Projecte Educatiu del Centre

2016

Projecte Educatiu de Centre Escola Oficial d’Idiomes de Barcelona Drassanes Aquest projecte es va elaborar el curs 2015/16 i va ser aprovat pel claustre del 30 de juny de 2016 i al consell escolar del 17 de juny de 2016

Claustre de professorat de l’EOIBD ...

01/01/2016

Av. Drassanes, 14 08001 Barcelona Tel. 93 324 93 30 Fax. 93 324 93 51 www.eoibd.cat

TAULA DE CONTINGUTS 1.

PER QUÈ UN NOU PROJECTE EDUCATIU DE CENTRE DE L’EOIBD I PER QUÈ ARA?

2.

EL CONTEXT I L’ESPECIFICITAT DE L’EOIBD

3.

PRINCIPIS RECTORS DE L’ACTIVITAT PEDAGÒGICA DE L’EOIBD

4.

EIXOS QUE CAL POTENCIAR EN L’ACTIVITAT PEDAGÒGICA

5.

INDICADORS DE PROGRÉS DELS OBJECTIUS PRIORITARIS

6.

DIFUSIÓ I ACTUALITZACIÓ DEL PEC DE L’EOIBD

Versió: Arxiu: Pec_apro_jun2016 Pàg. 2 de 48 Elaborat per: Direcció Data: 11.03.2016 Aprovat per: Claustre i Consell Escolar Data: 30.06.2016 / 17.06.2016 Aquest document pot esdevenir obsolet un cop imprès.

Av. Drassanes, 14 08001 Barcelona Tel. 93 324 93 30 Fax. 93 324 93 51 www.eoibd.cat

1. Per què un nou Projecte Educatiu de Centre de l’EOIBD i per què ara?

Com tots els centres educatius dependents de la Generalitat de Catalunya, l’Escola Oficial d’Idiomes de Barcelona-Drassanes disposa d’un Projecte Educatiu de Centre, conegut abreujadament com a PEC. Des de la publicació de la LEC (Llei 12/2009, del 10 de juliol, d’educació) i del Decret 102/2010, del 3 d’agost, d’autonomia dels centres educatius, s’han anat especificant les parts que havia de contenir el PEC, i sobretot s’ha donat rellevància a aquest document, que s’entén com el marc sobre el qual cal definir i dissenyar tota l’acció educativa del centre. Així doncs, hi havia la urgència d’adaptar el nostre PEC a la nova legislació per qüestions de continguts i de forma.

En aquest marc de l’ordenament jurídic, el PEC és la màxima expressió de l’autonomia d’un centre, en recull la identitat i el caràcter propi, n’explicita els objectius i orienta i dóna sentit a la seva activitat, amb la finalitat que l’alumnat assoleixi el màxim aprofitament educatiu i les competències clau per a l’aprenentatge permanent.

Aquest document contribueix, a més, a impulsar la col·laboració entre els diversos sectors de la comunitat educativa i la relació de l’EOI amb el seu entorn social i amb altres institucions educatives del territori. Per aquest motiu, en el procés de redacció del PEC es tenen en compte tant les característiques socials i culturals del context escolar de l’EOIBD, com el tarannà i els objectius que hi imprimeixen els agents que pertanyen a la comunitat educativa. Un cop detectades les necessitats dels grups d’interès, cal definir com respondre-hi mitjançant el procés d’ensenyament-aprenentatge de l’alumnat.

Entre altres qüestions, el PEC ha d’incloure els criteris, les prioritats i els plantejaments educatius i metodològics, és a dir, què i de quina manera s’ensenyarà a l’alumnat i com s’avaluarà i se’n farà el seguiment.

Des de la redacció del PEC vigent (curs 2003-2004) s’han anat succeint una sèrie de canvis en les demandes de la societat respecte de la competència en llengües estrangeres de la població i en els perfils de l’alumnat que assisteix al nostre centre que cal recollir en el nou PEC. A més, cal assenyalar com a factor dinamitzador del centre la incorporació al Projecte de Qualitat i Millora Contínua i la definició d’un Pla Estratègic que hi anava necessàriament relacionat. És obvi que tota l’anàlisi del centre que es deriva de la incorporació a aquest projecte i del seu tancament, més l’avaluació de centre que ja s’ha consolidat com a procés en els darrers anys, feien també necessària la revisió del PEC. A banda de tot això, des de la publicació del Decret 39/2014, del 25 de març, pel qual es regulen els procediments per establir el perfil i la provisió dels llocs de treball docents, es poden fer propostes per definir perfils del professorat, que seran la base per seleccionar les persones que ocuparan places de caràcter estructural. Tal com aclareix aquest decret, és la direcció del centre públic qui defineix els requisits específics exigits per ocupar determinats llocs de treball de la plantilla docent del centre, encara que sempre s’ajustarà al projecte educatiu i el projecte de direcció. Concretament, els llocs de treball tenen atribuït un perfil propi amb característiques i

Versió: Arxiu: Pec_apro_jun2016 Pàg. 3 de 48 Elaborat per: Direcció Data: 11.03.2016 Aprovat per: Claustre i Consell Escolar Data: 30.06.2016 / 17.06.2016 Aquest document pot esdevenir obsolet un cop imprès.

Av. Drassanes, 14 08001 Barcelona Tel. 93 324 93 30 Fax. 93 324 93 51 www.eoibd.cat

funcions docents específiques que exigeixen tècniques de treball, responsabilitats especials o condicions amb peculiaritats pròpies, sempre d’acord, com hem dit, amb el projecte educatiu del centre i el projecte de direcció.

El nostre centre està en un moment de relleu generacional que donarà lloc a moltes vacants. Si el nou plantejament, arran de la publicació de la LEC, de la gestió i l’organització dels centres docents, permet un marge de maniobra ampli en què el tronc central és garantir la qualitat educativa, i materialitzar-ho en la selecció del professorat, és obvi que caldrà disposar d’un projecte educatiu de centre actualitzat, ben fonamentat, que hagi sorgit d’una anàlisi completa de les necessitats del centre i que incorpori les noves línies d’enfocament del procés d’ensenyament-aprenentatge que s’han anat establint els darrers anys, per tal que la definició dels perfils del professorat per implementar-lo es basi en aquestes línies.

D’altra banda, l’escola ha detectat la necessitat de presentar sol·licituds de subvenció al programa Erasmus+, l’objectiu del qual és fomentar la millora de la qualitat en tots els sectors a través de la mobilitat del personal, de l’alumnat i de les associacions estratègiques (hi ha un àmbit específic per a institucions dedicades a la formació escolar i d’adults) Aquest projecte té un enfocament institucional (no individual): qualsevol proposta l’ha de fer directament el centre i ha de quedar justificada en el PEC, no s’inclouen en el projecte els noms concrets de les persones que es desplaçaran o de les persones que participaran en el projecte d’associació estratègica, sinó el perfil que han de tenir. Un dels puntals del programa és el suport i l’avaluació sistemàtics per a l’aprenentatge d’idiomes; per tant, és lògic que les EOI s’incorporin a les accions dissenyades per aquest programa.

Cal especificar l’àrea de millora que s’ha detectat i assenyalar indicadors d’evidència de la utilitat del projecte i de com contribueix a millorar el centre i a internacionalitzar-lo durant i després de l’acció. Es tracta de l’impacte en el desenvolupament de la qualitat del centre (millora en la gestió i organització, ampliació i especialització de competències del personal educatiu, creació de materials o eines d’aprenentatge, millora de les competències lingüístiques, innovació pedagògica, desenvolupament d’algun aspecte del currículum, etc.). Tots aquests aspectes es concreten precisament en el PEC, i només si les sol·licituds d’ajuts s’hi ancoren bé la petició tindrà fonament.

El PEC té la funció de definir les bases sobre les quals cal elaborar tota la documentació del centre, especialment els diferents Projectes de Direcció, i per bé que el període de vigència d’un PEC no està establert, ara és un bon moment per confeccionar-ne un de nou, actualitzat i útil per a les propostes de direcció que es puguin definir a partir d’ara, ja que s’acaba de tancar un període de direcció de 16 anys amb un mateix director i ha calgut obrir un procés de selecció de direccions.

Versió: Arxiu: Pec_apro_jun2016 Pàg. 4 de 48 Elaborat per: Direcció Data: 11.03.2016 Aprovat per: Claustre i Consell Escolar Data: 30.06.2016 / 17.06.2016 Aquest document pot esdevenir obsolet un cop imprès.

Av. Drassanes, 14 08001 Barcelona Tel. 93 324 93 30 Fax. 93 324 93 51 www.eoibd.cat

2. EL CONTEXT I L’ESPECIFICITAT DE L’EOIBD Aspectes generals L’Escola Oficial d’Idiomes de Barcelona Drassanes és el centre públic més antic de Catalunya dedicat a l’ensenyament i la certificació de llengües. És l’únic centre en el qual s’ensenyen moltes de les llengües implantades a Catalunya i dóna servei, per aquesta característica i per la seva ubicació al centre de Barcelona, a una àrea geogràfica molt àmplia, densament poblada.

A l’EOIBD s’hi poden estudiar 15 idiomes: alemany, anglès, àrab, català, coreà, espanyol per a estrangers, èuscar, francès, grec, italià, japonès, neerlandès, portuguès, rus i xinès. El Departament de Cursos Especials també ofereix actualment classes de dàrija, suec i gallec, però no amb categoria de curs reglat. D’aquestes llengües, com hem dit, el coreà, l’èuscar, el grec, el japonès, el neerlandès, el portuguès i el xinès només s’imparteixen de forma oficial a l’EOIBD. L’oferta de grups és molt àmplia (entre 315 i 320 segons el curs) i s’hi imparteixen totes les modalitats que estan desplegades actualment en els ensenyaments d’idiomes de manera oficial (cursos anuals, intensius, presencials i semipresencials, de matí i tarda, flexibilitzats, cursos del pla d’impuls de l’anglès per al professorat, cursos de tots els nivells —1r, 2n, 3r, 3r A, 3r B, 4t, 5è, C1 i C2) i en el Departament de Cursos Especials (cursos d’estiu, cursos de llengua instrumental d’hivern amb nivells més alts o cursos de llengües no impartits de manera oficial, cursos monogràfics, cursos per al Servei d’Ocupació de Catalunya, cursos de formació del professorat, etc.). També hi tenen lloc totes les modalitats de proves per a candidats lliures (CNI i CNA de tots els idiomes, i C1 dels idiomes que tenen implantat aquest nivell, en convocatòria ordinària i extraordinària). Aquesta diversitat i complexitat confereixen al centre un caràcter de centre experimental i en el professorat que hi treballa un tarannà pioner que pot ser molt rendible.

També és important tenir en compte que la ubicació en un espai urbà i molt cèntric de què parlàvem fa que l’alumnat tingui un perfil molt variat, amb bagatges d’edat, socials, culturals i lingüístics poc classificables. L’existència d’un departament de català i un d’espanyol per a estrangers adults incorpora alumnat de totes les nacionalitats, que cada vegada més també assisteix a classes d’altres idiomes. Tota aquesta barreja fa del nostre centre un lloc privilegiat de diàleg, valoració i cultiu de la diversitat. Aquest és un dels valors que es van definir amb el Pla Estratègic i és també un dels que més condiciona i alhora dóna sentit a la tasca pedagògica del centre.

El professorat i el PAS L’EOIBD té una plantilla que oscil·la entre 90 i 105 professors. D’aquests, una mica més de la meitat solen ser professors amb la plaça en propietat, hi ha 5 professors contractats de manera indefinida (una mesura gairebé única a Catalunya que es va crear per a professorat estranger que no complia els requisits per accedir als concursos de provisió de places, però del qual era necessari disposar), i la resta és professorat sense plaça: professors interins, en expectativa de plaça, en comissió de serveis, substituts (de professorat de més de 59 anys, de jornada reduïda

Versió: Arxiu: Pec_apro_jun2016 Pàg. 5 de 48 Elaborat per: Direcció Data: 11.03.2016 Aprovat per: Claustre i Consell Escolar Data: 30.06.2016 / 17.06.2016 Aquest document pot esdevenir obsolet un cop imprès.

Av. Drassanes, 14 08001 Barcelona Tel. 93 324 93 30 Fax. 93 324 93 51 www.eoibd.cat

per interès particular i/o que cobreixen una vacant parcial) i amb contracte temporal per a estrangers no comunitaris. Cal remarcar que la interinitat no és necessàriament un factor de no implicació en el centre, ja que una bona part d’aquests professors sense plaça definitiva solen ocupar càrrecs de coordinació o de direcció, perquè en la meitat dels departaments representen més del 50 % de la plantilla. Malauradament no podem establir comparacions amb altres centres de característiques semblants perquè les EOI no disposen de dades publicades d’aquest ordre, però és obvi que el fet que gairebé la meitat de la plantilla estigui en una situació d’interinitat té repercussions en la dinàmica del centre.

El fet de ser un centre molt gran i amb molts departaments és un dels factors que ocasiona una gran mobilitat de professorat, ja que sovint es creen places o mitges places contingents segons la demanda en un o altre departament, també en departaments que no tenen un potencial de professorat preparat gaire ampli al mercat laboral del nostre país, per les seves característiques específiques (àrab, xinès, etc.) i que, per la seva interinitat (no es fan processos de provisió des de fa anys), no tenen plaça al centre i sovint marxen creant noves vacants.

Cada any hi ha almenys entre un 10 % i un 15 % de professorat novell, que enriqueix el centre i el dinamitza. Això obliga els òrgans de coordinació i direcció a ser molt flexibles i resolutius per incorporar tot aquest professorat, informar-lo, formar-lo i acompanyar-lo. D’altra banda, el relleu generacional s’està precipitant aquests darrers anys, ja que el centre es va crear l’any 1971, però no va ser fins cap a finals dels setanta i començament dels vuitanta que es va consolidar la primera plantilla estable i es va fornir de professorat amb plaça durant els primers processos de provisió específics per a EOI. Caldria procurar que aquest relleu es faci incorporant al centre professorat motivat, fortament identificat amb els valors del centre i que alhora signifiqui una injecció d’esperit crític, noves idees i propostes. Aquesta intenció s’ha de compatibilitzar amb el fet que l’Administració vol treure el màxim de places a concurs de trasllat i que l’EOIBD és una destinació molt atractiva, ja que és cèntrica, molt ben comunicada, és de les poques que ofereix horaris de matí i que té unes instal·lacions molt ben dotades, departaments grans on el professorat pot treballar bé sense haver d’assumir càrrecs quan no en té la intenció i on es pot coordinar amb més persones i no treballar aïlladament com passa en altres centres més petits.

Aquest fet no és un dels punts forts del nostre centre, contràriament al que es pugui pensar, ja que per això sovint hi arriben professors que hi obtenen plaça definitiva amb una expectativa de vida laboral molt curta. És important, per tot això, aprofitar el mecanisme de la provisió de places per definició de perfils, ja que d’aquesta manera es pot assegurar que s’incorpori a l’escola un professorat que s’adeqüi al projecte educatiu de centre. Aquest mecanisme, lluny del que s’ha volgut presentar des d’algunes instàncies, no representa la selecció unilateral del professorat per part del director, sinó que és un procés que implica tot el centre, el seu projecte educatiu i tot el claustre en el seu conjunt. És un procés de concurs que valora que la formació, l’experiència i les línies d’innovació que un docent pot haver escollit en la seva vida professional es corresponen amb les necessitats de millora del centre.

A l’EOIBD la implicació del professorat és molt alta: les enquestes de valoració i els índexs d’absentisme no justificat del professorat, en clara tendència a la baixa, així ho demostren. El punt fort a l’EOIBD és una pràctica altament instaurada de seguiment de la tasca del professorat amb una implicació molt alta dels càrrecs de coordinació i direcció, així que arriba alguna queixa (un percentatge mínim respecte del total del professorat) a direcció; el punt feble, per contra, és la tramitació feixuga i garantista, per poc efectiva i poc eficient, del procediment administratiu per donar-hi resolució.

Versió: Arxiu: Pec_apro_jun2016 Pàg. 6 de 48 Elaborat per: Direcció Data: 11.03.2016 Aprovat per: Claustre i Consell Escolar Data: 30.06.2016 / 17.06.2016 Aquest document pot esdevenir obsolet un cop imprès.

Av. Drassanes, 14 08001 Barcelona Tel. 93 324 93 30 Fax. 93 324 93 51 www.eoibd.cat

El centre disposa d’una bona dotació del PAS i, llevat d’alguns casos puntuals, en general aquest té una implicació bona o molt bona en el funcionament del centre.

El centre té un organigrama (establert a les NOFC aprovades el curs 2013-2014) que garanteix el lideratge pedagògic distribuït amb una dotació de reduccions horàries suficient, sense ser l’òptima, per poder coordinar la tasca docent i el funcionament del centre. És especialment rellevant i útil la dotació amb caràcter extraordinari de càrrecs de coordinació als departaments petits, que no tenen comissió d’elaboració de proves i que per les seves característiques específiques (poc material publicat disponible adequat al currículum) necessiten hores per a tasques que els departaments grans tenen més resoltes. També és important la reducció doble per al Departament d’Anglès, que és el departament més gran i més complex, que serveix de banc de proves per a qualsevol iniciativa pedagògica nova o modalitat de nova implantació. Tots els caps de departament, les caps d’estudis i les coordinadores pedagògiques i el coordinador d’informàtica participen en la Junta Acadèmica, que és l’òrgan consultiu per a temes pedagògics.

A banda part dels càrrecs de direcció, les tasques dels quals estan descrits en l’organigrama, existeixen tres càrrecs de coordinació específics, el nombre de reduccions dels quals es pot adaptar contingentment: coordinació lingüística, coordinació informàtica i coordinació de riscos laborals.

