Paraules de paper 2009 Escola Sant Gregori by Escola Sant Gregori

Coberta Paraules 2009 8/6/09 13:26 Pďż˝gina 1

Paraules de paper 2009

CY CMY

Paraules de paper escola sant gregori butlletĂ del seminari de llengua juny de 2009

índex

presentació

Part I

treballs de classe

A la primavera… Alumnes de 1r de Primària A i B

Ana Navarro, Les vacances de Nadal 2n de Primària A

Berta Bel, El cap de setmana 2n de Primària B

Fèlix Lázaro, La meva habitació 2n de Primària B

Laura di Nápoli, Una vegada hi havia un conill… 2n de Primària B

Pau Alcaide, Miquel Salicrú i Tulsi Estabanell, Notícia 3r de Primària B

Mar Boladeras i Àlex Hita, Les vacances de Setmana Santa 3r de Primària A 16 Llorenç Fortuny, La granota i el grill 4t de Primària A

Bernat Figueras, Els germans lleons 4t de Primària A

Irene Galí, El mico Nico 4t de Primària B

Maria Molina i Cecília Vila, Descripció 5è de Primària A i B

Berta Solé, Mi mejor amiga 6è de Primària B

Júlia Lliberia, Descripció de l’aula 1r d’Eso B

Jofre Figueras, Phileas Fogg 1r d’Eso A

Adriana Terraza, A tres quarts de nou… 2n d’Eso A

Oriol Colomé, Mi gran aventura 2n d’Eso A

Nil Aliaga, Cobla 3r d’Eso A

Greguerías Alumnes de 3r d’Eso A i B

Anna Rita, Josafat, una novel·la ferotge 4t d’Eso B

Pol Gago, Buenos (días), pereza 4t d’Eso A

Santi Sampere, La pereza 4t d’Eso A

Irene Vivar, El aburrimiento 4t d’Eso A

Ton Rimbau, Tenir diners 1r de Btx B

Carlos Silván, “A José Maria Palacio” 2n de Btx A

Lucía López, Escena casolana amb ràdio 2n de Btx B

Part II

premis sant jordi

Ferran Vives, La mona de Pasqua Primer premi de contes de 1r de Primària A

Marc Climent, El pallasso ha perdut la roba Primer premi de contes de 1r de Primària B

Ana Navarro, La papallona perduda Primer premi de contes de 2n de Primària A

Anna Gassiot, El conill que va a la lluna Primer premi de contes de 2n de Primària B

Mireia Palou, Barris de Barcelona Primer premi de poesia de 3r de Primària A

Jorge Isern, El colom viatger Primer premi de prosa de 3r de Primària A

Helena Galí, Barcelona Primer premi de poesia de 3r de Primària B

Daniel Àlvarez, El turista i Barcelona Primer premi de prosa de 3r de Primària B

Anna Garcia, El gall Primer premi de poesia de 4t de Primària A

Maria Bordas, Una aventura al Museu Picasso Primer premi de prosa de 4t de Primària A

Paula Martín, Una papallona Primer premi de poesia de 4t de Primària B Primer premi als Jocs Florals del Districte

Clara Carrera, Una excursió magnífica Primer premi de prosa de 4t de Primària B

Lucas Casañé, La meva ciutat Primer premi de poesia de 5è de Primària A

Pere Gibert, En Pere de les orelles Primer premi de prosa de 5è de Primària A Primer premi de prosa als Jocs Florals del Districte Finalista als Jocs Florals de Barcelona

Fernando Raimúndez, Històries del meu barri Primer premi de poesia de 5è de Primària B

Laura Vila, La poció màgica de Sant Jordi Primer premi de prosa de 5è de Primària B

Gina Aliaga, La mar Primer premi de poesia de 6è de Primària A

Héctor Cubiñá, Somni: formar part de l’Imperi Primer premi de prosa de 6è de Primària A

Helena Casademunt, Les estrelles Primer premi de poesia de 6è de Primària B

Marc Gol, La gran taca Primer premi de prosa de 6è de Primària B

Jofre Figueras, Matí de tardor Primer premi de poesia de 1r d’Eso A

Clara Ibáñez, Les estrelles Primer premi de poesia de 1r d’Eso B

Júlia Lliberia, Les meves sensacions Primer premi de prosa de 1r d’Eso B

Júlia Morera, El bon temps Primer premi de poesia ex aequo de 2n d’Eso B

Aitor Marcotegui, L’odi Primer premi de poesia ex aequo de 2n d’Eso B

Laura Ferrón, El primer sentit Primer premi de prosa de 2n d’Eso B

Gerard Cetrà, L’adolescència Primer premi de poesia de 3r d’Eso A

Ignasi Cuartero, El sol Primer premi de poesia de 3r d’Eso B

Eulàlia Serrat, Estimada Caputxeta Primer premi de prosa de 4t d’Eso A

Inés García, ¿Verdad y belleza van de la mano? Primer premi de poesia de 4t d’Eso B

Alejo Matheu, Fórmula per a llegir Primer premi de poesia de 1r de Btx A

Ignasi Boronat, Sant Jordi 2009 Primer premi de prosa de 1r de Btx B

Julio Álvarez, Mirar y ver Primer premi de poesia de 2n de Btx A

Víctor Matheu, Sis vailets Primer premi de prosa de 2n de Btx A

presentació

Elogi de la paraula Fragments del discurs inaugural del curs acadèmic de l’Ateneu Barcelonès, pronunciat el 15 d’octubre de 1903. “Jo crec que la paraula és la cosa més meravellosa d’aquest món, perquè en ella s’abracen i es confonen tota la meravella corporal i tota la meravella espiritual de la nostra naturalesa. Sembla que la terra esmerci totes les seves forces a arribar a produir l’home i que l’home esmerci tota la força del seu ésser a produir la paraula. Mireu l’home silenciós encara, i us semblarà un ésser animal més o menys perfecte que d’altres. Però a poc a poc ses faccions van animant-se, un començament d’expressió il·lumina els seus ulls d’una llum espiritual, sos llavis es mouen, vibra l’aire amb una varietat subtil, i aquesta vibració material, materialment percebuda pel sentit, porta en son si aquesta cosa immaterial desvetlladora de l’esperit: la idea! ¿Sentireu la remor del vent i el soroll de l’aigua i l’eixordament del tro, deixant en vostre esperit una gran vaguetat de sentiment, i n’hi haurà prou que un nin menut que es fa sentir només de molt a prop digui suaument “Mare”, perquè, oh meravella! tot el món espiritual vibri vivament en el fons de les vostres entranyes? Un subtil moviment de l’aire ens fa present la immensa varietat del món i alça en nosaltres el fort pressentiment de l’infinit desconegut. Com podem parlar fredament i en tanta abundància? Per això ens escoltem els uns als altres comunament amb tanta indiferència: perquè l’habitud del massa parlar i del massa sentir ens enterboleix el sentiment de la santedat de la paraula. Hauríem de parlar

6 · p a r a u l e s d e p a p e r

molt menys i sols per un fort anhel d’expressió: quan l’esperit s’estremeix de plenitud i les paraules brollen, com les flors en la primavera: una a una, i no pas en totes les branques, sinó com a sort d’una branca. Quan una branca ja no pot més de la primavera que té a dintre, entre les fulles abundants brolla una flor com a expressió meravellosa. ¿No veieu en la quietud de les plantes l’admiració d’haver florit? Així nosaltres quan brolla en nostres llavis la paraula veritable. Oblidats sovint de la divinitat del món, i per aparents necessitats del que és contingent, menyspreuem el poeta xic o gros que hi ha en cadascú de nosaltres, i parlem interminablement sense inspiració, sense ritme, sense llum, sense música, i nostres paraules s’escorren insignificants i fatigoses, com planta que es dissipa en fulles innombrables, ignorant la meravella de les flors que duu inexpressades en son si. I vosaltres mateixos, quan serà que menyspreuareu tot altre ritme i no parlareu sinó en paraules vives? Llavors sereu escoltats amb l’encantament del sentit, i les vostres paraules misterioses crearan la vida veritable.”

Joan Maragall

p a r a u l e s d e p a p e r · 7

Part 1

treballs de classe

Aquestes són les primeres expressions escrites dels nens i nenes de 1r de Primària. Ens fa una especial il·lusió d’oferir-vos-les. Els nostres alumnes havien d’escriure una petita semblança de la primavera. Per això tots els textos comencen per “A la primavera…” i cadascú ho ha completat a la seva manera.

A la primavera… 1r de Primària A

…els pagesos planten pastanagues i verdures. Víctor Campos …els animals es desperten i fa molt bon temps. Foix Ingla …surten les flors i els pagesos planten els tomàquets. Lluís Herrera …als camps neixen les plantes i fa calor. Fernando Longares …és Sant Jordi i es regalen roses i llibres i les orenetes vénen. Ferran Vives …els ocells canten i les flors broten i les orenetes vénen. Sandra Palou …plou molt i les orenetes tornen al seu niu i fan ous. Jordi Mora …broten les flors. N’hi ha de molts colors i fan molta olor. Aina Vila …broten les flors i plou molt i també creixen les plantes. Nicolás de Querol …el cel és blau i surten els ocells i ens mullem els peus. Fran Vidal …broten les flors i plou molt i és Sant Jordi. Lluna Roure …broten les flors i plou molt i les plantes creixen. Carlota Riera …les abelles xuclen el nèctar de les flors de molts colors. Mònica Ripol …els pagesos planten les pastanagues, la verdura, les coliflors… Ferran Latorre …broten les flors. Són de molts colors i fan olor. Mariano Vives …vénen les orenetes i fan el niu i les abelles fan la mel. Jordi Gassiot …broten els arbres i les plantes creixen i plou molt. Xavier Villavecchia …tornen les orenetes i busquen els seus nius d’abans. Alba Vila

1 0 · p a r a u l e s d e p a p e r

1r de Primària B

…surten dels seus caus els animals. Jordi Herrera …ja fa calor i anem amb roba d’estiu. Maria Giralt …floreixen les plantes i tornen les orenetes. Pau Revilla …comencem a portar pantalons curts i samarreta de màniga curta. Georgina Artigau …surten les flors i les fulles dels arbres són verdes. Artem Bofarull …surten els animals que estan tot l’hivern dormint. Mauro Rovira …tornen les orenetes i volen les papallones. Sandra Vime …tornen volant les orenetes. Maria Negreiro …tornen les orenetes i comença a fer bon temps. Martina Casañé …tornen tots els animals que dormien a l’hivern. Paco Duffo …com que fa calor, les orenetes tornen al seu niu. Jaime Albalate …és quan surten les orenetes i els animals. Daniel Alonso …els animals que dormien durant l’hivern es desperten. Marc Climent …tornen els ocells i fa bon temps. Surten les flors. Aureli Boncompte …fa sol i vénen les orenetes i les papallones. Berta Llagostera …surten els animals que dormien a l’hivern. Yalem Garriga …tornen les orenetes, les plantes creixen i fa molta calor. Anna Cucurella …tornen les orenetes perquè fa bon temps. Marta Jordà

p a r a u l e s d e p a p e r · 1 1

Es pot escriure sobre tantes coses! A 2n de Primària han fet diverses redaccions: sobre les vacances de Nadal, el cap de setmana, la descripció de l’habitació, acabar una història de la qual s’ha donat el començament… Us n’oferim algunes de mostra.

