Un mar de llengües by EOI Drassanes

Un ar de llengües Escola Oficial d’Idiomes Barcelona Drassanes

maig 2017 / núm. 1 La revista cultural de l’EOI Barcelona Drassanes

EDITORIAL

“Un mar de llengües”

CURIOSITATS

- Cursos oficials - Cursos especials

Gestos

OPINIÓ

Per què no som bons en idiomes?

RESSENYES

Música. Seu Jorge Lectura. Zomerhuis met zwembad Cinema. La dama del gosset

GASTRONOMIA

L’EOIBD en XIFRES 18

- Frikadellen mit Kartoffelsalat - Gratin Dauphinois - Cassola d’idiomes

VEUS DELS ALUMNES

AL BARRI DE L’EOIBD 26 Entrevista a Wolfgang Striebinger del Chiringuito de Dios

L’ESCOLA FORA DE L’AULA

FOTOMATON

ENTRETENIMENTS 32 Multimots Sopa de llengües Jeroglífics

EQUIP HUMÀ ROLS - Rols del professor - Rols de l’alumne

17 COM ARRIBAR-HI 35

[

One language sets you in a corridor for life. Two languages open every door along the way. Frank Smith (psicolingĂźista)

AnglĂ¨s

EDITORIAL

Un mar de llengües A

vui hem llançat el número 1 de la revista de l’EOI Barcelona Drassanes (EOIBD). Una revista en paper com les de tota la vida. Calia? Mirarem d’explicar-vos per què creiem que sí.

Totes les comunitats que se’n senten tenen necessitat d’explicar-se i, alhora, d’accedir a tots els continguts que generen. Aquest és el propòsit de les revistes de barri, de poble, els butlletins dels col·legis professionals o les revistes especialitzades per a amants de la decoració, del motor, dels viatges, de la vida sana, de la caça i la pesca o del col·leccionisme. Ens agrada fullejar plataformes que ens diguin què passa al costat de casa perquè sovint, per falta de temps o de contactes, ens passa de llarg i, en canvi, és rellevant per nosaltres. Ens agrada que ens posin al dia d’aquelles aficions que tenim però que hem d’anar fent créixer perquè ens continuïn interessant. El sentiment de pertinença d’una comunitat pot ser més fort o més feble, però periòdicament s’ha de relligar, s’ha de fer quallar, perquè el temps, les presses, la immediatesa i els objectius de curt abast tendeixen a deixatar-lo. És bo mantenir-lo tibat, malgrat que la composició d’aquesta comunitat pugui ser complexa, feta d’ingredients que podrien semblar incompatibles i insolubles a primera vista, però que acaben construint aquesta amalgama estranyament coherent que és un grup amb voluntat de ser-ho en el segle xxi, el segle de les coses que passen de pressa, el segle en què tot ha de ser breu i vistós, el segle en què cal, de totes totes,

ÍNDEX

despertar l’interès per allò contingent perquè, si no, corre el perill de ser llençat abans de ser usat. La nostra escola n’és una de ben imponent, de comunitat. És cert que, alhora, és una institució i, com a tal, té un lloc web i unes xarxes socials amb funcions informatives i publicitàries. Així doncs, aquestes funcions ja tenen el seu espai. Hi ha continguts, però, idees, pensaments, reflexions, acudits... que no encaixen amb el propòsit i el format d’un web, però tampoc amb el de les xarxes socials. A l’escola tenim aquesta pàgina ben proveïda de continguts que mira de ser cada vegada més clara i entenedora, tot i les complicacions dels continguts de què cal informar. A més, la nostra presència és activa a Twitter i a Facebook i cada vegada més a Instagram. Però el format i les maneres de consumir el que es comunica a través de les xarxes tampoc ens semblava que cobrís tot el que volem explicar de nosaltres. Per això vam tornar-nos a mirar amb ganes el format revista (en paper i necessàriament digital, és clar). En aquest espai podíem explicar i es podrien llegir més tranquil·lament coses que passen a l’escola. Era un indret en què els seus membres (alumnat, professorat i PAS) es podrien reconèixer, però també ens permetria treure aquestes idees, propostes i anècdotes fora de les parets físiques i virtuals del nostre centre perquè fessin venir ganes, a tots aquells amants de les llengües i les cultures que encara no són del club “EOIBD”, de fer-se’n. La revista és, com tots els projectes interessants, fruit de les ganes d’un equip de persones concretes una mica arrauxades, que, a corre-cuita, treballant contrarellotge, han decidit que, malgrat que les veus assenyades esgrimíem que semblava que no hi havia

[

Persa

]

temps ni recursos, volien tirar-la endavant, tant sí com no, aquesta primavera. Fa ja un temps que vam voler capgirar i esbandir una mica la nostra comunitat. Estàvem cansats que només volgués ser una organització entotsolada, funcional, eficaç i pràctica. Vam creure que calia que es reconegués veïna del barri on està situada, que es reconegués generadora d’esdeveniments culturals i socials que la projectessin més enllà de les classes de llengües, que es comportés com una força magnètica dels debats i les contradiccions que existeixen a casa i arreu del món. Ho hem començat a fer, però la revista ens ha d’ajudar a fer-ho més visible. Aquí en teniu el primer número, i essent conscients que sona a tòpic, no voldríem deixar de dir-vos que us necessitem, a vosaltres lectors, sigueu o no sigueu (ja o encara) membres de la comunitat de l’EOIBD, perquè hi col·laboreu, ens critiqueu, ens feliciteu, ens contradigueu, ens feu suggeriments: en definitiva ens feu més grans amb el vostre món i el vostre bagatge. Per nosaltres els que ho voldríeu ser, els que us acosteu a una xerrada un dia i sentiu el desig peremptori o quimèric de conèixer més una cultura, parlant la seva llengua, ja sou membres de la nostra escola. Ara ja tenim cinc estaments al nostre centre: l’alumnat, el professorat, el PAS, els que veniu a les activitats culturals i els lectors de la revista, amb totes les combinacions possibles que se’n puguin fer. Benvinguts a l’escola: llegint això us hi heu matriculat d’alguna manera, esperem que vulgueu i pugueu matricular-vos-hi de la manera clàssica i vingueu a estudiar un idioma per entendre la seva cultura: hi ha poques activitats que relliguin tant les comunitats com aquesta.

Gemma Verdés Directora

ÍNDEX

CURIOSITATS

GESTOS Segur que a més d’un i una li ha passat: aterreu a Kuala Lumpur per passar un relaxant cap de setmana, després de la reunió setmanal d’empresa a Dubai. Arribeu a l’hotel, demaneu una ampolla d’aigua al bar i, quan doneu les gràcies al cambrer, aquest us mira amb mala cara. Quan torneu a Barcelona, us adoneu que, sense voler-ho, heu provocat un conflicte diplomàtic internacional.

