Número 46 - Octubre 2010
Publicació trimestral
Distribució gratuïta
Joan Puigcercós, Candidat d’Esquerra Republicana de Catalunya a la Presidència de la Generalitat
Hem imprès a l’acció de Govern un accent nacional i social com no l’havia tingut mai “Satisfets plenament només ho podrem estar el dia que a tots els països del món siguem ciutadans catalans” lanista i atraure’ls cap a posicions independentistes. Però de moment no veig que això succeeixi. Esquerra, i tu com a president, ha dit clarament que no es pactarà amb ningú que no tingui la intenció de fer un referèndum pel dret a decidir en els propers anys. Això implica que com a molt es pactaran polítiques puntuals? Bé, el que hem dit és que condicionem el proper Govern al compromís d’assumir el dret a
siguin a costa dels sectors populars o els més febles, com els pensionistes o els aturats. D’altra banda, només cal veure quina ha estat l’actitud del PP i CiU amb la reforma de l’Impost de Successions; hi han votat en contra perquè defens e n que
“
És la primera vegada que encapçales la llista al Parlament de Catalunya. Com ho vius? Què representa per a tu? Un privilegi i una gran responsabilitat. Esquerra és el meu partit de tota la vida i ho seguirà sent. Som el partit de l’esquerra catalana, dels que no tenen dependències a Madrid, i el partit que ha liderat històricament els anhels de llibertat Catalunya i, per extensió, de tots els Països Catalans.
Quines són les propostes d’Esquerra per als propers 4 anys? Anem a les eleccions amb un Els catalans, després de constatar programa ambiciós. Plantegem un embat democràtic amb que l’autonomisme és un camí l’Estat, però alhora sabem que el sense sortida, hem de poder manifestar benestar del nostre país exigeix seguir impulsant polítiques que si volem seguir com ara o bé ser prioritzen l’educació i la sanitat i un estat de la Unió Europea seguir posant les condicions perquè la immigració, el gran repte contemporani del nostre país, decidir. Això ha de traduir-se en convocatòassumeixi que aquest país és Catalunya i que ria d’una consulta al final de la legislatura. hi ha uns drets i deures a satisfer. Amb el De fet, el que fem és una aposta radicalpacte nacional per a la immigració hi hem ment democràtica. Els catalans, després posat la primera pedra. de constatar que l’autonomisme és un camí sense sortida, hem de poder maniLes eleccions de novembre són les primeres festar si volem seguir com ara o bé ser eleccions en què concorren més d’un partit un estat de la Unió Europea. obertament independentista. Com ho veus? Normal, en el sentit que hem eixamplat la La crisi econòmica ha marcat en base social de l’independentisme i el sobiramolts aspectes les actuacions del nisme. Avui hi ha persones disposades a votar govern i dels partits. Quines són les a favor de la independència en tots els partits grans diferències de propostes dels parpolítics. Ara bé, tindria poc sentit que si l’obtits de dretes i d’esquerres per canviar la jectiu és incrementar el nombre de diputats situació? independentistes al Parlament aquests nous Moltes, per començar la reforma laboral. grups polítics anessin a pescar entre l’electoNosaltres hem defensat la necessitat de reforrat d’Esquerra. Allò normal és que vagin a cermes. Però el que no podem acceptar és que car vots en l’espai social del centredreta cata-
“
2
POLÍTICA MUNICIPAL
Octubre de 2010
EDITORIAL
+ pobres - lliures Una de les obligacions de l'administració pública és garantir el benestar, la convivència i la igualtat d’oportunitats; en definitiva, la llibertat. I això vol dir que l’administració ha de ser forta i ha d'exercir el control per garantir la supervivència de la societat. Hem d’entendre que vivim en comunitat i que el benestar de la comunitat ha de ser l’objectiu principal. És el benestar de la comunitat —que tothom pugui tenir una vida digna— el que ens porta al benestar individual. La meva llibertat comença on acaba la teva, i aquest equilibri és el que ens ha de permetre viure i conviure, treballar i competir, comprar i vendre, sempre dins d’unes regles de joc. La llibertat, l’existència de les comunitats, no la garanteix l’economia de mercat; la llibertat i les regles de joc són les que garanteixen l’economia de mercat. Parlo de la paradoxa que és l’administració pública —l'Estat, en aquest cas— la que garanteix l’economia lliure de mercat amb la seva presència, amb el seu control. A menys control, menys llibertat i menys economia. Les societats, les persones, les empreses, subsisteixen i conviuen gràcies a universalitzar el benestar, i no pas gràcies a concentrar-lo. I és aquí on l’Estat juga un paper important, i és per això que jo en vull un de propi, d’Estat.
PUBLICACIÓ TRIMESTRAL D’INFORMACIÓ MUNICIPAL ESQUERRA REPUBLICANA DE TERRASSA Edita: Fundació Irla
Consell de Redacció: Isaac Albert, Ramon Arribas, Carles Caballero, Jordi Centelles, Koldo Corbera, Carles Feiner, Joan Lluch, Montse Pujol, Alexandra Vallugera. Maquetació: Alexandra Vallugera, Joan Lluch. Correcció lingüística: Anna Parés, Quim Sierra. Fotografies: Jordi Centelles.
D.L. B-20396-97 Els articles signats no representen necessàriament l’opinió de la redacció d’aquesta publicació. Imprès a Catalunya.
CEDIDA
Salteu!! En les properes eleccions al Parlament de Catalunya el país s'hi juga moltes coses, i totes importants. Com superarem la crisis, quin model d'administració pública volem i necessitem, si apostem o no (sembla que aquesta vegada sí, i després de més de 18 anys de demanada per part d'Esquerra) pel concert econòmic, si consolidem o no el model català d'estat del benestar o com gestionem la diversitat i la complexitat social i econòmica actual del nostre país. També ens juguem què volem ser com a país i quin camí volem agafar per relacionar-nos amb l'Estat Espanyol. Catalunya, com es diu alguna vegada, no és una nació sense Estat: és una nació amb un Estat en contra, com ha quedat demostrat amb la recent sentència del Tribunal Constitucional, o amb les darreres sentències contra els reglaments d'ús de la llengua catalana. L'atac frontal contra Catalunya és evident i intencionat des dels organismes de l'Estat espanyol i ens trobem en un carreró sense sortida. L'aposta d'alguns partits per l'estat autonòmic, l’ha dinamitada el mateix tribunal constitucional, i la voluntat, sempre admirable, de convertir l'Estat espanyol en un estat federal ja no és creïble davant l’evidència que, amb tota seguretat, en els propers anys no tindrem unes majories, aquí i allà, tan favorables al federalisme com les actuals per fer-lo possible. Si en el millor moment de la història pel federalisme el que hem aconseguit ha estat un cop de porta als morros, queda clar que l'únic camí que ens queda, l'únic camí amb futur, esperança i que genera il·lusió és el de preguntar, democràticament, al poble què és el que vol i com ho vol, i això només ho farà possible Esquerra. Demanen que la ciutadania ens faci confiança per fer possible que d'una vegada per totes el país pugui decidir, tranquil·lament, democràticament i amb total llibertat què volem ser quan siguem grans. Si Esquerra és decisiva, la consulta serà possible. Dit d'una altra manera, després del 28 de novembre i més enllà de qui guanyi les eleccions sabrem si el país depèn del PP o d'Esquerra. Si el PP és l'arbitre de la situació, patirem una regressió en matèria de cultura i llengua; en canvi, si Esquerra és forta avançarem. No puc demanar, encara que voteu Esquerra Republicana de Catalunya, però sí que us puc demanar que salteu, que feu un salt endavant en autoestima i en ambició nacional.