Versió: Arxiu: Pec_apro_jun2016 Pàg. 7 de 48 Elaborat per: Direcció Data: 11.03.2016 Aprovat per: Claustre i Consell Escolar Data: 30.06.2016 / 17.06.2016 Aquest document pot esdevenir obsolet un cop imprès.

Av. Drassanes, 14 08001 Barcelona Tel. 93 324 93 30 Fax. 93 324 93 51 www.eoibd.cat

Organigrama o organització del centre Director/Consell Escolar Àrea econòmica, d'infraestructures i recursos i personal de serveis/ (Comissió econòmica)

Vicedirector

Administrador

Gestió econòmica

Gestió de l'edifici i dels equipaments tècnics i informàtics

Creació i seguiment d'indicadors d'optimització dels recursos econòmics

Anàlisi per a l'estalvi d'energia i recursos materials Coordinació de prevenció de riscos laborals

Personal de serveis

Àrea acadèmica i de gestió de professorat/ (Junta Acadèmica)

Cap d'estudis a Gestió acadèmica dels procediments que afecten l'alumnat Gestió dels processos avaluatius Coordinació de la mentoria de professorat en pràctiques

Cap d'estudis b

Gestió del professorat Seguiment de la satisfacció de l'alumnat Atenció a l'usuari

Gestió de la comunicació

Promoció de la qualitat de la docència i l'èxit escolar Coordinació acadèmica dels departaments Coordinació del pla d'acollida del professorat

Empreses de serveis tècnics i informàtics

Coordinació TIC/ TAC

Caps de departament/ Caps adjunts

Àrea pedagògica, de formació i activitat cultural/ (Junta Acadèmica i Comissió Cultural) Coordinador pedagògic a Gestió de la formació del professorat Assessoria pedagògica del centre Impuls de la internacionalització i de la formació interna

Coordinador pedagògic b Dinamització de l'activitat extracurricular: cursos especials, activitats culturals i relacions amb l'entorn Personal d'administració i serveis destinat a biblioteca

Àrea de secretaria i gestió de personal administratiu

Secretari Gestió del sistema d'accés i dels processos acadèmics Sistematització d'indicadors de progrés

Personal d'administració

Empresa de serveis de suport a la gestió de cursos especials

Coordinació lingüística

Claustre/ Professorat

Versió: Arxiu: Pec_apro_jun2016 Elaborat per: Direcció Aprovat per: Claustre i Consell Escolar

Pàg. 8 de 48 Data: 11.03.2016 Data: 30.06.2016 / 17.06.2016 Aquest document pot esdevenir obsolet un cop imprès.

Perfil de l’alumnat Com tots els centres de grans ciutats, l’EOIBD no només presta serveis a la població que hi viu, sinó a tot un tipus de població flotant que hi treballa, que hi estudia o que simplement s’hi desplaça a propòsit per fer ús d’aquest servei. Així doncs, la composició del nostre alumnat és poc classificable i veritablement heterogènia. Cada dos cursos es fan unes enquestes de satisfacció; dels resultats d’aquesta enquesta al llarg dels anys i de les dades de matrícula, sí que se’n poden concloure algunes característiques generals:

Sexe Gairebé 2/3 de l’alumnat són dones. Aquest pes de l’alumnat femení és força habitual entre totes les escoles oficials d’idiomes i és una tendència força consolidada.

Dones 65%

Homes 35%

Edat La mitjana d’edat és de 35 anys i en cada edició de l’enquesta de la qual estan extretes aquestes dades, augmenta una mica més. Aquest pes de la població de mitjana edat sí que és més notable a la nostra escola que en altres EOI més petites, on només s’imparteixen llengües “requisit”, com l’anglès, sobretot, i en segon lloc l’alemany i el francès. La decisió d’estudiar aquestes llengües es produeix més d’hora i, en canvi, l’estudi de llengües menys parlades es dóna entre persones de més edat i amb una carrera professional més consolidada. D’altra banda, el fet que la nostra oferta sigui gairebé tan àmplia al matí com a la tarda fa que no hi hagi un percentatge d’estudiants (de batxillerat, cicles o universitaris) tan gran. Al matí, al contrari, accedeixen als estudis alumnes d’edats més avançades (jubilats, aturats de llarga durada, etc.) que fan augmentar la mitjana d’edat.

Versió: Arxiu: Pec_apro_jun2016 Pàg. 9 de 48 Elaborat per: Direcció Data: 11.03.2016 Aprovat per: Claustre i Consell Escolar Data: 30.06.2016 / 17.06.2016 Aquest document pot esdevenir obsolet un cop imprès.

A més, l’envelliment del nostre alumnat (el creixement de les franges d’edat més altes) és una tendència, com es pot veure a la gràficai, que val la pena tenir en compte. D’una banda pot semblar que dóna estabilitat, més compromís, i, de retruc, menys abandonament, però de les enquestes sobre aquest fenomen que s’han realitzat al centre els darrers anys se’n pot extreure que l’alumnat adult té més eventualitats (canvis en la vida laboral o familiar), que són el principal factor d’abandonament. D’altra banda, els joves són el contingent de població que representa el capital social i econòmic del futur i, malgrat que l’educació continuada és important per cohesionar la societat, cal no menystenir el fet que podem incidir en l’educació d’un sector d’edat estratègic: el que constitueix la franja dels 16 als 30 anys, sense tampoc descuidar que podem despertar la motivació per l’estudi de llengües, ja en la població de 14 a 16.

Situació laboral Pel que fa a la situació laboral, en aquests darrers anys s’ha notat una disminució de l’alumnat que treballa, o que treballa i estudia, cosa que, d’altra banda, correspon al perfil general de la població. Consegüentment també han augmentat les persones aturades o en altres situacions (s’entén jubilats). En qualsevol cas, el percentatge més alt, que arriba gairebé al 50 %, és encara el de persones que treballen.

Versió: Arxiu: Pec_apro_jun2016 Pàg. 10 de 48 Elaborat per: Direcció Data: 11.03.2016 Aprovat per: Claustre i Consell Escolar Data: 30.06.2016 / 17.06.2016 Aquest document pot esdevenir obsolet un cop imprès.

Av. Drassanes, 14 08001 Barcelona Tel. 93 324 93 30 Fax. 93 324 93 51 www.eoibd.cat

Tenint en compte que l’oferta de les EOI no podrà satisfer mai la demanda, sobretot en algunes llengües, caldria que l’Administració fes una definició estratègicament social del públic a prioritzar en els centres públics d’idiomes. Dos col·lectius als quals caldria adreçar-se serien: —els estudiants (segon cicle de l’ESO per a les llengües diferents a la 1a llengua que estudien en els ensenyaments reglats, estudiants de cicles formatius, de batxillerat i universitaris), ja que no es pot exigir a aquest col·lectiu un determinat nivell d’idiomes sense posar a l’abast tots els mitjans perquè l’assoleixin.

—els aturats.

Més avall parlarem d’un estudi que s’ha dut a terme sobre les causes de l’alt índex d’abandonament, d’intermitència en l’assistència i el baix índex de fidelització; en general, es pot concloure que estan molt relacionats amb la vida laboral de l’alumnat, que cada vegada és menys estable i més fluctuant, com ja s’ha dit en l’apartat sobre la mitjana d’edat.

Orígens En el quadre de sota es poden veure dades de nacionalitat fins al 2014 i es pot observar que hi hagut un increment d’alumnat d’altres nacionalitats respecte dels de nacionalitat espanyola fins a l’últim any en què segurament la crisi econòmica ha acabat incidint en el nombre d’estrangers que s’estan al país i que consegüentment estudien la llengua.

100% 90%

1197

1495

1707

1835

1830

1697

2415

1847

1832

80% 70% 60% 50% 40%

Altres nacionalitats 7409

7185

7064

7247

6819

6693

7027

2007

2008

2009

2010

2011

2012

2013

7601

7246

2014

2015

Nacionalitat espanyola

30% 20% 10% 0%

Idiomes estudiats Finalment indiquem que, malgrat la varietat d’idiomes que s’hi poden estudiar, respecte del total, el Departament d’Anglès en representa un 24 %, dos departaments en representen el 1213 % (francès i alemany) i la resta de departaments s’esgraonen entre el 8 % (espanyol i italià), el 5-6 % (xinès, àrab i rus) i menys del 3 % la resta.

Aquesta composició fa que l’escola es plantegi moltes dinàmiques relacionades amb la mida dels departaments (un de molt gran, els mitjans i els petits). És important tenir en compte que el Departament d’Anglès, sobretot, però també altres departaments grans, tenen molta càrrega d’alumnat i durant l’època d’exàmens això és molt notable, però tenen altres tasques Versió: Arxiu: Pec_apro_jun2016 Pàg. 11 de 48 Elaborat per: Direcció Data: 11.03.2016 Aprovat per: Claustre i Consell Escolar Data: 30.06.2016 / 17.06.2016 Aquest document pot esdevenir obsolet un cop imprès.

Av. Drassanes, 14 08001 Barcelona Tel. 93 324 93 30 Fax. 93 324 93 51 www.eoibd.cat

centralitzades des del Departament d’Ensenyament (test de nivell, exàmens de certificat) i molt material didàctic disponible al mercat. Els departaments més petits tenen menys alumnat, l’ocupació és un tema que els preocupa, però, en canvi han d’assumir més tasques des dels departaments mateixos (han de dissenyar el test de nivell, les proves de certificat i crear molt material, ja que n’hi ha poc de disponible al mercat) i també han de fer promoció dels seus departaments, cosa que als departaments grans no els cal.

Demanda La demanda encara supera amb escreix l’oferta, tot i que amb la darrera pujada de les taxes s’ha notat un descens molt important de la preinscripció, cosa que pot revertir tard o d’hora en una davallada en l’ocupació general de les places, però que ja s’ha començat a notar en determinats idiomes, com ara en l’èuscar i el català per a no-catalanoparlants.

Els idiomes més “petits” tenen nivells d’ocupació baixos a cursos avançats, cosa que és normal, ja que el progrés en l’estudi d’aquests idiomes és llarg i costós i/o, d’altra banda, com que són idiomes en els quals s’ofereixen menys grups, la piràmide té una base més petita, cosa que influeix en el nombre d’alumnes que arriben a cursos alts. La resta de nivells baixos d’ocupació corresponen a català i èuscar. El cas del català és atribuïble a la competència del Consorci per a la Normalització Lingüística, que ofereix cursos gratuïts a nivells baixos; el d’èuscar, segurament, a la pujada de preus, que fan més difícil l’accés a un idioma que no es percep com a necessari.

Problemes detectats referents a l’alumnat L’EOIBD, com totes les EOI de l’Estat i fins i tot la resta de centres que es dediquen a la formació al llarg de la vida per a adults, tenen un problema congènit: un alt grau d’absentisme, d’intermitència en l’assistència, d’abandonament dels estudis abans de finalitzar l’any acadèmic i de baixa fidelització (no matricular-se l’any següent d’haver estat matriculat).

Les taxes es mantenen força estables dins la gravetat. Està clar que aquesta tendència s’ha de revertir.

En principi, és un problema fàcil de preveure i d’interpretar: els adults no perceben aquests estudis com l’activitat principal de la seva vida i sovint els compatibilitzen amb els seus estudis principals o la vida laboral. Això fa que, així que es complica la seva activitat nuclear, el primer que deixen siguin els estudis d’idioma. D’altra banda, hi ha la percepció generalitzada que, fins i tot actualment, després de la pujada de taxes, la inversió que fa l’alumne no és prou alta per dissuadir-lo de no aprofitar els estudis. Aquest és un factor que plana sobre professorat i directius, però malauradament fa de mal abordar, ja que ni el professorat, ni l’alumnat demanaran mai un increment de taxes, i l’Administració no es pot permetre, des d’un punt de vista polític, una altra pujada (que se sumaria a la del curs 2014-2015, d’un 57 %, més la introducció d’una penalització de les repeticions i “tripiticions”), que aniria clarament en contra de l’objectiu de proporcionar a la població un ensenyament assequible de llengües per promoure’n l’aprenentatge. D’altra banda, els alumnes, quan són enquestats, no admeten que aquest factor els hagi influït. Les direccions dels centres havien demanat penalitzar econòmicament l’abandonament, no les repeticions de curs per haver suspès, que en alguns idiomes són bastant freqüents i comprensibles. En general, hi ha el convenciment que l’augment de taxes serà una mesura amb molts efectes negatius i cap de positiu, ni tan sols per a allò pel qual havia estat implementada: l’efecte dissuasiu de l’abandonament sembla que no existeix, tot i així encara no tenim dades concloents sobre aquest punt.

Versió: Arxiu: Pec_apro_jun2016 Pàg. 12 de 48 Elaborat per: Direcció Data: 11.03.2016 Aprovat per: Claustre i Consell Escolar Data: 30.06.2016 / 17.06.2016 Aquest document pot esdevenir obsolet un cop imprès.

Av. Drassanes, 14 08001 Barcelona Tel. 93 324 93 30 Fax. 93 324 93 51 www.eoibd.cat

Així doncs, segurament no es tracta d’augmentar més les taxes, sinó de fomentar un canvi cultural i de mentalitat que faci valorar el cost real del curs, encara que l’alumne no n’hagi assumit més que un 30 %: és aquell missatge que diu que encara que tu et puguis permetre pagar i no aprofitar el curs, el país no pot, i menys en una situació com l’actual. Indicar el cost estimat que té un curs per a la societat, com ja es fa en les matrícules universitàries, és una possibilitat que cal tenir en compte.

També hi ha altres factors que influeixen en l’abandonament: la dificultat i el temps que cal dedicar-hi, la falta d’un incentiu visible immediat —l’estudi d’un idioma és un procés lent i llarg, que exigeix dedicació i certes habilitats que no tothom té ni pot adquirir fàcilment—. Al centre s’han fet enquestes als alumnes que han abandonat o que assisteixen a classe intermitentment, per poder confirmar aquestes hipòtesis (es pregunta quin factor els ha influït en la seva actitud) i, efectivament, aquestes són les causes esgrimides pels alumnes:

Abandonament El factor més decisiu per abandonar és un canvi en la vida personal, laboral o l’horari d’estudis (81,6 %), tot i que va baixant lleugerament des del 2012. El segon factor més esmentat és que el curs comporta més dedicació del que s’esperaven, amb un 30,5 %. La tercera raó és que no agrada la metodologia emprada a l’aula (activitats a l’aula, manera de treballar, ritme de treball, etc.), amb un 25,9 %. Altres factors tenen una incidència inferior al 15 %.

En el primer factor no hi podem incidir. Pel que fa al segon, denota tal vegada una falta d’informació a l’hora de matricular-se que fa que l’alumnat no pugui calibrar bé les seves possibilitats. El tercer és un factor en el qual sí que hi ha marge de maniobra des de la direcció del centre: és obvi que la millora de la qualitat ha de ser un dels objectius essencials que cal perseguir. Que entre l’alumnat poc fidel n’hi hagi un 25,9 % que no està satisfet amb les classes és normal (entre l’alumnat al qual es passa l’enquesta de satisfacció al final de curs, la incidència d’aquesta opinió és molt menor), però no per això és menyspreable. Mecanismes de seguiment individualitzat que detectin les causes de l’abandonament de cada cas (possibles dificultats d’aprenentatge) i que articulin mesures per fer-ne més petit l’impacte (tutories, adaptacions curriculars, etc.) podrien ser bons mecanismes de vinculació de l’alumnat.

Intermitència en l’assistència Més que l’abandonament (hi ha 30 o més matriculats per grup, un nombre que no és òptim per fer classes d’idiomes), el que el professorat percep com una interferència en el normal desenvolupament de la classe és l’assistència intermitent. Dels resultats de l’enquesta feta sobre aquest tema, se’n dedueix que:  El factor que ha influït més persones a l’hora de no assistir regularment a classe són les variacions en la feina o en els estudis (87,6 %).  La segona raó esgrimida són motius personals (familiars o de salut) amb un 61 %.  Com a tercer motiu indiquen que les classes no els motiven prou (28 %).

En els dos primers factors, no hi podem incidir. En el tercer és obvi que, si més no, cal intentar incidir-hi.

Interès per altres modalitats Paral·lelament a l’estudi de factors, s’ha preguntat a aquests alumnes sobre els seus possibles interessos en altres modalitats de cursos. De fet, en els darrers anys s’han pilotat i consolidat

Versió: Arxiu: Pec_apro_jun2016 Pàg. 13 de 48 Elaborat per: Direcció Data: 11.03.2016 Aprovat per: Claustre i Consell Escolar Data: 30.06.2016 / 17.06.2016 Aquest document pot esdevenir obsolet un cop imprès.

