1
2
ERMITES DE LA BARONIA DE RIALP (La Noguera) La Baronia de Rialb és un refugi amb antigues parròquies, fortificacions defensives, masies... i paradís ideal per conèixer l’arquitectura dels segles XI al XIV. De relleu accidentat, bosc mediterrani d’alzina, pins i cultius. Les blanques aigües del riu Rialb, els productes del camp... i la seva gent, hospitalària i acollidora que converteixen l’estada en un record inoblidable: ara bé, en cap dels pobles per on he passat en el dia d’avui (14 de setembre del 2011), no hi he trobat a ningú, a excepció de dos propietaris de masies -molt amables- on s’hi havien bastit en el seu dia les respectives ermites del segle XII. El cap municipal actual és Gualter; anteriorment era la Torre de Rialb. De l'època prehistòrica es troba el dolmen de Sols de Riu , monument funerari erigit fa més de 4.000 anys i traslladat del seu lloc originari per salvar-lo de les aigües de l'embassament de Rialb. Va tenir gran importància històrica fins al segle XIV, com ho demostra l'existència d'un conjunt de 24 ermites i esglésies romàniques. Entre aquest romànic destaca l'antic monestir benedictí de Santa Maria de Gualter (segles XI-XII), on s'aprecia la grandesa i la bellesa de l'estructura romànica. El conjunt va ser volat durant la Guerra Civil espanyola per l'explosió d'un polvorí.
3
Esglésies romàniques de la Baronia de Rialb identificades son: 1 Santa Maria de Gualter 2 Sant Girbés 3 Santa Eulàlia 4 La Torre (Sant Iscle i Santa Victòria) 5 Vilamoneda (Sant Pere) 6 Mas Palou (Sant Miquel) 7 Can Soler (Sant Pere) 8 Pallerols (Sant Esteve) 9 Pallerols (Mas Sant Marc 10 Vilaplana (Sant Miquel) 11 Bellfort (Sant Serni) 12 Palau (Santa Maria) 13 La Donzell (Sant Pere) 14 Sant Vicenç de Rialb 15 Sant Andreu el Puig Mas Traguany (Sant Miquel) 16 Santa Mª Ramoneda 17 Sant Jaume de Sant Cristòfol 18 Martimà (Sant Ponç) 19 Terrassola (Sant Martí) 20 Fabregada (Santa Anna) 21 Sant Salvador 22 Mas Cerdanyès (Sant Sebastià) 23 Salinoves (Santa Maria)
4
5 1. MONESTIR DE STA. MARIA DE GUALTER (Segle XII-XIII). Ponts i Gualter van ser ocupats pel comte Guifré el Pelós abans del 890. L'indret el donà, en el 1069, Armengol IV, comte d’Urgell, a Ripoll. Vers el 1118, amb la constitució d'una confraria de clergues i laics per dur a terme les obres, la primitiva església existent fou renovada per una altra, enllestida i consagrada el 1207. El monestir va ser un petit priorat depenent de Ripoll. Aquest priorat va ser un centre important de vida religiosa i comunitària que quedà demostrat per les continues donacions i per l'activitat contractual i per la intervenció dels llegats papals a favor del monestir.