Què cal fer en casos com aquest? A hores d’ara, el mal ja està fet i és molt probable que demanar disculpes no serveixi de res o, fins i tot, pot provocar que la situació empitjori. Com podem evitar aquest tipus de desastres? A continuació, us mostrem alguns dels gestos i comportaments que cal defugir si el que voleu a l’hora de viatjar és fer amics i no enemics. Preneu-ne nota i tot anirà com una seda:

1.- Si viatgeu a l’Índia, més val que no assenyaleu ningú amb el dit, és recomanable fer-ho amb la mà, perquè resulta ofensiu fer-hi servir el dit índex. 2.- En la majoria de països asiàtics, trobareu que tothom somriu molt. No només solen ser simpàtics, sinó que amb el somriure expressen que no us entenen o que estan força sorpresos, i els resulta xocant, el que veuen. 3.- Si al Japó estiguéssiu refredats, no us moqueu en públic! Si us ve un esternut, hauríeu de fer un esforç per evitar-lo! Busqueu un lloc privat o apartat perquè totes dues accions resulten molt grolleres en públic.

4.- Vigileu els peus a Rússia... Si trepitgeu algú, no us estranyi que la persona afectada us trepitgi suaument, amb la intenció d’allunyar-ne la superstició.

5.- Als països exsoviètics i a Rússia, portar flors a l’amfitriona d’una trobada és perfecte, però... atenció: que sigui sempre un nombre senar de flors! Un ram amb un nombre parell esdevé un ram per a un funeral.

ÍNDEX

[

Àrab

]

6.- Si a Alemanya porteu un regal a algú, no quedeu decebuts perquè no l’obrin en aquell mateix moment; n’estaran molt agraïts, però l’obriran quan ja hàgiu marxat. 7.- A l’Irak, per donar l’OK en qualsevol situació, no aixequeu mai el polze. Seria nefast... Aquest símbol s’anomena “bilakh” i és un insult.

8.- Creuar les cames amb el peu sobre el genoll, mostrant la sola de la sabata, és un insult a Singapur, Egipte, Aràbia Saudí i Tailàndia.

BLA BLA BLA BLA BLA

9.- Parar algú amb la palma de la mà oberta, a Grècia, on el gest es coneix com “moutza”, és de mala educació.

10.- El gest de creuar els dits que nosaltres interpretem com un símbol de bona sort, a Vietnam simbolitza els genitals femenins, i és un insult quan es fa assenyalant algú. 11.- Raspar la barbeta amb el dors dels dits, a Bèlgica, al nord d’Itàlia i a Tunísia es coneix com “la barbe” i significa “ves a pastar fang”.

12.- A Gran Bretanya fer el símbol de la “V” amb l’índex i el dit del mig amb el dors de la mà cap enfora és equivalent a mostrar el dit del mig i, per tant, si voleu demanar dues cerveses, no és gaire recomanable aixecar els dits índex i cor, perquè més aviat estareu enviant el cambrer a fer punyetes!

ÍNDEX

OPINIÓ

Per què no som bons en idiomes? Carme Muñoz

Universitat de Barcelona

Do you speAk english?

QUÈ?

ÍNDEX

Aquesta és la pregunta que més sovint em fan els periodistes, normalment després que s’hagi publicat algun estudi sobre la posició del nostre país en els rànquings internacionals de coneixement d’anglès. En primer lloc, crec que la pregunta està mal formulada. L’origen d’aquesta percepció negativa està en els nivells relativament baixos d’anglès del nostre país. Però, què passaria, els acostumo a dir, si la llengua franca de comunicació internacional no fos l’anglès sinó l’italià, com quan en el seu dia ho va ser el llatí? La resposta és evident: estaríem en una posició molt alta i no patiríem cap complex d’aptitud per a les llengües. La distància lingüística, més gran en el nostre cas que en el de les llengües germàniques que parlen els danesos (primers en nivell de coneixement d’anglès al món), suecs o holandesos (altres casos que ens posen com a exemples), fa que per a aquests el procés d’aprenentatge sigui molt més ràpid perquè parteixen d’un nivell molt alt de comprensibilitat, perquè comparteixen moltes paraules d’ús freqüent i estructures gramaticals. És cert que la distància lingüística no ho explica tot. Hi ha països al món amb llengües encara més distants de l’anglès, com és el cas de Croàcia o de Finlàndia, que tenen millor nivell que nosaltres. El primer ens serveix per demostrar la importància de l’exposició a l’anglès en el dia a dia, quan les pel·lícules i programes de televisió es

[

Eine Sprache setzt dich in einen Hausflur für dein ganzes Leben. Zwei Sprachen öffnen dir jedoch alle Türen auf diesem Weg.

veuen en versió original amb subtítols. Nombrosos estudis han mostrat els efectes positius en l’aprenentatge de la llengua d’aquesta exposició diària a un idioma. El cas de Finlàndia il·lustra, com és ben conegut, la importància de la qualitat del sistema educatiu. No podem oblidar que el coneixement de l’anglès s’inicia a l’escola i transcorre en aquests moments durant un mínim de 10 anys en l’ensenyament obligatori del nostre país. Durant aquest temps l’idioma és una assignatura com les altres, que s’estructura en les mateixes franges horàries i amb grups que superen normalment la vintena d’estudiants. En aquestes difícils condicions no és d’estranyar que els nivells obtinguts en anglès siguin comparables als obtinguts en altres matèries escolars, en què els rànquings mundials tampoc no ens posicionen més amunt. I arribem, finalment, a les característiques dels aprenents, per les quals sembla demanar la pregunta inicial dels periodistes. Ja fa uns quants anys que diferents estudis ens van indicar les característiques que tenen els “bons aprenents” d’idiomes, és a dir, aquelles persones que aconsegueixen aprendre bé i de forma ràpida i efectiva un idioma. Entre moltes característiques podem destacar-ne dues que ens poden ser molt útils si de veritat volem aprendre un idioma. La primera és que les persones que són bones aprenentes d’idiomes adopten un rol

Alemany

]

actiu en el seu aprenentatge. Això vol dir que no només seuen a classe i fan els deures, sinó que també reflexionen sobre el seu procés d’aprenentatge per poder conèixer com aprenen millor i organitzar-se activitats que les ajudin a aprendre. Això requereix una implicació i un esforç personal, diferent de l’esforç econòmic per pagar el curs i de l’esforç temporal per assistir a classe. Relacionada amb aquesta, la segona característica que ens interessa destacar és que les persones que són bones aprenentes estan sempre disposades a experimentar amb la llengua. Això es tradueix en conductes com buscar activament ocasions per practicar, demanar que ens corregeixin quan diem alguna cosa malament i no tenir por d’equivocar-nos, ans al contrari, aprendre dels errors i riure’ns-en si ve el cas. Aquí sí que potser la característica nacional de tenir por de fer el ridícul juga en contra nostra. En resum, si bé la distància lingüística entre llengües és un factor sobre el qual poc podem fer, n’hi ha d’altres sobre els quals sí que podem incidir. Ens ajudarà a aprendre un idioma tenir una actitud activa buscant totes les ocasions possibles de practicar-lo i la màxima exposició a la llengua (i mai ha estat més fàcil que ara amb la televisió digital i Internet). En poques paraules, serem més bons aprenents si ens impliquem totalment i sense excuses ni complexos en el nostre propi aprenentatge.