Av. Drassanes, 14 08001 Barcelona Tel. 93 324 93 30 Fax. 93 324 93 51 www.eoibd.cat

altres modalitats d’aprenentatge que no exigeixen tanta presencialitat (cursos semipresencials) i que permeten un estudi de la llengua més adaptat a les necessitats (cursos intensius per a aquells que tenen més pressa o cursos flexibilitzats que permetin poder dedicar a l’estudi de la llengua només un quadrimestre a l’any). En qualsevol cas, aquestes temptatives tampoc han revelat un comportament gaire diferent per part dels alumnes pel que fa a l’abandonament o a l’assistència intermitent. Tampoc s’ha percebut una taxa de rendiment clarament superior (només en els cursos flexibilitzats de xinès, a 1r curs s’ha vist un lleuger augment), ni un augment en la satisfacció. També es va preguntar als alumnes que no han abandonat el curs, mitjançant l’enquesta de satisfacció que s’administra a final de curs, quin interès tenien en altres possibles modalitats. Aquests són els resultats de tots dos estudis:  La gran majoria de l’alumnat, el 73 %, està interessat en primer lloc en la fórmula dels extensius tal com existeix ara. És a dir, malgrat que es puguin dissenyar altres fórmules, la desitjada majoritàriament continua sent la presencial anual.  En els cursos intensius hi està interessat un 21 % de l’alumnat que no ha abandonat, mentre que un percentatge al voltant del 40 % dels intermitents o que han abandonat indica estar-hi interessat.  Els cursos flexibilitzats també semblen interessar més a l’alumnat que ha abandonat o que hi assisteix intermitentment, un 45 %, que al que acaba el curs, un 23 %. En qualsevol cas, no sembla que sigui una modalitat que es pugui generalitzar.  L’interès pels semipresencials és molt gran entre el grup dels intermitents (70 %) i també entre els que han abandonat (60 %) (Actualment és en mans de cada centre el fet d’implementar-los en determinats idiomes i nivells.) I la demanda d’aquests cursos entre alumnes que no han fidelitzat el seu compromís és bastant lògic. De tota manera, un cop inscrits en aquests cursos, com hem dit, abandonen en un percentatge molt igual que en altres ensenyaments.  Els cursos impartits 100 % a distància no agraden a l’alumnat que tenim fins a finals de curs a les aules (només s’hi mostren interessats un 8 %), però el percentatge d’interessats entre els intermitents o que han abandonat ha crescut molt des dels cursos anteriors (ha passat del 24 % al 41 %). Caldria proposar cursos pilot d’aquesta modalitat, per exemple des de la versatilitat que dóna Cursos Especials.

Versió: Arxiu: Pec_apro_jun2016 Pàg. 14 de 48 Elaborat per: Direcció Data: 11.03.2016 Aprovat per: Claustre i Consell Escolar Data: 30.06.2016 / 17.06.2016 Aquest document pot esdevenir obsolet un cop imprès.

Av. Drassanes, 14 08001 Barcelona Tel. 93 324 93 30 Fax. 93 324 93 51 www.eoibd.cat

Ja es veu a l’enquesta sobre els factors que la llargada del curs o el fet d’haver d’assistir dos o més dies a classe per setmana no són un factor que els hagi influït a l’hora de deixar-ho.

La conclusió d’aquests estudis és que, si bé hi ha poc marge de millora quant a l’abandonament i la irregularitat en l’assistència, és evident que en aquelles parcel·les on es pugui incidir, s’hi ha d’incidir. Cal estudiar en quins idiomes, nivells i franges horàries la incidència és més notable i mirar d’establir mesures per lluitar-hi i aprofundir en les que ja s’han començat a implementar (com, per exemple, les campanyes de sensibilització, les cartes de compromís per als alumnes d’incorporació tardana de batxillerat que cursen català, etc.).

Versió: Arxiu: Pec_apro_jun2016 Pàg. 15 de 48 Elaborat per: Direcció Data: 11.03.2016 Aprovat per: Claustre i Consell Escolar Data: 30.06.2016 / 17.06.2016 Aquest document pot esdevenir obsolet un cop imprès.

Av. Drassanes, 14 08001 Barcelona Tel. 93 324 93 30 Fax. 93 324 93 51 www.eoibd.cat

Estem parlant de recursos públics que cauen en sac foradat cada vegada que un alumne obté plaça i no promociona el curs següent, per no parlar del capital cultural i de promoció laboral i personal que la societat deixa d’obtenir amb aquest fracàs escolar.

Fidelització Un altre dels problemes detectats és la fidelització (alumnes matriculats en un curs que continuen el curs següent), que és molt baixa i se situa en una mitjana del 45 %, tot i que el darrer curs ha pujat fins al 48 %. Les raons d’aquest descens són atribuïbles, suposem, a la inestabilitat laboral, que fa que les persones, d’un curs a l’altre, hagin pogut canviar de feina, hagin de marxar a fora, decideixin començar uns estudis nous per tenir més oportunitats... Però intuir-ne les raons no treu que la dada sigui preocupant, pel que representa de malbaratament de recursos: quan una persona aparca els seus estudis d’idioma, encara que els reprengui més endavant, la competència adquirida a la força minvarà i quan es reincorpori haurà de fer un esforç per posar-se al dia, no només l’alumne, sinó també el professor. Caldrà estudiar quines mesures podrien implementar-se per introduir un canvi en aquest comportament de l’alumnat.

Taxa de rendiment La taxa de rendiment és molt estable, però segur que baixa de manera notable respecte a altres estudis del sistema obligatori o troncal. En qualsevol cas, no disposem de dades generals de les EOI per poder comparar, a excepció de les dades sobre els certificats de Nivell Intermedi, Avançat i C1 dels idiomes que tenen comissió d’exàmens i que s’imparteixen en més d’un centre.

De tota manera, per a la direcció de l’EOIBD les dades aportades pel Departament d’Ensenyament no són gaire fiables, ja que les que ens ofereixen referents al nostre propi centre tenen divergències gens menyspreables respecte de les que nosaltres extraiem de les actes, amb la qual cosa és fàcil deduir que les dades generals han de contenir per força errors considerables, tenint en compte que l’EOIBD és el centre que aporta més alumnat.

En qualsevol cas, si observem les dades, en general, de la xifra que ens donen d’aprovats sobre presentats es pot observar que l’EOIBD no té un comportament uniforme respecte de la mitjana de Catalunya en un sentit o altre. Tampoc no es pot fer cap deducció per idiomes o certificats.

Així doncs, l’objectiu ha de ser millorar però no perquè els resultats d’altres centres marquin una tendència a emular.

Centrem-nos en el percentatge d’aprovats sobre matriculats, ja que aquesta dada sembla més significativa de cara a la rendició de comptes: en quina mesura el centre retorna a la societat que el sustenta el “producte” que se li demana (persones amb unes competències en idiomes determinades assolides). La dada, al voltant del 54 %, no és satisfactòria i convindria millorar-la. És fàcil interpretar que això es deu sobretot als resultats del C1 i dels nivells més alts, ja que en la resta de nivells es mostra ascendent. Aquí hi ha una clara oportunitat de millora que caldrà analitzar més tard.

Pel que fa a les diferències entre idiomes, podem observar que els percentatges més baixos d’aprovats s’observen als idiomes més difícils i que requereixen més dedicació: àrab, japonès i xinès, a més a més d’anglès, que en ser el departament més gran i en el qual hi ha una població menys formada (perquè hi ha més demanda i hi accedeix un espectre més ampli de la població) Versió: Arxiu: Pec_apro_jun2016 Pàg. 16 de 48 Elaborat per: Direcció Data: 11.03.2016 Aprovat per: Claustre i Consell Escolar Data: 30.06.2016 / 17.06.2016 Aquest document pot esdevenir obsolet un cop imprès.

Av. Drassanes, 14 08001 Barcelona Tel. 93 324 93 30 Fax. 93 324 93 51 www.eoibd.cat

els percentatges sempre baixen. A banda de grec, que és un cas especial per les característiques de l’alumnat i del professorat (molta dedicació i una programació més còmoda distribuïda en sis cursos, com la dels departaments de llengües difícils però amb una dificultat menor), la resta de departaments amb resultats molt bons són els de llengües més similars a la llengua d’origen dels aprenents (italià, portuguès, català, per als aprenents que saben espanyol, i francès).

En definitiva, d’aquests resultats per idiomes, a banda que sempre ha de ser un objectiu millorarlos, no se’n pot extreure una informació rellevant que calgui revertir.

Grau de satisfacció L’alumnat Fa 10 anys que s’està administrant una enquesta de satisfacció dins del pla d’avaluació de centre. És un procés molt consolidat, i que té un alt grau d’acceptació entre la comunitat educativa. Els resultats de l’enquesta van ser avalats per l’Avaluació General Diagnòstica, duta a terme al començament i al final del Pla Estratègic per la Inspecció arran de la incorporació del centre al Projecte de Qualitat i Millora Contínua. Aquests resultats són molt bons tenint en compte les dimensions de l’univers consultat. De les dades que se’n van obtenir el curs passat només podem dir que els usuaris estan clarament satisfets: Els marges de millora detectats, però respecte dels quals s’han començat a proposar mesures de canvi, se situen en: —El procés tutorial: cal esmentar que en l’edició del 2012 es va implantar la 19a hora de professorat, i que el centre la va dedicar a tutories, amb la millora consegüent en la percepció dels alumnes. En implantar-se la 20a hora, aquesta opció l’Administració no la va tenir en compte, i les dues hores extres es van dedicar a docència en grup. S’ha establert que totes les sessions, que ara són de 2 hores i mitja, acabin 10 minuts abans perquè el professorat i l’alumnat puguin tenir un espai per a l’intercanvi i el seguiment. Caldrà veure com valora l’alumnat l’acció tutorial amb aquest nou horari.

—Els grups de conversa: també s’ha reorganitzat el sistema de grups de conversa, s’han remunerat els animadors, s’hi ha establert una petita quota de pagament per als assistents per fomentar-ne el compromís, s’ha proporcionat formació als animadors, se n’ha regularitzat la durada...

—Tot i que els resultats sobre el professorat són bons, s’ha detectat un descens en la valoració de l’aprenentatge adquirit respecte als objectius. Si s’analitzen els resultats obtinguts professor per professor, s’observa que aquest descens es deu a puntuacions molt baixes obtingudes per uns pocs professors. Cal una formació focalitzada d’aquests professors amb valoracions negatives, especialment en els aspectes que han fet baixar la puntuació general: amenitat de les classes i capacitat de motivació, sobretot perquè l’usuari de l’EOIBD només té un professor, que és qui el tutoritza i l’avalua i, si aquest no és eficaç, no imparteix bé les classes, no produeix a l’alumne una percepció positiva del seu procés d’aprenentatge, no li fa confiança en el procés d’avaluació, l’experiència del servei serà negativa, per molt que altres aspectes subsidiaris siguin positius (matrícula, informació, activitats culturals, serveis complementaris, etc.).

El personal

Versió: Arxiu: Pec_apro_jun2016 Pàg. 17 de 48 Elaborat per: Direcció Data: 11.03.2016 Aprovat per: Claustre i Consell Escolar Data: 30.06.2016 / 17.06.2016 Aquest document pot esdevenir obsolet un cop imprès.

Av. Drassanes, 14 08001 Barcelona Tel. 93 324 93 30 Fax. 93 324 93 51 www.eoibd.cat

Pel que fa a la satisfacció del personal del centre, les darreres dades obtingudes mitjançant l’enquesta de satisfacció són del 2012, ja que aquesta enquesta es distribueix cada quatre anys.

D’altra banda, també s’han realitzat entrevistes amb tots els caps de departament i caps adjunts i amb els representants del PAS, la cap de secretaria i el personal de biblioteca. Les conclusions d’ambdós instruments, pel que fa al clima de treball i a la satisfacció del personal amb la institució i la tasca de l’equip directiu, conflueixen en alguns punts febles recurrents tot i que la valoració general, malgrat la durada de la direcció anterior, va ser certament positiva. Aquests són els aspectes sobre els quals caldrà incidir.

—Errors en la fluïdesa de la comunicació (sembla que les juntes acadèmiques esdevenen més útils que les sessions de claustre, que no són valorades positivament).

—Certa falta de coherència en decisions preses pels diferents membres de l’equip directiu.

—Una lleugera baixada en la motivació a l’hora de realitzar les tasques assignades (poc temps per realitzar-les, acumulació de tasques de caire burocràtic en certs moments del curs).

Formació i coordinació del professorat i el PAS En aquests aspectes, l’EOIBD ha invertit en els últims anys molts recursos humans i econòmics.

S’ha dissenyat un Pla de Formació de Centre i el professorat n’està satisfet amb avaluacions mitjanes de 4,5/5 de les activitats formatives. El PAS assisteix regularment a activitats de formació. El centre té un bon pla d’acollida del professorat novell. També val la pena esmentar que s’han establert franges comunes per a tot el professorat per a la coordinació didàctica els divendres al matí, des que s’han implantat els horaris lectius de dilluns a dijous.

Queden alguns aspectes que cal millorar:   

Hi ha professors que no assisteixen mai a sessions de formació al centre.

El professorat assisteix poc a activitats de formació internacionals (hi ha hagut uns anys amb pocs o cap ajut per a la internacionalització de la formació).

S’ha potenciat la formació en TAC, cosa que ha revertit en un ús generalitzat d’aquestes eines dins i fora de l’aula, però també ha produït un buit en la formació sobre seqüència didàctica o gestió del grup. Tampoc no s’ha planificat formació sobre salut i clima laboral (física —veu, aspectes posturals, etc.— i psíquica —gestió del burn-out, gestió de la interacció emocional amb l’alumnat, lideratge d’equips, etc.) i sobre l’atenció a l’alumnat amb necessitats educatives especials. A diferència del que succeeix amb l’ensenyament d’idiomes en les etapes educatives obligatòries, les necessitats educatives especials (NEE) dels nostres alumnes es limiten generalment a les derivades de les discapacitats físiques o sensorials que puguin tenir. A les aules d’una EOI els comportaments disruptius no són freqüents, i altres NEE que són habituals en l’educació primària i secundària —com ara les que acompanyen els trastorns d’aprenentatge, els problemes cognitius i d’interacció amb altres persones o les situacions sociofamiliars desfavorables— tenen un impacte testimonial en un centre com el nostre. Sobretot perquè o bé no estan diagnosticades o no les fan explícites els mateixos alumnes. Tot i així, és cert que comencen a aparèixer casos que, en funció de la intensitat de la discapacitat o el desordre, són força notables en el desenvolupament de l’activitat docent, sobretot perquè el professorat no ha rebut la formació adient per a l’adaptació, i aquesta es duu a terme de manera intuïtiva. És un camp que mereixerà l’atenció del nou pla de formació de

Versió: Arxiu: Pec_apro_jun2016 Pàg. 18 de 48 Elaborat per: Direcció Data: 11.03.2016 Aprovat per: Claustre i Consell Escolar Data: 30.06.2016 / 17.06.2016 Aquest document pot esdevenir obsolet un cop imprès.

Av. Drassanes, 14 08001 Barcelona Tel. 93 324 93 30 Fax. 93 324 93 51 www.eoibd.cat



centre, no només pel que fa al professorat, sinó també pel que fa als responsables de tractar amb aquestes persones quan es produeixen queixes per desatenció.

La coordinació interdepartamental és força bona, però dins de certs departaments és escassa o així ho manifesten els professors.

Participació de la comunitat educativa dins i fora del context del centre L’alumnat del centre té un perfil passavolant. Assisteix a la seva hora de classe i normalment se’n va a corre-cuita. Ja hem esmentat el problema d’absentisme, i amb prou feines ve quan en comptes de classe s’organitzen activitats culturals. Així doncs, demanar-li una implicació activa en la vida del centre és una quimera. És cert que hi ha un nucli actiu en alguns departaments (llengües en les quals no s’ofereixen gaires activitats culturals a la ciutat, els departaments de català i espanyol, en els quals l’alumnat troba, a més de classes de llengua, un nucli de rebuda de la societat d’acollida, etc.). En qualsevol cas, l’usuari adult coneix els seus drets i quan ha d’intervenir per exigir millores en els serveis, coneix i troba els mecanismes per acostar-se al centre. Darrerament, la millora de les possibilitats de tràmits en línia de la web, l’establiment d’un butlletí de subscripció per departament al web, la presència activa del centre en les xarxes socials (Facebook i Twitter) i la disponibilitat de Moodle en pràcticament tots els grups i entre el col·lectiu de delegats han augmentat significativament les eines de participació virtual, en detriment de la participació presencial. Així, el centre té establert a les NOFC un sistema de participació de l’alumnat mitjançant la figura del delegat i de l’assemblea de delegats (virtual, Moodle de delegats, i presencial, quan sigui necessari). Tot i així, aquest mecanisme és encara molt recent i no acaba de tenir el dinamisme al qual aspirem.

D’altra banda, el sistema de representació oficial mitjançant els membres dels diferents sectors al Consell Escolar té poca “legitimitat” en el sector de l’alumnat, ja que el percentatge de votants és ínfim (en les darreres eleccions es van emetre un total de 174 vots d’un cens de 7.900 alumnes).

Les activitats culturals són freqüents i tenen una participació prou activa, sense ser òptima del tot, a percepció de la direcció del centre. L’alumnat en demana, especialment en aquells departaments en què se n’organitzen menys, però després no hi acaba assistint de manera generalitzada. Fa 10 anys que s’estan organitzant unes jornades interdepartamentals monogràfiques que dinamitzen el centre i el cohesionen, tot i que sempre es pateix per l’assistència del públic. Caldria un replantejament d’aquestes activitats perquè es percep que la vigència del format s’ha exhaurit. Finalment, cal admetre que el punt més feble d’aquest aspecte és la participació del centre en l’entorn del barri i de la ciutat.

Com a contribució a la formació en llengües per a col·lectius específics, cal destacar:   

El centre ha participat en la formació del professorat d’anglès que ha d’impartir matèries en anglès als centres de secundària i primària (AICLE).

S’han organitzat cursos per a aturats amb el Servei d’Ocupació de Catalunya.

S’han matriculat alumnes d’ESO, batxillerat i cicles formatius als cursos de català per a no-catalanoparlants.

Versió: Arxiu: Pec_apro_jun2016 Pàg. 19 de 48 Elaborat per: Direcció Data: 11.03.2016 Aprovat per: Claustre i Consell Escolar Data: 30.06.2016 / 17.06.2016 Aquest document pot esdevenir obsolet un cop imprès.

