Creació de l'Univers

ciència Oriol Campillo Marta Crespo Helena Font Xavi Mir Clàudia Quiñoa Oriol Roig

núm. 1

Any 2009

La ciència al teu abast

Descobrim tots els secrets de la

creació de l’univers

i a més...

L’opinió Ciència vs religió Imatges mai vistes Es pot haver creat el món de moltes maneres diferents?

creació o evol

ució

Ciència vs. religió: creació o evolució

Religions:

...................................p.3

................................................................................p.4

Budista

.........................................................................p.5

Islàmica

.........................................................................p.6

Cristiana .........................................................................p.7 Cultura grecoromana:

...................................................p.9

Cultura Maia ..................................................................p.10 L’avanç de la ciència ............................................................p.11 Com es va crear l’univers? ...........................................p.12 La Terra, el nostre planeta ...........................................p.13 Les etapes de l’evolució del nostre planeta

..................p.14

Bibliografia ...........................................................................p.20

2

Oriol Campillo, Marta Crespo, Helena Font, Xavi Mir, Clàudia Quiñoa, Oriol Roig

Ciència vs. religió: creació o evolució

Al llarg de la història l’home ha anat buscant respos-

tes a les preguntes que s’han fet durant anys . A causa d’aquestes preguntes realitzades, les diferents religions i cultures han anat creant teories amb forma de fets imaginaris, fantàs�cs, amb éssers amb poders sobrenaturals. Però a mesura que l’espècie humana ha anat evolucionant i coneixent més la terra, la ciència ha intentat donar unes respostes més ajustades a la realitat.

Una d’aquestes preguntes és l’origen de l’Univers.

Malgrat haver-hi tantes religions i cultures, moltes tenen alguns fets en comú o amb la ciència o entre elles.

Per exemple, la religió budista diu que de la mateixa manera que apareix l’Univers, desapareix, i es tornarà a crear en un cicle sense fi. Això mateix és el que es creu que va passar, es va crear i segons diuen acabarà desapareixent. La gran pregunta, d’on ve l’Univers? però, és un misteri encara sense resoldre. Hi ha teories, estudis, prediccions, interpretacions, etc...., tant a nivell cien�fic com religiós. Arribarem alguna vegada a saber-ho? El temps ho dirà.

3

creació o evol

ució

Religions. Com veuen l’ori-

gen i l’evolució del món les diferents religions?

Visions de creació i evolució: budisme, cristianisme, islàmica, cultura maia i grecoromana.

4

Oriol Campillo, Marta Crespo, Helena Font, Xavi Mir, Clàudia Quiñoa, Oriol Roig

La religió budista Les an�gues tradicions budistes ens diuen que ells entenien que l’Univers era ordenat per cicles que provenien de diferents móns que es manifestaven i desapareixien. La curiositat és que tots els cicles acaben amb algun diluvi, o amb devastadors incendis. Aquests cicles de formacions i destruccions de móns duraven bilions d’anys i succeïen en tot l’Univers. De les cendres que resultaven de la destrucció, un nou cicle naixia.

Aquest cicle no té principi ni fi. Móns i universos eren creats i destruïts com part d’un cicle interminable de naixença i mort.

Per tant, no existeix una creació en si. L’Univers es va formar quan es van donar les condicions necessàries. De la mateixa manera que apareix l’Univers, desapareix. Però no existeix una causa de l’origen, com no existeix un final. L’Univers és infinit, sense límits d’espai o temps. L’Univers es va reencarnant.

5

creació o evol

ució

La religió islamista Segons l’Alcorà, el llibre sagrat de l’Islam, l’origen de l’univers va ser una massa compacta, extraordinàriament pe�ta, calenta i densa, que en cert moment va explotar, per donar naixement a les galàxies, a la matèria interestel·lar, a la terra i el cel.

Per tant arribem a la conclusió de que hi ha una relació molt semblant entre les teories de l’Alcorà i la cien�fica.

