tenim opinió
ELS NOSTRES EXPERTS
Mercat de serveis energètics: un camí cap a l’eficiència Laura Garcia / membre de la Comissió d’Energia: Energies Renovables i col·legiada núm. 12.973
E
n els darrers anys, l’augment dels preus de les matèries primeres i l’energia ha generat que la factura energètica d’indústries, empreses i particulars hagi augmentat de manera significativa. És per això que els usuaris energètics cada vegada estan més motivats per opti-mitzar i reduir la despesa energètica. Sovint, però, els usuaris no saben com fer-ho ni quin és el potencial d’estalvi assolible i, per tant, necessiten assessorament extern qualificat. És en aquest punt on entren les empreses de serveis energètics, també conegudes com a ESE: són empreses que desenvolupen, instal·len i financien projectes dissenyats per millorar l’eficiència en l’ús de l’energia, aprofitar les energies renovables i reduir els costos de manteniment en les instal·lacions. Les empreses de serveis energètics són un dels actors emergents del futur model energètic. A Espanya, aquest nou model de negoci té un gran potencial encara per desenvolupar que permetrà la creació de noves empreses i l’adaptació i la diversificació d’algunes existents, la qual cosa crearà un elevat nombre de llocs de treball associats. QUÈ ÉS UNA EMPRESA DE SERVEIS ENERGÈTICS? Una ESE proporciona serveis energètics i de millora de l’eficiència energètica a qualsevol usuari que ho sol·liciti. L’usuari que contracta una ESE paga per l’energia consumida, però a diferència de les empreses que subministren energia (gas, electricitat, etc.), que proporcionen una quantitat determinada d’energia sense preocupar-se de l’ús o de la quantitat que se’n consumeix, les ESE es basen en la racionalització i en l’optimització del consum, detectant aquells processos
10
JUNY/JULIOL 2009
o aplicacions susceptibles de ser millorats i proposant mesures concretes. Un dels aspectes que resulta pioner del concepte d’ESE és el fet que el cost de les mesures concretes que s’hagin detectat és assumit per l’ESE en comptes de per l’usuari final, i és precisament aquest punt el que garanteix que realment es produeixi un estalvi de consum d’energia. La viabilitat econòmica d’una ESE passa perquè les mesures adoptades suposin realment una reducció del consum. El que resulta interessant de les ESE, i el motiu pel qual s’estan impulsant, és perquè tot i incloure un agent més dins de la cadena de subministrament d’energia, l’usuari final percep una reducció en els costos i, a més, es produeix una reducció en el consum d’energia. Aquest fenomen es deu al fet que, per una banda, les ESE coneixen el sector energètic i, per tant, poden
localitzar la millor oferta dels distribuïdors d’energia i reduir així els costos per kWh comprat a les companyies comercialitzadores. D’altra banda, les ESE proposen tota una sèrie de millores d’eficiència que no només redueixen el consum, sinó que, a més, són rendibles econòmicament. El fet que l’ESE “exploti” les mesures adoptades garanteix que aquestes tinguin el manteniment necessari per tal que sempre funcionin amb la màxima eficiència. L’usuari final, doncs, no ha de realitzar una inversió i en canvi n’obté una reducció de costos. PER QUÈ ARA? El concepte de mercats energètics i la figura de les ESE no és nou i exclusiu al nostre país: les solucions en eficiència energètica es remunten a mitjans i finals dels 80 en alguns països d’Europa. Els mercats energètics van agafar un impuls definitiu l’abril del 2006 quan
“El mercat de serveis energètics porta associats dos conceptes molt positius: la professionalització de la gestió energètica i els beneficis ambientals i econòmics derivats de l’eficiència energètica”
es va publicar la Directiva 2006/32/ CE sobre l’eficiència de l’ús final de l’energia i els seus serveis, que obligua els estats membre de la Unió Europea a assolir un objectiu nacional d’estalvi energètic del 9% per a l’any 2016. L’estratègia per assolir aquest estalvi es basa en la promoció i la demanda de serveis energètics ja que l’eficiència en l’ús final de l’energia permetrà aprofitar i rendibilitzar els estalvis d’energia de manera econòmicament eficient. Les possibilitats de contractació de serveis energètics per part del sector públic han augmentat. Recentment, amb l’aprovació de la Llei 30/2007 de contractes del servei públic s’introdueix la modalitat de contracte mixt de subministrament i serveis mitjançant la col·laboració entre el sector públic i el sector privat enfront de la modalitat tradicional que s’havia estat aplicant fins llavors. Actualment, des dels organismes compe-
tents, s’està treballant en nous projectes que permetin la contractació d’ESE en el sector públic i en el desenvolupament de línies de finançament per a projectes d’estalvi energètic per a ESE. Les administracions estan elaborant la documentació administrativa i tècnica necessària per realitzar projectes pilot de contractació d’ESE a dependències municipals. Aquestes permetran servir de model per a la seva extensió en àmbits privats. RISCOS I OPORTUNITATS El mercat de serveis energètics porta associats dos conceptes molt positius: la professionalització de la gestió energètica i els beneficis ambientals i econòmics derivats de l’eficiència energètica. La seva instauració només suposa beneficis al sistema i tot fa pensar que, amb una difusió adequada i fent pedagogia als usuaris dels beneficis de
l’externalització dels serveis energètics, a poc a poc s’anirà implantant el model. Ara bé, en aquesta fase inicial, en la qual estan proliferant empreses d’aquestes característiques, és molt important que la implantació d’un contracte de serveis energètics tingui èxit. És a dir, el mercat de serveis energètics es troba en una fase embrionària i, per tant, està “a prova”; les possibles implantacions precipitades i/o mal executades per part d’ESE poden carregar-se el model i poden fer molt de mal, cosa que pot fer-ne reduir l’impacte potencial de manera molt significativa. Per tant, és important que les ESE actuïn de manera responsable i amb professionalitat recolzant-se en les administracions perquè de la seva pràctica no només en depèn la seva supervivència, sinó el futur de la implantació d’un model amb el qual tothom guanya.
FULLS dels ENGINYERS
11