Fulls dels enginyers núm. 263 setembre/octubre 2009 by Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya

Joan Vallvé

Degà del COEIC

LA COLUMNA

PROJECTE

REPORTATGE

Enginycat: motivant la vocació per les enginyeries

Scartt, un tot terreny diferent

volem +

EDITORIAL

som enginyers

tenim opinió

sumari MICROOH!NES La física que amaga una caixa de cereals

34 66

Joan Garcia Riera Enginyers d’idees

TECNOLOGIA I EMPRESA

LA TEMPTACIÓ

Espacio Solar, aprofitar al màxim la llum natural

Private Bazaar

ELS NOSTRES EXPERTS Joan de Dalmau Catalunya ha d’arrencar el vol

06 ENTREVISTA Antoni Salsalvadó

“Amb la crisi, la situació se’ns ha desbordat”

CALIDOSCOPI

Concept Store

fem institució

INFORME Les Aules d’Extensió Universitària

ENGINYERIES DEL MÓN El Jet d’Eau de Ginebra

Lluís Bonet President de la Fira de Barcelona i de Freixenet

EN FAMÍLIA Les colònies dels EIC

Josep Mateu President de FemCat i del RACC

12 14

28 28

EDITA: Associació/Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya. AEIC

AEIC - COEIC

President: Joan Torres i Carol Vicepresident 1r: Albert Mitjà i Sarvisè Vicepresident 2n: Ricardo Granados i García Secretari: Jaume Puigdueta i Lucas

Director general: Antoni M. Grau Comissió d’Informació i Publicacions Subcomissió dels Fulls: Maria Assumpta Mas, Jaume Puigdueta, M. Clara Torrens Cap d’Imatge i Comunicació: Eva Díaz Coordinació: Josep Ramon Torné Redactors: Lorena Farràs, Natàlia Garcia, Jordi Garriga i Josep Ramon Torné Publicitat: Peter H. Schönhöfer G. i Natàlia Garcia Fotografia: BCN Imatge, Manel Canetti, Isabel Marquès Disseny i maquetació: Raúl Navarro Rodríguez Il·lustració: Eduard J. Montoya Correcció lingüística: Mercè Molins Impressió: Novoprint

COEIC Degà: Joan Vallvé i Ribera Vicedegà: Josep M. Rovira i Ragué Secretari: Concha Zorrilla i Díez

Demarcacions del COEIC Girona: Joan Lluís Serarols Lleida: Josep Giné Catalunya Central: Josep Alabern Tarragona: Lluís Maestre Delegació del Vallès: Francesc Figueras

Els articles signats no representen l’opinió dels Fulls dels Enginyers. Periodicitat bimestral.

Dipòsit legal: B-40460/92 ISSN: 2013-3332 Administració i distribució: Enginyers Industrials de Catalunya Via Laietana, 39 08003 Barcelona T: 933 192 300 F: 933 100 681 a/e: fulls@eic.cat

CRÈDITS

tenim opinió

EDITORIAL

Arrenquem el curs amb nous reptes Joan Vallvé / degà deldel col·legi Joan Vallvé / Degà COEIC

L’

estiu ha passat i torna el ritme habitual de cada any. Des de l’Associació i el Col·legi d’Enginyers volem iniciar la nova temporada amb força i per això hem preparat una tardor amb actes que segueixin reforçant la posició dels enginyers industrials a la societat i refermant el nostre compromís de servei al país. En primer lloc, el 30 de setembre vam presentar un nou monogràfic, el desè, que elaborem des de l’AEIC/COEIC, amb la confiança que ens dóna l’impacte social i mediàtic que van tenir altres estudis com el dedicat als residus, l’aigua, la construcció i, fa més temps, l’energia. En aquesta ocasió, hem volgut posar el focus sobre l’aeronàutica, una indústria molt important per al desenvolupament del nostre país. Es tracta d’un sector amb un futur prometedor si som capaços de vehicular tots els esforços que són necessaris per donar-li impuls. De fet, el sector aeronàutic va ser molt important a Catalunya cap al 1930; amb posterioritat, determinades voluntats polítiques en

“Acabem de presentar el monogràfic Catalunya aeronàutica: indústria d’oportunitats i reptes, el desé que preparem des de l’AEIC/ COEIC després dels dedicats als residus, l’aigua, l’energia o la construcció” “A mitjans de novembre publicarem la segona edició de l’Observatori de la Competitivitat amb una anàlisi de l’esdevenir de l’economia catalana” van frenar la continuïtat a casa nostra. Aquest monogràfic coincideix amb un any important per al nostre país: la inauguració de la nova T1 del Prat, que sens dubte serà un nou impuls per al nostre territori. Us recomano que llegiu el monogràfic; el podeu consultar en

la versió digital en un CD que us hem enviat juntament amb aquest número dels Fulls dels Enginyers. D’altra banda, a mitjans de novembre presentarem el segon Observatori de la Competitivitat elaborat pels Enginyers Industrials de Catalunya. Es tracta d’una nova anàlisi de l’esdevenir de l’economia catalana després del que vam presentar el juny del 2008 a la Torre Agbar de Barcelona i que va reunir bona part del món empresarial de Catalunya. Tindrem ocasió de tornar-vos a parlar d’aquests i altres projectes des de les línies dels Fulls dels Enginyers i us animem a participar amb les vostres idees i contribucions a tots aquests reptes que afrontarem des de l’AEIC/ COEIC durant els propers mesos. Enguany, a Catalunya, ha augmentat significativament el nombre les sol·licituds de matriculacions per al primer curs d’Enginyeria Industrial. És una bona notícia de cara al futur de la nostra professió.

SONÒMETRE SONA BÉ

NO SONA...

GRINYOLA!

Les sol·licituds per estudiar enginyeria industrial augmenten un 20%

Desacord entre els agents socials sobre la política fiscal i la reforma laboral

La dificultat de moltes empreses per a accedir al crèdit

Segons les xifres que barrejen les principals escoles d’enginyeria industrial, les sol·licituds per cursar aquests estudis ha augmentat aquest curs en un 20% aproximadament. La seguretat que ofereix aquesta titulació davant la crisi i els plans d’estímul poden explicar la xifra.

El Govern central, els sindicats i la patronal no arriben de moment a un acord sobre una eventual reforma laboral que pugui estimular el mercat de treball en la crisi actual. Pel que fa a la política fiscal, els empresaris no estan d’acord amb la pujada d’impostos que suggereix l’Executiu.

Segons un estudi del Banc Central Europeu, les pimes espanyoles són les empreses que tenen més dificultat per accedir al crèdit de l’eurozona. La situació tampoc és gaire millor a la resta de la Unió, ja que un terç de les companyies declaren tenir més problemes per accedir a finançament.

SETEMBRE /OCTUBRE 2009

Enginyers d’idees: imaginació, creativitat i innovació en un programa de ràdio

“S

i la nostra feina fos fàcil, no ens hi guanyaríem la vida”. L’Antoni Bassas té molt present aquesta frase. Li he sentit a pronunciar a moltes conferències que ha fet per a estudiants que s’interessen per fer de periodista. Li va quedar gravada quan li va dir Joaquim Maria Puyal a la primera temporada on l’Antoni formava part de l’equip de Futbol en Català a Ràdio Barcelona. Faltava poc per començar un partit important, d’aquells que hi ha molts vips a la llotja. Només hi havia un micròfon autònom i l’Antoni va advertir al Puyal que seria molt difícil agafar gent de la llotja i dels vestidors. La rèplica del mestre va ser prou eloqüent. “Perquè la vida se’ns faci senzilla hem de fer allò que costa. Si ens abandonem al que és fàcil, la vida se’ns farà difícil”. Aquesta és d’un professor de Xàtiva que es diu César Moreno. El César la va pronunciar quan va venir a concursar al Suc de Coco, el concurs d’idees de Catalunya Ràdio que dirigeix i presenta Xavier Solà. Com a la d’en Puyal, en aquestes paraules hi trobem moltes qualitats: voluntat, esforç, superació... però sobretot una: creativitat. La creativitat és una aptitud que permet desenvolupar el potencial de cada persona. I aquesta ha estat la gran sorpresa de tota una temporada fent un concurs d’idees a Catalunya Ràdio. Al setembre vam demanar als oients que ens fessin arribar idees. Quines? Tant és. S’hi valien invents, desitjos, fantasies..., demanàvem idees per millorar la vida. La resposta ens ha sorprès per partida doble. Primer: ens hem trobat amb tot de gent delerosa de fer saber pensades que havia tingut. I segon: han vingut amb il·lusió deixant de banda que al concurs guanyessin o perdessin. Volien aprofitar el finestral de la ràdio per proclamar una idea als quatre vents,

convençuts que allò que ells havien pensat era un bé per a la comunitat. Teníem gent creativa. I amb molta imaginació. I així van anar arribant idees. Una aixeta amb comptador de litres; generar energia a partir de l’esforç físic al gimnàs; canonades domèstiques de doble pas per evitar embussos; carros de supermercat equipats amb lectors de preus; un circuit per no perdre l’aigua de la dutxa mentre esperem que surti calenta; un carregador universal...

No vam trigar a adonar-nos que moltes idees que ens arribaven tenien un punt en comú: l’enginyeria. I, a l’hora de buscar algun expert que les valorés, anàvem a trucar a una mateixa porta: la de l’Associació i el Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya. I això ens ha portat a fixar-nos i a traslladar a la nostra audiència el paper fonamental que juga l’enginyeria indus-

LA COLUMNA Joan Garcia Riera Redactor del programa Suc de Coco, el concurs d’idees de Catalunya Ràdio

trial a la vida quotidiana. I com, sense adonar-nos-en, des que ens aixequem al matí i obrim l’aixeta per dutxar-nos, fins quan ens n’anem a dormir i apaguem el llum estem en contacte amb l’enginyeria industrial en moltes de les nostres necessitats quotidianes. Per això vam decidir que el primer programa fora de l’estudi, per Nadal, fos a l’Auditori Pompeu Fabra de l’Associació i el Col·legi, on vam poder sentir per part del degà, Joan Vallvé, que “l’enginy és una idea aplicada que obté un objectiu determinat”. I per Setmana Santa vam convidar el director general, Antoni Grau, a un programa especial d’idees de nens i nenes. I és que tots els que juguen avui al Lego són els que abans jugaven al Mecano, que tantes vocacions d’enginyer va generar. Per haver contribuït a divulgar l’enginyeria és pel que aquest any ens han atorgat el Premi Serrat i Bonastre de comunicació en ràdio, guardó que agraïm enormement perquè ens referma en aquesta aposta radiofònica, totalment innovadora i inèdita, d’emetre un programa amb un format d’entreteniment-divulgació en horari de prime-time. De les idees dels oients n’hem après molt. Que encara queden coses per inventar, que hi ha enginys que ja solucionen alguns problemes però que potser no es coneixen prou, que la gent té una capacitat d’imaginació increïble... Però, sobretot, ens han demostrat molta il·lusió per poder expressar-se i veure que ells, amb la seva imaginació, també podien ser creatius i també podien innovar. Ara bé, a l’hora de fer-ho realitat, en molts casos us tocarà a vosaltres. I aquí hi juga l’esforç i també la creativitat i el talent de l’enginyer format a partir d’uns estudis segurament difícils. Però és que si la vostra feina fos fàcil, no us hi guanyaríeu la vida.

FULLS dels ENGINYERS

tenim opinió

ELS NOSTRES EXPERTS

Catalunya ha d’arrencar el vol Joan de Dalmau / Director del Centre de Tecnologia Aeroespacial i col·legiat núm. 16.044

a nova terminal T1 de l’aeroport de Barcelona - El Prat es va vestir de gala el passat 16 de juny. L’ocasió s’ho mereixia i és que es tractava de la inauguració d’una infraestructura anhelada durant molts anys per la societat catalana: la posada en marxa d’una nova terminal de més de 500.000 metres quadrats per a l’aeroport de la capital, que permetrà gairebé duplicar el nombre de vols i augmentar el trànsit de passatgers per sobre dels 50 milions a l’any. Els presidents de la Generalitat i del Govern central, José Montilla i José Luis Rodríguez Zapatero, respectivament, juntament amb l’alcalde de Barcelona Jordi Heureu i altres alcaldes del Baix Llobregat, ministres, consellers, representats de l’oposició, directius d’AENA, i altres membres destacats de la societat civil com el president de la Cambra de Comerç o el Cercle d’Economia, van assistir a un acte que disparava el tret de sortida de la cursa de Barcelona com a referent en el trànsit aeri internacional. La nodrida representació política i empresarial i l’atenció dels mitjans a un esdeveniment com la inauguració de la T1 reflecteixen la importància del sector aeronàutic en un país com Catalunya. Tanmateix, l’ampliació de l’aeroport de Barcelona és només la cara més visible d’una indústria vigorosa i plena d’oportunitats a casa nostra. Per aquesta raó, l’Associació i el Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya ha treballat durant els darrers mesos en l’elaboració d’un monogràfic titulat Catalunya aeronàutica: indústria d’oportunitats i reptes, que fa palès el pes i la projecció que aquest sector econòmic representa. Vam presentar el monogràfic el darrer 30 de setembre i també el podeu consultar en un CD que acompanya la revista que us enviem a casa o bé descarregar-lo del portal dels EIC.

SETEMBRE /OCTUBRE 2009

En la classificació de l’activitat econòmica s’acostuma a designar el sector aeroespacial com el conjunt d’activitats que fan referència a l’aeronàutica i a l’espai, excloent-hi el transport aeri de persones i mercaderies, que es classifiquen dins del sector del transport. El monogràfic Catalunya aeronàutica: indústria d’oportunitats i reptes, en canvi, sí que inclou la diagnosi del transport aeri a Catalunya, a més del disseny i la fabricació d’aeronaus; les infraestructures de terra (aeroports i gestió del trànsit aeri); les activitats espacials, és a dir, la construcció i les aplicacions de satèl·lits científics, de telecomunicacions i navegació, meteorològics i d’observació de la terra, el transport espacial, les missions tripulades, i cadascun d’ells amb el segment de terra associat. De vegades s’hi aglutina una altra branca: la defensa, tot i que no és l’objectiu principal de l’estudi. El monogràfic consta d’un recull d’articles de diversos professionals relacionats amb el món de l’aeronàutica i una diagnosi que he tingut el plaer de preparar juntament amb els companys Josep M. Rovira, Glòria García, Joan Martorell i Santiago Montero, tots ells membres de la Comissió de Mobilitat i Transports (Subcomissió d’Aeronàutica) del COEIC i experts reconeguts en la matèria.

“L’ampliació de l’aeroport de Barcelona és només la cara visible d’una indústria vigorosa a casa nostra. El Col·legi ha treballat durant els darrers mesos en l’elaboració del monogràfic Catalunya aeronàutica: indústria d’oportunitats i reptes, que fa palès el pes i la projecció que aquest sector econòmic representa”

Aquesta diagnosi analitza la situació dels sectors de fabricació aeronàutica i de transport aeri, així com el sector espacial a Catalunya dins del context mundial, i proposa recomanacions per tal que l’activitat industrial i la societat en general puguin treure més benefici de les oportunitats que es detecten a mitjà i llarg termini. La diagnosi té en compte les realitats i potencialitats de la nostra regió per crear activitats industrials aeroespacials. S’analitzen les potencialitats del nou aeroport del Prat de Llobregat, la fabricació d’automòbils, el turisme, l’atractiu de la “marca Barcelona”, el transport de mercaderies i la formació de talent en enginyeries, així com les oportunitats en els camps de la

reducció d’emissions en el trànsit aeri, les aplicacions civils dels vehicles aeris no tripulats, l’enginyeria dels interiors dels avions, etc. Catalunya, des del primer moment, va ser capdavantera de la indústria de l’aviació. El Prat va veure els primers enlairaments i línies de connexió d’aeronaus. Els tallers de fuselatge i motors d’aviació de Barcelona, entre els quals descollà Elizalde, van tenir fama mundial. Hem de recuperar posicions aprofitant la realitat d’una potent indústria mecànica, electrònica i robòtica existents a Catalunya. Avui, l’activitat aeroespacial en sentit ampli representa a Catalunya més de 2.000 milions d’euros de facturació anu-

als, més de 20.000 llocs de treball amb una alta proporció de llocs molt qualificats, i un 60% d’exportació, en un sector d’alta productivitat (unes set vegades superior a la mitjana dels sectors industrials), valor afegit elevat i amb cicles de producte molt llargs, la qual cosa assegura llocs de treball a llarg termini. Els beneficis per a la societat de la inversió en R+D per la indústria aeroespacial és molt més elevada que la de la indústria manufacturera en general: cada 100 milions d’euros invertits en R+D reverteixen en 70 milions d’euros de PIB addicional cada any durant vint o trenta anys. Però això és molt poc. S’ha de treballar en moltes direccions a la vegada per tor-

nar a ocupar el lloc que ens correspon. Una de les fites és convertir l’aeroport del Prat en un centre de connexions intercontinentals i aprofitar la concentració d’aeronaus per iniciar els serveis de manteniment. Aquests treballs necessiten indústria auxiliar i incorporen coneixement al territori, cosa que pot ser el ferment per desenvolupar la indústria sectorial. Catalunya necessita un sector fort de recerca i indústria aeroespacials, i d’infraestructures aeroportuàries potents, com a part de la seva inversió de futur per ser una economia puntera de caràcter mundial. Per tot això, us animem a consultar aquest treball que hem elaborat des del COEIC.

FULLS dels ENGINYERS

tenim opinió

ELS NOSTRES EXPERTS

Telegestió d’enllumenat públic en un municipi de 2.989 punts de llum Xavier Valls / Enginyer municipal dels Serveis Territorials de l’Ajuntament d’Argentona

a vila d’Argentona està situada a la part mitjana de la comarca del Maresme, a 33 quilòmetres al nord-est de Barcelona. El seu terme municipal és gran, ja que té una superfície de 25,22 quilòmetres quadrats, i va des del vessant de la serralada litoral fins pràcticament al mar; ocupa tot el tram mitjà de la riera d’Argentona. Al nord limita amb Dosrius i la Roca del Vallès, a llevant amb Mataró, a ponent amb Òrrius i al migdia amb Cabrera de Mar. El casc urbà està format per diversos nuclis urbans i urbanitzacions dispersos pel terme. L’Ajuntament d’Argentona, fruit del compromís de l’Ajuntament amb la modernització, les noves tecnologies, la gestió eficient i l’eficiència energètica de les instal•lacions d’enllumenat públic municipals, va definir l’any 2006 un nou model de gestió i manteniment de l’enllumenat públic que es concretà en: per una banda, la implantació d’un sistema de telegestió per a la gestió d’avaries i el control de consums amb connexió dels comptadors electrònics preparats per al mercat lliure; i, per una altra, l’eficiència energètica (controls d’enceses i apagades, reducció de consums, reducció de les potències en els contractes, millora de l’eficiència energètica de les instal•lacions canviant lluminàries de vapor de mercuri per vapor de sodi (Vsap), reducció del cos ﬁ de les instal•lacions, instal·lació de regulació de fluxos en capçalera, i adequació de les instal·lacions a la normativa de contaminació lumínica). IMPLANTACIÓ L’any 2006 es va iniciar la redacció del nou contracte de manteniment de l’enllumenat públic de l’Ajuntament

SETEMBRE /OCTUBRE 2009

d’Argentona. En aquest nou contracte es preveien una sèrie d’actuacions que s’amortitzaven a través de l’estalvi en consum d’enllumenat públic i també a través de la tarifa elèctrica. La idea era telegestionar tot els quadres del municipi, a més de projectar els quadres dels nous sectors en fase de reurbanització i urbanització, d’acord amb el nou model escollit per l’Ajuntament. L’any 2009 s’ha finalitzat la telegestió dels 47 quadres d’enllumenat públic. En els quadres d’enllumenat públic

“El nou sistema de gestió ha permès millorar l’eficiència energètica de la instal·lació, reduir el consum elèctric, augmentar la seguretat i disminuir el temps de resposta en cas d’incidències” existents es van realitzar les actuacions següents: per una banda, l’adequació del quadre per a la col·locació del sistema de telegestió i el canvi de comptador; i, per l’altra, el canvi de l’ICP i l’actualització de la potència contractada segons la potència real consumida. El cost d’aquesta intervenció ha estat d’uns 2.500 euros per quadre. Pel que fa a les noves instal·lacions, als nous quadres d’enllumenat projectats en fase de redacció o d’execució dins de projectes d’urbanització, s’hi han incorporat quadres amb les prescripcions tècniques següents: sistema de telegestió amb SAI incorporat amb un mínim de 16 ports de comunicacions, mòdem Gprs, i comptador electrònic homologat per la companyia sub-

ministradora i preparat per al lliure mercat energètic; proteccions de totes les línies rearmables amb diferencial amb reconnexió automàtica tetrapolar, característiques elèctriques 4-40-300 mA; regulació de flux a la capçalera connectat al sistema de telegestió; i CGP incorporada. A més, pel que fa a la gestió, sobre totes les connexions de servei dels quadres s’ha realitzat la intervenció següent amb la companyia subministradora: actualització de pòlisses amb la companyia subministradora; i actualització de les dades en els expedients dels serveis d’Indústria de la Generalitat de Catalunya. LA INTERVENCIÓ VALORADA DE MANERA ENERGÈTICA I ECONÒMICA S’ha aconseguit un estalvi econòmic de 45.312,09 euros anuals en la factura de consum d’energia elèctrica de l’enllumenat públic i un estalvi d’energia elèctrica anual de 563.252,05 kWh a l’any, que traduït a CO2 són 133.789,09 kg de CO2 no emesos a l’atmosfera i 28.448 metres quadrats de zona verda plantada. En la part inclosa en el contracte de manteniment i inversió, l’import inicial per invertir era de 282.330 euros que, finalment, es va adjudicar per 221.149,0 fruit de la baixa. Aquesta inversió incloïa: telegestió de 29 quadres d’enllumenat públic; instal·lació de 5 reguladors de lux a la capçalera; renovació de 938 punts de llum del municipi que ha permès millorar la qualitat lumínica de la ciutat; des del segon any es va reduir el consum, atès que la inversió es va realitzar durant l’any 2007.

en els quadres existents. Amb aquestes millores es va finalitzar la telegestió. Durant el període d’implantació del projecte s’han reformat i executat 7 quadres d’enllumenat públic que ja incorporaven aquesta tecnologia i que estaven inclosos en obres d’urbanització i reforma. SITUACIÓ D’AVUI Amb data d’avui, les dades de l’enllumenat públic de l’Ajuntament d’Argentona són: pel que fa als quadres d’enllumenat públic, 47 quadres telegestionats remotament amb un sistema GRPS per al control de consums i avaries, 25 dels quals amb sistemes de regulació de flux a la capçalera; 2.989 punts de llum; i potència contractada 429 kW. Aquesta inversió ha permès: millorar l’eficiència energètica de les instal·lacions; reduir-ne el consum elèctric; modernitzar la majoria de quadres d’enllumenat públic amb les eines que permet la tecnologia vigent; augmentar la seguretat de les instal•lacions; i disminuir el temps de resposta en cas d’incidències.