RÀ, ALCO

21:30

Els que no veuen els que es neguen a creure que el cel i la terra estaven units i els vam separar?...”

41:11 , À R ALCO “Déu va dirigir la seva voluntat al cel, que era fum...” Degut a què la terra i els cels (el sol, al lluna, les estrelles,planetes, galàxies…), van ser formats d’aquest misteriós fum , podem concloure que la terra i el cel eren una sola iden�tat.

L’astronomia moderna, diu que, en algun moment del temps, l’Univers no era més que un núvol de fum, i aquest és un del principis fonamentals d’aquesta.

Actualment, els cien�fics encara poden observar noves estrelles que s’estan formant a par�r de les restes d’aquell fum.

La opinió

.........................................................

El professor Alfred Kroner és un dels cien�fics més coneguts del món. Aquest professor el que ha fet és contradir el que l’Alcorà diu. Concretament ell diu que és impossible que en aquells temps, fa uns 1400 anys, poguessin deduir l’origen real de l’Univers i que la Terra i el cel es�guessin en el mateix origen.

6

Oriol Campillo, Marta Crespo, Helena Font, Xavi Mir, Clàudia Quiñoa, Oriol Roig

La religió cristiana La Bíblia diu que la creació de l’Univers va ser realitzada per Déu, el Creador.

En un sol versicle (Génesis 1:1), descriu com transforma l’energia invisible en l’Univers, en planetes, el planeta Terra i com ens crea a nosaltres, l’ésser humà.

Actualment, els cien�fics creuen que l’origen de l’Univers data de fa 15 mil milions d’anys.

En el segon vers es descriu la terra després de la seva creació, molt després de la creació de l’Univers. (Génesis 1:2)

• Primer dia Les primeres paraules de Deu van ser -”que es faci la llum” (Genesis 1:3) El primer dia la Terra era fosca, no hi havia llum. Deu va fer que es�gués rodejada per l’atmosfera a par�r de la llum que cobriria la super�cie de la Terra.

• Segon dia La separació de les aigües. En un principi, la terra estava rodejada d’una espessa boira, o el que és el mateix, d’aigua en forma de vapor.

Déu flota sobre les aigües en el versicle 2, la terra es refreda i el vapor es condensa creant en el planeta un oceà i amb les aigües de sobre es crea el cel. (Gènesis 1:6-8)

• Tercer dia Apareix la terra seca i les plantes. Es refreda la super�cie i la Terra es contrau, tancant les plaques tectòniques. Passa de ser una “bola blanca” a un planeta amb super�cie irregular, oceans i con�nents.

• Quart dia Amb el cel clar, es visualitzen les estrelles, la lluna i el sol, que es converteixen en senyals per marcar el dia (el sol, dia i nit), el mes (la lluna: fins la lluna plena, un mes) i les estacions de l’any.

• Cinquè dia Crea les aus i criatures del mar (Gènesis 1:20-23)

• Sisè dia Crea un gran nombre d’animals terrestres. Crea l’home i a par�r d’ ell la dona.

• Setè dia Repòs. –”en el setè dia Déu havia acabat amb la seva obra, per això aquest dia va descansar, i va beneir el planeta”

7

creació o evol

ució

Adan i Eva en el paradís…

Segons diu la Bíblia, Deu creà el Cel i la Terra i va separar la llum de les tenebres. Creà el sol, la lluna, les estrelles i cadascuna de les realitats vivents en sis dies, i el setè dia va reposar.

Deu va voler que la terra produís brots, herbes, llavors… i que l’aigua s’omplís d’éssers vivents i en el cel volessin aus.

Segons la voluntat de Deu, la terra va produir tots els essers vivents, les bès�es, els rèp�ls, i els animals salvatges segons les seva espècie.

Finalment va crear l’home a la seva imatge i semblança. Un home i una dona, Adam i Eva, a qui va allotjar en el jardí de l’Edèn.

