Fullsdelsenginyers 01 gener2016 by Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya

ACTUALITAT PERIODICITAT CONNECTATS

Descobreix els nous Fulls

Visita www.fullsdelsenginyers.cat i accedeix a tots els continguts

FULLS DELS ENGINYERS 01/ GENER 2016

El diari dels Enginyers Industrials de Catalunya

Imatge de Rubiempresa.net.

n TEMA DEL MES

El sector industrial, en el canvi de model energètic de Rubí L’aposta per millorar l’eficiència energètica dels polígons industrials de Rubí és una estratègia bàsica del canvi de model energètic PÀG.06 // El municipi de Rubí, principalment industrial, està duent a terme un projecte estratègic des de fa quatre anys anomenat Rubí Brilla. L’objectiu és canviar el model energètic, el tradicional, i apostar per les

energies renovables i l’eficiència energètica d’una manera clara. Un dels quatre eixos d’aquest pla és la indústria, paral·lelament al sector públic, el residencial i el comercial. Fixant-se en les accions implementades

El consistori de Rubí ja consumeix el 100% de la seva energia d’origen renovable i ha esdevingut el primer municipi a fer-ho

en l’àmbit industrial, Rubí Brilla ha escanejat amb dos vols les teulades de les naus industrials amb una càmera TASI de la UPC. Amb aquesta metodologia s’ha pogut saber quin és el potencial fotovoltaic i per on perden ener-

gia aquest tipus d’estructures. L’aposta de l’Ajuntament per millorar l’eficiència energètica dels polígons industrials rubinencs no és casual. Rubí en suma onze. Grans empreses veuen amenaçada la seva via-

bilitat econòmica pels costos energètics que implica estar implementades en territori espanyol. La possibilitat de deslocalització, i les conseqüències perjudicials per al territori, és més viva que mai. l n PROJECTES

Un laboratori smart a peu de carrer n INDÚSTRIA

n ROBÒTICA

La nova indústria catalana

Watson, la semàntica d’un robot

PÀG.04 // Les manufactures i els serveis de producció de la nova indústria catalana ofereixen noves dades interessants, segons l’estudi La nova indústria. Actualització de les dades a partir de les taules input-output de Catalunya, presentat recentment per la directora d’Anàlisi Econòmica de la Cambra de Comerç de Barcelona. La productivitat mitjana del sector integrat és superior a la del conjunt de l’economia catalana, sobretot si tenim en compte que l’any 2011 la seva aportació va ser més elevada en termes de VAB (68%) que en termes d’ocupació (57%). l

PÀG.09 // Les claus per entendre el futur de la robòtica col·laborativa que proposa el sistema Watson, d’IBM, són la tecnologia, la industrialització i la cognició. En altres paraules, aquest tipus de robots tindrà la capacitat d’entendre l’ésser humà i comunicar-se amb ell en temps real en un procés autènticament semàntic. Les experiències arreu del món amb aquest sistema proliferen: els hotels Hilton l’utilitzen com a punt d’informació per els turistes i les botigues del Japó, per atendre els clients. l

OPINIÓ // PÀG.03

PÀG.09 // La xarxa de 27 municipis que integren Catalonia SmartLab està funcionant com un camp de proves urbà de projectes smart. Emprenedors i empreses poden testar in situ les seves aplicacions i solucions tecnològiques, que han de millorar la gestió de la ciutat i les condicions de vida dels seus habitants. Una plataforma web de gestió de recursos i previsió de consums energètics i un algoritme de big data aplicat en la detecció d’apartaments turístics són alguns dels projectes implementats. l

OPINIÓ // PÀG.03

“Els materials de les estructures de motocicletes, turismes i camions evolucionaran per buscar la fórmula màgica del pes/ potència escaient”

“Amb els nostres algoritmes patentats imposem canvis subtils a la intensitat de la llum LED, que porten les dades digitals codificades”

JOSEP LLUÍS PEDRAGOSA RADUÀ, ENGINYER INDUSTRIAL

HARALD HAAS, INNOVADOR DE LES TECNOLOGIES DE LA COMUNICACIÓ

OPINIÓ

FULLS DELS ENGINYERS / 01

n Editorial

El nou Campus Diagonal-Besòs obrirà les portes el setembre de 2016 i integrarà les activitats de l’EUETIB i una part de l’ETSEIB

La Diagonal de Barcelona vertebra els dos pols de la docència de l’enginyeria industrial catalana

comiadàvem l’any 2015 amb una notícia important per a l’enginyeria industrial de Catalunya. La Generalitat va aprovar el 23 de desembre passat una inversió de 74,4 milions d’euros en vuit anys per al Campus Diagonal-Besòs de la UPC. Aquesta futura Escola d’Enginyeria de Barcelona Est (EEBE) obrirà les portes el setembre de 2016 i integrarà les activitats de l’Escola Universitària d’Enginyeria Tècnica Industrial de Barcelona (EUETIB) i una part de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Industrial de Barcelona (ETSEIB). Aquest acord significa un gran impuls, definitiu, a un dels projectes més importants, si no el que més, pel que fa a la docència de l’enginyeria industrial a casa nostra. Però no només en el camp de la docència, sinó també en els de la recerca i la transferència de tecnologia. És per aquest motiu que dos edificis del Campus Diagonal-Besòs de la UPC estaran destinats íntegrament a la investigació. El repte, doncs, que hi ha al davant no és pas petit. L’ambició és convertir aquest nou centre docent en una de les referències internacionals de l’enginyeria. Les instal·lacions projectades, més grans, més adaptades als graus que s’hi impartiran i amb millors laboratoris, són els ciments sobre els quals s’ha d’edi-

ficar l’èxit d’aquesta aposta. Cal recordar que l’oferta acadèmica al nou Campus inclourà graus, màsters i doctorats i atraurà més de 3.900 estudiants. La docència prevista de graus és la següent: Enginyeria Física, Enginyeria de Materials, Enginyeria Química, Enginyeria Biomèdica, Enginyeria Elèctrica, Enginyeria de l’Energia, Enginyeria Mecànica i Enginyeria Electrònica Industrial i Automàtica. Pel que fa als màsters, els programats inicialment són el màster europeu Advanced Materials Science and Engineering (AMASE); Environomical Pathways for Sustainable Energy Systems; Mechanical Engineering (EMME); Ciència i Enginyeria de Materials; Enginyeria Biomèdica; Logística, Transport i Mobilitat; Polímers i Biopolímers; Enginyeria de Processos Químics, i Enginyeria Nuclear. Finalment, els doctorats seran Ciència i Enginyeria dels Materials; Enginyeria Biomèdica; Enginyeria de Processos Químics; Enginyeria Elèctrica; Enginyeria Nuclear i de les Radiacions Ionitzants, i Polímers i Biopolímers. Amb l’obertura del curs acadèmic 2016-2017 al Campus Diagonal-Besòs, la Diagonal de Barcelona esdevindrà l’eix vertebrador dels dos grans pols de la docència i la investigació de l’enginyeria industrial a Catalunya. Cal no oblidar el significat i la importància del centre docent de l’ETSEIB-UPC de Pedralbes. l

n Sonòmetre

Render inclòs en la documentació de presentació del projecte.

“

n Altaveu

Prototip d’un dron que neda sota l’aigua

Els preus d’importació industrial cauen en un 5%

La Universitat Rutgers (Nova Jersey, EUA) ha presentat el prototip d’un dron que, a més de volar, és capaç de nedar sota l’aigua. Finançat per l’Oficina d’Investigació Naval nord-americana, Naviator és capaç de realitzar missions de reconeixement aquàtiques i aèries, tant si se’l llença des d’avions com des de submarins. En espera d’implementar-hi les darreres millores, és previst que entri en producció industrial molt aviat.

La taxa anual dels preus d’importació de productes industrials s’ha situat al mes de novembre en el -5%, un punt i mig menys que al mes d’octubre, segons les dades presentades per l’Institut Nacional d’Estadística (INE). Malgrat aquesta menor caiguda, ja són 33 els mesos acumulats de descensos. Per la seva part, l’índex de preus d’exportació de productes industrials (IPRIX) va marcar una taxa anual del -0,8% al mes de novembre, mig punt superior a la d’octubre.