L’empresa adjudicatària del servei de manteniment està finançant 221.149,0 euros durant quatre anys d’acord amb el previst en el contracte. L’institut Català de l’Energia subvencionà 75.637,15 euros per a aquest projecte, i el cost final total per a l’Ajuntament va ser de 145.511,85 euros. El cost final anual per a l’Ajuntament ha estat de 36.377,96 euros durant quatre

anys, amb un estalvi anual de 45.312,09 euros. El temps d’amortització de la inversió ha estat de tres anys, quatre mesos i quatre dies. Pel que fa a la part no inclosa en el contracte de manteniment i inversió, per acabar de telegestionar els quadres existents es va demanar en les millores de les licitacions dels nous projectes la instal•lació de sistemes de telegestió

EL FUTUR DEL MANTENIMENT El futur del manteniment de l’enllumenat públic va adreçat a revisar periòdicament el funcionament de les instal·lacions d’enllumenat públic (revisió del correcte funcionament de la regulació de flux, verificació de l’horari d’encesa i apagada de les instal•lacions, i control del cosinus fi per tal d’evitar la penalització per reactiva); i controlar el funcionament de les instal·lacions procurant igualar els consums següents: consum real = consum teòric = consum facturat per la companyia subministradora.

FULLS dels ENGINYERS

tenim opinió

ELS NOSTRES EXPERTS

La política energètica de la Unió Europea Xavier Jardí / Màster en Enginyeria Nuclear, directiu d’Empresarios Agrupados i president del Consell de Govern del projecte CDT de la UE i col·legiat núm 3.037

a política energètica de la Unió Europea (UE) s’enfronta als reptes de la seguretat de l’abastament, la limitació dels gasos d’efecte hivernacle (GEI) i la competitivitat de les economies depenents de l’energia. Amb l’objectiu de combatre el canvi climàtic, la UE s’ha compromès des d’ara fins a l’any 2020 reduir en un 20% les emissions de GEI (en comparació del 1990), estalviar un 20% d’energia i incloure un 20% d’energies renovables al “mixt” total d’energia. Es pretén assolir a llarg termini una economia de baix carboni a Europa. Per arribar a aquests objectius, el Pla Estratègic de Tecnologia d’Energia (en anglès, SET) de la UE identifica un conjunt de tecnologies de baix carboni competitives per ser desenvolupades i implantades a Europa, on la fissió nuclear és una contribució clau. La Plataforma de Tecnologia d’Energia Nuclear Sostenible (en anglès, SNETP), que estableix la UE el setembre del 2007, promou la investigació, el desenvolupament i la demostració de les tecnologies de fissió nuclear necessàries per aconseguir els objectius del SET en aquest camp. Aquesta Plataforma apunta a la coordinació d’investigació, desenvolupament, demostració i desplegament en el camp d’energia de fissió nuclear,.amb els objectius següents: - Any 2020: a) Mantenir la competitivitat de la tecnologia de fissió; b) Proporcionar solucions a llarg termini per a la gestió i reducció de residus radioactius. - Any 2050: iniciar actuacions per: a) Completar el desenvolupament de la nova generació (Gen IV) de reactors de fissió que incrementi la seva sostenibilitat; b) Ampliar les aplicacions de la fissió nuclear més enllà de la

SETEMBRE /OCTUBRE 2009

producció d’electricitat (per exemple, generació d’H2). El passat mes de juny, la UE va celebrar a Praga el Congrés FISA 2009, on es va presentar i discutir l’Agenda Estratègica de Desenvolupament de la UE que descriu els objectius bàsics en curs i programats per complir amb els objectius definits per la SNETP. Dins d’aquests objectius es troben el desenvolupament de les centrals nuclears de la generació següent, d’espectre neutrònic ràpid i refrigerats per sodi, plom o gas, i la gestió i reducció dels residus radioactius per mitjà de l’emmagatzematge segur, el reprocessament i la transmutació. LA TRANSMUTACIÓ NUCLEAR La gestió dels residus esgotats dels reactors nuclears amb radioactivitat de llarga vida (HLW) és una de les àrees prio-ritàries dins de la SNETP. La minimització dels residus mitjançant cicles de combustible avançats es considera un dels objectius globals de la sostenibilitat. La solució actual dels HLW és condicionar-los adequadament dins de paquets (contenidors) aïllats i protegits que es disposen en un Dipòsit Geològic Subterrani Profund (DGR) subjecte a exigents controls. D’altra banda, ja que dins dels residus radioactius els elements transurànids (plutoni i actínids menors) d’alt nivell són els que contenen més calor i radioactivitat a llarg termini, la reducció d’aquests elements és un dels principals objectius de futur. La partició i transmutació (P&T) és una prometedora opció per assolir aquest objectiu. La partició es du a terme mitjançant el reprocessament del combustible esgotat; és a dir, fent la separació selectiva dels núclids radioactius continguts. Després del reprocessament del com-

bustible esgotat, aquest pot ser utilitzat mesclat amb combustible fresc i, mitjançant la inducció de noves reaccions nuclears dins de reactors nuclears d’espectre neutrònic ràpid., produir-ne la posterior transmutació en isòtops estables o de curt període de desintegració a més de produir energia La conversió d’una teoria científica (física) en una pràctica industrial (enginyeria) requereix un esforç d’investigació a vegades massa llarg. El cas de la transmutació n’és (junt amb els reactors de fusió) un exemple: la teoria ja és coneguda des dels inicis del coneixement de l’estructura nuclear, però la informació sobre el comportament dels materials, dades neutròniques i equips (bombes, canviadors, etc.) operables en aquests medis han requerit llargs anys d’investigació. ELS REACTORS NUCLEARS ACCIONATS PER ACCELERADOR Dins dels cicles avançats de combustible es troben els sistemes accionats per accelerador (ADS). L’ADS consisteix en un accelerador de protons que els fa col·lidir amb un blanc d’espal·lació i genera neutrons d’alta energia que, dins d’un reactor nuclear (crític o subcrític), faciliten la transmutació dels residus radioactius d’alt nivell. L’any 1998, els ministres d’Investigació de França, Itàlia i Espanya, van establir un Grup d’Assessors Ministerials sobre l’ús de sistemes nuclears accionats per accelerador per a la transmutació de residus nuclears. Aquest grup va emetre l’any 2001 un informe per a la seva implementació en un termini de dotze anys que va ser acceptat per la comunitat científica europea. L’informe defineix els requisits principals d’un reactor experimental de transmutació acceptat per tots els països europeus.

Feix de protons des de l’accelerador Canal del feix Col·limador

Intercanviador de calor

Plom liquid Finestra del feix

Combustible

Medi de metall fos (Pb)

Fissió

Blanc d’espal·lació

Diagrama esquemàtic d'un ADS Ref: A European Roadmap for Developing ADS for Nuclear Waste Incineration (EU, 2001)

Dins dels programes d’investigació cofinançats per la UE s’està duent a terme des de l’any 2002, a més d’altres programes sobre gestió de residus, el projecte de desenvolupament d’un reactor ADS d’investigació/transmutació. L’estudi de viabilitat i investigació bàsica es va dur a terme dins del projecte PDS/XADS (2002-2005), que continua dins del projecte Eurotrans (2005-2010), i que desenvolupa investigació en les àrees següents: neutrònica, termohidràulica, comportament de materials i disseny bàsic. Darrerament, s’ha iniciat, dins del projecte Central Design Team (2009-2012), la fase d’enginyeria bàsica del reactor amb vista a la seva construcció definitiva, així com un ampli suport de la R+D necessària; entre d’altres, dins de l’àrea de qualificació de materials i combustibles, i el disseny d’acceleradors de protons d’alta intensitat i fiabilitat. Com a primer pas important per a la demostració de la seva viabilitat, s’ha previst per a l’any 2020 la construcció de l’ADS a Bèlgica (instal·lacions de SCK-CEN a Mol) amb una potència de 50-100 MWth. Aquest reactor servirà no només per comprovar el comportament de l’acoblament d’accelerador amb un reactor nuclear, sinó per avaluar el comportament dels reactors sub-

Reactor ADS MYRRHA Per cortesia de SCK-CEN

crítics, dels metalls pesants (Pb) com a refrigerants i la interacció entre materials en condicions especials. Aquesta experiència serà utilitzable per als reactors de Generació IV (refrigerats per metalls pesants) i per definir el rendiment real del procés de transmutació. De la mateixa manera, a llarg termini, es podria dur a terme la construcció i operació d’una instal·lació europea de Transmutació Industrial (EFIT) com a últim pas en el seu desenvolupament i la plena comercialització. CONCLUSIONS I DESIRATUM Un dels majors reptes de l’energia nuclear és aconseguir la confiança de la societat, fent valer que el seu problema més gran, l’eliminació dels residus radioactius d’alta, tingui una solució viable a curt/mitjà termini. La transmutació (mitjançant reactors ràpids i ADS) es perfila com una realitat més propera. Actualment, hi ha 436 reactors nuclears de potència en operació al món, 53 en fase de construcció i més de 100 en licitació o planificats per als pròxims quinze anys en més de 30 països. L’energia nuclear està considerada per totes les organitzacions internacionals (UE, OCDE, OIEA, etc.) com una de les fonts energètiques imprescindibles per a l’obtenció d’una energia sostenible en el futur pròxim. Per aquest motiu

s’estan duent a terme nous projectes internacionals. Sense un desenvolupament simultani del tractament dels residus radioactius, l’opinió pública no acceptarà fàcilment la realitat tècnica i científica de l’energia nuclear. Els reactors ràpids i l’ADS són un bon camí per acostar-se a la solució. Espanya està participant molt activament en els projectes internacionals de gestió de residus radioactius; en particular l’ADS. Dins dels 50 centres d’investigació, universitats i empreses industrials europees participants en el projecte de l’ADS, el CIEMAT, diverses universitats espanyoles i Empresarios Agrupados (EA) han estat, i són, actors fonamentals (serveixi d’exemple el lideratge assignat a EA en l’enginyeria bàsica de l’ADS en l’actual projecte CDT). Com a desiratum, la investigació i l’enginyeria són uns dels motors del desenvolupament social i humà d’un país. Aquell país que perd el carro d’una tecnologia està abocat a captar la dels altres. Una economia sostenible no pot prescindir de tecnologies avançades i menys d’una tecnologia com la nuclear, considerada per la comunitat internacional com una part indissoluble del manteniment energètic sostenible mundial. Espanya gaudeix d’un ampli reconeixement dins de la investigació i l’enginyeria nuclear en l’àmbit internacional. Hi ha propostes de projectes nacionals en l’àrea de gestió de residus, que desitjo que es puguin dur a terme per tal de no quedar, com en el passat ja llunyà, aïllat de la comunitat científica internacional. La controvèrsia (només a Espanya) de si calen noves nuclears no és objecte d’aquest article, però hem de recordar que qualsevol tecnologia que s’abandona implica un retrocés en el coneixement i la saviesa d’un país.

FULLS dels ENGINYERS

calidoscopi

TEXT: Josep Ramon Torné

FOTO: Josep Loaso

Lluís Bonet President de Fira de Barcelona i Freixenet

“És inútil plorar massa, ens hem de preparar per a la fase següent” “En moments de crisi com els actuals, l’internacionalització és un factor clau per a les empreses”. Amb aquestes paraules, Lluís Bonet, president del Consell d’Administració de Fira de Barcelona i del grup Freixenet va apuntar una de les solucions que tenen les empreses davant la crisi. En el marc dels Esmorzars dels Enginyers i sota el títol “Empreses i Fira de Barcelona davant la crisi”, Bonet va realitzar una ponència molt propera i plena d’anècdotes personals. El tema principal que va abordar va ser la crisi econòmica com a oportunitat. “Es inútil plorar massa; ara el que s’ha de fer és treballar amb rigor per preparar la propera fase empresarial”, va afirmar. En aquest sentit, Bonet va parlar tant com a president d’un gran

SETEMBRE /OCTUBRE 2009

grup empresarial català com és Freixenet però també com a president d’una de les fires més importants d’Espanya. Freixenet és una de les firmes catalanes més importants i amb més projecció internacional, tot i que Bonet va afirmar modestament que “a escala global Freixenet no deixa de ser una pime”. El grup, que va néixer el 1914, té una facturació anual superior als 500 milions d’euros i compta amb 18 bodegues repartides per tot el món en les quals en total treballen 1.700 persones. Unes

“La marca és l’actiu més important que té una empresa i per mi és gairebé una obsessió”

xifres gens menyspreables. Tot fent una mirada al passat, el president va explicar breument la història del grup i de la família propietària, de la qual forma part. Bonet va assegurar que durant tots els anys de vida de l’empresa, aquesta ha viscut bastants períodes de crisis, i va treure importància a l’actual crisi econòmica mundial tot i que va reconèixer que possiblement l’actual sigui la pitjor des de la del crac del 29. “Sempre he cregut que això de les marques és molt important; és l’actiu més valuós que tenen les empreses.” De fet, Bonet va explicar que el tema de la marca “és el meu interès especial, gairebé una obsessió. Aquí és on lliga la meva presidència de Freixenet amb la presidència de la Fira de Barcelona”.

calidoscopi

TEXT: Josep Ramon Torné

FOTO: Arxiu

Josep Mateu President de FemCat i director general del RACC

“Som patriotes perquè estimem el país” “Els catalans som els primers que hem de creure en les nostres pròpies possibilitats. Hem d’aprofitar les nostres diferències, liderar nous projectes des de la societat civil i acabar amb l’autocàstig i el victimisme”. Josep Mateu, economista, president de FemCat i director general del RACC, parlava així de l’impuls que va moure diversos empresaris i directius catalans a agrupar-se en aquesta assocació que lluita per “la Catalunya que voldríem tenir d’aquí a quinze anys” al marge de partits polítics o ideologies.

“Hem d’acabar amb el victimisme i l’autocàstig i tenir clar el model de país que volem” En el marc dels Esmorzars dels Enginyers i sota el títol “Catalunya 2010: amenaces i oportunitats”, Mateu va explicar els projectes de FemCat durant els darrers anys, com per exemple la pressió per convertir el Prat en un aeroport de primera divisó internacional (que va agafar forma en el cèlebre acte de l’IESE del març del 2007) o la creació de la Barcelona Graduate School of Economics, una escola internacional especialitzada en estudis d’economia. Com a president d’aquest lobby de joves empresaris (tots estan entre els trenta i els cinquanta anys), Mateu va posar com a referent el model finlandès per a Catalunya. “Els finlandesos mostren amb orgull que porten un mòbil Nokia pel món”. En aquest sentit, va posar l’emprenedoria, la innovació, la cohesió social i la projecció internacional del propi país com a valors del país nòrdic a imitar pels catalans. Concretament, FemCat ha treballat en l’àmbit docent per fomentar l’emprenedoria entre els estudiants, en la internacionalització de les empreses i de la marca Catalunya, en infraestructures (sobretot l’ampliació de l’aeroport del Prat i la creació d’una companyia de bandera amb seu a Barcelona), entre d’altres. “Hem de partir del consens, posar el focus sobre el que volem treballar en comptes d’arreglar el món en quatre anys, confiar els uns amb els altres, assumir un compromís a llarg termini i afavorir que el sector públic i privat treballin plegats”, va comentar Mateu. Per això, parla de ser exigents amb els polítics, atacar la mediocritat i buscar els líders que necessita el país. “Hem de tenir clar quin model de país volem i caminar cap a l’objectiu”.

SETEMBRE /OCTUBRE 2009

projecte

SETEMBRE/OCTUBRE 2009

TEXT: Jordi Garriga

FOTO: Isabel Marquès

Enginycat Un projecte a la recerca dels futurs professionals de l’enginyeria

Contra la davallada d’enginyers Ara fa aproximadament dos anys, alertats per la davallada en la demanda dels estudis tècnics, el Departament d’Innovació, Universitat i Empresa (DIUE) va encarregar al Comissionat per a Universitats i Recerca l’elaboració d’un estudi detallat sobre aquesta qüestió i sobre les conseqüències que podria comportar a mitjà i llarg termini per a la societat catalana. Amb aquesta finalitat, la Generalitat de Catalunya, a iniciativa del DIUE i amb la col·laboració i la participació d’altres departaments (Educació, Governació, Treball, Acció Social), junt amb les universitats, amb els col·legis professionals (entre ells el COEIC), i empreses i institucions públiques i privades, va iniciar el projecte Enginycat, un programa d’impuls a la innovació tecnològica des de la formació científica i tècnica.

FULLS dels ENGINYERS

projecte

EL PROFESSIONAL DE L’ENGINYERIA Algunes reflexions a l’entorn del professional de l’enginyeria ens permeten valorar-lo en diferents paràmetres: * És molt pluridisciplinari i polivalent i, per tant, amb moltes possibilitats per adaptar-se al canvi. * Disposa d’una gran diversitat de llocs de treball on pot desenvolupar la seva professió. Des de l’alta direcció empresarial, a la producció, passant per la Recerca i Desenvolupament, el disseny, el màrqueting, la docència o l’Administració pública. * Té presència en tots els sectors econòmics, inclosos els serveis, principalment en l’àmbit tecnològic (TIC, obra civil, industrial, energètic, aeronàutic, naval, etc.). * Pot treballar en àmbits d’interès social, aportant valor al bé comú, cosa que dóna especial satisfacció i motivació: - Benestar i progrés social - Sostenibilitat - Salut - Seguretat de les persones i els béns - Motor de recerca i innovació * Té prestigi i és reconegut. Des dels primers anys d’exercici professional (3 anys), són els graduats universitaris que tenen més qualitat ocupacional (millor remuneració, major velocitat d’inserció en el mercat laboral, millor índex de contractes fixos). * Gaudeix d’una estructura mental sòlida i d’unes capacitats i perfil humà excel·lents a l’hora de solucionar problemes pràctics, materialitzar idees i desenvolupar projectes.

