Número 53 - Abril 2014
Publicació de la Secció Local d’Esquerra Republicana de Catalunya
Distribució gratuïta
Conversa amb Josep Maria Terricabras, candidat al Parlament Europeu per ERC
La visita de Josep Maria Terricabras a l’acte compartit amb Isaac Albert, Jordi Labòria i el president de la FAVT, Emiliano Martínez, el dissabte 1 de març, ens va permetre veure un candidat a les eleccions europees amb una gran solvència, i sentit didàctic i de l’espectacle. Fent referència a unes paraules del filòsof alemany Immanuel Kant, escrites en relació a la Revolució Francesa, el filòsof de Girona va parlar de la situació de Catalunya: “ja som majors d’edat i hem de decidir per nosaltres mateixos”. Posteriorment, vam poder gaudir de la seva bonhomia en una petita entrevista que us oferim en exclusiva, parlem amb
JOSEP MARIA TERRICABRAS Candidat d’Esquerra Republicana al Parlament Europeu el proper dia 25 de maig
JOAN LL.
«Decidirem. Perquè la societat catalana s’ha fet major d’edat»
Emiliano Martínez (FAVT), Isaac Albert (ERC), Jordi Labòria (Pacte terrassenc pel dret a decidir) i Josep Maria Terricabras (candidat d’ERC a les eleccions europees) al debat sobre el dret a decidir celebrat a la plaça del Vapor Ventalló
Fent una cervesa després de la seva participació a la taula rodona, el Josep Maria ens parlava de la dificultat de compaginar llistes electorals. Josep Maria Terricabras: (...) Cal que, en el moment de configurar les llistes, trobis gent que tingui una certa generositat. Jo, a les últimes eleccions nacionals, vaig posar-me el darrer, tancant la llista per Girona, recolzant-la, fet que implicava un compromís. Em semblava que havia de recolzar la llista d’ERC i no una altra. I mira que no tenia cap aspiració política concreta... De fet, si arriba a sortir fins al darrer ens morim tots de l’espant! Pel que fa a les llistes per les europees, no és fàcil: jo mateix tinc una vida còmoda ara i ja veurem... Carles Codina: Tu t’hi veus com a eurodiputat, Josep Maria? I no tant des del punt de vista personal, sinó des de la perspectiva del que pots aportar des de la saviesa acadèmica, fet del tot inqüestionable. Tenint en compte que aquesta saviesa és relativa i que potser importa més el saber “fer passadissos” i el tactisme que no pas els arguments? JMT: Jo penso que hi puc fer un paper, amb tota la modèstia. Crec que persones que tenim un cert
prestigi podem aportar coses. A mi em sembla que puc aportar molt amb temes que conec, com l’educació, la cultura, els drets humans... He treballat, per exemple, en temes de drets lingüístics, en dret internacional... Ep, amb l’assessorament dels companys i les companyes del grup! A escala europea, has de saber com està el tema a tots els països membres! Tot sol no ho pots fer, això! CC: Com va anar que decidissis presentar-te? Va ser una decisió personal? T’ho va proposar l’Oriol? JMT: L’Oriol m’ho va proposar a través de la Maria Mercè Roca, amb qui sóc amic. Primer, vaig quedar planxat perquè, en absolut, entrava dins dels meus càlculs. Li vaig dir que m’ho deixés pensar i, quan li ho vaig comentar a la meva dona, em va dir: “Què diu ara? Vols dir?”. Van haver-hi algunes trucades creuades més amb l’Oriol i, finalment, vam quedar que sí. I la veritat és que va ser una reflexió molt interessant, la que ens vam fer amb la meva dona. Va ser aquesta: “Si
se’t demana un pas endavant, l’has de fer”. CC: D’alguna manera, et vas sentir apel·lat al teu civisme, convidat a aportar el teu granet de sorra? JMT: Sí. Fins i tot, amb la idea que, quan tens una certa credibilitat, a la gent que et ve a trobar als actes se li confirma la seva il·lusió. A més, mai abans havia tingut cap mena de voluntat messiànica... Hi ha molta gent il·lusionada i poder aportar la meva part, bàsicament, ha estat un acte cívic. CC: A més, la teva aportació estaria molt vinculada amb la reflexió que has fet sobre filosofia política o a la part més ciutadana. Per tant, estaríem parlant de passar de la teoria a la pràctica, oi? JMT: Home, té la seva gràcia. A més, ara estic participant en diverses qüestions com “Votar és democràcia”. A veure, jo, quan vaig planificar-me el curs al setembre, no en tenia ni idea que estaria aquí, de manera que tinc les càrregues d’un
A mi em sembla que puc aportar coses en temes que conec: educació, cultura, drets humans...
