tenim opinió
ELS NOSTRES EXPERTS
Reflexions sobre la “guerra del gas” entre Rússia i Europa Jordi Gibert / membre de la Comissió d’Energia dels EIC
N
o hi ha dubte que el gas natural ha esdevingut una font energètica vital en tots els països desenvolupats. La mitjana europea de participació del gas natural en el consum d’energia primària és aproximadament del 25% i cal subratllar que aquest consum, que el 2007 a Europa va ser de 5.475 Terawats-hora (uns 460 bcm o milers de milions de metres cúbics), es distribueix en un 35% al consum domèsticcomercial –usos de calefacció, aigua calenta
transport internacional. També cal dir que els gasoductes constitueixen un sistema de transport que requereix importants inversions i que obliga a les parts involucrades a establir una relació a llarg termini sense alternatives. Només si els països importadors –en aquest cas els de l’Europa central– disminueixen la seva dependència de les fonts russes amb alternatives LM ÆM`QJQTQ\bIKQ~ MV T¼IXZW^Q[QWVIUMV\ es podran evitar les pressions polítiques.
Q IT\ZM[ IXTQKIKQWV[ \vZUQY]M[ MV MLQÅKQ[–, un 24% a usos industrials, un altre 24% a la generació d’electricitat, i la resta a aplicacions diverses com cogeneració, propulsió de vehicles, indústria química, etc. Per tant, l’impacte d’un tall de subministrament perllongat no es limita a fer passar fred als usuaris afectats, sinó que pot portar també problemes seriosos a l’activitat industrial i a la generació d’electricitat. Per això el cap de la diplomàcia europea Javier Solana va re-clamar per enèsima vegada al Kremlin que “no utilitzi el gas com a arma política”. Però les grans canonades de gas natural podran ser sempre una arma política per part dels països subministradors, i també poden ser-ho per als països que veuen travessar el seu territori per canonades de
Quines poden ser aquestes alternatives? Una via és la construcció de nous gasoductes menys condicionats políticament. En aquest sentit, el mateix Kremlin ha estat impulsant el gasoducte del Nord Stream per transportar el seu gas a Alemanya per sota del mar Bàltic; també el nomenat South Stream per sota del mar Negre; i el Blue Stream a través de
8
“Les grans canonades de gas natural podran ser sempre una arma política per part dels països subministradors i per als que tenen canonades que travessen el seu territori”
Turquia. La resposta de Brusel·les és reduir la dependència de Moscou construint el Nabuco que transportaria gas natural del mar Caspi l’any 2020. Però el condicionament polític persistirà. Una solució plenament coneguda al nostre país des dels anys 70 i que no té []ÅKQMV\ ZM[[ UMLQo\QK u[ T¼M[\IJTQUMV\ LM XTIV\M[ TQY]ILWZM[ Q ZMOI[QÅKILWZM[ Q el transport de gas natural liquat (GNL) amb metaners. En l’actualitat Espanya, que té un consum d’aproximadament 32 JKU IVa LM OI[ VI\]ZIT ·IQ` [QOVQÅKI MT 22% del consum d’energia primera i ens situa al nivell de la mitjana de la Unió Europea–, rep el 68% d’aquest gas per via marítima i la resta per gasoducte. Això ha XMZUv[ LQ^MZ[QÅKIZ MT[ IXZW^Q[QWVIUMV\[ i mantenir una política de reducció de la dependència del gas algerià. Actualment Espanya és el tercer importador mundial de GNL després del Japó i Corea i importa al 45% del GNL de la Unió Europea. Aquesta tecnologia ha madurat i permet avui equiparar el comerç internacional del gas natural amb el del petroli. 8MZUM\ LQ^MZ[QÅKIZ MT[ IXZW^Q[QWVIUMV\[ crear un mercat al comptat (spot market), multiplicar els punts d’injecció del gas a les xarxes de transport i distribució i aportar instal·lacions d’emmagatzematge a les terminals de recepció que, complementades amb magatzems geològics, donen una UIRWZ [MO]ZM\I\ Q ÅIJQTQ\I\ IT []JUQVQ[\ZIment. La generalització de l’esquema ibèric a altres països costaners de la UE, acompanyada de la creació d’un veritable sistema europeu de transport, distribució i emmagatzematge que pugui operar sense estar condicionat pels interessos dels països membres, és urgent. Només per aquest camí s’evitaran nous episodis de la “guerra del gas”.
FEBRER 2009
opinio FEBRER OK.indd 8
2/2/09 19:12:59