Eren els reis del jardí, podien menjar tot el que volguessin, menys fruit prohibit, l’arbre de la Ciència del Bé i del Mal. Però la Tempta-

ció, encarnada en forma de serp, va convèncer Eva perquè en mengés, i Eva va convèncer a Adam. Es va fer així el primer pecat, el pecat original. Van desobeir al creador, i Déu va maleir la serp a arrossegar-se la resta dels seus dies i va condemnar els homes expulsant-los del jardí de l’ Edèn.

Ara haurien de sobreviure treballant la terra amb la suor del seu front i Eva pariria als seus fills amb pa�ment i dolor.

Apareixen els nadons i amb la nova condició de defensar-se ells mateixos dels perills de la natura, que no coneixien fins aquell moment..

Van tenir dos fills. El primer es deia Caín, i es va conver�r en agricultor. El següent Abel, en pastor. Després van tenir més fills… però en Caín, es va tornar solitari, egoista i avariciós i va matar el seu germà. Per enveja.

8

Oriol Campillo, Marta Crespo, Helena Font, Xavi Mir, Clàudia Quiñoa, Oriol Roig

L A C U L T U R A

....................................................................................................

Al principi, tot era foscor. Hi convivien dos elements: Nix (la nit) i

Èreb (la foscor absoluta, les tenebres). Aquests dos elements vivien en el Caos, el Buit (un buit de desordre, indescrip�ble). Es van anar separant fins que la Nix, alliberada d’Èreb, es va fer una bola i va aparèixer una esfera que, al par�r-se, dóna vida a Eros, déu de l’amor. De les dues meitats en van sor�r, Urà, el cel, i Gea, la terra.

Mentrestant, Eros fa aparèixer Hèmera, el dia, en contraposició de la Nix. També apareix l’Èter, que és la llum pura, el foc pur, la claror i l’ordre, on viuen els Déus, en contra de l’Èreb. Entre Nix i Hèmera s’intercalen (dia i nit), Èreb i Éter són purs, coexisteixen els dos.

Gea representa la dona, la fer�litat, l’ésser femení. Urà, relacionat amb la pluja que fecunda la terra, representa el mascle.

De Gea i Urà neixen les forces de la natura i els sen�ments.

Neixen sis �tans, sis �tànides, tres ciclops i tres hecatonquirs.

Equivalències entre grecs i romans:

Grecoromana 9

creació o evol

L A

C U L T U R A M A I A

ució

El déu Creador (Hunab Kú): Era el principal déu maia, creador del món i de la humanitat, a par�r del blat de moro.

Primer de tot era silenci i hi havia molta calma. No hi havia res en tota la capa de la Terra, solament exis�a el mar en repòs i un cel agradable. Tot era fosc, només Tepeu i Gucumatz (progenitors) estaven a l’aigua envoltats de claredat. Ells són els qui disposen la creació d’arbres, naixement de la vida i de l’home.

Els maies diuen que l’origen del món està en el “Verb”. Que tot estava aturat, que res no es movia, ni exis�a, i llavors va venir “La Paraula”. Mitjançant una, ells van fer emergir la terra. Van dir “Terra” i aquesta va ser feta. Els Maies es diferencien de totes les cultures an�gues per les seves idees originals sobre el temps i l’espai, encara que es corresponen, en alguns aspectes, amb les d’altres civilitzacions an�gues. Ells pensen que la temporalitat és cíclica (que el temps és com un circuit i que no té final), com els Hindús i els Xinesos, i que en l’ordre temporal de l’Univers alternen períodes

de caos i d’immobilitat.

Com en moltes tradicions religioses, per als Maies el temps està lligat ín�mament al Sol i al Cel; el curs del Sol és percebut com un moviment circular al voltant de la terra i determina els canvis de l’espai, ja que el temps és un moviment cíclic.