professor d’universitat. Així doncs, ara vaig de bòlit: tinc doctorands, les classes, l’organització de la càtedra... Bé, tot això s’acaba al maig i ja està, siguin quins siguin els resultats. Però sí, passar a la pràctica em fa gràcia. Jo, però, no faig mítings convencionals. I això, a la gent, sembla que li agrada. S’adonen que no sóc un polític professional, cosa que no és dolenta (ser-ne)... És com si un polític anés a fer classes a la universitat: se li notaria que no n’és, de professor. CC: Un polític aniria a la universitat a convèncer... JMT: Jo no sabria fer-ho d’una altra manera. Ep, hi ha mítings molt intel·ligents. L’Oriol fa mítings molt bons, però també té un to que és molt agradable de sentir. I, la veritat, què em passa a mi? A la meva edat ja no canviaré, eh?! Hauré d’explicar les coses que sé dir com, per exemple, el que he dit avui. La idea que he extret de Kant crec que té molta gràcia: ja hem arribat a la majoria d’edat. Aquesta és la idea de fons, que hem arribar a ser majors d’edat. Aquestes petites reflexions... fer-les públiques. I com això, altres coses. I fins a l’elecció...
Carles Codina ■
OPINIÓ
2
Abril 2014
Sobre revolucions socials EDITORIAL
No, no i no El Congrés dels Diputats ha negat una vegada més una demanda democràtica del Parlament de Catalunya i per tant de les catalanes i els catalans, la de cedir la competència estatal per a celebrar un referèndum dins el marc jurídic espanyol sobre el futur polític de Catalunya. No és la primera vegada que els poders espanyols barren la porta a les aspiracions del nostre poble. Repassem-ho: Al 1760 el memorial de greuges a Carles III fou tombat. Al 1885 ho fou el memorial de greuges a Alfons XII. Al 1919 un primer projecte d'Estatut no va ésser ni votat. L'Estatut de 1932 fou retallat. L'Estatut de 1979 també. I tothom coneix la història de l'Estatut de 2006. Davant d'aquesta trajectòria, el poble de Catalunya, el líder del procés que avui vivim al nostre país, ha pres la determinació d'ésser consultat sobre el seu futur polític. I què farem a ERC? Com deia Oriol Junqueras: “Serem el soci més fidel del poble de Catalunya”. Tenim la sort que el que reclamem, a la majoria de països civilitzats del món, s'entén fàcilment. Volem votar. I al vot li passa com al somriure: És un llenguatge universal. L'actitud tristament previsible dels poders espanyols no ens ha de fer perdre el nord. A la democràcia només se la pot combatre d'una manera, amb més democràcia. Si ens tanquen totes les portes, obrirem finestres. I si les parets són de pedra, ho farem a pic i pala. Els catalans i les catalanes serem consultats. Aquest és el compromís de totes les persones que formem Esquerra Republicana de Catalunya. Així, en pau i democràticament, és com nosaltres guanyarem la nostra llibertat.