Nascut a Ripoll, és amant de la muntanya i de l’esport. Es va especialitzar en curses de fons: mitges maratons, maratons i curses de muntanya i té una llarga llista d’ascensions a pics de tres mil metres al Pirineu en el seu haver. Des de ben jove ha col·laborat i militat en organitzacions de l’esquerra independentista. Va col·laborar a Independentistes del Països Catalans (IPC) del 1983 al 1985, i a la Crida a la Solidaritat del 1985 al 1987. Membre de l'Assemblea d'Estudiants Independentistes d'Universitat (1984-1989). El 1987 va ingressar a Esquerra i passà a formar part de l'Executiva Nacional fins a l'actualitat. Secretari general de les JERC del 1987 al 1994, i president de la federació regional d'Esquerra de Girona del 1993 al 1996. Vicesecretari general d'Esquerra del 1996 al 2001. Membre del Patronat de la Fundació Josep Irla. Va ser escollit secretari general del partit al 24è Congrés Nacional, celebrat a Lleida el 3 i 4 de juliol del 2004. En el 25è Congrés Nacional, celebrat el Juny del 2008, va ser escollit president d’Esquerra. Va ser regidor de l'Ajuntament de Ripoll (1987-1991), diputat al Parlament de Catalunya (1992-2000) i diputat al Congrés des del 2000. Des del 2004 fins al novembre del 2006 portaveu del Grup Parlamentari i president de la Comissió de Medi Ambient de la cambra baixa. Diputat al Parlament de Catalunya des del novembre de 2006. Conseller de Governació i Administracions Públiques fins el març del 2008. El passat 18 d'octubre va ser escollit com a candidat d'Esquerra per les eleccions al Parlament de Catalunya.
Retrat
S’han escrit dos llibres sobre ell: el primer “Madrid Confidencial. Les aventures del diputat K” es va publicar el 2004, pel periodista Oriol Malló, sobre l’etapa com a diputat d’Esquerra a Madrid. El 2007 apareix “Corredor de Fons. Retrat de Joan Puigcercós” a càrrec de la periodista Gisela Pairó, de perfil més biogràfic i íntim. El 2008 es publica “Generació.cat. Guanyem la partida de la independència” d’edicions Mina, dins la col·lecció L’Arquer. Aquest és un llibre en que hi desgrana, en format d’entrevista, el pensament polític, abordant els canvis de paradigmes, en l’àmbit econòmic, social, cultural, en una nova moral i especialment en un nou model de participació política, retornant el poder a la societat civil, des de la coresponsabilitat amb les forces polítiques per situar Catalunya entre els Estats lliures del món.
les rendes més altes estiguin exemptes de pagar com les més modestes. Nosaltres hem impulsat una reforma que deixa exempts de pagar el 94% dels catalans. Pel restant 6% també hem aprovat una reducció, però pensem que aquests han de seguir pagant l’Impost de Successions. Per què a Esquerra sempre se li demana un plus de tot, i a la resta dels partits no se’ls exigeix? Doncs perquè l’objectiu de CiU i PSC és governar. Aquest és el seu únic objectiu. Nosaltres també aspirem a governar i sabem que els processos sobiranistes s’impulsen des del Govern. Però no estem per seguir gestionant aquesta escadussera autonomia, sinó per superar-la definitivament. S’ha fet molta feina des de les conselleries de govern dirigides per ERC: la llei d’acollida, la llei de cultes, la llei del cinema, la llei de vegueries, el pacte nacional per l’educació, el pacte nacional per la recerca... Dues legislatures molt ben aprofitades. Què ha quedat per fer? Sempre queden coses per fer. I si disposéssim d’una presència més forta ho faríem valer. Però en aquests moments els diputats independentistes al Parlament són 21 de 135. No ho hauríem d’oblidar. Aquesta força l’hem optimitzada i n’hem sabut treure un bon rendiment. És indubtable que hem imprès a l’acció de Govern un accent nacional i social com no l’havia tingut mai. Globalment, sense caure en un fals cofoisme, tenim motius per estar orgullosos,
Octubre de 2010
3
POLÍTICA MUNICIPAL
però satisfets plenament només ho podrem estar el dia que a tots els països del món siguem ciutadans catalans. La sentència del Tribunal Constitucional ha estat el cop de gràcia a l’Estatut. I ara, què cal fer? Ser prou forts per forçar una consulta democràtica i seguir treballant sense defallir per aconseguir una majoria política i social per la independència.
Terrassa és la quarta ciutat del país, darrere Barcelona, l’Hospitalet i Badalona, i el Vallès Occidental és una zona de gran dinamisme econòmic i demogràfic. Quin creus que ha de ser el seu paper en la construcció nacional? Som una formació política amb implantació a tota la nació, de Castelló a Palma de Mallorca... Terrassa és una gran ciutat, certament. I com a tal li correspon ser un dels motors econòmics del país. La dinàmica del país i l’especificitat de la comarca fan que Terrassa tingui un paper important, però complex. La complexitat neix de la seva ubicació, propera a Barcelona i en competència directa i constant amb Sabadell, i precisament per això és important. Cal que les ciutats més
CEDIDA
Terrassa celebrarà la consulta pel dret a decidir el proper 23 de gener. Com valores aquestes consultes i la mobilització social que han generat? Són un instrument pedagògic molt important i han demostrat que permetre a la ciutadania expressar la seva opinió és possible i saludable, a més de ser un exercici democràtic impecable.
grans i més potents estirin del carro del país, i Terrassa, per situació, per població i per capacitat, ha de ser un d’aquests motors. L’àrea metropolitana té dèficits importants d’infraestructures que
les relligui entre elles i les apropi al territori. Com es pot resoldre? Entre d’altres és una qüestió de disposar dels recursos econòmics suficients. Si disposéssim d’un sistema de finançament just podríem plantejar noves infraestructures, i res-
pectuoses amb l’entorn. I encara gràcies que hem pogut pactar el millor sistema de finançament que mai havia tingut el país. Però no és pas al que aspirem. Tot el que no sigui un sistema equivalent al Concert Econòmic serà sempre
insuficient. L’Estatut que va sortir de la Moncloa l’hem espremut al màxim. Alexandra Vallugera
Gent d’Esquerra, gent valenta Esquerra ha fet una feina valenta aquests anys en el govern de la Generalitat. Feina que no sempre se li ha reconegut i que, a vegades, ni tan sols ha transcendit amb tota la seva complexitat. Feina difícil, però necessària. Feina que reflecteix la complexitat del país i que només la gent valenta és capaç d’assumir.
