El CERVELL I LA INTEL·LIGÈNCIA

CIQ Cervell Intel·ligència Coeficient

El CERVELL I LA INTEL·LIGÈNCIA

Descobrint el nostre centre de control, les seves parts i la seva qualitat més desconeguda, la intel·lidència El cervell el veritable motor del nostre cos i l’organ que ens fa sen�r.

La Evolució del nostre cervell i la capacitat intel·lectual

SUMARI 1) Trobant Respostes................................................................................. 5 2) Parts del cervell..................................................................................... 6 i) Parts externes............................................................................. 8 ii) Parts internes.............................................................................. 10 3) Què és la intel·ligència.......................................................................... 12 i) Intel·ligència general o factor g...................................................13 ii) Intel·ligències múl�ples.............................................................. 14 iii) Teoria triàrquica d’Sternberg...................................................... 16 iv) Percentatge d’u�lització del cervell............................................ 16 4) Evolució del cervell i la intel·ligència humana.......................................17 i) Evolució del cervell..................................................................... 18 ii) Evolució de la intel·ligència humana........................................... 20 (a) Australopitecus ramidus i afarensis.................................. 20 (b) Homo habilis..................................................................... 20 (c) Homo ergaster................................................................... 21 (d) Homo erectus................................................................... 21 (e) Homo neanderthalensis.................................................... 22 (f) Homo sapiens................................................................... 22 5) El Coeficient intel·lectual....................................................................... 26 i) Sobre el CI...................................................................................27 ii) Fiabilitat...................................................................................... 29 iii) Puntuacions................................................................................ 30 6) Estadís�ca i tests de CI.......................................................................... 31 7) Conclusions........................................................................................... 36

3

AGRAÏMENTS

Mireia Tolosa, Paula Gehric, Jan Urquizu, Alicia, Oriol Moreno, Albert Viver, Francesca Balbal, Anna Eastwood, Elena Escolar, Guillem Juangran, Francisco Javier, Marc de la Maza, Inés Carol, Sheila , Emi, Lluc Lobez, Pau Soriguera, Jaume Mussons, Jordi Pueyo, Elena Àlvarez, Clara Mar�nez, Alex Springs, Carles Cubero, Mercè Colet, Jaume Colet, Francesc Cas�lla, Roberto Pino, Marc VIver, Roc Jansà, Xevi Moreno, Anna Casas, Roger Birbe, Carmen Aumedes, Lluís Boguña, Jordi Llorca, Ramon Cardil, Alexis Cobos, Frank Jaumà, Andrea Antòn, Josefina Valencia, Marina, Lourdes Barbal, Pol Pueyo, Carla Pueyo, Joan Oliveras, Víctor Perramón, Joan Izquierdo, Edu Andreu, Diana Vidal, Ona Jansà, Andrea Socol, Marga, Sonia, Josep Maria Mar�, Pau Rull, Rut Or�, Jordi Papiol, Ton Merino, Carla Ferrer, Miriam Solà, Sergi Doñate, Anna Pujol, Rosi, Anna Torrella i Lluís Valerio

Logopeda - Inés Pallarès

4

TROBANT RESPOSTES El cervell és la màquina més complexa que existeix, és la màquina més perfecte, és la màquina que ens fa persones. Tot hi així el seu funcionament con�nua sent desconegut conver�nt-se en un dels grans misteris del nostre cos.

Però si el cervell és un òrgan desconegut, la nostra intel·ligència encara ho és més.

Què és la intel·ligència? Perquè som intel·ligents?...

Aquests i molts d’altres van ser els dubtes que ens vam plantejar i és aquest el mo�u pel qual hem triat aquest tema, per intentar resoldre tots aquests dubtes, tot i que molts d’ells segueixen sent misteris de la ciència.

Quan vam començar a fer aquest treball la nostra idea no era parlar sobre el cervell i la intel·ligència. Les dues teníem clar que volíem fer un treball de ciències, més concretament un tema mèdic, ja que és el que més ens agrada i ens mo�va i cap on volem encaminar el nostre futur.

La primera idea , però, era fer el treball sobre els errors en els medicaments, però a mesura que vam aprofundir en la matèria ens vam anar adonant de que el treball derivava més cap a temes socials i farmacològics que mèdics. A més a més el treball no ens mo�vava i vam decidir canviar de tema per passar a tractar el del cervell i la intel·ligència.

El tema de la intel·ligència és un tema molt extens i bastant complex i això ens ha dificultat bastant la feina. És un tema que per poder-lo comprendre s’han d’entendre moltes altres coses. És evident que per poder entendre què és la intel·ligència primer havíem de conèixer l’òrgan que

Laia Viver

permet que existeixi, el cervell, o que per poder entendre la intel·ligència humana i les seves diferenciacions era bo conèixer l’evolució del nostre cervell i de les nostres capacitats. A més a més és un tema força desconegut i per tant gran part de la informació són teories, algunes contradictòries entre si, i que generen molta polèmica i controvèrsia.

La nostra pregunta inicial, la que ens vam plantejar quan vam començar a treballar és perquè hi ha gent més intel·ligent que altra. Tot hi que pugui semblar una pregunta molt senzilla és una pregunta que genera conflictes è�cs, una pregunta amb una gran diversitat d’opinions i una pregunta amb resposta desconeguda.

Per poder resoldre la nostra pregunta hem hagut de tractar molts temes. És per aquest mo�u pel qual el nostre treball tracta temes diferents, ja que el cos del treball és la preparació per poder arribar a les conclusions finals.

Esperem doncs, que el nostre intent per explicar un tema tan complex no sigui en va.

Karla Krawczyk

5

EL CERVELL Descobrint el processador del nostre cos que controla les nostres emocions El cervell humà és l’òrgan més complex del nostre cos tant anatòmicament com per la capacitat que té de fer-nos sen�r, recordar o pensar entre moltes altres coses. És l’estructura més desconeguda del nostre organisme on, en només 1,4 kilograms dels quals dos terços són aigua, s’hi troben les facinants qualitats que realment ens fan humans.

És l’òrgan major del sistema nerviós central i és el centre de control tant pels es�muls involuntaris com voluntaris. També s’encarrega de la complexitat del pensament, emocions i llenguatge. Està format per neurones amb funcions especialitzades i es troba a la regió de l’encèfal en els animals vertebrats i alguns invertebrats. En la resta es diu òrgan gangli o conjunt de ganglis. És un òrgan molt complex a causa de que està format per neurones ja que aquestes estan comunicades entre si gràcies a unes llargues

fibres anomenades axons i transmeten senyals a diferents parts del cos.

La funció més important del cervell és administrar els recursos energè�cs que té el nostre cos per garan�r la nostra supervivència. El cervell és molt important ja que com hem dit abans, controla tant el comportament com secrecions químiques.

Encara que hi ha éssers vius que no tenen sistema nerviós i tenen altres maneres de controlar alguns d’aquest aspectes com la seva locomoció.

En el cas dels vertebrat, és necessari tenir un circuit neuronal que dur a terme les funcions simples, en canvi, per les funcions més complicades és necessari tenir un cervell centralitzat com el nostre.

LES MATÈRIES DEL CERVELL El cervell està format per dos �pus de matèria, la matèria blanca i la grisa. La matèria blanca és aquella que està formada per axons. Està coberta per una substància anomenada mielina on la seva funció és accelerar la velocitat dels impulsos nerviosos. En canvi la matèria grisa està formada per neurones i es troba principalment a l’escorça cerebral. És el centre de les facultats intel·lectuals, de la percepció i els moviments voluntaris.

7

PARTS EXTERNES Hemisferis Cerebrals: tenim dos hemisferis cerebrals, el dret i l’esquerre. Cada hemisferi controla la meitat oposada del cos. O sigui que l’hemisferi esquerre controla la part dreta del cos i el dret, l’esquerra. Els hemisferis no són idèn�c encara que van coordinats gracies al cos callós que els enllaça. L’hemisferi dret està relacionat amb la lògica i la matemà�ca mentre el dret es dedica a les emocions i la creació. Cada hemisferi està format per quatre lòbuls que es troben situats just a sota de l’os que els hi dona el nom.

- Lòbul Frontal: és on es troba el pensament, la voluntat, la planificació, la moralitat i la mo�litat voluntària.

- Lòbul Parietal: s’encarrega del reconeixement i la interpretació de la informació sensi�va que li arriba del sen�t del tacte.

- Lòbul Occipital: assegura la percepció visual i el reconeixement i la interpretació de les imatges.

- Lòbul Temporal: iden�fica i interpreta els sons purs o complexos com les paraules o la música.

Escorça Cerebral: és la capa externa del cervell i està formada per matèria grisa. És la part més voluminosa de l’encèfal i està dividida per la cissura formant els dos hemisferis cerebrals. L’escorça està formada per una fina capa que recobreix la super�cie irregular dels hemisferis.

La seva super�cie està coberta per uns solcs anomenats circumval·lacions i aquestes, si són profundes, poden separar els diferents lòbuls.

8

Cerebel: està unit al tronc cerebral i intervé en la coordinació dels moviments i el manteniment de l’equilibri per això rep informació de les diferents part del nostre cos. És la part més gran de l’encèfal desprès del cervell. Es troba a sota del lòbul occipital i consta de dos hemisferis cerebel·losos. L’exterior d’aquest està format per matèria grisa i l’interior per matèria blanca.

Tronc Cerebral: està compost per tres parts: el bulb raquidi, la protuberància i el mesencèfal.