Va quedar un bloc de ruïnes després d’una explosió durant la guerra del 1936. Però anys abans en Ceferí Rocafort va fer-ne una descripció (Carreras Candi, Fcesc.: "Geografia General de Catalunya" 5 vol. BCN. Ed. Alberto Martín, 1916): “...església de traçat romànic, és de tres naus, trobant-se tapiades les laterals; creuer en cúpula en la seva intersecció, que sembla acusà vuit cares a l’arrencada, esdevenint tot seguit la forma esfèrica; a l’exterior, l’absis presenta senzilles finestres; la volada de la nau central té arcs forners apuntats i altres de mig punt que la seccionen en quatre compartiments; en el frontispici s’aixeca una espadanya de dues obertures i apareix la porta de punt rodó enfonsada en el mur, del que ressalta una motllura recolzada en dues columnes del mateix gruix; tocant al temple, al costat de migjorn, hi ha encara les despulles dels claustres en un estat verament llastimós, puix que sols se conserven unes arcades baixes i estretes, amb alguns capitells de rudimentària execució...” Era un gran temple del segon romànic, del qual resten els murs perimetrals i dos arcs torals que reforçaven la volta. L'església tenia tres naus i dues absidioles, una de les quals encara és sencera i l'altra
6 mig caiguda, com la major part del gran absis central. La nau central era coberta per una volta de canó lleugerament apuntada, que descansava sobre tres arcs torals, i les laterals per una volta de canó, a un nivell més baix. El transsepte sobresortia lleugerament dels murs laterals i donava lloc a un cimbori octogonal, que cobria l'espai del creuer amb una cúpula sobre petxines. A la portada de la façana de ponent, segons una fotografia de l’any 1909 que guarda l’Arxiu Mas, s’observa a la llinda un carreu amb una perforació elongada en sentit vertical. Constava de dues arquivoltes; una d’elles es recolzava sobre un capitell i, l’altra adovellada, sobre un muntant rectangular; el guardapols, adovellat, era compost per dues fines motllures semicirculars. Aquesta porta era de dimensions reduïdes, típica de les esglésies monàstiques de finals del segle XII. L’església data del s. XII - XIII. En tota la fàbrica de l'església s'hi aprecia la grandesa i la bellesa de l'estructura romànica. Actualment, es troba en fase de restauració. Aquestes obres de rehabilitació parcial de l'església basilical del monestir fa poc temps que s'han dut a terme, i com a resultat d'aquesta última intervenció, s'ha reconstruït la part inferior de la façana de ponent, s'han reforçat els arcs torals i s'han construït uns passadissos de formigó amb baranes metàl·liques que faciliten la visita i la visualització en alçada de les diferents perspectives de l'estructura. Del claustre original romànic avui només es manté alçada la galeria sud: és una estructura del segle XII amb coberta de fusta i amb uns arcs de mig punt, sostinguts per unes curtes columnes rematades per uns capitells esculpits amb temes vegetals. De les columnes citades, només una és original, les altres són d'èpoques diverses. Dels sis capitells que corresponien a les dos sèries d'arcades, només en falta un. En el Museu de Diocesà i Comarcal de Solsona, consta que procedeix de l’església d’aquest monestir una imatge de la Mare de Déu i l’Infant. És tracta d’una talla de fusta policromada d’uns 85 cm. d’alçada i en el dors presenta un esvoranc en la part del tron, on s’hi guardaven les relíquies. Data probable a finals del segle XII o principis del XIII. La Mare de Déu seu en un escambell. Porta corona
7 emmerlatada que sosté un vel que li cau per les espatlles i arriba fins a mitja espatlla, deixant veure part de la cabellera. De cara oval, de trets un xic hieràtics, ulls ametllats i oberts. El mantell li cobreix els braços, passa per sobre la falda fins a mitja cama. La túnica de coll rodó i amb un estret bordó li arriba fins als peus que apareixen a través d’unes obertures en V. Plecs rectilinis. La mà dreta recolzada sobre la cama, deuria prémer quelcom objecte. La mà esquerra oberta es recolza sobre la natja del Fill. L’Infant s’asseu sobre la cama esquerra de la Mare. No porta corona. Abundant cabellera arrissada i curta. De cara rodona i faccions de mal definir per la pintura aplicada en la darrera restauració. La túnica li cobreix tot el cos i sembla que deuria deixar al descobert els peus, que han desaparegut, així com també les mans. És conserva la cama esquerra que cavalca sobre la dreta. Toga a l’estil romà. D’aquest temple es conserva en el MNAC una pintura al temple sobre taula que s’atribueix a Jaume Serra, que va tenir obert el seu estudi a Barcelona entre el 1358 al 1389, junt al seus germans Francesc, Joan i Pere. Consta de tres registres a la mà esquerra (ordenació de Sant Esteve, el protomàrtir a la sinagoga i la lapidació), tres més a la dreta (sebollament del Sant, Esteve allibera a Galcerà de Pinós, invenció del cos de Sant Esteve) i dos al centre (el Calvari i Sant Esteve amb dos donants agenollats al seus peus).
8 2. TORRE (Sant Girvés. Segle XII) Església d'estructura basilical amb tres naus dins d’una planta casi quadrada amb una única teulada de dos vessants. Les naus estan cobertes amb voltes de canó, de perfil semicircular de desigual alçada. A llevant es situen els absis semicilíndrics. El desviament del parament NE és degut a voler assentar l’absis nord al rocam. Les naus són separades per arcs formers que arranquen de sengles pilastres. Hi ha una finestra a cada absis lateral i dues al central.
