Camps de refugiats

Entrevista a M. José Hernández sobre els

Camps de refugiats

Per començar, com s'origina el teu interès pel tema dels refugiats?

Sempre m'han interessat molt les qüestions geopolítiques i les seves conseqüències en la població civil. Entre elles, com la gent ha de fugir, ja sigui per guerres o per fam. Es parla molt de refugiats quan en realitat són demandants d'asil, civils que fugen de situacions bèl·liques, o immigrants de països que han estat devastats pels interessos de multinacionals, de països colonialistes i pel desastre climàtic que estem vivint. Aquesta distinció entre refugiats i immigrants em sembla perversa i perillosa, sobretot tenint en compte que la condició de refugiat només la pot tenir aquell que es pot acollir a la normativa del Tractat de Ginebra que es remunta a la consideració de refugiats després de la Segona Guerra Mundial i, per mi, completament obsoleta.

Pots explicar com has vinculat aquest interès teu personal pels refugiats en la teva vida professional?

Jo ja havia estat en contacte durant molts anys amb refugiats de moltes procedències perquè alguns dels estudiants del Departament d'Espanyol ho eren. Per tant, al marge de la meva preocupació personal, la meva tasca quotidiana m'hi havia apropat.

El moment de la publicació de la famosa foto d'aquell nen sirià, l'Aylan, mort a la costa turca abans d'arribar a Grècia, que va despertar la consciència del drama dels refugiats que anaven a Grècia, va coincidir amb una nova proposta de l'escola que era el cicle d'Els Vespres de l'EOI. Se'm va acudir proposar que es podria fer un cicle de diferents actes relacionats amb el tema de refugiats, demandants d'asil i immigrants que podien implicar diferents departaments.

La idea va tirar endavant i el primer acte que es va organitzar, i que vaig tenir l'honor de coordinar,

va ser una taula rodona en què es va tractar el tema de la guerra de Síria i el desastre dels refugiats en general. Vam comptar amb en Jordi Llaonart, periodista especialitzat en el món àrab, en Miguel Pajares, president de la Comissió Catalana d'Ajuda al Refugiat, i un antic alumne sirià-palestí del Departament d'Espanyol i demandant d'asil, en Mohamad Axarcaui. L'assistència i participació a l'acte va ser tot un èxit.

Després el Departament de Grec va convidar la fotoperiodista grega Maro Kouri, que va presentar la seva obra fotogràfica del recorregut d'un demandant d'asil sirià des de la seva arribada a Lesbos fins a Alemanya. A més, hi havia en Yorgos Konstantinou, grec i resident en aquell moment a Catalunya, que formava part de la plataforma Stop Maremortum.

Uns mesos més tard es va organitzar un altre acte amb el testimoni de quatre noies que havien estat voluntàries als camps d'Idomeni, d'Eko i del Pireu.

Tot això va fer que durant tot el curs 2015/16 el tema estigués present a l'escola, convertida en un espai de denúncia de la situació.

Pots explicar la teva experiència concreta i directa amb els refugiats?

Després de sentir el testimoni de les voluntàries, aquell mateix dia vaig decidir que havia de fer alguna cosa més que propiciar la difusió del problema, i aquell estiu vaig anar a Lesbos i Atenes amb el meu fill. Vam col·laborar amb un grup grec de gent que preparava menjar a camps de refugiats i a les places de Mitilene i Atenes, O allos anthropos (“L'altra persona”). Vam ser també a diferents espais ocupats d'Atenes on vivien demandants d'asil i immigrants. Volíem integrar-nos en grups grecs d'ajuda i solidaritat, principalment per donar-los suport davant de la crítica situació del país.

Evidentment, aquestes experiències em van marcar profundament, i vaig sentir l'obligació moral de fer alguna cosa a casa. Així doncs, em vaig posar en contacte amb activistes de tot tipus i també amb refugiats, fonamentalment sirians i afganesos. Des de llavors col·laboro en diverses accions com buscar classes d'alfabetització, voluntariat de classe de llengües, cerca d'habitatge i acompanyament per qüestions burocràtiques, hospitalàries i psicològiques.

Un any després del primer acte a l'escola, al desembre del 2016, vam organitzar una altra xerrada a l'escola, Contra el Olvido, per reflexionar sobre la situació dels refugiats a Grècia i aquí mateix. En aquest acte, que va ser molt emotiu i interessant, vam comptar amb la participació de dos estudiants del Departament de Grec, de voluntaris amb refugiats. D'altra banda, vam comptar amb el testimoni d'un refugiat afganès, de dos nois sirians i amb l'impulsor de la cuina social grega O allos anthropos.