Així, per als Maies, la temporalitat no és un concepte abstracte, sinó l’evident i etern dinamisme de l’espai, que dóna als éssers qualitats múl�ples i de vegades contradictòries. Aquest moviment és ordenat i recurrent, tal com ell es manifesta en la regularitat de la naturalesa i de la vida humana. Per als Maies, com per a molts altres pobles, el temps és ordre i en conseqüència la falta de temps és caos. En termes generals, els mites originals relaten un procés de creació i de destrucció, una cadena de cicles o eres còsmiques, en la qual han estat construïts l’home i el món actual. En el pensament maia l’univers s’ha creat i destruït per a millorar-se, el que implica que és infinit.

10

Oriol Campillo, Marta Crespo, Helena Font, Xavi Mir, Clàudia Quiñoa, Oriol Roig

L’avanç de la ciència. L’avanç de la ciència

ha permès als homes descobrir molts secrets de l’origen i l’evolució del nostre planeta.

11

creació o evol

ució

Com es va crear l’Univers?

Fa 15.000.000.000 d’anys el nostre Univers va començar amb la més grossa de les explosions. L’Univers es va expandir i es va refredar a unes temperatures semblants al zero absolut, i es va enfosquir. L’energia es va condensar en àtoms de matèria generalment d’hidrogen i aquests àtoms es van ajuntar formant núvols i aquests núvols s’anaven separant uns dels altres, aquests núvols formarien després d’alguns (molts) anys, les galàxies.

Les primeres generacions d’estrelles van néixer dins d’aquestes galàxies donant-li vida a l’energia oculta en la matèria i inundant l’espai de llum. Els àtoms d’hidrogen, havien format sols i llums estel·lars.

En aquells temps no hi havia planetes des d’on admirar l’esplendor dels cels.

Mentrestant a la profunditat dels forns estel·lars, una fusió nuclear estava creant àtoms més pe�ts de Carboni, Oxigen, Silici, i Ferro. Aquests elements, les cendres que deixa l’hidrogen, van ser la matèria primera d’on més tard sorgiria la vida i els planetes.

Al principi els elements pesats estaven atrapats en el centre de les estrelles, però les estrelles massives, al cap de poc temps van esgotar el seu combus�ble i van tornar quasi tota la substancia a l’espai. El gas interestel·lar es va fer ric en elements pesats.

A la galàxia de la via Làc�a, la matèria de l’espai es va reciclar formant noves generacions d’estrelles que ja eren riques en àtoms pesats. Una herència dels seus antecessors estel·lars. I en el fred espai interestel·lar, es van formar grans núvols turbulents atrets per la gravetat i moguts per la llum estel·lar.

En les profunditats, els àtoms pesats es van condensar en grans de pols rocosa i ferro i en complexes molècules formades per carboni. D’acord amb les lleis de la �sica i la química els àtoms d’hidrogen havien proporcionat la matèria de la vida.

En altres núvols (galàxies) conglomerats mes massius de gas i pols van formar-se noves generacions d’estrelles. A mesura que es formaven noves estrelles, es van aglu�nar en condensacions de matèria en forma de roca, metall, gel i gas que donarien lloc als planetes. I en aquests núvols es van formar molècules orgàniques fetes d’àtoms que s’haurien produït a l’interior de les estrelles. En els llacs i els oceans de molts mons, la llum del sol va destruir molècules que després es van unir químicament.

Un dia, entre aquests experiments naturals, va sorgir accidentalment una molècula que podia fer copies d’ella mateixa. Va sorgir ........ LA VIDA.

12

Oriol Campillo, Marta Crespo, Helena Font, Xavi Mir, Clàudia Quiñoa, Oriol Roig

La Terra, el nostre planeta

Des del primer moment en què es va crear la Terra, aquesta ha anat evolucionant. Aquesta evolució s’ha classificat en dues etapes, amb les seves subetapes corresponents. La primera és el Precambrià, i la segona, el Fanerozoic.