“Cal atreure més estudiants cap als estudis tècnics, tant universitaris com de cicles formatius de grau superior. També cal incrementar l’eﬁciència dels estudis d’enginyeria” Joan Majó, Comissionat per a Univeristats i Recerca

és que com ens explica Lluís Gasull, doctor enginyer industrial del cos d’enginyers industrials de la Generalitat de Catalunya que treballa per al programa Enginycat, “no deixa de ser curiós que els nostres joves de la generació dels 80, que han conviscut des de la més tendra infància amb l’ús intensiu de les tecnologies i que viuen la seva vida online, no se sentin atrets professionalment per aquesta realitat amb la qual conviuen tan apassionadament”. DÈFICIT D’ENGINYERS Sigui com sigui, quan parlem de vocacions tècniques a Catalunya, la xifra pot ser gairebé alarmant. A Catalunya, l’any 2008 hi va haver una demanda de 6.265 alumnes per accedir a estudis d’Enginyeria, cosa que representa un 67,6% de la que hi va haver l’any 2000 (i en el cas de Telecomunicacions i Informàtica va ser del 42,7%), tot i que sortosament

SETEMBRE/OCTUBRE 2009

“En el futur, l’economia d’un país la mesurarem pel nombre d’enginyers que tingui” (Jeffrey R. Immelt) les primeres dades per al 2009 apunten que per primer cop en deu anys hi haurà un increment de la demanda per estudiar Enginyeria. Dades recents basades en estudis europeus xifren en 12.500 enginyers el dèficit actual acumulat de professionals de l’enginyeria a Catalunya respecte a la mitjana de la UE. “I això –insisteix Gasull– en un context on s’ha reconegut que incrementar el nombre de vocacions tècniques i tecnològiques “és una necessitat no només per a Catalunya i Espanya, sinó també per a la majoria d’estats de la Unió Europea i d’altres com els Estats Units i el Japó”. Però és que si anem més enllà, aquest dèficit és de 30.000 si ens fixem en països com ara Holanda, Alemanya o els

països escandinaus. La projecció per al 2015 (i això és a mitjà termini, no a llarg termini) de les dades de la UE dels 25 mostra que aquell any Catalunya tindria, si no es prenen mesures, un dèficit de prop de 25.000 professionals en enginyeria. Comparades amb les dels països europeus més avançats, les xifres s’incrementarien fins un dèficit de 55.000 professionals de l’enginyeria. “Per redreçar la situació –afirma l’enginyer industrial Joan Majó, Comissionat per a Univeristats i Recerca–, cal atreure més estudiants cap als estudis tècnics, tant universitaris com de cicles formatius de grau superior. També cal incrementar l’eficiència dels estudis d’Enginyeria, ja que el 40% dels

L’equip que està tirant endavant el projecte Enginycat està format per (d’esquerra a dreta): Lluís Jofre, doctor enginyer de Telecomunicacions i director del programa; Lluís Gasull, doctor enginyer industrial des del CUR del DIUE; Carmen Chica, suport tècnic de la FCRI; Joan Francesc Córdoba, cap de l’Àrea responsable d’Enginycat, dins del CUR; Laura Robert, gestora del programa per part de la FCRI; i Marina Sainz, becària del programa i estudiant d’Enginyeria Industrial

FULLS dels ENGINYERS

projecte

E vo lu c ió de la dem a n da d'es tu dis en 1a preferènc ia Curs 2000-01 = 100 Font: Oficina de Preinscripció Universitària

120,0

580. . . 587 100,0

3. 877. . . 3.621 80,0

9. 269. . . 6. 265

60,0

4. 297. . . 1.834 40,0

515. . . 223

20,0

0,0

2000

2001

2002

2003

2004

2005

Agricola i forest

100,0

76,5

57,3

61,7

58,6

51,5

37,5

37,3

43,3

Civil

100,0

95,9

90,7

109,3

95,2

97,4

102,8

103,4

101,2

Industrial

100,0

84,2

86,2

98,1

94,6

98,8

2006

93,9

2007

92,1

2008

93,4

Telecom. Informàt.

100,0

95,1

88,7

81,2

66,8

63,2

53,8

45,3

42,7

Total

100,0

89,6

86,0

89,0

79,8

79,6

72,7

68,0

67,6

“El programa Mentoring ofereix als estudiants de primers cursos suport i acompanyament a càrrec d’alumnes de cursos avançats”

“Enginycat vol donar resposta a la voluntat d’apropar els coneixements cientíﬁcs i tecnològics als nostres joves”

Joan Francesc Cordoba, cap de l’Àrea del Comissionat responsable d’Enginycat

Lluís Jofre, director del programa Enginycat

estudiants de primer abandonen. De fet, cada any comencen els estudis tècnics uns 14.200 joves i, en canvi, només es titulen uns 7.600”.

les condicions per tal que el potencial de les persones es pugui materialitzar i pugui contribuir al nostre desenvolupament social i econòmic. Joan Majó no dubta a afirmar que “les conseqüències d’aquesta manca de vocacions tècniques poden ser molt importants, ja que disposar d’un nombre suficient de professionals de la tecnologia i l’enginyeria amb la formació necessària per continuar fent de Catalunya un actor important en l’economia productiva, és un repte de país. A més, cal tenir en compte que, com ha posat de manifest la Plataforma Indústria XXI, el 59,1% del PIB de Catalunya i el 53,7% dels llocs de treball són generats gràcies a la indústria”. I tot això és el que Enginycat vol fer entendre als joves de casa nostra. Com

ENGINYCAT, CAMINAR CAP A LA SOLUCIÓ Gasull ens recorda també les paraules recents del president i conseller delegat de General Electric, Jeffrey R. Immelt, que afirmava que “en el futur, l’economia d’un país la mesurarem pel nombre d’enginyers que tingui”. En definitiva, en una època en què sovint es parla de les dificultats que podem tenir per disposar de matèries primeres, hem de ser conscients que la més primera de totes les matèries primeres és el talent. Cal atreure’l, promoure el seu desenvolupament, crear

SETEMBRE/OCTUBRE 2009

“Es tracta de fer visible quina és la feina dels enginyers. Aquesta és una professió que emergeix poc en la societat i que arriba poc als joves, però és una carrera de futur” Laura Robert, gestora del programa per part de la FCRI

explica Lluís Jofre, doctor enginyer de Telecomunicacions i director del programa, “Enginycat és un programa multidisciplinari d’impuls a la innovació científica i tecnològica que vol donar resposta a la voluntat d’apropar els coneixements científics i tecnològics als nostres joves, amb iniciatives que s’emmarquen des dels nivells educatius inicials, primària i secundària, passant per l’educació superior, professional i universitària, fins a la inserció professional”. Enginycat neix per iniciativa del Departament d’Innovació, Universitat i Empresa, a través del Comissionat per a Universitats i Recerca, i s’executa tècnicament a través de la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació (FCRI).

“No deixa de ser curiós que els nostres joves, que han conviscut amb l’ús intensiu de les tecnologies, no se sentin atrets professionalment per aquesta realitat” Lluís Gasull, enginyer industrial del cos de la Generalitat de Catalunya per al programa Enginycat i col·legiat 7.270

ELS PUNTS DEL PROGRAMA ENGINYCAT “Es tracta –com afegeix Laura Robert, gestora del programa per part de la FCRI– de fer visible quina és la feina dels enginyers. Aquesta és una professió que emergeix poc en la societat i que arriba poc als joves, però és una carrera de futur, tant per als professionals com per al país.” A QUI S’ADREÇA ENGINYCAT? A estudiants de secundària, estudiants d’universitat i titulats en enginyeries. Igualment, es treballa en un model d’aprenentatge per a estudiants de Formació Professional en temàtiques tecnològiques basat en l’alternança de formació lectiva a les aules i pràctiques a les empreses.

Tot plegat es desenvolupa segons sis línies d’actuació i nou accions concretes: * Línia 1: Què fa una enginyera? Què fa un enginyer? Acció 1: Vídeos explicatius de la professió d’enginyer/a Acció 2: Materials d’orientació per a joves * Línia 2: Experimenta! Acció 3: Tallers de robòtica a les escoles Acció 4: Estades d’Enginy * Línia 3: Reconeixem l’esforç Acció 5: Acte anual de reconeixement de joves premiats: Festa de l’enginy * Línia 4: Fem les enginyeries del futur! Acció 6: Jornades internacionals de bones pràctiques docents Acció 7: Millora dels aprenentatges dels estudiants i del disseny curricular les enginyeries. * Línia 5: Suport a l’aprenentatge Acció 8: Programa de beques per a estudiants de 1r curs d’enginyeries * Línia 6: El teu futur: la innovació! Acció 9: Entrenament dels recent titulats en habilitats de gestió Per a més informació: www.enginycat.cat

FULLS dels ENGINYERS

tecnologia i empresa

TEXT: Josep Ramon Torné

FOTO: Isabel Marquès

Espacio Solar, enginyers de la llum natural Quan es parla d’energia solar, tendim a imaginar horts plagats de plaques fotovoltaiques o concentradors per generar energia solar tèrmica o fotovoltàica. Tanmateix, sovint s’oblida que la llum és un dels usos més universals que ha fet la Humanitat de l’astre rei. L’empresa Espacio Solar és una companyia plenament especialitzada en la llum natural: des d’estudis d’enginyeria i simulació al disseny i fabricació dels productes i instal·lacions.

SETEMBRE / OCTUBRE 2009

Aprofitar al màxim la llum natural del sol per il·luminar els espais interiors d’edificis, tant particulars com industrials o d’obra pública. Amb aquesta idea, tres enginyers industrials van fundar Espacio Solar, una empresa especialitzada en aquesta font d’energia renovable que és la llum del sol i que ofereix serveis de consultoria en enginyeria lumínica, disseny de sistemes d’aprofitament de la llum natural i instal·lació del producte estàndard o a mida. “Som els únics especialistes en l’enginyeria de la llum solar i a més oferim serveis integrals per a administracions, particulars o empreses”, explica Joaquín Calsina, director comercial d’Espacio Solar.

Actualment, Espacio Solar comercialitza tubs de llum per il·luminar interiors, reflectants solars per a patis, instal·lacions de fibra òptica, lluernes, heliòstats i plaques fotovoltaiques, tota una gamma de productes per a l’aprofitament de la llum solar. Idees que veuen la llum D’aquests, Espacio Solar ha desenvolupat directament i ha patentat dos productes gràcies a la seva inversió en recerca i desenvolupament: el primer és una malla metàl·lica que actua com a gelosia en els tubs de llum i que dobla el rendiment del sistema per la seva orientació, que aconsegueix captar el

sol baix de l’hivern. La segona patent de l’empresa és un innovador reflectant que capta la llum solar a la part alta dels patis interiors dels edificis i la recondueix cap a baix. Amb tot, el producte estrella d’Espacio Solar i el que representa una bona part de la facturació de l’empresa és el dels tubs de llum. El sistema consta d’unes claraboies situades al sostre d’un edifici i que capten la llum solar. La gelosia de malla metàl·lica està protegida per una doble capa de vidre (tipus Climalit), que a més serveix d’aïllant tèrmic i acústic. A partir d’aquí, un conducte recobert d’una superfície de plata amb una capacitat reflectant del 98% “transporta”

FULLS dels ENGINYERS

tecnologia i empresa

la llum cap a les zones de l’edifici que s’hagin d’il·luminar. Al final, un seguit de difusors integrats en el sostre de les estances reparteixen la llum de manera homogènia. La llum blanca i càlida del sol dóna una sensació més confortable que l’artificial i, a més, suposa un estalvi energètic i econòmic considerable per als usuaris, que poden reduir un 45% del consum elèctric gràcies a una font sostenible i gratuita. una HIstÒrIa d’emprenedOrIa Els tres enginyers industrials que lideren el projecte d’Espacio Solar són Joaquín Calsina (director comercial), Javier Martín (director d’Operacions) i Enrique Frisancho (director d’Enginyeria i Projectes), que van començar a caminar junts professionalment amb el seu anterior projecte, Espacio Constructivo.

En una de les obres que van portar a terme, van entrar en contacte amb Ramon San Martín, professor de l’ETSEIB i especialista en llum artificial, i amb Rafí Serra, professor d’arquitectura de la UPC i especialista en llum natural. L’estudi de la llum des del punt de vista de l’enginyeria industrial i la seva aplicació en edificis els va obrir una nova porta i va portar els tres enginyers a plantejar-se la possibilitat de crear una segona empresa, Espacio Solar. Així, el 2001 es va fundar la nova companyia, amb un pla d’empresa centrat en quatre productes i que buscava finançament a través de trampolins tecnològics com els de la UPC. Finalment, l’empresa es va acabar finançant amb el tradicional friends, fools and family, i va comptar inicialment amb deu socis, entre els quals hi ha Calsina, Martín i

“Hem dedicat des del principi molts recursos a R+D, i seguim mantenint una activitat constant en innovació per millorar els nostres productes (nous materials, aplicacions, geometries) i crear-ne de nous, com l’heliòstat, per aplicar als conductes del sol” enrique Frisancho, director d’Enginyeria i Projectes

C/ Violant d’Hongria, 71 08028 Barcelona www.espaciosolar.com

enrique Frisancho, Director d’Enginyeria i Projectes Associat/col·legiat núm. 9.122

Joaquín calsina, Director comercial Associat/col·legiat núm. 8.898

Javier martín director d’Operacions Associat/col·legiat núm. 8.749

SETEMBRE / OCTUBRE 2009

EL PRODUCTE ESTRELLA La claraboia transparent situada a la coberta deixa passar la llum del sol assegurant perfectament l’estanquitat. El seu disseny de doble cristall amb càmera de buit evita les condensacions i les pèrdues de calor. La gelosia reflectant instal·lada sota les lluernes s’orienta cap al sud per captar al màxim el sol baix d’hivern, amb la qual cosa s’aconsegueix duplicar el rendiment del sistema. A l’estiu, les làmines permeten una entrada de llum adequada dins del tub, sense un excés de calor. Els difusors distribueixen la llum natural de manera homogènia i confortable. El seu disseny acurat permet integrarlos a qualsevol espai interior i fer arribar la llum del sol a estances fosques i sense finestres.

Frisancho. Darrerament, la companyia Gecsa, que també és empresa adherida del COEIC, es va incorporar com a l’onzè soci del projecte per afavorir les sinergies entre l’àmbit industrial i el de les energies renovables. Especialitzats en llum natural L’equip d’Espacio Solar va treballar durant un any en el desenvolupament de productes juntament amb diversos departaments de la UPC, principalment de les escoles d’Enginyeria Industrial i Arquitectura. “Vam començar de zero i vam madurar dos productes que s’han convertit en dues patents de l’empresa i en vam abandonar els altres dos. A més, vam convertir-nos en comercialitzadors d’altres articles relacionats amb la il·luminació natural per tal d’espe-

cialitzar-nos en aquest camp”, explica Joaquín Calsina. A banda de les dues patents que s’han comentat (Deplosun Tubos de Luz i Deplosun Patios), Espacio Solar també distribueix i instal·la sistemes de fibra òptica, lluernes, heliòstats (miralls que segueixen l’òrbita solar i en reflecteixen la llum a l’interior d’edificis) i plaques fotovoltaiques, tot i que aquestes cada cop menys. A més d’aquests productes, Espacio Solar també s’ha especialitzat en realitzar estudis d’enginyeria sobre la incidència de la llum del sol sobre qualsevol edifici durant el dia i al llarg de tot l’any en diverses condicions atmosfèriques. Els informes serviran com a base de qualsevol instal·lació posterior i ajudaran al client a saber les condicions lumíniques del seu edifici.

“Donem un servei integral, claus en mà, començant per l’enginyeria i fabricació i acabant per la instal· lació. Ens involucrem al cent per cent amb el constructor i l’arqui· tecte per implementar les nostres solucions d’il·luminació” Javier Martín, director d’Operacions

FULLS dels ENGINYERS

tecnologia i empresa

Espacio Solar Empresa de l’àmbit de les energies renovables, l’única especialitza· da en llum natural. Ofereix serveis integrals d’engi· nyeria, disseny i instal·lacions d’aproﬁtament de la llum solar.

Fundada l’any “Som l’única empresa totalment especialitzada en enginyeria de la llum natural i no som simples distribuïdors: dissenyem, produïm i instal·lem el producte” Joaquín calsina, director comercial

una aventura cOmercIal Calsina explica que “vam començar a vendre trobant els clients a porta freda perquè es tractava d’un producte completament nou i desconegut pel mercat”. Els principals prescriptors d’Espacio Solar són els arquitectes que, segons el director comercial de l’empresa, “tenen molt bona recepció” d’un producte d’il·luminació basat en una energia completament renovable. Els clients finals solen ser particulars, empreses o administracions, i la tasca de convèncer-los dels avantatges d’aplicar aquesta nova tecnologia sol ser més complexa. Malgrat tot, la implantació progressiva dels productes d’Espacio Solar va en bon camí ja que es tracta d’un producte innovador que resulta especialment atractiu perquè es troba en la línia de la

tendència del mercat, que aposta per les energies renovables com una oportunitat de futur. “A més, en aquest camp només trobem competència pel que fa als tubs de llum i només de distribuïdors i no pas d’empreses que ofereixen el servei integral com nosaltres: disseny, fabricació subcontractada gairebé cent per cent catalana, distribució, i installació claus en mà”, relata Calsina. De fet, un dels èxits d’Espacio Solar és l’aplicació del know how de tres enginyers industrials al producte final. Ofereixen solucions globals i coneixement tècnic i, si cal, van “directament a l’obra per supervisar la instal·lació”. De moment, es limiten al mercat espanyol i portuguès, ja que el vidre amb què fabriquen les claraboies és costós de transportar, però no es descarta anar més enllà.

2001 11 socis entre els quals hi ha l’empresa Gecsa, amb qui creen sinergies entre l’àmbit industrial i el de les energies renovables

Distribució a Espanya i Portugal Dues patents registrades: · Deplosun Tubos de Luz · Deplosun Patios També comercialitzen heliòstats, plaques fotvoltaiques, lluernes, instal·lacions de ﬁbra òptica i estudis d’enginyeria lumínica.

FULLS dels ENGINYERS

entrevista

TEXT: Lorena Farràs Pérez

FOTO: Isabel Marquès

“Amb la crisi, la situació se’ns ha desbordat” Antoni Sansalvadó Després d’haver dedicat la seva vida professional a dirigir i gestionar empreses del sector serveis, Antoni Sansalvadó va decidir, fa uns anys, que havia arribat l’hora de retornar a la societat part del que aquesta li ha aportat en els seus 70 anys de vida. Actualment, ja mig jubilat, aquest enginyer industrial presideix el Patronat de la Fundació Banc dels Aliments de Barcelona. Associat/col·legiat núm. 1.664

SETEMBRE /OCTUBRE 2009

Qüestió de responsabilitat En arribar al Banc dels Aliments de Barcelona, ens trobem Antoni Sansalvadó prenent, tranquil·lament, un cafè amb els companys de la Fundació. Ara que ja està mig jubilat, tot i que Sansalvadó rondina i diu que encara té força responsabilitats, aquest enginyer industrial disposa de més temps que mai i ha decidit dedicar-ne una part a ajudar a les persones més necessitades. Explica que quan li van proposar començar a col·laborar amb la Fundació va dir que sí ràpidament, perquè el projecte el va entusiasmar. D’això ja fa set anys i Sansalvadó no ha perdut per a res l’entusiasme del primer dia; més aviat ha anat en augment. Actualment, és el president del Patronat de la Fundació, càrrec des del qual aporta a l’entitat la seva experiència i els seus coneixements en direcció i gestió d’empreses, àmbit a què ha dedicat la seva carrera professional. Com a bon president, Sansalvadó no es cansa mai d’explicar què és la Fundació i la necessària tasca social que aquesta realitza. Tampoc perd cap ocasió a l’hora de buscar més voluntaris per al Banc. Abans de marxar aprofita per dir-nos que necessiten una persona per al Departament de Recursos Humans. Algú s’hi apunta?