Les vacances de Nadal Ana Navarro 2n de Primària A

Aquestes vacances de Nadal m’han agradat molt. El dia 31 perquè era l’aniversari del meu germà i m’ho vaig passar molt bé. El dia de Reis perquè, quan em vaig despertar, vaig obrir els regals i després vaig anar a casa de les àvies. Primer vaig anar a la de Barcelona i després, a la de Vilassar de Mar.

El cap de setmana Berta Bel 2n de Primària B

El divendres vaig anar a una festa i quan es va acabar vaig anar a un restaurant. El dissabte el meu germà tenia una festa i vaig jugar amb la bicicleta i amb la Clara. Vam fer una pinyata i me’n vaig anar a casa. El diumenge vaig anar a casa de l’Ana, que és amiga de la meva mare, i vam dinar macarrons i em vaig gronxar al balancí. Després vaig tornar a casa.

1 2 · p a r a u l e s d e p a p e r

La meva habitació Fèlix Lázaro 2n de Primària B

La meva habitació té tres llits: un és del Joan, un de l’Àlex i un meu. No té joguines i té molts llibres. El llit de l’Àlex es treu de sota el llit del Joan. Davant del meu llit hi ha l’armari i, darrere el meu llit, la finestra. A la finestra hi tenim una persiana. La meva habitació és molt bonica.

Una vegada hi havia un conill… Laura di Nápoli 2n de Primària B

Una vegada hi havia un conill que, quan va sortir del seu cau, es va trobar un gran cistell de pastanagues i s’hi va apropar. Després una mica més fins que va arribar allà on hi havia un senyor. El senyor va veure el conill que estava buscant menjar i li va posar un plat de pastanagues. Resulta que aquell senyor també tenia un conill i aquells dos conills es van fer amics.

p a r a u l e s d e p a p e r · 1 3

Els alumnes de 3r de Primària han treballat el gènere periodístic de la notícia. A classe de castellà han hagut de redactar una notícia completa. El tema era el descobriment a l’escola d’un fòsil de dinousaure! I, a classe de català, unes redaccions, d’entre les moltes que fan, sobre les vacances de Setmana Santa.

Notícia Pau Alcaide, Miquel Salicrú i Tulsi Estabanell 3r de Primària B

Descubrimiento de un fósil de gran valor histórico Esta semana se ha descubierto un fósil de dinosaurio en el patio de los pinos de la escuela Sant Gregori. Mientras realizaban las obras de ampliación y modernización del colegio, un operario lo descubrió mientras excavaba un agujero. Las obras se han paralizado a la espera de que los arqueólogos determinen el origen y la edad del fósil. Se cree que tienen un gran valor histórico.

Pau Alcaide

Descubierto un hueso de dinosaurio en el patio de un colegio El descubrimiento se ha producido esta semana cuando una excavadora estaba sacando la tierra. Cerca de la excavación unos niños estaban jugando a fútbol y se les cayó la pelota dentro de un agujero. Entonces los obreros pararon las obras y encontraron un hueso enorme. Sorprendidos por el tamaño del hueso, llamaron al ayuntamiento de la ciudad y enviaron a unos científicos para estudiarlo. A primera vista parece que se trata del fósil de un hueso de dinosaurio.

Miquel Salicrú

1 4 · p a r a u l e s d e p a p e r

Descubierto un fósil de dinosaurio Durante las obras de ampliación de un colegio unos paletas descubrieron un fósil de dinosaurio. La empresa excavadora Catalunya en sus trabajos de ampliación y modernización del colegio Sant Gregori ha encontrado un fósil de dinosaurio Diplodocus. Los obreros estaban trabajando en el patio de los tres pinos. Este descubrimiento es importante porque es el primer fósil de dinosaurio del periodo jurásico descubierto en Barcelona. Los científicos están contentos con este descubrimiento.

Tulsi Estabanell

p a r a u l e s d e p a p e r · 1 5

Les vacances de Setmana Santa Mar Boladeras i Àlex Hita 3r de Primària A

Aquestes vacances he anat a la Cerdanya amb la meva tieta, les meves cosines i la meva mare. El dijous vaig esquiar amb la meva família i el divendres vam tornar cap a Barcelona. El dissabte vaig anar al camp del Barça i van guanyar 2-0. El dia de Pasqua va venir el meu padrí a casa i em va portar la mona. Més tard va venir tota la família i vam repartir les mones. M’ho vaig passar molt i molt bé.

Mar Boladeras

Aquestes vacances he anat a la Cerdanya amb els meus pares i els meus germans. Primer de tot vaig mirar si hi eren els meus amics, després vaig anar a casa a sopar. El dia de Pasqua, al matí, l’Eloi, la meva germana i jo vam anar, per un camí que era per sortir del càmping, a veure els cavalls del costat. I aleshores va néixer un poltre. A la tarda, vam menjar la mona tota la família. M’ho vaig passar molt bé.

Àlex Hita

1 6 · p a r a u l e s d e p a p e r

En l’àmbit de llengua catalana, amb els nens i nenes de 4t de Primària, hem treballat la faula L’ase i el gos de J. de la Fontaine, i també n’hem inventat de ben divertides. Als protagonistes, els animals, els passen un munt de coses, de les quals en podem treure un ensenyament profitós per a tots.

La granota i el grill Llorenç Fortuny 4t de Primària A

Hi havia una vegada en un bosc una granota i un grill. La granota i el grill no es portaven gens bé i, per això, la granota es volia menjar el grill. Un dia la granota va dir: —Senyor grill, t’agradaria venir a casa meva? —Doncs sí, m’agradaria —va contestar el grill. Mentre anaven caminant, la granota se’l volia menjar i el grill se’n va adonar, però va tenir reflexos i la va esquivar. —Què fas? —va dir el grill. —Ai! És que em volia menjar una mosca. Al cap d’una estona van venir uns homes a caçar granotes i, en veure la granota, la van enxampar i se la van emportar. La granota va demanar ajuda al grill i el grill li va dir: —Ara no puc perquè estic menjant mosquits. Aquesta faula ens ensenya que tots hem de ser bons companys.

p a r a u l e s d e p a p e r · 1 7

Els germans lleons Bernat Figueras 4t de Primària A

Hi havia una vegada dos lleons que eren germans. Un governava el nord de la selva i l’altre, el sud. Els dos lleons, que es deien Cap i Tric, sempre es barallaven perquè els dos volien governar tota la selva. Un dia el Cap li va dir al Tric: —Acceptes fer una lluita entre tu i jo sols i qui guanyi es queda tota la selva? —Accepto amb una condició, que només sigui entre tu i jo. Ningú més —va dir el Tric. —D’acord —va dir el Cap. Se’n van anar a un lloc on no els molestés ningú. La lluita va començar i encara que estava molt igualada, el Cap anava guanyant. Al cap de vint-iquatre hores de lluita, quan el Tric anava a dir que es rendia, va arribar un lleó, que era el seu pare, i els va dir: —Creieu que dos germans s’han de barallar així? Parleu o competiu, però no us pegueu més. Els dos germans hi van estar d’acord. I així va ser com la selva va tenir dos caps que governaven com un de sol i van viure molt millor. Aquesta faula ens ensenya a no barallar-nos i a fer les coses parlant i no pegant.

1 8 · p a r a u l e s d e p a p e r

El mico Nico Irene Galí 4t de Primària B

Hi havia una vegada, a la selva tropical, una nit molt especial: era la nit de Nadal. Tots els animals rebien un regal fet per les formigues que els deixaven als micos perquè els repartissin. Però hi havia un problema. Un mico que es deia Nico estava barallat amb la senyora tortuga i li tocava portar-li el regal. El mico Nico no li pensava donar. Va arribar la nit de Nadal i les tortugues no van rebre cap regal. La senyora tortuga va anar a protestar al rei lleó. —Majestat, no he rebut cap regal de Nadal! —va dir la tortuga. —Sí senyora, ja ho sé. Però no sabem qui ho ha fet —va dir el rei. Aniré a preguntar-ho als de l’agència de regals. I va anar-hi. —Qui ha estat? —va preguntar el rei. —El mico Nico. És a ell a qui li toca aquesta família —va dir el director. —Aleshores, digueu-li al mico Nico que mai més no tindrà regal —va dir el rei. I cada Nadal, tothom tenia el seu regal menys el mico, que se’n va penedir tota la vida.

p a r a u l e s d e p a p e r · 1 9

A 5è de Primària han après a mirar amb calma i molt detalladament algunes pintures. I, després, han escrit sobre el que han après a mirar. D’aquest exercici n’han sortit diverses descripcions.

