Escoltes Catalans núm. 16

16 | HIVERN | 2014-2015 |

Compromesos amb l’educació

// Opinió Aprendre a participar, d’ÍNGRID LLOPART i ANNA SELLARÈS // Pàg. 4 // Reportatge Quin és el paper de l’escoltisme en la comunitat educativa? // Pàg. 8-9-10 // Entrevista Itziar González: “Cal fer política ciutadana: decidim i construïm cooperativament” // Pàg. 11-12-13

Trobades

Mogollops i Piosfera arriben a rècords de participació Pàg. 14

1

ApS i memòria històrica

Escola FORCA

Pàg. 19

Pàg. 22

Uns campaments rehabilitant trinxeres

Noves formacions Reflexió-Acció!

| HIVERN | 2014-2015 |

Educant ciutadanes i ciutadans compromesos, conscients, crítics i responsables Núm. 16 Hivern 2014-2015 Director David Pérez

SUMARI

Redacció Carla Liébana

3 Editorial. Compromís amb l’educació

Consell de redacció Elena González, Ernest Benach, David Pérez, Aina Tella, Alba Martin i Carla Liébana.

4 Aprendre a participar, ÍNGRID LLOPART i ANNA SELLARÈS 5 Què mou els joves a implicar-se socialment?

Han col·laborat en el número 16 Íngrid Llopart i Anna Sellarès, Itziar González, Pep Marcé, Eduard Farelo, Oriol Rovira, Marta Alfonsea i Sònia Fuentes, Gerard Muñoz, Maria Barenys, Belen Montesino (AE L’Espiga), Marlen Niubó (AE Mintaka), Raquel Núñez (AE Jaume I del Coll), Jordi Monetti (AE Serra de Marina), Raúl Paredes (AE El Pasqualet), Maria del Mar Martínez (AE Els Salats), Pablo Ramos (AE Can Baró), Marta Seguí (AE Joan Maragall).

6 Taula rodona. Com des de l’escoltisme podem contribuir als reptes del sistema educatiu i als canvis socials?

8 Reportatge. Quin és el paper de l’escoltisme en la comunitat educativa?

11 Entrevista. “Cal fer política ciutadana, decidim i construïm cooperativament”

Disseny i maquetació Lluís Bertrans | www.lluisbertrans.cat Impressió Cevagraf SCCL

14 La Mogollops i la Piosfera arriben a xifres rècord de participació

Foto de portada AE Atzavara (Vegueria del Maresme)

16 Repàs del curs!

Edita

18 Opinió. El procés sobiranista i el dret a decidir: oportunitats per recuperar l’essència democràtica? ORIOL ROVIRA

C/Mare de Déu del Pilar 18 08003 Barcelona 93 268 91 11 www.josepcarol.cat comunicacio@josepcarol.cat

19 Rehabilitem les trinxeres de la batalla de l’Ebre 20 Can Batlló. L’espai públic és del barri!

21 Eduard Farelo: “El codi de valors que transmet l’escoltisme s’adequa a la manera com nosaltres entenem l’educació”

C/Mare de Déu del Pilar 18 08003 Barcelona 93 268 91 10 www.escoltes.org comunicacio@escoltes.org

21 TAM-TAM, la primera trobada d’Antics i Amics d’Escoltes Catalans

Dipòsit legal B-44691 – 2005

22 Una escola amb història adaptant-se als nous temps

ISSN 1885-4737 Membre de l’Associació de Publicacions Periòdiques en Català

23 Apropant el mètode escolta a infants i joves no associats

En conveni amb

Amb el suport de

Subscripció anual 6 euros o adhesió a Amescoltes.

2

EDITORIAL

Compromís amb l’educació Els escoltes hem estat sempre arrelats al nostre entorn. Perquè volem conèixer què passa al nostre voltant, perquè ens hi volem relacionar intensament i, en darrer terme, perquè volem transformar la societat per poder-la fer cada dia una mica millor. Estem compromesos amb la nostra comunitat. Com ho estan també, de formes diferents, moltes altres entitats i institucions que actuen en barris i pobles. Per descomptat, les de caire educatiu i, molt especialment, l’escola.

En l’àmbit educatiu cada actor té unes funcions que li són característiques. En síntesi, podríem dir que la família s’encarrega decisivament de l’aprendre a ser; l’escola té un paper essencial en l’aprendre a conèixer; i l’escoltisme és o pot ser rellevant en l’aprendre a fer. Òbviament, no es tracta de compartiments estancs, des dels caus també s’aporten coneixements i es contribueix a la construcció de cada jo singular, com també en la família i en l’escola es pot aprendre des de l’acció, posem per cas. Tanmateix, si alguna cosa caracteritza i, en certa manera, diferencia l’escoltisme, és que educa des del medi. Dit d’una altra manera, en l’extrem, fins i tot una escola podria fer la seva funció educativa des d’una bombolla, aliena al que passa al seu voltant. En canvi, un agrupament escolta no pot actuar si no ho fa inserit en la seva realitat social.

Si cada agent educatiu aplica la seva metodologia i assoleix uns objectius d’aprenentatge sensiblement diferenciats, probablement la combinació de tots ells contribueix a aproparse al que anomenem l’educació integral de la persona. Família, escola, escoltisme i molts altres agents socials i educatius ens complementem enriquint els processos d’aprenentatge d’infants i joves. Tanmateix, alguna cosa no acaba d’encaixar del tot.

Ens referim a l’excessiva manca d’interrelació entre el conjunt d’agents que configurem la comunitat educativa. En general, percebem massa dificultat perquè s’estableixi una connexió entre el potencial educatiu d’uns i altres, i això acaba restant capacitat sinèrgica.

Certament, cada tasca pedagògica específica reclama una enorme quantitat d’energies i recursos que gairebé impedeixen dedicar temps a desplegar les àmplies possibilitats de la cooperació educativa. També és ben cert que el rol d’uns i altres educadors és força diferent: no és el mateix ser educador (mestre) que fer d’educador (cap escolta o altres), la posició davant del repte educatiu no és la mateixa.