ÍNDEX

RESSENYES MÚSICA

Seu Jorge Brasil

En aquest número de la revista, portem a les nostres pàgines el cas d’un músic i actor que és tot un exemple de superació personal. Jorge Mário da Silva va néixer el 1970 en una favela de Belford Roxo, de Rio de Janeiro. Com altres habitants del seu barri, va superar l’ambient

ÍNDEX

d’inseguretat, drogues i fam mercès a la samba, l’alegria de viure i la solidaritat veïnal. Des dels deu anys va voler dedicar-se a la música, però va haver de treballar de mecànic, transportista i aprenent de sabater.

[

Un idioma te coloca en un pasillo de por vida. Dos idiomas te abren todas las puertas del recorrido.

El seu germà va morir assassinat i Jorge va caure, als dinou anys, en una espiral d’odi i desig de venjança que el va portar a viure al carrer envoltat de misèria i relacions poc recomanables, fins que el clarinetista Paulo Mora li va oferir l’oportunitat de participar en un musical. Va començar a estudiar música i teatre a la Universitat de Rio de Janeiro i, per tal de pagar les classes i l’allotjament, va escriure la música de les diferents obres que havien de representar els alumnes. Dotat d’una veu profunda, ben modulada, va formar part d’una banda, Farofa Carioca, que actuava gratis a la platja. El bateria Marcelo Yuka va començar a referir-s’hi com a Seu Jorge (senyor Jorge), nom pel qual és conegut arreu del món. La seva participació com a actor a la pel·lícula City of God el 2002 va atreure l’atenció del director Wes Anderson, que li va oferir el rol de Pelé dos Santos a la pel·lícula The Life Aquatic with Steve Zissou, amb Bill Murray, Owen Wilson, Anjelica Huston, Willem Dafoe i Cate Blanchett. En la banda sonora de la pel·lícula hi va interpretar diversos temes de David Bowie en portuguès: “Rebel, rebel”, “Life of Mars” o “Starman”. El 2005 va enregistrar els temes en un disc, The Life Aquatic Studio Sessions, que li va reportar fama internacional. A partir d’aleshores, ha portat a terme gires a tots els

Espanyol

]

continents. David Bowie va sentir les seves versions en portuguès i va declarar: “Had Seu Jorge not recorded my songs in Portuguese, I would never have heard this new level of beauty which he has imbued them with”. Renovador de l’estil samba pop brasiler, es defineix com a cantor i compositor popular que posa en pràctica diversos gèneres com la samba, bossa nova, jazzy influence... Seu Jorge va declarar: “O samba é a nossa verdade, nossa particularidade, é nossa medalha de ouro, nosso baluarte, nosso estandarte brasileiro”. Entre els seus treballs discogràfics, cal ressaltar-ne aquests: Ana & Jorge Ao vivo (2005), Cru (2005), America Brasil (2009), Seu Jorge & Almaz (2010), Músicas para Churrasco I, II (2011-2015). Destaquem la seva participació en pel·lícules com: La maison de sable (2005), Elipsis (2006), The escapist (2008), Tropa de élite 2 (2010), Did you score/E, Aí… Comeu? (2012), Pelé, birth of a legend (2016). Participa en diversos projectes solidaris amb els més desfavorits. Podeu trobar les seves cançons a plataformes com: Spotify, Deezer, Google play music, Napster… Begoña López Departament de música Escola Superior d’Art Dramàtic de Barcelona Directora de la coral de l’EOIBD

ÍNDEX

Ett språk placerar dig i en korridor för alltid. Två språk öppnar alla dörrar längs vägen. Suec

]

LECTURA

Zomerhuis met zwembad Holanda Per què no deixar-vos sorprendre i llegir una novel·la neerlandesa, doncs? Zomerhuis met zwembad (2011 - Una casa amb piscina o Casa de verano con piscina) té tots els elements per fer-vos oblidar el dia a dia, introduint-vos en el món provocador i estimulant d’un dels escriptors neerlandesos de més èxit del moment, Herman Koch.

sarcàsticament divertida, en una novel·la negra que comença plantejant unes preguntes intrigants: Per què es mor l’actor Ralph Meier, pacient del protagonista, l’exitós metge de capçalera Marc Schlosser? Per què el moribund li encarrega de demanar disculpes a una dona desconeguda? Per què la viuda acusa el metge d’assassinat?

A part de tractar-se d’una història interessant, que us commourà d’una manera o altra, d’un talentós autor que tracta temes de gran actualitat, també és molt recomanable aquesta lectura perquè les traduccions que se n’han fet, tant al català com al castellà, són de la gran traductora Maria Rossich Andreu, exalumna del Departament de Neerlandès de la nostra EOI.

Quan Koch ens descriu a continuació les vacances que les dues famílies havien passat anteriorment a la casa d’estiu, amb piscina, de Meier, el llibre es converteix en un thriller en tota regla, amb indicis falsos, jugant hàbilment amb els prejudicis dels lectors i mantenint la intriga fins al final.

L’autor va néixer a Arnhem el 1953 i es va fer famós com a columnista a la premsa i com a actor a la sèrie còmica i absurda Jiskefet. Va saltar a la fama com a escriptor amb la seva novel·la anterior Het diner (2009), traduïda com El sopar / La cena, que va ser inspirada en l’assassinat el 2005 de María del Rosario Endrinal Petit, la dona sense sostre brutalment maltractada i assassinada, per uns joves “de bona família”, a Barcelona.

Però el llibre és molt més que això. Herman Koch demostra un cop més ser un autèntic i divertidíssim mestre de la moralitat. Zomerhuis met zwembad no deixa a ningú impassible i us provocarà o bé riallades, o bé silencis escandalitzats, o bé ambdues coses. Només hi ha una manera de descobrir quina serà la vostra reacció. Anne Baude Conductora del Club de lectura de Neerlandès

El públic i la crítica destaquen l’honestedat i el coratge amb què Herman Koch tracta temes de gran controvèrsia com ara la falsedat de les relacions socials, la difícil comunicació entre pares i fills, l’ètica professional, els límits de la llibertat sexual i el sentit de la culpa en una societat permissiva i autocomplaent. Aquestes qüestions ètiques s’aborden també a Zomerhuis met zwembad, però de manera

ÍNDEX

Voleu comprar el llibre? Mireu aquí per a més informació: • http://www.amboanthos.nl/boek/zomerhuis-met-zwembad-3/ • http://www.arallibres.cat/ca/cataleg/3/506/una-casa-amb-piscina • http://salamandra.info/libro/casa-verano-piscina

]

Une langue vous ouvre un couloir pour la vie. Deux langues ouvrent toutes les portes sur le chemin. Francès

CINEMA

La dama del gosset Rússia La nova proposta d’aquest any del Departament de Rus és el club de cinema, el tema del qual gira al voltant de les adaptacions cinematogràfiques d’obres russes clàssiques. L’objectiu d’aquesta iniciativa és apropar els participants a la manera com els russos interpreten les obres clàssiques de la seva literatura. Alhora s’entén com una oportunitat perquè en la gent es desperti la curiositat per llegir aquestes obres. Un bon exemple d’això és l’adaptació del conte La dama del gosset d'Anton Txèkhov. La història té lloc a Ialta, Crimea, on la classe mitjana-alta estiueja. Es tracta d’una aventura amorosa que es converteix en amor.