La porta, resolta amb arc de mig punt, conserva el llindar amb les traces d'obertura i tancament llises i sense ornamentació i han perdut els ràfecs originals, llevat dels absis, on es conserven fragments molt malmesos de la decoració, formada per un fris d'arcuacions llombardes. Es considera una obra singular de l’arquitectura del segle XII, però hi manquen característiques de l’època, com pot ser la unió dels absis amb la nau. El fet de tenir un pla basilical dind d’un perímetre quadrat és una solució poc emprada a Catalunya on es troba l’exemple més monumental al Monestir de Sant Pere de Casserres.
9 3. POMANYONS (Santa Eulàlia. Segle XI - XII) Al vessant dret del Rialb, es destaca l'antic mas de Pomanyons, que té propera la capella de Santa Eulàlia, abandonada com la majoria del terme. Aquesta capella romànica és formada per una nau amb absis sobrealçat i una finestra cruciforme al mur de ponent. La capella és testimoni de l'antiguitat del mas, un dels antics centres d'explotació rural del terme. Església d'una sola nau, coberta amb una volta de canó de perfil semicircular i acabada a llevant amb un absis semicircular, precedit d'un estret tram presbiteral. La porta manté perfectament l'arc interior. Va ser traslladada, ja que quedava afectada pel nivell de l'aigua de l'embassament de Rialb.
4. LA TORRA (Sant Iscle i Santa Victòria. Segle X-XI) L'església de Sant Iscle i Santa Victòria centra el petit nucli de la Torre de Rialb, situat en un esperó que domina el curs de Rialb, al marge esquerre, just davant de l'església de Sant Girvés. Aquest edifici es del tot excepcional dins del context de l'arquitectura catalana alt - medieval, que per les seves condicions constructives podria semblar una obra del segle XI allunyada dels corrents dominants en la seva època. Amb tot i i això no es pot excloure una dotació anterior, a cavall entre el segle X i el
10 començament del segle XI. L'edifici, però, es devia acabar o reformar a la segona meitat del segle XI.
5. VILAMONEDA (Sant Pere. Segle XII) L'església de Sant Pere de Vilamoneda esta ubicada més avall del camí de Pallerols, entre Politg i el Soler de Pallerols. Aquest edifici, està en un estat de ruïna molt avançada i actualment gairebé enrunada. En conjunt, l'edifici no presenta elements rellevants que li donin caràcter o permetin establir una clara filiació estilística o cronològica, però les seves característiques constructives permeten de considerar-lo, amb seguretat una obra rural, construïda, probablement, en una data avançada dins el segle XII.
6. MAS PALOU (Sant Miquel. Segle XII) Del Pont nou que hi ha després de Santa Eulàlia, es segueix pel trencall de mà esquerra en direcció a Pallerols, però abans d’arribar-hi apareix l’església no massa lluny del Mas. L'església Sant Miquel de Palou evidencia les formes constructives del segle XII, ancorades en la tradició del segle XI, moment en que potser caldria situar el primer projecte inacabat.
11 7. CAN SOLER (Sant Pere. Segle XIV) Sant Pere del Soler es troba seguint la carretera de Gualter a Pallerols, passat Politg i a uns dos cents metres més amunt del Mas. Malgrat que no es tenen notícies documentals anteriors al 1300 sobre aquesta capella, cal dir que sempre hi ha hagut culte amb més o menys freqüència. Es una església vinculada estretament als amos de Soler que guarden documentació del principi del segle XIV. Aquesta església es un edifici d'estructura molt senzilla i te mostres evidents d'haver estat reformada.
A tocar l’edifici, hi ha el cementiri on trobo que ha estat una aberració bastir-hi una ampul·losa construcció moderna per quatre nínxols.
8. PALLEROLS (Sant Esteve. Segle IX) S’hi arriba per la carretera de Gualter, es passa per Politg i Sant Pere de Soler. Apareix documentada per primer cop a l’A.C.C.S.U. de l’any 819. L’edifici va estar renovat l’any 1793, data que figura a la porta de migjorn de l’església. Aleshores fou ampliat amb una nau. Al mur de llevant es conserven dos absis semicirculars, desiguals; el del costat nord, més gran, és utilitzat com a sagristia. Una volta de canó cobreix la nau. Es suposa que deuria haver un tercer absis. Varies finestres s’obren en els seus murs.