Descripció Maria Molina i Cecília Vila 5è de Primària A i B

Aquest quadre és de Vincent Van Gogh i es diu El dormitori de Van Gogh a Arle. Té dues portes de color blau, una a cada costat. La paret de la porta de la dreta, que és de color blau, té quadres penjats: dos quadres, que són retrats, a dalt, i uns altres dos a baix. També hi ha un llit gran de fusta amb dos coixins blancs. Darrere el llit, hi ha el penjador amb quatre camises blaves penjades. A sobre del penjador, hi ha un altre quadre una mica més gran que representa un paisatge. Al costat del llit hi ha una cadira no gaire gran. A sobre, un finestró gran de color negre, a sota del qual trobem una taula amb dos gerros, un got de llet i un pastís. Al costat de la finestra, un quadre i un drap de color blanc molt llarg penjat d’un ganxo. Hi ha, també, en primer terme, una cadira gran.

Maria Molina

2 0 · p a r a u l e s d e p a p e r

Aquest quadre es diu Interior a l’aire lliure i és de Ramon Casas. Hi ha dues persones, concretament un home i una dona. L’home porta una camisa blanca, una americana de color beix, igual que els pantalons, i les sabates de color marró clar. Pel que fa a la dona, porta un vestit de color blanc que li toca al terra, i el cabell el porta recollit. L’home està una mica mal assegut, com si prengués el sol. Estan prenent alguna beguda, que sembla un cafè o un te. Són en una terrassa, i hi ha un tendal que els cobreix del dia assolellat que fa. Al costat de l’home, a terra, hi ha una planta força gran i al costat de la dona, una estora. Al fons, hi ha una gàbia d’ocell i al costat una porta; també una finestra amb el porticó obert. A mi, aquest quadre em transmet molta tranquil·litat.

Cecília Vila

p a r a u l e s d e p a p e r · 2 1

A 6è de Primària, a classe de castellà, han hagut de descriure, tant físicamente com psicològicament, un amic o una amiga de la classe.

Mi mejor amiga Berta Solé 6è de Primària B

La persona que voy a describir es una chica de once años. Empezando por la descripción física, hay que decir que es alta y delgada. Tiene el pelo largo, brillante, liso y castaño. Sus ojos son muy bonitos, de color verde oscuro y su nariz es recta. Como cada semana hace seis horas de tenis y participa en competiciones, está bastante fuerte. Es muy ágil y esbelta y no para nunca quieta, porque es muy nerviosa. También tiene las piernas fuertes y largas, y sus pies son grandes, calza un treinta y nueve. Siguiendo con su carácter hay que decir que es muy simpática y alegre. Siempre está sonriendo y haciendo reír a la gente. También es muy juguetona y sabe pasárselo bien. La verdad es que no somos muy parecidas. Una de las cosas que me gustan más de ella es que sabe escuchar y siempre está a tu lado cuando la necesitas. Quiero mucho a esta persona y nunca la olvidaré por todo lo que ha hecho por mí todos estos años.

2 2 · p a r a u l e s d e p a p e r

Com és? Com ho veig? Els alumnes de 1r d’Eso han hagut de mirar l’aula on treballen de dues formes diferents: una, de manera objectiva i freda; l’altra, subjectiva, tot observant l’entorn amb el «cor». A classe de castellà, han fet una breu ressenya sobre els personatges de La vuelta al mundo en 80 días de Jules Verne que han llegit a classe.

Descripció de l’aula Júlia Lliberia 1r d’Eso B

La meva aula té uns prestatges, al fons de tot, de color beix i els llibres hi estan ben ordenats. També uns penja-robes, al cantó dret i, a sobre, hi ha un treball de La vuelta al mundo en 80 días. A l’esquerra, unes finestres amb el marc d’alumini; a l’altra punta de la classe, la pissarra i, damunt, unes frases d’anglès. La taula del professor és més alta gràcies a una tarima; en canvi, els alumnes tenen pupitres i cadires. L’espai, força ordenat, està il·luminat per uns fluorescents de llum molt intensa. La paret té unes rajoles de color marró i n’hi ha alguna d’esquerdada.

La meva classe és molt lluminosa i des de les finestres es pot contemplar tot Barcelona. La pissarra va molt bé perquè, quan hi escrius, el guix queda molt marcat; en canvi, els penjadors són bastant lletjos i, a més, les jaquetes queden mal col·locades. Els pupitres són correctes, però com que els calaixets són petits, a vegades, els llibres cauen a terra de mala manera. Pel meu gust, el terra és massa fosc i l’aula hauria de ser una mica més gran, com també convindria una repintada al sostre. Tot i així, m’agrada molt.

p a r a u l e s d e p a p e r · 2 3

Phileas Fogg Jofre Figueras 1r d’Eso A

Phileas Fogg es el protagonista de La vuelta al mundo en 80 días de Jules Verne. Phileas Fogg era uno de los miembros más singulares y notables del Reform Club de Londres. Era un hombre enigmático del que nada se sabía, salvo de que se trataba de un hombre cortés, uno de los más distinguidos de la sociedad inglesa. Era un gentleman de pocas palabras, lacónico, y no despilfarraba nada, era avaro y también muy metódico. Conocía todos los lugares del mundo y su única distracción era leer periódicos y jugar al whist. No entraba nadie en su casa y almorzaba y cenaba en el club en horas cronométricamente determinadas. Era muy rico, pero no trabajaba y hacía obras de caridad. Regresaba a su casa para acostarse a las doce en punto de la noche. Exigía a su criado una puntualidad y regularidad extraordinarias y despidió a su criado por haberle llevado el agua para afeitar a dos grados por encima de lo habitual. Era el hombre más puntual de todo el Reino Unido.

2 4 · p a r a u l e s d e p a p e r

A classe de català, en acabar un dictat, vàrem demanar als alumnes de 2n d’Eso que escrivissin un paràgraf imitant-lo. Aquell començava així: “A tres quarts de dotze em trobo assegut en un banc de formigó a l’estació d’autobusos de la Seu.” El seu havia de començar: “A tres quarts de nou…” A classe de castellà, arran d’una lectura i d’unes fotografies de l’Antàrtida, els hem fet imaginar que hi vivien, en primera persona, una gran aventura.

A tres quarts de nou… Adriana Terraza 2n d’Eso A

A tres quarts de nou, em trobo asseguda en una cadira de fusta davant d’una taula petita. Al meu costat tinc un company de classe, i davant meu, el tutor, que mentre tothom l’escolta mig adormit, parla d’algun conflicte de tutoria. Al costat esquerre tinc un company que no para de sonar-se; em sembla que està molt constipat. Darrere meu una noia busca algun full per la carpeta i està destorbant una mica la classe. Jo contemplo per la finestra la ciutat de Barcelona amb un cel emboirat, gris, com si el dia estigués adormit i trist i no volgués despertar. M’adono que tots estem com el dia. Però el tutor finalment desperta l’interès de tots quan anuncia una bona notícia: falta poc per a les colònies a Cantàbria! I a continuació ens explica les activitats que hi realitzarem.

p a r a u l e s d e p a p e r · 2 5

Mi gran aventura Oriol Colomé 2n d’Eso A

Ya eran las 3:30 de la madrugada y aún no me había dormido. No podía creer que unas horas más tarde cogería un avión para emprender la mayor aventura de toda mi vida. La O.P.N. (Organización para la Protección de la Naturaleza) de mi país me contrató para que investigara la progresiva desaparición, cada vez más frecuente, de los animales de la Antártida. Cuando sonó el despertador me levanté de la cama de un gran salto, desayuné, me vestí, y cogí la maleta que ya estaba preparada desde hacía una semana, a causa de mi impaciencia por marcharme a uno de los sitios más bonitos y emocionantes del mundo. Bajé corriendo a la calle por las escaleras y al llegar abajo vi un taxi que pasaba con la lucecita verde encendida y un pequeño cartel que ponía: “libre”. Alcé la mano pero el conductor no me vio, así que lo perseguí hasta que, por suerte, un semáforo se puso en rojo y lo pude alcanzar. Entré jadeando al coche, y cuando me recuperé, le pedí al conductor que me llevara lo más rápido posible al aeropuerto. Llegué muy justo de tiempo, facturé las maletas y entré en el avión. Después de diez horas de vuelo, fui directo a mi despacho para leer diferentes documentos escritos por un famoso biólogo secuestrado,

2 6 · p a r a u l e s d e p a p e r

llamado David Samborn, gran protector de las ballenas y las focas, las dos especies de animales en peligro. Al día siguiente decidí ir a observar el comportamiento de las ballenas antárticas, até los once perros al trineo y partimos por el impresionante paisaje helado de aquella región. Una hora más tarde llegué a la costa y vi un montón de ballenas nadando y saltando; pero no sólo había ballenas, había un gran barco rodeado de sangre, lleno de arpones, con restos de ballenas y focas muertas a cubierta y con el señor Samborn atado al mástil principal. Entonces, vi claramente que aquello había sido el causante de todo aquel transtorno medioambiental. Supuse que secuestraron al biólogo porque les había visto cazar ballenas. Rápidamente subí al trineo con la intención de avisar a la policía pero un fuerte viento empezó a levantar la nieve y los perros no podían avanzar, así que tuvimos que pasar la noche en un agujero que me ayudaron a cavar los perros en el hielo. Al día siguiente, cuando salió el sol, los perros y yo reanudamos la marcha hacia el pueblo para avisar a la policía. Este viaje acabó con un final feliz, ya que detuvieron a los cazadores, liberaron al señor Samborn y con los años repoblaron las especies en peligro de extinción. Sin duda, esta fue la mayor aventura de mi vida.

p a r a u l e s d e p a p e r · 2 7

Després de llegir alguns poemes de Jordi de Sant Jordi i Ausiàs March, poetes del s. xv, els alumnes de 3r d’Eso han hagut de construir una «cobla»; és a dir, una estrofa de vuit versos decasíl·labs amb cesura a la quarta síl·laba i, en aquest cas, sense rima: allò que els especialistes en diuen “versos blancs”. Les greguerías són un gènere literari creat per Ramón Gómez de la Serna que ell mateix va definir amb la fórmula: metàfora més humor. És una definició força senzilla, però magistral, que agermana la poesia, el sentit de l’humor, el pensament i els jocs de paraules. I seguint aquestes indicacions del mateix creador, aquestes són algunes de les greguerías dels nostres alumnes de 3r d’Eso.