Malgrat les dificultats, si tots plegats som capaços de reconèixer els nostres potencials i les nostres limitacions -com també reconèixer els dels altres agents educatius- i si a més entenem que la cooperació en aquest àmbit multiplica les potencialitats de cadascú, acabarem concloent que, no només és possible interactuar molt més dins la comunitat educativa, sinó que ens hem d’exigir fer-ho. Projectes educatius en comú, sessions formatives compartides, suport i assessorament sobre eines i recursos pedagògics... fins i tot, per què no es poden compartir aspectes rellevants del progrés personal d’infants i joves? El ventall d’oportunitats és molt ampli.

Per tot això, a Escoltes Catalans, amb la col·laboració de la Fundació Escolta Josep Carol, hem volgut obrir una reflexió a fons sobre aquesta qüestió. Per entendre les claus de les dificultats abans esmentades, per posar encara més en valor el potencial del treball amb la comunitat educativa i per definir estratègies per interactuar amb més intensitat.

Obrim, doncs, de bat a bat la porta a enriquir-nos mútuament amb tots aquells que vulguin transformar la societat des de l’educació.

Elena González i Vidal Presidenta d'Escoltes Catalans

Ernest Benach i Pascual President de la Fundació Escolta Josep Carol

3

PARTICIPACIÓ

| HIVERN | 2014-2015 |

Aprendre a participar Íngrid Llopart i Anna Sellarès

C

ada dia es parla més de la necessitat de regenerar la política i de buscar nous models de relació entre la ciutadania i els poders públics. Des de diferents àmbits es reclama que canviïn de dalt a baix les institucions i les persones que les lideren.

Paraules com vella o nova política formen part de les tertúlies habituals i serveixen en certa mesura per designar el que són les males i les bones pràctiques existents de gestió del bé comú.

Per contestar aquestes preguntes, cal primer saber a què ens referim quan parlem de participació. Per a nosaltres, participar és sinònim de decidir. Participem per decidir i incidir en tot allò que condiciona el nostre entorn, les nostres relacions i les nostres possibilitats de desenvolupament personal i col·lectiu. Per poder decidir cal saber dialogar, treballar en equip, relacionar-se amb altres i compartir objectius comuns. La participació no es pot deslligar de les habilitats personals, de les dinàmiques de grup, de la capacitat d’anàlisi i reflexió crítica ni del context social i polític on s’inscriu la pròpia acció.

Ara bé, només cal un canvi de persones? O del que es tracta és de transformar la manera d’organitzar-se i de relacionar-se entre nosaltres? Com ho hem de fer per participar d’una altra manera?

La participació no és una finalitat en ella mateixa sinó una eina que ens permet assolir uns determinats objectius. Quan decidim participar, a nivell individual o grupal, ho fem per aconseguir una determinada cosa, ja sigui muntar una festa al barri, decidir el funcionament intern de la nostra associació, desenvolupar un projecte de cooperació o gestionar un equipament juvenil.

Per tant, el que fem és organitzar-nos per assolir uns objectius concrets que responen als nostres interessos, a la nostra visió del món i a la capacitat que tenim d’incidir en l’entorn que vivim.

PARTICIPEM PER DECIDIR I INCIDIR EN TOT ALLÒ QUE CONDICIONA EL NOSTRE ENTORN, LES NOSTRES RELACIONS I LES NOSTRES POSSIBILITATS DE DESENVOLUPAMENT PERSONAL I COL·LECTIU

s infants i joves olta o aequip, l’esplai. lar en reen un espai i un

recursos pedaspontani ni es fa escoltes i monid’unes determios ual,i dinàmiques la confiança ca per a eració o laquatre gestió

re les persones i

lar en equip, reen un espai i un introduir la parspontani ni esper fa es i recursos d’unes cies quedetermifacilitin ual, la l’educació confiança m que eració o la gestió emocràcia i, per re les persones i

introduir la pares i recursos per cies que facilitin m que l’educació emocràcia i, per

ISBN 978-84-9980-556-6

ISBN 978-84-9980-556-6

Íngrid Llopart Alari Anna Sellarès Cirach Eines i estratègies per a la Eines i estratègies per a la participació social participació social

recursos pedaescoltes i monios i dinàmiques ca que per desafien a quatre ns

7 7

PASSEM A L’ACCIÓ!

PASSEM A L’ACCIÓ!

ns que desafien s infants i joves olta o a l’esplai.

Íngrid Llopart Alari Anna Sellarès Cirach

PASSEM A L’ACCIÓ!A PASSEM L’ACCIÓ!

Eines i estratègies per a la participació social

7 7

LA PARTICIPACIÓ A TRAVÉS DE L’ACCIÓ FOMENTA QUE ELS INFANTS I LES PERSONES JOVES ACTUÏN EN EL SEU CONTEXT DE REFERÈNCIA

L’escoltisme és un moviment educatiu dut per joves que no esperen res material a canvi, present a 165 països dels cinc continents.

L’objectiu és transformar la societat mitjançant l’educació en la ciutadania d’infants i joves perquè esdevinguin persones responsables, compromeses, conscients i crítiques.

Aquest és el repte que ens hem plantejat amb la nova guia Tambali: treballar de manera transversal actituds, habilitats i competències que facilitin i impulsin l’aprenentatge i la vivència de la participació al llarg de tot el procés educatiu.

Escoltes Catalans educa en i pereducatiu la llibertat, L’escoltisme és un moviment dut entenent com una encamiper joves la quelaïcitat no esperen res actitud material a cannada a respectar la diversitat de continents. creences i vi, present a 165 països dels cinc pensaments.

Fundació Escolta Josep Carol L’objectiu és Latransformar la societat mitdóna suport a l’escoltisme laic català promo-i jançant l’educació en la ciutadania d’infants vent laperquè reflexió, el debat i la formació, i desenjoves esdevinguin persones responsavolupa serveis socioeducatius. bles, compromeses, conscients i crítiques.

Escoltes Catalans educa en i per la llibertat, entenent la laïcitat com una actitud encamiÍngrid Alari.

Sociòloga.deHacreences treballati nada a Llopart respectar la diversitat molts anys enLal’àmbit de les polítiques jopensaments.

Fundació Escolta Josep de Carol ventutsuport a la Generalitat de Catalunya.

Actualdóna a l’escoltisme laic català promomentlacontinua fent vent reflexió,vinculada el debat ialal’Administració formació, i desenseguiment i avaluació de polítiques públiques. volupa serveis socioeducatius.