13

creació o evol

ució

Les etapes de l’evolució del nostre planeta

E l

P r e c a m b r i

à

En aquesta etapa, EL PRECAMBRIÀ, les par�cules que van quedar de l’explosió del Big Bang es van anar unint a causa de les altes temperatures, es van fusionar formant masses rocoses o gasoses que van acabar formant la Terra, entre d’altres planetes.

Es divideix en tres eons, tres etapes.

L’eó Hadeà: Aquesta etapa comença fa uns 4500 milions d’anys, quan el planeta

ja estava format, i acaba amb l’aparició de les primeres formes de vida del planeta, fa uns 3800 milions d’anys. En aquesta etapa van produir-se diversos esdeveniments.

A la Terra es forma un nucli metàl·lic i un mantell rugós.

Es forma un camp magnè�c per la convecció del nucli metàl·lic.

Es forma la lluna.

Bombardeig intens de meteorits sobre la Terra i la Lluna.

Es forma una atmosfera composta fonamentalment per CO2, diòxid de carboni, i vapor d’aigua.

Es forma la hidrosfera i s’inicia el cicle de l’aigua.

Es formen els primers fragments d’escorça graní�ca i s’inicia la tectònica de les plaques.

L’eó Arqueà:

Aquesta etapa comprèn des de fa 3800 milions d’anys fins fa 2500 milions d’anys. Aquesta etapa es caracteritza per l’aparició de vida en el planeta, vida bacteriana que va sorgir a les dorsals oceàniques, a recer dels meteorits. En aquesta etapa es van realitzar diferents canvis.

En acabar-se el bombardeig dels meteorits, apareix vida bacteriana, concretament cianobacteris, a les parts superficials dels oceans. Aquests produeixen oxigen com a residu.

L’atmosfera i l’aigua dels oceans s’enriqueix en oxigen.

Hi ha un disminució de concentració de CO2 als oceans.

Hi ha una disminució de l’efecte hivernacle gràcies a la disminució de CO2.

Es produeix un enriquiment de Nitrogen, N2, a causa de l’acció de bacteris descomponedors.

14

Oriol Campillo, Marta Crespo, Helena Font, Xavi Mir, Clàudia Quiñoa, Oriol Roig

Cràter d’un meteorit. Durant l’eó Hadeà hi van haver bombardejos intensos de meteorits.

L’eó Proterozoic:

Aquesta etapa comprèn des de fa 2500 milions d’anys fins fa 550 milions d’anys. Es caracteritza bàsicament pels canvis climà�cs extrems: S’inicia la formació de la capa d’ozó gràcies a l’acumulació d’oxigen.

Oxidació i precipitació dels metalls dissolts als oceans.

Reducció de CO2 atmosfèric a causa de la fotosíntesi, això també fa disminuir l’efecte hivernacle.

Apareixen els primers animals pluricel·lulars.

A finals d’aquest eó, a causa d’un vulcanisme hi ha una expulsió de gran quan�tat de CO2 a l’atmosfera.

Les masses con�nentals s’uneixen entre elles i es forma un únic precon�nent, anomenat Rodinia. Posteriorment donarà lloc a Pangea.

....................................................................................................................................................

Fòssils trobats del precambrià

Fòssils d’animals pluricel·lulars del final del Protezoic. Aquests animals eren força diversos, però actualment no se’n coneix cap que es pugui iden�ficar com a descendent directe d’aquests avantpassats.

15

creació o evol

E l

ució

La segona etapa en què hem classificat la història de la Terra s’anomena EL FANEROZOIC . El

Fanerozoic es pot dividir en tres subetapes, el Paleozoic, el Mesozoic, i el Cenozoic.

El Paleozoic:

Aquesta etapa comprèn des de fa 305 milions d’anys fins a fa 245 milions d’anys. El Paleozoic es divideix en sis períodes: Cambrià, Ordovicià, Silurià, Devonià, Carbonífer i Permià.