Es relaciona amb el cervell mitjançant les fibres nervioses de la matèria blanca de cada part. És una part molt important ja que controla algunes de les funcions vitals més importants com pot ser la regulació de la respiració o el ritme cardíac. Aquest es troba en contacte amb moltes fibres neuronals que també ajuden als reflexes.

“Es increible que en un cerebro tan pequeño, quepa tanta ignorancia.”

Anònim

“Si el cerebro humano fuese tan simple que pudiésemos enterderlo, entonces seríamos tan simples que no podriamos entenderlo.”

Anònim

9

PARTS INTERNES Diencèfal: és la part que es troba sota els dos hemisferis i a través d’aquest passen la majoria de fibres que es dirigeixen cap a l’escorça cerebral.

- Tàlem: és el veritable centre de processament de dades ja que controla i processa la informació sensi�va i sensorial que més tard es transmet a l’escorça cerebral. Està compost per matèria gris i separat en dos part unides per unes fibres.

- Hipotàlem: està situat a sota del tàlem. Té diverses funcions ja que s’encarrega de regular els batecs del cor i la freqüència respiratòria, manté la temperatura corporal i actua sobre les sensacions de gana i ansietat. També controla i segrega algunes hormones.

- Subtàlem: està situat entre el tàlem i l’ hipotàlem. La seva funció principal és encarregar-se dels moviments corporals. La seva informació es dirigeix per unes vies neuronals cap al tàlem i el cerebel.

- Epitàlem: està situat a la part posterior del diencèfal. Està format per dos glàndules: la epífisi i l’habènula. La epífisi és una glàndula endocrina que s’encarrega de segregar una hormona relacionada amb la quan�tat de llum solar que hi ha, com més llum més en segrega. L’habènula té la funció de comunicar el sistema límbic i la formació re�cular.

- Amígdales: formen part del sistema endocrí ja que són unes glàndules que segreguen hormones que més tard són enviades al corrent sanguini.

Són les responsables de les emocions i segreguen hormones depenent del nostre estat anímic.

10

- Hipocamp: la seva principal funció és la consolidació de la memòria i l’aprenentatge. Si es causa algun dany en aquesta zona es pot provocar amnèsia fent que els records s’esborrin però mantenint la capacitat d’aprenentatge.

“Todo cabe en lo breve. Pequeño es el niño y encierra al hombre; estrecho es el cerebro y cobija

- Hipòfisis: és una glàndula molt pe�ta que forma part del sistema neuroendocrí.

Està dividit en dos parts. Una d’elles anomenada hipòfisis posterior s’encarrega d’emmagatzemar les hormones segregades per d’hipotàlem i l’altra anomenada hipòfisis anterior secreta les seves pròpies hormones.

- Ventricles: són cavitats que estan unides i contenen líquid cefaloraquidi. Tenim quatre ventricles: dos es troben sota cada hemisferi, un altre al mig i l’úl�m al costat del cerebel comunicat amb la medul·la espinal. La seva funció és, gràcies al líquid cefaloraquidi, que la intensitat dels cops disminueixi i emmagatzemar líquids en cas de necessitat.

- Nuclis Basals: s’anomena així al nucli caudat més el nucli len�cular. Aquests estan formats per matèria grisa inserida en matèria blanca i situats a la base del cervell. La seva funció està relacionada amb el moviment del cos. Els �cs estan provocats per alguna alteració d’algun d’aquests nuclis.

el pensamiento; no es el ojo más que un punto y abarca leguas.”

Alejandro Dumas

11

LA INTEL·LIGÈNCIA La intel·ligència sempre ha sigut un dels grans misteris de la ciència.

Durant segles s’ha discu�t què és aquesta qualitat que ens permet entre altres coses relacionar-nos, parlar, aprendre, resoldre problemes, crear... Però què és realment? Hi ha una sola inteligència o n’hi ha més d’una?

QUÈ ES LA INTEL·LIGÈNCIA? No és fàcil donar una resposta exacta a aquesta pregunta ja que la intel·ligència s’ha treballat des de molts camps cien�fics i és lògic que hi hagin divergències.

P

er regla general entenem com intel·ligència la capacitat d’un esser viu de processar informació, tant interior com exterior. La intel·ligència ajuda a mantenir la independència respecte a la incertesa de l’entorn i, per tant, ajuda a con�nuar viu en aquest món. Aquestes ap�tuds i habilitats, s’adquireixen durant el procés d’aprenentatge, i per aquest mo�u es molt important fixar-nos en ell per tal de poder entendre la intel·ligència de cada espècie.

Cada esser viu té una intel·ligència diferent, depenent de l’organització del cervell i de

INTEL:LIGÊNCIA GENERAL O FACTOR G És una escola de pensament que afirma que només hi ha un �pus d’intel·ligència. Consideren que la intel·ligència és una habilitat general.

Per els defensors d’aquest �pus d’intel·ligència qui és intel·ligent en algun camp també ho és en un altre.

la complexitat dels seus circuits neuronals.

El cervell humà amb uns 1400g de pes , 1011neurones i 1015 sinapsis és l’òrgan més complex i intel·ligent que coneixem.

Hi ha diverses teories sobre la intel·ligència però les podem classificar en dos grans grups: els que creuen que només hi ha una intel·ligència i els que afirmen que n’hi ha més d’una.

area de cada persona. Segons els defensors d’aquesta teoria l’educació �ndria importància en el desenvolupament del factor S.

Charles Spearman va formular una teoria on deia que la intel·ligència estava formada per un factor general i altres d’específics. Aquesta teoria es diu Bifactorial, ja que la intel·ligència estava formada per un factor general (G), que seria hereditari, i el factor especial (S) que representarien les habilitats específiques en vers una

13

INTEL·LIGÈNCIES MÚLTIPLES Les escoles de pensament que defensen aquesta teoria creuen que les intel·ligències són independents i que per tant, una persona pot destacar en una area i no fer-ho en una altra.

El doctor Howard Gardner, professor de psicologia y ciències de l’educació de la universitat de Hardvard, l’any 1993 va proposar la teoria de les intel·ligències múl�ples. Amb aquesta teoria Gardner diu que no només hi ha una intel·ligència que domini totes les capacitats i habilitats, si no que la intel·ligència està a diferents parts del cervell connectades entre si, però que també poden treballar de forma individual.

Howard Gardner apunta que hi ha aquestes set intel·ligències:

La intel·ligència interpersonal és la capacitat de dis�ngir i percebre els estats emocionals dels altres i respondre de manera efec�va a aquestes situacions.

La intel·ligència lingüís�ca -verbal és la capacitat d’u�litzar de manera eficaç les paraules, manipulant l’estructura o sintaxis del llenguatge.

La intel·ligència espacial és la capacitat mental de crear un model mental de formes, colors, textures...

La intel·ligència lògica -matemà�ca és la que u�litzem per resoldre problemes de lògica i matemà�ques.

Aquesta és la intel·ligència que es mesura en els testos de QI i és la que la nostra cultura sempre ha fet servir com a model per definir la intel·ligència.

14

La intel·ligència intrapersonal és la capacitat d’entendre el que fem i valorar les nostres pròpies accions

La intel·ligència musical és la capacitat de percebre, dis�ngir, transformar i expressar el ritme, el �mbre i el to dels sons musicals.

La intel·ligència �sica- cinè�ca és l’habilitat per controlar els moviments del nostre cos per poder realitzar ac�vitats �siques.

Recentment el mateix Howard Gardner ha establert altres �pus d’intel·ligència com la naturalista, la digital, l’espiritualista, l’existencial...

Aquesta teoria és actualment la més acceptada i ha fet canviar la manera d’entendre i mesurar la intel·ligència. En aquest punt ens hauríem de fer una altra pregunta: és mesurable la nostra intel·ligència? Tot i que encara no hi ha testos per mesurar totes les intel·ligències, el que queda clar es que els testos de QI convencionals el que mesuren és només la intel·ligència lògica-matemà�ca i alguns d’ells la lingüís�ca, per tant quan fem aquestes proves s’ha de tenir clar que el que estem mesurant no és la intel·ligència en si, si no un �pus d’intel·ligència en concret.

Per saber-ne més:

Frames of mind: the theory of mul�ple intelligences Howard gradner 1993 Basic Books

15

TEORIA TRIARQUICA La teoria triárquica és una teoria del psicòleg nord americà Robert J.Sternberg que classifica la intel·ligència en tres categories: -Intel·ligència componencial analí�ca: és la capacitat d’adquirir i retenir informació . Aquest �pus d’intel·ligència està formada per tres components principals: •

els metacomponents, que permeten resoldre problemes i prendre decisions.

•

els components de rendiment: permeten relacionar conceptes i crear noves relacions entre aquests.

•

components d’adquisició: són el mecanisme que u�litzem per obtenir nova informació.

Aquesta intel·ligència està associada amb la capacitat analí�ca. La capacitat analí�ca permet separar els problemes en parts més pe�tes i trobar solucions que no eren evidents quan el

PERCENTATGE D’UTILITZACIÓ DEL CERVELL Durant l’úl�m segle molta gent s’ha qües�onat si realment u�litzàvem tot el nostre cervell o només l’u�litzàvem una part.

El mite diu que els humans només u�litzem un 10% de la ment i que si l’u�litzéssim tota seriem superdotats i podríem llegir la ment dels altres. El cert és que aquest mite és fals. Els humans u�litzem el 100% del nostre cervell, però no ho fem simultàniament, si no que, segons el que volem fer, u�litzem una part o altra. Només s’arriba a u�litzar el 100% del cervell alhora en els grans atacs epilèp�cs. És més, si només u�litzéssim el 10% del nostre cervell estaríem en estat vegeta�u, ja que la gent no pot viure amb aquest percentatge d’ac�vitat cerebral

16

problema no estava dividit.