EDITA: Associació/Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya AEIC President: Jordi Renom Sotorra Vicepresident 1r: Jordi Guix i Armengou Vicepresident 2n: Ricardo Granados i García Secretària: Olga Tomás i Huerva COEIC Degà: Jordi Guix Armengou Vicedegà: Josep M. Rovira i Ragué Secretari: Manuel Casas i Vilella Demarcacions del COEIC-AEIC Girona: Jaume Masgrau Lleida: Joaquim Llop

Ford portarà Android Auto

Ford ha anunciat a la fira CES que tots els models que llenci al mercat en els anys 2016 i 2017 incorporaran el suport per a Android Auto. Els models de 2016 ho faran mitjançant una actualització de la plataforma de Ford SYNC 3 i els presentats l’any vinent ja el portaran incorporat. Aquesta tecnologia permet gaudir de sistemes de navegació, reproducció de música i altres aplicacions amb una simple connexió Bluetooth o per cable.

Catalunya Central: Mireia Félix Tarragona: Lluís Maestre Delegació del Vallès: Francesc Figueras AEIC - COEIC Director general: Pere Homs Consell de redacció: Jordi Guix, Jordi Renom, Pere Roca i Jordi Vericat Responsable de Comunicació: Eva Díaz Coordinació: Anna Carrió Cap de Redacció: Albert López Redacció: Albert López, Francesc Soler i Pablo Monfort Publicitat: Pilar Alonso, Eva Díaz i Sonia Olivera Fotografia: Isabel Marquès i Job Vermeulen Font Disseny i maquetació: Anna Carrió Correcció lingüística: Ester Ollé

“Rubí és el primer municipi de l’Estat espanyol a consumir el 100% de la seva energia d’origen renovable”

Impressió: Vanguard Gràfic S.A. Dipòsit legal: B 26367-2015 ISSN: 2013-3332 Administració i distribució: Enginyers Industrials de Catalunya Via Laietana, 39 - 08003 Barcelona T: 933 192 300 / F: 933 100 681 a/e: fulls@mail.eic.cat

Els articles signats no representen l’opinió dels Fulls dels Enginyers. D’acord amb la Política de protecció de dades de caràcter personal que tenen implantada el Col·legi i l’Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya, s’informa que, atès que l’anuari és un fitxer que té

ÀNGEL RUIZ Tècnic especialista en eficiència energètica i energies renovables de l’Ajuntament de Rubí i responsable del projecte Rubí Brilla

legalment atribuïda la condició de font accessible al públic i vist que s’està emprant per a activitats comercials, s’explicitarà en el fitxer de manera destacada que dites dades no es podran utilitzar per a finalitats de publicitat o prospecció comercial. No obstant això, tenint en compte que aquest és un dret al qual els interessats poden renunciar, quan un col·legiat i/o associat així ens ho manifesti es farà constar en el fitxer que l’interessat ha informat del seu consentiment perquè s’usin les seves dades per a publicitat o prospecció comercial. Aquest consentiment s’ha de comunicar pels mitjans següents: per correu electrònic a lopd@eic.cat, per fax amb la referència LOPD al 933 100 681 o per escrit adreçat al Col·legi Oficial i l’Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya amb la referència LOPD a la Via Laietana, 39, 08003, de Barcelona.

FULLS DELS ENGINYERS / 01

n Tribuna

JOSEP LLUÍS PEDRAGOSA RADUÀ Enginyer industrial

Innovacions tecnològiques i seguretat viària

í. La inexorable evolució de les tècniques de producció de vehicles, construcció d’infraestructures, comunicació virtual, organització logística i gestió dels moviments és un fet que condicionarà de manera molt important la fluïdesa i la seguretat viàries. Aquest procés es donarà malgrat les inèrcies històriques que envolten el món del trànsit, la mobilitat de vehicles de motor, el transport de mercaderies, el desplaçament de persones i la seguretat viària, que constitueixen un paquet de reglaments de carreteres, de vehicles, de transport i de circulació. Els vehicles de motor, dels quals tanta dependència té la indústria del petroli, caminen lentament però de manera irreversible cap als motors elèctrics. Les fonts d’energia renovable i l’hidrogen obren unes possibilitats molt diferents de provisió de la mateixa energia, del consum i de la despesa. Les cadenes productives d’automòbils concebudes per a motors d’explosió i de combustió entraran aviat en decadència. I, d’altra banda, els materials de les estructures de motocicletes, turismes i camions evolucionaran a buscar la fórmula màgica del pes/potència escaient per a la màxima protecció i el mínim consum. Les competicions de Fórmula 1 i MotoGP són el banc de proves real que confirma els resultats de les proves de crash test (assaig de xoc) amb dummies (simulacions). Les carreteres i autopistes hauran de trobar el punt mitjà entre l’eficiència i la moderació, el rit-

me i la convivència, les possibilitats físiques i les impossibilitats de les limitacions dels conductors. Els vehicles elèctrics podran rebre ordres de camps magnètics exteriors per no ultrapassar els límits màxims de velocitat i els radars de control donaran pas a altres sistemes genèrics de detecció i sanció immediata dels infractors. Els tacògrafs i les caixes negres de tots els vehicles seran els policies permanents en connexió amb les centrals d’inspecció i control. I això, quan Google i algunes marques d’automòbil ja experimenten amb els vehicles sense conductor. En la zona urbana manaran les noves tendències urbanístiques lligades a les smarts cities o ciutats intel·ligents i les necessitats de mobilitat de les persones defugiran el vehicle particular i passaran a disposar de connexió amb empreses de transport de persones (taxis o busos), que oferiran serveis particularitzats via app. Els projectes Ub d’interconnexió entre usuaris permetran desplegar amb eficàcia els sistemes de car pooling (cotxe compartit) i de van pooling (caravana compartida), que tindran especial rellevància en els viatges in itinere: del domicili dels treballadors a les empreses on presten serveis. Els centres de control de trànsit dels eixamples urbans i dels accessos a les rodalies podran generar ones verdes per als paquets de vehicles majoritaris que seran aforats, no tant amb comptatges individuals sinó amb la detecció dels números dels telèfons mòbils que portin els usuaris dels automòbils. Els polígons industrials, d’acord amb els ajun-

taments i les empreses de transport, trobaran els millors sistemes d’apropament dels centres de treball a les persones de les plantes o els visitants, fet que, a més, tindrà les seves operatives amb busos llançadora que connectaran amb els park-and-rides (aparcaments d’enllaç) a prop de les estacions centrals. La visió zero morts com a eix de la seguretat viària europea per a 2050 exigirà ser molt més selectius amb els hàbits, actituds i aptituds dels conductors, amb exàmens en cada termini de revisió i la posada en pràctica de la revocació dels permisos de conduir a aquells insolidaris radicals o repetitius que no tenen cabuda en un trànsit moderat i segur. Un cop produïts els accidents, els sistemes de reconstrucció, amb la incorporació del recull de dades electròniques del minut anterior a la col·lisió o la gravació d’imatges permanents dels recorreguts, s’afegiran a les imatges externes que poden aportar els vídeos dels establiments amb mesures de seguretat. Totes aquestes dades seran compatibles amb els programes informàtics de reconstrucció en tres dimensions, ja en el mercat, però cada vegada més senzills de manipular i més fiables de resultats. Sí. En cinc anys tot això serà al carrer i, probablement, les innovacions vagin més de pressa que l’avaluació dels riscos que generin. La seguretat viària hauria de tremolar si les aplicacions no s’avaluen des de la vessant de l’anàlisi estricta dels riscos que generin. Els enginyers industrials de Catalunya volem liderar aquest procés. l

El 16 de febrer de 2016 comença la reflexió amb una jornada tècnica a la seu central del COEIC

n Radiografia

Li-Fi: la nova Internet sense cables

Lluny resten aquelles connexions dels anys noranta que obligaven a triar entre connectar-se a Internet o mantenir la línia de telèfon encesa. Lluny també resta aquella seqüència de sons que feien els antics mòdems per encendre’s. I també quedarà enrere la connexió sense fils actual, més coneguda com a Wi-Fi. I és que, després d’anys d’investigació, estudis i proves, la nova tecnologia Li-Fi s’ha posat en marxa fora del laboratori amb uns resultats més que sorprenents.