FULLS dels ENGINYERS

entrevista

a passat de dirigir empreses de gran èxit com Áreas a presidir una entitat sense ànim de lucre: la Fundació Banc dels Aliments de Barcelona. I aquest canvi? Un dia, un bon amic meu, el Manel Raventós, em va parlar de la Fundació. Llavors ell n’era el president. Em va fer veure que al Banc dels Aliments es feia una tasca molt important i no li va costar gaire convence’m perquè hi comencés a col·laborar. Hi ha varis motius pels quals ho vaig fer. Un d’ells era la voluntat de retornar a la societat part del que he obtingut d’ella al llarg de la meva vida, que ha estat molt. A més, sempre havia tingut en ment col·laborar amb alguna entitat sense ànim de lucre i quan vaig conèixer la manera de funcionar de la Fundació em va semblar que hi podia aportar molt per la meva experiència empresarial. D’això ja fa set anys i estic tan entusiasmat i engrescat amb el projecte com el primer dia o ﬁns i tot més perquè els resultats de la feina que aquí es fa són molt propers i ràpids i, per tant, molt gratiﬁcants. Quina és la seva tasca com a president del Patronat? Sóc la persona responsable de controlar l’activitat del banc i de fer complir

els principis fundacionals de l’entitat. Però, a més, també m’encarrego de les relacions amb les institucions i empreses, i col·laboro amb el director per fer els plans d’actuació. Faig la funció que en una empresa convencional correspondria a un president una mica executiu. És a dir, no em limito només a presidir el Patronat, sinó que també participo en algunes de les actuacions del dia a dia del Banc. Ja s’ha desvinculat del tot del món empresarial? Sóc un empresari en vies de jubilació. Actualment, presideixo l’empresa patrimonial familiar Hotsan2000, però la meva aspiració és deixar de fer qualsevol tasca executiva dins d’aquesta. A partir d’ara, em vull centrar en la meva activitat en el Banc dels Aliments i també en les altres entitats benèﬁques en què col·laboro, com la Fundación de Oncología Infantil Enriqueta Villavecchia i la Fundació Pere Tarrés, de la qual sóc patró. Què és exactament el Banc dels Aliments? El Banc dels Aliments de Barcelona és una fundació creada l’any 1987 amb l’objectiu de recuperar aquells aliments que no són comercialitzables

“El funcionament del Banc s’assembla molt al d’una empresa en què els proveïdors serien les empreses i els clients, les entitats benèfiques” 30

SETEMBRE /OCTUBRE 2009

Sansalvadó es lamenta que, a causa de la crisi, cada cop hi ha més gent que passa gana. A finals del 2008, les persones beneficiàries dels aliments que distribueix el Banc eren 57.600. Només quatre mesos més tard aquesta xifra havia ascendit a 78.000

“Durant el primer quadrimestre del 2009, les aportacions d’aliments han augmentat considerablement, gairebé un 40%” però sí consumibles per distribuir-los entre les entitats que ajuden persones necessitades de Barcelona i la seva àrea metropolitana. El de Barcelona va ser el primer banc creat a tot Espanya, però en l’actualitat ja n’existeixen 52. A Catalunya, n’hi ha un a cada província.

Més de 60 voluntaris permanents fan possible el pont solidari entre empreses alimentàries i persones necessitades que representa la Fundació Banc dels Aliments de Barcelona

D’on provenen aquests aliments? Les empreses alimentàries, per moltes raons, tenen excedents. Tant pot ser per desajustos entre l’oferta i la demanda com per promocions determinades que han quedat obsoletes o bé per defectes en l’envàs. Aquests aliments no són comercialitzables, però sí comestibles. El Banc dels Aliments el que fa és recollir aquests aliments, que compleixen amb tots els requisits sanitaris, i distribuir-los entre les persones que els necessiten. Si no es fes així, l’empresa destruiria aquests aliments. Per altra banda, també rebem aliments procedents del Programa Europeu d’Ajuda

als més Desafavorits, que és el que abans eren els fons d’excedents agraris de la Unió Europea. Es podria dir que converteixen un residu en un bé solidari... Sí. A més de lluitar contra la pobresa, també contribuïm en la preservació del medi ambient. Evitem que arribin als abocadors milers de tones d’aliments. Encara que siguin residus gestionables, reciclar sempre té un cost, tant econòmic com mediambiental. Així que també estem fent un favor al conjunt de la societat. Una mica en broma diem que a nosaltres ens haurien de pagar per fer aquesta feina. Costa que les empreses s’animin a col·laborar? La reacció de la majoria de les empreses quan els plantegem col·laborar amb el Banc és favorable. Rarament ens diuen que no els interessa, i les que ho fan

FULLS dels ENGINYERS

Una nova imatge per a una nova tecnologia Amb la renovació de la marca Kaysun presentem tota una nova i àmplia gamma de productes amb tecnologia d’última generació, més fiable i versàtil que mai, per reforçar la qualitat, el servei i la confiança que sempre han dipositat en nosaltres els nostres clients.

S O L U C I O N S G L O B A L S E N C L I M AT I T Z A C I Ó I E N E R G I A

amb la garantia

entrevista

és perquè simplement no tenen excedents. El més complicat és organitzar i estructurar aquesta ajuda i aconseguir ficar-nos en el dia a dia de l’empresa sense ser una molèstia. No sempre és fàcil. Depèn molt del producte, de la ubicació, del temps que resta perquè el producte es caduqui... Sempre dic als meus companys enginyers que el funcionament del Banc s’assembla molt al d’una empresa en què els proveïdors serien les empreses i els clients, les entitats benèfiques. La diferència és que funciona al revés: els clients et venen sols mentre que els proveïdors els has d’anar a buscar. Com es porta des del Banc l’actual crisi econòmica? La veritat és que amb la crisi econòmica la situació se’ns ha desbordat. Les xifres parlen per si soles: a finals del 2008 ateníem a 57.600 persones. A finals d’abril, aquest nombre havia ascendit fins a 78.000. Això vol dir que cada cop són més les persones necessitades que

acudeixen a buscar aliments a les entitats benèﬁques amb les quals treballem. El que més ens preocupa és que veiem que no es tracta d’una situació passatgera. Però cal dir que davant d’aquest panorama i gràcies a la difusió que hem fet des del Banc dels Aliments a través dels mitjans de comunicació, hem tingut una molt bona reacció per part de les empreses, principalment les catalanes. Durant el primer quadrimestre del 2009, les aportacions d’aliments han augmentat considerablement, gairebé un 40% respecte al mateix període de l’any passat. Això en un període de crisi, en què les empreses tampoc passen precisament per bons moments, diu molt d’aquestes companyies. Cada cop n’hi ha més que col·laboren simplement per una qüestió de responsabilitat social. La Fundació també deu requerir aportacions econòmiques... El manteniment de l’ediﬁci, les furgonetes, les factures... El Banc té unes mínimes despeses i aquestes tenen

un cost. Aquí és on intervenen les institucions com l’Ajuntament o la Generalitat. També ens ajuden mitjançant donatius altres entitats com és el cas de la Caixa d’Enginyers. Fins i tot fan aportacions econòmiques algunes empreses de Catalunya que no són del sector alimentari. Com pot ajudar un particular? Hi ha tres opcions. La primera és fent-se voluntari. L’altra és aportant aliments o bé diners. I, si no poden ser cap de les dues coses anteriors, difonent la gran tasca que realitza el Banc dels Aliments.

Fundació Banc dels Aliments Tel. 933 464 404 Mòbil 659 753 063 patronat@bancdelsaliments.org

L’any 2007 van passar pel Banc dels Aliments 8.542 tones d’aliments amb un valor econòmic de 20.424 milions d’euros. En total, són unes 300 les empreses donants i 500 les entitats benèfiques receptores

FULLS dels ENGINYERS

reportatge

TEXT: Jordi Garriga

FOTO: BCN imatge

CSR Scartt 500, un Sports Car tot terreny dissenyat i fabricat a Catalunya

SETEMBRE/OCTUBRE 2009

El sector de l’automoció es troba en moments difícils, i més el mercat dels quads, que va començar amb molta empenta però que la crisi ha situat pràcticament en una situació de saturació total. Però tot i aquestes perspectives hi ha qui, no només no s’espanta, sinó que és capaç de, amb grans dosis d’empenta i innovació, reinventar el sector per fer noves i exitoses propostes. I aquest és el cas de Carlos Sotelo i el seu CSR Scartt 500, un automòbil que podríem definir com un tot terreny a cavall entre un boogie i un quad.

FULLS dels ENGINYERS

reportatge

SR és una marca molt coneguda com a constructoraimportadora de motocicletes, però a dia d’avui és la protagonista d’un projecte singular, ambicios i d’allò més innovador: el CSR Scartt 500. I és que l’enginyer Carlos Sotelo, home d’acció i sempre pensant a fer un pas més, no podia restar amb les mans quietes vist l’èxit de la seva marca de motocicletes. Per això, havia de pensar en quin segment del món del motor podia oferir una cosa diferent.

Així ho explica ell mateix: “Des de feia temps, tenia ganes de poder fer un pas endavant en el món del motor, però, en aquest país, si tens en compte els costos de producció i altres, això no és gens fàcil. Per això, havia de pensar en una cosa diferent, enginyosa, i que fós productivament viable amb una producció no massificada. Per això, vist l’èxit dels quads, però també les seves mancances, vaig començar a pensar en el sector de l’automòbil d’oci...”.

2005, DATA CLAU I un cop situat el segment més adient, ja només era qüestió de posar fil a l’agulla. Es tractava de dissenyar un vehicle lleuger, un utilitari que pugui ser substitut del quad per millorar-lo en seguretat i fiabilitat. “Vam començar a desenvolupar el Scartt el 2005. Volíem fer un vehicle de quatre rodes, lleuger, i amb volant, no amb manillar i, que, a més, ens donés la possibbilitat de disfrutar de la muntanya amb dues persones de costat. I amb un grau de seguretat molt alt, ja que està

El motor de 500 cc del Scartt permet circular per vies urbanes amb soltura i la seva tracció permet sentir les sensacions de conduir un vehicle amb motor i tracció al darrere.També disposa de tracció 4x4 i una marxa curta per superar obstacles sense dificultat

El Scartt munta un motor de 500 cc. que treballa en un par molt baix. Això li permet una fàcil adaptació a eines i mecanismes característics dels tractors, i servir també, així, per a treballs senzills al camp

SETEMBRE/OCTUBRE 2009

dissenyat perquè, en cas de bolcar, no t’aixafi”, comenta Sotelo. Un cop desenvolupat i definit el projecte, el 2006 es va fer la primera maqueta i el primer prototip, i aleshores va començar el temps de proves i assajos. “Un cop vam tenir el prototip muntat, vam haver de passar-nos dies i dies acumulant quilòmetres i corregint tot allò que es veia millorable o que fallava. Aquest període és divertit –confessa Sotelo–, però també molt dur.” EQUIP I EXPERIÈNCIA EN EL SECTOR Finalment, el curs 2007-2008 es van començar a vendre els primers CSR Scartt 500, que avui ja són un èxit i se n’han venut unes 120 unitats (una xifra considerable per un vehicle que es construeix pràcticament de manera artesanal a la nau industrial de CSR a Sant Joan Despí).

Carlos Sotelo no para de treballar en la progressió del seu vehicle. En el taller de Sant Joan d’Espí, sempre hi ha un o altre prototipus destinat a implementar-hi millores tècniques, aerodinàmiques o de disseny

UN HOME DE MOTOR I COMPETICIÓ Per als aficionats al motor, i més concretament en el món de les motocicletes, Carlos Sotelo no és ni de bon tros un desconegut. I és que el seu nom està íntimament relacionat amb el món de les dues rodes, i més concretament amb el raid més important: el París-Dakar. Sotelo va començar la seva participació a la cursa més dura del món el 1991, com a pilot oficial de Gilera. Fins aleshores, Sotelo era un corredor poc conegut en el panorama mundial, però va sorprende per la seva bona actuació en el seu debut. Posteriorment, el 1996 el motorista català va aconseguir el tercer lloc a la general com a pilot oficial de KTM. El seu palmarès a la cursa africana es tanca, després de vuit participacions, amb tres etapes guanyades, un cinquè lloc a la general del 1999 i primer en la categoria Siluetes el 1992. A més, Sotelo ha estat, en part, responsable de l’èxit d’un altre insigne català al ral·li més important: Marc Coma. I és que la història del bicampió català al París-Dakar va començar el 2002, quan Carlos Sotelo li va oferir a Coma la possibilitat de conduir una motocicleta íntegramet construïda pel propi Sotelo. Aquell any, tot i no acabar la carrera, Coma va començar a escriure la seva història com a campió de ral·lis africans.

FULLS dels ENGINYERS

reportatge

“Tenia ganes de fer un pas endavant en el món del motor. Per això, havia de pensar en una cosa diferent, enginyosa i que fos productivament viable” Carlos Sotelo, enginyer, fundador i director de CSR

L’equip responsable del disseny del Scartt, amb Carlos Sotelo (al davant, al centre) i (d’esquerra a dreta, en segon pla) Sergio de la Parra, David Alba i Sergi Sans

SETEMBRE/OCTUBRE 2009

Però tot plegat no hauria estat possible sense l’experiència i els contactes de Sotelo en el món del motor, ni sense l’equip de CSR. En el disseny i la producció del Scartt 500 han intervingut el dissenyador industrial Sergio de la Parra, responsable de la imatge del vehicle i el disseny interior; Sergi Sans, enginyer tècnic responsable del disseny del primer prototip i, actualment, responsable de la unitat de competició que s’està preparant; i David Alba, tècnic responsable de tota la part mecànica i per qui “el més difícil a l’hora de fer realitat el Scartt ha estat definir tot el desenvolupament del vehicle”. Sigui com sigui, gràcies a la tasca d’aquest grup d’enginyers, capitanejats per l’emprenedor Carles Sotelo, el Scartt 500, un vehicle dissenyat i construït a Catalunya, és una realitat

amb molt de futur que es pot veure en camins de tot el món. ENTRE UN BOOGIE I UN QUAD Una manera de definir ràpidament el Scartt 500 és pensar en un automòbil que es mou entre un quad i un boogie, tant per la seva estètica com per les seves característiques tècniques. Es tracta d’un vehicle divertit, fàcil de pujar-ne i baixar-ne, així com fàcil de conduir per la seva simplicitat ja que és totalment automàtic, i pot circular per tota classe de pistes de terra, sorra, neu... I fins i tot superar guals de rius i superar complicades pendents. A l’hora de dissenyar el Scartt s’han tingut en compte tots els detalls. Algun avantatge respecte a un quad és el seu maleter posterior i un volant de disseny especial que facilita no només la conducció del vehicle, sinó també els canvis

de llums i de tracció (de dues a quatre rodes). El Scartt també té la possibilitat d’equipar eines tractores al darrere per facilitar algunes feines del camp. UN SCARTT ELÈCTRIC Avui, Carlos Sotelo compta amb un soci internacional que probablement comportarà que la producció del Scartt ja no continuï fent-se a Sant Joan Despí. “Això és necessari per tal de superar les dificultats del moment”, comenta. Però el que potser és més important és la projecció de futur per al Scartt, i és la possibilitat de convertir-lo en un cotxe elèctric. “La idea és que el Scartt pugui ser un vehicle elèctric. A poc a poc, hem aconseguit tenir un concepte de vehicle, tot i que ara ens falta definir el desenvolupament elèctric. Estem buscant finançament per aconseguir tirar endavant la versió elèctrica del Scartt”.

Tots els elements tècnics i mecànics del Scartt han estat testats en les condicions més dures, per tal de garantir el millor comportament, tant en circuïts urbans, carretera o off road

Es tracta d’un vehicle divertit, fàcil de conduir per la seva simplicitat ja que és totalment automàtic, i pot circular per tota classe de pistes

Carlos Sotelo al volant d’un prototipus de Scartt que s’està preparant, especialment dissenyat per a competició

CSR C/ Tambor del Bruc, 6 Sant Joan Despí (Barcelona) Tel. (00 34) 902 365 335 Fax (00 34) 934 772 883 www.csrmoto.com

FULLS dels ENGINYERS

entorn

+ BREUS

BREUS

Els enginyers, contra l’ampliació del tram soterrat de la MAT

Els enginyers de Girona diuen que la MAT soterrada seria molt cara i deﬁcient El Col·legi Oficial d’Enginyers Industrials de Catalunya (COEIC) considera inviable el projecte d’allargar el soterrament de la línia elèctrica de molt alta tensió (MAT) de Santa Llogaia fins a Bescanó, com demana un estudi elaborat aquest estiu pel Consell d’Iniciatives Locals per al Medi Ambient de les comarques de Girona (CILMA), integrat per un gran nombre d’ajuntaments, consells comarcals i la Diputació de Girona. El Col·legi considera que ampliar el tram soterrat de la interconnexió elèctrica amb França tindria un important cost econòmic que, finalment, hauria de pagar el conjunt de la societat. En aquest sentit, els enginyers consideren que

projectes com el que defensa el CILMA “són una agressió a la justa administració dels recursos i al sentit comú dels ciutadans”. El cost econòmic que suposaria el soterrament d’aquesta línia en el tram que es tracta pot arribar a ser d’entre deu i vint vegades més car que un pressupost que valori una línia convencional. A més dels problemes econòmics, ampliar l’actual projecte de soterrament provocaria importants problemes tècnics i de fiabilitat del subministrament elèctric.

El registre electrònic permetrà fer 40 tràmits per Internet

El director de l’empresa IDP Enginyeria i Arquitectura, Enric Blasco, s’ha convertit en el padrí dels nous col·legiats en el Col·legi Oficial d’Enginyers Industrias de Catalunya. El sabadellenc considera un honor el seu nomenament i, durant l’acte de benvinguda, va destacar l’ajuda rebuda per part del Col·legi al llarg de la seva trajectòria professional i va defensar el gran paper que juguen les institucions col·legials. L’acte va tenir lloc a la seu del COEIC, on es van reunir els nous enginyers industrials, a més dels enginyers geòlegs, químics i d’organització industrial.

Des del mes de setembre, l’Ajuntament de Reus ha començat a posar en funcionament el registre electrònic, que permetrà fer els tràmits municipals de manera telemàtica, amb la qual cosa s’estalviarà temps i es treballarà de manera més còmoda. El registre electrònic, que es va aprovar en Ple Municipal, permetrà fer els tràmits que tenen més demanda de forma telemàtica, com són les llicències d’activitats, les subvencions i ajudes, les al·legacions a les multes de trànsit, les llicències d’ocupació de via pública o d’obres menors. La normativa obliga les administracions a crear sistemes que permetin que els ciutadans puguin fer aquests tràmits per Internet abans del 31 de desembre d’enguany. Les primeres experiències amb el registre electrònic es van fer en col·laboració amb el Col·legi d’Advocats i el Col·legi d’Enginyers Industrials de Tarragona, que van començar a fer tràmits i a obtenir llicències d’activitats de forma telemàtica. Durant l’últim trimestre del 2009 està previst que es vagi implantant, i que a principis d’any ja funcioni plenament. Els ciutadans que vulguin utilitzar el registre electrònic hauran de disposar d’un certificat digital.

Font: Diari de Sabadell (05-08-09)

Font: Diari de Tarragona (06-08-09)

Font: Avui.cat (08-09-09) / Diari de Girona (08-09-09)

Enric Blasco apadrina el Col·legi Oficial d’Enginyers

SETEMBRE/OCTUBRE 2009

+ BREUS

BREUS

L’última liberalització elèctrica amb prou feina incideix en el canvi de clients

Antídot contra els grafits

Els usuaris domèstics pateixen la manca d’informació i d’ofertes atractives Després de 12 anys de reformes en el mercat de l’electricitat (Llei 54/1997 o Llei del sector elèctric) i un mes després que formalment hagin desaparegut les anomenades tarifes integrals per a 26 milions d’abonats, toca fer balanç. Es pot fer ràpidament. Per als 25 milions d’usuaris que tenen potències contractades inferiors als 10 quilovats no ha canviat res. Ni reben ofertes competitives per part d’empreses disposades a disputar-se clients a mossegades, ni en la seva majoria saben tan sols què vol dir això que hagin desaparegut les tarifes “integrals” per deixar pas a les “tarifes d’últim recurs” (TUR). Parafrasejant Winston Churchill, es podria dir que mai tants van ignorar tant les reformes aprobades per tan pocs. Admetent el fet que el mercat elèctric liberalitzat del mes de juliol del 2009 és pràcticament idèntic del mercat no liberalitzat de fa un o dos anys, cal esperar que la situació canvïi un cop passat l’estiu. Així ho creu el Ministeri d’Indústria. És una idea amb fonament. En un estiu

molt calorós, i després de les pujades de la llum del gener (3,5%) i el juliol (2%), els rebuts –ara mensuals– de juliol i agost poden animar centenars de milers de petits comerços a explorar ofertes. Per a l’usuari domèstic, els estímuls seran menors. Perquè les companyies estan oferint, en el millor dels casos, descomptes mitjans de només el 2,5% en el rebut. Rubén Sánchez, de l’associació de consumidors Facua, considera que, tal com estan les coses, la competència pot trigar a arribar als petits consumidors.

fins als 52 milions, un 31% menys que l’exercici anterior. Hi ha hagut 23 atemptats terroristes, amb set morts, i 24,5 milions d’euros en danys materials. En general, la sinistralitat assumida pel Consorci de Compensació d’Assegurances ha descendit entorn d’un 5% el 2008, amb relació al que es va registrar l’any anterior. S’ha passat d’un import de 528,64 milions d’euros satisfets el 2007, sumant la seva activitat general i agrària, a 502,1 milions l’exercici 2008.