12
9. PALLEROLS (Sant Marc. Segle X) L'església de Sant Marc es troba isolada al vessant sud del cim de la muntanya de Sant Marc, prop de la casa de Sant Marc. Per anar-hi cal prendre la pista molt dolenta que surt de la carretera de Pallerols a Peramola. És un edifici que conserva íntegra l'estructura original, malgrat les redecoracions de l'interior i les reformes que les capgiren. En l'estat actual, resulta difícil d'establir una filiació cronològica o estilística per aquest interessant edifici que per la seva extrema rusticitat sembla avenir-se amb formulacions arquitectòniques anteriors a la implantació de les formes de l'arquitectura llombarda. Pot considerar-la una obra del segle X amb totes les reserves que la manca d'explotació imposa.
10. VILAPLANA (Sant Miquel. Segle XI-XII) Situat en un planell de la carena. Queda a 12 km. de Gualter i s'hi pot anar per Santa Eulàlia, Sant Iscle i seguint la carretera que contorneja al pantà de Rialb. És una església romànica del segle XI- XII, força modificada, composta bàsicament d'una nau amb el seu absis. Campanar d’espadanya per a dues campanes.
13 Sant Miquel de Vilaplana fou seu d'una parròquia. El fet de ser titular Sant Miquel i la situació encastellada son alguns indicis de la seva fundació i construcció relativament primitiva. Aquesta parròquia te un terme gran que va des de el Segre fins al terme de Pallerols i Peramola. La caseria de Vilaplana, a 415 m. d’alçada, unida històricament a l'antiga baronia o jurisdicció de Tiurana, format per una petita agrupació de cases i alguns masos.
11. BELLFORT (Sant Serni. Segle XI) L'església de Sant Serni esta ubicada a Bellfort. S'hi va per la carretera de Gualter a Folquer i, després de la cruïlla a Politg, surt de mà esquerra el vial que hi mena a uns dos quilòmetres de la carretera. No hi ha noticies documentals sobre aquesta església, però si sobre el terme de Bellfort que dependé de la Comanda hospitalera de Sant Salvador d’Isot i al segle XIV passà a domini de la Comanda de Susterris fins a la desamortització del 1835. Es un edifici totalment transformat, fins al punt que la façana absidal es l'únic element que permet evocar el seu origen alt- medieval, a mes de construir la part mes interessant del temple. L'edifici es molt irregular tot palesant les formes característiques de l'arquitectura llombarda del segle XI.
14 12. PALAU (Santa Maria. Segle XI) L'església de Santa Maria de Palau es situada al caire d'un serrat; s'hi arriba per la carretera de Gualter a Folquer (C1412B), o per la d'Artesa a Folquer, i a Tremp.
L'església i la parròquia de Santa Maria de Palau de Rialb pertanyien al priorat de Santa Maria de Meià des del segle XI. Fa poc l'església ha estat restaurada i en l'actualitat es troba molt ven conservada i s'hi celebra culte algunes vegades l'any.
Es un edifici que ha estat dignificat, especialment el sector de ponent on hi havia adossada la casa rectoral, cosa que havia produït importants alteracions en aquesta façana. És un edifici que s'inscriu plenament en les formes de l'arquitectura llombarda del segle XI. L'estructura respon a una planta basilical de tres naus, dividides en tres trams, separades per tres arcades. Presenta tres absis (el de la part del N convertit en sagristia), el major decorat externament per un seguit de finestres cegues a la part alta i els menors, per arcuacions. La decoració de les façanes és resolta amb un gran rigor compositiu, que només és alterat a l'absis principal, on la finestra central interromp una lesena, resultat d'un error en la distribució dels plafons i la seva distribució amb les finestres.
15 L'església de Santa Maria de Palau és un edifici que s'inscriu plenament en les formes de l'arquitectura llombarda del segle XI al XII, un dels edificis més notables del terme, que fou estudiat ja per Puig i Cadafalch. S’hi conservava la talla d’un calvari en fusta policromada que va ser destruïda.