TEXT: PABLO MONFORT

a Li-Fi és la innovació que en poc temps permetrà connectar-se a Internet només activant l’interruptor de la llum. Aquest sistema utilitza una llum normal acoblada a una connexió a Internet que permet enviar dades a un receptor instal·lat a un ordinador, fet que permetria una connexió molt més ràpida que l’actual Wi-Fi. La Li-Fi va sorgir fa quatre anys, però ha estat durant el 2015 quan s’han realitzat les primeres proves fora del laboratori. El professor Harald Haas és reconegut com el “pare de la Li-Fi”. Actualment és professor de comunicacions mòbils de la Universitat d’Edimburg i cofundador de pureLiFi. Haas ens ha explicat com funciona la Li-Fi: “Amb els nostres algoritmes patentats, imposem canvis subtils a la intensitat de la llum LED. Aquests canvis subtils porten les dades digitals codificades. Hem demostrat que podem transmetre a grans velocitats amb LED micro especials”. Harald Haas és optimista i afirma que pureLiFi “és resultat

d’una associació amb un fabricant francès d’il·luminació amb l’objectiu de portar les primeres bombetes LiFi al mercat el 2016”. AVANTATGES DE LA LI-FI Clarament, el principal punt a favor d’aquesta innovació és la velo-

citat de transmissió. Fa uns quants mesos, l’empresa Velmenni va fer una prova real: va aconseguir connectar dos ordinadors mitjançant aquest sistema i va obtenir una velocitat mitjana d’1 gigabyte per segon, cent vegades més que la mitjana actual que té la Wi-Fi.

Aquesta companyia està estudiant implantar la tecnologia Li-Fi a les seves oficines i convertir-se en la protagonista del primer ús comercial d’aquesta tecnologia. La màxima velocitat assolida amb la Li-Fi va ser generada per la Universitat d’Oxford a principis de 2015, quan va arribar a una velocitat que permetia descarregar fins a 22 gigabytes per segon. L’adéu a les interferències amb altres sistemes seria un altre dels avantatges. Les dades no es transmeten per l’aire, sinó que ho fan a través de la llum i, per tant, no hi hauria cap problema per connectar-se a la xarxa dins d’un avió, per exemple. Finalment, la Li-Fi podria acabar amb els problemes de seguretat de la connexió, ja que aquesta tecnologia funciona amb un radi màxim de 10 metres. Per tant, el senyal no podrà ser desxifrat i d’aquesta manera s’evitaran els ciberatacs. INCONVENIENTS DE LA LI-FI Malgrat tot, el factor negatiu prové d’un dels pros esmentats. Si

En una prova real amb dos ordinadors, es va obtenir una velocitat mitjana d’1 Gb/s bé és cert que s’eviten problemes d’atacs i invasions a la xarxa, també ho és que la Li-Fi no pot traspassar objectes ni parets, ja que el dispositiu ha d’estar directament il·luminat i caldria col·locar un emissor a cada habitació de la casa on tinguem accés a Internet. Els investigadors estan treballant en aquests dos handicaps per tal de solucionar-los i poder donar un ús domèstic a aquesta tecnologia. Tot sembla indicar que en els propers anys o dècades veurem la implementació progressiva de la Li-Fi, fet que no implicarà la mort completa de la Wi-Fi, sinó que ambdues es complementaran per formar una tecnologia híbrida que ens permetrà una navegació més ràpida, eficient i segura. l

ACTUALITAT

FULLS DELS ENGINYERS / 01

n Indústria

Pes més elevat de la productivitat del sector integrat en la nova indústria catalana

La productivitat mitjana del sector integrat (indústria manufacturera i serveis a la producció) és superior a la del conjunt de l’economia catalana, atès que l’any 2011 va ser més elevada la seva aportació en termes de VAB (producte interior brut menys els impostos nets sobre els productes) (68%), que en termes d’ocupació (57%). Aquesta conclusió s’extreu de l’informe La nova indústria. Actualització de les dades a partir de les taules input-output de Catalunya.

e fet, la productivitat (entesa com a valor afegit per lloc de treballen el sector integrat era de 64,4 milers d’euros el 2011, enfront dels 53,6 milers d’euros del conjunt de l’economia. També destaca el fet que la productivitat mitjana del sector de serveis a la producció és superior a la del sector industrial. Així, l’informe elaborat per Carme Poveda, directora d’Anàlisi Econòmica de la Cambra de Co-

VAB DEL SECTOR INTEGRAT DE MANUFACTURES I SERVEIS A LA PRODUCCIÓ (PERCENTATGE DEL VAB TOTAL)

39%

35%

73% 1987

Sabadell Professional �

42%

SERVEIS A LA PRODUCCIÓ

44%

68% 2001

51%

66% 42%

2005

T’abonem el 10% de la teva quota de col·legiat*. Si ets membre del Col·legi Oficial d'Enginyers Industrials de Catalunya i vols promoure la teva feina, protegir els teus interessos o els teus valors professionals, amb Banc Sabadell ho pots fer. Et beneficiaràs de les solucions financeres d’un banc que treballa en PRO dels professionals. Truca’ns al 902 383 666, identifiqui's com a membre del seu col·lectiu, organitzem una reunió i comencem a treballar. sabadellprofessional.com

�

68% 21%

�

PROmoure:

INDÚSTRIA MANUF. I EXTRACTIVA

2011

17%

merç de Barcelona, conclou que el sector integrat de manufactures i serveis a la producció contribueix amb més de dues terceres parts al VAB total (el 68% el 2011) i que és el sector vertebrador de l’economia catalana. En termes d’ocupació, l’any 2005 va significar el canvi en la tendència de pèrdua de pes progressiva del sector integrat iniciada l’any 1987. D’aleshores ençà no ha augmentat, però tampoc ha disminuït, atès que es manté en un 57% de l’ocupa-

El sector integrat de manufactures i serveis a la producció és el sector vertebrador de l’economia catalana ció total a Catalunya entre 2005 i 2011. Així mateix, en el sexenni de 2005 al 2011, el pes que representa el sector integrat en l’economia catalana ha augmentat lleugerament: ha passat del 65% al 68%. Per tant, el balanç d’aquest sector en el període 2005-2011 no és del tot negatiu, perquè l’augment que ha experimentat el sector de serveis a la producció (que ha passat del 44% al 51% del VAB) ha permès compensar el descens registrat en la indústria manufacturera (del 21% el 2005 al 17% el 2011). Cal recordar que el concepte de nova indústria defineix la importància real de la indústria en l’economia catalana, atès que inclou els serveis que fan possibles les activitats productives de transformació, com són els tecnològics, els financers, el comerç o el transport, entre d’altres. l

FULLS DELS ENGINYERS / 01

n Notícies

L’impacte científic de les universitats públiques catalanes és un 33% superior a la mitjana mundial

Un “arbre” amb pantalles per reduir l’analfabetisme infantil als països en vies de desenvolupament, una caixa d’aire i d’un material que manté els aliments aïllats i refrigerats, sensors per garantir l’accés a l’aigua potable, així com un suport digital per escollir el destí laboral a Europa són les quatre propostes que han creat estudiants de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), ESADE i IED Barcelona Escola Superior de Disseny, amb l’ajut de científics del CERN. Els projectes presentats poden donar peu a noves iniciatives de negoci. Els estudiants han presentat els projectes finalitzats als científics del CERN, el 10 de desembre, en una gala a les instal·lacions del laboratori europeu a Ginebra. l

KIC InnoEnergy obre una convocatòria per a propostes d’energia sostenible

KIC InnoEnergy, el motor de la innovació del sector energètic d’Europa, ha engegat la convocatòria de 2016 per a projectes d’innovació, amb l’objectiu de trobar les millors solucions innovadores en projectes relacionats amb l’energia sostenible i oferir-los finançament i desenvolupament comercial. Poden presentar-s’hi entre el 15 de gener i el 4 d’abril totes aquelles empreses que generin un producte o servei que tingui com a protagonista l’energia sostenible, l’emmagatzematge d’energia, l’eficiència energètica, l’energia a partir de combustibles fòssils, les energies renovables, les ciutats i els edificis intel·ligents, la xarxa elèctrica intel·ligent o la convergència entre energies nuclears i renovables. l