Intel·ligència experiencial-crea�va: és l’habilitat que tenen els individus per seleccionar, codificar, combinar i comparar la informació que reben amb l’experiència.

Intel·ligència contextual-pràc�ca: és la intel·ligència relacionada amb la capacitat adapta�va amb l’entorn, és a dir, la manera en com ens adaptem a les noves situacions.

EVOLUCIÓ DEL CERVELL I DE LA INTEL·LIGÈNCIA El cervell és un òrgan que ha anat evolucionant durant el pas del temps convertint-se cada vegada en un òrgan més complex i complet. És l’evolució del cervell i de la nostra ment el que ens diferencia bàsicament dels altres animals. La nostra intel·ligència ens ha convertit en éssers sociables disposats a cooperar per aconseguir objectius que un individu sol no pot aconseguir.

Hem creat civilitzacions, cultures, fins arribar a un punt que hem acabat dominant el món, tenint en compte que fa menys de 3.000.000 d’anys el que ens dominava era ell.

L’evolució del cervell El cervell és un òrgan que ha anat evolucionant durant el pas del temps conver�nt-se cada vegada en un òrgan més complex i complet. És l’evolució del cervell i de la nostra ment el que ens diferencia bàsicament dels altres animals. La nostra intel·ligència ens ha conver�t en éssers sociables disposats a cooperar per aconseguir objec�us que un individu sol no pot aconseguir. Hem creat civilitzacions, cultures, fins arribar a un punt que hem acabat dominant el món, tenint en compte que fa menys de 3.000.000 d’anys el que ens dominava era ell.

L’evolució del cervell de l’home ha sigut ver�ginosa comparat amb l’evolució d’altres estructures similars al cervell. I és aquesta la pregunta que es fan molts cien�fics: Perquè el cervell humà ha evolucionat tant ràpidament?

Però abans de parlar de l’evolució del cervell humà comencem des del principi: amb l’aparició del primer cervell.

El primer fòssil que s’ha trobat d’un animal amb cervell és de fa 500 milions d’anys. Aquest cervell era d’un peix sense mandíbules.

Posteriorment els rèp�ls van desenvolupar

18

un cervell que encara avui disposen i disposem. Es tracta d’un bulb en l’extrem cefàlic de la medul·la. Aquest cervell els permet sobreviure en el seu habitat, però no els permet cap interacció emocional ni capacitat per la consciencia. És un cervell primi�u i ins�n�u, és el que actua quan ens ocupem de coses puntuals, com per exemple, fregar o rentar. És un cervell que l’únic que busca és la supervivència, per tant cobreix la necessitat de beure, menjar, reproduir-se, protegir-se, controlar la seva temperatura corporal... És un cervell que no té ni passat ni futur, viu en present, per

tant és incapaç d’aprendre o an�cipar.

Aquest �pus de cervell s’anomena rep�lià o arcaic ja que és el cervell que tenen els rèp�ls i a més a més és el més an�c.

Més tard es va començar a desenvolupar el cervell límbic (sobre l’estructura rep�liana ja existent) primer en les aus i posteriorment es va acabar de desenvolupar en els mamífers.

Aquesta estructura dirigeix les emocions i el comportament, per tant, els mamífers ja sen�en. Aquesta és una gran diferència respecte el cervell rep�lià, ja que el sen�ment és el que ens fa humans. El sistema líbic també està involucrat en la formació de la memòria a llarg termini.

Quan els mamífers es van diversificar va aparèixer el neocòrtex. Neocòrtex en lla� significa literalment escorça nova, i s’anomena així ja que és la part més nova del cervell.

El neocòrtex és una capa fina que recobreix tot el cervell, té uns 2mm de gruix i esta dividida en 6 capes. És una capa neuronal que es troba en el cervell dels mamífers,

està molt desenvolupada en el cervell dels primats, sobretot en l’Homo sapiens.

El neocòrtex és la base estructural de les funcions cogni�ves, com el llenguatge, el raonament, la planificació, la moralitat, la capacitat d’abstracció, l’anàlisi, la resolució de problemes, la presa de decisions...

Hem de tenir en compte, que cada nova estructura s’ha anat “afegint” a les ja existents, per tant depenent de com hagi evolucionat cada espècie, el seu cervell serà més primi�u o més desenvolupat. Per exemple, el cervell dels rèp�ls, va aparèixer fa 500.000.000 d’anys, només consta de l’estructura rep�liana i des de llavors quasi no ha evolucionat. Per tant l’estructura cerebral dels rèp�ls és primi�va. En canvi el cervell dels humans, que és el que té el neocòrtex més desenvolupat també és el que té més recursos i intel·ligència. Per tant el cervell de les diverses espècies és diferent segons el mode de vida de cada una potenciant unes estructures o altres.

19

L’evolució de la intel·ligència humana El ximpanzé és el primat que més s’assembla a l’home actual i al que segons la teoria de l’evolució és el que donaria lloc al primer homínid. Però el cervell del ximpanzé actual és gairebé 3 vegades més pe�t que el nostre. Mentre que la nostra capacitat cranial ronda els 1400cc, la del ximpanzé és de 500cc.

Al mateix temps, però l’energia que necessita el cervell del ximpanzé és la meitat de la que necessitem nosaltres Com ha sigut el procés que ha permès que el cervell d’un ximpanzé s’acabés conver�nt amb el nostre cervell actual?

Per tal d’explicar l’evolució del cervell i la ment humana ens centrarem en les espècies d’homínids més rellevants i que han suposat un canvi més gran.

Els nostres avantpassats més an�cs són ells australopitecs ramidus i afarensis, de fa 5,8 i 3,9 milions d’anys respec�vament. Aquests van ser els primers que es van començar a diferenciar del ximpanzé.

Els australopitecs ramidus haurien viscut a l’Àfrica fa uns 4,4 milions d’anys. Els australopitecs afarensis van viure a l’Àfrica farà una 30000003900000d’anys. S’han trobat 200 ossos pertanyents a 14 individus, entre ell el del famós fòssil Lucy. Gràcies a aquests fòssils es creu que els afarensis eren bípedes, però no completament, ja que la bipedestació va ser un procés força lent dintre de l’evolució dels homínids Els astralopitecs ramidus i afarensis mostraven una estructura mental molt semblant a la dels actuals ximpanzés, ja que el volum del seu cervell era gairebé igual que el del ximpanzé i ja que no s’ha trobat cap indici arqueològic que demostri la existència d’alguna tecnologia més sofis�cada, que els pogués diferenciar del ximpanzé L’homo habilis va viure al est i al sud d’Àfrica ara fa entre 1,9 i 1,6 milions d’anys. S’anomena habilis ja que s’han trobat eines de pedra al costat de restes fòssils.

La capacitat cranial dels homo habilis era superior a la dels seus antecessors. Es calcula que tenien una capacitat cranial entre 500cc i 800cc. El cervell és un òrgan que gasta molta energia i per tant necessita més aliment. És per aquest mo�u pel qual va canviar la dieta dels homo habilis:

20

la carn passa a ser un aliment habitual dins de la seva dieta. Aquest augment del volum del cervell va permetre el desenvolupament de funcions inexistents fins aquell moment.

Aquestes noves funcions consis�ren en un augment de la intel·ligència associa�va i de la intel·ligència social, que va permetre fer grups més grans i més cohesionats que alhora eren molt ú�ls per dur a terme ac�vitats de defensa, de caça i de detecció de carronya.

Alguns cien�fics, també apunten que va ser en aquest moment quan va aparèixer el llenguatge, però actualment no hi han suficients dades per pensar amb un llenguatge estructurat i ampli, si no més aviat amb un llenguatge més simple, un llenguatge amb pocs sons.

L’augment cerebral també va comportar als homo habilis, tal com indica el seu nom, la capacitat de crear eines per poder facilitar el desenvolupament d’algunes tasques com la caça. També es creu que aquest augment cerebral va millorar la interacció amb el mon animal, que va facilitar l’obtenció d’aliment animal.

L’homo ergaster és una espècie d’homínid que va viure entre fa 1,7 i 1,5 milions d’anys.

Per a molts cien�fics és considerat com la variant africana de l’homo erectus. L’homo ergaster és una espècie que va aparèixer a l’Àfrica i que es va estendre fins a l’orient mitjà.

L’homo ergaster mostra canvis notables respecte els homos anteriors. Un és la proporció i mida del seu cos, molt semblant a la del home actual, i l’altre és l’augment del volum cerebral (850cc).

Es creu que l’homo ergaster va ser el primer en desenvolupar un llenguatge ar�culat.

L’ús del llenguatge és molt important ja que gràcies a ell es va poder millorar la capacitat d’associació entre els membres del grup. A més a més de l’àrea del llenguatge també és van desenvolupar les àrees cor�cals prefrontals i

Crani homo ergaster

frontals del cervell que van permetre al homo ergaster començar a desenvolupar la capacitat d’abstracció. Es creu que l’homo ergaster també era capaç d’intuir els estats d’ànim dels altres membres del grup.

L’homo erectus procedeix de l’evolució de l’homo ergaster. S’anomena erectus perquè quan el van descobrir era el fòssil més an�c que podia caminar dret. L’homo erectus és una espècie asià�ca d’entre 1,8 i 300.000 anys d’an�guitat.

Tot hi que no va ser el primer homo en posar-se dret si que és cert que cada vegada el sistema locomotor anava millorant i hi havia diferències evidents entre la locomoció del homo afarensis i la del erectus.