Av. Drassanes, 14 08001 Barcelona Tel. 93 324 93 30 Fax. 93 324 93 51 www.eoibd.cat

La situació de les TIC i les TAC A l’Escola Oficial d’Idiomes de Barcelona Drassanes la implantació de les TIC té una història força llarga. En el camp de l’aprenentatge d’idiomes fa molts anys que s’editen materials que empenyen el professorat a implementar-los mitjançant les TIC; una gran part del professorat és actiu en la formació en TIC tant pel que fa a impartir-ne, com a assistir-hi. En qualsevol cas, a l’EOIBD, per les seves dimensions (gairebé 100 professors) i per la seva complexitat (15 departaments més els departaments de cursos especials), hi és tot: el professorat més dinàmic i el professorat més fossilitzat, pel que fa a les seves pràctiques docents. Ja fa temps que les TIC han constituït el principal focus de formació interna i d’intercanvi de bones pràctiques, però alhora existeix el debat de si aquesta focalització s’ha fet en la bona direcció, és a dir, si tantes hores de formació tècnica han redundat en un veritable canvi en la docència i, alhora, si no pot ser que aquesta formació hagi ocupat el temps d’una formació més pedagògica, sobre les pràctiques docents. Cal dir que, en el camp de l’ensenyament de llengües, ja fa uns 10 anys que no hi ha canvis de paradigma profunds (que hagin significat una veritable superació de l’enfocament comunicatiu i l’enfocament per tasques), cosa que fa urgent una actualització metodològica. És possible que el que ens ha passat a petita escala al nostre centre hagi passat també a gran escala, en l’àmbit de recerca sobre l’ensenyament de llengües: la irrupció de les TIC han copat la recerca i la formació en general. Feta aquesta reflexió inicial, a hores d’ara podem establir els següents punts forts i punts febles pel que fa a la implantació de les TAC a l’EOIBD.

PUNTS FORTS —Existència d’una pàgina web (www.eoibd.cat) renovada, que ofereix informació completa sobre l’escola, que permet múltiples gestions en línia a l’alumnat (contacte amb el professorat i la direcció, peticions diverses, matrícules, consulta d’expedients, de notes, etc.), que actua com a portal de diversos aplicatius de caire acadèmic i administratiu, i que alhora és la porta d’accés recomanat al Moodle del centre. També té accessos a les xarxes socials del centre Facebook i Twitter i a les dels diversos departaments (actualment hi ha més de 7 departaments dels 15 oficials que tenen Facebook). Alhora, s’hi publica l’agenda d’esdeveniments culturals i serveix com a plataforma per retre comptes del projectes de direcció (s’hi publica tota la informació sobre els resultats de l’avaluació de centre i el progrés dels indicadors del Pla Estratègic i del Projecte de Direcció).

—Tot el personal de l’escola té un perfil propi amb accés a la xarxa i un correu electrònic corporatiu, que se subministra quan s’incorpora el professorat novell.

—Existència d’una triple xarxa interna (amb accés remot): una que conté tota la documentació del centre i tots els documents compartits (bústia), a la qual es pot accedir des de tots els perfils del centre; una xarxa per departaments o per càrrecs a la qual es pot accedir des de cadascun dels perfils, i, finalment, una unitat que serveix de dipositari de materials pedagògics compartits per departaments, a la qual es té accés des de totes les aules. Actualment s’està pujant tota la documentació estratègica del centre a Google Drive, s’està potenciant la gestió de tots els aspectes acadèmics mitjançant documents de Google Docs (configuració d’horaris, declaracions horàries, calendaris d’exàmens, etc.) i s’està treballant en el traspàs de tot el material pedagògic, sobretot el que tenim en format audiovisual, al Google Drive per garantir-ne la seguretat, l’accessibilitat i per descarregar la xarxa interna. Aquesta tasca l’està duent a terme d’una manera eficaç, sistemàtica i pedagògica el coordinador d’informàtica.

Versió: Arxiu: Pec_apro_jun2016 Pàg. 20 de 48 Elaborat per: Direcció Data: 11.03.2016 Aprovat per: Claustre i Consell Escolar Data: 30.06.2016 / 17.06.2016 Aquest document pot esdevenir obsolet un cop imprès.

Av. Drassanes, 14 08001 Barcelona Tel. 93 324 93 30 Fax. 93 324 93 51 www.eoibd.cat

-L’escola està dotada d’un laboratori d’idiomes, una aula d’informàtica, una biblioteca —Centre de Recursos per a l’Aprenentatge de Llengües (CRAL)— amb accés a Internet i a diferents programes per a l’aprenentatge de llengües. El programa de gestió documental de la biblioteca (Absys) permet l’accés a consulta i préstec en línia.

—Les aules tenen totes ordinadors amb accés a Internet i amb tot el programari existent al mercat que cada departament ha demanat, la meitat de les aules tenen projector i l’altra meitat PDI (la majoria SMART).

—La major part de professorat disposa de cursos Moodle per a tots els seus grups; a més, s’han creat cursos Moodle estàndard per a gairebé tots els cursos, de manera que el professorat que no n’ha creat de propis pot accedir als continguts d’aquests cursos Moodle estàndard i oferir-los al seu alumnat.

—Es va crear un paquet d’activitats interactives en línia, EOI Campus, amb materials per a tots els cursos per treballar, sobretot, la comprensió oral i la comprensió escrita. Aquest material està disponible per a anglès, francès i alemany, i forma part del Pla Estratègic el foment de l’ús d’aquests materials per part de tot el professorat d’aquests departaments. A més, es va crear material amb l’eina d’autor Hot Potatoes per treballar la comprensió oral del xinès i l’àrab, disponible ara al Moodle d’aquests idiomes per a tots el nivells.

-L’escola ha finançat la creació de materials de vídeo de ficció per treballar la comprensió oral del xinès i està previst que en creï per a altres idiomes.

-La formació la imparteix, en general, professorat del centre 1.

Cada any es fa formació de Moodle des de tres eixos:

• Inicial per al petit grup de professorat, que, o bé no ha assistit mai a cap sessió de formació o, malgrat haver-hi assistit ja, no ha incorporat l’ús de la plataforma als seus grups.

• Avançat (avaluació o acció tutorial mitjançant Moodle, ús dels xats, enquestes, qüestionaris, etc.).

• D’intercanvi de bones pràctiques en Moodle (on es mostren activitats avançades o es planteja la possibilitat de dur el Quadern del Professor mitjançant el Moodle).

2. També s’ha fet formació en ús del laboratori, en l’ús del programari SMART per a creació de materials per a les PDI, i en l’eina d’autor Hot Potatoes.

-Finalment, cal esmentar la programació de cursos semipresencials per a l’alumnat (actualment, en ordre d’implantació, d’anglès, per a 3r, 4t, 5è i C1; de català, per a 5è, C1 i C2; d’alemany per a 4t i 5è, i de francès, per a 3r) que permeten a l’alumne una presencialitat corresponent a la meitat d’hores del curs (durant la qual es treballa sobretot l’expressió oral i la resolució de problemes compartibles) i que subministren materials en línia mitjançant la plataforma Moodle per a la feina que l’alumne pot fer des de casa (comprensió oral, comprensió escrita, ús de la llengua i expressió escrita).

-Es treballa a les aules amb presentacions en Power Point, i els paquets de materials editats per a PDI, i es fan servir també els projectors d’impresos per analitzar textos aportats per l’alumnat.

PUNTS FEBLES

Versió: Arxiu: Pec_apro_jun2016 Pàg. 21 de 48 Elaborat per: Direcció Data: 11.03.2016 Aprovat per: Claustre i Consell Escolar Data: 30.06.2016 / 17.06.2016 Aquest document pot esdevenir obsolet un cop imprès.

Av. Drassanes, 14 08001 Barcelona Tel. 93 324 93 30 Fax. 93 324 93 51 www.eoibd.cat

—Encara hi ha un petit reducte de professorat que no ha incorporat la plataforma Moodle a les seves aules o bé que ha sol·licitat l’ús de la plataforma i ha obert els cursos, però que no els fa servir de manera regular. Cada vegada, però, és més difícil per a aquest professorat mantenir aquesta opció, ja que el mateix alumnat, si no és que són de primer o no provenen de cap altre idioma, reclamen al professorat o, en darrera instància, al departament o a la direcció que es faci servir aquest suport. En qualsevol cas, el Moodle es fa servir, en general, com a dipositari de material, com a manteniment de fòrums i com a facilitador de la presentació de tasques, però no s’ha desenvolupat encara tot el potencial que té com a gestor de la docència (per a l’avaluació o l’acció tutorial, més enllà de l’intercanvi de correus). Hi ha un debat obert actualment entre el professorat de com pot condicionar l’absentisme de l’alumnat el fet que hi hagi un curs Moodle molt complet (en positiu o en negatiu).

—La major part del professorat utilitza un suport digital per a les seves classes, però encara es fa un ús molt pobre de les pissarres digitals. S’ha ensenyat com crear unitats didàctiques fent servir el programari SMART, però com que molts professors ja tenien les seves unitats creades amb PP hi ha una certa lentitud i reticència a passar-les a SMART. Tot i això, cada vegada més professors comencen a fer servir petites funcionalitats de la PDI (moviment d’elements, ocultació de continguts, clonació d’elements, etc.). La formació que s’ha ofert en aquest sentit, l’han feta professionals de les empreses proveïdores, i el professorat necessita exemples que provinguin de companys seus, si pot ser del mateix departament, perquè s’acabi de decidir a dissenyar les seves unitats didàctiques mitjançant el programari de les PDI. —Finalment, cal destacar com a punt feble que, malgrat la demanda que hi ha de cursos semipresencials, que s’ha posat de manifest en les enquestes de satisfacció, encara hi ha pocs professors que es decideixin a impartir-los i és obvi que si no hi ha predisposició del professorat, ni els departaments ni la direcció poden imposar aquesta fórmula. S’han programat reunions on el professorat que ja n’imparteix n’ha explicat els inconvenients (que són més aclaparadors els primers anys d’implantació) i els avantatges, tot i així hi ha força reticència, ja que, en la majoria de departaments, no hi ha tanta oferta d’un mateix nivell com perquè un professor pugui dedicar-se només a fer semipresencials, i haver-los d’impartir al mateix temps que els presencials es fa feixuc i complicat.

Documentació La documentació de funcionament i organització del centre està al dia (NOFC aprovades el juny del 2013), el projecte de direcció vigent no s’ha pogut basar en el Projecte Educatiu de Centre perquè encara no s’havia actualitzat. El centre disposa del projecte curricular de centre (PCC), un Pla d’Acció Tutorial (PAT), un Pla de Formació de Centre (PFC), un pla d’acollida per al professorat novell, un projecte lingüístic de centre (PLC), i bases consensuades sobre metodologia didàctica i per a l’avaluació dels diferents nivells, però falta un cos que hi doni coherència i establir objectius a llarg termini i criteris d’acceptació per als indicadors de progrés. L’existència d’un Pla Estratègic i la incorporació al Pla de Qualitat i Millora ha permès al centre funcionar en la dinàmica de rendició de comptes sense el marc d’un Projecte Educatiu ben lligat, que ara, per a la singularització de places i per a la sol·licitud d’ajuts Erasmus+ per a projectes de mobilitat i d’associacions estratègiques a escala internacional, es feia més necessari. De fet, un dels objectius inclosos en el Projecte de Direcció del curs 2015-2016 ha estat elaborar el PEC que teniu entre mans.

Pel que fa a la integració del centre en el PE i en el PQMC, la direcció actual en fa una valoració global positiva, en el sentit que ha permès una formació en la cultura de l’establiment Versió: Arxiu: Pec_apro_jun2016 Pàg. 22 de 48 Elaborat per: Direcció Data: 11.03.2016 Aprovat per: Claustre i Consell Escolar Data: 30.06.2016 / 17.06.2016 Aquest document pot esdevenir obsolet un cop imprès.

Av. Drassanes, 14 08001 Barcelona Tel. 93 324 93 30 Fax. 93 324 93 51 www.eoibd.cat

d’objectius, i la definició d’indicadors d’avaluació per retre comptes de l’assoliment d’aquests objectius. Ha empès una ordenació de la documentació del centre, una homologació de formats, uns protocols de difusió de tota la documentació i una certa política de definició del funcionament del centre per processos i procediments. A l’altra banda de la balança, hi podem detectar un cansament del professorat amb la nomenclatura del projecte, una certa percepció que la integració en aquest marc genera més “paperassa” que la que l’Administració reclama per defecte, la sensació que el sistema no està pensat per a centre educatius, sinó que s’ha traslladat del món de l’empresa privada, especialment tot el que significa l’auditoria, l’aplicació de la norma ISO, etc. També el fet que hi hagi empreses privades implicades en el procés d’auditoria externa ha generat rebuig entre el col·lectiu del centre. Així doncs, l’equip directiu actual ha pres la decisió de no continuar endavant en aquest projecte, ja que els avantatges que se’n puguin obtenir o bé ja s’han obtingut o estan en procés (ordenació de la documentació); o bé es poden assolir sense la cotilla del projecte (definició de drets, procediments o agendes de treball per càrrecs), o bé no engresquen (obtenció del certificat ISO) perquè no se’n veu la utilitat. El certificat ISO no garanteix que un procés sigui òptim sinó que es du a terme exactament tal com s’ha definit que s’ha de fer. En qualsevol cas, l’ordenació de la documentació i una millor accessibilitat d’aquesta és encara una tasca pendent, i forma part del tarannà del centre la voluntat d’avaluació i de millora constant.

Versió: Arxiu: Pec_apro_jun2016 Pàg. 23 de 48 Elaborat per: Direcció Data: 11.03.2016 Aprovat per: Claustre i Consell Escolar Data: 30.06.2016 / 17.06.2016 Aquest document pot esdevenir obsolet un cop imprès.

Av. Drassanes, 14 08001 Barcelona Tel. 93 324 93 30 Fax. 93 324 93 51 www.eoibd.cat

3. PRINCIPIS RECTORS DE L’ACTIVITAT DE L’EOIBD Identitat L’EOI de Barcelona-Drassanes és un centre públic de règim especial on es poden aprendre fins a 21 idiomes. A més a més, s’hi imparteixen cursos de llenguatge especialitzat, de cultura, de formació del professorat de llengües, etc. També certifica el nivell de competència lingüística mitjançant proves unificades, validades i relacionades amb els nivells del Marc Europeu Comú de Referència i s’hi ofereixen activitats culturals i d’actualitat vinculades a les llengües.

Aquests ensenyaments es dirigeixen a persones de més de 16 anys (i en el cas de llengües no estudiades a l’ESO o en cursos especials, a partir dels 14) amb interès d’aprendre diferents llengües com a reflex de cultures i/o certificar-ne el coneixement, de manera eficient i alhora assequible, com a eina competencial, de formació humana i professional. L’Escola Oficial d’Idiomes de Barcelona-Drassanes contribueix a crear un model social plurilingüe que fomenti la tolerància i la igualtat a partir del que poden aprendre de forma cooperativa i com a espai social de trobada intercultural.

Fites La nostra escola vol ser una EOI de referència a Catalunya que pugui aportar idees i formació en l’àmbit de l’ensenyament i aprenentatge de llengües estrangeres. Això ho volem aconseguir gràcies a un equip humà motivat, en contínua formació, amb voluntat d’innovació, amb un sentiment de pertinença fort, i feliç de treballar al centre, i un equipament i una infraestructura actualitzats i de qualitat al servei de l’aprenentatge, amb la intenció de cercar:  

L’excel·lència, tant en la funció docent, de recerca i en les tasques de gestió del seu personal, com en la competència comunicativa en llengües estrangeres adquirida pels nostres alumnes.

I l’equitat, buscant un grau elevat d’homologació de pràctiques a l’aula per garantir que tots els actes educatius que s’hi duguin a terme ofereixin un grau mínim de qualitat i que el màxim nombre d’alumnes aconsegueixi una formació bàsica en llengües estrangeres.

Tot això per satisfer una demanda social cada vegada més forta de competència en diferents idiomes mitjançant diferents modalitats d’aprenentatges presencials, semipresencials en línia, complementats amb altres activitats fora de l’aula de manera interactiva i participativa.

L’EOIBD vol garantir l’oferta singular de l’aprenentatge de tots els idiomes que doni resposta a una demanda de coneixement d’idiomes (propers i allunyats) que les institucions privades no es poden permetre, nous nivells d’aprenentatge i una oferta rica de cursos específics que se’n derivin.

A més, l’escola es vol convertir en un centre cultural que promogui el coneixement de les llengües estrangeres i del context cultural i social en què viuen, de manera que es constitueixi en un equipament important i dinamitzador del barri i de la ciutat.

Versió: Arxiu: Pec_apro_jun2016 Pàg. 24 de 48 Elaborat per: Direcció Data: 11.03.2016 Aprovat per: Claustre i Consell Escolar Data: 30.06.2016 / 17.06.2016 Aquest document pot esdevenir obsolet un cop imprès.

Av. Drassanes, 14 08001 Barcelona Tel. 93 324 93 30 Fax. 93 324 93 51 www.eoibd.cat

Principis generals, cultura de centre o tarannà L’Escola Oficial d’Idiomes de Barcelona Drassanes actua en tot moment respectant escrupolosament els principis generals que regeixen el sistema educatiu en el marc dels valors definits per la LEC i que també orienten el sistema educatiu públic a Catalunya en el seu conjunt.