El meu estoig pena em fa, però el molt d’això ja el tinc per mort, però no puc pas perquè a dins i ara no puc I on deu ser

fa temps que s’ha perdut, porto molt temps cercant-lo, no vol pas aparèixer, quatre mesos perdut, perdre mai l’esperança hi havia la ploma escriure amb ella més. el meu pobre estoig! Nil Aliaga 3r d’Eso A

2 8 · p a r a u l e s d e p a p e r

El libro es el armario de las palabras. Luís Pulido, 3r d’Eso A

La ñ es la n con bigote. Martina Calvo, 3r d’Eso A

El recipiente es lo que separa el orden del charco. Tomás Romero, 3r d’Eso A

El murciélago es un congreso de vocales. Alejandra Traver, 3r d’Eso A

El libro es el mejor amigo del intelecto humano, y el perro es el mejor amigo del alma humana. Marta Camell, 3r d’Eso A

Los prados verdes ingleses son tan dulces a la vista como los pasteles en la boca. Clara Teixidor, 3r d’Eso B

Las teclas de un piano hacen sonar las blancas y negras manos del pianista. Ana Sánchez-Gómez, 3r d’Eso B

Las flores no son más que aparcamientos para taxis con alas. Eduard Teixidor, 3r d’Eso B

p a r a u l e s d e p a p e r · 2 9

Abans d’elaborar qualsevol text ens hem de formular una pregunta fonamental: Què vull dir? Un cop trobada la resposta ja ens hi podem posar. Els alumnes de 4t d’Eso, un cop llegida l’obra de Prudenci Bertrana, Josafat, han escrit un text on defensaven, de forma argumentada, una idea. A castellà, arran de la lectura d’una poema d’Antonio Machado sobre la monotonia i el tedi d’una classe en els seus temps d’estudiant, els alumnes van escriure, bé en prosa o bé en vers, sobre l’avorriment i la mandra.

Josafat, una novel·la ferotge Anna Rita 4t d’Eso B

Podríem qualificar aquesta obra de Prudenci Bertrana de bestial, ferotge, en el sentit més animal d’aquests dos adjectius. L’autor ens presenta Josafat, el protagonista, que endut per la ira i la luxúria es converteix en monstre i en víctima d’ell mateix. Amb una descripció acurada, l’autor ens porta a les entranyes de l’església de Santa Maria, a Girona, i la converteix en cova i antre de la fera, tot creant un ambient fosc, tètric i solitari, digne de ser l’escenari dels esgarrifosos successos que l’obra explica. També mitjançant la descripció, Bertrana ens fa visualitzar la figura d’un Josafat gegantí, ferotge, de moviments i actes bruscos; ens fa sentir la seva olor, la seva fortor i ens fa escoltar els grunys i els renecs. La història d’amor-passió amb Fineta, bagassa que viu i treballa en un bordell de davant de l’església, reafirma aquesta brutalitat. Ella, cansada dels homes vulgars, busca en Josafat un amor excèntric, una eròtica animal, una violència que encén les seves perverses i baixes passions. La ferocitat del protagonista es palpa al llarg de tota l’obra ja que es deixa endur pels instints més primaris, per uns pensaments que traspuen una bogeria creixent, una ira que el porta a l’assassinat, la por a perdre la confiança dels capellans o el càstig d’un Déu venjatiu que l’arrossegarà a l’infern. Tot plegat ens porta a entrar dins d’un personatge meitat home, meitat bèstia que Bertrana aconsegueix dibuixar amb traços segurs tot apel·lant als sentits corporals i a la psicologia del lector.

3 0 · p a r a u l e s d e p a p e r

Buenos (días), pereza Pol Gago 4t d’Eso A

Te das media vuelta y entreabres los ojos, ya ha amanecido y los luminosos rayos de luz se filtran por los huecos de la persiana. Haces el amago de levantarte, pero todo queda en el intento y pronto vuelves a ser seducido por las dulces sábanas de franela. Te sientes pesado, casi férreo, y un extraño cansancio sacude e invade todo tu cuerpo. No quiero empezar, hoy no. Un largo día aguarda, y no tienes fuerzas para poder afrontarlo, o quizás no quieres hacerlo, eso no importa. Tras eternos minutos de lidiar contigo mismo y vencer la pereza, sales a flote de la cama y arrastras con esfuerzo lo que queda de ti hacia el baño. Allí, te encaras con el espejo y examinas exhaustivamente tu reflejo desde todos los ángulos imaginables; no hay por dónde cogerlo, repites una y otra vez. Aprisa, cierras los ojos y te das una buena ducha. Sales de entre los vapores, y te sientas vencido sobre la alfombra. El vaho ha cubierto por completo el cuarto, y la humedad intimida tímidamente tu respiración.

p a r a u l e s d e p a p e r · 3 1

No te apetece cuidarte, así que secas vagamente tu pelo, y lo acomodas hacia ningún lado para dirigirte de nuevo a la habitación. La cama vuelve a llamarte, te seduce con su manto blanco y fino, pero pronto reaccionas y pierdes hasta las ganas de tumbarte. Entonces vas al armario y abres todos los cajones en busca de algún trapo que puedas llevar con algo de dignidad; pero es imposible, pretender gustarte hoy es algo inútil. Te mentalizas y, resignado, lo aceptas mientras te vistes con gran desdén. Ya son y cinco, no deberías llegar tarde otra vez, agarras aprisa la mochila, y te marchas con tu amargura de la mano. Buenos (días).

3 2 · p a r a u l e s d e p a p e r

La pereza Santi Sampere 4t d’Eso A

Sentimiento muy común, cuando estás cansado pero mucho más aún, cuando has de hacer un recado.

Aparece en todas partes, en el trabajo, en clase, en cualquier lugar, sobre todo al hacer en mates, el tema de la probabilidad.

Intento de evadirse, escapar de la responsabilidad, pensando o mirando la tele estirado en el sofá.

Todos tenemos pereza, jóvenes, adultos, hasta el Papa la tendrá, porque para ser sinceros, ¿a quién no le gusta descansar?

La pereza, dulce sensación. Sientes que todo el cuerpo te pesa como si fueras hormigón. Madrugar por la mañana, ¡qué maldita obligación! Levantarse de la cama, deambular por la habitación.

p a r a u l e s d e p a p e r · 3 3

El aburrimiento Irene Vivar 4t d’Eso A

¿Qué es el aburrimiento? Es tener suficiente tiempo. ¿Para qué? Para pensar. ¿En qué? En soñar. ¿Qué es el aburrimiento? No tener ningún pensamiento. ¿Cómo qué? Preocupaciones. ¿Cómo cuáles? Los amores. ¿Qué es el aburrimiento? Cuando el viento, se lleva el tiempo. ¿Qué es el aburrimiento? Muchos amores, y pocos corazones.

3 4 · p a r a u l e s d e p a p e r

A classe de català, els alumnes de 1r de Batxillerat han llegit i comentat el poema d’Anselm Turmeda Elogi dels diners i els vam suggerir que escrivissin un text, en vers o en prosa, sobre el mateix tema.

Tenir diners Ton Rimbau 1r de Btx B

Diners fan enveja i enemics, i al ric fan arribar falsos amics, tenint-los deixaràs pales i pics. Vida tranquil·la la dels homes rics!

Diners a un jutge mentir faran, home mediocre fan ser important, podrà el petit esdevenir gegant, de la formiga en fan elefant.

L’home maligne el faran veure bo, l’acusador faran fort defensor, quants més diners treguis del teu sarró, diran honorable al poc senyor.

Del vertader en faran mentider, el que no volia faran voler, el darrer converteixen en primer, aquell que deia no dirà potser.

L’estranger semblarà vell ciutadà, amb ells a un mut podràs fer parlar, per ells a matar gent pots arribar, sempre et duran on vulguis anar.

Al que volia bé farà fer mal, i poden tornar un sant infernal, fins i tot l’home sa en un malalt, cap baix fan anar els qui volien anar dalt.

Passant de no tenir-ne cap a cent, a un culpable el fan innocent, el més covard semblarà un valent, en burgès converteixen l’indigent.

Per culpa dels diners el jovent erra, tantes vegades per ells hi ha guerra, et portaran de dreta a esquerra, si en tens seràs l’amo de la terra.

p a r a u l e s d e p a p e r · 3 5

Els alumnes de 2n de Btx tenen com a lectura obligada una selecció de poemes d’Antonio Machado, aquest poeta que estimà Leonor i Sòria amb un amor profund i serè. A català se’ls va proposar de fer un escrit amb totes les propietats textuals (adequació, cohesió, coherència i correcció), i que, a més, contingués sèries d’antònims, sinònims, hiperònims, hipònims i cohipònims, i fenòmens com l’homonímia, l’homofonia, la polisèmia i la paronímia.

“A José Maria Palacio” Carlos Silván 2n de Btx A

El poema es una carta que dirige Antonio Machado a su amigo J. M. Palacio con la finalidad de pedirle que vaya al Espino a visitar la tumba de su amada esposa ya que él se encuentra lejos de Soria. A lo largo del texto hay un continuo juego de interrogaciones retóricas: “¿está la primavera vistiendo ya las ramas de los chopos?”, “¿Tienen ya ruiseñores las riberas?” intercaladas con afirmaciones: “Habrá trigales verdes, y las mulas pardas en las sementeras” o “Ya las abejas libarán del tomillo y el romero”. El poeta alude constantemente al aspecto de la geografía soriana, de sus montes, árboles y flores. La descripción de la misma está abundantemente salpicada de sustantivos y adjetivos (zarzas florecidas, blancas margaritas), que a menudo invocan a nuestros sentidos: la vista (nevados montes de la sierra, trigales verdes), el olfato (tomillo y romero) y el oído (los reclamos de la perdiz y los ruiseñores); de modo que, a medida que avanzamos en la lectura, nos hacemos una idea de la primavera soriana en todos los sentidos – y nunca mejor dicho. Esta descripción de una tierra joven y bella -como su difunta amada- va acompañada, en la última estrofa, de la mencionada petición. La visita al Espino debe ser, pide el poeta, cuando empiece la primavera.