Ha format part del claustre de l’Escola Forca dels àmbits de sociologia i participació.

L’educació en el lleure, i particularment l’escoltisme, és un espai idoni per involucrar els nens i les nenes en la presa de decisions de tot allò que les afecta. La participació a través de l’acció fomenta que els infants i les persones joves actuïn en el seu context de referència, ja sigui dins el marc de l’entitat, de l’escola, en el barri fent un servei a la comunitat o participant en processos d’interlocució amb l’administració local. D’aquesta manera, començant per petites decisions i avançant cap a espais de participació més amplis, es van adquirint una sèrie de competències que permeten a nois i noies implicar-se en la societat i en la gestió de la vida individual i col·lectiva.

ÍngridSellarès LlopartCirach.

Alari. Ha Sociòloga. Ha treballat Anna treballat durant molt

molts anys en l’àmbit de les polítiques de jotemps en el camp de les polítiques de jovenventut a la Generalitat de Catalunya. Actualtut tant des del teixit associatiu com des de ment continua vinculada a l’Administració fent les administracions públiques d’àmbit local seguiment i avaluació de polítiques públiques. i nacional. Actualment continua vinculada a Ha format part del claustre de l’Escola Forca l’àmbit local, a l’Ajuntament de Sant Boi de dels àmbits de sociologia i participació.

Llobregat, desenvolupant polítiques per a la igualtat entre homes i dones. Ha format part del claustre l’Escola delsdurant àmbits de Anna SellarèsdeCirach.

Ha Forca treballat molt sociologia, desenvolupament temps en eleducació camp deper les al polítiques de joveni participació. tut tant des del teixit associatiu com des de les administracions públiques d’àmbit local i nacional. Actualment continua vinculada a l’àmbit local, a l’Ajuntament de Sant Boi de Llobregat, desenvolupant polítiques per a la igualtat entre homes i dones. Ha format part del claustre de l’Escola Forca dels àmbits de sociologia, educació per al desenvolupament i participació.

El Tambali Passem treballa Einesai l’acció estratègies per a laactituds, habilitats i competències per impulsar participació social l’aprenentatge i la vivència de la participació al llarg de tot el procés educatiu.

Començàvem plantejant la necessitat d’un canvi en les regles del joc democràtic. En essència, estem parlant de construir i transformar la societat des de la seva base. Aprendre a participar és una de les claus de volta per fer-ho possible. És en aquest procés d’aprenentatge on petits i grans exercim una ciutadania compromesa, crítica i responsable.

4

IMPLICACIÓ

Què mou els joves a implicar-se socialment?

A

questa tardor hem iniciat el projecte Joves i motivacions socials, liderat conjuntament per Escoltes Catalans i la Fundació Escolta Josep Carol. El nostre objectiu és crear un espai de debat sobre les inquietuds dels joves en l’àmbit de la participació en moviments i/o organitzacions i analitzar altres aspectes claus com ara la incidència social de les entitats juvenils.

o jerarquitzades? És fàcil accedir-hi? Funciona bé la comunicació interna? Tenen objectius a curt o a llarg termini? Fan xarxa amb la resta d’entitats? Aquestes són algunes de les qüestions al voltant de les quals es va reflexionar en aquest primer taller.

El pedagog Miquel Àngel Essomba i el sociòleg Oriol Barranco van assistir-hi com a observadors durant tota la sessió i compartiran les seves conclusions a la taula rodona que durem a terme al final de l’estudi, a la qual esteu tots convidats!

El projecte s’estructura en dues parts. D’una banda, es duran a terme diversos tallers en diferents punts del territori per tal de generar reflexió amb els joves i, en acabar, es posaran en comú les impressions extretes per experts que hauran observat els tallers en una taula rodona oberta a tothom. Les conclusions del projecte serviran per poder millorar l’encaix entre joves i associacions juvenils.

Fa algunes setmanes es va dur a terme el primer taller al Centre Cultural Albareda de Barcelona, introduït per Aina Tella –cap de Relacions Exteriors d’Escoltes Catalans- i Oriol Rovira - coordinador de Política de Joventut de l’Associació. Tot seguit, la dinamitzadora Mariona Bertran va guiar diverses dinàmiques relacionades amb les inquietuds i la implicació social de cadascun dels participants.

Per què volem implicar-nos en una o altra iniciativa? Socialitzarse és una motivació per associar-se o una conseqüència? Es respecten els diferents tipus de compromís que la gent pot aportar als projectes? Les organitzacions juvenils són horitzontals

Una associació, 42 agrupaments!

Tots dediquem els nostres dissabtes al cau, tots fem jocs, cantem cançons, pugem muntanyes... però fins i tot entre tants trets comuns podem trobar-hi variacions! Fem 5 preguntes ràpides a un parell de caps per adonar-nos de la diversitat associativa!

Belén Montesino

Cap de raiers i cap d’agrupament de l’AE L’Espiga (Vegueria del Baix Llobregat - Vallès)

Explica’ns una tradició de l’AE L’Espiga.

Abans lligàvem la promesa de Passos a la pota d’un colom ensinistrat que la portava a casa d’un membre de l’agrupament i la recuperàvem el primer dia de cau.

Defineix amb una paraula la teva experiència a l’escoltisme.

Compromís.

Quin és el joc més popular del teu agrupament? El saltafulard.

Un cim mític del teu cau? La Pica d’Estats.

Quina és la cançó més popular al teu agrupament? L’hora dels adéus o La cançó de l’Espiga.

Maria Barenys

Seguiment Pedagògic de la Vegueria del Barcelonès i ex-membre de l’AE El Pi de les Corts (Vegueria del Barcelonès)

5

Explica’ns una tradició de l’AE El Pi de les Corts.

Quan deixes l’agrupament et regalen un coixí amb forma de fulard i amb els colors del cau.

Defineix amb una paraula la teva experiència a l’escoltisme.

Creixement.

Quin és el joc més popular del teu agrupament? El mataconills.

Un cim mític del teu cau?

El Pedraforca.

Quina és la cançó més popular al teu agrupament? Filomena!

TAULA RODONA

| HIVERN | 2014-2015 |

Com des de l’escoltisme podem contribuir als reptes del sistema educatiu i als canvis socials?

