Un mar de llengües 2018 by EOI Drassanes

Un ar de llengües Escola Oﬁcial d'Idiomes Barcelona Drassanes

maig 2018 / núm. 2 La revista cultural de l'EOI Barcelona Drassanes

EDITORIAL

La Pública d'Idiomes

CURIOSITATS

Paraules intraduïbles

OPINIÓ

VEUS DELS ALUMNES

ENTREVISTA

Entrevista a M. José Hernández sobre els camps de refugiats

De llengües minoritzades

RESSENYES

Música. Yoshida Brothers. Japó Lectura. L'Ira Funesta. Itàlia Sèries. The handmail's tale

GASTRONOMIA

Mercat de llengües

Els llibres i DVD més demanats a la biblioteca

L'EOIBD en XIFRES 18 OPINIÓ

Els idiomes, un element clau per a l'esport

”

Le petit prince. Antoine de Saint-Exupéry

- Pan de queso. Brasil - Crepe con carne a la Hortobágy. Hongría

LA BIBLIOTECA

Un Raval que no ho sembla

PORTES OBERTES 28

Estats Units

HUMOR GRÀFIC

AL BARRI DE L'EOIBD 27

“

On ne voit bien qu'avec le coeur, l'essentiel est invisible pour les yeux

ANIVERSARI D'ÈUSCAR

ENTRETENIMENTS 32 - Multilingüisme quotidià - Els espais de l'EOIBD - Jeroglíﬁcs d'habitants del món amagats

L'EOIBD A LA CARTA 34

20 COM ARRIBAR-HI 35

EDITORIAL

La Pública d'Idiomes

CURIOSITATS

Paraules intraduïbles

OPINIÓ

VEUS DELS ALUMNES

ENTREVISTA

Entrevista a M. José Hernández sobre els camps de refugiats

De llengües minoritzades

RESSENYES

Música. Yoshida Brothers. Japó Lectura. L'Ira Funesta. Itàlia Sèries. The handmail's tale

GASTRONOMIA

Mercat de llengües

Els llibres i DVD més demanats a la biblioteca

L'EOIBD en XIFRES 18 OPINIÓ

Els idiomes, un element clau per a l'esport

”

Le petit prince. Antoine de Saint-Exupéry

- Pan de queso. Brasil - Crepe con carne a la Hortobágy. Hongría

LA BIBLIOTECA

Un Raval que no ho sembla

PORTES OBERTES 28

Estats Units

HUMOR GRÀFIC

AL BARRI DE L'EOIBD 27

“

On ne voit bien qu'avec le coeur, l'essentiel est invisible pour les yeux

ANIVERSARI D'ÈUSCAR

ENTRETENIMENTS 32 - Multilingüisme quotidià - Els espais de l'EOIBD - Jeroglíﬁcs d'habitants del món amagats

L'EOIBD A LA CARTA 34

20 COM ARRIBAR-HI 35

ÍNDEX 4

ÍNDEX 5

EDITORIAL

EOI Barcelona Drassanes,

la Pública d'Idiomes Ara fa justament un any publicàvem el número 1 d'Un mar de llengües, nom que vam escollir com a reflex d'aquest Mediterrani que ens voreja i que ens arrela a un espai lluminós, d'un increïble color blau, obert, ric, divers i molt proper. I també per la nostra vocació de compartir i difondre les llengües i les seves cultures. Vam néixer perquè vam sentir la necessitat d'explicar-nos, de superar el valor funcional dels idiomes per convertir-nos en vehicle de comunicació, en dinamitzadors de diàleg. Volíem, per tant, que en llegir aquesta revista veiéssiu la imatge d'una escola que vol anar més enllà de la classe d'idiomes, transcendint les declinacions, les concordances o la consolidació de vocabulari per obrir una finestra que ens permeti entendre el món des de la pluralitat, perquè tenim la convicció que només amb aquesta visió plural podrem superar els xocs de civilitzacions, els conflictes entre comunitats o la incomprensió entre persones. Sabem que aprendre llengües ens obre una finestra al món i ens ajuda a entendre'l millor. Si fem un resum a correcuita del que hem fet i el que ha estat aquest curs hem de recordar els més de 8.000 alumnes matriculats, les 23 llengües que s'hi ensenyen, les acreditacions oficials de nivells de

“

Xinès

llengua i la multitud de cursos de formació adreçats al professorat i al PAS. I els esmorzars pedagògics, en què hem compartit experiències d'aula, i hem debatut sobre els nous corrents pedagògics en l'ensenyament d'idiomes. Hem intentat entendre millor les necessitats dels nostres alumnes i hem après a ser millors professionals i millors persones. Hem estat presents en diversos països europeus, en congressos, fòrums, cursos i intercanvis, en què hem pogut contrastar i aprendre altres maneres de fer. Hem millorat la dotació tecnològica i les instal·lacions i infraestructures de l'escola. Hem convidat actrius i actors, escriptors, músics, contacontes, experts en tota mena de coses i periodistes d'arreu del món. Hem fet concursos de fotografia i tallers de cuina, hem cantat, hem dansat al so de músiques tradicionals i de no tan tradicionals i hem gaudit de la nostra coral. Hem participat en la celebració de Sant Jordi amb la nostra pròpia parada a les Rambles i hem convidant tothom, per un dia, a formar part del nostre petit univers en una jornada de portes obertes. Hem ofert tallers de cal·ligrafia xinesa i d'henna, hem après la cerimònia japonesa del te i hem participat en fires de llengües, jocs i concursos d'idiomes diversos. Hem continuat obrint les portes del centre al barri i a la ciutat en les xerrades, conferències i taules rodones d'Els Vespres de l'EOI, amb què hem volgut continuar parlant del tema dolorós dels refugiats, del procés català, de les identitats de gènere, dels internats de la por, de la moda... Una rica experiència d'esforç col·lectiu! No fa gaire, en un claustre del professorat, es va decidir que el nostre lema, el que

”

Personal de l'escola,

ens ha d'identificar com a escola, havia de ser EOI Barcelona Drassanes, la Pública d'Idiomes. I el perquè d'aquesta decisió és fàcil d'explicar. Perquè reflecteix, de manera condensada, el nostre ADN. Perquè entenem l'escola pública com una eina per superar desigualtats, que garanteix el dret a l'ensenyament, en el nostre cas d'idiomes, per a tothom. I ho fem en el marc d'un centre oficial de qualitat, compromès, regulat i fiable, amb més de 40 anys d'existència, que aposta per la innovació pedagògica i el benefici col·lectiu per sobre dels interessos particulars.

“

I amb aquest lema volem concloure aquest editorial i donar pas a unes pàgines construïdes des de la voluntat i la col·laboració desinteressada de persones de dins i fora de l'escola. Gràcies a tothom. Aquesta revista tan petitona ha estat possible gràcies a totes i tots vosaltres. Sou grans!

Manuela Rubio Aranda Secretària, professora d'anglès i membre de la comissió de redacció

Man sieht nur mit dem Herzen gut. Das Wesentliche ist für die Augen unsichtbar Alemany

”

ÍNDEX 4

ÍNDEX 5

EDITORIAL

EOI Barcelona Drassanes,

“

Xinès

”

Personal de l'escola,

“

Manuela Rubio Aranda Secretària, professora d'anglès i membre de la comissió de redacció

Man sieht nur mit dem Herzen gut. Das Wesentliche ist für die Augen unsichtbar Alemany

”

ÍNDEX 6

ÍNDEX 7

CURIOSITATS

PARAULES INTRADUÏBLES Sovint no som conscients de les particularitats de la nostra llengua ﬁns que n'aprenem una altra i, tot i saber què signiﬁca una paraula i saber uti-

litzar-la, som incapaços d'explicar als altres què vol dir (què és el “seny”?). Aquí podeu trobar-ne una petita mostra…

Zweisamkeit (en alemany, la solitud viscuda en companyia)

Diuen que les penes en companyia són més bones de passar i els alemanys en són ben conscients. Per aquest motiu aquest terme només existeix en la seva llengua.

Comfort food (en anglès, aquells menjars que

ens reconforten en moments de tristor o angoixa) Segurament el terme favorit de Bridget Jones i Willy Wonka.

Samara (en àrab, passar-te tota la tarda o tota la nit parlant)

Feuillemort (en francès, tenir el color d'una fulla destenyida i somorta) Quan et confonen amb un arbre a la tardor, és hora de demanar cita amb el teu metge de capçalera. Meraki (en grec modern, entregar-se a alguna cosa,

i fer-ho des del fons del cor, amb creativitat i passió) Se't poden donar bé moltes coses i tenir moltes aficions, però només podràs destacar-hi gràcies al meraki.

Al dente (en italià, estat de cocció de la pasta i, de vegades, de l'arròs, que fa que ofereixin certa resistència quan masteguem) Quan llances un spaghetto a la paret i s'hi enganxa, saps segur que està al dente. Komorebi (en japonès, la llum que es filtra

a través de les fulles dels arbres) La paraula culpable que, passejant per la Rambla un matí de primavera mirant els arbres, t'adonis que necessites les ulleres de sol.

Si penseu que quedar-vos xerrant tota la nit és una pèrdua de temps, recordeu que això és el que va salvar la vida de la Xahrazad.

Eixamorar (en català, estar parcialment humit)

Una de les paraules que et venen al cap quan fa dos dies que vas estendre uns pantalons perquè s'assequessin i encara no te'ls pots posar!

Nunch (en coreà, l'art subtil d'escoltar i reconèixer l'estat d'ànim d'una altra persona) Tots voldríem tenir un amic expert en aquest art…

Corazonada (en espanyol, impuls espontani amb què

algú es mou per executar alguna cosa arriscada i difícil) És un “súperpoder” que no tenen els cagadubtes i que a vegades ens ajuda a prendre decisions complicades.

Txotx! (en èuscar, crit que es fa per anunciar que s'obre un barril de sidra) El crit de guerra favorit al País Basc.

Struisvogelpolitiek (en neerlandès, fer com si res –“política de l'estruç”– quan saps que ha passat alguna cosa dolenta) Has enviat un e-mail al teu cap que no hauries d'haver enviat? Podries dur a terme aquesta estratègia, si no fos perquè apareix la teva adreça al remitent.

Saudade (en portuguès, un desig vague i constant per alguna cosa que

no existeix, o que vam estimar i vam perdre i no tornarà a succeir) Segurament la paraula més coneguda, juntament amb “obrigado”, del portuguès, tot i que aquest sentiment és universal.

Razliubit (en rus, el crepuscle de l'amor, un sentiment agredolç) Les històries d'amor no sempre s'acaben menjant anissos.

Guanxi (en xinès, tant un cercle d'inﬂuències com el fet de crear-lo) Molts cops és necessari i, fins i tot, imprescindible, però no tothom ho veu amb bons ulls.

ÍNDEX 6

ÍNDEX 7

CURIOSITATS

PARAULES INTRADUÏBLES Sovint no som conscients de les particularitats de la nostra llengua ﬁns que n'aprenem una altra i, tot i saber què signiﬁca una paraula i saber uti-

litzar-la, som incapaços d'explicar als altres què vol dir (què és el “seny”?). Aquí podeu trobar-ne una petita mostra…

Zweisamkeit (en alemany, la solitud viscuda en companyia)

Diuen que les penes en companyia són més bones de passar i els alemanys en són ben conscients. Per aquest motiu aquest terme només existeix en la seva llengua.

Comfort food (en anglès, aquells menjars que

ens reconforten en moments de tristor o angoixa) Segurament el terme favorit de Bridget Jones i Willy Wonka.

