Fulls dels enginyers núm. 6 juny 2016 by Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya

ELS EIC VISITEN EL BIZBARCELONA

FORMAR-SE A L’IQS

EL FUTUR DE LA INDÚSTRIA

La retribució de la innovació i la compensació total, l’aportació dels Enginyers Industrials de Catalunya. PÀG.10

Parlem amb Montse Castillo, coordinadora de l’Àrea de Packaging a l’IQS Executive. PÀG.11

Marc Sansalvadó (Tecalum Industrial) ens parla de la implementació de les tecnologies de la indústria 4.0. PÀG.12

Visita www.fullsdelsenginyers.cat i accedeix a tots els continguts

FULLS DELS ENGINYERS 06/ JUNY 2016

El diari dels Enginyers Industrials de Catalunya

 TECNOLOGIA

21.000 punts de recàrrega de VE a Catalunya

L’Espai Endesa va registrar un ple absolut en la primera edició del Fòrum Indústria 4.0.

 TEMA DEL MES

La posició dels EIC davant la indústria 4.0 Joan Carles Casas és el president de l’acabada de crear Comissió Indústria 4.0

Una de les fires de referència mundial de la indústria 4.0 és l’IoT Solutions World Congress de Barcelona

PÀG.06 // L’emblemàtic Espai Endesa de Barcelona ha acollit la primera edició del Fòrum Indústria 4.0, organitzada pels Enginyers Industrials de Catalunya el 10 de juny. Ha estat una jornada que ha servit per presentar en públic la nova Co-

di Baiget, ha girat al voltant de temàtiques com la robòtica, els sistemes embedded i l’IoT, el software d’integració, la intralogística i la fabricació additiva. Baiget ha anunciat que la Generalitat de Catalunya estudiarà crear el Pacte Nacional de la

missió Indústria 4.0 dels EIC, d’una banda, i per traslladar les principals novetats donades a conèixer a la fira Hannover Messe sobre la també anomenada indústria connectada, de l’altra. L’acte, clausurat pel conseller d’Empresa i Coneixement, Jor-

Indústria entre tots els agents implicats en el sector. La voluntat dels EIC és continuar organitzant futures edicions del Fòrum Indústria 4.0, un acte que situa l’entitat col·legial com a transmissora de tecnologia i coneixement de la indústria 4.0 a Catalunya. 

PÀG.08 // La Generalitat de Catalunya ha aprovat el Pla Estratègic per al Desplegament d’Infraestructura de Recàrrega per als Vehicles Elèctrics (PIRVEC), dotat amb 5,8 milions d’euros per al quadrienni 2016-2019. L’objectiu és “garantir el subministrament energètic” als usuaris i al parc de vehicles que estigui de pas per la xarxa viària catalana. A més a més, les autopistes propietat del Govern català són d’accés gratuït per als vehicles elèctrics des del mes de novembre passat. L’impuls del Govern català a la mobilitat sostenible sembla clar. 

 INFRAESTRUCTURA

Nou impuls al Corredor Mediterrani

El president de la Generalitat de Catalunya, Carles Puigdemont, durant la seva intervenció en l’acte institucional de suport al Corredor Mediterrani. 

OPINIÓ // PÀG.03



PÀG.04 //La Taula Estratègica del Corredor Mediterrani es va reunir a Barcelona el 25 de maig passat amb l’objectiu de donar un impuls a aquesta infraestructura. Els Enginyers Industrials de Catalunya hi van ser per donar suport a un projecte vital per al futur de la indústria i l’economia catalanes. El Corredor Mediterrani, projecte aprovat el 19 d’octubre del 2011 per la Comissió Europea, és una peça clau en la Xarxa Transeuropea de Transport (TEN-T). La inversió prevista és de 24,05 bilions d’euros per al període 20142020. 

 TECNOLOGIA

L’enginyeria del genoma troba la tecnologia CRISPR PÀG.03 // Avui, l’edició del genoma és un procés més còmode i ràpid amb la tecnologia CRISPR (Clustered Regularly Interspaced Short Palindromic Repeats), que ha reduït el temps de modificació a menys d’un mes. Estem davant d’una veritable revolució de la genètica, d’un sistema fàcil d’utilitzar i que ha generat uns temps inferiors de feina i un abaratiment de costos, considerat com el descobriment de l’any per la prestigiosa revista Science. 

OPINIÓ // PÀG.02

“L’acreditació d’ASIIN posa de manifest el bon fer que ha estat duent a terme l’EPS de la Universitat de Lleida durant tots aquests anys des de la seva creació”

“La pretensió del GT de Smart Cities és aconseguir la reflexió i l’opinió de les diferents disciplines presents, establir criteris i fer propostes d’actuació”

FRANCESC GINÉ DE SOLA, DIRECTOR DE L’ESCOLA POLITÈCNICA SUPERIOR

JORDI BASTIDA (COEIC) I JOAN GIRÓ (COETTC), COORDINADORS DEL GRUP DE

DE LA UNIVERSITAT DE LLEIDA

TREBALL DE SMART CITIES

OPINIÓ

FULLS DELS ENGINYERS / 06

 Editorial

Els patrocinadors que han donat suport a la primera edició del Fòrum Indústria 4.0 organitzada pels Enginyers Industrials de Catalunya han estat ABB, KUKA i Renishaw

“

JORDI BASTIDA I JOAN GIRÓ Coordinadors del Grup de Treball de Smart Cities

Què pretén el Grup de Treball de Smart Cities?

Els EIC i la indústria 4.0 a transformació digital de l’anomenada Quarta Revolució Industrial, indústria 4.0 o indústria connectada acaba tot just de començar. Deixant de banda el debat teòric sobre si cal definir aquesta nova etapa com una revolució o una evolució, és inqüestionable que som davant d’un canvi de tipus paradigmàtic protagonitzat per tecnologies disruptives. I l’estem vivint en una època caracteritzada per la globalització i un ritme vertiginós de transmissió de la informació. Per tot plegat, esdevé difícil copsar una panoràmica de 360º i ser conscients de tot allò que és susceptible de canviar i que, de fet, ja està canviant. No obstant això, podem anar trobant pistes i contingut de valor en les dues fires de referència mundial del sector industrial i la digitalització. La primera ens trasllada fins a Alemanya, a la Hannover Messe. La segona la tenim molt més propera. Només hem d’anar fins a Barcelona per assistir a l’IoT Solutions World Congress, que enguany celebra la seva edició del 25 al 27 d’octubre. Tanmateix, hi ha moltes empreses que ja estan implementant solucions tec-

 Tribuna

nològiques vinculades amb la indústria 4.0. Gegants com IBM, Microsoft, General Electric o Gestamp, o projectes impulsats per pimes, com Libelium i Polibol. Per tant, tinguem clar que la capacitat de transformació de la indústria 4.0 és transversal i afecta qualsevol tipus d’empresa o fàbrica. Aquests conceptes importants van ser alguns dels analitzats en la primera edició del Fòrum Indústria 4.0, organitzat pels Enginyers Industrials de Catalunya el 10 de juny a l’Espai Endesa. En les pàgines centrals d’aquest número de Fulls dels Enginyers podeu consultar una àmplia informació de l’acte. Aquesta jornada ha posat de manifest la importància que entitats professionals com el Col·legi Oficial d’Enginyers Industrials de Catalunya i l’Associació d’Enginyers Industrials actuïn com a tractors i transmissors del canvi que portarà cap a la fàbrica del futur. Quins sectors tecnològics impulsaran aquesta transformació? Robòtica, embedded/IoT, fabricació additiva/3D, intralogística i software d’integració. Estiguem atents a cadascun d’ells per no perdre el tren de la innovació i la tecnologia. 

l desembre del 2015, les comissions de les TIC i de les Administracions Públiques del COEIC, junt amb el COETTC, van organitzar una taula rodona, Com evolucionen les smart cities. Realitat o ciència-ficció?, per tal de reflexionar sobre les smart cities. Els objectius eren debatre sobre si: • L’enginyeria permet a les nostres ciutats i al territori ser més habitables i funcionals gràcies a l’evolució dels sensors i a la connectivitat de les telecomunicacions. • Es pot viure en una ciutat d’una manera més sostenible. • Hi ha la possibilitat de pensar en una tecnologia integrada, amb una mobilitat eficient i intel·ligent, quan encara hi ha zones amb depauperació i barriades amb serveis públics mínims. • Les iniciatives que s’estan prenent beneficiaran la ciutat de manera inclusiva o són realment només en benefici de les empreses. En aquesta taula rodona van participar professionals del món universitari i empresarial i va fer-ne la cloenda el senyor Jordi Puigneró, en representació de la Generalitat

de Catalunya, juntament amb els degans del COEIC i del COETTC. En acabar la sessió, uns quants assistents van manifestar el seu interès per continuar treballant en el tema i es va constituir el Grup de Treball de Smart Cities (GTSC): un grup transversal i integrat per professionals i membres de col·legis i associacions (COEIC, COETTC, entre d’altres). També s’hi van afegir membres d’altres col·lectius i professionals implicats en les smart cities, com sociòlegs, ambientòlegs, urbanistes, arquitectes, etc., que treballen tant en universitats i empreses com a l’Administració pública. L’objectiu primordial és definir estratègies d’innovació a llarg termini que tinguin com a centre les persones. 

Segueix llegint l’article a www.fullsdelsenginyers.cat

 Sonòmetre

 Altaveu

“Volem convertir Barcelona en la capital mundial de la fabricació avançada i additiva”

MIQUEL SERRANO Director de la fira IN(3D)USTRY From Needs to Solutions

Llegeix l’article a www.fullsdelsenginyers.cat

EDITA: Associació/Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya AEIC President: Jordi Renom Vicepresident 1r: Jordi Guix Vicepresident 2n: Ricardo Granados Secretària: Olga Tomàs COEIC Degà: Jordi Guix Vicedegà: Pere Roca Secretari: Jordi Mas Demarcacions del COEIC-AEIC Girona: Joan Juanals i Jaume Masgrau Lleida: Joaquim Llop

Solució d’emmagatzematge d’energia residencial

120.000 M€ d’impacte de la revolució digital a Espanya el 2025

Taxat en 127.000 milions de dòlars el valor dels drons per a indústries clau

Nissan i Eaton s’han associat per presentar una unitat d’emmagatzematge d’energia residencial que permet als clients saber els preus energètics en temps real i, així mateix, proporciona energia de reserva. xStorage, dissenyat per Nissan Europa, està format per dotze mòduls de la bateria de Nissan EV i comptarà amb connectivitat intel·ligent. La solució d’emmagatzematge d’un sistema de 4,2 kW (nominal) estarà disponible a Europa en prevenda a partir del mes de setembre.