El 10 d’abril ens vam trobar al Centre Cívic Pati Llimona per dur a terme una taula rodona amb l’objectiu de reflexionar sobre el sistema educatiu actual i les possibles sinergies que es podrien crear entre l’educació formal (l’escola), la informal i la no formal (on se situa l’escoltisme i altres alternatives de lleure)

A

EL PROCÉS EDUCATIU DE L’INFANT I EL JOVE L’HA DE PROTAGONITZAR ELL MATEIX, DE MANERA COLIDERADA AMB ELS AGENTS EDUCATIUS

ntoni Zabala, director de l’Institut de Recursos i Investigació per a la Formació i patró de la Fundació Escolta Josep Carol, va ser l’encarregat de moderar la taula.

Va presentar el tema afirmant que la construcció del sistema educatiu del país està a les nostres mans. “Les experiències d’un infant les determina el seu recorregut vital pels diferents espais de relació i històricament els tres sistemes educatius (formal, no formal i informal) han estat separats ja que han tingut intencions diferents”, va explicar. Darrerament, però, s’ha considerat que l’escola ha de tenir també una funció educadora, a part d’impartir l’ensenyament de matèries acadèmiques, responsabilitzant-se de 4 pilars: “saber, saber fer, saber ser i saber conviure”. El sistema educatiu s’ha de responsabilitzar de tots els àmbits o només d’un d’ells? En el supòsit que eduquem de forma integral, fins a quin punt cal determinar la línia a seguir i qui ha de liderar aquest procés?

Tots els ponents convidats van insistir que el procés educatiu de l’infant i el jove l’ha de protagonitzar ell mateix, de manera coliderada amb els agents educatius, ja siguin pares, mestres o educadors. Segons Jaume Trilla, qui té un paper més important en la gestió de l’educació és la família, tot i que la comunitat té dret a establir restriccions a la potestat familiar, fent ús de mecanismes que compensen o supleixen la funció educadora de la família quan aquesta no la fa.

Amb una visió crítica, Laia Martínez va sentenciar que a l’escola manca vivencialitat, participació, autogestió i el fet de

Els 4 ponents que van participar a la taula rodona van ser: Laia Martínez, excap Pedagògica d’Escoltes Catalans i Cap d’Estudis de l’Escola La Sínia de Molins de Rei; Jaume Trilla, membre del Grup de Recerca en Educació Moral (GREM) de la Universitat de Barcelona; Àlex Castillo, president de la Federació d’Associacions de Pares i Mares de Catalunya (FaPaC) i Mireia Civís, membre del Grup de Recerca en Pedagogia, Societat, Innovació i TIC (PSITIC) de la Universitat Ramon Llull.

6

qüestionar-se quin model de persona volem, com fa l’escoltisme.

Compartint part d’aquesta idea, Mireia Civís va afegir que segurament als estudis de magisteri s’haurien d’incorporar qüestions de l’educació en el lleure i de la formació de caps, que són competències que per als mestres són molt útils i funcionals.

Educació integral i treball en xarxa

Jaume Trilla va afirmar que l’ideal és l’educació integral del noi o noia.

“Hi ha un cert repartiment de funcions. La dimensió dels sentiments correspon a la família més que a l’escola, que ha de cobrir l’aprendre a conèixer mentre les entitats d’educació en el lleure treballen l’aprendre a fer. Tot i que l’escola també ho hagi de fer, està més desconnectada de l’entorn i cal valorar la dimensió social del món del lleure, on no hi ha currículums i on hi ha més autonomia perquè els nois gestionin projectes i iniciatives”. De fet, Laia Martínez va destacar una de les diferències que aporten valor afegit a l’escoltisme: “A causa de la proximitat generacional amb els caps, hi ha un vincle emocional amb l’infant diferent al dels pares i al dels mestres. Aquest rol s’ha de fer valer, perquè els caps tenen el valor de l’espontaneïtat, creuen que educant poden canviar la societat i això té un potencial grandiós.”

“SI CONFIÉSSIM EN ELS ALTRES AGENTS, PODRÍEM TREBALLAR EN XARXA I DONAR RESPOSTES DE MANERA MÉS CONJUNTA” D’altra banda, Mireia Civís va valorar que el nostre sistema educatiu està basat en la desconfiança. “Si confiéssim en els altres agents, podríem treballar en xarxa i donar respostes de manera més conjunta, atès que tenim un objectiu comú”, va dir. Jaume Trilla, que també va apostar per les col·laboracions (espais compartits, projectes plegats...), va remarcar que l’escola no ha d’acabar assemblant-se al cau o a l’inrevés perquè llavors estaríem perdent diversitat. Laia Martínez es va sumar al reforç de la comunitat educativa fent crida als agrupaments a participar als Consells Escolars Municipals, on hi ha partits polítics, centres educatius i pares i mares.

Diversitat de contextos

Què podem fer quan a l’escola s’aprenen valors que són diferents als de la família? Per Jaume Trilla, hi ha contradiccions entre els diferents àmbits educatius però això és positiu, no cal que hi hagi una harmonia total entre els valors que s’aprenen a la família, a l’agrupament i a l’escola. El desenvolupament de les persones s’enriqueix quan poden participar en contextos culturals diferents (generacionalment diferents, ideològicament diferents, etc.) i una vivència de la realitat plural pot permetre a l’infant entendre el món en tota la seva complexitat.

“UNA VIVÈNCIA DE LA REALITAT PLURAL POT PERMETRE A L’INFANT ENTENDRE EL MÓN EN TOTA LA SEVA COMPLEXITAT” “Però què passa amb les famílies que no estan implicades o amb les més desafavorides?”, es pregunta Àlex Castillo. Segueix: “És cert que hi ha un sector assistencial de casals i centres oberts, però això pot produir una segregació social en el temps de lleure, a banda de la segregació que ja hi ha a les escoles. El repte de la societat és què fer perquè la gent convisqui i aquí els agrupaments escoltes hi tenen un paper important fomentant l’associacionisme”.

Jaume Trilla va concloure amb aquesta reflexió: “A la universitat vam fer una recerca per saber si els joves de petits havien tingut experiències participatives i si creien que els havien influenciat d’alguna manera. La majoria d’ells van dir que el fet d’haver anat a aquella escola o esplai no els havia influït gaire en les seves idees polítiques o religioses, però en canvi sí que els havia influït en la seva manera de pensar, sense que es tractés en absolut d’experiències adoctrinadores”.