3 6 · p a r a u l e s d e p a p e r

Escena casolana amb ràdio Lucía López 2n de Btx B

Mentre poso la carn al forn, faré una amanida amb aquella salsa de soja que tant li agrada a l’Anna. …moltes gràcies, Carme, per atendre aquesta trucada, però se’ns ha acabat el temps i hem de donar pas a la publicitat. Adéu, adéu. RACC 105 FM…! Tu el que vols és una llar, no una casa. Un indret on gaudir de la tranquil·litat que et mereixes, fora de les hostilitats del món. Un espai fet a la teva mida. Sí, això és el que desitges… Exacte, això és el que espero precisament d’aquesta nova casa! Que les meves filles sentin que casa seva és aquí, un lloc amb un ambient agradable, proper, estable, sense tots aquests tràfecs d’uns dies a una casa i l’altra meitat de la setmana a l’altra… I jo, que no m’hagi d’amoïnar per si ell hi és quan arribo. …entra a www.llarsdelmon.com i contacta amb els nostres especialistes graduats en Disseny Interior. És la dècima vegada que et reparen el rentaplats? T’has plantejat mai canviar-te la rentadora per una que consumeixi menys aigua? Ara és el moment!… L’altre dia les nenes em van comentar que a l’altra casa se sent com un buit a la cuina, i que els plats s’amunteguen bruts a la pica. Vés per on, me’n vaig jo i amb mi el rentaplats. Aquesta absència s’identificarà més amb mi

p a r a u l e s d e p a p e r · 3 7

que qualsevol altra cosa, segur. Bé, de fet, en aquests moments que intento posar ordre a la meva vida, reordenar-la i netejar-la, sóc com un rentaplats. …amb la setmana fantàstica del Corte Inglés renovar els teus electrodomèstics et serà més fàcil. Vine del disset al vint-i-u d’octubre i aprofita les nostres ofertes. Ja torna a Barcelona la Fira de l’Automòbil. Coneix de primera mà els últims models de motos i cotxes. Mira, no em vindria malament un cotxe nou, després de l’ensurt de l’altra vegada. No em cap al cap com hem pogut arribar a tenir els frens en aquelles condicions… Ho torno a pensar i se’m posa la pell de gallina de tot el que podia haver passat… sort que només va ser un cop contra una reixa! …T’esperem al recinte firal de Montjuïc del vint al trenta d’octubre. A les nostres benzineres, acumula punts. Perquè tu tornes. Repsol IPF t’ofereix el temps: la jornada ha començat amb pluges torrencials a València, de més de cent litres per metre cúbic. Continuen amb fortes tramuntanes. La borrasca es desplaça a Catalunya, tot i que no s’esperen pluges a Barcelona fins dijous dia setze… Mare meva, quin merder que hi haurà a la ronda dijous. Cauen quatre gotes i ja et trobes tots els vehicles de Barcelona paralitzats. Haurem de sortir abans de casa per evitar el tràfic, al matí.

3 8 · p a r a u l e s d e p a p e r

…la ciutat comtal patirà un augment gradual de la temperatura; es preveuen forts vents cap a finals de setmana. A Girona la temperatura ronda els deu graus centígrads. A Tarragona s’han esvaït els núvols i ja s’han registrat màximes de vint graus. A Lleida, però, no s’han superat durant el dia d’avui els dotze... No sé si vaig fer bé de cancel·lar el congrés de la Seu d’Urgell, però en aquests moments no em veig amb condicions de posar-me a fer res més. A més, no me’n refiu de deixar les noies amb el seu pare. …això és tot, de moment. Pii, pii, piii. Les tres de la tarda, les dues a Canàries… Una altra hora més que ja ha passat i jo sense acabar de preparar la classe de demà. Una hora més que continuo sense saber quan vam deixar d’estimar-nos.

p a r a u l e s d e p a p e r · 3 9

Part 11

premis sant jordi

La mona de Pasqua Ferran Vives Primer premi de contes de 1r de Primària A

4 2 · p a r a u l e s d e p a p e r

p a r a u l e s d e p a p e r 路 4 3

El pallasso ha perdut la roba Marc Climent Primer premi de contes de 1r de Primària B

4 4 · p a r a u l e s d e p a p e r

p a r a u l e s d e p a p e r 路 4 5

La papallona perduda Ana Navarro Primer premi de contes de 2n de Primària A

4 6 · p a r a u l e s d e p a p e r

p a r a u l e s d e p a p e r 路 4 7

El conill que va a la lluna Anna Gassiot Primer premi de contes de 2n de Primària B

4 8 · p a r a u l e s d e p a p e r

p a r a u l e s d e p a p e r 路 4 9

Barris de Barcelona Mireia Palou Primer premi de poesia de 3r de Primària A

Dels barris que Barcelona té sis us n’explicaré. A Sant Gervasi i Sarrià, alguns hi anaven a estiuejar. L’Eixample de Cerdà molt quadriculada pot semblar. Ciutat Vella és molt bella. Al carrer gran de Sant Andreu moltes botigues hi trobareu. A Gràcia, per Sant Medir, caramels anem a recollir. I per últim Sant Martí, que queda molt lluny d’aquí. Aquests que us he explicat són els barris que m’han agradat.

5 0 · p a r a u l e s d e p a p e r

El colom viatger Jorge Isern Primer premi de prosa de 3r de Primària A

Avui m’he despertat, he mirat per la finestra i un colom ha començat a volar. Primer ha volat pel meu carrer, després pel meu barri i més tard pel barri de Sarrià, i ha dit: —Oh, quanta gent! Després se n’ha anat a la Pedrera, i ha dit: —Oh, que bonic el trencadís! Després ha anat a la Casa Batlló, i ha dit: —Oh, la teulada sembla un drac! Després ha anat a la Torre Agbar, i ha dit: —Oh, com brilla! I com que ja ha arribat l’hora de dinar, se n’ha anat al Mercabarna.

p a r a u l e s d e p a p e r · 5 1

Barcelona Helena Galí Primer premi de poesia de 3r de Primària B

Barcelona és blanca quan la miro des de dalt, des de dalt de la muntanya. A vegades és blava, quan s’ajunten cel i mar Barcelona és com una ona, una ona de mar formosa. Cada matí baixo a la ciutat. Cosetes que des de dalt semblen petites quan hi arribo són molt grans. A Barcelona hi ha molts ciutadans, hi ha turistes i immigrants. Blanca, blava, és igual, tots els colors fan bonica la ciutat.

5 2 · p a r a u l e s d e p a p e r

El turista i Barcelona Daniel Àlvarez Primer premi de prosa de 3r de Primària B

Hi havia una vegada un turista que volia anar a veure Barcelona i es va instal·lar a l’hotel Arts. Al dia següent va anar a passejar per la plaça Catalunya i el petit turista es va quedar mirant els coloms, i es va perdre. Aleshores, com que no el van veure, el nen no es va posar a plorar, no! Se’n va anar al bus turístic i va fer una llarga ruta per Barcelona. I de cop i volta va passar per l’hotel Arts. I va retrobar els seus pares que l’estaven esperant, i ja no el van perdre de vista.

p a r a u l e s d e p a p e r · 5 3

El gall Anna Garcia Primer premi de poesia de 4t de Primària A

El gall, al matí, comença a cantar. Mentre la gent es va despertant, els animals es van aixecant i el sol tot ho va il·luminant. La gallina quan el sent, comença a cridar de valent, i els pollets tots espantats, es posen a córrer com gats. Al migdia el gall, acaba content el treball, perquè és l’hora de dinar que el cuidador li ve a donar.

5 4 · p a r a u l e s d e p a p e r

Una aventura al Museu Picasso Maria Bordas Primer premi de prosa de 4t de Primària A

Hi havia una vegada una senyora que se’n va anar al Museu Picasso. Mentre anava mirant les obres en una sala va veure que tots els quadres eren buits i hi havia molta gent. Aquesta gent era molt surrealista i estava immòbil. Llavors la senyora se’n va anar a buscar el vigilant del museu i tots dos van descobrir que un mag havia tret tots els personatges dels quadres. Allò semblava una olla de grills! La senyora va tancar la porta i va veure una carta. A la carta hi posava: Senyors del Museu, Jo sóc el mag i he fet un encanteri. Només tornaré a posar bé els quadres si em doneu els millors i em presenteu qui els ha fet. Ha quedat clar? Signat: el mag Hinstein La senyora, més horroritzada que mai, va deixar la carta i se’n va anar. Quan el vigilant la va llegir, no li va fer cap gràcia i va intentar comunicar-se amb el mag Hinstein. El va trobar i li va dir que faria el que volia, però just en aquell moment se li va ocórrer una idea molt bona. Va proposar al mag que s’endugués els millors quadres, però no li va dir els de veritat, sinó unes còpies que tenia. El mag se’n va anar molt content i no es va adonar que el vigilant l’havia enredat. L’encanteri va desaparèixer i tots els personatges van tornar als seus quadres. Tot tornava a ser com sempre!

p a r a u l e s d e p a p e r · 5 5

Una papallona Paula Martín Primer premi de poesia de 4t de Primària B Primer premi als Jocs Florals del Districte

Allí veig una cuca petita i allargada, que va a pas de tortuga d’una fulla enamorada. Menja aquí, menja allà, ai que esclatarà! Ara es fa una bossa on ella dormirà. Dies i més dies del sol la taparà. Passen sols i llunes, la petita ja ha sortit. Ja no és la simple cuca, que abans havia dormit. Ara en surt la papallona bonica i formosa. És ella qui il·lumina de tots nosaltres, la vida?

5 6 · p a r a u l e s d e p a p e r

Una excursió magnífica Clara Carrera Primer premi de prosa de 4t de Primària B

Un dia ben assolellat al matí, la classe de 4t B vam anar d’excursió a Collserola. Tots els nens estaven ben emocionats, però hi havia una nena que es deia Anna que es pensava que seria molt avorrit. Però en arribar va veure aquell paisatge tan preciós!… Es veien tota mena d’arbres, es veia la seva escola i tots els carrers! I fins i tot, allà, ben lluny, es veia casa seva… I aquell dia l’Anna va aprendre a apreciar les coses, que mai podia dir que seria un avorriment, si no ho havia provat.

p a r a u l e s d e p a p e r · 5 7

La meva ciutat Lucas Casañé Primer premi de poesia de 5è de Primària A

Barcelona em va enamorar des que vaig néixer, des que vaig saber caminar, Barcelona em va encantar! Quan els romans van arribar la via augusta van utilitzar. Però avui dia hi ha molts més carrers, que a banda i banda estan plens de plataners. La Pedrera podràs veure, però val més que busquis lloc per seure ja que quan arribaràs, una gran cua veuràs! Com heu pogut veure, Barcelona et fa distreure! Com heu comprovat, Barcelona em té el cor robat!

