Fulls Enginyers 274 octubre-novembre-desembre 2011 by Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya

President de l’AEIC

LA COLUMNA Francesc Soler Plantar cara al foc, vingui d’on vingui

ELS NOSTRES EXPERTS

Ana Pardo

La demora als accessos al port de Barcelona

ELS NOSTRES EXPERTS Anna Masdeu La igualtat entre dones i homes al nostre Col·legi

PARLEM-NE Josep Isern i Ferran Relea Risc d’aturada eòlica a Catalunya? El perquè de tot plegat

PROJECTE La màgia de l’enginyeria

22 SCHNEIDER ELECTRIC

Més de 200 companyies ja són empresa adherida

El Club Bombeta celebra el seu primer aniversari

Descomptes i avantatges

Comissió TIC

ENTREVISTA

108

Joaquim de Ciurana “El futur de la investigació a la universitat passa indefectiblement pels patrocinis”

96 OFERTES I SERVEIS

LA COMISSIÓ

100

106

BORSÍ Anuncis classificats

ARTICLES Serveis Ocupacionals Mercat laboral dels enginyers durant el 2011

38 REPORTATGE Formula Student 2011

Aparicions del COEIC als mitjans de comunicació

EN FAMÍLIA

Solucions innovadores per a una gestió de l’energia més eficient

L’arbre solar d’Aidan Dwyer

PARLEM ALS MITJANS

El canvi estratègic, en marxa

INFORME

TECNOLOGIA I EMPRESA

CALIDOSCOPI

ESPECIAL

volem +

Joan Torres

fem institució

EDITORIAL

som enginyers

tenim opinió

sumari

ENGINYERIES DEL MÓN Donghai Bridge La serp de pedra

110

12 20

EDITA: Associació/Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya AEIC

AEIC - COEIC

President: Joan Torres i Carol Vicepresident 1r: Jordi Dolader i Clara Vicepresident 2n: Ricardo Granados i García Secretari: Jaume Puigdueta i Lucas

Director general: Antoni M. Grau Comissió d’Informació i Publicacions Subcomissió dels Fulls: Maria Assumpta Mas, Jaume Puigdueta, M. Clara Torrens Cap d’Imatge i Comunicació: Eva Díaz Coordinació: Anna Carrió Redacció: Anna Carrió, Mònica Acero, Jordi Garriga, Meritxell Mir, Lorena Farràs i Manel Gastó Publicitat: Eva Díaz i Anna García Fotografia: Isabel Marquès i Artemisa Arrán Disseny i maquetació: Anna Carrió Il·lustració: Judit Canela Correcció lingüística: Mercè Molins Impressió: Novoprint

COEIC Degà: Joan Vallvé i Ribera Vicedegà: Josep M. Rovira i Ragué Secretari: Concha Zorrilla i Díez

Demarcacions del COEIC Girona: Jaume Masgrau Lleida: Joaquim Llop Catalunya Central: Josep Alabern Tarragona: Lluís Maestre Delegació del Vallès: Francesc Figueras

Dipòsit legal: B-40460/92 ISSN: 2013-3332 Administració i distribució: Enginyers Industrials de Catalunya Via Laietana, 39 08003 Barcelona T: 933 192 300 F: 933 100 681 a/e: fulls@mail.eic.cat

Els articles signats no representen l’opinió dels Fulls dels Enginyers.

CRÈDITS

tenim opinió

EDITORIAL

AMB UN TREBALL COL·LECTIU, EL CANVI SUBSTANTIU SEGUIRÀ A L’ESTATUTARI JoanTorres Vallvé//President degà del col·legi Joan de l’AEIC

l 30 de juny del 2011, els Enginyers Industrials de Catalunya hem fet un pas endavant (històric) amb l’aprovació d’uns nous Estatuts per a la nostra Associació. Un gran pas, sens dubte, però només el primer en el camí de futur que ens hem traçat. Havíem proposat els nous Estatuts als associats davant de la profunditat de l’alteració que registra el nou marc en què ens organitzem els enginyers, i de la repercussió que hi tindrà la multiplicació dels títols d’Enginyeria que Bolonya ha comportat. Havíem arribat a la conclusió que el fet d’intentar mantenir intacte el nostre model institucional posava en risc el lideratge assolit en 148 anys d’història, i fins i tot la seva sostenibilitat econòmica. L’única alternativa viable i segura era canviar. Necessitàvem més flexibilitat i dimensió per afrontar en condicions els reptes que tenim plantejats i les incerteses del futur. Havia de ser un gir cap a una organització homologable a Europa: forta, integradora, participativa, influent i útil. Un canvi institucional per aprofun-

dir en l’obertura a les empreses i als altres enginyers. I, també, per ampliar l’oferta de serveis pensats expressament per atendre les necessitats dels enginyers i de les empreses que lideren. Ja ho hem fet. Estem, doncs, preparats. Amb els nous Estatuts com a instrument, el canvi s’haurà de materialitzar ara en els nous serveis que es podran desenvolupar des de l’Associació, en la capacitat d’atreure-hi més professionals, en les noves possibilitats de relació amb les empreses, amb la universitat, l’Administració i altres entitats professionals. En definitiva, els nous Estatuts són l’instrument per poder esdevenir, com a institució, el referent tècnic i industrial per a la societat. Ara bé, aquest canvi substantiu no serà una conseqüència automàtica del canvi estatutari, sinó que l’haurem de construir amb un treball col·lectiu que caldrà fer els anys venidors.

Els nous Estatuts creen un marc institucional prou ampli i estable com per facilitar el desenvolupament d’aquesta feina de canvi en circumstàncies que ara són molt difícils d’anticipar, i encara que siguin adverses. Entre les apostes que hem fet destaca el nou impuls que reben els instruments de cooperació i participació dels associats per potenciar el paper del col·lectiu com a referent de coneixement. Aprofitem-lo.

SONÒMETRE SONA BÉ El corredor mediterrani entre les prioritats de la Comissió Europea

NO SONA... Quin tan per cent de subvenció rebrà el corredor del mediterrani?

La CE ha inclòs el corredor mediterrani entre les seves prioritats per invertir en projectes per a infraestructures. L’eix ferroviari de mercaderies passarà pels grans ports del mediterrani com València, Tarragona i Barcelona, i travessarà la frontera pel túnel del Pertús.

La decisió de la UE deixa un interrogant: quant aportarà l’Executiu comunitari per al corredor mediterrani? Segons el reglament europeu no es podrà superar la subvenció del 20% en els corredors, excepte en aquells casos que sigui necessari destinar-hi un 30%. Brussel· les exigeix que les infraestructures prioritàries rebin el cofinançament dels governs i el compromís d’enllestir-les en els terminis fixats.

JUNY/JULIOL/AGOST/SETEMBRE 2011

GRINYOLA! Declaració Responsable L’Administració sol·licita, d’un temps cap aquí, en lloc del visat o el certificat, una declaració responsable del tècnic, l’ambigüitat de la qual fomenta l’intrusisme professional.

Plantar cara al foc, vingui d’on vingui

issortadament, a l’estiu, els periodistes, massa sovint ens hem d’ocupar dels estralls que fa el foc als nostres boscos, dels tràgics accidents de trànsit que acostumen a acompanyar els desplaçaments de centenars de milers de vehicles per les principals vies de comunicació del país o de les imprudències que, massa sovint, es paguen caríssimes a les platges del nostre esplèndid litoral. Així ens imaginàvem, informativament, l’estiu aquell llunyà 18 de juliol, quan vam iniciar la temporada a El matí de Catalunya Ràdio de l’estiu. Aquest ha estat, però, un estiu atípic. Celebrem que, pràcticament, no hi hagi hagut incendis forestals. A penes un grapat d’hectàrees. La meteorologia ens hi ha ajudat. M’agradaria pensar que, també, la progressiva conscienciació dels catalans. Si aquest ha estat, però, un estiu atípic ha estat sobretot per la nova sotragada en l’economia. Durant un bon grapat de dies, aquest agost, quan arribàvem a la redacció, a quarts de cinc del matí, ho fèiem amb la convicció que la situació no podia empitjorar i, tanmateix, empitjorava. Recordeu: la borsa en flames. La prima de risc espanyola superava tots els llindars. El diferen-

LA COLUMNA Francesc Soler Director d’El matí de Catalunya Ràdio de l’estiu

cial amb el bo alemany sortit de mare. No hi havia prou aigua, cap tallafocs era prou ferm per frenar l’abast de l’incendi… Finalment, va haver de ser Jean-Claude Trichet qui, de mala gana, dirigís l’hidroavió del BCE cap a l’Estat per evitar la calcinació total de la nostra economia. Enmig d’aquesta flamarada, aquest estiu, he tingut l’oportunitat d’entrevistar Joan Vallvé, el degà del COEIC, i Antoni Maria Grau, el director general. Vam tenir ocasió de parlar del present i futur de la professió, dels enormes reptes que té al davant el Col·legi (crisi econòmica, canvis legislatius i canvis en els plans d’estudi). És a dir, qüestions que vosaltres, enginyers industrials, coneixeu molt més bé que jo i, per tant, seria absurd que ara m’hi entretingués. Sí que m’agradaria comentar, però, les sensacions que em van provocar sengles converses. Després de dies i dies parlant amb analistes financers i amb experts en agències de ràting, en inversions borsàries, etc., el fet de tenir al davant dos enginyers industrials amb qui parlar d’indústria, de fabricació, de producció, va ser com tocar, per primer cop, alguna cosa sòlida, tangible, després de tant de fum.

Per El matí de Catalunya Ràdio, aquest ha estat un estiu diferent de com ens l’havíem imaginat. El foc ens ha vingut d’on no l’esperàvem, però crec que ens hi hem sabut adaptar. Hem sigut creatius, versàtils. Als enginyers industrials us toca fer el mateix. De fet, em consta que ja ho esteu fent i, a més, ho feu emmirallant-vos en Alemanya. Què tingueu molt d’èxit. El país en sortirà beneficiat.

L’ALTAVEU

“Catalunya ha estat i és un país industrial i, si volem que continuï tenint futur, ha de continuar sent-ho”

Carles Sumarroca president de FemCat i vicepresident de Comsa Emte

FULLS dels ENGINYERS

ng La blogosfera ara a un click http://blogs.eic.cat www.eic.cat

PARLEM-NE

ELS NOSTRES EXPERTS

Les energies renovables Antoni Carreras Ginjaume / Enginyer Industrial col·legiat núm. 1540

l terratrèmol del Japó del passat mes de març i els efectes de les onades del mar generades en conseqüència, el tsunami, produïren enormes destrosses en les edificacions i instal·lacions industrials, entre elles la central nuclear de Fukushima. Els enderrocs en aquesta central han originat moltes reflexions entorn dels gasos contaminants que, en escapar-se a l’atmosfera, afectaran la salut de les persones que resideixen en una considerable extensió de terrenys en els voltants de la central. Per tot això, les posicions en contra de la generació d’energia nuclear s’han multiplicat, fins al punt que els dirigents d’un país com Alemanya han decidit deixar fora de servei les centrals nuclears pertot l’any 2022. Aquesta política de tancament de les centrals nuclears, amb el suport generalitzat dels ciutadans, sens dubte, s’estendrà a altres països. A la reducció energètica de procedència nuclear, s’hi afegeix la tendència natural de disminució de les energies procedents de la combustió de lignits i petrolis, ja que els jaciments d’aquests combustibles s’estan acabant. Per tant, totes aquestes energies hauran de ser substituïdes per d’altres, atès que els consums es mantindran o augmentaran. En aquest sentit, adquiriran un paper important les noves energies procedents de les energies renovables. A la taula 1 es mostra una estimació de les procedències de les energies consumides als països de la Comunitat Europea l’any 2010, i una previsió de futur de les procedències de les energies consumides l’any 2025. A la taula 2 es fa una estimació del tipus d’energia renovable, classificada per la seva procedència, consumida l’any 2025.

Com a conseqüència de tot plegat, i amb independència del compliment de la normativa oficial, referent a l’obligació d’instal·lar energies renovables, els arquitectes o enginyers dissenyadors de noves edificacions o ampliacions d’edificacions existents, o que substitueixen xarxes de distribució i generació d’energia elèctrica, han de preveure els condicionants de les instal·lacions d’aquestes energies renovables, substitutives, ja que la reducció en el futur de les energies històriques, procedents del petroli o carbó, i la desaparició de l’energia nuclear, són esdeveniments actuals i en procés d’augment continu. Procedència de l’energia

Consums el 2010, en %

Consums el 2025, en %

Lignit

Hulla

Nuclear

Gas

Renovables

Altres

Totals

100

Taula 1

Procedència de l’energia renovable l’any 2025

Percentatge

Eòlica

Biomassa

Hidroelèctrica

Fotovoltaica

Solar

Altres

Totals

100

Taula 2

Homenatge a Lluís Marquet i Ferigle Barcelona, 1937 – Premià de Dalt, 12 de març del 2011

Lluís Marquet, doctor en Enginyeria Industrial, va dedicar part de la seva vida a la terminologia científica en català. Va treballar en la fixació de les formes catalanes dels neologismes tècnics i va ser el coordinador de la terminologia tecnicocientífica en la primera edició de la Gran Enciclopèdia Catalana i el responsable de la Comissió Lèxica del Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya. Pompeu Fabra també era enginyer industrial, per a molts una dada desconeguda, així que aquest interès per la llengua, i per impulsar una divulgació i normalització del vocabulari científic i tècnic català, els uneix. Però Lluís Marquet va fer un pas més enllà i va utilitzar els seus coneixements sobre enginyeria per tractar un aspecte de la filologia que necessita estar al dia, sobretot si es parla d’una societat i d’una llengua que lluita per mantenir-se viva en els canvis científics i tècnics del segle XXI. El passat mes de juliol, Amicsprada, l’Associació d’Amics i Amigues de la Universitat Catalana de Prada, va organitzar un acte d’homenatge en el qual van intervenir Francesc Cabana, Heribert Barrera, Jordi Badia, Agustí Barrera, Rosa Calafat, Oriol Casassas, Carles Castellanos, Josep Ferrer, Roser Latorre, Maria Dolors Petitbò, Ramon Sangles i Josep Miquel Servià, que van analitzar la figura de Lluís Marquet mitjançant les seves ponències.

Algunes de les seves obres: Diccionari d’electrònica (1971) Vocabulari de luminotècnia (1972) Diccionari del taller mecànic (1991) Diccionari de mesures catalanes (1996, amb Claudi Alsina i Gaspar Feliu) Resolguem dubtes (1998, amb Jordi Badia i David Casellas)

FULLS dels ENGINYERS

tenim opinió

ELS NOSTRES EXPERTS

Podem reinventar els serveis que presten les administracions públiques a Catalunya? (

Pere Guiu / Enginyer industrial col·legiat núm. 7778

a gran munió d’administracions que hi ha al nostre territori (delegacions estatals, Generalitat, Parlament, diputacions, consells comarcals, ajuntaments, entitats municipals i supramunicipals...), juntament amb l’ampli catàleg de serveis que es presten a la ciutadania i les dificultats de la situació actual, ens mena a reflexionar sobre la conveniència de concentrar produccions per abaratir costos, tal com fan les empreses punteres en el lliure mercat. Partint de la base d’una relació exhaustiva de tots els productes i serveis (externs i interns) que presten les administracions al nostre país, suggereixo consorciar la prestació d’alguns d’aquests a l’àmbit de Catalunya. Així, es disposaria de models de gestió unificats, el personal restaria adscrit als nous organismes, se simplificaria el nombre de programes informàtics utilitzats, els nous gestors podrien resituar part dels recursos humans en la prestació directa dels serveis, es reduirien costos de gestió dels serveis centrals i es podrien oferir serveis de qualitat. En el decurs del proper bienni 2012 i 2013, es podria començar amb: • Organisme català de gestió tributària, que integraria els organismes de les quatre diputacions. Els municipis podrien delegar voluntàriament, com ara, la recaptació de tributs i de multes. • Serveis d’ocupació de Catalunya (SOC), que afegirien als serveis que presta la Generalitat els que donen les diputacions i els consells comarcals. Optatiu per als municipis que desitgin incorporar-s’hi.

OCTUBRE/NOVEMBRE/DESEMBRE 2011

• Xarxa catalana de biblioteques, que amb la suma de les de la Generalitat i les de les diputacions en són més de 350. Obert a la incorporació de les biblioteques universitàries. • Parcs i espais naturals catalans, que incorporaria els parcs i espais naturals que gestiona la Generalitat i els de les diputacions. Es podria possibilitar la incorporació dels que gestiona la Fundació Territori i Paisatge i ens similars. • Corporació unificada audiovisual de Catalunya, amb l’oferiment de productes per emplenar espais de programació a totes les televisions i ràdios locals i comarcals catalanes. I en el decurs del 2014 al 2015 es podria continuar amb: • Xarxa unificada de carreteres catalanes. • Serveis de gestió del medi ambient de Catalunya. • Consorci d’estudis, mediació i conciliació de Catalunya, estenent el model de la Diputació de Barcelona. • Escola de formació pública de Catalunya, sobre la base de l’Escola d’Administració Pública de Catalunya (EAPC) i les entitats formatives de la resta d’administracions, per oferir més i millor formació per als empleats públics i els electes. • Arxius comarcals i municipals de Catalunya, organisme de prestació dels serveis de suport als municipis que actualment ofereixen la Generalitat, les diputacions i els arxius comarcals. • Xarxa d’universitats públiques catalanes, amb una central única de serveis, compres i contractacions.

• Cercador d’informació de diaris oficials i, d’altra banda, publicacions i butlletins oficials provincials. • Xarxa de museus i teatres municipals i comarcals. • També es podrien fer consorcis o agrupacions d’interessos de caràcter comarcal o supracomarcal de serveis d’educació, transport escolar, gestió de residus, sanitat, benestar social, serveis tècnics, serveis de secretaria..., tal com ja s’està fent en algunes comarques. A manera de resum: les dimensions del nostre país no són pas gaire grans; per tant, no necessitem tants ens gestors. Sembla raonable reduir-ne el nombre per concentrar i millorar la gestió d’alguns serveis. Oportunitats com la que tenim en el moment actual no es produeixen gaire sovint i, segons el meu punt de vista, no podem desaprofitar l’ocasió de fer avançar el nostre país amb accions valentes cap a una millora de la gestió i de la prestació dels serveis públics a la ciutadania i de suport als ens locals.

tenim opinió

ELS NOSTRES EXPERTS

La demora als accessos al port de Barcelona Ana Pardo / Enginyera industrial col·legiada núm. 16058

es retallades en despesa pública del Govern de l’Estat davant de l’augment del dèficit públic van provocar que el Ministre de Foment José Blanco estudiés retardar la licitació dels accessos viaris i ferroviaris al port de Barcelona. Aquest fet va propiciar que s’iniciés un debat a la comunitat virtual dels Enginyers Industrials de Catalunya, a la xarxa professional Linkedin, sobre la demora als accessos al port de Barcelona. Aquest debat encara és viu i té més de quaranta entrades, que han contribuït a crear coneixement gràcies a les aportacions de diferents experts en infraestructures. Els accessos objecte del debat estan definits al Pla Delta, creat el 1994, i són: una línia de ferrocarril d’ample europeu (des de Can Tunis fins als nous molls pel marge esquerre de l’antiga llera del Llobregat), una gran estació terminal ferroviària (amb capacitat d’entre 200 i 240 trens al dia i d’una longitud de fins a 1.500 metres) i una autovia (que surt de la Ronda Litoral a Cornellà i arriba al port també pel marge esquerre de l’antiga llera del Llobregat). El risc al mes d’abril era que les obres quedessin postergades sense data fixa al calendari, quan havien d’haver-se acabat el primer trimestre del 2010. En canvi, el Ministeri de Foment està invertint 6.000 milions en l’AVE que uneix Madrid amb Galícia a partir de Valladolid. La freqüència dels AVE fins avui a Valladolid és de dos diaris i serveix per transportar passatgers (estat del benestar). Tal com s’ha comentat, molts AVE van mig buits. La inversió en accessos al port de Barcelona representaria, en canvi, una inversió en transport de mercaderies i, en conseqüència, en logística (economia productiva). Així ho va entendre el GTI-4 (Cambra de Comerç de Barcelona, Cercle d’Economia, Foment del Treball i el

OCTUBRE/NOVEMBRE/DESEMBRE 2011

RACC) quan va demanar a Foment que accelerés les obres fent servir els mateixos arguments que s’estaven posant sobre la taula de debat dels EIC. Avui en dia, el sector de la logística i el transport representa un 12% del PIB europeu i les perspectives de creixement són d’un 4% per sobre de la inflació prevista a l’eurozona. Cal destacar que aquest creixement serà encara més important a Espanya i Itàlia els propers cinc anys. Per aquest

“La inversió en accessos al port de Barcelona representaria una inversió en transport de mercaderies i, en conseqüència, en logística” motiu i per donar resposta a les creixents demandes de gestió de la cadena integral de subministrament de les empreses a Europa, la Comissió de Transports de la Unió Europea està potenciant el transport intermodal, prioritzant el mitjà ferroviari i marítim, amb la creació de les xarxes transeuropees. Al mateix temps, desitja disminuir el transport per carretera per motius mediambientals i de descongestió del trànsit. Entre d’altres trets, aquesta iniciativa es caracteritza per promoure una xarxa ferroviària a tres nivells, de manera que el 20% de la xarxa suportaria el 60% de la càrrega, i la millora de les comunicacions dels ports de la Mediterrània. Les grans multinacionals perceben Europa com un Estat i els països que la composen com a macroregions. Avui en dia, es pot dir que hi ha un centre de distribució europeu (en endavant, CDE) localitzat als Països Baixos (Rotterdam) i Alemanya (Hamburg), i caracteritzat per un ús intensiu d’alta tecnologia i infraestructures adequades que compensen

sobradament els alts costos salarials, però amb xarxes de transport congestionades. Per aquest motiu, el CDE és actualment el punt d’entrada a Europa de les mercaderies nord-americanes i asiàtiques. A causa dels problemes de congestió de les xarxes de transport, els operadors de terminals de contenidors del nord d’Europa s’estan concentrant en el tràfic nord-atlàntic de mercaderies. Això és una oportunitat excel·lent per a Barcelona per esdevenir la porta d’entrada a Europa de les mercaderies asiàtiques, tal com recollien els compromisos electorals de CiU a les eleccions a la Presidència de la Generalitat relatius a aquestes infraestructures. Al mes de juny i davant de la manca d’inversions per part del Ministeri de Foment, l’Autoritat Portuària va proposar fer un accés ferroviari provisional d’accés en ample internacional al moll Prat pel carrer 4 de la Zona Franca. Però aquesta solució dividiria en dues parts el polígon industrial i provocaria greus problemes circulatoris. Per això, el Consorci de la Zona Franca, Mercabarna, Nissan i Makro, entre d’altres, van remetre una carta de rebuig a la Generalitat, l’Ajuntament de Barcelona i la Delegació del Govern. Barcelona és una de les principals capitals econòmiques d’Europa i aspira a ser la capital de la Mediterrània. Al juliol, Xavier Trias va fer la seva primera conferència econòmica sobre aquest tema, organitzada per CTecno i anunciada al butlletí informatiu setmanal del nostre Col·legi. Va destacar que una de les àrees clau per esdevenir-ho és convertir-se en una plataforma logística de primer nivell. La posició de Barcelona com a principal plataforma logística de la Mediterrània i porta d’entrada de les mercaderies asiàtiques a Europa, s’ha de garantir per a l’accés als mercats europeus mitjançant la

construcció de les infraestructures adients que, a més, siguin sostenibles i abarateixin el cost de transport. Les plataformes logístiques necessiten la intermodalitat (cadena integrada de transport) per al seu correcte funcionament, perquè aquesta permet el transport de mercaderies de manera ràpida i econòmica. En aquest sentit, la importància de l’adequació de les infraestructures de la ciutat per afavorir la intermodalitat és clau, i si a més hi afegim el paràmetre de sostenibilitat, l’enllaç amb el ferrocarril és primordial. En el cas de Barcelona, és molt important que la ciutat i el port estiguin connectats als corredors logístics europeus, especial-

ment el Corredor de la Mediterrània. Pel que fa a la força de treball qualificada, els nostres centres educatius tenen prestigi reconegut internacionalment i estan augmentant la seva oferta en els camps de la logística i la gestió integral de la cadena de subministrament. Per últim, la concentració dels actius logístics en un radi de 5 quilòmetres de què disposa la ciutat són el seu més gran avantatge competitiu: el port de Barcelona i l’aeroport, el polígon industrial de la Zona Franca, la Zona d’Activitats Logístiques, Mercabarna i la Fira de Barcelona. Tots aquests actius es troben concentrats

al delta del Llobregat. L’alcalde Trias va fer especial èmfasi en el fet que Barcelona ha de poder decidir sobre les infraestructures que necessita. Els enginyers li vam demanar quines accions concretes faria respecte a això i ell es va comprometre a reclamar a Madrid els accessos necessaris, atès que les inversions asiàtiques estaven complint els terminis compromesos en contrast amb l’Administració. Una setmana després, el tercer tinent d’alcalde de Barcelona, Antoni Vives, es va reunir amb el secretari d’Estat d’Infraestructures, Víctor Morlán, per trobar una solució a aquest desfasament entre l’execució de la inversió privada i la pública. En aquest sentit, es va anunciar l’acord de construcció d’un accés ferroviari provisional pel carrer 6 de la Zona Franca, que està consensuat per totes les parts implicades i esmentades abans i que soluciona la polèmica sobre el carrer 4. Però, tal com es diu en el debat, s’ha de continuar treballant per aconseguir les infraestructures plantejades al Pla Delta. La solució provisional d’accés per al tren en ample internacional té capacitat per a quatre o sis trens diaris com a màxim. Cobrirà les necessitats de trànsit ferroviari els primers dos o tres anys, però serà insuficient per cobrir l’objectiu europeu d’arribar al 30% de trànsit de mercaderies per ferrocarril. D’altra banda, manca resposta sobre els accessos viaris, congestionats avui en dia amb una intensitat mitjana diària de 30.000 vehicles. L’entrada en funcionament del Moll Prat pot fer que aquest valor augmenti fins a 60.000 vehicles.

“La concentració dels actius logístics en un radi de 5 quilòmetres de què disposa la ciutat són el seu més gran avantatge competitiu: el port de Barcelona i l’aeroport, el polígon industrial de la Zona Franca, la Zona d’Activitats Logístiques, Mercabarna i la Fira de Barcelona”

FULLS dels ENGINYERS

tenim opinió Rèplica a l’article d’Antoni Carreras Ginjaume titulat “El COEIC i la crisi econòmica” que va aparèixer en el núm. 273 Text: José González Ametlla / Enginyer industrial col·legiat núm. 10439

PARLEM-NE

ELS NOSTRES EXPERTS

La igualtat entre dones i homes al nostre Col·legi Anna Masdeu /Enginyera Industrial col·legiada núm. 14.830

l Col·legi aposta per la igualtat d’oportunitats entre dones i homes en el treball. I mostra d’això és la redacció i aprovació del Pla d’Igualtat entre dones i homes. L’estiu del 2010, el COEIC va iniciar el procés amb la formació de tres persones de la plantilla, per tal que poguessin assumir la tasca d’analitzar l’organització, i responsabilitzar-se de fer-la millorar en la igualtat de tracte entre dones i homes, sense cap mena de discriminació, ni directa ni indirecta, per raó de sexe. El COEIC va formalitzar el compromís de treballar per la igualtat, i va crear la Comissió d’Igualtat com a òrgan responsable de fer realitat el compromís. Aquesta comissió està formada pel personal que havia rebut la formació més el director i una persona de l’àrea d’Imatge i Comunicació. En una primera fase es va fer una diagnosi de la situació, analitzant àmbits com l’ús del llenguatge, la conciliació de la vida personal i laboral, la definició dels llocs de treball, la política salarial, la gestió organitzativa, la presència i situació de les dones respecte a la dels homes, la prevenció de riscos laborals, etc. Una de les eines per a la diagnosi va ser la recollida de dades respecte a la percepció d’igualtat entre dones i homes a l’empresa, mitjançant un qüestionari distribuït a tota la plantilla. L’enquesta va ser contestada pel 73% del personal. Cal destacar que les respostes reflectien que tothom reconeix haver utilitzat en alguna ocasió les mesures de conciliació que hi ha a l’empresa, i que, pel que fa a la igualtat, únicament una persona manifestava no estar satisfeta de treballar al Col·legi. Partint de la diagnosi, es van detectar els punts forts i les àrees de millora amb referència a la igualtat d’oportunitats entre dones i homes dins de l’organització.

OCTUBRE/NOVEMBRE/DESEMBRE 2011

Es va constatar que no hi ha diferenciació per raó de gènere en la gestió del personal; tothom gaudeix de flexibilitat horària; descripció de llocs de treball i política retributiva no discriminatoris, i molt bona cobertura de transport públic. Les àrees de millora detectades van ser la base per iniciar pròpiament el Pla d’Igualtat. En el Pla d’Igualtat es defineixen una sèrie d’objectius, els quals queden concretats en un seguit d’accions, entre les quals destaquem: - Definir i aprovar un pla de comunicació no sexista. - Definir i aprovar un protocol contra l’assetjament sexual i l’assetjament per raó de sexe. - Potenciar l’ús per part dels homes de les mesures de conciliació de la vida personal i laboral. - Potenciar, dins del marc del nou Pla Estratègic, la igualtat d’oportunitats entre dones i homes. Ara cal la participació de tothom per fer realitat una verdadera igualtat entre dones i homes. Cadascú, des del seu lloc de treball i des de la seva personalitat, ha de demostrar que LA IGUALTAT ÉS POSSIBLE.

