Fulls Maig/Juny 2010 by Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya

President de l’AEIC

LA COLUMNA Francesc Latorre Reformulant la fórmula

Ergransa El gran graner de Catalunya

TECNOLOGIA I EMPRESA

La Diada 2010, una festa molt mediterrània

Serveis d’enginyeria centrats en el compromís, la innovació i l’excel.lència

Josep Maria Rovira

VIU L’ASSOCIACIÓ Activitats per a totes les edats

90 LA TEMPTACIÓ Escola de navegació

La reforma de la Diagonal

“La informació és bàsica per a la innovació”

Pilot de F1

13 ESMORZARS Frank Bekemeier Vicepresident executiu de Recerca i Desenvolupament de Seat

Director de l’ETSEIB

Visita a la planta d’Enagás

Pere Escorsa

Jaume Alguersuari

Francesc Roure

DIA A DIA

ENTREVISTA

CALIDOSCOPI

52 ESPECIAL DIADA

III Trobada d’Empresa Adherida

22 Pamias

ELS NOSTRES EXPERTS

INFORME

volem +

Joan Torres

PROJECTE

fem institució

EDITORIAL

som enginyers

tenim opinió

sumari

15 12

Alejandro Pina President d’Enresa

ENGINYERIES DEL MÓN

ESCOLA L’ETSEIB a la Formula Student per tercer any consecutiu

REPORTATGE Els boscos catalans, tota una central d’energia

Golden Gate, la porta daurada de Califòrnia

102

88 INFORMA’T “L’enginyer d’aquí surt més ben preparat per afrontar tot el que li vingui a sobre”

EDITA: Associació/Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya AEIC

AEIC - COEIC

President: Joan Torres i Carol Vicepresident 1r: Jordi Dolader i Clara Vicepresident 2n: Ricardo Granados i García Secretari: Jaume Puigdueta i Lucas

Director general: Antoni M. Grau Comissió d’Informació i Publicacions Subcomissió dels Fulls: Maria Assumpta Mas, Jaume Puigdueta, M. Clara Torrens Cap d’Imatge i Comunicació: Eva Díaz Coordinació: Carles Pérez, Escarlata Gómez i Òscar Maronda Redacció: Carles Pérez, ,Meritxell Mir, Lorena Farràs, Natàlia Garcia, Jordi Garriga i Òscar Maronda Publicitat: Natàlia Garcia i Peter H. Schönhöfer G. Fotografia: BCN Imatge, Isabel Marquès Disseny i maquetació: Carles Ivanco i Escarlata Gómez Il·lustració: Eduard J. Montoya Correcció lingüística: Mercè Molins Impressió: Novoprint

COEIC Degà: Joan Vallvé i Ribera Vicedegà: Josep M. Rovira i Ragué Secretari: Concha Zorrilla i Díez

Demarcacions del COEIC Girona: Joan Lluís Serarols Lleida: Josep Giné Catalunya Central: Josep Alabern Tarragona: Lluís Maestre Delegació del Vallès: Francesc Figueras

Dipòsit legal: B-40460/92 ISSN: 2013-3332 Administració i distribució: Enginyers Industrials de Catalunya Via Laietana, 39 08003 Barcelona T: 933 192 300 F: 933 100 681 a/e: fulls@eic.cat

Els articles signats no representen l’opinió dels Fulls dels Enginyers. Periodicitat bimestral.

CRÈDITS

tenim opinió

EDITORIAL

El moment dels enginyers JoanTorres Vallvé//President degà del col·legi Joan de l’AEIC

s una gran satisfacció poder anunciar que ja som 10.000 enginyers i enginyeres que, amb noms i cognoms, formem el nostre col·lectiu i fem de la nostra institució una institució de referència. En aquest sentit treballem i continuem treballant, realitzant estudis com el darrer monogràfic Les TIC: competitivitat, supervivència i oportunitat, per transcendir als mitjans de comunicació i als àmbits empresarial i institucional (consultar el web). No podem obviar, doncs, que som un col·lectiu divers, i per això enguany la Diada de l’Enginyer, de la qual trobareu un resum en aquesta revista, ha concedit onze premis diferents, en els quals hem destacat les trajectòries professionals i personals dels nostres enginyers, així com també aquelles empreses que són significatives per a la nostra institució i el nostre col·lectiu i que han destacat per la seva transcendència tecnològica, econòmica i social. Som un col·lectiu d’empreses, perquè el 90% dels nostres professionals estan assalariats; perquè les empreses

són el nostre àmbit natural d’actuació i perquè el nostre col·lectiu té una visió privilegiada, en primera persona, del sector industrial i del funcionament de l’economia i les empreses (ja que està majoritàriament en càrrecs de responsabilitat i confiança) i pot oferir-la a través del Col·legi sense partidismes ni interessos comercials.

Llei òmnibus. La Llei és un atac contra l’existència dels col·legis professionals, però alhora devalua la professió i pretén eliminar la posició de reconeixement social que tenim com a professionals i, en aquest sentit, no ens podran vèncer:

“Volem valors, solvència, qualitat i seguretat en els nostres projectes, per seguir sent un referent ”

• Volem mantenir els valors deﬁnidors de la nostra identitat com a enginyers, enginyeres i professionals, en l’àmbit industrial.

Ja són més de cent les empreses que s’han adherit al Col·legi per gaudir dels nostres serveis i esperem créixer encara més, i això encara ens fa més forts. Ara més que mai hem d’estar units. Per això, els vint col·legis d’Enginyeria de Catalunya hem subscrit el Manifest en defensa de la seguretat i la regulació dels treballs tècnics. En aquest escrit advertim de les greus conseqüències per a la seguretat de les persones que es poden derivar d’un mal desplegament de la

• Volem garantir la solvència, la qualitat i la seguretat dels nostres projectes i de la nostra gestió.

• Nosaltres ja som 10.000 i volem continuar creixent.

• Volem continuar sent un referent que ens permeti mantenir el prestigi de la professió i ajudar el nostre país a continuar progressant amb les nostres contribucions.

SONÒMETRE SONA BÉ

NO SONA...

GRINYOLA!

El Centre Tècnic de Seat, factor diferencial de la marca de Martorell

La tisorada del Govern espanyol

La realitat de la Llei òmnibus

El Centre Tècnic de Seat és l’únic de les seves característiques a Espanya. Permet desenvolupar amb més rapidesa, reduir costos i augmentar la qualitat a través de simulacions virtuals.

MAIG/JUNY 2010

El Govern espanyol va aconseguir aprovar el Reial decret de la llei d’ajustament financer per només un vot al Congrés dels Diputats. El dubte és si servirà per reduir el dèficit espanyol i crear més ocupació.

L’aprovació de la normativa per part del Govern pretén que els visats no siguin obligatoris. La Llei trenca amb la garantia de seguretat en les infraestructures que els col·legis professionals han donat, fins ara, a la societat.

LA COLUMNA

Reformulant la fórmula

Francesc Latorre Periodista www.enginyersmotorsport.wordpress.com

ircuit de Bahrain, 14 de març. No feia ni deu minuts que havia acabat el primer Gran Premi del Mundial de F1 que Martin Whitmarsh, director de McLaren, feia unes declaracions que portarien cua. Va dir que amb el nou reglament, aquest esport s’havia fet avorrit. Més o menys el mateix es podia concloure de les paraules d’un dels protagonistes de la cursa, l’australià Webber, que va afirmar que s’havia sentit com si estigués en una processó i no en una carrera. Curiosament ni a McLaren ni a Webber els havia anat bé. No sé si en cas de guanyar haguessin dit el mateix. El cas és que van obrir per enèsima vegada el debat sobre si la F1 és o no divertida i va fer treure pit a aquells que tantes vegades han repetit allò que “aquí no s’avança mai!”. Aquesta és la paraula clau, avançar. A mi m’agrada molt el futbol. I com tots els futboleros, també porto un entrenador dins meu. M’agrada especular sobre si ens hagués anat millor amb un 4-3-3 que no amb un 4-4-2, o discutir si era millor un davanter que l’altre. I tot això m’agrada fer-ho encara que el partit hagi acabat 0-0. No pretenc convertir ningú, però a la F1 passa si fa o no fa el mateix. L’avançament és, per a la vista, el més plàstic, com el gol. Però en una cursa hi ha més coses que la fan apassionant. Per exemple, l’estratègia. Darrere d’aquest mot, si voleu una mica innocu, s’hi amaguen centenars d’operacions

matemàtiques que poden decidir per mil·lèsimes una batalla de 310 quilòmetres. Càlculs que sovint s’han de refer en qüestió de minuts per culpa d’un aiguat. No és màgic això? Encara al·lucino quan recordo els temps en què un vell conegut vostre, Vicenç Aguilera, m’acompanyava pels circuits. Cada vespre de dissabte, ni que fos sobre un tovalló, començava a fer números sense parar. Al cap d’una estona, em feia la previsió d’aturada a boxs per l’endemà. Solia encertar! La F1 té l’obligació d’evolucionar cada temporada perquè és el banc de proves de noves solucions que després han d’aplicar-se als cotxes de carrer per convertir-los, per exemple, en més sostenibles. I aquestes

L’ALTAVEU

No només la nostra cultura i la nostra llengua, sinó també el nostre dret ens defineix com a nació. Montserrat Tura, consellera de Justícia

noves idees, en el moment de provar-les, han de tenir també l’objectiu de millorar l’espectacle esportiu. Per això crec que la introducció del KERS (Sistema de Recuperació d’Energia Cinètica) va ser un encert. La FIA va fallar en la manera d’introduir-lo, cert, però permetia més avançaments. Sort que l’any que ve tornarà. Una altra solució és la que proposa Briatore. El playboy de la F1 l’encertava de vegades! Es tractaria de dividir el GP en dues curses i que una de les dues es disputés sota el sistema de graella invertida: els més lents davant i els més ràpids darrere. Ara bé, la solució definitiva i a la qual donaria el meu vot passaria per uns cotxes aerodinàmicament diferents. A dia d’avui, si un pilot s’acosta massa al de davant perd el control. Amb menys càrrega aerodinàmica i més adherència mecànica, les lluites tu a tu serien més factibles. Però no cal esperar tot això: n’hi ha prou que pensem que aquests pilots desafien el destí agafant revolts a 300 per hora per enganxar-se a la cursa des de la sortida fins a la bandera de quadres.

FULLS dels ENGINYERS

tenim opinió

ELS NOSTRES EXPERTS

La reforma de la Diagonal Josep Maria Rovira / Vicedegà del COEIC i president de la Comissió de Transport i Mobilitat

es de la visió de la mobilitat i del transport públic, la proposta de reforma de la Diagonal té aspectes interessants que caldria remarcar des d’aquesta òptica. En aquests moments, la distribució d’espais en la vialitat d’aquesta avinguda comporta una sèrie de disfuncions que dificulten alhora el moviment dels vianants, dels vehicles privats i del transport públic, bàsicament en el cas dels autobusos urbans. A causa de la dificultat de coordinació semafòrica amb la trama ortogonal de l’Eixample, les velocitats comercials de tots els mitjans de transport són baixes, especialment en el cas dels autobusos. La utilització actual dels dos passejos com a pàrquing per a motos i vial per a ciclistes fa poc amigable el fet de caminar per aquest entorn, igual que el passeig per les estretes voreres és perillós i poc recomanable per anar a comprar a les nombroses botigues de l’avinguda. En aquest estat de coses és lògic que, aprofitant el projecte d’unió dels dos tramvies, s’estudiés una reforma integral de l’avinguda per tal d’adaptar-la més als usos actuals i fer-la més amigable per als vianants, donant-li una clara prioritat al transport públic. Tanmateix, aquest fet no implica pas que la solució final tingui a veure amb el dilema tramvia sí o tramvia no, ja que ha quedat molt clar que, en la situació actual del projecte, del que es tracta és de veure quina estructura es vol donar a la futura ordenació, mentre que la solució a donar a la implantació del transport públic queda per a futurs estudis de detall. Abans, però, caldrà resoldre una qüestió primordial: què se’n farà dels vehicles que ocupen actualment la via? Segons els estudis de mobilitat realit-

MAIG/JUNY 2010

zats per l’Ajuntament de Barcelona, en el moment en què es portarà a terme l’obra, en qualsevol de les seves possibles opcions, estaran en servei bona part de les ampliacions del metro i s’haurà donat un tomb al tema de les

“La utilització actual dels dos passejos com a pàrquing per a motos i vial per a ciclistes fa poc amigable el fet de caminar per aquest entorn” Rodalies, per la qual cosa es preveu una disminució del trànsit privat semblant al que es va produir amb la inauguració de les rondes o la implantació de la Zona Verda. Per tal de dotar de major capacitat la trama de l’Eixample i compensar la disminució producte de la remodelació de la Diagonal, es proposen diferents solucions d’una mínima afectació quant a obres i cost que caldria realitzar abans d’iniciar la reforma, una vegada constatada la seva eficà-

cia. Aquestes solucions consisteixen a donar continuïtat als carrers de l’Eixample que actualment estan tallats per la Diagonal, com Còrsega o Provença, i invertir el sentit de marxa al final del carrer d’Urgell i a l’avinguda de Sarrià, entre d’altres, per tal de resoldre les sortides i entrades a la ciutat per la Diagonal. El recent estudi de TMB de reorganització del bus a Barcelona, sota el nom de RetBus, aporta dades que serveixen per poder valorar fins a quin punt una reforma radical de la vialitat pot afectar positivament els desplaçaments per la ciutat, i no només a la Diagonal. Creiem que cal entendre aquesta actuació com un pas més cap a la millora de la mobilitat en l’entorn metropolità central. En definitiva, tot un seguit de solucions tecnològiques, en les quals els enginyers industrials hi tenim molt a dir i que en cas que es tornés a replantejar una reforma, exposarem convenientment a les autoritats.

Reflexions sobre l’administració pública Pep Molsosa / Antic cap d’Unitat a la Comissió Europea i assessor en polítiques públiques

La Comissió dels enginyers a les administracions públiques des de fa temps desenvolupa una activa reflexió traduïda en propostes operatives en línies estra-tègiques, entre altres, de la renovació i potenciació del paper dels enginyers i en la contribució com professionals de les administracions en millorar el seu funcionament i en fer-les més i millors factors de competitivitat per al conjunt de la societat. Companyes i companys com Olga Tomàs, Conxita Riasol, Josep Ramon Dueso, Lluís Gasull, Jordi Mas, Josep Lluís Pedragosa, Francesc Romagosa, Miquel Subirachs, participen i aporten també coneixement i experiència al present article. NOVES PROBLEMÀTIQUES, NOUS INSTRUMENTS, MÉS EFICÀCIA

En aquests temps de crisi i de canvis trepidants, les dinàmiques socials, econòmiques, demogràfiques, tecnològiques, culturals... exigeixen governs capaços de promoure de manera àgil, flexible i concertada les adaptacions, reorientacions i reestructuracions que cal realitzar sense dubtes. Els governs han d’assumir els nous reptes, han de tenir idees clares i coherents, han de governar amb decisió i promoure la necessària implicació dels ciutadans, dels empresaris i dels treballadors en un projecte de país. En línia amb les recents mesures d’austeritat proposades pel Govern de l’Estat, ara més que mai, cal reconvertir les administracions (estructures, serveis, institucions, organitzacions i empreses públiques ... ), cal millorar les maneres de governar, la pertinència, l’eficàcia i l’eficiència de les polítiques del govern, cal valorar i gestionar millor els treballadors públics.

manera més àgil, útil... en temps útil. Els enginyers som especialment sensibles a aquestes problemàtiques. En situacions com l’actual, des de la nostra experiència i competència, des de la nostra visió i capacitats polivalents, podem aportar elements de racionalització, podem proposar solucions eficients que funcionin, inventar millors maneres de fer que compensin les previsibles reduccions pressupostàries. JA FA TEMPS QUE EN PARLEM...

A Catalunya, els darrers anys, s’han fet molts debats i propostes: Informe sobre bon govern i transparència administrativa, Llibre blanc de la Funció Pública catalana, congressos sobre la Funció Pública catalana... Hem avançat en la modernització tecnològica i s’han iniciat reformes importants dels mètodes de planificació i programació pressupostària. Però les reformes estructurals i de racionalització general, la millora de la gestió de les persones, les mesures per la transparència i anticorrupcions, necessiten més impuls. A l’Estat, s’han aprovat algunes lleis que poden incidir en el funcionament, els mètodes i les condicions de treball, especialment el nou Estatut bàsic de l’empleat públic. El desplegament del nostre Estatut, malgrat les dificultats i incerteses, obre noves possibilitats i reptes per a una millor governança dels nostres problemes. A Europa, molts estats membres de la Unió estan adoptant mesures interessants de reforma administrativa i de canvi en les condicions de treball del funcionariat. La Comissió Europea mateix va fer un gran esforç després de la crisi del 1999. I l’OCDE té diversos grups i programes dedicats a seguir i promoure iniciatives.

ELS ENGINYERS, A PUNT!

Calen estratègies coherents, integrades a mitjà i llarg termini; calen iniciatives innovadores, imaginatives, enginyoses; calen mètodes de treball rigorosos; necessitem planificar, dirigir, gestionar i avaluar de

QUÈ S’HAURIA DE FER, ARA I AQUÍ?

De les converses i debats que hem fet fins ara, les principals idees estratègiques son: 1. decidida voluntat política per reestructurar i reorganitzar efectivament les

administracions. 2. una estratègia global, integrada, basada en la necessària articulació d’un conjunt coherent i complementari d’iniciatives i mesures. 3. S’hauria de pretendre: a) Fer l’administració més oberta i cooperadora, més promotora de la implicació de tots els agents. b) Poder definir millor què s’ha de fer: consolidar i unificar els mètodes i el llenguatge per a l’anàlisi de problemàtiques, necessitats i recursos; avaluació de polítiques possibles; planificació sistemàtica d’objectius i d’estratègies. c) Clarificar els àmbits d’intervenció, el qui ha de fer què, revisant l’estructura, organització i dimensió de departaments i serveis, les seves finalitats i funcions, aprofitant les possibilitats de cooperació entre la gestió pública i la iniciativa privada. d) Millorar el com: simplificar rigorosament estructures, procediments, mètodes, normativa, reduint terminis, amb lògiques menys formalistes i més responsabilitzadores dels qui decideixen i executen. e) Impulsar les funcions directives i la capacitat de lideratge, competència i professionalitat dels gestors, complementàries de les funcions polítiques d’orientació estratègica. f) Reformar els mètodes de gestió i les condicions de treball dels treballadors de les administracions i empreses púbiques: cal garantir-ne la motivació, incentivar-ne la professionalitat i corregir eventuals insuficiències o inadequacions. g) Acompanyar les reformes per vetllar i controlar la seva efectiva implantació, per garantir la participació i el compromís de tots els concernits. 4. Aquesta estratègia hauria de ser ben presentada i justificada als treballadors d’aquestes administracions i als ciutadans en general, amb determinació i valentia, buscant el consens i la implicació activa del major nombre possible de concernits. FULLS dels ENGINYERS

tenim opinió

ELS NOSTRES EXPERTS

Cooperativisme: camp sembrat d’oportunitats

€ € €

Ramon Ferrer / President de Caixa d’Enginyers

ls pitjors presagis s’han complert. Les darreres dades de l’Institut Nacional d’Estadística indiquen que el primer trimestre del 2010 s’ha tancat amb una taxa d’atur del 20,05% (a Espanya hi ha més de 4,6 milions d’aturats), la més elevada des del 1997. En aquest context, és necessari reivindicar el paper que pot tenir el model cooperatiu. Segons dades del Ministeri de Treball, la pèrdua d’ocupació patida per les cooperatives espanyoles va ser d’una mitjana del 4% interanual durant el 2009, xifra inferior al 5,7% que va presentar el nombre d’afiliats a la Seguretat Social. Així mateix, de la importància de l’economia social a Espanya en són un reflex les gairebé 48.000 societats que actualment operen en el sector cooperatiu i que mouen uns 115.000 milions d’euros l’any, això és el 10% del PIB del país. És a dir, parlar de cooperativisme, i per tant d’economia real, és referir-se a un model productiu i econòmic que destaca per la seva elevada estabilitat i fortalesa davant de conjuntures econòmiques adverses, gràcies als valors que el defineixen (autoajuda, autoresponsabilitat, democràcia, igualtat, equitat, solidaritat, honestedat, transparència i vocació social) i a l’estructura organitzativa de les entitats que en formen part. L’evidència d’aquestes variables, és a dir, atur creixent i millor comportament relatiu de l’economia cooperativa en conjuntures negatives, ens ha de fer prendre consciència que el model cooperatiu és una molt bona opció per a emprenedors i d’autotreball. En l’àmbit de les entitats financeres,

MAIG/JUNY 2010

les cooperatives d’estalvi i crèdit són una realitat plenament consolidada en l’àmbit mundial. L’any 2008 gairebé 54.000 cooperatives van atendre prop de 186 milions de socis a tot el món. En el cas de les cooperatives d’estalvi i crèdit, per regla general, podem congratular-nos d’haver evitat, fins al moment, les terribles conseqüències derivades de la crisi que sí que han afectat altres sectors financers. A més, aquest model talla d’arrel amb un problema fonamental: el conflicte d’interès entre accionistes i clients. Aquest dualisme no es produeix en les cooperatives de crèdit perquè els clients són a la vegada socis. I enfront de la maximització de beneficis i l’aposta per negocis conjunturals amb un risc implícit elevat, es privilegia el creixement sostenible i el llarg termini. Aquesta idiosincràsia del món cooperatiu, que es conjuga amb elements imprescindibles per a la competitivitat com són l’eficiència, la responsabilitat social i un fonament ètic, és extensible a l’àmbit dels col·legis professionals, en particular pel que fa a la conveniència que estrenyin al més fort possible els llaços amb el col·lectiu que representen, ja que també formen part de l’economia social. És des d’aquesta pertinença a un mateix sector econòmic que col·legis i cooperatives tenen el seu nucli comú d’unió, el qual és necessari reforçar i impulsar. Com hem vist, són molts els factors diferencials que aporta el model cooperatiu. Aquest, sense cap mena de dubte, és un camp sembrat de magnífiques oportunitats de present i de futur per a l’economia social, els seus agents i per al conjunt de la nostra societat.

Els espais virtuals de les comissions Ricard Granados / Vicepresident 2n dels EIC

LES COMISSIONS DELS ENGINYERS INDUSTRIALS Dins del nostre col·lectiu dels Enginyers Industrials de Catalunya, les comissions constitueixen òrgans de relació i activitat especialitzats en diferents temàtiques. Les comissions recullen la participació dels nostres membres especialitzats o interessats en una determinada branca tècnica (comissions tècniques), o que desenvolupen la seva professió en un determinat sector (comissions sectorials), o finalment que participen en algun servei del nostre col·lectiu (comissions de serveis). D’una banda, la participació en les comissions tècniques i sectorials, alhora que desenvolupa relacions dins d’una determinada branca d’especialitat o dins d’un sector d’activitat, permet també actuar en la millora tant tècnica com institucional. En aquest sentit, aquestes comissions tècniques i sectorials enquadrades dins del nostre col·lectiu i de l’estructura de govern dels EIC, són importants òrgans d’activitat. Recullen el saber, l’experiència i la relació social en una determinada branca i són una base fonamental de la nostra interrelació tècnica i sectorial amb la societat i amb l’Administració. D’altra banda, les comissions de serveis permeten programar i estructurar els serveis socials, culturals i lúdics que es realitzen en el nostre col·lectiu. L’ACTUACIÓ DE LES COMISSIONS I LA SEVA DIFUSIÓ Tradicionalment, l’actuació de les comissions s’ha portat a terme a partir de les reunions periòdiques dels seus membres, normalment mensuals, que permeten una comunicació i una actuació personal. I s’ha difós al col·lectiu a través dels actes i jornades que programen i dels seus reculls i ressenyes. Així mateix, les publicacions i monografies que preparen permeten no

només la comunicació entre els membres de la comissió sinó també amb la resta dels enginyers. Dins de l’obertura que ens proporcionen les tecnologies de la informació, el web dels EIC ha permès una major difusió de les seves activitats alhora que ha fet possible l’edició de butlletins de comunicació especialitzats. Tanmateix, aquesta difusió externa havia de ser complementada amb la constitució d’uns espais virtuals interns que permetessin una comunicació i interrelació àgil i eficaç dins del si de cada comissió. ELS ESPAIS EIC La constitució dels nostres espais virtuals espais.eic.cat ha permès dotar progressivament les diferents comissions d’una eina potent de relació i intercomunicació entre els seus membres. L’accés es realitza a través de la direcció http://espais.eic.cat. Requereix l’entrada del nom de l’usuari i del seu codi o contrasenya (els mateixos que per accedir als espais reservats del web dels enginyers). L’accés a l’espai de cada comissió està reservat als membres que en formen part. Val a dir, però, que les comissions són obertes i que és important que el col·lectiu hi participi. Per això cal recordar que es pot sol·licitar l’adhesió a alguna d’elles adreçant-se al Departament de Comissions. Els espais de cada comissió estan configurats com a espais de treball que

agrupen notes i anuncis; programació i calendaris; informació interna, i aportacions i comentaris. Sota l’epígraf Novetats, els membres de la comissió poden penjar notícies, anuncis i notes d’interès general per a la resta de membres. Sota l’epígraf Calendari, l’administrador de l’espai de la comissió penja programació i calendaris d’activitat previstos. Sota l’epígraf Arxiu es manté un arxiu de documentació relacionada amb les diferents entrades que figuren al taulell de novetats o al calendari. A Documentació es recullen documents que poden quedar classificats temàticament en la forma que assigni la comissió. I a Membres figuren els constituents de la comissió, que són els que poden accedir al seu espai, amb la informació complementària que s’hagi decidit. Actualment estan en fase de funcionament inicial els espais corresponents a les comissions de Seguretat, Mobilitat, Construcció, Enginyers a les Administracions Públiques, Acció Professional, Acció i Cooperació, així com el Grup de Treball de Química Verda. Progressivament s’aniran incorporant els espais corresponents a la resta de comissions. Cal dir que aquesta és una primera fase. Pel que fa als continguts, està prevista la dotació de blogs que facilitin la comunicació i l’intercanvi dins de cada comissió. En definitiva, els espais dels EIC constitueixen una eina potent per facilitar l’activitat interna de les comissions.