La transformació digital tindrà un impacte de més de 120.000 milions d’euros l’any 2025 sobre el valor afegit brut (VAB) dels sectors econòmics espanyols més rellevants. En aquests sectors, hi trobem les telecomunicacions i Internet, el turisme, els serveis financers, el transport, les infraestructures, la farmàcia, la salut, l’energia i la indústria. Aquesta és una de les principals conclusions del primer estudi sobre la digitalització de l’activitat econòmica a Espanya 4.0, elaborat per la consultoria Roland Berger.

Segons un estudi de PwC, el valor econòmic que generen els drons és de 127.000 milions de dòlars, xifra referida a les aplicacions comercials i els serveis empresarials vinculats actualment a aquestes aeronaus, i que inclou el valor de l’ocupació que serà reemplaçada en el futur per solucions que estan impulsades pels drons. Indústries com l’agricultura, el transport, la seguretat, les assegurances, les telecomunicacions i la mineria s’aprofitaran de les aplicacions dels drons amb valors que es mouen entre els 32.400 milions i els 4.400 milions de dòlars.

Catalunya Central: Mireia Félix Tarragona: Lluís Maestre Delegació del Vallès: Francesc Figueras AEIC - COEIC Director general: Pere Homs Consell de redacció: Jordi Guix, Jordi Renom, Pere Roca, Jordi Vericat, Laura Ivern i David Pérezdolz Responsable de Comunicació: Eva Díaz Coordinació: Anna Carrió Cap de Redacció: Albert López Redacció: Albert López, Pablo Monfort i Ferran Sardans Publicitat: Pilar Alonso i Sonia Olivera Infografia: Noel Zaragoza Fotografia: Noel Zaragoza i Isabel Marquès Disseny i maquetació: Anna Carrió

Correcció lingüística: Ester Ollé Impressió: Vanguard Gràfic S.A. Dipòsit legal: B 26367-2015 ISSN: 2013-3332 Administració i distribució: Enginyers Industrials de Catalunya Via Laietana, 39 - 08003 Barcelona T: 933 192 300 / F: 933 100 681 a/e: fulls@mail.eic.cat Els articles signats no representen l’opinió dels Fulls dels Enginyers. D’acord amb la Política de protecció de dades de caràcter personal que tenen implantada el Col·legi i l’Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya, s’informa que, atès que l’anuari és un fitxer que té

legalment atribuïda la condició de font accessible al públic i vist que s’està emprant per a activitats comercials, s’explicitarà en el fitxer de manera destacada que dites dades no es podran utilitzar per a finalitats de publicitat o prospecció comercial. No obstant això, tenint en compte que aquest és un dret al qual els interessats poden renunciar, quan un col·legiat i/o associat així ens ho manifesti es farà constar en el fitxer que l’interessat ha informat del seu consentiment perquè s’usin les seves dades per a publicitat o prospecció comercial. Aquest consentiment s’ha de comunicar pels mitjans següents: per correu electrònic a lopd@eic.cat, per fax amb la referència LOPD al 933 100 681 o per escrit adreçat al Col·legi Oficial i l’Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya amb la referència LOPD a la Via Laietana, 39, 08003, de Barcelona.

FULLS DELS ENGINYERS / 06

www.fullsdelsenginyers.cat

 Radiografia

L’enginyeria del genoma troba la tecnologia CRISPR

Si bé és cert que el genoma d’una cèl·lula viva es podia modificar, fins ara es feia d’una manera lenta mitjançant procediments que podien arribar a l’any de duració. Avui, l’edició del genoma és un procés més còmode i ràpid amb la tecnologia CRISPR (Clustered Regularly Interspaced Short Palindromic Repeats), que ha reduït el temps de modificació a menys d’un mes.

uillaume Filion, coordinador del grup d’Arquitectura del Genoma del Centre de Regulació Genòmica (CRG), explica el seu funcionament: “CRISPR és una forma de trencar l’ADN en una localització específica d’una cèl·lula viva. Quan l’ADN és trencat, la cèl·lula es compromet a reparar-lo, i dins d’aquesta reparació, s’hi poden introduir mutacions. Per tant, la tecnologia CRISPR és un mecanisme simple per fer mutar gens i fer-los disfuncionals”. Estem davant d’una vertadera revolució de la genètica, d’un sistema fàcil d’utilitzar i que ha generat uns temps inferiors de feina i un abaratiment de costos, considerat com el descobriment de l’any per la prestigiosa revista Science. Filion ha manifestat que, en les versions més avançades de la tecnologia CRISPR, “és possible forçar la cèl·lula de reparació de l’ADN a través de l’addició de noves seqüències al genoma. D’aquesta manera, podem utilitzar CRISPR per substituir un gen o també afegir un gen a una cèl·lula viva”. La seva gran utilitat per als investigadors és posar a prova les seves hipòtesis científiques: com que genera gens disfuncionals, es

pot comprendre què fan aquests gens en una cèl·lula normal. Ja fa anys que existeix aquest sistema, però els anys 2015 i 2016 han estat els de la consolidació d’aquesta tecnologia, que ha mostrat tot el seu potencial per desenvolupar la genètica. CASOS PRÀCTICS La Universitat de Califòrnia a Irvine (Estats Units) va presentar durant el darrer any el següent projecte: un mosquit modificat genèticament amb l’objectiu que no transmeti la malària. Si aquest tipus de mosquit s’allibera a les regions on la malària és endèmica,

transmet el gen de la resistència a la infecció a les següents generacions, fet que implicaria una probable reducció dràstica dels afectats per aquesta malaltia. També als Estats Units, a la Universitat de Harvard, s’hi ha dut a terme un projecte amb la tecnologia CRISPR i els porcs com a protagonistes amb el propòsit d’utilitzar aquests animals com a font d’òrgans per a trasplantaments. El mètode d’edició genètica CRISPR ha permès eliminar una seixantena de retrovirus dels animals que s’haguessin reactivat en els cossos dels pacients.

L’experiment més proper al caràcter humà s’ha produït a la Xina, on un grup d’investigadors ha modificat la línia genètica humana mitjançant un experiment amb embrions humans inviables, amb l’objectiu d’eradicar 5.000 malalties hereditàries rares. Filion ha confirmat que “la tecnologia CRISPR encara no ha estat aprovada per al tractament de malalties humanes. No tinc cap dubte que en el futur s’utilitzarà per curar tot tipus de malalties, però passaran uns deu o quinze anys abans que entenguem els perills potencials de la modificació del genoma humà”.

FRANCESC GINÉ DE SOLA Director de l’Escola Politècnica Superior de la Universitat de Lleida

Acreditació internacional per als graus i els màsters d’Enginyeria de l’Escola Politècnica Superior de la Universitat de Lleida

Comexi i Folmex amplien la seva aliança estratègica Comexi, especialista en solucions de maquinària per a la indústria de l’envàs flexible, i l’empresa mexicana Folmex han ampliat el seu acord estratègic mitjançant la compra d’una impressora flexogràfica Comexi F4. És la setena impressora flexo que es produirà des de Comexi per a Folmex. D’aquesta manera, es consolida la llarga relació empresarial entre les dues indústries. 

Grifols compra el 20% de Singulex per 44 M€

 Tribuna

quest curs 20152016, l’Escola Politècnica Superior (EPS) de la Universitat de Lleida ha estat immersa en un doble procés d’acreditació. D’una banda, com a part del marc de seguiment dels estudis universitaris desenvolupat per l’Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya (AQU), totes les titulacions impartides a l’EPS, tant de grau com de màster, han estat acreditades favorablement per l’AQU. En aquest sentit, cal destacar que el grau i màster d’Enginyeria Informàtica han estat acreditats amb excel·lència: es tracta de la primera escola o facultat catalana que assoleix que totes les titulacions d’una mateixa branca tinguin aquesta màxima qualificació. Així mateix, en el marc de l’estratègia d’internacionalització endegada a l’EPS per a les titulacions dels àmbits d’Enginyeria Informàtica (grau i màster d’Enginyeria

 Notícies

Informàtica) i d’Enginyeria Industrial (grau d’Enginyeria Mecànica, grau d’Enginyeria Electrònica Industrial i Automàtica i màster d’Enginyeria Industrial), s’ha dut a terme durant els darrers mesos un procés d’acreditació internacional amb el segell europeu EURO-INF, per a les titulacions de la branca d’Informàtica, i EUR-ACE®, per a les titulacions de la branca d’Industrial. L’objectiu de tots dos segells és garantir uns estàndards de qualitat internacionals de les titulacions acreditades, facilitant d’aquesta manera la mobilitat internacional dels estudiants entre les institucions acreditades en aquests nivells i afavorint la seva ocupabilitat arreu d’Europa i Amèrica. En aquest sentit, cal destacar que a hores d’ara ja hi ha empreses de l’àmbit europeu i d’Amèrica que requereixen aquestes titulacions acreditades en els processos de selecció. Cal remarcar l’enorme exigència que suposa complir els esmentats estàndards, pel que fa a la quali-

El grau i màster d’Enginyeria Informàtica han estat acreditats amb excel·lència tat dels programes formatius, les infraestructures docents i de recerca, el professorat, la recerca, la mobilitat i l’ocupabilitat dels estudiants. D’aquesta manera, els tres elements que tradicionalment identifiquen els estudis d’enginyeria, una alta formació acadèmica, una orientació pràctica i una tendència internacional, conflueixen en els estàndards requerits per aquests segells. Centrant-nos en la branca d’Enginyeria Industrial, el segell EURACE® és un certificat concedit per una agència autoritzada per l’ENAEE (European Network for Accreditation of Engineering Education). L’ENAEE és l’agència encarregada de definir uns estàndards

d’acord amb els principis de qualitat, rellevància, transparència, reconeixement i mobilitat establerts en l’Espai Europeu d’Educació Superior. Entre les agències acreditades per poder fer aquesta certificació, hi ha l’agència de qualitat alemanya ASIIN, que va ser l’agència europea escollida per acreditar l’EPS. D’acord amb les dades de l’ENAEE, actualment, arreu d’Europa, el segell EUR-ACE® el tenen més de 1.600 programes de grau i màster de 24 països diferents, xifra que significa al voltant del 20% dels programes d’enginyeria europeus. 