Shalom Taller, encarregada de la neteja del mobiliari urbà de Lleida, ha adquirit una nova màquina per netejar grafits que permetrà eliminar aquestes pintades de manera més ràpida i sostenible i en qualsevol superfície sense danyar-la i sense generar residus. El Col·legi d’Enginyers Industrials (Lleida) va ser el primer a provar el nou sistema de neteja ecològic. Fins ara, Shalom utilitzava productes químics per esborrar els grafits, fet que generava residus que, a més, podien ser corrosius. Aquesta nova tècnica, que consisteix en l‘ús d’un sistema d’aire comprimit, aigua i calcita, permet eliminar les pintades utilitzant només components orgànics, cosa que no suposa cap perill per al medi ambient. El cap de la brigada de serveis de Shalom Taller, Isaac Casanovas, va explicar que amb la nova màquina esperen “diversificar i augmentar la cartera de clients de Shalom, no només a Lleida, sinó també en altres municipis”. Els primers a comprovar l’efectivitat d’aquest nou sistema van ser els responsables del COEIC, on es va fer una demostració pràctica de la nova màquina. La regidora responsable de Comerç, Dolors Arderiu, i membre de la junta del Col·legi, va explicar que l’entitat estava molt interessada en aquest nou sistema de neteja.

Font: Mercado previsor (01-08-09)

Font: Segre (30-07-09)

Font: Mercado previsor (01-08-09)

Consorcio, després de la calma, la tempesta El Consorci de Compensació d’Assegurances ha obtingut un benefici de més de 920 milions d’euros, en bona mesura per la venda de la seva participació a Crédito y Caución, però també afavorit per una caiguda de la sinistralitat, tant en riscos extraordinaris com en Autos. El present exercici, tot i això, serà molt diferent, amb tempestes com Klaus o l’acord per reassegurar Crédito. Les indemnitzacions per catàstrofes naturals van arribar als 270 milions; només la tempesta Klaus suposarà 455 milions. Les indemnitzacions dels sinistres de vehicles sense assegurar van ascendir

FULLS dels ENGINYERS

entorn

+ BREUS

BREUS

Nadal assegura que el pacte nacional per Energi i SAT Sant a infraestructures està “tancat” Mer han inaugurat avui la primera planta de biogàs a partir de purins de vacum de Catalunya

Quan es complien tres mesos des que el tripartit va arribar a un acord sobre el pacte nacional d’infraestructures, amb el parèntesi de les eleccions europees al mig, la Conselleria de Política Territorial i Obres Públiques s’ha dedicat a distribuir el document a l’oposició, els sindicats, la patronal, les entitats socials, grups ecologistes i altres implicats en aquest vast negociat. L’objectiu és aconseguir el màxim acord i que la majoria el signi, però el conseller Joaquim Nadal va dir ahir que dóna el pacte per “tancat”. El màxim responsable de Política Territorial, departament que capitaneja el diàleg amb els diversos agents, va recordar que abans d’arribar a aquesta conclusió s’han incorporat moltes opinions dels interessats. “Aquest meló no es pot tornar a obrir”, va sostenir gràficament Nadal durant una conferència pronunciada al Cercle d’Infraestructures de Barcelona. El pacte nacional d’infraestructures inclou el reconeixement per part del Govern que el quart cinturó és necessari per a la mobilitat del Vallès, una afirmació que va costar arrencar durant anys als socis minoritaris. A més, el

mateix document assegura que serà la Generalitat la que decideixi el traçat i les dimensions de la Ronda del Vallès i que, una vegada consensuat, s’enviarà la proposta al Ministeri de Foment. Nadal, que contínuament insisteix que el pacte nacional no és només el quart cinturó, va desitjar ahir que aquesta obra “no contamini” tot el projecte, que consta d’infraestructures viàries, transports, aigua i residus, energia, regadius o noves tecnologies. “És la primera vegada que un pacte nacional inclou cinc departaments. Algú ens podria acusar d’ambigüitat però hi ha tot el que hi ha d’haver per als pròxims 20 anys”, va defensar. Després d’advertir els partits de l’oposició (principalment CiU, que acusa el tripartit de falta de ganes a l’hora d’arribar a un acord) que no hi haurà noves modificacions en el redactat, ara només falta concretar la data per a la firma, que probablement serà després de l’estiu. El subscriuran més o menys agents, però Política Territorial recalca que s’ha dialogat molt. Font: El Periódico de Catalunya (24-07-09)

L’empresa Energi i SAT Sant Mer han inaugurat aquest matí la primera planta de biogàs a partir de tractament de vacum de Catalunya. Situada al nucli de Sant Esteve de Guialbes, a Vilademuls, genera un màxim de 370 quilowatts elèctrics, que equivalen a produir energia per abastar el municipi de Vilademuls. A la nova planta de biogàs es converteixen les dejeccions dels 650 caps de vacum del SAT Sant Mer en gas metà que, alhora, es transforma en energia elèctrica. A més, també es produeix energia tèrmica, restes sòlides que es destinen a compost i restes líquides que serviran com a adob. Després de tot un procés de combustió, el biogàs resultant es canalitza fins a un motor a partir del qual es genera energia elèctrica renovable, que es distribueix a la xarxa. Un dels responsables tècnics del projecte, Jaume Vicens, de l’empresa Energi, ha destacat els beneficis econòmics, agrícoles i mediambientals que s’obtenen amb aquest tipus de planta. L’any 2007, l’empresa amb seu a Banyoles Energia Energètica Gironina (Energi) va dissenyar la planta de biogàs de la SAT Sant Mer, una granja de producció de llet situada a Sant Esteve de Guialbes, a Vilademuls. D’aquesta manera, diferents enginyers industrials i agrícoles es van posar a treballar per fer realitat la primera planta de biogàs amb purins vaquins de Catalunya, i la primera de les comarques gironines. La nova planta de biogàs de Sant Esteve de Guialbes va començar a funcionar a principis d’any, i està preparada per generar un màxim de 370 quilowatts elèctrics. Font: www.radiobanyoles.cat (22-07-09)

SETEMBRE/OCTUBRE 2009

dia a dia

4 DE JUNy Satisfer el client al mínim cost

11 DE mAIg Reunió dels EIC amb diverses associacions d’enginyers industrials europees

9 DE JUNy Química verda: què fem amb els boscos a Catalunya?

L’Enginyeria del Valor és una metodologia àmpliament experimentada i de provada eficàcia en els països industrialment més avançats, per tal de millorar o desenvolupar productes, processos o serveis. La sessió va ser impartida per Joan Albert Prats, Ramon Forn i Albert Moreno, membres de l’ACAV.

El COEIC es va reunir a la ciutat alemanya de Wiesbaden en una reunió multilateral amb representants de la Ingenieurkammer Hessen, la VDI (The Association of German Engineers), la Ordine degli Ingegneri della provincia di Milano, i la Union Régionale des Ingénieurs et des Scientifiques Dauphiné-Savoie. Durant la reunió es van analitzar temes com la transposició de la Directiva 2006/123/EU, l’evolució del procés de Bolonya i les eines de comunicació de l’enginyeria vers la societat per millorar la nostra imatge.

Comissions d’Administracions Públiques, Medi Ambient i Energia, juntament amb la Fundació Agrícola Catalana La química verda és una tecnologia que permet convertir el problema que representa la creixent acumulació de material combustible en els boscos catalans en una oportunitat forestal. Amb l’objectiu de posar en marxa una iniciativa en aquesta direcció, es va organitzar la present jornada que va comptar amb la presència dels diferents agents del sector.

9 DE JUNy La crisi i el nou model de desenvolupament econòmic a Espanya

La crisi econòmica està qüestionant el sistema de mercat que des de mitjans del segle passat regeix l’economia dels països occidentals. Els experts consideren que el context econòmic actual és una oportunitat per rectificar les seves deficiències i millorar, i també un bon moment per confiar en altres sectors perquè revifin el mercat. “El veritable termòmetre de la crisi és l’atur”, va dir Joan Majó, doctor enginyer industrial i exministre d’Indústria, el qual va advertir, però, que el comportament de la borsa o el sistema financer són també importants.

SETEMBRE/OCTUBRE 2009

11 DE JUNy Jornada sobre novetats de la ISO 9001: 2008 i la gestió dels requisits legals

Els objectius de la jornada van ser destacar les novetats de la nova norma ISO 9001 i facilitar l’adaptació als canvis del sistema de qualitat de l’empresa, així com oferir una metodologia clara i entenedora per identificar els requisits legals aplicables als productes i serveis de l’empresa. Va haver-hi més d’un centenar d’assistents, la majoria responsables del Departament de Qualitat d’empreses, els quals van valorar molt positivament les exposicions dels ponents.

15 DE JUNy “Pol sud sense límits”, l’expedició a l’Antàrtida d’un grup de discapacitats

Comissió de Seguretat Van recórrer 180 quilòmetres en 12 dies amb raquetes de neu. A temperatures de menys 40 graus sota zero, amb vents de fins a 200 km/h i arrossegant 60 quilos de pes. Malgrat tenir una cama i una mà menys, i només tenir una visió del 5%, tres expedicionaris discapacitats van arribar al pol sud per primera vegada a la història el passat mes de gener. La seva és una història de superació.

16 DE JUNy Per què hi ha poques dones directives?

Comissió de Gestió Empresarial: Recursos Humans Les polítiques de conciliació i l’aplicació de la llei de la igualtat han incrementat el percentatge de dones que assoleixen càrrecs de poder. No obstant això, les xifres actuals encara demostren que elles tenen molts més problemes per arribar a ocupar àmbits de responsabilitat en els cercles empresarials. Regina Bayo-Borràs, psicòloga consultora de Global Consultors explica la situació a través de tres perspectives: la històrica, la social i la psicològica-subjectiva.

17 DE JUNy Quin és el preu de l’energia?

29 DE JUNy Total liberalització del gas i l’electricitat. Tarifes d’últim recurs

Comissió d’Energia: Energies Primàries Els preus de l’energia tenen una gran repercussió sobre l’economia, especialment els dels combustibles fòssils. Quan el gasoil o la gasolina pugen se’n ressenten gairebé totes les butxaques. A què es deuen aquestes oscil·lacions en els preus? Com es formen aquests? L’acte va comptar amb la presència de Marta Boada, membre de la Direcció de Regulació de Gas Natural SDG, i Manuel Bravo, director de l’Àrea d’Energia i Medi Ambient de la Fundació Repsol. Boada i Bravo van parlar sobre els processos de fixació dels preus del gas i del petroli, respectivament.

Comissió d’Energia La directiva europea sobre el sector energètic i la seva aplicació específica a Espanya continuen aixecant polseguera, malgrat que el proper 1 de juliol entraran finalment en vigor. Des de les empreses vinculades al subministrament i venda d’energia no es veu el nou panorama amb bons ulls.

FULLS dels ENGINYERS

dia a dia

26 DE JUNy Visita a l’Hotel Vela

L’enginyer industrial David Cano, project manager de la promotora de l’obra de UANTITATl’Hotel Vela, va guiar ZEU EL aquesta visita. L’interès O PPA de la visita es va centrar A ENTITATenAdiferents aspectes com l’oportunitat de RS conèixer un hotel fora de l’habitual des del punt de vista constructiu i de disseny (amb un projecte arquitectònic de Ricard Bofill), amb la seva alçària i el seu emplaçament al bell mig de l’espigó portuari de Barcelona. L’Hotel Vela es pot comparar amb una talaia de la ciutat i de Montjuïc, del sistema de muntanyes de Catalunya al fons, i un punt per poder gaudir d’una posta de sol sobre les aigües del port, el World Trade Center, i els vaixells entrant i sortint del port. Al fons, a la dreta, també s’observa la Torre Mapfre i l’Hotel Arts i la serralada de Marina Demarcació de Girona Narcís Blanch, 39 baixos 17003 Girona Tel. i de Sant Mateu al972 228 789 girona@mutua-enginyers.com Demarcació deMaresme. Lleida

22 DE JULIOL Estudiants equatorians completen la seva formació en empreses catalanes

27 DE JULIOL Signatura del conveni dels EIC amb els Amics de la Unesco de Barcelona

La formació és, actualment, un dels valors afegits per a qualsevol professional: el fa ser més competitiu, l’ajuda a desenvolupar-se i a créixer professionalment. Projectes com els que impulsa l’entitat Voluntaris en Assessoria Empresarial (VAE) en què s’ofereix a joves enginyers l’oportunitat de treballar en empreses catalanes, en són un exemple. L’acte va ser presidit per Joan Vallvé, degà del Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya.

L’objectiu d’aquest conveni és l’organització i la realització conjunta de tot un seguit de conferències i altres activitats. Les diferents activitats que es realitzaran en el marc d’aquest conveni giraran entorn de la diversitat cultural i les seves normes organitzatives, usos i costums i tradicions en totes les seves formes d’expressió i inclourà temàtiques específiques que siguin d’interès per als EIC.

15 DE SETEmbrE El pla de gestió de l’aigua i el seu programa de mesures

17 DE SETEmbrE La nova llei d’educació de Catalunya: reptes i oportunitats

Comissió de Medi Ambient Malgrat que en els últims anys les aigües catalanes han millorat la seva qualitat de rmanera considerable, encara hi ha un terç que no estan al nivell dels objectius que la Unió Europea ha marcat en la nova Directiva marc de l’aigua per a l’any 2015. El nou programa de mesures, correu@mutua-enginyers.com que va ser presentat en primícia al Col·legi d’Enginyers, es farà públic a l’octubre.

El conseller d’Educació, Ernest Maragall, va presentar la nova llei d’educació de Catalunya al Col·legi d’Enginyers de manera tan didàctica com entusiasta. Va fer especial èmfasi en la importància de dotar de més autonomia a les escoles, digitalitzar les aules i recuperar el prestigi dels professors de secundària del país. Maragall va donar suport als professors de les escoles de secundària de Catalunya, dels quals va dir que “estan legítimament a la defensiva”, tot assegurant que la nova llei vol “recuperar el seu prestigi”, denotat per “molts clixés”.

Ramon y Cajal, 4 25003 Lleida Tel. 973 283 737 lleida@mutua-enginyers.com

Demarcació de Tarragona Ntra. Sra. del Claustre, s/n 43003 Tarragona Tel. 977 245 888 tarragona@mutua-enginyers.com

SETEMBRE/OCTUBRE 2009

93 295 43 00 Demarcació de Catalunya Central Pompeu Fabra, 13, 2n-4a 08242 Manresa Tel. 902 789 889 manresa@mutua-enginyers.com

Delegació del Vallès Advocat Cirera, 8, 2n, despatx 23-25 08201 Sabadell Tel. 902 789 889 sabadell@mutua-enginyers.com

FULLS dels ENGINYERS

dia a dia

ÀMBIT TERRITORIAL 30 D’AbrIL - 3 DE mAIg Viatge a Estocolm

Delegació de la Catalunya Central Durant el viatge, que va reunir un bon nombre de col·legiats i les seves famílies, es va poder visitar, entre d’altres, el centre de la ciutat (Gamla Stan) amb explicacions sobre la formació de la ciutat i les transformacions, o el Vasa Museum, l’únic vaixell del segle XVII que ha sobreviscut fins als nostres dies conservant més del 95% de la seva estructura original i els seu centenar d’escultures tallades.

22 DE mAIg Sopar de l’Enginyer 2009 de la Demarcació de la Catalunya Central

Demarcació de la Catalunya Central El passat dia 22 de maig, al Restaurant Terra Endins de Taradell (Osona), la Demarcació de la Catalunya Central va celebrar el Sopar de l’Enginyer 2009. Al començament del sopar es va fer la presentació del llibre, El Artificio de Juanelo Turriano. Para elevar agua al Alcázar de Toledo (s. XVI). Modelo con escaleras de Valturio. L’autor, el Sr. Francesc Xavier Jufré Garcia, és col·legiat d’aquesta Demarcació.

JUNY/JULIOL 2009

17 DE mAIg Presentació de les guies tècniques de projectes de construcció i d’edificis d’oficines eficients

Delegació del Vallès El passat 17 de maig es va celebrar el sisè cafè-col·loqui d’enguany. La presentació va anar a càrrec de Laura Ivern i Marta Rosell, enginyeres industrials de l’Àrea Professional del COEIC. Els dos dossiers professionals comentats van ser la Guia de tramitació i elaboració de projectes de construcció i el d’Edificis d’oficines eficients. Els participants van rebre com a documentació els dos exemplars dels dossiers.

12 DE JUNy Sopar de Germanor

Demarcació de Girona El Sopar de Germanor, el punt de trobada de la nostra professió en un acte de caire festiu i social, ha reunit els EIC de Girona al Mas Marroch, un espai singular de Vilablareix. En el decurs de l’acte es va fer entrega del Premi a la Creativitat amb l’objectiu de premiar el millor Projecte de Final de Carrera en Enginyeria Industrial, a Jordi Janer Felisart, pel projecte Disseny, anàlisi del comportament i fabricació d’un nou dissipador d’energia per a edificis sismoresistents, dirigit pel professor Xavier Cahís Carola.

17 DE JUNy Jornada “El Berguedà, avui per demà”

19 DE JUNy Signatura del Conveni Cultural amb Granollers Escena

Demarcació de la Catalunya Central L’objectiu d’aquesta jornada, organitzada per la Demarcació de la Catalunya Central i la delegació de la Cambra de Comerç de Barcelona al Berguedà, va ser aconseguir unes pautes i guies per a la confecció d’un pla estratègic del Berguedà. La jornada es va dividir en dues parts: una primera, consagrada a l’anàlisi de la situació actual de la comarca; i una segona part, amb una taula rodona en la qual van participar personalitats de l’economia, la política i les administracions públiques vinculades al Berguedà. Els debats van girar entorn de diferents aspectes d’interès comarcal, com ara la formació, les inversions, el turisme i serveis o les energies alternatives.

Delegació del Vallès El passat 19 de juny es va celebrar al Teatre Auditori de Granollers l’acte de la signatura del Conveni Cultural entre Granollers Escena i deu entitats de la zona , entre elles la delegació del Vallès del COEIC representada pel seu president Francesc Figueras. Gràcies al patrocini de les activitats per part de la delegació, els nostres collegiats poden gaudir dels espectacles programats a preus molt avantatjosos.

16 DE JUNy Sessió pràctica del sonòmetre

20 DE JUNy L’èxit en la gestió de projectes

11-13 DE SETEmbrE Viatge a la central de Zorita i als museus de Madrid

Demarcació de Girona Per tal de familiaritzar-se amb l’ús dels instruments que la Demarcació posa a disposició dels seus col·legiats, es va impartir una sessió pràctica de l’aparell amb gran èxit de participació.

Demarcació de Girona De la mà de l’enginyer industrial Miquel Delclòs, amb l’objectiu de motivar la reﬂexió entorn de la gestió de projectes com una disciplina que va més enllà del control de terminis, pressupost i especificacions, i centrant-se en el vessant més humà i en les dificultats habituals de la gestió de les diferents persones implicades en el projecte, els assistents a la jornada van poder conèixer com una gestió efectiva d’aquest coneixement permet augmentar significativament la nostra productivitat i la qualitat dels resultats.

Delegació del Vallès Es va visitar la Central Nuclear José Cabrera a Zorita, la primera construïda a Espanya que es va inaugurar el 1968, es va parar el 2006, i ara es procedirà al seu total desmantellament després d’haver evacuat els residus de combustible amb dotze contenidors adients. La jornada es va completar amb la visita a les diverses centrals de la presa de Bolarque, construïda el 1910. Els altres dos dies vam fer visites tecnicoculturals per Madrid, com la de les exposicions del CaixaForum.