De manera general, el document Ofensiva de país a favor de l’èxit escolar. Pla per a la reducció del fracàs escolar a Catalunya 2012-2018 destaca el següent: «L’educació és el factor clau per al futur d’una societat. Desenvolupar al màxim el talent, les intel·ligències múltiples de tots els alumnes, és la condició de possibilitat per a l’exercici de la llibertat individual, en la mesura que les persones treuen partit de les seves capacitats per forjar un projecte de vida singular, i és alhora la garantia de progrés d’un país immers en la globalització i en una economia basada en el coneixement. La millora de l’èxit escolar esdevé cabdal: una tasca col·lectiva que ateny tots els agents implicats en l’acte educatiu. [...] La Unió Europea aborda aquesta problemàtica en l’Estratègia Europa 2020, on es fixen uns objectius concrets que han de permetre l’assoliment d’una economia intel·ligent, inclusiva i sostenible.»

Per assolir aquest objectiu ens regim pels valors següents:  

          

La transmissió i la consolidació dels valors propis d’una societat democràtica: la llibertat personal, la responsabilitat, la solidaritat, la pau, el respecte i la igualtat.

El respecte dels drets i els deures de tots els membres de la comunitat escolar i el foment de la igualtat real i efectiva entre persones de tots els gèneres, orientacions sexuals, orígens, condicions, consciències, nacionalitats, ètnies, ideologies, religions, etc., amb l’exclusió de qualsevol mena de proselitisme o adoctrinament.

La universalitat i la cohesió social com a garantia d’igualtat d’oportunitats i la integració de tots els col·lectius.

El respecte i la preservació del medi ambient i el gaudi respectuós i responsable dels recursos naturals i de l’entorn.

El conreu del coneixement del context cultural i social de la ciutat i del país i de les llengües que s’hi parlen, així com el respecte a la convivència de totes les persones que hi viuen, hi fan estada o hi volen viure o fer-hi estada.

La qualitat de l’educació que facilita i incentiva l’aprenentatge permanent al llarg de la vida.

El foment de la innovació, la creativitat i la constància com a motors de l’aprenentatge.

L’obertura i l’actitud positiva al canvi com a oportunitat.

L’organització del treball que fomenti una cultura comuna de centre i el treball en equip.

L’exercici responsable i proactiu de l’autonomia del centre.

L’actitud receptiva i oberta a les demandes de la societat.

El lideratge compartit i cooperatiu.

La professionalitat de tot el personal.

Principis específics Així mateix, l’EOI de Barcelona Drassanes, pel que fa als principis específics que orienten un ensenyament de llengües de qualitat, ha seleccionat els següents: 1r. Programació adaptable. La formació ha de seguir una progressió per nivells clarament identificats, per a cadascun dels quals es defineixen, de manera explícita i clara, objectius i continguts, en forma de programes als quals l’alumnat té accés abans d’inscriure’s a un curs. Així mateix, s’informa de la correspondència d’aquesta escala de nivells amb la que defineix el Versió: Arxiu: Pec_apro_jun2016 Pàg. 25 de 48 Elaborat per: Direcció Data: 11.03.2016 Aprovat per: Claustre i Consell Escolar Data: 30.06.2016 / 17.06.2016 Aquest document pot esdevenir obsolet un cop imprès.

Av. Drassanes, 14 08001 Barcelona Tel. 93 324 93 30 Fax. 93 324 93 51 www.eoibd.cat

Consell d’Europa en el seu document Un marc europeu comú de referència per a llengües. Un cop s’inicia el curs, els departaments i el professorat identificaran les necessitats de l’alumnat i ajustaran aquestes programacions a la realitat del grup tot dissenyant trajectòries adequades per a cada alumne, especialment per als que tinguin dificultats especials.

2n. Metodologia i plantejaments didàctics en consonància. L’activitat formativa està orientada a cobrir necessitats comunicatives i d’ús de l’idioma dels nostres aprenents, en les destreses lingüístiques de manera equilibrada (expressió i interacció oral, expressió i interacció escrita, comprensió oral, comprensió lectora i mediació oral i escrita) i en l’ús de tots els recursos que actualment estan a l’abast per adquirir competències necessàries en les llengües estrangeres (eines TIC i TAC). Tant el treball que es fa a l’aula com el treball que es proposa de fer a l’alumne fora de l’aula tenen l’objectiu clar de millorar les competències de l’alumnat en l’idioma que estudia, i el centre posa tots els recursos a l’abast per aconseguir-ho.

3r. Avaluació fiable i vàlida. El progrés de l’alumnat i l’assoliment dels objectius definits per a cada nivell són avaluats mitjançant sistemes fiables i vàlids, basats en tècniques contrastades d’avaluació. Cal garantir una avaluació contínua i formativa mitjançant una bona diagnosi inicial (test de nivell), un seguiment individualitzat del progrés de l’aprenent i una retroalimentació rellevant de l’evolució que li permeti utilitzar les seves estratègies d’aprenent adult i si escau millorar-les per optimitzar el seu aprenentatge de manera autònoma.

4t. Certificació. Com que una de les funcions de les EOI és, a més d’ensenyar, acreditar nivell a l’alumnat oficial i als candidats lliures, la superació de nivells reconeguts de domini d’idiomes serà acreditada mitjançant una certificació que tingui garantida la validesa i fiabilitat i l’administració de la qual es faci seguint escrupolosament les pautes que dissenya el Departament d’Ensenyament.

5è. Informació transparent i comunicació efectiva entre tots els estaments de la comunitat educativa. L’alumnat adult ha de tenir els elements per poder monitoritzar el seu aprenentatge, ha de tenir informació sobre el programa, els materials que s’utilitzaran, l’enfocament, la manera com es farà el seguiment, la càrrega de feina fora de l’aula, els instruments TIC o aules virtuals que s’utilitzaran, els mecanismes d’avaluació contínua i les normes que regulen l’organització i gestió del centre que l’afecten directament. La informació es posarà a l’abast mitjançant la web, les plataformes virtuals i les xarxes socials, i el professorat s’assegurarà que ha arribat a l’alumnat. D’altra banda, es posaran a l’abast de l’alumnat mecanismes efectius de comunicació entre iguals i entre l’alumnat i la coordinació i la direcció del centre, de manera que puguin fer arribar queixes i suggeriments de millora de la manera més eficaç possible. Es resoldran aquestes aportacions de manera ràpida i efectiva.

6è. Procés d’inscripció i matrícula eficaç i transparent. En la informació que es fa pública sobre el procés d’inscripció i matrícula, es detalla de manera veraç, suficient i transparent: Quins són els requisits d’acceptació d’alumnat.

Com és el procediment d’inscripció.

Quins són els preus per cada curs o per cada període lectiu.

Quines condicions, drets i obligacions implica l’acte de matriculació.

Quines condicions estan previstes per rescindir o anul·lar la matrícula.

Versió: Arxiu: Pec_apro_jun2016 Pàg. 26 de 48 Elaborat per: Direcció Data: 11.03.2016 Aprovat per: Claustre i Consell Escolar Data: 30.06.2016 / 17.06.2016 Aquest document pot esdevenir obsolet un cop imprès.

Av. Drassanes, 14 08001 Barcelona Tel. 93 324 93 30 Fax. 93 324 93 51 www.eoibd.cat

Quines contraprestacions estan incloses en la matrícula (hores de classe, accés a altres recursos, exàmens i proves, tutories, etc.).

Quins mecanismes de reclamació estan establerts.

7è. Serveis complementaris que aportin valor afegit i condicions adequades de les instal·lacions.

El centre disposa d’espais i instal·lacions adequats per a la pràctica docent. En la informació que es dóna a l’alumnat abans de matricular-se, s’hi fan constar les característiques de les aules, el seu equipament i la possibilitat d’accedir a recursos complementaris, els recursos TAC, etc. El centre posa a disposició de l’alumnat serveis complementaris (clubs de lectura, grups de conversa, cursos especials, activitats culturals, etc.) que puguin ajudar a assolir els objectius dels cursos al màxim nombre d’alumnes i a ampliar la franja d’alumnat excel·lent, el que aconsegueix les titulacions més altes.

8è. Relació amb l’entorn i obertura a l’exterior. L’EOIBD no vol ser un centre aïllat i això s’ha de materialitzar en: —La voluntat de ser un centre formador de professorat.

—La recerca de mecanismes per arrelar-nos al barri i a la ciutat (col·laboració amb diferents entitats).

—L’interès per ser un centre que aporti un valor social i cultural afegit.

—L’atenció activa a les demandes dels grups d’interès i la resposta rellevant a aquestes.

—La rellevància i la proactivitat en les relacions amb l’Administració i amb altres EOI de Catalunya i de l’Estat espanyol.

—La voluntat de prioritzar la internacionalització tant del professorat com de l’alumnat.

9è. I, finalment, però no per això menys important: l’organització del centre en funció d’una visió compartida. El centre ha de ser un bon lloc per estudiar-hi llengües, però també ha de ser un bon lloc per treballar-hi. El centre s’organitzarà amb un lideratge distributiu de manera que tots els estaments treballin en la mateixa línia i tinguin la visió compartida d’oferir un servei educatiu de qualitat, de manera que es garanteixi que aquestes línies tinguin continuïtat en els successius canvis de director, malgrat que cadascun hi pugui deixar la seva empremta, establir les seves prioritats i assignar-hi els recursos que consideri oportuns. El centre facilitarà espais i temps per a la coordinació i la col·laboració, de manera que aquest clima de treball faciliti una cultura comuna de centre que fomenti la responsabilitat, el treball en equip, la resiliència al canvi, l’autoexigència, l’esforç, la innovació, l’experimentació, la cultura de valoració de l’error com a eina per millorar i la creativitat, de manera que:  

L’estada dels alumnes al centre sigui una experiència satisfactòria, útil, enriquidora i reeixida, en general, d’acord amb els objectius proposats.

I, alhora, el centre sigui un bon lloc de treball, amb un clima de col·laboració, d’entesa, de motivació i d’empatia.

La intenció d’aquest punt és que l’EOIBD generi en alumnat i personal un sentiment positiu de pertinença.

Versió: Arxiu: Pec_apro_jun2016 Pàg. 27 de 48 Elaborat per: Direcció Data: 11.03.2016 Aprovat per: Claustre i Consell Escolar Data: 30.06.2016 / 17.06.2016 Aquest document pot esdevenir obsolet un cop imprès.

Av. Drassanes, 14 08001 Barcelona Tel. 93 324 93 30 Fax. 93 324 93 51 www.eoibd.cat

4. Eixos d’actuació per millorar el servei educatiu que presta el centre Per mantenir i millorar els principis generals i específics que vertebren el projecte educatiu del centre, l’EOIBD concreta els següents eixos d’actuació a llarg termini que han d’emmarcar els diferents projectes de direcció que es redactin durant el període de vigència d’aquest PEC.

1. Aprofundiment i innovació en la formació del professorat Al professorat del centre se li exigeix una qualificació que garanteixi la qualitat de la docència que ha d’impartir, per tant, les EOI han de poder disposar de mecanismes de selecció de professorat que assegurin la seva idoneïtat per exercir aquesta tasca: a més d’una competència total en la llengua que hagi d’ensenyar, formació específica en el camp de la didàctica de les llengües i experiència suficient en l’ensenyament d’idiomes. El professorat que ha de garantir aquest ensenyament de qualitat ha de tenir una actitud oberta a nous plantejaments metodològics, a canvis organitzatius, implicar-se en el funcionament global del centre, estar predisposat a formar-se de manera contínua en el què (la llengua) i en el com (la didàctica i l’avaluació de la llengua) i ha de tenir l’aptitud per aplicar a les aules la formació que rebi de coneixements i tècniques. El centre ha de disposar d’un bon pla d’acollida del professorat novell, de formes que permetin al professorat la mobilitat internacional, i ha de garantir també la formació al centre, especialment en forma de comunitats de pràctiques que facilitin al professorat una reflexió constant en grup sobre les seves pràctiques educatives i la possibilitat d’implementar a les aules el resultat d’aquest procés de reflexió-assaig-reflexió-millora.

Una de les persones que més ha investigat sobre quina part de les accions que la direcció d’un centre desenvolupa té més efecte positiu sobre aquest, Vivianne M. J. Robinson, de la Universitat d’Auckland a Nova Zelanda, arriba a la conclusió que és liderar la formació i el desenvolupament dels docents. Robinson preveu cinc dimensions de la tasca líder d’un centre educatiu que se centra en l’alumne:      

Definir objectius i expectatives clares.

Assignar recursos estratègicament.

Assegurar un ensenyament de qualitat mitjançant avaluacions dels docents.

Liderar la formació i el desenvolupament docent.

Garantir un entorn endreçat i segur.

Assegurar les condicions materials.

La direcció que tingui com a objectiu posar al centre de totes les accions de lideratge l’alumne i el seu procés d’ensenyament i aprenentatge, trobarà en el desenvolupament professional dels seus docents el seu millor aliat. Per sobre, fins i tot, contràriament al que es pugui pensar d’entrada, de la definició dels seus objectius (visió) i de la bona distribució dels recursos de què disposa.ii

Versió: Arxiu: Pec_apro_jun2016 Pàg. 28 de 48 Elaborat per: Direcció Data: 11.03.2016 Aprovat per: Claustre i Consell Escolar Data: 30.06.2016 / 17.06.2016 Aquest document pot esdevenir obsolet un cop imprès.

Av. Drassanes, 14 08001 Barcelona Tel. 93 324 93 30 Fax. 93 324 93 51 www.eoibd.cat

Vivianne Robinson defineix aquesta dimensió en els següents termes: The goal of Dimension 4 leadership is to develop the capacity of teachers to teach what students need to learn, while being open minded about what that is and how to achieve it. It has a strong focus on collaborative analysis of the relationship between what has been taught and what students have or have not learned. Much of this work should be collaborative, because it is hard work, because relevant expertise is not found in the head of one person, and because collaborative learning reduces undesirable variation in teaching quality and the isolation of teachers. Central to this dimension is leaders’ knowledge of the types of professional development that are more and less likely to make an impact on the students of the participating teachers. Just as for research on leadership, the ruler I use to judge the effectiveness of teacher professional learning is its impact on the students of the participating teachers.iii

Seguint de prop el treball que s’ha fet, per exemple, des de l’Instituto Cervantes,iv l’EOIBD vol aprofundir també en la definició de les competències del professorat específic de l’EOIBD: què és ser professor de l’EOIBD? Com treballa un professor segons el nostre PEC? En aquesta línia, aquest PEC potenciarà la definició de les competències i eines pràctiques per desenvolupar-les.

En aquesta línia, l’EOIBD també vol considerar que el motor de totes les accions educatives és millorar la competència professional dels docents. Amb aquesta finalitat, ens proposem:

1. FORMACIÓ INICIAL DEL PROFESSORAT D’IDIOMES A TRAVÉS DE DIFERENTS VESSANTS 1.

Pla d’acollida de professorat novell, que inclou formació inicial, seguiment acadèmic i pedagògic de la pràctica i avaluació formativa. La finalitat és aconseguir que els professors nous al nostre centre s’integrin i trobin el seu lloc dintre de l’escola. Per una banda, s’organitzen sessions al principi de la seva arribada amb caps d’estudis i coordinadora pedagògica que incideixen en els aspectes acadèmics i pedagògics en els quals s’emmarca el nostre PEC. A més, es fa un seguiment al llarg del curs per detectar necessitats o assistir el docent en qualsevol qüestió que tingui rellevància en la seva tasca professional.

2.

Col·laboració directa de la formació inicial del professorat d’idiomes, impulsant el nostre professorat perquè participi en programes de mentoria de diferents cursos de formació del professorat (per exemple, el Màster de Formació del Professorat de Secundària i ensenyaments de Règim Especial).

Versió: Arxiu: Pec_apro_jun2016 Pàg. 29 de 48 Elaborat per: Direcció Data: 11.03.2016 Aprovat per: Claustre i Consell Escolar Data: 30.06.2016 / 17.06.2016 Aquest document pot esdevenir obsolet un cop imprès.

Av. Drassanes, 14 08001 Barcelona Tel. 93 324 93 30 Fax. 93 324 93 51 www.eoibd.cat

2. FORMACIÓ CONTINUADA DEL NOSTRE PROFESSORAT Un dels fonaments del nostre PEC és el fet d’entendre la tasca docent com un procés de formació al llarg de la vida. Avançar com a docent implica un procés de creixement en la pròpia metodologia. Aquest creixement requereix una reflexió fonamentada dels processos que tenen lloc a l’aula (processos d’ensenyament i aprenentatge) i, alhora, el desenvolupament d’eines d’indagació o de recerca. Van Lier (1996, 2000) sosté que tot avenç pedagògic a l’aula ha de néixer dels mateixos docents i que, per tant, aquests s’han d’implicar també en la recerca d’iniciatives metodològiques efectives. Amb aquest PEC, volem fomentar espais on els docents puguin desenvolupar aquesta tasca indagadora i de recerca a l’aula: 1.

Organització d’itineraris de Formació Interna de Centre (FIC) basats en les comunitats de pràctica (Wenger, 1998). Són itineraris formatius desenvolupats per professorat que s’organitza en comunitats de docents sotmesos a processos continus i cíclics d’avaluació interna, formació i recerca-acció. Aquests itineraris poden ser exportats a altres centres, que els adaptaran a les seves necessitats i característiques específiques.

2.

Internacionalització de la formació potenciant, d’una banda, la mobilitat per a formació reglada o per a l’observació de pràctiques a centres de característiques similars (job-shadowing) (KA1), i, de l’altra, la col·laboració estratègica amb institucions internacionals (KA2).

3.

Potenciació de l’assistència del professorat a formació fora o dintre (formació d’experts i formació entre iguals) del centre en àrees específiques: — Habilitats comunicatives, avaluació.

desenvolupament

curricular,

redacció de proves,

— El professor com a gestor de grups o persones (resolució de conflictes, dinamització de grups, etc.).

—

L’alumnat amb necessitats educatives especials i l’adaptació curricular.

—

L’ús significatiu de les TAC.

4.