Segueix llegint l’article a www.fullsdelsenginyers.cat

El grup català Grifols ha adquirit el 20% de la companyia nord-americana Singulex, centrada en el diagnòstic clínic, per 50 milions de dòlars (44 milions d’euros). Aquest moviment empresarial continua la política del grup d’apostar per projectes i corporacions vinculats a la investigació mèdica. En concret, aquesta participació minoritària vol potenciar el seu lideratge en el sector del diagnòstic amb sistemes dirigits a la medicina transfusional i l’anàlisi clínica. 

J.Juan, Gutmar, ISEE i Guilera reindustrialitzaran Delphi Després de mesos de negociació entre les companyies J.Juan, Gutmar, ISEE i Guilera, ja hi ha acord per a la reindustrialització de la planta de Delphi a Sant Cugat del Vallès. L’inici de la nova etapa es produirà en el tercer trimestre de l’any, quan Delphi cessi la seva activitat. Les empreses J.Juan, Gutmar, ISEE i Guilera oferiran 208 ofertes laborals. Les quatre empreses s’instal·laran en el recinte de la factoria de Delphi. Cadascuna realitzarà els seus projectes independents i uniran forces mitjançant una nova societat per dur a terme projectes conjunts. 

PGI Engineering aposta pel mercat britànic

El grup català d’enginyeria nascut a Girona PGI Engineering ha començat a treballar en la reforma de l’Hotel Mandarin Oriental de Londres, i espera que sigui el primer pas per assolir una reputació destacada al mercat britànic. La internacionalització ha estat la base del creixement d’aquesta companyia especialitzada en el software BIM, que disposa d’una plantilla de 150 professionals, on el 80% són enginyers. 

ACTUALITAT

FULLS DELS ENGINYERS / 06

 Tecnologia

El Corredor Mediterrani contribuirà a consolidar Catalunya com la porta d’entrada del sud d’Europa

El 25 de maig passat es va reunir la Taula Estratègica del Corredor Mediterrani, amb l’objectiu de donar un impuls a aquesta infraestructura. Els Enginyers Industrials de Catalunya hi eren per donar suport a un projecte cabdal per a la indústria i l’economia catalanes. Cal recordar que el Corredor Mediterrani, aprovat el 19 d’octubre del 2011 per la Comissió Europea, és una peça clau en la Xarxa Transeuropea de Transport (TEN-T). Forma part dels nou corredors de la xarxa bàsica de corredors multimodals de la TEN-T i els seus 3.000 kilòmetres de llargada uneixen la península Ibèrica amb la frontera d’Ucraïna amb Hongria.

TEXT: ALBERT LÓPEZ

l Corredor Mediterrani contribuirà a consolidar Catalunya com la porta d’entrada del sud d’Europa, gràcies a les connexions amb els ports i els aeroports que hi ha al llarg del seu recorregut. Els ports mediterranis capten actualment un 25% del trànsit marítim provinent d’Àsia pel canal de Suez cap a Europa, el qual es desvia majoritàriament en un 75% cap als ports atlàntics del nord d’Europa. L’entrada en funcionament del Corredor Mediterrani perme-

trà captar un volum més elevat d’aquest trànsit, redistribuirà el tràfic de mercaderies i contribuirà a fer més competitiva Catalunya. És previst, doncs, que el potencial del Corredor Mediterrani permeti captar fins a un 26% de mercaderies i fer un canvi transcendental en el transport i la logística catalans. De quina inversió estem parlant per fer-ho possible? El total de la xarxa ferroviària inclosa en la TEN-T comprèn un total de 50.762 km, i el pressupost previst per l’instrument Connecting Europe

Facility (CEF) for Transport és de 24,05 bilions d’euros per al període 2014-2020. MÉS BENEFICIS Les infraestructures associades al desenvolupament del Corredor Mediterrani permetran millorar la competitivitat de les empreses perquè els permetran connectar-se al món amb més eficiència i sostenibilitat. Podem traçar una euroregió natural formada per Múrcia, el País Valencià, Catalunya, les Illes Balears i l’Aragó, a més de les regions franceses del

Llenguadoc-Rosselló-Migdia Pirineus i la Provença-Alps-Costa Blava. Aquest gran traçat europeu es consolidarà com un eix d’activitat, coneixement i innovació al sud d’Europa. Per tant, l’objectiu final és que el Corredor acabi de trencar les barreres que ara dificulten la creació de dinàmiques econòmiques i socials entre les regions. Des de l’àmbit de la mobilitat i de la sostenibilitat mediambiental, cal destacar que, segons el Cinquè informe de progrés de l’Estudi sobre el Corredor Medite-

rrani de la Comissió Europea (desembre del 2014), la creació del Corredor, en l’horitzó del 2030, generarà un nou equilibri entre el camió i el ferrocarril, amb un creixement d’aquest últim del 4,5% al 24%. Aquest fet farà possible que es redueixi el consum de combustible anualment en 191.000 TEP (tones equivalents de petroli), amb la consegüent reducció d’emissions de CO, NOx i CO2, a més de les micropartícules. Aquesta millora és clau per assolir els objectius ambientals i de salut pública internacionals. 

Si és una empresa

expliqui’ns què necessita A Caixa d’Enginyers creiem en vostè i en la seva empresa, i li oferim solucions personalitzades per a les seves necessitats de: Préstecs per al finançament d’inversions, amb terminis adaptats als ritmes de recuperació de la inversió Línies de col·laboració amb entitats públiques i privades en condicions preferents: Línies ICO Iniciativa PYME (BEI-FEI) Societats de Garantía Recíproca SGR’s

Crèdits per a circulant, pòlisses comercials i bestreta de factures i subvencions Avals financers, tècnics i econòmics Finançament: Assegurances Tresoreria Préstecs en condicions privilegiades per a empleats

Posem a la seva disposició els instruments financers que necessita i amb les condicions més favorables per a la seva empresa. Vingui a qualsevol de les nostres oficines, són a la seva disposició de 8.30 a 19.00 h ininterrompudament, de dilluns a divendres. O si ho prefereix, pot trucar a Banca TELEFÒNICA, al 902 300 321 (+34 933 102 626), de dilluns a divendres de 8.00 a 22.00 h i dissabtes de 8.00 a 15.00 h; serà un plaer atendre’l.

FULLS DELS ENGINYERS / 06

Taula Estratègica del Corredor Mediterrani

Codi gràfic Catalunya

Corredor Mediterrani Estat espanyol Total CAT

Dades generals Població

Ocupació

U N Y A

Girona

C 16,1 %

47,9 %

7.508.106

100 %

22.355.126

46.624.382

18,0 %

3.330.000

PIB (milers d’€)

45,6 %

100 %

8.434.000

18.491.000

a Saragossa i Madrid

Barcelona

Lleida

Núm. Empreses

Flux als ports

Total contenidors (TEUS)

584.369

46,9 %

(milions €)

49,4 %

22%

63.838,9

274.415,2

Inversió estrangera (milers d’€)

28,17 %

A N D A

100 %

6.120.355

50,6 %

100 %

126.576

250.241,3

21.724.338,4

14.252.300

Total mercaderies (TONES)

València - Sagunt

14,1 %

73,9 %

31.607.962

Alacant

A C I Murcia

11.731.551

165.979.844

100 %

224.455.634

Total passatgers

Cartagena

4.783.153

25,5 %

100 %

135.454,7

100 %

Castelló

27,7%

76.037,1

3.186.878

Exportacions

Importacions (milions €)

100 %

1.494.027

18,3 %

82,3 %

2.043.130

100 %

1.081.190.000 €

. V A L E N

44,3 %

478.992.487 €

Total ESP

Tarragona

M U R

18,9 %

Total CM

Corredor Mediterrani

14,3 %

204.666.273 €

www.fullsdelsenginyers.cat

12,4 %

3.720.061

ril

Almería

Málaga Algeciras

Evolució de la demanda (milions de tones Mt)

Tercer fil Ample ibèric Ample europeu

x14 combois /Dia

2010

1,866 Mt 39,249 Mt

Transport per ferrocarril

2030

Composició trens actual: 500 m El transport de mercaderies per ferrocarril s’incrementarà en un 710%. Els fluxos de mercaderies es multiplicaran per 8. Hi haurà més trens diaris i més llargs.

Transport per carretera

15,108 Mt

42,1 %

100 %

12.596.886

29.954.374

Motril

Cádiz

Inversió en la infraestructura Inversió estimada de les actuacions previstes a curt termini a Catalunya Actuació i inversió estimada (en MEUR)

• Xarxa ferroviària (nous corredors i accessos)..........................1.126 • Modernització (implantació 3r fil i rehabilitació)..............1.673 • Estacions...............................715 • Terminals ...............................274 • Actuacions ferroviàries ....3.788 • Actuacions viàries ............1.777 Total inversió prevista ......5.565

x101 combois /Dia

63,937 Mt Composició de trens futura: 750 m Any 2016 | Fonts: • Idescat • DTES • INE • Puertos del Estado

OBJECTIUS Els objectius específics de desenvolupament del Corredor Mediterrani són: • Capacitat: dotar de la capacitat necessària la xarxa d’infraestructures, mitjançant l’eliminació de colls d’ampolla existents i la creació dels enllaços d’infraestructures que falten. • Interoperabilitat: garantir que qualsevol operador ferroviari tingui accés a la xarxa ferroviària catalana igual que a la resta d’Europa amb uns estàndards homogenis. • Intermodalitat: garantir l’articulació entre els diferents modes de transport del Corredor Mediterrani i una connexió fluida entre els nodes i els arcs que el conformen.