El 23 d'abril, dia de Sant Jordi, la nostra escola va muntar una parada solidària a les Rambles amb llibres donats per l'alumnat, professorat i PAS del centre. Els 501€ obtinguts es van donar a la ONG Casa nostra, casa vostra amb l'objectiu concret de col·laborar en la creació d'una exposició itinerant amb material pedagògic per treballar en escoles de primària i poder conscienciar els nens i nenes de la situació dels refugiats. Virgínia Sànchez, portaveu de la campanya d'Educació va recollir els diners.

L'atenció mediàtica i les iniciatives que anaven agafant força aquí, com la de Casa nostra, casa vostra, em van fer adonar que tothom havia posat el focus a Grècia i al sud d' Itàlia, però que hi havia altres llocs més propers on estava succeint el mateix des de feia més temps. Es tracta de la nostra frontera sud, la gran vergonya de l'Estat espanyol, que des dels anys 90 ha externalitzat el control de les fronteres. Marroc és el contenidor de la immigració subsahariana, i la construcció de murs a Espanya és antiga, la famosa tanca de Ceuta i Melilla, amb les concertines mortals exportades després al centre d'Europa per contenir els refugiats procedents de Grècia. Aquest és un tema que em preocupa i que m'avergonyeix moltíssim. Per això, i sempre amb el suport de l'escola, vaig coordinar un acte el febrer del 2017, que es deia Mares i Fronteres, en què es van exposar fotografies de campaments d'immigrants subsaharians a Ventimiglia, del fotògraf italià Marco Panzeti, i es va presentar un llibre de Miguel Pajares, Aguas de Venganza, sobre el drama de la frontera sud i dels fets que es van produir a la platja del Tarajal.

Armilles salvavides abandonades

Per acabar, segons el teu punt de vista, què s'hi pot fer des d'aquí?

Nosaltres, com a ciutadans, podem fer coses molt personals. Els estats ens estan demostrant, i els polítics en general, que Europa està blindada, que és l'Europa fortalesa. És curiós com hi ha polítics que critiquen la política d'immigració i refugi de Trump, absolutament abominable, però tenen la hipocresia de no reconèixer que Europa està fent el mateix.

Què s'hi pot fer? Coses diverses. Una és la denúncia permanent de la situació, que passa per qualsevol manifestació de reivindicació de drets de refugiats o immigrants que busquen una vida digna, denunciar tota la persecució que estan vivint organitzacions, com per exemple, Proactiva Open Arms.

També cal combatre tot el discurs racista i islamòfob envers tota aquesta gent. El discurs de “no els deixem entrar perquè són terroristes”. No oblidem que tos els actes terroristes que hem viscut a Europa han estat perpetrats per persones nascudes o residents des de fa temps a països europeus. Per tant, ens hauríem de plantejar que potser viuen en una situació de marginació i d'alienació mental per la seva pròpia situació espantosa. I amb això, evidentment, no vull justificar cap acció terrorista, és clar. Tot això serveix de coartada per a un sector ultraconservador i marginador de la diferència: l'altre, el diferent és un perill.

Per tant, hem d'anar molt amb compte amb la confiança política i a qui la donem per establir lleis, per acomplir acords. Els acords pactats per part de l'Estat espanyol per rebre refugiats no han estat acomplerts.

D'una altra banda, pots contactar amb associacions, amb voluntaris, amb persones que sàpigues que estan en contacte amb refugiats i fer petites accions com les que he comentat abans: acompanyament per a gestions burocràtiques i mèdiques, cerca d'allotjament, intercanvi lingüístic i ajut econòmic, és clar.

CCAR (Comissió Catalana d'Ajuda al Refugiat), Stop Mare Mortum, Volem Acollir

Barcelona, Ciutat Refugi

Actes relacionats amb el tema dels refugiats:

2015/16 / Crisis de refugiados / Fotografies de Maro Kouri / Testimonis voluntàries a Idomeni, Eko i el Pireu,

Curs 2016/17 / Contra el Olvido / Mares y Fronteras

Autora de la il·lustració: La Clara

Mitjançant un collage d'il·lustracions fetes durant la meva estada en el camp, he intentat reflectir l'ambient que es respira en un d'aquests llocs.

La imatge representa el camp de refugiats de Oinofyta (Grècia), en el qual residien majorment persones d'origen afgà.