www.isaacalbert.cat http://blocs.esquerra.cat/isaacalbert
Podríem haver optat per tenir un paper “decoratiu” al govern, de partit petit i acomplexat, sense fer massa soroll i deixant passar el temps. Potser així ens mirarien millor i considerarien que hem fet una bona feina. La nostra opció, però, no és aquesta. És transformar la realitat per garantir un país més lliure i una societat més justa. Nosaltres som un partit amb vocació de majories, parlem de tot i amb tothom, i treballem amb la voluntat de construir i transformar la societat i el país. Nosaltres ho fem des de l’Esquerra, des de l’Esquerra Nacional, on no hi ha millor política social que una bona política nacional i on la millor política nacional són les polítiques de cohesió social, d’igualtat d’oportunitats, en definitiva, les polítiques socials. Després d’aquests anys de govern de l’esquerra independentista parlar d’independència, del dret a decidir, de dèficit fiscal, de concert econòmic, d’impostos que van i no tornen, de dèficit d’infraestructures, de manca d’inversió, ha esdevingut un discurs 100x100 transversal, acceptat per la gran majoria de la societat. Aquest és un discurs nascut de l’independentisme parlamentari (algú en va dir “la victòria de les idees”), i moltes vegades un té la sensació que ara, i per interessos exclusivament electoralistes, d’uns i d’altres i dels de més enllà, interessa treure valor o fer veure que això tota la vida havia estat així. I ara resulta que les ciutats i el país es construeixen d’un dia per l’altre, a base de manifestos, de plataformes, de declaracions autocomplaents, d’articles d’opinió i de tertúlies de ràdio, d’estratègies més o
menys brillants…, d’aquelles que, com deia en Cruyff, “sobre la pissarra sempre guanyen el partit”. Ara resulta que ja no es construeix a base de treballar dia a dia, de mullar-se, de prendre decisions, per fer que el país sigui això, cada dia més país, cada dia, per entendre’ns, més consistent com a país, perquè el dia que decidim fer el pas cap a l’autogestió, cap a la sobirania, aquest pas sigui més fàcil i planer; sigui possible i viable. I això s’aconsegueix aprovant una llei de Consultes Populars, internacionalitzant l’economia del país, tenint una política exterior nacional, situant la nostra literatura a l’alçada de la seva qualitat, mostrant la nostra cultura al món, fent una llei que universalitza els serveis socials, treballant per integrar la nova immigració amb el català com a llengua vehicular, treballant pel medi ambient, blindant la immersió lingüística a la Llei d’Educació, desenvolupant una llei del Cinema gairebé definitiva, que ens garantirà a partir de la seva aplicació la visió en català de totes les pel·lícules que vulguem, aprovant una llei d'Acollida que garanteix l'aprenentatge del català per part dels nouvinguts etc., etc. Estic parlant de tenir una voluntat clara de construcció nacional. Si el mantenim unit, el país és un, i la ciutadania també ho ha de ser; hem de guanyar espais clars de sobirania a partir dels pobles i les ciutats. Per fer tot això, algunes vegades cal trepitjar ulls de poll, és cert, i per això cal ser valent i cal gent valenta al govern del país, com ho ha estat la gent d’Esquerra Republicana de Catalunya. Companys, moltes gràcies! Isaac Albert Portaveu Grup Municipal d’Esquerra Republicana i Tinent d’Alcalde de l’Ajuntament de Terrassa Candidat al Parlament de Catalunya
4
Octubre 2010
SECCIÓ LOCAL
Esquerra Terrassa estrena web
Presentació dels candidats d’Esquerra a les eleccions del Parlament de Catalunya del Vallès Occidental
Esquerra Terrassa presenta el nou web local. Un nou web amb nou disseny, renovat i adaptat a la imatge corporativa d’Esquerra, més accessible i que permet, alhora que informa de les novetats locals, conèixer directament les notícies del partit a nivell nacional. El nou disseny facilita l’accés a l’agenda, on apareix un mapa de situació de l’acte, incorpora noves seccions i un cercador que permet accedir fàcilment a tot el contingut del web. El web també dóna un important protagonisme als continguts multimèdia, incorporant vídeos i àudio a les notícies. Davant el creixement de la importància de les xarxes socials en la comunicació política, el web també incorpora la possibilitat de compartir els continguts a través de xarxes com Twitter o Facebook entre altres, o la d’enviar articles per correu electrònic. Amb aquest web no s’acaba la presència d’Esquerra Terrassa a la xarxa. Un canal a Youtube, diversos blocs dels regidors i membres de l’Executiva, perfils a Facebook i Twitter, són una mostra de l’adaptació d’Esquerra Terrassa a les eines digitals com una nova manera de fer política, amb un flux constant d’informació entre partit i militants i simpatitzants en ambdues direccions. A l’apartat d’enllaços del nostre web trobareu totes les adreces dels blocs i pàgines d’interès. A tall d’exemple us en recomanem aquestes: Web d’Esquerra Terrassa: www.esquerra.cat/terrassa Bloc d’Isaac Albert: www.isaacalbert.cat Bloc de Màrius Massallé: http://mariusmassalle.blogspot.com El canal de TV d'Esquerra Terrassa: http://www.youtube.com/ercterrassa
“
JORDI CENTELLES
Jordi Centelles
Marc Sanglas, el candidat del Vallès Occidental durant la roda de premsa de presentació de la candidatura.