FULLS dels ENGINYERS

tenim opinió

ELS NOSTRES EXPERTS

Les TIC. T’importa la competitivitat? Miquel Obradors / President de Comissió de les TIC

es de ja fa temps que els mitjans de comunicació insisteixen en la necessitat d’impulsar mesures econòmiques que permetin tornar a un creixement de què gaudíem en millors èpoques. Però hauria de ser de manera sostinguda, i no a sotracs, assegurant un nivell d’ocupació que faciliti uns ingressos continus tant per als empresaris com per als treballadors, per tal de poder afrontar les inversions i les despeses necessàries per al desenvolupament de l’activitat competitiva o per gaudir d’uns nivells acceptables de benestar personal. El denominador comú de les informacions que ens arriben diàriament és la necessitat urgent que les empreses, siguin del sector que siguin, evolucionin i es reestructurin per tal de diferenciar-se de la competència amb productes i serveis de més valor afegit. En aquest sentit, l’oportunitat que s’ha creat en obrir mercats lluny dels territoris tradicionals ve acompanyada de l’amenaça que comporta l’arribada de nous competidors. És a dir, hem de guanyar nous mercats però sense oblidar que hem de defensar els nostres mercats actuals. No es tracta únicament de preparar-nos per poder competir

MAIG/JUNY 2010

amb ofertes de preus més baixos sinó, sobretot, d’apostar decididament per la innovació per aconseguir que el client apreciï el diferencial del producte o del servei que se li ofereix. Des de la Comissió de Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) de l’Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya, hem volgut analitzar totes

“La clau és utilitzar intensivament les TIC per transformar els processos i millorar la competitivitat” aquestes qüestions en un monogràfic dedicat a l’ús que fan les empreses catalanes de les TIC. I és que, independentment de les notícies que fan referència a aquesta necessitat urgent d’apostar per la innovació, des de la nostra Comissió sempre hem defensat aquesta aposta com un factor clau per a la millora de la competitivitat empresarial. Conscients d’aquesta realitat, molts empresaris i directius han optat per fer una major inversió en eines informàtiques i de comunicació. En canvi, encara hi ha moltes pimes que utilitzen aquestes noves eines només per a tasques

administratives i no pas per transformar els processos empresarials ni per assolir els nivells de diferenciació i de competitivitat que els mercats, siguin globals o locals, exigeixen cada cop més. A banda, un nou element per considerar la importància de les TIC per a les enginyeries és que molts productes o serveis finals a usuaris inclouen elements de hardware o de software, per la qual cosa les fases de disseny, producció i validació de la qualitat final requereixen metodologies específiques força innovadores. Per tot això, l’Associació i el Col·legi d’Enginyers Industrials van aprovar la publicació de l’onzè monogràfic dedicat a l’ús de les TIC a les empreses. Com ja és habitual, el monogràfic consta de dues parts. La primera, dedicada a recollir les opinions de personalitats rellevants del sector de les TIC, que aporten la seva visió sobre com aplicar de manera eficient les TIC i expliquen també els seus casos d’èxit dins del seu sector. I la segona part és una diagnosi de l’ús de les TIC a les empreses catalanes, la qual ha estat preparada amb una gran participació dels membres de la Comissió de les TIC i de diversos experts sobre la matèria. En ambdues parts, hem reflexionat sobre la relació entre competitivitat, innovació i TIC i, alhora, sobre la gestió que en fan els professionals i directius, sobre les infraestructures de comunicacions de què disposen les empreses i sobre els principals centres tecnològics d’innovació i els plans de foment de l’ús de les TIC que promouen les institucions públiques i privades. Finalment, també hem seleccionat les que considerem que poden ser les principals tendències tecnològiques i organitzatives, les solucions industrials i els mètodes i estàndards que cal tenir en compte i que cal que siguin avaluats pel sector empresarial.

Parlem d’economia? Parlem d’indústria Vicenç Aguilera / Director general d’R+D de FIicosa Internacional

ls acords de Zurbano han donat un xic d’aire fresc al nostre estimat malalt, però crec que és insuficient. Com diu el Govern: “Són mesures per reorientar el sector immobiliari i impulsar la rehabilitació d’habitatges; per afavorir l’activitat empresarial amb reformes administratives i fiscals; per donar suport a les pimes i resoldre els seus problemes de liquiditat; per millorar la regulació en els sectors energètic i financer i, com és senyal d’identitat del Govern, per protegir els ciutadans que més pateixen les conseqüències de la crisi”.

“Es necessita recuperar la credibilitat, la competitivitat i l’esperit de sacrifici” Les paraules sonen bé, dites en un entorn econòmic amb problemes moderats, però l’economia del nostre país està molt delicada; és com un malalt que s’ha cregut que tenia una bona salut i tot de sobte ha patit un greu accident: la crisi mundial. La malaltia d’Espanya és com una diabetis: ha tingut un creixement llarg i dolç, amb molt de sucre a la sang, i no ha volgut ser conscient que necessitava un règim rigorós per tal de no engreixar i perdre la vista. Ara estem patint les conseqüències immediates

del gravíssim accident degut, en part, a la frivolitat financera, a una davallada del consum que ha provocat la ruptura de l’equilibri entre l’oferta i la demanda i, sobretot, a Espanya, a una estructura del PIB mal repartida entre els serveis, la indústria i el totxo. Però no podem oblidar que un cop recuperats de l’accident, seguirem amb la mateixa malaltia que teníem abans. Estem davant d’una situació d’estancament, amb una taxa d’atur del 20% i amb un deute sobirà que ens acosta als pitjors de l’Europa dels 25, encara que no estem al nivell de Grècia, si comparem la ràtio PIB/deute. Hem de fer mans i mànigues per recuperar la nostra competitivitat ja que en cas contrari no trobarem el camí de la recuperació. També és clar que el Govern ha de fer un ajust brutal de les finances públiques i una política de reducció de la despesa per aconseguir reduir el dèficit respecte del PIB, almenys tres punts percentuals per any. Ara toca fer cirurgia amb totes les conseqüències i no té sentit que després de dos anys en què tots els indicadors han empitjorat, a causa de l’esmentat accident, encara ho estiguem intentant arreglar amb gases i mercromina. És evident que les mesures seran impopulars, però més val plorar unes setmanes que passar gana tres o quatre anys.

El paquet de mesures és poc contundent i no es presenta amb un pla d’actuacions a curt, a mitjà i a llarg termini, per donar solvència i poder-ho explicar amb números clars dins i fora del país. Les actuacions han de ser fetes amb rigor, serietat i velocitat, per incrementar la nostra credibilitat internacional. Tenint en compte que ja estem en el temps de descompte, les conseqüències per a la banca i per a tot el sistema poden ser importants. S’ha de generar confiança per tal d’incrementar el consum intern. Espanya quasi ha duplicat la taxa d’estalvi en dos anys i, per tant, hi ha un cert marge de maniobra. Si es dóna una ullada a la indústria, la situació clama al cel. Hem oblidat absolutament els sectors tradicionals i no s’han construït, en els anys de vaques grasses, els fonaments per tenir més empreses amb capital nacional i centres de decisió en el país. Ara, amb la valoració del risc del deute espanyol, els capitals estrangers estan perdent la confiança i les sortides són ja preocupants. Es necessita recuperar la credibilitat, la competitivitat i l’esperit de sacrifici. Sembla senzill, però han passat dos anys del greu accident i trenta mesures no em semblen suficients per reparar les trencadisses ni per curar la malaltia.

calidoscopi

TEXT: Carles Pérez

FOTO: Toro Rosso Media

“No tinc res a veure amb l’Alguersuari de l’any passat” Jaume Alguersuari És una de les revelacions de la temporada de Fórmula 1. Cada quilòmetre que recorre aprèn quelcom nou, i amb menys curses que la majoria dels seus rivals en la categoria reina de l’automobilisme, ja es fa respectar. Constant i regular a la pista, Alguersuari, de 20 anys, fa passes de gegant al volant del seu Toro Rosso.

24 de juliol del 2009. Gran Premi d’Hongria de Fórmula 1. Jaume Alguersuari puja al Toro Rosso per disputar els entrenaments lliures de divendres i convertir-se així, amb 19 anys, en el pilot més jove de la història que debuta en la màxima categoria de l’automobilisme. Alguersuari ha estat el paradigma de trencar rècords de precocitat. Des dels karts fins a la Fórmula 3 britànica (en va ser campió el 2008), passant per la Fórmula Junior 1.6 i la Fórmula 2.0 italiana, ha estat el pilot més jove a proclamar-se campió o aconseguir un podi. Constant i regular, tal com es defineix ell mateix, també ha sabut obtenir resultats sota pressió, virtut fonamental per sobreviure en un esport com aquest. Precisament, va passar les duríssimes proves que Red Bull va preparar a més de trenta pilots per integrar-los en el programa de joves promeses, des del 2005, quan només tenia 15 anys. No era estrany, per tant, que el màxim responsable de la factoria de Toro Rosso donés el vistiplau perquè en Jaume debutés sense haver fet ni un test en un circuit (havia fet una exhibició a Portimao i proves aerodinàmiques en línia recta) amb un F1. Tal com diu el Alguersuari: “Va ser una bogeria debutar a Hongria”. L’objectiu que li van marcar des de l’equip era no cometre errades i acabar la cursa, i així ho va fer. A més, amb la quinzena posició va superar el seu company d’equip, el suís Sebastién Buemi, amb més experiència que ell. Un resultat que Alguersuari ara reconeix “que va ser molt difícil perquè el més normal és que, sent tan jove, hagués acabat al mur, i per tant estic molt orgullós d’haver acabat la carrera”.

MAIG/JUNY 2010

La Fórmula 1 és un esport extremadament competitiu i en el qual la mecànica és en bona part responsable de l’èxit o el fracàs del pilot. Alguersuari va veure com de les set curses que va córrer, va haver de retirar-se’n de cinc per múltiples factors: poca fiabilitat del cotxe, errades de pilotatge o simplement incidents de cursa, com el xoc entre Hamilton, Button i Grosjean, que el va deixar fora de cursa a la primera volta. Però ben adaptat al món del “circ” de la Fórmula 1, i amb més quilòmetres acumulats, gràcies als entrenaments de pretemporada, el català va tornar a fer una progressió. “Aquest Alguersuari no té res a veure amb el de l’any passat en l’apartat tècnic, però tampoc en el físic ni el psicològic”, assegurava abans de començar la temporada. No s’equivocava. Amb una novena posició al circuit de Sepang es va convertir en el segon pilot més jove de la història (només superat per Sebastian Vettel) que puntuava en el mundial. Era un resultat d’aprendre de Michael Schumacher, amb qui va tenir una lluita frec a frec a Austràlia, i d’entendre el comportament del cotxe, tal com assegura en Jaume: “L’any passat era més fàcil conduir un cotxe amb 20 quilos que amb 100, i aquest any no m’importa si són 20 o 160, ja que vaig bé en totes les condicions”. Tot ha servit perquè aquest jove pilot de 20 anys s’hagi fet un lloc entre els 24 millors pilots de l’elit de l’automobilisme i ara ja pugui marcar-se els objectius següents: “Primer són els punts, després serà el podi i acabaré pensant a guanyar una cursa i el títol”.

FULLS dels ENGINYERS

esmorzars

Frank Bekemeier Vicepresident executiu de Recerca i Desenvolupament de Seat

“Estem davant d’una nova era pel que fa a tecnologies” Frank Bekemeier va protagonitzar el darrer dels esmorzars amb els enginyers que organitza l’Associació i el Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya, dins del cicle 8.30 h Enginyers Matí. Sota el títol L’R+D+i, clau per al desenvolupament industrial a Catalunya, Bekemeier va parlar sobre el futur del sector de l’automoció català. “Vivim temps més dominats per desgràcies que per gràcies”, va començar lamentant-se Frank Bekemeier. Segons el ponent, que es va mostrar pessimista sobre el funcionament de l’economia, “són temps difícils” i “la recuperació serà lenta”. El vicepresident executiu d’R+D de Seat va iniciar la ponència parlant sobre els grans problemes actuals del sector: la greu situació econòmica, la deslocalització de la producció, la falta de finançament en general i, específicament, la falta d’inversió en R+D. Bekemeier va explicar que a Seat hi ha

MAIG/JUNY 2010

950 persones treballant en R+D i que d’aquestes en depenen 40.000 llocs de treball. En total, durant l’últim exercici es van destinar 235 milions d’euros a inversió, xifra que representa gairebé el 80% de l’R+D del sector a Espanya. Aquests diners es destinen, principal-

“Catalunya, com a centre d’investigació espanyol, no és un somni. Però es pot aconseguir” ment, a formació i innovació. En aquest sentit, el directiu va destacar la Càtedra Seat-UPC, de la qual va assegurar sentir-se “molt orgullós”. No obstant això, el ponent va afirmar que és necessari millorar el sector universitari: que hi hagi més orientació cap al sector i que això es tradueixi, entre d’altres, en l’existència de més especialitats per aconseguir pro-

fessionals més ben preparats. Dins de l’àmbit de l’R+D, va destacar l’impuls dels vehicles elèctrics o híbrids. “Estem davant d’una nova era pel que fa a tecnologies i davant d’una tecnologia completament diferent”, va assegurar. Però es va lamentar que a Catalunya no hi ha cap empresa que fabriqui o distribueixi bateries per a aquests nous vehicles. “No seria necessari?”, va preguntar als assistents. A pesar d’això, Bekemeier va explicar que a Espanya ja hi ha certs moviments per posar remei a aquest problema i a d’altres que puguin dificultar el desenvolupament dels nous vehicles elèctrics o híbrids. El ponent es referia al Pla Nacional d’R+D de Catalunya, que ja s’enfoca en aquesta direcció. El directiu de Seat va lloar les línies bàsiques del Pla i va assegurar que és un bon inici. Per Bekemeier, el repte és que “Espanya torni a ser capdavantera en el sector de l’automoció”. Davant de la dificultat de competir en mà d’obra barata, que havia estat el gran punt fort del sector en el passat, el ponent va afirmar que s’ha d’apostar per altres factors com l’R+D. Pel que fa als objectius de futur de Seat, el directiu va assenyalar tres línies principals d’actuació: ser una firma orientada al disseny, una marca jove amb menys emissions i més emocions, i l’esportivitat dels vehicles. Per finalitzar el discurs, Bekemeier va afirmar: “Catalunya, com a centre d’investigació espanyol, no és un somni. Però es pot aconseguir i s’ha de lluitar per a això”.

Francesc Roure Director de l’ETSEIB

“L’Escola ha crescut en activitats i ara tenim una manca d’espai important”

Francesc Roure, director de l’ETSEIB, va protagonitzar el darrer dels esmorzars amb els enginyers que organitza l’Associació i el Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya, dins del cicle 8.30h Enginyers Matí. Sota el títol L’ETSEIB: present i futur, Roure va parlar sobre la situació actual de l’Escola i els reptes de futur d’aquesta. Quant a la relació entre oferta i demanda, Roure va afirmar que “afortunadament la demanda en els estudis d’Enginyeria Industrial està per damunt de l’oferta que tenim, entre un 25% i un 30%”. El director de l’ETSEIB també va destacar l’alta mobilitat internacional dels estudiants de la facultat que, segons ell, és precisament “un dels trets característics del nostre centre”. Davant d’aquestes dades, Roure va citar els resultats d’un estudi en el qual les empreses opinaven sobre el perfil dels

titulats recentment. Segons va explicar el director, en aquest estudi es deia que, en general, les empreses estaven satisfetes amb els coneixements dels titulats i amb la seva capacitat d’aprenentatge, però es criticava el seu baix nivell d’anglès, la seva poca flexibilitat a l’hora d’assumir canvis, la poca identificació i implicació amb l’empresa, la falta d’autocrítica i el baix nivell en comunicació, tant oral com escrita. El ponent va assegurar que tots aquests aspectes s’han tingut molt en compte a l’hora d’elaborar els nous estudis de grau, que obligatòriament ja es començaran a impartir el pròxim curs 2010-2011. El segon repte de futur és l’ampliació i la rehabilitació de l’edifici. En els darrers anys, “l’Escola ha crescut en activitats i ara tenim una manca d’espai important”, va afirmar Roure. A la manca d’espai, s’hi ha de sumar també les necessitats d’habilitació de l’edifici,

que segons el ponent està en “mal estat”. En aquest sentit, el director va explicar que en l’actual pla funcional està prevista la construcció de dos edificis nous gràcies als quals l’Escola passarà de tenir 46.000 metres quadrats a 63.000. Per concloure la xerrada, Roure va afirmar que “el futur ens planteja alguns riscos i amenaces”. El ponent va dir que els nous estudis de grau representen un any més de formació, per la qual cosa es fa necessari convèncer els estudiants que aquest any de més recompensa, igual que ho fan els altres canvis realitzats en els estudis. D’altra banda, Roure va afirmar que els nous plans d’estudis són una bona oca-

“Els recursos per a la rehabilitació del centre estan arribant amb comptagotes” sió per millorar la formació que ofereix el centre. Quant als problemes d’infraestructures, el ponent es va lamentar que “els recursos per a la rehabilitació del centre estan arribant amb comptagotes”. Roure també va parlar de les alternatives que hi ha per solucionar aquest problema com ara traslladar l’Escola al Campus Besòs. El director va afirmar que aquesta opció “té uns riscos importants”.

FULLS dels ENGINYERS

esmorzars

Alejandro Pina President d’Enresa

“Un bon regal pels 25 anys d’Enresa seria iniciar la construcció del magatzem temporal centralitzat (MTC)” Alejandro Pina, president de l’Empresa Nacional de Residuos Radiactivos (Enresa), va explicar durant l’esmorzar col·loqui celebrat al Col·legi d’Enginyers Industrials que, coincidint amb el vint-i-cinquè aniversari de la creació de l’empresa estatal que gestiona el transport i l’emmagatzematge dels residus radioactius, “un bon regal seria iniciar la construcció del magatzem temporal centralitzat (MTC)”. Pina va assegurar que és més segur, econòmic i estratègic emmagatzemar els residus radioactius d’alta activitat en un sol MTC que no pas en sis o set. LA IMPORTÀNCIA DE L’MTC El president d’Enresa va assegurar que els residus radioactius no són el problema de l’energia nuclear ja que per tractar-los ja s’utilitza una tecnologia que en garanteix la seguretat. En un primer moment, els residus de les centrals nuclears s’emmagatzemen en les piscines refrigerants; també existeixen les instal·lacions en sec, i el futur passarà pel confinament en un MTC. “Enresa ha garantit amb les seves actuacions que no s’afectarà les generacions futures”, va dir Pina. I va afegir que està “convençut de les potencialitats d’investigació de l’ésser humà” en qüestions com el reaprofitament del combustible gastat per les centrals nuclears. El futur MTC, que el Govern central ha de decidir aquesta tardor en quin municipi s’ubicarà, guardarà de manera segura durant seixanta anys el combustible gastat per les centrals nuclears. El

MAIG/JUNY 2010

centre tecnològic impulsarà programes d’investigació bàsica sobre el combustible gastat, el comportament dels

“Ascó, juntament amb vuit dels nou candidats, compleix els requeriments tècnics de la qualitat del sòl on s’ha d’implantar l’MTC” materials i la restauració ambiental. I el futur parc empresarial acollirà empreses públiques i privades que aprofitin aquest entorn per crear sinergies. Enresa disposa d’un fons de 2.321 milions d’euros

per a la construcció de l’MTC. Segons Pina, el municipi d’Ascó (Ribera d’Ebre) compleix, juntament amb vuit dels nou candidats a acollir l’MTC, els requeriments tècnics de la qualitat del sòl on s’ha d’implantar aquest equipament. “Enresa ha definit els paràmetres tècnics, però la decisió final serà política i la prendrà el Govern”, va concloure Pina. Aquest centre d’innovació i coneixement se centrarà en les energies renovables i suposarà una inversió inicial de 450 milions d’euros en els pròxims quatre anys.

MANIFEST EN DEFENSA DE LA SEGURETAT I LA REGULACIÓ DELS TREBALLS TÈCNICS

L’enginyeria catalana s’uneix contra la Llei òmnibus Barcelona, 22 de març del 2010 Els col·legis professionals d’enginyeria volen advertir de les greus conseqüències que per a la seguretat de les persones es poden derivar d’un mal desplegament de la Llei òmnibus. Per això han subscrit el Manifest en defensa de la seguretat i la regulació dels treballs tècnics. Entre altres aspectes, el manifest alerta que la desaparició o la reducció de l’àmbit del visat podria provocar una situació de descontrol, desprotecció i inseguretat, ja que persones sense coneixements ni atribucions legalment reconegudes podrien exercir la professió d’enginyer amb el corresponent risc per a la seguretat de les persones. La manca de concreció en el mètode de control que ha de garantir la seguretat dels projectes, així com la necessitat de marcar un temps de transició que permeti adaptar el visat actual a les propostes que reguli el Govern, són incertituds que es deriven del redactat actual de la Llei i que inquieten enormement el sector. El risc més gran, segons els col·legis d’enginyers, és que el Govern sigui molt restrictiu a l’hora d’establir quins visats seran obligatoris i quins no, en un terreny altament complex com el de l’enginyeria, on la responsabilitat d’un mal projecte podria recaure en el ciutadà. Avui, el visat ho evita i permet cobrir la responsabilitat civil de l’enginyer col·legiat que fa el projecte. Els col·legis signants reclamen el manteniment del visat com una funció social de control i seguretat dels treballs tèc-

nics i la col·legiació obligatòria dels professionals que desenvolupin tasques que han de ser visades. REIAL DECRET En les properes setmanes, el Govern aprovarà un reial decret que determinarà quins treballs s’han de visar i quins no. Les institucions promotores d’aquest manifest consideren que és necessari advertir del risc real de manca de garanties per als ciutadans que es pot produir si desapareix el visat. El visat representa un 0,0085767% del PIB espanyol, un import tan petit que no pot ser que comprometi la seguretat. Si la seguretat a Catalunya funciona, per què s’ha de posar en risc? El manifest s’acompanya d’un web que amplia aquesta informació: www.projectesambgarantia.com

FULLS dels ENGINYERS

tenim opinió

PARLEM ALS MITJANS

n cop més, els Enginyers Industrials de Catalunya han tingut una presència significativa en els mitjans de comunicació aquests darrers mesos. El manifest en defensa de la seguretat i la regulació dels treballs tècnics emès per diversos col·legis i que portava per nom L’enginyeria catalana s’uneix contra la Llei òmnibus, va tenir repercussió mediàtica. El manifest posava en evidència les greus conseqüències que es poden derivar de la Llei pel que fa a la seguretat de les persones. Un mal desplegament de la Llei òmnibus pot provocar greus conseqüències. Entre altres aspectes, el manifest alertava que la desaparició o la reducció de l’àmbit del visat podria provocar una situació de descontrol, desprotecció i inseguretat, ja que persones sense coneixements ni atribucions legalment reconegudes podrien exercir la professió d’enginyer amb el corresponent risc per a la seguretat de les persones.

MAIG/JUNY 2010

Diaris com Expansión i El País i l’agència Europa Press es van interessar pel tema. Cal destacar la intervenció en el programa Els Matins de TV3, presentat i dirigit per Josep Cuní, de l’enginyera M. Luisa Sàrrias. L’acord de col·laboració amb el Banc de Sabadell, pel qual l’entitat financera oferirà un ampli conjunt de productes i de serveis als membres del Col·legi, familiars de primer grau i empleats,

en condicions preferents, també va suscitar l’interès dels mitjans: Diari de Terrassa, Diari de Sabadell i l’Avui. El debat organitzat al Col·legi en el qual s’analitzava la transformació de la Diagonal i que va comptar amb la presència de l’alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, va fer que molts mitjans s’hi interessessin: La Vanguardia, El Periódico de Catalunya, BTV, TVE, El Punt, La Razón, entre d’altres.

També, en motiu del Dia Internacional de Conscienciació sobre el Soroll i amb el propòsit de promoure la cura de l’ambient acústic, el Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya va organitzar un mesurament col·lectiu per conèixer el nivell de soroll a diferents punts de Catalunya mitjançant sonòmetres. Els informatius de TV3, el programa Els Matins i la Xarxa de Televisions Locals van

donar cobertura a aquesta iniciativa. La futura ubicació del magatzem temporal de residus radioactius va continuar tenint presència en diaris com Expansión, El Mundo, El Periódico de Catalunya, La Mañana i La Vanguardia. D’altra banda, la conferència d’Alejandro Pina, president d’Enresa, en el cicle 8:30 h Enginyers Matí va generar dues informacions, a La Vanguardia i a El Periódico.

Pots consultar aquestes i altres intervencions als mitjans en el nostre web: www.eic.cat

FULLS dels ENGINYERS

MAIG/JUNY 2010

FULLS dels ENGINYERS

projecte

TEXT: Lorena Farràs Pérez

FOTO: Isabel Marquès

Ergransa

el gran graner de Catalunya

MAIG/JUNY 2010

Un milió i mig de tones de cereal i de fava de soja passen anualment per les modernes instal·lacions que Ergransa explota al port de Barcelona. Aquesta empresa familiar de capital cent per cent català és el gran graner de les importacions agroalimentàries a granel que arriben a Catalunya. Les sitges i el magatzem en els quals s’emmagatzema tota aquesta mercaderia són visibles des de la ronda Litoral de Barcelona, just enfront de la terminal on hi ha els creuers. En total, hi caben ﬁns a 175.000 tones, la qual cosa equivaldria a uns 6.480 camions. A pesar de la seva gran capacitat d’emmagatzematge, en èpoques de molt moviment l’empresa es veu obligada a llogar magatzems per manca d’espai. Aquest fet, juntament amb la previsió que les importacions aniran a l’alça en un futur, ha provocat que l’empresa s’estigui plantejant ampliar les seves instal·lacions. De moment, no hi ha res decidit.

FULLS dels ENGINYERS

projecte

es de la ronda Litoral de Barcelona, entre el cementiri de Montjuïc i Drassanes, es poden veure unes grans sitges ubicades al port de la ciutat, just davant de la terminal on atraquen els creuers. Es tracta del gran graner on fan cap un gruix molt important de les importacions catalanes de cereal i de fava de soja. Aquestes sitges, juntament amb un gran magatzem que hi ha al costat, són propietat de l’empresa Ergransa, la firma de capçalera del Holding M. Condeminas. Ergransa és una empresa familiar de capital cent per cent català que es dedica a la càrrega i descàrrega d’importacions agroalimentàries a granel i al seu posterior emmagatzematge i control de la distribució. De fet, el seu nom és l’acrònim de Estación Receptora de Granos y Semillas a Granel SA. La companyia va ser creada l’any 1961 i actualment és gestionada per la quarta generació, per Manuel A. Condeminas, i ben aviat s’hi incorporarà la cinquena.