Esdeveniments geològicsà

F a n e r o z o i c

La biosferaà L’inici del Fanerozoic s’iden�fica en les roques per l’aparició de gran diversitat de fòssils de diferents organismes. Aquesta diversificació de la vida és tan ràpida que se l’ha anomenat de gran explosió biològica.

Algunes caracterís�ques de l’evolució de la biosfera del Paleozoic són les següents: Entre el Cambrià i l’Ordovicià, apareixen els grups d’invertebrats principals.

En l’Ordovicià, apareixen els àgnats, avantpassats dels vertebrats.

Durant el Silurià van aparèixer els peixos, i va tenir lloc la colonització de la terra ferma: primer els vegetals i després els invertebrats.

En el Devonià, apareixen els amfibis i les plantes amb flor.

En el Carbonífer, hi ha una gran expansió dels boscos de falgueres, i es desenvolupen els rèp�ls a par�r d’amfibis.

En el final del permià hi ha una gran ex�nció, la més gran que es coneix en el registre fòssil.

Els con�nents es van dispersar durant tot el Paleozoic, però cap al final d’aquest període, es van tornar a unir i van formar un supercon�nent (Pangea).

Es dipositen grans quan�tats de calcàries a causa de les temperatures càlides i l’abundància de la vida als mars.

A les plataformes d’aigües més fredes s’hi van dipositar argiles i sorres.

Durant el carbonífer, una col·lisió con�nental múl�ple va donar lloc a la formació de grans serralades (orogènia herciniana ).

Es desenvolupen glaciacions: Una en el Ordovicià i l’altra en el Carbonífer.

A causa de la formació de Pangea, hi ha una deser�tzació global i una erosió intensa dels relleus hercinians.

Vulcanisme intens durant el Permià. Això va provocar l’escalfament global ja que va abocar grans quan�tats de CO2 a l’atmosfera.

Sabies que...

Aquest període, és força evident a la meitat occidental de Catalunya. Els materials del Paleozoic de Catalunya estan recoberts majoritariament per roques sedimentàries del Mesozoic i Cenozoic.

16

Oriol Campillo, Marta Crespo, Helena Font, Xavi Mir, Clàudia Quiñoa, Oriol Roig

El Mesozoic: Aquesta etapa comença fa 245 milions d’anys i té una durada de 180 milions d’anys. El Mesozoic es divideix en tres períodes: el Triàsic, el Juràssic, i el Cretaci.

Esdeveniments geològicsà Es produeix una ruptura del con�nent de Pangea, que dóna lloc als con�nents actuals Es produeix una formació de conques.

En el Juràssic s’inicia l’obertura de l’oceà Atlàn�c.

En el Cretaci hi ha una intensificació de l’ac�vitat volcànica.

Es formen els Alps, els Pirineus... a causa de l’inici de la col·lisió entre diverses masses con�nentals.

A finals del Mesozoic es produeix l’impacte d’un asteroide.

La biosferaà En el Mesozoic gràcies el clima càlid i humit que va experimentar el planeta, juntament amb la separació del con�nent de Pangea, es va determinar una gran diversificació de la vida i que s’establissin ecosistemes molt més complexos.

Els gonia�ts del Paleozoic es van ex�ngir , però els seus descendents els ammonits es van estendre per tot el mar.

En el Triàsic els rèp�ls van evolucionar molt. Es van originar els dinosaures i també van aparèixer els rèp�ls avantpassats dels mamífers.

En el Juràssic es van originar els ocells a par�r de dinosaures carnívors bípedes. Van sorgir també els rèp�ls voladors, els pterosaures, i també els rèp�ls marins, els ic�osaures i els plesiosaures.

Els boscos de falgueres van ser subs�tuïts pels boscos de coníferes, boscos de plantes amb flors poc vistoses i llavor nua.