que es titula Ulls negres (Otxi txornie). Aquesta coproducció sovieticoitaliana de l’any 1987 és una versió lliure del conte i va ser nominada als Globus d’Or a millor pel·lícula de parla no anglesa. A més, al Festival de Cannes, Marcello Mastroianni va guanyar el Premi al millor actor per la seva feina en aquesta cinta. Olga Leontieva Conductora del Club de cinema de Rus

La pel·lícula, La dama del gosset, dirigida per Josef Kheifitz, va arribar a les pantalles soviètiques el gener de 1960 per commemorar el centenari del naixement de Txèkhov. Aquesta cinta, protagonitzada per Iya Savina i Aleksei Batalov molt coneguts i estimats pel públic rus, va ser un èxit internacional, ja que l’actriu va rebre un premi especial al Festival de Cannes. A més, la pel·lícula va participar en diversos festivals internacionals de cine. Si us agrada Txèkhov i sou cinèfils, és la pel·lícula perfecta per començar a endinsar-vos al món cinematogràfic rus que vol donar a conèixer els clàssics de la literatura russa. I us ho posem fàcil! A l’enllaç de sota hi podeu veure la pel·lícula en versió original subtitulada en anglès. A part d’aquesta pel·lícula, el conte La dama del gosset va inspirar diverses adaptacions. La més coneguda a Europa és la versió de Nikita Mikhalkov, director guanyador d’un Òscar, • http://www.dailymotion.com/video/x1cn5lb_the-lady-with-the-dog-1960-pt-1_creation • http://www.dailymotion.com/video/x1cn96y_the-lady-with-the-dog-1960-pt-2_creation

ÍNDEX

GASTRONOMIA

Bad Bramstedt

RECEPTES Frikadellen mit Kartoffelsalat Las vacaciones de Semana Santa las pasaba en la casa de mis abuelos en una pequeña ciudad que se llama Bad Bramstedt, situada en el norte de Alemania cerca de Hamburgo. El plato típico que nos preparaba mi abuela era “Frikadellen mit Kartoffelsalat”, que son “Albóndigas con ensalada de patatas”. Hasta hoy no he olvidado la receta y a menudo cocino este plato típico alemán porque es sencillo en su preparación y porque me permite recordar mi infancia y el buen sabor de las patatas del huerto de mi abuelo.

Ingredientes para las albóndigas (6 raciones): 500 g carne picada (50% ternera, 50% cerdo) 1 cebolla, cortada en pequeños cubos 1 panecillo/bollo de pan blanco 1 huevo 1 cucharadita de mostaza 1 cucharadita de mejorana seca 2 cucharadita de perejil seco 1 cucharadita de pimentón 1 cucharadita de Maggi un poco de ajo, sal, pimienta margarina para freír si hace falta, un poco de pan rallado

Preparación: 1. Remojar el bollo de pan en agua. 2. Mezclar con un tenedor el huevo, la cebolla y las hierbas con la carne picada. 3. Exprimir muy bien el bollo de pan y mezclarlo con la masa de carne. 4. Formar bolas con la masa y aplastarlas un poco. 5. Calentar a fuego fuerte la margarina en una sartén y saltear las albóndigas por los dos lados. 6. Cocinarlas a fuego medio durante 15-20 minutos (darles la vuelta 1o2 veces). 14

ÍNDEX

Dauphiné

Ingredientes para la ensalada de patatas (6 raciones): ½ kg de patatas

250 ml de remolada (mayonesa con hierbas, marca Thomy) 1 vaso pequeño de pepinillos en vinagre 300 ml de leche 5 huevos duros 1 cucharadita colmada de mostaza sal y pimienta

Es importante que tanto las patatas como la remolada sean de alta calidad ya que son los ingredientes principales de la ensalada. La ensalada de patatas sabe mejor si se prepara la noche antes de servirla porque así las patatas pueden absorber el sabor de la marinada. En este caso es importante sazonar la ensalada con sal el día siguiente otra vez porque van absorbiendo la sal de la salsa.

Preparación: 1. Lavar las patatas y hervirlas en una olla sin pelarlas, bien cubiertas con agua. 2. Cocinarlas durante 15-20 hasta que estén hechas.

minutos

3. Esperar hasta que se enfríen, pelarlas y cortarlas en rodajas. 4. Cocinar los huevos en agua hirviente durante 9 minutos cuando se hayan enfriado; pelarlos y cortarlos también en rodajas. 5. Cortar los pepinillos en pequeños cubos. 6. Mezclar la remolada con la leche y mezclarlas luego con las patatas, los huevos y el resto de ingredientes, los cubos de pepinillo y la mostaza. 7. Sazonar con sal y pimienta.

Guten Appetit!!! Viviana Fontanella

Estudiante de 4.º de Español

[

Hizkuntza batek korridore batean kokatzen zaitu betiko. Bi hizkuntzek ibilbideko ate guztiak irekitzen dizkizute.

Gratin Dauphinois El gratin Dauphinois es una comida originaria de la región del Dauphiné, en el sur de Francia. Le gusta a todo el mundo y se puede cocinar tanto en invierno para la cena de Navidad acompañando un pavo o un pollo como en verano con una ensalada fresca. Yo lo recuerdo como la comida principal de cada Navidad en familia, que los niños siempre comían entera y que no sobraba después de la cena.

Preparación: 20 minutos Cocción: 1 hora Ingredientes: 800 g de patatas un ajo 50 g de mantequilla 2 dl de crema fresca líquida sal y pimienta nuez moscada en polvo

Èuscar

]

7. Poner al horno durante una hora. 8. Al final de la cocción, poner el horno en la función grill y dejar el gratin 5 minutos hasta que la superficie esté bien dorada. 9. Servir con una ensalada aliñada con ajo y chalote o con una carne tipo pollo. Consejo: se le puede añadir queso rallado en la última capa antes de poner la función grill para que se forme una costra crujiente, pero los del Dauphiné os dirán que no es la receta auténtica... Para una receta más ligera, se puede cambiar la mitad de la crema por leche de vaca. Rosane Myard Estudiante de 4.º de Español

Preparación: 1. Precalentar el horno a 180 grados. 2. Bañar un recipiente de cristal con mantequilla. 3. Pelar las patatas, lavarlas y cortarlas en rodajas y secarlas sobre un papel absorbente. 4. Pelar el ajo, cortarlo en dos partes y frotar el recipiente generosamente. 5. Poner una capa de rodajas de patatas en el fondo del recipiente, aliñar con sal y pimienta y espolvorear nuez moscada. 6. Poner crema líquida hasta que cubra las patatas. Poner otra capa de rodajas de patatas. Completar con la crema y poner algunas nueces de mantequilla.

ÍNDEX

Receptes de l’EOI Cassola d’idiomes

1. Fica un grapat d’al umnes motivats en una classe amb un professor de l’EOI.

2. Deixa’ls reposar durant tot un curs escolar uctures perquè s’emocionin aprenent vocabulari, estr cies i de la llengua, fent amics, compartint experièn descobrint noves cultures. 3. Porta els ingredie nts a punt d’ebullició , a l’espai d’alumnat, i amaneix-los amb material en préstec de la biblioteca.