Samara (en àrab, passar-te tota la tarda o tota la nit parlant)

i fer-ho des del fons del cor, amb creativitat i passió) Se't poden donar bé moltes coses i tenir moltes aficions, però només podràs destacar-hi gràcies al meraki.

a través de les fulles dels arbres) La paraula culpable que, passejant per la Rambla un matí de primavera mirant els arbres, t'adonis que necessites les ulleres de sol.

Si penseu que quedar-vos xerrant tota la nit és una pèrdua de temps, recordeu que això és el que va salvar la vida de la Xahrazad.

Eixamorar (en català, estar parcialment humit)

Una de les paraules que et venen al cap quan fa dos dies que vas estendre uns pantalons perquè s'assequessin i encara no te'ls pots posar!

Nunch (en coreà, l'art subtil d'escoltar i reconèixer l'estat d'ànim d'una altra persona) Tots voldríem tenir un amic expert en aquest art…

Corazonada (en espanyol, impuls espontani amb què

algú es mou per executar alguna cosa arriscada i difícil) És un “súperpoder” que no tenen els cagadubtes i que a vegades ens ajuda a prendre decisions complicades.

Txotx! (en èuscar, crit que es fa per anunciar que s'obre un barril de sidra) El crit de guerra favorit al País Basc.

Saudade (en portuguès, un desig vague i constant per alguna cosa que

no existeix, o que vam estimar i vam perdre i no tornarà a succeir) Segurament la paraula més coneguda, juntament amb “obrigado”, del portuguès, tot i que aquest sentiment és universal.

Razliubit (en rus, el crepuscle de l'amor, un sentiment agredolç) Les històries d'amor no sempre s'acaben menjant anissos.

Guanxi (en xinès, tant un cercle d'inﬂuències com el fet de crear-lo) Molts cops és necessari i, fins i tot, imprescindible, però no tothom ho veu amb bons ulls.

ÍNDEX 8

ÍNDEX 9

OPINIÓ

De llengües minoritzades M. Carme Junyent

Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades Universitat de Barcelona

“

Parlar de llengües minoritzades és parlar també dels seus parlants. De les persones que han de renunciar a parlar la seva llengua unes quantes vegades cada dia (de vegades, tot el dia). De les persones que viuen amb la idea que la seva llengua és un retrocés, que els impedeix l'accés a la modernitat, que és un obstacle per a la mobilitat social. De les persones que potser ja no es poden comunicar amb els seus nets perquè a l'escola (o el pediatra, o el psicòleg, o el logopeda), i sense cap fonament que no sigui la ignorància, els han recomanat que només se'ls parli en una llengua. De les persones que són marginades, humiliades o escarnides pel fet de parlar la seva llengua. Però parlar dels parlants de llengües minoritzades també és parlar de les persones que no han tallat els vincles amb els seus orígens. De les persones que són l'esperança de la humanitat perquè la humanitat necessita la diversitat per sobreviure. De les persones que han heretat i perpetuat maneres diverses d'explicar el món. De les persones que tenen coneixements que tots podem necessitar perquè, com es diu sovint, el remei per al teu càncer pot estar amagat en una llengua que menysprees. De les persones que no han estat sotmeses per l'imperialisme lingüístic i han sabut preservar el seu espai de llibertat, aquell on ningú no pot arribar si tu no vols. Hi ha una dada prou contundent que ens pot ajudar a entendre de què parlem quan parlem de llengües minoritzades i, especialment, dels seus parlants: el 96% de la humanitat parla el 4% de les llengües del món, o, a l'inrevés, el 4% de la humanitat parla el 96% de les llengües. Fa uns vint anys, la proporció era 95%-5%. Tots els indicadors mostren que estem vivint les

Només s'hi veu bé amb el cor. L'essencial és invisible als ulls Català

”

acaballes d'un procés d'homogeneïtzació lingüística mundial que fa preveure que, en el transcurs del nostre segle, pot desaparèixer fins al 95% del nostre patrimoni lingüístic. Com hem arribat fins aquí? Òbviament, de llengües n'han desaparegut sempre. La romanització va comportar la desaparició de moltes llengües, igual que la islamització o l'expansió de l'imperi xinès, però en cap cas els resultats d'aquests esdeveniments històrics es poden equiparar al nombre i la velocitat dels actuals processos de substitució lingüística. Les grans colonitzacions iniciades amb l'arribada a Amèrica dels europeus han implicat fins ara la pèrdua de més de la meitat del patrimoni lingüístic i l'amenaça per a la gran majoria de les llengües que encara es parlen, de les quals més d'un 10% ja només tenen darrers parlants i més d'un 40% ja no s'estan transmetent (pel que fa a la resta, més d'un 40% mostren símptomes del procés de substitució i les que no es troben en cap d'aquests casos són les que previsiblement arribaran al segle xxii). Davant d'aquest panorama, què es pot fer? En primer lloc, respondre'ns una pregunta: això ens preocupa? Si no, no cal que en parlem més. Però si creiem que la mort de les llengües és injusta per als parlants de llengües minoritzades i una pèrdua irreparable per a tota la humanitat, aleshores cal actuar en conseqüència per intentar aturar aquesta deriva. Vet aquí alguns principis bàsics: No marginar ningú per raó de llengua: la causa més important de mort de les llengües actualment, juntament amb les migracions, són els prejudicis lingüístics. No hi ha cap argument lingüístic que justifiqui o expliqui la mort duna llengua perquè totes són iguals.

“

Les llengües desapareixen perquè els seus parlants les abandonen, i les abandonen perquè els fan pagar un preu massa alt per parlar-les. No tenir por de la diversitat: les societats bunkeritzades són les més vulnerables quan s'inicia un procés de substitució, la diversitat crea diversitat i genera resistència contra l'homogeneïtzació. No obstaculitzem l'ús de llengües minoritzades: sovint les nostres actituds dissuadeixen els altres de fer servir la seva llengua. La humanitat té una llarga tradició d'estigmatització del que parla diferent, reflectida tant en els glotònims (bàrbar, berber, popoluca, chavacano, etc) com en els comportaments (prohibició de parlar la llengua local a les escoles, escarni del que parla diferent, etc.). Pensem que cada cop que avergonyim algú per la llengua que parla estem contribuint a la mort de les llengües. Promoguem l'ús de les llengües minoritzades: una actitud positiva i respectuosa cap a l'ús d'aquestes llengües pot ser més eficaç que la política lingüística per promoure-les. Si els parlants perceben que la seva aportació a la diversitat és valorada i no se'ls penalitza, seran els millors agents de la revitalització de la seva llengua. Aprendre llengües minoritzades o, si més no, aprendre'n alguna cosa és la manera més clara de mostrar que ens interessen i les valorem. Tots els que gaudim aprenent llengües sabem el molt que aquest coneixement ha aportat a les nostres vides i per això també tenim més possibilitats d'entendre el dolor que causa la renúncia. Que el fet de ser poliglots no ens converteixi en botxins de les llengües que no hem après.

Bara med hjärtat kan man se klart. Det väsentliga är osynligt för ögonen Suec

”

ÍNDEX 8

ÍNDEX 9

OPINIÓ

De llengües minoritzades M. Carme Junyent

Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades Universitat de Barcelona

“

Només s'hi veu bé amb el cor. L'essencial és invisible als ulls Català

”

“

Bara med hjärtat kan man se klart. Det väsentliga är osynligt för ögonen Suec

”

ÍNDEX 10

ÍNDEX 11

RESSENYES MÚSICA

LECTURA

Kenichi Yoshida

L' Ira funesta. Il primo caso del maresciallo Valdes Itàlia

Japó

Intèrpret del llaüt japonès tsugaru shamisen, Kenichi Yoshida és membre del duet musical mundialment famós Yoshida Brothers i està considerat com un dels intèrprets més destacats del Japó. Entre els dies 3 i 11 d’abril va impartir el III Taller d’Introducció al Tsugaru Shamisen dins el Programa de Músiques de l’Àsia de l’Escola Superior de Música de Catalunya (EsMuC). El tsugaru shamisen, semblant al banjo, és una variació del llaüt tradicional japonès de tres cordes, un dels instruments més representatius de la cultura musical nipona, que fa referència tant al gènere japonès de música shamisen de fa cinc segles i desenvolupat per músics de carrer ambulants originaris de la península de Tsugaru, a l’actual prefectura d’Aomori, com a l’instrument amb què es realitza. Ryoichiro i Kenichi han practicat l’art de tsugaru shamisen des dels 5 anys a casa seva, una casa rural i nevada del nord d’Hokkaido, on el seu pare els va preparar amb instruments crus fets de cassoletes de fusta. El primer àlbum dels germans, Ibuki, va vendre més de 100.000 còpies amb el segell de Domo Records, i una de les seves primeres cançons es va utilitzar en la campanya promocional de la pel∙lícula Memòries d’una Geisha. L’èxit musical els prové de fusionar l’estil tradicional amb influències

musicals occidentals (utilitzen la bateria i sintetitzadors, incorporen elements de jazz, blues, pop, folk americà i música llatina). Però també la seva imatge, que combina una estètica formal de cerimònia, amb quimonos i pantalons hakama, amb cabells tenyits i pentinats, a la moda dels joves d’avui dia. Les seves actuacions són tan animades com les dels guitarristes de rock i, més que mantenir les tradicions, pretenen explorar-ne altres de noves. Oihana Montilla, Directora de la Mediateca de Casa Àsia

“

És la història d'un brigada, que havia estat en la lluita antimàfia i que han relegat a investigacions rutinàries en un petit poble de les terres baixes del Po, que es troba amb un estrany personatge gros com un armari de quatre portes, amb una catana, que parla alemany, que li diuen Gaggina i que es fa fort a casa seva amb l'àvia expartisana.

perquè la seva dona anava de part. I això que sembla tan normal i tan lògic portarà a una sèrie d'esdeveniments inesperats, que no són propis d'una novel∙la negra però ho semblen, que són humorístics o no, perquè en aquesta novel∙la res és el que sembla. L'Ira funesta. Il primo caso del maresciallo Valdes és molts llibres en un i només si el llegim podrem decidir de quin gènere. Àngels Bargalló

Conductora del club de lectura d'italià

I també es troba amb un mort, un mort que sembla que no interessa a ningú, que ningú coneix, però que molts coneixien. I un director de cinema que busca històries, i en serà el protagonista d'una, sense voler-ho.

Imatge de l’àlbum Ibuki Ibuki: https://bit.ly/2q6MWgd Memorias de una Geisha: https://bit.ly/2GzatRb 1

El febrer de 2018 es va signar un conveni entre l'EOIBD i Casa Àsia, inaugurant un préstec de la mediateca a la biblioteca de la nostra escola. L'anomenat “Racó de les rutes asiàtiques”, que es renovarà cada 6 mesos, proporciona un accés fàcil a les obres més importants de literatura, música i cinema dels països asiàtics.

Japonès

Paolo Roversi va escriure un llibre molt interessant sobre Milà i la delinqüència dels anys 60 i 70: Milano criminale. Quan vaig veure L'Ira funesta vaig pensar que era una altra novel∙la negra ambientada en una gran ciutat. I no, perquè aquest llibre és una novel∙la negra i alhora no ho és. És un llibre humorístic i no ho és. És un llibre costumista i tampoc no ho és. L'Ira funesta és totes aquestes coses i cap d'aquestes.