Posteriorment apareixen plantes amb flor, i fruit: les angiospermes.

En el Cretaci van aparèixer els insectes socials, els insectes que viuen amb comunitat, com les abelles, les formigues o els tèrmits.

El Mesozoic va acabar amb una gran ex�nció biològica, causada per dos factors, el vulcanisme intens, i l’impacte d’un meteorit.

17

creació o evol

E l F a n e r o z o i c

ució

El Cenozoic: va començar fa 65 milions d’anys i arriba fins a l’actualitat.

Aquest període es divideix en dues etapes: El Terciari i el Quaternari.

Esdeveniments geològicsà Menor ac�vitat volcànica, però suficient com per crear les illes Canàries.

Formació de l’istme de Panamà, que uneix Amèrica del Nord amb Amèrica del Sud. Desenvolupament de l’orogènia alpina a causa de les col·lisions de les plaques.

Desenvolupament dels casquets polars. Fa 35 milions d’anys es va desenvolupar el casquet del Sud, i el del Nord fa uns 3 milions d’anys.

La biosferaà Augmenta ràpidament la diversitat de vida en els ecosistemes.

Els mamífers es van diversificar a par�r dels seus avantpassats del Triàsic. El mamífer més caracterís�c d’aquesta etapa és l’ésser humà.

Els ocells també es van diversificar i van ocupar l’aire que abans compar�en amb els pterosaures.

Van retrocedir les selves africanes, cosa que va originar extenses sabanes.

Es desenvolupen les plantes herbàcies, com els cereals.

Apareixen els primers homínids, fa tres milions d’anys.

Comença la civilització quan l’espècie humana es fa ramadera i agricultora.

18

Oriol Campillo, Marta Crespo, Helena Font, Xavi Mir, Clàudia Quiñoa, Oriol Roig

Per saber-ne més...

Què passava a Catalunya a l’època Mesozoica, l’època dels mamífers? ? ? ? ? ? ? ? ?

Pel moviment de les plaques africana i eurasià�ca, la placa Ibèrica va xocar i va originar els Pirineus, en el marc de l’orogènia alpina.

Això va formar conques sedimentàries, com la conca de l’Ebre. Εn evaporar-se aquestes conques, van quedar dipositats grans blocs de sal, com el de Cardona.

Es formen deltes, pels sediments de les conques.

Hi ha un aixecament general de la península, en que s’acumulen sediments i apareix relleu com ara Montserrat.

Un inici de ri�ing va separar les illes Balears de la península.

Es van formar glaceres als Pirineus.

Es produeixen manifestacions volcàniques a la Garrotxa.

19

creació o evol

ució

Bibliografia

h�p://foro.univision.com/univision/board/message?board.id=me tafisicayfilosofia&message.id=5058 20-9-08 h�p://www.webislam.com/?idt=3403 24-9-08 h�p://es.wikipedia.org/wiki/Cultura_maya 2-10-08 h�p://www.samaelgnosis.net/revista/ser25/capitulo_02.htm 410-08 h�p://www.geoci�es.com/athens/atrium/9449/059maya2.htm 4-10-08 h�p://es.youtube.com/watch?v=Xtej1a9lkkA 19-9-08 h�p://es.youtube.com/watch?v=6LyzCEFATY0 h�p://es.youtube.com/watch?v=R3-OcZF8-Fc&feature=related h�p://es.youtube.com/watch?v=6LyzCEFATY0&feature=related 20-9-08 Enric Juan Redal i altres (2008): Biologia i geologia 4rt Eso. Ciències de la naturalesa, Barcelona, grup Promotor, San�llana.

20

A

Aquesta revista ha estat feta per...

Marta Crespo

Helena Font

Xavier Mir

ClĂ udia QuiĂąoa

Oriol Roig

Oriol Campillo

21

I en el següent número ...

Coneixem realment l’Univers?