Foment de grups de recerca-acció dins del centre o en col·laboració amb altres centres, organització de jornades d’actualització educativa amb les universitats o els ICE.

2. Innovació metodològica i didàctica a les aules Revisió contínua de les programacions, treball continu de millora de la metodologia del treball a l’aula i impuls del treball competencial.

Amb la publicació del Marc Comú Europeu de Referència per part del Consell d’Europa (MCER) (2001),v neix una nova perspectiva de l’ensenyament-aprenentatge de llengües, perspectiva en la qual conflueixen les aportacions de les ciències del llenguatge, concretament la pragmàtica, l’anàlisi del discurs, la lingüística cognitiva, la lingüística textual i la lingüística educativa (Van Lier, 1994, 1995)vi en una teoria comuna que emmarca una manera d’entendre l’aprenentatge d’una llengua: la teoria sociocultural o el socioconstructivisme (Lantolf, 2001;vii Donato, 2000viii).

D’aquest enfocament constructivista, en neix una nova visió de l’aprenentatge d’una llengua:

Versió: Arxiu: Pec_apro_jun2016 Pàg. 30 de 48 Elaborat per: Direcció Data: 11.03.2016 Aprovat per: Claustre i Consell Escolar Data: 30.06.2016 / 17.06.2016 Aquest document pot esdevenir obsolet un cop imprès.

Av. Drassanes, 14 08001 Barcelona Tel. 93 324 93 30 Fax. 93 324 93 51 www.eoibd.cat

• L’aprenentatge d’una LE és un procés cognitiu, dins del qual l’aprenent construeix nous coneixements a partir de la negociació de significats en la interacció amb els altres.

• L’aula és el context principal on té lloc l’aprenentatge i suposa un marc real on les activitats adquireixen significat.

Una de les aportacions més destacables del MCER és la formulació d’objectius d’aprenentatge, no només com a objectius comunicatius, sinó també com a objectius competencials. És a dir, dintre del currículum, adquireix especial importància el desenvolupament per part de l’aprenent de competències generals en termes del que l’alumne ha de saber: saber fer, saber aprendre i saber ser (Martín Peris, 2010).ix Aquest fet té una gran repercussió en la didàctica de llengües: l’aprenent i el seu procés d’aprenentatge, i la seva capacitat de saber fer amb la llengua esdevenen l’eix, el punt d’atenció, més que els continguts de la matèria d’aprenentatge. El fet d’entendre que l’ensenyament no és una mera transmissió de coneixements, sinó un procés de capacitació que permet a l’aprenent arribar a ser autònom, comporta un canvi important en la tasca docent. Els procediments d’ensenyament deixen d’obeir a un plantejament “aplicacionista” (Dolz et al.

2009),x on els procediments d’ensenyament d’una disciplina —en el cas que ens ocupa, la llengua— estarien determinats per les característiques pròpies de la llengua, i no pels processos d’aprenentatge de les persones que l’aprenen.

En aquest sentit, es dóna importància no només a l’aprenentatge de la llengua mitjançant el seu ús efectiu, sinó també el reflexiu, és a dir, la consideració de l’aprenent com a usuari real de la llengua, incloent-hi l’activitat mental metalingüística i metacognitiva (Martín Peris, 2010) que desenvolupa.

Aquesta activitat metacognitiva és considerada una eina efectiva per «aprendre a aprendre».

Molts autors (Victori i Lockhart, 1995,xi Wenden, 1998, Arumí, 2003xii) insisteixen que cal que el docent inclogui en les tasques de classe espais de reflexió sobre la forma d’aprendre i de gestionar els nous coneixements, sobre els engranatges de l’aprenentatge i de la llengua mateixa, processos necessaris per al coneixement i desenvolupament de les pròpies estratègies d’aprenentatge de l’aprenent (de les quals parlarem més endavant), cap a la seva autonomia.

El MCER planteja una metodologia dirigida cap a l’acció, a l’ús de la llengua, a partir d’una concepció de competència comunicativa més desenvolupada que esdevé, d’una banda, una competència col·lectiva, perquè entén la importància dels valors d’una comunitat i de la necessitat que siguin compartits, i, de l’altra, una competència contextual, ja que la comunicació té lloc en un context amb uns condicionants concrets que requereixen una competència interdependent amb les competències pròpies de cada persona (Esteve i Martín Peris, 2013).

Un dels punts més importants que repercuteix directament en la didàctica de l’aula és el fet que totes les accions que els aprenents duen a terme amb la llengua se centren en la unitat del text.

Tot ús de la llengua té lloc en un text determinat.

El currículum de la nostra institució i les programacions derivades parteixen dels gèneres textuals, entenent que, tal com s’apunta en l’MCER, el domini dels diferents gèneres i de les seves propietats (estructures, formes de participació) és un punt decisiu per ser capaç d’utilitzar la llengua de forma efectiva (Cassany, 2006,xiii M. Bajtin, 1998xiv).

IMPLICACIONS A L’AULA

1. El text com a unitat dins la seqüència didàctica Versió: Arxiu: Pec_apro_jun2016 Pàg. 31 de 48 Elaborat per: Direcció Data: 11.03.2016 Aprovat per: Claustre i Consell Escolar Data: 30.06.2016 / 17.06.2016 Aquest document pot esdevenir obsolet un cop imprès.

Av. Drassanes, 14 08001 Barcelona Tel. 93 324 93 30 Fax. 93 324 93 51 www.eoibd.cat

Si parlem de l’aprenentatge de la llengua a partir de l’acció, és a dir, del seu ús, hem d’entendre, tal com ja hem dit, aquest ús dintre del marc del text. El text configura la unitat de comunicació universal. Quan comuniquem ho fem a partir del text.

Les pràctiques d’aprenentatge a l’aula se situaran en el marc d’aquelles pràctiques discursives en les quals l’aprenent es trobarà a la vida real. Aquest punt és especialment important, perquè: — Per una part, l’alumne podrà conèixer l’estructura i les convencions d’aquestes pràctiques i exercitar-s’hi.

— I, per l’altra, les diverses unitats lingüístiques que utilitzarà (des del nivell fonètic fins al textual) adquireixen sentit només en la interacció amb els altres (Esteve i Martín Peris, 2013).

Els gèneres textuals configuren un marc comprensible i dinàmic per a l’aprenent, on pot situar el nou coneixement i dotar-lo de sentit.

2. La seqüència didàctica El treball en seqüències didàctiques permet a l’aprenent un aprenentatge significatiu. La seqüència didàctica consisteix en una successió ordenada d’activitats interrelacionades dirigides a una tasca final, la realització de la qual ha de redundar en aprenentatge (Carandell, 2013xv).

El text és l’eix vertebrador al voltant del qual tindran lloc tots els objectius d’aprenentatge.

Una seqüència comença amb el text, passa pel text i acaba amb la producció d’un text. El text amb el qual s’inicia una seqüència didàctica configura el marc que hi dóna sentit. Per exemple, un text auditiu d’una conversa telefònica en la qual un estudiant narra a un altre el que seria un dia normal a la seva vida en un país nou. Aquest text introductori configura un context concret, un codi (oral), un destinatari i una finalitat comunicativa (narració de fets quotidians) que l’aprenent entén perfectament, perquè implica un marc comunicatiu que coneix com a ésser comunicatiu en la seva vida real.

A partir d’aquest text model, la seqüència permet analitzar les peculiaritats pròpies de la llengua meta per dur a terme aquesta finalitat comunicativa, com ara narrar fets quotidians.

En aquest sentit, el text suposa una font de recursos (lèxic concret, aspectes gramaticals, estructurals, etc.). Finalment, la seqüència va dirigida a la producció d’un text propi per part de l’aprenent, on ell mateix jugarà amb els recursos extrets dels textos model i que l’han de portar a ser capaç, seguint el nostre exemple, d’explicar la seva rutina o fets quotidians.

El treball amb seqüències didàctiques orientades a gèneres textuals suposen, tal com subratlla Carandell (2013), una eina de mediació en el procés d’aprenentatge de l’aprenent, en un doble sentit: — Permeten orientar i acompanyar, després d’una planificació estructurada, el procés de capacitació de l’aprenent en l’ús de la nova llengua, — Permeten al docent transferir el control als aprenents, no només a l’hora de construir nou coneixement, sinó també per interioritzar totes les eines que els ajuden a aprendre i a continuar aprenent. Aquest darrer punt fa referència al desenvolupament de la seva competència metacognitiva i estratègica.

Versió: Arxiu: Pec_apro_jun2016 Pàg. 32 de 48 Elaborat per: Direcció Data: 11.03.2016 Aprovat per: Claustre i Consell Escolar Data: 30.06.2016 / 17.06.2016 Aquest document pot esdevenir obsolet un cop imprès.

Av. Drassanes, 14 08001 Barcelona Tel. 93 324 93 30 Fax. 93 324 93 51 www.eoibd.cat

En aquest sentit, la seqüència suposa un espai planificat que permet a l’aprenent ser creatiu amb la nova llengua construint nous gèneres textuals en la llengua meta.

3. Un enfocament de l’ensenyament de la gramàtica Aquest PEC es proposa, seguint els fonaments de la teoria sociocultural d’aprenentatge plantejats en el MCER i, obeint als darrers estudis centrats en el desenvolupament de les competències comunicatives dels aprenents de LE (Lantolf i Poehner, 2008, Martín Peris, 2014), un treball conjunt i de recerca respecte al tractament de la gramàtica: la gramàtica per conceptes o conceptual.

La perspectiva conceptual entén que l’aprenentatge de la LE té lloc en dos àmbits estretament relacionats: l’àmbit comunicatiu i l’àmbit cognitiu, més concretament, el desenvolupament del pensament verbal. És a dir, més enllà de promoure les habilitats comunicatives, es focalitza en la capacitat de conceptualitzar a través de categories de significat generalitzables i aplicables a contextos comunicatius concrets. Aquest desenvolupament cognitiu és clau en la competència sociocultural de l’aprenent, en l’ús efectiu i apropiat amb el qual podrà esdevenir un parlant competent.

S’ha vist que l’ensenyament tradicional de la gramàtica, reduït a normes o regles de funcionament, no ofereix un contingut pragmàtic adequat. La focalització en la forma i l’apropiació de categories conceptuals amb una funcionalitat real en la comunicació permet que l’aprenent participi, no només en intercanvis comunicatius senzills, sinó també que sigui conscient dels significats complexos que s’expressen amb la llengua i pugui, per tant, utilitzar i entendre la llengua de forma «sofisticada» per expressar els significats que realment vulgui (Negueruela, 2013xvi): interpretar correctament, per exemple, el concepte de mode, aspecte o temps en situacions comunicatives concretes.

L’aprenentatge d’aquests conceptes no és una qüestió de presentar explicacions perfectes o d’una pràctica comunicativa implícita. Des d’un punt de vista pedagògic, la clau està a fer servir aquests conceptes com a eines comunicatives reals. Els professors han de crear espais de pensament verbal a través d’activitats pedagògiques de reflexió que promoguin el desenvolupament del pensament intervingut per conceptes gramaticals. Vegeu també Miquel.xvii Som conscients que aquest enfocament requereix també, per part del docent, una reflexió molt profunda sobre la llengua que ensenya. En aquest sentit, volem fomentar espais on els docents puguin avançar en la seva metodologia d’ensenyament a través de la reflexió conjunta i de la creació de grups de recerca que planifiquin i duguin a terme intervencions a l’aula.

D’altra banda, també s’aprofundirà el treball sobre el lèxic, com a vertebrador del coneixement lingüístic, l’aprenentatge i l’assimilació i activació del qual l’alumne ha de poder gestionar de manera autònoma, d’acord amb les seves estratègies i els seus interessos, (Martín Peris).xviii

3. Avaluació per aprendre i per motivar Fer connectar la motivació amb l’avaluació és un dels reptes més grans per als docents, ja que implica un pas previ que és desvincular l’avaluació —tant com es pugui— de les emocions negatives que sovint comporta saber-se avaluat i, especialment, deslligar-la del sentiment de Versió: Arxiu: Pec_apro_jun2016 Pàg. 33 de 48 Elaborat per: Direcció Data: 11.03.2016 Aprovat per: Claustre i Consell Escolar Data: 30.06.2016 / 17.06.2016 Aquest document pot esdevenir obsolet un cop imprès.

Av. Drassanes, 14 08001 Barcelona Tel. 93 324 93 30 Fax. 93 324 93 51 www.eoibd.cat

fracàs o de frustració quan el resultat d’aquesta avaluació no és prou positiu. En qualsevol cas, cal entendre que les activitats d’avaluació són formatives per elles mateixes i, per tant, són oportunitats d’aprenentatge: «Les activitats d’avaluació haurien de deixar els alumnes més ben equipats per afrontar el proper repte» (Figueras, 2011, p. 41).

D’acord amb Neus Sanmartí (2007, p. 19), «l’avaluació és el motor de l’aprenentatge», i perquè aquest motor funcioni tan bé com sigui possible cal que, des del principi i durant tot el curs, el professor comparteixi amb els alumnes els objectius de l’avaluació. És essencial que l’alumne sàpiga on arribarà i què (i com) ho aprendrà per tal que s’hi impliqui: tothom se sentirà més còmode tenint les cartes damunt la taula i podent-ne parlar obertament.

Les activitats d’avaluació, doncs, són unes activitats formatives més, però tenen la particularitat que reflecteixen com progressen els alumnes i —el més important— que ells també en prenen consciència. En aquest sentit, cal fomentar les activitats d’autoavaluació i de coavaluació, perquè ajuden a estimular l’autonomia dels alumnes.

Són molts els estudis que mesuren els factors generals involucrats en el procés d’ensenyamentaprenentatge que contribueixen a l’èxit (vegeu Visible learning de Hattie).xix Hattie estudia concretament quina de les intervencions que aporten els diferents agents involucrats en l’aprenentatge tenen un paper més important en l’èxit escolar i conclou que en els primers llocs dels rànquings hi ha accions relacionades de manera directa o indirecta amb l’avaluació.  

De les intervencions del professor, la que té un paper més rellevant és la de proporcionar una avaluació formativa, la quarta, donar feedback de qualitat i la sisena desenvolupar les estratègies metacognitives de l’alumne.

De les que pot aportar l’alumne, la que té un paper més rellevant també té a veure amb l’avaluació: elaborar informes autoavaluatius.

És per això que considerem l’avaluació un procés formatiu de primer ordre i que està intrínsecament lligat al fet de considerar l’alumne el centre de l’aprenentatge.

Avaluar sovint implica tenir un resultat. És important no pensar en aquest resultat com a bo o dolent, sinó com a eina per aprendre. En aquest sentit, són interessants les reflexions de Neus Figueras,xx membre del Centre de Suport a la Innovació i Recerca Educativa en Llengües (CIREL) del Departament d’Ensenyament. El procés avaluatiu —en tant que procés formatiu— s’ha de basar en la comprensió de l’error com una oportunitat per aprendre, i és cabdal traslladar aquesta idea als alumnes. Igualment, cal compartir amb els alumnes que tothom té ritmes d’aprenentatge diferents i això tampoc no és positiu ni negatiu: forma part de la diversitat que ens caracteritza. Des de tan aviat com sigui possible, cal saber quin és aquest ritme i el punt de partida dels nostres alumnes per no angoixar-nos ni angoixar-los i per treure el màxim rendiment del seu procés d’aprenentatge.

En aquesta línia, l’EOIBD es planteja regularment els processos avaluatius, els instruments i els criteris que utilitzarà per donar una avaluació formativa de qualitat a l’alumnat.

4.

Atenció personalitzada a l’alumnat

Acció tutorial mantinguda dintre del procés ja explicat d’avaluació formativa, detecció i intervenció precoç de les dificultats d’aprenentatge per prevenir el fracàs o l’abandonament, atenció als diferents estils d’aprenentatge i creació d’itineraris curriculars adaptats i de metodologies que aprofitin els diferents tipus d’intel·ligències i estratègies de l’alumnat adult.

Versió: Arxiu: Pec_apro_jun2016 Pàg. 34 de 48 Elaborat per: Direcció Data: 11.03.2016 Aprovat per: Claustre i Consell Escolar Data: 30.06.2016 / 17.06.2016 Aquest document pot esdevenir obsolet un cop imprès.

Av. Drassanes, 14 08001 Barcelona Tel. 93 324 93 30 Fax. 93 324 93 51 www.eoibd.cat

Acció tutorial Un dels principals objectius del procés d’ensenyament-aprenentatge és, tal com ja hem comentat més amunt, que l’aprenent esdevingui cada vegada més autònom en l’aprenentatge de la llengua, és a dir, que es conegui com a aprenent sent capaç de reconèixer les seves mancances i gestionar el seu coneixement estratègic per avançar en el seu procés d’aprenentatge.

Per aconseguir aquesta capacitat d’autoregulació (Consell d’Europa, 2001), el docent ha de propiciar espais on gradualment es vagi traspassant a l’aprenent el control del seu procés. Hem vist que treballar amb seqüències didàctiques, on es desenvolupin espais de reflexió i es fomenti l’ús de coneixement estratègic, propicia aquesta tasca.

Sens dubte, tot aquest procés implica que el docent ha de conèixer l’aprenent i les seves dificultats que té per ser capaç d’orientar-lo de la forma més adient per a ell. L’acció, per tant, configura un espai necessari per incidir de forma directa en l’aprenent i poder ajustar les activitats docents a les seves necessitats.

El professor ha de: — Conèixer la situació de cada alumne amb la finalitat de facilitar el procés d’aprenentatge.

—

Fer un seguiment individualitzat de l’alumne utilitzant diversos procediments.

—

Ajudar i orientar els alumnes en la planificació i resolució de les seves tasques.