5 8 · p a r a u l e s d e p a p e r

En Pere de les orelles Pere Gibert Primer premi de prosa de 5è de Primària A Primer premi de prosa als Jocs Florals del Districte Finalista als Jocs Florals de Barcelona

Em dic Pere i em diuen “Pere de les orelles”. Us explicaré el perquè. No és pas perquè camini amb elles, ni pensi amb elles, ni que siguin més grans o petites que les dels altres. Ni tan sols puc volar amb les meves orelles, com feia aquell elefant que es deia… Com es deia? Ah, sí, en Dumbo. El motiu és que, a la meva família, tothom té una audició hipersensible durant tota la vida, però de cop, als setanta anys justos, ens tornem sords. No sé per què. Doncs, bé, quan vaig néixer vivíem al port de Barcelona, des del nostre pis, que per cert era força gran, es veia clarament l’estàtua de Colom, el mar i la platja i tot el port amb els seus vaixells amarrats. Sembla maco, oi? Però les sirenes dels vaixells i els contenidors no ens deixaven viure. Ja us he dit que la meva família té una oïda hipersensible. Suposo que per aquest motiu, els pares van llogar un altre pis més amunt, a la Gran Via, al barri de l’Eixample. Però allà hi passaven tots els cotxes de bombers i de policies i totes les ambulàncies del món! Així és que tampoc era el millor lloc per a la meva família! Així doncs, farts del soroll, ens vàrem traslladar una mica més amunt, al barri de Gràcia, a la plaça Lesseps; renoi, quin canvi…! Fins que se’ls va acudir fer la plaça nova i llavors totes les màquines del món brogien sota el nostre pis.

p a r a u l e s d e p a p e r · 5 9

Vàrem haver de tornar a canviar, més amunt, al barri de Sant Gervasi. També vàrem tenir un temps de pau i tranquil·litat, però després, entre la Ronda de Dalt i les noves edificacions, van tornar a ser un sorollam. Així és que els meus fills, com a regal pel meu setanta aniversari, m’han regalat una casa a Collserola, enmig del bosc i diuen que a la nit tan sols se sent l’udol del mussol i al matí el piupiueig dels ocells, de vegades el soroll de la pluja sobre la teulada i el brunzit de les abelles a l’estiu i la remor del vent entre els arbres. Diuen… perquè, com tota la meva família, com que tinc setanta anys, ara sóc sord!

6 0 · p a r a u l e s d e p a p e r

Històries del meu barri Fernando Raimúndez Primer premi de poesia de 5è de Primària B

Carrers bonics, cases mal pintades, pobres al carrer sembla una barriada. El meu carrer no és Balmes ni Aribau, però sempre trobaràs que hi ha un gran cel blau. El meu barri té carrers amples i alguns carrerons; el que més hi destaca és on menjo jo uns bons macarrons. Va passant la gent, va passant la gent, i el temps es va fonent.

p a r a u l e s d e p a p e r · 6 1

La poció màgica de Sant Jordi Laura Vila Primer premi de prosa de 5è de Primària B

Vet aquí que fa anys i anys s’explicava molt la història de Sant Jordi. Però la història de Sant Jordi no era una història qualsevol, sinó que era una història que va passar de la següent manera. Ara us l’explicaré. Era cap de setmana i jo ja havia acabat els deures i no sabia què fer. I, com que estava sola a casa, vaig decidir anar a casa del meu millor amic, en Jordi. En Jordi, quan em va veure arribar, es va posar molt content i va dir que tenia una sorpresa per a mi. Em va portar a la seva habitació i em va ensenyar un potet. Em va dir que era un poció màgica i que me la begués, que no em passaria res. Jo vaig agafar la poció i me la vaig beure. L’endemà al dematí vaig sentir molt de soroll i no sabia on era casa meva. De sobte, vaig recordar que havia anat a casa d’en Jordi, però no trobava res, ni la casa ni en Jordi. Ah! Ja me’n recordava: en Jordi m’havia donat una poció màgica! Ara em trobava perduda, hi havia molta gent i una gran olla que un rei anava remenant. Enmig d’aquella gentada, vaig veure que dins l’olla hi havia paperets petits. El rei en va agafar un i tothom cridava “Qui serà?” Ah! Ja sabia on era. Era a la llegenda de Sant Jordi! El rei va llegir davant de tot el poble “Li ha tocat a…” De sobte van tocar uns tambors i el rei va dir: “la princesa?” El rei va començar a plorar. Em van portar fins a un arbre i em van lligar amb una corda. No sabia què fer, quan de sobte vaig veure un altre potet de poció màgica. No sabia si beure-me-la, però el drac se m’acostava i se’m volia menjar. Sense pensar-m’ho ni una vegada més, me la vaig beure, però estava tan nerviosa que se’m van caure unes gotes a

6 2 · p a r a u l e s d e p a p e r

terra. De sobte, va aparèixer en Jordi muntant un cavall blanc i elegant i va matar el drac. El Jordi em va dir que per tornar a casa ens havíem de beure una poció de color verd, però sense voler en va caure una mica al terra. I la poció de color verd es va ajuntar amb la poció de color vermell que m’havia begut abans, i d’allà en van sortir unes roses precioses. En Jordi en va tallar una i me la va regalar. I jo, un cop vaig arribar a casa, vaig escriure un llibre de tota l’aventura que havia passat i l’hi vaig regalar a en Jordi. I així és com cada any se celebra Sant Jordi.

p a r a u l e s d e p a p e r · 6 3

La mar Gina Aliaga Primer premi de poesia de 6è de Primària A

La mar és molt bonica. És blava i a vegades d’altres colors. A mi m’agrada quan és clara i es veu el seu interior. Ones grans i petites formen una mar plena de tempestes raigs de sol reflectits en ella la tornen molt bella. Peixos, meduses i mamífers viuen dintre seu, que tenen un ecosistema que no està gaire greu. Quan veig l’aigua neta, m’entren ganes de capbussar-m’hi i quan està calenteta m’hi quedo una estoneta.

6 4 · p a r a u l e s d e p a p e r

Somni: formar part de l’Imperi Héctor Cubiñá Primer premi de prosa de 6è de Primària A

Hi havia una vegada, en un país molt llunyà, un gran Imperi liderat pel rei Gatrian. Aquest rei vivia en un castell preciós. Lluny d’aquest castell hi havia un poble que es deia Halmander. En aquest poble hi vivia un jove adolescent de 18 anys que lluitava molt bé, en Panatrorix. També hi vivia el seu pare Fred. Un dia en Panatrorix va enviar una carta al rei Gratian dient-li que volia formar part del seu exèrcit; aleshores el rei Gratian va enviar un dels seus millors guerrers perquè lluités contra ell, i Panatrorix el va vèncer. Uns mesos després… —Pare, ha arribat una carta, te la llegeixo –va dir en Paratrorix. —Sí fill, t’escolto –va dir el seu pare. Des de l’Imperi del rei Gratian: Benvolgut Panatrorix, T’he enviat aquesta carta per informar-te que si vols format part de l’exèrcit de l’Imperi has de vèncer uns altres guerrers. Es farà un campionat al meu castell que consistirà en una sèrie de duels, un contra un. El vencedor rebrà el premi de ser el primer guerrer de l’Imperi i ocuparà el meu lloc. —Has vist pare? Podré governar aquest Imperi –va dir en Panatrorix.

p a r a u l e s d e p a p e r · 6 5

—Ja ho he vist. Aquesta ocasió no s’ha de deixar passar –va dir en Fred. Després d’aquella carta en Panatrorix i el seu pare es van dirigir contents cap al castell… Quan hi van arribar, el primer que van fer va ser una armadura força decent i després se’n van anar a veure el rei que els va dir que aquella nit podien dormir en una habitació que hi havia a prop del lloc on es farien els pròxims dies els duels. Al dia següent en Panatrorix va menjar molt per estar en forma en el primer duel. Aquella primera lluita va ser fàcil perquè el guerrer era força dolent. Després de quatre duels guanyats, en Panatrorix va perdre un dit en una errada molt important, però malgrat això va guanyar i va passar a l‘últim duel, el més important. Aquella nit en Panatrorix va conèixer la noia més bonica que havia vist mai i va enamorar-se’n perdudament. L’endemà va tenir lloc el gran enfrontament. Hi havia una multitud considerable, entre d’altres la noia que havia conegut la nit anterior. El contrincant era més fort que ell, però tot i així en Panatrorix va aconseguir la victòria. Després del duel, en Panatrorix va governar el país junt amb la noia que havia conegut el dia abans, i que es deia Iris. Aquell país va ser per sempre més governat per un noble cavaller com era en Panatrorix.

6 6 · p a r a u l e s d e p a p e r

Les estrelles Helena Casademunt Primer premi de poesia de 6è de Primària B

A la nit veig les estrelles, les miro des del llit, per la finestra. Són molt belles. Si les pogués agafar! Serien l’esperança i l’amistat, el meu desig; no hi puc deixar de pensar. La lluna les acaricia mentre les miro i jo sospiro. Si un núvol les tapés no sé què faria; la felicitat s’acabaria.

p a r a u l e s d e p a p e r · 6 7

La gran taca Marc Gol Primer premi de prosa de 6è de Primària B

Un dia a la ciutat de Barcelona, concretament a Montjuïc, hi va caure una mena de meteorit que va aixafar completament la muntanya. A l’endemà, la notícia apareixia a la portada de tots els diaris de tot Espanya. Uns dies més tard una agència va descobrir que no era un meteorit normal i corrent, sinó que “antigament” havia estat una nau extraterrestre i dic “antigament” perquè es veia molt vella i a l’interior no hi havia res més que un parell de cadires trencades. Unes setmanes després… Una nit en què hi havia lluna plena, tothom se la mirava, i van veure-hi una petita taca lila a l’extrem dret. Cada dia que passava aquesta taca es veia més gran, fins al dia que la lluna ja no es veia. En el seu lloc hi havia un cercle o una taca lila immensa que cobria la lluna que baixava i baixava. Va baixar fins que es va quedar ben a prop (semblava que la poguéssim tocar i tot). Un bon dia, quan menys ens ho esperàvem, aquesta taca va tirar un raig groc a sobre de la muntanya de Montjuïc i el meteorit, juntament amb la taca, van desaparèixer. Abans de marxar, van deixar un manuscrit de signes on els especialistes van poder desxifrar: “Perdoneu les molèsties”. Qui sap si els extraterrestres existeixen o simplement és ciència-ficció?