”

I es troba amb un poble de les terres baixes del Po, tan petit que només té un carrer, que no sabem ni com es diu, però que es coneix amb el malnom “Petita Rússia” perquè encara conserva els ideals, o això sembla, de l'“Emilia la rossa”: l'Emilia Romagna que vota comunista, encara que el partit comunista va desaparèixer fa molt de temps. Valdes, amb accent a la “e”, en italià el portaria a la primera síl·laba, també es troba que el farmacèutic ha tancat la farmàcia

“

One sees clearly only with the heart. What is essential is invisible to the eye Anglès

”

ÍNDEX 10

ÍNDEX 11

RESSENYES MÚSICA

LECTURA

Kenichi Yoshida

L' Ira funesta. Il primo caso del maresciallo Valdes Itàlia

Japó

“

Conductora del club de lectura d'italià

Imatge de l’àlbum Ibuki Ibuki: https://bit.ly/2q6MWgd Memorias de una Geisha: https://bit.ly/2GzatRb 1

Japonès

”

“

One sees clearly only with the heart. What is essential is invisible to the eye Anglès

”

ÍNDEX

ÍNDEX 13

SÈRIES

The Handmaid's Tale Estats Units

Quan em van demanar que fes la ressenya d'una sèrie per a aquesta revista, vaig tenir molts dubtes. Tants com de sèries he gaudit. He assaborit els enginyosos diàlegs de Big, Little Lies. M'he deixat sorprendre per la clarividència de Black Mirror. I sacsejar per la frescor salvatge d'Orange is the New Black. Entre moltes d'altres.

El debat que obre El Conte de la Criada no pot ser més candent en els temps que corren: dones de tot el món “marxant” cap a la igualtat.

Però avui, almenys per a aquesta ressenya, em quedo amb la que més m'ha impactat: El Conte de la Criada.

Conductora del club de sèries d'anglès

‘Nolite te bastardes carborundorum’. Cal dir-ho més.

Sara Pro López

Guanyadora de 8 premis Emmy, un dels quals el de millor sèrie dramàtica de 2017, The Handmaid's Tale està basada en la novel·la homònima de l'escriptora canadenca Margaret Atwood. Aquest relat distòpic ens mostra una mena de teocràcia patriarcal en què les dones perden la llibertat en nom d'un bé comú. Us sona d'alguna cosa? The Handmaid's Tale succeeix en un lloc imaginari anomenat Gilead, que podem identificar com els Estats Units, i en un futur, que podria ser el nostre present. Aquesta societat distòpica pateix un greu problema de fertilitat. La solució passa per esclavitzar les dones fèrtils (conegudes com a handmaids) i obligar-les a concebre els fills dels homes més influents (comandants). Tot això amb la connivència, fins i tot participació, de les seves infèrtils esposes les anomenades Martha. Elisabeth Moss és l'encarregada de donar vida a la protagonista, O�red, i Joseph Fiennes és el comandant a qui ha estat assignada.

“

One sees clearly only with the heart. What is essential is invisible to the eye Anglès

”

@edgartorne

ÍNDEX

ÍNDEX 13

SÈRIES

The Handmaid's Tale Estats Units

El debat que obre El Conte de la Criada no pot ser més candent en els temps que corren: dones de tot el món “marxant” cap a la igualtat.

Però avui, almenys per a aquesta ressenya, em quedo amb la que més m'ha impactat: El Conte de la Criada.

Conductora del club de sèries d'anglès

‘Nolite te bastardes carborundorum’. Cal dir-ho més.

Sara Pro López

“

One sees clearly only with the heart. What is essential is invisible to the eye Anglès

”

@edgartorne

ÍNDEX 14

ÍNDEX

GASTRONOMIA

BRASIL

RECEPTES Pan de queso El pan de queso forma parte de la vida de los brasileños: se come en el desayuno, en las pausas, en cualquier momento. Se hace con “polvilho”, una harina de yuca muy popular en Brasil que se usa desde la época precolonial. Aquí en Barcelona se puede encontrar en los mercados latinos y en los que venden productos importados. Cuando era niña, iba a pasar las vacaciones en la casa de mi abuela y hacer pan de queso era una de mis mayores diversiones: ¡amasarlo con las manos y luego hacer las bolitas para hornearlo era muy divertido! Hoy en día se compra congelado, pero preparar la receta me lleva de vuelta a la infancia.

Ingredientes: 1 taza de aceite vegetal (240ml) 1 taza de agua (240 ml) 1 taza (240 ml) de leche 2 cucharadas de sal 1 kg de “polvilho dulce” 4 huevos 300 g de queso amarillo (Gouda o Edam) 100g de queso parmesano

Preparación: 1. En una olla, eche 1 taza de aceite, 1 taza de agua, 1 taza de leche y 2 cucharadas de sal. Caliente a fuego medio hasta que hierva. 2. En un tazón, ponga 1 kg de “polvilho dulce”, abra un agujero en el centro y vierta la mezcla de leche hirviendo. Con una cuchara, mezcle rápidamente la leche caliente con el “polvilho” hasta escaldarlo completamente.

“

HONGRIA

Crepe con carne a la Hortobágyvv (Hortobágyi húsos palacsinta)

3. Vaya añadiendo entre 3 y 4 huevos y mezcle. Junte los quesos, mezclando hasta incorporar todos los ingredientes y la masa quede lisa. 4. Con una cuchara, tome pequeñas porciones de masa, haga bolitas y colóquelas en una bandeja. 5. Hornee en un horno precalentado a 200° C unos 30 minutos o hasta que esté dorado. Retire del horno y sirva inmediatamente. 6. Para acompañar puede rellenarlo con queso cremoso, dulce de leche, paté, jamón... ¡Lo que quiera!

Bom apetite!

“Palacsinta” signiﬁca crepe en húngaro. Hortobágy es un parque nacional en el este de Hungría… pero nada tiene que ver con este plato. Este fue creado para la Exposición Universal de Bruselas de 1958 y su nombre no es más que un truco de marketing. En cualquier caso, tanto la palacsinta como el relleno de pörkölt son bien húngaros, combinados quedan de maravilla y desde hace tiempo aparecen en libros de cocina tradicional húngara. Para mí es la lasaña húngara…

Ingredientes para las crepes: 200 g de harina 2 huevos 250 ml de leche 100 ml de agua con gas 1 cucharada de aceite de oliva una pizca de sal

Ingredientes para el relleno: 1 cebolla 2 cucharaditas de pimentón 400 g de pechuga de pollo 5 cucharadas de tomate triturado 1 taza de caldo de pollo sal pimienta 200 ml de nata

1. Para las crepes, batir en un bol todos los ingredientes.

Giordana Bartolomei Da Silveira. Brasil er

Estudiante de 3 curso de Español

”

2. En una sartén echar una cucharadita de aceite. Cuando esté caliente, añadir un cucharón de la masa y repartirla por la superﬁcie. Cuando esté casi cuajada, girar la crepe. 3. Para el relleno, en una olla, calentar aceite de oliva y sofreír las cebollas picadas. Añadir el pimentón, salpimentar y mezclar rápidamente. Agregar la carne cortada y dorarla. 4. Verter el caldo y cocinar a fuego medio-bajo, moviendo constantemente para formar una salsa. 5. Añadir el tomate triturado y la nata, mezclar y retirar del fuego. 6. Estrujar la salsa con un prensa patatas. 7. Rellenar las crepes con la masa. Doblarles las orillas y enrollarlas, como si fueran un burrito. 8. Hornear las crepes bañadas en salsa 10 minutos a 180º C. 9. Servir inmediatamente con nata y perejil.

Jó étvágyat!

Preparación:

Enkel met het hart kan men goed zien. Het essentiële is onzichtbaar voor het oog Neerlandès

“

Monika Lovas. Hungría Estudiante de 5º curso de Español

Coreà

”

ÍNDEX 14

ÍNDEX

GASTRONOMIA

BRASIL

“

HONGRIA

Crepe con carne a la Hortobágyvv (Hortobágyi húsos palacsinta)

Bom apetite!

Ingredientes para las crepes: 200 g de harina 2 huevos 250 ml de leche 100 ml de agua con gas 1 cucharada de aceite de oliva una pizca de sal

Ingredientes para el relleno: 1 cebolla 2 cucharaditas de pimentón 400 g de pechuga de pollo 5 cucharadas de tomate triturado 1 taza de caldo de pollo sal pimienta 200 ml de nata

1. Para las crepes, batir en un bol todos los ingredientes.

Giordana Bartolomei Da Silveira. Brasil er

Estudiante de 3 curso de Español

”

Jó étvágyat!

Preparación:

Enkel met het hart kan men goed zien. Het essentiële is onzichtbaar voor het oog Neerlandès

“

Monika Lovas. Hungría Estudiante de 5º curso de Español

Coreà

”

Grec

Àrab ÍNDEX

Anécdotas de Yoha / Raghida Abillamaa

Έγκλημα στα παρασκήνια (Englima

sta Paraskinia) / Yiánni Mari

Anglès Anglès

ÍNDEX

1. The dressmaker 1. The dressmaker

Els més demanat s a la biblioteca Els llibres

Alemany

Persépolis / Marjane Satrapi

‫( ال ذه بي وال م نجل أ س تري كس‬Asterix wa al Mingal addahabi) / Goscinny i Uderzo

L'eau de la mémoire / Georges Moleskis

Ο Τσε αυτοκτόνησε (O tse autoktonise) / Petros Markaris

Català

Tschick Wolfgang Herrndorf

Rodoreda High Fidelity Nick Hornby

Im Westen nichts Neues 5. Erich Maria Remarque

The Great Plans de Gatsby futur / Màrius F. Scott Fitzgerald

Català La Plaça del Diamant Mercè Rodoreda Plans de futur Màrius Serra

Èuscar Piano gainean gosaltzen Harkaitz Cano Aulki-jokoa Uxue Alberdi

Italià Sostiene Pereira Antonio Tabucchi Io non ho paura Niccolò Ammaniti

“

Persépolis Serra

Marjane Satrapi

Puja a casa / Jordi Nopca

Coreà 1.

Anécdotas de Yoha Raghida Abillamaa

Once upon a time in Korea : an Once upon a time La soledad era esto elementary reader in Korea: Juan José Millás an elementary reader

Como agua para chocolate Laura Esquivel

우리 전래 동화 (Wuri (Wuri chonredonghwa) chonredonghwa)

Double fantasy : Korean contemporary art

Francès

Grec

Stupeur et tremblements Espanyol Amélie Nothomb

Eγκλημα στα παρασκηνια (Englima sta Paraskinia) Yiánni Mari

1. 2. 3.