FULLS dels ENGINYERS

articles

Nova Borsa de Treball El passat mes de juliol vam inaugurar una nova aplicació per a la Borsa de Treball en el portal dels EIC. Es tracta d’una aplicació que substitueix el sistema anterior de processament de les ofertes de treball que gestionem des de Serveis Ocupacionals. La solució implantada sota la fórmula del proveïdor de serveis d’aplicacions o ASP (application service provider) consisteix en el lloguer d’un software web especialitzat, escalable i personalitzat en funció de les necessitats del nostre col·lectiu, i que ofereix l’avantatge de disposar d’una aplicació en constant millora i evolució sense haver d’invertir recursos en el disseny i desenvolupament d’un software propi, normalment més costós i susceptible de fer-se obsolet més ràpidament. D’aquesta manera, el COEIC es posa a l’avantguarda amb re-lació als seus sistemes d’informació, adoptant el model de les organitzacions que decideixen invertir els seus recursos i energies per cuidar el seu core business i els seus clients. Des del punt de vista conceptual, la nova aplicació representa un canvi important en l’orientació del servei; si abans els sistemes informàtics ens oferien el suport necessari per a la gestió interna de les ofertes de treball, aquest cop hem apostat per una aplicació més d’acord amb les necessitats dels enginyers/res i de les empreses i que aprofita el potencial que les noves tecnologies aporten en benefici d’ambdós en els processos de reclutament i selecció. Amb aquesta filosofia, la nova Borsa de Treball dota els seus usuaris de més autonomia en la gestió de les seves prestacions. D’una banda, l’enginyer/a, com a candidat/a, pot actualitzar online les seves dades curriculars en qualsevol moment, definir alertes per ser avisat quan hi hagin

SETEMBRE/OCTUBRE 2009

Montse Pérez / Serveis Ocupacionals

ofertes que encaixin amb les seves preferències, presentar la seva candidatura i fer-ne el seguiment; o simplement esdevé un espai per emmagatzemar i actualitzar els currículums. Per a les empreses, l’aplicació permet la possibilitat de publicar les seves vacants directament, prèvia validació que l’oferta compleix uns requisits mínims d’adequació al perfil professional del nostre col·lectiu. Les possibilitats que l’aplicació ofereix a les empreses permeten gestionar les candidatures i el procés, i mantenir els candidats permanentment informats de l’estat de procés de selecció en què participen. Malgrat que aquesta nova etapa s’iniciï en un moment en què el mercat de treball no és gaire propici, des de l’àrea de Serveis Ocupacionals hem engegat una potent campanya comercial per tal de donar a conèixer la nova Borsa, tant a empreses de selecció i executive search com a empreses finals, a fi de potenciar aquest servei i incrementar les oportunitats professionals del col·lectiu dels EIC. Som conscients que iniciem aquesta nova etapa en un moment en què el mercat laboral no és gaire propici, però això no és obstacle perquè des de Serveis Ocupacionals intensifiquem la nostra activitat comercial.

ACTES INSTITUCIONALS

La Diada confirma el Col·legi com a punt de trobada de les enginyeries L’Associació i el Col·legi d’Enginyers va encapçalar el darrer 11 de setembre el nombrós grup de col·lectius vinculats al món de l’enginyeria que van dipositar una ofrena floral als peus del monument a Rafael Casanova en el marc de les celebracions de la Diada Nacional d’enguany. A més dels representants dels EIC, com el degà del COEIC Joan Vallvé i el president de l’AEIC Joan Torres, entre d’altres, la comitiva va aplegar alts càrrecs d’entitats relacionades amb l’enginyeria com el Col·legi d’Enginyers Tècnics de Telecomunicació de Catalunya, l’Associació de Químics i Enginyers de l’Institut Químic de Sarrià (IQS), l’INEC, el Col·legi Oficial i l’Associació Catalana d’Enginyers de Telecomunicació a Catalunya, la Caixa d’Enginyers, el Col·legi d’Enginyers Tècnics Agrícoles i Pèrits Agrícoles de Catalunya, l’Escola Tècnica Superior d’Enginyers de Camins, Canals i Ports de Barcelona, La Mútua dels Enginyers, el

Els representants dels EIC van encapçalar una comitiva formada per entitats del món de l’enginyeria en la tradicional ofrena floral de l’11 de setembre Col·legi d’Enginyers Tècnics Industrials de Barcelona, el Col·legi Oficial d’Enginyeria en Informàtica de Catalunya, l’Escola Tècnica Superior d’Enginyers Industrials, el Col·legi d’Enginyers Tècnics Industrials de Barcelona i el Col·legi Oficial d’Enginyeria Tècnica en Informàtica de Catalunya. Després de la tradicional ofrena, la comitiva es va adreçar cap a la seu dels EIC, on va tenir lloc l’habitual piscolabis i es va aprofitar per intercanviar paraules entre els assistents sobre la celebració de la Diada.

FULLS dels ENGINYERS

articles

Canal de Castella i el Bierzo El canal de Castella és una de les obres més paradigmàtiques de totes les que té al seu càrrec la Confederación Hidrográfica del Duero, i una de les més significatives del període de la Il·lustració espanyola, que va pretendre unir Segòvia amb Santander mitjançant canals de navegació. Aquesta idea pretenia trencar l’aïllament d’una regió interior i agrària de la península per donar-li sortida comercial cap al mar. El 1753 es va elaborar el “Proyecto General de los Canales de Navegación y Riego de los Reinos de Castilla y de León” que preveia la construcció de quatre grans canals: el del nord, el de camps, el del sud i l’anomenat canal de Segòvia. UN prOCÉS LLArg, DISCONTINU I INCOmpLET Per fer possible la navegació va ser necessari construir un gran nombre de rescloses, enginys en forma de bassa ja ideats per Leonardo da Vinci i molt utilitzats en els canals francesos del segle XVIII. En total es van executar 49 rescloses d’aquest tipus imprescindibles per poder salvar els quasi 150 metres de desnivell existents entre Alar del Rey, Valladolid i Medina de Rioseco. Aquestes obres d’enginyeria ovalades i rectangulars, segons les necessitats, s’han convertit en l’actualitat en les més emblemàtiques del canal. Els extrems dels tres ramals del canal compten amb grans dàrsenes que permetien la maniobrabilitat i atracament de les nombroses embarcacions que transitaven amb tot tipus de mercaderies, i es convertien així en petits ports d’interior. L’arribada del ferrocarril va precipitar que aviat quedés obsolet i el canal, que té una longitud de 207 quilòmetres, es dedica actualment al reg de 50.000 hectàrees i a l’abastament de 200.000 persones en més de quaranta municipis, i en són testimoni les dues minicentrals hidroelèctriques. El canal va ser declarat Bé d’Interès Cultural com a conjunt històric per la Junta de Castella i Lleó el 13 de juny del 1991. Es tracta d’un gran parc lineal de 200 quilòmetres i 1.500 hectàrees aproximades d’extensió associades a zones humides on incideix en alguns trams el camí de Santiago. La Ley de Patrimonio Histórico Español estableix l’obligació de redactar un Plan Especial de Protección de l’àrea inclosa en la declaració. També és molt interessant la visita al patrimoni tècnic de l’AGB del Ejército del Aire a Lleó, magnífiques instal·lacions en actiu a l’Academia General del Aire. VISITA A CIUDEN (INSTAL·LACIONS DE LA CIUDAD DE LA ENERGÍA) A PONFERRADA Què és la Ciudad de la Energía? La Fundación Ciudad de la Energía (CIUDEN) es crea l’any 2006 per acord del Consell de Ministres com a fundació pública d’àmbit estatal i amb

SETEMBRE/OCTUBRE 2009

Assumpció Feliu / Vicepresidenta de l’AMCTAIC

patrimoni propi. El seu objectiu és potenciar el desenvolupament econòmic i social de la comarca de El Bierzo mitjançant l’execució de projectes i activitats relacionades amb l’energia i el medi ambient. Els seus recursos econòmics provenen dels pressupostos generals de l’Estat i de fons provinents de programes d’R+D nacionals i europeus. La seu es troba a Ponferrada, zona històricament relacionada amb l’obtenció del carbó i la producció d’energia elèctrica. Té per objectiu promoure la recerca i el desenvolupament tecnològic en matèria d’energia mitjançant la creació i gestió d’un centre de tecnologies avançades en l’ús sostenible del carbó; potenciar els estudis ambientals relacionats amb l’energia; desenvolupar i aplicar tècniques de recuperació mediambientals dels espais degradats per l’activitat minera; crear i gestionar el Museu Nacional de l’Energia; recuperar i integrar el patrimoni industrial; establir mecanismes per a la formació d’investigadors i tècnics en matèria energètica; i desenvolupar l’aspecte social i econòmic de la comarca de El Bierzo. pEr A mÉS INfOrmACIÓ: www.ciuden.es / informacion@ciuden.es

Traspassar un fons d’inversió: no sempre és la millor decisió fiscal Òscar Sánchez / Cap d’Estalvi

Podem obtenir un estalvi impositiu a través d’una adequada planificació financera-fiscal de les inversions en fons d’inversions i accions. Per això, hem de tenir present com es compensen les rendes positives i negatives de la Base de l’Estalvi a l’IRPF, la qual inclou totes les rendes de productes financers i, addicionalment, la venda d’immobles. L’esquema següent resumeix les normes d’integració i compensació a la base imposable de l’estalvi: Base imposable de l’estalvi (IRPF) Rendiments de capital mobiliari compensables entre ells

Pèrdues i guanys (procedents de la transmissió d’elements patrimonials) compensables entre ells

- Interessos i cupons - Venda de renda fixa - Assegurances de vida-estalvi (inclosos els Unit Linked) - Dividends - Rendiments de capital mobiliari pendent de compensació dels quatre exercicis anteriors.

- Fons d’inversió - Accions - Immobles OK - Pèrdues patrimonials pendents de compensació dels quatre exercicis anteriors.

No és possible realitzar compensacions entre aquests dos apartats Des de l’any 2003 es poden ordenar traspassos entre fons d’inversió sense repercussions fiscals imputables a l’any del traspàs; és a dir, no s’han de declarar ni guanys ni pèrdues derivades de traspassos fins a l’any que es reemborsin les participacions del fons. En conseqüència, en el cas dels guanys patrimonials, els traspassos suposen un ajornament en la tributació del 18% sobre aquests. No obstant això, en funció de si el fons d’inversió que volem canviar acumula pèrdues o guanys patrimonials, i de si els podem compensar amb altres guanys o pèrdues, ens interessarà traspassar el fons, o bé materialitzar la variació patrimonial a través de la seva venda:

Fons d’inversió

Acumula guanys o pèrdues patrimonials

No compensables: Traspassar

Compensables: Vendre

“Si no està satisfet amb el seu fons d’inversió i ha pres la decisió de canviar de fons, s’ha de plantejar si fiscalment és més convenient ordenar un traspàs, o bé realitzar un reemborsament de participacions i posterior compra d’un nou fons”

Serà fiscalment més interessant vendre el fons d’inversió si els guanys patrimonials es poden compensar amb pèrdues del mateix any, o dels quatre darrers exercicis. En cas que el fons acumuli pèrdues patrimonials serà millor vendre quan disposem de guanys patrimonials del mateix exercici per compensar. Existeix una particularitat que convé tenir present: Hisenda no permet vendre i comprar el mateix fons immediatament; és a dir, exigeix que hagin passat almenys dos mesos entre la venda i la recompra del fons per poder utilitzar fiscalment les pèrdues generades en la venda de participacions. El que sí permet és vendre el fons i comprar immediatament, per exemple, participacions d’un altre fons de característiques similars. Abans de prendre una decisió i per aconseguir el màxim estalvi fiscal possible, li recomanem que consulti amb el seu assessor d’inversions les implicacions de cada alternativa per canviar de fons d’inversió.

FULLS dels ENGINYERS

informe

TEXT: Jordi Garriga

FOTO: Isabel Marquès / arxiu

Les Aules d’Extensió Universitària dels EIC La formació continuada és sense cap mena de dubte una de les claus a l’hora d’afrontar amb la major de les competències la vida laboral de qualsevol pofessional. Però, què succeeix quan arriba la jubilació? És el moment no només per deixar de treballar, sinó també per deixar de formar-se i d’aprendre? La resposta és que no té perquè ser així, ben al contrari.

SETEMBRE/OCTUBRE

2009

a jubilació pot ser, també, l’excusa perfecta per estudiar i aprendre aquelles coses a les quals durant la nostra vida laboral no havíem pogut dedicar tot el temps que hauríem volgut. De fet, una inquietud que es manifesta assiduament entre molts jubilats és, precisament, la voluntat de poder continuar formant-se i ampliar coneixements. Tant és així, que, per respondre a aquesta inquietud, la Comissió de Jubilats i Prejubilats dels Enginyers Industrials de Catalunya organitza, des de l’any 2006, una sèrie de conferències sota el nom d’ “Aules d’Extensió Universitària”, les quals són tutelades per la Univeristat Politècnica de Catalunya (UPC) i es realitzen amb la col·laboració de l’Agrupació d’Aules de Formació Permanent per a la Gent Gran de Catalunya (AFOPA) i el Departament

d’Innovació, Universitats i Empresa de la Generalitat de Catalunya.

“Els cursos s’impartiexen per professors universitaris de prestigi reconegut, i cada curs s’organita en cicles mensuals de tres presentacions al voltant d’un mateix tema”

“Era molt difícil fer estudis universitaris un cop jubilats, de manera que organitzar les nostres pròpies aules d’extensió universitària va ser una perfecta solució”

Ferran Ramon, president de la Comissió de Jubilats i Prejubilats

Fernando González, membre de la Comissió i co-cooordinador de les Aules d’Extensió Universitària.

PROFESSORS DE PRESTIGI Com explica Ferran Ramon, president de la Comissió, “les aules pretenen oferir als companys enginyers, així com als seus familiars i amistats interessades, una ampliació del seus coneixements, tant humanístics com tècnics. S’impartiexen per professors universitaris de prestigi reconegut, i cada curs s’organita en cicles mensuals de tres presentacions al voltant d’un mateix tema”. “Això va començar perquè vèiem que a Espanya era molt difícil fer estudis universitaris un cop jubilats --comenta Fernando González, membre de la Comissió i co-cooordinador de les Aules d’Extensió Universitària. Només es podia fer per lliure i amb la bona voluntat dels professors,

FULLS dels ENGINYERS

informe

Les aules pretenen oferir als companys enginyers, així com als seus familiars i amistats interessades, una ampliació del seus coneixements, tant humanístics com tècnics. “És una magnífica oportunitat d’ampliar horitzonts, sobretot del món humanístic. Des del cinema a la filosofia..., i a més hi ha un ambient molt agradable”

“He assistit a tots els cursos i la meva valoració és molt positiva. Estic apuntat amb la meva dona, Hilde Vallés, i a ella també li han agradat molt totes les conferències”

Josep Ignasi Cornet, Enginyer industrial i participant a les Aules d’Extensió Universitària

Manuel Costa Romero de Tejada, enginyer industrial i participant a les Aules d’Extensió Universitària

“Assistir a aquests cursos respon purament a la voluntat de formació personal” Amadeu Pie, membre de la Comissió i participant en les Aules d’Extensió Universitària

de manera que organitzar les nostres pròpies aules d’extensió universitària va ser una perfecta solució”. Així ho expressen alguns dels assistents a les diferents conferències, que al capdavall són gairebé com una lliçó magistral. Per l’enginyer industrial Josep Ignasi Cornet “els professors són gent molt bona a nivell acadèmic, i és de destacar el seu interès, cosa que sempre es nota a l’hora d’impartir conferències com les de les aules d’extensió universitària”. “El nivell dels conferenciants és molt i molt bo --coincideix Manuel costa Romero de Tejada. Es el segon any que assisteixo a les aules, i confio que l’any vinent també m’hi apuntaré”. TÈCNICA I HUMANITATS Si bé la qualitat dels cursos de les aules dels EIC es fonamenta en el bon nivell dels professors, també és molt important l’equilibri entre els cursos de vessant tècnic i els de vessant humanístic.

SETEMBRE/OCTUBRE

2009

“Podríem dir que un 70% és de caire humanístic i un 30% de caire tècnic”, concreta Ferran Ramon. “Hem tocat bastants temes des d’un punt de vista molt diferent a quan nosaltres érem estudiants i procurem tenir en compte les opinions i valoracions dels assistents per anar modelant els programes dels cursos propers”, afegeix Xavier Cordoncillo, membre de la Comissió i co-cooordinador de les Aules d’Extensió Universitària. De la mateixa manera, per Amadeu Pie, membre de la Comissió i participant en les Aules d’Extensió Universitària, “assistir a aquests cursos respon purament a la voluntat de formació personal, i per això ens agrada que no tot sigui ni purament tècnic ni purament humanístic”. “Jo he assistit a tots els cursos --afirma Manuel Costa Romero--, i la meva valoració és molt positiva. Em van interessar molt les conferències sobre filosofia, l’edat mitjana i els càtars, però també les de geotècnia, entre d’altres més

“Procurem tenir en compte les opinions i valoracions dels assistents per anar modelant els programes dels cursos propers” Xavier Cordoncillo, membre de la Comissió i co-cooordinador de les Aules d’Extensió Universitària

tècniques. Estic apuntat amb la meva dona, Hilde Vallés, i a ella també li han agradat molt totes les conferències”. Per la seva banda, Josep Igansi Cornet, també ens comenta la seva satisfacció. “Em vaig apuntar a tots els cursos des de l’octubre. Vaig començar fa un parell d’anys picant d’un curs o altre i ara ja he fet el complert. És una magnífica oportunitat d’ampliar horitzonts, sobretot del món humanístic. Des del cinema a la filosofia..., i a més hi ha un ambient molt agradable”. UN PROGRAMA DIVERS Amb aquestes premisses, el programa que s’ha desenvolupat durant el curs 2008/2009 ha estat el següent: Octubre ‘08: Filosofia “L’ésser humà interrogat”. Novembre: ‘08 Metereologia “El canvi climàtic” Desembre ‘08: Altres “Aplicacions de la criptografia al llarg de la història” i “Estadístiques, enquestes i experiments. Algunes idees”

FULLS dels ENGINYERS

informe

EL PROGRAMA PER AL CURS 2009-2010 (Provisional)

La qualitat dels cursos es fonamenta en el bon nivell dels professors i l’equilibri entre els cursos de vessant tècnic i els de vessant humanístic. Gener ‘09: Història “El món de les dones en l’època medieval” Febrer ‘09: Energia “El problema de l’energia” Març’09: Música “Iniciació a l’òpera” Abril ‘09: Geotècnia “Riscos en infraestructures” Maig‘09: Cinema “Alguns aspectes del cinema nord-amercià” Juny’09: Història “Els càtars”. A més a més , al voltant d’aquestes activitats més acadèmiques, també s’han fet algunes visites que han servit per aprofundir encara més en les diverses temàtiques. Entre d’altres coses s’ha visitat el supercomputador de la UPC Marenostrum; el MNAC; Sant Benet, a Manresa; els dipòsits d’aigua de Clabsa; o el Museu de Montserrat. “Tot plegat, a més, s’ha realitzat amb el suport d’un blog propi on anem comentant allò que succeeix al voltant dels cursos”, comenta Jaume Garcia, membre de la comissió i responsable del blog. Actualment, en el blog es pot accedir als continguts de moltes de les conferències realitzades. L’adreça és: www.aulesenginyers.blogspot.com

Octubre: Economia “La crisi econòmica”. Coordinador: F. Solé Parellada, catedràtic de l’ETSEIB. Dies: 7, 14 i 21 d’octubre. Novembre: Ciència “Creacionisme vs Evolucionisme”. Coordinador:Lluís Serra, catedràtic de Biologia. Dies: 4, 11 i 18 de novembre.

En definitiva, l’èxit de les Aules d’Extensió Universitària que organitza la Comissió de Jubilats i prejubilats dels EIC és significatiu. “Aquest any s’han apuntat un total de 106 peronses --explica Fernando Gonzàlez--, i l’assistència a les aules és de l’ordre d’unes 50 o 60 persones per sessió. Amb tot, esperem ser encara més el curs vinent”. LES ALTRES ACTIVITATS DE LA COMISSIÓ A més de les aules d’extensió universitària, la Comissió realitza altres activitats. Des del suprt als companys acabats de jubilar, passant per conferències diverses, les sortides, l’anomoenada ‘Tertúlia dels dijous’ , així com les tertúlies científico-tècniques o els cursos d’informàtica, totes elles gaudeixen d’un èxit notable. Però entre les activitats de la Comissió destaca també el ‘Cafè dels enginyers’. Com explica Ferran Porta, coordinador d’aquesta activitat, “es tracta que un company rellevant expliqui la seva experiència i l’evolució i prospectiva de futur del seu sector”. Les sessions duren uns 30 o 40 minuts i posteriorment es relaitza un debat a l’entorn del tema desenvolupat.