6 8 · p a r a u l e s d e p a p e r

Matí de tardor Jofre Figueras Primer premi de poesia de 1r d’Eso A

A trenc d’alba m’he aixecat, amb un cel tènue, il·luminat. Endinsant-me per un bosc frondós, la fullaraca sentia cruixir, mentre el sol les feia lluir; i els ocells amb el seu cant joiós veien fugir les orenetes, que, elegants i esbojarrades, marxaven del fred buscant calidesa. Xino-xano, seguint endavant, l’esquirol veloç i esmunyedís, se’m plantà al meu davant, saltant darrere un aglà, feliç. En veure’l devorar, la gana se’m va encomanar; i unes cireretes d’arboç em veniren de gust, en veure-les penjant d’un arbust. Enfront seu, un pi s’aixecava, i al seu tronc, un cep s’amagava; ràpidament el vaig voler collir, però finalment decidí deixar-lo allí.

Enmig del meu paradís seguia caminant, malgrat que algú m’havia delatat, l’isard amb la seva agilitat, pel bosc anava saltironant. Corrent rere d’ell, del meu bosquet em feia fugir; la vegetació camuflava sa pell, i, seguint-lo, de l’arbreda em feia sortir. En perdre’l tot sencer, una masia reconeguí, però en apropar-m’hi a la vora, no hi vaig veure ningú a fora. Amb el cel enterbolit, hom estava somiant, tot semblava mitjanit, mentre al llit m’anava ficant. En agafar un son profund, com ensumant un perfum, al jaç, arraulit, m’havia quedat adormit. Aleshores un soroll em ressonà com un crit foll. No sabia si ho havia somiat, car ningú se n’havia adonat.

p a r a u l e s d e p a p e r · 6 9

Les estrelles Clara Ibáñez Primer premi de poesia de 1r d’Eso B

Sortiu cada nit una darrere l’altra i desapareixeu de cop en l’alba. Us pengeu en el cel negre tan misteriós, brilleu com mil llàgrimes en la foscor. Dibuixeu siluetes que ens fan alçar els ulls, descansem la mirada en la vostra quietud. La nit amb vosaltres és màgica i serena, la vostra llum amorosa il·lumina l’escena. Sou com barques perdudes al bell mig del mar, o com l’escuma blanca que les onades fan. Sou la meva força, la meva alegria, en el cel cada nit us veig cada dia.

7 0 · p a r a u l e s d e p a p e r

Les meves sensacions Júlia Lliberia Primer premi de prosa de 1r d’Eso B

Què són sensacions? No ho sé, però deixeu-me que us expliqui què m’ha passat. Un dia, que no me’n recordo, penso que estava dormint, em sentia calentona, protegida, potser un xic mullada. De sobte em desperto. Ui! On sóc? Quanta llum! Qui són aquests que em miren?! I quin fred! Què puc fer? Un d’aquests ximples em dóna un cops a l’esquena i jo em poso a plorar. Sense jo saber-ho, aquesta va ser la meva primera sensació: l’arribada de la vida. De la protecció a la inseguretat. Un altre dia, estava jugant al costat del meu llit; de sobte vaig tenir la necessitat d’alçar-me amb l’ajuda d’una cadira. Desitjo fer mitja volta i em trobo, davant meu, tot un món per descobrir des d’una altra mirada. Estic dreta! Tot el que abans estava prop meu, ara és per sota. Som-hi, endavant! I em planto al mig del menjador. Quina sensació! Els meus primers passos. De la inseguretat a la llibertat. Acaba de sonar el timbre, ja és hora de sortir del col·legi. Estic emocionada, és el primer dia que baixo caminant! Agafo la motxilla i surto com un coet: Quina sensació! De la llibertat a la llibertat total. Us puc explicar més sensacions, però també n’hi ha moltes que no us puc explicar perquè sóc joveneta i tinc un món i moltes sensacions per descobrir!

p a r a u l e s d e p a p e r · 7 1

El bon temps Júlia Morera Primer premi de poesia ex aequo de 2n d’Eso B

Amb l’arribada del bon temps, el meu cor s’anima. I no sé ben bé per què! El primer bri de primavera que percebo és, com ho diria, una alegria pels sentits. A vegades crec que és l’escalfor. A vegades crec que és la llum, tan clara, tan neta, tan nítida. Però, és només això; l’olor, potser? Sí, també. L’olor en aquests dies és tan intensa! De flors, de terra, de mar, si hi ets a prop… Els ocells retornen de terres llunyanes per retrobar les teulades o les branques d’abans. Els nens del meu carrer tornen a sortir, com els bolets ho fan a la tardor, cridant, rient, saltant, corrent, ben plens d’energia. És per tot això i més coses que no sabria explicar. Un sentiment que surt de dins, silenciós però ferm!

7 2 · p a r a u l e s d e p a p e r

L’odi Aitor Marcotegui Primer premi de poesia ex aequo de 2n d’Eso B

L’odi és malvat, més del que podeu imaginar, perquè destrossa més del que podeu comptar. L’odi separa unions, tant amistoses com relacions. El sentiment d’odi el tenim a dins, però quan aflora, tothom plora. Deixeu enrere l’odi, alimenteu l’amor, deixeu el mal enrere i no tingueu rancor.

p a r a u l e s d e p a p e r · 7 3

El primer sentit Laura Ferrón Primer premi de prosa de 2n d’Eso B

Foscor, foscor, foscor i un gust amarg. Foscor, foscor, foscor i la veu del metge que parlava amb la infermera. Foscor, foscor, foscor i la olor del ram de flors que tenia molt a prop. Foscor, foscor, foscor i el tacte dels llençols acabats de rentar. Això és tot el que podia apreciar estirada en aquell llit de l’habitació de l’hospital. I les úniques imatges que em passaven pel cap, eren imatges prèvies a l’accident, i aleshores, només era capaç de pensar què hagués passat si aquell dia les coses haguessin anat d’una altra manera. Potser jo no em trobaria allà, estirada i plena s’aparells i tubs per tot arreu. La veritat és que em sentia malament, em sentia com una nina tancada dins la seva capsa de cartró, sense poder, ni tan sols, bellugar-se. Però em sentia pitjor quan recordava aquell dia, aquell 6 d’agost que va començar com un dia normal, en què jo anava a fer una volteta. Perquè jo no era d’aquelles que pensava que per ser cega t’havies de quedar a casa, fent el mandra al sofà tot el dia i només aixecar-te a l’hora de menjar. No. Jo era valenta, i sabia que tenia els seus perills però que a poc a poc els havia d’afrontar i superar. Al cap i a la fi ja feia uns tres anys que una malaltia m’havia privat de seguir veient-hi, però això ja ho tenia més o menys superat. A més, com que m’havien avisat prèviament, m’havia

7 4 · p a r a u l e s d e p a p e r

fixat en cada color, persona, carrer, en cada detall. I era conscient que probablement seria l’última vegada que ho veuria. Doncs vaig sortir al carrer amb les meves ulleres i el meu bastó. I ara, ara venia la part més molesta: els comentaris de la gent. No era que em fessin enfadar, simplement em feien sentir molt inferior. Sí, potser era una mica menys capacitada perquè no posseïa els cinc sentits com la majoria. En posseïa quatre, però això no era raó suficient per tractar-me com una figura de vidre. “Nens atureu-vos al replà d’aquesta casa que heu de deixar passar” o “prou de córrer, que ha de passar aquesta noia”. Semblava que el món s’hagués de parar quan jo passava i tampoc no es tractava d’allò. Però sé que els pobres ho feien amb la millor intenció i jo els hi agraïa amb un somriure. La veritat és que preferia aquella actitud a la de “res no m’importa tret de jo i la meva vida” que vaig presenciar moments després. El que més em costava era travessar el carrer. No tots els semàfors estaven preparats per a persones com jo i no n’hi havia gaires que et donessin el senyal de poder passar. Però sempre et quedava l’arriscada opció de preguntar a algú del carrer, i dic arriscada perquè al carrer no tothom és tan fantàstic com ens pensem.

p a r a u l e s d e p a p e r · 7 5

Vaig acostar-me, guiant-me per la seva veu, a un noi i li vaig preguntar: —Perdona, em podries dir si puc travessar el carrer? Cap resposta. —Perdona —Que sí, home que sí! No veus que estic parlant pel mòbil? El comentari més brusc que havia sentit mai. Vaig travessar el carrer i… suposo que estava vermell, perquè vaig sentir que algú cridava: —No! Seria aquell noi? El que va succeir després no ho tinc massa clar, però em sembla que va venir una ambulància a buscar-me i vaig arribar poc estable a l’hospital. Les ferides eren lletges i al cap d’unes hores vaig deixar aquest món tan… Com el podria definir? Tan injust?

7 6 · p a r a u l e s d e p a p e r

L’adolescència Gerard Cetrà Primer premi de poesia de 3r d’Eso A

Avui m’he despertat amb un canvi inesperat: el meu bigoti ha augmentat sense haver-me’n adonat. La segona sorpresa ha arribat quan al mirall m’he mirat. Molts grans s’han instal·lat sense haver-ho desitjat. La meva mare m’ha cridat, i jo ja m’he enrabiat. He vist que la veu m’ha canviat i més greu s’ha tornat. Quan he sortit aquest matí m’he trobat la veïna. Mare de Déu, cosa fina! Veient-la com ha canviat m’he quedat bocabadat. Pensava en aquestes coses mentre anava en l’autobús. Sense adonar-me’n, el trajecte s’ha acabat: he vist la porta del col·legi i la realitat s’ha imposat.

p a r a u l e s d e p a p e r · 7 7

El sol Ignasi Cuartero Primer premi de poesia de 3r d’Eso B

Un gran estel sobre la terra brilla i des de dalt del cel la seva llum ens arriba. El sol desperta la terra dormida i amb la seva alegria ens dóna la vida. La llum que ens envia ens ajuda a somriure i això cada dia ens ensenya a viure.