Les gens du Balto La soledad Faïza Guène era esto

Millás

/ Juan L'eau José de la mémoire Georges Moleskis

Como agua para chocolate / Laura Esquivel

Japonès

女の子 (Onna node ko) El desorden tu Hashizume Akiko

José Millás

Neerlandès

verhaal van Sam nombreHet / Juan

かげのこいびと (Kage no koibito) Yamamoto Taiko

Johan van Caeneghem Onderweg Rian van Adrichem

Die Apothekerin August: Osage County Io non ho paura / Niccolò Ammaniti

Olga / Chiara Zocchi

Wer wenn nicht wir

Català

Japonès

Mil cretins

Coreà sin pasado)

かげのこいびと (Kage no koibito) / Yamamoto Taiko

千と千尋の神隠し (Sen to Chihiro no kamikakushi) / Miyazaki Hayao

Èuscar

Francès

Loreak

La liste de mes envies

Obaba Neerlandès

Samba

Het verhaal van Sam / Johan van Caeneghem

Italià

Japonès

Onderweg / Rian van Adrichem

Het van Betty / Johan van Nonverhaal ti muovere 東京物語 (Cuentos de Tokio) Caeneghem Pane e cioccolata

Xinès

Portuguès

Capitães da areia Jorge Amado

Рудольфио (Rudolﬁo) V. G. Rasputin

家 (Family) Ba

20,13

Под русским флагом вокруг света (Pod russkim ﬂagom vokrug sveta)

向左走·向右走 (Turn left, turn right) Jimi

”

The dressmaker

女の子 Herois (Onna no ko) / Hashizume 실미도 (Silmido) Akiko 아저씨 (El hombre

Rus

A.V. Golubeva

Anglès

Sostiene Pereira / Antonio Tabucchi

Espanyol

Coreà

Alemany

Portuguès Um sopro de vida Clarice Lispector

Urdú

Anglès Àrab La Plaça del Diamant / Mercè

Italià

千と千尋の神隠し (El Viaje de Chihiro)

Rus (Bulvarnyi pereplet)

Sei lá

Точка (Tochka)

“

2. August: Osage County 2. August: Osage County 3. Spotlight 3. Spotlight

Àrab Àrab

Àrab

1. ‫( وجدة‬La bicicleta verde) 1. ‫( وجدة‬La bicicleta verde) (La bicicleta verde)

Els DVD

2. ‫( شهرزاد ي ا إح كي‬Mujeres de El 2. (Mujeres ‫( شهرزاد ي ا إح كي‬Mujeres de El Cairo) de El Cairo) Cairo) 3. ‫( عجمي‬Ajami) 3. ‫( عجمي‬Ajami)

Espanyol Mataharis

Català

Català Todo lo que tú quieras

1. Herois 1. Herois 2. Mil cretins 2. Mil cretins

Grec

3. Olor de colònia 3. Olor de colònia (Un toque de canela) L'eau de la mémoire Coreà (Georges Moleskis) Coreà

1. 실미도 (Silmido) 1. 실미도 (Silmido)

Neerlandès

2. 아저씨 (El hombre sin pasado) 2. 아저씨 (El hombre sin pasado) Hollands Hoop

3. De 최종병기 활 (Guerra de flechas) Eetclub 활 (Guerra de flechas) 3. 최종병기 Espanyol Espanyol

1. Mataharis 1. Mataharis

Xinès

2. Todo lo que tú quieras 2. 歸來 Todo lo que tú quieras (Regreso a casa) 3. Artistic Los Abrazos rotos ﬁlm of Zhang 3. YiLos MouAbrazos rotos

Správně vidíme jedině srdcem; to, co je podstatné, je očím neviditelné Txec

”

Grec

Àrab ÍNDEX

Anécdotas de Yoha / Raghida Abillamaa

Έγκλημα στα παρασκήνια (Englima

sta Paraskinia) / Yiánni Mari

Anglès Anglès

ÍNDEX

1. The dressmaker 1. The dressmaker

Els més demanat s a la biblioteca Els llibres

Alemany

Persépolis / Marjane Satrapi

‫( ال ذه بي وال م نجل أ س تري كس‬Asterix wa al Mingal addahabi) / Goscinny i Uderzo

L'eau de la mémoire / Georges Moleskis

Ο Τσε αυτοκτόνησε (O tse autoktonise) / Petros Markaris

Català

Tschick Wolfgang Herrndorf

Rodoreda High Fidelity Nick Hornby

Im Westen nichts Neues 5. Erich Maria Remarque

The Great Plans de Gatsby futur / Màrius F. Scott Fitzgerald

Català La Plaça del Diamant Mercè Rodoreda Plans de futur Màrius Serra

Èuscar Piano gainean gosaltzen Harkaitz Cano Aulki-jokoa Uxue Alberdi

Italià Sostiene Pereira Antonio Tabucchi Io non ho paura Niccolò Ammaniti

“

Persépolis Serra

Marjane Satrapi

Puja a casa / Jordi Nopca

Coreà 1.

Anécdotas de Yoha Raghida Abillamaa

Once upon a time in Korea : an Once upon a time La soledad era esto elementary reader in Korea: Juan José Millás an elementary reader

Como agua para chocolate Laura Esquivel

우리 전래 동화 (Wuri (Wuri chonredonghwa) chonredonghwa)

Double fantasy : Korean contemporary art

Francès

Grec

Stupeur et tremblements Espanyol Amélie Nothomb

Eγκλημα στα παρασκηνια (Englima sta Paraskinia) Yiánni Mari

1. 2. 3.

Les gens du Balto La soledad Faïza Guène era esto

Millás

/ Juan L'eau José de la mémoire Georges Moleskis

Como agua para chocolate / Laura Esquivel

Japonès

女の子 (Onna node ko) El desorden tu Hashizume Akiko

José Millás

Neerlandès

verhaal van Sam nombreHet / Juan

かげのこいびと (Kage no koibito) Yamamoto Taiko

Johan van Caeneghem Onderweg Rian van Adrichem

Die Apothekerin August: Osage County Io non ho paura / Niccolò Ammaniti

Olga / Chiara Zocchi

Wer wenn nicht wir

Català

Japonès

Mil cretins

Coreà sin pasado)

かげのこいびと (Kage no koibito) / Yamamoto Taiko

千と千尋の神隠し (Sen to Chihiro no kamikakushi) / Miyazaki Hayao

Èuscar

Francès

Loreak

La liste de mes envies

Obaba Neerlandès

Samba

Het verhaal van Sam / Johan van Caeneghem

Italià

Japonès

Onderweg / Rian van Adrichem

Het van Betty / Johan van Nonverhaal ti muovere 東京物語 (Cuentos de Tokio) Caeneghem Pane e cioccolata

Xinès

Portuguès

Capitães da areia Jorge Amado

Рудольфио (Rudolﬁo) V. G. Rasputin

家 (Family) Ba

20,13

Под русским флагом вокруг света (Pod russkim ﬂagom vokrug sveta)

向左走·向右走 (Turn left, turn right) Jimi

”

The dressmaker

女の子 Herois (Onna no ko) / Hashizume 실미도 (Silmido) Akiko 아저씨 (El hombre

Rus

A.V. Golubeva

Anglès

Sostiene Pereira / Antonio Tabucchi

Espanyol

Coreà

Alemany

Portuguès Um sopro de vida Clarice Lispector

Urdú

Anglès Àrab La Plaça del Diamant / Mercè

Italià

千と千尋の神隠し (El Viaje de Chihiro)

Rus (Bulvarnyi pereplet)

Sei lá

Точка (Tochka)

“

2. August: Osage County 2. August: Osage County 3. Spotlight 3. Spotlight

Àrab Àrab

Àrab

1. ‫( وجدة‬La bicicleta verde) 1. ‫( وجدة‬La bicicleta verde) (La bicicleta verde)

Els DVD

2. ‫( شهرزاد ي ا إح كي‬Mujeres de El 2. (Mujeres ‫( شهرزاد ي ا إح كي‬Mujeres de El Cairo) de El Cairo) Cairo) 3. ‫( عجمي‬Ajami) 3. ‫( عجمي‬Ajami)

Espanyol Mataharis

Català

Català Todo lo que tú quieras

1. Herois 1. Herois 2. Mil cretins 2. Mil cretins

Grec

3. Olor de colònia 3. Olor de colònia (Un toque de canela) L'eau de la mémoire Coreà (Georges Moleskis) Coreà

1. 실미도 (Silmido) 1. 실미도 (Silmido)

Neerlandès

2. 아저씨 (El hombre sin pasado) 2. 아저씨 (El hombre sin pasado) Hollands Hoop

3. De 최종병기 활 (Guerra de flechas) Eetclub 활 (Guerra de flechas) 3. 최종병기 Espanyol Espanyol

1. Mataharis 1. Mataharis

Xinès

2. Todo lo que tú quieras 2. 歸來 Todo lo que tú quieras (Regreso a casa) 3. Artistic Los Abrazos rotos ﬁlm of Zhang 3. YiLos MouAbrazos rotos

Správně vidíme jedině srdcem; to, co je podstatné, je očím neviditelné Txec

”

ÍNDEX

L'EOIBD en XIFRES NOMBRE D'ALUMNES MATRICULATS EL CURS 2017-2018 PER NACIONALITAT I DISTRIBUCIÓ

27,47

NOMBRE D'ALUMNES PER IDIOMA (% D'ALUMNES)

11,43

ALEMANYANGLÈSÀRABCATALÀCOREÀ ESPANYOLÈUSCARFRANCÈSGRECITALIÀ JAPONÈS NEERLANDÈS PORTUGUÈS RUS XINÈS

11,6

1,10 1,69 1,69 1,30 2,18 12,03

3,13 5,8 6,71

5 5,00

4,69

NOMBRE DONES ♀/HOMES PER IDIOMA (% D'ALUMNES) ALEMANY ANGLÈS ÀRAB CATALÀ COREÀ ESPANYOL ÈUSCAR FRANCÈS

GREC ITALIÀ JAPONÈS NEERLANDÈS PORTUGUÈS RUS XINÈS 0 10 20 30 40 50 60 70 80 90 100

Nacionalitat espanyola 6.777

Itàlia Rússia Xina

França Colòmbia Argentina Perú Brasil

“

Dàrija

120 142 242

60 67 76 81 84

Hondures

Bòsnia i Hercegovina 6

Hongria

Cuba

Canadà

Israel

Moldàvia

Turquia

República de Corea

Kazakhstan 8

Veneçuela 39

URSS

Sèrbia

Alemanya 42

Xile

Grècia

Marroc

Uruguai

Lituània

Equador

Bolívia

Nicaragua

Ucraïna

Bielorússia 22

República Txeca

Tailàndia

Vietnam

Estats Units d'Amèrica 30

República Dominicana 13

Regne Unit 31

Armènia

Japó

Pakistan Polònia

Iran

Mèxic

Austràlia

Bangladesh 8 Geòrgia

Portugal

Corea del Sud

Suïssa

Bulgària

Filipines

Nepal

Països Baixos

Índia

Romania

Síria

Albània Angola Aràbia Saudita Eslovènia Estònia Guinea Equatorial Irlanda Madagascar Nigèria Sèrbia Trinitat i Tobago Croàcia Iraq Líbia Malàisia Mauritània Moçambic Panamà

1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 2 2 2 2 2 2 2

Sèrbia i Montenegro Azerbaidjan Bèlgica Costa Rica Dinamarca Eslovàquia Finlàndia Letònia Líban Taiwan Afganistan Algèria Andorra Egipte El Salvador Guinea Àustria Indonèsia Kirguizistan Paraguai Suècia

”

2 3 3 3 3 3 3 3 3 3 4 4 4 4 4 4 5 5 5 5 5

0 10 20 30 40 50 60 70 80 90 100

EDATS RESPECTE A L'IDIOMA (% D'ALUMNES) <18 % 100 90 80 70 60 50 40 30 20 10 0

18-24

25-29

30-39

40-49

>50

ALEMANY ANGLÈS ÀRAB CATALÀ COREÀ ESPANYOL ÈUSCAR FRANCÈS GREC ITALIÀ JAPONÈS NEERLANDÈS PORTUGUÈS RUS XINÈS

“

Solo con el corazón se puede ver bien. Lo esencial es invisible a los ojos Espanyol

”

ÍNDEX

L'EOIBD en XIFRES NOMBRE D'ALUMNES MATRICULATS EL CURS 2017-2018 PER NACIONALITAT I DISTRIBUCIÓ

27,47

NOMBRE D'ALUMNES PER IDIOMA (% D'ALUMNES)