Jorge Archs Enginyer industrial i conseller delegat de l’empresa Ergransa Associat/Col·legiat 6.350

MAIG/JUNY 2010

Gràcies al seu llarg recorregut –el holding compta amb gairebé 146 anys d’història– i a les grans inversions econòmiques realitzades a les installacions portuàries, Ergransa és una de les companyies líders en el seu sector a Espanya i també a Europa. Amb trenta treballadors en plantilla, Ergransa factura uns deu milions d’euros anuals i és propietària de la companyia de logística Districenter i del 30% de Codemar Iberbulk, ubicada al port de Barcelona. UNES INSTAL·LACIONS CAPDAVANTERES El gran actiu de l’empresa són les installacions que aquesta explota en règim de concessió al moll del Contradic del port de Barcelona. Es tracta d’unes installacions modèliques i capdavanteres en el seu sector dins de l’àmbit europeu. El moll, de 241 m/l i 41 peus de calat (12,5 m), està constituït per tres edificis de sitges verticals de formigó amb una capacitat de 145.000 tones, un magatzem horitzontal de 30.000 tones especialment dissenyat per a graners

Ergransa té un rigorós sistema de qualitat basat en la ISO 9.001, 14.000 I 22.000, a més de complir l’EMAS, normativa voluntària de la Unió Euopea.

En un any es passen per les instal·lacions d’Engranasa un milió i mig de tones de cereal i de fava de soja.

alimentaris i una terminal de vagons i camions. En total, sumen una capacitat d’emmagatzematge de 175.000 tones, la qual cosa equivaldria a uns 6.480 camions per fer-se’n una idea. De sitges, n’hi ha 161 i aquestes van de les 100 a les 2.500 tones de capacitat. Jorge Archs, conseller delegat de l’empresa, explica que tenir tantes sitges és important “perquè s’han de separar els diferents lots que ens arriben”. I continua: “No podem barrejar, per posar un exemple, producte genèticament modificat (transgènic) amb el que no ho és”. Una altra característica que fa que les instal·lacions siguin punteres és el sistema de càrrega i descàrrega emprat. “La resta de ports d’Espanya encara fan servir el sistema convencional, que consisteix en una grua portuària, mentre que nosaltres usem equips pneumàtics per aspiració”, diu. Aquests són més avançats, més eficients i minimitzen riscos. Archs explica que també utilitzen el sistema convencional de càrrega i descàrrega però “només per a tot el que són farines, ja que amb aquesta mercaderia no es pot utilitzar el sistema pneumàtic”.

LA MERCADERIA Al cap de l’any, passen per les instal· lacions d’Ergransa un milió i mig de tones de cereal i de fava de soja, els dos principals productes amb què treballa l’empresa. Els cereals són bàsicament blat, blat de moro i pèsols que tenen com a destí tant la indústria alimentària com la indústria d’alimentació animal. D’altra banda, Archs explica que “la fava de soja és un ingredient imprescindible per a la producció de pinso animal” i que “és el segon producte més importat a Espanya després del petroli”. El conseller delegat, que és enginyer industrial de formació, porta trenta anys treballant a Ergransa i s’ha convertit en un gran coneixedor tant de l’empresa com del negoci. Archs explica que “als ports de Barcelona i Tarragona entren el 40% de les importacions de cereal que arriben a Espanya”. El nombre i la quantia de les importacions són tan elevades que en èpoques de gran moviment Ergransa no té suficient capacitat d’emmagatzematge i ha de recórrer a llogar magatzems externs. Archs opina que, amb els anys, “la deman-

“Ergransa emmagatzema 175.000 tones, la qual cosa equivaldria a uns 6.480 camions, per fer-nos una idea”

FULLS dels ENGINYERS

projecte

El sistema de càrrega i descàrrega, a diferència de la resta de ports d’Espanya, es fa gràcies a un innovador sistema d’equips pneumàtics.

da de fava de soja i de cereal augmentarà” i que “sembla lògic pensar que Barcelona és un port que necessitarà engrandir la seva infraestructura per a alimentaris”. L’enginyer industrial recorda que “cal tenir en compte que el port s’està ampliant, que té potencial de creixement i que som deficitaris en cereal”. Per tots els motius abans esmentats, “l’empresa té previst però no decidit fer alguna ampliació d’emmagatzematge o descàrrega”, assegura Archs. “A curt termini no tenim res programat i ara no és moment per prendre decisions, però en un any o dos decidirem si ampliar o no”. A pesar de tot, el conseller delegat

A partir del juliol es podran veure al port grans vaixells de 5.000 tones que descarreguen la seva mercaderia a Ergransa.

MAIG/JUNY 2010

afirma que “la mentalitat i la cultura de creixement la tenim segur!”. LA DISTRIBUCIÓ La darrera tasca que exerceix l’empresa, però no per això menys important, és la distribució de la mercaderia. “Gestionem totes les transaccions entre els diferents compradors, que poden arribar a ser varis, a través d’una aplicació informàtica a mida que controla els estocs i la sortida de la mercaderia, entre altres factors, i que, a més, està connectada amb la duana de Barcelona”, afirma l’enginyer industrial. Archs explica que “el producte està a les sitges entre tres i sis mesos com a molt” i que un cop venut surt amb tren o via carretera. Aquí és on acaba per a Ergransa el llarg viatge d’una mercaderia que procedeix d’Europa i Amèrica, principalment. El conseller delegat explica que la fava de soja arriba del Brasil, però que també ho pot fer dels Estats Units i l’Argentina. El blat dur i el blat fariner procedeixen del Canadà i els Estats Units. D’altra banda, el blat de moro i el blat farratger per a pinso arriben d’Europa a causa de les restriccions de la Unió Europea en matèria d’organismes genèticament modificats. L’ACTUAL MOMENT ECONÒMIC Archs explica que “l’actual crisi econòmica també ha afectat el sector, però menys que altres perquè la gent ha de menjar igualment”. Tot i no ser un sector especialment afectat, “la demanda ha caigut entre un 10% i un 12%”, segons els conseller delegat. A banda de la crisi, l’enginyer industrial reconeix que l’activitat del sector de la logística d’importacions de cereals és molt inestable: “En funció del mercat i del preu, tenim més o menys feina”. En

Estocs i logística estan connectats amb la duana de Barcelona a través d’una aplicació informàtica a mida canvi, “pel que fa a la fava de soja, l’activitat és molt més estable”. En aquests moments, hi ha poc moviment perquè el mercat està esperant la pròxima collita. Segons Archs, la cosa es comença a animar a partir del segon semestre. Així que, a partir de juliol, cal fixar-se bé quan es passi vora aquest indret del port si es vol veure com grans vaixells de 5.000 tones descarreguen la seva mercaderia al gran graner de Catalunya. LA CLAU ESTÀ EN LA QUALITAT Jorge Archs, té molt clar que un dels punts forts de l’empresa és “el seu alt nivell de qualitat”. Així ho demostren les normes ISO que compleix l’empresa: la ISO 9001 de sistemes de gestió de qualitat, la ISO 1400 de gestió ambiental i la ISO 22000 de sistemes de gestió de seguretat alimentària. A més, la companyia compleix també l’EMAS, el reglament comunitari d’ecogestió i ecoauditoria, una normativa voluntària de la Unió Europea. Archs explica orgullós que Ergransa “és l’única instal·lació d’Espanya que té totes aquestes normatives certificades, i el fet de tenir-les ens permet garantir una gran qualitat de servei, cosa que és molt important quan tractes amb un producte que té com a destí la indústria alimentària”.

L’empresa té previst, però no decidit, fer una ampliació d’emmagatzematge o descàrrega.

tecnologia i empresa

TEXT: Jordi Garriga

FOTO: BCN Imatge

PAMIAS, serveis d’enginyeria centrats en el compromís, la innovació i l’excel lència ∙

Diferenciar-se no és senzill, però després de més de quaranta-cinc anys assolint reptes i objectius de gran dimensió, PAMIAS és una de les enginyeries de referència de casa nostra. Des del 1964, any en què els seus fundadors iniciaven l’activitat com a oficina tècnica, la voluntat de l’empresa sempre ha estat la de créixer per mitjà de la fidelització dels seus clients.

MAIG/JUNY 2010

mb una filosofia centrada en la qualitat, el servei orientat al client i la multidisciplinarietat, l’empresa gaudeix d’un conjunt de professionals d’alt nivell i experimentats en diferents disciplines tècniques. Gràcies a això, PAMIAS ha pogut passar amb èxit de ser una enginyeria essencialment orientada als serveis a la indústria, a poder estructurar la seva oferta de serveis en el sectors industrial, immobiliari, públic i d’infraestructures, amb total garantia. CINC ÀREES D’ACTIVITAT Com ens diu Enric Berga, enginyer industrial, director de Producció i amb

més de trenta anys a l’empresa, “en tots aquests sectors tenim diferents àrees d’especialitat i, en tots els casos, podem donar un servei parcial o total. De l’estudi previ al desenvolupament integral del projecte, fins al project management, que és una de les activitats principals en l’actualitat, a PAMIAS oferim tota la carta possible de serveis”. Així mateix, “una de les característiques de la nostra empresa en l’actualitat –explica Ignasi Fontanals, responsable de Desenvolupament i Màrqueting– és l’organització dels nostres serveis en cinc grans àrees d’activitat”. Aquestes àrees expliquen l’empresa, i són: 1) Consultoria-Management. Agrupa

els serveis relacionats amb la direcció integrada de projectes per a empreses i administracions. 2) Enginyeria. Integra tots els serveis professionals d’enginyeria necessaris per projectar edificis i obres en diversos sectors industrials. 3) Edificació. Integra tots els serveis necessaris perquè els despatxos d’arquitectura dissenyin i desenvolupin els seus projectes. 4) Enginyeria civil. Serveis relacionats amb la direcció d’obra i instal·lacions específiques per a les infraestructures. 5) Sostenibilitat. Serveis relacionats amb l’energia i l’ecoeficiència, la construcció sostenible i l’enginyeria ambiental per a empreses i administracions.

FULLS dels ENGINYERS

tecnologia i empresa

Com detalla Enric Berga, “tot allò que té a veure amb la consultoria i el management, és avui un dels grans valors afegits de l’empresa”. I passa el mateix amb l’expertesa adquirida entorn de la sostenibilitat. I és que tal com comenta l’enginyer industrial Jordi Martí, director de Projectes i responsable d’aquesta àrea, “en els darrers anys, per a la realització i gestió de projectes es fa pràcticament imprescindible tenir en compte aspectes com la construcció sostenible i l’eficiència energètica”. Per això, a PAMIAS s’ofereixen serveis específics en aquests camps, al mateix temps que s’apliquen criteris ambientals de manera transversal en tots els projectes d’obra civil, edificació o equipaments, tant pel que fa a cada una de

C/ Montnegre, 14-16 baixos 08029 Barcelona (Espanya) Tel. 933 667 508 www.pamias.com

MAIG/JUNY 2010

“Els dos principals punts forts de PAMIAS resideixen en el fet de disposar d’un personal qualiﬁcat i amb molts anys a la casa, i en una bona estructuració quant a lideratge de projectes” Enric Berga, enginyer industrial i director de Producció

Des que es va fundar fa quaranta-cinc anys, PAMIAS ha guanyat diversos premis nacionals per projectes d’enginyeria i arquitectura.

Enric Berga, Director de Producció associat/col·legiat núm. 6.845

Jordi Martí Director de Projectes i responsable de l’àrea de sostenibilitat associat/col·legiat núm. 12.380

Ignasi Fontanals Responsable de Desenvolupament i Màrqueting

les seves parts (elements passius com orientació o materials, i actius com són les diferents instal·lacions) com pel que fa a la gestió de les diferents fases del cicle de vida del projecte. “En aquest àmbit –afegeix Jordi Martí–, actualment estem treballant en la implementació de la certificació LEED que avalua els projectes d’edificació des

Gràcies a aquesta organització de l’activitat, l’empresa s’impregna transversalment de tot el saber fer dels professionals de cada àrea. Així, amb una plantilla de setanta professionals, PAMIAS s’ha especialitzat en els serveis d’enginyeria dirigits als edificis i instal·lacions per a usos audiovisuals; les indústries alimentària, automobilística, manufacturera, etc.;

Martí, Fontanals i Berga treballen amb clients tant de l’àmbit privat com del públic.

“La construcció sostenible i l’eficiència energètica s’han convertit en gairebé imprescindibles en qualsevol projecte” d’una òptica mediambiental; la gestió d’ajudes als nostres clients per tal de millorar la seva eficiència energètica mitjançant auditories, i també realitzem tasques de suport a ajuntaments per a la redacció de plans d’acció per a l’energia sostenible”. PAMIAS és també membre actiu del Clúster d’Eficiència Energètica de Catalunya.

les instal·lacions ferroviàries; l’enginyeria hospitalària; els edificis per a oficines i seus corporatives, i la construcció i implementació sostenible. En aquest sentit, alguns dels projectes recents en els quals PAMIAS ha estat involucrat i ha estat peça fonamental són aquests: l’edifici Mediacomplex (22@ Barcelona), l’edifici Media-TiC

FULLS dels ENGINYERS

tecnologia i empresa

(22@ Barcelona), l’edifici Imagina de Mediapro (Esplugues de Llobregat), l’hospital de Maó i les tres noves estacions d’FGC a Terrassa. Més enllà de les àrees d’activitat, l’estructura de l’empresa és clarament matricial, i, com ens indica a mode de conclusió Enric Berga, “els dos principals punts forts de PAMIAS resideixen, en primer

lloc, en el fet de disposar d’un personal qualificat i amb molts anys a la casa, cosa que facilita el manteniment dels clients i ens converteix en la seva enginyeria de capçalera, i, en segon lloc, en una bona estructuració quant a lideratge de projectes, de manera que, sempre, el director de projecte és l’eix central que permet la satisfacció total del client”.

L’ESPECIFICITAT DEL SECTOR AUDIOVISUAL Un dels àmbits d’especialització de PAMIAS és l’audiovisual. L’empresa va iniciar aquest camí liderant el projecte de desenvolupament de l’edifici de TV3 a Sant Joan Despí, l’any 1983. Gràcies a aquesta fita, va endevinar una clau de futur en l’orientació estratègica envers els usos audiovisuals (Euskal Irrati Telebista, TV Castilla-La Mancha, RTVE Canarias, TV Valenciana...). En aquest sector, l’empresa ha desenvolupat una gran capacitat a l’hora de projectar no només les millors instal·lacions específiques sinó també, i aquest és un fet singular d’aquesta enginyeria, tot allò que té a veure amb l’estudi de fluxos de personal, aprofitament de platós i altres àrees específiques i compartides, etc.

L’ediﬁci Imagina va guanyar el Premi Ciutat de Barcelona 2008.

“En els darrers anys, per a la realització i gestió de projectes es fa pràcticament imprescindible tenir en compte aspectes com la construcció sostenible i l’eﬁciència energètica” Jordi Martí, enginyer industrial, director de Projectes i responsable de l’àrea de sostenibilitat

“Una de les característiques de la nostra empresa és l’organització en cinc grans àrees d’activitat: consultoria-management, enginyeria, ediﬁcació, enginyeria civil i sostenibilitat” Ignasi Fontanals, responsable de Desenvolupament i Màrqueting

MAIG/JUNY 2010

entrevista

TEXT: Jordi Garriga

FOTO: BCN Imatge

“La informació és bàsica per a la innovació” Pere Escorsa Catedràtic d’Organització d’Empreses de la UPC ja jubilat, Pere Escorsa és president d’IALE, una empresa dedicada al desenvolupament de la innovació i, en particular, a la vigilància tecnològica. Col·legiat núm. 2418

MAIG/JUNY 2010

Un pioner de la innovació Avui, parlar de vigilància tecnològica o intel·ligència competitiva és a l’ordre del dia, sobretot quan ens referim a qüestions com la gestió del coneixement i la innovació com a estratègies competitives. Però no era tan habitual als anys 90, quan Escorsa es va començar a interessar per tot plegat. Va ser un autèntic pioner en la matèria a casa nostra i fruit d’això va crear, juntament amb Ramon Maspons, un equip a la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) que es va dedicar a la vigilància tecnològica i a la creació de mapes tecnològics. Més endavant, aquest grup acabaria sent la llavor d’IALE Tecnologia, una empresa que, gràcies a la seva expertesa en gestió del coneixement, ajuda les empreses i organitzacions a prendre les millors decisions en matèria d’innovació i tecnologia. Avui, la seva tasca transcendeix les nostres fronteres. IALE col·labora o ha col·laborat, entre d’altres, amb els governs de Xile, Colòmbia, República Dominicana, Costa Rica o l’Equador, a més de fer-ho també amb diferents empreses i entitats relacionades amb el desenvolupament tecnològic i la investigació, tant a casa nostra com a Europa i l’Amèrica Llatina.

FULLS dels ENGINYERS

entrevista

eﬁneixen l’IALE com una spin out de la UPC. Quin origen li donen, com es gesta IALE i quina relació té amb la UPC? Tot plegat va començar quan, sent catedràtic de la UPC, vaig començar a llegir articles sobre vigilància tecnològica i elaboració de mapes tecnològics en premsa estrangera. Més endavant, l’any 1995 se’m va presentar l’oportunitat d’assistir a una jornada de la Societat Francesa de Bibliometria Aplicada, a Còrsega. Vaig entrar en contacte amb els pioners de vigilància tecnològica a França, país líder en aquesta matèria. Em va interessar molt. Després, vaig enviar Ramon Maspons, de la UPC,

a una universitat francesa a estudiar vigilància tecnològica, de manera que a la UPC mateix vam acabar formant un equip entre tots dos i alguns doctorands sobre aquestes matèries. Al cap de poc temps, l’any 1998, Maspons va abandonar la universitat i jo hi vaig reduir força la meva dedicació, de manera que vam crear IALE. Quan parlem de serveis a la innovació i a la vigilància tecnològica, a què ens estem referint exactament? La nostra matèria primera és la informació. Es tracta de saber trobar la informació més útil per tal de poder

“Coneixent què s’està fent en qualsevol indret del món en qualsevol matèria, pots definir millor la teva estratègia a l’hora de desenvolupar nous productes o serveis”

MAIG/JUNY 2010

prendre les millors decisions possibles, tant pel que fa a estratègia empresarial com a resolució de problemes concrets. Això, actualment, passa per disposar i controlar bases de dades d’articles científics i bases de dades de patents. Som experts en recuperació i tractament de dades. En els últims anys ha pres importància la mineria de textos (text mining), amb tècniques capaces de “llegir” informació de textos provinents de tot tipus de fonts. Per què és tant important la vigilància tecnològica en l’àmbit estratègic? Coneixent amb total exactitud què s’està fent en qualsevol indret del món en qualsevol matèria, pots definir millor la teva estratègia a l’hora de desenvolupar nous productes o serveis i pots decidir si val la pena o no invertir en determinades accions o sectors. Costa Rica, per exemple, vol convertir-se en país de referència en biotecnologia, i

Pere Escorsa amb el seu equip a la seu de l’IALE. Una empresa que no es cansa d’innovar.

nosaltres els hem fet l’estudi per veure en quines línies aquest país té possibilitat d’èxit. Segons el nostre estudi, tenen molt futur en certs sectors de la indústria agroalimentària, de manera que ara s’estan centrant en aquesta direcció. A Xile, dins del sector de l’exportació, volien saber quins són els segments on s’havia d’apostar, i és el control de la informació el que pot facilitar aquestes decisions.

“(Perdre Ecotècnia) és una mostra de la feblesa tant financera com política que patim”

Vigiale i Patexpert són dos dels seus actuals projectes de més importància. Expliqui’m en què consisteix Patexpert. Patexpert és un projecte europeu ja finalitzat que s’ha realitzat junt amb altres socis, com ara l’Oficina Europea de Patents. És un projecte centrat en la semàntica i l’ús expert de la informació. Treballava en la cerca de noves maneres d’accedir a la informació de patents i gestionar-la, i aproximar-se a un coneixement de les possibilitats d’èxit d’una nova patent.

I Vigiale? Vigiale és un producte nostre que consisteix en una plataforma d’Internet que captura la informació com ara articles, patents, normes, etc., que sorgeix en una àrea determinada. Estem parlant d’un software desenvolupat per nosaltres mateixos que, mitjançant una interfície totalment personalitzada, captura i organitza tota la informació existent en una àrea o sector d’activitat. A partir d’aquesta acumulació i organització de la informació, aquesta es pot mostrar en forma de butlletins d’actualitat generats automàticament.

“(Perdre Ecotècnia) és una mostra de la feblesa tant financera com política que patim”

Com es passa del control de la informació al suport a la innovació? La informació és bàsica per a la innovació; és essencial. Des de saber si una idea és innovadora fins a saber si algú està pensant el mateix, tot és informació de primer ordre, i nosaltres la proporcionem. La informació també és important per trobar oportunitats per a la diversificació o per detectar FULLS dels ENGINYERS

entrevista

Escorsa manté que per portar a terme un projecte innovador, “t’has de rodejar de la família i els amics”.

a temps tecnologies emergents que interessa incorporar.

“Jo, aquí (a Catalunya), veig una certa resignació; estem perdent pes i ens falta ser més optimistes”

Quines són actualment les majors diﬁcultats per innovar? La principal és, és clar, trobar finançament, especialment avui dia. Per iniciar una empresa la millor fórmula és basar-se en les tres efes: family, friends, fouls. Això vol dir que per tirar endavant un projecte innovador necessites o família o amics o algun boig que et doni suport. Després poden venir altres modalitats i, fins i tot, el capital de risc.

Ja que em parla d’Ecotècnia, què li sembla que una empresa innovadora i pionera tecnològicament com aquesta hagi passat a formar part del grup Alstom? Més enllà de les qüestions empresarials, que no m’hi posaré, sí que és veritat que en un altre país no s’hauria deixat perdre. És una mostra de la feblesa tant financera com política que patim.

Per què costa tant fer emergir la innovació a casa nostra? És difícil de saber-ho, però m’explicaré amb un exemple. Jo vaig estar en el nucli inicial d’Ecotècnia, i a mi em va tocar d’anar a demanar el primer crèdit per tirar endavant l’empresa. Eren els anys 80. “Volem un crèdit”, vaig demanar. “I per què el voleu?”, em van preguntar. I vaig respondre: “Per fer molins de vent”. “Sou uns il·luminats, no anireu enlloc”, em van dir. És així.

Per la seva visió panoràmica, com veu Catalunya quant a innovació? Anem cap avall. Som potents i estem ben situats en algun sector, com el biomèdic i el farmacèutic, però la resta s’està desmantellant molt. Estem perdent pistonada, tant respecte a la resta d’Espanya, com en l’àmbit mundial. Nosaltres treballem molt a l’Amèrica Llatina, i si bé és veritat que són països on tot està per fer i per tant és més fàcil, sí que hi veus una empenta i unes

MAIG/JUNY 2010

ganes d’innovar que aquí no hi són. A Xile, Costa Rica, Colòmbia o el Brasil veus moltes ganes i culturalment han acceptat molt clarament la necessitat d’enfocar la indústria cap a la innovació. Aquí, no tant. Jo, aquí, veig una certa resignació; estem perdent pes i ens falta ser més optimistes. Per acabar, què opina del suport a la innovació per part de l’Administració catalana i espanyola? En general, no hi ha hagut una política industrial clara i decidida. Existeixen eines, però és molt complicada la burocràcia per obtenir ajuts. Ara, amb el Pla d’Economia Sostenible del Govern, s’intueixen algunes polítiques positives, com l’aposta per les energies renovables o el cotxe elèctric… A veure què passa…

:c`dXk`qXZ` e BXpjle MI=

Le ZXl[Xc [\ èefmXZ` e X jl j\im`Z`f 8_fiif \e\i^ k`Zf# èefmXZ` e k\Zefc ^`ZX# ]`XY`c`[X[# Zl`[X[f [\c d\[`f XdY`\ek\# \jkfj jfe Xc^lefj [\ cfj Y\e\]`Z`fj hl\ f]i\Z\dfj X el\jkifj Zc`\ek\j# îXZ`Xj Xc J`jk\dX [\ :Xl[Xc [\ I\]i`^\iXek\ MXi`XYc\ [\ cX ^XdX 8dXqfe [\ BXpjle%

J F C L : @ F E < J > C F 9 8 C < J < E : C @ D 8 K @ Q 8 : @ ä E P < E < I > à 8

LeX el\mX `dX^\e gXiX leX el\mX k\Zefcf^ X

reportatge

TEXT: Meritxell Mir

FOTO: Arxiu

Els boscos catalans, tota una central dâ&#x20AC;&#x2122;energia

MAIG/JUNY 2010

Cada any, es desaprofiten el 70% dels recursos que ofereixen els boscos catalans, és a dir, entre 400.000 i 500.000 tones de biomassa. Si aquests residus forestals es recollissin i es tractessin de manera adient, hi hauria una nova font energètica i econòmica per al país, i s’ajudaria a evitar els habituals desastres naturals provocats per incendis, nevades i fortes ventades. Sense sector forestal consolidat, diuen els experts, els boscos estan destinats a desaparèixer.

FULLS dels ENGINYERS

reportatge

La biomassa és una energia renovable neta, que podria ajudar a crear nous llocs de feina vinculats al territori.

és de la meitat de la superfície de Catalunya està coberta per arbres, però el país actua com si no ho sabés. Si els dos milions d’hectàrees de boscos que cobreixen el país es gestionessin correctament podrien utilitzar-se per produir electricitat, calor tèrmica i tota una sèrie de productes de valor afegit. Els residus forestals contenen energia solar emmagatzemada a través de la fotosíntesi. Per això, els usos de l’energia generada per biomassa són molt diversos: calefacció i producció d’aigua calenta en el sector domèstic; calor a per processos industrials, generació d’electricitat; calderes per

MAIG/JUNY 2010

a un bloc de vivendes o xarxes de calefacció centralitzades, etc. Pere Navarro, tècnic del grup d’aprofitaments fusters i biomassa del Centre Tecnològic Forestal de Catalunya, recorda que “els boscos no són només paisatge i lleure”, sinó que “també cal veure’ls com a unitats econòmiques, que donen rendes a les poblacions rurals”. Certament, la biomassa és una energia renovable neta, que pot ajudar a fer que el país depengui energèticament menys de l’exterior i a crear nous llocs de feina. Si s’utilitzés tot el potencial dels boscos, s’aconseguiria produir entorn del 5% de l’energia que es consumeix a Catalunya.