Per a més informació: Servei de Formació Contínua Mail: formacio@eic.cat Tel.: 93 295 78 07

SETEMBRE/OCTUBRE

2009

Desembre: Varis Dia 2: “Audiència TV”, a càrrec d’ Eduard Nafria de la UPC. Dia 9: “Medicina i art”, a càrrec d’ Alejandro Aris. Dia 16: “Els secrets geomètrics de Gaudí” a càrrec de Claudia Alsina de la UPC. Gener: Telecomunicacions “Centre tecnològic de Telecommunicacions”. Coordinador: Miguel Angel Laguna de la UPC. Dies: 13, 20 i 27 de gener. Febrer: Religió Coordinador: Octavi Fullat.Dies: 3, 10 i 17 de febrer. Març: Història medieval “Les dones i la construcció d’Europa”. Coordinador: E. Ruiz Doménech. Dies: 3, 10 i 17 de març. Abril: Història de l’art “La pintura de Sorolla i els seu seguidors” Coordinadora: Muntsa Lanua, presidenta d’AFOPA Dies: 7, 14 i 21 d’abril. Maig: Astronomia A càrrec de professors de la UPC. Dies: 5, 12 i 19 de maig. Juny: Egiptologia “Antic Egipte” A càrrec de Marta Villanueva Dies: 2, 9 i 16 de juny

FULLS dels ENGINYERS

en familia

TEXT: Lorena Farràs

FOTO: Isabel Marquès

Colònies d’estiu dels EIC: aprendre, jugar i fer amics Aquests són els principals objectius d’unes colònies d’estiu,encara que no s’han de complir necessàriament seguint aquest ordre. Segons els nens i les nenes que han assistit a les segones colònies dels EIC,enguany aquests objectius s’han complert sobradament:hi ha hagut temps per aprendre,per jugar i per fer noves amistats.N’hi ha que s’ho han passat tan bé que ja pensen amb les colònies del pròxim estiu...

SETEMBRE /OCTUBRE 2009

urant els mesos de juny i juliol va tenir lloc la segona edició de les colònies d’estiu dels EIC. A diferència del primer any, aquest estiu les colònies es van dividir en dos estades diferents. La primera, denominada “Colònies d’estiu en català”, va tenir lloc entre els dies 27 de juny i el 4 de juliol a la Bisbal de l’Empordà i hi van assistir nens i nenes d’entre 8 i 12 anys. La segona estada, “Colònies d’estiu amb anglès”, era per a nens i nenes d’entre 12 i 15 anys i es va realitzar durant els dies 12 i 24 de juliol a Bellver de Cerdanya. Tant els nens i les nenes que van anar a la Bisbal com els que van anar a Bellver asseguren que s’ho van passar molt bé. “Ha estat fantàstic –explicava Anaïs Rodríguez (8 anys)–; les colònies d’enginyers m’han agradat des de sempre. L’any passat també hi vaig anar i aquest any encara ha estat millor”. De fet, s’ho van passar tan bé que n’hi ha, com el Ricard Casanovas (8 anys), que ja s’hi haguessin quedat: “Jo ja em quedaria aquí...”, assegurava. En canvi, el Marc Pons (9 anys) optava per simplement allargar l’estada “uns dies més”. Quan se’ls preguntava què era el que més els havia agradat de les colònies, la majoria responien el mateix: “La piscina ha estat el millor”, assegurava Laia Roca (8 anys), igual que en Pol Garin (8 anys) i molts altres nens i nenes. Núria Pujol, la

“Les activitats d’aventura són les que més m’han agradat de les colònies tot i que ja les havia fet abans. A més, no he tingut vertigen al fer ponts però el meu pare sí que en té...” Jan Valls, 12 anys [la foto del nen i les decles de nen van amb el despi de la pàgina 66]

monitora de les colònies de la Bisbal, explica que això es deu a la forta calor que va fer durant els dies de les colònies: “La veritat és que fins i tot a nosaltres, els monitors, també ens venia molt de gust refrescar-nos a la piscina”. A l’hora de valorar les múltiples activitats que es van realitzar, el Pau Ruiz (8 anys) va ser dels més positius: “A mi m’han agradat totes”, afirmà. Però deixant de banda el gran positivisme del Pau, en general les que més van triomfar van ser les activitats esportives i d’aventura com ponts, tirolina, escalada en rocòdrom i la bicicleta tot terreny (BTT). A aquests nens i nenes no els feia por res. Fins i tot, el Martí Simó (12 anys) es va atrevir a afirmar: “Pel meu gust, l’excursió en BTT –bicicleta de muntanya– ha estat una mica curta”. Però a més d’activitats esportives i d’aventura, durant les colònies també es van realitzar excursions i tallers didàctics. A l’estada de la Bisbal, nens i nenes van assistir a un taller de pastisseria, en què van elaborar galetes, van visitar el Museu del Suro de Palafrugell, on van fer un aquari amb suro, i també van anar al Museu de la Pesca de Palamós, entre moltes altres coses. A més, justament a la casa de colònies on s’allotjaven hi havia un pou de glaç que van visitar i en què van elaborar un granissat de llimona que va agradar molt. Fins i tot, l’Arnau Martínez (11 anys) opinà que, juntament amb la piscina, “el

TEMPS D’AVENTURA El Jan és d’aquells nens que no poden parar quiets. Així doncs, no és d’estranyar que estigués tan entusiasmat amb les activitats d’aventura, tot i que explica que ja les havia fet abans: “No era la primera vegada que ho feia”, afirma. Tot fent-se el valent, assegura no haver tingut “gens de por” a diferència d’alguns nens i nenes que no van ser tan atrevits com ell. El Jan també aprofita per explicar una intimitat familiar: “Jo no he tingut vertigen al fer ponts però el meu pare sí que en té...”

FULLS dels ENGINYERS

en familia

A diferència dels més petits, que asseguren que no es van enyorar gens, hi ha pares que reconeixen que van trobar a faltar el seu fill

Els nens i nenes van gaudir de valent realitzant les activitats esportives i d’aventura

A les “Colònies d’estiu amb anglès” es realitzaven a diari classes amb professors natius

A més d’activitats esportives i d’aventura també es van realitzar excursions i tallers didàctics granissat ha estat el millor”. El Quim Ruiz (8 anys) deu ser dels que més calor va passar perquè, igual que l’Arnau, assegura que el que més li va agradar va ser “el granissat i l’orxata que ens vam beure un dia”. Pel que fa a les colònies de Bellver de Cerdanya, no tot va ser estudiar anglès a pesar que s’impartien classes a diari. Durant l’estada es van realitzar múltiples activitats: un taller d’astronomia, espeleologia en una cova, una excursió al forn solar de Montlluís, patinatge sobre gel, excursions a cavall, un taller d’invents, esports aquàtics, una volta en globus aerostàtic, etc. La Maria Grau (11 anys) explica que s’ho va passar molt bé i que va fer força amics. Les úniques activitats que no li van agradar van ser les d’esports aquàtics, perquè li van fer una mica de por. Per altra banda,

SETEMBRE /OCTUBRE 2009

NOVES EXPERIÈNCIES La Núria no va dubtar ni un moment a l’hora de respondre quina activitat li havia agradat més: “El que més m’ha agradat ha estat anar en bicicleta de muntanya”. Fins a les colònies dels EIC, la Núria només havia muntat en bicicletes amb rodetes. “Em vaig haver d’aprendre abans de fer l’excursió...”, explica. Però la Núria és una noia forta i decidida i en va aprendre ràpidament. Tot i la seva inexperiència, la monitora Núria Pujol explica que no va tenir cap problema per seguir el ritme dels seus companys.

la Maria afirma que li agrada l’anglès i que en va aprendre molt. Els monitors, tant els de l’estada de la Bisbal com els de Bellver, coincidien a afirmar que els nens i nenes havien fet molta bondat. “No hem tingut cap problema. En general s’han portat molt bé i s’han mostrat molt actius en totes les activitats. La veritat és que ha estat un grup fàcil”, explicava Núria Pujol de les colònies de la Bisbal. La monitora de les colònies d’anglès, que es feia dir Summer, explica que “l’entorn de la casa, que es troba envoltada de natura, ha ajudat a fer que les colònies hagin estat tranquil·les”. A pesar d’estar tants dies fora de casa, cap dels nens i nenes es va enyorar dels seus pares, segons expliquen els monitors i ells mateixos. De fet, només l’Ariadna Mañè (9 anys) es va recordar

dels seus pares a l’hora de respondre què li havien semblat les colònies: “Per una part els trobes a faltar, però per l’altra coneixes gent nova i t’ho passes molt bé”, va afirmar. La Carlota Claramunt (8 anys) no es va recordar dels seus pares però sí del seu germà: “L’any que ve repetiré i vindré amb ell”, assegurà. Més que els nens i nenes, a vegades els que més s’enyoren són els pares. La Maria Miquel, la mare de la Laia Roca, reconeix que “la Laia no havia marxat mai... i ens hem enyorat tots!”. A pesar de tot, afirma que “ha estat una experiència molt positiva tant per a ella (la Laia) com per a nosaltres”. El Jaume Claramunt, pare de la Carlota Claramunt, també valora la iniciativa dels EIC: “Veiem molt positiu que el nostre col·lectiu organitzi aquestes activitats amb les quals els

La Maria Grau, que en la imatge està acariciant un cavall, va anar a les “Colònies d’estiu amb anglès” i assegura que va aprendre molt

FULLS dels ENGINYERS

en familia

Els pares valoren la iniciativa dels EIC i expliquen que la experiència ha estat positiva tant per als seus fills com per a ells mateixos Entre rialles, els nens i nenes van passar uns dies agradables en què van fer moltes noves amistats

“No hem tingut cap problema durant les colònies. En general s’han portat molt bé i s’han mostrat molt actius en totes les activitats. La veritat és que ha estat un grup molt fàcil” Núria Pujol, monitora de les “Colònies d’estiu en català”

Molts no volien que les colònies s’acabessin i ja pensaven en les de l’estiu que ve nostres fills entren en contacte amb fills d’altres persones amb perfils professionals semblants i procedents d’altres llocs de Catalunya”. La Sonia Fuertes, mare del Pol Garin, i l’Esther Esteve, mare del Marc Pons, expliquen que l’experiència ha estat tan positiva que fins i tot “l’efecte s’ha notat també en la seva implicació amb les tasques de la llar, com parar taula o desparar-la”. Esperem que no sigui cosa de només quatre dies... En conclusió, es pot afirmar que les segones colònies d’estiu dels EIC han estat tot un èxit. Tant grans com petits estan satisfets dels resultats i l’experiència ha estat més que positiva. Ara, a per la tercera edició!

A pesar que els nens i nenes de les “Colònies d’estiu en català” només tenien entre 8 i 12 anys, la gran majoria no va tenir por a realitzar cap de les múltiples activitats d’aventura i esport, o almenys així ho aﬁrmaven ells...

SETEMBRE /OCTUBRE 2009

Algunes de les activitats que es van realitzar van ser: visites a museus com el del Suro de Palafrugell o el de la Pesca de Palamós, espeleologia en una cova, patinatge sobre gel, excursions a cavall, esports aquàtics, una volta en globus aerostàtic, un taller d’astronomia...

“Aquest era el primer any que anava de colònies i m’han semblat molt divertides. L’estiu que ve vull repetir. A veure si convenço els meus pares...” Estel Simó, 12 anys

aMB GANES DE REPETIR L’Estel, qui va anar de colònies juntament amb el seu germà bessó Martí, explica que “les colònies han estat molt divertides”. Igual que la majoria dels altres nens i nenes afirma que “les activitats d’aventura són les que més m’han agradat perquè no les havia fet mai abans”. Però no sols era la primera vegada que feia aquests tipus d’activitats, sinó que també era el seu primer any de colònies. Per l’Estel, l’experiència ha estat molt positiva i assegura que l’any vinent vol repetir: “A veure si convenço els meus pares”, afirma. Abans d’acomiadar-se aprofita per fer un últim comentari: “Vull afegir que hi havia molts mosquits i que ens han picat molt”.

volem +

EL MICROOH!NES

Física contraintuïtiva en una caixa de cereals A vegades, els objectes més quotidians amaguen exemples que il·lustren realitats científiques que van en contra de la nostra intuïció. Gairebé tots ens hem trobat alguna vegada amb el fet que al final d’una caixa de cereals només hi queden els trossos més petits o més aviat una pols poc llaminera. En canvi, els trossos més grans i més pesants es troben a la part alta de la bossa, al contrari del que la nostra intuïció ens diria. El fenomen, anomenat “efecte muesli o nou de Brasil” s’origina per diversos factors físics com la convecció, la percolació, l’acceleració que provoca el moviment, etc. Aquest curiós efecte va ser descobert als anys 30 i té certa importància en la indústria del packaging. Ara bé, si afegiu llet als cereals també podreu observar l’efecte Cheerio sobre l’agrupació dels cossos en una superfície líquida...

ENTRETENIMENTS

WWWEBS WWW.EUROPA.EU

La seqüència de Hong Kong Quin és el nombre que continua la sèrie?: 12, 23, 35, 47, 511, 613, 717, 819, 923, 1029...

Nou portal de la UE: Síntesi de legislació europea Aquesta nova versió ofereix a l’usuari una navegació més clara, senzilla i interactiva. Destaca un menú personalitzable, una plana de “Novetats” on es poden consultar les darreres síntesis publicades i una subscripció a continguts RSS per mantenir-se al dia dels darrers avenços en camps concrets.

ArteFin

WWW.WDL.ORG Biblioteca digital mundial Ara ja podem descobrir, estudiar i gaudir dels tresors culturals de tot el món, manuscrits, mapes, llibres poc comuns, partitures, gravacions, pel·lícules, gravats, fotografies i dibuixos arquitectònics, des d’un únic lloc i de diverses maneres. WWW.TRIPADVISOR.COM Crítica de viatges Quan anem de vacances, volem triar un restaurant o decidir-nos per un hotel, sovint ens és molt útil llegir les ressenyes que han fet altres usuaris en pàgines d’Internet especialitzades. Un cop passat l’estiu, és hora de tornar aquest favor a la Humanitat. Webs com tripadvisor.com ens dóna la possibilitat d’intercambiar experiències sobre establiments d’arreu del món i, alhora, ens permet treure el crític que tots portem a dintre!

SETEMBRE /OCTUBRE 2009

SOLUCIÓ D’ABRIL/MAIG En Pep i en Joan L’única dificultat d’aquest problema radica en l’enunciat, que sembla un embarbussament. Si anomenem ep i ej a les edats d’en Pep i en Joan, respectivament, podem escriure que: ej + ep = 91. En un moment del passat, sabem que l’edat d’en Pep era la mateixa que la d’en Joan ara. Si això va succeir fa n anys, podem escriure que: ep - n = ej. També sabem que l’edat actual d’en Pep és el doble de la que tenia en Joan en aquest moment del passat (fa n anys). Per tant: ep = 2 (ej n). Buidant les dues darreres equacions esbrinarem que ej = 3n, i buidant les dues primeres amb aquest resultat descobrirem que ej = 39 i ep = 52.

Problemes extrets de mensa.es

LA TEMPTACIÓ

PRIVATE BAZAAR

Natàlia Garcia / Màrqueting i publicitat COEIC

CONCEPT STORE

Arriba a Barcelona un nou concept store dedicat exclusivament a les vendes privades. En un entorn inspirador, podràs gaudir d’una original selecció de peces de roba úniques procedents de desfilades i models de col·leccions especials. També hi ha complements i objectes portats de països exòtics i mobles de decoració majoritàriament dels anys 60 i 70. I tot a uns preus a partir del 50% de descompte! La botiga, antiga fàbrica de bicicletes ubicada en plena Eixample, té una decoració neutre però plena de color amb detalls divertits, com una bicicleta de competició penjada a la paret que evoca la seva història. Una barra de bar circular ocupa una part on es pot degustar una copa de champagne mentre es decideix quin dels curiosos gadgets ens emportem a casa. Per accedir a la botiga es necessita tenir la targeta Bazaar que es pot sol·licitar gratuïtament mitjançant la seva web i, el millor de tot: pots obtenir el 10% de descompte addicional que ofereix l’AEIC/COEIC, directament al departament del CAS.

On:

c/ Balmes, 84 Tel. 902 112 193 www.private-bazaar.com Per obtenir la targeta amb el descompte d’associat/col·legiat: Tel. 933 192 300

Quan: De dimarts a dissabte, de 10 a 20 h Quant: Diversos preus

ArteFinalKubiEverywhereMon 1/9/09 15:30 P�gina 1 C

CY CMY

FULLS dels ENGINYERS

volem +

Q-RIOSITATS: acudits EL DISSENY DEL COS HUMÀ Tres enginyers es troben discutint sobre el disseny del cos humà. El primer d’ells comenta: –Òbviament, el que ho va fer era un enginyer mecànic; fixa’t en les articulacions, en els ossos de la mà... –No home –replica el segon– va ser un enginyer elèctric, fixa’t en el sistema nerviós, en la complexitat del cervell... –Nah, ni idea –sentencia el tercer–, això ho va fer un enginyer civil; a ningú més se li ocorre posar un desguàs tòxic al costat d’un àrea recreativa.

DISCREPÀNCIES PROFESSIONALS Un arquitecte, un artista i un enginyer estaven discutint sobre si era millor passar l’estona amb l’esposa o amb l’amant. L’arquitecte va dir que gaudia passar el temps amb la seva dona, construint una base sòlida per a una relació duradora. L’artista va dir que gaudia passar el temps amb el seu amant, perquè amb ella trobava passió i misteri.

–A mi m’agraden les dues –va dir l’enginyer. –Les dues? –li van preguntar els altres dos. –Sí –va respondre l’enginyer. Si tens una dona i una amant, cadascuna d’elles assumirà que estàs passant l’estona amb l’altra, i pots anar a la fàbrica i deixar el treball acabat.

LES OVELLES ESCOCESES Un físic, un enginyer i un matemàtic van en un tren per Escòcia. Miren per la finestra i veuen una ovella negra. –Ah! –diu el físic. Veig que les ovelles escoceses són negres. –Mmm... –diu l’enginyer. Voldràs dir que algunes ovelles escoceses són negres. –No –diu el matemàtic–, tot el que sabem és que existeix almenys una ovella a Escòcia i que com a mínim un dels seus costats és negre. Si vols enviar-nos més acudits perquè els publiquem en aquesta secció, pots fer-ho a fulls@eic.cat.

PÀGINES El canvi climàtic: anàlisi i política econòmica. Una introducció Autors: Josep M. Vegara (director), Isabel Busom, Montserrat Colldeforns, Ana Isabel Guerra, Ferran Sancho. Edita: Col·lecció Estudis Econòmics del Servei d’Estudis de ”la Caixa” (disponible al web www.laCaixa.es/estudis).

Sinopsi: Hi ha un consens generalitzat en la comunitat científica internacional que la temperatura mitjana del nostre planeta ha augmentat de manera pràcticament ininterrompuda durant els últims cent anys, un fenomen que s’atribueix, amb alta probabilitat, a l’efecte de les activitats humanes.

SETEMBRE /OCTUBRE 2009

La tour de trois cents mètres. Exemplars del fons antic de la biblioteca de l’Assocació d’Enginyers Industrials de Catalunya Autor: Gustave Eiffel. París, 1900. (Dedicatòria de l’autor a l’Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya). Vol. 1: Texte. Vol. 2: Planches Sinopsi La biblioteca de l’Associació Sinopsi: d’Enginyers Industrials de Catalunya disposa d’una important col·lecció de documents considerats fons antic, fruit de la seva creació l’any 1863. Entre altres llibres que formen part d’aquesta col·lecció, cal destacar un exemplar numerat de l’obra de Gustave Eiffel, relativa a la construcció de la torre Eiffel. En aquest cas, l’exemplar té un valor afegit ja que inclou una dedicatòria de l’autor a l’Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya. A partir d’ara es disposarà d’un altre exemplar numerat i amb la dedicatòria a l’Associació, gràcies a la donació efectuada pel col·legiat Sr. Joan Garriga Kuijpers.