11,43

ALEMANYANGLÈSÀRABCATALÀCOREÀ ESPANYOLÈUSCARFRANCÈSGRECITALIÀ JAPONÈS NEERLANDÈS PORTUGUÈS RUS XINÈS

11,6

1,10 1,69 1,69 1,30 2,18 12,03

3,13 5,8 6,71

5 5,00

4,69

NOMBRE DONES ♀/HOMES PER IDIOMA (% D'ALUMNES) ALEMANY ANGLÈS ÀRAB CATALÀ COREÀ ESPANYOL ÈUSCAR FRANCÈS

GREC ITALIÀ JAPONÈS NEERLANDÈS PORTUGUÈS RUS XINÈS 0 10 20 30 40 50 60 70 80 90 100

Nacionalitat espanyola 6.777

Itàlia Rússia Xina

França Colòmbia Argentina Perú Brasil

“

Dàrija

120 142 242

60 67 76 81 84

Hondures

Bòsnia i Hercegovina 6

Hongria

Cuba

Canadà

Israel

Moldàvia

Turquia

República de Corea

Kazakhstan 8

Veneçuela 39

URSS

Sèrbia

Alemanya 42

Xile

Grècia

Marroc

Uruguai

Lituània

Equador

Bolívia

Nicaragua

Ucraïna

Bielorússia 22

República Txeca

Tailàndia

Vietnam

Estats Units d'Amèrica 30

República Dominicana 13

Regne Unit 31

Armènia

Japó

Pakistan Polònia

Iran

Mèxic

Austràlia

Bangladesh 8 Geòrgia

Portugal

Corea del Sud

Suïssa

Bulgària

Filipines

Nepal

Països Baixos

Índia

Romania

Síria

Albània Angola Aràbia Saudita Eslovènia Estònia Guinea Equatorial Irlanda Madagascar Nigèria Sèrbia Trinitat i Tobago Croàcia Iraq Líbia Malàisia Mauritània Moçambic Panamà

1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 2 2 2 2 2 2 2

”

2 3 3 3 3 3 3 3 3 3 4 4 4 4 4 4 5 5 5 5 5

0 10 20 30 40 50 60 70 80 90 100

EDATS RESPECTE A L'IDIOMA (% D'ALUMNES) <18 % 100 90 80 70 60 50 40 30 20 10 0

18-24

25-29

30-39

40-49

>50

ALEMANY ANGLÈS ÀRAB CATALÀ COREÀ ESPANYOL ÈUSCAR FRANCÈS GREC ITALIÀ JAPONÈS NEERLANDÈS PORTUGUÈS RUS XINÈS

“

Solo con el corazón se puede ver bien. Lo esencial es invisible a los ojos Espanyol

”

ÍNDEX 20

ÍNDEX 21

OPINIÓ

Els idiomes, un element clau per a l'esport David Rubio Salguero,

Periodista esportiu i estudiant de 5è d'alemany

Els idiomes estan cobrant una importància creixent en l'esport actual. A Espanya, la situació és radicalment diferent de la viscuda durant la dictadura franquista o en els primers lustres de la democràcia, quan el castellà (espanyol aleshores) era la llengua predominant en l'esport. El primer gran canvi es va produir el 1995 amb la famosa Llei Bosman, que va permetre la circulació lliure de jugadors comunitaris. Sobretot en el futbol i en el bàsquet això va derivar en l'augment exponencial de jugadors no nascuts a Espanya però sí a la Unió Europea. És a dir, molts més països amb la necessitat que en el mateix vestidor, jugadors i entrenadors s'entenguessin.

Llei Bosman Es coneix popularment com a Llei Bosman una sentència del Tribunal de Justícia de les Comunitats Europees de l'any 1995. La sentència ha adoptat el nom d'un dels demandants, el futbolista belga Jean-Marc Bosman i permet als jugadors de futbol de la Unió Europea canviar de club en finalitzar el seu contracte sense haver de pagar cap compensació econòmica per aquest fet.

A dia d'avui, la realitat mostra l'enorme importància dels diferents idiomes com a vehicle de comunicació. Vegem casos pràctics. A la Lliga Endesa de bàsquet es viuen situacions realment curioses. Per exemple, un tècnic serbi com el nouvingut Svetislav Pesic (Barça) es dirigeix en anglès a una banqueta de jugadors espanyols, nord-americans, croats, finlandesos, búlgars, francesos i letons. Per contra, a la Bundesliga d'handbol s'hi imposa l'alemany perquè la majoria de jugadors són teutons. De fet, el tècnic islandès Alfred Gislason (Kiel) i el danès Nicolaj Jacobsen (Rhein-Neckar) dominen a la perfecció l'alemany, encara que al malagueny Antonio Carlos Ortega (Hannover) li costa horrors, com ja li passava amb “l'impossible” hongarès al Veszprém magiar. Els esportistes de “mà” són els més poliglots, com el mític gal Nikola Karabatic (handbol), capaç de sortir-se'n amb solvència en francès, serbocroat, anglès, espanyol i, per descomptat, alemany (el parla a la perfecció gràcies a les quatre temporades que va passar al Kiel). Un altre bon exemple és el tècnic i exjugador espanyol d'origen kirguís Talant Duixebàev, que dirigeix actualment el Kielce (Polònia) i s'expressa amb claredat en rus, kirguís, anglès, espanyol, serbocroat, macedoni i polonès. Quasi res!!! Aquesta circumstància abunda en un aspecte clau: la importància de les relacions personals en l'aprenentatge dels idiomes. Partint del punt que gran part d'esportistes d'elit no pot (o no aconsegueix) conciliar la seva vida professional amb la formativa, és curiós com són capaços d'aprendre idiomes gairebé sense rebre classes. Al vestidor de l'actual Barça de bàsquet se sent català, castellà, anglès britànic, anglès nord-americà i francès. I fins i tot l'esmentat tècnic serbi Pesic i el pivot croat Ante Tomic parlen de vegades en serbocroat. Per contra, en les “grans lligues” nord-americanes (NHL d'hoquei gel, NBA de bàsquet, MLB de beisbol i NFL de futbol americà) només hi ha l'anglès, tant a nivell oficial com en el dia a dia. I una cosa bastant semblant passa a la Premier League de futbol anglesa. És un privilegi per a la universalitat de l'anglès, però resta diversitat i multiculturalitat en les relacions al vestidor.

“

Persa

”

“

Grec

”

ÍNDEX 20

ÍNDEX 21

OPINIÓ

Els idiomes, un element clau per a l'esport David Rubio Salguero,

Periodista esportiu i estudiant de 5è d'alemany

“

Persa

”

“

Grec

”

ÍNDEX 22

ÍNDEX

VEUS DELS ALUMNES

Vam preguntar als alumnes

“què és l'EOI per a tu?” i aquestes són algunes de les seves respostes…

Katerina Dovgan Alumna de francès i anglès

La meva addicció

Quan vaig arribar a Barcelona l'any 2011 no parlava gens de castellà. Només sabia dir “Hola ¿Qué tal?” i “Dos copas de vino tinto, por favor”. Vaig sentir moltes opinions positives sobre l'EOI i, a més a més, sóc veïna del Raval i l'escola em queda a prop de casa. Arran de tot això, vaig provar d'entrar-hi i, al segon sorteig, ho vaig aconseguir. Des d'aleshores no puc deixar de fer cursos de diferents idiomes. Penso que sóc addicta a l'escola. He acabat cinc nivells d'espanyol, un nivell de català i ara estic acabant quart d'anglès i de francès. I no compto els intensius d'estiu que també he fet a l´EOI! A més, l´escola, per mi, és una eina que em serveix per organitzar-me l'agenda. Com que no tinc un horari fix de feina, l'horari de les classes m'estimula per llevar-me d'hora i els deures em disciplinen les hores del lleure. També ha augmentat el meu nivell cultural amb les activitats que organitza l'escola i m'ha ajudat a integrar-me a la societat catalana.

“

Rus

Eduardo Oddo Vallebona

Mireia Saladrigas

Alumne de grec

Alumna d'àrab

La llengua era una barrera en la relació

Nosaltres ensenyem vida, senyor (Rafeef Ziadah)

Què m'ha motivat per començar a estudiar

Quan vaig arribar al camp de refugiats d'Al

grec als 68 anys? Vaig decidir inscriure'm a

Azzeh, a la ciutat palestina de Betlem, per

l'EOI per estudiar grec modern, ja que tothom

viure-hi com a voluntària amb l'Echlas i la

sap que els millors professors de llengües es

seva mare, la Yusra, jo encara no sabia que

troben a la vostra escola. Jo no hi havia fet cap

només havia comprat un bitllet d'anada.

curs abans, però els meus fills hi havien estu-

“Atini maalaka”, em deia la Yusra quan l'aju-

Ainara Niño i Huerta Alumna de japonès

Saber idiomes t'enriqueix

Saber idiomes t'enriqueix. Això és un fet indiscutible. Saber un idioma que t'agrada et fa poderós/a. I si estudies en un bon centre les possibilitats de poder es disparen. L'idioma que estudio és el japonès i ja sóc a 4t!

diat anglès i francès, ja fa alguns anys, i la

Sovint, sents dir que l'EOI és professional i que el cost del curs és baratíssim. El que no t'imagines és que els rumors són... certs! Fas la inscripció desitjant que et toqui una plaça al sorteig i... bingo, professionalitat a cost assequible! Depenent del nivell d'exigència personal, s'evoluciona més o menys ràpidament. A més, estudiar a l'EOI esdevé una addicció, ja que les professores de japonès ESCOLTEN les demandes de l'alumnat i fan les classes PER A l'alumne, no per a elles mateixes. Això les fa molt humanes i properes i ens empeny a seguir endavant.

amb una noia grega de la ciutat de Thes-

la seva cadira de rodes aparcada a la sala

saloniki. L'any 2008 la meva dona i jo vam

d'estar, cridava en anglès: “Vol que li donis

visitar Halkidiki i vam conèixer la família

la cullera!”.

d'aquesta noia que actualment és la nostra

Vaig trigar temps a creure realment en la idea

jove. De seguida em vaig adonar que, per més

que algun dia parlaria àrab. Anys de reedu-

simpàtics i propers que fossin els seus fami-

cació per la dislèxia m'havien convençut que

liars, la barrera de la llengua no ens permetia

aquella no era la meva travessia. Aquells dos

estar a l'altura del que requereix una relació

primers mesos s'han convertit en una amistat

A més, fer amistats a l'escola fa que t'emportis l'idioma a “casa”. Quan comences a comunicar-te amb els companys i les companyes en japonès, saps que la cosa funciona. Quan vas a restaurants japonesos i t'entenen, saps que vas per bon camí. I quan fas amistats que s'instal·len a la teva vida, encara que siguin a l'altra punta del món, saps que has encertat.

tot just tornant de Grècia, començar a estu-

”

veritat és que en van aprendre molt. El motiu principal per haver triat grec a la meva edat va ser que el nostre fill es va casar

d'aquest tipus. I fer servir l'anglès com a llengua franca no ens acosta a les persones de la mateixa manera. Per això vaig decidir, diar grec. Ara estic fent quart i m'ha enriquit molt aquesta experiència. D'ençà que vaig començar amb l'estudi del

dava a fer els menjars durant el ramadà. Jo no l'entenia i començava a assenyalar coses amb el dit, mentre ella em feia que no amb el cap aixecant la barbeta. L'Echlas, sobre

de més de deu anys. D'elles i de Palestina he après moltes coses i l'àrab n'ha estat una. Gràcies a l'EOI continuo aprenent. Fins i tot l'any passat vam poder convidar l'Echlas a l'escola per explicar el seu projecte2 de voluntariat i de resistència. Va ser un moment molt important per a totes dues. La travessia

grec van néixer dos nets que m'encoratgen

continua.

