tenim opinió
ELS NOSTRES EXPERTS
Mites i realitats sobre les explosions accidentals Jordi Sans Pinyol / vocal de la Junta dels EIC
T
othom té una idea intuïtiva sobre el que és una explosió, però caldria aclarir que bàsicament M[ KTI[[QÅY]MV MV \ZM[ \QX][" T¼M`XTW[Q~ Ny[QKI TI LMÆIOZIKQ~ Q TI LM\WVIKQ~ L’explosió física és la que provoca un recipient que es trenca perquè no pot suportar la pressió interna. Un exemple seria un pneumàtic de cotxe que rebenta a gran velocitat. 4I LMÆIOZIKQ~ u[ ]VI KWUJ][\Q~ UWT\ ràpida d’un gas, vapor o pols amb un NZWV\ LM ÆIUI LM ^MTWKQ\I\ MV\ZM Q U [ sempre subsònica. La detonació és la combustió molt ràpida (1 km/s) d’ un material dissenyat per destruir que provoca una ona de xoc esfèrica supersònica i sovint un cràter. Exemples serien explosius militars o d’ús de pedreres. Dos factors són imprescindibles perquè es doni una explosió. El primer és que hi hagi un combustible, sigui gas, vapor QVÆIUIJTM W XWT[ Y]M PI L¼M[\IZ JIZZMRI\ amb l’aire (comburent) en unes proporcions que oscil·lin entre el límit inferior i MT TyUQ\ []XMZQWZ L¼ QVÆIUIJQTQ\I\ Y]M u[ un paràmetre intrínsec de la substància. En el cas del gas domèstic aquests límits són entre el 5% i el 15% de gas en l’aire. El segon factor és l’“energia d’activació”, MV NWZUI LM ÆIUI W M[X]ZVI Y]M \QVO]Q TI []ÅKQMV\ MVMZOQI RW]TM[ XMZ MVKMVdre la barreja. Sovint es parla genèricament d’ explosions. En el cas de gasos, vapors o pols, IY]M[\M[ M`XTW[QWV[ M[ LQ]MV LMÆIOZIcions. No és cert, com sovint diuen els mitjans de comunicació, que una explosió accidental sigui una detonació. Tampoc ho és, excepte casos molt poc freqüents, Y]M ]VI LMÆIOZIKQ~ M^WT]KQWVQ ÅV[ I KWVvertir-se en detonació.
10
“Per què una deflagració pot esfondrar un edifici? Es pot generar una pressió que representa una força de 70 tones per cada metre quadrat. Òbviament, no hi ha cap construcció que resisteixi aquesta força” 8MZ Y]v ]VI LMÆIOZIKQ~ XW\ M[NWVLZIZ ]V MLQÅKQ' -V MT KI[ Y]M TI LMÆIOZIKQ~ M[\QO]Q UWT\ KWVÅVILI Q T¼MLQÅKQ M[\QO]Q UWT\ ben fet i, per tant, aguanti molt la pressió, es pot assolir una pressió estàtica de 7 Kp/cm2 (7 x 10 5 Pa). Aquesta pressió representa sobre un forjat o una paret una força de 70 tones per cada metre quadrat. Òbviament, no hi ha cap construcció que resisteixi aquesta força. Així que la XZM[[Q~ IVQZo I]OUMV\IV\ ÅV[ Y]M \ZMVqui l’element més feble de la construcció. A partir d’aquí, trenquen els elements constructius necessaris per equilibrar la pressió interior i exterior. La pressió per trencar un vidre normal és aproximadament de 0,1 Kp/cm2. Per tant, no és cert el que també es diu sovint en els mitjans LM KWU]VQKIKQ~ Y]M [Q T¼MLQÅKQ M[\o JMV construït i és més fort i de qualitat els danys no són tan greus. Precisament és al revés. Quant més lleuger, feble i més obert a l’ exterior sigui una construcció menys danys ocasiona l’explosió. Els sistemes per evitar l’explosió es basen òbviament en la prevenció. Per tant, cal evitar que n’hi hagin. Essencialment consisteix a complir els reglaments tècnics d’aplicació, fer un bon manteniment, no alterar les condicions inicials i utilitzar el
