tenim opinió
ELS NOSTRES EXPERTS
L’Eixample Cerdà: estructura urbana, identitat i valors cívics (part II) Josep Bernis Calatayud / Doctor enginyer industrial i tècnic urbanista
L
a parcel·lació estàndard que el Pla Cerdà proposa afavoreix la diversitat i la proximitat (una gran varietat d’usos del sòl i d’activitats força propers els uns dels altres), cosa que permet localitzacions eficients per a una transformació interna sense ròssecs, quan els successius canvis, provocats per alternatives en els cicles econòmics, vagin arribant. El tauler de joc resulta, alhora, senzill i complet: una única estructura urbana per a la munió d’estils arquitectònics que s’hi van inserint, generant, de passada, un turisme cultural “diferent”. Fins i tot sota el risc de focus o episodis de congestió ocasional, la compacitat resultant del model garanteix una quantitat gran de contactes més estrets en un temps limitat i una ocupació més continuada dels espais públics que d’aquesta manera s’aprofiten millor i resulten també més segurs.
10
MARÇ/ABRIL 2010
Igualment, els grans equipaments de Barcelona han trobat el seu encaix en l’entramat de l’Eixample, cercant un accés fàcil per a tothom, tot limitant la generació de disfuncions al conjunt.
“Els grans equipaments de Barcelona han trobat el seu encaix en l’entramat de l’Eixample, cercant un accés fàcil per a tothom“ Durant més d’un segle s’han anat adaptant a base d’ocupar unitats d’illa estàndard, en un ventall que va des d’una (uns quants mercats de barri, el seminari...), dues (presó Model, Universitat Central, Hospital Clínic…), tres (Sagrada Família, per exemple), quatre (Escola Industrial, Escorxador...) i fins a nou (Hospital de Sant Pau).
És també fàcil trobar la influència de les condicions d’urbanitat (urbs, ‘ciutat’: arrel llatina comuna per als mots urbanisme i urbanitat) proporcionades pel caràcter integrador de l’Eixample-Cerdà en aspectes de caire sociocultural com l’arrelament de l’associacionisme en vessants de tota mena: música, literatura, esports, diferents camps científics..., sorgit ben sovint d’iniciatives privades espontànies, o l’eclosió del lideratge indiscutit de Barcelona, com a capital cosmopolita, per representar envers l’exterior els aspectes característics de la identitat cultural de Catalunya: seny, pactisme, discreció, cooperació…, que es veu reflectida en manifestacions populars i celebracions massives tradicionals. Un rerefons transversal de complicitat transcendeix, doncs, les diferents visions de la ciutat fent-la resistent a la segmentació i amb suficients estímuls
per a una part significativa de nouvinguts que se senten més fàcilment atrets pel projecte comú. Per altra banda, la nova localització i potenciació dels nombrosos grans equipaments culturals i educatius (CCCB, MACBA, Biblioteca de Catalunya, Institut d’Estudis Catalans, Universitat Pompeu Fabra, Santa Mònica i altres) i certs esforços de rehabilitació i urbanització, segurament encara poc ambiciosos, han esmorteït la proliferació de guetos (prostitució, drogues, crim) que, malgrat tot, resisteixen confinats en alguns nuclis concrets de Ciutat Vella. S’escau fer-ne una lectura en el sentit que l’Administració municipal no s’hagi plantejat, en cap moment històric, l’endegament de la remodelació física que Cerdà mateix estava proposant i que l’encara vigent Pla General Metropolità (1976) recull en bona part. Durant més d’un segle la Via Laietana ha estat l’única excepció d’una frustrada permeabilitat del Districte I que en Cerdà havia previst, amb l’obertura d’alguns carrers interiors, prolongant transversalment l’avinguda de la Catedral i longitudinalment el carrer Muntaner fins a l’avinguda de
les Drassanes, en continuïtat fins al front portuari. PROJECCIÓ DE CAPITALITAT 150 anys després del començament del procés, l’Eixample de què avui gaudim permet un trànsit rodat prou fluid (amb millors prestacions que als altres districtes de més moderna construcció) i coexisteix amb la residència i una activitat molt diversificada, malgrat la implacable densificació sobrevinguda per l’encadenament històric de successives normes edificatòries permissives, molt més enllà de les perspectives inicials de Cerdà. Per altra banda, les propostes físiques més actuals com la Vila Olímpica o la reconversió del sector de llevant (22@) vers la nova economia industrial associada a les TIC, semblen encaixar plenament en el mateix esquema. Ambdós exemples constitueixen transformacions radicals: un modern barri residencial a partir
d’un suburbi marginal i sòl per a indústria neta de tercera onada, que es fan compatibles amb l’obertura de la ciutat al front litoral, redescobert com atribut principal de la nova ciutat, senzillament prolongant la trama de l’Eixample fins als seus límits naturals.
Bibliografia Serratosa, Albert (coord.) et al. Semiòtica de l’Eixample Cerdà. Fundació Catalana per a la Recerca. Edicions Proa. Barcelona, 1995. Serratosa, Albert; Tarragó, Salvador; Magrinyà, Francesc; Soria, Arturo et al. Cerdà: ciudad y territorio. Una visión de futuro. Catàleg de la Mostra Cerdà. Editorial Electa España. Madrid, 1996. Soria, Arturo, compilación. Cerdà: las cinco bases de la teoría general de la urbanización. Electa España. Madrid, 1996.
FULLS dels ENGINYERS
11