Aquesta conclusió de Jaume Trilla quant a la repercussió d’una determinada educació en valors en el futur d’aquells a qui eduquem ens ha de fer conscients de la nostra tasca, recordant-nos que no estem sols davant de l’infant i que fer xarxa és un donar i rebre que ens enriqueix i que afavoreix el desenvolupament del nen o nena.

7

COMUNITAT EDUCATIVA

| HIVERN | 2014-2015 |

Quin és el paper de l’escoltisme en la comunitat educativa?

Escola, família i escoltisme juguen tres rols diferents però alhora complementaris en l’educació dels infants: com a agents influents en el seu procés de maduresa han d’aprendre a treballar plegats per enfortir la comunitat i convertir-la en un exemple de convivència i diàleg

D

Agents educatius en xarxa

es d’Escoltes Catalans creiem fermament que la construcció del país està a les mans de tots els ciutadans, per això treballem per transformar-lo d’acord amb els valors que defensem. La tasca que realitzem els dissabtes a l’agrupament és una part important del desenvolupament d’infants i joves, que mitjançant l’educació en valors es converteixen en subjectes promotors del canvi social.

Un dels pilars de l’escoltisme sempre ha estat l’aprenentatge vivencial i en primera persona: el protagonista del procés educatiu d’un infant i jove ha de ser ell mateix. Això no vol dir que els adults del seu entorn no juguin un paper important: el guiatge i l’acompanyament dels mestres, la família o els caps és essencial perquè l’infant creixi amb autoestima, seguretat i esperit crític. Cadascun dels àmbits en què l’infant es mou desenvolupa una part de la seva personalitat però és important que tots s’interrelacionin, fent confiança entre ells per afavorir el seu creixement personal.

En aquesta construcció de país mitjançant la nostra tasca educativa ens interessen especialment totes aquelles qüestions que passen per l’educació no-formal i per la informal... però també per la formal, materialitzada en escoles i instituts que acullen infants i joves bona part de la seva setmana.

Perquè aquest entrellat funcioni cal trobar espais de trobada entre els diferents agents educatius i generar projectes compartits: com no tots fem el mateix hem d’aconseguir que la nostra diversitat enriqueixi els infants, mentre som exemple de convivència i diàleg social. Els agrupaments d’Escoltes Catalans apostem per aquest treball en xarxa. Per aquest motiu, com a agents educatius i socials, participem en iniciatives ben variades que ens vinculen amb l’entorn i ens permeten deixar la nostra empremta en l’educació comunitària.

Si entenem l’educació com a un políedre amb moltes cares, podem diferenciar els diferents rols que hi juguen l’escola, la família o l’educació en el lleure –en el cas dels infants que tenen l’oportunitat de viure-la–, tots ells ben diversos però alhora complementaris. El políedre pot tenir moltes més cares (els mitjans de comunicació, els amics, l’entorn, etc.) però els tres agents esmentats tenen un paper principal i això els atorga certes responsabilitats.

Ser part d’una comunitat d’aprenentatge

Consell de caps de l’AE Mintaka.

L’AE Mintaka de Teià (Vegueria del Maresme) fa relativament poc que va decidir implicar-se activament en la comunitat. “Va ser arrel d’un Consell General d’Escoltes Catalans quan ens vam adonar que no participàvem prou a la nostra comunitat: en escoltar la feina que fan altres agrupaments o tot el que l’escoltisme podria aportarhi, vam decidir posar-nos en marxa”, explica la Marlen Niubó, cap d’agrupament.

LES COMUNITATS D’APRENENTATGE SÓN UN PROJECTE DE TRANSFORMACIÓ SOCIAL, CULTURAL I DE L’ENTORN, VINCULANT EL PROFESSORAT, LES FAMÍLIES I ALTRES PERSONES DEL TERRITORI mestres, membres d’entitats del poble o persones a títol individual que s’encarreguen de vetllar pels diferents àmbits de la vida escolar, amb l’objectiu de contribuir a l’educació de manera més oberta i col·laborativa.

En primer lloc, van introduir-se en la Comunitat d’Aprenentatge de l’Escola El Cim de Teià, que es va formar el curs 2010/2011 a través d’una assemblea on alumnes, famílies i professorat van expressar com volien que fos l’escola. Les Comunitats d’Aprenentatge són un projecte de transformació social, cultural i de l’entorn, vinculant el professorat, les famílies i altres persones del territori amb accions adreçades a millorar l’aprenentatge dels nens i nenes i el clima de convivència en el centre. Són promogudes pel Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya i fomenten que l’escola esdevingui un espai educatiu on totes les persones ensenyen i aprenen.

Tot i que el projecte de col·laborar amb l’escola està en una fase molt inicial, des de l’Agrupament valoren positivament la possibilitat de poder participar més en l’entorn i volen ampliar els camps d’acció per ser presents també a l’institut. A més a més, per tal de reforçar el paper de les famílies al cau han obert la unitat de mares, pares, antics i amics que funciona de manera autònoma però manté un vincle amb el Consell. Més enllà de les ganes de participar i poder aportar el seu discurs en altres espais, el Consell reconeix que començar un projecte nou suposa una càrrega de feina extra que sovint és dificil compaginar amb la feina del dia a dia de l’Agrupament.

Funcionen per comissions (lleure i esport, idiomes, ecologia i menjador, metodologia i pedagogia, etc.) formades per famílies, 8

Què entenem per comunitat educativa? És el conjunt de persones i organismes que influeixen en l’entorn educatiu. La comunitat educativa que té voluntat d’incidir la formen totes les entitats amb objectiu pedagògic, entre les quals es troba l’Agrupament Escolta.

Així es crea un procés aprenentatge interactiu, en el qual totes les parts aprenen de les altres.

FAMÍLIA

ESCOLA

CAU

L’AE Jaume I del Coll fent una activitat en una plaça del barri.

Membres de l’AE Serra de Marina amb membres del Centre Torremar.

Enganxa’t al barri!