encara més per estudiar la seva llengua

https://www.youtube.com/watch?v=aKucPh9xHtM

materna.

https://www.facebook.com/Echlasalazzeh/

“

Soamente se ve ben co corazón. O esencial é invisible para os ollos Gallec

”

ÍNDEX 22

ÍNDEX

VEUS DELS ALUMNES

Vam preguntar als alumnes

“què és l'EOI per a tu?” i aquestes són algunes de les seves respostes…

Katerina Dovgan Alumna de francès i anglès

La meva addicció

“

Rus

Eduardo Oddo Vallebona

Mireia Saladrigas

Alumne de grec

Alumna d'àrab

La llengua era una barrera en la relació

Nosaltres ensenyem vida, senyor (Rafeef Ziadah)

Què m'ha motivat per començar a estudiar

Quan vaig arribar al camp de refugiats d'Al

grec als 68 anys? Vaig decidir inscriure'm a

Azzeh, a la ciutat palestina de Betlem, per

l'EOI per estudiar grec modern, ja que tothom

viure-hi com a voluntària amb l'Echlas i la

sap que els millors professors de llengües es

seva mare, la Yusra, jo encara no sabia que

troben a la vostra escola. Jo no hi havia fet cap

només havia comprat un bitllet d'anada.

curs abans, però els meus fills hi havien estu-

“Atini maalaka”, em deia la Yusra quan l'aju-

Ainara Niño i Huerta Alumna de japonès

Saber idiomes t'enriqueix

diat anglès i francès, ja fa alguns anys, i la

amb una noia grega de la ciutat de Thes-

la seva cadira de rodes aparcada a la sala

saloniki. L'any 2008 la meva dona i jo vam

d'estar, cridava en anglès: “Vol que li donis

visitar Halkidiki i vam conèixer la família

la cullera!”.

d'aquesta noia que actualment és la nostra

Vaig trigar temps a creure realment en la idea

jove. De seguida em vaig adonar que, per més

que algun dia parlaria àrab. Anys de reedu-

simpàtics i propers que fossin els seus fami-

cació per la dislèxia m'havien convençut que

liars, la barrera de la llengua no ens permetia

aquella no era la meva travessia. Aquells dos

estar a l'altura del que requereix una relació

primers mesos s'han convertit en una amistat

tot just tornant de Grècia, començar a estu-

”

veritat és que en van aprendre molt. El motiu principal per haver triat grec a la meva edat va ser que el nostre fill es va casar

dava a fer els menjars durant el ramadà. Jo no l'entenia i començava a assenyalar coses amb el dit, mentre ella em feia que no amb el cap aixecant la barbeta. L'Echlas, sobre

grec van néixer dos nets que m'encoratgen

continua.

encara més per estudiar la seva llengua

https://www.youtube.com/watch?v=aKucPh9xHtM

materna.

https://www.facebook.com/Echlasalazzeh/

“

Soamente se ve ben co corazón. O esencial é invisible para os ollos Gallec

”

ÍNDEX 24

ÍNDEX 25

ENTREVISTA

Entrevista a M. José Hernández sobre els

Camps de refugiats Per començar, com s'origina el teu interès pel tema dels refugiats? Sempre m'han interessat molt les qüestions geopolítiques i les seves conseqüències en la població civil. Entre elles, com la gent ha de fugir, ja sigui per guerres o per fam. Es parla molt de refugiats quan en realitat són demandants d'asil, civils que fugen de situacions bèl·liques, o immigrants de països que han estat devastats pels interessos de multinacionals, de països colonialistes i pel desastre climàtic que estem vivint. Aquesta distinció entre refugiats i immigrants em sembla perversa i perillosa, sobretot tenint en compte que la condició de refugiat només la pot tenir aquell que es pot acollir a la normativa del Tractat de Ginebra que es remunta a la consideració de refugiats després de la Segona Guerra Mundial i, per mi, completament obsoleta. Pots explicar com has vinculat aquest interès teu personal pels refugiats en la teva vida professional? Jo ja havia estat en contacte durant molts anys amb refugiats de moltes procedències perquè alguns dels estudiants del Departament d'Espanyol ho eren. Per tant, al marge de la meva preocupació personal, la meva tasca quotidiana m'hi havia apropat.

nar, va ser una taula rodona en què es va tractar el tema de la guerra de Síria i el desastre dels refugiats en general. Vam comptar amb en Jordi Llaonart, periodista especialitzat en el món àrab, en Miguel Pajares, president de la Comissió Catalana d'Ajuda al Refugiat, i un antic alumne sirià-palestí del Departament d'Espanyol i demandant d'asil, en Mohamad Axarcaui. L'assistència i participació a l'acte va ser tot un èxit. Després el Departament de Grec va convidar la fotoperiodista grega Maro Kouri, que va presentar la seva obra fotogràfica del recorregut d'un demandant d'asil sirià des de la seva arribada a Lesbos fins a Alemanya. A més, hi havia en Yorgos Konstantinou, grec i resident en aquell moment a Catalunya, que formava part de la plataforma Stop Maremortum. Uns mesos més tard es va organitzar un altre acte amb el testimoni de quatre noies que havien estat voluntàries als camps d'Idomeni, d'Eko i del Pireu.

Un any després del primer acte a l'escola, al desembre del 2016, vam organitzar una altra xerrada a l'escola, Contra el Olvido, per reflexionar sobre la situació dels refugiats a Grècia i aquí mateix. En aquest acte, que va ser molt emotiu i interessant, vam comptar amb la participació de dos estudiants del Departament de Grec, de voluntaris amb refugiats. D'altra banda, vam comptar amb el testimoni d'un refugiat afganès, de dos nois sirians i amb l'impulsor de la cuina social grega O allos anthropos.

L'atenció mediàtica i les iniciatives que anaven agafant força aquí, com la de Casa nostra, casa vostra, em van fer adonar que tothom havia posat el focus a Grècia i al sud d' Itàlia, però que hi havia altres llocs més propers on estava succeint el mateix des de feia més temps. Es tracta de la nostra frontera sud, la gran vergonya de l'Estat espanyol, que des dels anys 90 ha externalitzat el control de les fronteres. Marroc és el contenidor de la immigració subsahariana, i la construcció de murs a Espanya és antiga, la famosa tanca de Ceuta i Melilla, amb les concertines mortals exportades després al centre d'Europa per contenir els refugiats procedents de Grècia. Aquest és un tema que em preocupa i que m'avergonyeix moltíssim. Per això, i sempre amb el suport de l'escola, vaig coordinar un acte el febrer del 2017, que es deia Mares i Fronteres, en què es van exposar fotografies de campaments d'immigrants subsaharians a Ventimiglia, del fotògraf italià Marco

Pots explicar la teva experiència concreta i directa amb els refugiats?

El moment de la publicació de la famosa foto d'aquell nen sirià, l'Aylan, mort a la costa turca abans d'arribar a Grècia, que va despertar la consciència del drama dels refugiats que anaven a Grècia, va coincidir amb una nova proposta de l'escola que era el cicle d'Els Vespres de l'EOI. Se'm va acudir proposar que es podria fer un cicle de diferents actes relacionats amb el tema de refugiats, demandants d'asil i immigrants que podien implicar diferents departaments. La idea va tirar endavant i el primer acte que es va organitzar, i que vaig tenir l'honor de coordi-

Evidentment, aquestes experiències em van marcar profundament, i vaig sentir l'obligació moral

“

El 23 d'abril, dia de Sant Jordi, la nostra escola va muntar una parada solidària a les Rambles amb llibres donats per l'alumnat, professorat i PAS del centre. Els 501€ obtinguts es van donar a la ONG Casa nostra, casa vostra amb l'objectiu concret de col·laborar en la creació d'una exposició itinerant amb material pedagògic per treballar en escoles de primària i poder conscienciar els nens i nenes de la situació dels refugiats. Virgínia Sànchez, portaveu de la campanya d'Educació va recollir els diners.

Tot això va fer que durant tot el curs 2015/16 el tema estigués present a l'escola, convertida en un espai de denúncia de la situació.

Després de sentir el testimoni de les voluntàries, aquell mateix dia vaig decidir que havia de fer alguna cosa més que propiciar la difusió del problema, i aquell estiu vaig anar a Lesbos i Atenes amb el meu fill. Vam col·laborar amb un grup grec de gent que preparava menjar a camps de refugiats i a les places de Mitilene i Atenes, O allos anthropos (“L'altra persona”). Vam ser també a diferents espais ocupats d'Atenes on vivien demandants d'asil i immigrants. Volíem integrar-nos en grups grecs d'ajuda i solidaritat, principalment per donar-los suport davant de la crítica situació del país.

Numai cu inima poți vedea bine. Esențialul este invizibil pentru ochi Romanès

de fer alguna cosa a casa. Així doncs, em vaig posar en contacte amb activistes de tot tipus i també amb refugiats, fonamentalment sirians i afganesos. Des de llavors col·laboro en diverses accions com buscar classes d'alfabetització, voluntariat de classe de llengües, cerca d'habitatge i acompanyament per qüestions burocràtiques, hospitalàries i psicològiques.

”

Armilles salvavides abandonades

“

Polonès

”

ÍNDEX 24

ÍNDEX 25

ENTREVISTA

Entrevista a M. José Hernández sobre els

Pots explicar la teva experiència concreta i directa amb els refugiats?

Evidentment, aquestes experiències em van marcar profundament, i vaig sentir l'obligació moral

“

Tot això va fer que durant tot el curs 2015/16 el tema estigués present a l'escola, convertida en un espai de denúncia de la situació.

Numai cu inima poți vedea bine. Esențialul este invizibil pentru ochi Romanès

”

Armilles salvavides abandonades

“

Polonès

”

ÍNDEX

AL BARRI DE L'EOIBD

Panzeti, i es va presentar un llibre de Miguel Pajares, Aguas de Venganza, sobre el drama de la frontera sud i dels fets que es van produir a la platja del Tarajal. Per acabar, segons el teu punt de vista, què s'hi pot fer des d'aquí? Nosaltres, com a ciutadans, podem fer coses molt personals. Els estats ens estan demostrant, i els polítics en general, que Europa està blindada, que és l'Europa fortalesa. És curiós com hi ha polítics que critiquen la política d'immigració i refugi de Trump, absolutament abominable, però tenen la hipocresia de no reconèixer que Europa està fent el mateix. Què s'hi pot fer? Coses diverses. Una és la denúncia permanent de la situació, que passa per qualsevol manifestació de reivindicació de drets de refugiats o immigrants que busquen una vida digna, denunciar tota la persecució que estan vivint organitzacions, com per exemple, Proactiva Open Arms. També cal combatre tot el discurs racista i islamòfob envers tota aquesta gent. El discurs de “no els deixem entrar perquè són terroristes”. No oblidem que tos els actes terroristes que hem viscut a Europa han estat perpetrats per persones nascudes o residents des de fa temps a països europeus. Per tant, ens hauríem de plantejar que potser viuen en una situació de marginació i d'alienació mental per la seva pròpia situació espantosa. I amb això, evidentment, no vull justificar cap acció terrorista, és clar. Tot això serveix de coartada per a un sector

ultraconservador i marginador de la diferència: l'altre, el diferent és un perill. Per tant, hem d'anar molt amb compte amb la confiança política i a qui la donem per establir lleis, per acomplir acords. Els acords pactats per part de l'Estat espanyol per rebre refugiats no han estat acomplerts. D'una altra banda, pots contactar amb associacions, amb voluntaris, amb persones que sàpigues que estan en contacte amb refugiats i fer petites accions com les que he comentat abans: acompanyament per a gestions burocràtiques i mèdiques, cerca d'allotjament, intercanvi lingüístic i ajut econòmic, és clar. CCAR (Comissió Catalana d'Ajuda al Refugiat), Stop Mare Mortum, Volem Acollir Barcelona, Ciutat Refugi Actes relacionats amb el tema dels refugiats: 2015/16 / Crisis de refugiados / Fotografies de Maro Kouri / Testimonis voluntàries a Idomeni, Eko i el Pireu, Curs 2016/17 / Contra el Olvido / Mares y Fronteras

Autora de la il·lustració: La Clara Mitjançant un collage d'il·lustracions fetes durant la meva estada en el camp, he intentat reﬂectir l'ambient que es respira en un d'aquests llocs. La imatge representa el camp de refugiats de Oinofyta (Grècia), en el qual residien majorment persones d'origen afgà.