TÜV SÜD celebra el 150è aniversari

TÜV SÜD, l’organització TÜV més antiga d’Alemanya, compleix 150 anys d’història ocupant-se de la seguretat tècnica a tot el món. Actualment TÜV SÜD compta amb més de 22.600 treballadors i una xarxa global d’operacions que garanteixen els nivells de sostenibilitat, seguretat i fiabilitat dels seus productes i tecnologies. El president de la Junta Directiva, Axel Stepken, ha afirmat que “any rere any hem seguit creixent amb èxit. Durant el 2015, TÜV SÜD ha generat uns ingressos de 2.200 milions d’euros aproximadament, amb un increment interanual del 6,5%. Hem aconseguit duplicar els nostres ingressos durant els últims deu anys”. Stepken ha afegit que “marcarem el camí cap a una revolució digital”. l

desenvolupament sostenible

Les universitats públiques catalanes ocupen posicions destacades en producció científica i impacte en el context europeu i mundial, malgrat una despesa en R+D per sota de la mitjana. L’informe Indicadors de recerca i innovació 2015, elaborat per l’Associació Catalana d’Universitats Públiques, revela que l’impacte de les publicacions de les universitats públiques catalanes és un 33% superior a la mitjana mundial. Aquest informe manifesta que, quant a producció i eficiència, el sistema català de recerca i innovació té un gran potencial, malgrat els descensos en la inversió en R+D. Amb l’avançament de dades de 2014 es veu un augment en el finançament públic de la recerca i en la captació de fons competitius. l

Solucions per a quatre reptes socials

Més que aigua Talent, coneixement i compromís. Aportem respostes adequades per a una gestió més eficient. Compartim coneixement i generem innovació. Treballem per un futur basat en el compromís i la cooperació.

SOLUCIONS INTEGRADES DE L’AIGUA PER A UN DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE

TEMA DEL MES

FULLS DELS ENGINYERS / 01

n Energia renovable

La indústria en una illa energèticament eficient anomenada Rubí

El 100% dels 10 milions de kilowatts d’energia que consumeix l’Ajuntament de Rubí són d’origen renovable. És el primer municipi de l’Estat espanyol a fer-ho. Els 218.000 euros d’estalvi assolits respecte a la factura energètica anterior permeten al consistori reinvertir en la implementació de més mesures d’eficiència per a tota la ciutat. Aquest plantejament estratègic forma part del projecte Rubí Brilla. Endinsar-se en aquest pla implica conèixer de ben a prop un municipi català que ha situat l’energia en l’eix de totes les polítiques locals des de l’any 2011, fins a apostar per un canvi de model energètic. És per aquest motiu que Rubí esdevé ara una illa energètica eficient. Parlem d’illa perquè als voltants més propers no hi ha cap experiència semblant. Parlem d’eficiència perquè en els darrers quatre anys l’Ajuntament de Rubí ha reduït la seva factura energètica en 1,8 milions d’euros, dels 4,6 milions d’euros totals. I tot això, aplicant mesures de diversa tipologia en àmbits com l’Administració pública, el sector residencial i el comercial, però, sobretot, en l’industrial. Rubí brilla, i amb llum pròpia.

TEXT: ALBERT LÓPEZ / IMATGES CEDIDES PER L’AJUNTAMENT DE RUBÍ

l sector industrial és el major consumidor d’energia de Rubí, molt per davant dels altres sectors esmentats. No ens ha pas d’estranyar aquest fet, perquè Rubí compta amb onze polígons industrials que allotgen més de 3.000 empreses. Un cas paradigmàtic dels grans costos energètics als quals han de fer front determinades corporacions és l’empresa Europastry. Segons explica Àngel Ruiz, tècnic especialista en eficiència energètica i energies renovables de l’Ajuntament de Rubí i responsable del projecte Rubí Brilla, Europastry dóna feina a més de 1.000 persones i fa una contribució fiscal anual al consistori en concepte d’IAE de 300.000 €. “El problema que té és que fabrica un producte amb

molt poc valor afegit, dònuts, pa i brioixeria. El 60% del seu cost de producció és l’energia. Cada cop que s’incrementa aquest cost es planteja marxar a l’estranger”, confessa Ruiz. En cas que es deslocalitzés aquesta fàbrica, el perjudici per a Rubí i per als seus habitants seria, doncs, evident. Per evitar possibles pèrdues com aquesta, el sector industrial és el primer àmbit de treball del programa Rubí Brilla, impulsat per l’Ajuntament, que, actualment, porta a terme diverses accions per fo-

Rubí està lluitant pel futur energètic de la ciutat, especialment el de la indústria

ELS ALTRES SECTORS DEL PLA RUBÍ BRILLA Àngel Ruiz afirma que el consistori ha posat “l’energia com a eix estratègic de totes les polítiques municipals”. Així ho demostra el fet que el pla Rubí Brilla comprengui altres sectors a més de l’industrial, com ara el residencial, el comercial i l’Administració pública. Les principals mesures implementades en cada sector són: ADMINISTRACIÓ PÚBLICA

• Eficiència energètica i energies renovables en l’àmbit de l’Administració pública • Sensibilització per a la reducció del consum d’energia a les dependències municipals • Integrar l’eficiència energètica i les energies renovables a les escoles (Projecte 50/50) COMERÇ

• Promoure el comerç sostenible: auditories d’energia, residus i producte • Promoure l’energia neta com un valor afegit al negoci • Creació de la marca “Comerç Sostenible” DOMÈSTIC

• Projecte pilot dirigit a una mostra representativa de famílies • Estudi GIS: mapa energètic de Rubí • Ajuda a famílies en risc de pobresa energètica

FULLS DELS ENGINYERS / 01

Resultats dels dos vols efectuats sobre les zones industrials de Rubí, amb els índexs de gradient obtinguts per diferents empreses.

LA MASIA CAN SERRA, PARADIGMA D’EFICIÈNCIA ENERGÈTICA Una marquesina fotovoltaica proveeix d’energia en forma d’autoconsum la Masia Can Serra de Rubí, que ja s’ha convertit en un edifici de referència en l’àmbit de l’eficiència a la ciutat. De fet, és l’únic equipament municipal que compta amb una qualificació A, la més elevada, segons la certificació energètica impulsada per l’Ajuntament l’any 2015. La instal·lació, que ha suposat un estalvi de 8.000 €/any, s’amortitza en cinc o sis anys, i en queden vint més per continuar produint l’energia requerida per l’equipament. A més, serveix per carregar les bateries dels vehicles elèctrics municipals, que tenen un cost de manteniment anual de 240 euros: 120 en l’assegurança i 120 en la revisió tècnica. A més a més, Can Serra compta amb una instal·lació geotèrmica.

mentar l’estalvi i l’eficiència energètica i l’ús d’energies renovables. El pla d’acció industrial del programa Rubí Brilla l’integren quatre iniciatives principals. La primera la protagonitza l’acord amb l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC). Una prova pilot consistent en la utilització de les dades capturades pel sensor tèrmic TASI (thermal airborne spectrographic imager), propietat de l’ICGC, ha identificat els tipus i els materials de les cobertes de les naus industrials de Rubí. TASI aconsegueix la separació espectral d’emissivitat i temperatura del cos. La informació extreta de les dades ha permès classificar les naus d’acord amb una llegenda prèvia o identificació de camp dels tipus de cobertes en format GeoTIFF. A més, s’ha identificat un tipus de coberta objectiu a partir de mostres per caracteritzar la resposta hiperespectral tèrmica, també en format GeoTIFF. Així mateix, TASI ha avaluat el comportament radiatiu tèrmic de les zones industrials amb l’objectiu de determinar les condicions tèrmiques d’aïllament. Aquestes dades s’han obtingut gràcies a dos vols, un de diürn i un de nocturn, sobre l’àrea d’estudi, també en l’època hivernal per analitzar les pèrdues de calor dels edificis. En aquest cas, la informació del comportament radiatiu ha generat una imatge de radiància de 16

bits en els 32 canals espectrals de l’instrument TASI i una imatge de temperatures en el rang dinàmic de l’instrument TASI, en ambdós casos en format GeoTIFF; i també, màscares d’edificis i carrers a partir de bases topogràfiques (escales 1:5.000 i 1:1.000), en format vectorial.

