 13.000 km i matrícula de l’any 1991. Preu: 1.100 €. Tel. 932 372 609.

Llogo casa unifamiliar a Llinars del Vallès. Consta de quatre habitacions totes exteriors, garatge, petit jardí-pati, calefacció de gas natural i aire condicionat. A 8 min de l’estació de Renfe. Tel. 934 571 083.

Es lloga o es ven un local de planta baixa directa al carrer per a botiga o despatx professional, de 30 m2 en zona molt cèntrica de la plaça de la Generalitat de Sant Boi de Llobregat. A/e: ati00370@ati.es.

Llogo casa-xalet a Calella de Palafrugell (El Golfet) per temporada. Equipada per a sis persones (moblada, roba de llits i banys, paraments de cuina i menjador). Té 200 m2, quatre habitacions, tres banys, dues terrasses, garatge de dues places, bicicletes, ping-pong, ampli jardí. A 5 min de la platja i del poble. Preu segons període. Tel. 676 126 470.

Es lloguen espais de despatx, totalment equipats al c/ Ríos Rosas, 47, de Barcelona. Disposa d’aire condicionat, xarxa informàtica, servei de telefonista i secretaria. Tel. 934 340 772. Preu a convenir segons espai i serveis.

Es ven veler Bavaria 350C de l’any 1992 en perfecte estat i funcionament. Eslora: 11,28; mànega: 3,45; calat: 1,65; motor: 20. Equipat amb sonda, radar, equip de vent, GPS i auxiliar amb fora borda. Localització: Eivissa, Port Esportiu. Tel. 609 744 313.

tat de tancar-la ja que té finestra a l’exterior. Preu: 228.000 €. Tel. 630 856 122.

Llogo despatx d’arquitectura i enginyeria per compartir de 65 m2 moblat, al carrer Arístides Maillol (Les Corts) de Barcelona. Amb tots els serveis, calefacció, aire condicionat i sala

Venc embarcació de vela lleugera tipus 420 amb veles, material i carro de varada. Tel. 934 190 390 (Miguel, de dilluns a divendres, de 21.00 a 22.00 h).

Es lloga o es ven nau industrial a Mollet del Vallès de 1.060 m2 amb 2.000 m2 de terreny. Molt ben comunicada, a tocar dels accessos de les autopistes AP-7, C-33 i C-17. Nau aïllada, diàfana, sense columnes. Subministraments elèctric i d’aigua donats d’alta. Preu lloguer: 4,3 €/m2. Tel. 628 309 482.

Venc Audi A2, 1.4 gasolina, de cinc portes, color gris platejat, matrícula 7233BDL i amb 100.000 km. En bon estat, sempre en garatge i revisions en taller oficial. Preu: 5.000 €. Tel. 620 794 821.

Venc BMW Z4 3.0 de 265 CV. Descapotable, de color negre, amb 30.000 km, matrícula del maig del 2007, revisat recentment i sempre en el pàrquing. Tapisseria de cuir negre, fars de xenó, ajustament elèctric amb memòria als seients, seients calefactables, alarma, climatitzador, rentafars, sensors de pluja, decoració interior metàl·lica, retrovisor exterior tèrmic i abatible. Preu: 27.700 € (oportunitat única). Tel. 670 085 355 (Sr.

Echevarría). A/e: gustavosese@gmail.com. Venc Volkswagen Golf TDI 110 CV 25è aniversari de l’any 2001. De color plata i amb 140.000 km. Impecable. Totes les revisions en concessionari VW. Un únic propietari. Preu: 5.000 €. Tel. 606 987 047. Venc Mitsubishi Montero 10 de cinc portes. Motor 2.0 GDI, de 129 CV i gasolina, amb 52.000 km. Any 2003. Revisions sempre en el taller oficial de la marca. Un únic propietari. Sempre en pàrquing. Certificat de no-sinistralitat. Seminou. Tel. 649 435 967.