Un Raval que no ho sembla Ramon Solé Clotet,

Antic alumne EOI Barcelona Drassanes

Si el barri del Raval es va urbanitzar en gran part al llarg del segle xix, com pot ser que els edificis de l'avinguda on hi ha l'EOI siguin tots de finals dels anys 60 del segle xx? Sempre m'havia semblat estrany, però mai vaig sentir prou curiositat com per buscar-hi una explicació. Després de més d'una dècada vivint al barri, i per via indirecta, vaig saber el motiu d'aquesta incongruència urbanística. Me'n vaig assabentar llegint les memòries d'un dels escriptors més populars de la literatura catalana contemporània escolar, l'autor de la novel·la infantil El zoo d'en Pitus, de Sebastià Sorribas. A la biblioteca de l'edifici gòtic de l'antic hospital hi ha una secció de llibres relacionats amb el barri. Si no existís aquesta tria específica, no se m'hauria acudit mai escollir la lectura d'un autor que –ni se m'havia passat pel cap– hi tingués cap interès, ja que soc d'una generació en

“

què no ens van fer llegir cap llibre en català a l'escola, ni un poema. Sorribas va passar la infància just abans de la guerra franquista en un dels carrers que ara ocupen tots aquests edificis relativament nous, al rovell del barri Xino. La seva memòria d'aquells carrers és ben viva, la convivència entre els treballadors arribats d'arreu d'Espanya, també de la Catalunya rural, com els seus pares, amb les prostitutes i desheretats del món de tota mena i condició. Recorda molt bé com els bombardejos feixistes van anorrear amb una dedicació especial aquesta part de la ciutat. I està convençut que els vencedors sabien sobre quins caps queien les bombes i no van mostrar cap interès a reconstruir-ne les cases fins a un quart de segle més tard, perquè allà hi havien viscut els seus enemics més ferotges: els treballadors revolucionaris anarquistes i comunistes que havien perdut la guerra.

Non si vede bene che con il cuore. L'essenziale è invisibile agli occhi Italià

”

ÍNDEX

AL BARRI DE L'EOIBD

Un Raval que no ho sembla Ramon Solé Clotet,

Antic alumne EOI Barcelona Drassanes

“

Non si vede bene che con il cuore. L'essenziale è invisibile agli occhi Italià

”

ÍNDEX 28

ÍNDEX

PORTES OBERTES

ercat de llengües Fira de llengües i cultures El dia de Sant Jordi, l'EOI Barcelona Drassanes va obrir les portes en ambdues direccions, per deixar entrar tothom a la fira de llengües i cultures, i per sortir a les Rambles amb una parada solidària de llibres.

La Barcelona Insòlita

De la paradeta solidària de llibres a les Rambles es van treure 501€ que es van donar a Casa nostra, casa vostra, ONG que es dedica a la feina de conscienciació sobre els refugiats i que dona suport a persones immigrades.

Més de 120 integrants de la nostra EOI van presentar fotografies al concurs “La Barcelona Insòlita”. Els guanyadors van rebre els premis després de la conferència sobre el tema, a càrrec de Carlos Mesa.

També ens vam divertir amb el fotomaton, fent-nos les fotos que podeu trobar a

1r premi: Mil i una nits de Barcelona, d'Isaac Rodriguez Ramos El Departament d'Èuscar va oferir una classe zero, el d'Espanyol ball flamenc, samba el de Portuguès i dansa del ventre i alquena el d'Àrab. I el de Català, danses del món.

Finalista i premi popular: Reﬂejos de invierno, d'Eduardo Hojman Altieri

A més a més, els diferents departaments van oferir activitats obertes al públic. Un esmorzar alemany. Un concert multilingüe d'anglès, català, espanyol, francès i rus o un cabaret italià.

Més tard van arribar els tallers, de cuina del Departament de Rus, de plantes del de Neerlandès i de cal·ligrafia de Coreà i Xinès. També hi va haver jocs, com ara backgammon de Grec i scrabble en anglès.

“

Finalista: Click and Smile, de M. Carmen Olmo Pérez

Àrab

”

ÍNDEX 28

ÍNDEX

PORTES OBERTES

La Barcelona Insòlita

També ens vam divertir amb el fotomaton, fent-nos les fotos que podeu trobar a

Finalista i premi popular: Reﬂejos de invierno, d'Eduardo Hojman Altieri

A més a més, els diferents departaments van oferir activitats obertes al públic. Un esmorzar alemany. Un concert multilingüe d'anglès, català, espanyol, francès i rus o un cabaret italià.

“

Finalista: Click and Smile, de M. Carmen Olmo Pérez

Àrab

”

ÍNDEX

25 anys

El 15 de març de 1993 va obrir engrescador. Per aconles portes el Departament seguir-ho teníem tres d'Èuscar quan era director àrees de treball ben de l'escola en Joan Melcion. definides, dirigides a Recordo que llavors, amb fomentar la motivació i 23 anys i la carrera tot just la implicació dels estuacabada, tenia moltíssima diants: la cohesió entre il∙lusió, una gran vocació els alumnes i la relació docent i gens ni mica d'examb les professores; les periència; i dinou alumnes activitats tan freqüents Ainhoa Aranburu matriculats i tot un departafora de l'aula; i el fet Professora del Departament d'Èuscar ment per organitzar. Recordo d'ensenyar no només EOIBD 1993-2004 també, a sobre de la meva llengua sinó també, i taula, el primer material per amb dedicació espefer classes de que disposava: cial, la cultura d'Euskal un paquet de folis sense encetar i dos bolíHerria, la nostra pròpia cultura. Si aconsegrafs bic: un de blau, vermell l'altre. Res més, guíem això, la resta vindria pel seu propi no tenia cap altra cosa. Estava ben sola, podia pas. I així va ser. sentir-me ben perduda, però no. En aquest M'hi vaig estar onze anys, onze meravellosos sentit va ser clau el suport de les respecanys. Ja en fa catorze que vaig marxar. I ara, tives caps d'estudis i coordinadores pedagòcada cop que vinc de vacances a Barcelona, giques que setmana rere setmana, mes rere una passejada distreta per la ciutat em mes, any rere any, em van animar, assesdeixa sempre de sobte, quasi sense adonarsorar i orientar. En definitiva, em van formar me'n, a les portes de l'escola. Me la miro professionalment, fins que vaig ser capaç de i somric. I em sento satisfeta del que hem treballar segura i amb la tranquil∙litat de fet i profundament orgullosa en saber que, saber que el que fèiem dins de l'aula estava durant tots aquests anys, el departament ben plantejat. Aquest recolzament professino ha perdut color, ans al contrari: observo onal i personal va ser tal, que podria afirmar amb gran admiració com les companyes que avui, sense por d'equivocar-me, que el conformen avui el Departament d'Èuscar, Departament d'Èuscar va ser el que va ser l'Aduna Olaizola, la Maddi Garmendia i el perquè l'escola era la que era. Com encara ara. Daniel Oiarbide, fan créixer dia a dia el bon El departament va anar creixent i, quatre prestigi del departament. Felicitats! Aviat anys més tard, va arribar la professora Aduna en fareu 26. Olaizola, i entre totes dues vam anar disseRes ha estat en va. Tot ha pagat la pena. He nyant d'una manera quasi estratègica el ensenyat molt. He après molt més. color que volíem que tingués el nostre departament: volíem que fos viu, alegre, divertit, E t e r n a m e n t agraïda.

del Departament d'Èuscar a l'EOI BarcelonaDrassanes

En aquest llarg camí ens han acompanyat també aquestes professores: Kepa, Amaia Artola, Ahinitz Gerrikagoitia, Goretti Altzuri, Aritz Galarraga, Laura Azarola i Irati Urkiola. Eskerrik asko per contribuir a fer més gran aquest departament.

“

Somente vemos bem com o coração. O essencial é invisível aos olhos Portuguès

”

Un quart curs de pel·lícula

immersió en la llengua i la cultura basques.

Farriol Macip Alumne d'èuscar EOIBD (2001-2003)

L'Ainhoa estava (i està) molt ficada en el món del bertsolarisme, i fins i tot en el de la glosa dels Països Catalans. I veient que a la colleta érem molts els interessats en els versos improvisats ens va proposar de fer, fora d'hores, un curs de bertsolarisme que vam anomenar “Si cola cola, bertso-eskola”.

El 4t curs va ser força especial. El curs anterior l'Aduna havia cohesionat molt el grup i ara començàvem un any nou amb l'Ainhoa que seria —literalment— de pel∙lícula. El tercer curs ens havia motivat molt. L'Aduna sempre prioritzava que parléssim i va aconseguir que assolíssim un nivell en què ja podíem conversar amb un mínim de dignitat. Els dijous sortíem a sopar plegats i fer un beure. Però de tot plegat, el que més ens va marcar va ser el barnetegi, és a dir, l'estada que vam fer al País Basc. Van ser deu dies de convivència plegats a l'antiga estació de tren de Zestoa, a Gipuzkoa, habilitada com a casa de colònies on ens van fer estudiar de valent de la manera més lúdica i festiva possible. Les bertsolaris van ser la cirereta del pastís. Entre les improvisadores basques que ens van visitar i fer classe hi havia la Maialen Lujanbio, actualment molt coneguda en el món del bertsolarisme, i que va marcar un abans i un després en la nostra

“

Si cola cola, bertso-eskola

31 Ainhoa Aranburu, quan el departament encara era unipersonal

Així, a part de les dues sessions setmanals de llengua basca, els divendres a la tarda apreníem melodies, mètrica, rimes i trucs per cantar “bertsos” improvisats, i coneixíem a fons el meravellós món del bertsolarisme. El que l'Ainhoa desconeixia és que els dissabtes, en secret, ens tornàvem a trobar tots plegats. Li volíem fer un regal per agrairli-ho tot plegat i vam ser tan animals de decidir fer una pel∙lícula. Així vam passar tot el curs escrivint un guió, pintant decorats, filmant i muntant. A final del curs, a la sala d'actes de l'EOI vam estrenar la pel�lícula. L'Ainhoa no se'n sabia avenir. El curtmetratge el tenim en VHS. Esperem poder-lo recuperar en DVD i tornar-lo a veure aviat, per recordar aquell curs d'èuscar de pel�lícula.

Alumnes d'èuscar a Zestoa, Gipuzkoa, durant l'estada lingüística

L'Aduna, la Maddi i el Daniel, actuals professors del departament

Bihotzarekin baino ezin da ikusi. Benetakoa dena ikusezina da begientzat Èuscar

”

ÍNDEX

25 anys

del Departament d'Èuscar a l'EOI BarcelonaDrassanes

“

Somente vemos bem com o coração. O essencial é invisível aos olhos Portuguès

”

Un quart curs de pel·lícula

immersió en la llengua i la cultura basques.