7 8 · p a r a u l e s d e p a p e r

Estimada Caputxeta Eulàlia Serrat Primer premi de prosa de 4t d’Eso A

Estimada Caputxeta vermella, La vida al poble transcorre amb normalitat, tot i que trobo a faltar una amiga des que vas marxar a viure a casa la teva àvia, després que ella morís i te la deixés en herència. Ahir vaig sentir que el Llop havia atacat els nostres amics Porquets, però que es van salvar. Ara el Llop està tancat a la presó i en procés judicial. Diversos manifestants partidaris de l’extermini dels Porcs (ja saps que fan pudor i que miccionen als rius i després tenim indigestions) han protestat davant de la comissaria i hi han acampat. Quina vergonya! Les tres fades que van salvar aquella pàmfila que es va adormir punxantse amb fus van fer un concurs de cuina, però la fada padrina d’aquella que ventava les llars de focs va fer trampes i es va muntar un escàndol de ca l’ample. Després vaig sentir com les germanes lletges i envejoses de la Ventafocs es mofaven de la teva roba: diuen que com s’és vist que algú sempre vesteixi de vermell. No saben que el vermell és l’última tendència i és atrevit. No en facis cas, són unes males pècores. La teva mare em va explicar que el príncep Encantador ha tornat a tenir una ventura amorosa amb una plebea… Quina vergonya de monarquia! La princesa està desesperada, però és venjativa com ella sola, així que es fica al llit amb el seu sogre. I així van les coses en aquesta contrada. La Blancaneus segueix fent-se càrrec dels Set Nans però n’està molt cansada així que ha presentat una queixa formal exigint més col·laboració pel que fa a la feina domèstica. Són uns barruts! En Hänsel i la Gretel encara estan en tractament

p a r a u l e s d e p a p e r · 7 9

psicològic després de l’episodi amb la bruixa que se’ls volia menjar, però sembla que es van recuperant amb normalitat. En Joan sense por ha publicat un llibre i com que és ferm i ben plantat totes les mosses li van al darrere. La Rínxols d’Or és una tibada i ara surt en revistes lleugera de roba. Els Óssos l’han denunciada per entrar a cases alienes, però sembla que tots els policies estan subscrits a les revistes on surt la Rínxols. El Gat amb Botes ha comprat el títol de marquès i es passeja amb el cap ben alt; la sang però, segueix sent tan impura com quan va néixer. Així que ja veus, res massa estimulant, tot segueix com sempre. Espero que vindràs a visitar-nos aviat, Caputxeta. T’envio una abraçada molt forta i records pel Caçador amb qui confio que siguis molt feliç. La princesa del pèsol

8 0 · p a r a u l e s d e p a p e r

¿Verdad y belleza van de la mano? Inés García Primer premi de poesia de 4t d’Eso B

Dulces, deliciosas, delicadas, brotan de tu pluma las palabras. Honorables, humildes, honrados poemas, que guardan secretos. Eres poeta. Raras, retorcidas, robadas, brotan de mi cuenta las frases. Ingenuas, maduras, calladas reflexiones, que buscan verdades. Soy filósofa. La belleza que buscas, la creas. ¿Creo yo la realidad que busco?

p a r a u l e s d e p a p e r · 8 1

Fórmula per a llegir Alejo Matheu Primer premi de poesia de 1r de Btx A

Un pessic d’alegria, un brot de tranquil·litat, un bocí d’il·lusió i una aventura. Sacseja-ho ben sacsejat i descobreix la teva pròpia aventura.

8 2 · p a r a u l e s d e p a p e r

Sant Jordi 2009 Ignasi Boronat Primer premi de prosa de 1r de Btx B

Va sonar l’últim avís i vaig pujar al tren precipitadament, sense mirar enrere. M’esperaven dotze llargues hores de viatge, així que vaig decidir cercar lloc al costat de la finestra per poder recolzar-me i descansar. En un lloc al costat d’una senyora gran, vaig notar el vent i la pluja acaronant la meva cara en tocar el vidre. Van passar hores fins que em vaig despertar. Vaig observar qui hi havia al meu voltant i vaig escoltar com sonava de fons el tren i darrere la finestra totes aquelles petites coses. Mentre el revisor atrafegat controlava els passatgers, jo vaig començar a submergir-me en un món paral·lel. És un món que només existeix en els tren, on el temps es desaccelera i la capacitat perceptiva sembla augmentar ja que pots desxifrar cada detall de les mirades dels passatgers. No obstant això, fora, en aquells extensos prats, tot semblava totalment igual. Vaig recolzar novament el meu cap a la finestra i, en els meus pensaments, la meva mirada perduda va captar la pinzellada vermella que cremava aïllada en el verd dels camps. Era una rosa, petita i solitària. Banyaven els seus pètals gotes de fina pluja, i aquestes quedaven penjades en una intensa lluita per no caure i quedar-se adormides en els extrems dels pètals per sempre. Em vaig quedar bocabadat durant una bona estona, un minut dels reals, fins que vaig veure com una ventada sobtada es va emportar aquella rosa, i aquelles gotes van volar, com si la flor estigués plorant. Vaig comprendre que allò no era un fet casual, ja que aquelles gotes que m’havien semblat part de la pròpia rosa era igual a tot allò que estava deixant enrere. Aquelles llàgrimes de rosa eren totes aquelles experiències i persones que en aquell moment estava deixant enrere, cada vegada més enrere. Però no hi podia fer res; ja ho havia decidit. Anava a començar una vida nova.

p a r a u l e s d e p a p e r · 8 3

Mirar y ver Julio Álvarez Primer premi de poesia de 2n de Btx A

Voy por la calle y miro.

Miro a la gitana pedigüeña, pero veo a quién tiene detrás.

Camino y veo.

Miro en el parque a los abuelitos y veo su soledad.

No me gusta lo que sin mirar miro y lo que sin querer veo.

Miro al perro del vecino y veo su lealtad. Miro a los jugadores de un casino, pero veo que se quieren mal.

Miro a jóvenes con sus libros… Y veo a jóvenes que los pasean como perritos.

Miro al barrendero de turno y veo su cansancio moral. Miro al yupi encorbatado y veo al competidor nato.

Miro a niños que juegan, pero veo que no saben jugar. Miro a amigos que se encuentran, pero veo que no se quieren como tal.

Miro al sol con desafío y veo su magistral belleza. Miro a la luna llena y veo que todo está en paz.

8 4 · p a r a u l e s d e p a p e r

¿Por qué cuando miro a veces no me gusta lo que veo? ¿Por qué cuando veo a veces no me gusta lo que miro? ¿De qué depende lo que miro? ¿De qué depende lo que veo? ¿Será que no miro lo que ver debiera? ¿Será que no veo lo que la mirada me enseña? Volveré a mirar, volveré a ver, queriendo ver lo que viendo sin mirar pasa por la vida queriendo sorprender.

p a r a u l e s d e p a p e r · 8 5

Sis vailets Víctor Matheu Primer premi de prosa de 2n de Btx A

—Recorda… sis vailets de samarreta blava, esparracats i bruts, estan asseguts a les penyes, deixant penjar les cames nues sobre el mar, que sovint els mulla els peus. Cadascú té la seva canya i el seu pilonet de cuca de roca, el menjar més agradós als peixets. A la línia de l’horitzó es veu com el sol neix feblement rere el Cap de Creus, una de les meravelles de la Costa Brava. Ara descalça’t, però… compte amb les pedres! Apropa’t lentament a la vora del mar… Sent com les onades trenquen entre els teus peus, el xiuxiueig dels ocells a primera hora del matí fa que la fredor desaparegui… Ara estira’t sobre la negra arena de la platja, mira el cel, el color grisós que atenua la llum del sol… Si t’hi fixes, aquest color ha desaparegut i en lloc seu ha aparegut un blau viu, ple de vida. Si mires a l’esquerra, veuràs aquells vailets que esperen amb ànsia els seus pares que vénen de la mar. Tots sis tenen la mirada clavada en l’horitzó pendents de veure l’ombra dels vaixells venint del marinar; després a port ajudaran els pares a descarregar les caixes de captura. Quaranta anys enrere, tu eres un d’aquests nens i ajudaven el teu pare a portar les xarxes a la barca i a preparar suquet cada matí. Fins aquell

8 6 · p a r a u l e s d e p a p e r

malaurat dia que ton pare no va tornar pel fort temporal provocat per la tramuntana. Ja no hi has tornat més a Cadaqués. —Sí, la veritat és que des del dia que la mare i jo vam anar a viure a Barcelona, a casa dels oncles, no he trepitjat més aquesta terra. L’oncle Tomàs ens va ajudar a tirar endavant un altre cop, i fins i tot em va pagar els estudis d’advocat. Ara que ja sóc vell m’agradaria que aquest forat que tinc dins del cor des que tenia set anys es tanqués. Vull que et quedis la casa de Cadaqués, que la gaudeixis i que et faci present el meu passat… quan m’asseia en una penya deixant penjades les cames nues sobre el mar, esperant el meu pare per ajudar-lo a la mar.

p a r a u l e s d e p a p e r · 8 7

Aquest butlletí literari ha estat dissenyat per l’Estudi Juste Calduch i imprès el juny de 2009 per Arts Gràfiques Orient La tipografia dels textos s’anomena Dante, basada en els tipus de l’impressor renaixentista Francesco Griffo del segle xv i dissenyada al 1957 per Giovanni Mardesteig La tipografia complementària és l’Scala Sans, dissenyada al 1994 per Martin Majoor A la coberta s’ha utilitzat el paper Dalí.

Coberta Paraules 2009 8/6/09 13:26 Pďż˝gina 1

Paraules de paper 2009

CY CMY