MANEL VILLALANTE Enginyer industrial col·legiat, director general de Transport Terrestre de la Generalitat (2007-2010) i director general de Transport Terrestre del Ministeri de Foment (2010-2012)

“EL CORREDOR MEDITERRANI TÉ LA MAGNITUD DE CANVIAR EL FLUX MARÍTIM DE MERCADERIES EUROPEU I MUNDIAL” Manel Villalante és enginyer industrial i una de les veus expertes a Catalunya per parlar de temes de mobilitat i infraestructures. Entre altres càrrecs, ha estat director general de Transport Terrestre de la Generalitat (2007-2010) i director general de Transport Terrestre del Ministeri de Foment (2010-2012). En aquesta entrevista ens ofereix les claus per entendre el projecte del Corredor Mediterrani, que ha rebut un impuls del centenar d’agents econòmics i socials i administracions participants en la Taula Estratègica del Corredor Mediterrani. Aquest eix ferroviari concentra el 44% del PIB de tot l’Estat espanyol. Com podríem dimensionar i explicar la importància que té desenvolupar una infraestructura com el Corredor Mediterrani? Té una importància cabdal. D’una banda, per l’actual activitat industrial i per les exportacions. El Corredor Mediterrani és molt important per les xifres econòmiques que genera. A l’arc mediterrani de la Península, hi viuen 16 milions de persones, s’hi genera el 44% del PIB espanyol i aglutina més del 50% de la producció agrària i industrial del conjunt de l’Estat. Per aquest eix circulen prop de la meitat de les mercaderies de tot l’Estat i una part molt important de les exportacions espanyoles. D’altra banda, pel fet que els països més exportadors cap a Europa són els països emergents, com ara la Xina, l’Índia, el Pakistan i Tailàndia, que distribueixen moltes mercaderies que tenen com a destinació el cor d’Europa. És a dir, Alemanya, Holanda, el Benelux, etc. El transport el realitzen per vaixell a través del canal de Suez passant pel Mediterrani. Si hi hagués una bona connexió ferroviària, s’estalviarien tres dies de navegació i podrien descarregar les mercaderies al port de Barcelona, Tarragona o València. I, a partir d’aquí, distribuir-les per ferrocarril cap a Europa. Com que encara no existeix aquesta infraestructura, els vaixells de mercaderies provinents dels països emergents es veuen obligats a passar per l’estret de Gibraltar i rodejar Portugal per arribar fins a Hamburg, Anvers i Rotterdam, que són els ports més potents d’Europa. La magnitud i la influència del Corredor Mediterrani afecten no només el transport marítim europeu de mercaderies, sinó també el mundial, doncs. Òbviament. Per aquest motiu, la Unió Europea el va incloure en la xarxa transeuropea i en alguns moments l’ha defensat més aferrissadament que alguns àmbits polítics de l’Estat. En aquest sentit, és molt important la tasca feta per FERRMED, que

és un lobby d’empreses creat per un company nostre, en Joan Amorós. Ha actuat com a lobby de pressió tant a Brussel·les com a totes les capitals europees, entre elles Madrid i Barcelona, amb l’objectiu que cristal·litzés el Corredor Mediterrani. Ara continua actuant, ja no perquè es faci, sinó perquè es faci bé, amb els ritmes adequats, amb les connexions amb les grans empreses, etc. Quin és el factor principal que explica la lentitud en el desenvolupament del projecte? Es tracta d’una xarxa transeuropea i, per tant, la Unió Europea té previst finançar la infraestructura, però amb la condició que l’estat implicat, en aquest cas l’espanyol, també executi la seva part de la inversió. Quin objectiu destacaries de l’acte de la Taula Estratègica del Corredor Mediterrani, en el qual han participat els Enginyers Industrials de Catalunya? El ritme d’evolució del projecte en els darrers anys ha estat bastant lent, fet que ha motivat l’establiment de la Taula Estratègica del Corredor Mediterrani, organitzada el mes de juny passat, en la qual han participat un centenar d’agents econòmics i socials i administracions. L’objectiu de l’acte ha estat donar un impuls al Corredor Mediterrani i no tant definir el projecte, atès que els estudis hi són i està molt clar què s’ha de fer i com. La voluntat ha estat, doncs, reivindicar que el ritme d’inversions per part del Ministeri s’adeqüi a les necessitats del Corredor. Fóra absolutament poc presentable que no aprofitéssim la recuperació econòmica per manca d’aquesta infraestructura estratègica i d’altres. Explica’ns la conflictivitat de l’ample de doble via. En aquests moments s’estan fent les obres a un ritme més lent del desitjable per establir la connexió de doble via, encara que sigui amb ample de via ibèric i travessa polivalent. Polivalent vol dir que permet posar un nou carril que sigui operable tant per a l’ample de via ibèric com per a l’internacional, que és el que utilitzen les vies d’alta velocitat i per les quals Espanya es connecta amb Europa. Així doncs, entre Castelló i Tarragona hi ha un tram a Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant que encara és de via única. Això fa que la distància en termes de temps entre Barcelona i València sigui altíssima i no sigui competitiva. A la via única circulen mercaderies, rodalies, regionals i l’Euromed: per tant, és un tram completament saturat i molt fràgil. Probablement és el coll d’ampolla més important de la xarxa ferroviària d’Espanya. 

TEMA DEL MES

FULLS DELS ENGINYERS / 06

 Indústria 4.0

L’organització del Fòrum Indústria 4.0 a l’Espai Endesa - Museu Vilanova d’Electricitat, que va comptar amb el suport de les empreses col·laboradores ABB, KUKA i Renishaw, va esdevenir l’estrena de l’acabada de crear Comissió Indústria 4.0 dels EIC.

Xavier Pi, GT Embedded-IoT.

Els EIC se situen com a transmissors de tecnologia i coneixement de la indústria 4.0 a Catalunya

Amb la voluntat de difondre a la indústria catalana les propostes tecnològiques per al futur més immediat, la Comissió Indústria 4.0 dels EIC va organitzar el Fòrum Indústria 4.0 el 10 de juny passat a l’Espai Endesa de Barcelona. L’objectiu de l’acte va ser doble. D’una banda, traslladar al teixit industrial català el coneixement actual de la indústria 4.0 basant-se en les novetats i tendències presentades a la fira Hannover Messe 2016 del mes d’abril. De l’altra, mostrar exemples reals que fessin més entenedors el potencial de les tecnologies i la seva aplicació a la indústria manufacturera. El fòrum, que ha situat els EIC com a transmissors de tecnologia i coneixement de valor de la indústria 4.0 a Catalunya, va ser clausurat pel conseller d’Empresa i Coneixement, Jordi Baiget.

TEXT: ALBERT LÓPEZ

a primera edició del Fòrum Indústria 4.0 dels EIC va començar amb la benvinguda als assistents de Pere Homs, director general dels Enginyers Industrials de Catalunya. En la seva intervenció, Homs va reivindicar el “paper fonamental que hem exercit i que volem seguir exercint els enginyers en la formació del benestar social del país”. Així mateix, Homs va qualificar els Enginyers Industrials de Catalunya com l’instrument que està al servei dels professionals capaç de “construir una xarxa professional, amb voluntat de tenir una veu col·lectiva, de ser capaços d’influir en la societat des dels valors positius que tenim els enginyers i de construir una marca pròpia”. Després d’enumerar els serveis professionals que ofereixen actualment el COEIC i les comis-

sions i grups de treball que en formen part, Pere Homs va insistir en la importància d’assolir els objectius del col·lectiu “tots plegats, des de totes les vessants i especialitats de l’enginyeria”. Per finalitzar la seva intervenció, el director del COEIC va assegurar que no volen que el Fòrum Indústria 4.0 “sigui un acte aïllat, sinó que tingui continuïtat, que aporti contingut de valor i doni resposta a les necessitats de les empreses”. LA COMISSIÓ INDÚSTRIA 4.0 Tot seguit, Joan Carles Casas, president de la Comissió Indústria 4.0, va presentar els cinc grups de treball (“el nucli dur dinamitzador”) que formen l’esmentada Comissió: Robòtica, Embedded/IoT, Fabricació Additiva/3D, Intralogística i Software d’Integració. Sense “ànim dogmàtic”, Casas va definir la indústria 4.0 com un

“marc en què s’impliquen tota una sèrie de tecnologies actuals productives, fonamentalment a la indústria, amb un triple objectiu. Augmentar el nivell de qualitat dels nostres productes, facilitar l’automatització de la producció i buscar l’eficiència dels processos perquè les empreses siguin més competitives en un entorn globalitzat com l’actual”. El Fòrum Indústria 4.0 no serà pas l’única actuació d’enguany de la Comissió. Es posaran en marxa diverses accions específiques dels grups de treball; el concurs internacional Smart Industry Award, promogut per la Generalitat de Catalunya (ACCIÓ) conjuntament amb els enginyers dels Quatre Motors per a Europa, i l’estudi Enginyers per a la indústria 4.0. CONCEPTE I REALITAT La sessió inicial va anar a càrrec de Xavier Pi, responsable del Grup de Treball d’IoT-Electrònica Embe-

dded. Pi va aprofundir en els orígens del concepte indústria 4.0 remuntant-se a les aportacions teòriques de Jeremy Rifkin i Elinor Ostrom de l’any 2010. L’edició del 2011 de la fira Hannover Messe va presentar públicament l’estratègia alemanya envers la indústria 4.0, mentre que França preferia parlar d’indústria connectada. Xavier Pi va traslladar les informacions més destacades copsades a la fira Hannover Messe relatives a la indústria 4.0. La primera és que la mateixa acadèmia alemanya explica el concepte de la indústria 4.0 a partir de quatre aspectes principals: la integració horitzontal, la integració vertical, l’enginyeria consistent (és a dir, els sistemes d’enginyeria són aplicables a tots els cicles de vida i en la producció digital) i la necessitat de cercar i formar professionals qualificats adients per al nou model industrial. La segona és que en aquest context s’uneixen dos mons,

El conseller d’Empresa i Coneixement, Jordi Baiget, va anunciar que l’Executiu català plantejarà l’establiment del Pacte Nacional de la Indústria

FULLS DELS ENGINYERS / 06

www.fullsdelsenginyers.cat

Més informació a www.fullsdelsenginyers.cat

Joan Carles Casas, president de la Comissió Indústria 4.0.