Cap a l’any 2006, dos anys abans que comencés la crisi, diverses revistes d’economia (Mi Cartera de Inversión i El Economista) van publicar articles que afirmaven l’arribada d’una crisi. L’encert va ser en majúscules. Una altra cosa són els polítics, PSOE i PP, que tancaven els ulls o no van aprendre a llegir les revistes que qualsevol persona pot comprar o llegir en una biblioteca sense cost o, fins i tot, consultar per Internet. Així que no crec que hagi d’haver-hi una relació entre el COEIC i la Generalitat en aquest tema, ni crear un equip de professionals simplement perquè ningú ho va tenir en compte, només els economistes i algú que passava per allà. Li recomano la pàgina web www.eleconomista. es, on podrà veure que la crisi està a punt de començar i l’anomenen la crisi de la doble recessió. Aquesta famosa segona crisi va començar el setembre-octubre del 2011 i arribarà al seu punt màxim l’any 2013. A vegades apareixen articles sense sentit que parlen de les conseqüències d’una crisi, com podria ser una revolució o una guerra. És cert que després de l’última crisi el PSOE va perdre les eleccions, i va haver-hi una revolució conservadora de la mà del PP, però què pot passar ara? L’any 2012 arribarà, una altra vegada, el PP, però la segona onada provocarà una segona revolució? O una guerra? Però deixem-nos de predir el futur i mirem com l’economia catalana està intentant superar la crisi. En els gràfics indicadors de l’evolució de l’economia i la indústria a Catalunya, s’observa que mentre les activitats industrials i d’enginyeria disminueixen, les activitats agrícoles i ramaderes augmenten; és a dir, hi ha hagut una tornada al camp. L’activitat industrial disminueix un 15% i l’agrícola augmenta un 8% en el període que va del 2008 al 2009. Durant l’any 2010, en canvi, les activitats industrials, de construcció i serveis van recuperar el camí de creixement i les activitats agrícoles van disminuir. I ara la pregunta és: què passarà a la segona fase de la crisi? Tornaran a créixer les activitats agrícoles ramaderes? Quina funció tenen els enginyers industrials en la indústria agrícola ramadera? Un enginyer en l’agricultura ha de desenvolupar un sistema de comunicació industrial, d’automatització de reg i granges, de càlcul de canonades, d’electrificació aïllada mitjançant les energies renovables...

tenim opinió

PARLEM-NE

Risc d’aturada eòlica a Catalunya? El perquè de tot plegat Josep Isern i Ferran Relea /Enginyers industrials col·legiats núm. 1956 i 6849 respectivament

n el darrer número dels Fulls dels Enginyers, en el reportatge titulat “Risc d’aturada eòlica a Catalunya” es recollien una sèrie d’opinions sobre la situació de l’energia eòlica a casa nostra. Els signants d’aquest article vam ocupar càrrecs de responsabilitat a la Direcció General d’Energia i Mines i a l’Institut Català d’Energia (ICAEN) durant el 2004-2007, període en el qual es van fer importants esforços per a l’expansió de l’energia eòlica seguint les prioritats del Pla de l’energia aprovat el 2005, en què es van assignar ambiciosos objectius per a aquesta energia renovable. Pel coneixement directe que tenim de l’energia eòlica a Catalunya, creiem convenient complementar i en alguns casos dissentir de les opinions recollides a l’article esmentat. És cert que la presència de l’energia eòlica a Catalunya és inferior a la d’altres regions d’Espanya, especialment si la comparem amb el consum d’electricitat, i que la implementació d’energia eòlica en un territori genera riquesa i ocupació, i que per això cal impulsar-la des de tots els estadis de l’Administració d’una manera decidida. Tanmateix, a Catalunya es donen unes característiques que fan clarament més difícil la instal·lació de parcs eòlics i que expliquen en part l’alentiment i, fins i tot, el bloqueig de moltes iniciatives. L’article a què ens referim ja en parlava de manera enraonada, però volem donar la nostra visió tal com ho hem viscut. Hi ha característiques objectives fisicogeogràfiques que pesen molt i sobre les quals no es pot fer gaire res (i és bo que ho tinguem present per saber els nostres “límits”); d’altres tenen a veure amb les infraestructures físiques

OCTUBRE/NOVEMBRE/DESEMBRE 2011

associades al transport i la distribució en alta tensió de l’energia eòlica generada (la responsabilitat de la seva disponibilitat transcendeix l’àmbit català); d’altres tenen a veure amb la “percepció social” concreta dels àmbits territorials concernits (amb connotacions politicosocials tremendament variables en funció de l’àmbit), i d’altres estan relacionades amb els processos de llicència i autorització (corresponen a tots els estadis de les administracions públiques concernides i que al nostre país són múltiples, diverses, quasi contradictòries i que, en definitiva, no faciliten l’èxit dels projectes). Pel que fa a les característiques geogràfiques, la superfície de Catalunya és un 6% de la d’Espanya, però l’orografia és més ondulada que la mitjana espanyola, la població és d’un 16% i el consum d’electricitat és de prop d’un 22% del total espanyol. Per tant, a Catalunya és relativament més difícil trobar emplaçaments adequats per implantar molins. D’altra banda, hi ha una dificultat evident en l’evacuació de l’energia produïda. En la majoria de casos l’evacuació s’ha de fer a la xarxa d’alta tensió, i a Catalunya tenim poques xarxes d’alta tensió i mal repartides pel territori. Durant el període que nosaltres vam tenir responsabilitats sobre aquests temes, l’evacuació de l’energia va ser la dificultat més important. Els responsables del transport de l’energia elèctrica dins de l’àmbit espanyol van posar moltes limitacions a l’evacuació de l’energia generada pels parcs eòlics pel seu caràcter no gestionable (l’eòlica depèn directament del vent; si para el vent, es deixa de produir energia). L’argument esgrimit era la feblesa en l’estabilitat elèctrica de la xarxa a causa

de la seva morfologia. La sensibilitat social ha estat un factor important en l’alentiment o bloqueig dels processos de concessió de llicències. Hi ha una notable presència de grups conservacionistes que s’oposen a l’energia eòlica -gairebé a tots els projectes, un per un- pel suposat efecte nociu envers les aus, en especial les rapinyaires, i per l’impacte paisatgístic. Obviem, en aquest article, reflexionar sobre la cultura del no i de la protecció de qualsevol racó del territori de Catalunya, debat massa extens i complex que mereix molt més espai i “opinadors” qualificats. Una legislació extremadament garantista i una Administració de justícia desesperadament lenta han estat -i ho continuen essent- topalls gairebé infranquejables per a l’èxit dels projectes eòlics. Després de superar totes les barreres i quan sembla que ja es pot començar a construir, qualsevol opositor que presenta una demanda judicial i aconsegueix que s’admeti a tràmit -l’experiència diu que això passa sovint- té garantida una paralització de la iniciativa durant força anys, els que es tarda a dictar sentència. En aquestes condicions d’incertesa, els inversors es resisteixen a construir. Davant de totes aquestes dificultats, des del Govern de la Generalitat es va promoure una profunda modificació de la regulació que recollia les anomenades zones de desenvolupament prioritari (ZDP), prèviament determinades per l’Administració, en què s’implantarien els nous projectes eòlics. Aquestes zones havien de complir els requeriments de: tenir prou vent, tenir garantida l’evacuació elèctrica, presentar un impacte ambiental i paisatgístic acceptable, i

contenir projectes compatibles amb els requeriments urbanístics. Un cop determinades les zones, s’ha obert un concurs públic per adjudicar les zones a les millors propostes. La pretensió del procés ha estat superar pràcticament les dificultats experimentades fins aleshores. El procés s’ha dut a terme, les adjudicacions s’han produït i tot hauria anat segons el que s’havia previst si no s’haguessin presentat recursos en contra de la planificació de les ZDP i el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya no l’hagués suspès temporalment, tal com hem conegut. No opinem, per desconeixement, sobre la justificació de les demandes presentades, però no seria estrany que alguns dels concursants no guanyadors tinguessin la temptació d’al·legar en contra -amb raó o sense- de les decisions d’atorgament, com ho han fet alguns grups conservacionistes que han demanat una redefinició “científica” de les zones d’implantació eòlica a l’Empordà, per exemple. Hi ha tants factors que hom pot utilitzar per alentir o bloquejar els projectes eòlics, que no és estrany que a Catalunya l’energia eòlica tingui una participació inferior que en altres comunitats autònomes. Som testimonis que en el període que vam tenir responsabilitats d’Administració es va donar una alta prioritat per superar les dificultats que limitaven la implantació eòlica, i cal remarcar que malgrat tot, en aquell període, hi va haver un creixement notable en la impulsió de projectes. Tanmateix, els procediments de tramitació, farragosos com en tants altres temes de llicències, juntament amb el context, la realitat física i la manca d’infraestructures associades, fan molt difícil reeixir. Amb el que no podem estar d’acord,

amb relació a l’article dels Fulls dels Enginyers a què ens referim, és amb l’afirmació que els governs no han sabut copsar la importància de l’energia eòlica, i d’aquí el risc d’aturada. El procés d’implantació eòlica és massa complex com perquè es pugui resoldre amb un senzill acte de govern, sigui del color que sigui. Si de veritat volem que l’energia eòlica creixi -fins on sigui possible per a Catalunya-, hem de començar reconeixent l’extrema dificultat pràctica que comporta aquesta qüestió i anar posant les peces -pacientment però sense defallir- que permetin arribar fins al final.

Ens agradi o no, a Catalunya, la implantació d’infraestructures en el territori, siguin de la mena que siguin, té una gran dificultat. Som ja un país “massa” ric que creu massa vegades el que deia Francesc Pujols: que el català, quan va pel món, pel fet de ser-ho, ho tenia tot pagat. En aquests moments de crisi, amb el dolorós bany de realisme que ens tocarà a tots experimentar, potser aconseguirem que el seny passi per davant de la rauxa. Tant de bo!

FULLS dels ENGINYERS

tenim opinió

ELS NOSTRES EXPERTS

Les empreses de serveis energètics en l’enllumenat públic Manuel Casas / Responsable del Grup d’Il·luminació, membre de la Comissió d’Acció Professional i vocal de la junta del COEIC. Enginyer industrial col·legiat núm. 7397

l passat mes d’abril, el Grup de Treball d’Il·luminació del COEIC va organitzar una jornada titulada Gestió i estalvi de l’enllumenat públic: empreses de serveis energètics, en la qual es va debatre l’estat actual de la posada en marxa d’aquest model a Catalunya. Un ajuntament té com a missió, entre d’altres, la de satisfer les necessitats explícites i implícites dels seus ciutadans. Aquest encàrrec l’ha de dur a terme actuant amb una sèrie de restriccions que comporten l’eficiència en l’ús dels recursos que faci servir, així com el respecte als efectes que el servei pugui produir a la resta de la societat, aspecte que pot estar regulat o no. Una de les necessitats del municipi és la de disposar d’un enllumenat públic. Aquest problema s’ha enfocat tradicionalment des del punt de vista de la creació d’una infraestructura que, posteriorment, s’ha de gestionar i mantenir. Molt sovint, el disseny de l’estructura, el seu manteniment i la seva gestió es duen a terme des del mateix ajuntament. El paper de l’entitat que, en un principi, ha de ser d’assegurar que els serveis siguin satisfactoris, ha derivat cap al de gestionar una infraestructura. Les empreses de serveis energètics (ESE) tenen com a objectiu alliberar l’ajuntament de part d’aquestes activitats derivades, de manera que es pugui centrar en la seva missió principal: la d’aconseguir que el servei rebut sigui el més satisfactori. La Directiva 2006/32/ CE del Parlament Europeu defineix una ESE com: “(...) una persona física o jurídica que proporciona serveis energètics o de millora de l’eficiència energètica a les instal·lacions o locals d’un usuari i afronta cert grau de risc econòmic en fer-ho. El pagament dels

OCTUBRE/NOVEMBRE/DESEMBRE 2011

serveis prestats s’ha de basar (en part o totalment) en l’obtenció de millores de l’eficiència energètica i en el compliment de la resta de requisits de rendiment convinguts”. Una ESE fa la inversió de l’obra de millora de l’eficiència energètica, però no assoleix els costos de les obres d’adequació de les instal·lacions existents a les normatives actuals. Garanteix la gestió i l’estalvi a llarg termini i, eventualment, pot subministrar l’energia elèctrica. En aquest cas, l’ajuntament pot gaudir dels avantatges de disposar d’un subministrador únic, especialitzat en la prestació del servei contractat, i que, en treballar amb diversos clients, pot gaudir de reducció de costos deguts a economies d’escala. El Grup de Treball d’Il·luminació del COEIC, amb la voluntat d’erigir-se com a referent en la definició legislativa d’aquest model de negoci i atès l’èxit de la jornada amb 160 assistents, treballa

actualment per assegurar la bondat de les pràctiques que es desenvolupin en aquest àmbit. Properament s’organitzarà una altra jornada per conèixer-ne l’evolució amb experiències concretes.

“La Directiva 2006/32/ CE del Parlament Europeu defineix una ESE com: “(...) una persona física o jurídica que proporciona serveis energètics o de millora de l’eficiència energètica a les instal·lacions o locals d’un usuari i afronta cert grau de risc econòmic en fer-ho”

calidoscopi

TEXT: Anna Carrió

FOTO: American Museum of Natural History

L’arbre solar d’Aidan Dwyer 0,1,1,2,3,5,8,13,21,31,55,89,144... Amb només 13 anys, aquest petit enginyer ha canviat els videojocs per les espirals logarítmiques, i ha creat un sistema que millora l’energia solar en un 20% seguint la seqüència de Fibonacci. Alguns ja l’han batejat com un nen prodigi de la ciència, i d’altres treuen importància a aquest experiment. Però la veritat és que la ment privilegiada i l’arbre solar d’Aidan Dwyer han remogut mig món i li ha valgut el premi al Jove Naturalista 2011 de l’American Museum of Natural History.

assejant pels boscos de l’estat de Nova York, Aidan Dwyer va trobar la inspiració observant els patrons en espiral dels arbres que s’elevaven fins al cel. La successió de Fibonacci té nombroses aplicacions, però també apareix en algunes configuracions biològiques. Aidan no és el primer ni l’únic que les estudia, però va lligar caps i el que segurament va començar com un experiment innocent i ple d’il·lusió, ha acabat convertint-se en un prototip que ha merescut que tot el món hi clavés els ulls. Per comprovar la seva teoria, va construir dos panells amb cèl·lules fotovoltaiques: un que simulava les plaques actuals, i l’altre basat en els patrons de les branques dels arbres. El seu arbre solar va superar les plaques convencionals en eficiència en més d’un 20% i el temps d’exposició al sol augmentava dues hores i mitja cada dia. Aidan és conscient que les conclusions

OCTUBRE/NOVEMBRE/DESEMBRE 2011

del seu estudi han suposat un abans i un després en el camp de l’energia solar, però com a bon investigador no s’ha deixat impressionar pel ressò mediàtic del seu descobriment, i sap que encara queden molts interrogants per resoldre. Encara hi ha molts patrons i moltes espirals per resseguir. Per saber-ne més, pots consultar la pàgina web de l’American Museum of Natural History: www.amnh.org.

El prototip d’arbre solar que va construir Aidan està basat en els patrons de les branques dels arbres.

Aidan Dwyer rep el premi al Jove Naturalista 2011 de lâ&#x20AC;&#x2122;American Museum of Natural History.

FULLS dels ENGINYERS

tenim opinió

PARLEM ALS MITJANS

urant els darrers mesos d’estiu, la presència dels Enginyers Industrials de Catalunya en els mitjans de comunicació ha continuat sent molt significativa. Aquest fet constata que les actuacions de les institucions dels EIC i l’opinió dels LA VANGUARDIA (ED. CATALA) nostres enginyers industrials susciten l’interès dels periodistes iLAdel conjunt de la nostra societat. VANGUARDIA (ED. CATALA) 05/07/11 10/07/11

BARCELONA

Prensa: Diaria Tirada: Sin datos OJD Difusión: Sin datos OJD

BARCELONA

Prensa: Diaria Tirada: Sin datos OJD Difusión: Sin datos OJD

Página: 28

Aprovació de la proposta de nous estatuts de l’AEIC El col·lectiu d’enginyers industrials va aprovar la proposta de nous estatuts de l’Associació d’Enginyers de Catalunya a la Junta General Extraordinària que es va celebrar el 31 de juny a l’Hotel Catalonia Barcelona Plaza. D’aquesta manera, els EIC van ratificar el seu suport al Pla Estratègic, que preveu la creació d’una agrupació d’enginyers forta, integradora, participativa i influent en l’àmbit estatal i europeu. La Vanguardia va dedicar un editorial i un article a la reforma estatutària de l’AEIC. Sección: OPINIÓN

Valor: 4.945,00 €

Área (cm2): 211,6

Ocupación: 21,36 %

Documento: 1/1

Cód: 48707962

Sección: ECONOMÍA

Aquesta política de sincronització amb els usos socials nous, i en definitiva de reinvenció del perfil professional, suposa un desafiament. Però, probablement, és també una condició sine qua non perquè el col·lectiu d’enginyers conservi en el futur la vitalitat i la influència que ha acreditat en el passat. I també per subratllar l’aportació de l’enginyeria a la competitivitat empresarial, contribuint a impulsar una economia espanyola més innovadora. ARA

10/06/11

BARCELONA

Sección: SOCIEDAD

Valor: 2.628,00 €

Prensa: Diaria Tirada: 30.737 Ejemplares Difusión: 17.819 Ejemplares

Área (cm2): 828,5

Ocupación: 77,06 %

Documento: 1/2

Cód: 47874145

Página: 8

Valor: 11.321,00 €

Área (cm2): 483,2

Ocupación: 48,9 %

Documento: 1/1

Cód: 48559310

Página: 49

Antoni M. Grau, gerent de l’Associació i del Col·legi, explica que “els enginyers industrials catalans vam ser els primers a associar-nos: vam crear l’associació el 1863, sempre l’hem mantingut i ara això ens dóna la flexibilitat per organitzar-nos professionalment i afrontar els canvis que viu la professió per la crisi econòmica, les noves titulacions i l’intrusisme a causa de la desaparició dels visats obligatoris”.

Podem prescindir de les centrals nuclears? L’accident de la central nuclear de Fukushima va reobrir el debat sobre el model energètic del nostre país. El diari Ara va publicar un article en què es qüestiona si Catalunya pot prescindir de les centrals nuclears, i que va comptar amb el parer de Jordi Dolader, president de la Comissió d’Energia del COEIC, i d’Antoni Tahull, membre d’aquesta comissió. Dolader i Tahull conclouen que una Espanya sense nuclears comportaria efectes molt negatius per a l’economia del país. L’apagada nuclear a Espanya comportaria -segons Tahull- un encariment del preu de l’electricitat del 20%, que s’hauria de sumar a la pujada del 20% que hauria d’aplicar-se abans del 2013 si el govern vol complir amb el compromís d’acabar amb el dèficit tarifari, que a finals del 2010 sumava 21.000 milions d’euros.

Pots consultar aquestes i altres intervencions als mitjans en el nostre web: www.eic.cat

Informe del COEIC sobre l’accident d’El Pèndol Les conclusions de l’informe pericial que l’Ajuntament de Barcelona va encarregar al COEIC sobre l’accident de l’atracció El Pèndol del Tibidabo també van suscitar l’interès de diversos mitjans com La Vanguardia, El País, El Punt i El Periódico. Aquest informe determina que un error en el disseny fou la causa determinant del col·lapse de l’atracció.

rÀdio i televisiÓ Panoràmica de l’enginyeria Antoni Maria Grau, director general de l’Associació i del Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya, va intervenir en el programa El matí de Catalunya Ràdio per parlar de la situació actual de l’enginyeria i dels canvis que ha experimentat la professió des d’un punt de vista legislatiu i formatiu. Grau també va destacar el paper que juguen els enginyers industrials per poder sortir de la crisi. Informe del COEIC sobre l’accident d’El pèndol RAC 1 va fer difusió de l’informe pericial que va realitzar el Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya sobre l’atracció El Pèndol del Tibidabo. Així mateix, aquest mitjà radiofònic va fer menció a l’estudi que també va dur a terme el COEIC sobre l’estat de les atraccions del parc. Aquesta revisió, que va certificar el bon estat de les atraccions, ha estat la més exhaustiva, completa i important de tota la història del Tibidabo.

Acord entre el COEIC i el Banc Sabadell L’Avui, el Diari de Sabadell i el Diari de Terrassa van donar cobertura mediàtica a l’acord de col·laboració entre el Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya i el Banc Sabadell. Segons aquest conveni, l’entitat financera oferirà en condicions preferents un ampli ventall de productes i serveis tant als col·legiats com als seus familiars. L’acord fou signat per Joan Vallvé, degà del COEIC, i Conxa Oliu i Lluís Buil, del Banc Sabadell.

DIARI DE SABADELL SABADELL

07/07/11 Prensa: Diaria Tirada: 5.659 Ejemplares Difusión: 4.438 Ejemplares

El Ayuntamiento de Barcelona entregó ayer en el juzgado el informe pericial que encargó al Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya sobre el sinistro del Pèndol del Tibidabo, y en el que se atribuye lo ocurrido a “rotura por fatiga del material de los pernos de anclaje de la base de la atracción debida a un error de diseño y cálculos de dichos pernos del fabricante Far Fabri. Sección: ECONOMÍA

Valor: 274,00 €

Área (cm2): 311,3

Ocupación: 32,64 %

Documento: 1/1

Cód: 48627754

Página: 14

El convenio -precisan las partes- beneficia a un colectivo de más de 10.000 colegiados y está diseñado para cubrir todas sus necesidades financieras y, muy especialmente, las derivadas de la financiación de su actividad profesional.

FULLS dels ENGINYERS

projecte

TEXT: Meritxell Mir

FOTO: El Teatro alla Scala de Milà / Le Théâtre Royal de la Monnaie (Brussel·les)

La màgia de l’enginyeria

El Teatro alla Scala de Milà. Director artístic: Àlex Ollé (La Fura dels Baus). Escenografia: Alfons Flores.

OCTUBRE/NOVEMBRE/DESEMBRE 2011

ESTRUCTURES ESPECTACULARS Darrere d’un pont o una carretera, hi ha un enginyer. Però què hi ha darrere d’un gran espectacle teatral? També un enginyer. Darrere dels escenaris d’algunes de les òperes més importants dels últims anys a Europa, es troben els “trucs” del Jordi Velasco i l’equip d’enginyers industrials d’Area5. Us presentem algunes de les seves estructures més espectaculars.

FULLS dels ENGINYERS

projecte

El Teatro alla Scala de Milà. Director artístic: Àlex Ollé (La Fura dels Baus). Escenografia: Alfons Flores.

uan la primavera passada els espectadors sortien de veure l’òpera Quartett al Teatro alla Scala de Milà, a tots els ballava una pregunta pel cap: “Com era possible que l’obra transcorregués dins d’un pesat cub d’acer que flotava sobre l’escenari? On estava el truc?”. La màgia d’aquell espectacular esce· nari sortia del barret del Jordi Velasco, enginyer industrial al front dels pro· jectes artístics de l’estudi Area5. “Amb els seus càlculs va aconseguir que aquesta caixa de més de cinc tones donés la sensació d’estar levitant”, explica Alfons Flores, escenògraf de l’obra i d’alguns dels millors temples teatrals a Europa. Quartett, creada per La Fura dels Baus i dirigida per Àlex Ollé, és una òpera de Luca Francesconi inspirada en la novel·la Les amistats perilloses de Heiner Müller. L’obra versa sobre la manipulació, el control, el poder i la distància que separa l’aristocràcia decadent del món que l’envolta.

OCTUBRE/NOVEMBRE/DESEMBRE 2011

Flores explica que amb l’escenografia volia generar sensació d’aïllament social, així que se li va ocórrer que tota l’òpera transcorregués a dins d’una habitació que estigués com flo· tant, però que, en canvi, no tingués cap mena de balanceig malgrat el moviment dels actors. Com una roda de bicicleta Tot un repte que Velasco va saber solucionar amb una estructura molt enginyosa. A fi d’aconseguir que la caixa d’acer de sis tones s’aguantés a uns 2,5 metres d’altura de l’esce· nari, es va inspirar en una roda de bicicleta. Va projectar, doncs, un sis· tema basat en una gran quantitat de cables d’acer trenat de només 3 mil· límetres que aguantaven la caixa des d’un marc perimetral rígid. El total de cables sumava més d’1,5 quilòme· tres de longitud, però com que eren tan prims l’espectador gairebé no els podia percebre, cosa que creava la sensació de levitació.

Per tal que l’estructura fos segura, era important aconseguir una perfecta desmultiplicació de la càrrega al llarg de tots els cables. Per aquest motiu va dissenyar un sistema de politges que permetien, amb una única tensió, aixecar tot el pes de la caixa. Els cables es van dividir en grups independents, estudiats per garantir l’estabilitat del conjunt i evitar que rotés o es balancegés, amb un preten· sat d’uns 60-70 quilograms per cable. Així mateix, calia garantir al cent per cent la seguretat dels actors a l’esce· nari, de manera que l’estructura es va equipar amb una sèrie de dinamò· metres capaços de donar una lectura exacta de la tensió de cada cable. La tensió de ruptura de l’acer és de 600 quilograms, però es va limitar a 100 per tal d’aconseguir un coeficient de seguretat encara més satisfactori d’1:6. “El nostre suport els ajuda a fer coses més atrevides perquè si no tenen un assessor tècnic, el límit l’ha de posar

Le grand macabre Una de les col·laboracions més sonades entre Jordi Velasco i Alfons Flores va ser la creació de l’escenografia per a l’òpera Le grand macabre, també de La Fura dels Baus. Estrenada a l’òpera de La Monnaie de Brussel·les el març del 2009, arribarà al Liceu de Barcelona al novembre. L’obra musical, centrada en el tema de la fi del món, es desenvolupa a dins i fora del cos de la Clàudia. Es tracta d’una dona de 6 metres d’alçada i 6.000 quilos de pes, que està semiestirada sobre l’escenari i que té una capacitat de gir de 360º. Tota l’estructura metàl·lica segueix les corbes de la pell de fibra de vidre, sobre la qual es projecten imatges que imiten els ossos del cos humà, els ulls, els òrgans o altres formes orgàniques. “Dóna la sensació que tot ocorre en 3D”, explica Velasco. En aquest cas, un dels reptes més importants que va tenir l’equip d’Area5 era el fet que l’òpera havia de viatjar per diversos teatres d’Europa i, en alguns d’ells, com a l’Òpera Nacional Anglesa, la Clàudia necessitava ser parcialment desmuntada (cames, braços, cap, tors, pelvis i natges) en qüestió d’una hora. Per això, es van haver de crear elements no superiors als 80 quilos de pes que poguessin ser transportats entre dues o tres persones i entrar fàcilment als muntacàrregues de les instal·lacions.

Le Théâtre Royal de la Monnaie (Brussel·les). Director artístic: Àlex Ollé (La Fura dels Baus). Escenografia: Alfons Flores.

Oedipe

La darrera creació de Jordi Velasco és l’escenari d’Oedipe, que es va estrenar a final d’octubre a l’òpera de La Monnaie de Brussel·les. En aquesta obra musical de La Fura dels Baus es recupera el mite d’Èdip, alhora que es reflexiona sobre la temporalitat del món. Durant l’òpera entra en escena un avió de la Segona Guerra Mundial, a escala pràcticament real i amb una cantant a l’interior, que acaba aterrant sobre l’escenari. Mentre vola, està suspès de la pinta del teatre, amb la qual cosa ha de ser suficientment lleuger com perquè no s’enfonsi la sala, però suficientment resistent com per suportar el seu propi pes i el de la soprano. En aquest cas, per donar solució a les necessitats d’Alfons Flores, Area5 va optar per inspirar-se en les aeronaus reals, i va fer un esquelet a base de xapes d’alumini d’entre 6 i 8 mil·límetres de gruix, revestit d’una capa d’alumini reblonada. Un cop a terra, les coses encara es compliquen més perquè l’avió ha de ser desmantellat per un grup de figurants. Cada persona s’ha d’emportar un tros del fuselatge, de manera que no només és important la lleugeresa, sinó també que la unió entre les peces sigui fàcil de desmuntar.

FULLS dels ENGINYERS

projecte

A sota, Jordi Velasco, enginyer industrial col·legiat núm. 14320 que està al front dels projectes artístics de l’estudi Area5. A la dreta, gràfic que mostra l’organització de l’escenari.

com Quartett parteix dels 250.000 euros i pot augmentar sense límit depenent del seu disseny final. Tot i així, amb la crisi, tothom vol reduir costos, de manera que Area5 intenta que els elements principals

el sentit comú”, explica Velasco, per a qui el més complicat és que l’estruc· tura final s’assembli el màxim possible a la imatge que l’escenògraf i el direc· tor d’escena tenen al cap. A la complexitat de les idees creatives dels escenògrafs cal afegir el fet que la majoria de projectes s’han de fer en un període inferior a dos mesos, en el qual no hi ha marge d’error per· què l’estrena de l’òpera té una data fixa al calendari. Malgrat les dificultats, Velasco asse· gura que gaudeix molt amb aquest tipus de projectes, tot i ser “molt més exigents que qualsevol altra de les construccions en què treballa Area5”, com ara les instal·lacions del nou mercat de la flor de Mercabarna, la terminal sud de l’aeroport del Prat o el port esportiu de Badalona.

És més fàcil que els escenògrafs entenguin als enginyers que a la inversa, perquè els seus motius per fer o no alguna cosa “sempre estan justificats numèricament”

Pels ulls i no l’oïda Des de fa ja més d’una dècada, les companyies inverteixen una gran part del seu pressupost en l’escenografia, conscients que per atreure el públic de masses han de crear òperes que entrin pels ulls, no només per l’oïda. El cost d’escenaris tan complexos

dels escenaris que projecten siguin el més repetitius i racionals possi· bles per tal que no calgui fer-los de manera artesanal, sinó que els pugui produir qualsevol empresa dedi· cada a estructures per al sector de la construcció.

OCTUBRE/NOVEMBRE/DESEMBRE 2011

Barrejar l’univers de la creació amb el món dels càlculs no sempre és fàcil, malgrat que tant Velasco com Flores asseguren entendre’s a les mil meravelles. No obstant això, és més fàcil que els escenògrafs entenguin als enginyers que a la inversa, perquè els seus motius per fer o no alguna cosa “sempre estan justificats numè· ricament”, diu l’enginyer industrial, que confessa que de vegades se li fa “estrany treballar amb gent tan cre· ativa” perquè està més acostumat a fer-ho amb gent amb “una ment més estructurada i menys caòtica per a qui dos més dos sempre són quatre”.

