L’enllumenat de Nadal 2010 a Barcelona Josep M. Berengueres / Enginyer industrial i cap del Departament d’Enllumenat de l’Ajuntament de Barcelona
S
eguint l’estela de l’enllumenat nadalenc del 2009 que va marcar una fita important respecte als dels darrers anys, el Nadal 2010 s’espera que sigui d’un gran nivell. Les instal·lacions seran capdavanteres pel que fa a tecnologia emprada perquè seran, quasi en la seva totalitat, amb LED, d’un alt nivell de disseny i d’un consum energètic molt ajustat. La campanya d’enllumenats nadalencs a Barcelona del 2009 va resultar un èxit notable tal com van reconèixer els ciutadans i van reflectir tots els mitjans de comunicació. Alguns titulars de la premsa van ser molt explícits: “Incentivo para pasear y comprar”, “Navidad multicolor. Barcelona pasa con nota”, “Els singulars galets debuten entre expectació i admiració”, “BCN estrena la il·luminació més ambiciosa per reanimar el Nadal”, “Más de 50 km de luces navideñas para olvidar la recesión”, “Barcelona compensa con un pesebre clásico las modernas luces de Navidad”, “Iluminación sostenible en las calles”, “Els carrers més emblemàtics de Barcelona il·luminen el Nadal”.
La durada de la campanya, que per la normativa catalana, segons el Decret 82/2005, se situa en 168 hores, és un dels punts en discussió. Les entitats comercials que majoritàriament financen la campanya, demanen més durada vist l’efecte inductor d’atractiu comercial i de visitants que representa aquest guarniment dels carrers. I aquesta
petició de més durada es planteja sense incrementar el consum energètic global, atès que el fet d’augmentar l’esforç inversor permet utilitzar productes més sofisticats i, per tant, reduir el consum energètic unitari. El període de funcionament va ser establert des del dia 2 de desembre del 2009 fins al 6 de gener del 2010, ambdós inclosos. En total eren trenta-sis dies de servei, amb uns horaris adaptats al dia de la setmana. És a dir, de diumenge a dijous, de 18.10 h a 22.00 h, i divendres i dissabtes, de 18.10 h a 24.00 h; i els dies 24, 25 i 31 de desembre del 2009 i el 5 de gener del 2010, el funcionament era de 18.10 h a 01.00 h, amb un total de 168 hores. La utilització massiva dels motius amb LED va fer possible una reducció important de la potència instal·lada i del
“L’avinguda Paral·lel, l’eix del Raval i la Barceloneta seran els nous indrets que s’il·luminaran” consum energètic, que es va situar en menys d’un 20% del que era l’any 2002. Els arbres solars ja formen part del paisatge nadalenc i es preveu ubicarlos als mateixos indrets que l’any passat: Gran Via Carles III amb avinguda Madrid, plaça Bonanova, parc central de Nou Barris i plaça Can Fabra. Per a aquest any 2010 es preveu potenciar l’èxit aconseguit sota l’òptica de “millorar el que ja s’ha provat i dóna bon resultat” i, per tant, en consonància amb el desig de tenir un enllumenat nadalenc cada cop més sostenible i, alhora, més present a la via pública i amb un nou disseny que comporti un canvi en l’ambientació nadalenca, que la faci més atractiva al ciutadà. Es continua fent una remarcada incidència en la instal·lació
d’uns motius totalment inèdits a la ciutat, moderns i amb un disseny que trenca amb l’enllumenat tradicional, però que manté l’esperit nadalenc i de festa. La instal·lació d’enllumenat nadalenc en grans vies de la ciutat, com la Gran Via de les Corts Catalanes (amb Aribau i Roger de Llúria), l’avinguda Diagonal (amb plaça Francesc Macià i passeig de Gràcia) o el carrer Aragó (amb Aribau i Roger de Llúria), que fins l’any passat no s’havia realitzat, va resultar un dels impactes de més abast per la importància mediàtica que va representar i la qualitat de l’ornamentació realitzada. Aquest any, l’avinguda del Paral·lel, l’eix del Raval i la Barceloneta seran uns dels nous indrets que s’il·luminaran. Continuarà la instal·lació de nous elements com són els galets de Nadal, que donen una idea de tradició catalana, i altres motius com l’estel, que emmarquen la tradició del Nadal. Amb relació al tema de despesa general, la directa implicació de l’Ajuntament en el projecte, la promoció, la participació econòmica mitjançant l’aportació directa i la recerca de patrocinadors, ha permès aquest salt qualitatiu, quantitatiu i tècnic, tot mantenint la contenció en la despesa energètica.
FULLS dels ENGINYERS
9