Un projecte educatiu de poble on tothom hi té cabuda

L’AE Serra de Marina de Vilassar de Dalt (Vegueria del Maresme) participa al Projecte Educatiu de Poble de Vilassar. Ho fan juntament amb una comissió de la Regidoria d’Educació de l’Ajuntament formada per les AMPA i la direcció dels centres escolars, el Centre Torremar de discapacitats intel·lectuals, persones no associades compromeses amb el poble i les entitats de lleure educatiu. Té com a objectiu fomentar l’educació més enllà dels àmbits formals i treballar per convertir els actes del poble en una oportunitat educativa.

L’AE Jaume I del Coll de Barcelona (Vegueria del Barcelonès) el passat mes de març va participar al projecte Enganxa’t al Barri, una proposta socioeducativa per a adolescents i joves d’entre 11 i 15 anys per donar a conèixer -a partir de la participació en activitats de lleure associatiu i cultural- les diferents entitats i els recursos municipals del barri del Coll dirigits a aquesta franja d’edat.

“L’OBJECTIU ERA DONAR-LOS A CONÈIXER TOTA L’OFERTA ASSOCIATIVA I CULTURAL QUE PODEN TROBAR EN UN BARRI PLE D’ENTITATS QUE VETLLEN PER LA DINAMITZACIÓ, EL COMPROMÍS I LA IMPLICACIÓ JUVENIL”

“CAL PRENDRE CONSCIÈNCIA QUE TOTES LES COSES QUE FEM FORA DE LES ESCOLES, TANT AL CAU COM A D’ALTRES ESPAIS QUE TENEN INTENCIÓ D’EDUCAR, TAMBÉ AFECTEN EL DESENVOLUPAMENT SOCIAL DELS INFANTS I JOVES”

El projecte va néixer arran de l’anunci del tancament de l’IES Bosch i Gimpera, l’únic institut públic dels barris del nord de Gràcia: El Coll i Vallcarca.“ Al 2007, doncs, ja hi va haver un primer intent de tancar, però hi va haver una gran resposta veïnal de la comunitat educativa i del districte (inesperada per l’Ajuntament) que va aconseguir frenar el procés”, explica la Raquel Núñez, cap de l’Agrupament. El Bosch i Gimpera era un institut petit, que a banda de ser l’únic institut públic de la zona comptava amb un professorat, una AMPA i una direcció molt compromesos amb el projecte. Durant el curs passat, ja no hi havia ni primer ni segon d’ESO per falta de preinscripcions “però en lloc d’intentar promocionar el centre, la Regidoria parlava de l’institut com d’un malalt que agonitza i el donava per perdut”, diu la Raquel.

En Jordi Monetti, cap de l’Agrupament, ens explica que ja s’ha fet molta feina: “Hem col·laborat en la presentació inicial del curs escolar, als diferents fòrums educatius – on els i les claneres van presentar el Projecte Kivit per a l’habitatge digne a Vilassar que s’havia fet el curs anterior –, en la creació del Consell d’Infants i en cicles de conferències, entre d’altres”.

“Cal prendre consciència que totes les coses que fem fora de les escoles, tant al cau com a d’altres espais que tenen intenció d’educar, també afecten el desenvolupament social dels infants i joves”, afirma en Jordi. D’altra banda, també destaca que el projecte posa el cau en contacte amb el poble, l’Ajuntament i els veïns i veïnes, i així el veuen com un espai de creixement i desenvolupament personal dels infants i joves.

Després de la decisió definitiva del Consorci de tancar-lo, les entitats del barri del Coll (diables, esplais, casals infantils...) van decidir no quedar-se de braços plegats i engegar el projecte Enganxa’t al barri per evitar que els joves marxessin definitivament de la zona. L’objectiu era donar-los a conèixer tota l’oferta associativa i cultural que poden trobar en un barri ple d’entitats que vetllen per la dinamització, el compromís i la implicació juvenil. Des de l’Agrupament van participar en l’obertura del projecte amb diversos tallers i després van organitzar una tarda de cau oberta a raiers, fent jocs de coneixença i activitats d’implicació en l’entorn analitzant la realitat del barri.

L’AE Serra de Marina col·labora paral·lelament amb la Festa Major, les Vilabarraques i el Consell de Serveis Socials, entre d’altres. També treballa amb diferents entitats i organitzacions de forma puntual com, per exemple, amb el Centre Torremar de discapacitats intel·lectuals.

9

| HIVERN | 2014-2015 |

El CAP no es tanca!

L’AE El Pasqualet de Caldes de Montbui (Vegueria del Baix Llobregat – Vallès) va veure clar el moment en què havien d’implicar-se en el seu poble quan es va anunciar que es tancarien les urgències nocturnes del CAP i es quedaria només de guàrdia el servei d’ambulàncies.

Aquesta decisió, que afectava tres municipis, va originar la creació de la plataforma Caldes en lluita que va proposar una tancada al CAP per reivindicar la seva obertura les 24h amb el simbolisme de no permetre que es tanquessin les portes. El cau va voler sumar-se a la lluita ciutadana i va organitzar-se per fer els consells de caps allà i fer torns amb altres entitats per dormir-hi entre setmana. Paral·lelament, va omplir el local del cau de pancartes, va organitzar diverses gimcanes obertes a tot el poble juntament amb l’Esplai Grifoll –en la primera d’elles els infants van fer un mural que després es va penjar a l’interior del CAP per informar de la reivindicació–, va col·laborar amb la recollida de firmes entre els veïns, etc.

El Consell de l’AE El Pasqualet fent nit al CAP.

“POTSER NO ÉS FACTIBLE LIDERAR ALTRES INICIATIVES MENTRE ESTÀS EN ACTIU AL CAU, PERÒ SEMPRE HI HA MANERES DE POSICIONAR-SE DONANT-LOS SUPORT”

En Raúl Paredes, cap de l’AE El Pasqualet, explica que va arribar un moment que el cau no podia seguir el ritme de la plataforma: “No teníem caps amb disponibilitat per assistir a les assemblees i això ens feia quedar-nos en segona línia”, diu. I continua: “Però crec que vam fer el que vam poder mentre va ser possible, tenint en compte que l’Agrupament té una dinàmica interna molt intensa i una tasca a fer molt important també. Potser no és factible liderar altres iniciatives mentre estàs en actiu al cau, però sempre hi ha maneres de posicionar-se donant-los suport i aportant un granet més de sorra”.

Foto de grup de l’AE Els Salats.