El Teatro alla Scala de Milà. Director artístic: Àlex Ollé (La Fura dels Baus). Escenografia: Alfons Flores.

tecnologia i empresa

TEXT: Mònica Acero FOTO: Isabel Marquès

Juan-Alberto Pizarro Responsable d’Innovació i Normalització Col·legiat núm. 16491

Ángel Silos Responsable de Proteccions i Telecontrol en Mitja Tensió Col·legiat núm. 15260

Schneider Electric, solucions innovadores per a una gestió de l’energia més eficient La llarga trajectòria de l’empresa, la innovació constant i un equip altament qualificat han consolidat Schneider Electric com una empresa líder amb capacitat d’oferir les respostes més punteres per maximitzar l’ús de l’energia. Una companyia compromesa amb el medi ambient que treballa per un futur més sostenible 28

OCTUBRE/NOVEMBRE/DESEMBRE 2011

José Emilio Serra Director de Màrqueting

Manuel Járrega Responsable de Projectes i Serveis Negoci Energy Col·legiat núm. 12832

Joaquim Soler Director de Clientela, Instal·ladors i Quadristes Col·legiat núm. 8556

FULLS dels ENGINYERS

tecnologia i empresa

L’

electricitat és una energia fonamental per al funcionament i el progrés de la nostra societat. D’aquí cinquanta anys, es preveu que la demanda mundial de subministrament elèctric es duplicarà però, simultàniament, serà imprescindible reduir a la meitat les emissions de diòxid de carboni per complir amb els compromisos adquirits al Protocol de Kyoto. Schneider Electric treballa per fer front a aquest repte energètic mitjançant productes i solucions que possibiliten una gestió més intel·ligent de l’energia i contribueixen a fer-ne un ús més eficient. La multinacional francesa proporciona serveis integrals, que permeten aconseguir fins un 40% d’estalvi energètic, en tots els segments del mercat: energia, infraestructures, indústria, data centers, edificis i habitatges privats. José Emilio Serra, director de Màrqueting de Schneider Electric, assegura que “l’eficiència energètica és completament necessària perquè els recursos fòssils són escassos i hem d’utilitzar-los el millor possible, sense reduir-ne la funcionalitat”. 175 ANYS D’EXPERIÈNCIA Els orígens de Schneider Electric es remunten al 1836 quan els germans Eugène i Adolphe Schneider funden a França la primera companyia basada en el sector de la siderúrgia. Durant el segle XX, es produeix un canvi estratègic i l’empresa se centra en la distribució elèctrica, l’automatització i el control. L’adquisició de firmes com Telemecanique (1988), Square D (1991), Merlin Gerin (1992) i Lexel (1999), la segona major empresa europea de distribució elèctrica, van contribuir a la consolidació de Schneider Electric com a especialista del sector de l’electricitat. A partir del segle XXI, l’empresa amplia els seus serveis i incorpora a les activitats anteriors la gestió global de l’energia. “Proporcionem una visió global per poder donar solucions tant en tot el que seria una instal·lació elèctrica

OCTUBRE/NOVEMBRE/DESEMBRE 2011

com en la gestió energètica amb l’objectiu de maximitzar l’ús de l’energia”, explica Ángel Silos, responsable de Proteccions i Telecontrol en Mitja Tensió. Actualment, Schneider Electric està integrada per 112.000 professionals i disposa d’una sòlida estructura de caràcter mundial, amb activitat comercial en més de cent països. “El nostre valor afegit és que, a més d’oferir solucions globals, també podem donar solucions geogràfiques globalment. En conseqüència, podem ajudar els nostres clients a desenvolupar-se internacionalment oferint-los suport local”, remarca Manuel Járrega, responsable de Projectes i Serveis Negoci Energy. A Espanya, Schneider Electric compta amb una plantilla de 3.800 treballadors, nou centres de producció i un centre logístic de 46.000 m2 ubicat a Sant Boi. Des del naixement de Schneider Electric Espanya l’any 1994, Catalunya ha estat un dels eixos de referència d’aquesta multinacional. Segons Serra, “Barcelona constitueix un nucli operatiu i decisori molt important dins del grup perquè des d’aquí es dirigeix tot el negoci de l’àrea EMEAS, que comprèn els territoris d’Europa, Orient Mitjà, Àfrica i Amèrica del Sud”. I continua: “A més, a la capital catalana també es troba la seu de Schneider Electric per a tota la zona ibèrica”. La multinacional ha participat en projectes d’àmplia envergadura en el nostre país, entre els quals destaca la incorporació d’un sistema de gestió intel·ligent de l’energia a l’Hospital Quirón, a l’Hotel Mandarin Oriental Barcelona i a la T1 de l’aeroport del Prat. “Quan passeges per Barcelona constantment veus algun projecte de Schneider Electric”, comenta Joaquim Soler, director de Clientela, Instal·ladors i Quadristes. INNOVACIÓ CONSTANT Soler expressa que “Schneider Electric és coneguda al mercat per aportar productes innovadors que sempre esdevenen líders tecnològics”. La innovació i el desenvolupament, que compten amb una inversió del 5% de

José Emilio Serra

“Estem dedicant els nostres esforços a posar les primeres pedres en el que creiem que serà el futur de l’energia”

La multinacional francesa proporciona serveis integrals, que permeten aconseguir fins un 40% d’estalvi energètic, en tots els segments del mercat: energia, infraestructures, indústria, data centers, edificis i habitatges privats

Des del naixement de Schneider Electric Espanya l’any 1994, Catalunya ha estat un dels eixos de referència d’aquesta multinacional.

la facturació anual, són uns aspectes clau per a aquesta companyia. Gràcies a la innovació continuada, Schneider Electric s’ha consolidat com una de les empreses capdavanteres del seu sector, amb una gran capacitat per adaptar-se als canvis i a les necessitats de l’entorn. “Vam ser els primers a oferir als nostres clients un catàleg de productes i serveis destinats a l’eficiència energètica”, subratlla Serra. L’evolució de Schneider Electric ha estat marcada per un fort creixement, malgrat que també ha sofert les conseqüències de l’actual conjuntura econòmica. Per combatre la crisi, la multinacional ha començat a potenciar noves línies de negoci com l’eficiència energètica, les energies renovables i les smart grids. “Estem dedicant els nostres esforços a posar les primeres pedres en el que creiem que serà el futur de l’energia”, comenta Serra. En el cas del vehicle elèctric, la companyia s’ha centrat en el desenvolupament de càrregues segures, efectives i senzilles que permetin una reducció de la contaminació i dels costos econòmics. En aquest sentit, cal destacar la col·laboració de Schneider Electric en la creació de la primera estació de recàrrega de motos elèctriques de Barcelona. Gràcies a la seva vasta experiència i al seu know-how, la multinacional també

participa com a experta en les diferents associacions i organismes que l’Administració pública consulta per definir la futura normativa del vehicle elèctric i la reglamentació en matèria d’eficiència energètica. “Com Schneider Electric coneix de primera mà l’aspecte reglamentari, el transmetem als nostres clients i contribuïm a fer que siguin capaços de trobar les eines per complir amb tots els requeriments d’estalvi energètic”, Juan-Alberto Pizarro, responsable d’Innovació i Normalització. UNA EMPRESA COMPROMESA El compromís de Schneider Electric amb el desenvolupament sostenible no se centra només a oferir solucions per millorar l’eficiència energètica dels seus clients, sinó també a reduir el consum energètic i l’impacte ambiental de les seves plantes i productes. La companyia monitoral’impacte dels seus processos per avaluar-ne la contaminació, redueix el consum de l’electricitat i promou un disseny ecològic dels seus productes eliminant les substàncies més contaminants i escollint materials fàcils de reciclar. “Tots els productes i solucions de Schneider Electric compleixen amb les directives europees RoHS (Restriction of Hazardous Substances) i REACH (Registration, Evaluation, Authorization and restriction of Chemical substances),

Manuel Járrega

“El nostre valor afegit és que, a més d’oferir solucions globals, també podem donar solucions geogràfiques globalment”

FULLS dels ENGINYERS

tecnologia i empresa

però nosaltres anem més enllà del que demanen les diferents reglamentacions perquè les hem aplicat a productes que no en quedaven afectats”, remarca Pizarro. Schneider Electric ha rebut diverses certificacions que reconeixen l’esforç de la multinacional en la gestió eficient de l’energia. La seu central de Schneider Electric, ubicada a França, ha estat el primer edifici del món a aconseguir la nova certificació ISO 50001, que estableix els criteris de gestió eficient de l’energia per a les plantes industrials i instal·lacions comercials. Per la seva part, la seu corporativa de Barcelona ostenta la ISO 14001 que defineix com establir un Sistema de Gestió Ambiental efectiu. Darrerament, el grup ha implementat una solució integral d’eficiència energètica a la seva planta

de Capellades, que ha permès un estalvi d’1 MkWh d’electricitat i de gas, i ha millorat la lluminositat de les oficines i de les àrees de producció. La multinacional francesa també manifesta el seu compromís social amb la Fundació Schneider Electric, una organització que dóna suport als col·lectius més desfavorits amb projectes que promouen les oportunitats de treball entre els joves, la integració social i l’educació per al desenvolupament sostenible. En reconeixement a la seva filantropia corporativa, la Fundació Schneider Electric ha rebut el premi ADMICAL 2011. A Espanya, a través del programa Luli, Schneider Electric col·labora anualment amb diverses fundacions com la Fundació Casal dels Infants del Raval de Barcelona, la Fundación ADCOR de la Corunya i Cáritas Diocesana de Barcelona.

El compromís de Schneider Electric amb el desenvolupament sostenible no se centra només a oferir solucions per millorar l’eficiència energètica dels seus clients, sinó també a reduir el consum energètic i l’impacte ambiental de les seves plantes i productes

Joaquim Soler

Juan-Alberto Pizarro

Ángel Silos

“Schneider Electric és coneguda al mercat per aportar productes innovadors que sempre esdevenen líders tecnològics”

“Com Schneider Electric coneix de primera mà l’aspecte reglamentari, el transmetem als nostres clients i contribuïm a fer que siguin capaços de trobar les eines per complir tots els requeriments normatius d’estalvi energètic”

“Proporcionem una visió global per poder donar solucions tant en tot el que seria una instal·lació elèctrica com en la gestió energètica amb l’objectiu que els nostres clients puguin maximitzar l’ús de l’energia”

OCTUBRE/NOVEMBRE/DESEMBRE 2011

EcoStruxure, una solució a la creixent demanda d’energia Schneider Electric va presentar el darrer mes de febrer EcoStruxure, una sistema que permet reduir les emissions i augmentar de manera exponencial l’eficiència energètica. Una solució completament innovadora fruit del treball desenvolupat al llarg de cinc anys per l’equip d’R+D de la multinacional, integrat per 7.500 enginyers de vint-i-cinc països diferents. EcoStruxure uneix el potencial de les tecnologies de la informació amb els sistemes tradicionals de gestió de l’energia i d’automa-

tització industrial per donar resposta a la demanda energètica en tots els sectors de la societat (plantes industrials, edificis d’oficines, centres comercials, habitatges privats, etc.). Aquest nou sistema contribueix a l’eficiència energètica en la totalitat del procés de generació, distribució i consum de l’energia, i aconsegueix estalvis del 20% en el cas de la indústria i fins al 40% en els habitatges privats. EcoStruxure permet controlar a temps real els consums energè-

tics, detectant si hi ha pèrdues o interrupcions en el subministrament. A més, la incorporació de protocols IP permet actuar sobre el sistema de manera remota, a través de qualsevol dispositiu amb connexió a Internet. Els beneficis d’EcoStruxure es tradueixen en una reducció dels costos, l’augment de la productivitat industrial i la disminució dels temps de retorn de la inversió gràcies a l’estalvi energètic.

Dades de contacte: c/ Bac de Roda, 52, Edifici A, 08019, Barcelona T. 934 843 100 F. 934 843 307 www.schneiderelectric.es

empresa i tecnologia adherida empresa

TEXT i FOTO: Mònica Acero

“El nostre objectiu és donar un millor servei als passatgers dels trens” “El confort a bord d’un tren està determinat per l’entorn interior del vehicle”. Aquesta és la màxima de Teknorail Systems, un empresa fundada el 2010 que treballa per oferir solucions de qualitat en l’àmbit de l’interiorisme ferroviari.

eknorail Systems es defineix com una empresa centrada en el desenvolupament de projectes de material rodant ferroviari, tant per a la rehabilitació de vehicles com per a cotxes de nova construcció. “El nostre objectiu és donar un millor servei als passatgers dels trens”, afirma Joan Giralt, director general i director comercial de Teknorail Systems. El valor diferencial d’aquesta empresa es fonamenta a proporcionar una solució global als seus clients. “Els nostres projectes abracen des de la concepció del disseny, l’enginyeria, la industrialització dels components i el subministrament de material, fins a la posada en funcionament del vehicle”, explica Giralt. Un altre dels punts forts d’aquesta companyia amb seu a Sant Cugat és l’equip humà altament qualificat que l’integra. Malgrat que Teknorail Systems és una empresa de nova creació, la seva plantilla compta amb llarga experiència en el desenvolupament de projectes d’equipaments de cotxes de passatgers per a constructors i administracions ferroviàries a Europa, Àsia, Amèrica i Àfrica. Fundar un nova empresa en un període de recessió econòmica sempre és arriscat, però, en aquest cas, la crisi també

OCTUBRE/NOVEMBRE/DESEMBRE 2011

va representar una oportunitat. Giralt comenta que si l’empresa on treballava abans la major part de la plantilla de Teknorail Systems no hagués entrat en crisi, no s’haurien plantejat iniciar aquest projecte. “La conjuntura econòmica ens va fer cercar noves alternatives perquè no volíem llençar per la borda el nostre know-how”, assevera. Els inicis de l’empresa no han estat fàcils, però estan

molt orgullosos de les fites que han assolit fins ara. “Tots els treballadors hem dipositat molt d’entusiasme en el projecte i hem dedicat grans esforços a crear solucions imaginatives per obtenir bons resultats”, afegeix Giralt. Teknorail Systems també es caracteritza per

ser una empresa en continu desenvolupament capaç de superar els constants reptes del sector i d’adaptar-se a les necessitats concretes de cada client. El director general de Teknorail Systems explica que el mercat espanyol ofereix poques oportunitats de negoci en aquest sector ja que la flota de trens del nostre país és molt moderna. Aquest fet els ha conduït a apostar per traspassar les fronteres nacionals i posicionar-se en l’àmbit internacional. Actualment Teknorail Systems opera, principalment, a França, el Marroc i Egipte. Giralt vol remarcar que quan treballen en països estrangers sempre cerquen el desenvolupament de productors locals oferint-los assistència tècnica i formació. D’aquesta manera, aconsegueixen abastar les necessitats de l’empresa abaratint els costos de transport i contribueixen al desenvolupament intern del país. “Pensem que és un error aprovisionar tots els projectes ferroviaris internacionals només des d’Espanya, ja que això comporta que els costos de producció i de transport encareixin el producte de manera extraordinària. Assegurant una fabricació local o més propera, aconseguim abaratir el nostre producte i fer-lo més competitiu”, conclou Giralt.

TEXT i FOTO: Mònica Acero

“Una de les grans fortaleses de Scalextric és que ha esdevingut joc intergeneracional” És possible que no coneguem Tecnitoys, però si parlem de Scalextric de ben segur que tots sabrem a què ens referim. Tecnitoys és l’empresa dedicada a la fabricació i distribució d’aquest emblemàtic joc que ha sabut mantenir-se líder al llarg del temps.

L’

any 1997 l’empresa catalana Tecnitoys va iniciar la seva activitat basada en l’explotació de la marca Scalextric, el famós joc de circuits de cotxes de tracció elèctrica. Sergi Pastor, director general de Tecnitoys, destaca que la trajectòria d’aquesta empresa “ha estat marcada per un creixement vertiginós i una gran expansió en l’àmbit mundial”. A Espanya, Scalextric ha aconseguit un 80% de la quota del mercat del sector de l’slot. Tecnitoys compta amb una forta presència internacional i s’ha consagrat com a marca líder en el seu segment en països com els Estats Units, Alemanya, Mèxic i el Regne Unit. L’empresa també ha apostat fermament pel mercat xinès i ha instal·lat a Xangai l’única botiga pròpia de Scalextric fora de les fronteres nacionals. Des dels seus inicis, aquesta empresa ha destacat per la seva capacitat innovadora i pel desenvolupament de nous productes. En aquest sentit, Tecnitoys ha rellançat la marca per oferir un ampli catàleg de joguines adaptat a totes les edats i públics. Actualment, a més del tradicional Scalextric, comercialitza My First Scalextric i Construbloc per als més petits de la casa; Scalextric Compact per a nens i nenes a partir de 6 anys; i Scalextric The Digital System, l’únic circuit totalment digital de caràcter mundial, adreçat a majors

de 8 anys i al públic adult. Tecnitoys té un departament propi d’R+D integrat per professionals molt qualificats que compta amb la col·laboració d’universitats i empreses especialitzades en aquest àmbit. Una de les darreres fites d’aquest departament ha estat el llançament d’una moto inclinable que bascula com les reals. Tot i que “el veritable repte d’aquesta moto no era tant la seva complexitat tecnològica, sinó que el seu preu fos assequible”, matisa Pastor. Pastor, que també és president de la Comissió de Seguretat de l’Associació Espanyola de Fabricants de Joguines, assegura que la clau de l’èxit de Tecnitoys es basa en el fet que “els pares identifiquen l’Scalextric com una joguina que no representa cap risc per als seus fills”. En aquest sentit, la companyia realitza un rigorós control de qualitat a totes les joguines que garanteix que són completament segures per al públic infantil. Val a dir, a més, que Tecnitoys és una empresa molt compromesa amb la societat, tot i que no acostumen a fer difusió de la seva obra social perquè no volen convertir-la en una eina per promocionar-se. “Posar el nostre gra de

sorra per ajudar els més desvalguts és el que ens pertoca com a empresa”, assegura Pastor. Tecnitoys col·labora en múltiples projectes destinats als més petits i a la gent gran, entre els quals destaca la col·locació de circuits de Scalextric en hospitals infantils i residències d’avis. Com a curiositat, Pastor explica que des que van instal·lar un circuit en una residència de la tercera edat, els nens i les nenes visitaven més els seus avis perquè tenien una afició que podien compartir. D’aquesta manera, van constatar que, a diferència de moltes joguines d’avui en dia, Scalextric possibilita que nens, pares i avis juguin plegats. “Una de les grans fortaleses de Scalextric és que ha esdevingut joc intergeneracional. No representa només una joguina, sinó una passió per a milers de persones de totes les edats”, afirma Pastor.

FULLS dels ENGINYERS

Novetats E. Ribas celebra el seu 35è aniversari Des dels seus inicis, aquesta empresa s’ha dedicat al sector de l’electrònica i l’automàtica industrial. Disseny, desenvolupament i fabricació de solucions elèctriques i electròniques fetes a mida i adaptades a les necessitats dels seus clients. Entre les seves especialitats destaquen les aplicacions relacionades amb el món de l’aigua: armaris per a centres wellness, balnearis, hotels, gimnasos, centres spa, automatismes i armaris per a piscines, regulació de cabal de bombes, control multibomba, controls de bombament, control remot a llargues distàncies, reguladors de nivells, monitorització de nivells, dissenys de plaques electròniques, etc. www.e-ribas.com

SENER realitzarà els estudis de modernització de les instal·lacions de senyalització ferroviària al Marroc Els estudis inclouen tres línies entre Tànger - Sidi Kacem, Tànger - Ras Rmel i Sidi Yahya - Bel Ksiri amb una longitud acumulada d’aproximadament 290 km i compten amb 22 estacions de viatgers. Es desenvoluparan els projectes necessaris que permetran a l’ONCF (administrador d’infraestructures ferroviàries marroquí) prendre les decisions estratègiques sobre les tecnologies que cal utilitzar amb l’objectiu final d’augmentar la capacitat tècnica de les línies i la seva seguretat. Les cinc fases amb què compten les tasques permetran portar a terme tant la definició dels possibles escenaris, el desenvolupament de la solució escollida, la preparació de la documentació tècnica per a la licitació d’obres i instal·lacions, així com el suport tècnic durant la fase d’obres. SENER aportarà la seva gran experiència en el disseny i la modernització d’infraestructures ferroviàries, tant d’alta velocitat com en ferrocarrils convencionals. Afegirà, també, el seu coneixement sobre les noves tecnologies en senyalització i sistemes de protecció de tren ERTMS/ETCS, el desplegament de les quals s’està realitzant actualment a la majoria de països europeus com a mesura per facilitar l’interoperabilitat tècnica de les xarxes ferroviàries. D’aquesta manera, l’operador d’infraestructures marroquí comptarà amb la tecnologia de gestió i protecció del trànsit ferroviari més moderna del món, i millorarà en aspectes tan importants com la seguretat, la disponibilitat, la qualitat de servei, etc. www.sener.es

Schneider Electric presenta el sistema més avançat per mesurar l’eficiència energètica dels edificis En el marc del I Congrés de Serveis Energètics celebrat a Madrid a principis del mes de maig, Schneider Electric, especialista mundial en gestió de l’energia i líder en eficiència energètica, va presentar l’Enterprise Energy Management, una solució que integra l’eina de mesura i verificació d’estalvis energètics més avançada del mercat, i que dóna resposta a una de les principals necessitats per a la implementació de contractes de serveis energètics: comprovar l’estalvi energètic de les instal·lacions de manera fiable. Aquest sistema permet simular un registre històric de dades a partir de variables com la meteorologia, l’ocupació o el rendiment, i corregir així la mancança de registres històrics. L’Enterprise Energy Management també genera una base de dades mitjançant les dades recollides per un conjunt de sensors, comptadors i sistemes de control, que registren les dades periòdicament i que en alguns casos poden superar-ne la trentena. És capaç d’unificar dades de diferents fonts i disposa d’un mòdul que posa en relació totes les variables i a partir del qual s’obté un model matemàtic similar al comportament de l’edifici. www.schneiderelectric.es

OCTUBRE/NOVEMBRE/DESEMBRE 2011

W AERONAUTICA, premi a la millor iniciativa en innovació als Premis Delta W AERONAUTICA, enginyeria i consultoria del sector aeronàutic, va ser premiada amb el Premi Delta 2010 a la millor empresa en innovació el passat 6 d’abril. Aquests premis estan organitzats pels ajuntaments de Castelldefels, Gavà, el Prat, Sant Boi i Viladecans, i per la Fundació Ciutat de Viladecans, i reconeixen anualment la capacitat d’innovació i l’aportació a l’activitat econòmica i social de la zona del delta del Llobregat. www.waeronautica.com

entrevista

TEXT: Jordi Garriga

OCTUBRE/NOVEMBRE/DESEMBRE 2011

FOTO: Isabel Marquès

“El futur de la investigació a la universitat passa indefectiblement pels patrocinis” Joaquim de Ciurana Responsable del Departament investigador del Departament d’Enginyeria Mecànica i de la Construcció Industrial de la UdG Enginyer industrial col·legiat núm. 8671

vocació de servei Sense una gran tradició investigadora al seu darrere, l’Escola Politècnica Superior de la Universitat de Girona (UdG) avança a passos agegantats en aquest terreny. És gràcies, en bona mesura, al Grup de Recerca en Enginyeria de Producte, Procés i Producció (GREP), i Joaquim de Ciurana, investigador del Departament d’Enginyeria Mecànica i de la Construcció Industrial de la UdG, n’és un dels membres més actius. A pesar de compartir només una estona amb Joaquim de Ciurana, hom copsa ràpidament que gaudeix d’una hiperactivitat tan sana i descarada com la seva joventut. Amb 42 anys, en Quim, així és com li agrada que se l’anomeni, gaudeix d’una experiència en l’àmbit de la docència universitària i la recerca que li ha permès un bon nombre de publicacions en l’àmbit de l’enginyeria dels processos de fabricació, l’acotació funcional i la planificació de processos i de producció.

FULLS dels ENGINYERS

entrevista

questa experiència també li ha permès entendre que, en el nou context econòmic, la internacionalització i la cerca de fons privats són essencials en el camp de la recerca i la investigació. És per això que localitzar-lo al seu despatx no és fàcil. Quan no és en un congrés, és als Estats Units ampliant els coneixements, i quan no, és buscant nous projectes per al GREP, un grup de recerca fundat per ell mateix i uns quants col·legues més el 1998, amb l’objectiu d’omplir el buit que hi havia a la UdG pel que fa a investigació en l’àmbit industrial, tècnic i tecnològic. Realment, sorprèn que a un emprenedor com en Quim no li hagi entrat el cuquet de l’empresa i la iniciativa privada, i ell no nega que no ho hagi pensat en alguna ocasió. A l’hora de la veritat, però, li pot més la seva innata vocació de servei. I és que, per a un escolta com ell, compartir els coneixements i revertir-los a la societat acaba essent el més important. Contribuir; això és el que a dia d’avui dirigeix les seves accions. Avui en dia, investigador?

què

significa

ser

Buf !... Bé, el primer que cal dir és que una cosa és ser investigador des del vessant més científic o clàssic i una altra ser-ho des del vessant més tecnològic. El primer potser respon més a la imatge de l’investigador de tota la vida dins d’un laboratori, aprofundint en el coneixement per se. En els tecnòlegs, però, l’important de la investigació és que aquesta arribi al mercat. Aquest pot ser un dels motius que s’hagi passat de l’R+D a l’R+D+I. Així, el tecnòleg, si bé ha de mantenir un cert esperit d’investigador diguem-ne clàssic, no pot oblidar el mercat. Cal innovar. Vostè és un dels membres més actius del Grup de Recerca en Enginyeria de Producte, Procés i Producció (GREP). En quina direcció va la recerca que fan?

La direcció de la nostra recerca la defineixen les diferents línies d’investigació, com ara l’optimització de processos i

OCTUBRE/NOVEMBRE/DESEMBRE 2011

productivitat, l’organització i control de processos, la qualitat, el disseny de producte i la producció mediambientalment sostenible. Però, més enllà d’això, el que és important del GREP és com neix. El nostre és un entorn universitari, però la realitat és que a la UdG hi havia poca tradició investigadora. Per això, nosaltres ens vam plantejar què podíem fer, en què podíem ser forts. Ara, investiguem temes entorn de l’enginyeria de processos de mecanització, processos d’aditivació, sistemes de qualitat i procediments i lean manufacturing. Vostès comenten que la missió del GREP és la d’augmentar el benestar del seu entorn mitjançant generació de coneixement, innovació i transferència tecnològica ajudant les empreses industrials a millorar la seva competitivitat. En quines accions concretes es tradueix això?

Jo diria que, efectivament, el que és més important és l’impacte en la societat d’allò que fem. Per a nosaltres, l’entorn més immediat és Girona, i aquí és on volem incidir, però també a tot Catalunya i més enllà. Tampoc no ens posem límits. I la qüestió perquè això sigui possible és ser capaços de ser referència en els àmbits en els quals investiguem, com així és avui. També s’aconsegueix mitjançant la col·laboració amb el teixit industrial més pròxim, i per això nosaltres col·laborem molt i molt directament amb empreses gironines. Un dels àmbits en què més posen l’accent és en la transferència de tecnologia. Quina relació hi ha entre innovació, productivitat i transferència de tecnologia universitat-empresa?

El primer que diria és que productivitat no lliga amb investigació. Quan estàs investigant, no et planteges la productivitat. La innovació és un primer graó, transferir el coneixement derivat de la innovació és el segon graó. Després, si aquests resultats s’implementen a la indústria i afecten positivament la productivitat, doncs millor, però no pot ser l’objectiu primer. Sí que és cert que el

“Al GREP investi· guem temes entorn de l’enginyeria de processos de meca· nització, processos d’aditivació, siste· mes de qualitat i procediments i lean manufacturing” nostre paper en la innovació dels sistemes productius i la seva transferència és clau i que perquè això sigui possible la col· laboració universitat-empresa és vital. I, per la seva experiència internacional, com creu que està aquest procés de transferència tecnològica universitat-empresa a casa nostra?

Criticar és fàcil, però s’ha avançat molt, moltíssim. Quan es parla d’això, el primer que cal fer és reconèixer cert mèrit d’aquest avenç a l’Administració, tant catalana com estatal. La veritat és que s’han posat a l’abast dels investigadors i les empreses un conjunt de mesures que hi han ajudat. Això no treu que cal millorar-ho i augmentar-ho. Tot plegat ha permès que les empreses s’hagin adonat que de la universitat poden treure quelcom aplicable i útil. Cal afegir que hi ha empresaris que hi han cregut. En els processos de col·laboració i de transferència, el que és important és que els connectors, o sigui els empresaris i els professors, s’entenguin. El feeling és vital. Tot i així, hi ha dues rèmores importants en el sistema: d’una banda, els professors universitaris que defugen aquesta responsabilitat i, de altra, les empreses que no creuen en la universitat i que l’única cosa que hi busquen és una resolució de problemes puntuals i mà d’obra barata. En aquest sentit, la meva tàctica sempre ha estat partir de la possibilitat de resoldre x problema concret a x empresa, per després anar cap a coses de més abast i profunditat.

Conversem amb Joaquim de Ciurana, un dels membres més actius del Grup de Recerca en Enginyeria de Producte, Procés i Producció (GREP), al Parc Tecnològic de la UdG. El GREP també disposa de recursos als laboratoris de l’edifici Politècnica II i a les instal·lacions d’Ascamm.

FULLS dels ENGINYERS

entrevista

Havent dedicat pràcticament tota la seva activitat professional a la docència i a la investigació, Joaquim de Ciurana és un autèntic emprenedor. Forma part de l’equip que ha liderat els primers passos del GREP i sempre s’ha preocupat de trobar noves fórmules de col·laboració universitat-empresa.

El futur de la investigació a la universitat, passa pels patrocinis?

Indefectiblement. Jo hi crec profundament, però a la universitat hi ha alguns investigadors que no hi creuen i no hi veuen la necessitat. El temps dirà, però la inclusió en el GREP de membres d’Ascamm ja va en la direcció de fomentar els lligams universitat-empresa. Abans comentava la manca de tradició investigadora a la UdG. Això complica la cerca de projectes o d’acords de col·laboració?

Certament la UPC, amb les escoles de Barcelona i Terrassa, tenen molta tradició, però també tenen una mitjana d’edat molt gran i una inèrcia de funcionament. Potser per això, el canvi que es necessita per entrar avui en dia en el camp de la investigació i la transferència de tecnologia pot ser més complicat quan es tenen vells costums i maneres de funcionar. Aquí, a Girona, amb gent més jove i nova, això ha estat més

OCTUBRE/NOVEMBRE/DESEMBRE 2011

fàcil. Sí que he notat que aquí tenim més flexibilitat i menys cadena burocràtica. El que té la UdG és flexibilitat i cintura. Això ens ho diuen les empreses. Sembla que els indicadors establerts en termes de recerca mostren que en la nostra temàtica hem avançat molt i som tan competitius com les escoles de Barcelona i Terrassa. Penso que tant l’edat com la dimensió van a favor nostre…, i vagi per endavant que jo sóc de l’Escola de Barcelona i me’n sento molt orgullós. Tenint en compte el moment de crisi actual, costa més trobar projectes empresarials?

La crisi va començar el 2008, quan jo era als Estats Units. Aquí va arribar més tard i es va criticar la falta de reflexos, i també coses com el Plan E, però la realitat és que a més del Plan E, que en alguns casos ha estat un encert, van haver-hi ajudes molt valentes per a la innovació, com per exemple el Pla singular d’ajudes. Mentre

el món privat patia la gran sotragada, el món públic va abocar diners, dels quals el GREP se’n va beneficiar. La crisi a la universitat ens arribarà ara, però ara és obligació nostra continuar enfortint aquestes col·laboracions buscant fons privats. Jo veig que ara hi ha empreses que fan el gir. Ara s’ha de ser caut i no tirar la casa per la

“Sembla que els in· dicadors establerts en termes de recer· ca mostren que en la nostra temàtica hem avançat molt i som tan competi· tius com les esco· les de Barcelona i Terrassa”

“La crisi a la uni· versitat ens arri· barà ara, però ara és obligació nostra continuar enfor· tint aquestes col· laboracions bus· cant fons privats” finestra. Cal ser molt generós. Sóc optimista en aquest sentit. Més enllà de la transferència de tecnologia, fins a quin punt els projectes realitzats amb empreses serveixen de plataforma professional als estudiants que els desenvolupen?

Ho són. Això és així. Un dels temes que el GREP es planteja com a aspecte fonamental és que el seu “producte” és l’estudiant. L’objectiu no és que l’estudiant es quedi al GREP, sinó que es formi i que les empreses ens el “comprin”, o sigui, que el contractin.

De fet, al meu entendre, un dels punts que ha estressat el sistema universitari ha estat pretendre integrar al propi sistema la gent formada a la universitat. Això ha repercutit en un creixement il·lògic d’alguns departaments i grups de recerca. I s’ha batejat erròniament en alguns entorns com l’endogàmia. Per això, avui, en molts llocs sobren professors. L’important és alliberar al mercat els investigadors.

Com la nostra Universitat necessiten continuar creixent i mostrar-se competitives. Jo estic i estaré disposat a col·laborar i, si cal, liderar qualsevol proposta que marqui precisament un pas endavant, fent més gran i de referència la nostra institució. De propostes, n’hi ha moltes, però sempre es necessita el consens de la comunitat per no tensionar el sistema.

En general, com està la qüestió dels convenis de col·laboració estudiants-empresa a la UdG?

Per acabar, què li semblen, en general, els nous plantejaments de les institucions dels EIC?

Amb això, hem estat pioners. No hi ha un conveni marc per part nostra o una manera d’actuar sistemàtica. Ens adaptem a les necessitats de cada empresa o cada projecte, de manera que posem la reglamentació al nostre servei, no al revés.

Doncs em sembla que són importants i necessaris. Vaig ser a l’assemblea pels nous estatuts i per mi és clar que no ens podem ancorar en l’estructura col· legial dels anys 90. Tot està canviant i el Col·legi d’Enginyers no en pot quedar a banda. La meva relació amb els EIC és molt bona i intento mostrar-me tan actiu com sigui possible. Cal que tots hi col·laborem. És la “nostra” vertadera representació la que està en joc.

És clar que vostè té un paper molt actiu, ara com ara, com a membre actiu del GREP. Es planteja objectius més ambiciosos en aquest sentit, a nivell d’escola o d’universitat?

Aniversaris del quart trimestre

FELICITATS BOMBETES!

Maria Oller Iglesias CB15-2012 02/10/2001

Laura Cuerpo Gilabert CB37-13303 21/10/2009

Iker Ramírez Ruíz CB35-8809 25/10/2010

Lola Bech Grau CB11-8070 02/11/2003

Lluís Gutiérrez Perea CB41-12138 17/11/2005

Hugo Ayala Bañeres CB27-12015 18/11/2005

Ot Pérez Larumbe CB17-10561 25/11/2004

Guim Xalabarder Cortès CB19-11662 01/12/2004

Aina Gonzàlez Surinyach CB29-10052 04/12/2002

Edgar Sellés Lorenzana CB07-5349 05/12/2002

Ona Pérez Larumbe CB26-10561 17/12/2002

TRUCA ARA I INFORMA-TE’N!!!

932 957 804 de dilluns a dijous, de 9.00 a 19.00 h, i divendres, de 9.00 a 15.00 h

http://clubbombeta.eic.cat

Les vacances dels BOMBETES!

El Jordi Greoles ens explica com Es la seva escola! LA MEVA ESCOLA Em dic Jordi Greoles i estic a punt de fer els 10 anys. La meva escola es diu Lestonnac (Barcelona), faré 5è de primària i sempre he anat a aquesta escola. Tinc moltes ganes de tornar a l’escola per veure els meus amics. Serà molt divertit retrobar-nos i jugar junts una altra vegada a l’hora de l’esbarjo! Els meus millors amics són el Josep, la Mireia, el Marc, la Bet, l’Arnau, el Pere, el Guillem, la Marta, la Lara i, finalment, el Gorka. També tinc ganes de saber qui serà el meu tutor o tutora. El meu germà gran, que es diu Ignasi, m’ha dit que és un curs molt dur i s’ha d’estudiar força. Espero passar-m’ho molt bé i aprendre moltes coses. Les assignatures que més m’agraden són Plàstica, Música, Medi Natural i Social i Anglès. Mireu quina motxilla i quina agenda més xules que portaré a classe!

reportatge TEXT: Jordi Garriga

OCTUBRE/NOVEMBRE/DESEMBRE 2011

FOTO: Isabel Marquès

Formula Student 2011 Segona edició de la competició dels monoplaces dissenyats i construïts per estudiants d’Enginyeria d’arreu d’Europa Vint-i-dos equips formats per estudiants d’Enginyeria de vint universitats europees s’han tornat a reunir al Circuit de Catalunya del 29 de setembre al 2 d’octubre per competir amb els seus monoplaces. L’ETSEIB MotorSport i la UPC ecoRacing de Terrassa han representat la UPC en la segona edició de la Formula Student Spain. Tots dos equips comptaven amb el patrocini dels EIC.