“
El dia 9 de tisme ha cresEl programa electoral donarà resposta a setembre es va cut. fer la presentació la preles necessitats reals dels ciutadans i lluita- Durant dels candidats de sentació, rà contra l’atur i la precarietat laboral la comarca que Sanglas va parsón a la llista lar sobre les d’Esquerra de les candidatures properes eleccions del 28 de de Reagrupament i Solidaritat representació directa al Parlament novembre. En total són onze les Catalana, i va dir que això “provode Catalunya. Però això canviarà ja persones de diversos municipis del carà fuga de vots, però esperem que, segons Sanglas, Esquerra Vallès Occidental que completen que menor. Esquerra disposa espera repetir els resultats de les la llista: Marc Sanglas, de Sant d’una estructura més gran en el últimes eleccions, fet que situaria Llorenç Savall; Arés Tubau, de territori, i el més important és que dos vallesans de la llista dins el Rubí; Isaac Albert, de Terrassa; el d’ells és un missatge buit”. Més Parlament. Helena Solà, de Cerdanyola; enllà de la proclama independenEl programa electoral donarà resRamon Henares, de Sabadell; tista, la gent necessita discurs posta a les necessitats reals dels Rosa Rovira, de Santa Perpètua; social i continguts. ciutadans i "lluitarà contra l'atur i Marcel Coderch, de Sant Cugat; Esquerra volem seguir sent la terla precarietat laboral". "A la comarLourdes Serra, de Ripollet; Lluís cera força política a les eleccions ca hi ha un alt grau d'infraestrucSoler, de Viladecavalls; Meritxell al Parlament, i si el resultat electures que són necessàries, però Ricart, de Vacarisses i Joan Ballbé, toral ens obliga a fer acords amb que s'haurien de construir de d’Ullastrell. PSC o CiU “condicionarem qualforma més racional, perquè no Sanglas, situat en el número 6 de sevol pacte, sigui o no de govern, a tenen en compte la riquesa paisatla llista electoral, va manifestar què es comprometin a convocar la gística del Vallès. El programa que després del nomenament de consulta independentista en també inclourà propostes sanitàJoan Ridao com a portaveu aquesta legislatura”, en paraules ries i educatives", ha explicat d’Esquerra a Madrid, el Vallès de Sanglas. Sanglas, que ha reconegut estar Occidental s’havia quedat sense Montse Pujol "il·lusionat" perquè l'independen-
Commemoració dels fets del 3, 4 i 5 de setembre
MPS
Homenatge al President Lluís Companys en el 70è aniversari del seu assassinat JORDI CENTELLES
El passat 3 de setembre la secció local d’Esquerra de Terrassa va homenatjar amb un acte davant la Casa del Poble als màrtirs dels fets del 3, 4 i 5 de setembre de 1713. L’acte va comptar amb la participació de Xavier Vendrell, director de campanya d’Esquerra, que va començar el seu parlament explicant que a Madrid, a les altes institucions governamentals, hi havia una clara consciència que el procés d’independència de Catalunya no es podia aturar i només intentaven retardar-lo al màxim possible. Per això, i recordant els avenços aconseguits en poc temps, no es pot entendre que hi hagi independentistes desanimats o tristos. Vendrell va fer un repàs dels progressos obtinguts en els darrers temps i es va congratular que Esquerra, l’única força independentista amb representació parlamentària, hi hagi tingut tant a veure. Als qui retreien a Esquerra haver fet president a Montilla, Vendrell els va voler aclarir que “gràcies a haver fet president a un senyor que s’estima Espanya, hem aconseguit que una important majoria de catalans que s’estimen Espanya ara votarien a favor de la independència”. L’acte també va comptar amb els parlaments de Cesc Poch, president d’Esquerra de Terrassa, i Bernat Pizà, en representació de les JERC, que van recordar els fets ocorreguts a la ciutat de Terrassa els dies 3, 4 i 5 de setembre de 1731, quan les tropes borbòniques van entrar a les cases que llavors formaven la ciutat, van saquejar-les i van deixarne quasi la totalitat reduïda a cendres; i també que un terç de la població va morir intentant defensar-la. A Terrassa els actes d’homenatge als màrtirs del 1713 es van completar amb la tradicional ofrena floral el dia 11 de setembre. Les entitats i institucions de Terrassa es van reunir al barri de Vallparadís, on hi ha un monòlit dedicat als fets de l’11 de setembre de 1714, per fer-hi l’ofrena i participar en les intervencions. La nostra secció local va fer la seva ofrena amb una nombrosa representació de la militància.
Parlament de Bernat Pizà de les JERC
Esquerra Terrassa va commemorar el divendres 15 d’octubre el 70è aniversari de l’assassinat del president Lluís Companys a la plaça que porta el seu nom. L’acte va comptar amb la lectura d’un manifest a càrrec de Màrius Massallé que glossà la figura, la detenció i l’afusellament del que fou President de la Generalitat de Catalunya i el parlament de Bernat Pizà, representant de les JERC. L’històric militant republicà Joan Ullés va ser l’encarregat de dipositar l’ofrena floral al monument a Lluís Companys. L’acte es va cloure amb el cant dels Segadors. Esquerra Republicana continua, encara, demanant la nul·litat del procés judicial que el condemnà a mort i que l’Estat Espanyol es resisteix a declarar.
Octubre de 2010
QUI SÓN Els bastoners de Terrassa són una entitat que es va formar perquè al 1976 l’Ajuntament va deixar d’organitzar la festa major, i un grup de gent va decidir recuperar els grups de cultura popular de la ciutat. Aquestes persones, com el Marc Galí i d’altres del Centre Excursionista de Terrassa, van recuperar el Minyons, els Gegants, el Drac i els Bastoners. Al 1981 van estar llestos per començar a ballar, gràcies al fet que dos bastoners que havien ballat als anys 50 van xiular les músiques al Carles Llongueras, que les va transcriure en partitures, i al Marc Galí que va aprendre’n els moviments. Així doncs, la colla de Bastoners de Terrassa celebrarà els seus 30 anys de “nova” existència l’any vinent. Ho faran amb una gran festa el dissabte 30 d’abril de 2011, ja que va ser el dia de Sant Jordi del 1981 quan van fer la seva primera actuació acompanyats d’un grup de grallers. Ballen durant tot l’any, a Terrassa per Sant Jordi, la Festa Major, la Fira Modernista, la Festa de la Santa Creu, per Santa Llúcia, el dia de Reis i en alguna festa major de barri. I fora de Terrassa tenen actuacions fixes d’intercanvi amb altres colles (com les d’Esplugues de Llobregat, Moià o Sabadell). Un cop l’any participen a la Trobada Nacional de Ball de Bastons de tot Catalunya, que enguany s’ha fet a Montblanc, i que el 2006 es va celebrar a la nostra ciutat. I el mes d’octubre fan l’assemblea anual de la colla, durant un cap de setmana en una casa de colònies, on valoren com ha anat l’any, els assajos, les actuacions, els grups, etc., renoven els càrrecs i plantegen les propostes de cara a l’any vinent. La colla de Terrassa és una de les més grans de Catalunya; un dels seus membres, en Marc Galí, és el president de la Coordinadora de Ball de Bastons de Catalunya.
QUÈ FAN El grup dels grans, a partir de 14 anys, es reuneix els dimarts a les deu del vespre a l’edifici d’Acondicionament (passeig Vint-i-dos de juliol, 200). Els petits i mitjans assagen els divendres a la tarda. Els seus balls són més senzills i fan servir bastons més petits i lleugers. La colla de bastoners gaudeix de molt bona salut, com ho demostra el fet que el grup dels petits i mitjans (amb 50 membres) té una llista d’espera de 80 nens i nenes. Els grups de petits i mitjans es va crear l’any 1990 a partir d’alumnes de les escoles del Bisbat d’Egara i Lanaspa on s’hi havien fet tallers de ball de bastons. Els balls s’acompanyen principalment amb música de gralles i tabal, però també poden incloure el flabiol i l’acordió. La colla té un grup estable d’una desena de músics, que toca pels balls de bastons i a vegades també per altres grups.