13. LA DONZELL (Sant Pere. Segle XI) L'església de sant Pere, ara convertida en dependència agrària, és a l'extrem sud del petit nucli de la Donzell, avui totalment abandonat. Aquesta església es troba ubicada entre el Palau i Sant Cristòfol, a mà dreta anant per la carretera de Sant Cristòfol. De l'església, però, no se'n tenen noticies. La descripció de l'absis s'avé perfectament a les seves condicions especials i constructives amb les formes característiques de l'arquitectura del segle XI català.
14. CASES DE RIALB (Sant Vicenç. Segle XI) L'església abandonada, de St. Vicenç es situada en el conjunt d'edificis abandonats i ruïnosos de les Cases de Rialb, que són al cim d'un turó que domina el marge esquerra del Rialb. És un edifici que va patir una profunda remodelació pel 1638, moment en què se li va donar la forma actual, d'una nau molt curta, més ampla que llarga, coberta amb embigat, i amb un absis semicircular a llevant, separat de la nau par un mur on s'obre un arc escanyat.
15. PUIG (Sant Andreu. Segle XI-XII) L'església de Sant Andreu centra el petit nucli del Puig, avui totalment abandonat. S’arriba al Puig tot seguint la pista que mena a Gavarra (l’Alt Urgell), venint de Ponts i passant per Gualter: són 20 Km. És un edifici transformat a causa de canviar l’absis original per un presbiteri rectangular i
16 amb la construcció de capelles afegides a la banda Nord. Té una sola nau coberta en volta de canó, amb dos arcs totals, un d’ells adossat al mur de ponent, i dos arcs formers.
Aquesta església depenia de la parròquia de Sant Martí de Tarabau però Sant Andreu del Puig recuperà la parròquia i Sant Martí de Tarabau es convertí en una sufragània seva. Aquesta situació es mantingué fins al segle XX. A la façana de mitgjorn, s’obre la porta d’arc de mig punt, dues finestres d’una esqueixada paredades i un fris de dents de serra, un altre d’arcuacions repartides en tres plafons de tres arcuacions entre lesenes. Sembla que el mur Nord també tenia semblant decoració. El campanar de torre s’aixeca a l’angle SW de l’edifici. Actualment a l'església de Sant Andreu del Puig s'hi fa un aplec anual.
15 b. MAS TRAGUANY (Sant Miquel. Segle XI-XII) Les ruïnes molt embardissades, de l'església de Sant Miquel son al costat del conjunt, també en ruïnes del mas de Traguany, que es a uns 5 km al nord de Pallerols al costat d'una pista de nova construcció. Es un edifici tan ple de bardisses que es fa difícil d'analitzar-ne les estructures. Cal situar la seva construcció cap a finals del segle XI i principis del segle XII.
17 16. RAMONEDA (Santa Maria. Segle XI) Aquesta església, romànica, es troba ubicada al costat del mas, abandonat, de Ramoneda, que es troba a uns 7 km de la parròquia de Sant Andreu del Puig. S'hi pot anar des de Sant Andreu del Puig, pel camí de la Gavarra o el de Cortiuda. L'existència d'aquesta capella abans del 1300 es manifesta en les característiques de la mateixa construcció. Cal esperar el 1335 per a tenir la primera referència directa de l'església. Segons un document recopilat en aquesta data es tenen noticies d'un rector de Ramoneda. Tot i la seva singularitat, l'església de Santa Maria de Ramoneda es un edifici que correspon perfectament a les solucions espacials, constructives i ornamentals de l'arquitectura de la plenitud del segle XI català, integrada dins les formes evolucionades de l'arquitectura llombarda. D’una sola nau amb coberta en volta de canó i reforçada per un arc toral. Absis semicircular a llevant i arc presbiteral. Actualment hi ha una paret bastida entre l’absis i la nau, quedant l’espai de l’absis com a sagristia. Al mur Nord i prop de l’arc presbiterial, s’obre dins del gruix mur un petit absis semicircular que es manifesta a l’exterior per una pretuberància: amb aquestes característiques de capçalera són les esglésies de Santa Maria de Lavansa, Santa Anna de Montadó, de Sant Salvador de Mas Barrat, Sant Pere de Savassona (Osona), entre altres. Tant al centre de l’absis central com en el mur de migjorn, s’obren finestres de doble esqueixada. En aquest mur de Migjorn s’obre la porta d’arc de mig punt adovellat. Damunt del mur de ponent es dreça un campanar d’espadanya d’un sol ull. L mur de l’absis presenta arcuacions sota el ràfec bisellat, distribuïdes en sèries de tres arcuacions entre lesenes.