Els homo erectus, amb una capacitat cranial de 800 a 1300cc, van ser els primers en desenvolupar un sistema de refrigeració del cos. Es creu que una bona refrigeració del cos i un increment de les glàndules sudorípares podrien tenir molt a

Crani homo erectus

21

veure en el desenvolupament del nostre cervell.

Aquest refrigerament del cos va permetre que poguessin estar més hores exposats al sol i per tant podien caçar durant més hores i obtenir més aliment. Això va fer que la seva dieta millorés i que alhora ho fes també el seu cervell.

Aquest augment del cervell va seguir una pauta evolu�va semblant a la del homo habilis: un augment de la intel·ligència associa�va i de la intel·ligència social.

Els canvis més notables respecte l’homo ergaster van afectar a la intel·ligència fisicotècnica i la intel·ligència del món natural que es va tornar molt sofis�cada y adapta�va.

Aquestes millores ja havien sigut iniciades per l’homo ergaster, que junt amb noves capacitats motores el van dotar d’una gran capacitat adapta�va. Gracies a aquesta capacitat d’adaptació es van poder estendre molt ràpidament per Europa i Àsia representant la primera colonització de la terra.

L’homo neanderthalensis va viure entre fa 200.000 i 30.000 anys a Europa i al centre i sud-oest de l’Àsia.

Molts dels canvis que va experimentar l’homo neanderthalensis van ser fruit de la seva procedència genè�ca i de les condicions climà�ques en que va viure. L’homo neanderthalensis va viure durant un gran període de glaciació i això va fer que el seu cos es�gués adaptat a les dures condicions de vida.

Els homo neanderthalensis són els únics homínids que en quan a capacitat cranial superen als homo sapiens. És aquest un dels mo�us pels quals s’ha descartat que la intel·ligència té relació amb la mida del cervell, ja que els neanderthalensis no eren pas més intel·ligents que nosaltres ja que no van aconseguir sobreviure, sinó que es van ex�ngir.

Tot hi així tenien un cervell molt semblant al nostre capaç de comunicar-se, crear eines sofis�cades, que al mateix temps va millorar la caça i la seva alimentació, controlar el foc, plantar plantes i crear objectes simbòlics i ornamentals. Per exemple els neanderthalensis enterraven a la gent en tombes i hi posaven flors. Però el seu cervell al ser més gran consumia més energia i a més a més la seva estructura mental estava més compar�mentada i potser és aquest el mo�u pel qual l’homo neanderthalensis no va poder-

22

se adaptar i va acabar ex�ngint-se

Crani homo nenanderhalensis

L’HOMO SAPIENS Els homo sapiens van aparèixer fa uns 150.000 anys a l’Àfrica. Genè�cament parlant eren iguals als essers humans actuals. Aquests van ser els primers en u�litzar pells d’animals per ves�r-se, els primers en manifestar expressions ar�s�ques i religioses, els primers en u�litzar ornamentacions vinculades amb la posició socials i també van ser els primers que van aconseguir expandir-se per tot el mon.

Aquests guanys, però, no es poden atribuir ni al volum del cervell, ja que aquest era menor que el dels homo neanderthalensis, ni a la seva complexitat �sica ja que els neanderthalensis tenien una complexitat �sica més adequada per les condicions del medi en què vivien.

Però el que va permetre als homo sapiens evolucionar com a espècie va ser la seva fluïdesa cogni�va. És a dir, que van aconseguir que els diversos mòduls que formaven el cervell s’anessin interconnectant entre ells. Aquesta fluïdesa mental va permetre la u�lització de recursos que no havien estat capaços d’u�litzar fins llavors.

Segons Mithen, que és un professor d’arqueologia de la universitat de Reading, les primeres interconnexions que es van produir van ser entre els mòduls de la intel·ligència social i del món natural, permetent per exemple crear estratègies de caça molt eficàcies. Al mateix temps, la millora de la caça va permetre la seva supervivència ja que disposaven de més aliment. Aquestes millores cogni�ves van permetre mul�plicar els recursos de l’homo sapiens que entre altres coses

va millorar la tecnologia i va donar pas a les cultures fins arribar on som avui.

Aquesta evolució és la clau de la nostra intel·ligència. És aquesta evolució la que ens separa de la intel·ligència de la resta dels primats i la que ha permès que ara siguem intel·ligents.

Però perquè som més intel·ligents, que ens diferencia dels resta d’animals?

Recentment s’ha descobert dos gens que podrien tenir molt a veure amb el desenvolupament de la intel·ligència: aquests són el SRGAP2 i el FOXP2 SRGAP2 Recentment s’ha descobert la duplicació d’un gen (SRGAP2) en el genoma humà que va permetre que el cervell dels nostres ancestres inicies l’evolució que permetés arribar a les caracterís�ques del nostre cervell actual.

serien molt més complicades i sense aquestes relacions moltes tasques no es podrien dur a terme. Gràcies a aquesta organització ha sigut més fàcil obtenir menjar, per exemple, tasca que va permetre millorar la nostra dieta i al mateix temps la nostra capacitat intel·lectual.

Es creu que la capacitat de parla seria deguda a la mutació en dos aminoàcids del gen FOXP2.

Aquest gen és un gen que es troba en diferents mamífers però és només en l’espècie humana on es presenten aquestes dues mutacions.

Aquesta mutació hauria permès l’ar�culació de les paraules i la capacitat de dominar la sintaxis.

Es creu que intervé en la regulació d’alguns moviments de la cara i la mandíbula. Tot i que també és cert que no és l’únic gen que fa possible el llenguatge ja que aquest és un procés molt

La duplicació d’aquest gen , que hauria sigut deguda a un error genè�c, va afavorir que les connexions entre les neurones es realen�tzessin, per tant que es poguessin formar més filaments i que les connexions entres elles fossin més complexes.

Aquesta duplicació va tenir lloc fa 2, 5 milions d’anys coincidint amb l’aparició del gènere homo i el descobriment d’eines de pedra en el con�nent africà.

FOXP2 Una capacitat que ens diferencia del resta dels animals es el llenguatge. En certa manera ha sigut el llenguatge el que ha permès l’evolució de la intel·ligència. Sense ell les relacions grupals

FOX P2

23

complicat i que requereix la par�cipació d’altres gens, però si que és cert que esta implicat en el funcionament d’aquest i més concretament en les caracterís�ques facials i mandibulars que permeten la parla Aquestes mutacions es van donar ara fa uns 200.000 mil anys.

Un factor que ens diferencia de la resta d’animals és la capacitat bisocia�va. La capacitat bisocia�va és una capacitat humana que ens permet relacionar dos conceptes per crear-ne un de nou. Per exemple, Arquímedes coneixia la densitat de l’or i que quan submergies una cosa en aigua el volum de l’aigua augmentava.

Arquímedes va associar els dos conceptes i en va crear un de nou. Això s’anomena acte bisocia�u.

24

EL CÒRTEX, TAMBÉ UN FACTOR DE LA INTEL·LIGÈNCIA? El còrtex és la part externa del cervell. Aquest està dividit horitzontalment per 6 capes en els humans i ver�calment per columnes cor�cals. Les columnes cor�cals són les unitats de funcionament de l’escorça cerebral formades per grups d’entre 150 i 300 neurones on cada una de les columnes està relacionada amb un �ps d’es�mulació concreta.

se el cervell la super�cie que cap en un mateix lloc augmenta i per tant hi poden haver més columnes cor�cals. Si comparem el nostre cervell amb el dels altres animals ens adonarem de que el cervell del gos, per exemple, està molt menys arrugat que el nostre i al mateix temps són menys intel·ligents.

Segons un estudi del doctor Eduardo Mercado un cortex més gran suposaria una millor capacitat intel·lectual, ja que es creu que un cortex amb més volum permet l’existència de més columnes cor�cals.

Per tant la intel·ligència humana no �ndria a veure amb el volum absolut ni rela�u del cervell, el que importaria seria el nombre de columnes cor�cals disponibles i la classe de columnes que són.

Per tant les arrugues del nostre cervell serien un símbol de la nostra intel·ligència ja que al arrugar-

25

EL COEFICIENT INTEL·LECTUAL Durant molts anys s’ha inves�gat la intel·ligència ja que era un gran misteri per la humanitat. Al cap de llargues inves�gacions es van descobrir els tests de coeficient intel·lectual o CI que han portat a moltes discusions, controvèrsies i divisions en la societat.

SOBRE EL CI CI són les sigles per abreviar coeficient intel·lectual i és una mesura de la intel·ligència que s’expressa amb un nombre. És un concepte dinàmic que permet expressar la rapidesa del desenvolupament. Aquest resultat es calcula mitjançant una sèrie de proves de diferents �pus que formen part d’un test anomenat test de coeficient intel·lectual.

La intel·ligència i el CI no és el mateix ja que el coeficient intel·lectual és la mesura de la intel·ligència que tots tenim en major o menor grau. Seria un valor numèric en canvi, la intel·ligència és la qualitat. Un fet curiós és que primer va aparèixer la manera de calcular la intel·ligència (amb el CI) que la definició del propi concepte “intel·ligència” cosa que hauria d’haver sigut al revés.

El coeficient intel·lectual com a mesura de la intel·ligència suposa una mesura rela�va ja que ningú té un CI fix sinó que indica el nivell de comparació amb els altres. Per exemple, si una persona d’intel·ligència mitja es comparés amb molts Einsteins �ndria un CI molt baix, en canvi si a la mateixa persona la comparéssim amb nens de sis anys �ndria un resultat molt més alt. Això vol dir que el CI és una puntuació que s’obté respecte un grup de persones on la mitjana s’ha definit com a 100.