combustible amb bones pràctiques, és a dir, tenir sentit comú. Les mesures de protecció clàssiques són els supressors i les ventilacions. Els supressors són una mena d’extintors que disparen molt ràpidament sobre el NWK][ QVQKQIT LM TI LMÆIOZIKQ~ )Y]M[\I tecnologia no és aplicable en l’àmbit domèstic sinó en l’industrial. L’altre mètode és la ventilació. És una protecció passiva i consisteix a fer una construcció amb el nombre màxim de superfícies febles i lleugeres. 4¼MLQÅKQ X\QU XMZ [WNZQZ MT[ UyVQU[ LIVa[ en cas d’explosió seria una cabana en forma de tenda de campanya amb tancaments lleugers i màximes obertures. Un exemple seria una haima de berber. En alguns casos, els morts i els ferits són la KWV[MY vVKQI LMT KWTÈTIX[M LM T¼MLQÅKQ -V L¼IT\ZM[ T¼MLQÅKQ VW [¼IZZQJI I KWTÈTIX[IZ però hi ha persones cremades però no intoxicades pel fum (com succeeix en cas d’incendi). Això passa si estan tancades TM[ ÅVM[\ZM[ KW[I T OQKI I T¼PQ^MZV Q [~V LM Y]ITQ\I\# MV KWV[MY vVKQI TI LMÆIOZIKQ~ necessita pujar molt la pressió interna per \ZMVKIZ MT[ \IVKIUMV\[ LM T¼MLQÅKQ ÅVM[\ZM[ XIZM\[ ;Q TI LMÆIOZIKQ~ u[ TMV\I L]ZI MT \MUX[ []ÅKQMV\ XMZ KZMUIZ TM[ XMZ[WVM[ Y]M hi ha a dins.
“Les causes habituals de les explosions domèstiques són les negligències dels usuaris i/o la falta de manteniment pel que fa a les instal·lacions interiors de gas. Evitar accidents sol ser una qüestió de sentit comú”
FEBRER 2009
opinio FEBRER OK.indd 10
2/2/09 19:13:05
“Pel que fa a les instal·lacions exteriors als edificis, hi ha hagut casos poc freqüents en què l’acció de l’aigua, sigui per efecte “sorrejat”, “gota malaia” o descalçament, ha debilitat una canonada de gas fins a provocar-ne la ruptura”
Si el combustible alimenta durant uns segons el foc, ja parlaríem d’un incendi. Les causes habituals de les explosions domèstiques són les negligències dels usuaris i/o la falta de manteniment pel que fa a les instal·lacions interiors de gas. Pel que fa a les instal·lacions exteriors als MLQÅKQ[ PQ PI PIO]\ KI[W[ XWK NZMY MV\[ en què l’acció de l’aigua, sigui per efecte “sorrejat”, “gota malaia” o descalçament, ha LMJQTQ\I\ ]VI KIVWVILI LM OI[ ÅV[ I XZWvocar-ne la ruptura per pressió interna. Els incendis fan mal a les persones pel fum i de vegades pel foc. Les explosions fan mal per la pressió, que pot fer KI]ZM T¼MLQÅKQ W XZWRMK\IZ I LQ[\oVKQI TM[
persones. En general, les explosions acciLMV\IT[ LMÆIOZIKQWV[ VW IKW[\]UMV I cremar greument les persones. Però si l’explosió és lenta danya les persones XMZ TI \MUXMZI\]ZI LMT NZWV\ LM ÆIUI com passa quan una persona encén un encenedor i si passa la mà ràpidaUMV\ [WJZM TI ÆIUI VW TQ XI[[I ZM[ VW es crema, però si exposa la mà un temps prolongat l’individu es cremarà. Això ens porta a la conclusió, difícil de portar a la pràctica arquitectònica, que T¼MLQÅKQ Uu[ [MO]Z MV KI[ LM LMÆIOZIKQ~ és el que té els tancaments més lleugers, que ens fan de vàlvula de seguretat.
FULLS dels ENGINYERS
opinio FEBRER OK.indd 11
11 2/2/09 19:13:14