18 17. SANT CRISTÒFOL DE LA DONZELL (Sant Jaume. Segle XI) L'església de Sant Jaume de Sant Cristòfol és el centre del petit nucli de cases, abandonades, del poble de sant Cristòfol; i està ubicada entre la riba dreta del Rialb i la carretera de Gualter a Folquer i Tremp. Després del trencant de Palau, a mà dreta de la carretera es troba el camí que condueix a Sant Cristòfol (4km). Aquesta església es de tipus romànica construïda a finals del segle XI i principis del segle XII i es pot considerar pràcticament en ruïnes, però conserva prou elements perquè s'hi pugui copsar la qualitat arquitectònica original, plantejada amb un gran ambició. Tenia tres portes, doncs formava part d’un temple projectat per un us monàstic: probablement era el Monestir de Sant Cristòfol de Salinoves. D’una sola nau coberta en volta de canó, reforçada per arcs torals. Calçada per tres absis semicirculars en trèvol precedits de profunds arcs presbiterials on s’obrien nínxols semicirculars. Hi ha la possibibilitat que disposés d’una cúpula al creuer de l’absis i la nau. La porta principal amb grans dovelles que arranquen d’una imposta motllurada, s’obre a ponent. En aquest mur, al costat de la porta, hi ha un arc fet de petites dovelles extradossades per una filada de lloses planes: correspon a una segona porta de situació no explicable. A la façana nord es conserva una porta d’arc de mig punt i paredada interiorment. Al mur de migjorn, hi ha una altra porta paredada pel engruiximent del mur que la convertit en un nínxol.
18. MARTIMÀ (Sant Ponç. Segle XI) La capella de Sant Ponç es al costat mateix del camí que porta a la casa de Martimà. És troba ubicada més amunt de la primera piscifactoria, davant del pont del camí del Puig, trobem el trencant de les cases Olivelles, Massanés i Martimà. El lloc de Martimà és documentat en una donació d'un mas del terme del castell de Tarabau. Segons aquest document , el mas, situat a l'indret de Santa Eulàlia, afrontava a migdia amb Martimà.
19 La capella de Martimà era particular de la família del mas i no consta que fos sufragània de cap parròquia. L'església de Sant Ponç és una església romànica, un bon exemple d'edifici concebut dins els cànons de l'arquitectura llombarda pròpia del segle XI català, de forma senzilla però molt ben resolta. D’una sola nau coberta amb volta de canó reforçada per dos arcs torals, un d’ells adossat al mur de ponent. L’absis a lleant i amb un arc presbiteria. La porta a migjorn amb arc de mig punt extradossat per una filera de lloses planes. En aquest mateix mur s’obre una finestra de doble esqueixada i una altra igual al centre de l’absis. Al mur de ponent hi ha una finestra cruciforme.
19. TERRASSOLA (Sant Martí. Segle XI) L'església de Sant Martí és al cim d'un esperó sobre el Rialb, prop de la seva unió amb el barranc de la Fabregada, a poca distància de la masia de Terrassola. Es troba ubicada a uns 40 m. sobre el Rialb, a 4Km., aproximadament, de la segona piscifactoria. Aquesta església fou durant tota l'edat mitjana el centre religiós de la zona alta de la vall del Rialb, anomenada en la documentació medieval "vall de Tarabau". Tot i els interrogants que l'estat actual de ruïna i abandó de l'església planteja, sembla clar que es tracta d'un edifici construït en dues fases. Aquesta edifici va ser reformat al segle XI, d'acord amb les formes evolucionades de l'arquitectura llombarda. És d’una sola nau, que havia estat coberta amb volta de canó reforçada per tres arcs torals i sis arcs formers. Absis semicircular amb finestra de doble esqueixada al centre i dues més al mur de migjorn. En aquest mur hi ha una porta paredada amb arc de mig punt anul.lada pels pilars dels arcs formers. De la construcció posterior, el temple té dues portes més. Una al mur de migjorn i, l’altra, parcialment paredada, s’obre a la façana de ponent, on es troben les restes de l’atri. L’única manifestació ornamental es troba a l’esterior de l’absis, formada per arcuacions llombardes entre lesenes, amb una sola arcuació entre lesena, a excepció del centre on apareixen dues arcuacions. Probablement, es deuria començar en el segle X i és modificà en el segle XI.