UN MERCAT NOU A CATALUNYA Els recursos forestals de Catalunya es troben subexplotats perquè, en la majoria dels casos, no són viables econòmicament. L’extracció de la fusta i la recollida de la biomassa forestal tenen despeses molt elevades per les dificultats de l’orografia catalana i per la manca de mecanització de les explotacions. “En la majoria dels boscos de Catalunya, aquests costos es troben molt per sobre del llindar màxim de preu que pot assumir una central d’energia elèctrica amb biomassa per garantir una mínima rendibilitat econòmica”, explica el director de Planificació de l’Institut Català d’Energia, Joan Esteve. El mercat de la biomassa forestal a Catalunya com a recurs energètic és nou i incipient.

“Això explica tant la variabilitat en preus de compra i venda com la categorització dels materials que s’empren i les seves destinacions”, explica Navarro (figura 1). “Encara estem en un procés de creació de xarxes comercials i de conscienciació social i política d’aquest tema”, afegeix. D’altra banda, els costos d’inversió d’una instal·lació industrial de biomassa solen estar entre dos i tres vegades per sobre de les que utilitzen combustible convencional.Això es deu, principalment, a la manca de desenvolupament de sistemes de producció en sèrie per a alguns components.

Entre 1 i 3 milions d’euros és el cost d’un MW d’energia elèctrica obtinguda de la biomassa Segons explica Josep Maria Serena, president de la Comissió de Medi Ambient del COEIC, el cost per MW d’un cicle combinat de 400 MW és de 0,75 milions d’euros. Els costos de les plantes d’obtenció d’energia a partir de la biomassa per piròlisi o gasificació varien entre 1 i 3 milions d’euros per MW instal·lat; i els costos de les

d’oxidació catalítica, entre 5 i 7 milions d’euros per MW instal·lat. “No obstant això, cal recordar que el combustible té avantatges des del punt de vista que no accelera el cicle del carboni a la naturalesa, no importa combustibles forans, evita incendis i fixa llocs de treball en les zones on es produeix”, afegeix. Els costos d’operació o explotació poden ser superiors o inferiors respecte de les instal·lacions que utilitzen combustibles convencionals, segons el tipus d’aplicació que tenen. Aquests costos estan sobretot lligats als costos del subministrament de biomassa que dependrà de la quantitat demanada, la distància de transport i els tractaments per millorar la qualitat (assecatge, estellat o pel·letització) i la disponibilitat del combustible segons la seva estacionalitat. MANCA DE SUPORT PÚBLIC “Sense sector forestal els boscos estan destinats a desaparèixer”, assegura el degà de la Facultat de Ciències de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), Jordi Bartrolí. “La subexplotació dels boscos, la manca d’un mercat forestal ben establert i el risc d’incendis convergeixen en la necessitat d’una gestió sostenible de les masses forestals, encaminada a reduir la càrrega de combustible i alhora a aprofitar els productes i subproductes”, afegeix.

Font d’energia

Preu (€/MWh)

Gasoil calefacció

62,11

Estella de fusta de bosc

25,51

Segons dades de la Generalitat del 2007, el consum de biomassa forestal, agrícola i ramadera a Catalunya en termes d’energia primària va ser de 93,7 ktep.

(humitat ≤ 30%) Gas natural domèstic

55,90

Gas natural industrial

38,36

Pèl·let de fusta (classe A)

49,36

Gas propà canalitzat

58,24

Gas propà envasat

68,70

Figura 1. Preus de venda del kWh (Font: López I, 2010 GAFIB-CTFC)

FULLS dels ENGINYERS

reportatge

Per això, el professor Bartrolí recorda que “la química verda pot ajudar a consolidar el sector donant major valor afegit als productes obtinguts”. Entre el 1991 i el 1994, el consum de biomassa forestal i agrícola va caure en picat, passant d’uns 230 ktep a poc més de 100 ktep. La principal causa d’aquesta davallada va ser la important reducció del seu ús per part de la indústria, sobretot com a conseqüència del tancament durant els anys 1992 i 1993 de les fàbriques de pasta de paper a Catalunya. Des de llavors, el consum s’ha estabilitzat força. Segons dades de la Generalitat, l’any 2007 (l’últim del qual es disposen de dades globals), el consum de biomassa forestal, agrícola i ramadera a Catalunya en termes d’energia primària va ser de 93,7 ktep. Aquesta quantitat suposa el 13% del consum total d’energies renovables i s’ha mantingut constant en els últims anys. “Aquest consum s’ha destinat fonamentalment

MAIG/JUNY 2010

a usos tèrmics de processos industrials i al consum de llenya per a calefacció en el sector domèstic”, explica el director de planificació de l’ICAEN. En l’actualitat, només hi ha una instal·lació, localitzada a Móra d’Ebre, que gasifica closques d’ametlla i fa servir aquest gas per generar electricitat. Tot i així, la revisió del Pla de l’Energia de Catalunya 2006-2015 preveu un increment considerable del consum de biomassa forestal i agrícola, fins a arribar als 306,6 ktep. Aquesta quantitat suposaria estar “al límit del potencial tècnic i econòmic a Catalunya tenint en compte criteris de sostenibilitat ambiental dels boscos i de les explotacions agràries del país”, apunta Esteve. QUÍMICA VERDA A partir de la fusta, i utilitzant diversos tractaments i tecnologies, es pot obtenir una gran varietat de productes. Justament, la química verda és una de les

solucions que més pot ajudar a alleugerir l’acumulació de càrrega calorífica dels boscos catalans, i fer-ho de manera “segura, no contaminant, consumint mínimes quantitats de materials i energia i produint cap o pocs residus”.

El Col·legi crea un projecte econòmic i tècnic sobre la química verda El tractament químic de la biomassa mitjançant piròlisi possibilita l’obtenció de combustibles, electricitat, calor tèrmica i altres tipus de productes. Per aprofitar aquests avantatges, diverses entitats liderades per Jordi Bartrolí participen en un projecte sobre biooli. La idea és desenvolupar una planta mòbil que pot transportar fàcilment una o dues tones i una planta industrial amb capacitat mínima per a 20 tones.

Utilitzar la piròlisi per tractar la biomassa és molt profitós ja que del procés resulten tres fraccions diferents: la part líquida és biooli; el gas, que es reutilitza per escalfar el reactor de piròlisi i autoalimentar la planta de manera que no hi ha consum energètic; i el sòlid, en forma de char que es retorna al bosc. “Així, d’una tona de biomassa es poden extreure 600 o 700 litres de biooli i uns 200 o 300 quilos de char”, explica Bartrolí. EL COL·LEGI, AL CAPDAVANT L’estiu passat es va organitzar una jornada al Col·legi d’Enginyers Industrials sobre els boscos a Catalunya i les possibilitats que la química verda oferia. Fruit d’aquesta trobada, es va decidir iniciar un projecte en el qual s’estudiés com gestionar millor els boscos i com aprofitar al màxim els recursos que ofereixen; i s’hi fessin propostes. El resultat és un grup de treball en què hi ha implicats experts forestals, enginyers, propietaris de boscos, centres de recerca, universitats

i la Generalitat de Catalunya. I els primers fruits ja estan sobre la taula. El Col·legi d’Enginyers ha signat un conveni de col·laboració amb el Consorci Forestal de Catalunya per tal de valoritzar els boscos catalans mitjançant diverses accions de recerca agrupades, explica Josep Maria Serena. Aquestes accions s’encabiran dins d’un projecte CENIT que es presentarà al CentreperalDesenvolupamentTecnològic Industrial, i en el qual participaran universitats i empreses, i estarà coordinat i dirigit pel COEIC i el Consorci. Es preveu treballar en les aplicacions energètiques de la fusta a través de les tecnologies de piròlisi, gasificació i oxificació catalítica; en la síntesi de substàncies químiques a partir dels hidrocarburs que surtin de la fusta; i en l’obtenció de nous productes d’aplicacions farmacològiques. “L’objectiu és desenvolupar i patentar tecnologia per a empreses i universitats catalanes per tal que el país sigui lloc de referència en aquest sector per a la resta del món”, subratlla Serena.

A CATALUNYA SOBREN ARBRES Segons dades de l’Organització Mundial de l’Alimentació, els països que més van veure créixer la seva superfície forestal van ser la Xina (gràcies a les seves polítiques d’aforestació) i Espanya (per tot el contrari). El secretari general del Consorci Forestal, Joan Rovira, denuncia que al nostre país continua havent “més la cultura del no tocar, que la de gestionar per preservar”. “És curiós que els ecologistes diguin que fa falta plantar més arbres, quan el que cal és tallar-ne”, diu Rovira. Segons la seva opinió, només d’aquesta manera es pot aconseguir evitar el descontrol del seu creixement així com els incendis o els problemes provocats per les caigudes massives d’arbres que les ventades i nevades dels últims anys han provocat.

FULLS dels ENGINYERS

article del mes

Tractament de llots amb òxid càlcic

Una alternativa al tractament de llots de depuradora d’aigües residuals urbanes Ricardo-José Granados Granados Col·legiat núm. 13.905 de limitacions al seu ús. Aquesta pot quedar prohibida per contaminació biològica i difusa. Finalment, cal tenir en compte les dificultats que suposa la manipulació i el transport de quantitats importants de fangs. Amb aquests condicionants, les alternatives que habitualment es consideren per a la gestió dels llots són la higienització o el compostatge i l’assecatge tèrmic, considerats com a tractaments previs. I l’aplicació amb fins agrícoles (previ tractament d’higienització), la disposició controlada i la valorització tèrmica (normalment previ assecatge), com a opcions de disposició.

GENERACIÓ I TRACTAMENT DE FANGS DE DEPURADORES D’AIGÜES RESIDUALS URBANES La depuració dels efluents d’aigües residuals urbanes constitueix una actuació necessària per a la protecció del medi ambient. La legislació ha recollit aquesta necessitat i, alhora que ha obligat a la depuració dels efluents, ha reglamentat la disposició dels llots orgànics produïts en els processos de depuració. En aquest context s’ha produït un increment en la generació de llots de depuració, derivat de la imposició de limitacions exigents als abocaments líquids, que comporta la necessitat de

MAIG/JUNY 2010

disposar quantitats creixents de llots en un marc de sostenibilitat i de protecció del medi ambient. A Catalunya, la generació anual de llots de depuradora va arribar a la quantitat de 532.424 tones l’any 2008. El marc que regula la disposició de llots orgànics de depuració implica la prohibició d’abocament al mar (Acord de Barcelona), a llera i a dipòsit controlat sense tractament específic, tenint en compte el seu contingut en humitat i en matèria orgànica. Així mateix, la seva valorització agrícola queda limitada per l’exigència de tractament (requeriment d’higienització total) i la imposició

UNA NOVA ALTERNATIVA: EL TRACTAMENT DELS FANGS AMB ÒXID CÀLCIC En el marc general exposat cobra valor el plantejament de l’alternativa d’estabilització dels llots de tractament d’aigües residuals mitjançant agents alcalins. Aquests tractaments produeixen una eliminació de la matèria orgànica continguda als llots, l’assecatge del producte i l’encapsulació a la matriu càlcica dels elements que contenen. El producte obtingut queda així estabilitzat i utilitzable. Això permet la seva valorització a la construcció i com a matèria primera per a la producció de ciment. El tractament amb òxid càlcic constituïa una via coneguda i plantejada però no desenvolupada plenament per a la seva aplicació a gran escala. En aquest sentit,

AQUEST ARTICLE HA ESTAT CEDIT PER LA REVISTA ALIMENTACIÓN EQUIPOS Y TECNOLOGÍA, DE L’EDITORIAL REED BUSINESS INFORMATION

Hera Alquimia ha realitzat un desenvolupament del procés que ha culminat amb la realització d’una planta pilot a escala industrial que se situa al recinte del seu abocador de coll Cardús i en la qual s’ha realitzat un programa d’innovació, experimentació i demostració d’aquest sistema de tractament. Aquest programa ha incidit en l’anàlisi tècnica dels processos que comprèn, avaluant la seva viabilitat i definint les característiques tècniques i ambientals de la seva aplicació. Així mateix ha tingut especial consideració a adequar la instal·lació a la composició dels fangs de depuradora existents a Catalunya. PLANTA PILOT A ESCALA INDUSTRIAL D’ESTABILITZACIÓ DE FANGS DE DEPURADORA AMB CALÇ VIVA. PROCÉS ALCHIMIX El procés d’inertització utilitzat a la planta és el tractament per addició d’òxid càlcic (calç viva) al fang de depuradora. La implementació a la planta pilot del conegut procés d’addició d’òxid càlcic per la via seca (sense addició d’aigua) s’anomena Alchimix, de manera que el desenvolupament es pugui comercialitzar de forma industrial en un futur pròxim. Aquest tractament fisicoquímic permet l’obtenció d’un producte sec i amb una quantitat molt reduïda de matèria orgànica. Amb l’addició de calç al fang i la seva mescla íntima amb aquest es provoquen reaccions d’hidratació de la calç, amb la humitat que conté el propi

La disminució de volum dels residus redueix els mitjans de transport per a la gestió dels fangs i el subproducte fang i reaccions de degradació de la matèria orgànica dels fangs. Ambdós processos són exotèrmics i això permet l’evaporació de la major part de l’aigua present als fangs a l’hora que es redueix la càrrega orgànica dels llots. Com a resultat de les reaccions químiques i de l’evaporació d’aigua produïda s’obté un producte sec en forma de pols i amb una gran reducció de massa en relació amb el fang d’entrada, la qual cosa representa xifres aproximades del 40% d’aquesta. RESULTATS DEL PROCÉS L’aplicació del procés a fangs que ja hagin estat centrifugats a les depuradores amb una humitat del 60% al 70%, condueix a un producte estabilitzat amb una humitat entorn del 10%. La reducció de massa és significativa, ja que la massa final suposa prop del 40% de la inicial dels fangs. El producte és estable, homogeni i innocu. La seva finalitat essencial és la valorització, tal com ha estat assenyalat, si bé per les seves característiques és susceptible de disposar-se en dipòsit de classe II. La valorització del producte inertitzat es realitza a través de la seva utilització per a ús en bases d’infraestructura o per a la fabricació de materials de construcció, o bé de la

seva incorporació en els materials de base per a la fabricació de ciment. COMPARACIÓ AMB ALTRES SISTEMES ALTERNATIUS Des del punt de vista econòmic, el procés és competitiu amb altres alternatives i els seus resultats tècnics i ambientals presenten avantatges respecte als tractaments i disposició tradicionalment utilitzats: compostatge i assecatge. L’opció de tractament considerada permet una valorització, matèria primera en la construcció o en la indústria cimentera, alternativa a l’aplicació al sòl en l’agricultura, que comença a presentar una saturació i dificultats. Les opcions d’assecatge, en canvi, estan lligades al consum energètic, generalment de combustibles fòssils, i amb això una emissió de gasos d’efecte hivernacle. Això no té lloc amb el procés presentat. Cal remarcar que si bé la utilització d’òxid càlcic en el procés suposa una emissió de gasos d’efecte hivernacle en les indústries de calcinació, la valorització del producte obtingut suposa una reducció equivalent d’emissions en les indústries de destí. D’altra banda, la disminució de volum dels residus redueix alhora considerablement els mitjans de transport necessaris per a la gestió dels fangs i el subproducte.

Si l’interesa qualsevol d’aquests sectors, demanin’ns un exemplar.

Entença, 28 - 08015 Barcelona - T: 932 924 638 - Fx: 934 252 880 - rbi@rbi.es - www.rbi.es

+ BREUS

Google vs. Apple en la lluita de la telefonia La firma taiwanesa HTC, fabricant, entre altres telèfons intel.ligents, del Nexus One de Google, ha presentat avui una queixa formal davant de les autoritats de comerç dels Estats Units contra Apple per violació de patents. Segons HTC, la firma dirigida per Steve Jobs ha utilitzat il·legalment cinc patents propietat de HTC en la fabricació d’alguns dels seus aparells més populars. HTC no ha especificat de quines patents es tracta. La queixa ha estat presentada davant de la Comissió Internacional del Comerç dels Estats Units (ITC en la sigla en anglès), a la qual HTC ha demanat, a més, que freni la importació de telèfons iPhone, ordinadors-tauleta iPad i reproductors digitals iPod en territori nord-americà. Segons Apple, HTC hauria robat aspectes de l’iPhone en el disseny del software, hardware, arquitectura interna i interfície d’usuari del Nexus One, el primer telèfon mòbil de Google. De moment, ni Apple, ni la Comissió Internacional del Comerç nord-americà han volgut fer declaracions sobre la queixa de HTC. Font: El Periódico de Catalunya (12/05/2010)

BREUS

La UPC dissenya un sistema per a l’aïllament sísmic dels edificis

Amb l’objectiu de mitigar i reduir els efectes produïts pels terratrèmols, la Universitat Politècnica de Catalunya ha desenvolupat un dispositiu per tal de garantir la protecció dels edificis, les infraestructures i els equipaments sensibles que puguin estar sotmesos a càrregues dinàmiques de tipus sísmic. La UPC ha creat l’anomenat Roll-nCage, un dispositiu antivibracions que pot protegir tant les construccions d’edificació i enginyeria civil a gran escala, com també els objectes de precisió que puguin ser víctimes d’impactes o moviments sísmics. L’aïllador, construït amb materials com l’acer i el cautxú, es col.loca en una posició entre l’objecte i el terreny, o bé en qualsevol altra superfície de suport per tal de produir un desacoblament horitzontal entre tots dos.

Tenint en compte aquest objectiu, el nou dispositiu innova en la dissipació d’energia, la limitació de l’elevació i els desplaçaments horitzontals màxims. Per avaluar la viabilitat de l’aïllador RNC i la seva efectivitat, ja s’han fet diverses proves numèriques amb resultats satisfactoris que han corroborat la reducció dels moviments sísmics gràcies a aquest sistema. Actualment l’equip de la UPC compta amb l’ajuda del programa ACC1Ó de la Generalitat de Catalunya per desenvolupar un projecte de valoració i apropament d’aquesta nova tecnologia al mercat. Font: Universitat Politècnica de Catalunya (05/05/2010)

FULLS dels ENGINYERS

entorn

+ BREUS

BREUS

Ryanair volarà a 20 destinacions des del Prat a partir del setembre Ryanair començarà a volar des de l’aeroport del Prat el pròxim 1 de setembre, on establirà una base amb cinc avions que cobriran un total de 20 rutes. L’aerolínia irlandesa invertirà 284 milions d’euros i donarà feina a 350 persones. Ryanair connectarà l’aeroport del Prat amb deu ciutats europees: Brussel·les (Charleroi), Càller (a Sardenya), Dublín, Düsseldorf (Weeze), Edimburg, Oslo (Rygge), París (Beauvais), Roma (Ciampino), Venècia (Treviso) i Milà (Bèrgam). Els aeroports de l’Estat espanyol que Ryanair connectarà amb Barcelona són Palma, Gran Canària, Eivissa, Lanzarote, Màlaga, Santander, Santiago, Sevilla, Tenerife i València. El vicepresident de la companyia, Michael Cawley, ha presentat aquest dimecres el projecte de la futura base de l’aerolínia al Prat, on es preveu que operaran 270 vols setmanals, entre els quals no s’inclou la connexió amb Madrid.

Segons Cawley, Ryanair arribarà al Prat amb l’objectiu de solucionar la forta caiguda del trànsit que s’ha produiït a l’aeroport barceloní des de la inauguració de la T-1. A més, ha afegit que la presència de l’aerolínia irlandesa suposarà l’arribada real d’una companyia de baix cost al Prat. Tot i que la companyia no ha demanat ni ha rebut cap ajuda de la Generalitat per operar a l’aeroport, Cawley ha assegurat que el Govern català estarà “encantat perquè volen ajudar a remuntar la caiguda de l’aeroport de Barcelona”. Per celebrar l’anunci de la seva base al Prat, Ryanair ha posat a la venda més d’un milió de bitllets des de 5 euros per viatjar a més de 500 destinacions d’Europa. Font: Avui, EFE (26/05/2010)

Opció C: sense canvis a la Diagonal

No és el moment, no ha estat una bona idea, no m’agrada cap de les dues opcions. Això és el que van respondre a l’Ajuntament de Barcelona el 79,8% dels participants en la consulta popular sobre la reforma de la Diagonal, que es va fer el passat 17 de maig. L’opció C (no tocar ara la Diagonal) ha aconseguit 137.474 vots en la polèmica consulta, que ha tingut una participació del 12,17% dels majors de 16 anys censats a Barcelona; o, el que és el mateix, 172.161 d’un total de 1.414.783 ciutadans. L’opció A (bulevard), per la qual havia declarat públicament les seves preferències l’alcalde, Jordi Hereu, només va aconseguir un 11,38% dels vots; és a dir, que només 20.447 dels votants concorda amb la posició de l’alcalde. La B (rambla) va ser la menys votada, amb un 8,28% (14.260 vots). El cost de la consulta de la reforma de la Diagonal va ascendir a 3,1 milions d’euros, IVA inclòs, dels quals 947.000 van anar destinats a comunicació i publicitat segons va informar en comissió municipal el tinent d’alcalde Ramon Garcia Bragado. Amb tot, la ciutadania va girar l’esquena a la proposta de l’executiu d’Hereu que va cessar un dels principals promotors de la idea, Carles Martí, que va concloure la seva tasca a l’Ajuntament de la ciutat comtal. Font: La Vanguardia (20/05/2010)

MAIG/JUNY 2010

+ BREUS

BREUS

L’enginyer Joan Carles Alayo guanyador del Premi Prat de la Riba L’obra L’electricitat a Catalunya. De 1875 a 1935 ha fet valer a l’enginyer Joan Carles Alayo el Premi Prat de la Riba 2010, categoria emmarcada dins dels Premis Sant Jordi atorgats per l’Institut d’Estudis Catalans. El jurat va valorar el “rigor històric i tècnic en l’aportació a la història de Catalunya”. Durant l’acte, el premiat va destacar la importància d’aquest certamen, ja que serveix com a estímul per a les persones que es dediquen a la recerca. Enguany l’obra guanyadora ha estat dedicada a la tecnologia, dins del ventall de possibilitats que oferia la investigació

presentada. El jurat, finalment, es va decantar per una obra de tecnologia entre les presentades que incloïa també ciències de la Terra, matemàtiques, física i química. Instituït l’any 1916 i amb 52 edicions complertes, el Premi Prat de la Riba és el més antic de l’Institut d’Estudis Catalans. Aquest reconeixement s’atorga a obres que giren entorn de cinc seccions diferents: històrica-arqueològica, ciències biològiques, ciències i tecnologia, filologia, filosofia i ciències socials. Font: IEC (06/05/2010)

Un equip de Terrassa guanya el premi europeu al millor projecte aeroespacial El Terrassa Ground Station (TGS) va construir i fer operar un satèl·lit que rep dades per al campus universitari de Terrassa. Aquest projecte va néixer el 2008 amb la motivació per part d’Euroavia, l’Associació Europea d’Estudiants d’Enginyeria Aeroespacial, de ser una de les primeres estacions a Espanya íntegrament construïda per estudiants. Amb un patrocini ambiciós, l’equip de Terrassa va ser capaç de construir un projecte viable.

Creat un nou sistema Wi-Fi perquè les connexions siguin deu vegades més ràpides

S’ha creat en tres fases: la primera va consistir a crear una simple però potent estació terrestre amb tots els instruments comercials; la segona i tercera fase van servir per programar-ne el software definitiu i redissenyar o bé afegir nous components, depenent de les demandes dels clients. Aquest premi recompensa un procés laboriós de dos anys. Font: Euroavia Terrassa (11/05/2010)

Un nou format de transmissió sense fil de dades permetrà que les connexions per Wi-Fi siguin d’aquí dos anys fins a deu vegades més ràpides que les actuals, ha anunciat avui el grup sectorial nordamericà Wi-Fi Alliance. Aquesta organització amb seu a Texas, propietària de la marca Wi-Fi i encarregada de certificar que els aparells electrònics compleixen els estàndards d’aquesta tecnologia, s’ha aliat amb un soci japonès, Wireless Gigabit Alliance (WiGig Alliance), per difondre les especificacions del nou format. D’aquesta manera tot el sector podrà treballar sobre els mateixos estàndards, i això permetrà que les aplicacions i els dispositius que es desenvolupin amb aquesta tecnologia, que ocuparà la banda de 60 gigahertzs, siguin compatibles entre si. És una solució que permetrà fer tasques ara impossibles o excessivament lentes. Font: El Periódico de Catalunya (13/05/2010)

FULLS dels ENGINYERS

informe

TEXT: Òscar Maronda

FOTO: Arxiu

III Trobada d’Empresa Adherida

El Col·legi va acollir el passat 22 d’abril la III Trobada d’Empresa Adherida, un acte que va comptar amb 25 empreses de sectors tan diversos com l’enginyeria, l’automoció, la construcció, la informàtica, el registre de marques o la consultoria empresarial, entre d’altres. Els assistents, un total de 45, van poder conèixer els serveis que els ofereix el COEIC i, a més, van tenir l’oportunitat de relacionar-se amb altres empresaris i enginyers industrials.

MAIG/JUNY 2010

n cop més, la paraula networking va ser una de les que més es va poder escoltar en la III Trobada d’Empresa Adherida. I és que l’acte va permetre posar en relació iniciatives empresarials molt diverses que s’agrupen sota el patrocini i el suport del Col·legi. Tal com va explicar Antoni M. Grau, director de l’AEIC/COEIC, “l’objectiu de la Trobada és establir relacions amb les empreses i oferir els serveis del Col·legi orientats a allò que necessita l’empresa”. De fet, segons va recordar Grau, aquest objectiu és també la raó de ser del Col·legi, “el qual, des de fa molts anys, està orientat a donar resposta a les noves demandes de les empreses”. En aquest sentit, tal com es va posar de manifest en la presentació de l’acte, des del punt de vista legal, el Col·legi afavoreix que l’empresa tingui els seus enginyers industrials col·legiats i, a més, posa a disposició dels col·legiats una pòlissa d’assegurança de responsabilitat civil professional.

