tenim opinió
ELS NOSTRES EXPERTS
Grau d’Enginyeria en Tecnologies Industrials, l’accés natural al Màster en Enginyeria Industrial Eulàlia Griful Ponsati / Directora de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeries Industrial i Aeronàutica de Terrassa (ETSEIAT-UPC)
L’
Enginyeria Industrial és una carrera professional que té ja molts anys de vida i de contrastada presència a la nostra societat. Però al llarg dels anys aquesta professió ha anat patint reformes en la manera d’accedir-hi i ara som davant d’una nova reforma que sens dubte configurarà uns nous professionals. Ara per ara no podem dir si seran millors o pitjors, ens falta la bola de vidre. Però un dels reptes que tenim des de l’ETSEIAT és que aquests nous professionals que hem de formar siguin els que necessitarà en el futur la nostra indústria i la nostra societat. Per això estem immersos en un procés d’adaptació dels plans d’estudis que tenen com a referència unes ordres ministerials, uns criteris formatius i el llegat dels nostres antecessors.
“Un dels reptes que tenim des de l’ETSEIAT és que aquests nous professionals que hem de formar siguin els que necessitarà en el futur la nostra indústria i la nostra societat” En el marc de la reforma dels plans d’estudi de les universitats espanyoles per tal d’adequar-se a les demandes de l’Espai Europeu d’Educació Superior (EEES), i després d’un llarg procés de debat, el Ministeri de Ciència i Innovació va acordar (Ordre CIN/311/2009, de 9 de febrer, per la qual s’estableixen els requisits per a la verificació dels títols universitaris oficials que habiliten per a l’exercici de la professió d’enginyer industrial) que, per tal d’assolir les competències de la professió d’enginyer industrial,
14
GENER/FEBRER 2010
l’estudiant haurà de superar un dels graus de l’àmbit de l’enginyeria industrial dissenyats en un format de quatre anys (240 European Credit Transfer System, ECTS1) i posteriorment, el Màster en Enginyeria Industrial. Encara que el format dels màsters pot ser variable, la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) va acordar que el màster tingui un format de dos anys (120 ECTS). Per tant, el marc legal actual suposa desglossar els estudis conduents a la professió d’enginyer industrial en un grau de l’àmbit de l’enginyeria industrial previ a un Màster d’Enginyeria Industrial. Partint d’aquests condicionants, i de la convicció que la titulació d’Enginyeria Industrial ha demostrat al llarg de tota la seva existència ser una titulació perfectament ben adaptada al mercat laboral, des de les escoles d’Enginyeria Industrial de la UPC s’ha apostat per la creació d’un nou grau que reculli l’essència formativa que té l’actual estructura de la titulació, ja que consi-derem que ha donat un bon resultat i que es complementava perfectament amb l’oferta que es feia des de les ja antigues escoles d’Enginyeria Tècnica Industrial. Així doncs, un estudiant que vulgui accedir a la professió d’enginyer industrial pot triar entre diversos graus tecnològics (de quatre anys) i després el nostre màster específic. Però la varietat i fins i tot els continguts de bona quantitat d’aquests graus creiem que no són els més adequats per completar la formació que creiem que ha de tenir la titulació superior en Enginyeria Industrial. En alguns casos, l’estudiantat haurà d’adaptar el seu currículum per
tal que s’arribi a una formació suficientment ajustada. I és en aquest marc on apareix la proposta del Grau d’Enginyeria en Tecnologies Industrials (ETI), que es pot entendre com l’adaptació més natural a l’EEES de l’actual primer cicle de la titulació d’Enginyeria Industrial, i que està orientat específicament per prosseguir de manera natural amb els estudis de Màster en Enginyeria Industrial, que habiliten per a la professió d’enginyer industrial. La incorporació en el món laboral del graduat en ETI vindrà facilitada per la seva visió tecnològica de conjunt, molt més generalista que especialista, i amb una forta base científica que permetrà la seva incorporació a qualsevol projecte de caràcter multidisciplinari (enginyeries, oficines tècniques, departaments d’R+D+i, producció i compres o consultories tecnològiques i de gestió, les quals demanen actualment enginyers de caràcter polivalent). Els altres graus d’àmbit de l’enginyeria industrial2 tenen una orientació cap a un sector tecnològic específic i habiliten a la professió d’enginyer tècnic industrial (Ordre CIN/351/2009, de 9 de febrer, per la qual s’estableixen els requisits per a la verificació dels títols universitaris oficials que habiliten per a l’exercici de la professió d’enginyer tècnic industrial). Un cop graduat, l’estudiant pot prosseguir amb els estudis de Màster en Enginyeria Industrial. Tant el Grau d’Enginyeria en Tecnologies Industrials com el Màster en Enginyeria Industrial han estat dissenyats seguint les directrius de les Ordres Ministerials (OM) de febrer del