La càmera TASI de la UPC ha diagnosticat el potencial energètic de les naus industrials rubinenques A més, es van aprofitar aquests vols per saber “el potencial fotovoltaic i la capacitat d’autoconsum de les indústries”, explica Ruiz. Amb una senzilla aplicació mòbil, els industrials poden saber quin és el nivell d’eficiència energètica de les naus i per on està perdent energia la construcció, així com calcular l’estalvi energètic i econòmic que significa implementar l’autoconsum fotovoltaic. La segona iniciativa del pla d’acció industrial l’integra el projecte Smart PAE. Posat en marxa per l’Ajuntament de Rubí en el polígon de La Llana l’any 2013, es basa en una prova pilot destinada a millorar els serveis elèctrics i de telecomu-

nicacions a les empreses. El centre de transferència de tecnologia de la UPC CITCEA va encetar el desplegament de les infraestructures i els sistemes necessaris, començant per l’enllumenat i els edificis públics del polígon, és a dir, el pavelló de La Llana i la Masia Can Serra. Tanmateix, CITCEA-UPC ofereix a les empreses participants serveis de diagnòstic, d’auditoria energètica i d’immunització a problemes de qualitat del subministrament elèctric, així com suport per a la contractació agregada d’energia. En matèria de telecomunicacions, les empreses disposen de serveis de telefonia, connexions a Internet d’entre 50 Mb i 100 Mb simètrics, centraletes virtuals i altres serveis en el núvol. L’objectiu de tot plegat és augmentar la productivitat de les empreses i la qualitat i la competitivitat del polígon industrial mitjançant la instal·lació de noves empreses d’alt valor afegit. El retorn de la inversió inicial de les empreses participants a l’Smart PAE és previst en un període d’entre sis mesos i dos anys, moment a partir del qual l’empresa estalvia fins a un 20% en energia i fins al 40% en telecomunicacions. Ara mateix ja hi participen les empreses Keylab, BJC, Rubinum, Virutex i FFF. El tercer eix industrial del pla d’acció de Rubí Brilla és l’acord entre l’Ajuntament de Rubí i la Uni-

La Masia Can Serra és el primer equipament municipal a rebre la certificació energètica A, gràcies a instal·lacions com una fotolinera.

versitat Politècnica de Catalunya de l’any 2012. Un dels objectius d’aquesta cooperació, anomenada Triple Hèlix, és l’assessorament a les empreses de Rubí en temes d’eficiència energètica, tot fomentant la cooperació entre la universitat i la indústria. Gràcies a aquest conveni, el sector industrial de Rubí compta amb estudis energètics i de procés productiu de forma gratuïta o a costos molt inferiors als del mercat. Empreses com Top Cable, que ha desenvolupat un projecte de millora industrial amb el grup de recerca de la UPC GCEM, ja s’han beneficiat d’aquesta iniciativa. Ruffini ha implementat mesures d’aprofitament de la calor del seu procés productiu i Continental ha reduït el seu consum energètic en un 24%. Finalment, la quarta acció industrial del pla Rubí Brilla ha desenvolupat un seguit de jornades i reunions amb empreses locals per intercanviar casos d’èxit sobre eficiència energètica i energies renovables. Fins al moment, i des de

l’any 2012, set trobades tècniques han aplegat corporacions com Continental Automotive Spain, SA, que ha explicat l’eficiència energètica en el procés de generació d’aire comprimit; LAES, l’eficiència energètica de les làmpades d’il∙luminació; Wonderware Spain ha analitzat l’assignació de consums energètics en processos productius (escandall i llista de components) en el cas de l’empresa Pastas Gallo; Braun Medical, SA ha exposat l’estalvi en el consum d’aigua, minves d’injecció de plàstic, energia i emissions contaminants, i CITCEA-UPC s’ha encarregat d’aprofundir en la transferència de tecnologia de la universitat a l’empresa (mecatrònica i enertrònica). D’ara endavant, la ciutat de Rubí aposta per treballar dues vies d’acció. Per una banda, seguir desenvolupant mesures en els camps de la rehabilitació energètica i l’autoconsum d’energia en l’àmbit residencial i industrial. Per l’altra, impulsar la millora de la mobilitat elèctrica. l

TECNOLOGIA

FULLS DELS ENGINYERS / 01

n Intel·ligència artificial

Cognició i semàntica, estimat Watson La interacció natural home-robot plantejada per pel·lícules de ciència-ficció, com A. I. Intel·ligència artificial (2001), de Steven Spielberg, està més a prop que mai de fer-se realitat. Fixem-nos en les fites que estan assolint alguns projectes tecnològics. Watson, una iniciativa d’IBM en el camp de la robòtica col·laborativa, n’és un clar exemple. Watson ja no interpreta, sinó que entén. Ho afirma sense titubejar Elisa Martín Garijo, directora de Tecnologia i Innovació d’IBM a Espanya, Portugal, Grècia i Israel. Un moment de la intervenció d’Elisa Martín Garijo, directora d’Innovació i Tecnologia d’IBM a Espanya, Portugal, Grècia i Israel.

CONCEPTE DE ROBÒTICA D’IBM En l’àmbit de la robòtica, IBM es consolida com un expert en la gestió del diàleg, en la percepció de les emocions, amb la possibilitat d’oferir-ho a tot el món en base al núvol. Quan parlem de robòtica, estem parlant “d’un sistema de sistemes interrelacionats als quals s’augmenta el reconeixement de la realitat que tenen al voltant i se’ls dóna la capacitat de la cognició. A més, a aquests sistemes se’ls pot ensenyar”.

Mapa dels ajuntaments que formen part de la xarxa Catalonia SmartLab per demarcacions.

TEXT: ALBERT LÓPEZ // FOTOS: ARXIU

a recepta que fa de Watson un projecte únic és la combinació de tecnologia, industrialització i cognició. “El punt tecnològic diferenciador assolit amb Watson és que IBM ha posat en marxa la industrialització de la concatenació de l’algorítmia a través de la comunicació de la informació semàntica”, afirma Martín Garijo. En altres paraules, “és com una fàbrica de cotxes, però el que entra és la pregunta i el que en surt és la resposta”. És el concepte anomenat pipeline. Recordem que en el sector informàtic un pipeline és un conjunt d’elements processadors de dades connectats en sèrie, on la sortida d’un element és l’entrada del següent. D’alguna manera, com explica la mateixa Martín Garijo, és així com ha après Watson a aprendre, a partir de l’experiència i no de la programació, i no només a interpretar. “Quan la pregunta entra en el sistema, el primer que fa Watson és una descomposició de la pregunta en termes de tractament del llenguatge natural. Tot seguit,

genera totes les hipòtesis i, mitjançant l’algorítmia, les qualifica i quantifica una per una contra les evidències que té incorporades en el corpus d’informació que se li ha introduït i les ordena”. En el següent pas, “se’n va a la màquina d’aprenentatge, on assigna els nivells de confiança per emetre una resposta”. Mitjançant la conversió de la veu en text i del text en veu, Watson és capaç de mantenir un diàleg amb els humans. La velocitat de diàleg de Watson, de menys de tres segons, s’ha assolit “gràcies a una arquitectura massivament paral·lela molt semblant a la de la supercomputació, però sense la necessitat de tenir la mateixa potència”. IBM ja està pensant en la següent generació de Watson, l’anomenada embodied cognition. És a dir, “representa l’extensió de les tecnologies de la informació al món físic, incorporant la cognició en la frontera de l’IoT. En el punt on es troba la intersecció entre les grans dades de l’IoT, la presència humana i la mediació dels sistemes cognitius està el raonament”, explica Martín Garijo.