Un dels canvis més importants que hem viscut els darrers temps és que la societat civil ha vist, entès i assumit que les seves accions i els seus posicionaments ideològics, correctament manifestats, no són neutres, políticament parlant, ni gratuïts, en relació a les conseqüències que aquests posicionaments generen al poder polític. El 15M, la PAH, els “iaio flautes”, la manifestació al barri del Gomonal a Burgos..., però també l’11S i la via catalana, són exemples de revolucions socials generadores de canvis en les polítiques i prioritats dels partits polítics i dels governs d’algunes administracions. És el símptoma de canvis polítics importants, de la fi d’una època o, més modestament, d’un model que escriu l’acta de defunció d’una forma de fer política, d’una forma de relacionar-se des de l’administració amb la gent, que posa fi a tota una manera d’entendre un país, un Estat, nascut amb el pacte de la transició. Als darrers temps, detecto un interès en diferenciar, segmentar i contraposar aquests diferents moviments, com si una persona que lluita pel dret a l’habitatge no ho pugui fer a favor del dret a decidir; com si un “iaio flauta” que lluita per unes condicions de vida més dignes no pugui defensar, també, la consulta del 9 de novembre. Pensar que el 15M, o el barri del Gomonal a Burgos són revolucions socials i que, en canvi, l’11S i la via catalana estan constituïts per ciutadans manipulats i enganyats per la dreta nacionalista és una visió interessada, de curta volada, que posa en perill l’embat social més important dels darrers temps contra l’Estat nascut i construït a l’entorn de la cultura de la transició. Els ciutadans de Catalunya tenim una oportunitat històrica. Tenim el privilegi de construir un projecte
engrescador, un Estat radicalment democràtic, que regeneri els defectes d’un sistema polític viciat per segles d’oligarquies i de corrupció, per segles de supeditació a unes elits econòmiques centralistes. Tenim l’oportunitat de construir un país per a tothom, integrador, on no importi l’origen, ni la llengua que parlem, ni a qui resem, sinó el futur que volem construir junts. És evident que tot això seria més fàcil de construir i d’explicar, per nosaltres, per ERC, si no ho haguéssim de fer al costat d’un govern que és ven el departament comercial de TV3 al Grup Godó, que rebaixa els impostos als casinos però ofega als ciutadans amb l’IRPF més alt d’Europa; o al costat de consellers excaps de la Patronal d’Hospitals privats, o conselleres que prefereixen tancar línies d’escoles públiques que treure el concert a algunes escoles d’elit... Ningú va dir que fos fàcil. Tenim el Parlament i el Govern que la ciuta-
dania va escollir. Per cert, nascut d’unes eleccions amb una participació superior al 70%. Amb els instruments que els ciutadans ens han donat, doncs, treballem per fer possible que l’any 2014 sigui l’any de la democràcia i que, per primera vegada a la història, els ciutadans de Catalunya siguin convocats per votar sobre la independència. Que ningú ho dubti: tot això, ho fem perquè tenim l’oportunitat de construir un dels països socialment i econòmicament més avançats d’Europa. Aspirem, legítimament i modesta, a construir un model d’estat del benestar, de justícia social i d’igualtat d’oportunitats sota les premisses de la inversió social, la solidaritat i la responsabilitat. De nosaltres depèn que això sigui possible. ISAAC ALBERT Candidat d’ERC a l’Ajuntament de Terrassa
ESQUERRA, MÉS @ PROP TEU! PUBLICACIÓ D’INFORMACIÓ MUNICIPAL ESQUERRA REPUBLICANA DE TERRASSA Consell de Redacció: Isaac Albert, Montse Pujol, Carles Caballero, Ona Martínez, Joan Lluch, Xènia Albà, Eduard Gonzàlez, Comissió de Comunicació ERC Terrassa. Maquetació: Joan Lluch. Fotografies: Ona Martínez, Arxiu, Josep Villagrassa.
D.L. B-20396-97 Els articles signats no representen necessàriament l’opinió de la redacció d’aquesta publicació. Imprès a Catalunya.
Si vols rebre informació d’Esquerra, de la secció local... Si vols que t’enviem notícies per correu electrònic o si senzillament vols comentar-nos alguna inquietud, suggeriment... ens trobaràs a la carretera de Matadepera, 2 de Terrassa (08225) Tel. 93 733 13 87 o bé a terrassa@esquerra.org
Notícies, agenda, opinió... Tot i més a la nostra web:
www.laccio.cat www.esquerra.cat/terrassa a la web de l’Isaac Albert: www.isaacalbert.cat I també al bloc de l’Isaac Albert: http://blocs.esquerra.cat/isaacalbert Twitter:@ercterrassa Facebook.com: /esquerra.terrassa
Els continguts de l’Acció, així com els números anteriors, els podeu consultar a www.esquerra.cat/terrassa
Abril 2014
BREUS
3
Votar segueix sent democràcia El 8 d’abril, no va passar res. Va ser un dia corrent, com tots els altres.