FULLS dels ENGINYERS

reportatge

“Hem doblat el nombre d’equips participants respecte a l’any passat, arribant fins als 25 equips entre combustió, elèctrics i un híbrid, de manera que hem acabat reunint més de 600 futurs enginyers industrials” Emili Hernández, vicepresident de la Formula Student Spain.

ecànics amunt i avall, activitat frenètica als boxs, pilots satisfets, d’altres de decebuts, olor de benzina, soroll de motors al límit, enginyers ordinador en mà comprovant i afinant els paràmetres fins a l’últim moment, jutges valorant tot allò que veien… Aquest era l’ambient al Circuit de Catalunya el primer cap de setmana d’octubre. I això que el que s’hi celebrava no era una cursa professional, sinó la segona edició de la Formula Student Spain. I és que si, probablement, un dels majors somnis de molts estudiants d’Enginyeria és poder formar part d’una escuderia de Fórmula 1, amb la Formula Student futurs enginyers industrials poden fer un primer pas en el que és l’experiència de formar part d’un equip de competició i conèixer-ne totes les dificultats: des

OCTUBRE/NOVEMBRE/DESEMBRE 2011

del finançament, el pla de màrqueting, el disseny i la construcció d’un monoplaça, fins a la seva conducció en competició. Què és la Formula Student? La Formula Student és una de les plataformes més importants per a la promoció i aprenentatge de futurs professionals del món de l’automoció. Promou l’excel·lència en l’enginyeria a través d’una competició entre universitats, les quals han de dissenyar, construir i desenvolupar un monoplaça amb el qual han de competir contra altres universitats. Per Rafael Boronat, president de la Formula Student Spain, “als estudiants, la prova els aporta una experiència real en el disseny, la construcció i les negociacions en la indústria automobilística”. L’objectiu de la competició és simular una situació real en la qual una

empresa de competició contracta un grup d’enginyers per desenvolupar un prototip. El client tipus seria representat per pilots amateurs d’autocròs o de carreres. A aquest efecte, el vehicle, dissenyat complint els reglaments de la Society of Automotive Engineers (SAE), ha de satisfer unes prestacions elevades quant a frenada, acceleració i estabilitat, tot i que també s’ha de mantenir un cost reduït i un manteniment econòmic poc dificultós i fiable. A més, també són importants factors com l’estètica i el confort. Per valorar tots aquests factors, hi ha diferents proves, com són el pla de negoci, els tests de verificació, els alineaments, el soroll, la pluja o la frenada. Sens dubte, però, les proves més espectaculars són les d’acceleració, adherència i estabilitat, i les de resistència. Cadascuna de les proves

Els enginyers industrials amb la Formula Student L’organització de La Formula Student requereix una logística important. A part dels prop de 600 participants, es compta amb la participació de més de 100 persones entre tècnics, jutges i voluntaris. Els EIC ens hem implicat directament en aquestes tasques organitzatives. I és que a més de comptar amb Rafael Boronat i Emilio Hernández, president i vicepresident de la Formula Student Spain respectivament, com a principals promotors i impulsors de l’esdeveniment, a través de les nostres institucions hi va haver una aportació directa de voluntaris. Van ser Francesc Garriga, Josep Figa, Lluís Girós i Ferran Vázquez. Com ens comentava Francesc Garriga, un dels voluntaris, “estar aquí al Circuït de Catalunya ajudant en l’organització és un plaer, i és emocionant veure aquests futurs enginyers, amb unes màquines que sembla increïble que hagin dissenyat i construït ells mateixos. Aquesta és la savia del futur i hem d’estar amb ells...”.

“Als estudiants, la prova els aporta una experiència real en el disseny, la construcció i les negociacions en la indústria automobilística”

Rafael Boronat, president de la Formula Student Spain.

té una puntuació determinada i la classificació la determina la suma de totes les proves. Prova de referència, caça de talent Organitzada per la Societat de Tècnics de l’Automoció (STA), i amb el patrocini de SEAT, Siemens, Gas Natural Fenosa, FISITA, els Enginyers Industrials de Catalunya i el mateix Circuit de Catalunya, entre d’altres, la Formula Student Spain s’ha consolidat en aquesta segona edició. “Hem doblat el nombre d’equips participants respecte a l’any passat -comenta Emili Hernández, vicepresident de la Formula Student Spain-, arribant fins als 25 equips entre combustió, elèctrics i un híbrid, de manera que hem acabat reunint més de 600 futurs enginyers

industrials d’Alemanya, Suïssa, Itàlia, Portugal, Romania i Espanya, amb dos equips catalans de la UPC”. “L’organització ha donat un pas endavant importantíssim -afegeix Rafael Boronat. L’any vinent volem arribar als quaranta equips participants, però, en tot cas, el que volem és ser una de les proves de referència del circuit Formula Student. Les valoracions dels observadors internacionals i col·laboradors propers és molt positiva”. En definitiva, tal com explica Emili Hernández, la voluntat de l’organització és “convertir aquesta prova en un esdeveniment col·lectiu de l’automoció catalana”. I continua: “Per als estudiants, la Formula Student és una prova espectacular, però per a les empreses també ho ha de ser. Per posar un exemple, a la prova disputada a Àustria, algunes

empreses participants i presents a l’esdeveniment em van demanar currículums. Estaven molt interessats en el nivell en electrònica de potència dels nostres enginyers. I a Alemanya, on hi ha la més gran tradició d’aquesta prova a Europa, hi ha involucrades totes les grans marques automobilístiques, ja que per a ells la Formula Student és la millor plataforma per caçar talents”. Així doncs, la Formula Student no només dóna als estudiants l’oportunitat de completar la seva formació participant en un projecte on es comença de zero i s’acaba per competir amb un vehicle contra altres universitats del món, sinó que pot esdevenir una immillorable plataforma per al seu futur professional.

FULLS dels ENGINYERS

reportatge

ETSEIB MotorSport L’ETSEIB, amb el seu equip MotorSport, ja duu uns quants anys participant en les proves de la Formula Student dels circuits de Silverstone (Anglaterra), Hockenheim (Alemanya), Wachauring (Àustria), Riccardo Paletti (Itàlia) i, els dos darrers anys, al Circuit de Catalunya. Al llarg dels anys han anat desenvolupant diverses versions millorades del prototipus CAT. Respecte al prototipus d’enguany, el CAT04, al cap d’equip Adrián Fischer li agrada destacar el fet que “és un monoplaça amb molta fabricació pròpia, com per exemple el xassís. També és de disseny i fabricació pròpia la cremallera de direcció i tot el sistema de tracció”. En general, hi ha hagut molt desenvolupament en electrònica, com a pas previ al cotxe elèctric que es vol presentar l’any vinent (el CAT05e), i en compostos. L’equip, patrocinat entre d’altres pels EIC, està format per Pol Amills, Jaume Balust, Víctor Baro, Àlex Barrachina, Oriol Basomba, Nicola Bassan, Carlos Bustamante, Enric Canal, Adrián Fischer, Blanca Garcia, Isaac Gómez, Anna Manich, Josep Martínez, Jorge Miranda, Gerard Mosquera, Pablo J. Ollés, Jan Peralta, Víctor Redondo, Jordi Rigol, David Sanfeliu, Sergi Sebastián, Josep Serrat, Adrià Torné, Daniel Vicén, Albert Vila i Francesc Volart. Igual que en una escuderia, es tracta d’un equip altament especialitzat, amb seccions com ergonomia i carrosseria, suspensions, direcció, frens i comandaments, transmissió, package, xassís, electrònica i bateries, i motor i refrigeració, a més de suport web i audiovisuals i comptabilitat. L’ETSEIB MotorSport va quedar en cinquè lloc en la classificació general. El seu projecte es descriu detalladament a: www.etseib-motorsport.upc.edu.

OCTUBRE/NOVEMBRE/DESEMBRE 2011

L’equip al complet ETSEIB MotorSport i el seu prototip, el CAT04.

UPC ecoRacing

Tots els components de la UPC ecoRacing i el prototip que van presentar, l’EcoR2.

Amb tot just dos anys d’experiència, l’equip UPC ecoRacing, format per estudiants d’Enginyeria Industrial i Enginyeria Aeronàutica de l’ETSEIAT, ha desenvolupat un cotxe de competició, l’EcoR2, amb tecnologia híbrida. Com ens diu Baltasar López, coordinador de l’escuderia, “és l’únic híbrid que ha participat a Montmeló”. I continua: “Es tracta d’un repte d’enginyeria, ja que combinem un motor de benzina de 250 cc i un motor elèctric de corrent continu amb bateries de polímer de liti, la tecnologia més avançada. Pot funcionar en paral·lel o com a cotxe 100% elèctric”. El 90% del cotxe és de disseny propi, amb molt poques peces estandarditzades, i destaca el fet que el 80% dels proveïdors són catalans. L’equip el formen Baltasar López, Elga Fidalgo, Noël Sánchez, Edgar Aneas, Francesc Xavier Moreno, Joel Cibil, José Gutiérrez, Jorge Alarcón i José Luis García, i els diferents camps d’actuació són xassís, suspensions, carrosseria i cockpit, motor propulsor i rodolament, a més de finançament i màrqueting. Destaca el segon lloc que aquest equip va obtenir en la prova d’acceleració en categoria d’híbrids i elèctrics, i el segon lloc obtingut en la classificació general. El seu projecte es descriu detalladament a: www.ecoracing.es.

FULLS dels ENGINYERS

reportatge FOTO: Societat de Tècnics d’Automoció (STA)

Participants, voluntaris i organització de l’edició de la Formula Student 2011.

EL PODI FINAL Les proves concretes puntuables són: - Informe de disseny, en què els estudiants justifiquen les decisions preses en el disseny del monoplaça. - Informe de costos, en el qual s’inclou un llistat detallat de tots els components del monoplaça. - Pla de negoci, on es presenta i es defensa tot el projecte. - Inspecció tècnica que han de passar els equips en la qual els jutges de la competició i del sector d’automoció verifiquen que el vehicle ha estat construït respectant els valors establerts a la normativa. - Acceleració, en què el vehicle ha de recórrer, en el menor temps possible, una recta de 75 metres. - Skid-pad, que consisteix a realitzar un eslàlom en forma de vuit, el qual pot ser efectuat per un o dos pilots de cada equip. - Autocròs, prova que consisteix a recórrer un traçat amb diferent tipologia de corbes i rectes. - Resistència (endurance), en què els vehicles han de provar la seva

OCTUBRE/NOVEMBRE/DESEMBRE 2011

durabilitat en condicions de llarga distància (22 km). El circuit és similar al de l’autocròs, amb la incorporació de rectes d’avançament. Els vehicles corren simultàniament en un màxim de grups de tres. Finalment, i pel que fa a la puntuació final, els guanyadors de la Formula Student Spain 2011 van ser DHBW Engineering Stuttgart (DHBW Stuttgart), amb 861,50 punts. El segon lloc va ser per CTU Cartech (Czech Technical University in Prague), amb 856,67 punts, i amb 712,72 punts l’equip Infinity Racing (UAS Kempten) va quedar tercer. Els catalans ETSEIB MotorSport (UPC- ETSEIB) van obtenir el cinquè lloc amb 545,71 punts. Quant a la classificació dels vehicles híbrids i elèctrics, AMZ (ETH Zurich) van ser els primers amb 685,65 punts; els catalans UPC ecoRacing (UPCETSEIAT) van quedar segons amb 549 punts, i Projecto FST (IST) van quedar tercers amb 496,58 punts.

El DHBW Engineering Stuttgart amb 861,50 punts va obtenir el primer lloc, seguit del CTU Cartech amb 856,67, que va ocupar la segona plaça.

article del mes

TEXT: Enric Colomé / Enginyer industrial col·legiat núm. SA-29012-D i membre de la Comissió de Packaging

Nou material cel·lulòsic d’envasament que permet regeneració tèrmica de l’aliment dins de l’envàs sense necessitat d’obrir-lo “Es tracta d’un nou tipus de paper que suporta altes temperatures durant un temps prolongat sense que s’alterin les seves propietats físiques ni químiques. Això permet que els productes envasats amb aquest material, 100% respectuós amb el medi ambient, puguin ser regenerats tèrmicament sense necessitat d’obrir ni treure’ls de l’envàs. Per tant, queda garantit que l’aliment no ha estat manipulat ni exposat a contaminacions alienes, des del seu envasament fins que arriba al consumidor final.”

ls processos d’envasament i aconduïment dels aliments cada vegada tenen més pes específic en les indústries d’alimentació, tant des del vessant tècnic com des de les exigències organolèptiques, sanitàries i de sostenibilitat. Els fabricants cada vegada són més sensibles amb el fet d’assegurar una total higiene i asèpsia del producte, així com de facilitar al màxim la manipulació i el consum del producte per part de l’usuari final. Avui en dia, els diferents mercats estan demanant als seus subministradors que els productes envasats gaudeixin d’una sèrie d’avantatges que facilitin la seva comercialització en el punt de venda i la posterior manipulació per part del client final. Alguna d’aquestes exigències passa pel fet de poder acabar de coure o regenerar tèrmicament alguns productes, com és el cas de determinats derivats del pa (pizzes, sandvitxos, pa precuit, brioixeria, etc.); i si aquest procés es pot

OCTUBRE/NOVEMBRE/DESEMBRE 2011

fer sense necessitat d’obrir l’envàs ni treure el producte, es produeix automàticament un avenç tècnic veritablement important. El Reglament europeu 1935/2004 diu que “els materials en contacte directe o indirecte amb productes alimentaris han de ser prou inerts com per impedir la transmissió de substàncies a l’aliment en quantitats que puguin posar en perill la salut humana”, mentre que el Reglament 178/2002 parla de la traçabilitat i principis de precaucions a fi i efecte d’adoptar totes les mesures de precaució que calguin per gestionar i eliminar els riscos, i així garantir els nivells de seguretat que la CEE exigeix. Quin és, però, el procés actual més generalitzat en la gran distribució? Si parlem d’un producte de panificació seria: cocció parcial i congelació a la panificadora; envasament a l’engròs en sacs de plàstic i posterior col·locació en cartó; transport fins als punts de distribució i venda;

emmagatzematge del producte envasat; descongelació i emmagatzematge en zona refrigerada; regeneració tèrmica fora de l’envàs en el punt de distribució i venda, fornejant durant 15-20 minuts; refredament, i reenvasament individual i etiquetatge per a l’exposició en el lineal. D’altra banda, tot aquest procés, perfectament admès, comporta una sèrie de riscos, que es poden resumir en tres: alt risc de contaminació creuada, absència de seguretat en l’aïllament del producte respecte a l’ambient, i considerables costos fixos i variables. Les exigències de la gran distribució giren entorn de la satisfacció del client final i es concreten en quatre punts: seguretat ambiental, baixos costos, alta qualitat del producte i assegurada qualitat d’aquest. Per totes aquestes raons, s’ha desenvolupat un nou paper que permet que els productes precuits/congelats es puguin reescalfar i finalitzar pel que fa a la

cocció, sense necessitat de treure’ls del seu envàs, mantenint-lo tancat, i estalviant-se la fase de descongelació. La composició d’aquest paper permet congelar el producte dins de l’envàs, de manera que la seva taxa de transpiració evita la formació de condensacions durant la congelació i, alhora, una excessiva alliberació de vapor d’aigua, que perjudicaria les característiques del producte envasat. Els components d’aquest material estan tractats i certificats per resistir un entorn tèrmic de -20ºC durant sis mesos fins a +180/200ºC durant 20-30 minuts, sense produir-se migracions, mantenint-se estructuralment estable i amb l’envàs hermèticament tancat que preserva la higiene del producte. El seu funcionament es fonamenta en el fet que en el moment de finalitzar la cocció de l’aliment, es pot introduir directament al forn sense necessitat d’obrir l’envàs ni de descongelar-lo. L’alliberament del vapor d’aigua que es genera durant la cocció ocasiona un lleuger inflat de l’envàs, que fa que es comporti com un forn d’injecció de vapor, cosa que ocasiona una cocció final òptima. Aquest inflament de l’envàs produït pel vapor que satura l’atmosfera interna, fa que no hi hagi adhesions entre el producte i les parets de l’envàs ni risc de deteriorament de la soldadura de tancament, ja que la pressió a l’interior estarà sempre compensada per les propietats transpirants del paper. D’altra banda, les laques adhesives que s’utilitzen per a la soldadura tèrmica i les tintes per a la impressió dels envasos són de base aquosa i, en conseqüència, no hi ha cap risc de contaminació pels

solvents. A més, l’àrea lacada reservada a la soldadura es localitza només a la zona on únicament es produirà aquesta. Això diferencia aquests productes cel· lulòsics d’altres materials que són aptes per fornejar, com els laminats de polièster microperforat, que segons la seva composició facilitada per la fitxa tècnica dels fabricants podrien ocasionar dipòsits de material plàstic fos en l’aliment treballant amb temperatures de forn domèstic (180ºC aproximadament). Vist tot això, el procés de treball amb aquest material seria el següent: pre-

cocció i congelació del producte; envasament individual primari amb aquest tipus de paper; envasament secundari en caixes de cartó sense necessitat de sacs de plàstic per a l’engròs; transport fins al punt de distribució i venda; emmagatzematge, en els punts de distribució

i venda, només dels envasos individuals primaris; regeneració tèrmica durant 15-20 minuts sense obrir ni treure de l’envàs, ni necessitat de descongelació prèvia; i, un cop acabada la cocció final, el producte se situa al lineal sense necessitat de treure’l de l’envàs. Estem parlant d’un material perfectament maquinable. Permet treballar en línies automàtiques d’envasament del tipus flow-pack, a elevades velocitats, malgrat el seu baix índex d’estirabilitat, i també l’elaboració de bosses o envasos preformats. Així mateix, permet la incorporació d’una finestra de material transparent com és la cel·lofana per poder veure perfectament el producte i el seu estat. A més, és totalment respectuós amb el medi ambient. Pel fet de ser un material totalment cel·lulòsic, és 100% biodegradable i reciclable. La seva perfecta traçabilitat (Reglament CE 178/2002) és una garantia que permet al consumidor assegurarse d’una total higiene del producte des de la sortida de fàbrica fins al moment que el consumeix. Estem parlant d’envasos que no han estat mai oberts ni manipulats, que són hermèticament tancats, que no han estat reenvasats a la gran superfície ni, per descomptat, venuts sense envàs. Aquestes últimes particularitats són especialment idònies per a col·lectius com ara els celíacs, que exigeixen una higiene superior assegurada, sense el més mínim risc de contaminació del producte.

FULLS dels ENGINYERS

entorn

Narcís Teixidó Medina / Enginyer industrial i director del projecte IVEA, Institut Cerdà, soci del CEEC

Projecte IVEA: Implantació de Vehicles Elèctrics i Avançats Ara fa un any, diverses entitats públiques i privades relacionades directament amb la mobilitat elèctrica van acordar impulsar el projecte IVEA, orientat a valorar la viabilitat, l’oportunitat empresarial i les polítiques de promoció dels vehicles elèctrics i híbrids. Aquest treball, dut a terme per l’Institut Cerdà, identifica quatre factors que influeixen en la velocitat d’introducció d’aquest tipus de vehicles en el mercat. 1. L’adaptació de les prestacions del vehicle als patrons de mobilitat S’ha analitzat l’encaix entre les prestacions dels vehicles (quant a autonomia i temps necessari per a la recàrrega) i els hàbits de mobilitat de 29 perfils d’usuaris potencials, i s’han contrastat els resultats amb 31 experiències del projecte LIVE. Els resultats indiquen que en un 83% dels perfils analitzats, en termes d’autonomia, és viable introduir vehicles més sostenibles (en un 57% l’autonomia de l’elèctric pur és suficient, mentre que per a la resta seria necessari l’híbrid). En el 17% restant la tecnologia no es troba desenvolupada. Es tracta, essencialment, de segments de mobilitat de mercaderies pesants. Amb relació al temps de recàrrega, a excepció de casos puntuals en què el vehicle circula les 24h, en la majoria de

OCTUBRE/NOVEMBRE/DESEMBRE 2011

casos l’usuari disposa de temps suficient (6-8 hores). Cal remarcar que no sempre és el vehicle el que s’adapta als requeriments del perfil. L’estudi identifica casos en què modificacions dels hàbits de mobilitat fan possible introduir vehicles elèctrics purs a segments a priori descartats (cas d’una empresa de distribució urbana de paqueteria). 2. La infraestructura de recàrrega La xarxa de punts de recàrrega no vinculats a un vehicle concret (els ubicats a la via pública, centres comercials, etc.) és necessària per a la recàrrega de complement, però no suficient per garantir l’entrada del client potencial al mercat. La capacitat per disposar d’un punt de recàrrega vinculat al vehicle, no obstant, sí que és un element clau en la decisió de compra. És necessari, doncs, afavorir la implantació de punts de recàrrega vinculats, així com impulsar models de negoci per oferir aquest servei a potencials clients que no disposin d’aparcament vinculat al vehicle. La necessitat de punt de recàrrega vinculat pot deixar de ser una barrera en el cas de la motocicleta, a mesura que augmenti la densitat d’energia per unitat de volum de la bateria. Aquest fet possibilitaria

extreure-la i recarregar-la en el domicili particular, la qual cosa catalitzaria el creixement d’aquest segment. 3. La rendibilitat de la inversió a curt termini El binomi cost-prestacions està actualment desequilibrat en favor del vehicle convencional. La comparativa de costos realitzada per al turisme posa de manifest com, en el cas més favorable (escenari d’increment anual del 15% en la benzina), el llindar de rendibilitat del vehicle elèctric se situaria en els 5,5 anys d’ús. És previsible, però, que aquest termini es redueixi notablement en els pròxims anys gràcies a la disminució del cost de la bateria, que actualment suposa entorn del 30-40% del cost del vehicle. L’avenç tecnològic i la producció de sèries més llargues haurien de contribuir a equilibrar aquest binomi. 4. Les polítiques de mobilitat La implementació de polítiques actives de mobilitat a favor d’aquest tipus de vehicles constitueix una pilar bàsic en el seu impuls. Entre les accions destaquen les de discriminació positiva: reduccióexempció d’impostos sobre el vehicle, tarifes reduïdes a peatges, gratuïtat de l’aparcament o permís de pas a zones de baixes emissions.

BREUS

UPC ecoRacing obté la sisena posició a la categoria d’energies alternatives de la Formula Student celebrada a Silverstone

Formula Student que es va celebrar del 13 al 17 de juliol al circuit britànic de Silverstone. El cotxe híbrid EcoR2, que representava la Universitat Politècnica de Catalunya, va obtenir la sisena posició a la categoria d’energies alternatives, la Class1A, en la qual participaven 19 universitats. L’EcoR2 va superar l’Endurance, un prova molt exigent de resistència que només van poder finalitzar 39 vehicles dels 110 en

competició. A la pista, l’EcoR2 va destacar per ser l’únic cotxe híbrid de la competició. La nova versió d’aquest vehicle amb bateries de liti d’última generació i frenada regenerativa es pot carregar en qualsevol endoll i presenta importants novetats tecnològiques. Entre d’altres, el pilot pot variar diferents paràmetres del motopropulsor des del volant i escollir el mode de funcionament: elèctric zero emissions,

combustió o híbrid paral·lel. L’ecoR2 és el primer cotxe híbrid de competició desenvolupat a Espanya.

Font: Universitat Politècnica de Catalunya

entorn

+ BREUS

El motor elèctric més petit només té una molècula

Un equip de científics nord-americans de la Universitat de Tufts ha aconseguit crear el motor elèctric més petit del món a partir d’una única molècula. Les aplicacions potencials d’aquest motor són molt nombroses, ja que podria servir de base per desenvolupar un nou tipus de dispositius que podrien ser utilitzats en camps com la medicina o l’enginyeria. El diàmetre del nou motor elèctric mesura només un nanòmetre, superant el rècord assolit fins ara que era de 200 nanòmetres. Charles H. Skypes, professor de Química de la Universitat de Tufts i principal autor d’aquest estudi, afirma que “hi ha hagut progressos significatius en la construcció de motors impulsats per llum i reaccions químiques, però aquesta és la primera vegada que s’ha provat un motor molecular alimentat per electricitat”. Aquest motor es mou a velocitats més ràpides amb temperatures altes, fet que dificulta la medició de dades i el seu control. Per aquest motiu, els investigadors hauran de continuar treballant per controlar millor les temperatures i poder desenvolupar aplicacions pràctiques. Font: El Mundo

OCTUBRE/NOVEMBRE/DESEMBRE 2011

BREUS

Amazon llança al mercat un nou tablet de 176 euros El portal de vendes online Amazon té previst llançar una nova tauleta electrònica de baix cost el pròxim novembre. El dispositiu costarà uns 175 euros i estarà orientat a la reproducció online de música i pel·lícules. La tauleta utilitzarà una versió del sistema operatiu Android de Google i comptarà amb una pantalla de color de set polzades, Wi-Fi i 6 gigabytes de memòria interna, tenint en compte que el dispositiu està pensat per reproduir continguts penjats al núvol (sense emmagatzematge).

L’entrada del portal de vendes online al mercat de la informàtica es pregona com un rival fort per a Apple, que actualment distribueix l’última versió de la seva tauleta electrònica, l’iPad 2, per un preu aproximat de 351 euros. Els analistes pronostiquen que la tauleta d’Amazon podria fer perillar l’hegemonia d’Apple si aconsegueix vendre durant el quart trimestre de l’any els cinc milions de dispositius que té previst llançar al mercat. Font: Ara

Les primeres plantes d’energia nuclear per a la Lluna i Mart Les primeres plantes d’energia nuclear per als futurs assentaments a la Lluna i a Mart ja estan en procés. La construcció d’aquestes plantes serviria per produir l’electricitat que necessitarien les bases permanents, habitades o no, al satèl·lit i al planeta vermell, i a altres planetes als quals poguessin arribar les naus espacials en un futur. Es tracta d’un projecte conjunt entre el Departament d’Energia dels Estats Units i la NASA, que s’ha marcat dos reptes: arribar a un asteroide el 2025, i a Mart, el 2030. James Werner, director del Laboratori Nacional d’Idaho del Departament d’Energia dels EUA, i el seu equip, tenen previst tenir-ne una demostració a principis del 2012. Segons ha explicat Werner, les noves tecnologies de fissió per a l’aplicació d’energia a aquest tipus de superfícies és molt diferent de les estacions d’energia nuclear de la Terra,

que necessiten grans espais per a estructures com les torres de refrigeració. El científic explica que el sistema podria tenir aproximadament 30 centímetres d’ample per 61 d’alt, “aproximadament la mida d’una maleta de mà” i no necessitaria torres de refrigeració. Font: Ara

GRÀFICS

Indicadors d’evolució de l’economia i la indústria a Catalunya En aquest número presentem una nova edició dels indicadors de l’economia i la indústria catalanes, actualitzada amb les últimes dades disponibles. Confiem que aquesta secció de la revista sigui del teu interès i t’aporti dades útils per conèixer millor la realitat econòmica i industrial de Catalunya. 6,0%

Producte Interior Brut (PIB) a preus corrents Base 2000. Oferta. Variació interanual en % (per trimestres)

4,0%

2,0%

0,0% 2006

2008

2007

2009

2010

2011

-2,0%

-4,0%

Font: Elaboració pròpia a partir de dades facilitades per l’Idescat

-6,0%

10,0%

Producte Interior Brut (PIB) per sectors Base 2000. Oferta. Variació interanual en % (per trimestres)

5,0% 0,0%

2007

2006

2008

2009

2011

2010

-5,0% -10,0% -15,0% -20,0%

2007

2006

Indústria

2008 Construcció

Font: Elaboració pròpia a partir de dades facilitades per l’Idescat

2009 Agricultura

2010 Serveis

10,0%

5,0%

0,0%

-5,0%

2006

2007

2008

2009

2010

2011

Índex de Producció Industrial (IPI) Base 2000 = 100. Variació interanual (% acumulat per trimestres) Corregit d’efectes de calendari

-10,0%

-15,0%

-20,0%

-25,0%

Font: Elaboració pròpia a partir de dades facilitades per l’Idescat i l’INE

FULLS dels ENGINYERS

entorn

GRÀFICS 25,0%

Exportacions de productes industrials Variació interanual (% acumulat) (per trimestres). Valor II trimestre 2011 = 13.805 M€

20,0% 15,0% 10,0% 5,0% 0,0%

2006

2007

2009

2008

-5,0%

2010

2011

-10,0%

Font: Elaboració pròpia a partir de dades facilitades per l’AEAT

-15,0% -20,0% -25,0% -30,0%

20,0%

Importacions de productes industrials Variació interanual (% acumulat) (per trimestres) Valor II trimestre 2011 = 18.354 M€

10,0%

0,0% 2006

2007

2009

2008

2010

2011

-10,0%

Font: Elaboració pròpia a partir de dades facilitades per l’AEAT

-20,0%

-30,0%

-40,0%

20,00%

Taxa d’atur En % de la població activa (per trimestres) Valor I trimestre 2011 = 690.900 persones aturades

18,00% 16,00% 14,00% 12,00% 10,0%

Font: Elaboració pròpia a partir de dades facilitades per l’INE

8,0% 6,0% 4,0% 2,0% 0,0% 2006

2007

2009

2008

2010

2011

4,0%

Índex de Preus de Consum (IPC) Variació interanual 2010-2011 (per mesos)

3,5% 3,0% 2,5% 2,0%

Font: Elaboració pròpia a partir de dades facilitades per l’INE

1,5% 2,0% 0,5% 0,0%

2010 Feb. Mar. Abr.

Mai. Jun.

Jul. Ago.

Sep. Oct.

OCTUBRE/NOVEMBRE/DESEMBRE 2011

Nov. Des. 2011 Feb. Mar. Abr. Mai.

Jun. Jul.

Ago.

PRODUCCIÓ MENSUAL D’ENERGIA ELÈCTRICA EN RÈGIM ORDINARI A CATALUNYA Mix energètic per tipus de centrals (en GWh)

3.500

3.000

2.500

2.000

1.500

Font: Elaboració pròpia a partir de dades facilitades per l’Institut Català d’Energia (ICAEN)

1.000

500

Nuclears

Cicles Combinats

Mai.

Abr.

Feb.

Mar.

2011

Des.

Nov.

Oct.

Sep.

Ago.

Jul.

Jun.

Mai.

Abr.

Mar.

Feb.

2010

Des.

Nov.

Oct.

Sep.

Ago.

Jul.

Jun.

Mai.

Abr.

Mar.

Feb.

2009

Hidroelèctriques

DEMANDA MENSUAL DE GAS NATURAL A CATALUNYA (en GWh de poder calorífic superior (PCS))

8.000 7.000 6.000 5.000 4.000

Font: Elaboració pròpia a partir de dades facilitades per l’Institut Català d’Energia (ICAEN)

3.000 2.000

Mai.

Abr.

Mar.

Feb.

2011

Des.

Nov.

Oct.

Sep.

Ago.

Jul.

Jun.

Mai.

Abr.

Mar.

Feb.

Des.

Nov.

Oct.

Sep.

Ago.

Jul.

Jun.

Mai.

Abr.

Mar.

Feb.

2009

2010

1.000

500

CONSUM MENSUAL DE CARBURANTS D’AUTOMOCIÓ A CATALUNYA (En milers de tones equivalents de petroli - ktep)

450 400 350 300 250 200 150 100

Abr.

Mar.

Feb.

2011

Des.

Nov.

Oct.

Sep.

Ago.

Jul.

Jun.

Mai.

Abr.

Mar.

Feb.

Des.

Nov.

Oct.

Sep.

Ago.

Jul.

Jun.

Mai.

Abr.

Mar.

Feb.