DISSENY El disseny del sistema Watson es basa a imitar el sistema cognitiu, que no és qui pren les decisions, de l’ésser humà. De fet, quan parlem de sistemes cognitius, per la directora de Tecnologia i Innovació d’IBM a Espanya, estem parlant de pensar, i és quan veiem “la relació que hi ha entre el sistema i la persona, i és el sistema el que ajuda a amplificar l’observació de la realitat per prendre decisions”. La presa de decisions de l’ésser humà es basa en diferents fases: observar, interpretar, avaluar i decidir. Un cas senzill de presa de decisions dels humans, per exemple, és creuar el carrer. Però “observar el que passa en una cadena de muntatge d’automoció o en una planta petrolífera és molt més complicat”, puntualitza Martín Garijo. Per tant, “el gran repte no és plantejar el que som capaços de fer amb les nostres mans, sinó el que som capaços de pensar”. Segons Martín Garijo, durant molt de temps hem inventat sistemes que eren capaços de mecanitzar processos, és a dir, en el fons es limita-

ven a comptar, sumar i programar els sistemes. APLICACIONS L’ambició d’IBM és que Watson esdevingui el back office, la part no vista, dels robots que siguin capaços d’interpretar el llenguatge natural o que siguin capaços d’escoltar. Es mou, així, en l’àmbit del robot col·laboratiu, on ja hi ha diferents proves pilot i aplicacions. Els hotels Hilton estan fent proves en les quals un robot desenvolupa les funcions de punt d’informació per als clients. Així mateix, a una botiga del Japó és un robot amb el sistema Watson qui ajuda els clients a cercar un producte. Una aplicació industrial la trobem amb un robot desenvolupat amb l’empresa AMRC, que fa tasques de manteniment dels data centers. Per Elisa Martín Garijo, “hi ha una grandíssima oportunitat d’unir el que tenen els enginyers al cap amb la capacitat cognitiva d’un sistema i d’una plataforma generalista i oberta, que sigui capaç de donar la part del raonament que necessiten els vostres dispositius”. l

Localització de solucions smart implementades a la ciutat de Cambrils.

FULLS DELS ENGINYERS / 01

*Més informació al portal www.fullsdelsenginyers.cat n Casos d’èxit

Catalunya, laboratori real de solucions smart TEXT: ALBERT LÓPEZ

vui en dia ja en són més de 27 els ajuntaments adherits a la xarxa SmartLab (vegeu el mapa 1); 29 les iniciatives presentades amb empreses; 19 les proves pilot definides; 10 les iniciatives que està avaluant Barkeno Advisors, l’oficina tècnica de Catalonia SmartLab, i 8 les que estan avaluant diferents ajuntaments. Un dels ajuntaments que ja han acollit en les seves instal·lacions aquesta tipologia de solucions smart ha estat el de Barcelona. El Born Centre Cultural ha testat en una prova pilot el software de gestió energètica de l’empresa Effilogics, una spin-off del centre tecnològic i2CAT. El resultat ha estat l’assoliment d’un estalvi de 165.000 €/ any en el cost energètic de l’edifici. En aquest cas, s’han implementat diferents mesures d’eficiència energètica en dos edificis monito-

Què tenen en comú una plataforma web de gestió de recursos i previsió de consums energètics, un algoritme de big data aplicat en la detecció d’apartaments turístics i l’Ajuntament de Cambrils? Tots tres han protagonitzat casos d’èxit de l’estratègia Catalonia SmartLab, una xarxa catalana de municipis que esdevenen autèntics laboratoris urbans on les empreses poden provar i testar les seves solucions smart. Els enginyers tenen a l’abast, doncs, un banc de proves real sobre el territori. rats, dels quals s’han analitzat dotze circuits d’electricitat i gas i s’ha optimitzat la potència contractada, controlant l’energia reactiva i els consums de standby fora d’horari, tot comptant amb alarmes d’excés de potència. Com veiem, entre Effilogics i l’Ajuntament de Barcelona s’ha establert una col·laboració win-win i es compleix així amb un dels requeriments per poder participar en la Catalonia SmartLab: identificar de manera clara què guanyen totes les parts implicades. Per una banda, Effilogics ha accedit als interlocutors adequats; ha obtingut visibilitat, promoció i escalabilitat, i ha establert sinergies amb els proveïdors de serveis municipals. En conclusió, ha accelerat la innovació i el seu negoci. Així mateix, Barcelona no només ha assolit un gran estalvi econòmic mitjançant la gestió energètica eficient d’un edifici de la seva propietat. També, segons Toni Sánchez, soci de Barkeno Advisors,

el gran avantatge per a la ciutat és efectiu”, va poder detectar tots els Quantion ha passat de tres trebaque “Effilogics permet que qual- apartaments turístics il·legals de lladors a més de seixanta. El darrer cas d’èxit que ens ocusevol tecnologia de qualsevol fa- la Barceloneta. Com? Mitjançant bricant es pugui testar i gestionar l’encreuament de dades de big pa ens porta fins a l’Ajuntament de des d’una única plataforma, a més, data de tots els apartaments que Cambrils, municipi que forma part compatible amb Sentilo, la tecnolo- es posaven en lloguer a la Barce- de la xarxa Catalonia SmartLab. El gia de sensors desenvolupada per loneta amb la base de dades de consistori (vegeu el mapa 2) està l’Ajuntament de Barcelona de tots implementant diferents solucions l’Ajuntament de Barcelona”. El segon projecte tecnològic que els apartaments turístics il·legals. en l’àmbit de les ciutats intel·liha superat totes les fases i els pro- L’èxit d’aquesta solució ha fet que gents per donar resposta a processos de la iniciativa Catalonia el consistori barceloní hagi com- blemàtiques de la seva població, SmartLab l’ha desenvolupat l’em- prat la plataforma i ara pugui loca- tant a les zones costaneres com a presa Quantion. Toni Sánchez ex- litzar tots els apartaments turístics les urbanitzacions construïdes en espais muntanyencs. l plica que quan els seus impulsors il·legals de la ciutat. els van presentar la idea “no havien pensat com comercialitzar-lo ni aplicar-lo en un entorn municipal”. La tasca de l’oficina tècnica va ser “ajudar-los a conceptualitzar el projecte”. El resultat va ser que Tancament d’acords l’algoritme Coordinació interna Gestió del procés de signatura de big data, de convenis amb l’Ajuntament Seguiment i gestió de les fites “molt seni/o contractes de confidencialitat del projecte que siguin zill, poentre les diferents parts en responsabilitat el cas de ser requerits. de l’Ajuntament. tent i

01. 02.

03.

SERVEIS DE L'OFICINA TÈCNICA DE CATALONIA SMARTLAB

Tramitació documental Suport a la tramitació de documentació oficial, objecte de la prova pilot.

07.

04.

Gestió de conflictes

Actuant com a punt mediador, amb l’objectiu d’evitar situacions no desitjades.

Comunicació

06.

Instal·lació i desinstal·lació

Suport en la gestió del procés d’instal·lació dels serveis i/o sistemes instal·lats a la via pública o espais municipals, així com el seu desmantellament un cop finalitzat el període de proves.

Suport en el procés de comunicació externa i/o promoció institucional del projecte.

05.

Cerca de proveïdors

Suport en la identificació de proveïdors per realitzar tasques externes, circumscrites a l’àmbit del projecte, en els casos on no sigui possible la utilització de recursos de l’Ajuntament.