1. ECTS són 25 hores de treball per part de l’estudiantat.
2. Graus en Enginyeria Química Industrial, Mecànica, Elèctrica Industrial, Tèxtil i Electrònica Industrial.
2009. Aquesta proposta, igual que la de les Grandes Écoles franceses, es planteja com un projecte de formació integral de professionals de l’enginyeria industrial. El Grau d’Enginyeria en Tecnologies Industrials és la primera fase d’aquest projecte, i proporciona al futur enginyer i enginyera industrial una sòlida base tecnicocientífica, que amplia les competències en formació bàsica de les OM, juntament amb una formació general en el conjunt de tecnologies de l’àrea industrial. Els estudis actuals d’Enginyeria Industrial incorporen moltes competències que s’han classificat com a transversals o genèriques, com ara el treball en grup, la comunicació oral i escrita, la innovació, la preservació del medi o el coneixement d’altres llengües més enllà del català o el castellà. Això s’ha anat fent de manera habitual en nombroses assignatures de la titulació i, de manera creixent durant els darrers anys, a
mesura que s’ha anat ampliant la introducció de metodologies docents com ara l’aprenentatge actiu (active learning), l’aprenentatge cooperatiu (cooperative learning), l’aprenentatge entre iguals (peer learning), l’aprenentatge basat en projectes (project-based learning) o la introducció de les metodologies docents més noves com ara les videoconferències o els vídeos docents. En aquest sentit, l’anomenat procés de Bolonya ha esdevingut una oportunitat per posar de manifest aquelles competències genèriques, ordenant-ne la introducció, a diversos nivells de profunditat, durant els nous estudis i vetllant per tal que no només sigui un component addicional d’algunes assignatures sinó donant peu a una avaluació transparent de cadascuna d’elles amb l’objectiu d’acreditar en el propi títol de Grau les excel·lències assolides per l’estudiantat en les diferents competències genèriques treballades. A la Universitat Politècnica de Catalunya s’ha consensuat que tots els estudis incorporaran un mínim de set competències genèriques, de les quals hi ha dues que són instrumentals (comunicació eficaç oral i escrita; tercera llengua), dues són interpersonals (aprenentatge autònom; treball en equip) i tres que són sistèmiques (emprenedoria i innovació; sostenibilitat i compromís social; ús solvent dels recursos de la informació). Cal tenir present que aquestes competències genèriques són les demanades actualment per part de les empreses als titulats i titulades en Enginy-
eria Industrial, segons es deriva de l’informe elaborat per la consultora Accenture l’any passat. El Màster en Enginyeria Industrial completa aquesta formació, proporcionant al futur professional de l’enginyeria formació en les tecnologies industrials, així com en gestió i en continguts propis de les atribucions de l’enginyeria industrial, com ara les instal·lacions industrials. Així mateix, permet aprofundir en una tecnologia industrial concreta, cursant assignatures d’especialitat. Aquesta proposta té, però, un punt feble remarcable, ja que el nom de Grau d’Enginyeria en Tecnologies Industrials no identifica de manera natural i clara la professió d’enginyer industrial. Això ens col·loca en un cert desavantatge respecte a altres titulacions professionalitzadores. La proposta referida a l’Enginyeria Industrial reeixirà si l’estudiantat associa el Grau d’Enginyeria en Tecnologies Industrials com el pas previ més recomanable per accedir al Màster en Enginyeria Industrial. I per això és necessari realitzar activitats de difusió social i fer públic que les atribucions professionals de l’enginyer industrial s’aconsegueixen d’una ma-nera directa i ben pautada per la selecció del Grau d’Enginyeria en Tecnologies Industrials i, a continuació, del Màster en Enginyeria Industrial.
FULLS dels ENGINYERS
15