A finals del segle XIX és deia que tots érem iguals, teníem les mateixes habilitats i que només ens diferenciàvem en el nivell d’esforç i d’aprenentatge, però Charles Darwin va desmen�r aquesta afirmació. Darwin va dir que teníem moltes més diferencies entre persones com la força, la resistència o el creixement .Francis Galton va trobar que la teoria de Darwin que deia que les persones tenim moltes qualitats diferents es veia reflec�da en les notes d’uns estudiants de la Universitat de Cambridge. Va veure que hi havia unes diferencies considerables en les notes dels exàmens de matemà�ques i va argumentar que aquestes variacions eren degudes a diferències hereditàries de la intel·ligència. Va dir que les notes de l’examen eren una mesura de la intel·ligència, molt semblant a les puntuacions actuals del coeficient intel·lectual.

Paul Broca i Francis Galton van ser dels primers cien�fics que van intentar mesurar la intel·ligència. Ells van pensar que podrien calcular la intel·ligència mesurant la mida del crani dels humans perquè pensaven

que com major fos el crani més llesta seria la persona. Al mateix temps, el cien�fic Wilhelm Wundt va calcular la intel·ligència u�litzant la capacitat que tenim els humans de reflexionar. Aquest mètode no es considera vàlid i no s’u�litza per calcular el coeficient intel·lectual però va ser un fet molt important en la historia dels tests CI. El primer test CI vàlid va ser creat per Alfred Binet i Theodore Simon al 1904. El ministre d’educació francès va demanar a aquests dos inves�gadors que inventessin una prova per poder dis�ngir als nens amb retard mental dels que tenien una intel·ligència normal però que no s’esforçaven suficientment.

Aquesta demanda els va portar a crear el test de CI de Simon-Binet que consis�a en varies proves com el raonament lògic o les rimes de paraules. Per calcular la puntuació es dividia l’edat mental entre la real i es mul�plicava per cent el que proporcionava informació sobre el desenvolupament intel·lectual.

Aquet test va tenir un èxit increïble a Europa i Amèrica.

Aqueta formula per calcular el CI que van u�litzar Simon i Binet només funcionava en els nens però no en els adults ja que la intel·ligència es manté igual amb l’edat.

Per això es va haver de buscar un altre mètode anomenat el CI de desviació.

El CI de desviació compara el resultat ob�ngut en un test de coeficient intel·lectual amb la mitjana de puntuació de persones de la mateixa edat. La mitjana és 100 i si treus més de 100 vol dir que d’alguna manera ets més intel·ligent que la mitjana i si treus menys que tens una intel·ligència inferior a la mitjana. Amb aquest mètode podem calcular el desenvolupament cogni�u i expressar-lo amb un valor numèric.

Simon i Binet no van tenir en compte a l’hora de calcular el desenvolupament cogni�u que està relacionat amb l’edat de la persona. Mentre som nens la intel·ligència va augmentant fins que arribem a finals de l’adolescència on el desenvolupament cogni�u s’estabilitza. Durant la edat adulta la intel·ligència es manté igual fins com a mínim els 65 anys. A par�r dels 75 anys comença un descens i s’obtenen puntuacions inferiors en els tests.

“El desenvolupament cogni�u és el procés pel qual un nen aprèn a conèixer l’entorn i com això afecta al seu cervell i les connexions neuronals que s’hi estableixen.

Aquest desenvolupament permet tractar amb conceptes com el de nombre, espai, llenguatge, autoconsciència, relació d’idees i percepció de l’altre.” – VIQUIPÈDIA

27

Les diverses inves�gacions sobre el coeficient intel·lectual han descobert que la mitjana de resultats en els tests de CI han augmentat amb els anys. Això vol dir que les actuals generacions assoleixen uns resultats superiors a les generacions anteriors. Aquest fet se’l coneix com l’efecte Flynn que postula que en cada generació les puntuacions de coeficient intel·lectual augmenten 10 punts.

Si fem cas a aquets teoria, sempre i quan considerem la intel·ligència com a puntuacions de CI, vol dir que abans els homes eren molt menys intel·ligents i probablement aquest augment és degut a una millora tant en l’alimentació com en l’educació.

Noves inves�gacions han demostrat que l’efecte Flynn s’està aturant i que fins i tot les puntuacions mitjanes podrien estar disminuint en comptes d’augmentar.

En els seus orígens les mesures de la intel·ligència s’u�litzaven exclusivament per avaluar les diferències individuals. Amb el temps, aquests tests s’han u�litzat per crear diferències socials o fins i tot per retornar immigrants al seu país d’origen perquè segons diuen tenen massa poca intel·ligència. Alhora, els test CI han sigut una causa de l’origen de l’eugenèsia, una filosofia basada en els coneixement de la genè�ca que pretén millorar l’aspecte �sic humà i separa als humans en els que pertanyen a les elits i els no aptes.

Aquests tests s’u�litzen sobretot en l’elecció de la professió, en la selecció de personal, la tria d’escola i �pus d’estudi i per la inves�gació mèdica de malal�es que afecten a la intel·ligència.

Són ú�ls en aquests camps ja que tenen capacitat predic�va el que significa que el CI està relacionat amb els resultats acadèmics o la crea�vitat. Habitualment, com major coeficient intel·lectual té una persona majors seran els seus resultat acadèmics i el seu desenvolupament professional.

Es considera que els tests de CI són els millors indicadors de l’èxit que pot arribar a tenir una persona però també hi ha molts altres factors que hi influeixen com la personalitat de l’individu, les oportunitats i fins i tot la sort. Els experts diuen que una persona amb un resultat més baix però que té facilitat per relacionar-se amb la gent ob�ndrà un millor rendiment.

També afirmen que les persones que obtenen CI molt elevats acostumen a sen�r-se diferents i incompresos per la societat.

28

FIABILITAT Es poden trobar nombrosos tests de coeficient intel·lectual gra�s a Internet.

Aquest tests no donen uns resultats fiables i no s’ha d’esperar que ens proporcionin una puntuació real però poden ser d’u�litat com a exercicis per prac�car.

En els tests gratuïts que trobem per Internet només s’acostuma a calcular una de les múl�ples intel·ligències. Però en els tests professionals s’intenten calcular totes, o almenys les més importants per després fer una mitjana i poder saber el coeficient intel·lectual de manera més precisa. Normalment les intel·ligències més calculades són la intel·ligència verbal (llenguatge), numèrica (càlcul), espaial (resoldre problemes) i lògica (raonament).

Alguns dels test gratuïts no et donen el teu resultat depenent de les teves respostes segons un model sinó que els comparen amb les altres persones que han fet el test, o sigui, un grup de persones no representa�u.

Aquest úl�m sistema no és vàlid ja que depenent de les persones que el realitzin la puntuació pot variar molt. Algunes vegades s’obtenen resultats molt elevats ja que el test està manipulat per fer sen�r millor a la gent.

En canvi els professionals si que comparen el resultat amb un grup de persones representa�u.

En el món hi ha només un 2% de la població que té una puntuació en els tests de CI inferior als 69 punts. Per tant és molt di�cil determinar la puntuació exacta ja que hi ha molt poques persones de referència.

Això mateix passa amb els que tenen un coeficient intel·lectual molt elevat. Això fa que si les puntuacions ja són per si mateixes poc fiables la gent que obté resultats en els extrems del gràfic �ngui puntuacions encara més aproximades.

Els tests professionals que són u�litzats en inves�gacions psicològiques o en l’educació són molt més fiables. L’únic problema és

que necessiten ser constantment actualitzats per poder comparar els resultats amb noves dades en comptes de dades de fa molts anys el que fa que els resultats siguin més elevats i menys fiables. Un altre inconvenient d’aquestes proves és que són costosos tant en temps com en diners.

Hi ha certes caracterís�ques que ens permeten diferenciar entre un test professional i un de gratuït. El professional ha de tenir un mínim de trenta preguntes i ha d’iden�ficar l’autor i la seva formació per poder comprovar si realment està qualificat per fer aquest test. També es important el fet de que tots els tests fiables estan basats en una teoria cien�fica de la intel·ligència.

El test del coeficient intel·lectual (CI) dóna un resultat final totalment orienta�u. És bastant probable que el resultat ob�ngut sigui diferent o no coincideixi amb de la nostra capacitat d’intel·ligència. Es necessitarien fer diversos tests per poder tenir un resultat fiable. És molt important que s’agafi com a mesura orienta�va el resultat de la primera vegada que s’ha realitzat el test ja que sinó podria donar un resultat ni orienta�u i no ens podem ajudar d’altres materials a l’hora de fer el test com paper i llapis.

Hi ha molt poques pàgines web que ofereixin tests gratuïts de CI fiables i les poques que hi ha segurament compararan el resultat amb un grup de persones no representa�u. Malgrat sigui més fiable que els altres tampoc és del tot precís i hi pot haver un marge d’error bastant gran.

S’ha de vigilar amb els tests gratuïts que trobem per la xarxa i que diuen que són professionals ja que quasi sempre és men�da i el que volen és aconseguir dades personals. És aconsellable també no fer cas dels tests on la puntuació és extremadament alta ja que l’única cosa que persegueixen és aconseguir dades oferint a canvi un resultat favorable. Es imprescindible que si es realitza un d’aquest test no es facili�n mai dades personals com pot ser el telèfon o l’adreça ja que moltes vegades nomes són estratègies de màrque�ng.

29

PUNTUACIONS A l’hora de saber un resultat de CI aquest s’extreu en comparació a un grup de referència.