COEIC / AEIC

FULLS DELS ENGINYERS / 01

Aquesta secció recull la veu dels instruments a disposició dels enginyers industrials i de les institucions i entitats que vetllen pels professionals. n COEIC/AEIC

Una nova Junta de Govern del COEIC que dóna resposta a la pluralitat de l’enginyeria d’avui L’Assemblea General del Col·legi Oficial d’Enginyers Industrials de Catalunya (COEIC) del mes de desembre passat va presentar la composició de la nova Junta de Govern col·legial, fruit d’una natural renovació.

na de les incorporacions més destacables és la de Pere Palacín i Farré, actual director general d’Energia, Mines i Seguretat Industrial de la Generalitat de Catalunya, pendent de la presa de possessió del càrrec. També cal subratllar l’arribada a la Junta de Govern del COEIC de Jordi Mas Sabaté, que exercirà les funcions de secretari de l’entitat. Mas, membre de la Comissió dels Enginyers Industrials a les Administracions Públiques, és docent de gestió pública a l’Escola d’Administració Pública de Catalunya. Altres incorporacions són Marc Pérez, Joan Carles Casas, Íñigo Gurrea i Manel Cermerón, professionals amb diverses responsabilitats en empreses rellevants del nostre teixit industrial

que enriquiran la percepció i la interpretació de les necessitats actuals del conjunt del col·lectiu dels enginyers catalans. No obstant això, l’arribada de grans professionals implica necessàriament la sortida d’uns altres. En aquest sentit, cal indicar la finalització de les responsabilitats del seu càrrec en la Junta de Govern de l’actual vicedegà de l’entitat, Josep Maria Rovira. Rovira ha dedicat més de 35 anys de la seva trajectòria a l’entitat col·legial. Aquest procés de renovació interna endegat en la direcció del COEIC respon a la ferma voluntat del Col·legi de reflectir la pluralitat professional de l’activitat de l’enginyeria actual i donar-li veu. Tanmateix, és una renovació de les seves energies, visions i estratègies, amb la voluntat de servei al col·lectiu de l’enginyeria i a la societat de sempre. l

J u n t s

c o n s t r u ï m

e l

f u t u r

S e g u r e t a t I n d u s t r i a l , C e r t i f i c a c i ó i Q u a l i f i c a c i ó d e P e r s o n e s P r o t e g i m e l s e u e n t o r n a m b P r o f e s s i o n a l i t a t i Q u a l i t a t : L a s e v a s o l u c i ó i n t e g r a l I n s p e c c i ó i C o n t r o l I n d u s t r i a l I n s p e c c i ó i C o n t r o l A m b i e n t a l C e r t i f i c a c i ó d e S i s t e m e s d e G e s t i ó C e r t i f i c a c i ó d e P r o d u c t e s F o r m a c i ó i C e r t i f i c a c i ó d e P e r s o n e s

Tf. 93.478 11 31 info@es.tuv.com www.tuv.es

FULLS DELS ENGINYERS / 01

n Professors

n AEIC / COEIC

UPDATE FORMACIÓ CONTÍNUA Seguretat dels treballadors davant el risc elèctric. RD 614/2001 20/01/2016 · Presencial · 8 h

Enginyeria avançada del manteniment 02/02/2016 · Semipresencial · 57 h

Lideratge i treball en equip de l’enginyer 21/01/2016 · Presencial · 8 h

Càlcul de sistemes d’enllumenat amb DIALux 03/02/2016 · Presencial · 12 h

Lean manufacturing 25/01/2016 · Semipresencial · 42 h

Sistemes de navegació. Movent dispositius per terra, mar i aire 03/02/2016 · Presencial · 8 h

Nova ISO 9001:2015. Canvis respecte a la norma ISO 9001:2008 26/01/2016 · Presencial · 8 h Visió per computador. Aproximació pràctica a una tecnologia transversal 27/01/2016 · Presencial · 8 h

“Faig classes on l’alumne és protagonista i no pas un simple espectador” Maria Martínez va néixer a un poble de la província de Lleó fa 55 anys. Ben aviat, quan només tenia cinc anys, la seva família va decidir venir cap a la Ciutat Comtal. Es va llicenciar en enginyeria química a la Universitat de Barcelona. Actualment, i des de 1999, té plaça de titular d’universitat a l’ETSEIB de la UPC.

“J

TEXT: PABLO MONFORT // FOTO: ISABEL MARQUÈS

o no pensava ser professora”. Així comença l’entrevista que hem mantingut amb Maria Martínez. Va acabar els estudis i va tenir l’oportunitat de fer la tesi en el Departament d’Enginyeria Química de l’ETSEIB. Va sentir una gran passió pel món universitari i els seus estímuls, va realitzar el doctorat i es va guanyar la seva oportunitat. És una docent diferent, molt implicada en l’àmbit humà i mental. Tothom qui ha visitat les extenses aules d’universitat sap que la majoria de professors desconeixen els noms dels seus alumnes. Ella trenca aquest mite: “Quan em dirigeixo a ells de manera personalitzada els sorprèn i els fa gràcia”. Martínez valora el futur laboral i les relacions que s’estableixen en aquest àmbit. Per aquest motiu, a principis

d’any realitza una enquesta de per- amb to crític la docent de química sonalitat per tal de formar grups de de l’ETSEIB. En l’àmbit laboral és totalment diferent respecte al seu treball equilibrats. Qüestionada per quin problema passat acadèmic: “Faig classes mundial actual es podria solu- actives on l’alumne és el protacionar amb enginyeria, no té cap gonista i no un simple espectador mena de dubte: el medi ambient. que escriu en el seu foli”. Maria Segons Martínez, cal proposar Martínez vol que la vegin com algú solucions per reutilitzar i mini- que els ajuda si ho necessiten i no mitzar els residus industrials, per pas com qui els penalitza si s’equigenerar menor quantitat de con- voquen. “Que no puguin escapar taminació i, sobretot, per utilitzar sense aprendre”: aquest és un energies més sostenibles. Afe- dels seus lemes, que promou que geix que l’enginyeria també pot sorgeixin dubtes i que aprenguin solucionar la pobresa tecnològica la teoria amb la resolució de proi científica dels països en vies de blemes pràctics. Els plans d’estudis i els alumnes no escapen del desenvolupament. Ara que seu a la taula del pro- fenomen de l’evolució: “Els estudis fessorat, veu l’actitud que tenia cada vegada són més generaliscom a alumna com una heretgia. tes i cerquen més especialització “Moltes coses no les entenia, però en els màsters que ofereixen les no preguntava dubtes ni anava a universitats, mentre els alumnes consultes. L’únic que demanava són menys independents però era que em donessin temps sufi- segueixen sent molt intel·ligents i AAFFafirma 2PE 195*66.pdf 9 13/06/14 8.51 exigents”. l cient per prendre apunts”,

ara els

CMY

EN PETI

15 ANYS

00 - 2015

PA I S

www.fullsdelsenginyers.cat i accedeix a tots els continguts

PETITS ESPAIS

DIGITALS

Gestió de projectes segons la Guia PMBOK. Preparació per a l’examen PMP (PMI) 09/02/2016 · Presencial · 40 h El facilities management generador de valor per a les empreses 10/02/2016 · Presencial · 8 h

Curs pràctic avançat de finances per a enginyers i tècnics 02/02/2016 · Presencial · 8h

NO ET POTS PERDRE... Aplicació de drons per a la construcció Comissió de Construcció 20/01/2016 · 18.00 h · Seu dels EIC Presentació del llibre Tratado legal de construcción Comissió de Construcció 26/01/2016 · de 8.00h a 12.00h · Seu dels EIC Ruta pel Call Jueu de Barcelona Viu l’Associació 26/01/2016 · 10.30 h · Plaça de Sant Jaume

El ferrocarril a la ciutat de Barcelona (1848-1992): desenvolupament de la xarxa i implicacions urbanes Comissió de Cultura: Grup Engitren 28/01/2016 · 18.30 h · Seu dels EIC Conferència sobre els 200 anys de l’estrena de l’òpera El barbero de Sevilla Comissió de Jubilats i Prejubilats 02/02/2016 · 18.00 h · Seu dels EIC

Com es pot desenvolupar la intraprenedoria a l’empresa Comissió de Gestió Empresarial 28/01/2016 · 09.00 h · Seu dels EIC

Tota la informació sobre formació dels EIC i l’agenda d’actes a www.eic.cat

ESPECIALS EN

també són

Mesures low cost per millorar l’eficiència energètica en el sector terciari i PIMES 29/01/2016 · Presencial · 5 h

Enginyer comercial. Tècniques de venda 08/02/2016 · Presencial · 8 h

FONAMENTS

FONAM

FULLS

Gestió del temps i eficàcia personal 28/01/2016 · Presencial · 8 h

Gestió del canvi i motivació 04/02/2016 · Presencial · 8 h

Treballem en condicions molt estrictes d’espai

Màxima classificació com a contractista d’obra per l’administració amb categoria K02E de “Sondeos inyecciones y pilotajes”, i la categoria K01D de “Cimentaciones especiales”. Membre protector de l'associació de consultors d'estructures.