COM HO FAN Els Bastoners de Terrassa són una entitat lliure: els seus membres no estan associats ni paguen cap quota, sinó que van a assajar i a ballar quan poden i/o volen, sense cap obligació. L’entitat és oberta a tothom que vulgui ballar amb bastons, de totes les edats i condicions. Per finançar-se tenen un conveni amb l’Ajuntament i també fan dues o tres actuacions l’any cobrant. El local on assagen és municipal (Acondicionament) i el comparteixen amb altres entitats: els Gegants, els Nans, els Diables i la Pàjara de Terrassa. Podeu trobar tota la informació de la colla, el calendari d’actuacions i moltes més coses a la seu web: http://www.bastoners.terrassa.net, i també hi podeu contactar per mail: bastoners@terrassa.net MONTSE PUJOL I SOLER
Quart Cinturó? Ronda Vallès! A Esquerra som contraris al Quart Cinturó, perquè no respon a les nostres prioritats de mobilitat (transport públic, especialment ferroviari; xarxa vial “en malla”, que potenciï les actuals carreteres primàries i secundàries, etc.) Si el Quart Cinturó acaba fent-se, com ja ho està en el tram Terrassa-Viladecavalls, procurem que respongui al màxim possible a les necessitats de comunicació comarcal i intercomarcal, que serveixi de ronda de les ciutats i que sigui al màxim de respectuós amb els espais oberts agroforestals del Vallès. Que esdevingui la Ronda del Vallès. La nostra posició, ara que s’ha presentat l’estudi pel tram Terrassa-La Roca, és d’oposició ferma a la via. Però, malgrat això, continuem sent pragmàtics i posem tot el nostre afany en el fet que, si aquesta obra acaba fent-se, respongui al millor possible a les nostres necessitats comarcals de mobilitat, que es faci amb el màxim respecte al nostre territori i amb les màximes garanties mediambientals. El Quart Cinturó es va concebre en el seu moment com una via ràpida nord-sud que, passant a formar part de l’eix mediterrani, millorés la circulació entre Europa i Algesires als vehicles particulars i al transport de mercaderies per carretera. I nosaltres no hi vam estar d’acord. La nostra prioritat, repetim, era la d’apostar pel transport públic i de mercaderies ferroviari. Ens hi vam oposar fermament, vam impulsar la Campanya Contra el Quart Cinturó (CCQC) i hem treballat des de l’àmbit local i també des del nacional per cambiar-ne el disseny. El nostre model de mobilitat posa la preferència en el transport públic, i especialment en el ferroviari. Trens i tramvies són vehicles ideals per a una mobilitat comarcal i regional; són eficients, ràpids, amb una alta capacitat, sense emissions de gasos contaminants, segurs i silenciosos. Per això la nostra prioritat passava i passa pel desenvolupament de l’anomenat ferrocarril orbital que ens ha de garantir una bona comunicació amb tren entre les poblacions de l’arc metropolità (Vilanova, Vilafranca, Martorell, Terrassa, Sabadell, Granollers i Mataró). I pel que fa a la xarxa de carreteres, la nostra preferència passa per una estructura de vies principals i secundàries en forma de malla, tal com recull també el Pla Territorial Metropolità de Barcelona (PTMB). Aquest model viari en malla ajuda a estructurar territorialment els nous desenvolupaments urbans i permet comunicacions més efectives entre comarques. Reivindiquem un model viari que
millori les nostres carreteres actuals, de manera que les ciutats que hem assenyalat de l’arc metropolità i la resta de viles i pobles vallesans quedin ben relli-
“
Ambiente, aquestes actuacions caducaven als dos anys. Entenem, doncs, que no es poden conservar aquestes actuacions d’avaluació d’impacte ambiental atenent als canvis normatius i de planificació ambiental i territorial que han tingut lloc entre el 2005 i l’actualitat, que modifiquen substancialment les avaluacions d’ impactes ambientals. I que el nou estudi d’impacte ambiental que es redacti se sotmeti novament al tràmit d’exposició pública. A cap ens privat li permetríem que fes una actuació d’aquesta magnitud amb la llicència ambiental caducada. Ho consideraríem prevaricació! I més enllà d’aquest recurs d’alçada, des de la Regidoria de Medi Ambient i Sostenibilitat (ERC) i
“
Bastoners de Terrassa
BASTONERS DE TERRASSA
5
MEDI AMBIENT
El nostre model de mobilitat posa la preferència en el transport públic, i especialment en el ferroviari.
gats entre ells i que també ho estiguin amb la metròpoli, Barcelona. Fins ara no hem pogut evitar la realització d’aquesta via. Però és igualment cert que les nostres esmenes al projecte i la nostra pressió des del govern de la Generalitat, des del Parlament i des de molts governs locals, ens han permès canviar-ne substancialment el caràcter. Hem aconseguit que deixi de ser considerada una via només de pas entre Europa i el sud peninsular, una mena de by-pass per evitar la metròpoli barcelonina, i que tingui, en canvi, un marcat caràcter de via territorial que doni bona accessibilitat a les ciutats per on passa (convertint-se, com en el cas de Terrassa, en una ronda urbana) i que connecti amb el sistema de vies secundàries suburbanes. Una via més integrada al sistema de mobilitat vallesà i més respectuosa amb els espais lliures, agraris i forestals del ric mosaic dels dos vallesos. Aquest canvi de model, el mostrem també amb el canvi del nom: la Ronda del Vallès. ERC ha presentat recurs d’alçada contra l’estudi d’impacte ambiental del projecte del tram TerrassaLa Roca. Els estudis d’impacte ambiental presentats per Fomento són els mateixos que es van fer els anys 2004-2005. Segons el mateix Ministerio de Medio
des de l’Àrea de Planificació Urbanística i Territori de l’Ajuntament de Terrassa, hem presentat tot un seguit d’al·legacions que pretenen millorar-ne el traçat per adequar-lo a les necessitats de mobilitat de Terrassa i també per protegir millor els espais agroforestals del nostre terme. Hem presentat igualment tot un seguit d’al·legacions mediambientals perquè, si acaba fent-se aquest tram del Quart Cinturó al qual ens oposem frontalment, es faci amb les majors garanties d’integració paisatgística i el menor impacte ambiental sobre el territori: connexions de camins, protecció de torrents, connectivitat biològica, prevenció d’incendis forestals, afectacions a la qualitat de l’aire, minimització de l’impacte acústic, restauració de zones d’abassegament i de talussos, etc. Si es fa, ha de ser una Ronda del Vallès i no una via de comunicació internacional. Des d’ERC hem instat, atès que aquest és una via que comença i acaba en territori català, que passi a ser de titularitat de la Generalitat (com preveu l’Estatut) i no de l’Estat. Quart Cinturó? Ronda del Vallès. MÀRIUS MASSALLÉ I BAINAD, regidor de Medi Ambient i Sostenibilitat
6
Octubre de 2010
PARTICIPACIÓ CIUTADANA
Per què ens cal decidir?
