La pública d'idiomes

EDITORIAL

EOI Barcelona Drassanes,

la Pública d'Idiomes

Ara fa justament un any publicàvem el número 1 d'Un mar de llengües, nom que vam escollir com a reflex d'aquest Mediterrani que ens voreja i que ens arrela a un espai lluminós, d'un increïble color blau, obert, ric, divers i molt proper. I també per la nostra vocació de compartir i difondre les llengües i les seves cultures.

Vam néixer perquè vam sentir la necessitat d'explicar-nos, de superar el valor funcional dels idiomes per convertir-nos en vehicle de comunicació, en dinamitzadors de diàleg. Volíem, per tant, que en llegir aquesta revista veiéssiu la imatge d'una escola que vol anar més enllà de la classe d'idiomes, transcendint les declinacions, les concordances o la consolidació de vocabulari per obrir una finestra que ens permeti entendre el món des de la pluralitat, perquè tenim la convicció que només amb aquesta visió plural podrem superar els xocs de civilitzacions, els conflictes entre comunitats o la incomprensió entre persones. Sabem que aprendre llengües ens obre una finestra al món i ens ajuda a entendre'l millor.

Si fem un resum a correcuita del que hem fet i el que ha estat aquest curs hem de recordar els més de 8.000 alumnes matriculats, les 23 llengües que s'hi ensenyen, les acreditacions oficials de nivells de

llengua i la multitud de cursos de formació adreçats al professorat i al PAS. I els esmorzars pedagògics, en què hem compartit experiències d'aula, i hem debatut sobre els nous corrents pedagògics en l'ensenyament d'idiomes. Hem intentat entendre millor les necessitats dels nostres alumnes i hem après a ser millors professionals i millors persones. Hem estat presents en diversos països europeus, en congressos, fòrums, cursos i intercanvis, en què hem pogut contrastar i aprendre altres maneres de fer. Hem millorat la dotació tecnològica i les instal·lacions i infraestructures de l'escola. Hem convidat actrius i actors, escriptors, músics, contacontes, experts en tota mena de coses i periodistes d'arreu del món.

Hem fet concursos de fotografia i tallers de cuina, hem cantat, hem dansat al so de músiques tradicionals i de no tan tradicionals i hem gaudit de la nostra coral. Hem participat en la celebració de Sant Jordi amb la nostra pròpia parada a les Rambles i hem convidant tothom, per un dia, a formar part del nostre petit univers en una jornada de portes obertes. Hem ofert tallers de cal·ligrafia xinesa i d'henna, hem après la cerimònia japonesa del te i hem participat en fires de llengües, jocs i concursos d'idiomes diversos. Hem continuat obrint les portes del centre al barri i a la ciutat en les xerrades, conferències i taules rodones d'Els Vespres de l'EOI, amb què hem volgut continuar parlant del tema dolorós dels refugiats, del procés català, de les identitats de gènere, dels internats de la por, de la moda... Una rica experiència d'esforç col·lectiu!

No fa gaire, en un claustre del professorat, es va decidir que el nostre lema, el que

ens ha d'identificar com a escola, havia de ser EOI Barcelona Drassanes, la Pública d'Idiomes. I el perquè d'aquesta decisió és fàcil d'explicar. Perquè reflecteix, de manera condensada, el nostre ADN. Perquè entenem l'escola pública com una eina per superar desigualtats, que garanteix el dret a l'ensenyament, en el nostre cas d'idiomes, per a tothom. I ho fem en el marc d'un centre oficial de qualitat, compromès, regulat i fiable, amb més de 40 anys d'existència, que aposta per la innovació pedagògica i el benefici col·lectiu per sobre dels interessos particulars.

I amb aquest lema volem concloure aquest editorial i donar pas a unes pàgines construïdes des de la voluntat i la col·laboració desinteressada de persones de dins i fora de l'escola. Gràcies a tothom. Aquesta revista tan petitona ha estat possible gràcies a totes i tots vosaltres. Sou grans!

Manuela Rubio Aranda Secretària, professora d'anglès i membre de la comissió de redacció