4. De tant en tant, remena la cassola amb temes d’actualitat dels Vespres de l’EOIBD.

Serveix i acompanya el plat amb il·lusió i bon humor. 16

ÍNDEX

[

Jeden jazyk vám vytyčí životní koridor. Dva jazyky už na cestě životem otevírají všechny dveře. Txec

]

ROLS DEL ROLS DE PROFESSOR DE L’EOI L’ALUMNE DE L’EOI  Expert en idioma El professor és un gran coneixedor de la llengua que imparteix. L’ha estudiat amb molta cura i passa llargues temporades en diferents països per tenir-ne un domini en tots els registres possibles.

 Pedagog El professor s’ha format com a pedagog per ser capaç de preparar activitats d’aprenentatge que esdevinguin aprenentatges significatius per a l’alumne.

Investigador El professor es troba en formació constant tot investigant la millor manera perquè l’alumne arribi a comunicar en la llengua estrangera allò que vol dir.

 Terapeuta El professor sap escoltar i assessorar l’alumne quan aquest es troba amb dificultats, siguin les que siguin.

 Artista El professor en ocasions es converteix en clown, narrador, explicador d’acudits i anècdotes, etc. Sovint fa malabars per encabir al curriculum activitats creatives i amb bon humor.

Conèixer gent molt diversa Participar a la coral Exposar les seves obres d’art Fer intercanvis lingüístics a través del nostre facebook Llegir premsa internacional Escoltar música i cantar Fer ús dels materials del Moodle Subscriure’s al butlletí informatiu Fruir de l’Espai d’Alumnes Gaudir de l’aprenentatge de llengües

Font: http://topyaps.com/top-10-reasons-to-donate-to-charty

ÍNDEX

L’EOIBD en XIFRES CURSOS OFICIALS 15

Idiomes oficials

alemany / anglès / àrab / català / coreà / espanyol / èuscar / francès / grec / italià / japonès / neerlandès / portuguès / rus / xinès 8.869 alumnes oficials matriculats 576

alumnes lliures

1.700 alumnes de cursos d’estiu 195

laboratori d’idiomes 2 espais polivalents per a alumnat

semipresencials

intensius

sala d’actes

cursos de Moodle actius

llibreria

activitats de Formació del Professorat

cafeteria

176

cursos oficials presencials extensius

biblioteca i centre de recursos 20.245 exemplars en el catàleg de la biblioteca/ CRAL

ÍNDEX

[

Una llengua et situa en un passadís de per vida. Dues llengües t’obren totes les portes al llarg del camí. Català

]

CURSOS ESPECIALS 14

cursos de llengua instrumental de dàrija, gallec, persa, polonès, romanès, suec i txec

cursos monogràfics d’anglès, àrab, francès, grec, italià i rus

cursos de llengua instrumental de nivells avançats d’alemany, anglès, àrab, francès, grec, neerlandès, portuguès i rus

cursos per habilitats (oral, escrit…) d’anglès i grec

clubs de lectura, cinema i sèries d’alemany, anglès, francès, italià, neerlandès, portuguès i rus

cursos de llengua instrumental per a “teens” d’alemany, anglès, francès i xinès

grups de conversa d’alemany, àrab, francès, grec, italià, neerlandès, portuguès i rus

ÍNDEX

VEUS DELS ALUMNES

Vam preguntar als alumnes

“què és l’EOI per a tu?” i aquestes són algunes de les seves respostes…

M. Pau Huguet Periodista i presentadora de TV3 Alumna d’alemany, italià i xinès

En un món en què la comunicació, afortunadament, encara no s’ha esvaït, esdevé del tot necessari que puguem arribar a establir diàlegs amb tothom. Això ens farà més rics culturalment i ens aportarà un bagatge d’oportunitats i de satisfaccions immens. No és altre el motiu pel qual jo vaig triar aquesta escola, perquè des de sempre he tingut el desig de poder parlar, entendre’m i fer-me entendre amb tothom. Voldria no quedar-me sense resposta ni diàleg quan algú intenta establir una conversa amb mi. Sóc conscient que l’aprenentatge de qualsevol llengua que es parla en el nostre món és difícil perquè sortosament la maleta del viatge n’és plena, però gràcies a l’EOI podem triar i remenar un catàleg d’idiomes tan divers que ens donarà aquesta llibertat de comunicació desitjada. Cada vegada que entro a l’EOIBD, que és sovint perquè actualment hi estic estudiant 3 llengües, tinc la sensació d’entrar a l’Arca de Noè o a la Torre de Babel perquè, en creuar les portes, la 20 ÍNDEX

música que desprèn l’edifici amb l’entonació de les diverses llengües t’embolcalla i fa que t’hi sentis a gust. La meva gratitud a tot l’equip de professors que hi ha a l’Escola i a tot l’equip de professionals que hi treballa. Tot plegat fa que la seva feina sigui del tot necessària per, entre tots, construir un món millor. Ja ho diuen que les persones PARLANT s’entenen. Nosaltres disposem de la millor eina, el llenguatge, i del millor vehicle, les paraules. Aprofitem-ho doncs. Recordo que l’exambaixador d´Espanya a la Xina, Eugeni Bregolat, va dir una vegada en una entrevista que el millor regal que uns pares podien fer a un fill, o que una persona es podia fer a si mateixa era ¨APRENDRE IDIOMES¨. Crec, sincerament, que és un gran regal, perquè a més no caduca mai. Que per molts anys més pugueu anar ampliant aquesta Torre de llengües diverses o aquest immens diccionari multilingüe de paraules. Gràcies a tots per encomanar-nos la vostra passió.

[

Grec

]

Anna Aparicio Català Il·lustradora, professora de l’ICC (Institut de Cultura Xinesa) Exalumna de xinès ÍNDEX

[

一种语言可以为人生开启一条走廊，而两种语言则会使这条人生走廊沿途处处开启大门。 Xinès

One language sets you in a corridor for life. Two languages open every door along the way.

]

Iván Pérez Sánchez Ballarí i professor de dansa 弗兰克·史密斯（心理语言学家） Alumne de coreà Frank Smith (psycholinguist)

Els idiomes: portes que s’obren

El passat estiu de l’any 2016, vaig fer el meu primer viatge sol. Amb Europa, no en vaig tenir prou i vaig decidir marxar ben lluny, a buscar noves aventures, aprenentatges i, sobretot, trobar-me una mica més a mi mateix. Bé, doncs, avui en dia, aquesta ha sigut l’experiència més positiva i enriquidora que he tingut. Una cultura i gent diferent, nous paisatges i escenaris a visitar, una forma ben diferent de veure la vida, una gastronomia allunyada d’aquella que ofereix Espanya i, sobretot, jo amb mi mateix. Vaig conèixer persones que s’han convertit en amics propers. On éreu durant vint anys de la meva vida? Qui ho diria, que pots connectar tan bé amb persones que són a deu mil quilòmetres de casa teva? Vaig trobar que Corea era un lloc per tornar-hi, on sempre seré ben rebut i on tinc amics que m’esperen amb els braços oberts.