el físic (processos de fabricació tradicionals) i el ciberfísic (sistemes embedded), gràcies a la simulació, l’automatització i els identificadors únics. Tot plegat s’articula a partir de la normativa alemanya DIN 91345, presentada oficialment a la Hannover Messe. Xavier Pi també va informar els assistents que, segons la ZVEI (l’associació d’empreses alemanyes de la indústria elèctrica i electrònica), és previst que la indústria 4.0 estigui plenament desenvolupada en un termini de deu anys. Això vol dir amb els estàndards i les normatives desplegats i amb l’establiment d’una definició de les propietats i de la perspectiva estratègica de la indústria 4.0. Les dues organitzacions mundials que estan liderant aquest procés d’estandardització són l’alemanya Plattform Industrie 4.0, que té com a fira mundial de referència la Hannover Messe i desenvolupa la seva pròpia arquitectura, anomenada Reference Architecture Model for Industry 4.0 (RAMI 4.0), i la nord-americana Industrial Internet Consortium (IIC), que aposta per la fira IoT Solutions World Congress de Barcelona i encapçala l’arquitectura Industrial Internet Reference Architecture (IIRA). Pi va informar que la Comissió Indústria 4.0 dels EIC està en permanent contacte amb ambdues organitzacions,

que ja estan desenvolupant bancs de proves i proves pilot. Per concloure la seva ponència, Xavier Pi va afirmar que “cal un marc de treball que ens permeti saber en tot moment de què s’està parlant i tenir clar quin model industrial ens convé segons els nostres productes, serveis i clients. Si cal afrontar una transformació, hem de disposar de criteris propis”. El primer bloc del Fòrum Indústria 4.0 va concloure amb unes breus paraules de Christian Guarín, representant de la Hannover Messe. Guarín va recordar que el concepte indústria 4.0 es va fer públic a l’edició del 2011 de l’esmentada fira i es va mostrar complagut que hagin estat “els Enginyers Industrials de Catalunya els qui hagin pres la iniciativa de mostrar a Espanya i al món el que està succeint a la Hannover Messe. La indústria 4.0 és una realitat”. ELS CINC GRUPS DE TREBALL En el segon bloc de l’acte van intervenir els cinc grups de treball (GT) que integren la Comissió Indústria 4.0 dels EIC. Michael Loughlin, responsable del GT de Software d’Integració, va destacar unes quantes iniciatives presentades a la Hannover Messe que estan implementant alguns dels agents més importants en l’àmbit del software: SAP (Big Data Analytics in Manufacturing, Open Integrated Factory), IBM

(Cloud-Based Development and Production Platform Cognitive and IoT Capabilities), Microsoft (Cloud Azure) i General Electric (que ha creat la plataforma Predix). Tanmateix, Loughlin va posar el projecte dut a terme per Libelium i Polibol com a exemple que la indústria 4.0 és aplicable a les pimes. Tot seguit, Carles Soler, representant del GT de Robòtica, va explicar que a la Hannover Messe hi va trobar “molta robòtica industrial i molt poca robòtica de serveis”. Soler va defensar la idea que “la robòtica col·laborativa està en línia amb la indústria 4.0 perquè indústria 4.0 vol dir flexibilitat” i que, malgrat constatar que la Hannover Messe és “territori KUKA”, hem de tenir molt clar que “els fabricants xinesos han vingut per quedar-se”. El següent GT presentat va ser el d’Additive Manufacturing, a càrrec de Felip Fenollosa. Fenollosa va afirmar que “la fabricació additiva és el camí més curt entre el món virtual i el real i, alhora, és l’element diferencial entre la fàbrica CIM (fabricació integrada per ordinador) i la indústria 4.0”. A més a més, Fenollosa va oferir el seu testimoni de la fira Formnext a Frankfurt, el mes de novembre del 2015, on es va constatar que “la impressió additiva ja ha superat l’etapa inicial. Ara ve una etapa de detecció d’oportunitats i de comparació entre valor i cost”. Fenollosa també

Christian Guarín, Hannover Messe.

va assegurar que “l’aplicació de la tecnologia de fabricació de peces metàl·liques representa una oportunitat per a la indústria catalana. El grau d’implantació dependrà de la base industrial”. Per la seva part, Conrad Cardona va ser l’encarregat de presentar el GT d’Intralogística, tot defensant que el nom del GT fa referència a “l’emmagatzematge i a la gestió de comandes. En definitiva, a tot allò que passa dins d’una nau industrial, deixant de banda el transport i la capil·laritat”. Cardona va demostrar com grans empreses nord-americanes de la distribució estan utilitzant tecnologies pròpies de la robòtica per optimitzar la logística del seu magatzem central als EUA. Així mateix, Cardona va reflexionar sobre si els robots poden preparar les comandes d’una empresa i substituir l’operativa manual tradicional. La darrera exposició va ser la del GT d’Embedded/IoT, a càrrec de Xavier Pi. Pi va afirmar que els embedded systems són al cor de l’IoT i els va definir com “una combinació de hardware i software orientada a treballar amb un conjunt finit i numerat de funcions ben definides, sovint amb capacitats de procés en temps real i integrat en un sistema més gran”. Com a exemples de sistemes embedded va posar les iniciatives de Harting, Bosch Group i Schneider Electric. 

EXEMPLES REALS El Fòrum Indústria 4.0 també va incloure experiències d’empreses que, a hores d’ara, estan implementant tecnologies pròpies de la indústria 4.0. Francesc Perarnau, de l’empresa Gestamp, va explicar que desenvolupen dos projectes. El primer monitora línies productives i premses mitjançant sensors, big data i algoritmes. El segon és un projecte específic d’eficiència energètica en el qual estan creant “un nou model de negoci amb Siemens”. Francesco Ferro, de PAL Robotics, va mostrar els robots que han creat relacionats amb la indústria 4.0, com són els models PMB2 (Mobile Base), StockBot (Autonomous 3D Inventory System), TIAGO (Take It And Go), etc. Un altre cas pràctic el va donar Ricard Satué, de l’empresa Applus IDIADA. El seu projecte explora les possibilitats de la fabricació additiva en les principals funcionalitats dels vehicles: carrosseria, tancaments, acabats, xassís, etc. Manuel Manjón, en el seu torn, va donar a conèixer el cas real únic a Espanya i a Europa de l’empresa Desguaces La Cabaña, situada a Vilanova del Vallès. Descontaminen integralment els vehicles, compten amb un magatzem robotitzat i amb robots que mouen els contenidors tant per a peces grans com petites. Finalment, Jordi Casamada, d’Accent Systems, va confessar que “gràcies a l’automatització del procés productiu hem pogut satisfer la comanda de 170.000 peces feta per Volkswagen”.

TECNOLOGIA

FULLS DELS ENGINYERS / 06

 Innovació

El vehicle elèctric a Catalunya, estat de la qüestió Catalunya comptarà amb 21.000 punts de recàrrega vinculats de vehicles elèctrics l’any 2019. Aquesta és una de les fites perseguides pel Pla Estratègic per al Desplegament d’Infraestructura de Recàrrega per als Vehicles Elèctrics (PIRVEC), tot just aprovat pel Govern català. A aquesta iniciativa, cal afegir-hi l’entrada en vigor de la gratuïtat per als cotxes elèctrics en els peatges de les autopistes dependents de la Generalitat, acció implementada el mes de novembre passat. Se’n beneficiaran els 5.000 vehicles elèctrics que hi ha actualment a Catalunya. Com observem, ambdues mesures formen part de l’impuls de l’Administració catalana per afavorir l’adquisició de vehicles elèctrics en els propers anys. Però, de quina realitat partim a hores d’ara? TEXT: ALBERT LÓPEZ

l PIRVEC 2016-2019 està dotat amb 5,8 milions d’euros i té com a objectiu “superar les barreres tecnològiques, legals, administratives i econòmiques que limiten el desenvolupament de la mobilitat elèctrica al país”, segons ha afirmat el conseller d’Empresa i Coneixement, Jordi Baiget. Aquesta estratègia pretén incentivar la instal·lació de 21.000 nous punts de recàrrega vinculats, 360 noves estacions de recàrrega semiràpida en xarxes urbanes i centres d’oci i 81 punts de recàrrega ràpida d’accés públic i directe des de la xarxa viària. Cal recordar que els punts de recàrrega vinculats (actualment Catalunya en disposa de 4.000) són aquells que es troben on el vehicle s’estaciona llargs períodes de temps i fan possible la recàrrega nocturna. Un altre escull que pretén superar el PIRVEC és la convivència actual de diferents metodologies per accedir als punts de recàrrega públics i utilitzar-los. Per aquest motiu, el pla vol posar en funcionament un sistema telemàtic, vinculat als telèfons intel·ligents, d’identificació i de pagament interoperable per als usuaris de les estacions de recàrrega ràpida i semiràpida. La solució plantejada, a més, vol facilitar la connexió de l’usuari a qualsevol estació de recàrrega tant de la xarxa catalana com de l’europea. De la mateixa manera, es facilitaria que els usuaris europeus poguessin utilitzar la xarxa catalana. A més, el PIRVEC preveu la creació de la Taula per al Desplegament d’Infraestructura de Recàrrega per als Vehicles Elèctrics (TIRVEC), l’òrgan coordinat per l’ICAEN que s’encarregarà del compliment del pla i que reunirà setanta agents públics i privats relacionats amb la mobilitat elèctrica. L’OFERTA DEL MERCAT ACTUAL En l’actualitat, el mercat espanyol compta amb diversos models de vehicles 100% elèctrics fabricats íntegrament a la Península, segons les dades d’AEDIVE (Asociación Empresarial para el Desarrollo e Impulso del Vehículo Eléctrico). Són el Citröen Berlingo Electric (PSA), Comarth Cross Rider (Comarth), e-NV200 (Nissan Ibérica), Little 4 (Little Cars), Peugeot Partner Electric (PSA), Twizy (Renault) i Vito E-Cell (Mercedes). En canvi, l’oferta dels vehicles distribuïts a l’Estat espanyol és més gran: BMW i3 (BMW España), BYD