Els follets de l’AE Can Baró.

Hàbits saludables, producció ecològica i educació ambiental

Un petit Pla de Creixement

L’AE Can Baró de Barcelona (Vegueria del Barcelonès) és un dels agrupaments més grans de l’Associació i això li permet tenir molt potencial per engegar nous projectes. Tot i així, com els passa a tots, la unitat de follets sovint costa que s’ompli perquè és l’única que no rep infants del grup anterior. Davant d’aquesta situació, el Consell va elaborar un petit Pla de Creixement basat en la seva relació amb les escoles del barri. Van contactar amb uns 15 centres, tant amb les direccions com amb les AMPAs, per proposar-los fer una activitat després de les classes amb els nens i nenes.

L’Hort de la Sínia és una finca de les Hortes de Tamarit (Tarragona) on es combina la producció agrària ecològica amb l’educació ambiental, organitzant tot tipus de tallers i activitats per apropar la natura i els hàbits saludables a tota la societat. L’AE Els Salats de Torredembarra (Vegueria del Tarragonès) va rebre una proposta per col·laborar amb el projecte i va veure una oportunitat de treballar en xarxa amb intenció educativa i de tractar un tema d’interès amb els infants i joves de l’Agrupament. Per començar, totes les unitats es van organitzar per fer un seguit d’enquestes als comerços del poble sobre si venien o no productes de proximitat. Els resultats de l’enquesta els van fer servir per reflexionar sobre el tema i L’Hort els va utilitzar per fer una bona anàlisi dels hàbits de la població.

Els caps estaven disposats a reunir-se tantes vegades com fes falta per arribar al màxim d’infants possibles però els centres escolars, per desconeixença, desinterès o priorització d’altres qüestions, no sempre estan disposats a promoure l’educació en el lleure. El Pablo Ramos, cap d’agrupament, explica: “De 15 escoles, potser van contestar 4 o 5 AMPA, i per a dues d’aquestes teníem contactes personals que van fer més senzilla l’entrada. Això sí: les AMPA que ens van respondre ens ho van posar molt fàcil”. Mentre alguns caps dinamitzaven activitats amb els infants, altres es reunien amb les famílies per explicar-los com funciona l’Agrupament. Amb tota aquesta feina de difusió, només s’hi van acostar dos o tres follets a provar. “Vam valorar que no era la millor estratègia per donar-nos a conèixer i enguany provarem fer només reunions amb famílies interessades. Possiblement si la nostra relació amb l’escola anés més enllà d’aquestes sessions per donarnos a conèixer, l’Agrupament tindria més visibilitat i alhora l’escola podria enriquir-se més directament de la nostra manera de fer”.

La col·laboració no es va quedar aquí. La Maria del Mar Martínez, cap de l’Agrupament, explica que al Nadal es va organitzar un mercat obert d’intercanvi de joguines a la plaça del poble, “per conscienciar els infants que no sempre cal llençar les coses, que es poden reaprofitar”. A més, cada unitat va fer una activitat concreta amb el mateix objectiu: els follets una guitarra amb una caixa de sabates, els llops una nina de drap, els raiers un tragaboles i els més grans una representació. Tot el projecte va ser un èxit i l’Hort de la Sínia els ha proposat continuar amb la col·laboració: fer una segona edició del mercat i portar els petits de l’Agrupament fins als horts per fer treball de camp.

10

ENTREVISTA

Itziar González: “Cal fer política ciutadana: decidim i construïm cooperativament”

Itziar González (Barcelona, 1967) és titulada en Arquitectura Superior per l’ETSAB - Universitat Politècnica de Catalunya, on també va ser professora. Va començar a introduir-se en el món de la participació veïnal al seu barri i això la va acabar portant a ser regidora de Ciutat Vella.

Després de deixar el càrrec, va tornar a dedicar-se al món de l’arquitectura sense deixar de banda el seu activisme social, canalitzat a través de diversos projectes com ara el Parlament Ciutadà.

Elena: Tot i que ets experta en processos de participació ciutadana, ets de formació i professió arquitecta.

Itziar: En el meu cas, tot va lligat. Sóc una arquitecta que va decidir rehabilitar pisos i no fer obra nova. Vaig triar cuidar el que m’ha vingut donat, reconèixer i fer-me responsable del nostre llegat. Ràpidament em vaig adonar que per rehabilitar edificis necessites l’ajuda de molta gent: els propietaris i els llogaters de la finca, l’Ajuntament, la gent del barri. Necessites els altres, t’has de comunicar amb ells i aconseguir que es comuniquin entre ells.

E: I això et va servir d’escola per treballar la participació?

I: Absolutament. Vaig fer molta pedagogia perquè s’entengués que en una finca hi ha uns elements comuns (les parets, la coberta...) que afecten tothom. Quan hi havia un degoter al quart pis, la veïna de la planta baixa havia d’entendre que si no l’aturàvem passaria al tercer pis, després al segon, etc. A les comunitats de veïns cal que hi hagi molta comunicació i sovint s’han de rehabilitar els vincles. L’experiència m’ha portat a pensar que el més constructiu que pot fer un arquitecte a la societat és treballar amb els vincles humans.

11

| HIVERN | 2014-2015 |

PERQUÈ HI HAGI POLÍTICA LA TRANSFORMACIÓ HA DE SER AMB ELS ALTRES

un ésser inspirat que dictava els valors que s’havien de seguir i això es convertia en un comportament d’organització social. Un moment de connexió divina en el sentit ampli de la paraula, de coneixement, d’il·luminació... com sobreviurem? Per garantir la supervivència s’escrivia un codi de valors, de pau: no mataràs, no menjaràs carn de vaca si els problemes de salut vénen d’aquests animals... tot té a vegades explicacions molt senzilles. Després venien les esglésies, els textos sagrats, perquè la gent anés configurant-se com a comunitat. Aviat a nivell planetari estarem en una situació de supervivència i caldrà construir un codi de valors. Quina diferència hi haurà? No vindrà un messies: la gran aventura és que per primera vegada a la història de la humanitat crearem un codi de valors col·laboratiu, que es farà gràcies a comunicar-nos entre tots, del Sud d’Àfrica a Groenlàndia.

David: Destaques els vincles humans com a essencials per fer comunitat. Quin paper juga aquí la política?