Això vol dir que si una persona espanyola fa aquest test per saber el seu resultat se’l compararà amb els altres espanyols que han fet el test i que tenen aproximadament la mateixa edat. La puntuació mitjana és 100 i la desviació estàndard és 15.

La desviació estàndard és una mesura de la dispersió que s’u�litza per representar en una estadís�ca i també gràficament les puntuacions dels tests de CI. Si la desviació estàndard és 15 vol dir que un 68% de la població té una puntuació entre 85 i 115.

A l’hora de fer un test de coeficient intel·lectual és molt important saber quin �pus de dispersió estem u�litzant ja que el resultat pot variar. La dispersió és una mesura

La relació entre el resultat del CI i el grau d’intel·ligència seria la següent: - 130 o més – molt superior - de 120 a 129 – superior - de 110 a 119 – normal brillant - de 90 a 109 – normal - de 80 a 89 – subnormal - de 70 a 79 – limítrof - de 50 a 69 – deficiència mental superficial - de 30 a 49 – deficiència mental mitjana - 29 o menys – deficiència mental profunda

30

estadís�ca que determina la distància d’un valor respecte la mitjana. En el cas dels tests de coeficient intel·lectual la mitjana dels valors és 100 i el gràfic es representa com una corba en forma de campana. En les seccions on la campana és baixa i ampla la dispersió és alta. En canvi, quan aquesta és alta i estreta la dispersió és baixa ja que els valors es troben més a prop de la mitjana.

A Mensa Dinamarca, una organització que ajuda a la gent superdotada, u�litzen la dispersió 15 igual que als Estats Units encara que aquí també u�litzen la 16. En els altres llocs és més comú la dispersió 24.

No té importància la dispersió u�litzada ja que si restem la dispersió en que ha estat calculat el test del resultat podrem saber la mitjana del resultat i comparar-los.

ESTADÍSTICA I TESTS DE CI Com que en el nostre treball hem parlat molt sobre el coeficient intel·lectual vam decidir fer com a part pràc�ca una estadís�ca. Aquesta estadís�ca consis�a en fer un test de coeficient intel·lectual (CI) a gent d’entre 13 i 65 anys.

Aquest test és d’Internet i el vam escollir per diversos mo�us. Primer per que no hi havia problemes amb la llengua o altres elements que per nosaltres podrien ser desconeguts.

En segon lloc no era dels més llargs i era semblant a la prova de Raven que és un test de CI professional. Aquest test consisteix en omplir un buit dins d’una seqüència. Per fer aquesta prova s’ha d’u�litzar la percepció, l’observació i el raonament analògic (obtenir una conclusió a par�r d’elements similars).

El test que vam escollir està format per 39 preguntes i es tenen 40 minuts per realitzar-lo. És un test que treballa la intel·ligència lógicomatemà�ca ja que les preguntes consisteixen en omplir un buit seguint una sèrie o unes caracterís�ques determinades. A mesura que avances en el test les preguntes augmenten la seva dificultat.

Hem fet aquest test a 69 persones i la mitjana dels resultats ha estat 107, 62. Les persones a les quals hem realitzat el test tenen un nivell social, econòmic i educa�u elevat. Aquest podria ser un dels factors que han influït en que la mitjana superi en 7,62 punts la mitjana real que és 100.

31

Una cosa que hem de tenir molt en compte és que aquest test és gratuït i d’Internet. Això vol dir que no hem de donar gaire validesa als resultats que ens mostra i que si realment es vol saber el CI de cadascun dels par�cipants el seu resultat no t’ha de guiar. Com hem dit abans aquest test es limita a valorar la intel·ligència lógico-matemà�ca el que fa que molts altres aspectes de la intel·ligència no siguin calculats.

El que ens ha sorprès dels resultats ob�nguts és que hi ha puntuacions com 103, 106 i 115 que estan repe�des vàries vegades i d’altres com 91, 101 i 111 que no han sor�t mai. Això encara ens ha fet sospitar més de la poca profunditat d’aquest test ja que totes les persones s’expressen i raonen de maneres molt diferents i és complicat que de 69 persones 7 treguin el mateix resultat.

En molts llocs on hem buscat informació deia que els homes són més intel·ligents que les dones perquè són millors matemà�ques o simplement perquè son més alts. Satoshi Kanazawa que és un psicòleg va fer un estudi que afirmava que la intel·ligència tenia a veure amb l’alçada. L’estudi deia que les nenes de pe�tes són més intel·ligents ja que són més altes degut al seu creixement precoç. En canvi el nois quan són pe�ts son menys intel·ligents en canvi a mesura que van creixent i superen l’alçada de les noies el seu Ci augmenta i passa a ser més elevat que el de les noies.

32

Nosaltres hem volgut calcular si això era cert i hem fet la mitjana de resultats separant-los per sexes. Hem observat que en el nostre cas la mitjana de les noies era unes dècimes superiors a la dels nois (mentre que la de les noies era de 107, 65 la dels nois era de 107, 60).

Al llarg de la història la dona sempre ha estat sotmesa a l’home i ha rebut una educació diferent que no li ha permès desenvolupar tot el seu potencial. Les teories que diuen que els homes són més intel·ligents que les dones segurament es basen en resultats an�cs o en una població mundial. Això és un problema ja que actualment hi con�nua havent discriminació cap a la dona i més en els països subdesenvolupats.

Als nois els ensenyaven matemà�ques i �sica mentre que a les noies a cuinar i cuidar els fills.

Això fa que el coeficient intel·lectual de l’home evolucioni i el de la dona no.

Com nosaltres hem fet el test a persones que tenen una qualitat de vida elevada i on les dones ja no estan tan discriminades i reben una educació semblant a la de l’home és normal que el resultat de les dones sigui quasi igual que el dels homes.

També hem calculat la desviació estendard de les nostres dades. La desviació que hem ob�ngut ha sigut de 7,14 punts. Aquesta desviació és menor del normal, ja que els nostres resultats estan molt més concentrats i no hi ha puntuacions extremes, és a dir ni molt baixes ni molt altes.

Per tant és normal que la desviació estàndard

sigui menor. Segons aquesta desviació ob�ndriem que la major part dels valors, es troben entre 100 i 114 aproximadament.

Fent l’ estadís�ca no només hem pogut comprovar la mitjana de resultats, una nova desviació i argumentar tant a favor com en contra totes les teories, si no que hem pogut observar que aquest testos són una altra manera de classificar la societat. Una vegada fet el test la gent preguntava si ho havia fet bé per por de que el resultat fos massa baix . Nosaltres no som psicòlegs però creiem que aquesta preocupació és deguda a la por de ser comparada amb una altra persona que ha tret un resultat superior i que la trac�n de menys intel·ligent. També hi havia molta gent que ens preguntava el nostre resultat o el de les altres persones per saber si havia tret un resultat millor.

Entre la gent hi havia una certa compe��vitat per mirar qui era el millor. També hi ha gent a qui no li ha afectat el resultat cosa que és el millor ja que aquest test , com ja hem comentat anteriorment i repe�m una altre cop perquè és força important, no valora prous aspectes. No s’ha de prendre el resultat d’aquest test com la intel·ligència que un té.

Hi ha moltes altres coses importants a part de la intel·ligència com poden ser els sen�ments, la crea�vitat o la forma de veure la vida. No direm que ser intel·ligent no sigui una bona qualitat però si ets molt intel·ligent però no tens inicia�va i tens una visió pessimista de la vida no desenvoluparàs tot el teu potencial.

Hem de tenir en compte que els tests mesuren el pensament “convergent” que serien totes les coses que hem après o els nous elements que aprenem per que tenen una relació amb els apresos, dit d’una altra manera la intel·ligència.

Però també és molt important la crea�vitat, que és el pensament “divergent” i serien les coses que aprenem però que no tenen a veure amb el que ja hem après o aquelles coses que nosaltres podem aconseguir amb l’esforç, les ganes... Això no és possible calcular-ho perquè tothom és diferent i no hi ha respostes correctes o incorrectes.

La raça humana és la forma més intel·ligent però,

per sort o per desgràcia, sempre trobem maneres de separar la gent que és diferent i que creiem superiors o inferiors a nosaltres.

Els CI no en són una excepció, i com ja hem dit abans, no ens podem basar en una simple prova per calcular la complexitat del nostre cervell que encara no hem sigut capaços de desxifrar.

Ens podem permetre el gust de classificar la societat en més o menys llestos simplement pel resultat d’una prova que té una mínima fiabilitat i que valora només certs aspectes.

Podem permetre que un percentatge molt pe�t de la població ens separi en grups depenent d’un test que no pot calcular ni una mil·lèsima part de la complexitat dels nostres cervell?

Ens podem permetre que aquest pe�t percentatge de la població trobi sempre maneres per classificar les persones entre races, sexes, països... simplement basant-se en càlculs aproximats i fins i tot falsos? És cert que la intel·ligència és en part genè�ca i això es pot veure reflec�t en la nostra estadís�ca ja que més o menys les persones de la nostra edat a qui hem fet el test han ob�ngut tots una educació igual i la diferencia de resultats ob�nguts podria ser deguda a la genè�ca i a l’ambient familiar.

La gent que crea aquests testos els fan per gent semblant a ells i no poden pretendre que persones nascudes en altres cultures ob�nguin resultats bons basant-se en paràmetres que no són els seus , amb el que segur que les puntuacions seran més baixes.

33

TEST DE WISC Per completar la nostra part pràc�ca vam parlar amb una logopeda, la Inés Pallarès. Ella ens va deixar el test de Wisc i ens va ensenyar com passar-lo, explicant-nos en que consis�a cada part, els passos a seguir i la rigorositat amb que s’havia de fer.