Visita’ns a ww

Empresa adherida al Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya Membre de l'Associació d'Amics de la UPC Associació d’Amics de la UPC UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA

w.2pe.biz

93 763 26 99 / 660 484 072. 2pe@2pe.biz / Av. Maresme 9. 08396 Sant Cebrià de Vallalta.

ENTREVISTA

FULLS DELS ENGINYERS / 01

NACHO LLOVET va arribar al FIATC Joventut de Badalona amb 11 anys i amb tot just 24 ja en fa tres que hi exerceix de capità. La seva vocació és el bàsquet, però ha fet tot l’esforç possible per acabar la carrera d’enginyeria industrial en un termini raonable gràcies, també, al suport dels seus amics i companys d’estudis. Ara està enllestint el projecte de final de carrera, que analitza la gestió i l’optimització de recursos i processos en grans esdeveniments esportius d’elit. Ben aviat, doncs, podrà dir que és enginyer industrial amb totes les lletres.

“El valor d’un enginyer industrial és la gran capacitat de resoldre problemes”

TEXT: ALBERT LÓPEZ // FOTO: JOB VERMEULEN FONT

assignés cada tasca a un voluntari en funció d’unes estadístiques de perfils del voluntariat. Quina valoració fas del pla d’estudis d’enginyer industrial que has cursat? Vaig fer el pla antic i ara no sé exactament com està el pla d’estudis. Però crec que hi ha temàtiques que es podrien enfocar en un entorn més pràctic i en un entorn més real. És cert que els primers anys has de fer més teoria, però al final els meus companys que troben feina em comenten que comences de zero. El que es valora d’un enginyer industrial és que té una capacitat molt gran de resolució de problemes i amb una certa agilitat i rapidesa. Crec que és el que més es valora i per al que et prepara més la carrera. Se’ns ensenyen moltes coses de molts àmbits diferents, però no et dóna temps d’aprofundir realment en res. Per una part és bo, però per una altra, no. Per exemple, en Excel, que és una eina imprescindible en enginyeria i en absolutament tot, crec que s’hi hauria d’aprofundir i no som capaços d’aprofitar-ne ni el 10%. Estudieu altres disciplines que us ajudarien a vendre el vostre projecte o producte com màrqueting, comunicació o social media? No. Sí que és cert que en l’es-

pecialització de gestió hi ha una part més lligada a l’empresa i sí que es toca, però una mica. Avui en dia la comunicació és vital. De fet, et trobes professionals amb càrrecs molt més importants que altra gent més brillant pel simple fet de tenir aquesta capacitat de direcció d’equips, de comunicació i de gestió de persones. Hauria de ser obligatori per a qualsevol estudi superior. Seguiràs formant-te amb algun màster o doctorat? La meva idea inicial era fer una enginyeria, després treballar i aleshores fer un màster MBA. Aquests plans s’han trastocat, perquè no té sentit fer un màster una mica bo si no és per posar-te a treballar tal com l’acabes o fer un màster sense cap experiència laboral. Ara mateix haig d’acabar el projecte, però després faré algun tipus de màster finançer o d’emprenedoria que em serveixi en la meva etapa esportiva. Així el podré posar en pràctica i, potser, obrir algun negoci amb els meus companys de carrera. Com valores altres vies de formació no reglada que cada cop utilitzen més els professionals com els MeetUp, TED Talks, Makers of Barcelona, The Lean Startup, etc.? Jo destacaria de les TED Talks,

per exemple, que els ponents tenen una capacitat de comunicació molt gran. Hi ha vegades que t’emocionen i tot. El networking que es pot establir en trobades com els MeetUp és molt positiu. Creus que a Catalunya hi ha oportunitats laborals per als joves enginyers? Puc parlar pel que veig de les experiències dels meus amics. Gairebé tots tenen feina i n’hi ha molts que es dediquen al món de la consultoria. Per començar és un sector que et pot ensenyar moltes coses, s’hi treballa molt i aprenen molt. Potser ha canviat respecte a anys anteriors el nivell salarial. Estem parlant de sous de mileuristes, si no són becaris o contractes en precari. Pel contrari, els enginyers segueixen estant molt valorats i si vols tenir feina la trobes. Creus que el futur de l’enginyeria a Catalunya estarà encaminat cap a sectors força tecnològics com són les smart cities, l’IoT, l’eficiència energètica, la robòtica industrial i de serveis, la impressió 3D, etc.? Sí, és clar que la tecnologia és cada vegada més present en la nostra vida diària. Les carreres tècniques i sens dubte l’enginyeria estaran més valorades i faran falta enginyers per tot arreu. l

Muntaner 239, 1C 08021 Barcelona C

T. 93 200 93 39

TOTES LES ESPECIALITATS

CMY

SERVEIS INCLOSOS PER COL·LEGIATS/DES I FAMILIARS

• Neteja dental anual • Visites • Revisions • Visites d'urgències • Rx intraorals

ESPECIALISTES EN TOTES LES BRANQUES ODONTOLÒGIQUES. PIONERS EN IMPLANTS DE ZIRCONI I ODONTOLOGIA HOLÍSTICA I KINESIOLÒGICA.

Indústria 7, Principal 08037 Barcelona

T. 93 458 45 99 info@mirave.es www.mirave.es

La resta de serveis i tractaments, tenen tots els avantatges d’una pòlissa Dental Familiar tant per als Col·legiats/des, com per als familiars que convisquin amb ells/es. Acreditació: carnet col·legial de l’EIC. E08031263

om has pogut compa- de processos és el que m’agrada, ginar la teva carrera més que l’enginyeria pura i dura. com a esportista d’elit Malgrat tot, això depèn molt de les i la carrera d’enginyer experiències i dels professors. Hi industrial? ha assignatures de la carrera que Els cursos de tercer m’han agradat molt per un profesi quart de la carrera van coincidir sor i són de temes diferents. Per amb els primers anys a l’ACB i va exemple, mecànica 2, que en teoser complicat. Tinc l’avantatge de ria era de les assignatures més ser d’aquí i de tenir amics de l’es- complicades de la carrera, em va cola que després han fet la carre- encantar, encara que després no ra amb mi. Ells em passaven els he seguit aquesta línia. També em apunts i m’ajudaven a estudiar i va agradar molt una química peraquest suport ha estat indispen- què la professora era molt bona, sable. De fet, tenia dues opcions. i el mateix em va passar amb la Una era serrar les dents i fer un gestió. esforç de més per intentar seguir Parla’m una mica del projecte. la carrera al dia i fer-la amb els En què consisteix? meus companys. O baixar el ritme, El projecte analitza els profer menys assignatures, compagi- cessos d’optimització d’un gran nar-ho més tranquil·lament amb esdeveniment esportiu. Durant el bàsquet, però estar sol perquè el mundial d’Espanya de bàsquet no coneixeria ningú de la classe. de 2014, vaig tenir un professor Com que no sabia els horaris que em va explicar que el seu dedel bàsquet amb antelació, no po- partament va fer un estudi sobre dia saber els meus horaris lliures els jocs olímpics amb l’objectiu i era difícil programar-se. Al final de saber què es podria millorar em matriculava als grups de matí dels processos interns d’un esdels meus companys per poder deveniment esportiu d’elit. Vam fer treballs conjuntament i a les començar a estudiar-ho i ens vam pràctiques obligatòries sempre adonar que un procés bastant agafava l’horari de les 15 h, quan gran i complex és l’organització mai entrenàvem. dels voluntaris. Són un col·lectiu Quina especialitat de l’enginye- molt gran i que ha de fer moltes ria industrial has triat? tasques. El tema era intentar optiHe fet l’especialització en gestió. mitzar-ho mitjançant una prograEl tema d’automatització i mació Drmirvae_faldo.pdf d’estocs 1 15/1/16 14:26 o una eina d’enginyeria que