Enguany, un any més, per Sant Jordi serem al Raval per vendre llibres i roses Per vèncer tots els dracs del món. Aquest és el missatge que s’ha pogut llegir tots els santjordis a la pancarta de la paradeta de llibres d’ERC a la plaça Vella. En efecte, Esquerra fa més de 25 anys que acudeix puntual a la cita de Sant Jordi amb una parada de llibres exclusivament en català. En els primers anys érem l’única parada que només tenia llibres en català! Ha estat la nostra manera de participar activament en la defensa de la llengua i del país, de participar en la festa cívica i nacional del Sant Jordi terrassenca. Aquest any, però, tampoc ens trobareu al nostre lloc de sempre, en aquest espai cívic central que és la plaça Vella. Els responsables actuals del nostre Ajuntament, amb l’argument d’esponjar l’espai de la plaça, ens n’han foragitat en benefici de grans llibreries. A nosaltres i a la resta de parades dels partits polítics. És cert que altres partits també hi muntaven en aquests darrers anys el seu estand, sovint més semblant a un xiringuito de propaganda (amb fullets, caramels, globus,...) que no pas a una parada de llibres de Sant Jordi. No hi estem d’acord. La plaça Vella és un espai que ens estimem, un espai central de la ciutat, lloc de trobada cívica, de celebració festiva. Cada any hi retrobàvem als amics i saludats. És normal que ocupin aquest espai les entitats cíviques de la ciutat, com ara han decidit els gestors municipals. Però els partits també ho som, d’entitats cíviques. O almenys aquesta ha estat sempre la vocació i la voluntat d’Esquerra a Terrassa. Esperem que ben aviat podrem tornar a l’espai que durant quasi tres dècades hem ocupat per Sant Jordi a la plaça Vella, sota la pancarta per vèncer tots els dracs del món.... Aquest any, però, ens trobareu, com l’any passat, al Raval de Montserrat. Allà esperem saludar-vos novament, compartir anhels i compromisos amb vosaltres i gaudir de la festa, mentre fullegeu les novetats editorials d’aquest any i us recomanem els llibres més interessants. Ah! I també us vendrem les roses que vulgueu regalar. Esperem retrobar-vos allà. Màrius Massallé. ERC Terrassa ■
ERC de Terrassa renova l’executiva local A principis d’aquest curs polític, el dijous 14 de novembre del 2013, ERC de Terrassa vam celebrar una Assemblea, amb la qual escollírem la nova Executiva local, amb Carles Caballero al capdavant, i l’alcaldable per la ciutat, Isaac Albert. A les portes d’un 2014 més intens que mai i carregat d’emocions polítiques, ERC-Terrassa decidírem que era el moment de renovar-se, per tal d’encarar amb la màxima energia, claredat i convicció política els nous reptes que ens deparen. Des de llavors, la nova Executiva hem estat treballant dur per tal d’avançar i acostar-nos als nostres conciutadans. L’obertura de lacció.cat, el nou web-blog de la secció local, i la incorporació de la figura del portaveu de districte en són alguns exemples; també el canvi de local del carrer de l’Era a la carretera de Matadepera, 2 per tal de guanyar visibilitat en un local una mica més petit però del que en volem treure molt profit. Seguim i seguirem treballant per la ciutat i pel país. ■
Fins sempre, companys! Darrerament, ens han deixat tres persones molt vinculades amb la ciutat i que han lluitat molt per arribar on som ara, tant pel municipi com pel país: Domènec Trullàs, que fou militant d’ERC a la clandestinitat i president de la secció local de Terrassa als anys 80; Joan Paüls, en ‘Tito’, premi Gorra Frígia 2013 i que va ser president de l’ASERT i del Mercat de la Independència; i Jaume Colobran, militant i company de la secció local. Des d’Esquerra Republicana de Terrassa, lamentem profundament la seva pèrdua i donem el condol a la família i amics.