El test de Wisc és un test creat per David Weschler que va ser un psicòleg anglès del segle passat.

Primerament David Weschler l’any 1939 va crear la Wais (Weschler Adult Intelligence Scale). Aquesta volia mesurar la intel·ligència global d’un adult mitjançant l’anàlisi cogni�u. Més tard (1981) és va revisar la prova i se’n va fer una de nova: el WAIS-R. L’any 1949 David Weschler creà el Wisc ( Weschler Children Intelligence Scale) i l’any 1967 es creà la WPPSI (Weschler Preschool and Primary Scale of Intelligence).

Aquestes tres proves són equivalents, però se’n passa una o altra segons l’edat del pacient. El WAIS és el test per persones d’entre 16 i 64 anys, el WISC s’aplica a persones de 6 a 16 anys mentre que el WPPSI és pels nens dels 2 als 6 anys.

Tant el WAIS, com el WISC com el WPPSI són test creats per persones de qualsevol raça, nivell intel·lectual, cultura, educació, nivell econòmic... És aquest un dels mo�us per el qual cada país té la seva adaptació ja que hi ha algunes preguntes que poden tenir conceptes que en altres llocs del món no siguin coneguts. És una prova basada en la teoria bifactorial de Charles Spearman, ja que està composta per habilitats diferents, però no independents.

La prova es divideix en dos parts, la verbal i la manual. Cada part es divideix en diferents proves anomenades subtests.

Escala Verbal: 1- subtests estrictament verbals: informació, comprensió, semblances i vocabulari 2- subtest d’atenció concentració: aritmè�ca i retenció de dígits

34

Escala Manipula�va: 1- subtests visuals: figures incomplertes historietes (ordenar dibuixos)

i

2- subtests visomotors: cubs( fer figures amb cubs), símbols i dígits, puzzles i laberints en el WISC i el WPPSI. Un cop es tenen les puntuacions de cada prova es converteixen les puntuacions directes en �piques, és a dir en una escala de CI. Si la diferència entre el Ci manual i verbal és de més de 30 punts la prova no es pot tenir en compte ja que pot haver-hi un problema que no �ngui relació amb la intel·ligència com podria ser un problema de parla.

Aquestes proves no només serveixen per mesurar la intel·ligència general si no que també ajuden en els diagnòs�cs psiquiàtrics o per revelar trastorns com lesions cerebrals, deteriorament psicò�c, dificultats emocionals…

Un cop vam tenir clar el procés per passar el test vam decidir passar aquest test a dues persones ja que el test de WISC és força llarg i no vam trobar més col·laboradors. Una de nosaltres, la Laia, que va ser la que va entrevistar-se amb la logopeda va passar el test a l’altre, la Karla. També vam passar el test al Marc Viver.

Aquestes són les nostres experiències a la hora de realitzar i passar el test.

Laia Viver: “ Quan vaig tenir el test a les meves mans em vaig adonar de la seriositat del tema. El test que havíem triat per passar per Internet, tot i que és dels mes rigorosos de la xarxa tenia un caire més lúdic, en canvi aquest venia amb un manual de 150 pagines on t’ensenyava la tècnica per passar-lo i on hi havia totes les respostes pautades. Una de les coses que em va costar més va ser l’ac�tud que havia d’adoptar.

Quan es passa aquest test l’expressió facial ha de ser de total indiferència i al fer-lo a persones a les que conec molt se’m feia molt estrany tractar-los d’aquella manera i no poder-los ajudar. Passar el test és força complicat ja que requereix molta atenció per posteriorment obtenir un resultat fiable. El ritme del test és lent i es fa llarg tant per l’examinador com per la persona que està contestant el test, però en general crec que va ser una bona experiència ja que vam poder tenir accés a un material molt di�cil d’aconseguir.

Corregint la prova em van sorprendre els resultats ob�nguts per les dues persones. El resultat de la Karla va ser molt semblant al que havia tret en el test d’Internet mentre que els del Marc Viver van estar força allunyats. Això podria ser degut a que el test d’internet és a par�r de 16 anys, que és l’edat de maduresa mental, en canvi el test de WISC es pondera segons l’edat i per tant aquesta podria ser la diferència ja que el marc té 13 anys mentre que la Karla en té 16, i per tant la seva intel·ligència ja està desenvolupada. mmmmmmmmmmmmmmmmmmmmm Finalment crec que aquest test s’acosta una mica més a la teoria de Howard Gardner, ja que contempla més aspectes que el d’Internet, però al mateix temps també crec que encara queda temps i esforç per trobar un test que mesuri aquesta meravellosa qualitat: la intel·ligència, si és que realment es pot mesurar.”

Karla Krawczyk: “Se’m va fer molt estrany que la Laia em passes aquest test ja que ella no podia dirme res i havia de mantenir una expressió d’indiferència. Això em va posar molt nerviosa perquè l’ac�tud que havia d’adoptar la Laia no era la que jo estava acostumada a veure.

Això em va fer pensar que és molt millor que aquest test te’l faci un desconegut ja que de l’altre manera et sents més inquiet. Quan va començar a fer-me el test es notava que era professional perquè estava dividit en diferents parts on cadascuna calculava un aspecte de la intel·ligència. També perquè és una prova molt llarga que dura quasi dues hores i al final se’m va fer pesat. Barrejava molts �pus de proves diferents, des de fer puzles fins a raonar situacions. Una cosa que em va sobtar va ser que la prova fos en castellà perquè, encara que és un idioma que domino, a vegades

em costava pensar amb més rapidesa i expressar-me amb fluïdesa. Per exemple quan em va preguntar com es deia el fill de la vaca només hem sor�a amb català: vedell tot hi que en el meu dia a dia sento i veig pel carrer la paraula “ternero”.

El resultat que vaig obtenir s’apropava molt al del test d’internet amb una variació només de tres punts. Això em va fer qües�onar si el test que havíem escollit per internet no és nomes perquè els creadors vulguin les teves dades o per estratègia de marke�ng. Podria ser que realment el test de CI gratuït escollit facilités el CI bé però això no deixa de banda que sigui una manera més de classificar i no hem d’oblidar que hi ha molts d’altres factors que fan de nosaltres persones capaces de raonar, pensar i sen�r. El coeficient i la intel·ligència no ho és tot”

35

CONCLUSIONS Fent aquest treball ens hem adonat de la complexitat del tema que vam triar. Ens hem adonat de que hi ha molts punts de vista per comprendre el que és la intel·ligència.

Ha sigut una altra forma d’adonar-te de la complexitat de les coses, de la complexitat de la vida. Per fer aquest treball has d’estar obert a moltes opinions que són necessàries per arribar a l’objec�u final, és a dir aquestes conclusions.

Doncs podríem considerar aquest com el nostre màxim problema, si realment no sabem el que és la intel·ligència, com podem saber perquè una persona és més intel·ligent que una altra? Realment sense la resposta de la primera pregunta la segona perd sen�t, però la humanitat ha trobat una manera de resoldre aquest problema, els CI. I aquí un altre punt del nostre treball, els coeficients intel·lectuals. Com comentava anteriorment els CI són per molta gent la manera de mesurar aquesta qualitat humana que costa de definir, però si no sabem que és la intel·ligència com sabem que fent servir els CI estem mesurant la intel·ligència?

La teoria de les intel·ligències múl�ples és avui en dia una de les més acceptades. En aquesta teoria Gardner , els seu autor, afirma que no només hi ha una sola intel·ligència o factor general com ho fa el psicòleg Charles Spearman, si no que hi ha més d’un �pus d’intel·ligència. Basant-nos en la teoria de Gardner podem afirmar que el que mesuren els CI és la intel·ligència lógico-matemà�ca i la verbal-lingüís�ca, però, que passa amb les altres intel·ligències?

A principis del segle XX la intel·ligència s’entenia com un factor general, i és aquest el mo�u per el qual van aparèixer els testos de CI. Curiosament tots els testos de CI fins i tot els més pres�giosos són anteriors a les teories de Gardner i Stenberg per tant encara estan basats amb teories anteriors com la de Spearman. Però actualment la intel·ligència és alguna cosa més que un factor general, la intel·ligència és una cosa plural, és un conjunt. I com que és un conjunt és molt di�cil crear un test que la mesuri.

36

És potser aquest un dels grans errors del

nostre treball, que si no podem saber qui és més intel·ligent no podem respondre la pregunta de manera totalment correcta. Per aquest mo�u haurem d’entendre la intel·ligència com una qualitat que si que es pot mesurar i haurem d’u�litzar mètodes que avui en dia es�guin al nostre abast. Per aquesta raó u�litzem els CI. Hem buscat estadís�ques sobre els CI de les persones i tot i que som conscients que entrem en un terreny poc è�c i moral crec que s’han d’explicar igualment. Hi han diferències de CI per raça , sexe, nacionalitat, nivell econòmic i educació.

Les estadís�ques diuen que els homes són més intel·ligents que les dones, que els asià�cs més intel·ligents que els blancs i que els blancs més intel·ligents que els negres. Les estadís�ques mostren resultats molt diferents entre alguns països i segons la posició social i l’educació.

Però aquestes estadís�ques son simplement dades o son un intent de discriminació?

Fa uns anys el biòleg James Dewey Watson, “fals” descobridor de l’estructura de la molècula de l’ADN va afirmar que degut a l’evolució humana la raça blanca era més intel·ligent que la negra. Però en quin fonament està basada aquesta afirmació? Segons Watson això seria degut als 100.000 anys que les dues races han viscut separades. Aquesta separació hauria provocat que la intel·ligència evolucionés de manera diferent, una mica com passa amb l’estructura �sica , que permet que els negres �nguin més resistència que els blancs.