2009

2010

Font: Elaboració pròpia a partir de dades de la Corporación de Reservas Estratégicas de Productos Petrolíferos (CORES)

FULLS dels ENGINYERS

especial

El canvi estratègic, en marxa Amb el 77% dels vots, l’Associació adopta uns nous Estatuts que li aporten flexibilitat per desenvolupar el Pla Estratègic

OCTUBRE/NOVEMBRE/DESEMBRE 2011

L’Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya es regeix des del 30 de juny passat per nous Estatuts que fan possible desenvolupar el nou model institucional dibuixat al Pla Estratègic Enginyers 2020. Un nou model per afrontar els reptes i les incerteses del nou escenari, marcat per la multiplicació de títols que ha comportat Bolonya i pels canvis normatius que afecten els col·legis professionals. Per això, les noves juntes de Representants i Directiva de l’Associació han pres, ja a principis de setembre, les primeres decisions per portar el canvi a la pràctica.

a Junta General de l’Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya, reunida amb caràcter extraordinari el 30 de juny a la sala d’actes de l’Hotel Barcelona Plaza, va aprovar els nous Estatuts en una decisió que va rebre 688 vots a favor (una mica més del 77%), 180 en contra i 23 abstencions. Els antics Estatuts de l’Associació, que lògicament van ser els que van regir l’adopció de la decisió, exigien un mínim de dos terços dels vots favorables. La nova Junta de Representants va quedar constituïda el 8 de setembre i en la mateixa sessió va aprovar la composició de la nova Junta Directiva proposada per Joan Torres, president de l’Associació. També va adoptar les primeres disposicions per desenvolupar l’obertura que el nou text estatutari consagra amb l’objectiu de consolidar la dimensió de l’Associació que li dóna força i capacitat d’influir. El nou model institucional es carac-

teritza, d’entrada, per la flexibilitat. Amb la relativa simplificació de l’organització interna que s’opera amb el nou text estatutari, i amb la possibilitat d’incorporar noves funcions, activitats i serveis per aportar més valor als associats, l’entitat tindrà ara més facilitat i capacitat per reaccionar i adaptar-se als canvis. Objectius del nou model institucional Amb el nou model institucional es podrà mantenir el protagonisme que històricament ha tingut la corporació dels enginyers industrials, però també anar més enllà fins a aconseguir situar-la en el centre de gravetat del mapa institucional del món professional de Catalunya. Es tracta d’esdevenir, d’una banda, el punt de trobada i el referent professional de tots els enginyers i, d’altra banda, el referent tècnic i industrial per a la societat, les empreses i l’Administració: el fòrum de la tecnologia. En definiti-

va, és un nou model per construir una organització forta, integradora, participativa, influent i útil com a entitat homologada a Europa. Enginyers Industrials de Catalunya va emprendre a finals del 2009 un procés participatiu de reflexió que va quedar recollit en el Pla Estratègic 2020 liderat per les juntes de la institució i aprovat per la Junta General de desembre del 2010. Des de començament del 2011 s’ha treballat en les diferents línies d’actuació que marca el Pla, entre les quals hi havia la proposta de nous Estatuts de l’Associació. També s’ha avançat, per exemple, en la posada en valor del potencial que presenta la relació d’Enginyers Industrials de Catalunya amb les empreses (a hores d’ara són més de dues-centes les adherides), i en el desenvolupament d’un nou sistema voluntari d’acreditació de competències professionals, en coordinació amb altres col·legis d’enginyers superiors.

NOVES JUNTES, PRIMERES DECISIONS A fi de garantir la implantació acurada del nou model, els nous Estatuts estableixen un període transitori màxim de dos anys. El règim jurídic previst a la Disposició Transitòria Primera s’ha aplicat a la constitució de les noves juntes Directiva i de Representants. En la seva reunió constitutiva, la Junta de Representants va decidir la incorporació com a titulacions de soci numerari les d’enginyeria de segon cicle i la resta de titulacions universitàries que hi hagi en l’actualitat a l’empara de la vigent legislació que regula les titulacions d’enginyeria superiors a les de grau. També va decidir que les persones actualment vinculades a l’Associació amb la condició de soci adherit i que ara podrien adquirir la de soci numerari per haver cursat alguna de les indicades

titulacions, l’adquireixin de manera automàtica, prèvia comunicació personal a cada una d’elles d’aquesta modificació. Tenint en compte l’especial relació que mantenen amb l’Associació, va acordar igualment convidar La Mútua dels Enginyers, la Caixa d’Enginyers, la Societat de Tècnics d’Automoció, l’Associació del Museu de la Ciència i la Tècnica i d’Arqueologia Industrial i l’Associació de Tècnics d’Informàtica, a formar part de la Junta de Representants. La Junta Directiva, per la seva part, ha donat compliment a la Disposició Transitòria Segona constituint la comissió que estudiarà i potenciarà la implantació del vot electoral per via telemàtica.

FULLS dels ENGINYERS

especial

ALGUNES DE LES NOVETATS MÉS RELLEVANTS DELS NOUS ESTATUTS Els nous Estatuts de l’Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya tenen setanta-tres articles ordenats en deu títols, quatre disposicions transitòries i una disposició final. Sense intenció d’exhaustivitat, a continuació s’ofereix un resum d’algunes de les novetats més rellevants del nou text. Objecte social: ampliació, potencial de nous serveis L’objecte bàsic de l’Associació és el desenvolupament professional dels asso-

OCTUBRE/NOVEMBRE/DESEMBRE 2011

ciats i el progrés de l’enginyeria, de les empreses i de la societat en general. Classes d’associats: potencial d’obertura S’introdueix la possibilitat d’obrir ordenadament l’accés a la condició d’associat a nous professionals del món de l’enginyeria, culminació del procés iniciat fa pocs anys al Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya. Complementàriament, s’obre també l’opció d’integrar empreses i altres

institucions professionals. - Socis numeraris (els únics que tenen la condició d’electors i elegibles): enginyers industrials, altres enginyers de l’àmbit industrial i altres enginyers i professionals de l’àmbit de l’enginyeria amb titulació universitària de segon cicle (o cicle llarg), de màster o de doctor, la incorporació dels quals es materialitzarà previ acord de la Junta Directiva de l’Associació i ratificació de la Junta de Representants. - Socis de grau: els professionals de

l’àmbit de l’enginyeria amb titulació universitària de grau. - Socis adherits: les empreses i/o agrupacions empresarials en el seu sentit més ampli, les societats professionals inscrites en els corresponents registres, les organitzacions professionals de tot tipus i les persones físiques, quan, en tots aquests casos i per la seva vinculació acreditada amb l’enginyeria, siguin admeses per la Junta Directiva. - Socis escolars: els alumnes de les titulacions dels socis numeraris i de grau. - Socis d’honor: seran associats d’honor aquelles persones que pels seus serveis a la ciència, la tècnica, la indústria, l’enginyeria o l’Associació o Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya, siguin considerades mereixedores de l’esmentada distinció per la Junta Directiva, la resolució de la qual caldrà que sigui confirmada en la primera reunió de la Junta de Representants que se celebri. Òrgans de govern: modernització de la governança El nou marc estatutari estableix les condicions perquè els òrgans de govern, dins dels respectius espais competencials, puguin actuar de manera eficaç en el compliment dels seus objectius, amb unes condicions favorables per a l’acció de govern. L’òrgan superior de govern és la Junta General constituïda per tots els associats numeraris. Però quan l’Associació tingui més de cinc mil associats numeraris, actuarà com a Junta General la Junta de Representants, que tindrà un màxim de 120 membres (no obstant això, s’haurà de convocar Junta General per ratificar, si escau, alguns acords de la Junta de Representants de la màxima transcendència, com per exemple les propostes de transformació, fusió, escissió i dissolució de l’Associació). La nova Junta Directiva tindrà un president, un vicepresident com a mínim, un secretari, un interventor, un delegat de Serveis i set vocals, a més dels membres nats que seran els presidents de les demarcacions i de la Delegació del Vallès. Aquestes també són una novetat dels Estatuts, incorporades a l’Associació en atenció a l’experiència posi-

tiva que l’organització territorial ha representat per al Col·legi. La Junta Directiva nomenarà entre els seus membres un Comitè Delegat (format pel president i quatre membres, com a mínim) que es reunirà setmanalment i a qui podrà delegar totes les funcions d’administració i gestió que siguin indelegables. El Comitè Delegat, a més, estudiarà i prepararà els temes que s’hagin de sotmetre a la Junta Directiva, i adoptarà provisionalment qualsevol decisió de competència d’aquesta quan per la seva urgència no sigui possible esperar a la primera reunió convocada, amb l’obligació de donar-ne compte a la sessió immediata i obtenir-ne la ratificació.

Potenciar el paper del col·lectiu com a referent de coneixement Instruments de cooperació i participació dels associats: nou impuls L’Associació, així ho ordenen els nous Estatuts, impulsarà la més àmplia participació possible de tots els associats en la realització de les seves activitats. Per facilitar-ho, els Estatuts contenen una regulació molt completa dels mecanismes de participació i cooperació per potenciar el paper del col·lectiu com a referent de coneixement. Així, es podran constituir comissions delegades i ponències –formades per un president, membre de la Junta Directiva, i pels associats que designi la Junta Directiva– que tindran cura dels assumptes atribuïts a la seva competència dins d’una àrea determinada. Es podran constituir també comissions tècniques i d’activitats, que seran el mecanisme natural de participació dels associats en la marxa de l’entitat i l’eina bàsica de treball de l’Associació. Tindran per objecte dedicarse a una activitat específica i estaran presidides per un delegat nomenat per la Junta Directiva d’entre els membres de la Junta de Representants. Estaran constituïdes per membres suficientment representatius de la diver-

FULLS dels ENGINYERS

especial

Composició de les noves juntes de l’Associació Junta de Representants Aguilera Caelles, Vicenç Alabern Valentí, Josep Alarcón Martínez, Ginés Alarcón Rovira, Gabriel Alavedra Ribot, Pere Albà Cortijo, Carles Almacellas González, José M. Amat Girbau, Josep Amorós Pla, Joan Arribas Martínez, Jesús Baldé Muxí, Jaume Bassas Arenillas, Lluís Blanch Verges, Anna Blasco Gómez, Enric Blasi Darner, Alexandre Boira Herreros, Guillem Calsina Gomis, Joaquim Camps Carreras, Francesc X. Casas Vilella, Manuel Cermerón Romero, Manuel Cot Sanz, Albert Coves Moreno, Anna M. Crespán Echegoyen, Albert Crespán Scotto, Carla Dolader Clara, Jordi Farnós Marsal, Jeroni Figueras Bellot, Francesc Forcada Arregui, Joan Gallostra Isern, Joan Gelpí Vintró, Ignasi Gibert Masvidal, Jordi Gimeno Prats, Óscar Giró Roca, Joan Granados García, Ricard Güell Camps, Jordi Guix Armengou, Jordi Iglesias Fadón, M. Carmen Isern Sitjà, Josep Llop Ribalta, Joaquim Maestre Oliva, Lluís Marín Vitalla, Josep Martínez Valverde, Víctor Martorell Castillo, Joan Masgrau Plana, Jaume Mata Dumenjó, Montserrat Mira Vila, Enric

Junta Directiva Montagut Freixas, Josep M. Montero Homs, Santiago Morales González, Alfred Nadal Ribas, Rafael Obradors Melcior, Miquel Parcerissas Vázquez, David Pardo Jariod, Anna Pastor Colldeforns, Sergi Payet Pérez, Jordi Pedrerol Jardí, Jordi Pi Roca, Perfecte Puerta Sales, Ferran Puigdueta Lucas, Jaume Queralt Creus, Josep Quílez Jover, Antoni Ramon Marçal, Ferran Relea Ginés, Ferran Renom Sotorra, Jordi Rigau Cateura, Pere Roca Carles, Pere Roselló Molinari, Jordi Roure Fernández, Francesc Rovira Ragué, Josep M. Sagarra Trias, Pere Sala Grisó, Josep M. Sansalvadó Alsina, Marc Sàrrias Pedemonte, M. Lluïsa Serena Sender, Josep M. Servent Vidal, Josep M. Subirachs Torné, Miquel Surinyach Giró, Albert Tahull Palacín, Antoni Tomàs Martínez, Esther Torras Gómez, Juan Torres Carol, Joan Torres Estebáñez, Fernando Vallvé Ribera, Joan Vega Castellví, Joan Vericat Vidal, Jordi Verrié Ainaud, Pau Via Fernandes, Josep A. Vilà Solanes, Josep M. Vila Torras, Juan Zaragoza Montpel, Àlex Zorrilla Díez, Concha

OCTUBRE/NOVEMBRE/DESEMBRE 2011

Joan Torres, president Joan Vallvé, vicepresident 1r Jordi Dolader, vicepresident 2n Ricard Granados, vicepresident 3r Jaume Puigdueta, secretari Albert Crespán, interventor Jordi Guix, delegat de Serveis Jordi Vericat, vocal Anna M. Coves, vocal Miquel Obradors, vocal Josep M. Serena, vocal Josep M. Vilà, vocal Ferran Ramon, vocal Josep Alabern, president de la Demarcació de Catalunya Central Jaume Masgrau, president de la Demarcació de Girona Joaquim Llop, president de la Demarcació de Lleida Lluís Maestre, president de la Demarcació de Tarragona Francesc Figueras, president de la Delegació del Vallès

sitat dels associats que, treballant amb rigor i eficàcia al servei dels interessos generals del col·lectiu i del país, seguint col·lectivament les problemàtiques tecnològiques, elaborant estudis i informes, consensuant declaracions i preses de posició, i impulsant propostes d’iniciatives estratègiques, hauran d’esdevenir un referent útil als enginyers, a les empreses, als governs i administracions, i a la societat en general. S’hi podran integrar, a més dels associats, altres persones que no ho siguin i també entitats industrials o econòmiques amb l’aprovació de la Junta Directiva. A més dels anteriors, l’Associació utilitzarà altres tipus d’instruments de cooperació: - Grups de treball específics, temporals, per tractar una problemàtica concreta i elaborar propostes per enriquir i facilitar el treball de les comissions. - Tallers (comunitats, espais de tro-

bada) en àmbits temàtics, sectorials o funcionals específics, compostos per associats interessats a compartir o intercanviar, de manera continuada, informacions i problemàtiques específiques o experiències, i a aportar i rebre, a aprendre, a vetllar per

Establir contactes, compartir, intercomunicar, escoltar, anticipar, donar a conèixer les tendències, a albirar perspectives, a suggerir i a explorar informalment idees innovadores entre professionals amb experiència. Per enriquir els seus treballs, poden participar en aquests tallers empreses interessades que, eventualment, poden actuar de patrocinadores. - Xarxes obertes utilitzant eines pú-

bliques, instruments molt informals, que serveixen per establir contactes bàsics, per saber qui és qui i qui fa què, per compartir informacions, per intercomunicar informalment, per plantejar qüestions àmplies, per sondejar predisposicions, per escoltar, per anticipar noves problemàtiques i per donar a conèixer, també, iniciatives, propostes i posicionaments de l’Associació. - Consells tecnològics o empresarials, en els quals es fomentarà la interrelació de les empreses i els seus enginyers, així com de les seves inquietuds i reptes amb la dinàmica pròpia de l’Associació. Se’n podran derivar estudis conjunts, debats, promoció d’activitats i altres iniciatives que destaquin la presència i el protagonisme dels enginyers a les empreses.

FULLS dels ENGINYERS

informe

és empresa adherida? TEXT: Jordi Farràs Garriga TEXT: Lorena

BHEFSAN ENGINYERS SL O2 CENTRO WELLNESS INTEGRA INGENIEROS CONSULTORES SL AZM ENGINYERS SL AZ ENGIN SL AUMA CONSULTORES EN MEDIOAMBIENTE SL J & A GARRIGUES S.L AVANCAR CATALUNYA CARSHARING, S.A ATHENEA SOLUTIONS SCP IDP INGENIERÍA Y ARQUITECTURA TÜV Rheinland Ibérica Inspection, Certification & Testing S.A. ENPROJECSER SL ARDANUY INGENIERÍA SA FERROCARRILS GENERALITAT CATALUNYA SIMUL21 SCCL EFIENER ENGINYERIA SLP MPBTA CONSULTORIA MEDIAMBIENTAL SL INGENIERÍA EMILIO PÉREZ CM4 ENGIYERIA SA GECSA INGENIERÍA Y OBRAS, SA VIDAL ENGINYERIA INTEGRAL SL MICROSOFT ENGINYERIA OLIVERAS SL SOLID ENGINYERIA SL AUSA CENTER SLU AV ENGINYERS PRINSA INGENIERÍA SL ACCESO GROUP ELECTROSISTEMAS BACH SA CARRILLO INGENIEROS CONSULTORES SL GPO INGENIERÍA SA XAVIER BRULLET ASSOCIATS SLP FESPRO MIRA TECNOLOGIA SL JMA I PROFESSIONALS ASSOCIATS SL DSLPRO 1995 SL PROALTEC SL TECALUM SL TECTRAM ENGINYERS INGENIEROS ASOCIADOS IMETCO SL URBE ENGINOVA SL SERTTEC SERCONSTTEC GARROTXA, SL TOPCLIMA SL ARGO PROJECTS SL ENGINYERIA I GESTIÓ ESPAIS INDUSTRIALS SLP-EGEIN CONSTRUCCIONES Y CÁLCULOS TAU SOL DE ALBESA SLU C.P.Q INGENIEROS, SL INGENIERÍA Y ASISTENCIA EUROPEA GPM GESTIÓN PROYECTOS Y MONTAJES SL AGUILÓ ENGINYERIA SERVEIS I GESTIÓ MEDIAMBIENTAL SL EGAVIC SERVEIS ENGINYERIA SL ÀBAC ENGINYERS SLP NOVATEC CONSULTING ENGINYERIA SL PLANA HURTOS ENGINYERS SLP ENGINYERIA I GESTIÓ INFRAESTRUCTURES -EGI 22 @BCN SAU OFICINA PONTI, S.L. ICR, INGENIERÍA PARA EL CONTROL DEL RUIDO, SL. QUADRANT, CARBONELL DALMASES Y CIA, SRC BAUR ENGINYERS, SLP URBER, URGELLÈS BERGADÀ ENGINYERS, SL COMERCIAL VALLESANA DE SUMINISTROS, SA SB AMBIAUDIT, SL EMTE GIRONA SAU SIMSA, SERVEIS, INSTAL·LACIONS I MUNTATGES, SA CENPAS ENGINYERIA I ARQUITECTURA SLP IDOM INGENIERÍA Y SISTEMAS SA ASOLBA SL APLING ACÚSTICA E INSONORIZACIÓN SLU LUCTA SA JAUME COLOMER CONSULTING D’ENGINYERIA SL LOGISTALFA SL SGS INSPECCIONES REGLAMENTARIAS SA SGS TECNOS ENGINIUM SOLUCIONES TÉCNICAS DE INGENIERÍA SLP IBINSER, ENGINYERIA DE SERVEIS SL UYCSA, URBANISMO Y CONTRATAS SA PB INGENIEROS CONSULTORES SAU EMTE HVAC, SA FERRAN TBK GESTIÓN DE EDIFICIOS SL i2A ACOUSTIC & AUDIOVISUAL ENGINEERING SL ENGIVISA, SLP ALDOVIER, S.L. DMD ENGINYERIA INDUSTRIAL STRAIN ENGINEERING S.L. EUROCONTROL, S.A. EUROPERFIL, S.A. INTEGRAL CAD CAM, S.L. ICC ESPAÑOLA DE MONTAJES METÁLICOS, S.A. EMMSA ENGITROL, S.L. ESPACIO SOLAR, S.L. MARINA PORT VELL, S.A. DOPEC ENGINYERIA I ARQUITECTURA TECHNIP IBERIA, S.A.

FOTO: Arxiu

Més de 200 companyies ja són Informi-se’n empresa adherida Tel. 935 029 099 a/e: emp.adherida@eic.cat www.eic.cat/wps/portal/EmpresaAdherida

OCTUBRE/NOVEMBRE/DESEMBRE 2011

Amb la voluntat d’apropar els Enginyers Industrials de Catalunya al món de l’empresa i a la inversa, l’any 2008 es va posar en marxa el projecte Empresa Adherida. La iniciativa compta ja amb 206 empreses adherides, que signifiquen una massa laboral de més de 60.000 treballadors, dels quals 1.045 són enginyers col·legiats. Ser empresa adherida permet a aquestes tenir accés a un ampli catàleg de serveis, alguns dels quals exclusius. Per als Enginyers Industrials de Catalunya representa una via directa per arribar a un col·lectiu que fins a l’existència del projecte restava més al marge de l’activitat col·legial, així com una manera per conèixer millor el teixit empresarial català i les seves necessitats i demandes. En definitiva, es tracta d’una porta oberta entre l’empresa i la institució.

amb enginyers industrials col·legiats en el seu equip. L’objectiu és establir una xarxa de relació entre les empreses i les institucions dels Enginyers que ajudi les empreses en la seva projecció i els permeti l’accés a un ampli catàleg d’avantatges i serveis és de 200 empreses relacionades tir d’aquí, va sorgir la idea de crear un servei exclusius. I tot sense cap cost per a l’empresa. amb el món de l’enginyeria indus- que permetés als Enginyers Industrials de Catalunya arribar a un col·lectiu important trial s’han al projecte adherides! Ja són més deincorporat 150 empreses

IV Trobada Empresa Adherida (10 de novembre de 2010)

Empresa Adherida. Des que la iniciativa es d’enginyers i d’empreses que fins aquell mova posar en marxa el febrer del 2008, s’ha ment tenien una relació limitada amb la insproduït un degoteig constant de companyies titució. Així va ser com va néixer la figura de que s’han anat adherint a aquesta iniciativa l’Empresa Adherida. dels Enginyers Industrials de Catalunya. En En els inicis, el responsable del servei afiraquest temps, el servei s’ha convertit en una ma que era necessari “trucar empresa per per donar-nos a conèixer”. Només porta oberta gratuïta entre el teixit empresarial i la empresa Publicitat / Realització de jornades / institució. També en un pont entre ambdós tres anys i mig més tard, “són les companyies Aparadors comercials / Premi mateixes Pràctica les que comencen a venir a nosalmons que ha permès l’intercanvi d’experi- Millor tres per fer-se ències, la generació de sinergies i una via Empresarial / Participació a comissionsempresa adherida”, assegura d’estrènyer relacions. Tot amb l’objectiu de Sans. Queda clar que no hi ha millor publiPromoció en els mitjans citat que el boca-orella, però el millor reclam contribuir al desenvolupament industrialde i a comunicació del projecte són els múltiples avantatges que la millora de la competitivitat del país. Serveis professionals i tècnics / Accés a la El total de 206 companyies signifiquen una comporta. I és que com afirma l’eslògan de la formació exclusiva / Garantia de responsabilitat massa laboral de més de 60.000 treballadors, iniciativa: Ser empresa adherida no costa res i té avantatges. dels quals 1.045 són enginyers col·legiats (in- molts civil professional / Avantatges econòmics en la dustrials, químics, geòlegs i d’organització col·legiació / Networking / Servei d’avals industrial). Totes les empreses adherides te- UN SERVEI GRATUÏT provisionals / Servei de declaració fer empresa adherida qualsevol comnen lligams amb el món de l’enginyeria, però Es pot responsable panyia en què la presència dels enginyers no totes provenen d’aquest sector, sinó que el Directori d’enginyeries / Participació a fires seu conjunt constitueix un mapa d’empreses industrials representi una contribució bàsica Trobades / l’econoAvantatges i descomptes en el seu desenvolupament, independentrepresentatiu ded’empresa molts dels sectors de ment de l’activitat que desenvolupi i de les mia catalana: enginyeria i arquitectura; conper a empreses / Assistència a actes institucionals sultoria; construcció; automoció; indústria; seves dimensions. La inscripció al servei és transport i mobilitat; comunicació; software; gratuïta i l’únic que es demana a la compahostaleria; entitats de certificació i inspecció; nyia és que es comprometi a promoure la alimentació; serveis turístics; prevenció; ad- col·legiació entre els enginyers industrials de la seva plantilla, fet que, d’altra banda, és vocats; ensenyament universitari; etc. obligatori segons la legislació vigent. Ser empresa adherida “permet l’accés a un ampli caELS ORÍGENS Què va motivar la posada en marxa d’aquest tàleg d’avantatges i serveis exclusius”, afirma servei? Oriol Sans, responsable d’Empre- Sans. Aquests s’expliquen més detalladament sa Adherida, n’explica les raons: “Ens vam a l’apartat Sis raons per ser empresa adherida, adonar que no arribàvem a totes les empre- que acompanya el present reportatge. A grans ses del sector de l’enginyeria, especialment a trets, els avantatges són l’accés als serveis dels aquelles que no tenen la necessitat de visar Enginyers Industrials de Catalunya, la possiprojectes. Eren empreses que no teníem ben bilitat de participar i col·laborar en el dia a localitzades, i un primer pas en aquest sentit dia de la institució, l’assistència als múltiples va ser la creació, l’any 2007, del directori web actes que s’organitzen, una major visibilitat d’enginyeries (www.enginyeries.cat), que ens de l’empresa i la possibilitat d’establir nous va permetre localitzar i classificar les engi- contactes o d’estrènyer lligams amb altres nyeries per sectors i activitats. Però després professionals i empreses relacionades amb ens vam plantejar que havíem d’arribar tam- el món de l’enginyeria industrial. A més, els bé a les empreses que no es dedicaven prò- enginyers industrials de les empreses adheripiament a l’enginyeria, sinó a altres activitats des que es vulguin col·legiar estan exempts de empresarials i que comptaven amb enginyers pagar la quota d’alta i la companyia té dret a industrials entre els seus treballadors”. A par- fer ús d’una de les sales del Col·legi per fer

FULLS dels ENGINYERS

informe

Sis raons per ser empresa adherida Ser empresa adherida no costa res, ja que es tracta d’un servei gratuït però, en canvi, comporta molts avantatges. Aquests es vertebren en sis eixos o, dit d’una altra manera, hi ha sis raons per ser empresa adherida:

1. 2. 3.

Legal: Els enginyers industrials estan obligats a estar col·legiats per poder exercir la seva professió, segons la Llei 7/2006, de 31 de maig, de l_exercici de professions titulades i dels col·legis professionals. Tenir en plantilla treballadors que no ho estan es considera una infracció molt greu i comporta una sanció econòmica. En ser empresa adherida, la companyia estreny els seus lligams amb el Col·legi i es compromet a promoure la col·legiació entre els enginyers industrials de la seva plantilla per tal de complir amb la normativa legal vigent. Serveis: Ser empresa adherida comporta per a aquesta i els seus treballadors -tant si són enginyers industrials com si no ho són- tenir accés a una àmplia oferta de serveis que ofereix la institució. Són serveis als quals, inicialment, només poden accedir els enginyers industrials col·legiats o bé les persones que formen part de l’Associació. Es tracta de serveis com ara la Consulta a l’Expert, la Borsa de Treball, el Directori d’Enginyeries, el Servei de Normativa, la possibilitat de participar en les comissions i en els grups de treball, l’assistència gratuïta a jornades o bé descomptes en activitats de pagament i en els cursos de formació UpDate. Cobertura: L’empresa es pot beneficiar de la garantia que els Enginyers Industrials de Catalunya proporcionen en la cobertura de la responsabilitat civil professional dels seus enginyers col·legiats. Segons la normativa vigent, tots els titulats tenen el deure de cobrir mitjançant una assegurança els riscos de responsabilitat en què puguin incórrer a causa de l’exercici de la seva professió. Per facilitar l’acompliment d’aquesta obligació, la institució dels Enginyers Industrials de Catalunya té contractada una pòlissa d’assegurança de responsabilitat civil a favor de tots els col·legiats, que els cobreix fins a un import de 150.000 euros per sinistre i de 300.000 euros per termini d’assegurança.

presentacions, així com beneficiar-se de la garantia que els Enginyers Industrials de Catalunya proporcionen en la cobertura de la pòlissa d’assegurança de responsabilitat civil a favor de tots els seus col·legiats. Oriol Sans també destaca que ara “els treballadors amb perfil tècnic de les empreses adherides -i que no són enginyers col·legiats- poden accedir a alguns serveis de les institucions dels EIC com, per exemple, els cursos de formació contínua UpDate, que inicialment són exclusius per als enginyers industrials col·legiats”. ACTIVITATS EXCLUSIVES A més dels serveis i avantatges esmen-

OCTUBRE/NOVEMBRE/DESEMBRE 2011

tats fins ara, el projecte Empresa Adherida compta amb activitats pròpies. “Amb la intenció de facilitar la relació i interacció amb les companyies, ja s’han organitzat cinc trobades amb les empreses adherides, en què s’ha convidat destacats directius de grans multinacionals: Google, Harley Davidson, Microsoft, Tecnitoys Scalextric i Munich Sports”, explica Sans, que avança que durant el mes de novembre tindrà lloc una trobada en la qual assistirà un directiu d’Apple. “Aquestes trobades sempre han girat entorn d’un eix o tema eminentment pràctic per a l’empresa, però sobretot han estat una bona oportunitat d’estrènyer la relació amb aquestes companyies per conèixer millor les

seves necessitats i per afavorir sinergies”, afirma el responsable del servei. A aquestes trobades han assistit més de 300 professionals des del seu inici. Una altra de les activitats pròpies del servei és la convocatòria del Premi a la Millor Pràctica Empresarial, que ja ha tingut tres convocatòries i que any rere any ha registrat un increment en la participació. Es premien aquells projectes i/o iniciatives empresarials que han suposat una millora en el model de gestió de la companyia o del negoci. “Un dels objectius del certamen -segons Sans- és contribuir a augmentar la visibilitat de les companyies”. En la primera edició, la del 2009, va resultar premiada l’enginyeria Asolba per

Relació: Un dels aspectes que les empreses adherides valoren més positivament del servei és l’oportunitat que els brinda de fer contactes i de tenir interacció amb altres empreses dels seus mateixos camps. Per afavorir tant la relació de les empreses entre elles com amb el Col·legi, s’organitzen trobades en les quals es conviden destacats directius de grans companyies multinacionals. D’altra banda, també es conviden les empreses adherides a assistir als esmorzars dels enginyers (8.30 h Enginyers Matí), que s’organitzen periòdicament. És a dir, que el servei s’ha d’entendre també com una plataforma de relació i contactes amb el món empresarial i institucional. Econòmica: Els enginyers que s’associïn/col·legiïn provinents d’una companyia que sigui empresa adherida gaudiran de l’exempció del pagament de la quota d’alta, tant si les quotes de col·legiació les abona l’enginyer com la pròpia empresa. A més, s’han signat acords d’ofertes especials amb companyies com DOISER -un important web de descomptes empresarials que, alhora, és també empresa adherida- o bé amb el setmanari L’Econòmic, amb descomptes en la subscripció i en la contractació de publicitat. Visibilitat: Les empreses adherides tenen la possibilitat d’aparèixer en informacions, reportatges o articles als diferents mitjans de comunicació de què disposen els Enginyers Industrials de Catalunya, com ara la revista Fulls dels Enginyers, el butlletí electrònic setmanal o el web de l’entitat. També hi ha la possibilitat de publicar un anunci de manera gratuïta a la revista. Així mateix, totes les empreses adherides tenen visibilitat al web dels Enginyers Industrials de Catalunya, on apareix el seu logotip, una breu presentació de l’empresa, les dades de contacte i un enllaç a la seva pàgina web. També s’ofereix la possibilitat de fer ús, sense cap cost, de les sales de la seu de la institució per fer presentacions o altres actes. I, finalment, les empreses adherides poden acudir a fires nacionals dels sectors relacionats amb l’enginyeria i participar-hi a través de l’estand corporatiu paraigua dels Enginyers Industrials de Catalunya. L’objectiu és ajudar a incrementar la visibilitat de les empreses adherides.

un projecte d’implantació de certificacions energètiques internacionals que els ha facilitat la seva estratègia d’internacionalització. L’any 2010, el guardó va ser per SGS Inspecciones Reglamentarias i el seu Pla d’igualtat i conciliació laboral, que ha millorat l’equitat entre homes i dones dins de la plantilla. En la darrera edició, la del 2011, va guanyar el premi Integral Cad Cam per la creació del primer CET tecnològic, que ha permès la inserció laboral de persones discapacitades amb un perfil professional qualificat. D’altra banda, ja s’ha convocat l’edició del 2012. Les empreses adherides també tenen dret a fer ús del logotip del servei, el qual el poden incorporar en els seus

materials de comunicació com ara anuncis, catàlegs, el web corporatiu, etc. El responsable del servei assegura: “Per a les companyies és un valor afegit ser empresa adherida i són elles mateixes les que ens demanen poder-ne fer ús; inclòs recentment hem presentat unes versions del logotip en anglès i francès, que hem hagut de crear a petició d’algunes companyies que tenen projectes internacionals”. UN BENEFICI MUTU No només són les empreses adherides les que obtenen beneficis del servei, sinó que els Enginyers Industrials de Catalunya també obtenen els seus fruits d’aquest contacte directe amb el teixit

4. 5. 6.

empresarial del país: “És una relació beneficiosa tant per a les empreses com per a nosaltres”, assegura Sans. “En primer lloc, ens hem obert a un col·lectiu de professionals amb qui no teníem pràcticament relació fins a la posada en marxa de la iniciativa”, explica. Com a conseqüència indirecta, ha augmentat el nombre d’associats i col·legiats. A més, han sorgit acords de col· laboració i sinergies entre les empreses adherides i l’entitat en forma de patrocinis, col·laboracions en l’organització d’activitats i actes, o bé la signatura de convenis d’avantatges i de descomptes per als associats i col·legiats. També cal destacar l’augment registrat en la participació en les comissions tècniques, així

FULLS dels ENGINYERS

informe

com en el conjunt de les activitats que s’organitzen des de la institució. Segons Sans, un dels beneficis més importants és que la institució s’ha apropat més al món empresarial, cosa que ha permès conèixer millor el teixit empresarial català i les seves necessitats i demandes. En aquest sentit, el responsable del servei afirma que els coneixements obtinguts “han permès adaptar millor el conjunt dels serveis que ofereixen els Enginyers Industrials de Catalunya a les necessitats dels associats/col· legiats i, especialment, de les empreses”. En concret, Sans explica que “el fet de conèixer aquestes empreses i interaccionar-hi ha permès el desenvolupament de nous serveis que són exclusius per a les empreses adherides, com és el servei d’avals provisionals per a concursos públics (estatals, de les administracions autonòmiques i de les administracions locals), del qual s’han sol· licitat més de 140 fins aquest moment”. NOMÉS ÉS EL PRINCIPI Malgrat els pocs més de tres anys i mig de vida del servei, l’experiència està essent molt enriquidora, però Oriol Sans adverteix que “no deixem d’estar en els inicis del projecte”. “Queda encara molt terreny per recórrer -explica- i es tracta d’un projecte en constant evolució, que es va adaptant a les necessitats que les empreses adherides ens fan saber; és un projecte viu”. El responsable del servei no dubta que “amb el temps aniran sorgint més i noves sinergies, que serviran per encarar millor el futur de la professió”, la qual cosa és especialment important en l’actual context econòmic.