Ahir es va dur al Congrés la proposició de llei que demanava la transferència de la potestat de celebrar referèndums possible a través de l’article 150.2 de la Constitució Espanyola. Van ser set hores de dur i llarg diàleg amb la caverna política (qui, per desgràcia, també és mediàtica i judicial) per a convèncer-la d’una evidència que hauria d’ofendre remarcar en un país civilitzat: votar és democràcia. Cap partit polític present o no al Congrés desconeixia l’obvietat: el Congrés no aprovaria cedir aquesta competència. Ara bé, ningú no podria haver endevinat la complexitat poètica dels arguments partidaris d’allò-que-no-és-democràcia. I és que, des de “la voluntat del poble espanyol” fins a “l’Europa que ens uneix”, més d’un guionista desesperat per cobrar el sou mínim interprofessional degué suar tinta per tal de redactar un discurs no per a ser pensat, sinó per a ser llegit. El festival de la hipocresia, doncs, va demostrar a tots els pobles ibèrics que només amb la independència es pot construir un país seriós, ja que cap país seriós representa (o hauria de representar) funcions teatrals a les seves cambres legislatives. Llavors, però, per què ha servit anar a Madrid? Quin sentit ha tingut tot això? Senzillament, el propòsit del debat era pedagògic i intern, no pas estatal. Fa temps que ens demanaven “diàleg” als “intransigents”. El que va passar ahir no era més que la demostració que els intransigents tancats al diàleg mai no hem estat nosaltres, sinó aquells partits obertament disposats al caciquisme, càncer de l’Estat espanyol des de fa mig mil·lenni. És el PPSOE, qui ens recorda que les tombes de Cánovas i de Sagasta eren massa poc profundes. No obstant, aquest debat ha estat útil i sa. Ens ha permès veure quina és l’alternativa que se’ns proposa des de La Moraleja i Valdemarín, i això ens ha empès més encara cap a voler construir un país millor i des de baix. Contràriament, doncs, als atacs fàcils que ens acusen d’insolidaris, la República catalana serà inclusiva, social i internacionalista. I, evidentment, democràtica. El 8 d’abril, no va passar res. Al nostre país, res de res. Com cada dia, molta gent se’ns va sumar a la lluita. És a dir, un dia com qualsevol altre, d’aquells que ens apropen inexorablement a la victòria. Max Eritja. JERC Terrassa ■
El 25 d’abril, celebrem els premis Gorra Frígia i inaugurem la nova seu. EL proper 25 d’abril, celebrem els 11ns Premis Gorra Frígia i Guillotina, amb els quals premiem els valors republicans, al llarg de l’any, d’algun terrassenc o terrassenca. Per a fer-ho, ERC de Terrassa organitzem el Sopar de la República, amb el qual també commemorem la proclamació de la República. Enguany, serà a les nou del vespre al restaurant Imperial. Ara bé, aquest any, el 25 d’abril serà un dia ple d’emocions, ja que inaugurarem també la nova seu de la secció local. A la darrera Assemblea de renovació de l'Executiva local, vam assumir el compromís de traslladar la seu a una nova ubicació, on la visibilitat d'ERC a la ciutat fos més gran que al carrer de l'Era. Finalment, podem anunciar la inauguració d’aquest nou local, que es troba a la carretera de Matadepera número 2, a Sant Pere. El repte de la nova seu no hagués estat possible sense la col·laboració de les JERC Terrassa, ERC Vallès Occidental i ERC Nacional, a qui volem agrair molt especialment la seva ajuda. ■
Estrenem laccio.cat, el nou portal web d’ERC de Terrassa
l acció.cat El passat 1 de març, vam llançar lacció.cat, un blog-web que ha nascut amb la vocació d’esdevenir un punt de trobada. Estem vivint canvis comunicatius importants, i a ERCTerrassa no ens podíem quedar enrere. En el marc actual, considerem que les webs estàtiques, mers portals informatius i publicitaris, en què la informació circula –gairebé en la seva totalitat- en un únic sentit, perden rellevància.