— Informar els alumnes, especialment els de primer curs (els nous alumnes en el cas de les EOI), sobre el funcionament del centre, i mantenir-los informats durant tot el curs.

Dintre de l’horari de classe de dues hores i mitja, la nostra escola inclou la possibilitat de dedicar els deu minuts abans del final de la sessió a tutories per atendre necessitats dels aprenents.

El projecte d’acció tutorial de l’EOIBD preveu, a part d’aquests deu minuts, un espai a mitjans del curs dedicat a tutories. Aquestes tutories tenen com a finalitat una valoració, tant per part de l’aprenent com del docent, del procés d’aprenentatge i ensenyament que fins aquest moment està seguint l’aprenent.

Els principals objectius d’aquesta tutoria són: • Tenir un intercanvi personal amb l’alumne/a sobre el seu procés i d’aprenentatge i el seu progrés.

• Contrastar les percepcions d’alumnat i professorat sobre el seu progrés perquè l’alumne sigui capaç de veure en quin punt està respecte als objectius del curs.

• Acostar-nos de manera més personal a l’alumne/a per conèixer les seves circumstàncies relacionades amb l’idioma i amb l’aprenentatge d’aquest idioma.

•

Obtenir informació de l’opinió dels alumnes sobre el funcionament de les classes.

• Suggerir diversos recursos a l’alumnat segons les seves necessitats concretes en les diverses habilitats.

Versió: Arxiu: Pec_apro_jun2016 Pàg. 35 de 48 Elaborat per: Direcció Data: 11.03.2016 Aprovat per: Claustre i Consell Escolar Data: 30.06.2016 / 17.06.2016 Aquest document pot esdevenir obsolet un cop imprès.

Av. Drassanes, 14 08001 Barcelona Tel. 93 324 93 30 Fax. 93 324 93 51 www.eoibd.cat

•

Formar els aprenents sobre de quines maneres és millor aprendre.

Veiem, doncs, que les tutories configuren un espai bidireccional, ja que també l’activitat del docent moltes vegades es pot veure replantejada.

Per tal de treure el màxim profit d’aquesta tutoria a mitjans de curs, es recomana un treball previ de preparació de l’entrevista amb el docent. La tutoria, en aquest sentit, ha de ser sempre el resultat d’un treball previ de reflexió fet, més o menys formalment, per part del professorat i de l’alumnat sobre, almenys, els aspectes següents: • Quins objectius tenia el curs/l’alumne, quins ha anat assolint i quins encara li falten.

• La presa de consciència sobre els punts forts i febles que té i les maneres (estratègies) que té per aprofitar els forts i compensar els febles.

• Què fa fora de les hores de classe (temps que dedica a l’idioma, contacte amb la llengua, etc.).

• Funcionament del curs, metodologia (nivell de satisfacció, opinions sobre els diferents aspectes de la classe, recursos, etc.)

L’alumne hauria d’aportar un dossier o recull d’evidències de les produccions escrites i orals que li han estat retornades i, si és possible, un full de registre personal sobre els errors que comet més sovint.

5.

Impuls i aprofitament de les eines TIC i TAC en el marc del desenvolupament de la competència digital de l’alumnat i el professorat

Utilització de les eines TIC i TAC a l’abast per millorar l’autonomia de l’alumnat.

Potenciació dels cursos semipresencials i introducció de cursos a distància en el marc de cursos especials.

Els nostres alumnes viuen en un món on la imatge, el recurs multimèdia, la comunicació i col·laboració virtual estan plenament integrats. L’aula del segle XXI ha d’incorporar aquesta dimensió a l’aprenentatge. A més a més, l’alumnat del nostre temps no té, tant com ens agradaria i per causes diverses, la constància en l’assistència a classe que seria òptima per a un curs presencial 100 %. Hem d’adaptar-nos a aquesta circumstància procurant, dins dels marcs del sentit comú, que un alumne que hagi de perdre alguna classe en pugui fer el seguiment a distància, de manera que no acabi despenjant-se totalment del progrés del curs.

En aquesta era apassionant en què estem vivint, tenim al nostre abast, com a professors de llengües, una gran quantitat de material real de tipus molt diversos a Internet que podem aprofitar com a material de presentació, de consolidació i d’extensió per ajudar els nostres alumnes. A més, la relació mitjançant les xarxes socials està complementant, si no substituint en alguns casos, altres tipus de relacions socials. Un entorn virtual d’aprenentatge presenta molts avantatges per al professorat i per a l’alumnat en aquestes dues línies (accés a material i possibilitat de comunicació en línia). Per al professorat és una manera d’instar-lo a dissenyar una seqüència didàctica ordenada viva, que pot anar canviant, enriquint-se i millorant al llarg dels Versió: Arxiu: Pec_apro_jun2016 Pàg. 36 de 48 Elaborat per: Direcció Data: 11.03.2016 Aprovat per: Claustre i Consell Escolar Data: 30.06.2016 / 17.06.2016 Aquest document pot esdevenir obsolet un cop imprès.

Av. Drassanes, 14 08001 Barcelona Tel. 93 324 93 30 Fax. 93 324 93 51 www.eoibd.cat

cursos, alhora que facilita que els diferents professors d’un nivell puguin compartir recursos i propostes. També pot facilitar la realització de projectes conjunts de departament per a un nivell concret o entre nivells. I, finalment, pot garantir que tots els alumnes d’un mateix nivell disposin d’un mínim de recursos comuns bàsics.

Per a l’alumnat és una eina que li permet l’accés fàcil i deslocalitzat a tota mena de recursos: • Material multimèdia seleccionat per a les diverses unitats o seqüències de les classes presencials: posant a l’abast de manera ordenada els enllaços a material divers que el professorat ha seleccionat de la xarxa o bé del material que hem emmagatzemat al nostre Google Drive personal o de departament.

• El material que s’ha treballat a classe, per revisar-lo si ho considera necessari. L’entorn virtual complementa l’aprenentatge presencial i pot ajudar els alumnes que han de faltar ocasionalment per motius de salut o feina, però que mantenen un alt interès en l’aprenentatge, a recuperar certs continguts o materials.

• Activitats de consolidació, o revisió d’algun contingut o competència que presenta dificultat. Així com material d’aprofundiment o extensió per a alumnes avançats o amb un interès especial en l’idioma. I, en concret, material de sensibilització i contacte cultural amb països on es parla l’idioma.

• Materials o eines filtrades pel professorat d’entre la inabastable quantitat de possibilitats que ofereix la societat de la informació. El professor com a guia facilita a l’alumne una selecció rellevant entre els múltiples recursos de la xarxa: diccionaris en línia, recursos per treballar diferents habilitats, diaris, noticiaris, novetats, canals de televisió i ràdio, etc.

I a més: • Afavoreix el treball cooperatiu, més enllà de l’aula: fòrums, wikis, glossaris...

• Facilita la comunicació entre alumnes i professors i entre els alumnes mateixos.

• Permet als alumnes trametre ordenadament fitxers de text, d’àudio o d’imatge al professor.

• Pot facilitar el seguiment del treball en línia dels alumnes i, consegüentment, una avaluació contínua sistemàtica on professorat i alumnat comparteixin avaluació i responsabilitats. És un llenguatge i un tipus de material que hem d’incorporar a les nostres aules. En els temps de la impremta no s’entendria seguir treballant amb papirs manuscrits, oi? Cada època té el seu llenguatge i estil de comunicació. Es tracta d’educar en el present per poder gestionar de manera eficient i inspirada el futur. L’EOIBD ha de garantir que tot l’alumnat hi tingui accés i que si segueix els diferents nivells d’un mateix idioma o estudia diversos idiomes de maenra simultània o consecutiva, se li ofereixen aquestes eines d’una manera coherent.

6. Potenciació del coneixement i de la valoració del vessant cultural de les llengües impartides i de la diversitat cultural en general/ Obra social Disseny d’un pla d’entorn que desenvolupi el potencial del centre i aprofiti bidireccionalment el dinamisme del centre i del barri i la ciutat on està ubicat, creant sinergies positives que evidenciïn que l’adquisició de llengües és un procés que va paral·lel al coneixement i valoració de les cultures que hi van associades per part dels aprenents.

Per aquesta raó, la direcció promourà, juntament amb els departaments, tot un seguit d’activitats que contextualitzin les llengües que s’estudien al centre, les seves manifestacions Versió: Arxiu: Pec_apro_jun2016 Pàg. 37 de 48 Elaborat per: Direcció Data: 11.03.2016 Aprovat per: Claustre i Consell Escolar Data: 30.06.2016 / 17.06.2016 Aquest document pot esdevenir obsolet un cop imprès.

Av. Drassanes, 14 08001 Barcelona Tel. 93 324 93 30 Fax. 93 324 93 51 www.eoibd.cat

culturals i l’actualitat política, econòmica i social dels països on es parlen, i actuarà com a centre de diàleg, de contrast de visions del món i d’aprofundiment en les realitats dels diferents contextos internacionals. També mirarà d’estar connectada als esdeveniments culturals de la ciutat, el país i el món, adherint-se si s’escau a dies internacionals de temes diversos o a anys que commemorin esdeveniments culturals de les diferents llengües. També es dinamitzarà la biblioteca amb la presentació de llibres.

El centre establirà contacte amb organitzacions no governamentals que estiguin en la línia de defensar els principis generals d’aquest PEC i col·laborarà amb institucions que tinguin, en el seu objectiu de ser, els valors del nostre centre, posant al servei de la ciutat i el barri els serveis que estiguin al nostre abast per formar en competències lingüístiques col·lectius amb risc d’exclusió o situació de vulnerabilitat (immigrants, refugiats, etc.).

7.

Formació contínua per millorar les competències de la direcció i dels càrrecs de coordinació

Enfortiment del lideratge pedagògic i distribuït dels diferents càrrecs de coordinació que potenciïn el treball en equip i la implicació de tot el personal del centre en el servei públic que presta l’EOIBD. Implantació i consolidació d’una oferta formativa per a persones que exerceixen càrrecs de coordinació i directius (inclosa la formació entre iguals i els grups de treball). L’EOIBD promourà la formació de totes les persones que estan exercint tasques de lideratge en les següents línies de treball: —Gestió de conflictes.

—Optimització de la reunió.

—Mediació.

—L’observació com a eina formativa i avaluativa.

—L’entrevista.

—El plantejament del treball per projectes.

—La rendició de comptes i el treball amb indicadors.

8. Adequació de l’oferta a la demanda dels grups d’interès L’EOIBD vetllarà perquè la detecció de necessitats formatives en idiomes pugui donar respostes integrals adequades de manera dinàmica i flexible. Potenciació especial d’ofertes menys presents en altres centres públics o privats de l’entorn: —Nivells superiors a B2 (extensió de la impartició oficial o mitjançant cursos especials de nivells alts): B2+, C1 i C2.

—Idiomes no impartits de manera oficial: implantació i consolidació de l’oferta mitjançant cursos especials d’idiomes com ara gallec, suec, turc, romanès, danès, etc.

—Cursos per a propòsits específics.

Versió: Arxiu: Pec_apro_jun2016 Pàg. 38 de 48 Elaborat per: Direcció Data: 11.03.2016 Aprovat per: Claustre i Consell Escolar Data: 30.06.2016 / 17.06.2016 Aquest document pot esdevenir obsolet un cop imprès.

Av. Drassanes, 14 08001 Barcelona Tel. 93 324 93 30 Fax. 93 324 93 51 www.eoibd.cat

9. Lluita contra l’absentisme, l’abandonament i la baixa fidelització L’EOIBD treballarà per conèixer-ne les causes i activar els mecanismes necessaris per lluitar-hi amb iniciatives i estratègies per afavorir la reincorporació al sistema educatiu de les persones en situació d’absentisme o d’assistència irregular.   



Treball de conscienciació amb l’alumnat sobre la importància de no abandonar cursos ni l’estudi dels idiomes al llarg de tot el procés.

Activació de la tutoria i el seguiment individualitzat per detectar de manera preventiva i pal·liar casos d’abandonament en el curs o en cursos següents.

Adaptació prioritària de l’oferta a la demanda, programant horaris i modalitats que s’hagin observat com a molt sol·licitats en convocatòries anteriors, prioritzant la continuïtat d’un horari per al nivell següent, estudiant a través d’enquestes els interessos d’una promoció, etc. per minimitzar el nombre d’alumnat que es matricula en horaris que no els van bé perquè ja no en té de disponibles que li convinguin.

Afavorir i agilitar el canvi d’horari sempre que sigui possible.

10.

Sistemes d’avaluació de centre que s’incorporin a la cultura del centre.

La pràctica docent del professorat, els diferents processos de gestió, els serveis que es presten i l’activitat acadèmica del centre en conjunt són avaluades mitjançant mecanismes que permeten proporcionar dades fiables i objectives sobre el seu rendiment efectiu i sobre el grau de satisfacció de l’alumnat. A aquest efecte, el centre recull informació sobre l’evolució dels següents indicadors a fi de retre’n comptes: • Taxa d’èxit i taxa de rendiment (des de la direcció es proporcionen dades als departaments per analitzar les variacions d’aquestes taxes, per nivells i per habilitats per millorar els mecanismes d’avaluació i els de docència).

• Satisfacció de l’alumnat i del personal (es detecten àrees de millora i s’incorporen als plan anuals de centre a través d’una enquesta anual a l’alumnat del professorat novell i al professorat novell, una enquesta bianual universal a tot l’alumnat i una enquesta quadriennal a tot el personal del centre).

• Absentisme i abandonament (s’analitzen dades i causes mitjançant enquestes, per mirar de reduir aquests índexs).

• Grau de fidelització de l’alumnat (s’analitzen dades i causes mitjançant enquestes, per mirar d’augmentar aquest índex.

• Dades de preinscripció, matrícula i ocupació (es revisen aquestes dades i es promouen accions per millorar el sistema d’informació i de matrícula, juntament amb l’Administració).

• Pràctica docent del professorat novell i del professorat sobre el qual es detecten oportunitats de millora (l’observació de la pràctica docent i la revisió dels processos docents en general, mitjançant enquestes, entrevistes amb l’alumnat i els seus representants i amb el professorat s’incorporen en la dinàmica del centre, com a eines avaluatives i, especialment, formatives). La qualitat del servei és la prioritat de l’EOIBD i l’escola garanteix que l’alumnat i el personal tinguin canals pràctics i efectius per comunicar al centre la seva avaluació dels serveis oferts i de les condicions de treball. La direcció té el compromís de donar-hi resposta amb el mínim de temps i el màxim d’efectivitat.

• Organització i gestió del centre (mitjançant revisió de dades, per exemple, les econòmiques —despesa en subministraments, en recursos pedagògics, etc. per alumne—,

Versió: Arxiu: Pec_apro_jun2016 Pàg. 39 de 48 Elaborat per: Direcció Data: 11.03.2016 Aprovat per: Claustre i Consell Escolar Data: 30.06.2016 / 17.06.2016 Aquest document pot esdevenir obsolet un cop imprès.

Av. Drassanes, 14 08001 Barcelona Tel. 93 324 93 30 Fax. 93 324 93 51 www.eoibd.cat

enquestes de satisfacció, i entrevistes i grups de discussió, es revisa periòdicament l’eficàcia dels diferents processos duts a terme al centre).

Aquesta avaluació s’utilitza per identificar febleses i fortaleses i poder implantar propostes de millora de manera contínua.

11.

Promoció de les competències del PAS

Aprofitament de la capacitat de treball i el coneixement del centre que posseeix el personal d’administració i serveis per tal d’incorporar els seus suggeriments i punt de vista a la millora del centre. El centre promourà reunions periòdiques de la direcció amb aquest col·lectiu per tal que aquest capital sigui aprofitat al màxim.

Potenciació de la formació d’aquest col·lectiu (també entre iguals).

El personal d’administració i serveis del centre té una gran responsabilitat, ja que sovint és el primer contacte que estableix un usuari amb la nostra escola. Generalment, aquest contacte és per demanar informació, però també es produeixen una gran varietat de situacions menys comunes, com per exemple: queixes, sol·licitud d’informació per part d’usuaris que no parlen ni català ni castellà, sol·licitud de primers auxilis, i també el PAS sovint ha de donar notícies que no són satisfactòries per a l’usuari (places exhaurides, finalització de terminis, etc.).

A l’EOIBD creiem que la formació del PAS és essencial per cobrir satisfactòriament les situacions descrites anteriorment i aconseguir una millora, en general, de la comunicació i assolir les competències següents: •

Transparència en la comunicació.

•

Millora de la percepció dels ciutadans per l’atenció rebuda.

•

Resolució de tot tipus d’incidents de manera efectiva.

Tot això es concreta a estimular el personal subaltern i d’administració a participar en cursos de formació i potenciar-ne els eixos següents: • Formació en primers auxilis i prevenció de riscos laborals.

• Atenció al públic (a la ciutadania).

• Idiomes, concretament l’anglès.

Versió: Arxiu: Pec_apro_jun2016 Pàg. 40 de 48 Elaborat per: Direcció Data: 11.03.2016 Aprovat per: Claustre i Consell Escolar Data: 30.06.2016 / 17.06.2016 Aquest document pot esdevenir obsolet un cop imprès.

Av. Drassanes, 14 08001 Barcelona Tel. 93 324 93 30 Fax. 93 324 93 51 www.eoibd.cat

• Atenció presencial.

• Atenció telefònica. 

Gestió de programes informàtics.

12. Un ús efectiu dels canals de comunicació per garantir la participació de la comunitat educativa en la presa decisions

Totes les organitzacions on treballen moltes persones per a uns objectius comuns necessiten tenir cura de la comunicació interna i externa. Els centres educatius, especialment, han d’aconseguir que la informació flueixi de manera correcta, amb rapidesa i riquesa, tant entre iguals com entre coordinadors, direcció, claustre i alumnat.