“El COEIC s’ha apropat més al món empresarial, cosa que ha permès conèixer millor el teixit empresarial català i les seves necessitats i demandes”

OCTUBRE/NOVEMBRE/DESEMBRE 2011

TENESOL ESPAÑA SLU BAIXA GESISA INGEDECK CONSTRUCCIONS SOLIUS SAYTEL SERVICIOS INFORMÁTICOS, S.A. DEPURINDUS, S.A. CTENG, S.L. FICOSA INTERNATIONAL, S.A. UNIEMPRO SERVICES,S.L. BT ENGINYERIA (REDA BRUSSOSA ENGINYERS SLP) VALERI CONSULTORS, S.R.L. EUROGEOTÉCNICA, S.A. TÈCNIQUES ENERGÈTIQUES URGELL, SLU NADREC, S.A. ADDIENT, EMPRESA CERTIFICADORA S.L.U. ESBLADA INDUSTRIAL SOLUTIONS,S.L.P. COTY ASTOR S.A. INGENIEROS EMETRES S.L.P. SPIRAX SARCO,SAU GRAELIA, S.L. CRC OBRAS Y SERVICIOS, SL DOMINI AMBIENTAL DIRECCIÓ INTEGRADA DE PROJECTES I CONST. D’OBRES AYESA MDE SA INSTAL·LACIONS INDUSTRIALS FAGOM SL SPANAIR, S.A. VERDINCA, S.L. NOXMAN,SA TEKNORAIL SYSTEMS, S.A. SANITAS RESIDENCIAL, S.L. ASISTENCIA INDUSTRIAL SAE (ATISAE) DESPACHO INGENIERÍA PROYECTOS SLL PAMIAS SERVEIS ENGINYERIA GUTMAR, S.A. ABAST SYSTEMS,S.A. KREUM BHEFSAN, S.A. JG INGENIEROS SA SERRA CAPMANY SL (SC ENGINYERIA) INGENIERÍA TORRELLA, SA SEAT,S.A. ALSTOM TRANSPORTE SCHNEIDER-ELECTRIC ESPAÑA S.A. FONTANA FASTENERS, SA AIRENGINY URC SL AJ INGENIERÍA SLP SENER,INGENIERÍA Y SISTEMAS,SA TYNAX LTD W AERONÀUTICA CONSULTORIA I ENGINYERIA SL GRUP GRÍFOLS ENERGIE SOLAIRE HISPANO SWISS SA URBANOYDE, SL AUREN CONSULTORS BARCELONA SL 2PIR INGENIEROS SLP DEPURAUSA EOENERGIA PANASONIC IBERIA SA EFENTIA, SL ISTEM SLU PINEA 3 LIVING ORGANIZATIONS SL MONTAJES INDUSTRIALES LLECA, S.A. NESTLÉ ESPAÑA,SA E.RIBAS INDUSTRIAL D’AUTOMATISMES SL COMEXI GROUP INDUSTRIES S.A.U. CAHORS ESPAÑOLA, S.A. TÜV SUD IBERIA, SLU PEGI ENGINEERING SLP SISTEMES AVANÇATS ENERGIA SOLAR TÈRMICA SCCL SAVONASAC CINC SLP MONOBI INVERSIONES SL UIC UNIVERSITAT INTERNACIONAL DE CATALUNYA ALBAREDA ENGINYERIA PROJECTES SLP DIFFERENT CARS SL SYSTEM ESPAÑA SA DAMM SA GRUPO INGENIERÍA CAÑAS Y ASOCIADOS, SLP ECA, ENTITAT COL. ADMINISTRACIÓ SAU GRATIL CONSULTING, SL ROBERLO, SA METEOSIM, SL POSIMAT,SA APPLUS LGAI APPLUS NORCONTROL MAZEL INGENIEROS SA DOI SERVICIOS EMPRESARIALES SL ENGINYERIA I COMERCIAL TERMOENERGÈTICA TRES G GRUPO TÉCNICO INTEGRAL TECNITOYS JUGUETES SA INSTAL·LACIONS ARQUITECTÒNIQUES SOCIETAT DE PREVENCIÓ D’ASEPEYO, SLU KUKA ROBOTS IBÉRICA, SA AQUA DEVELOPMENT NETWORK SA SPIN UP SCP SOLUCIONES NEUMÁTICAS, SL CODOLS CATALONIA ACADEMIC DEVELOPMENTS CENTER SL CORPORACIÓN METALÚRGICA CATALANA SL We Do Si SL PLÁSTICOS TATAY, SA ENERGÍA RENOVABLE SOLSOLAR SL MANAGEMENT MOMENTUM, SL INFRISA CONSTRUCCIONES Y OBRAS, SA WORLDWIDE INTEGRAL REHABILITATION SYSTEMS,SL E3 ENER ENGINYERIA, SL METROTÉCNICA, SERVICIOS Y EQUIPOS DE METROLOGÍA VILA CLIMENT ADVOCATS PACI ENGINYERS SLP AZIMUT 360,SCCL CITY WALKS TOURS SL VECMEDICAL SPAIN SL SURVEY BCN PERITACIONES SL CONSULTING Y ORGANIZACIÓ EMPRESA SL ALEACIONES DE METALES SINTERIZADOS SA ECO INDÚSTRIA Y ESTRATÉGIA MEDIOAMBIENTAL ENTROPIA GESTIÓ D’OBRES I PROJECTES SLP SUD ENERGIES RENOVABLES SL INDUS INGENIERÍA Y ARQUITECTURA SA

Joaquim Calsina, director de Vendes d’Espacio Solar Col·legiat núm. 8898

El fet de ser empresa adherida ens ha servit per conèixer la part més empresarial dels Enginyers Industrials de Catalunya. Abans d’això, no utilitzàvem el Col· legi per a absolutament res, malgrat algun visat. El Col·legi era aquella institució a la qual et col·legiaves quan acabaves la carrera i la mantenies per un tema corporatiu. Crec que aquest esforç per donar més valor afegit al col·lectiu ha estat molt important en aquests moments de transformació que vivim. Gràcies al fet de ser empresa adherida també hem conegut el servei Enginova, que ens ha permès aconseguir finançament per al nostre projecte d’internacionalització de l’empresa, via entitats públiques i bancs. També hem utilitzat les instal·lacions del Col· legi per fer convencions comercials, i s’ha de dir que hem comptat amb l’ajut d’un equip de persones que ho organitzen tot de manera molt professional. Com a millora, crec que el servei ha d’intentar crear més sensació de club, cosa que hauria de contribuir a fer que les diferents empreses adherides ens coneguem i interactuem més entre nosaltres.

Encarna PéREZ, responsable de Comunicació de l’àrea de Clima de Panasonic Iberia

José Emilio Serra de Fortuny, director de Màrqueting i Comunicació de Schneider Electric España Valorem positivament la nostra experiència en aquest primer any que ens hem estrenat com a empresa adherida. A grans trets, ens ha servit per guanyar visibilitat en el Col· legi, així com més coneixement de la seva realitat. També hem aconseguit contactar amb empreses i professionals amb els quals hem debatut i contrastat diferents experiències de més o menys èxit, cosa que sempre enriqueix i aporta valor. I tot en un entorn molt professional i cordial. Encara que la nostra experiència fins ara ha estat més aviat puntual, entenem que amb el temps aquesta relació s’intensificarà i serà més eficient. D’altra banda, agraïm la invitació del Col·legi de participar en els actes que s’organitzen com ara conferències, jornades o bé els esmorzars dels enginyers.

Samuel Redondo Alonso, delegat de Barcelona i Girona d’AsSistÈncia Industrial SAE (ATISAE) Col·legiat núm. 9085

Ens vam inscriure al servei Empresa Adherida fa un any aproximadament amb la idea d’aprofitar els avantatges i els serveis que comporta ser-ho. Ens interessen, sobretot, els avantatges en comunicació i promoció. En aquest sentit, ATISAE va sortir en un reportatge als Fulls dels Enginyers, i vam poder fer ús gratuïtament de la sala Pompeu Fabra per fer una presentació. Valorem la possibilitat que ens ofereix el servei de ser més visibles i de tenir més contacte amb l’Associació i el Col·legi.

Sergio Sáez Blasco, gerent de City Walks Tours Som empresa adherida des de fa pocs mesos i ens vam decidir a inscriure’ns pels múltiples avantatges que comporta. En primer lloc, ens va semblar interessant per l’oportunitat que ens brindava d’acudir a reunions amb empreses locals del mateix sector que el nostre, el de les audioguies, i així establirhi contactes. També és una manera de guanyar visibilitat tant gràcies a la possibilitat d’aparèixer com a empresa als Fulls dels Enginyers com al fet de poder assistir als diferents actes que s’organitzen. Econòmicament, també val la pena per l’exempció del pagament de la quota d’alta de col· legiació. I també ens sembla interessant la possibilitat de poder reservar sales per fer reunions amb clients.

Dr. Pere Alavedra, Rector Magnífic de la Universitat Internacional de Catalunya Col·legiat núm. 3396

Per a la nostra universitat, ser una empresa adherida a Enginyers Industrials de Catalunya és una opció clarament positiva. Les possibilitats que ofereix aquesta relació són molt interessants, especialment aquelles que afavoreixen la trobada entre la universitat i l’empresa, i que tenen com a objectiu principal la innovació i la transferència de coneixement. En aquest sentit, l’aspecte que més valorem són les accions adreçades al networking, a la visibilitat a través de mitjans de comunicació o la possibilitat de participar en els grups de treball dels EIC, en àmbits tan diversos com la construcció, la gestió empresarial, l’energia o el medi ambient. Un dels aspectes en els quals es podria incidir és la intensificació de les relacions entre institucions i empresa per facilitar projectes de col·laboració.

A la divisió de Clima de Panasonic Iberia hi ha molts enginyers industrials en plantilla i també ho són molts dels nostres clients. És a dir, que el perfil de l’enginyer industrial està molt present en la nostra àrea, i per afinitat ens va semblar adient inscriure’ns al servei. Fa un any que som empresa adherida i hem tret profit, principalment, dels contactes que hem fet, de la Borsa de Treball i dels esmorzars a què hem acudit. En aquest sentit, la nostra experiència és molt positiva. Sempre que hem volgut alguna cosa, el servei i el tracte que hem rebut han estat excel·lents.

FULLS dels ENGINYERS

comissions

Pedro Manuel Puigdollers Ocaña Consultor tècnic Col·legiat núm. 5570 “Facilitar la penetració de les TIC com a element de millora i innovació en les nostres empreses, posant en evidència la importància dels enginyers industrials en aquesta tasca”

TEXT: Anna Carrió

FOTO: Isabel Marquès

David Badia Sendra Consultor de solucions TIC per a la fabricació i logística Col·legiat núm. 13432 “La contribució dels enginyers industrials en la creació de serveis i productes de progrés per a la societat requereix de l’aplicació de les TIC amb la visió transversal de la funcionalitat que ens caracteritza, juntament amb els professionals més especialitzats”

Sergi Josa Arbonés Empresari Col·legiat núm. 7276 Jaume Garcia Sallés Jubilat Col·legiat núm. 3884 “Observar les innovacions amb relació a les eines TIC que utilitzen Internet”

José Pacreu Torrella Col·legiat núm. 2641

Silvia González Ehlers Consultora en gestió de la innovació i de projectes Col·legiada núm. 16766-I

Comissió de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) 74

OCTUBRE/NOVEMBRE/DESEMBRE 2011

Marina Gispert Muñoz Empresària d’ONATIC Col·legiada núm. 15690 “Un lloc de trobada per als professionals”

Jordi Bastida Pau Jubilat Col·legiat núm. 4891

Jaume Bigas Bonamusa Director general de GESISA, SL Col·legiat núm. 16680-I

Pere Botella López Catedràtic, Departament d’Enginyeria de Serveis i Sistemes d’Informació de la UPC Col·legiat núm. 3859 “Formular propostes en els àmbits TIC més vinculats a l’enginyeria industrial, assistir al COEIC i l’AEIC com a experts en l’àrea TIC quan calgui”

JEmili Hernández Col·legiat núm. 14899

Tomàs Navarro Enginyer de suport de la Comissió Col·legiat núm. 11874

Juan Antonio Tubau Cardó Col·legiat núm. 5557

Josep Seuba Queralt Empresari Col·legiat núm. 3387 “Assolir un prestigi, rendible, dins de la seva àrea d’actuació per les feines ben fetes”

Miguel Manuel Obradors Melcior President de la Comissió de les TIC Col·legiat núm. 3517

Joan Munt Albareda President de La Mútua dels Enginyers Col·legiat núm. 3516 “Defensar la memòria històrica a través de la creació d’una exposició al Museu de la Ciència de Terrassa. Promoure les TIC en l’àmbit de la salut”

Josep Amat Girbau Professor emèrit de la UPC Col·legiat núm. 2394 “Estudiar, debatre i difondre el paper de les TIC en el desenvolupament del sector industrial, especialment a Catalunya, i dotar el nostre col·lectiu d’un fòrum d’opinió qualificat al servei dels professionals, l’Administració i la societat”

Ana Pardo Jariod Business Analyst del Projecte Moll Prat a Hutchison Port Holdings Col·legiada núm. 16058 “Des dels anys 70, les TIC estan revolucionant la nostra manera de treballar, viure i relacionarnos, i han esdevingut el principal factor de productivitat i competitivitat”.

FULLS dels ENGINYERS

comissions

Comissió de les TIC

es tecnologies de la comunicació i la informació han canviat la manera en què ens comuniquem. Ara treballem i ens relacionem mitjançant eines tecnològiques que ens asseguren una comunicació immediata sense la necessitat de romandre estàtics en un lloc concret. erò aquesta revolució ja fa temps que s’està produint en l’àmbit personal i empresarial, i en la gestió de passos. La Comissió de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) dels Enginyers Industrials de Catalunya, presidida per Miguel Manuel Obradors, centra els seus esforços a divulgar i investigar aquestes eines per incrementar el nivell de productivitat i fer d’aquestes tecnologies un element clau de competitivitat. “La Comissió de les TIC analitza i divulga l’aplicació d’aquestes tecnologies en l’àmbit industrial i empresarial, tant en el vessant de control de màquines i mecanismes com en el de font de productivitat i competitivitat per a les empreses mitjançant la integració de programari en les diferents àrees de l’organització”, ens explica l’enginyera industrial Ana Pardo quan li preguntem pel paper d’aquesta comissió dels EIC. Els professionals, siguin de l’àmbit de l’enginyeria industrial, siguin de qualsevol altre sector, han de fer un exercici per actuar com a “observadors de les eines innovadores de comunicació i informació”, com ens comenta Jaume Garcia, i integrar en els processos empresarials totes les millores en

OCTUBRE/NOVEMBRE/DESEMBRE 2011

pro de la productivitat i la competitivitat. En concret, els enginyers industrials han de “fer propostes en els àmbits de les TIC més vinculats a l’enginyeria industrial i assistir al Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya i a l’Associació d’Enginyers Industrials com a experts en aquesta àrea quan calgui”, explica Pere Botella. Davant de la pregunta sobre la utilitat de la Comissió de les TIC, Josep Amat va voler destacar que cal “estudiar, debatre i difondre el paper de les TIC en el desenvolupament del sector industrial, especialment a Catalunya, i dotar el nostre col·lectiu d’un fòrum d’opinió qualificat al servei dels professionals, l’Administració i la societat”. Pedro Manuel Puigdollers coincideix amb els seus companys pel que fa a la funció dels enginyers industrials en aquest camp, i afegeix que “cal facilitar la penetració de les TIC com a element de millora i innovació en les nostres empreses, posant en evidència la importància dels enginyers industrials en aquesta tasca”. Aquest paper integrador dels EIC passa per “crear serveis i productes de progrés per a la societat i requereix l’aplicació de les TIC amb la visió transversal de la funcionalitat que ens caracteritza, juntament amb els professionals més especialitzats”, comenta David Badia. La Comissió de les TIC és un punt de trobada per a professionals que “busquen assolir un prestigi, rendible, dins de la seva àrea d’actuació per les feines ben fetes”, conclou Josep Seuba.

BASES PER AL CONCURS DE DIBUIX INFANTIL DELS EIC 2011 1

Participants

Poden participar únicament els fills/filles i néts d’enginyers associats/col·legiats que tinguin entre 4 i 12 anys.

Tècnica

Totalment lliure. Es pot utilitzar qualsevol tipus de tècnica (aquarel·les, llapis, ceres, pintures al temple, etc.) que queda a l’elecció de cada participant, sempre que s’adapti al format de cartolina DIN A-4.

Tema

Els dibuixos han d’estar relacionats amb el Nadal.

Presentació

La presentació dels dibuixos és del 7 al 30 de novembre de 2011. Cada dibuix ha d’estar signat pel concursant, amb l’edat, nom i cognoms, telèfon i adreça pel revers, així com el nom i número de col·legiat/associat del pare o la mare. S’admetrà només un dibuix per concursant. Els dibuixos es poden fer arribar personalment o per correu ordinari al departament CAS del Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya, Via Laietana 39 3ª planta, 08003 Barcelona (de dilluns a dijous de 9 a 19 h i els divendres de 9 a 15 h). El termini de lliurament és el 30 de novembre de 2011.

Jurat

Es constituirà un jurat format pel personal del Col·legi/Associació. El jurat serà l’encarregat de valorar els dibuixos presentats i de seleccionar-ne el premiat. La decisió del jurat es farà pública mitjançant la revista de gener dels Fulls dels Enginyers, la pàgina web i el butlletí electrònic dels EIC Al guanyador se li comunicarà personalment

Premi

El guanyador obtindrà un premi i la nadala escollida serà la felicitació del COEIC/AEIC de Nadal del 2011

Exposició

Els dibuixos presentats s’exposaran al vestíbul del Col·legi d’Enginyers, Via Laietana, 39, del 15 de desembre al 5 de gener.

Resolució final

El fet de participar en aquest concurs implica l’acceptació d’aquestes bases. Per a més informació: Tel. 933 192 300 a/e: epalau@eic.cat www.eic.cat

FULLS dels ENGINYERS

dia a dia

9-12 JUNY La confraternitat de set enginyers de la promoció del 1960 de l’Escola d’Enginyers Tèxtils de Terrassa Del 1957 al 1961 set estudiants d’enginyeria de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyers Industrials Secció tèxtil van crear una petita “república” al carrer Serrano número 32 de Terrassa. Estudiaven, dormien i menjaven en un espai compartit on cadascú tenia el seu racó. Vivien per l’estudi i això va propiciar una sèrie de normes no escrites que respectaven per iniciativa pròpia. Gairebé mai tenien visites, ni convidaven les seves parelles per no interrompre les hores d’estudi, que eren totes. Van superar tots els cursos i no només això, sinó que els set van ser alumnes destacats de la promoció. L’enginyeria els va educar per la vida, tant personal com professional, i va construir una sòlida i entranyable amistat. Des del 1986 s’han anat

succeint les trobades en diversos llocs d’Espanya. Aquestes trobades comencen un dijous amb un sopar de benvinguda. L’encarregat d’organitzarho tot és el que viu a la zona de retrobament. El divendres i el dissabte aprofiten per conèixer la zona, i el diumenge tornen cap a casa esperant la trobada següent. El 1986 l’organització va ser de José Antonio Frontera, de Sóller, i l’any següent li va arribar el torn a Josep M. Sauleda, de Sant Pol. El 1988 Javier Aseguinolaza, de Cegama (Sant Sebastià), va ser l’encarregat de rebre els seus companys i el 1989, Benito Esteban, de Valdesimonte (Segòvia). José Antonio Rua els va rebre el 1990 a la Corunya, i Andrés de la Riva el 1991 a Tenerife. Sevilla i l’Expo van ser l’escenari de la trobada de l’any 1992, i el 1993 Joan Enric Vidiella Bessa va organitzar la trobada a Reus. I així sense fallar ni un any fins al 2010, que es van trobar a Jérez. L’any 2011 l’encarregat serà Benito Esteban, degà i delegat, trobada que aprofitaran per celebrar el seu 80 aniversari. Trobada del 10 de juny del 2011. D’esquerra a dreta, Andrés de la Riva, Benito Esteban, Javier PérezNievas, Joan Enric Vidiella, José Antonio Frontera, Josep Maria Sauleda i Javier Aseguinolaza, al menjador dels Vips de l’empresa Gónzalez Byass.

D’esquerra a dreta, Andrés de la Riva, Joan Enric Vidiella, José Antonio Rua, Javier Aseguinolaza, José Antonio Frontera i Josep Maria Sauleda. Sopar-Ball en el Gran Casino de Terrassa el 21 de novembre del 1959.

OCTUBRE/NOVEMBRE/DESEMBRE 2011

8 JULIOL Perspectiva de la tarifa elèctrica Subcomissió Sector Elèctric Regulat Aquesta jornada va donar a tots els assistents una visió prospectiva dels preus de l’energia elèctrica en els pròxims anys, arran de la liberalització del mercat elèctric, amb excepció dels subministraments de la tarifa d’últim recurs (TUR), l’1 de juliol del 2009. L’enginyer Albert Sentis, sotsdirector de regulació d’Endesa i membre del Comitè de Regulació d’UNESA, va fer una anàlisi de l’evolució dels costos i de la tarifa elèctrica durant el període 1997-2011, va explicar les novetats de l’any 2011 sobre tarifes i costos previstos, i va parlar als assistents sobre el compliment i l’impacte en els costos dels objectius de política energètica. Antoni Tahull, coordinador de la Subcomissió de Sector Elèctric de la Comissió d’Energia dels EIC, va presentar i coordinar el col·loqui.

21 juny Carles Sumarroca, president de FemCat i vicepresident de Comsa Emte

“Catalunya ha estat i és un país industrial i, si volem que continuï tenint futur, ha de continuar sent-ho”

Carles Sumarroca va protagonitzar l’esmorzar dels enginyers del mes de juny que organitza l’Associació i el Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya, dins del cicle 8.30h Enginyers Matí. Durant aquesta conferència, titulada La Catalunya de demà: reptes d’empresa i de país, el ponent va assegurar que Catalunya pot ser un país capdavanter en l’àmbit mundial. Sumarroca va iniciar la seva ponència amb unes paraules d’optimisme: “Hem de veure la crisi com una oportunitat. Una oportunitat de transformació profunda que si som capaços d’aprofitar ens pot fer sortir-ne reforçats”. El president de FemCat també va subratllar la urgència d’aplicar les reformes adequades perquè la situació cada cop és més insostenible. “Del camí que emprenguem ara depèn el futur del país”, va afegir. El ponent va assegurar que el nostre creixement econòmic s’ha de recolzar en la base industrial del país: “Catalunya ha estat i és un país industrial i, si volem que continuï tenint futur, ha de continuar sent-ho.” A més, va remarcar que el rol de les empreses és determinant per combatre la crisi perquè “els reptes de Catalunya són indestriables dels reptes de l’empresa”. FemCat és una associació d’empresaris i directius catalans que va néixer el 2005. Aquesta fundació, integrada per quasi un centenar de membres, impulsa iniciatives amb la finalitat de fer de Catalunya un dels països més avançats del món, tant en el terreny econòmic com social. “Aquesta fita no és una utopia. Tenim una

bona base industrial, el talent i la creativitat per ser un país capdavanter de caràcter mundial”, afirma Sumarroca. En aquest sentit, el ponent va destacar que el teixit empresarial català és dinàmic, innovador, competitiu, amb capacitat per internacionalitzar-se i amb una dotació raonable d’infraestructures. Per fomentar el progrés del país, FemCat ha traçat un mapa de ruta que consta de quatre objectius: vetllar per la millora de la competitivitat, potenciar la nostra capacitat emprenedora i d’innovació, mantenir la cohesió social i projectar Catalunya al món. Sumarroca va determinar que la competitivitat és un element clau: “Com que Catalunya és un territori que no disposa d’importants recursos naturals, el nostre avantatge comparatiu s’ha de basar a fer les coses millor que els altres”. No obstant això, el ponent va puntualitzar que “el nostre model de competitivitat no pot anar en detriment de certs nivells de benestar social”. “Tenim la sensació que moltes empreses han fet els deures, però no podem dir el mateix de l’Administració”, va afirmar Sumarroca quan explicava que la col·laboració publicoprivada és fonamental. Segons el president de FemCat, l’Administració pública hauria d’oferir marcs més flexibles i gestionar els recursos d’una manera més eficient. Un altre àmbit que creu que s’ha d’abordar és el sistema de finançament català: “Durant molts anys, Catalunya ha fet un esforç de solidaritat absolutament excessiu, però aquest sistema s’ha de corregir perquè bloqueja el desenvolupament econòmic i social del país”.

FULLS dels ENGINYERS

dia a dia

9 SETEMBRE

10 SETEMBRE

Màster i col·legiació

Sortida: el port de Barcelona Museu de la Ciència, Tècnica i Arqueologia Industrial de Catalunya El port de Barcelona, gran plataforma comercial i turística, va ser l’escenari d’aquesta sortida dels EIC, en la qual els participants van poder veure el port des d’una perspectiva ben diferent: en vaixell. El Port Vell, el port comercial i el port logístic són les tres zones fonamentals del port de Barcelona, que actualment està desenvolupant la quarta ampliació històrica: el desviament del riu Llobregat dos quilòmetres al sud per tal de doblar la seva superfície.

En el marc de les jornades organitzades pel Departament d’Enginyeria Química de la Universitat Autònoma de Barcelona, Joan Vallvé, degà del COEIC, va participar en la quarta sessió de la jornada moderada pel Dr. Xavier Gabarrell, de la UAB, amb una ponència titulada El futur de la col·legiació. Després d’una taula rodona sobre les noves titulacions, van realitzar una visita al Departament d’Enginyeria Química.

21 SETEMBRE Aula d’Extensió Universitària Comissió de Jubilats i Prejubilats

Les arrels trivials del fonamental va ser el tema que va obrir aquesta Aula d’Extensió Universitària a càrrec de Jorge Wagensberg, doctor en Física i professor de Teoria dels Processos Irreversibles a la Universitat de Barcelona.

11 SETEMBRE

27 juliol

Ofrena al monument de Rafael Casanova

Conveni amb TÜV Rheinland

El Col·legi Oficial d’Enginyers Industrials de Catalunya va oficiar la tradicional ofrena floral al monument de Rafael Casanova per celebrar la Diada de Catalunya. Joan Vallvé, degà del COEIC, i Joan Torres, president de l’AEIC, van commemorar la jornada acompanyats de diferents membres de la Junta.

OCTUBRE/NOVEMBRE/DESEMBRE 2011

El Col·legi Oficial d’Enginyers Industrials de Catalunya va signar un conveni de col· laboració amb TÜV Rheinland en matèria de formació i certificació de persones, així com en participació en activitats i comissions tècniques.

15 SETEMBRE

19 SETEMBRE

21 I 28 SETEMBRE

Innovar o copiar a Guardiola?

Efectes del llamp i les sobretensions en les instal·lacions elèctriques, sistemes de protecció i legislació que hi ha a tot l’Estat

Tertúlies científicotècniques

Subcomissió de Màrqueting Motivar l’equip, estudiar els competidors, polir l’estratègia, perfeccionar la tàctica, aconseguir èxits i compartir-los. Aquestes van ser les claus que es van tractar en una jornada dedicada a detectar les mancances i els interessos d’una empresa en temes d’innovació, detectats a partir d’una enquesta feta per l’ICSA, i a debatre solucions i nous punts de vista sobre aquests. Francesc González, soci director general d’ICSA, Gloria Zapater, consultora associada d’ICSA Innovación, i Gian-Lluís Ribechini, enginyer industrial de la Subcomissió de Gestió de la Innovació dels EIC, van ser els encarregats de dirigir aquest acte.

21 SETEMBRE L’edificació i el canvi climàtic Comissió de Construcció Com es pot mesurar la sostenibilitat? Aquesta sessió, que va tenir lloc a la seu dels EIC i va anar a càrrec del Green Building Council España (GBCe), va donar una visió global als assistents del marc en què estem immersos actualment: el canvi climàtic, els factors que el provoquen i l’impacte que té en l’edificació. Felipe Pich-Aguilera, arquitecte i president del GBCe; Carles Moreno, enginyer industrial d’Acieroid; Enric Vijande, aparellador d’Envima; Toni Floriach, aparellador de GPCat; Xavier Casanovas,

Comissió de Jubilats i Prejubilats

Subcomissió d’Assegurances Luis Serrano, de l’empresa Cirprotec, va ser l’encarregat de conduir aquesta ponència que va tractar temes com la introducció a les diferents problemàtiques del llamp i les sobretensions, la normativa vigent i les recomanacions de protecció.

aparellador i membre del Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació de Barcelona (CAATEEB); Xavier Bustamente, enginyer industrial de Lavola, i Eulàlia Figuerola, arquitecte d’ARQ3, van ser els ponents convidats, que també van dedicar una part del temps de la sessió a fer un repàs de les eines d’avaluació ambiental orientades als edificis que hi ha actualment.

Pedro Crespo va ser l’encarregat de presidir aquesta nova sessió de les Tertúlies Cientificotècniques, encaminades a promoure la discussió, les reflexions i els comentaris relatius a qualsevol tema que es refereixi a l’enginyeria industrial. En aquesta ocasió el tema va girar entorn de la mecànica quàntica.

22 SETEMBRE Mirador del Packaging: nous models d’omplerta: productes multifase Comissió de Packaging Aquesta sessió, que va tenir lloc a la seu dels EIC, va tractar de com el procés d’ompliment pot participar de la creació de la sensació final que l’usuari percep quan consumeix un producte mitjançant els productes multifase. Es van tractar diversos punts com la creació de la imatge final del producte i la modificació de les propietats del producte a mesura que l’usuari el consumeix.