Per això, creiem en un punt de trobada d’opinions i reflexions, i intercanvi de punts de vista. Un portal que doni i rebi; que faci ciutat, però també des dels barris. En definitiva, volem i creiem en un format web en què sigui l’opinió la que generi informació. La nostra opinió i la de tots i totes. Us convidem a entrar-hi i, sobretot, a participar-hi. Benvinguts! ■
TRIA DE LLIBRES Marta Rovira, cada dia més a prop Autora: Eva Piquer Editorial Pòrtic, 2014 Eva Piquer ha sabut copsar la dona que respira i batega darrere la líder política que té un paper clau en el procés d’alliberament nacional i social de Catalunya. Tot i que reflecteix el pensament polític de la portaveu del grup parlamentari dels republicans i els principals episodis de la seva carrera el llibre retrata a fons l'aspecte humà de Marta Rovira. La descriu a partir de fets i, sobretot, mitjançant entrevistes amb ella mateixa i amb el seu entorn, el polític, el familiar i el més íntim. Hi surten des de Francesc Homs fins a Oriol Junqueras, passant per Joan Puigcercós, Alfred Bosch, la seva família, les seves amigues, el seu marit i l'advocat Sebastià Puigdecanet, al bufet del qual va treballar com a advocada abans de dedicar-se professionalment a la política. ■
Perquè sí a la independència? Conversa entre Muriel Casals i Carme Forcadell Autor: Oriol March Editorial Deu i Onze, 2013 En aquest llibre, Muriel Casals, presidenta d'Ómnium Cultural, i Carme Forcadell, presidenta de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), reflexionen sobre la situació del país, la viabilitat d'una Catalunya independent, els valors que l'han de presidir i el procés polític que s'ha obert per arribar-hi. En base a un diàleg viu, sense deixar res al pap, les dues protagonistes desgranen el país que porta anys bastint-se i que va acabar de sortir definitivament de l'armari durant la manifestació històrica de l'Onze de Setembre del 2012. ■
Quatre vies per a la independència Estònia, Letònia, Eslovàquia, Eslovènia Autor: Martí Anglada Editorial Pòrtic, 2013 El periodista Martí Anglada, expert en política internacional, ha estudiat sobre el terreny la via d'accés a la independència de quatre nous estats d'Europa. A més de conèixer l'estratègia, les circumstàncies i el procés de cada país, l'interès del llibre radica també en l'evolució del país després de la independència, en un moment en què ja se’n pot fer un balanç objectiu. Ara és Catalunya qui es planteja aquesta opció, amb esperança i molts interrogants. ■
PARLEM AMB JORDI LABÒRIA I MARTORELL
4
Abril 2014
TUITA DE LLETRES
“Terrassa independentista? Votem i ho sabrem” “El dret a decidir s’ha de defensar sense ambigüitats”
JORDI LABÒRIA (Terrassa, 1943) sobre la tasca feta, la seva visió de la ciutat i el futur del país. Respectuós però crític amb el seu partit, parla de manca de creativitat i, sense mullar-se, es mulla amb el procés sobiranista.