Tot i que degut al nostre poc coneixement no podem invalidar aquesta teoria, el que si que és clar és que els CI han sigut una eina moltes vegades u�litzada per discriminar i classificar a les persones.

Hi ha molts factors que poden desmen�r aquesta afirmació. Aparentment 100.000 és poc temps perquè es manifes� una mutació que fes a unes persones més intel·ligents que les altres.

El que aquestes enquestes i posteriors afirmacions no contemplen són el �pus de tests que s’han passat a cada grup. Els CI són testos que estan creats per occidentals i estan creats segons els seus coneixements i limitacions, sobre temes que els afecten i que treballen.

Per tant no es pot pretendre que unes persones que culturalment són molt diferents a nosaltres

passin els mateixos testos, perquè és evident que els primers treuran millors resultats que els segons. Els coneixements adquirits per cada individu depenen del seu medi i és per aquest mo�u que no pot ser igual per a tothom.

El que si que intervé en la intel·ligència és l’educació. L’educació és una eina per desenvolupar les capacitats de cada individu. És raonable que a una millor educació els resultats de CI siguin superiors als d’una persona que no ha rebut mai cap mena d’educació o ensenyament i que per tant no ha pogut desenvolupar les seves capacitats. És probable, doncs, que els resultats d’aquestes estadís�ques (si realment són reals) siguin deguts a l’educació. Els països occidentals tenen una millor educació que els països del con�nent africà. El mateix passa amb els homes i les dones, les dones sempre han estat discriminades i fins fa molt poc l’educació que rebien era molt diferent a la dels homes, per no comentar que avui en dia encara hi ha molts països on l’educació de les dones es considera secundària i fins i tot en alguns llocs es prohibeix.

Tenint en compte que el genoma humà dels humans coincideix en un 99,99 % és molt probable que aquests resultats siguin una eina més per discriminar a les persones que dades rellevants per respondre la nostra pregunta.

Canviant completament de tema parlarem del volum del nostre cervell. Durant molts anys, s’ha cregut que les persones eren més o menys intel·ligents depenen del volum del seu cervell.

Al mateix temps el forense encarregat de dur a terme l’autòpsia d’Albert Einstein va decidir obrir el seu cervell per veure si hi havia alguna cosa que diferenciés el seu cervell, el cervell d’un geni, amb el dels altres humans. No hi va trobar res d’especial, més aviat el contrari.

Sorprenentment el cervell d’Einstein tenia una mida més pe�ta del normal. Per tant podem afirmar que la resposta a la pregunta no està en el volum del nostre cervell.

Tal com hem explicat abans el que ens fa intel·ligents són el conjunt de columnes cor�cals i les connexions que s’estableixen entre les seves neurones. Segons l’estudi

37

de Mercado, els canvis estructurals en les columnes cor�cals estarien originats per les experiències i el procés d’aprenentatge de cada individu, per tant estaríem afirmant el que comentàvem anteriorment, que la intel·ligència no només depèn de la genè�ca, sinó que també té una gran part que està relacionada amb l’entorn, les experiències viscudes i l’educació rebuda.

Aquesta resposta és força lògica, ja que si entenem per intel·ligència la capacitat de resoldre problemes, la intel·ligència serà tot allò que ens els perme� resoldre, per tant l’experiència també. Per trobar solucions es necessita informació i l’educació el que et dona és informació. Un cop el nostre cervell �ngui aquesta informació serà capaç (amb més o menys facilitat) de connectar les diverses idees i crear-ne una de nova.

La genè�ca serà el factor que determinarà la facilitat amb la que associem les idees i per tant també �ndrà importància dins d’aquest procés.

Fent inves�gacions a bessons univitalins, ja que aquests neixen del mateix òvul i per tant són iguals, s’ha demostrat que el 55% de la intel·ligència és hereditària. El component genè�c que tenim sobre la intel·ligència determina el màxim d’intel·ligència al que podríem arribar, però el 45% restant queda en mans del medi ambient, l’entorn, l’experiència, l’educació...

Finalment el que també és força important és la memòria. Segons molts experts aquesta va relacionada amb la intel·ligència. La majoria de superdotats disposen d’una gran memòria que els permet recordar informació i experiències per poder resoldre amb més facilitat els problemes que se’ls hi presenten.

La memòria però també és un factor que es pot educar i que s’entrena amb el simple fet d’u�litzar-la.

38

Per tant creiem que la intel·ligència de cada persona dependrà de la seva genè�ca, però també que l’experiència i l’educació són factors importants ja que són aquestes les que ens permetés desenvolupar les nostres capacitats al màxim. Els dos factors depenen uns dels altres. Podríem relacionar-ho amb la construcció d’una casa. Els factors genè�cs serien com els fonaments, la base i l’educació és el que es construeix a sobre, per tant una persona podria tenir uns molts bons fonaments però en canvi no construir res a sobre, i també podria passar al revés, una persona que potser no té tantes capacitats però que amb el seu esforç aconsegueix tot el que es proposa.

Però sigui quina sigui la resposta a aquesta pregunta és realment important trobar-li resposta? És necessari saber perquè algunes persones són més intel·ligents que les altres, és necessari trobar una altra manera per classificar les persones? Potser sigui millor pensar que ser molt intel·ligent no ho és tot, potser sigui millor fixar-se en altres qualitats, qualitats que com la intel·ligència ens fan humans.

BIBLIOGRAFIA -Cosmo caixa - Fitxes Na�onal Geographic

h�p://es.wikipedia.org/wiki/Charles_Spearman h�p://www.biografiasyvidas.com/biografia/s/spearman.htm h�p://www.xatakaciencia.com/otros/que-es-la-inteligencia h�p://www.psicologia-online.com/infan�l/inteligencias_mul�ples.shtml h�p://www.solopsicologia.com/teoria-triarquica-de-la-inteligencia-de-sternberg/ http://www.rpp.com.pe/2011-05-25-el-cerebro-reptiliano-donde-se-originan-nuestros-impulsos-negativos-noticia_ 368731.html h�p://www.nlm.nih.gov/medlineplus/spanish/ency/esp_imagepages/19244.htm h�p://es.wikipedia.org/wiki/Neoc%C3%B3rtex h�p://html.rincondelvago.com/cerebro-humano.html h�p://ca.wikipedia.org/wiki/Australopithecus_afarensis h�p://ca.wikipedia.org/wiki/Ardipithecus_ramidus h�p://es.wikipedia.org/wiki/Homo_habilis h�p://www.ojocien�fico.com/2008/12/02/nuestro-cerebro-esta-en-deuda-con-las-pelvis-del-homo-erectus h�p://es.wikipedia.org/wiki/Homo_ergaster h�p://www.iesabastos.org/archivos/daniel_tomas/4eso/evolucion-humana/Homo_ergaster.htm h�p://www.homoysapiens.com/2012/05/descubren-el-gen-que-permi�o-el.html h�p://humanorigins.si.edu/evidence/human-fossils/species/homo-neanderthalensis h�p://www.homoysapiens.com/2007/09/la-inteligencia-humana-no-esta.html h�p://ca.wikipedia.org/wiki/FOXP2 h�p://pablorpalenzuela.wordpress.com/2007/04/29/foxp2-un-gen-esencial-para-la-lenguaje/ h�p://kik3.wordpress.com/psicologia/tests-psicologicos/proyectos/ h�p://www.experien�adocet.com/2009/07/por-que-son-algunas-personas-mas.html h�p://medios.ba�burrillo.net/2010/04/04/%C2%BFpor-que-algunas-personas-son-mas-inteligentes-que-otras.html h�p://mabierto.wordpress.com/2008/07/15/%C2%BFhay-razas-mas-inteligentes-que-otras-primera-de-tres-partes/ h�p://www.youramazingbrain.org/insidebrain/brainevolu�on.htm h�p://www.allaboutscience.org/evolu�on-of-the-human-brain-faq.htm h�p://www.xatakaciencia.com/biologia/el-cerebro-humano-en-cifras h�p://www.testdeinteligencia.com.ar/ h�p://www.portalplanetasedna.com.ar/inteligencia.htm h�p://www.123test.es h�p://www.indiana.edu/~intell/flynneffect.shtml h�p://www.portalplanetasedna.com.ar/inteligencia.htm h�p://www.abc.es/20111212/ciencia/abci-somos-inteligentes-perjuicios-tener-201112121235.html http://www.wikilearning.com/articulo/principios_de_la_teoria_evolutiva_porque_somos_inteligentes-principios_de_la_ teoria_evolu�va_porque_somos_intel/14528-1

Revistes: Mar�n Paetsch “Anatomía de la perpicacia”, revista GEO num 303 Emiliano Bruner “genè�ca de la cognición”, revista inves�gación y ciencia, febrer 2012 Llibres: Manuel de Juan-Espinosa, Geografia de la inteligencia humana, Ediciones Piramides S.A, Madrid 1997 William H Calvin, Cómo piensan los cerebros?, Debate, Madrid 2001 A.G Cairns-Smith, La evolución de la mente, Cambridge, Madrid 2000 Antoni Castelló Tarrida, Inteligencias, una integración mul�diciplinaria, Masson, Barcelona 2001 Peter Gärdenfors, Como el homo se convir�o en sapiens, Espasa, Madrid 2006

Pel·lícules: Cerebros asombrosos, Na�onal geographic Caminando con cavernicolas, BBC