La proximitat del període electoral posa de relleu una manca d’unitat política independentista que angoixa molta gent, però no ens adonem que és molt més important la unió civil, la qual ens ha de permetre caminar vers el nou Estat, l’instrument executiu d’aquesta voluntat de independència! Primer ho haurem de decidir en una consulta democràtica, facultat que ens atorga el Pacte Internacional dels Drets Civils i Polítics signats per l’Estat espanyol durant la transició del 1976. Aquest exercici de sobirania ha de ser l’argument polític per proclamar la nostra independència, després d’un referèndum d’autodeterminació. Hem de decidir, perquè aquesta consulta aportarà elements d’informació transversals que permetran trencar la cúpula intel·lectual i política que viu gràcies a mantenir viu el desprestigi de la idea de la independència. Amb la consulta sobre el dret a decidir volem deferir que l’ocupació d’una nació és un crim que no prescriu mai si el poble dominat segueixi considerant injusta la submissió de què és objecte. Això ens ho diu clarament el papa Joan Pau II, en el seu discurs, l’any 1980, a l’Assemblea de la UNES-
CO, quan ens recorda: “... moltes nacions estan encara privades del dret a exercir la seva sobirania. Aquesta sobirania existent, però no exercida, ha de ser el criteri fonamental per enfocar un problema important per a la humanitat d’avui, i és que no pot haver-hi domini dels uns sobre els altres i que s’ha de respectar la cultura, s’ha de respectar la història i s’ha de respectar la voluntat de ser i de decidir de cada nació.” Recordar que Catalunya va ser una nació sobirana estimula la nostra autoestima com a societat i reforça l’estratègia, perquè els nouvinguts que ho ignoren participin del nostre anhel d’autodeterminació. Silenciar la violència i la injustícia dels fets històrics aboca a l’amnèsia i l’oblit, i sovint construeix una nova i falsa versió dels fets, de tal manera que amb el temps se’ns presentaran com unions o pactes voluntaris en bé d’un hipotètic progrés social i econòmic. Cal deslliurar-nos, doncs, de l’amnèsia, contraposant conceptes apresos de la història oficial amb els de la memòria històrica del poble, tan temuda pels vencedors per la potència política i revolucionària que genera. Si com qualsevol
altra nació conquerida Catalunya vol sobreviure, ha d’adquirir aquesta capacitat revolucionària d’atreviment pacífic, per assolir la llibertat de ser i exercir allò que ningú no li pot negar. Mantenir viva la memòria col·lectiva és fonamental, perquè la memòria dels vençuts no figura mai en la historia oficial i, aleshores, és quan quedem doblement vençuts: primer en el procés històric i després quan el rememorem. La naixença de Catalunya i l’esperit que la inspirà no va ser mai la d’una idea hispànica, i aquí rau el nostre fet diferencial: que som europeus abans que espanyols. Per això, cap constitució ni tribunal han de ser una camisa de força que ens immobilitzi. Ni cap autonomia ni cap estatut no poden ser una coartada en contra de Catalunya. Mai s’ha volgut plantejar la solució d’aquest problema, i així seguim doblement vençuts. Com ho hem de resoldre, doncs? Amb autonomia? Amb independència? És evident que cal decidir, i Terrassa ho farà el proper 23 de gener.
Terrassa decideix organitza una consulta sobre la independència el 23 de gener de 2011 El proppassat dia 11 de maig, el Cinema Catalunya (quin nom tan oportú) va ocupar les més de quatre-centes places en un acte en què es presentava públicament la Plataforma Terrassa Decideix, i, lamentablement, més de dues-centes persones no hi van poder entrar. La ciutadania de Terrassa responia a una iniciativa que s’incorporava a un moviment de consultes ampli i transversal que ja ha arribat a moltes poblacions de la nostra nació i que, de fet, ha trasbalsat la dinàmica política del nostre país, i hi ha incidit. La Plataforma Terrassa Decideix té com a única finalitat, com així s’expressa en els seus estatuts, promoure i organitzar una consulta sobre la independència de la Nació Catalana a Terrassa. Es tracta sobretot d’una acció per aprofundir en la democràcia. Si Catalunya és una nació, els seus ciutadans tenim dret a decidir com i de quina manera ens relacionem amb les altres nacions. Per tant, la Consulta aprofundeix primerament en una exigència democràtica. És en aquest element democràtic de fons que podem treballar conjuntament terrassencs i terrassenques amb sensibilitats i posicions polítiques ben diferenciades: des de persones amb plantejaments d’estat de les autonomies, passant per posicions federalistes, fins a persones que apostem directament per la independència. La Plataforma, per tant, actua substitutòriament amb un paper “institucional”, amb el paper que haurà de fer el govern quan convoqui el referèndum. De manera que la Plataforma Terrassa Decideix no aposta directament per cap opció, excepte en l’exigència que siguin els ciutadans de Catalunya qui lliurement exerceixin la seva sobirania com correspon a una nació. I per nosaltres és un deure lluitar per aconseguir-ho. La Consulta es farà el 23 de gener de 2011. Falta poc temps i els més de 500 voluntaris que ha acollit la plataforma encara han de fer molta feina. Cal suport econòmic i suport logístic. En aquest cas, no solament és important aconseguir que la consulta es faci, sinó que a més obtingui un bon resultat com va passar a Sabadell. Per tant, fem una crida als militants i simpatitzants d’Esquerra per tal que donin suport personal a aquest procés. Terrassa Decideix ens dinamitza com a ciutat per una causa nacional, i amb un esperit transversal i plural ens uneix en una causa comuna.
Àngel Casanovas Coordinador Terrassa Decideix
Jesús Viñas i Cirera
JORDI CENTELLES
Terrassa anuncia la data de la consulta sobre la independència: 23 de gener
Àngel Casanovas, coordinador de Terrassa Decideix, anuncia la data de la consulta en un acte celebrat a la Plaça Vella amb la intervenció d’Arcadi Oliveres, president de Justícia i Pau.
ESQUERRA, MÉS @ PROP TEU! Notícies, agenda, opinió... Tot i més a la nostra web: http://www.esquerra.cat/terrassa a la web de l’Isaac Albert: www.isaacalbert.cat I també als nostres blocs: El bloc de l’Isaac Albert: http://blocs.esquerra.cat/isaacalbert El bloc d’en Màrius Massallé: http://mariusmassalle.blogspot.com
Just després de tornar de les vacances, el dissabte 4 de setembre, la plataforma ciutadana Terrassa Decideix va organitzar una gran festa a la plaça Vella per anunciar el dia escollit per fer la consulta popular per la independència de Catalunya. El seu coordinador general, Àngel Casanovas, va anunciar l’inici del compte enrere de 141 dies que ha de finalitzar el 23 de gener amb la consulta popular, i va agrair la feina de voluntaris i col·laboradors de Terrassa Decideix, que va definir com “la representació amateur de la societat terrassenca”.
Les paraules de Casanovas van anar precedides de les d’Arcadi Oliveres, president de Justícia i Pau, que va enumerar els requisits que segons el seu parer havia d’assolir una Catalunya independent: “republicana, pacifista, respectuosa amb el medi ambient i on s’aprofundís en la democràcia”. El final de festa va ser amenitzat pel grup de folk Muscat que va fer ballar als més de dos-cents assistents a l’acte. MPS
Si vols rebre l’ACCIÓ a casa teva, o bé informació d’Esquerra, de la secció local... Si vols que t’enviem notícies per correu electrònic o si senzillament vols comentar-nos alguna inquietud, suggeriment... ens trobaràs al carrer de l’Era, 22 de Terrassa (08221) o bé a terrassa@esquerra.org
Nom i cognoms Adreça Població correu e
Els continguts de l’Acció, així com els números anteriors, els podeu consultar a www.esquerra.cat/terrassa
Telèfon
Octubre de 2010
7
GRUP MUNICIPAL
Torrebonica, més que un espai a l’est de la ciutat
CEDIDA
És l’hora de la política, de la negociació, del treball conjunt per construir un projecte de llarg recorregut que posi Terrassa com a referent del sector sanitari
Torrebonica esdevindrà en els propers anys en el principal centre de referència tant de formació com d’investigació sanitària.