FULLS dels ENGINYERS

dia a dia

22 SETEMBRE

26 SETEMBRE

Interrogants Enginova: Una visió pràctica del procés emprenedor

Experiències de simplificació de processos en les administracions públiques

Comissió de Política Industrial i Innovació Tecnològica José M. Román i Senante, director d’Enginova, va moderar aquest acte que tenia per objectiu reflexionar sobre l’emprenedor, les seves motivacions abans de començar i les bases perquè les seves idees es facin realitat. Jordi Mercader, emprenedor, conseller d’empreses de capital risc, propietari i director d’empreses de consultoria i d’inversions i recent autor del llibre In-somni. Inquietuds empresarials que et fan perdre la son, va ser el ponent convidat.

26 SETEMBRE L’aposta per la mobilitat sostenible pot significar la creació de 150.000 llocs de treball Comissió de Mobilitat i Transports Aquesta jornada va suposar la presentació de l’estudi La generación de empleo en el transporte co-

OCTUBRE/NOVEMBRE/DESEMBRE 2011

Comissió dels Enginyers a les Administracions Públiques, Comissió de Gestió Empresarial i Subcomissió de Qualitat Professionals del sector públic, acadèmic i privat van explicar les seves experiències en diversos àmbits de l’Administració en aquesta sessió organitzada en forma de col·loqui. Francesc Romagosa, responsable de la Subcomissió d’Enginyers a la Generalitat, va presentar i moderar la taula de debat, en la qual van participar els ponents Lluís Cuatrecasas, catedràtic del Departament d’Organització d’Empreses de la UPC, Lídia de Llanos, enginyera industrial de l’Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat, i Joaquim Deulofeu, economista, soci-director de Qualitat, Serveis Empresarials.

lectivo en el marco de una movilidad sostenible elaborat per l’Instituto Sindical de Trabajo, Ambiente y Salud (ISTAS). Segons aquest informe, que per primer cop realitza una radiografia de la mobilitat espanyola en profunditat, es podrien crear 150.000 llocs de treball nets en el sector del transport, un 50% més si el país definís una estratègia adequada de suport a la mobilitat sostenible. A través de la pàgina web de l’ISTAS es pot accedir al sumari d’aquest estudi (www.istas. net). Durant la presentació hi van intervenir Pau Noy, coordinador de la Fundació Mobilitat Sostenible i Segura; Josep Maria Rovira, president de la Comissió de Mobilitat i Transports dels EIC; Jordi Julià, membre de la Comissió de Transports del Col·legi d’Enginyers de Camins, Canals i Ports de Catalunya; i Manel Ferri, director de l’àrea de Mobilitat d’ISTAS i director de l’estudi.

27 SETEMBRE Microencapsulació, una nova generació de productes Comissió Indústria Química Ricard Garcia Valls, director del centre d’innovació METEOR de la xarxa Tecnio, va ser el ponent convidat d’aquesta jornada sobre recerca, innovació i desenvolupament de microcàpsules amb aplicacions reals i futures. Durant la sessió es van descriure què són les microcàpsules, les seves aplicacions i les diferents formes de producció.

27 SETEMBRE

28 SETEMBRE

Fukushima. Anàlisi crítica del rol de la robòtica

Per innovar, cal disseny i visió

Aula d’Extensió Universitària

Comissió Política Industrial i Innovació Tecnològica

Comissió de Jubilats i Prejubilats

La seu dels EIC a Via Laietana va acollir aquesta jornada en la qual es van exposar alguns treballs en robòtica aplicable al rescat o l’exploració que es realitzen al nostre país, es va fer una valoració sobre les tasques d’emergència realitzades, i es van analitzar les limitacions encara existents en la robòtica actual, que l’experiència de Fukushima ha posat en evidència. Enric Pastor, de la Universitat Politècnica de Catalunya, Josep Amat, del Grup de Recerca en Robòtica Intel· ligent, i Ramon Toldrà, responsable de Recerca en Previsió del Risc a la Direcció General de Protecció Civil del Departament d’Interior de la Generalitat de Catalunya, van ser els ponents convidats

En aquesta sessió de l’Aula d’Extensió Universitària, vinculada a la UPC, Lluís Permanyer, periodista i assagista, va desenvolupar la conferència Anècdotes barcelonines dels segles XIX i XX. Subcomissió de Màrqueting Del Design Thinking al Visual Thinking. En aquesta jornada es van exposar dues de les metodologies utilitzades per desenvolupar innovacions en les empreses de manera pràctica: el Design Thinking i el Visual Thinking. Alexandra Etel Rodríguez, partner a Connecting Brains, i Gian-Lluís Ribechini, enginyer industrial de la Subcomissió de Gestió de la Innovació dels EIC, van ser els participants en aquest acte.

29 SETEMBRE

1 OCTUBRE

El control digital dels trens en miniatura

El patrimoni industrial de Granollers

Comissió de Cultura En el marc de les conferències que presenta Engitren, l’objectiu d’aquesta jornada va ser donar a conèixer els aspectes més fonamentals del control digital en el modelisme ferroviari i ampliar els coneixements amb la incorporació dels darrers avenços en la matèria. Jordi Ramon Vallès, expert en sistemes digitals en el món del modelisme ferroviari, va ser el professional convidat. La Comissió de Mobilitat dels EIC i l’Associació del Museu de la Ciència i de la Tècnica i d’Arqueologia Industrial de Catalunya van col·laborar en l’organització

El passat 1 d’octubre, un grup d’enginyers van fer un recorregut pel patrimoni industrial de Granollers organitzat per l’Associació del Museu de la Ciència i la Tècnica i d’Arqueologia Industrial de Catalunya. Al matí van visitar l’Adoberia d’en Ginebreda, un centre d’interpretació històrica que queda emmarcat per la muralla medieval i la mateixa adoberia i que arribaria fins a la industrialització. A continuació, van visitar l’espai Roca Umbert, Fàbrica de les Arts, un projecte de l’Ajuntament de Granollers que reconverteix el recinte fabril de 20.000 m2 en un gran centre cultural adreçat a la producció, formació i difusió artística. Per la tarda, el grup dels EIC van poder veure la col·lecció personal d’autobusos antics que el Sr. Sagalés, de l’empresa Sagalés SA, ha anat col·leccionant al llarg dels anys.

FULLS dels ENGINYERS

dia a dia

30 setembre Ferran Mascarell, conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya

“La cultura ha de ser entesa com el fonament de la nostra societat”

Durant l’esmorzar dels enginyers del mes de setembre, titulat Els reptes culturals de Catalunya, el conseller de cultura, Ferran Mascarell, va assegurar que la cultura ha d’ocupar un paper preeminent en la nostra societat. Aquesta conferència s’emmarca dins del cicle 8.30h Enginyers Matí que organitza l’Associació i el Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya. Mascarell va definir la cultura com “una eina per produir coneixements i definir valors, que és el fonament de la identitat, de la creativitat, del progrés i de la comunitat”. La cultura defineix la nostra identitat tant personal com col·lectiva. És un element per identificar-nos amb els altres que posa de manifest que compartim un valors i uns coneixements que ens conformen com a comunitat. A més, la dimensió creativa de la cultura potencia el progrés del país. El conseller va explicar que “l’esperit creatiu català va fer possible que al segle XVIII es produís una revolució industrial impensable en un país que no tenia matèries primeres ni energia”. El ponent va remarcar que hem d’ampliar la nostra visió de la realitat cultural i va insistir en què els enginyers també són productors culturals. “La cultura engloba l’art, les humanitats i la ciència”, va determinar. “La cultura ha de ser entesa com el fonament de la nostra societat i no com un ornament de la nostra vida social”, va assegurar Mascarell. En aquest sentit, el Govern impulsarà el Pla estratègic de la cultura 2011-2021, en el qual es traçaran les polítiques dels propers deu anys amb l’objectiu de

OCTUBRE/NOVEMBRE/DESEMBRE 2011

donar a la cultura la màxima centralitat social. El ponent va subratllar la necessitat de situar la cultura en un primer pla per fer front al decalatge que hi ha entre coneixement i valor. “Som una societat amb un coneixement notable però no en sabem extreure tot el rendiment”, va justificar. El conseller de Cultura va afirmar que Catalunya és una realitat nacional gràcies al capital cultural que la defineix: “Un país val allò que val el seu sistema cultural”. Segons Mascarell, és clau que la política tingui un ferm compromís amb la cultura i reivindica que Catalunya disposi de més competències per poder fomentar-la. “La cultura catalana no ha tingut mai un estat que li hagi fet costat perquè el sistema polític estatal sempre ha estat bastant ineficient amb el nostre país en matèria cultural”, va manifestar. La internacionalització de la cultura catalana també és un dels reptes del nostre país. En declaracions als Fulls dels Enginyers, Mascarell va afirmar que “el fet que Pa negre vagi als Oscars és una manifestació del que ha de ser el nostre futur cultural”. El conseller de Cultura va participar a l’esmorzar dels enginyers la mateixa setmana que la cultura catalana estava d’enhorabona per la nominació de Pa Negre als premis Oscar, així com per l’acord assolit pel Govern català amb les distribuïdores de cinema nord-americanes per augmentar el nombre de pel·lícules doblades al català. “No només podrem escoltar els actors de Hollywood parlant en català, sinó que a Hollywood també es parlarà català”, va concloure.

4 OCTUBRE

5 OCTUBRE

Eficiència energètica en ascensors Comissió de Construcció En aquesta jornada, dedicada als ascensors d’última generació, es va parlar de la cada cop més habitual eficiència energètica d’aquests aparells, ja que no utilitzen els tradicionals cables d’acer, sinó cintes planes d’acer recobertes de poliuretà, més flexibles i que faciliten el funcionament d’una màquina sense engranatges, de politja de dimensions molt reduïdes, amb menor potencial nominal i màxima eficiència energètica. Vicente Ginés, director de la zona de Catalunya I de Zardoya Otis, Rafael Olivares, director de zona de Catalunya II de Zardoya Otis, i Pablo Hernández, cap de Màrqueting d’aquesta mateixa empresa, van participar en aquesta jornada patrocinada per OTIS.

5 OCTUBRE

6-7 OCTUBRE

Aula d’Extensió Universitària

Valorització energètica de residus sòlids urbans (RSU)

Comissió Jubilats i Prejubilats

Durant dos dies, la seu dels EIC va acollir aquesta trobada catalanofrancesa que tenia com a objectiu explorar les vies per implicar les pimes innovadores en el projecte de RSU. Durant la jornada es van estudiar formes originals de col·laboració entre els dos països, des del punt de vista tecnològic, industrial i comercial, i es va destacar el paper que han de tenir les pimes en aquest repte que significa la valorització energètica de residus urbans. Joan Vallvé, degà del COEIC, Bruno Delaye, ambaixador de França, i Nicolas de Moucheron, director d’Ubifrance Espanya, van donar el tret de sortida a l’acte. Durant la primera jornada es van anar desenvolupant una sèrie de conferències. Jordi Renom, membre de la Comissió de Medi Ambient del Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya i exdirector de la divisió de Gestió de Residus de l’Agència de Residus de Catalunya, es va dirigir als assistents per parlar de la situació i les pers-

La societat del risc va ser el tema escollit per a aquesta sessió a càrrec de Miquel Barceló, professor d’Enginyeria de Serveis i Sistemes d’Informació de la UPC.

El Pla director de l’aigua de Mataró (20112025) Comissió de Medi Ambient Llorenç Alerm i Domènech, doctor en Ciències Químiques i director gerent d’Aigües de Mataró, SA (AMSA), va participar en aquesta jornada sobre la gestió pública de l’abastament d’aigua municipal de Mataró.

pectives de la gestió de residus a Catalunya. Seguidament i en la mateixa línia, Carles Conill, director de Medi Ambient de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, va dirigir la seva ponència cap a una experiència pròpia: Cas sobre la metròpoli de l’àrea de Barcelona. Paul Deffontaine, del Departament de Medi Ambient de la ciutat de Lille, va parlar als participants del cas de revalorització en el cas de Lille en una conferència titulada: Projecte d’una unitat de revalorització energètica de residus, el cas de la ciutat de Lille. Alba Segura, directora tècnica de Veolia Serveis Mediambientals, va presentar la planta de valorització energètica de Mataró. I Josep Montañés, director de Project Finance de la Direcció de Finançaments Estructurals de Banc de Sabadell, va donar una visió més econòmica dels RSU.

FULLS dels ENGINYERS

dia a dia

ÀMBIT TERRITORIAL

26 JULIOL 2ª vistia a la tuneladora del metro de Sabadell Delegació del Vallès La Delegació del Vallès va organitzar una segona visita a les obres del metro de Sabadell aprofitant que la tuneladora estava parada a l’estació de la plaça Major de la localitat. Després d’una breu explicació del projecte de perllongament del metro de Sabadell i del funcionament de la tuneladora sobre plànols, els assistents van poder accedir a l’interior de la futura nova estació i veure la tuneladora en la seva totalitat. 22 SETEMBRE Tast de cerveses Damm

13 SETEMBRE Curs de càlcul d’estructures

Delegació del Vallès

Demarcació Tarragona

Aquesta sessió de tast de cerveses Damm amb maridatge va tenir un gran èxit entre els enginyers, que van poder degustar cinc tipus diferents de cerveses: Saaz, Ak Damm, Estrella Damm Inedit, Voll Damm i Bock Damm, de la mà de Carles Cervantes, expert de l’empresa Damm.

L’objectiu general d’aquesta sessió va ser la de donar als assistents els processos d’introducció de dades, anàlisi i impressió de resultats mitjançant la projecció d’una imatge d’escriptori del seu ordinador, així com la comprovació de resultats a realitzar amb el programa de càlcul d’estructures, sota l’enfocament d’un projecte senzill.

OCTUBRE/NOVEMBRE/DESEMBRE 2011

3-6 OCTUBRE Curs d’eficiència energètica en edificis existents

6 OCTUBRE Cogeneració per Empreses de Serveis Energètics

Demarcació Tarragona

La Demarcació de Tarragona del COEIC va organitzar el passat mes d’octubre un curs on es van tractar els diferents aspectes relacionats amb l’eficiència energètica en els edificis existents: situació legal present i futura, mecanismes de mercat i metodologia de treball per establir diagnòstics i prescriure millores rendibles.

Aquesta jornada sobre cogeneració per empreses de serveis energètics va desenvolupar-se com a activitat formativa mitjançant casos pràctics en el coneixement d’aquesta tecnologia, fent especial incidència en la telegestió com a element clau i la seva aplicació als diferents sectors. Laia Gelabert, cap de projectes de Solucions Integral d’Eficiència Energètica (GNF) i Juan Carlos Díaz, responsable de Dispatching i Telegestió (GNF), van ser els ponents convidats a participar en la jornada.

19 OCTUBRE Ajuts de recerca i desenvolupament Demarcació Tarragona

La seu dels EIC a Tarragona va celebrar una jornada sobre el Programa de Recerca i Desenvolupament (PDI) destinat a finançar projectes empresarials de caràcter aplicat que tenen per objecte la creació i millora significativa d’un procés, producte o servei.

ÀMBIT TERRITORIAL 15 SETEMBRE Presentació de les instal·lacions de Caixa d’Enginyers Demarcació de Girona El passat dijous 15 de setembre va tenir lloc, a la seu de Girona , la presentació de les noves instal·lacions de la Caixa d’Enginyers de la mà del president de la demarcació, el Sr. Jaume Masgrau. Seguidament, es va dur a terme una xerrada amb el títol Banca cooperativa: un model diferent a càrrec del director general de Caixa d’Enginyers, el Sr. Joan Cavallé i Miranda, que va presentar també l’Smart Center. L’acte es va clausurar amb un discurs institucional a càrrec del president de Caixa d’Enginyers, Sr. Ramon Ferrer i Canel.

TRIBUNAL ARBITRAL TÈCNIC DE CATALUNYA

7 OCTUBRE Lliurament del Premi Creativitat per a Joves Demarcació de Girona En el marc de l’acte d’inauguració del curs acadèmic de l’EPS, el projecte final de carrera Disseny dels elements constituis per adaptar un centre de mecanitzat de control numèric a la tecnologia Incremental Sheet Forming (ISF), realitzat per Isabel Bagudanch i dirigit pel Departament d’Enginyeria Mecànica i de la Construcció de l’EPS, va rebre el Premi Creativitat per a Joves de mans del president de la Demarcació de Girona del COEIC, el Sr. Jaume Masgrau, que destaca la necessitat de potenciar la innovació junt amb l’esforç i la rigorositat de la professió, entre els nostres joves enginyers. L’acte d’inauguració va comptar també amb la conferència Moments de crisi: el paper transformador de la Universitat a càrrec de Christian Serarols i Tarrés, director dels Serveis Territorials a Girona del Departament d’Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya.

DONI UNA RESPOSTA RÀPIDA ALS SEUS CONFLICTES O CONTROVÈRSIES

L'arbitratge tècnic és un sistema ràpid i econòmic de resolució de conflictes alternatiu a la justícia ordinària. RESOLGUI ELS SEUS CONFLICTES TÈCNICS I ECONÒMICS EN EL TATC Incorpori la clàusula arbitral en els seus contractes i, en cas de litigi o controversia, confiï la seva resolució al Tribunal Arbitral Tècnic de Catalunya (TATC).

AVANTATGES QUE PRESENTA: • Procediment ràpid. • Minimitza les despeses. • No necessita advocat ni procurador. • És arbitrat per un expert tècnic. • Seguretat en l'obligat compliment del laude emès.

CLÀUSULA ARBITRAL “Per a la resolució de qualsevol qüestió en litigi derivada del present contracte, les parts se sotmeten a l’arbitratge d’equitat del Tribunal Arbitral Tècnic de Catalunya de la Fundació Privada per a l’Arbitratge Tècnic, a qui se li encomana la designació de l’àrbitre o àrbitres i la tutela i administració de l’arbitratge”.

Entitats membres:

FULLS dels ENGINYERS

Plaça Ramón Berenguer el Gran, 1 Pral. • 08003 Barcelona • T. 93 310 60 51 • F. 93 319 60 42 • Info@tatcat.com • www.tatcat.com

articles

Tenim un pla per al nostre futur? Francisco Durán Lorenzo / Economista i actuari d’assegurances. Director general de Caixa Enginyers Vida i Pensions

partir d’una certa edat és molt normal -i fins i tot diria que també és necessari- imaginar-nos com ens agradaria que fos el nostre futur. En el cas concret de l’esperadíssim moment de la jubilació, simplement cal visualitzar i definir quins plans volem dur a terme a partir d’aleshores. Igual que cadascú té les seves preferències, també té els seus plans, i segur que tots són molt diferents. Ara bé, tots aquests plans imaginats tenen una cosa en comú, que és, simplement, poder disposar dels recursos necessaris per dur-los a terme quan arribi el moment. En alguns casos aquests recursos necessaris seran mínims, mentre que en d’altres la quantia serà superior, però la qüestió clau per a tothom és saber si, en el moment de la jubilació, independentment de la quantitat dels recursos, els tindrem. Els qui, tot i no haver arribat a la jubilació, ja disposen dels recursos necessaris per fer realitat els seus plans de futur, només s’hauran de preocupar de conservar-los. La meva reflexió no va adreçada a aquests afortunats, sinó a la gran majoria de persones riques en imaginació però que no saben si tindran els recursos suficients per fer realitat els seus plans. És en aquest punt on tots hauríem d’iniciar un procés de reflexió. I com abans ho fem, millor. En primer lloc, hem de valorar en termes monetaris els ingressos que necessitarem quan ens jubilem i, en segon lloc, hem de saber d’on procediran. En aquest punt, cal destacar que moltes generacions d’espanyols han confiat gairebé per complet en el fet que, un cop jubilats, els seus ingressos procedirien de la pensió pública. No obstant això, en el cas dels qui encara no ens hem jubilat, la reforma de les pensions impulsada pel Govern i que plasma la Llei 27/2011, d’1 d’agost, sobre actualització, adequació i modernització del sistema de Seguretat Social, ha fet palès, de manera inequívoca, que el sistema no podrà ser tan

OCTUBRE/NOVEMBRE/DESEMBRE 2011

generós com fins ara. No m’allargaré a parlar sobre els motius econòmics, estructurals i demogràfics d’aquesta reforma, sobre els quals ja va advertir a mitjan de la dècada del 1990 la Comissió del Pacte de Toledo. Tampoc desenvoluparé el contingut de la reforma, els trets més destacats de la qual són l’increment gradual de l’edat de jubilació fins als 67 anys, l’increment fins als 63 anys de l’edat per a la jubilació anticipada, l’augment del període de còmput per calcular la pensió de jubilació de 15 a 25 anys i la nova inclusió del “factor de sostenibilitat”, que permetrà aplicar reformes paramètriques a partir de l’any 2027 en relació amb l’evolució de l’esperança de vida de la població. En tot cas, l’aplicació d’aquesta reforma implicarà, en termes generals, una reducció del nivell de prestacions respecte a la situació actual del sistema. Per tant, queda clar que per a molts ciutadans i, per descomptat, per a tots els qui tinguin uns ingressos superiors a les pensions màximes de jubilació del sistema públic, la solució més realista per garantir-se els recursos necessaris quan s’acosti l’edat de la jubilació és començar a estalviar de manera sistemàtica com abans millor i procurar ser constant. Tot i que és cert que qualsevol instrument que ens ajudi a canalitzar el nostre estalvi és vàlid, també ho és que n’hi ha d’específics per complementar les pensions públiques, i aquests són els que s’emmarquen en la previsió social complementària, ja que compleixen unes característiques tècniques específiques perquè tenen l’objectiu d’estalvi finalista i uns avantatges fiscals excel·lents. Entre aquests productes hi ha els plans de pensions, amb una flexibilitat i una varietat que permeten que l’estalviador trobi el pla que s’adapta més bé al seu perfil inversor en qualsevol moment, i també hi ha els plans de previsió assegurats (PPA), que són assegurances de vida-estalvi que garanteixen sempre una ren-

“La planificació a llarg termini no és pensar en decisions futures, sinó en el futur de les decisions presents”

dibilitat positiva amb una fiscalitat idèntica a la dels plans de pensions i que en els darrers anys han tingut uns volums de contractació alts i creixents. També hi afegiria els plans individuals d’estalvi sistemàtic (PIES), que també són assegurances de vida-estalvi dissenyades per canalitzar l’estalvi periòdic, amb una rend ibilitat positiva garantida, una flexi-

bilitat total durant la fase d’acumulació i una fiscalitat immillorable perquè la prestació es percep en forma de renda vitalícia, un complement ideal per a les pensions públiques. Peter Drucker va dir que “la planificació a llarg termini no és pensar en decisions futures, sinó en el futur de les decisions presents”. Jo els recomano que s’informin en entitats solvents, amb una gamma de productes que sigui suficient i amb un equip de professionals que tinguin coneixements contrastats en aquesta matèria, que els assessorin

i els ajudin a dissenyar correctament el seu procés particular de planificació financera. I això s’ha de fer establint els objectius per a la jubilació des d’un punt de vista econòmic, triant el producte o la combinació de productes que vagi millor al seu perfil inversor, i tenint el suport dels assessors per fer un seguiment periòdic per si cal fer-hi canvis. Ara bé, per sobre de tot, hem de ser disciplinats i constants en el nostre esforç estalviador, cadascú segons les seves possibilitats. Si volem gaudir de la jubilació que tenim al cap, hem de començar a pensar seriosament a tenir algun d’aquests plans, i com abans ho fem, millor.

“Tot i que és cert que qualsevol instrument que ens ajudi a canalitzar el nostre estalvi és vàlid, també ho és que n’hi ha d’específics per complementar les pensions públiques, i aquests són els que s’emmarquen en la previsió social complementària, ja que compleixen unes característiques tècniques específiques perquè tenen l’objectiu d’estalvi finalista i uns avantatges fiscals excel·lents”

FULLS dels ENGINYERS

articles

Mercat laboral dels enginyers durant el 2011 Montse Pérez / Serveis Ocupacionals dels EIC

eguint la línia iniciada l’any anterior, dediquem aquest espai per oferir-vos de nou una panoràmica del mercat de treball dels enginyers, elaborada a partir de les dades relatives a les ofertes publicades per la Borsa de Treball durant els darrers dotze mesos. Dels darrers cinc anys, aquest període ha estat en el que més ofertes s’han publicat (363 ofertes corresponents a 413 llocs de treball). Un 22% de les ofertes publicades s’adreçaven a perfils júniors (màxim dos anys d’experiència professional). A gran part de les empreses consultades les contractacions no s’han realitzat si no han estat imprescindibles, i s’ha donat prioritat als professionals amb experiència que poden oferir resultats a curt termini, en comptes dels júniors que requereixen una inversió de temps en formació. També cal destacar el progressiu increment d’oportunitats professionals a l’estranger, que aquest darrer any s’apropen al 6% i que han ofert vacants a països com ara França, el Regne Unit, Alemanya, el nord d’Àfrica o l’Amèrica del Sud. Com l’any anterior, els sectors que han sol·licitat més perfils han estat el sector industrial de transformació, seguit per les enginyeries de serveis, en les quals han predominat les ofertes de les enginyeries especialitzades (per exemple, d’instal· lacions per a indústries molt específiques, automatització i control) per sobre de les d’enginyeries més generalistes. El sector energètic, que l’any anterior es presentava en tercera posició amb un 10% de les ofertes publicades, aquest any ha sofert una davallada important, i ha perdut prop de 5 punts percentuals. Era previsible que la manca d’inversions en infraestructures es reflectís en l’oferta de posicions a sectors com l’obra pública, el ferroviari, l’aeronàutic, el de l’aigua i el de la gestió de residus, que també han perdut pes amb relació a l’any anterior. Si analitzem amb més detall el sector industrial, trobem que aquest any el sector de l’automoció es col·loca en primera posició com a creador d’ocupació, desbancant el sector químic i farmacèutic. Aquest fet pot haver-se produït pels darrers incentius concedits al sector durant els primers mesos del 2011 i per l’elecció per part de les companyies dels centres productius del nostre país per a la producció de nous models.

OCTUBRE/NOVEMBRE/DESEMBRE 2011

Per àrea funcional dins de l’empresa, com l’any passat, la majoria de les vacants oferides s’han produït en els departaments d’oficina tècnica de les indústries, però amb un increment important respecte al 2010 (s’ha passat del 5% el 2010 al 20% actual); dada, aquesta última, molt encoratjadora pel futur ja que es pot considerar un indicador avançat de recuperació, i alhora suggereix que les empreses poden estar adoptant una estratègia d’inversions en el disseny i desenvolupaOFERTES PER SECTOR D'ACTIVITAT ECONÒMICA ment de nous productes per competir en els mercats tan exigents en què ens trobem. Banca i assegurances

0,83%

Aigua

0,83%

Turisme, restauració, act. Recreatives

1,38%

Ensenyament

1,65%

Ferroviari i aeronàutic

1,93%

Altres activitats

2,75%

Transports, logística, distribució

2,75%

Org. Oficials i Admó. Púb. i Ent. col�laboradores

3,03%

Centres tecnològics

3,03%

TIC

3,31%

Construcció i obra pública

3,31%

Energia

5,51%

Consultoria i auditoria

5,51%

Instal�lacions, muntatges i manteniment

5,79%

Enginyeria i oficina tècnica

15,70%

Indústria de transformació

42,70% 0%

10%

15%

20%

25%

30%

35%

40%

45%

DISTRIBUCIÓ OFERTES AL SECTOR INDUSTRIAL Automoció, auxiliar i elements transport Fabricació components/aparells elèctrics, electrònics i mecànics 1,3%

Químic i farmacèutic

1,3% 3,2% 3,2%

2,6%

Fabricació de maquinària

25,2%

7,7%

Alimentació, begudes i tabac

9,0%

Metal�lúrgic Paperera, arts gràfiques. Edicio, packaging 10,3%

Fabricació materials construcció

20,0% 16,1%

Plàstic i cautxú Siderúrgic Tèxtil

Oficina tècnica (Indústria)

OFERTES PER ÀREA DE L'EMPRESA

R+D+I Producció Marketing, comercial o vendes

0,83%

Project Management

0,83% 1,38%

Oficina tècnica (Enginyeries)

2,48%

Direcció

2,75% 4,13%

Operacions

15,15%

4,96%

Manteniment

4,96%

14,05%

5,51%

Seguretat, medi ambient i qualitat Logística Compres

8,26% 9,92%

13,77% 11,02%

Sistemes d'informació Econòmico-financera Product manager

Infocentre

Som fansdeles cosesben fetes.

Montse Pérez / Serveis Ocupacionals dels EIC

xxxxxxx

Com a mànager, pot ser útil demanar als col·laboradors que pensin en maneres de renovarse, ja sigui a través d’una redefinició del seu lloc de treball, facilitant orientació a col·laboradors més júniors o participant en grups de treball que requereixin l’intercanvi d’idees

Estàs cansat d’haver de llegir milions i milions de papers amb un llenguatge que mai utilitzes? Doncs ja no has de preocupar-te’n més. Aquí estem nosaltres per estalviar-te aquesta feina i posar-te les coses fàcils. Infocentre és un servei d’informació i documentació especialitzat en l’àmbit professional i empresarial que et vol treure maldecaps. Registra’t gratis durant 30 dies!

935 029 091 FULLS dels ENGINYERS 91 normativa.infocentre.es

articles

Quina és la millor assegurança de responsabilitat civil professional (RCP)? Jordi Echeverria / Mútua d’Enginyers

ón molts factors els que poden fer que l’elecció de la nostra assegurança sigui o no l’adient per a la nostra activitat. Ens trobem en un entorn econòmic que encara dificulta més l’encert d’aquesta elecció i que ens fa prioritzar més les rebaixes i millores en les primes que no pas millorar les garanties contractades. Les dificultats econòmiques actuals i la caiguda dels nostres honoraris ens forcen a prioritzar la retallada de primes, i entrem en el risc d’oblidar que continuem responent durant deu anys de les nostres feines i que, en el moment de rebre una reclamació, la cobertura contractada serà la que s’activarà. Cal mirar enrere i tenir clar quan de carregada tenim la “motxilla” professional. És clar que l’objectiu és tenir les cobertures més àmplies al menor cost possible, però sovint això suposa que una de les dues variables hagi de cedir i el perill és quan són les garanties contractades les que es veuen retallades. Tres qüestions clau que cal tenir en compte abans d’escollir una pòlissa són: el mediador, la companyia i les condicions de la pòlissa. Totes tres sumen i el resultat ens donarà un marc comparatiu per saber si estem ben o mal assegurats i si és molt o poc el que paguem per la nostra tranquil·litat. Podrem anticipar aquesta resposta segons l’elecció que hàgim fet dels tres factors esmentats. Per desgràcia, molt sovint ens trobem que és el fet de sofrir un sinistre el que ens dóna o treu la raó. Si ens la dóna, perfecte; si no, ja és tard, i de ben segur que el cost de l’assegurança haurà estat molt car. La gestió del sinistre Davant d’una situació tan angoixant i desconeguda com és el fet de cometre un error professional que comporti una reclamació i posi en joc el patrimoni personal, l’assegurat necessita el suport professional del seu assessor d’assegurances, un servei jurídic d’alt nivell i una companyia asseguradora units per fer front a aquesta situació. Des de La Mútua dels Enginyers gestionem la pòlissa col·lectiva prioritzant la seguretat

OCTUBRE/NOVEMBRE/DESEMBRE 2011

dels nostres col·legiats per davant de qualsevol altre aspecte, però sense oblidar de negociar amb els asseguradors el millor acord econòmic possible. Un bon assessorament, el suport d’un corredor coneixedor del nostre entorn i una companyia asseguradora de primer nivell, és una suma que de ben segur donarà la millor pòlissa al seu preu just. Any rere any, La Mútua dels Enginyers i el Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya treballen conjuntament en la mateixa direcció: polsen el mercat assegurador per analitzar l’evolució de les pòlisses d’RCP; cerquen la companyia asseguradora adequada per solvència, professionalitat i predisposició de continuïtat; i negocien la millor prima d’assegurances amb les cobertures més àmplies. Per assolir l’objectiu comentat i confeccionar la millor assegurança amb la millor prima, hi ha una feina continuada d’anàlisi del risc, l’ús de la pòlissa, les reclamacions sofertes, la previsió de pagaments i reserves, etc. Així mateix, es quantifica la freqüència de les reclamacions, i la seva intensitat i tendència. Tota aquesta informació ens permetrà saber si cal millorar cobertures, ampliar límits o si podem renegociar la prima amb la companyia.