OFERTES I SERVEIS HOTEL LA TORRE “Hotel a la Costa Brava” En el centre de la Costa Brava, al cor del Baix Empordà, concretament a la vila marinera de Calella de Palafrugell, hi trobem aquest petit hotel familiar on el client és tractat de manera personalitzada: l’Hotel La Torre. Disposa de 28 acollidores habitacions completament equipades i la majoria amb terrassa amb vistes al mar. 15% de descompte sobre el preu de l’allotjament + esmorzar. L’oferta és vàlida sempre que la reserva es faci efectiva directament a l’Hotel (sense intermediaris). Les despeses de bar, restaurant o altres conceptes, no s’inclouen en aquesta oferta. Aquesta oferta no serà vàlida durant el mes d’agost. Aquesta oferta serà vàlida només per a estades de dues o més nits. Aquesta oferta no serà acumulable amb altres ofertes que proposi el nostre establiment.

Passeig La Torre, 26-28 Calella de Palafrugell (Girona) Tel. 972 614 603 hotel@latorre.cat

RENDERPIXEL “ Servei d’externalització del renderitA RenderPixel comptem amb una renderfarm d’última generació dedicada en exclusiva al renderitzat, que ens permet oferir cicles de temps més ràpids, rapidesa de resposta als seus projectes 3D amb imatges de qualitat molt alta i optimitzats per al treball amb les principals plataformes de disseny 3D: 3D Studio, Softimage, Autocad, Maya, Blender, Rhino, Cinema4D Studio. (Per a altres entorns, cal que en facis consulta). Posen a disposició del client l’últim en tecnologia amb tota la potència i prestacions de la nostra renderfarm i amb un equip qualificat professional amb tota la certesa que els treballs es mantindran en la confidencialitat més estricta i processats amb la qualitat més absoluta i serietat, a un preu molt competitiu. 12% descompte en tots els serveis.

Tel. 935 157 257 Mòbil 671 470 285 (Núria Pous) gestion@renderpixel.es www.renderpixel.es

CINC “Centre de Negocis” CINC Centre Internacional de Negocis de Catalunya, és un espai de treball i trobada per a empreses, professionals, directius i emprenedors en el districte 22@. Està orientat a projectar el creixement de pimes i facilitar la major oferta de serveis a empreses, des del lloguer d’espais físics equipats com despatxos, sales de juntes, de conferències, etc., per al treball puntual o estable, fins a serveis d’assessoria d’empreses en els diferents àmbits possibles (fiscal, mercantil, jurídic, comptable...). Descomptes de fins al 20% de descompte en tots els serveis del business center: oficina virtual, coworking (despatxos per compartir), lloguer d’oficines, sales de reunions i de conferències, actes i esdeveniments, assessoria d’empresa.

C/ Llull, 321-329 Barcelona Tel. 902 790 000 www.cinc.com

FULLS dels ENGINYERS

volem +

OCI I CULTURA

Primera temporada dels Esports Intercol·legials S’ha acabat la temporada i és hora de fer balanç, però més enllà dels resultats esportius hi ha molts motius per felicitar-se per l’èxit que han assolit els Campionats Esportius Intercol·legials en què ha participat el Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya. Des del setembre del 2008 i fins al juny del 2009, quatre col·legis professionals (Enginyers Industrials, Economistes, Enginyers de Camins, Canals i Ports i Enginyers de Telecomunicacions) han col·laborat en una iniciativa pionera: la creació d’uns Campionats Esportius Intercollegials, amb l’objectiu de promocionar l’esport i la relació entre professionals dels diferents col·legis. En l’àmbit esportiu, els EIC vam aconseguir el campionat de tennis taula i de golf i el subcampionat de vela i futbol sala, a més de la tercera posició en tennis. Així doncs, els

SETEMBRE /OCTUBRE 2009

“grocs” (el color de samarreta que han vestit els EIC durant els diversos torneigs) han sortit amb un palmarès ben notable dels campionats. Els I Campionats Esportius Intercollegials a Catalunya han pogut portar-se a terme en primera instància gràcies al conveni amb la Fundació Catalana per a l’Esport, una entitat creada l’any 2002 amb la voluntat de fomentar els hàbits esportius del conjunt de la societat i com a instrument al servei de millora de la qualitat de vida dels ciutadans i ciutadanes. A banda de les institucions promotores, els I Campionats Intercol·legials han comptat amb el patrocini de l’Ajuntament de Barcelona, a través de l’Institut Barcelona Esports, la Generalitat de Catalunya a través de l’Esport mou Catalunya, i altres entitats com: La Seda de Barcelona, Rubau, Caixa d’Enginyers, Artyplan, Vi-

Sobre aquestes línies, un moment del partit de futbol que van disputar els enginyers industrials. A sota, una imatge de família de bona part dels participants en els campionats i els representants dels diversos col·legis implicats

Instantània d’una de les regates de vela que es van celebrar partint del Port de Barcelona

Un dels jugadors “grocs” que representaven els EIC durant una partida de tennis taula

Els participants en el torneig de golf van lluir estil sobre el green

atges Atlanta, Novotel-Andorra, FGC Ferrocarrils i Banc Sabadell Atlàntic. Altres empreses col·laboradores han estat: Hotels Derby, Gallery Hotels, Joies L’annel i Agència de Viatges MuTravel. Els esports que s’han practicat al I Campionat Intercol·legial han estat el golf, el tennis, el tennis taula, el futbol sala i la vela, i han participat un total de 120 col·legiats de totes les edats. La clausura d’aquesta primera edició dels Campionats Esportius Intercol·legials (CEI) es va celebrar al Col·legi d’Enginyers de Camins, Canals i Ports de Catalunya, on es va anunciar que de cara a l’any vinent s’espera que prenguin part d’aquesta iniciativa esporti-

va altres col·legis professionals. Tanmateix, el dinamisme d’aquests campionats, la seva breu durada en el temps (un trimestre) i la satisfactòria interrelació entre els concursants són indicadors que donen mostra d’un èxit anunciat en la celebració de la segona edició dels Campionats Intercol·legials. La cloenda de l’acte de lliurament de premis es va celebrar amb un còctel i un sorteig d’obsequis a càrrec de les empreses col·laboradores que, al marge dels premis aconseguits per mèrit esportiu, van voler fer extensiu el seu agraïment a tots els participants amb regals dels seus productes i serveis.

Més enllà de les fites esportives, l’organització d’un campionat entre col·legis ha estat un èxit que ha unit professionals de diversos àmbits entorn de l’esport

Un moment del lliurament de premis

FULLS dels ENGINYERS

borsí

IMMOBLES Llogo casa a la Cerdanya, Urb. Pleta de Saga, a 7 km de Puigcerdà, totalment equipada; per a sis/vuit persones. Per setmanes o quinzenes. Tel. 675 935 096 / 625 546 346 / 935 896 777 (nits). Venc pis nou a Palafrugell, molt assolellat, de 85 m2, tres habitacions, dos banys, ampli saló menjador amb balcó, pàrquing i ascensor. Situat a 5 minuts del centre, pocs veïns, armaris encastats i cuina equipada. Tel. 629 741 362. Llogo local entresòl ideal per a despatx professional a Tarragona. Molt cèntric (c/ Unió amb rambla Nova). Preu: 350 €/ mes. Tel. 629 331 941 / 977 219 350. Es ven torre a Matadepera (Cavall Bernat) amb 1.000 m2 de parcel·la i 300 m2 edificats. Quatre habitacions i una suite, cuina-ofﬁce de 30 m2, menjador - sala d’estar de 90 m2, tres banys complets, garatge per a tres cotxes grans, traster, piscina i frontó. Preu: 660.000 €. Tel. 649 622 522 (Carme). A/e: fjms42@gmail. com. Llogo casa al Port de la Selva. Estiu 2009.

Disponible tres/quatre setmanes. Casa moderna. Parcel·la independent amb jardí. Vistes extraordinàries. Primera línia de mar. Zona Far de Sarnella. Totalment equipada per a sis/vuit persones. Superfície habitable de 130 m2. Tres habitacions. Tres banys. Terrasses de 60 m2. Garatge. Preu segons el mes. Tel. 932 093 065. Es lloga apartament residencial per a gent gran a Las Arcadias, al c/ Calàbria, 235 (amb Còrsega). És un 2n pis amb terrassa i vistes al jardí. Té 67 m2, salons comuns, serveis de recepció, infermeria 24 hores, restaurant, manteniment, neteja, bugaderia, etc. L’apartament està moblat. Preu: 1.800 €. Tel. 609 804 944. Venc o llogo pis de 120 m2 a Manresa ciutat. Consta de cinc habitacions, bany, cuina i una petita galeria coberta. Tot exterior. Totalment moblat i amb electrodomèstics per entrar-hi a viure. Disposa de calefacció (caldera de dos anys d’antiguitat) i la canalització d’aigua és totalment nova. Tel. 653 961 412. Llogo apartament al barri de Gràcia de Barcelona. Situat a la Travessera de Gràcia i molt proper a la plaça Rius i Taulet. Té saló menjador, cuina, bany complet i una habitació independent. Tel. 934 545 704 (Glòria).

SETEMBRE /OCTUBRE 2009

Llogo torre singular a Sitges com a vivenda (completament rehabilitada). Zona Vinyet. Parcel·la de 600 m2. Habitable 250 m2. Jardí amb piscina i garatge. Planta baixa: sala-menjador de 60 m2 amb llar de foc, porxo cobert, lavabo, cuina amb ofﬁce. Primera planta: dues habitacions dobles, un bany, una habitació suite, despatx i una terrassa. Segona planta: una habitació suite amb terrassa. Armaris a totes les habitacions. Instal·lació d’alarma. Calefacció i aire condicionat. Tel. 636 494 045 / 055. A/e: augusta@ telenginyers.net. Llogo pis a Sant Antoni de Calonge, a primera línia de mar. Sisena planta, tres hab., dos banys, tot equipat. Pàrquing. Tel. 666 644 153. Llogo pis entre les Corts i C.C. L’Illa. Nou, assolellat, calefacció, dos banys, saló menjador, dues hab. dobles i terrassa. Preu: 900 €/ mes. Sense moblar. Tel. 627 719 848 / 938 978 129. Llogo pis a zona residencial de Barcelona: c/ González Tablas. De 140 m2 i quatre habitacions. Amb calefacció i aire condicionat, pàrquing, cuina reformada, parquet, gran zona verda comunitària, terrassa davant i darrere, bones vistes i sol, i servei de porteria. Preu: 1.800 €. Tel. 600 069 759 / 932 038 415 (Antoni).

Es lloga apartament moblat i equipat a Sitges, a 50 metres de la platja. Dues habitacions, dos banys, saló menjador, cuina, dues terrasses, piscina, plaça de pàrquing i servei de porteria. A partir de setembre. Preu: 900€. Tel. 600 069 759 / 932 038 415 (Antoni). Llogo pis de 134 m2 en finca excel·lent i ben comunicada amb metro i autobús (Diagonal amb pl. Mossèn Cinto Verdaguer). Pàrquing de 12 m2 opcional al mateix edifici. Finca amb conserge i dos ascensors. Pis amb tots els serveis i a punt de ser ocupat, amb o sense mobles i equipament. Saló menjador de 30 m2, exterior amb àmplia terrassa i magnífica vista, tres dormitoris exteriors i dos d’interiors, cinc armaris encastats, dos banys complets, dutxa amb WC, cuina, aire condicionat, parquet, etc. Ideal per a família estable o executius d’empresa. Preu a convenir, sobre 1.600€. Tel. 973 232 213. (Abstenirse si no es té referències o garanties.) Llogo pis a la rambla Catalunya amb ptge. de la Concepció. Moblat, impecable, en una finca de deu anys d’antiguitat. És de 90 m2, alt (quarta planta), tot exterior. Saló menjador, cuina independent equipada, dues habitacions (una suite), un bany complet i un altre amb dutxa, aire condicionat, plaça de pàrquing al mateix edifici,

conserge. Preu: 1.750€/ mes tot inclòs. Tel. 666 418 637 (Josep M.) Llogo pis a Horta Residencial, sense mobles, impecable, de 90 m2 útils, tres habitacions, dos banys, menjador amb sortida a la terrassa. Calefacció i aire condicionat, galeria, pàrquing, ascensor directe, amb molta claror, tranquil, molt ben comunicat (L3, L5, prop sortida 4 de ronda de Dalt). Finca jove. Preu: 1.050 €/mes (despeses incloses). Tel. 934 519 321 (en horari d’oficina). A/e: omni@ya.com. Apartament a Ribes de Freser, seminou (dos anys), completament moblat i equipat, es lloga tot l’any. Saló menjador, cuina, dos dormitoris dobles, calefacció a gas, llar de foc, traster i plaça de pàrquing. Imprescindible tenir referències. Tel. 933 008 219 / 972 728 100. Es lloga nau industrial a Figueres. Situada dins d’un complex industrial a la ctra. de Figueres a Vilatenim. Parcel·la de 655 m2 i nau de 490 m2. Preu mensual lloguer: 2.000€/mes. Tel. 938 430 686. Es lloga nau industrial a Polinyà. Són 600 m2 amb altell de 100 m2 i oficines. Disposa de 70 kW. Preparat per a pont grua. Alçària de 8 metres. Disponibilitat immediata. Tel. 932 090 152 / 629 739 703.

Llogo pis de 90 m2, a prop de pl. Molina. Silenciós i assolellat. Àmplia sala amb xemeneia, quatre habitacions (dues dobles), dos banys complets,

cuina equipada, balcóterrassa. Preu: 1.200 €/ mes. Tel. 934 188 331 (Esteve). Llogo apartament cèntric a Madrid, totalment equipat, moblat, amb calefacció i aire condicionat, situat en una finca amb garatge, jardí i piscina comunitària. Tel. 644 194 874. Local/despatx nou per estrenar a la millor zona de Sabadell, enfront de Fira Sabadell. Superfície total de 300 m2, distribuïts en planta baixa de 30 m2 amb accés directe des del carrer i en planta primera de 270 m2. Possibilitat de lloguer o venda. Tel. 610 760 018

€/mes (serveis inclosos); opció de plaça de pàrquing: 110 €€/mes. Tel. 610 776 007 (Sr. Pujol). Llogo pis de 40 m2, dues habitacions, menjador-cuina i lavabo amb dutxa, metro Llucmajor. Ben conservat, lavabo nou, cuina de butà (millorable a petició amb acord econòmic), habitació doble i habitació individual amb sortida a terrassa. Tres mesos de fiança i assegurança de danys. Cal que el llogater sigui enginyer industrial o compti amb excel·lents referències. Preu: 475 €/mes més despeses.

Tel. 639 613 905 / 933 231 144 (Ferran).

/ 617 467 058.

Es lloga pis moblat de 80 m2 al c/ Entença (entre Còrsega i París), 6è pis amb ascensor, parquet, tres habitacions (una doble), bany, cuina equipada i menjador. Pàrquing per a cotxe petit opcional (fins a 4,20 m) al mateix edifici. Preu: 1.000€/mes (1.100€/ mes amb pàrquing). Despeses de comunitat incloses. Tel. 934 108 280 / 670 211 740.

Llogo despatx d’arquitectura comparteix 62 m2 amb tots els serveis, situat a la Zona Universitària (darrere de la facultat d’Econòmiques), al c/ Trias i Giró, 15, 1r 2a. Preu de lloguer: 500

Es lloga local a la nova ciutat judicial, a la pl. Cerdà. Té 280 m2 en un edifici d’oficines. Planta baixa en un espai diàfan. Perfecte per a despatx comercial o

magatzem. Preu: 3.250 €/mes. Tel. 680 986 154. Llogo plaça de pàrquing per a cotxe gran, situada a la ronda San Pere cantonada amb Via Laietana. Tel. 933 014 629. Llogo pis (1a planta) de 65 m2 al barri vell del c/ Pont Vell de Besalú (Girona), restaurat i sense moblar, molt cèntric, a punt per entrar-hi a viure. Consta de dues habitacions dobles, saló menjador, cuina, bany, ampli rebedor i galeria. Equipat amb calefacció de gas

VEHICLES

ALTRES

Venc cotxe Nissan Máxima QX, any 2000, 3.0, V6, 99.000 km, sostre solar, seients de cuir, climatitzador, canvi automàtic, color gris platejat, matrícula 0003 BGN. Preu: 6.000€€. Tel. 629 724 421.

Llogo tres seients al camp del F.C. Barcelona: gol sud, segona graderia, temporada 2009. Tel. 609 744 313.

Compro Fiat Panda 4x4 o Seat Panda 4x2. En bon estat. Tel. 932 372 609 (matins).

Venc taula d’escriptori de 120 x 60 cm amb buc amb rodes adaptat a sota i amb dos calaixos. Color roure. Preu del conjunt: 80€€. Tel. 934 309 368. Venc flaix Metz Mecablitz 28 AF-4N per a càmera Nikon; com nou. Preu: 70€. Tel. 934 241 578.

Venc cotxe Peugeot 206, any 2005, 35.000 km, pintura metal·litzada de color plata i sostre de vidre. En molt bon estat. Preu: 6.500€€. Tel. 938 944 696.

natural, assolellat i tot ventilat. Tel. 934 249 203. Llogo pis al c/ Comte Borrell (entre Gran Via i Diputació), a prop del metro Urgell. Té 60 m2 i és interior; està totalment reformat i parcialment moblat. Preu: 750€/mes. Tel. 630 971 868 (a partir de les 19 h). Llogo local d’uns 170 m2 al c/ Comte Borrell (entre Gran Via i Diputació). Preu: 1.400 €/ mes. Tel. 630 971 868 (a partir de les 19 h). Llogo local d’uns 110 m2 a Hostafrancs, a prop de l’eix comercial de Creu Coberta. Preu: 650€€/ mes. Tel. 630 971 868 (a partir de les 19 h)

FULLS dels ENGINYERS

volem +

TEXT: Josep Ramon Torné

FOTO: Arxiu

Enginyeries del Món

El Jet d’Eau de Ginebra Durant la segona meitat del segle XIX, la ciutat suïssa de Ginebra va gairebé doblar la seva població fins a arribar als 100.000 habitants. Les dificultats per abastir d’aigua la població i a les indústries que s’estaven desenvolupant a la ciutat va portar els enginyers ginebresos a idear una bomba d’aigua que permetés aprofitar l’aigua del Roine. Quan el sistema va entrar en funcionament el 1886, els tècnics van observar que la pressió augmentava fins a límits perillosos al vespre, quan els artesans apagaven les seves màquines i deixaven d’utilitzar l’aigua que els arribava des de la bomba. Això era inconcebible en un país que és conegut mundialment per la precisió de la seva tecnologia, com en el cas dels cèlebres rellotges suïssos. Tanmateix, l’anomenada Confederació Helvètica també és coneguda per la bellesa dels seus paisatges, així que els enginyers de Ginebra no van deixar passar l’ocasió per resoldre un problema tècnic amb una solució d’una estètica encisadora. Van dissenyar una segona via de pas que deixava

anar l’aigua sobrant cap al cel quan la pressió era massa alta. La imatge d’aquella columna d’aigua de 30 metres era tan atractiva que el govern de la ciutat va decidir moure el surtidor a la ribera del llac Leman i convertir-lo en un reclam turístic augmentant el raig fins als 90 metres d’altura. El 1951 es va desconnectar de la xarxa pública d’aigua potable i es va començar a nodrir del llac, però es va mantenir el Jet d’Eau per la seva identificació com una icona de Ginebra i pel seu atractiu per als visitants. Actualment està controlat per cinc enginyers retirats dels Serveis Industrials de Ginebra, que encenen i apaguen el raig a diferents hores depenent de l’època de l’any i controlen que la maquinària no es malmeti desconnectant el sistema si les temperatures són molt baixes o fa massa vent. Avui en dia la columna assoleix una altuta de 140 metres, amb 500 litres d’aigua per segon que surten a 200 quilòmetres per hora cap al cel de Ginebra.

Més informació: www.ville-ge.ch / www.sig-ge.ch / www.geneve-tourisme.ch

CONTACTE

Si vols contactar amb els Fulls dels Enginyers per posar un anunci al “Borsí”, suggerir un entreteniment o fer qualsevol proposta, pots fer-ho a través del correu electrònic fulls@eic.cat. Per a canvis SETEMBRE /OCTUBRE d’adreça, posa’t en contacte amb client@eic.cat. 2009 També pots trucar al telèfon 933 192 300.