Farriol Macip Alumne d'èuscar EOIBD (2001-2003)

“

Si cola cola, bertso-eskola

31 Ainhoa Aranburu, quan el departament encara era unipersonal

Alumnes d'èuscar a Zestoa, Gipuzkoa, durant l'estada lingüística

L'Aduna, la Maddi i el Daniel, actuals professors del departament

Bihotzarekin baino ezin da ikusi. Benetakoa dena ikusezina da begientzat Èuscar

”

ÍNDEX 32

ÍNDEX 33

ENTRETENIMENTS

Multilingüisme quotidià Les paraules que emprem en el nostre dia a dia tenen orígens molt diversos. Aquí us en presentem algunes que provenen de diferents idiomes.

Els espais de l'EOIBD Sabries trobar el nom d'onze espais que hi ha a l'EOIBD?

Horitzontals

Verticals

Paraula que ve del francès. Significa persona que condueix un vehicle.

Paraula d'origen anglès que designa un dels esports més populars a casa nostra.

El nom d'aquesta salsa de tomàquet, tan popular per acompanyar hamburgueses, per exemple, té l' origen en el cantonès.

Té el seu origen en l'èuscar i és un sac que es porta a l'esquena, actualment molt popular.

Planta que es menja, a la catalana amb panses i pinyons. És una paraula d'origen persa.

Jeroglíﬁcs d'habitants del món amagats

És una paraula d'origen castellà i que vol dir bonic.

Habitant d'un país americà

Amb aquest mot d'origen neerlandès es designa un bloc de gel que sura al mar, d'on en sobresurt una part petita.

El designa una paraula d'origen turc i és el lloc on aniràs a comprar la premsa en paper.

Entre els gitanos, persona que no ho és. Paraula d'origen gallec.

10. Peça d'abric impermeable i amb caputxa, una paraula que té el seu origen en l'idioma inuit. 13. Aquesta paraula d'origen americà designa un ocell que imita els sons articulats humans. 14. Prové inicialment de l'italià: raig d'aigua dirigit sobre el cos per rentar-se. 15. Aquesta paraula d'origen alemany és un ritual de celebració, sovint amb begudes alcohòliques. 17. Paraula d'origen occità per designar una missió diplomàtica permanent. 18. Paraula d'origen àrab, designa un gra molt preuat per menjar. A València el fan de moltes maneres. 19. Amb aquesta peça amb nom d'origen danès es cobreix el llit per no passar fred.

Habitant d'un país centreeuropeu Habitant d'un país nord-africà

11. S'extreu del làtex de moltes plantes tropicals per fabricar pneumàtics, entre altres. Aquesta paraula prové d'un idioma del Perú, probablement del quítxua. 12. Prové del francès, recipient emprat per a l'alletament artificial de nadons. 16. Fruit amb què es fa una confitura sòlida i que es talla a trossos amb un ganivet. Paraula d'origen grec. Adaptats de Mots amagats de Jordi Esteban

Solucions Llegeix el codi QR amb el teu dispositiu mòbil per accedir a les solucions o entra al web https://goo.gl/oAjyXt

ÍNDEX 32

ÍNDEX 33

ENTRETENIMENTS

Multilingüisme quotidià Les paraules que emprem en el nostre dia a dia tenen orígens molt diversos. Aquí us en presentem algunes que provenen de diferents idiomes.

Els espais de l'EOIBD Sabries trobar el nom d'onze espais que hi ha a l'EOIBD?

Horitzontals

Verticals

Paraula que ve del francès. Significa persona que condueix un vehicle.

Paraula d'origen anglès que designa un dels esports més populars a casa nostra.

El nom d'aquesta salsa de tomàquet, tan popular per acompanyar hamburgueses, per exemple, té l' origen en el cantonès.

Té el seu origen en l'èuscar i és un sac que es porta a l'esquena, actualment molt popular.

Planta que es menja, a la catalana amb panses i pinyons. És una paraula d'origen persa.

Jeroglíﬁcs d'habitants del món amagats

És una paraula d'origen castellà i que vol dir bonic.

Habitant d'un país americà

Amb aquest mot d'origen neerlandès es designa un bloc de gel que sura al mar, d'on en sobresurt una part petita.

El designa una paraula d'origen turc i és el lloc on aniràs a comprar la premsa en paper.

Entre els gitanos, persona que no ho és. Paraula d'origen gallec.

Habitant d'un país centreeuropeu Habitant d'un país nord-africà

Solucions Llegeix el codi QR amb el teu dispositiu mòbil per accedir a les solucions o entra al web https://goo.gl/oAjyXt

Ă?NDEX

Lâ&#x20AC;&#x2122;EOIBD

La nostra

A LA CARTA

MENu ESPECIAL ENTRANTS

Cursos d'idiomes oďŹ cials d'alemany, anglĂ¨s, Ă rab, catalĂ , coreĂ , espanyol, Ă¨uscar, francĂ¨s, grec, italiĂ , japonĂ¨s, neerlandĂ¨s, portuguĂ¨s, rus, xinĂ¨s

Cursos d'idiomes no oďŹ cials de dĂ rija, gallec, hebreu, persa, polonĂ¨s, romanĂ¨s, suec, txec...

Biblioteca i centre de recursos

Aules virtuals amb Moodle, blocs...

Cursos oďŹ cials, d'estiu i especials.

Cursos presencials extensius i intensius, semipresencials i altres modalitats

Aules dotades de pissarres digitals

Cursos de formaciĂł per a professorat

Sala d'actes

Llibreria

ExĂ mens lliures

Cursos monogrĂ ďŹ cs, per habilitats, de preparaciĂł per als exĂ mens lliures, de llengua instrumental de nivells B2+, C1, C1+ i C2, per a â&#x20AC;&#x153;teensâ&#x20AC;?, clubs de lectura, cinema i sĂ¨ries, i grups de conversa

2 espais Laboratori polivalents d'idiomes per a alumnat

Cafeteria

Centre adaptat per a gent amb discapacitat

Segon plat

EOI Barcelona Drassanes Av. Drassanes, 14 - 08001 Barcelona

Carrer de Montserrat

EdiďŹ ci annex

Av. Drassanes, 3 - 08001 Barcelona

L3 Drassanes

Punts d'interĂ¨s:

bla La Ram

lÂˇle

ras

e le

Portal de Santa Madrona

Carr er de l

tre

l'A

ras

lÂˇle

Pa C

e le

el er arr

de la Rambla

Carrer de l'Es

L2 / L3 Paral.lel

Suprema a l'estil oriental Remenat de llengĂźes romĂ niques Croquetes a la catalana Llom de bacallĂ a la basca Timbal d'ensalada russa Truita espanyola Escalopa vienesa TĂ rtar amb guarniciĂł neerlandesa Tall rodĂł de delĂcies angleses amb salsa alemanya

Carrer Nou

La Ram

bla

CanelĂł de cursos d'estiu farcit d'idiomes Sopa hebrea amb crostonets polonesos i suecs Amanida d'habilitats amb salsa anglesa Crema de cursos plus a la "Drassanes" Preparat de certificats a la marinera CalĂ§ots en lĂnia

carta

mple

er A

Carr

ig de

Passe

Colom

Museu MarĂtim de les Drassanes Reials

Les Rambles

EstĂ tua de Colom

EQUIP DE COORDINACIĂ&#x201C; D`"UN MAR DE LLENGĂ&#x153;ES"

Postres MacedĂ˛nia de cinema rus Gelat de sĂ¨ries angleses Mousse de lectures variades Conversa del temps Assortit d'activitats culturals Vespres amb nata PREU TOTAL: El coneixement no tĂ&#x2030; preu

Gao Yuan, Joana Ă&#x20AC;lvarez, Manuela Rubio, PlĂ cida Mingarro, Yolanda MenjĂbar, Josep BorrĂ s, Carles Vilches, Isabel Soler, Edgar TornĂŠ Revista Un mar de llengĂźes. NĂşm. 2. EdiciĂł: 2a EdiciĂł 2018. EOI Barcelona Drassanes. Av. Drassanes, 14 Âˇ 08001 Barcelona. Tel. 933 249 330 Âˇ www.eoibd.cat ÂŠ 2017-2018 EOI Barcelona Drassanes. ÂŠ Dels textos, EOI Barcelona Drassanes. ÂŠ De les imatges i ilÂˇlustracions, els seus autors. Disseny d'interior i de portada: Carolina Paino AgĂźera - www.carolinapaino.com. ImpressiĂł: Raser Digital S.L. 2.000 exemplars. Dip. leg.: B11412-2017

Ă?NDEX

Lâ&#x20AC;&#x2122;EOIBD

La nostra

A LA CARTA

MENu ESPECIAL ENTRANTS

Cursos d'idiomes oďŹ cials d'alemany, anglĂ¨s, Ă rab, catalĂ , coreĂ , espanyol, Ă¨uscar, francĂ¨s, grec, italiĂ , japonĂ¨s, neerlandĂ¨s, portuguĂ¨s, rus, xinĂ¨s

Cursos d'idiomes no oďŹ cials de dĂ rija, gallec, hebreu, persa, polonĂ¨s, romanĂ¨s, suec, txec...

Biblioteca i centre de recursos

Aules virtuals amb Moodle, blocs...

Cursos oďŹ cials, d'estiu i especials.

Cursos presencials extensius i intensius, semipresencials i altres modalitats

Aules dotades de pissarres digitals

Cursos de formaciĂł per a professorat

Sala d'actes

Llibreria

ExĂ mens lliures

2 espais Laboratori polivalents d'idiomes per a alumnat

Cafeteria

Centre adaptat per a gent amb discapacitat

Segon plat

EOI Barcelona Drassanes Av. Drassanes, 14 - 08001 Barcelona

Carrer de Montserrat

EdiďŹ ci annex

Av. Drassanes, 3 - 08001 Barcelona

L3 Drassanes

Punts d'interĂ¨s:

bla La Ram

lÂˇle

ras

e le

Portal de Santa Madrona

Carr er de l

tre

l'A

ras

lÂˇle

Pa C

e le

el er arr

de la Rambla

Carrer de l'Es

L2 / L3 Paral.lel

Carrer Nou

La Ram

bla

carta

mple

er A

Carr

ig de

Passe

Colom

Museu MarĂtim de les Drassanes Reials

Les Rambles

EstĂ tua de Colom

EQUIP DE COORDINACIĂ&#x201C; D`"UN MAR DE LLENGĂ&#x153;ES"

Segueix-nos a les xarxes socials: www.eoibd.cat facebook.com/idiomesEOIBD @EOIBarcelona

EOI Barcelona Drassanes

@eoibarcelona

Av. Drassanes, 14 08001 Barcelona Tel. 933 249 330 Fax 933 249 351

http://scur.cat/46JGMY

al an àr ca co es èu fr it ja ne ru xi

Un ar de llengües Escola Oﬁcial d’Idiomes Barcelona Drassanes

maig 2018 / núm. 2 La revista cultural de l’EOI Barcelona Drassanes

Un mar de llengües 2018

Articles inside

Mercat de llengües

Un raval que no ho sembla

Camps de refugiats

Els idiomes, un element clau per a l'esport

Crepe con carne

Pan de queso

The Handmaid's Tale

L'ira funesta. Il primo caso del maresciallo Valdes

Kenichi Yoshida

De llengües minoritzades

Paraules intraduïbles

La pública d'idiomes