Quant als avantatges econòmics, cal destacar que si les quotes de col·legiació les paga l’empresa, es consideren retribució en espècie i, com a tal, tenen la retribució corresponent. A banda, hi ha tota una gran varietat de serveis dels quals es poden beneﬁciar les empreses, com són, per exemple, consultes gratuïtes en l’àmbit de la normativa, signatura electrònica per a enginyers col·legiats empleats d’empreses, participació en les comissions i grups de treball, accés a una àmplia borsa de treball i a una gran oferta de formació contínua, i servei d’atenció de consultes jurídiques. A això cal afegir l’oportunitat que brinda el Col·legi a les empreses adherides a tenir major visibilitat, ja sigui a través de l’assistència i participació a les ﬁres com els canals de comunicació que té en actiu la institució. A part, en la presentació de la Trobada, Antoni M. Grau va concretar que, a dia d’avui, el Collegi ja compta amb 123 empreses adherides, en les quals hi ha 411 col·legiats. Aquestes dades

RESPONSABILITAT CIVIL PROFESSIONAL L’acte va arrencar amb una conferència titulada La gerència de riscos a l’enginyeria i l’empresa, que va córrer a càrrec de Josep Barceló, advocat de l’Àrea Jurídica de l’AEIC/ COEIC, i de Fèlix Ferrer-Dalmau, director de la Divisió d’Empreses i Collectius de La Mútua dels Enginyers. Barceló va explicar que l’actual marc legal reconeix que l’exercici d’una professió titulada implica un risc, per la qual cosa estableix la necessitat d’una assegurança. Segons va afirmar, “en el supòsit de professions col•legiades, els collegis professionals han d’adoptar les mesures necessàries per promoure i facilitar el compliment suficient del deure d’assegurança dels seus col·legiats”. L’advocat de l’Àrea Jurídica de l’AEIC/COEIC també va assegurar que la situació laboral del professional pot ser de dos tipus: un profes-

sional en exercici lliure o, també, un professional incorporat en una entitat suprapersonal, en què exerceix un càrrec no directiu (assalariat) o un càrrec directiu (alt càrrec o soci). Segons Josep Barceló, el professional que treballa en l’exercici lliure té una responsabilitat il·limitada. En canvi, en el cas del professional incorporat en una empresa, sigui o no d’enginyeria, cal distingir entre la responsabilitat contractual i la responsabilitat extracontractual. Respecte a la primera, la contractual, Barceló va explicar que correspon a la societat i que està limitada o no segons la forma social adoptada. Així, pot afectar el patrimoni dels socis en casos de societats civils, col•lectives o comanditàries i és limitada al patrimoni social existent a les societats anònima o limitada. Pel que fa a la segona, l’extracontractual, que és la que es deriva de

les tasques professionals, correspon a la societat i al professional, soci o no, que l’hagi desenvolupat, sent en ambdós casos il·limitada. Però Barceló va deixar ben clar que “el fet de tenir una assegurança en la societat, ja sigui a través de la pòlissa del Col·legi o de la de la pròpia societat que cobreix l’enginyer industrial, no vol dir que el professional ho tingui tot assegurat”. El problema rau en el fet que molts projectes no es visen i, per tant, el Col·legi no pot justificar davant de l’asseguradora que la tasca de l’enginyer era correcta. L’advocat va recomanar tenir en regla tant els papers del projecte com de l’assegurança ja que, si no és així, si l’enginyer es mor, els familiars també assumeixen les despeses i responsabilitats derivades del projecte.

FULLS dels ENGINYERS

informe

coincideixen amb una altra prou significativa feta pública recentment, que és haver arribat als 10.000 associats i col·legiats. LA GERÈNCIA DE RISCOS A L’ENGINYERIA I L’EMPRESA Per la seva part, Fèlix Ferrer-Dalmau, director de la Divisió d’Empreses i Col·lectius de La Mútua dels Enginyers, es va centrar més a explicar en què consisteix la gerència de riscos, que va definir com “el conjunt de mètodes que permet identificar, analitzar, tractar i avaluar els riscos de danys propis i a tercers als quals està sotmesa tota activitat professional empresarial”. Segons Ferrer-Dalmau, “l’objectiu principal de la gerència de riscos és l’optimització de tots i cadascun

l’índex de competitivitat i el de productivitat, juntament amb l’ús intensiu de les noves tecnologies de la informació (TIC) en els processos empresarials”. Segons va dir, “més del 50% de la productivitat i de la competitivitat empresarial es deu a l’ús i consum de les TIC”. Després d’aquesta introducció, Grau va parlar de comunicacions unificades, és a dir, de la integració de les eines telemàtiques en el context empresarial, les quals, en la seva opinió, “permeten tenir identificada la gent amb la qual col·laborem i mantenir-hi un contacte freqüent, ja sigui per vídeo, veu, dades, correu electrònic...”. Però, a més, va afegir que “les comunicacions unificades suposen una reducció significativa de les despeses de les empreses en

“L’objectiu principal de la gerència de riscos és l’optimització de tots i cadascun dels recursos disponibles, per minimitzar les conseqüències negatives dels riscos així com les seves probabilitats” dels recursos disponibles, per minimitzar les conseqüències negatives dels riscos així com les seves probabilitats”. En la seva opinió, “l’alta direcció ha de preparar plans de seguretat estàndards per complir i ha de portar a terme auditories permanents per avaluar el sistema de seguretat a l’empresa”. En aquest sentit, la Divisió d’Empreses de La Mútua està altament preparada per poder identiﬁcar, avaluar i aportar solucions, i minimitzar els riscos que tota activitat industrial, empresarial i d’enginyeria comporta. COMUNICACIONS UNIFICADES I XARXES SOCIALS La segona xerrada de la Trobada va ser la que portava per títol Comunicacions unificades i xarxes social: noves eines per millorar la productivitat i reduir costos a l’empresa, que va córrer a càrrec de Carles Grau, director general de Microsoft Catalunya, Balears, Comunitat Valenciana i Andorra, i d’Albert Esplugas, director general del Centre d’Innovació en Productivitat de Microsoft. Grau va assenyalar que “ara tenim una oportunitat de millora de la competitivitat en les nostres empreses, ja que hi ha una relació directa entre

MAIG/JUNY 2010

desplaçaments i en comunicació”. Un bon exemple que es va comentar a la xerrada és el de l’ús progressiu dels sistemes de videoconferència, que ha servit per suprimir molts desplaçaments dels directius d’una empresa per reunir-se en diferents punts del món. Per la seva part, Albert Esplugas va centrar la seva ponència en el tema de les xarxes socials. Segons va dir, “les xarxes socials són interrelacions entre persones que permeten estar informat, compartir experiències, cercar consell o assessorament i parlar dels nostres èxits”. Per Esplugas, “les xarxes socials afavoreixen el mobile working, és a dir, les relacions

Carles Grau, director de Microsoft a Catalunya va protagonitzar la segona part de la jornada.

entre treballadors flexibles i, alhora, la possibilitat de conèixer les seves necessitats en temps real”. Per acabar, Albert Esplugas va pronosticar que les xarxes socials amb més futur són LinkedIn, “ja que

l’usuari que hi ha darrere és més professional i els debats que s’hi generen són també més professionals”, i Twitter, “perquè permet enviar missatges breus que acaparen l’atenció del receptor”.

OPINIONS

“M’ha interessat molt la segona xerrada, ja que ens estem adaptant a les xarxes socials. En especial, m’ha semblat curiós que expliquessin que Facebook no té una aplicació empresarial, la qual cosa m’impulsa a apostar més per LinkedIn que per Facebook. Tot i així, tampoc acabo de veure els beneficis reals de LinkedIn. Considero que ser present en diferents xarxes socials aporta informació i debats, però no beneficis econòmics.”

“Ha estat molt bé la xerrada sobre responsabilitat civil professional i sobre la gestió de riscos, ja que són temes que no s’ensenyen a la carrera. És important saber fins a quin punt tens una responsabilitat per exercir la teva professió. En concret, m’ha interessat conèixer com detectar el risc i com solucionar-lo. A banda d’això, penso que s’ha fet una presentació molt pedagògica de les xarxes socials orientada a les empreses.”

JOAQUIM CALSINA. Gerent d’Espacio Solar

KEVIN ARCAS. Enginyer industrial d’Ingeniería para el Control del Ruido (ICR)

“Pel que fa a la primera part, no sabia que com a assalariada podia tenir, fins i tot un cop morta, alguna responsabilitat econòmica. És clar que ara m’he de mirar la cobertura que m’entra en el Col·legi. I, quant a les xarxes socials, coincideixo a dir que és necessari que les empreses hi apostin, sobretot per abaixar costos, agilitzar temes i propiciar les interrelacions entre els treballadors.”

“He vingut a la Trobada sobretot per la segona xerrada i, en aquest sentit, he de dir que m’ha aportat moltes coses, ja que les conferències sobre xarxes socials en què he assistit sempre s’han tractat des d’un enfocament d’oci, no pas des del punt de vista empresarial i de fomentar les interrelacions entre els treballadors. Realment, aquesta ponència és molt útil per a la meva empresa, que està fent una gran inversió en TIC.”

MAITE GUIX. Enginyera industrial de GECSA Ingeniería y Obra

JOSEP LLUÍS RAYA. Director d’Informàtica de Construccions Solius

FULLS dels ENGINYERS

TEXT: Jordi Garriga

MAIG/JUNY 2010

FOTO: BCN Imatge

La Diada 2010, una festa molt mediterrània L’espectacular Hotel W de Barcelona, més conegut per hotel vela, va acollir la Diada dels Enginyers d’enguany. Com sempre, el motiu central de la festa més esperada pels enginyers industrials de Catalunya va ser el lliurament dels premis que reconeixen la tasca de col·legues, institucions i professionals.

FULLS dels ENGINYERS

n aquesta ocasió, la mestressa de cerimònies va ser la periodista Cristina Puig. A través de les seves paraules, així com de la veu i la música de la formació Kavanak, tots els companys i companyes enginyers industrials, a més de les diferents autoritats reunides, entre les quals l’Honorable Senyora Montserrat Tura, consellera de Justícia, van poder fer un viatge que va tenir en tot moment com a decorat de fons el mar mediterrani. Certament, el marc s’hi adeia. Des de la sala del majestuós edifici que va acollir la Diada, una construcció en forma de vela gairebé abocada al mar i que ha redefinit el perfil de la ciutat, es va poder gaudir d’unes vistes sobre la franja marítima de Barcelona totalment incomparables. Així doncs, un cop descoberts tots aquests fantàstics elements com a immillorable teló de fons, la Diada es va iniciar amb les paraules de benvinguda del degà dels EIC, Joan Vallvé. Com ja va passar en l’edició anterior, Vallvé no es va estar de recordar l’austeritat de la festa, d’acord amb els temps que corren. I és que, tal com va recordar, la crisi “ha afectat i afecta molts dels companys de professió”.

MAIG/JUNY 2010

Però més enllà d’això, les paraules del degà es van adreçar, sobretot, a la consellera Tura, a qui li va recordar el moment crucial que viuen els col·legis professionals. “El Departament de Justícia –va explicar– és el que té les competències que afecten els col·legis professionals, i per això li agraïm a la consellera el seu suport a l’hora d’haver-nos obert (els EIC), en virtut del desenvolupament de la Llei catalana de col·legis professionals, a altres titulacions que tenen a veure amb l’àmbit industrial”. Vallvé també va voler posar l’accent en dos temes que poden ser fonamentals per al futur de les institucions dels EIC: el nou marc que s’obre amb l’aplicació de l’Espai Europeu d’Educació Superior, entenent que els futurs enginyers industrials “seran aquells professionals que sorgeixin d’estudiar el Grau en Tecnologies Industrials i el posterior Màster en Enginyeria Industrial”, així com el perill de posar en dubte la validesa dels visats de projectes, ja que qüestionar-ho “és una amenaça, tant de cara a l’intrusisme professional com per a la seguretat de les persones i consumidors en general”.

Durant el lliurament dels diferents premis, també el president dels EIC, Joan Torres, es va dirigir a tots els assistents. Torres va destacar que els enginyers i les enginyeres inscrits a les institucions dels EIC ja han arribat a 10.000, però que no per això s’havia de caure en l’autocomplaença, sinó ben al contrari. “Hem de demostrar la nostra força”, va dir. I va continuar: “Tenim reptes importants com són garantir la solvència, la qualitat i la seguretat, així com defensar el nostre àmbit competencial i mantenir viu el nostre compromís amb la societat”. En tot cas, segons Torres, per continuar sent referència tècnica i social s’ha d’anar cap a un nou model institucional, “un nou projecte que ha de ser de tots, o no serà de ningú”. És clar, doncs, que durant la Diada es va fer palès el moment crucial a què s’enfronten les nostres institucions i els nostres professionals. Com sempre, però, el lliurament dels premis van ser els autèntics protagonistes i el més esperat de la vetllada.

FULLS dels ENGINYERS

Premi a la Creativitat El projecte guanyador del XXVIII Premi a la Creativitat dels Enginyers Industrials de Catalunya va ser per al projecte Sincrotró Alba, representat per l’enginyer Lluís Miralles Verge com a director de l’equip d’enginyeria del sincrotró. Alba és el nom de la font de llum del sincrotró situada a Cerdanyola del Vallès, que començarà a operar el 2011. Es tracta d’una font de tercera generació que utilitza sofisticats sistemes magnètics, anomenats dispositius d’inserció, que subministren llum d’una intensitat extrema d’acord amb les necessitats específiques de cada aplicació. Està previst que entorn de mil

investigadors i empreses d’alta tecnologia, tant nacionals com estrangers, utilitzin les instal·lacions. Amb tot això, el jurat ha valorat que la seva presència permetrà incrementar l’activitat d’investigació i promourà la localització d’indústries d’alt nivell en recerca i innovació tecnològica en un ampli ventall de disciplines com ara la física, per exemple en la determinació de l’estructura atòmica de sòlids i ﬂuids; la química, per exemple en estudis de processos catalítics per millorar l’eficiència de les reaccions químiques; la ciència de materials, per exemple El jurat ha valorat la labor de l’equip d’enginyeria dirigida per Lluís Miralles Verge, que ha creat una estructura que ha cristal·litzat en un equip de 43 persones, entre tècnics i enginyers. La formació, la creació de coneixement, la gestió de l’excel·lència i el rendiment conjunt de l’equip, han estat les directrius bàsiques de la divisió.

L’enginyer Lluís Miralles Verge, cap de l’equip d’enginyeria del Sincrotró Alba, en el moment de rebre el guardó Premi a la Creativitat dels Enginyers Industrials de Catalunya.

MAIG/JUNY 2010

en l’estudi de nous materials a escala manomètrica; les ciències ambientals, per exemple en la detecció i localització d’elements traça contaminants de terres i plantes; les ciències de la vida, per exemple en la determinació d’estructures de molècules i complexos; la medicina, per exemple en aplicacions en imatge mèdica i radioteràpia; la litografia i fabricació, per exemple en la fabricació de microdispositius; el patrimoni cultural, per exemple en anàlisis no destructives d’obres d’art; i la paleontologia, per exemple en estudis no destructius de fòssils.

El guanyador del Premi a la Creativitat per a Joves va ser per al treball Estudi d’una plataforma per desplaçar-se sobre superfícies irregulars, del qual és autor Nabil Khamashta Llorens i que ha dirigit el professor Esteve Codina Macià de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeries Industrial i Aeronàutica de Terrassa (ETSEIAT). Per atorgar aquest premi, el jurat va valorar el disseny d’una plataforma

De la plataforma dissenyada pel jove enginyer Nabil Khamashta cal destacar-ne el rigor tecnològic que s’ha seguit en tot moment en el desenvolupament de la màquina i en la seva construcció, que ha donat lloc a un destacable i nou projecte d’enginyeria.

seves feines diàries. A partir d’un acurat estudi de l’estat de l’art, s’han seleccionat els mecanismes de Theo Jansen com els més adients a l’objectiu pretès, que han permès efectuar un disseny acurat del mecanisme de propulsió i la seva validació cinemàtica i dinàmica, a partir d’un sistema numèric de simulació. A continuació s’ha plasmat en un model a escala la màquina dissenyada, que millora àmpliament el mecanisme original i una

Premi a la Creativitat per a Joves mòbil per a usos agrícoles que permet el seu moviment sobre superfícies no contínues. Amb aquest objectiu s’ha adoptat un sistema de múltiples potes articulades que li permeten no malmetre el terreny ni la vegetació sobre la qual passa, gaudint alhora d’una gran capacitat per superar i sobrepassar obstacles. Tenint present l’entorn agrari en el qual es vol aplicar aquesta màquina, el seu sistema de conducció s’ha dissenyat amb especial cura, de manera que resulti amigable i autoexplicatiu per a les persones que l’hauran d’utilitzar en les

vegada validades les seves funcionalitats s’ha extrapolat al disseny i la construcció d’un prototip. S’ha tingut present en tot moment la necessària estabilitat de marxa del vehicle així com tot el càlcul dimensional dels elements de la màquina, i s’ha verificat l’absència de deformacions de l’estructura i un pes compatible amb els límits establerts per tal de no produir un assentament del terreny pel qual passi. Cal destacar el rigor tecnològic que s’ha seguit en tot moment en el desenvolupament de la màquina i en la seva construcció, que ha donat lloc a un destacable i nou projecte d’enginyeria. L’enginyer Nabil Khamashta Llorens, en el moment de rebre el guardó Premi a la Creativitat per a Joves de la mà d’Àngel Llobet, president del jurat.

FULLS dels ENGINYERS

La XXVI edició del premi Beques per a Tesis Doctorals ha estat novament concedit pel Grup Caixa d’Enginyers, el qual col·labora econòmicament amb la recerca dels dos projectes guanyadors. Les dues beques ofertes per l’Agrupació Sociocultural dels Enginyers Industrials de Catalunya, Grup Caixa d’Enginyers, han estat adjudicades a les propostes de tesis doctorals: Drug delivery mechanism modelling for microencapsulated abstances applied on textile substracts, del qual és autora Núria Carreras Parera, enginyera industrial

determinats elements poden suposar sobre la pell humana, i pels efectes que sobre el medi ambient poden comportar. I Contribució de la simulació de plasmes als estudis de seguretat de l’ITER, del qual és autor José Carlos Rivas Peguera, enginyer industrial titulat per l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Industrial de Barcelona (ETSEIB) i que ha dirigit el professor Javier Dies Llovera. El jurat ha considerat premiable el projecte perquè hi concorren un conjunt d’aspectes destacables. D’una banda, la proposta comporta un estudi rigorós de

Beques per a Tesis Doctorals titulada per l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeries Industrial i Aeronàutica de Terrassa (ETSEIAT), i que han dirigit els professors Dr. J. Valldeperas Morell i Dr. Manuel-José Lis Arias. El jurat ha proposat premiar el projecte per l’interès científic que comporta l’estudi de la quimiabsorció orientada a aconseguir millors capacitats d’absorció específica, que és important en els processos productius en la indústria tèxtil com per les possibles accions que

modelització de la dinàmica del plasma que permeti l’estudi de transitoris, la qual cosa és d’especial interès quan s’estudia la fiabilitat en les operacions d’inestabilitat del plasma en operacions d’apagada automàtica o de finalització sobtada d’alimentació en reactors de fusió. D’altra banda, perquè suposa un repte d’una gran complexitat que es troba a la frontera tecnològica i perquè està en la línia d’un dels eixos de recerca estratègica del nostre país. Els premis de les Beques per a Tesis Doctorals van ser lliurats per Ramon Ferrer, president de Caixa d’Enginyers, i Jaume Puigdueta, secretari de l’AEIC. Les dues tesis becades demostren l’excel·lent nivell assolit per part dels seus autors, Núria Carreras i José Carlos Rivas, respectivament.

MAIG/JUNY 2010

Homenatge als nous col·legiats El reconeixement als nous col·legiats ja és una tradició de la Diada dels Enginyers. Així, un cop més les institucions dels EIC van voler homenatjar a tots els nous enginyers industrials sorgits de les diferents escoles d’Enginyeria Industrial. Amb aquest objectiu, i com a símbol de reconeixement a tots aquests nous col·legiats, es va lliurar la insígnia dels Enginyers a un nou col·legiat de cada una de les escoles d’Enginyeria Industrial que hi ha a Catalunya, així com a un enginyer de cada una de les titulacions d’Enginyeria que, des d’aquest any, acullen l’Associació i el Col·legi. Els nous enginyers que van rebre les insígnies van ser:

Les insígnies als nous enginyers van ser lliurades per Joan Vallvé, degà del Col·legi; ,Joan Munt, president de La Mútua dels Enginyers; i Joan Torres, president de l’Associació.

• Anna Torres Mansilla, de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Industrial de Barcelona. • Luis Coyeneche Marimon, de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeries Industrial i Aeronàutica de Terrassa. • Marc Torres Badosa, de la Universitat Politècnica Superior de Girona. • Julia Carmona Morales, de l’Institut Químic de Sarrià. I els enginyers d’altres titulacions: • Marçal Bosch Llorente, enginyer químic. • Oriol Guerrero Verdú, enginyer en organització industrial. • Néstor Moya Roviralta, enginyer geòleg.

Els set nous enginyers en el moment de rebre sengles insígnies dels enginyers industrials.

FULLS dels ENGINYERS

Premi al Reconeixement Acadèmic Enguany, el Premi al Reconeixement Acadèmic va recaure en el company Joan Peracaula Roura. Doctor enginyer industrial, llicenciat en Informàtica i catedràtic de la Universitat Politècnica de Catalunya, Joan Peracaula va dirigir l’Escola de Barcelona del 1988 al 1991 i el Centre Nacional de Microelectrònica de Barcelona i Madrid del CSIC. Ha dedicat bona part de la seva carrera a la investigació, concretament en l’àmbit dels sistemes electrònics de potència, i des del 1980 es dedica plenament a la docència a les escoles d’Enginyeria de Barcelona i Madrid. Anteriorment a la seva dedicació plena a la docència, Joan Peracaula va desenvolupar la seva activitat en R+D en empreses com Brown Boveri (abans ASEA), UNISYS Sperry Rand Univac (abans UNIVAC), AEG Ibérica de Electricidad o Control y Aplicaciones Española - CAESA.

MAIG/JUNY 2010

Joan Peracaula va rebre el Premi al Reconeixement Acadèmic de la mà de Joan Munt, president de La Mútua dels Enginyers.

La ﬁgura de Joan Peracaula és la d’un enginyer industrial exemplar dedicat a compartir i traspassar els seus coneixements a les noves generacions d’enginyers.

Premi Serrat i Bonastre L’Associació i el Col·legi ja fa temps que atorguen el Premi de periodisme Serrat i Bonastre a aquelles persones o mitjans que han contribuït a fer difusió de l’enginyeria. Enguany s’ha atorgat el Premi Serrat i Bonastre en la categoria de ràdio a Manel Fuentes Muixí per El Matí de Catalunya Ràdio, per haver donat cobertura

mediàtica a informacions generades per les institucions dels EIC. I també per haver comptat en nombroses ocasions amb experts enginyers industrials que han donat opinió i informació sobre temes relacionats amb l’actualitat. En aquest sentit, el jurat entén que d’aquesta manera s’ha contribuït a fer difusió d’aspectes del col·lectiu dels

EIC que afecten la societat civil. I s’ha atorgat el Premi Serrat i Bonastre en la categoria de premsa escrita a Pau Baquero Ródenas, cap d’opinió del diari La Vanguardia, per haver publicat articles d’opinió dels nostres enginyers. Entenem que amb això Baquero ha permès difondre la veu dels nostres experts. Manel Fuentes, cap visible d’El Matí de Catalunya Ràdio, va rebre el Premi Serrat i Bonastre en la categoria de ràdio de la mà de Joan Torres, president de l’AEIC.

El cap d’opinió de La Vanguardia, el periodista Pau Baquero, rep el Premi Serrat i Bonastre de periodisme en la categoria de premsa escrita.

FULLS dels ENGINYERS

El Premi a la Millor Pràctica Empresarial va ser per a l’empresa SGS Inspecciones Reglamentarias, SA, pel seu pla d’igualtat i conciliació. I és que, segons un estudi de la Cambra de Comerç de Barcelona, moltes dones qualificades abandonen prematurament el mercat laboral, especialment les dones amb fills i filles. Per evitar aquest fenomen, el Grup SGS, amb més de 3.400 professionals a Espanya, dels quals un 37% són dones, preocupat per aquesta problemàtica va iniciar un projecte pilot en matèria de foment de la igualtat i conciliació que consisteix en: adopció d’una política i un pla d’igualtat, creació d’una comissió d’impuls de la igualtat, tutories per a noves incorporacions, adopció d’un protocol en casos d’assetjament sexual, accions de sensibilització i formació entre el personal, etc. Aquest projecte ha permès, entre altres

coses, millorar el funcionament dels equips de treball, incrementar el nombre de dones en el total de treballadors i en els càrrecs tècnics i directius, així com incrementar la motivació del personal i millorar el clima laboral. SGS és un gran grup, líder mundial en qualitat. Sorgit de la seva matriu de Suïssa, fundada el 1878, avui dóna resposta a diversos sectors a tot el món, i els seus àmbits són: la certificació internacional; la qualitat de gestió en consum i turisme; la formació; la inspecció i el control de qualitat en comerç, anàlisis i assajos; la inspecció i el control de qualitat en la construcció i la indústria, i els serveis mediambientals i de prevenció i higiene industrial. SGS és present a 120 països, compta amb 53.300 professionals i té més de 1.000 oficines. A Catalunya, SGS compta amb més de 700 persones.

Premi a la Millor Pràctica Empresarial Joan Vallvé, degà dels EIC, va lliurar el Premi a la Millor Pràctica Empresarial a Pere Camprubí Baiges, responsable d’Inspeccions Reglamentàries de SGS a Catalunya.