ÍNDEX

En tornar a Barcelona, vaig estar buscant impacientment un lloc on poder estudiar coreà. Tenia la necessitat de poder comunicar-me amb els meus nous amics i a mi, a qui sempre han agradat els idiomes i aprendre coses noves, aprendre coreà em resultava tant útil com gratificant. Des que vaig saber que havia estat admès a l’EOIBD, vaig adonar-me que la meva vida podia canviar. Ningú va dir que seria fàcil ni lleuger, i menys encara amb una llengua tan diferent com és el coreà o qualsevol llengua asiàtica, però començar a estudiar aquí m’ha beneficiat en molts aspectes. He conegut companys amb qui he connectat molt bé i suposen un ajut molt gran en el dia a dia a classe. He tingut la sort de tenir una professora que s’aboca totalment als seus alumnes i que cada dia ens fa millorar, no només en l’idioma, sinó en disciplina i diligència. I ara, per fi, sóc capaç de comunicar-me de forma bàsica (que no és poc) amb els meus amics llunyans de cos, però propers d’ànima. Puc dir, sens dubte, que sóc més feliç des que estudio coreà. Sóc més feliç des que aprenc coses noves. Espero amb moltes ganes el segon curs.

[

Un idioma sitúate nun corredor para sempre. Dous idiomas ábrenche todas as portas ao longo do camiño.

Yolanda Menjíbar Professora d’alemany de l’EOIBD Alumna d’anglès

Gallec

]

Nil Terés Iglesias Estudiant Alumne de neerlandès

L’EOIBD: el meu món, casa meva

He sigut alumna d’alemany, d’anglès, d’àrab, de català i de francès. Vaig descobrir l’EOI amb 14 anys, quan la meva mare em va apuntar a un sorteig. Ben bé no sabia per a què era el sorteig. El cas és que vaig tenir sort i així vaig posar, per primer cop, els peus a l’edifici que m’ha obert moltes portes al llarg de la meva vida. L’alemany el vaig descobrir en una etapa crucial, just un any abans de decidir estudiar Filologia Alemanya. I per què? Doncs perquè em vaig enamorar de la llengua i de la meva professora, l’Amanda, que em va permetre contestar la gran pregunta: “A què et vols dedicar? Jo vull ser professora d’alemany a l’EOIBD”. Durant tots aquests anys he après llengües, sí, però sobretot he conegut persones que han esdevingut persones de referència, els meus ídols, els meus amics i amigues. Gràcies per haver fet realitat el meu somni, especialment a la meva mare!

El meu nom és Nil i estudio neerlandès a l’EOIBD. La meva passió per les llengües i el recent contacte amb la cultura feren que m’inscrivís al curs. El proper curs escolar duré a terme un intercanvi Erasmus a la ciutat neerlandesa de Nijmegen. Desconec, però, si aprenc l’idioma perquè hi vaig o hi vaig perquè n’aprenc l’idioma. A més, no és casualitat que a l’aula coincidís amb persones amb qui comparteixo interessos i sempre és d’agrair iniciar un projecte personal en bona companyia. Encara que tots hi siguem per motius diferents, compartim el goig de comprendre nous idiomes i, en conseqüència, també una mica més d’aquest món.

ÍNDEX

[

Znajomość jednego języka stawia cię w korytarzu życia. Dwa języki otwierają wszystkie drzwi na twojej drodze. Polonès

]

Aina Aloy Oliver Jubilada Alumna de portuguès

Pot semblar un idioma fàcil perquè parlem llengües germanes i aquesta és una de les majors dificultats amb què ens trobem. Les diferències fonètiques, lèxiques i, encara més, les estructures de la frase i el discurs les allunyen.

Crec que mai he estat gaire bona per als idiomes, però quan t’acostes a una llengua perquè te n’enamora el so, les músiques, la literatura i ho fas sense pressió, l’experiència és diferent. I, si hi afegeixes que l’edat i la maduresa no et permeten bloqueig per inseguretat o timidesa, aprendre i conèixer un idioma pot ser un plaer. El portuguès és una llengua generosa de sons suaus, tranquil·litzant, tendra i seductora. Els portuguesos engoleixen molts fonemes, disposen d’un sistema vocàlic ric. La nasalització, les vibracions del fonema /r/, la pronúncia de /v/, la complexitat dels sons fricatius i moltes altres característiques que en fan una llengua melodiosa.

24 ÍNDEX

La fascinació per un país que vaig conèixer ja el 1973 i visito sempre que puc, la seducció que exerceix en mi Lisboa, la fascinació que sento pel Fado i la cultura de Portugal són els motius que em varen portar a estudiar portuguès a l’EOI Drassanes. Aquesta va ser una bona decisió. He tornat a l’escola com a estudiant des de l’experiència de docent i això ha fet que em trobés en perfils oposats però molt vinculats. Ha estat, fins ara, molt enriquidor. Estic cursant cinquè, participo en el Club de lectura, m’he sentit molt a gust amb les professores que he tingut per la seva actitud, coneixements i treball pedagògic, però em falta molt per arribar a conèixer aquesta llengua. Puc valorar tot el que he avançat. Puc llegir, escriure, entendre, parlar, accedir als mitjans de comunicació, assistir a debats, etc., però sé que no la parlaré mai correctament i això fa que encara me l’estimi més i desitgi seguir-hi.

ُّ‫ُّأماُّالتحدث ُّبلغتينُّفهو‬.‫ ُّيُّعتبرُّبمثابة ُّالسيرُّعلى ُّدربُّواحدُّمدىُّالحياة‬،‫التحدُّثُّبلغةُّواحدةُّفقط‬

[

ُّ‫ُّفرانكُّسميثُّ(عالمُّمتخصصُّفيُّاللسانيات‬.‫خيارُّيفتحُّأمامكُّجميعُّاألبوابُّعلىُّطولُّالمشوار‬ ُّ)‫النفسية‬ Dàrija

Paola Lama Reátegui

Eva Abril

Estudiant

Professora Alumna de català

Alumna d’alemnay

La meva torre de Babel

]

L’afecte i l’empatia són fonamentals per aprendre Em dic Eva, estudio segon curs de català a l’EOIBD i sóc de Madrid. Visc des de fa poc temps a Barcelona, ciutat que adoro.

L’EOIBD és per a mi el referent per aprendre una llengua. Personalment, m’ha aportat el coneixement tant lingüístic com cultural de la llengua que he triat per aprendre entre totes les opcions que ofereix l’escola. El que m’agrada és trobar un perfil tan divers d’alumnes al centre: edat, nacionalitat, professió, aficions... Cadascú té interessos personals diferents per aprendre l’idioma, però tots estem units per un mateix objectiu: aconseguir entendre, escriure i parlar una nova llengua. A l’Escola hi trobes la teva Torre de Babel. Potser l’EOIBD és el lloc on començar a conèixer una part del món mitjançant les seves llengües.

Sóc professora en excedència per cura d’un fill petit, i trobar-me a l’altre costat dins d’un aula em sembla molt interessant. Molts dels meus companys són de l’edat dels meus alumnes, situació curiosa i una gran oportunitat per aprendre´n amb una relació entre iguals. A més a més, anar a l’EOIBD fa que conegui persones d’altres llocs i cultures i això és immensament enriquidor, ja que crec que l’afecte i l’empatia són factors fonamentals per entendre el món.