L’EOIBD n’és un exemple: és una organització gran, complexa, formada per diversos actors en el seus diversos àmbits (personal docent, personal no docent, alumnat, direcció i grups d’interès).

Cada un d’aquests àmbits requereix una modalitat comunicativa específica i planificada que respongui als objectius concrets d’aquell àmbit determinat.

Una bona comunicació entre tots aquests agents tan variats és clau per aconseguir els objectius.

Pel que fa a la comunicació entre els treballadors, una bona gestió garanteix l’eficàcia de la feina i un clima de treball satisfactori. La bona comunicació amb l’alumnat facilita que s’aconsegueixin els objectius d’aprenentatge i en minimitza la frustració quan no s’assoleixen. I, finalment, una bona comunicació amb l’entorn garanteix que els recursos públics, les oportunitats d’aprenentatge que posem a disposició de la societat, s’aprofitin al màxim.

Val la pena, doncs, invertir temps en la comunicació. És, segurament, un dels esforços més intel·ligents que pot fer qualsevol organització.

1. Tipus de comunicacions en un centre educatiu Les comunicacions en un centre educatiu són moltes i molt variades. Per exemple, hi ha un tipus d’informació pràctica que es necessita diàriament (calendaris, esdeveniments, funcionament dels equips informàtics, etc.), que fan funcionar bé l’escola si es fan bé, i són motiu de problemes si es fan malament.

Hi ha, a més, un altre àmbit comunicatiu que sovint s’oblida o es dóna per fet. Té a veure amb el fet de saber comunicar un projecte educatiu, uns valors i una manera de treballar a tota la comunitat educativa. Mentre el primer tipus de moments comunicatius descrits garanteix un dia a dia ordenat, fluid i eficient per a treballadors i usuaris, una bona comunicació del projecte Versió: Arxiu: Pec_apro_jun2016 Pàg. 41 de 48 Elaborat per: Direcció Data: 11.03.2016 Aprovat per: Claustre i Consell Escolar Data: 30.06.2016 / 17.06.2016 Aquest document pot esdevenir obsolet un cop imprès.

Av. Drassanes, 14 08001 Barcelona Tel. 93 324 93 30 Fax. 93 324 93 51 www.eoibd.cat

educatiu contribuirà de manera decisivam a assolir-ne els grans objectius pedagògics, perquè posarà en relleu l’aportació de tots els treballadors que hi intervenen, els en farà sentir partícips i part fonamental.

Aquests són alguns exemples de comunicacions relatives al projecte educatiu: • Explicació clara a tota la comunitat educativa (al professorat i l’alumnat), del projecte educatiu del centre: d’això en depèn que els uns i els altres se’l facin seu, puguin fer-hi aportacions, hi participin i el despleguin amb il·lusió en la part que els toca.

• Actitud constructiva vers les aportacions que fan els departaments (mitjançant les juntes acadèmiques, els claustres, o informalment).

• Recepció ordenada i prioritzada de les aportacions que fan els alumnes (mitjançant les tutories, les reunions amb delegats o el Consell Escolar); si l’escola les escolta atentament, en fa una selecció de les més útils, les aplica i hi dóna resposta, millorarà el funcionament del centre i possiblement augmentarà la fidelització de l’alumnat.

Les comunicacions clau Entre la multitud d’exemples de comunicació que es donen al centre, n’hi ha que es poden considerar clau. Les comunicacions clau cal que estiguin ben definides i que rebin un tractament prioritari. Calen protocols clars i estrictes per tal que tothom sàpiga en cada moment què cal dir, com i quan. En una escola oficial d’idiomes, per exemple, no pot fallar la comunicació que va des de la direcció fins a les persones que estan en contacte amb el públic. Si aquests professionals no reben, puntualment, la informació completa sobre el procés de matrícula, no podran oferir-la als possibles usuaris que hi estiguin interessats. Assegurar les comunicacions clau és el més important. L’escola (i qualsevol altra organització) ha d’identificar-les primer i fer els possibles perquè funcionin bé després.

Aquests serien alguns exemples de comunicacions clau a l’EOIBD: • Instruccions de gestió acadèmica: per exemple, les instruccions de l’equip directiu al professorat sobre avaluació d’alumnes.

• Traspàs d’informació dels caps de departament al professorat del seu departament, fruit de les juntes acadèmiques.

• Instruccions al PAS sobre el procés de matriculació d’alumnes.

• Informació a l’equip directiu sobre inversions que s’han fet al centre.

Versió: Arxiu: Pec_apro_jun2016 Pàg. 42 de 48 Elaborat per: Direcció Data: 11.03.2016 Aprovat per: Claustre i Consell Escolar Data: 30.06.2016 / 17.06.2016 Aquest document pot esdevenir obsolet un cop imprès.

Av. Drassanes, 14 08001 Barcelona Tel. 93 324 93 30 Fax. 93 324 93 51 www.eoibd.cat

Aspectes clau de les comunicacions: A més de determinar els moments comunicatius clars i programar-los adequadament, cal també establir alguns aspectes fonamentals que han d’estar presents a cada moment comunicatiu, i segons quin sigui l’objectiu principal d’aquesta comunicació. Per exemple, en les comunicacions amb el públic la prioritat ha de ser la fiabilitat del contingut comunicat, i el tracte amable i acollidor que ha de transmetre el professional. A les comunicacions de la direcció amb el professorat, l’empatia, la voluntat de participació i el respecte per la professionalitat del professorat han de ser-hi clarament presents.

Comunicació externa La comunicació externa s’ha de posar en relleu com a eina fonamental per amortitzar tots els recursos públics que gestionem. L’escola no pot esperar que els possibles usuaris vinguin a buscar la informació, sinó que cal un esforç per donar-nos a conèixer de manera veraç, atractiva i útil davant dels possibles usuaris.

Aquestes comunicacions externes (el màrqueting educatiu) no es pot improvisar. Cal un pla ben definit, organitzat i revisat anualment.

Pla de Comunicació Com que la comunicació interna i externa del centre és tan variada, complexa i tan abundant, calen uns protocols clars i ben definits que determinin qui, què, quan i com comunica.

Amb aquest pla, reduïm el risc d’oblidar-nos de comunicar coses importants, de comunicar-les a destemps, de comunicar-les dues vegades de manera innecessària... L’EOIBD vol tenir una imatge corporativa identificable i clara que posi en relleu la seva identitat i els valors que la defineixen.

En aquest sentit, qualsevol comunicació que s’estableixi a l’interior i cap a l’exterior de la comunitat ha de tenir el segell del centre (des de la publicitat digital o en paper, l’edifici, etc.)

L’EOIBD posarà a l’abast de la comunitat educativa les eines de comunicació següents: —Una pàgina web interactiva i al dia per informar amb puntualitat de tot el que s’esdevingui al centre i per facilitar tots els tràmits en línia.

—Ús de les xarxes socials (Facebook, Twitter, Instagram, etc.) per anunciar tot tipus d’esdeveniments necessaris i per posicionar-se socialment.

—Ús de la plataforma Moodle per facilitar la comunicació dels delegats de curs.

Versió: Arxiu: Pec_apro_jun2016 Pàg. 43 de 48 Elaborat per: Direcció Data: 11.03.2016 Aprovat per: Claustre i Consell Escolar Data: 30.06.2016 / 17.06.2016 Aquest document pot esdevenir obsolet un cop imprès.

Av. Drassanes, 14 08001 Barcelona Tel. 93 324 93 30 Fax. 93 324 93 51 www.eoibd.cat

—Ús del Google Drive per tenir tota la documentació del centre disponible en línia, organitzada i al dia, a l’abast de tota la comunitat educativa.

—Reunions presencials amb els delegats de curs i les caps d’estudis.

—Organització de comissions ad hoc (formades per diferents estaments del centre per avaluar diferents aspectes de la vida del centre i estudiar la viabilitat de projectes de millora).

—Dinamització dels diferents òrgans col·legiats (claustre, consell escolar i junta acadèmica) per convertir-los en veritables òrgans de decisió, d’intercanvi d’opinions i de consulta per a la direcció del centre i que no es quedin en mers òrgans informatius.

—Estudi de possibilitats diverses que vagin sorgint de promoció del centre i posicionament social (noves xarxes socials, jornades de portes obertes, etc.).

Versió: Arxiu: Pec_apro_jun2016 Pàg. 44 de 48 Elaborat per: Direcció Data: 11.03.2016 Aprovat per: Claustre i Consell Escolar Data: 30.06.2016 / 17.06.2016 Aquest document pot esdevenir obsolet un cop imprès.

Av. Drassanes, 14 08001 Barcelona Tel. 93 324 93 30 Fax. 93 324 93 51 www.eoibd.cat

11. INDICADORS DE PROGRÉS OBJECTIUS PRIORITARIS

DELS

Indicador

On publica

Taxa preinscripció

Periodicitat de Cada curs al febrer després de la matrícula de segon quadrimestre

Taxa d’ocupació

Taxa rendiment

Cada curs al febrer després de la matrícula de segon quadrimestre

de Cada curs cap al gener sobre els resultats del curs anterior

Observacions

Detalls

es

Nombre de Es mesura per preinscrits en horàries, nivells 1a o 2a opció a idiomes l’EOIBD

franges Informació i per interna

Percentatge de Es mesura per places ocupades horàries, nivells sobre places idiomes ofertes

franges Al web i per (generals, per idiomes i nivells)

Percentatges d’aprovats sobre matriculats

S’analitzen resultats globals, per idiomes, per nivells, per habilitats. Es comparen de manera diacrònica i sincrònica.

També es comparen tipologies de llengües diferents.

Al web (generals, per idiomes i nivells)

Es comparen els resultats de l’EOIBD dels certificats CNI, CNA i C1 dels idiomes implantats en més d’una escola amb els resultats de la resta d’escoles de Catalunya.

Taxa d’abandonament

Cada curs al Percentatge Es mesura per franges setembre sobre d’alumnes no horàries, nivells, per el curs anterior presentats, no idiomes i per grups qualificats, que han presentat renúncia sobre total de matriculats

Al web (generals, per idiomes i nivells)

Taxa d’absentisme

Cada curs al Percentatge Es mesura per franges Al web setembre sobre d’alumnes que horàries, nivells, per (generals, el curs anterior han assistit a idiomes i per grups per idiomes classe menys Versió: Arxiu: Pec_apro_jun2016 Pàg. 45 de 48 Elaborat per: Direcció Data: 11.03.2016 Aprovat per: Claustre i Consell Escolar Data: 30.06.2016 / 17.06.2016 Aquest document pot esdevenir obsolet un cop imprès.

Av. Drassanes, 14 08001 Barcelona Tel. 93 324 93 30 Fax. 93 324 93 51 www.eoibd.cat

Taxa fidelització

de Cada curs al febrer després de la matrícula de segon quadrimestre

Grau satisfacció l’usuari

de Cada de cursos a l’alumnat

d’un 80 % sobre el total d’alumnes que no han presentat renúncia i que no s’han traslladat

i nivells)

Percentatge Es mesura per franges d’alumnes d’un horàries, nivells, per curs que idiomes i per grups estaven matriculats el curs passat (només es compta una matrícula per curs acadèmic en el cas dels cursos intensius i flexibilitzats) i que està matriculat aquest curs sobre el total de matriculats

Al web (generals, per idiomes i nivells)

dos Resposta a Es donen els resultats Al web tot l’enquesta de globals, per idiomes, per (resultats satisfacció professor i per grup globals) dissenyada per Cada curs a a això l’alumnat del professorat novell Cada curs als usuaris de cursos especials

Grau de Cada satisfacció del cursos professorat i PAS

Perfil

quatre Resposta a Es donen resultats globals l’enquesta de satisfacció dissenyada per a això

Al web (resultats globals)

de Cada curs al S’analitza edat, Es donen resultats globals febrer després sexe i

Al web (resultats

Versió: Arxiu: Pec_apro_jun2016 Pàg. 46 de 48 Elaborat per: Direcció Data: 11.03.2016 Aprovat per: Claustre i Consell Escolar Data: 30.06.2016 / 17.06.2016 Aquest document pot esdevenir obsolet un cop imprès.

Av. Drassanes, 14 08001 Barcelona Tel. 93 324 93 30 Fax. 93 324 93 51 www.eoibd.cat

l’alumnat

Indicadors pressupost

de la matrícula nacionalitat del 2n quadrimestre de Cada curs

globals)

S’analitzen Es presenten al claustre i al Es pengen despeses i consell escolar al Drive ingressos de diverses partides, especialment recursos energètics, cursos especials, edifici Drassanes 3/5

Indicadors de Cada curs serveis complementaris

S’analitza progrés de demanda, l’ocupació…

Indicadors recursos TAC

S’analitzen el Es presenten al claustre i al nombre de consell escolar professors que disposen de Moodle…

Cada curs

el Es presenten al claustre i al Es pengen la consell escolar al Drive

Versió: Arxiu: Pec_apro_jun2016 Pàg. 47 de 48 Elaborat per: Direcció Data: 11.03.2016 Aprovat per: Claustre i Consell Escolar Data: 30.06.2016 / 17.06.2016 Aquest document pot esdevenir obsolet un cop imprès.

Av. Drassanes, 14 08001 Barcelona Tel. 93 324 93 30 Fax. 93 324 93 51 www.eoibd.cat

Notes i

Les dades provenen de l’enquesta que es fa a final de curs a tot l’alumnat des de fa deu anys. Els últims sis anys s’han administrat cada dos anys. ii ROBINSON, V, M. J. (2011), School Leadership and Student Outcomes: Identifying What Works and Why http://www.teachingtimes.com/articles/dimensions-of-an-effective-leader.htm http://www.decd.sa.gov.au/northernadelaide/files/links/Leadership_Oration_Robinso.pdf http://www.aisq.qld.edu.au/archived/Communications/briefings/JanFebBriefings_12_A4.pdf iii http://www.teachingtimes.com/articles/dimensions-of-an-effective-leader.htm iv http://cfp.cervantes.es/imagenes/File/competencias_profesorado.pdf v http://llengua.gencat.cat/ca/serveis/informacio_i_difusio/publicacions_en_linia/classific_temes/temes_materials_didactic s/marc_europeu_de_referencia_per_a_les_llengues vi VAN LIER (1994), “Educational Linguistics: Field and project”, a ALATIS, J. (ed.), Georgetown University Round Table on Languages and Linguistics, Washington DC, Georgetown University Press, p. 199-209.

VAN LIER (1995), «Lingüística educativa. Una introducción para enseñantes de lenguas», Signos. Teoría y Prácticas de la Educación, vol. 14, p. 20-29. vii LANTOLF, J.P. (ED.) (2000), Sociocultural Theory and Second Language Learning, Oxford/New York: Oxford University Press. viii DONATO, R. (2000), “Sociocultural contributions to understanding the foreign and second language classroom”, en LANTOLF J.P. (ed.), Sociocultural Theory and Second Language Learning, Oxford: Oxford University Press. ix MARTÍN PERIS, E. (2010), “La enseñanza del español como lengua segunda y extranjera. Perspectivas actuales sobre la metodología de la enseñanza”, a http://congresosdelalengua.es/valparaiso/ponencias/lengua_educacion/peris_ernesto_m.htm x DOLZ, J., R. GAGNON y S. MOSQUERA (2009), “La didáctica de las lenguas: una disciplina en proceso de construcción”, Didáctica. Lengua y Literatura, vol. 21, p. 117-141. xi VICTORI, M. i LOCKHART, W. (1995), «Enhancing metacognition in self-directed language learning», System, vol. 23, núm. 2 (maig de 1995), p. 223-234. xii ARUMÍ, M. (2003), «La reflexió metacognitiva en els nivells inicials de l’ensenyament i l’aprenentatge de la interpretació consecutiva en l’àmbit universitari: un estudi etnogràfic» [Treball de recerca inèdit]. Departament de Traducció i Filologia. Universitat Pompeu Fabra, 2003. xiii CASSANY, D. (2006), Tras las líneas. Barcelona: Anagrama. xiv BAJTIN, M. (1982), «El problema de los géneros discursivos», a Estética de la creación verbal (p.248-2939. Mèxic: Siglo XXI (citat a Martín Peris, 2010). xv CARANDELL, Z. (2013), «La secuencia didáctica como herramienta de mediación para la autonomía» a ESTEVE, O. i MARTÍN PERIS, E., Cuestiones de autonomía en el aula de lenguas extranjeras. Barcelona: Horsori. xvi https://jstlouis1975.wordpress.com/2011/07/14/perspectivas-socioculturales-en-la-ensenanza-aprendizaje-del-espanol/ xvii

MIQUEL, L. (1995), Después del “nivel umbral” ¿qué? El lugar de la gramática en un curso superior de E/LE. Colección Aula de Español. Madrid: Fundación Antonio de Nebrija. xviii http://marcoele.com/descargas/12/entrevista-martin.pdf http://www.christianpuren.com/app/download/5605312251/InterwAut_Bitacora1.pdf?t=1429724900 xix HATTIE, J. (2008), Visible Learning: A Synthesis of Over 800 Meta-Analyses Relating to Achievement. Londres: Routledge. xx http://www.gencat.cat/llengua/descarrega/descarrega/recursosprofessorat/avaluacio_dins_fora_aula.pdf

Versió: Arxiu: Pec_apro_jun2016 Pàg. 48 de 48 Elaborat per: Direcció Data: 11.03.2016 Aprovat per: Claustre i Consell Escolar Data: 30.06.2016 / 17.06.2016 Aquest document pot esdevenir obsolet un cop imprès.

Av. Drassanes, 14 08001 Barcelona Tel. 93 324 93 30 Fax. 93 324 93 51 www.eoibd.cat