MAIG/JUNY 2010

Premi al Reconeixement Institucional Enguany, el Premi al Reconeixement Institucional dels EIC va recaure en el Centre Tècnic de Seat, amb menció especial per a l’enginyer industrial Frank Bekemeier, vicepresident de Recerca i Desenvolupament de l’esmentat centre. El Centre Tècnic de Seat, dedicat a activitats de recerca i desenvolupament (R+D), és l’únic de les seves característiques a Espanya que posseeix l’experiència i les tecnologies que

permeten el desenvolupament integral d’un nou vehicle. S’hi treballa amb perspectiva de futur, captant dels clients idees i necessitats que permetran crear els cotxes que en molt pocs anys integraran la gamma Seat. La utilització de tècniques de simulació i realitat virtual ha permès al Centre Tècnic complir requisits tan importants com escurçar els temps de desenvolupament, així com reduir els costos i augmentar

la qualitat. El Centre Tècnic exerceix, a més, una important labor de dinamització industrial, ja que actua des de fa molts anys com a motor impulsor del desenvolupament tecnològic dels proveïdors de la companyia a tot Espanya. A més posseeix unes instal·lacions tecnològicament molt avançades.

L’enginyer industrial Frank Bekemeier, vicepresident de Recerca i Desenvolupament del Centre Tècnic de Seat, en el moment de rebre el Premi al Reconeixement Institucional de la mà de la consellera de Justícia, Montserrat Tura.

FULLS dels ENGINYERS

El Premi a la Trajectòria Professional és potser el més entranyable de tots els que es lliuren durant la Diada. En aquesta ocasió, el premi va recaure en el doctor enginyer industrial Antoni Puig Planas. Natural de Barcelona, l’any 1940 Antoni Puig va agafar les regnes, juntament amb els seus germans, de l’empresa familiar Antonio Puig, SA, empresa fundada pel seu pare l’any 1914. Liderant l’àrea de perfumeria, es va encarregar de desenvolupar un dels seus productes més emblemàtics, l’Aigua de Lavanda Puig. Dins de la companyia ha participat activament en la internacionalització, en la reestructuració financera i en la introducció del disseny industrial, fins a convertir-la en exemple i contribuint així al desenvolupament i creixement d’una empresa familiar que ha esdevingut una multinacional amb seu a Catalunya. L’any 1975 Antoni Puig va participar en la fundació de l’empresa de dermofarmàcia ISDIN, de la qual va ser conseller fins al 2003. Actualment és president honorari de l’assemblea general d’accionistes del holding Exea i vicepresident de la

Antoni Puig és un home polifacètic. Ha combinat la seva activitat empresarial i social amb la seva passió per la pintura i l’escriptura; ha publicat tres llibres i ha realitzat diverses exposicions de pintura.

MAIG/JUNY 2010

Fundació Puig. Fruit de tota aquesta trajectòria, el 1987 va rebre la Creu de Sant Jordi. A més de la seva activitat empresarial, Puig va pertànyer a la Junta Directiva d’Òmnium Cultural des dels inicis fins al 1977, contribuint a la seva legalització, i en va ser nomenat soci d’honor el 1984; també és membre del Consell de Fundadors i del Consell Consultiu. Així mateix, la seva experiència el va portar a impulsar la creació de l’Institut de l’Empresa Familiar.

Premi a la Trajectòria Professional

La Diada de l’Enginyer es va cloure amb un refrigeri amb vistes a un ja nocturn mar barceloní. La companyonia d’aquests últims moments va venir precedida d’alguns parlaments i de les darreres melodies de Kavanak. Els colors del capvespre barceloní sobre el mar i els edificis de la ciutat van ser, sens dubte, la millor companyia i el millor fil narratiu per a la festa més especial dels enginyers. Sempre amb el context mediterrani de fons, alguns dels premiats no es van poder estar d’adreçar algunes paraules a tots els assistents. El periodista Manel Fuentes va comentar que li feia “una especial il·lusió” rebre un premi de part dels enginyers industrials ja que, com ja li deia el seu pare, “els enginyers són els que tenen el cap més ben estructurat”. Per la seva banda, Bekemeier, vicepresident de Recerca i Desenvolupament del Centre Tècnic de Seat, a més d’agrair el reconeixement institucional que se li brindava, va voler destacar que el premi era “un reconeixement a tots aquells

que en el seu dia van tenir la visió de crear el Centre Tècnic, i a totes les persones que han deixat bona part de la seva trajectòria professional al centre”. Un cop més, el parlament de l’enginyer premiat per la seva trajectòria professional va ser el més irònic de tots i, segurament, també el més aplaudit. Antoni Puig va expressar l’honor que per a ell significava el reconeixement i, posteriorment, va oferir un divertit discurs amb to d’advertiment. Puig va parlar de las corrientes vagabundas de las vías del tranvía per parlar dels riscos del tramvia: “Jo no hi estic en contra –va dir–, però potser no s’ha tingut tot en compte…”. I després també es va referir a l’efecto onda motriz per parlar dels “possibles efectes del pas del TGV a prop de La Pedrera o la Sagrada Família”. Els parlaments es van acabar amb les paraules de la consellera de Justícia Montserrat Tura, que, amb la crisi econòmica molt present, va començar constatant que estem en uns “dies de molt moviment, angoixa i preocupació”,

Parlaments, música i molta companyonia

FULLS dels ENGINYERS

però que, en tot cas, als polítics, el que no els perdonaria la història “seria no prendre decisions, per impopulars que aquestes siguin”. També va parlar del seu departament i de llei, tot recordant la llei del Consolat de Mar (s. XIII): “La llei que ha estat més temps en vigor”. “No només la nostra cultura i la nostra llengua, sinó també el nostre dret –va explicar Tura–, ens defineix com a nació”. Finalment, referint-se a la qüestió de la vigència o no dels visats de projectes, la consellera va comentar que la seva opinió és que “allò que funciona bé quant a garantia de qualitat i seguretat, millor no canviar-ho”. La Diada es va acabar amb unes últimes melodies del grup Kavanak, liderat per la vocalista Neila Benbey. Com cada any, el fi de festa el va posar un refrigeri que va ser compartit per tots els companys i companyes presents, en una de les terrasses de l’Hotel W.

MAIG/JUNY 2010

La Diada dels més petits Com ja és habitual els darrers anys, paral·lelament a l’acte institucional del lliurament de premis, es van organitzar activitats per als fills i filles dels enginyers. En aquesta ocasió, les activitats es van realitzar a les instal·lacions del Club Nàutic Barcelona. Van ser 27 els nens i nenes que van fer cap al Club Nàutic Barcelona per gaudir de la “seva” Diada. Per començar, van fer un fantàstic mural conjunt sota el lema Terra i mar, que va ser l’eix central de les activitats. Es van fer tres grups per edats i es van organitzar diferents jocs i activitats: Nens i nenes de 4 a 6 anys El grup dels més petits va anar a la pista poliesportiva, on hi havia preparat un circuit d’habilitat. També

es van organitzar alguns jocs com el del mocador i les cadires. Nens i nenes de 6 a 8 anys El grup dels mitjans era el més nombrós de tots. El seu espai de diversió va ser la platja, on van fer activitats com els jocs de la sardina i el camí perillós, i algunes proves d’habilitat. Nens i nenes de 9 a 12 anys El caiac de mar i una gimcana del mar van ser l’eix vertebral de les activitats dels més grans, que van poder posar a prova les seves habilitats. La jornada es va acabar amb un soparet al restaurant del Club, que va quedar ben guarnit amb el mural de Terra i mar que els nens havien fet al principi de la tarda. Naturalment, tots s’ho van passar d’allò més bé!

FULLS dels ENGINYERS

MAIG/JUNY 2010

dia a dia

7,14 i 21 d’Abril Aula d’Extensió Universitària dels Enginyers Industrials de Catalunya

Comissió de Jubilats i Prejubilats

7 d’Abril La planta incineradora d’Andorra

Comissió de Medi Ambient

L’ Aula d’Extensió Universitària dels Enginyers Industrials de Catalunya va oferir a tots els assistents tres jornades de conferències dedicades als coneixements humanístics i tècnics de diferents artistes. Aquesta vegada es va fer èmfasi en dos autors: Sorolla i Kahnweiler, dos artistes històrics.

El model de gestió de residus del Principat d’Andorra, en particular la planta incineradora, va centrar la xerrada d’Albert Sabala, delegat del Centre de Tractament de Can Mata, de l’empresa Cespa. El ponent va explicar com ser capaç de tractar residus urbans, hospitalaris, carnis i fangs de depuradora.

8 d’Abril La reutilització d’aigües residuals

8, 12 i 13 d’Abril Càlcul de sistemes d’enllumenat DIALux

10 d’Abril Excursió a la sèquia de Manresa Comissió d’Esports

Comissió de Medi Ambient Anàlisi i propostes del Reial decret 1620/2007 per debatre la modificació de la normativa a càrrec d’Adecagua, que va organitzar una sèrie de jornades centrades en qüestions que van des de la planificació de les tecnologies utilitzades fins a l’anàlisi de diversos aspectes jurídics i econòmics.

MAIG/JUNY 2010

Comissió d’Energia: Sector Elèctric Les reglamentacions sobre eficiència energètica i sobre seguretat exigeixen en molts casos la realització de justificacions per càlcul dels sistemes d’enllumenat: nivells lumínics obtinguts, graus d’uniformitat, enlluernaments produïts, eficiències energètiques i enllumenats d’emergència.

Sallent va ser el punt de partida de la caminada de 5 hores que va arribar fins al parc de l’Agulla, passant per la sèquia de Manresa. Es va organitzar, a més, un dinar al restaurant Les Brucardes de Sant Fruitós de Bages, per posar fi a una jornada de muntanyisme que va començar a primera hora del matí.

14 d’Abril L’Ajuntament compta amb el Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya

Per tal de portar a terme la revisió tècnica del contingut dels projectes d’obres, l’Ajuntament de Barcelona va signar un conveni amb els col·legis d’Enginyers Industrials, Enginyers Tècnics Industrials, Arquitectes i Arquitectes Tècnics. L’Ajuntament té previst aprovar la nova Ordenança reguladora dels processos d’intervenció municipal, que preveu l’obligatorietat d’acompanyar el projecte tècnic d’un certificat favorable d’idoneïtat tècnica elaborat pel col·legi professional, per poder tramitar qualsevol expedient d’obres.

14 i 15 d’abril Eficiència energètica en centres de processament de dades (data centers)

Comissió d’Acció Professional Associació Catalana de Tècnics en Energia, Climatització i Refrigeració (ACTECIR) va coorganitzar una jornada que va girar entorn de la necessitat de desenvolupar potents centres de processament de dades, a causa de l’increment de l’ús de les tecnologies de la informació i la comunicació. Un bon disseny, instal·lació i posada en marxa, gestió i manteniment, són les principals necessitats dels consumidors intensius d’energies.

14 d’abril Acord amb el Banc de Sabadell

El Col·legi va signar un acord de col·laboració amb el Banc de Sabadell. A la signatura van assistir el degà del Col·legi, Joan Vallvé, i Conxa Oliu, directora general de Professional BS, la filial del grup Banc Sabadell especialitzada en l’atenció als professionals, els quals van signar l’acord; i Antoni M. Grau, director de l’AEIC/COEIC, i Carles Ventura, subdirector general de Banc Sabadell. L’acord inclou la prestació de serveis financers a professionals en condicions preferents per als membres del col·lectiu, a més de l’aportació d’un milió d’Euros al fons d’inversió en capital risc que s’està configurant.

14 i 15 d’abril Aplicació del Reglament d’equips de pressió

Comissió de Seguretat i Medi Ambient L’objetiu principal del curs va ser que el participant adquirís els coneixements pràctics de l’aplicació del Reglament d’equips a pressió (REP) i de l’ordre d’aplicació a Catalunya. Va ser un curs dirigit a tècnics i empreses instal·ladores relacionades amb el camp dels equips a pressió.

FULLS dels ENGINYERS

dia a dia

16 d’Abril El comprovador d’instal·lacions elèctriques

19 d’Abril Per una millora de l’Administració i les funcions públiques

20 d’Abril Gaudint de Clara i Robert Schuman

Comissió de les Administracions Públiques

Comissió d’Energia: Sector Elèctric Atenent les peticions de nombrosos col·legiats per disposar d’un servei de lloguer d’un mesurador de resistència de terra i aïllament, el Col·legi va organitzar una sessió pràctica en què es van exhaurir les places. Una vegada après el funcionament del comprovador multifunció Profitest 0100 SII, segons la ITC-BT-05 del REBT 2002, es van posar els aparells a la disposició d’aquells que ho van demanar.

Miquel Subirachs va ser l’encarregat de presentar el manifest dels enginyers per una funció pública eficaç, oberta i transparent. Els assistents van ser partícips en l’anàlisi de les administracions públiques de Catalunya. Amb la moderació de Pep Molsosa, responsable de la Subcomissió d’Enginyers a la Unió Europea.

20 d’Abril Els sistemes de transport d’equipatges a la T1

Comissió de Gestió Empresarial: Logística Amb l’objectiu de conèixer com s’identifiquen, es dirigeixen, s’inspeccionen i es lliuren els equipatges des dels taulells de facturació fins que s’enlairen i finalment aterren, i com fer-ho en unes condicions estrictes de qualitat i sense errors, va ser el principal argument del director general de Vanderlande, José M. Izquierdo.

MAIG/JUNY 2010

Comissió de Cultura Especialment creada per commemorar el 200è aniversari del naixement de Robert Schumann, aquesta xerrada-audició ens va introduir en el món musical d’aquesta parella amb fragments d’obres tant de Robert com de Clara Schumann. Aquesta sessió va ser una excel·lent oportunitat per arribar a conèixer Clara Schumann.

21 d’Abril Visita al Centre Tècnic de Seat

Comissió de Gestió empresarial: innovació El Centre Tècnic de Seat va ser el motiu de la visita per veure in situ el programa de simulació de proves i realitat virtual, integrats en els tres laboratoris: hidroplus, proves de fatiga i electrònica.

21 d’abril Estat de l’aplicació de la Llei 26/2007 de responsabilitat ambiental Comissió de Medi Ambient El 26 d’octubre del 2007 es publicava al BOE aquesta Llei, que té especial transcendència ja que incorpora un règim administratiu de responsabilitat ambiental de caràcter objectiu i il·limitat basat en els principis de prevenció i que “qui contamina, paga”. D’aquesta manera s’estableix l’obligatorietat que les empreses comptin amb una garantia financera per cobrir la seva responsabilitat mediambiental i així es pugui garantir la reparació de possibles danys. A la seu del COEIC es van mantenir dues reunions amb els responsables de la comissió tècnica constituïda per desenvolupar i completar el reglament que desenvolupa la Llei, amb l’objectiu de conèixer si el 30 d’abril del 2010 s’estaria en disposició de començar una anàlisi de les garanties financeres o conèixer en quina fase es troba tot el que fa referència a l’anàlisi de riscos, escenaris, etc.

26, 27, 28 i 29 d’abril Elaboració de projectes de baixa tensió

22 d’abril Interrogants Enginova: Defensa jurídica de la innovació

26 d’abril Seguretat a l’obra: grues i bastides

Comissió de Política Industrial i Innovació Tecnològica Sintètica introducció pràctica per als que no són juristes sobre la protecció jurídica de la innovació davant dels tribunals de justícia. La defensa civil i penal de les patents, els procediments de nul·litat de patents, les mesures cautelars en procediments de patents i la indemnització per danys i perjudicis van ser els temes tractats didàcticament.

Comissió de Seguretat: Riscos Laborals La seguretat és una de les qüestions que més s’ha abordat en qualsevol obra, arran de l’augment dels accidents laborals en els últims anys. Una problemàtica que comporta la implantació i l’ús d’elements auxiliars tant administrativament com tècnicament. Es va parlar de seguretat a l’obra durant la implantació i la posterior utilització de les grues torre i les bastides tubulars.

27 d’abril Conveni amb el club Excelencia en gestión

Comissió d’Energia: Sector elèctric El curs es va basar a plantejar i resoldre diversos projectes elèctrics habituals. Com a punts de referència, es van repassarar els aspectes de reglaments que s’han d’aplicar en cada cas. Un dels punts interessants van ser les referències, entre altres, al Reglament electrotècnic de baixa tensió (REBT), a les normes d’enllaç de Fecsa-Endesa, i a diversos documents del Codi Tècnic de l’Edificació (CTE): SI, SU, HS, HE, HR.

El passat 27 d’abril es va signar, a la seu dels EIC, el conveni de col. laboració entre el Col.legi Oficial d’Enginyers Industrials de Catalunya i el Club Excelencia en Gestión. Aquest organisme té com missió accelerar la transformació de les seves organitzacions perquè competeixin i es desenvolupin en una economia global, identificant noves vies, intercanviant pràctiques i introduint models de gestió. Hi van ser presents en Juan Liquete, Secretari General del Club Excelencia en Gestió, i Antoni Grau, director general del Col.legi.

FULLS dels ENGINYERS

dia a dia

29 d’Abril Visita a la planta d’Enagás

Comissió d’Energia: energies primàries El dia 29 d’abril del 2010, uns setze enginyers van tenir l’ocasió de visitar la planta d’Enagás a la Zona Franca de Barcelona, data que va coincidir amb l’última fase de la construcció d’un tanc de gas natural liquat de 150.000 metres cúbics amb un diàmetre intern de 80 metres i una alçària de 50 metres. Aquest fet va permetre visitar-ne l’interior, que va impressionar moltíssim els seus visitants per les grans dimensions de què disposa. Els enginyers van ser acollits per Antonio García Mateo, director general d’Enginyeria, Tecnologia i Compres; Enrique Carrión Iniesta, director de planta, i altres tècnics que els acompanyaven. Amb aquesta visita es va constatar que el gas natural liquat és encara un món desconegut per a molts. Gràcies als tècnics es van poder resoldre molts dubtes i es va despertar l’interès dels visitants. El tracte rebut per part d’Antonio García Mateo i d’Enrique Carrión Iniesta van fer d’aquest acte una anècdota inoblidable. Fem extensiu el nostre agraïment a l’exdegà del Col.legi d’Enginyers Industrials de Catalunya i actual president d’Enagás, Antoni Llardén.

29 d’Abril Taula rodona: Energia eòlica marina

Comissió d’Energia: Energies Renovables Legislació, previsió, tecnologia i infraestructures són els principals aspectes que es van analitzar d’una energia que s’ ha d’instaurar al nostre territori durant els propers anys. En aquesta jornada es va parlar de la legislació i les intencions polítiques que hi fan referència, de les previsions de desenvolupament, així com de la tecnologia i les infraestructures elèctriques associades.

MAIG/JUNY 2010

30 d’Abril Visita a la planta de tractament de residus de Gavà-Viladecans

Comissió de Packaging La visita a la planta de tractament de residus de Gavà-Viladecnas va ser de caire tècnic i va consistir en una explicació de totes les installacions i dels processos de selecció a la sala de formació. Els collegiats que hi van assistir també van poder veure la planta de selecció d’envasos i el seu procés de discriminació. Finalment, el recorregut acabava amb una visita a la planta de materials voluminosos. Aquesta va ser la manera en què els visitants van poder veure de primera mà com gestionar eficientment els residus.

3, 4, 5 i 6 de maig Curs de direcció de projectes d’enginyeria

Comissió de Gestió Empresarial L’actual situació de crisi exigeix tant a les empreses com als professionals la major atenció a tot el que permet mantenir i, fins i tot, millorar els marges econòmics de les empreses. Aquest curs va anar dirigit a persones que aspiren a dirigir projectes industrials eficaçment. Va proposar una metodologia de planificació dels projectes orientada a la reducció dels costos pel camí de l’optimització dels temps, naturalment sense disminució de la qualitat ni augmentant els costos.

5 DE MAIG Conveni amb Qualicat

Joan Ras, de l’Associació Catalana per l’Excel·lència (Qualicat) i Antoni Ma Grau, del Col·legi d’Enginyers Industrials, van signar un conveni per fomentar l’excel·lència i la qualitat. Qualicat ha nascut amb la voluntat de col·laborar amb les institucions existents per tal de fomentar la millora contínua, la sostenibilitat i la innovació de la gestió mitjançant la promoció de la cultura de l’excel·lència en les empreses i les organitzacions, així com a la resta d’àmbits de la societat, amb la finalitat de contribuir al desenvolupament, competitivitat i el benestar del nostre país.

3 de maig Debat obert: La Diagonal. El perquè d’una transformació Comissió d’Actes Corporatius

4 de maig La intel·ligència emocional aplicada a la jubilació

Jordi Hereu, així com Ramon GarciaBragado, tinent d’alcalde, Josep M. Rovira, president de la Comissió de Mobilitat i Transport i vicedegà del COEIC, i Jordi Renom, president de la Comissió d’Urbanisme del COEIC, van obrir el debat sobre el perquè d’aquesta decisió que va oferir tres opcions.

El pas a la jubilació o prejubilació és un canvi important. El fet d’aprofundir en els cinc conceptes de la intel·ligència emocional pot ajudar a entendre aquesta etapa de la vida.

6 DE maig Professionals multiempresa

8 de maig Excursió a les fonts de Bastareny

Comissió de Gestió Empresarial

Comissió d’Esports: Muntanyisme

Molts professionals de més de 40-45 anys han acumulat talent, experiències i coneixements de tota mena, derivats de les empreses per les quals han treballat. L’exercici lliure de la gestió empresarial executiva permet que aquests professionals puguin ajudar moltes empreses a afrontar nous reptes estratègics i de creixement com un cost variable.

Comissió de Jubilats i Prejubilats

Al coll de la Bena (Gisclareny) va començar el recorregut, que va passar pel salt de Murcarols i va arribar a l’espectacular naixement del riu Bastareny. Prop de Can Cerdanyola es va començar a pujar, i es va passar per l’ermita romànica de Sant Martí Puig i el coll de l’Escriga, on es va dinar, per posar final a la jornada abans de tornar al punt d’inici.

11 de maig Xarxes elèctriques intel·ligents

Comissió d’Energia Xerrada entorn de la liberalització i els avenços en les xarxes elèctriques que estan canviant l’esquema tradicional del sistema elèctric, passant de grans centrals a petits generadors que faciliten la logística necessària del sector.

FULLS dels ENGINYERS

dia a dia

17 de mAig Introducció al disseny sísmic avançat

Comissió de Construcció La importància de la ductilitat de les estructures i com la tracten les diferents normatives (NCSE-02, Eurocodi 8 i FEMA), els sistemes de dissipació d’energia tan actius com passius, i els tipus d’aïlladors sísmics de base, van ser alguns dels aspectes tractats. Per tal de facilitar l’aprenentatge d’aquesta introducció, també es van aportar exemples d’aplicació de casos concrets.

19 de mAig Visita a la fàbrica Coca-Cola

Comissió de Medi Ambient La Comissió de Medi Ambient va organitzar una interessant visita tècnica a la nova planta de Cobega (Coca-Cola), a Martorelles.

MAIG/JUNY 2010

18 de mAig Interrogants Enginova: El procés emprenedor/ empresarial

Comissió de Política Industrial i Innovació Tecnològica Es va abordar una visió del recorregut, les diferents necessitats i estratègies des de la idea emprenedora fins a la consolidació de l’empresa.

18, 19 i 20 de mAig CTE: Protecció davant del soroll

L’objectiu d’aquest curs va ser aconseguir una visió clara del nou CTE DB-HR per a la seva correcta aplicació en casos reals. El curs va ser totalment pràctic: en primer lloc es va realitzar un repàs de conceptes d’acústica general i conceptes d’aïllament acústic; després es van identificar i analitzar les exigències d’aïllament i TR del CTE DB-HR, per poder passar a realitzar el disseny i el dimensionament dels elements d’un projecte executiu d’edificació. I, en darrer lloc, es va fer el seguiment durant el control d’execució d’ obra i en el control sobre l’obra acabada.

20 de mAig 26 de mAig Seguretat dels aprovisionaments de petroli Monogràfic: Les TIC aplicades a l’empresa i gas natural

Comissió d’Energia Lluís Fontanals, professor de l’Institut Químic de Sarrià, i Joan Pons, director general de Planificació d’Enagás, van ser els encarregats d’explixar si els aprovisionaments de petroli i gas natural d’avui dia són realment segurs. En aquest sentit, ja s’han viscut situacions de crisi pel subministrament de gas natural a Europa, com la que es va viure arran de la decisió presa pel govern d’Ucraïna.

Comissió de les TIC Després dels monogràfics sobre residus, aigua, energia i aeronàutica, entre d’altres, que van tenir un impacte important sobre la societat i els mitjans de comunicació, l’onzè monogràfic tracta de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC). Aquestes s’han mostrat com una eina clau per al desenvolupament i la competitivitat de les empreses.

8 D’ABRIL Segona Assemblea Permanent d’Acció Professional La Comissió d’Acció Professional va celebrar la Segona Assemblea informativa sobre les activitats que realitzen. Tant Àlex Zaragoza, president de la Comissió, com la resta de ponents van coincidir a dir que la Llei òmnibus generarà canvis de responsabilitats, gestió i atribucions en el sector. La intenció de la magnificent Llei òmnibus és aconseguir un autèntic mercat únic de serveis a la Unió Europea a través de l’eliminació de les barreres legals i administratives que actualment limiten el desenvolupament de les activitats de serveis entre els estats membres. Aquestes reformes impliquen, entre altres coses, la no-obligació d’obtenir el visat del col·legi i la carència de responsabilitat civil. El visat verifica que la persona que signa el projecte té les atribucions o competències pertinents per fer-ho, que està col·legiat i que no està sancionat o inhabilitat. Així mateix, el visat acredita l’autenticació, el registre, la correcció formal de presentació dels documents i que s’ha tingut en compte la normativa aplicable, encara que no sanciona el contingut del treball professional ni en determina la correcció tècnica.

Nou conveni amb l’Ajuntament de Barcelona El passat mes de març, el Col·legi va firmar un conveni amb l’Ajuntament de Barcelona com a conseqüència de la pròxima publicació d’una nova ordenança municipal sobre la tramitació que tindrà en compte el visat d’idoneïtat tècnica. Les característiques d’aquest nou visat és que serà aplicable a projectes d’obres i es revisa de manera formal. Amb aquesta iniciativa, la voluntat de l’Ajuntament és aconseguir que a partir del gener del 2010 totes les sol·licituds de llicència es facin electrònicament a través de la seva pàgina web i d’aquesta manera es redueixin els terminis de la tramitació, ja que el col· legi disposa de quinze dies hàbils per emetre el corresponent certificat d’idoneïtat. La intervenció dels col·legis en tot aquest procés resideix en l’emissió del certificat d’idoneïtat, juntament amb el visat de la documentació que assegura la correcció d’una sèrie de punts del projecte. Sense aquest certificat d’idoneïtat l’Ajuntament de Barcelona no admetrà a tràmit cap sol·licitud de llicència d’obres ni d’activitats. L’abast d’aquest conveni aplega de moment els expedients d’obres, majors i menors, i es continua treballant en la definició dels continguts i processos dels expedients d’activitat, que seran recollits en un altre conveni, previst per a l’any 2011.