e6 (BYD - Grupo Bergé Automoción), e-Golf (Volkswagen España), e-Up (Volkswagen España), LEAF (Nissan), Smart Fortwo Electric Drive (Mercedes), Soul EV (Kia), Tesla S (Tesla Motors), ZOE Z.E. (Renault), iOn (Peugeot), C-Zero (Citröen) i iMiEV (Mitsubishi). Aquests vehicles elèctrics poden circular per les carreteres i les ciutats catalanes, on trobaran avui dia una xarxa (vegeu el mapa adjunt) de recàrrega ràpida i semiràpida amb més de 600 punts públics, 42 dels quals són punts de recàrrega ràpida i 17 són punts de recàrrega de gas natural. Pel que fa a la recàrrega domèstica, la Generalitat ha modificat el Codi civil català per facilitar la instal·lació de punts de recàrrega elèctrica en blocs d’edificis, a petició de l’interessat, sense requerir cap tipus de majoria de la resta de veïns. Però, quines alternatives ofereix la tecnologia avui per recarregar un vehicle elèctric? INFRAESTRUCTURA DEL VE La tecnologia permet a hores d’ara tres possibilitats diferents per recarregar un vehicle elèctric: 1. Recàrrega conductiva. Es connecta el vehicle a una presa de corrent elèctric mitjançant un cable, ja sigui en un endoll domèstic o en un punt de càrrega. És la més habitual i desenvolupada. 2. Recàrrega per reemplaçament de bateries (swapping). Consisteix en la substitució de la bateria del vehicle elèctric per una altra bateria carregada al 100%. Avui dia aquesta opció és més factible en el sector de les dues rodes (bicicletes i escúters), on ja hi ha vehicles amb bateria extraïble. Un d’ells és la motocicleta Scutum, un projecte d’enginyeria catalana que inclou electrònica intel·ligent gràcies a la seva centraleta pròpia, al control remot de l’estat de les bateries i al sistema controlador d’errors. 3. Recàrrega inductiva. Altrament coneguda com a recàrrega sense fil per inducció magnètica o per microones, entre els seus avantatges, hi trobem la possibilitat de recàrrega quan el vehicle està aturat, per exemple, en un semàfor, o simplement passant per sobre de sistemes encastats a l’asfalt. El benefici d’aquesta tecnologia és que es redueix la mida de les bateries i el pes dels vehicles elèctrics. Com veiem, només en la modalitat de recàrrega conductiva és necessària una targeta física per completar l’operació. 

Les autopistes de la Generalitat que ofereixen pas gratuït per als vehicles elèctrics són tota la C-16 (inclosos els túnels de Vallvidrera), la C-32 i les barreres de la C-33 a Mollet del Vallès

FULLS DELS ENGINYERS / 06

El Reglament Electrotècnic de Baixa Tensió (REBT) compta, des de l'any passat, amb la Instrucció Tècnica Complementària (ITC) BT-52, que obliga que tot aparcament públic o bé aparcament residencial privat estigui preparat per a la càrrega de vehicles elèctrics.

MIREIA BLANES R&D&Innovation Dept. Francisco Albero, SAU

Una introducció als supercapacitors

TIPOLOGIA DE VEHICLES SOSTENIBLES Els vehicles elèctrics requereixen un motor elèctric alimentat per bateries que es recarreguen a través de la xarxa elèctrica. Hi ha quatre tipologies de vehicles elèctrics:

• BEV/VE (battery electric vehicle /

•

vehicle elèctric): vehicle propulsat exclusivament per una bateria recarregable a la xarxa elèctrica general. PHEV/VHE (plug-in hybrid vehicle / vehicle híbrid endollable): vehicle híbrid que està dotat amb bateries que poden ser recarregades en un sistema elèctric exterior, com estacions de càrrega o la xarxa elèctrica general. HEV/VH (hybrid electric vehicle / vehicle híbrid): vehicle que combina un sistema de propulsió amb un motor convencional de combustió amb un sistema de propulsió elèctric. FCEV/VPH (fuel cell electric vehicle / vehicle de pila d’hidrogen): vehicle propulsat per una pila de combustible mitjançant la reacció química entre l’hidrogen emmagatzemat i l’oxigen de l’aire.

www.fullsdelsenginyers.cat

Més informació a www.fullsdelsenginyers.cat

El sector del transport és considerat el més propici perquè s’hi esdevingui la primera aplicació massiva d’ultracondensadors

ls supercapacitors, també coneguts solventar aquest problema, usualment se socom a ultracapacitadors o capacita- bredimensionen les bateries, fet que afegeix dors de doble capa (EDLC, electrical volum i pes als vehicles. double-layer capacitors), són dispoEls sistemes integrats que combinen els sitius electroquímics que emmagatzemen EDLC amb les bateries ofereixen temps de energia de forma electrostàtica, és a dir, no resposta més ràpids i un interval de tempehi intervenen processos faradaics. L’ener- ratura operacional més ampli i poden arrigia s’emmagatzema en forma de doble capa bar a doblar la vida útil de les bateries. Està elèctrica a la interfície elèctrode-electròlit. El demostrat que aquests sistemes combinats cotxes produïts estaran dotats amb aquest fet que no estiguin basats en cap reacció quí- augmenten extraordinàriament l’eficiència sistema). mica els confereix una velocitat de càrrega de recuperació d’energia en els sistemes de Els principals fabricants d’automòbils que i descàrrega així com una durabilitat excep- frenada i eliminen la necessitat d’operar amb actualment estan desenvolupant tecnologies cionals comparats amb les bateries. bateries sobredimensionades. basades en ultracondensadors inclouen GeEls supercapacitors poden arribar a ofeEl sector del transport és considerat el més neral Motors, Ford, Daimler, Honda, Hyundai, rir densitats de potència fins a deu vegades propici perquè s’hi esdevingui la primera Peugeot i Volvo. Com a fabricant de dispositius superiors a les de les bateries; poden carre- aplicació massiva d’ultracondensadors. Les elèctrics i electrònics per a la indústria de l’augar-se en minuts o, fins i tot, segons, i pre- dues principals aplicacions són els sistemes tomoció, i a conseqüència de la gran aposta per senten llargues estabilitats en el ciclatge. start-stop (projectats com la primera aplica- la innovació que ha fet Francisco Albero, SAU La densitat d’energia que subministren, per ció massiva disponible en el mercat automo- des de la seva fundació, el 2015 es va iniciar contra, és molt baixa comparada amb la d’al- bilístic) i els sistemes de recuperació en la el projecte eCUB (Emmagatzematge eficient tres dispositius. Les dues primeres caracte- frenada (s’estima que el 2022 la meitat dels d’energia, finançat per ACCIÓ), en què es pretén rístiques fan dels supercapacitors els disdesenvolupar un mòdul de supercapacitapositius ideals per treballar en processos dors per a l’estudi de l’optimització enerElectric Alternator Components que requereixin grans velocitats de càrregètica en un vehicle elèctric. Generating electricity dc/dc ga i descàrrega. Com a citació final, podríem destacar converter Les principals aplicacions per al vehicle la d’Elon Musk, conseller delegat i funelèctric són aquelles relacionades amb la Desacceleració dador de Tesla Motors (fabricant de vedemanda de potència i la ciclabilitat dels hicles elèctrics d’alta gamma), “If I were dispositius. Aquests processos amb altes to make a prediction, I’d think there’s a velocitats de càrrega i descàrrega genegood chance that it is not batteries, but ren un gran estrès en els elèctrodes de super-capacitors”, en el Cleantech Forum Capacitor les bateries convencionals, que redueix de San Francisco, comentant el futur dels Font: http://articles.sae.org/11845/ el temps de vida útil de les bateries. Per vehicles elèctrics.

GAS NATURAL VEHICULAR (GNV) El gas natural vehicular es diferencia del gas del qual disposem a les nostres llars en què s’utilitza de dues formes: • Gas natural comprimit (GNC): està a 200 bar i té el seu principal ús en vehicles lleugers que fan qualsevol tipus de recorregut i en vehicles pesants que fan recorreguts urbans i periurbans. • Gas natural liquat (GNL): està en fase liquada i s’utilitza principalment en camions de llarg recorregut. Alternativament, el mercat ofereix altres models de vehicles sostenibles que utilitzen el gas com a mode de propulsió, com el Bifuel amb gas liquat de petroli (GLP). Existeixen tres tipologies d’estacions, en funció del combustible que s’hi vulgui subministrar: • Estacions de GNC: poden ser estacions de càrrega lenta i càrrega ràpida. • Estacions de GNC-GNL: el temps de recàrrega no és superior a 10 minuts. • Estacions de GNL mòbils: un camió incorpora un dipòsit amb un brollador. Aquest tipus d’estació serveix per estudiar el potencial d’una zona abans de construir-hi una estació fixa.

CRISTINA FLOX Senior Researcher Energy Storage group – Advanced Materials for Energy Area a IREC

Bateries de flux: una alternativa per al cotxe elèctric

es bateries de flux combinen els avantatges d’una bateria recarregable amb les piles de combustible. D’aquesta manera, les bateries de flux contenen fluids electrolítics d’espècies actives en dissolució aquosa, que circulen contínuament des dels tancs fins a la cel·la electroquímica, on les espècies actives són oxidades o reduïdes per carregar o descarregar la bateria en aquesta cel·la electroquímica. L’arquitectura en flux ofereix avantatges únics, com el desacoblament de l’energia i la potència, que permet un disseny flexible i modular, en funció de la futura aplicació. Així, la potència està relacionada amb la mida de la cel·la electroquímica, mentre que l’energia està relacionada amb la concentració de les espècies actives i el volum dels tancs. Altres excel·lents avantatges a destacar són la durabilitat (generalment supera els 5.000 cicles), la baixa autodescàrrega, el baix manteniment i els temps de resposta curts.