Terrassa és un lloc i un moment; un espai i un temps. Ara i aquí tenim l’oportunitat que la ciutat esdevingui un referent en el camp de la salut; si s’ho creu, si ens ho creiem, un referent important en l’àmbit de l’atenció sanitària, en la investigació tecnològica més avançada aplicada a la teràpia mèdica i en la biologia molecular. Som el lloc de trobada de recursos d’àmbits molt diferents, però que tenen la salut com a nexe d’unió. Des d’Esquerra ho tenim clar, i pensem que ara és el moment en què tots aquests recursos es puguin dirigir a un mateix esforç: crear un pol de coneixement, de desenvolupament
i d’atracció de més recursos en el sector sanitari. Tenim la indústria: sense voler ser exhaustiu, podem destacar indústria farmacèutica, biotecnològica i de laboratori; química i farmacològica. Tenim el coneixement: dos hospitals universitaris, una escola universitària i una universitat amb una branca forta de ciències de la salut i de biociències. Tenim la innovació: el Sincrotró i les inversions en tecnologia que fan les universitats i les empreses, i, en breu, el parc científic i tecnològic de Terrassa. Tenim l’experiència: dos hospitals grans a la ciutat i dos més a l’àrea d’influència; una
xarxa sanitària de primer nivell en atenció primària. És l’hora de la política, de la negociació, del treball conjunt per construir un projecte de llarg recorregut que faci de Terrassa un referent del sector sanitari, no només com a prestadora de serveis, sinó també com a creadora i importadora de coneixement i de talent, i com a motor econòmic de la ciutat. Fa pocs dies, conjuntament, el Consorci Sanitari de Terrassa i l’Ajuntament de Terrassa, mitjançant la Fundació Sant Llàtzer, hem fet un pas important i sense retorn. Hem integrat la Finca de Torrebonica en el nostre patrimoni. Una finca singular ubicada en el terme municipal de Terrassa, amb una superfície de més de 274.000 m2, un edifici principal de més de 7.600 m2 i un edifici annex de gairebé 2000m2. L’objectiu d’aquesta adquisició és reactivar la utilització d’aquesta estructura per ubicar-hi serveis docents, sanitaris, socials i assistencials, creant un espai comú per a la universitat, serveis socials, i empreses emprenedores del sector salut, que contribuirà al desenvolupament econòmic i social del territori. A tot això hi sumem el valor mediambiental de l’espai. Els terrenys que envolten el Mas Viver de Torrebonica són espais naturals del sector est de la ciutat de
Compromís amb la societat El CST, amb l’Ajuntament de Terrassa al seu costat, és una organització sanitària oberta, amb vocació de servei públic conformada per una xarxa de centres i serveis a tots els nivells assistencials que dóna atenció integrada a la població en totes les etapes de la vida i que vol esdevenir una organtizació sanitària integrada que sigui referent a Catalunya, que es distingeixi pel seu model d’atenció i la seva capacitat investigadora, docent i d’innovació. Volem ser reconeguts com una organització excel·lent, compromesa amb la societat, que s’adapta als nous temps i a l’evolució de la ciència, que dóna una atenció professional, humana i responsable a la comunitat. I, en aquest escenari, Torrebonica juga un paper important i definitiu pel futur del CST i de la ciutat de Terrassa. Pere Vallribera Gerent del Consorci Sanitari de Terrassa
Terrassa amb connexió entre el parc natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac i el Parc de Collserola. Masses boscoses amb alzines, pins blancs i roures, complementades amb zones d’activitat agrícola, que configuren un patrimoni natural de gran valor per la seva biodiversitat. A més, ens trobem davant d’una rica xarxa de camins històrics que, a part de ser
mostres dels sistemes de comunicació d’èpoques passades, contribueixen a la descoberta de l’entorn natural per a les generacions presents i futures. Isaac Albert i Agut Portaveu d’ERC Tinent d’Alcalde d’Acció Social i Drets Civils
Els patis de les escoles a disposició de la ciutat L’obertura dels patis suposa descongestionar espais públics, evitar conflictes i optimitzar els recursos de què disposa la ciutat.
Fomentar la participació ciutadana Amb aquesta acció es pretén dinamitzar els entorns de les escoles i cobrir necessitats de la població que pretenia realitzar algunes activitats a les places i no podia. Per exemple, jugar a futbol està prohibit (de fet, per què caram està prohibit?) en algunes places, i ara en aquests espais s’hi podrà jugar sense problemes. A més, tenen porteries, cistelles, etc. Amb aquesta iniciativa potenciem la territorialització positiva dels espais públics i fomentem la participació de la ciutadania en nous espais, en aquest cas, els patis de les escoles.
CEDIDA
Des del Grup Municipal d’Esquerra, i en concret des de l’Àrea d’Acció Social i Drets Civils de l’Ajuntament de Terrassa, hem posat en marxa una iniciativa per aprofitar i posar a disposició dels ciutadans de Terrassa els patis d’algunes escoles de la ciutat, fora de l’horari escolar. La iniciativa es presenta com una oportunitat de dotar al territori de nous espais, noves places, per a un ús comunitari i de lliure accés. L’objectiu és obrir els patis fora de l’horari lectiu per tal que la població en gaudeixi, amb la voluntat d’oferir un espai òptim per poder jugar amb tota tranquil·litat. En un moment on la utilització de l’espai públic (carrers, places, parcs, etc.) és molt intensa i es produeixen friccions normals per la gran diversitat d’usos que li donem, l’obertura dels patis suposa descongestionar aquests espais, evitar conflictes i optimitzar els recursos de què disposa la ciutat. Aquesta iniciativa és en fase de prova i, de moment, només tres escoles (CEIP Lanaspa, CEIP Agustí Bartra i CEIP Roc Alabern)
obriran els seus patis amb l’objectiu que els ciutadans puguin aprofitar aquests espais a l’aire lliure fora de l’horari escolar. L’horari
d’obertura sempre estarà condicionat al de les activitats de l’escola. Koldo Corbera
Isaac Albert i Agut Portaveu d’ERC Tinent d’Alcalde d’Acció Social i Drets Civils
8
Octubre de 2010
ENTREVISTA
Parlem amb Josep
Salazar, gestor i promotor cultural
La democratització de la cultura ha de venir per l’acostament de les arts al ciutadà La cultura urbana és un terme molt ampli Observar i analitzar dóna pistes per poder provocar un consum cultural. Cal ser previsor i saber quin ús donarem als equipaments a mig termini. Calen equipaments de primera línea per poder ser primera línea de les expressions artístiques, però cal saber què s’hi farà i com es finançarà l’equipament. Crec que Terrassa no tindrà mancança d’equipaments un cop obrim el Teatre Principal; el que cal definir molt bé és què acollirà el Teatre Principal.