Més de 30 anys després d’ajudar a recuperar la Festa Major, com veu la gran festa de la ciutat actualment? Consolidada. I ho dic perquè ningú la confon amb la Festa Major de Vilafranca. Quan l’any 80 la vam recuperar (al 79 no hi vam ser a temps) ho vam fer mirant enrere en el temps i buscant com eren les Festes Majors històriques abans que ens caigués al damunt la Dictadura. I, actualment, la gent es pensa que, per exemple, el Raval Infernal és una tradició que s’ha fet sempre quan en realitat va néixer llavors. S’ha construït un fil conductor de la Festa, amb actes que semblen de sempre i que la gent sap quins són i els sent propis. La Festa Major viu de renda de la feina feta aleshores? Sí. La Festa Major és va impulsar des de l’Ajuntament gràcies a un ampli sector de gent de la cultura que s’hi va implicar moltíssim: des de l’Institut del Teatre, la Rosa Font, el Suriguera, l’Albert Novellón… Gent que hi va abocar una gran creativitat amb elements que, finalment, s’han perdut amb el temps. És clar que la Festa Major ha de tenir fils conductors com ara el bestiari, el Ball de plaça… però s’ha anat encartonant i li falta un punt de creativitat. Per exemple, la ornamentació dels carrers era un element molt interessant dels 2 o 3 primers anys de la FM i després va desaparèixer. Sembla que parli de conformisme polític per part de l’Ajuntament: “Com que funciona, això no ho toquem”? Crec que la crisi hi ha jugat un paper important en aquesta inèrcia. Ara, no és el mateix repetir els passos clàssics a repetir sense pen-
Si parlem de conformisme i inèrcia de la política, hi ha altres camps més perillosos. Vostè que ha conegut de primera mà els comptes de l’Ajuntament, Terrassa s’ha deixat portar davant la crisi econòmica? Et diria que això és més un perill que una realitat. I és que aquí la crisi hauria pogut estar molt més dura perquè vam ser de les ciutats més constructores en el moment de la gran bombolla. Per dir que un any vam donar més llicències d’obres que Barcelona… Però, tot i així, ens vam saber avançar als esdeveniments i vam saber gestionar aquest creixement, creant un coixí d’estalvi que ha ajudat a amortir el cop. L’any 2000 i pico, quan parlàvem d’habitatge social, del parc audiovisual i del model de ciutat, no pensàvem en unes condicions econòmiques que mai ningú havia previst, ni quan va començar la crisi pensàvem que aquesta seria tan llarga. Vaja que van ser previsors, però no n’hi ha prou amb el que van fer? Des de dins de l’Ajuntament, l’any 2010, accepto que crèiem que el coixí creat seria suficient per capejar la crisi, però aquesta s’ha allargat i el coixí s’està acabant. I a la ciutat hi ha compromisos i necessitats que fan que es vagi envellint i erosionant. Crec que es manté el compromís de pagar a 30 dies als proveïdors, però hi ha un llast. Personalment, estic convençut que, des de la crisi, es creix, però si hi ha uns objectius. I els objectius estratègics de la nostra ciutat flaquegen per molts fronts.
Hi ha una bona base de treball fet i no cal partir de zero, però cal l’esforç que reclama crear noves polítiques estratègiques i, sobretot, fer-ho des del consens. Sense voler penjar medalles als polítics de la meva generació, als anys 80 tots els plans generals s’aprovaven per unanimitat i cal recuperar aquest treball conjunt per construir la ciutat. Aquesta inèrcia general de l’Ajuntament i de l’equip de govern també sembla ser present a l‘enfocar el debat nacional. Falta un posicionament clar de Terrassa envers el procés sobiranista? Per mi no. El debat nacional està sobre la taula a Terrassa, a Sabadell, a Matadepera… Clar que l’Ajuntament no es pot sostraure d’aquest debat, però és un tema complex. I és que tothom, dins i fora dels partits, es mou en posicions molt personals que, finalment, se situen en la col·lectivitat. No s’ha de situar Terrassa per la independència. Hi ha molts ciutadans a favor de la independència? Sí o no? Això només ho podem saber d’una manera, i és votant. Si votem ho sabrem. Pere Navarro s’ha situat en el federalisme, Jordi Ballart l’ha seguit pel mateix camí. Se sent còmode amb les posicions del seu partit? El federalisme de Navarro encaixa en la posició del socialisme i del progressisme català. No és que sigui un perfil rupturista ni és que s’hi hagi tornat de cop i ens hagi sorprès. Ara, és públic que dins del socialisme català hi ha diferents sensibilitats, que hi ha gent que troba a faltar una resposta més contundent davant unes actituds de la
política espanyola que s’estan posant a l’altra banda. Davant atacs com la llei Wert, cal una oposició clara des del socialisme i, també, reflexionar si Espanya vol seguir el camí que se li proposa. Vostè deia abans: “Votem i ho sabrem”. En el tema territorial cal ser clar, i el dret a decidir s’ha de defensar sense ambigüitats. Des del Partit Socialista actual s’ha de partir del fet de tenir molt clar aquest concepte i, després, quan votem, ja veurem quina opció és la més bona. Si hi ha vot, no hi ha risc d’equivocar-se. Si es posa sobre la taula decidir sobre la independència, el vot és intel·ligent i ens mostrarà la realitat. Però, com a socialista, vostè està a favor d’una consulta no pactada amb Madrid? Et contestaré a la gallega. Actualment, el PSC està més a prop que en qualsevol altre moment de la seva història del dret a decidir i això és mèrit del Pere Navarro. Ha estat capaç de votar diferent al Congrés, i això té molt mèrit. Ara, com solucionarà això… A l’espera que el socialisme es defineixi, Jordi Laboria té clar el seu vot en un referèndum per la Independència? Et diria que en un 80-90% ho tinc clar, però vull estar atent a com evolucionen les coses que han de passar. És un vot tan important, de fet, el més important que tindríem en democràcia, que demana una reflexió prèvia abans d’anar a les urnes. A l’espera d’aquesta reflexió, el 8090% el tira cap al Sí o cap al No? (Riu) Si m’ho permets, m’ho reservo… Text i foto: Josep Villagrassa
S’ha perdut l’Ajuntament Terrassa?