ÍNDEX

AL BARRI DE L’EOIBD

Entrevista a Wolfgang Striebinger

del Chiringuito de Dios Wolfgang Striebinger, un alemany establert a Barcelona des de fa més de 20 anys, ajuda les persones que viuen al carrer a Barcelona. Al local “El Chiringuito de Dios”, del Raval Sud, un dels barris més marginats de Barcelona, l’exhippy i pastor laic lluita contra les misèries socials. Per què va decidir venir a viure a Barcelona? Visc des de fa 34 anys a Espanya. Vaig arribar com a missioner amb un grup de joves i després vaig ser pastor i vam arribar a Barcelona el 91; un any abans dels Jocs Olímpics. Vaig arribar amb una missió i aquí segueixo.

Quina és l’experiència més gratificant que ha experimentat al llarg dels anys al Chiringuito de Dios? La gratitud. Hi ha molta gent agraïda i que fins i tot aconsegueix refer la seva vida. La gent arriba amb les ales trencades i torna a sortir volant.

Cóm és que va decidir crear El Chiringuito i quines van ser-ne les motivacions?

Amb quins inconvenients us heu trobat a l’hora de dur a terme aquesta iniciativa?

Vam arribar de Bilbao i vam organitzar una nova campanya missionera.

Treballar amb gent exclosa socialment i amb grans dificultats patològiques, emocionals i psicològiques. Hi ha violència de carrer, hi ha bogeria; dificultats humanes que cal afrontar i has de protegir la teva integritat física diàriament. El patiment també és aquí, no només a Síria.

Per què aquest nom? ‘Chiringuito’ és un nom que indica provisionalitat; quelcom petit, com una barraca. Tot i que, avui en dia, el nom està de moda. La idea és que el nostre no és un megaprojecte. Més aviat, un projecte petit i fràgil; i això és el que volem ser. Ha participat, en el passat, en algun projecte de caire social similar a Alemanya? No. Vaig començar a Barcelona amb entrepans i abraçades. El nostre lema és “pa i dignitat”.

Quin percentatge dels sense sostre que passen pel Chiringuito de Dios aconsegueix reinserir-se socialment? Jo no ho cerco conscientment, no sóc un salvador. Dono menjar i, de vegades, en un 1% dels casos, s’aconsegueix aquesta reinserció. No som un servei de reintegració, sinó d’ajut.

Quin va ser el major obstacle que va caldre superar quan va començar aquest projecte?

La feina que feu al Chiringuito es focalitza només al Raval o treballeu també en altres barris de Barcelona?

El finançament. Aquest és un tema delicat; com la pobresa. Nosaltres patim, com les persones necessitades, la mateixa angoixa d’haver de pagar cada mes el lloguer. Tenim 3 locals, el finançament del personal voluntari, la gent que acollim del carrer; cadascú amb les seves necessitats, i això és un obstacle. Rebem alguna subvenció petita. Jo no m’hi oposo, però tampoc la cerco. Prefereixo dependre d’una xarxa d’amics solidaris. Som una organització autònoma i lliure.

No som ni un McDonald’s ni una franquícia. Fem una tasca de barri i col·laborem amb el veïnat. Avui el Raval ja no és el Barri Xino d’abans. Nosaltres hem hagut de canviar amb el barri. Si arriba gent d’altres indrets, aquell dia els donem menjar, però els informem dels ajuts que tenen al seu barri. Ho torno a dir: som un servei petit. Tenim només 16 places i servim al voltant de 120 àpats diaris. Intentem que la gent que arriba hi entri amb educació; com quan reps algú a casa teva. Això ja exclou molta

26 ÍNDEX

한 가지 언어는 인생길에 당신을 정착시켜 준다. 두 가지 언어는 그 인생길에서 수많은 문을 열어 준다.

]

gent. Jo sóc el Wolfgang i no la Mare Teresa, tot i que ella és la meva estrella, jo no tinc el seu do. El meu és l’hospitalitat. És un compromís de reciprocitat: jo em comporto i tu et comportes. S’espera una certa gratitud i un cert comportament ja quan fan cua amb el tiquet a la mà, tot esperant per entrar-hi. A aquells que beuen alcohol amb el tiquet a la mà, ja els ha caducat el tiquet! Creu que arribarà un dia en què la tasca del Chiringuito ja no sigui necessària? Tant de bo! Sóc de l’opinió que el treball humanitari ni pertoca a l’Ajuntament ni és un tema polític. Crec que aquesta tasca ha d’estar en mans de gent amb vocació; i la vocació no combrega amb els polítics. Això és, per mi, la fe cristiana. Evangeli vol dir ’bones noves’ i en són bones per als més pobres. La misericòrdia fa 2.000 anys estava en mans de l’Església i

Coreà

]

crec que és on ha de romandre. I també en mans d’organitzacions humanitàries, budistes o d’ateus amb vocació. No advoco per l’Església, però segons la meva opinió, la seva essència és misericòrdia. Aquest és el missatge de Jesús. Vostè ajuda la gent necessitada amb molta empatia. Ha viscut personalment una situació similar en el passat? Sí! A mi em van treure del carrer a l’Índia, a Nova Delhi. Jo era hippy i em va acollir una comunitat cristiana. Vaig viure comunitat, salvació i hospitalitat. La idea és donar hospitalitat a gent sense sostre i tornar la dignitat a les persones. No amb paraules, sinó amb fets. Parlar poc i fer molt.

Rocío Minvielle, Lizel Sequerra i Àlex Serna Alumnes d’alemany

Vaig començar a Barcelona amb entrepans i abraçades. El nostre lema és “pa i dignitat” ÍNDEX

]

Один язык ведёт нас по коридору жизни. Два языка открывают нам двери на протяжении всего пути.

Els Vespres de l’EOIBD 20 xerrades, conferències, taules rodones… sobre temes d’actualitat obertes al públic: refugiats, exili, llibertats civils, Grècia, presentació de llibres… amb especialistes, periodistes, escriptors, polítics… “La novel·la negra”, “Debat sobre les eleccions nord-americanes”; “Literatua i societat a Rússia”, “Camps de Refugiats a Grècia”...

Rus

Convenis de col·laboració amb:

Socis col·laboradors de:

• American Society • Diàleg de Dones

• Tot Raval

• ACCEM

• Raval Cultural

• Nederlandse Taalunie • Ambaixada de Xipre

• Òmnium Cultural

• Ajuntament de Barcelona (Formació Inicial d’Alumnat Nouvingut) • ETB (Euskal Telebista) • Llibre Solidari

• Festival de Teatre Francès de Barcelona

] • EALTA (European Association for Language Testing and Assessment) • AXIA (Associació de Directius de l’Ensenyament Públic de Catalunya) • EOICAT (Associació de Professorat d’EOI)

Formació de Professorat • Centre formador SOC (Servei d’Ocupació Català) • Centre Formador del Professorat dins del Pla d’impuls de les llengües estrangeres • Curs de Formació d’estratègies docents per fomentar la motivació i l’autonomia • Curs de Formació Inicial del Professorat (amb l’Institut Cervantes) • Trobades Pedagògiques Anuals (amb l’ICE de la Universitat de Barcelona) Centre receptor de professorat visitant de Grècia i Itàlia