Venc Ford Mondeo 1.8 de 125 CV, cinc portes, gasolina i 140.000 km. Matriculat el desembre del 2002. Sempre en garatge. Cartilla de revisions al dia i en servei oficial. ITV vàlida fins al maig del 2011. Preu: 3.000 € negociables. Tel. 677 428 560.

FULLS dels ENGINYERS

VOLEM MES OK.indd 81

81 23/07/10 18:17

volem +

TEXT: Carles pérez

FOTO: www.kansai-airport.or.jp

Enginyeries del Món

benvinguts a l’aeroport internacional de Kansai

Arriben les vacances i són molts els desplaçaments que es faran durant tot l’estiu. Un dels llocs que prenen protagonisme durant aquest període són els aeroports. N’hi ha de moltes formes i colors, però, en termes generals, s’hi assemblen bastant. No és el cas de l’Aeroport Internacional de Kansai. Situat al bell mig de l’oceà Pacífic, no es tracta d’un portaavions sinó d’una infraestructura immòbil que s’erigeix sobre aquesta inèdita illa artificial, a la badia d’Osaka, el Japó. La forma no la marquen les particularitats geològiques, sinó el disseny de les dues pistes d’aterratge, de 4.000 metres i 3.500 metres de longitud cadascuna. Els pilots han d’enlairar-se just al límit de l’illa i fer punteria quan hi aterren. Això els pertoca a les tripulacions de Japan Airlines, All Nippon Airways i Nippon Cargo Airlines, que fan servir aquesta

infraestructura com a porta d’enllaç de la regió de Kansai, connectada amb Osaka, Kyoto i Kobe. Als cauts, cal assegurar-los que aquest aeroport va ser construït tenint en compte el risc de tifons i terratrèmols. Per fer realitat aquesta obra, entre el 1987 i el 1989, van caldre 10.000 treballadors i 10 milions d’hores de feina, juntament amb la presència de 80 vaixells que van abastir una capa submarina de 30 metres de profunditat. Tot perquè en el moment d’aterrar ja et puguis endur un record inoblidable de les teves vacances.

Més informació: www.kansai-airport.or.jp

CONTACTE Si vols contactar amb els Fulls dels Enginyers per posar un anunci al “Borsí”, suggerir un entreteniment o fer qualsevol proposta, pots fer-ho a través de l’adreça electrònica fulls@eic.cat. Per a canvis d’adreça, posa’t en contacte amb client@eic.cat. També pots trucar al telèfon 933 192 300.

VOLEM MES OK.indd 82

23/07/10 18:17

Programa de Formació Contínua del Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya

Setembre – Desembre 10

Àrea d’Enginyeries Elaboració de projectes elèctrics d’alta tensió

setembre - 16 h

Situació actual de la nova Llei de prevenció i control ambiental. LPCA

setembre - 8 h

Càlcul de sistemes d’enllumenat amb Dialux

desembre - 12 h

Àrea d’Energia Càlcul i disseny de sistemes de climatització Instal·lacions d’energia solar fotovoltaica Curs sobre qualificació d’eficiència energètica d’edificis. Utilització de les eines LIDER, CALENER VYP i CE2

setembre - 16 h octubre - 24 h novembre - 32 h

Àrea de Seguretat i Medi Ambient Elaboració de projectes tècnics en matèria d’incendis. Adaptació al CTE i RSIEI

novembre - 16 h

Marcatge CE i nova Directiva 1644/2008 de màquines

desembre - 4 h

Abastament d’aigua i xarxes generals d’incendi

desembre - 8 h

Àrea de Gestió Creació d’empreses

octubre - 45 h

Preparació i gestió dels contractes de serveis d’enginyeria

novembre - 8 h

Curs de preparació d’oposicions per a professors de secundària en Tecnologies (semipresencial)

octubre -100 h

Àrea de Construcció Gestió de residus de la construcció i demolició. Context actual i reptes de futur

octubre - 8 h Per a més informació: T. 932 957 807 a/e: formacio@eic.cat www.eic.cat