Eduard González @edugonzalez_ 1 abr. .@PplarsTerrassa @PPopular Parlen de llibertats mentre prohibeixen l'avortament, l'ensenyament en català i el dret a decidir #etfelicitofill
Ona Martínez Viñas @OnaVias 29 març A la presentació de les @JERC_VACARISSES . Força, treball i encerts! Seguim creixent!
Carles Caballero @CarlesCaballero 28 març Deute reconegut en infraestructures amb Catalunya de 2600 milions d'euros. Rescat estatal de les autopistes de Madrid de 3600 milions d'euros.
Max Eritja i Prim @MaxEiP 26 març L'autobús del PSC no té conductor. Ni portes. Ni finestres. Però no importa, perquè tampoc va enlloc.
Albert Gallardo @AlbertGallardoF 15 març Per la feina que han fet, fan i faran #TotsSomAssambleaNC.
Isaac Albert _@isaacalbert 12 març El Parc Vallès #Terrassa va suposar expulsar l'oci de la ciutat. Ara ho intenten amb el comerç.No és el nostre model. http://ow.ly/uv1X5
Xarcuteria MORERA @xarcuteria_ 13 març @isaacalbert El comerç dins la ciutat es vida, es alegria, es caliu. Gràcies a #ERC per protegir-lo!. #Terrassa
Pep Forn @pepforn 1 març @jmterricabras 'cal que tots donem un pas endavant' (en defensa del país i de la democràcia) #TerricabrasTRS @PacteTerrassaDD @ERCterrassa
És a dir, l’Ajuntament no té clars els objectius de cara al futur? Crec que els objectius són bons però, com quan parlàvem de la Festa Major, falta creativitat de nous objectius. Terrassa, com a ciutat, té uns bons fonaments i objectius vàlids, com ara potenciar la ciutat universitària o el perfil d’integració… però els falta combinarlos amb noves idees. Tampoc parlo d’una revolució i trencar amb tot, però més inventiva…
Marc Roca @marcroca 1 març Del paper a la xarxa. Del partit a la ciutat @ERCterrassa http://laccio.cat #obrimTerrassa #Terrassa http:/
la creativitat a per repensar
jordi navarro @Jrd_naco 26 feb. Que que és #obrimterrassa? Punt de trobada, punt de partida, lloc de confluència, opinió i informació.
JOSEP VILLAGRASSA
Va ser el primer capgròs de l’any a Terrassa, va impulsar la recuperació de les tradicions al voltant de la Festa Major i ha dedicat més de trenta anys a la nostra ciutat com a regidor i tinent d’alcalde pel Partit socialista. Aprofitant la Festa Major, parlem amb
sar. Cal reflexionar sobre temes necessaris com ara fórmules per gestionar les Rambles durant la Festa Major i no perdre algunes coses molt clares que teníem quan la vam recuperar. I em refereixo al fet que, quan vam recuperar la Festa, teníem clar que aquesta havia de ser al centre de Terrassa i catalana. I s’ha de treballar perquè aquest esperit no es dispersi…
Jordi Centelles#SíSí @jordicentelles 16 des. Mentre els demòcrates apostem per la pregunta, altres aposten per la por i la prohibició. #votaresdemocracia #9n2014