Projectes europeus KA1: • Formació per a Nivells Avançats d’Italià (Siena, Itàlia) • Formació sobre cursos semipresencials (Cambridge, Anglaterra) • Jobshadowing sobre ensenyament de finès a nouvinguts (Finlàndia) • Jobshadowing sobre gestió a CVO Meise-Jette (Bèlgica) • Jobshadowing sobre gestió a Edupoli, Porvoo (Finlàndia) KA2: • Opportunidance, projecte adreçat a adults interessats en el ball, les llengües estrangeres i la cultura europea en col·laboració amb altres institucions de França, Romania, Portugal i Anglaterra

28 ÍNDEX

Auditories • Sobre eficiència energètica (CEFINER) • Sobre gestió econòmica (Cortés y Asociados Auditores SL)

[

Una lingua ti apre un corridoio per la vita. Due lingue ti aprono tutte le porte lungo il percorso. Italià

]

Aquest estiu estudia a l’EOI Barcelona Drassanes Alemany / Anglès / Àrab / Català Coreà / Danès / Espanyol / Francès Grec Hebreu / Italià / Japonès Neerlandès / Persa / Polonès / Portuguès / Romanès / Rus / Suec / Txec / Turc Urdú / Xinès Cursos de metodologia per al professorat

EOI Barcelona Drassanes 14-16 (cursos d’estiu per a joves) Alemany / Anglès / Francès

Consulta’n tota la informació i matricula’t a www.EOIBD.cat ÍNDEX

[

]F O T O

Eén taal zet je in de gang van het leven. Bij twee talen gaan ook alle deuren open.

Neerlandès

30 ÍNDEX

M A T O N [

Urdú

ÍNDEX

]

ENTRETENIMENTS

Multimots

Horitzontals

Verticals

1 És un animal domèstic, però en neerlandès se t’hi pot esmunyir alguna cosa.

2 Persona que ha perdut el contacte amb el que l’envolta, en italìà condueix un vehicle.

4 Obsequi, present, on en alemany es poden desar llibres, per exemple.

3 Fer entrar una cosa dins d’una altra, però en portuguès significa estar o quedar-se en un lloc.

9 Aquest animal de càrrega té una espècie autòctona. En canvi, en italià es menja, per exemple, amb una torrada i melmelada.

5 Fregida amb all és un aperitiu exquisit, però en italià serveix per caminar.

10 Lloc on es fan els serveis d’una administració, mentre que en portuguès és l’obrador on es fa una feina manual o industrial.

6 Tercera persona del verb que vol dir quedar-s’hi, però en francès i en alemany és una peça literària.

12 Aromatitzant molt utilitzat en la cuina mediterrània, en anglès ho és tot.

7 Alguna cosa que no ha sortit bé, i en francès és fins i tot un terrabastall o rebombori.

14 Amb aquesta part del cos es camina, però en espanyol s’hi dorm molt bé.

8 Salutació informal que en èuscar és un adverbi modal.

11 S’hi està molt bé allà dalt de color blau, menys en neerlandès que pot ser una mica petita. 13 Serveix per avisar els vaixells, però en anglès està lluny.

32 ÍNDEX

[ Sopa de llengües Troba el nom de les 11 llengües no oficials que es poden aprendre a l’EOIBD

Uma língua situa-nos no corredor da vida. Duas línguas abrem cada porta ao longo do caminho. Portuguès

I S J T Z N L H R C V L H U U L U

R W O N G W U K B O F O J F R A N

Y P I Y A D F H Q D M V K T D S G

S I E Z L U A P E R S A L R U N T

S V J Z L L D R T E R R N L O N R

K X N E E M O T I P R T I E T B Q

N Q I A C Q C O N J O F U J S V L

T U O Y O D E G H L A L B N B C U

O X U N D N D H U I E E O D G R T

O J E A E H O I F B I D Y T F T N

T Y E C U E C E R Y F R B E E Y O

Q Z U B P L L G T F T D F C H S I

W C U Z T N L O D C E A I V Y G V

C L J K A O P Y C D R N L D S N C

N I E A Q X V O V A H E O H S M T

Z Y W X X B A I I L I S N I E I S

]

H E B R E U S T O U X O V Y M Y A

Jeroglífics Idioma més estudiat a l’EOIBD

País en què es parla una llengua neollatina que té tres gèneres

El rus és un idioma

ES QUEDAVA

Solucions  Llegeix el codi QR amb el teu dispositiu mòbil per accedir a les solucions o entra al web http://scur.cat/2D6F26 Adaptats de Mots amagats de Jordi Esteban

ÍNDEX

Equip humà

El treball en equip és el millor resultat Agraïments Si heu arribat fins a aquesta pàgina, acabeu de fer realitat un petit somni! L’equip de redacció i tots els col·laboradors hem treballat perquè tingueu a les mans un recull de què significa, per a tota la comunitat de l’EOI, la nostra escola: classes de llengua, conferències, clubs de lectura, tallers i moltes més coses que heu pogut descobrir a la revista.

Revista Un mar de llengües. Núm. 1 Edició 1a Edició 2017. EOI Barcelona Drassanes Av. Drassanes, 14 · 08001 Barcelona Tel. 933 249 330 · Fax 933 249 351 www.eoibd.cat © 2017-2018 EOI Barcelona Drassanes © Dels textos, EOI Barcelona Drassanes © De les imatges i il·lustracions, els seus autors

ÍNDEX

Gràcies a tots els col·laboradors que us hi heu dedicat amb il·lusió i empenta, i gràcies a vosaltres, lectors, per acabar la nostra aventura. Gaudiu-ne i feu-vos #EOIfan, no us en penedireu! Us agradaria col·laborar-hi? A classe us n’aniran informant durant el curs. Us hi esperem per a la propera edició!

Disseny d’interior i de portada: Carolina Paino Agüera www.carolinapaino.com Impressió: Raser Digital S.L. 2.000 exemplars Dip. leg.: B11412-2017

つの言語はあなたの人生の道筋になり、つの言語はそこにある全てのドアを開ける。

Japonès

]

Com arribar-hi Ca

rre

EOI Barcelona

e l’

Av. Drassanes, 14 08001 Barcelona Tel. 933 249 330 www.eoibd.cat

spit

nt Pau

Carrer de Sa

idiomesEOIBD #EOIfan

Carrer Nou

6 el

es s

l·le

La Ra

mbla

Av Portal de Santa Madrona

Palau Güell Conservatori del Liceu Centre d’Arts Santa Mònica

L3 Drassanes

Carr er de l

tre

5 6

rc l’A

4 Estàtua de Colom

rre

Filmoteca de Catalunya 3 Les Rambles

Museu Marítim de les Drassanes Reials

l·le

Punts d’interès:

Carrer de Montserrat

L2 / L3 Paral.lel

de la Ramb

Carrer de l’E

Centre adaptat per a gent amb discapacitat

La Ra mbla

Rambla del Raval

Drassanes

rer

Car

ple

4 Plaça de les Drassanes

ÍNDEX

lom

e Co

eig d

Pass

EOI Barcelona Drassanes Av. Drassanes, 14 08001 Barcelona Tel. 933 249 330 Fax 933 249 351 www.eoibd.cat

facebook.com/EOIBD

@EOIBD

36 Ă?NDEX