20 20. FABREGADA (Santa Anna). Santa Anna de Fabregada es troba ubicada prop del Mas de Fabregada, entre el torrent de l'Edra i el de Fabregada i per la mateixa pista del riu Rialb, més amunt de la segona piscifactoria. També s'hi pot accedir per la banda de Comiols. La masia de la Fabregada, mencionada també en el consell general del Rialb el 1669, ha estat habitada fins fa poc temps. Tot i la simplicitat de l'arquitectura, mancada d'elements rellevants, la seva tipologia i la tecnologia constructiva, unides a la solució ornamental de la porta, permeten de considerar-la com una obra concebuda dins els paràmetres de l'arquitectura del segle XI, tot i que allunyada de la seva concepció ornamental.
21. MAS BARRAT (Sant Salvador. Segle XI) L'església de sant Salvador es una església romànica que està ubicada a prop i a ponent del Mas. Per la pista del Rialb, uns cinc quilòmetres més amunt de les piscifactories i s'ha de caminar un quilòmetre. L'edifici de mas Barrat representa, potser,l'exemple mes tardà, ja que hom i pot veure formes constructives de la fi del segle XII o potser una mica més avançades.
22. MAS CERDANYÉS (Sant Sebastià. Segle X-XI) L'església de sant Sebastià es situada enmig del bosc, al cim del turó que domina el mas Cerdanyés pel sud, al costat de les ruïnes d'altres edificacions altmedieval, avui molt arranades; està a prop de can Batlle. Aquesta esglesia podria haver estat la principal del veïnat de Cerdanyés, tenint en compte les seves dimensions i el fet que esta situada molt a prop del mas Cerdanyés, que dona nom a la contrada. Malauradament no ha estat possible torbar cap dada documental sobre l'església, que pertanyia durant l'edat mitjana al terme parroquial de Sant Martí de Tarabau. La grandària que tenia aquest temple es una mostra més de la vitalitat religiosa i
21 de la plenitud demogràfica durant els segles medievals. Actualment només resta la meitat de llevant d'aquest edifici. A causa de la manca d'elements arquitectònicament representatius , es pot aventurar la hipòtesi que les reformes que s'han descrit corresponen a les formules constructives d'una arquitectura rural de la segona meitat del segle XI. L'edifici hauria de situar-se entre finals del segle X i principis del segle XI.
23. SALINOVES (Santa Maria. Segle XI) Prop de l’abandonada casa Salinoves, a l’extrem d’una cinglera i al cim d’un serrat, es troba el Castell i entremig s’endevinen nombrosos habitatges. Es surt de Can Batlle en el Km. 23 de la carretera d’Artesa a Tremp pel Coll de Comiols i duu al Cerdanyès. A 5,5 km. hi ha una cruïlla senyalitzada per anar a la casa habitada de la Censada a 2 km. D’aquí, per un camí perdedor, a 2 km. s’arriba a Salinoves i a peu, en 30 m., a l’església. Aquesta església presenta problemes d'identificació. Es un edifici en estat totalment ruïnós; nomes es conserven els murs nord i oest que permeten veure quines eren les seves característiques. D’una sola nau coberta en volta de canó i reforçada per tres arcs totals, un d’ells adossat al mur de ponent. Capçada la nau per un absis semicircular amb arc presbiterial i amb una finestra de doble esqueixada al centre. Al mur de tramuntana, prop de l’arc presbiterial, s’obre un arcosoli buidat en el gruix del mur. La porta es troba a migjorn. El campanat de dos ulls s’aixeca al mur de ponent. Tot i el topònim que popularment identifica aquesta església (fruit de la relació del lloc amb el mas de Ca n'Olivelles i la proximitat del mas de Salinoves) no sembla que aquesta església correspongui al monestir de Salinoves, ja que li manquen les portes que la comunicarien amb les altres dependencies monacals i que son presents en les esglésies monàstiques construïdes durant el segle XI, moment en que es bastí l'església de santa Maria plenament integrada en les formes de l'arquitectura llombarda. Cal considerar aquesta església amb la capella castellera.