Font: Ventosa and Flox et al. Chem. Commun., 2015, 51, 7298

Els reptes que es plantegen a l’hora de desenvolupar tecnologies alternatives a les bateries d’ió-liti per als vehicles elèctrics es basen en la disminució de costos, pes i dimensions baixos, una alta densitat d’energia, una baixa velocitat de recàrrega, una llarga autonomia i una vida útil duradora. A més, han de ser mediambientalment sostenibles i que no comprometin la seguretat. Aquests reptes podrien superar-se amb les bateries de flux, que són úniques a oferir una capacitat de recarrega ràpida o l’intercanvi d’un electròlit esgotat per un de fresc; així, poden fer front als problemes d’autonomia i als alts costos de les bateries convencionals. Un exemple pràctic és el cotxe esportiu Quant E de l’empresa nanoFlowcell, AG, fundada l’any 2013 a Vaduz (Liechtenstein). Es fonamenta en l’ús de nanofluids com ara electròlits basats en l’aigua de mar amb alta densitat d’energia, d’aproximadament 600 Wh/L (entre cinc i sis vegades més gran que la densitat de les bateries convencionals d’ió-liti), que poden arribar a tenir una autonomia de fins a 600 km. El sistema d’emmagatzematge d’energia consisteix en dos tancs de 200 litres cadascun, connectats a nanoFlowcell. Addicionalment, s’hi inclouen dos supercondensadors que aporten potència als quatre motors. El voltatge nominal és de 600 V i el corrent elèctric és de 50 A (capacitat de 30 kW/h), amb un consum de 20 kWh / 100 km, operant al 80% d’eficiència i amb zero emissions. Aquest sistema té cicles de càrrega fins a cent vegades més grans que els sistemes convencionals, com les bateries comercials de plom i àcid o les bateries d’ió-liti. 

• •

•

• •

AVANTATGES ECONÒMICS PER ALS VEHICLES ELÈCTRICS L’impost de matriculació és gratuït. En comparació, un vehicle convencional paga entre 1.500 € i 2.000 € L’impost de circulació (IVTM) és reduït fins al 75%, en funció de cada ajuntament. En comparació, un vehicle convencional paga de forma anual entre 80 € i 170 € Aparcament en zona blava amb imports i tarifes gratuïts o avantatjosos, amb la targeta LIVE Barcelona o amb sistemes similars gestionats de forma municipal Descomptes del 30% acumulables a altres descomptes a autopistes i altres vies, com el servei ecoviaT Actualment, estan en vigor el Pla PIVE 8 i el Pla MOVEA per a la compra de turismes eficients i l’adquisició de vehicles comercials i bicicletes elèctriques

Més informació a www.fullsdelsenginyers.cat

COEIC / AEIC

FULLS DELS ENGINYERS / 05

Més informació a www.fullsdelsenginyers.cat

Aquesta secció recull la veu dels instruments a disposició dels enginyers industrials i de les institucions i entitats que vetllen pels professionals.  COEIC/AEIC

La retribució de la innovació i la compensació total, l’aportació dels EIC al Bizbarcelona

Els EIC han participat per primera vegada al Bizbarcelona, el saló dedicat als emprenedors perquè puguin trobar-hi noves idees i fer créixer els seus negocis. En l’edició del 2016 d’aquesta fira, organitzada per Barcelona Activa, Gian-Lluís Ribechini, president de la Comissió de Gestió Empresarial, i Francesc González, director general de l’AQPE, han ofert una conferència conjunta. A més, el servei col·legial Enginova, que assisteix al saló BizBarcelona (anteriorment, “Dia de l’Emprenedor”) des de l’any 2010, ha participat en l’apartat Assessora’t. José Ma. Román, director d’Enginova, va estar assessorant a emprenedors en aquest apartat, en els àmbits de finançament i creació de noves empreses.

a xerrada dels EIC ha tingut lloc a l’espai Bizpimes sota el títol Eines de gestió de les persones: retribució de la innovació i compensació total. El primer a intervenir ha estat Gian-Lluís Ribechini, president de la Comissió de Gestió Empresarial, que ha iniciat la seva ponència defensant que els innovadors d’una empresa tinguin un variable al marge del sou, com succeeix amb els venedors i els directius. Tot seguit, Ribechini ha exposat una petita mostra de la retribució de les patents prevista per la legislació en vació en els convenis sectorials o diferents països d’arreu del món. Al- d’empresa. En el cas espanyol, Ribechini ha guns dels països esmentats han estat la Xina, els EUA, el Regne Unit, Eslovè- informat que la nova Llei de Patents que entrarà en vigor el proper nia, Alemanya, Israel, Corea i el Japó. A Catalunya, des de l’Acord Inter- 1 d’abril del 2017 incorpora alguprofessional signat el desembre nes de les esmenes proposades passat entre patronals i sindicats, pels EIC en l’àmbit de la retribució es preveu CERTIFICAT_150.pdf la retribució de la1 innode 12:23 la innovació. D’aquesta nova 16/6/16

CMY

norma, en destaquen dues novetats. La primera és que la retribució pot anar vinculada al benefici econòmic que suposi la patent. La segona és que en el cas de les millores tècniques no patentables però que siguin equivalents a una patent i que l’empresa consideri secret industrial, l’empleat tindrà

dret a un variable vinculat als beneficis que suposin. Gian-Lluís Ribechini ha finalitzat la seva intervenció defensant que “mentre a la innovació no se li reconegui el dret a un variable pels beneficis que aconsegueix, estarem enviant un missatge clar: que la innovació no importa; perquè si allò no es paga, és perquè es considera que no té cap valor”. La segona ponència, a càrrec del director general de l’AQPE, Francesc González, ha relacionat el concepte de compensació total per al treballador amb el canvi de paradigma empresarial i de la concepció tradicional del lloc de feina com a tal que s’està començant a produir. En aquest sentit, González ha defensat la idea que és el moment de les persones, en lloc de comportar-se i ser tractades com a mers treballadors. Algunes de les pautes que hau-

rien d’implementar les empreses són, per exemple, sembrar confiança; una compensació econòmica en relació amb el valor aportat; una valoració adequada de les persones intel·ligents, amb intelligència retributiva, optimització fiscal i retribució flexible; etc. Així mateix, González ha constatat que cada cop hi ha més empreses que tenen un pla estratègic de recursos humans, fet que implica preocupar-se de la gent que treballa per a l’empresa. Finalment, cal tenir en compte una sèrie de bones pràctiques empresarials, entre les quals sobresurt que hi hagi un pla estratègic de recursos humans, assegurant l’equitat externa i interna, proposant noves formes d’organització i quadres de pilotatge i amb un procés d’avaluació del desenvolupament professionalitzat. 

FULLS DELS ENGINYERS / 06

www.fullsdelsenginyers.cat

 AEIC / COEIC

Tota la informació sobre formació dels EIC i l’agenda d’actes a www.eic.cat

UPDATE FORMACIÓ CONTÍNUA (JULIOL 2016) Energy Metrics 01/07/2016 · Presencial · Energia

“Els programes formatius d’IQS Executive Education deixen una emprempta tangible” Montse Castillo, Coordinadora de l’Àrea de Packaging a IQS Executive Education, lidera el Màster en Packaging Management, programa d’especialització, dirigit aquells professionals que desitgin desenvolupar-se en el sector del packaging i donar un pas més en aquest àmbit.

Mesures low cost per millorar l’eficiència energètica en el sector terciari i pimes 08/07/2016 · Presencial · Energia Introducció a la norma ISO 50001 de sistemes de gestió de l’energia 12/07/2016 · Presencial · Energia Reglament d’Instal·lacions Elèctriques d’Alta Tensió 04/07/2016 · Presencial · Enginyeria Infraestructures de recàrrega de vehicles elèctrics 05/07/2016 · Presencial · Enginyeria

Comercialització d’energia elèctrica 07/07/2016 · Presencial · Enginyeria Enginyer comercial. Tècniques de venda 06/07/2016 · Presencial · Gestió i Habilitats Directives Gestió de riscos. Enterprise Risk Management (ERM) 12/07/2016 · Presencial · Gestió i Habilitats Directives Coordinació de seguretat i salut i coordinació d’activitats empresarials en obres i manteniment. Aplicació al Facility Management 13/07/2016 · Presencial · Seguretat i Medi Ambient

TEXT: PABLO MONFORT // FOTO: IQS

uan parla de la seva professió i de la seva institució, Castillo ho fa amb passió. La seva tasca de coordinadora implica la identificació de les necessitats en l’àmbit del packaging (materials i tecnologia) orientades cap a la indústria amb l’objectiu de “donar-hi resposta amb programes formatius competitius i que permetin la integració de les pràctiques i els coneixements assolits des del primer minut”. En les seves paraules queda patent l’orgull que sent per l’IQS Executive Education i la seva política formativa: “Els nostres programes tenen un retorn immediat a l’empresa, deixen una empremta tangible”. Actualment, aquest centre universitari disposa d’un màster de Packaging Management, un postgrau de Tecnologia de Packaging i

Un estudiant d’avui en dia no és diversos cursos més especialitzats l’estudiant de fa trenta anys. Els peri amb una durada més reduïda. Preguntada sobre els trets carac- fils acadèmics evolucionen d’acord terístics de la seva escola, en des- amb el desenvolupament de la sotaca l’enfocament pràctic dels co- cietat des de tots els àmbits: “Ara neixements i la seva orientació cap ens trobem amb un participant més a l’activitat industrial. En definitiva, exigent, amb necessitats específiparlem de formació, en què el par- ques a cobrir i que espera resultats ticipant és el més important. “En el més ràpids”. I llavors, com prepara màster de Packaging Management, la formació Montse Castillo? “Vetllo tutoritzem la pràctica industrial i de manera contínua per la coml’estudiant es beneficia d’un mento- petitivitat dels programes sota la ratge personalitzat durant el desen- meva responsabilitat; això implica volupament del programa”, conclou no només la meva competència, sinó la de tot el claustre de profesla docent. Castillo defineix els principals sors implicats: grans professionals reptes de l’enginyeria: sostenibilitat, en tots els casos que no només ens seguretat i qualitat. “És aquí cap on dediquem a la docència, sinó que evolucionen els estudis d’enginye- combinem aquesta tasca amb les ria, que necessitaran professionals nostres funcions en entorns indusben qualificats i amb una perspecti- trials. Aquest fet és determinant per va clara sobre l’entorn estratègic de assegurar l’èxit del programa i perla indústria i l’evolució dels factors què el participant en percebi imme9 els 13/06/14 8.51 d’èxit”, creu Montse Castillo.AAFF 2PE 195*66.pdf diatament beneficis.”

ara els

CMY

EN PETI

15 ANYS

00 - 2015

PA I S

www.fullsdelsenginyers.cat i accedeix a tots els continguts

PETITS ESPAIS

DIGITALS

Podem mesurar l’eficiència energètica?, sessió VI. Control d’emissions industrials: l’impacte ambiental de l’energia Comissió d’Energia: Grup de Treball d’Eficiència Energètica 15/07/2016 · 9.30 h · Seu dels EIC

ESPECIALS EN

també són

Primeres experiències en Implantació de SG Qualitat a empreses certificades ISO9001:2015 Comissió de Gestió Empresarial: Subcomissió de Qualitat 13/07/2016 · 10.00 h · Seu dels EIC

FONAMENTS

FONAM

FULLS

NO ET POTS PERDRE...