La cultura urbana és una forma cultural o senzillament és un sistema de comunicació d’un grup de joves? I què entendríem per cultura urbana? Els joves generen contracorrents, i espero que sigui així per moltes generacions. Ser jove i creador és altament conflictiu en una societat estigmatitzada per uns paràmetres tan tancats com la nostra, però ha
de ser la cultura i les seves diverses expressions la que pugui aconseguir generar aquesta comunicació entre les persones. La cultura urbana és un terme molt ampli, on es poden incloure totes les manifestacions i expressions artístiques, escèniques, sonores o pictòriques. En un món globalment occidentalitzat, els centres urbans generen la massa crítica per poder consumir les expressions artístiques, per tant, generen cultura. Tot i així, cal estar sempre observant i amatent al que passa a la rodalia, és la cultura urbana real. Sovint nous llenguatges i noves tendències es generen als voltants dels centres de les ciutats, i al cap del temps passen a formar part de la cultura oficial del centre. A Terrassa tenim un exemple flagrant d’aquesta reflexió, que seria tota la fornada de musics de Hip Hop, Spoken Word i músiques electròniques, formats, creats i viscuts al carrer dels barris, i, amb el temps, acceptats ja com a part del catàleg cultural de la ciutat.
“
l’àmbit cultural? Quines són les apostes que caldria fer? Terrassa com moltes ciutats mitjanes genera una cultura identitària basada en l’articulació dels agents socials que no deixa de ser una mica repetitiva en si mateixa. És veritat que els darrers anys hi ha un impuls potent en certs àmbits de la
complicitats entre l’administració i el teixit privat, no associatiu, per poder generar motor econòmic. Delegar a agents professionals la gestió de la cultura i deixar d’exercir un paper paternalista per part de les administracions públiques. Cal tenir en compte que privatitzar o generar motor econòmic a partir de la cultura no és incompatible amb una oferta de qualitat i excel·lència. Risc, innovació, qualitat i excellència per definir i diferenciar. Disposem dels espais i els recursos, però cal tenir polítiques decidides en aquesta direcció. Sense por ni complexos.
“
Totes les manifestacions artístiques poden ser enteses com cultura? La cultura s’ha de fer en llocs tancats o bé els grafittis també els podríem entendre com una mostra cultural? Les manifestacions artístiques com dèiem abans són el resultat d’un procés creatiu, habitualment esdevingut com a eina i llenguatge d’una sensibilitat concreta. Tancar els processos artístics és simplement impossible. Hi ha expressions que necessiten d’espais tancats, i altres que ens hem malacostumat a entendre-les sempre a dins d’espais tancats, però és evident que l’art és una manifestació viva i es genera arreu: carrers, espais oberts o parets. Els grafittis en concret formen part d’un corrent ja molt antic, dins de l’street art, que neixen com a respostes a cultures oficials i generen contracultures. Són art en la seva majoria i cal preservar-los. Documentar el procés d’expressió de l’street art i els grafittis hauria de ser una pràctica habitual que malauradament encara no tenim. Les noves tecnologies i les noves formes d’entendre la societat han de permetre fer més transversal aquestes manifestacions artístiques i dotar-les d’una normalitat dins l’imaginari col·lectiu. Hem d’utilitzar en positiu la globalització.
CEDIDA
En primer lloc, podries definir què és cultura? És un terme molt ampli... Teatre, cinema, literatura, música, dansa... s’acaba aquí? O hi ha més elements? Definir el terme cultura és altament complex, ja que la cultura no són només les demostracions artístiques o els resultats de processos artístics. La Cultura ha de ser part de les persones i de les societats com a fet diferencial de cadascú per poder ser més lliures. En l’entesa com a cultura artística són definitius els processos de creació, i sense una sensibilitat col·lectiva és molt complex que un artista pugui generar cultura. La cultura també és allò que ens defineix com a poble. Allò que sense adonar-nos ens fa individus més generosos. És la llengua, són les formes de la societat, la cultura està sempre present a la vida quotidiana. La Cultura és un TOT.
Crec que Terrassa hauria de fer una aposta ferma i decisiva cap a la innovació i la nova creació
Com veus la Terrassa cultural? Cap a on hauria d’anar Terrassa en
creació i la cultura escènica i artística clàssica, però té una mancança greu de lideratge. La complexitat de conviure tan a prop de la capital, fa que encara ens emmirallem massa sovint amb allò que passa molt a prop i que aquí continuem apostant i defensant el teixit associatiu com a únic patrimoni generador de cultura. Crec que Terrassa hauria de fer una aposta ferma i decisiva cap a la innovació i la nova creació, en tots els àmbits de la cultura no només en l’àmbit escènic, on sí que ho esta fent. Aprofitar les singularitats del patrimoni per definir una identitat atractiva per a locals i visitants. Generar
Es poden preveure les necessitats culturals d’una ciutat o només es poden preveure les necessitats d’equipaments? Les necessitats culturals es poden provocar. A partir de conèixer els usos de la població es poden plantejar uns equipaments concrets però cal estar decidits a poder variar els usos previstos dels equipaments si així ho demanden les societats.
Les indústries culturals es poden entendre com una mostra de democratització i comercialització de la cultura? La cultura és cara? La democratització de la cultura ha de venir per l’acostament de les arts al ciutadà. Això és tasca de l’administració pública en molts casos. Les indústries han de ser motor econòmic, han de generar llocs de treball i productes artístics, han de ser potents i de qualitat, comercials, però de qualitat. La cultura comercial no està renyida amb la qualitat. El sector audiovisual ens porta anys llum de distància en aquest sentit. Ningú no negarà que Pulp Fiction és una pel·lícula de qualitat, i comercial, o la fornada de sèries de televisió de la HBO americana o similars. Cal dir, també, que a Terrassa no existeix un motor d’indústria cultural, ni molt menys un teixit d’iniciatives privades enfocades en el sector de la cultura. Un ciutadà terrassenc no pot comprar un CD o un DVD a la ciutat, fora de les grans superfícies. Hauríem d’intentar desxifrar-ne els perquès. Procés complex i repte per als gestors culturals. Per què el consum del bé cultural es banalitza fins a límits insospitats? I recollint la darrera qüestió, la cultura NO és cara. La cultura té un cost. Haurem d’explicar millor els costos de les manifestacions artístiques, probablement per deixar de banda la sensació que no cal pagar la cultura. Com qualsevol altre sector està sotmès a la llei de l’oferta i la demanda, però està clar que no és un sector car, ni per al públic final, ni per a les administracions. A tall d’exemple, el pressupost global de la Generalitat de Catalunya per Cultura és del 1% del Pressupost Global. Una butaca del Liceu de Barcelona tindria un cost quatre vegades més alt per al consumidor final si no estigués subvencionada. Cadascú traurà les seves pròpies conclusions.
Alexandra Vallugera