“Davant d’una situació tan angoixant i desconeguda com és el fet de cometre un error professional que comporti una reclamació i posi en joc el patrimoni personal, l’assegurat necessita el suport professional del seu assessor d’assegurances, un servei jurídic d’alt nivell i una companyia asseguradora units per fer front a aquesta situació”

articles

Baltasar López, director de la UPC ecoRacing Text: Anna Carrió - Fotos: Isabel Marquès

“La Formula Student és molt més que una competició de cotxes, és una competició de projectes d’enginyeria”

n any més, la Formula Student ha aconseguit treure el millor els estudiants d’enginyeria d’arreu d’Europa, i l’Associació de Recerca Tecnològica UPC ecoRacing ha aconseguit una merescuda segona posició en la categoria de vehicles híbrids i elèctrics amb el seu prototip anomenat EcoR2. Totes les il·lusions, les aspiracions i els projectes de futur de cadascun dels integrants d’aquest equip es retroben al Circuit de Catalunya entre neumàtics i ordinadors, en cada accelerada, en cada detall d’aquest cotxe híbrid guanyador. Baltasar López dirigeix amb entusiasme aquest grup d’enginyers format l’any 2008 que han treballat molt dur sense gairebé cap referent per aconseguir un vehicle fiable i cuidat fins a l’últim detall. La Formula Student és una eina eficient per captar talent? I per retenir-lo? Sens dubte, la Formula Student és un gran atractiu per a estudiants amb passió per l’enginyeria i ganes de superar-se posant a prova els seus coneixements i habilitats.. Des d’una perspectiva professional, què suposa per als estudiants que formen part de l’equip de treball de l’EcoR2 participar a la Formula Student? Tot i que és un projecte desenvolupat en el marc d’una competició estudiantil, l’experiència que obtenen els participants del projecte és perfectament homologable amb una experiència professional pròpia del món laboral. De fet, m’atreviria a dir que es tracta d’un concentrat d’experiències, per-

OCTUBRE/NOVEMBRE/DESEMBRE 2011

què el timing del projecte és molt ajustat i en només un any es passa per totes les fases involucrades en la concepció d’un producte tan complex com un automòbil. Quines característiques han propiciat que l’EcoR2 acabés en segona posició? Més enllà de la particularitat de ser l’únic cotxe híbrid, amb un motopropulsor que combina un motor de combustió i un motor elèctric alimentat per bateries de liti, la clau dels nostres resultats consisteix en el fet de no haver menyspreat cap prova de la competició. Hem intentat tenir molta cura de tots els detalls, i d’aquesta manera no hem deixat de tenir bones puntuacions a totes les proves, tant estàtiques com dinàmiques. La fiabilitat ha estat un altre dels punts forts del nostre EcoR2. Quina mena de proves han de superar els prototips durant la Formula Student? La Formula Student és molt més que una competició de cotxes, és una competició de projectes d’enginyeria. En aquest sentit, l’equip s’ha d’enfrontar a tot tipus de proves. Les que són puntuables es poden classificar en estàtiques i dinàmiques. Les estàtiques són les que es fan entre el dimecres i el divendres, i són: Cost, que avalua el cost de producció del prototip pel que fa a materials i processos; Sustainability, que avalua les implicacions mediambientals derivades de la hipotètica producció del cotxe en sèrie; Business Presentation, on es presenta un pla d’empresa basat en el prototip, i Design, en la qual es valora el disseny enginyeril i els coneixements tècnics dels membres de l’equip. Les

“L’Associació de Recerca Tecnològica UPC ecoRacing la vam formar el 2008 i el 2010 vam presentar el primer prototip de l’EcoR2”

proves dinàmiques són les que tenen lloc el cap de setmana amb els cotxes en pista, i són: Acceleration, que consisteix a recórrer 75 metres des de parat; Skid pad, que consisteix a fer uns vuits per avaluar la capacitat d’acceleració lateral; Autocross (autocròs), on es mesura la maniobrabilitat i l’agilitat del cotxe en un circuit molt revirat; Endurance, que es tracta d’una prova de resistència de 22 km, i Fuel economy, que mesura el consum energètic dels cotxes. Quants prototips ha presentat UPC ecoRacing? L’Associació de Recerca Tecnològica UPC ecoRacing la vam formar el 2008 i el 2010 vam presentar el primer prototip de l’EcoR2. El procés va ser complex perquè es tractava, alhora, del nostre primer cotxe i del primer d’aquestes característiques (híbrid) que es feia a l’Estat; no teníem cap referent. EcoR fa referència a ecoRacing, i el 2 a les dos fonts d’energia del propulsor: l’electricitat i la benzina. Aquest juny vam presentar una segona versió amb un disseny més evolucionat i depurat. Vam decidir mantenir el nom EcoR2 perquè, tot i que és un cotxe nou, mantenim els conceptes més característics. Quants dels estudiants que han participat en aquest projecte han aconseguit treballar a la Fórmula 1? Només dos membres de l’equip ja han acabat els estudis. El que sí que podem dir és que les ofertes de feina no falten, especialment del sector de l’automoció, però de Fórmula 1 no en podem parlar.

DETALLS TÈCNICS “La nova versió de l’EcoR2 utilitza bateries que nosaltres mateixos hem desenvolupat i que estan formades per cel·les de liti-polímer d’última generació. Té frenada regenerativa i es pot carregar en qualsevol endoll. Entre d’altres, el pilot pot variar diferents paràmetres del motopropulsor des del volant i escollir el tipus de funcionament: elèctric zero emissions, combustió o híbrid paral·lel. El motor de combustió és un monocilíndric de 250 cc i d’origen Derbi. Crec que és interessant destacar que un 80% dels nostres proveïdors són empreses catalanes o amb base a Catalunya”.

FULLS dels ENGINYERS

volem +

EN FAMÍLIA

El Club Bombeta celebra el seu primer aniversari L’Associació i el Col·legi d’Enginyers Industrials organitzen anualment la Diada de l’Enginyer, però, a partir d’ara, els més petits del nostre col·lectiu també tenen la seva pròpia festivitat: l’Aniversari del Club Bombeta. El 17 de setembre, amb motiu del primer aniversari del club dels petits enginyers i enginyeres, vam celebrar una gran festa al Poble Espanyol. Aquesta diada infantil va comptar amb més de 50 assistents que van gaudir d’una jornada molt especial en què els nens i nenes van ser-ne els veritables protagonistes.

OCTUBRE/NOVEMBRE/DESEMBRE 2011

Text: Mònica Acero

Fotos: Javier Hellín i Toni Guerra

FULLS dels ENGINYERS

volem +

n començar la festa, els socis del Club Bombeta, més coneguts com a bombetes, acompanyats de pares, familiars i amics, van realitzar l’original joc del sarró. En aquesta gimcana, els bombetes van demostrar les seves qualitats com a investigadors resolent les proves i els enigmes que els van portar pels racons més interessants i desconeguts del Poble Espanyol. Aquesta activitat va agradar molt als petits enginyers i enginyeres. “M’ho he passat molt bé perquè m’encanten els jocs de pistes i d’orientació”, va explicar el bombeta Jordi Greoles. “Ha estat una activitat molt divertida!”, coincidien els bombetes Ona i Ot Pérez. La celebració va continuar amb l’entrega de premis del Club Bombeta. En aquesta entrega, tots els bombetes van ser guardonats amb una medalla i un regal per la seva participació i implicació en el Club. “Ens va fer molta il·lusió que la Laura, com a bombeta més petita que participava a l’activitat, tingués un obsequi. Va ser un detall que agraïm molt al Club”, comenta Roman Cuerpo, pare de la Laura Cuerpo. “Era la primera vegada que participàvem en una activitat del Club i estem segurs que anirem a d’altres”, afegeix. La festa va concloure amb un pica-pica per a tots els assistents. La celebració del primer aniversari del Club Bombeta va resultar tot un èxit i els més petits de la casa van gaudir d’una diada plena de diversió, emocions, música i rialles. La mare de l’Ot, l’Ona i el Roc Pérez, Noemí Larumbe, destaca que va ser “una festa excel·lent, íntima i molt ben organitzada on tots els nens en van ser protagonistes”. “Ha estat una festa molt entretinguda i tant els nens com els grans ens ho hem passat molt bé. El joc de pistes ens va encantar i la celebració posterior va estar molt ben organitzada”, asseguren Xavier Greoles i Sílvia Cano, pares del Jordi Greoles.

OCTUBRE/NOVEMBRE/DESEMBRE 2011

Els petits bombetes, acompanyats de pares, familiars i amics van realitzar l’original joc del sarró a través del qual van descobrir i explorar tots els racons del Poble Espanyol.

FULLS dels ENGINYERS

volem +

El Club Bombeta, el món de l’enginyeria a l’abast dels més petits L’AEIC i el COEIC són unes institucions actives i dinàmiques que no volen oblidar-se dels més petits del nostre col·lectiu. Per aquest motiu, el setembre del 2010, vam decidir que els fills, néts i nebots dels EIC, també havien de tenir el seu espai propi dins de les nostres institucions. D’aquesta manera, va néixer el Club Bombeta. Aquesta iniciativa té la voluntat d’acostar el món de l’enginyeria als més petits. Els nens i nenes saben quina feina desenvolupa un metge, un professor o un arquitecte, però no saben què fa un enginyer. El Club Bombeta pretén ensenyar-los, d’una manera didàctica, amena i entretinguda, quin és el treball dels seus pares, avis o familiars. Des de ben petits els volem transmetre que l’enginyeria és divertida. Aquest projecte també actua com un punt de trobada on els enginyers i enginyeres poden compartir activitats i experiències amb les seves famílies, així com relacionar-se amb els seus companys de professió. Tal com explica Montse Mouriño, mare del Miquel i del Martí Avellà: “Les trobades del Club Bombeta són una bona oportunitat perquè companys de promoció o de diferents sectors es trobin, cosa que reforça les xarxes personals de contactes, i també perquè els més petits coneguin altres nens”. El Club Bombeta ofereix múltiples avantatges i activitats per als seus socis. Quan un nen s’hi inscriu, se li entrega un carnet personalitzat i un lot de benvinguda del SuperBombeta, la mascota del Club. El dia del seu aniversari, els bombetes també reben una felicitació i un regal molt especial. El Club Bombeta organitza diverses activitats per als més petits: des de fer dibuixos i redacci-

100

OCTUBRE/NOVEMBRE/DESEMBRE 2011

ons sobre un tema proposat a activitats presencials com un taller al Museu de la Xocolata o una jornada per jugar amb un Scalextric de grans dimensions. El bombeta Quim Bech assegura que li agrada molt anar a les activitats perquè pot jugar amb altres nens. “La meva activitat preferida va ser la de l’Scalextric perquè vaig muntar un cotxe”, afirma el bombeta Arnau Navarro. El Club també té una revista pròpia, els MiniFulls, que compta amb diverses seccions com el còmic del SuperBombeta, consells sostenibles, experiments, activitats, etc. La revista també publica els contes i els dibuixos que han fet els bombetes, i les fotografies de les activitats presencials. “Els MiniFulls és una de les coses que més m’agraden del Club. Sempre els llegeixo i aprenc moltes coses”, conta la bombeta Lola Bech. Els petits enginyers també tenen clar quines són les seves seccions preferides de la revista. El Jordi Greoles prefereix els experiments, mentre que a l’Ivan Blasco li agrada veure’s a les fotografies. A més, el Club té un blog que fomenta la interactivitat amb els socis. Un altre dels avantatges fonamentals del Club Bombeta és que, a diferència d’altres clubs infantils, ofereix un tracte totalment personalitzat a tots els seus socis mimant fins a l’últim detall. Tal com explica Noemí Larumbe: “Els nens són tractats pel seu nom, els coneixen i es crea un vincle molt més estret entre club i ells”. “Ens agrada el tracte dedicat als nens, molt directe i familiar, integrant-los en un grup de manera que ells s’hi troben a gust i no se senten estranys”, subratllen Sílvia Cano i Xavier Greoles. Actualment, el Club Bombeta compta amb quasi mig centenar de membres. Després del primer any, el balanç d’aquest projecte és molt positiu i, des del Club, continuarem treballant per oferir més avantatges i activitats, mantenint clara la nostra filosofia: al Club Bombeta cada nen és únic i especial.

El Club Bombeta ja tĂŠ un any! Tots els bombetes van voler celebrar un any de jocs, trobades, rialles, activitats i amics.

FULLS dels ENGINYERS

101

volem +

ENTREGA DE PREMIS DEL CLUB BOMBETA

a les Premi més resses f dis divertides varro u Na Arna co Blas Ivan

102

Premi a la major participació Ot Pérez Ona Pérez Roc Pérez

Premi a les fotos d’estiu més ma ques Martí A vellà Mique l Avellà

OCTUBRE/NOVEMBRE/DESEMBRE 2011

sòcia a la Premi petita més erpo a Cu Laur

Premi als de Sant dibuixos Jordi originals més Lola B ech Quim B ech

ltimes a les ú Premi al incorporacions ombeta Club B tiérrez G Júlia u tiérrez Lluís Gu

a la millor Premi ó sobre redacci l’escola oles Jordi Gre

Regals i medalles. Tots els nens van rebre un present de les mans de Joan Vallvé, degà del COEIC.

FULLS dels ENGINYERS

103

volem +

EL MICROOH!NES El núvol ja és aquí! La recent mort de Steve Jobs, fundador d’Apple, no ha impedit que la marca presentés el passat mes d’octubre un nou servei anomenat iCloud i l’última versió del seu sistema operatiu per a mòbils iOS5. El cloud computing entra a les cases dels usuaris per quedar-s’hi. I és que aquest nou servei permet tenir informació de qualsevol tipus disponible en qualsevol dispositiu sense necessitat de fer una sincronització. Música, imatges, aplicacions, calendaris, documents...; tot pot ser enviat a altres dispositius d’Apple o, fins i tot, a un PC amb iTunes 10.3 instal·lat. Només per registrar-se l’usuari obté automàticament 5 GB sense cap cost. Són molts els qui ja li han trobat tots els avantatges a la informàtica al núvol, ja sigui per a ús personal a l’hora d’escoltar música o disposar d’arxius en un moment determinat, o professional, per exemple un fotògraf que necessita guardar el seu material i tenir-lo a mà a qualsevol part del món. Si vols més informació: www.apple.es

ENTRETENIMENTS A en Manel li han deixat una barca perquè necessita passar un llop, una cabra i un enciam d’un cantó a l’altre del riu. L’única condició és que en cada viatge només pot passar ell i un dels tres. Si deixa el llop amb la cabra, aquest la matarà, i si deixa la cabra amb l’enciam segur que se’l menjarà. Com s’ho farà sense cap mena d’ajuda? Solució del número anterior: En Joan Puig és un nan i, per tant, no arriba a pitjar els botons per sobre del setè pis i es veu obligat a pujar els set pisos restants per les escales. Detesta haver de pujar per les escales, així que aprofita quan plou per ajudar-se amb el paraigua i pitjar el botó de l’ascensor del seu pis.

WWWEBS IL·LUMINACIÓ EFICIENT DE BAIX CONSUM http://ec.europa.eu/energy/lumen/index_es.htm Portal de la Unió Europea sobre il·luminació que proporciona informació sobre la substitució prgressiva de les bombetes tradicionals poc eficients per sistemes de baix consum. Dades per a consumidors, professionals i mitjans de comunicació sobre l’ampli ventall de possibilitats existents relacionades amb el baix consum i la normativa europea vigent.

ENERGY EFFICIENCY http://ec.europa.eu/energy/efficiency/index_en.htm Portal en anglès de la Unió Europea sobre eficiència energètica. Dades a tenir en compte sobre competitivitat, seguretat i sobre el canvi climàtic recollides al Protocol de Kyoto. També hi pots trobar informació sobre projectes relacionats amb l’eficiència energètica i documents de l’Executiu europeu sobre aquest tema.

104

OCTUBRE/NOVEMBRE/DESEMBRE 2011

LA TEMPTACIÓ El cava dels petits grans moments Personalitat i qualitat d’elaboració caracteritzen els vins i caves que descansen a la bodega de la finca Can Petit, a Sant Sadurní d’Anoia, bodega que forma part del grup de Xerés González Byass. Chardonnay, Pinot Noir, macabeu, xarel·lo i parellada són les varietats de raïm que cultiven i que més tard es converteixen en caves i vins d’alt nivell. Un lloc on la tradició i els orígens es troben amb l’època actual, l’elegància i el minimalisme; un lloc on l’equilibri d’aromes dels seus caves i les suaus bombolles que pugen lentament sorprenen a tot aquell que els prova. Vilarnau t’ofereix la possiblitat d’emocionar-te i tastar els seus caves i vins en un entorn únic mentre visites les caves. La ruta permet accedir a les instal·lacions entre les vinyes i interactuar amb les diferents varietats de raïm, sentir la seva aroma i aprendre els matisos bàsics de la viticultura de precisió. La visita continua per totes les instal·lacions fins a l’interior de les caves, on un laberint d’ampolles va destapant els secrets més ben guardats. Al final del recorregut, els visitants poden tastar, envoltats d’un paisatge espectacular, els diferents caves Vilarnau amb les explicacions pertinents de cadascun per part d’una persona especialista. A la foto, nou disseny del cava Albert de Vilarnau, per Antonio Miró. www.vilarnau.es Tel. 938 912 361

% Vacances i viatges

Els millors descomptes Descobreix-los ara!

Compres

Oci i activitats

Per a més informació: T. 932 957 804 a/e: atencioeic@mail.eic.cat www.eic.cat

Salut i bellesa

Família i llar

Formació

FULLS dels ENGINYERS

105

l’associació!

volem +

OFERTES I SERVEIS ESTADES DE LUXE Ahotels Andorra ofereix a tots els membres dels EIC un seguit d’avantatges en descomptes i programes especials per estades i productes en els quatre hotels de quatre estrelles de la cadena a Andorra: Hotel Príncep, Hotel Prisma, Hotel Piolets Park & SPA i Hotel Piolets & SPA. Tots quatre estan ubicats en zones privilegiades: dos a la zona de compres i a prop de Caldea, i els altres dos a Soldeu, a peu de pistes de l’estació d’esquí i de muntanya Grandvalira amb programes d’activitats de lleure i amb 1.000 m2 de spa tot l’any. Descompte del 10% en estades, paquets especials i esdeveniments d’empresa entrant a: www.ahotels. com (cal introduir el codi promocional EIC2011).

www.ahotels.com Telèfon: (+376) 806 436

doiser, el portal d’avantatges i descomptes per a empreses Doiser.com, fundada el 2008, és una plataforma empresarial amb una àmplia gamma de descomptes de proveïdors seleccionats com Europcar, Rumbo, Halcón Viajes, Smartbox, Securitas, Repsol... Ara Doiser ofereix a les empreses adherides dels Enginyers Industrials de Catalunya l’accés gratuït al portal. Per accedir al servei heu de sol·licitar-nos prèviament l’enllaç d’accés per correu electrònic a emp.adherida@serveis.eic.cat o per telèfon al 935 029 099.

AL DIA AMB L’Econòmic L’Econòmic és el primer setmanari econòmic de Catalunya, que amb rigor, un llenguatge molt entenedor i en català ofereix casos d’èxit de pimes catalanes, reportatges en profunditat sobre el teixit productiu català, eines per a la gestió empresarial, opinions de prestigi i tot allò que té a veure amb les empreses i l’economia catalanes. Ara, els enginyers col·legiats us hi podeu subscriure i rebre’l a casa cada setmana per només 36 euros a l’any (62% de descompte). A més, les empreses adherides gaudiran d’un 30% de descompte en contractació de publicitat. Subscripcions: 972 186 480 subscripcions@leconomic.cat (Cal indicar promoció Col·legi d’Enginyers de Catalunya) Publicitat: 932 276 622 (Manel Ullán) publicitat@leconomic.cat

106

OCTUBRE/NOVEMBRE/DESEMBRE 2011

Alguns dels beneficis que obtindran les empreses adherides: • Estalvi de fins al 60% en compres a proveïdors nacionals i locals seleccionats per zona geogràfica. • Més de 40 línies de servei: viatges, material d’oficina, missatgeria, gestories, assegurances, serveis de neteja, regals corporatius, lloguer de vehicles, organització d’esdeveniments i serveis gràfics, entre d’altres. • Integració de totes les compres generades en un mateix portal. • Possibilitat de promoció del vostre negoci dins de la xarxa d’empreses doiser. www.doiser.com

FULLS dels ENGINYERS

107

volem +

IMMOBLES Llogo oficina d’enginyeria de 60 m2 completament equipada a l’edifici Walden de Sant Just Desvern. A peu del Trambaix. Opcionalment es pot compartir en mòduls. Preu a negociar segons modalitat. Tel. 609 710 311 / 934 738 146 (Francesc).

superfície construïda és de 225 m2 distribuïda en tres plantes. Té 10 m de façana al carrer Puigterrà i 7,5 m de profunditat. Està integrada al casc antic i es pot doblar la superfície en planta construïda i també aixecar una nova planta. Disposa d’un terreny posterior de 350 m2 exposat al sud i amb vistes a l’horitzó inalterables. Preu a negociar. Tel. 609 710 311.

Es ven dúplex quasi nou a la Cerdanya (Osseja), de 120 m2 a tres vents, espaiós, i amb tres habitacions (possibles quatre), menjador amb llar de foc, dos banys, pàrquing i traster gran (12 m2). Balcó amb excel·lents vistes a la Cerdanya. Gran zona comunitària amb piscina. Ideal per a famílies amb nens. Preu: 275.000 €. Tel. 619 051 500.

Venc casa de poble a Castellgalí (Bages), a 10 km de Manresa i 50 de Barcelona. És una casa construïda amb pedra de més de 200 anys per reformar. La

108

Venc pis ampli en ple centre de l’Eixample (carrer Aragó prop de Rbla. Catalunya), de 135 m2; amb molt bona Es lloga despatx al carrer Aribau / Via Augusta, nou a estrenar, 60 m2. Preu: 600 €/ mes. Tel. 667 488 648 (Sr. Serrat). Es lloga espai d’oficines de 150 m2 (sis llocs de treball amb possibilitat de vuit) a Barcelona, carrer Consell de Cent, 484, local 2, amb accés al metro (L2 Monumental). Totalment moblat, equipat i gestionat per començar a treballar de manera immediata. Totes les instal·lacions que es comparteixen (telèfon, Internet…) estan equipades amb la tecnologia més avançada de veu i dades. Servei de recepció i

OCTUBRE/NOVEMBRE/DESEMBRE 2011

centraleta inclòs. Sala de reunions comunitària de 35 m2 amb projecció de vídeo. Aire condicionat i subministraments inclosos (electricitat, aigua). Alarma de seguretat. Bany individual. Servei de neteja inclòs. Entrada particular. Llest per instal·lar-s’hi. Preu: 1.300 €/mes, oscil·lant en funció de l’ocupació. Informació sense compromís. Grup TAE. Tel. 932 682 933. Fax: 932 684 180. A/e: gruptae@gruptae.com.

distribució, sala d’estar i menjador, cinc dormitoris; lluminós, tranquil sense repercussió del trànsit, orientat a espai d’illa. Per reformar. Finca senyorial rehabilitada. Preu: 600.000 €. Tel. 934 519 321.

Llogo per quinzenes un apartament a primera línia de mar a Sant Antoni de Calonge. Sisè pis completament equipat amb garatge. Apartament per a dues famílies. Tel. 666 644 153 (Jaume Magdalena). Es ven pis de 75 m2 al centre mateix de Terrassa (Sant Leopold). Tres habitacions exteriors i dos banys (equipats amb plat de dutxa i banyera d’hidromassatge), balconada de 3,3 m2 i pati de 4,75 m2. Cuina totalment nova tipus office i equipada, exterior i molt lluminosa. Pàrquing en el mateix edifici, inclòs. Zona molt ben comunicada (2 min de Renfe, 8 min d’FGC) amb tots els serveis. Preu: 232.000€. Tel. 628 531 123.

cantonera i bona vista. Quatre habitacions, dos banys, un lavabo i cuina molt gran amb zona de servei. Tel. 933 306 433. Llogo despatx de 24 m2 totalment moblat i a punt per treballar-hi. Es troba a la primera planta d’un emblemàtic centre de negocis al carrer Guillem Tell, 27, de Barcelona (Edifici ABC Humboldt). Serveis inclosos: subministrament d’aigua i llum, climatització, neteja, consergeria, correspondència, Wi-Fi de banda ampla i ús de sala de juntes 2 hores per setmana. Té llum natural, vistes al Tibidabo i tota la ciutat, i àmplia terrassa amb serveis de vending. Possibilitat de sinergies amb empreses ocupants actuals de sectors capdavanters. Tel. 935 665 019 (Juan Lorenzo-Penalva).

Llogo baixos d’una casa a Valldoreix, Sant Cugat del Vallès. En bon estat. Són 45 m2 aproximadament. Inclou jardí i espai per aparcar. Dues habitacions. Tel. 606 348 902. A/e: albert.pulgarin@telenginyers.net.

Venc pis de 180 m2 a Barcelona (General Mitre amb Muntaner). Alt, tot exterior, ampli saló amb terrassa

Llogo loft-dúplexdespatx de 50 m2 per estrenar al carrer Indústria, 365, de Barcelona. A 2 min del

metro Sagrera i futura estació de l’AVE. Disposa d’una habitació àmplia, bany complet amb plat de dutxa i hidromassatge, cuina totalment equipada (microones, nevera i vitroceràmica). A la planta superior, saló menjador amb zona d’estudi. Aire condicionat amb bomba de calor, alarma, videoporter i rentadora. IBI i despeses de comunitat inclosos en el preu. Proper a tots els serveis: centre mèdic i comerç de barri. Ideal per a una persona o parella. Preu: 750 €/ mes. Tel. 637 518 988 (Roger Tosca García).

Llogo casa a la urbanització Pleta de Saga (a 7 km de Puigcerdà) per vacances d’estiu, per setmanes o quinzenes... Per a 6-8 persones. Totalment moblada. Preu a convenir. Tel. 625 546 345 / 935 896 777 (nits). Llogo apartament dúplex de 60 m2 al carrer Ravella de Barcelona (prop de la plaça Adrià). Dormitori

espaiós, dos banys, cuina, traster, rebedor i lluminosa i alegre sala d’estar menjador. Tel. 933 175 904 (Mariví, en horari laborable). Llogo despatx tècnic per compartir al centre de Reus (zona plaça Llibertat). Tot exterior, climatitzat, sala de reunions, accés adaptat i Wi-Fi. Preu: 300 €/mes (despeses incloses). Tel. 606 161 894. A/e: enricsabate@ lescolladesvins.com. Es lloga apartament equipat a Sant Feliu de Guíxols, per quinzenes o mesos. Disposa de tres habitacions dobles amb armaris encastats, bany i lavabo, menjador - sala d’estar amb TV, llar de foc i balcó-terrassa en xamfrà, cuina equipada, calefacció de gas i terrassa al darrere amb rentadora. És el tercer pis d’un bloc de tres plantes amb vista sobre la vila. A 700 m de la platja de Sant Pol i a 1.000 m del passeig. Preu: juny, 900 €/quinzena; juliol, 1.100 €/quinzena; agost, 1.250 €/quinzena. Tel. 639 369 881 (Joan). A/e: apartamentsfg@gmail.com. Venc apartament a Salardú de 50 m2. Planta baixa amb accés exclusiu des del jardí, dues habitacions, bany complet,

cuina integrada amb saló menjador, aparcament i traster, ampli jardí comunitari. Preu: 250.000 €. Tel. 932 372 609 / 607 298 684.

ALTRES Venc moble llit i seients per a VW Transporter T5. Moble llit format per conjunt de dos calaixos, en fusta de contraxapat (més lleugera i resistent), dissenyats per transformar-se en un llit de 200x110 o per funcionar com a taula+seients. Es poden portar muntats amb la segona fila de seients sense problemes. S’inclouen coixins (utilitzats com a matalàs del llit). Ideal per als que vulguin transformar la furgoneta en un habitatge a molt baix cost. En molt bon estat. Es munten i desmunten en qüestió de segons. També es ven conjunt de seients de segona fila. Biplaça totalment reclinable més plaça reclinable. Només tenen quatre anys i estan en molt bon estat. Preu a convenir. Tel. 657 800 117. A/e: gurruluque@gmail. com.

Venc Lexus IS 200 Premium de l’any 2002

i 137.000 km. Motor gasolina, 2 litres, V6 de 155 CV, canvi manual de sis velocitats i tracció al darrere, control de la tracció i sistema snow, ABS, sis i àudio de sis altaveus. Totes les revisions passades al servei oficial, sempre al garatge i molts quilòmetres per carretera. En bon estat. Preu: 6.500 €. Tel. 629 359 331 (Juan Francisco Armenter Vidal). Venc moto Honda 600 CBF SA negre, de l’oc-

tubre del 2007, amb 5.900 km tots per carretera. Rodatge escrupolós. En perfecte estat, impecable perquè no s’utilitza. Sempre al garatge, protegida amb dues fundes de tela i plàstic; no s’ha mullat mai, ni de pluja ni per rentar-se amb mànega o pressió. Té carenat original, ABS, dobles maletes laterals GIVI

Keyless, amb cabuda de dos integrals a cada una. Es pot veure a Sitges. Preu: 4.500 €. Tel. 687 946 331 (Josep). Venc Volvo V40, matrícula 0140 CLW, del setembre del 2003, motor 1.800 CV, de gasolina. Model berlina de cinc portes, sempre al garatge. Passades totes les revisions al servei oficial. Preu: 4.900 €. Tel. 696 953 800. Venc Land Rover Freelander 2.0 TD4 S Excursion de cinc portes i en

excel·lent estat. Motor BMW de 112 CV (sense corretja de distribució, porta carena) i 93.500 km. Any 2002. No fumador. Vehicle sempre al garatge particular. Utilitzat exclusivament els caps de setmana. Quatre pneumàtics Michelin Latitude Tour HP nous (canviats als 90.500 km). Motllures laterals i estores interiors i de maleter de goma (joc d’estores tèxtils per estrenar). ITV fins al juliol del 2012. Assegurança fins al juny del 2012. Preu: 7.500 €. Tel. 690 017 986. A/e: vicens. llario@gmail.com.

FULLS dels ENGINYERS

109

volem +

TEXT: Anna Carrió

FOTO: Arxiu

Enginyeries del Món

Estadi Nacional de Pequín El niu de l’ocell

L’espectacular xarxa d’acer d’aquesta obra d’enginyeria ha fet que sigui coneguda com el niu d’ocell. Recobert per una membrana transparent, l’estadi té 330 metres de llarg, 220 metres d’ample i 69 d’alçada. Va acollir les cerimònies d’inauguració i clausura, les proves d’atletisme i la final de futbol als Jocs Olímpics de Pequín l’any 2008. Els arquitectes suïssos Jacques Herzog i Pierre de Meuron van idear una estructura de 110.000l tonelades d’acer fabricat a la Xina, que va esdevenir l’estrucutura d’acer més gran del món. En la construcció d’aquest estadi hi van participar 17.000 treballadors, que van iniciar els treballs de construcció a

finals de desembre del 2003. Enginyeria i esport també van de la mà i estadis com aquest esdevenen catedrals d’enginyeria i arquitectura. L’Estadi Nacional de Pequín està equipat amb un sistema d’energia solar i de recollida d’aigua que la purifica per a utilitzar-la posteriorment per regar i netejar. Uns tubs instal·lats al sostre recullen l’aire calent per escalfar les instal·lacions durant l’hivern i l’aire fred per refredar l’estadi a l’estiu. El projecte original preveia la capacitat de 100.000 espectadors, però per simplificar el disseny es van reduir a 91.000. Per les Olimpíades es va reduir encara més aquesta xifres i es van retirar 11.000 seients de l’estadi.

Més informació: www.olimpiadasbeijing2008.com

CONTACTE Si vols contactar amb els Fulls dels Enginyers per posar un anunci de compra/venda, suggerir un entreteniment o fer qualsevol proposta, pots fer-ho a través de l’adreça electrònica fulls@eic.cat. Per a canvis d’adreça, posa’t en contacte amb atencioeic@eic.cat. També pots trucar al telèfon 933 192 300.