FULLS dels ENGINYERS

dia a dia

28 d’Abril Dia Internacional de Conscienciació sobre el Soroll El passat 28 d’abril, i amb motiu del Dia Internacional de Conscienciació sobre el Soroll, el COEIC va organitzar una mesura col·lectiva per conèixer el nivell de soroll a diversos punts de Catalunya. Les mesures es van portar a terme amb les mateixes indicacions a tots els indrets on es va fer l’estudi: situar el sonòmetre a una distància de la façana d’entre 0,5 i 2 metres i mesurar amb trípode i pantalla antivent. Una anàlisi de 30 minuts a cada lloc va donar els resultats següents, partint de la base que els nivells d’immissió que estableix la normativa de Catalunya fixa un valor màxim de 60 dB (A) :

Municipi

Lloc de mesura

Mesura LAeq

Barcelona

Ciutat Vella

75,4 dB(A)

Pl. Catalunya

72,0 dB(A)

La Rambla

70,1 dB(A)

Ronda de Dalt

74,4 dB(A)

Eixample

72,0 dB(A)

Diagonal nord

70,8 dB(A)

Les Corts

70,6 dB(A)

Diagonal Besòs

58,3 dB(A)

Rambla

67,3 dB(A)

Ronda Zamenhof

67,6 dB(A)

C/ de la Font Vella, 55

63,1 dB(A)

Rambla de Sant Nebridi, 56

67,1 dB(A)

Sabadell

Terrassa

Av. Jacquard, 52

70,6 dB(A)

Girona

Pl. Miquel de Palol

69,8 dB(A)

Lleida

Rambla d’Aragó - pl. Víctor Siurana

66,2 dB(A)

Tarragona

Pla de la Catedral 56,0 dB(A)

Barcelona

Girona

Lleida

MAIG/JUNY 2010

FULLS dels ENGINYERS

dia a dia

ÀMBIT TERRITORIAL 14 de mAig

Tercera edició dels premis destinats als treballs de recerca de Batxillerat de l’àrea de tecnologia Demarcació de Tarragona UN “ecoArbre” Per ProdUir eNergiA, UNA cAdirA elÈcTricA cAsolANA i UN esTUdi dels cellers moderNisTes, els Tres Primers Premis. Des de fa tres anys, aquesta institució s’ha proposat premiar l’excel·lència dels alumnes de Batxillerat que es preparen per entrar a la universitat i que demostren les mateixes inquietuds que un dia van tenir tots els enginyers. Així va constituir aquests guardons per promocionar la nostra vocació entre els nois i les noies de la Demarcació. Aquesta iniciativa va sorgir com a complement de la que va engegar la Delegació provincial del Departament d’Educació de la Generalitat i l’Associació d’Empreses Químiques de Tarragona. Aquests organismes van organitzar una trobada dels millors treballs de recerca i crèdits de síntesi científics de tots els centres d’ensenyament secundari de la demarcació de Tarragona, per tal que es fessin públics en una sessió par-

MAIG/JUNY 2010

ticipativa però no competitiva i demostrar, així, que fer recerca en ciències pot ser divertit. La Demarcació de Tarragona del Col·legi d’Enginyers Industrials va aprofitar aquest fòrum per escoltar aquells treballs que pertanyien a l’àrea tecnològica. En l’edició d’enguany es van presentar més de vint treballs vinculats a la nostra especialitat, dels quals un jurat format per membres de la Junta Directiva van triar cinc finalistes. El passat 14 de maig es va fer a la seu del Col·legi el lliurament dels premis d’aquesta edició. Els criteris de selecció eren els següents. En primer lloc, que el treball s’ajustés al perfil tecnològic que especialitza aquests guardons. En segon lloc, que fos un treball amb vocació pràctica; és a dir, que la recerca no fos exclusivament un recull teòric de coneixement. I, en darrer lloc, també es valorava la defensa oral que l’alumne havia fet del seu projecte; cal reconèixer la importància que les habilitats comunicatives tenen cada vegada més en el nostre entorn.

El projecte guanyador, l’ecoarbre creat per Alba Mir, combina tres tipus d’energies: la solar, l’eòlica i la cinètica. Una innovació revolucionària de l’ésser vegetal.

ÀMBIT TERRITORIAL els TrebAlls gUArdoNATs AQUesT ANY VAN ser: Tercer premi per a Marina Povill Salas, de Tarragona, pel seu treball: Cèsar Martinell i els seus cellers, un estudi exhaustiu sobre l’estil, els materials i les estructures que aquest arquitecte modernista de Valls va utilitzar a començament del segle passat per a la construcció dels quinze cellers repartits per les comarques de Tarragona. Segon premi a Mario Cahiz Sánchez, de Valls, pel seu treball: Construcció d’una cadira elèctrica a partir d’una necessitat genètica. Un treball que, més enllà de la dificultat acadèmica i de la perfecció en el desenvolupament de la recerca, va impressionar per la determinació i la coherència de l’alumne, malalt d’una greu síndrome miastènica congènita. En Mario va començar la seva recerca fent un recull de les particularitats de la seva malaltia, però va afegir una aplicació pràctica fabricant amb un patinet elèctric convencional i la seva pròpia cadira de rodes manual, una vehicle que utilitza habitualment i que li facilita els desplaçaments. Un 10 en esforç, en superació personal, i en valentia, un exemple sens dubte per a tots. Però també és un excel·lent treball que combina la recerca teòrica pura i dura d’una malaltia genètica amb la construcció d’un enginy útil i original, que demostra allò que diuen, que “cal fer de la necessitat virtut”. I, finalment, primer premi per a Alba Mir Perendreu, de Reus, pel seu treball: L’ecoarbre: energies ecològiques sense impacte visual. Una estructura amb l’aspecte d’un arbre convencional que produeix tres tipus d’energies combinades, la solar, l’eòlica i la cinètica, utilitzant com a suport les fulles del propi arbre. L’acte de lliurament va comptar amb representats del Departament d’Educació, el director general de l’Associació d’Empreses Químiques, el delegat del Govern de la Generalitat a Tarragona, a més dels alumnes, tutors, familiars i responsables dels centres premiats. En aquest acte se’ls va fer lliurament del diploma acreditatiu, d’un ordinador personal i de la darrera edició de la Guia dels estudis d’Enginyeria a Catalunya.

Un moment de l’entrega en què mario cahiz recull el seu guardó.

els ﬁnalistes de la tercera edició dels premis als treballs de recerca a la seu de la demarcació de Tarragona.

FULLS dels ENGINYERS

dia a dia

ÀMBIT TERRITORIAL 14 d’Abril

20 d’Abril

27 i 28 d’Abril

Conferència Conèixer: Estratègies de costos

Fòrum Industrial de l’Escola Politècnica Superior de Girona

Tast de vins amb Carles Aymerich

Demarcació de Girona Amb el canvi de cicle econòmic, l’optimització dels costos, tant directes com indirectes, s’ha convertit en un tema crític per a la gestió de les empreses i especialment per a la presa de decisions per part dels gerents. Per això el passat 14 d’abril, dins del cicle de conferències Conèixer, impulsat per la Comissió d’Activitats Empresarials, es va tractar, de la mà de Josep M. Llauger, com millorar la rendibilitat de les empreses per fer-les sostenibles.

Demarcació de Girona El Fòrum Industrial de l’EPS es va celebrar el passat 20 d’abril amb l’objectiu de ser un nexe d’unió entre universitat i empresa. La Demarcació de Girona dels EIC hi va ser present amb un estand on va atendre nombrosos estudiants interessats en els serveis del Col·legi. A més, aquests joves estudiants van poder conèixer el vehicle Carver One i participar en un tast de vins. A l’acte de cloenda es va sortejar un ordinador que va guanyar Francesc Heras Dulsat, un estudiant de primer curs.

Demarcació de Girona Carles Aymerich, sommelier del Celler de Can Roca i campió del món 2009, va iniciar-nos en el món del vi a través d’un tast de vins celebrat en dues sessions, el 27 i 28 d’abril a la seu de la Demarcació.

28 d’Abril

11 de mAig

Debats Oberts: El nou polígon industrial del carrer Nou de Girona

Curs sobre paviments industrials

Demarcació de Girona El passat 28 d’abril vam comptar amb el cronista oficial de la ciutat de Girona, Enric Mirambell, com a protagonista del debat obert del mes d’abril. Vam conèixer les particularitats a través de la història d’un dels polígons industrials més rellevants de la ciutat de Girona, el del carrer Nou. El debat s’emmarcava dins del cicle de Debats Oberts que organitza la Comissió de Jubilats i Prejubilats de la Demarcació de Girona del Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya, per tractar temàtiques properes al territori sota la fórmula de la breu exposició per part d’un expert i el posterior debat amb tots els assistents.

Demarcació de Girona Professionals de l’IECA, Joaquín Romero i Sergio Carrascón, van impartir el dia 11 de maig un curs sobre paviments industrials. Es van treballar els aspectes següents: el projecte, la construcció, la conservació, el reforç i la reparació. Altres professionals que hi van col·laborar van ser Ignacio Sánchez, de MATINSA, i Ramón Badell, de Bekaert.

MAIG/JUNY 2010

articles

Mercat ocult de treball Montse Pérez Jobacho / Responsable de la Borsa de Treball dels EIC

Un dels errors més freqüents que cometen les persones que es troben en un procés de cerca d’ocupació és pensar que contestar els anuncis i ofertes que apareixen en els diferents mitjans és el camí més ràpid per trobar una nova feina. Les estadístiques ens diuen que només un 20% de les ofertes de treball són visibles, o, des de l’altra perspectiva, el 80% de les vacants disponibles per a les persones que cerquen una nova feina es troben en el “mercat ocult”. Es tracta del que es coneix com a teoria de l’iceberg del mercat de treball. El mercat ocult està compost de totes aquelles vacants que, per diferents raons, les empreses prefereixen no fer explícites perquè recorren a les seves pròpies vies de reclutament i intermediaris per cobrir-les. Els motius pels quals les empreses no fan públiques aquestes ofertes entre els demandants d’ocupació tenen relació, en la majoria dels casos, amb l’estratègia de l’empresa; donar a conèixer a tothom que una empresa necessita cobrir una determinada posició pot posar de manifest per a la competència que alguna cosa no marxa bé a l’organització, una feblesa o un canvi d’estratègia en un àmbit determinat. En aquests casos es recorre al mercat ocult per trobar el professional més adequat. Altres empreses, segons el tipus d’informació que maneguin i la seva importància, s’estimen més recórrer a gent referenciada i avalada per professionals solvents abans de recórrer a desconeguts de qui, tot i tenir un bon currículum, es desconeix quina pot ser la seva actuació davant de situacions complicades. Per últim, en els casos de posicions directives moltes empreses acudeixen a la cerca directa de professionals, que consisteix a identificar en el sector la persona clau que pugui desenvolupar les funcions del lloc de treball que es vol cobrir i dirigir-s’hi directament, normalment a través de cercatalents, i fer-li una proposta prou atractiva com perquè es plantegi el canvi. L’impacte de la crisi en aquesta part del mercat de treball s’està traduint en un augment de les ofertes no visibles. D’una banda, les empreses necessiten reduir costos, i no externalitzar un procés de selecció és una manera de fer-ho. D’altra banda, s’intenta mantenir un comportament prudent amb relació a la incorporació de nous col·laboradors no fent-ho públic en uns moments en què els acomiadaments s’han incrementat significativament.

Els mitjans més efectius per abordar el mercat ocult són la candidatura espontània i l’ús de la xarxa de contactes. Pel que fa a la candidatura espontània, és necessari haver definit clarament el projecte professional, conèixer les empreses target a les quals es vol presentar candidatura i tenir un missatge clar i vendible sobre quin valor afegit es pot aportar a l’organització. Amb referència a la xarxa de contactes, es tracta de generar una xarxa d’aliats que puguin ajudar a assolir els objectius en una relació en la qual ambdues parts puguin obtenir un benefici. Alguns consells per a un bon ús de la xarxa de contactes: A) Com ja s’ha comentat anteriorment, és imprescindible tenir definit l’objectiu cap on es vol anar professionalment, un missatge clar i concís per transmetre l’objectiu de cadascú, quin és el valor afegit que es pot aportar i en què pot ajudar l’altra persona. B) Concebre el networking com l’establiment d’una relació en què cada una de les parts pot obtenir quelcom positiu que permeti pensar què es pot aportar evitant centrar-se exclusivament en els objectius propis. C) No demanar mai una feina; el networking proporciona principalment informació a través de la qual se’n pot obtenir una. D) Cuidar la xarxa de contactes i treballar en la seva ampliació, aprofitant les oportunitats que es presentin per fer nous contactes. D’altra banda, la candidatura espontània implica l’elaboració d’una carta personalitzada que es pot adreçar a alguna persona amb responsabilitat en el departament de recursos humans o a la persona que seria el superior directe. Per fer-la correctament cal estudiar a fons l’organització, els seus productes i serveis per tal de trobar quelcom que permeti vendre el perfil professional. Resumint, la cerca de feina és un projecte que s’ha de treballar molt intensament i en què una actitud proactiva pot convertir-se en el millor aliat.

Només un 20% de les ofertes de treball són visibles, o el que és el mateix, el 80% de les vacants disponibles es troben en el “mercat ocult”.

oFerTA de TrebAll Grup empresarial del sector de les arts gràfiques necessita incorporar quatre enginyers a la seva oficina tècnica. S’incorporaran en un important programa formatiu a la planta de Barcelona en l’àmbit de la millora de processos i Lean Management per poder fer-se càrrec, posteriorment, del desenvolupament de projectes en les diferents plantes del grup, fins i tot de caràcter internacional. Per a més informació, consulta la referència R29668-91475 de la Borsa de Treball dels EIC a www.eic.cat.

FULLS dels ENGINYERS

informa’t

L’ETSEIB a la Formula Student per tercer any consecutiu l’escolA

Sovint els estudiants de carreres universitàries tècniques es queixen de les poques pràctiques que es fan durant els anys d’aprenentatge. D’altra banda, avui la nostra societat té el repte de saber motivar els joves perquè trobin en les enginyeries el seu futur que, de passada, també serà el nostre. Tots sabem que avui la cultura de l’esforç no és la més valorada. Només cal veure els programes de televisió i podrem entendre per què els joves se separen de les enginyeries: els diners són fàcils de guanyar sense haver de resoldre equacions diferencials. No sé si als Estats Units la SAE, Society of Automotive Engineers (www.sae.org), es va plantejar aquests problemes quan a finals dels anys 80 va definir un reglament perquè estudiants dels últims cursos d’Enginyeria poguessin competir en el disseny, la construcció i, fins i tot, en pista, conduint els seus propis vehicles. Aquesta competició va ser importada a Anglaterra a finals dels anys 90 amb el nom de Formula Student (www.formulastudent. com), amb el que es coneix en l’actualitat a Europa. L’any 2005, i amb només onze equips, es va fer per primer cop la competició a Alemanya (www.formulastudent.de). Des de llavors la competició ha adquirit uns números espectaculars. A Silverstone (juliol), per exemple, es troben anualment més de cent universitats d’arreu del món. A Hockenheim (agost) més de dos mil estudiants van participar l’any passat, entre ells els nostres estudiants de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Industrial de Barcelona (ETSEIB). S’ha arribat a la situació que en totes les competicions hi ha llista d’espera de més de trenta universitats per poder participar-hi. La competició ja comença en el moment de la inscripció. A Alemanya, les 78 places per poder participar l’any passat es van esgotar en 8 segons ja que es feia via formulari web. Cal notar que, d’aquestes, unes 45 solen ser universitats alemanyes i cadascuna amb els seus patrocinadors industrials. Abans d’anar a la competició els equips, alguns de més de 50 alumnes, han d’enviar a l’organització uns documents tècnics que justifiquen el disseny del cotxe, que ha de ser nou cada any. Un cop l’organització retorna els documents verificats, es dóna permís per anar a participar al circuit. Allà els equips encara

MAIG/JUNY 2010

Emilio Hernández / Codirector del projecte Formula Student de l’ETSEIB

hauran de passar unes proves teòriques per justificar el disseny i el cost del vehicle. També s’ha de presentar oralment un pla d’empresa en el supòsit que es vulgui fabricar una sèrie curta del cotxe. Aquesta part teòrica s’ha de fer en anglès, llengua oficial de la competició. Totes aquestes proves donaran uns punts que se sumaran a les proves dinàmiques. En paral·lel, a l’examen teòric els cotxes han de demostrar als jutges que compleixen el reglament amb un scrutineering molt estricte acompanyat d’una prova de soroll, frens i pèrdues de líquids o tilting. Fins i tot s’ha de demostrar que es pot sortir del cotxe en menys de 5 segons. Només quan aquesta mena d’ITV s’ha passat, es poden començar les proves dinàmiques, que són quatre: acceleració, sobre 75 metres en línia recta; skidpad, una mena de vuit; autocross, una volta en un traçat de quasi un quilòmetre; i endurance, un recorregut d’uns 22 quilòmetres. Les proves les han de repetir dos pilots per equip. Al final se sumen els punts de les proves dinàmiques i les teòriques i surt el guanyador. Tot això és amb el que lluiten els estudiants de l’ETSEIB des de ja fa tres anys. Han pogut participar a Anglaterra, Alemanya i Itàlia. Es pot dir que els components de l’equip en un any d’estudis en fan dos, atès el volum de feina que representa la construcció del cotxe partint de zero: concepte, disseny, proves, màquineseines, logística, patrocinadors, treball en equip, publicitat… Són entorns en què els alumnes que passen per l’equip ETSEIB-motorsport es troben còmodes, i les empreses que els contractin han de saber que són uns enginyers júniors amb prestacions de sèniors. El primer equip era de 13 estudiants, enguany ja són 23…

la participació en aquesta competició exigeix haver de superar

unes

exhaustives

proves tècniques i teòriques.

Entrevista a l’estudiant: Álvaro Hernández, alumne de l’ETSEIB L’escola

Text: Lorena Farràs Pérez

ascut a les Canàries, a Álvaro Hernández aviat se li va fer petita l’illa de Gran Canària. Tot i poder estudiar Enginyeria Industrial a la seva comunitat natal, Hernández va optar per venir a l’Escola Tecnica Superior d’Enginyeria Industrial de Barcelona (ETSEIB) atret per l’alta qualitat dels estudis i per la proximitat de la ciutat al mar. Actualment, està acabant els seus estudis a Munic i cursa una doble titulació en Enginyeria Aeronàutica i Enginyeria Industrial. Encara no ha finalitzat i ja ho està preparant tot per poder continuar la seva formació als Estats Units. Sens dubte, Hernández és el que es coneix com un cul inquiet! Està sent positiva l’experiència a Munic? La veritat és que sí. Val molt la pena, tant per la formació com a enginyer com per l’experiència que implica viure i estudiar en un altre país i en una cultura diferent a la teva. T’has endut alguna sorpresa? Tendim a pensar que a l’estranger tot és millor però en arribar ens vam adonar que els enginyers de Barcelona sortim molt ben formats. L’enginyer d’aquí surt més ben preparat per afrontar tot el que li vingui a sobre: tenim la capacitat de sabernos adaptar a qualsevol camp i de saber pensar estratègicament. En canvi, a Alemanya, l’educació se centra a ensenyar grans coneixements. Perquè te’n facis una idea, a Munic ens matriculem al doble d’assignatures que els alemanys, i ens en sortim! Són enfocaments educatius diferents però complementaris... És la combinació perfecta: venir a Barcelona a aprendre formes d’aprendre, tècniques per poder adaptar-se a tot i per poder pensar estratègicament i, per altra banda, complementar aquesta formació anant a l’estranger, on s’aprofundeix més en els grans coneixements. Des de sempre, t’has implicat molt amb l’Escola i les seves activitats. A tercer de carrera em van oferir ser l’organitzador del Paso del Ecuador de la meva promoció, una festa de gala que es realitza quan s’ha arribat a la

meitat de la carrera. Va ser llavors quan vaig veure que la universitat no consistia només a estudiar i preparar els exàmens, sinó que també englobava una sèrie d’activitats externes que t’enriqueixen enormement. A partir d’aquesta experiència em vaig animar a participar al Fòrum, una fira de treball que s’organitza una vegada a l’any i que està impulsada principalment pel Col·legi d’Enginyers. Després, des del Departament de Relacions Internacionals de la UPC ens van oferir a uns companys i a mi crear l’Erasmus Student Network (ESN) de la Universitat. Es tracta d’una associació que compta amb el suport de la Unió Europea i que té com a objectiu ajudar els estudiants estrangers a adaptarse a la universitat i a la ciutat. La veritat és que vaig trobar a faltar aquest servei quan vaig arribar a Barcelona. A Munic, per exemple, ja el tenien quan hi vaig arribar i, de fet, ara hi col·laboro.

“La universitat no consisteix només a estudiar i preparar els exàmens, sinó que també engloba una sèrie d’activitats externes que t’enriqueixen enormement”

Què destacaries de l’ETSEIB? El servei administratiu de l’Escola i el suport institucional a qualsevol projecte. És impressionant el nivell d’organització existent! Tenim un servei administratiu excel·lent! Estàs satisfet d’haver escollit aquesta professió? Ara estic molt més content i molt més segur de la meva elecció que quan la vaig realitzar. Llavors no tenia molt clar el que volia estudiar però sabia que havien de ser uns estudis tècnics: ja de petit m’agradava agafar joguines, desmuntar-les i fer-ne unes altres de noves. Vaig decidir cursar Enginyeria Industrial perquè són uns estudis que em permetien no haver de tancar cap porta. I, precisament, des de l’ETSEIB es fomenta que tinguis una formació generalista i, ja al final, quan saps més bé el que vols, és quan t’especialitzes.

FULLS dels ENGINYERS

volem +

Viu l’Associació!

En el marc del programa d’activitats lúdiques Viu l’Associació!, aquest passat trimestre es van fer activitats molt variades. Des de cursos dedicats a l’alimentació, com ara Nutrició i salut, que ens ajuden a millorar la nostra manera de menjar i cuidar-nos; a cursos d’enriquiment personal com ara Com parlar en públic; cursos més divertits i entretinguts com Cuina japonesa i Aperitius d’estiu, etc. D’entre els més nous, hi ha el curs de Nutrició i salut, impartit per Josefina Llargués, postgraduada en Nutrició i Tecnologia Alimentària, que va ensenyar-nos pautes de com hem d’alimentar-nos adequadament.

MAIG/JUNY 2010

Modificant diferents hàbits alimentaris, introduint productes naturals en cada un dels àpats que fem i que estan a l’abast de tothom, i fent una mica d’exercici a diari, podem aconseguir una òptima qualitat de vida i millorar la nostra salut. D’una manera clara i didàctica, l’experta en alimentació va oferir senzills consells bàsics de nutrició per saber com adaptar-los a les diferents etapes de les nostres vides (infància, adolescència, menopausa, vellesa...). Així mateix, va assegurar que és molt important seguir correctament la dieta mediterrània i fer exercici a diari per tal de trobar-nos millor cada dia.

INFORMACIÓ I RESERVES: Si vols conèixer el programa detallat, fer alguna reserva o saber qualsevol detall sobre Viu l’Associació!, pots trucar al telèfon 933 192 304, enviar un correu electrònic a viula@eic.cat o vistar el portal www.eic.cat.

CUINA JAPONESA 15 D’ABRIL Una cuina fascinant i mil·lenària, rica en productes frescos i que utilitza els greixos en la seva justa mesura. Aprendre a preparar sushi, makis, nigiris, temakis i tempures, van ser els objectius principals dels assistents al taller de cuina japonesa. Itadakimasu! (paraula d’agraïment que s’utilitza abans de començar a dinar)

CURS DE NUTRICIÓ I SALUT 14, 21 I 28 D’ABRIL Sens dubte, una correcta alimentació és la nostra principal farmàcia. El menjar és una important font de plaer, salut i benestar que hem de cuidar. Amb aquest taller es va aprendre a combinar els aliments per aconseguir un estat de salut òptim i una bona qualitat de vida.

XEF EXPRÉS 5, 12, 19 I 26 DE MAIG En la segona convocatòria d’aquest curs, els assistents van poder aprendre a cuinar dos plats i unes postres que posteriorment es van convertir en l’àpat del dia. En un hora, els xefs en potència van ser capaços de crear un menú al seu gust i fer bona la dita de “jo m’ho cuino, jo m’ho menjo”.

FULLS dels ENGINYERS

volem +

CURSA INTERCOL·LEGIAL 24 D’ABRIL En el marc dels II Campionats Esportius Intercollegials, el passat dissabte 24 d’abril es va celebrar la primera cursa atlètica popular. Amb un recorregut de 10 quilòmetres que transcorria pel passeig Marítim de la Mar Bella de Barcelona, van participar més de cent atletes dels cinc col·legis que van prendre part en els campionats. Els guanyadors tant en categoria masculina, Xavier Areny Cluet (34’34’’), com femenina, Arantxa Reche (47’50’’), van ser representants del nostre Col·legi.

II CAMPIONAT INTERCOL·LEGIAL DE TENNIS 7, 8 I 9 DE MAIG Els dies 7, 8 i 9 de maig es va celebrar el II Campionat Intercol·legial de Tennis a les pistes del Barcelona Tennis Olímpic. Van participar el Col·legi de Camins, de Telecomunicacions, d’Economistes, de Farmàcia i d’Enginyers Industrials. Van guanyar el Campionat el Col·legi d’Economistes, mentre que la segona posició va ser per als enginyers industrials, en un torneig que, com ja va succeir l’any passat, va ser molt disputat entre els diferents collegiats que hi van participar.

PARLAR EN PÚBLIC 12, 19 I 26 DE MAIG La manca de confiança i seguretat en la comunicació oral pot restar professionalitat o credibilitat a la persona que exposa i al seu projecte. Tècniques per parlar amb més seguretat són qüestions fonamentals que t’ajudaran a guanyar confiança en tu mateix i en la teva feina. En el curs es parla del procés de preparar una sessió, aspectes que s’han de tenir en compte, habilitats necessàries, fer front als nervis… En definitiva, treballar tots aquells punts que poden crear interferències en la nostra comunicació a l’hora de parlar en públic. Al final d’aquest curs hauríem de tenir un mínim de capacitats per poder dur a terme les nostres exposicions.