Treballem en condicions molt estrictes d’espai

Màxima classificació com a contractista d’obra per l’administració amb categoria K02E de “Sondeos inyecciones y pilotajes”, i la categoria K01D de “Cimentaciones especiales”. Membre protector de l'associació de consultors d'estructures.

Visita’ns a ww

Empresa adherida al Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya Membre de l'Associació d'Amics de la UPC Associació d’Amics de la UPC UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA

w.2pe.biz

93 763 26 99 / 660 484 072. 2pe@2pe.biz / Av. Maresme 9. 08396 Sant Cebrià de Vallalta.

ENTREVISTA

FULLS DELS ENGINYERS / 06

“Estem pensant com el big data i altres conceptes lligats a la indústria 4.0 ens poden ajudar a ser més eficients”

TEXT: ALBERT LÓPEZ

na de les claus de l’èxit accions per corregir-les i recupede Tecalum Industrial rar-les. L’organització està estructués que oferiu un ser- rada, amb una comunicació en base vei integral format a unes reunions diàries, setmaper enginyeria a mida nals… que permeten que tot aquest de les necessitats del seguiment sigui continu, precís, client i per una producció pròpia? rigorós i, alhora, prou flexible i àgil Podem dir que sí. Forma part per adaptar-se a l’entorn canviant i del plantejament estratègic i dels a les prioritats que puguin sorgir. fets diferencials, i és, per tant, un Quines mesures implementeu dels avantatges competitius de Te- per tenir el màxim control possible calum respecte a bona part de la de la producció? competència. El control parteix de la definició Vam evolucionar de l’extrusió de dels processos, dels indicadors i perfils extruïts d’alumini a ser un dels responsables que en fan el fabricant de peces, components i seguiment. És important, com he conjunts acoblats per a la indús- explicat, l’organització que tenim tria, per a determinats sectors que i també les eines que gestionen hem analitzat i hem definit com a aquesta organització. Tenim un sisobjectiu. Això ens ha permès anar tema ERP amb mòduls integrats de fidelitzant i ampliant la base de CRM i planificació de la producció, clients en un procés sostingut ja amb la qual cosa tota la informació des de fa anys, primer cap a Europa està al “sistema”. (bàsicament França i el nord d’EuDes que comencem a detectar ropa) i ja des de fa un parell d’anys clients potencials, fent prospecció cap a Nord-amèrica, en un procés dels mercats i precisant les necesd’internacionalització amb una im- sitats dels clients per poder oferir plantació productiva al Quebec. els nostres serveis; la gestió de la Quins són els trets bàsics de l’or- producció i de tots els materials, a ganització de la producció i dels Tecalum i amb els proveïdors que processos de Tecalum Industrial? treballen amb nosaltres, fins a l’enL’organització de Tecalum es basa trega als clients, a vegades a través en processos, encapçalats pels pro- de magatzems avançats que també cessos de definició estratègica i pel hem de controlar, tot està lligat a procés d’innovació. Després hi ha través del “sistema”. També el sisels processos operatius, generadors tema de qualitat, i la innovació i la de valor, el comercial, el productiu i vigilància tecnològica. Ara estem supply chain. I, finalment, hi ha tots els processos de suport per fer que l’organització funcioni de manera eficient: compres, administració… Tots els processos tenen definits uns indicadors que permeten el seu seguiment i control, mesurant que tinguem el resultat previst. Si hi ha desviacions, són ràpidament detectades pelsDrmirvae_faldo.pdf responsables, i s’activen 1 15/1/16 14:26

“Cada vegada estem treballant més des de sistemes al núvol, millorant l’accessibilitat”

acabant el projecte d’integrar també la part de CAD-CAM. Tot ho tenim implementat amb diferents eines i cada vegada estem treballant més des de sistemes al núvol, millorant l’accessibilitat. Aquesta millora ha estat necessària per tenir diferents punts d’accés ja amb el procés d’implantació al Canadà, així com per garantir la participació, per exemple, al sistema d’innovació i al de vigilància tecnològica. Creieu que a mitjà o llarg termini es podria aplicar l’IoT a la cadena de fabricació de productes d’alumini per al sector industrial? És clar que està arribant. En la indústria del nostre sector, de moment veiem que s’està aplicant més als estadis inicials de concepció de productes i de realització de presèries, però va avançant ràpidament cap als sistemes de producció. Però implica una autèntica “revolució” en la concepció dels sistemes de producció que ha de començar per canviar la manera de concebre i dissenyar els productes. Una de les àrees que més està avançant i on més es veu aquest fet és en el 3D printing. De fet, quina concepció teniu de la indústria 4.0? Com comentava en el punt anterior, ho veiem lligat a uns sistemes de producció molt més lean, per fabricar productes més customitzats i ad hoc a les demandes dels clients. També pensem que el que ha de permetre és integrar més serveis al producte, sovint ja en estadis de producció. Però estem en estadis molt inicials de definir què és indústria 4.0. En el nostre cas, amb sèries curtes i línies de producció no dedicades sinó molt flexibles, estem pensant com el big data i altres con-

ceptes lligats a la indústria 4.0 ens poden ajudar a ser més eficients, a ajustar-nos més a les necessitats dels clients o, fins i tot, a cobrir-ne de noves. Quines són les principals aplicacions industrials dels productes d’alumini? L’alumini està molt present en tots els àmbits per les seves propietats, que ofereix tant en el producte com en els mateixos processos de producció i ensambladura. Més enllà de la construcció, que ha estat de fa molt temps l’àmbit d’aplicació més estès, el trobem al transport, automoció, ferrocarril, remolcs, petits camions… També avança a la indústria lligada a la il·luminació, a l’electrònica, al moble… I seguint les grans tendències, es va introduint cada vegada més al sector de la salut, però també veiem que se n’estan definint aplicacions en sectors tan consolidats com l’agricultura o la ramaderia. Considereu que hi haurà canvis significatius en cadascuna d’aquestes aplicacions que us faran canviar o adaptar alguna de les vostres fases d’enginyeria o fabricació? Ben segur. Un dels que visualitzem més clarament i en el qual ja estem treballant és el de la fabricació additiva, com hem dit, amb reptes molt importants a treballar no només en el procés en si, sinó també en com es conceben i dissenyen els productes. Per no dir que també afectarà les relacions comercials entre empreses, i amb els consumidors, així com per tenir un producte, els temps de producció, la capacitat de personalització… Quins reptes tecnològics té al davant la fabricació de productes d’alumini per al sector industrial?

Nosaltres ens estem centrant en l’aplicació de tecnologies ja desenvolupades però no aplicades encara a la indústria, o si més no al nostre sector. Veiem que, dins el concepte d’integració que forma part de la nostra base estratègica, ens permeten avançar passos per oferir processos i, fins i tot, productes amb funcionalitats integrades. En un d’aquests casos ja hem superat la primera etapa de fer les proves per valorar que sigui aplicable sobre alumini, així com diferents testos sobre la funcionalitat. Ara estem entrant en la fase d’industrialització en col·laboració amb alguns clients que s’hi han mostrat molt interessats. També, com ja hem comentat, el 3D printing suposarà un canvi important, de moment en alguns àmbits dels processos, com pot ser la fabricació dels utillatges de subjecció de les peces, però també en la mateixa fabricació d’alguns tipus de peces. El fet d’haver obert unes instal·lacions al Canadà forma part de la política estratègica per a la prospecció de mercats internacionals? Clarament; com hem explicat, forma part de l’evolució, del creixement i de la consolidació de Tecalum. Amb aquest pas, no només ampliem i consolidem la nostra posició amb clients actuals que podem servir més localment a Nord-amèrica, sinó que accedim ja, amb el nostre model, a clients d’allà, ampliant així la base de clients i de negoci. És un punt d’inflexió important per a una empresa de la nostra dimensió, tant des del punt de vista financer com organitzatiu i de gestió. Per això, vam donar entrada a Caixa Innvierte, per poder tenir capacitat suficient per fer front a aquest repte. 

Muntaner 239, 1C 08021 Barcelona C

T. 93 200 93 39

TOTES LES ESPECIALITATS

CMY

SERVEIS INCLOSOS PER COL·LEGIATS/DES I FAMILIARS

• Neteja dental anual • Visites • Revisions • Visites d'urgències • Rx intraorals

ESPECIALISTES EN TOTES LES BRANQUES ODONTOLÒGIQUES. PIONERS EN IMPLANTS DE ZIRCONI I ODONTOLOGIA HOLÍSTICA I KINESIOLÒGICA.

Indústria 7, Principal 08037 Barcelona

T. 93 458 45 99 info@mirave.es www.mirave.es

La resta de serveis i tractaments, tenen tots els avantatges d’una pòlissa Dental Familiar tant per als Col·legiats/des, com per als familiars que convisquin amb ells/es. Acreditació: carnet col·legial de l’EIC. E08031263

Tecalum Industrial és una empresa gironina, ubicada a Tortellà, que ofereix un servei integral relacionat amb els productes d’alumini per al sector industrial, que inclou disseny, fabricació i gestió. Recentment ha obert una seu al Canadà, que permetrà a l’empresa arribar al mercat nord-americà per aplicar l’alumini i els seus elements en aplicacions com ara carrosseries (autobusos, camions), sector del ferrocarril (trens d’alta velocitat, tramvies, metro), automoció, sector nàutic, motocicletes i vehicles elèctrics. En aquesta entrevista, MARC SANSALVADÓ, enginyer industrial col·legiat als EIC i conseller delegat, ens detalla l’organització interna de l’empresa, així com el futur lligat a la implementació de les tecnologies vinculades amb la indústria 4.0.