MAIG/JUNY 2010

EL MICROOH!NES Escalfament global i arbres Els arbres creixen més de pressa que fa trenta anys en zones septentrionals del planeta, però es desenvolupen més lentament en el tròpic, a causa de l’escalfament global. Aquesta és la conclusió d’un estudi del Centre de Ciències Forestals del Tròpic de l’Institut Smithsonian d’Investigacions Tropicals (STRI) de Panamà, que atribueix aquest fenomen a l’increment del diòxid de carboni, que creixerà un 15% en els pròxims trenta anys. La Universitat d’Oxford també ha participat en aquest estudi, fruit de la recopilació de dades de boscos de la Xina, l’Índia, els Estats Units, el Brasil, el Regne Unit i Panamà. Stuart Davies, que encapçala l’anàlisi, assegura que és necessari mitigar els efectes del canvi climàtic a través de la reducció del consum de combustibles fòssils, però destaca que encara és més important posar fi a la desforestació en el tròpic, principal causa de l’escalfament global.

ENTRETENIMENTS Endevinalla (Núm. 203) Quan la Maria tenia 6 anys va clavar un clau al tronc del seu arbre preferit per marcar la seva altura. Deu anys més tard, la Maria va tornar una altra vegada a l’arbre per veure a quina altura estava el clau. Si l’arbre havia crescut 5 cm cada any, a quina altura estava el clau?

WWWEBS WWW.CSOSTENIBLE.NET Projecte pioner a Espanya que consisteix a crear un sistema d’ecoetiquetatge tipus III o EPD (Environmental Product Declaration), que es basa a realitzar l’anàlisi de cicle de vida de productes de la construcció i que dota els professionals d’una eina per escollir materials tenint en compte l’impacte mediambiental.

SOLUCIÓ MARÇ/ABRIL Endevinalla (Núm. 202) A la mateixa que quan tenia 6 anys.

WWW.PRULLANS.NET A la Cerdanya, en un entorn natural, es troba un complex turístic pensat per gaudir en família amb serveis especials per a nadons i infants i, a partir del juliol del 2010, un nou servei especial per als pares: un centre wellness. wellness

FULLS dels ENGINYERS

volem +

LA TEMPTACIÓ

Natàlia Garcia / Màrqueting i publicitat del COEIC

ESCOLA DE NAVEGACIÓ A tota vela Tots tenim un lloc especial que ens fa sentir bé, que ens evadeix de les preocupacions, un lloc on contemplar la posta i la sortida del sol, on prendre una copa i conversar amb la millor companyia, un lloc on plogui quan vols cantar sota la pluja o on bufi una suau brisa quan el sol d’estiu t’abrasa la pell... Quin és el teu? Per a molts de nosaltres es troba enmig del mar, en una petita cala on només es pot arribar en alguna embarcació, allunyats de les aglomeracions, on cel mar i terra s’uneixen per configurar el paisatge perfecte. Si ets un dels nostres, et proposem que gaudeixis del 15% de descompte que té el Col·legi

en tots els cursos que ofereix l’escola de navegació del Reial Club Nàutic de Barcelona. Cursos de vela lleugera per als més joves, l’objectiu dels quals és acostar els nens i les nenes a la navegació a vela, impartint unes nocions bàsiques sobre el vaixell, les seves parts i els usos, així com orientar-los sobre les normes bàsiques de seguretat en el mar. I cursos de creuer per als més grans en els quals es proporciona als alumnes coneixements perquè puguin navegar, aprendre i gaudir. També podràs obtenir els títols nàutics esportius oficials: PNB, PER i PY. Si encara no has trobat el teu racó màgic, què esperes? Ves-hi a tota vela.

On:

Quan: Quant:

MAIG/JUNY 2010

Escola de Navegació Reial Club Nàutic de Barcelona Moll d’Espanya, s/n 08039 Barcelona Tel.: 932 216 521 www.escuelarcnb.com Tot l’any Els associats/col·legiats i familiars gaudiran d’un 15% de dte. prèvia identificació amb el carnet col·legial.

Professional BS

OFERTA PER A:

%6 &RPSWH 3URIHVVLRQDO

ÂŤNo em cobren comissions pel meu compte. AixĂ˛ sĂ que ĂŠs un tracte diferencialÂť %6 &RPSWH 3URIHVVLRQDO pV HO FRPSWH TXH ho tĂŠ tot, excepte comissions1:

comissions

0 euros de manteniment1 0 euros GÂˇDGPLQLVWUDFLy1 0 euros SHU LQJUpV GH [HFV

2EUL DUD HO VHX FRPSWH L DFFHGHL[L D OD UHVWD GH FRQGLFLRQV SUHIHUHQWV TXH 3URIHVVLRQDO %6 OL RIHUHL[ SHO IHW GH VHU PHPEUH GHO VHX FROĂ&#x192;OHFWLX SURIHVVLRQDO $UD D PpV D PpV QRPpV SHO IHW GH IHU VH FOLHQW DFRQVHJXLUj un regal ben prĂ ctic.

MemĂ˛ria USB de 8 Gb

Informiâ&#x20AC;&#x2122;s sobre Professional BS a les nostres RĂ&#x20AC; FLQHV DO 902 383 666 R GLUHFWDPHQW D professionalbs.es.

([FHSWH FRPSWHV LQRSHUDQWV HQ XQ SHUtRGH LJXDO R VXSHULRU D XQ DQ\ L DPE XQ VDOGR LJXDO R LQIHULRU D HXURV

volem +

NOVES TECNOLOGIES EOLO, L’AUTOBÚS QUE NO CONTAMINA I... PURIFICA Agafar un autobús i que a més de no contaminar purifiqui l’aire, serà possible. L’Eolo és capaç de filtrar l’aire de les zones per on passa. El dissenyador d’aquest innovador vehicle, Krassi Dimitrov, va tenir la idea de posar uns filtres especials a la carrosseria per poder filtrar les partícules contaminants mentre circula per la ciutat. El nou bus, que encara no s’ha comercialitzat, compta amb quatre motors elèctrics que donen tracció a cada una de les quatre rodes. És un mitjà de transport net i silenciós totalment respectuós amb el medi ambient.

PÀGINES Diseño avanzado de procesos y plantas de producción flexible: técnicas de diseño y herramientas gráficas con soporte informático Autor: Lluís Cuatrecasas Arbós Edita: Profit Editorial, Barcelona, 2009 Codi: 658.5 CUA Sinopsi: Aquest llibre tracta la temàtica de l’enginyeria de processos incidint en el disseny dels processos industrials i plantes de producció. A partir de l’activitat industrial, fa èmfasi en el model de gestió conegut com Lean Manufacturing, basat en el sistema de producció de Toyota, centrada el model utilitzat en el disseny i la flexibilitat en les plantes industrials. Conté diversos casos pràctics que permeten comprendre millor cadascun dels aspectes i de les tècniques exposades.

Després de tocar fons: viure i treballar tot sortint de la crisi Autor: Joan Majó Cruzate Edita: La Magrana, Barcelona, 2010 Codi: 338.12 MAJ Sinopsi: Després de l’èxit de No m’ho crec!, publicat el 2009 per La Magrana, Joan Majó dedica aquest nou assaig a donar-nos idees per encarar el futur amb confiança. Amb realisme, sentit pràctic i didàctic i una atenció permanent als valors, Majó, un dels divulgadors de temes econòmics i socials més populars del país, repassa les diverses perspectives que ciutadans, polítics, professionals i empresaris tenen en el camp de l’energia, les tecnologies de comunicació, la salut, les noves formes de treballar i l’educació.

Actualitat i horitzons de l’enginyeria catalana

Preu: 20 € Per adquirir-lo:

Direcció editorial: Francesc Ribera Raichs Tel. 933 192 366 Autors: A. Roca; J. López; M. Pulgar; A. Pinter; E. Aguilar i D. Martínez a/e: publicacions@eic.cat Edita: Doble Erre Codi: 65-05 ACT Sinopsi: Segons l’estudi d’inserció laboral de l’Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya (AQU), els estudis tècnics presenten el nivell més alt d’ocupació, amb un 95,02%. L’economia se sustenta cada vegada més en empreses de base tecnològica mentre que la manca de professionals en gairebé totes les branques de l’enginyeria comença a ser preocupant. Per fer un diagnòstic, el llibre ofereix casos d’èxit empresarial, els equipaments, els estudis i les diferents àrees d’activitat de l’enginyeria catalana.

OFERTES I SERVEIS BRICSCAD, L’ALTERNATIVA EN CAD Bricscad V10 és una aplicació de CAD que treballa de manera nativa en format DWG i disposa d’una interfície d’usuari de fàcil usabilitat. Bricscad V10 és l’alternativa a Autocad. Característiques: compatible amb el format DWG 2010 i anteriors; ortofotografies; exportació directa a PDF; gestor d’estats de capa integrat en l’explorador de dibuixos, i compatible amb els estats de capes d’Autocad; sistema de desenvolupament millorat per a una compatibilitat molt alta amb rutines LISP, VBA, ARX, ADS existents; eines de selecció ràpida; cotes associatives. Si t’identifiques prèviament com a col·legiat disposaràs d’un 20% de descompte en els productes de CAD Bricscad sobre els preus oficials. Aquest descompte no és acumulable a altres descomptes, ofertes i promocions.

- 20% de descompte en Bricscad (fins a 40 llicències) - Tracte especial en Bricscad (a partir de 40 llicències)

Dept. Comercial T: 914 008 997 / 998 contact.es@bricsys.com www.bricsys.es

REÑÉ, CUINA DE FUSIÓ

VINUM.CAT, L’ESPECIALISTA EN VINS I CAVES CATALANS

Restaurant emblemàtic de principis de segle XX on l’equip de cuina ofereix la fusió entre la cuina tradicional catalana i l’exotisme de cuines llunyanes. Té capacitat per a cent persones i disposa de salons privats per a aniversaris i altres esdeveniments. Per a més informació, visita el web. Menú executiu cada migdia.

Vols gaudir de les delícies d’un bon vi o cava català? Amb el club Vinum.cat podràs accedir directament als cellers productors, comprar amb descomptes del 20% i participar de les activitats d’enoturisme que ofereixen. Entra a www.vinum.cat i amb la contrasenya ENGINYERS accediràs a aquestes i moltes altres promocions.

- 10% de descompte en el restaurant pel fet de ser enginyer.

www.vinum.cat

Restaurant Reñé Consell de Cent, 362-364 08003 Barcelona T: 934 882 771 rene@restaurantrene.com www.restaurantrene.com

FULLS dels ENGINYERS

borsí

IMMOBLES Es ven edifici de set pisos d’obra nova a Roda de Ter i a Vic a preu d’hipoteca. Edifici sencer o pis a pis. Ideal per a inversors. Hipoteca al TAE 1,66% (euribor+0,75), sense terra. Totalment equipat (llums, electrodomèstics, ascensor...). Preu hipoteca: 959.600 €. Preu: pis a partir de 112.000 €. Tel. 686 972 384 / 677 059 027 / 935 404 051. Web: www. promocionesdevesa. com.

Venc casa de pedra adossada d’obra nova a Molló-Camprodon. 150 m2 construïts en una parcel·la de 300 m2 totalment plana. Pàrquing per a dos vehicles. Jardins amb vistes espectaculars a la vall de Camprodon. Parets de pedra natural i tancaments de fusta. Cuina rústica. Parquet, llar de foc, quatre/cinc habitacions. Hipoteca constituïda. Preu: 390.000 €. Tel. 686 972 384 / 677 059 027 / 935 404 051. Web: www.promocionesdevesa.com.

Llogo masoveria tot l’any al Lluçanès, a 40 km de Vic. Totalment reformada i equipada per a vuit persones. Tel. 938 862 440 (a partir de les 20.00 h). Venc ampli pis al centre de l’Eixample de Barcelona, entre rambla Catalunya i Aragó, apte com a vivendadespatx. Té 135 m2, saló menjador, cinc dormitoris. És lluminós, tranquil, sense repercussió de trànsit i està orientat al pati d’illa. Per reformar. Finca règia rehabilitada. Preu: 749.500 €. Tel. 934 519 321. Es lloga dúplex i apartament a Llançà. Cau del Llop. Zona tranquil·la. Impressionants vistes al mar, cala a 200 m. DÚPLEX: Dues habitacions, saló menjador, cuina equipada, dues terrasses i dos banys amb dutxa. APARTAMENT: Habitació doble, saló menjador, cuina equipada, terrassa i bany. Tel. 931 937 336 (Gisela). A/e: llancapages@ gmail.com.

Es lloga pis al carrer Castillejos de Barce-

lona (entre Provença i Mallorca). De 70 m2, primer pis, totalment reformat i per estrenar. Parquet, tres habitacions, bany, cuina equipada i menjador. Preu: 875 €/mes (despeses incloses). Tel. 654 266 235 (Elena, a partir de 19.00 h). Es lloga apartament dúplex moblat de 60 m2, un dormitori, dos banys, cuina, despensa i amb un ampli i lluminós saló menjador, situat al carrer Ravella (al costat de la plaça Adrià). Tel. 933 175 904 (Mariví, en horari laboral). Es ven solar a la zona 22@ de Barcelona. Sense inquilins. Edificable per a quinze vivendes de protecció oficial (de 60 m2 a 120 m2) i un local comercial. Existeix projecte tècnic consensuat amb l’Ajuntament. Venda directa pel propietari. Tel. 679 625 163 (José Luis Sánchez Castellví). Venc apartament a Salardú de 45 m 2. Dues habitacions, bany complet, cuina integrada al saló menjador, aparcament i traster. Preu: 260.000 €. Tel. 932 372 609.

Es lloga despatx per a dues persones (12 m2) al carrer Muntaner (entre Diagonal i Travessera de Gràcia). Serveis i despeses per compartir. Amb aire condicionat, nevera i microones. Tel. 645 193 849 (Albert). Es lloga apartament equipat a Calella de Palafrugell, per setmanes, quinzenes o mesos. Disposa de tres habitacions, dos banys, menjador - sala d’estar amb TV, cuina equipada, balcóterrassa. És el segon pis d’un bloc de tres plantes amb impressionants vistes al mar. Disposa de pati comunitari. Està situat a 200 metres de Port Pelegrí i a cinc minuts del centre de Calella. Preu: juny, 490 €/setmana; juliol, 590 €/setmana; agost, 750 €/setmana. Tel. 618 316 103 (tardes i nits).

Es lloga local per estrenar de 60 m2 en baixos d’un edifici senyorial reformat. Ideal per a despatx professional. Dotat de calefacció, aire condicionat i bany amb aigua calenta.

Situat al centre històric de Terrassa i proper a l’estació dels Ferrocarrils de la Generalitat; en zona de vianants i a la vora de l’Ajuntament. Silenciós, amb només cinc veïns, amb llum natural i pàrquings a 50 m. Preu: 750 €/mes. Tel. 937 330 660. A/e: boixanna@hotmail.com. Venc apartament cèntric a l’Estartit, situat en un complex d’alt nivell, a 200 m de la platja. Esplèndida zona comunitària amb piscines. Consta de 54 m2, dos dormitoris dobles i terrassa. Totalment equipat i moblat. Bomba de calor. En perfecte estat per entrar a viure. Preu: 175.000 €. Tel. 619 936 387. Llogo casa al Port de la Selva. Estiu 2010. Disponible tres/quatre setmanes. Casa moderna. Parcel·la independent amb jardí. Vistes extraordinàries. Primera línia de mar. Zona Far de Sarnella. Totalment equipada per a sis persones. Superfície habitable de 130 m2. Tres habitacions, tres banys, terrassa de 60 m2 i garatge. Preu segons el mes. Tel. 932 093 065.

FULLS dels ENGINYERS

borsí

IMMOBLES Venc estudi de 36 m2 i altell, d’obra nova, en un sol ambient, situat al carrer Pescadors, 3, de les Cases d’Alcanar. Totalment equipat (vitroceràmica, forn, nevera, rentadora), per entrar a viure. Cuina ofﬁce, terrassa de 5 m2 i piscina comunitària. Situat al centre del poble i a 50 m de la platja. Preu: 78.000 €. Tel. 646 061 801.

Venc estudi de 45 m2 construïts al carrer Camp (al costat de General Mitre). Reformat íntegrament en un únic ambient (abans dues habitacions). Cuina ofﬁce i bany impecables de disseny. Habitació oberta al saló amb possibilitat de tancar-la ja que té finestra a l’exterior. Preu: 228.000 €. Tel. 630 856 122.

100

MAIG/JUNY 2010

Llogo casa unifamiliar a Llinars del Vallès. Consta de quatre habitacions totes exteriors, garatge, petit jardí-pati, calefacció de gas natural i aire condicionat. A 8 min de l’estació de Renfe. Tel. 934 571 083. Llogo casa-xalet a Calella de Palafrugell (El Golfet) per temporada. Equipada per a sis persones (moblada, roba de llits i banys, paraments de cuina i menjador). Té 200 m2, quatre habitacions, tres banys, dues terrasses, garatge de dues places, bicicletes, ping-pong, ampli jardí. A 5 min de la platja i del poble. Preu segons període. Tel. 676 126 470. Llogo despatx d’arquitectura i enginyeria per compartir de 65 m2 moblat, al carrer Arístides Maillol (Les Corts) de Barcelona. Amb tots els serveis, calefacció, aire condicionat i sala de reunions. Tot exterior. Finca amb porter i ascensors. Ben comunicat amb metro (L5, L3) i autobús. Preu: 500 €/ mes. Tel. 626 229 904 (Mònica).

Venc casa adossada a Alp (la Cerdanya) de 92 m2 distribuïda en dues plantes. Planta baixa: cuina, saló menjador amb llar de foc, una habitació, bany, garatge i petita terrassajardí. Planta primera: dues habitacions dobles i bany complet. Totalment moblada. Calefacció a gas. Tel. 636 494 045 / 055.

Venc casa al barri antic de Miravet (Tarragona). Amb 120 m2 dividits en tres plantes (40 m2 de garatge i traster a la planta baixa i 80 m2 d’habitatge en dues plantes). Saló menjador de 24 m2 amb llar de foc d’obra, tres habitacions, bany complet i cuina. Terrassa de 12 m2 amb vistes a la muntanya. Tot exterior. Preu: 120.000 €. Tel. 619 541 017.

Llogo masoveria tot l’any al Lluçanès, a 40 km de Vic. Totalment reformada i equipada per a vuit persones. Tel. 938 862 440 (a partir de les 20.00 h).

Llogo casa de 170 m2 a la Urbanització Pleta de Saga, a 7 km de Puigcerdà, totalment equipada per a sis/vuit persones. Mesos d’estiu per quinzenes; mes complet a convenir. Tel. 625 546 346 / 935 896 777. Llogo dúplex a la Cerdanya, a Osseja (a 5 km de Puigcerdà). Seminou (tres anys), 120 m2, tres habitacions, dos banys, terrassa, pàrquing interior, gran jardí comunitari amb piscina. Equipat (bressol de nadó disponible). Per quinzenes o mes. Tel. 619 051 500. Llogo dos apartaments al barri antic de Mercadal (Menorca) amb dues habitacions dobles, per setmanes o quinzenes durant els mesos de juliol i setembre del 2010. Preu: 60 €/dia, el primer pis; 50 €/dia, la planta baixa. Tel. 934 514 510 / 670 455 052. Llogo casa rústica a Pavia (Segarra, Lleida) per a famílies o grups. Totalment equipada. Excel·lents vistes. Pati exterior molt gran i amb barbacoa. Disponible durant tot l’any i també els caps de setmana, vacances... Preu negociable.

Tel. 686 565 116 / 938 033 476.

Venc casa adossada d’obra nova al centre del Masnou. Compta amb 153 m2 útils i 120 m2 de jardí privat, una suite, dues habitacions dobles, dos banys, cuina independent, menjador de 25 m2, habitació de màquines, planta sota coberta de 7 m2 amb sortida a terrassa de 25 m2, i dues places de pàrquing. Preu: 650.000 €. Tel. 935 559 545. A/e: pfornerov@terra.es Venc ampli pis al centre de l’Eixample de Barcelona, al carrer Aragó amb rambla Catalunya, apte com a vivenda-despatx. Té 135 m2, saló menjador, cinc dormitoris. És lluminós, tranquil, sense repercussió de trànsit i està orientat al pati d’illa. Per reformar. Finca règia rehabilitada. Preu: 749.500 €. Tel. 934 519 321.

VEHICLES

ALTRES Venc embarcació de vela lleugera tipus 420 amb veles, material i carro de varada. Tel. 934 190 390 (Miguel, de dilluns a divendres, 21.00 a 22.00 h). Es ven veler Bavaria 350C de l’any 1992 en perfecte estat i funcionament. Eslora: 11,28; mànega: 3,45; calat: 1,65; motor: 20. Equipat amb sonda, radar, equip de vent, GPS i auxiliar amb fora borda. Localització: Eivissa, Port Esportiu. Tel. 609 744 313. Es lloga o es ven nau industrial a Mollet del Vallès de 1.060 m2 amb 2.000 m2 de terreny. Molt ben comunicada, a tocar dels accessos de les autopistes A-7, C-33 i C-17. Nau aïllada, diàfana, sense columnes. Subministraments elèctric i d’aigua donats d’alta. Preu lloguer: 4,3 €/m2. Tel. 628 309 482. Venc llitera de massatges, carrets per a productes i paravent per cessament del negoci. Tot seminou. Tel. 687 440 838 (Lucy).

Venc moble de bany color wenger per estrenar. Dimensions: 55 cm d’ample x 85 cm d’alçària x 42 cm de profunditat. Inclou mirall amb punt de llum. Mides: 50 cm d’ample x 90 cm d’alçària. Preu: 150 € (tot el conjunt). Tel. 647 703 360.

Venc moto Honda model NX-125-TRAIL ideal per a camins i muntanya tranquil·la. En perfecte estat, sempre en garatge, amb 13.000 km i matrícula de l’any 1991. Preu: 1.100 €. Tel. 932 372 609.

Tel. 670 085 355 (Sr. Echevarría). A/e: gustavosese@gmail.com.

Venc Audi A2, 1.4 gasolina, de cinc portes, color gris platejat, matrícula 7233BDL i amb 100.000 km. En bon estat, sempre en garatge i revisions en taller oficial. Preu: 5.000 €. Tel. 620 794 821.

Venc moto escúter Yamaha Majestic 250 cc de l’any 2.000, amb 39.000 km i de color blau. En molt bon estat, sempre en garatge. Preu: 1.100 €. Tel. 649 981 889.

Venc BMW Z4 3.0 de 265 CV. Descapotable, de color negre, amb 30.000 km, matrícula del maig del 2007, revisat recentment i sempre en el pàrquing. Tapisseria de cuir negre, fars de xenó, ajustament elèctric amb memòria als seients, seients calefactables, alarma, climatitzador, rentafars, sensors de pluja, decoració interior metàl·lica, retrovisor exterior tèrmic i abatible. Preu: 27.700 € (oportunitat única).

Venc Volkswagen Golf TDI 110 CV 25è aniversari de l’any 2001. De color plata i amb 140.000 km. Impecable. Totes les revisions en concessionari VW. Un únic propietari. Preu: 5.000 €. Tel. 606 987 047.

Venc Mitsubishi Montero 10 de cinc portes. Motor 2.0 GDI, de 129 CV i gasolina, amb 52.000 km. Any 2003. Revisions sempre en el taller oficial de la marca. Un únic propietari. Sempre en pàrquing. Certificat de no-sinistralitat. Seminou. Tel. 649 435 967.

Venc Ford Focus Trend 1.8 TDDI 90 CV. Tres portes, de color negre, en bon estat, matrícula CMK amb 180.000 km. Un únic propietari i conductor. Conducció habitual per autopista. Sempre en pàrquing. Revisions passades cada 20.000 km en taller oficial. ITV passada el 2010 i vàlida fins al 2012. Preu: 4.200 € negociables. Tel. 615 678 950.

Es ven Renault Clio 1.2 Alizé. Cinc portes, gasolina, color grana metal·litzat, aire condicionat, alçavidres elèctrics, ITV passada l’abril del 2010, bugies i equip d’encesa nous, menys de 100.000 km, any 2000, de consum molt baix i recanvis molt econòmics. Preu: 2.200 €. Tel. 932 323 610 (M. Baraut).

Llogo plaça de pàrquing a Sitges (zona de la Bòbila, c/ Magí Albert Cassanyes) per a cotxe mitjà. Preu: 75 €/ mes. Tel. 600 929 747 (Antoni).

FULLS dels ENGINYERS

101

volem +

TEXT: Carles Pérez

FOTO: www.goldengate.org

Enginyeries del Món

Golden Gate, la porta daurada de Califòrnia És un dels ponts més emblemàtics dels Estats Units i un dels més coneguts arreu del món. La seva característica estructura i el seu vermell llampant fan que es vegi des de ben lluny i, a la vegada, sigui el símbol d’una de les ciutats més visitades de la costa oest nord-americana. Construït entre el 1933 i el 1937, el Golden Gate de San Francisco es denomina també pont penjant. Va ser arran dels efectes de la crisi que es va construir la major obra d’enginyeria de l’època. L’expresident Franklin D. Roosevelt va incloure la construcció del Golden Gate com a part de la seva inversió pública per crear ocupació i disminuir els efectes de la Gran Depressió. L’enginyer en cap, Joseph Strauss, va pensar en tot, fins i tot en el fet que havia de pintar el pont tan bon punt estigués acabat per evitar l’oxidació de l’acer produïda per la proximitat amb l’oceà Pacífic. Sobre el mar, el Golden Gate s’aixeca a 67 metres d’altura de la badia i està suspès per dues torres de 227 metres d’alçària que marquen els extrems d’una longitud total de 2,8 quilòmetres d’infraestructura. Una obra faraònica en el seu moment (va costar 35 milions d’euros) però que amb el pas del temps continua sent tan contemporània com fa setanta-tres anys. Més informació: www.goldengate.org

CONTACTE Si vols contactar amb els Fulls dels Enginyers per posar un anunci al “Borsí”, suggerir un entreteniment o fer qualsevol proposta, pots fer-ho a través de l’adreça electrònica fulls@eic.cat. Per a canvis d’adreça, posa’t en contacte amb client@eic.cat. També pots trucar al telèfon 933 192 300.