I: M’agradaria definir la política a partir de tres requisits indispensables. En primer lloc, perquè hi hagi política hi ha d’haver un ésser que tingui la capacitat d’entendre i interpretar lliurement la realitat. D’aquí la importància de l’educació, aquest algú ha de tenir les eines per entendre què passa, per saber que si un banc el desnona no ha fet res malament sinó que ha estat víctima d’un engany i d’un sistema corrupte.

La ciutadania ha de poder tenir suficient informació de context general i proper per fer-se una lectura pròpia de per què està passant allò. En segon lloc, aquest ésser ha de mostrar interès per com afecta la realitat no només a ell, sinó també a l’altre: ha de tenir capacitat d’empatia. El tercer punt i definitiu, on entren de ple els escoltes, és la voluntat de transformar. Aquest algú ha de dir: aquesta realitat que m’afecta a mi i els altres vull canviarla, però no sol. Perquè hi hagi política la transformació ha de ser amb els altres. Amb aquest criteri, podríem suspendre molts dels nostres polítics. Decidir que determinades coses bàsiques les farà només un partit i no tots és un error, perquè entrem en la dinàmica que un partit fa una llei i quan entra un altre al govern la canvia. Ens trobem sovint amb partits polítics que en referència a qüestions estructurals on hi hauria consens amb la població, trenquen la comunicació amb la ciutadania i no permeten el desenvolupament de les coses i, per tant, no estan fent política.

En canvi, jo crec fermament que cal fer política ciutadana: decidim i construïm cooperativament.

EL MÉS IMPORTANT EN UN PROCÉS DE PARTICIPACIÓ ÉS RECONÈIXER TOTS ELS AGENTS, RECONÈIXER QUÈ ANEM A CONSTRUIR I SI AIXÒ GENERA CONSENS O NO Joan: Creus que viure temps difícils com els que estem vivint anima la ciutadania a implicar-se més, a voler ser agent de canvi?

I: Aquesta crisi és criminal per a molta gent que no se’n sortirà o que ja ha perdut la vida. Però malgrat ser una vivència molt traumàtica és veritat que s’està redescobrint la cooperació, la solidaritat, l’altre. Per això valoro opcions polítiques que busquen confluències. No sé si seran diferents o no, però almenys ara sonen diferent. Tots tornem a valorar la necessitat de l’aliança perquè tenim un enemic que alguns anomenen capitalisme però jo anomeno simplement el Mal. El Mal treu coses bones de nosaltres.

PER PRIMERA VEGADA A LA HISTÒRIA DE LA HUMANITAT CREAREM UN CODI DE VALORS COL·LABORATIU

J: El Bé i el Mal entesos com a forces oposades que es complementen?

I: Més o menys. És important que comprenguem que hi ha vida i hi ha mort. L’altre dia estava amb el primer nen que va apadrinar Vicenç Ferrer. Té la meva edat. I em deia: “A Occident no accepteu la vida. No sabeu afrontar la mort, quan us va alguna cosa malament us desespereu i us deprimiu”. La vida porta bo i dolent.

Som una espècie que tenim una dimensió fosca, destructiva, i aquest és el referent antagònic que inspira el millor de nosaltres.

Veure el Mal com quelcom que té la seva funció és molt diferent que veure’l com quelcom que has d’intentar que no passi. Del fet de no reconèixer la funció del Mal ve el negoci de fer-nos tenir por.

Jo crec que és fonamental que els joves deixin de tenir por; els joves occidentals han d’aprendre dels orientals i acceptar la vida, amb el Bé i el Mal.

D: En el context actual i amb les dinàmiques que hi ha establertes, creus que els ciutadans estem preparats per fer política?

I: Quan una societat entra en crisi té la sensació que es pot extingir, com ens passa ara amb la crisi econòmica i amb l’ambiental, que mediàticament se’ns amaga però que ja estem vivint. D’aquí quatre anys es parlarà explícitament de les dues i tots tindrem la sensació (els joves més) que no hi ha futur, que és un frau. A molts llocs del planeta no tenen ni consciència del frau, per tant no s’hi poden revoltar.

Però nosaltres som una societat amb consciència que afronta una crisi dura i en aquesta situació se li han de donar al jovent eines i un projecte rehabilitador. Aquests joves ja neixen amb polítiques de decreixement, de transició de ciutats que es preparen per ser més sostenibles, qüestionant els valors del consumisme. Quan una societat està en situació de supervivència està en disposició de refundar el seu codi de valors. Abans hi havia un profeta,

E: Centrem-nos en els processos de participació. Què passa amb aquelles persones que a priori ja no volen el que es proposa?

I: Quan fas un procés de participació, el que surt com a element de consens no sempre representa tothom, sempre queden persones 12

camí. Jo crec que l’alliberament dels pobles és fonamental, però formant part d’un procés, no d’anar posant marques. Comencem a pensar què volem, construïm cooperativament quins seran els valors d’aquesta societat. Si tu vas construint valors, els que no volen la independència quan escolten que no es tracta d’independitzar-se d’Espanya sinó que és una independència econòmica, l’alliberament d’un poble, d’alguna multinacional... entenen que no és res contra Espanya. El que ha fallat és dir: primer la independència i després ja decidirem com som.

que no tenen res a veure amb la decisió final. Per exemple, recordo quan vaig participar al pla de barris de Girona, al barri de Santa Eugènia on s’havia de fer una carretera. Hi havia veïns que no volien la carretera però l’Ajuntament deia que sí, que era una infraestructura necessària i que es faria. Quan em van dir que s’havia de crear un procés de participació vaig dir “vaig a buscar els que no volen la carretera” i em va dir l’Ajuntament “no, no, si t’hem dit que la carretera s’ha de fer”. D’acord, però no faré un procés de participació només amb els que volen la carretera. Si incloc els que no la volen, si aconsegueixo que malgrat que la farem, hi participin, hi hauran molts dels seus valors paisatgístics, d’impacte, que faran que la carretera sigui millor. El més important en un procés de participació és reconèixer tots els agents, reconèixer què anem a construir i si això genera consens o no. Si no genera consens, als que s’hi neguen també se’ls ha de donar un paper.

D: I quin futur creus que els espera als joves? Quin camí han de seguir perquè sigui quelcom millor que el que tenim ara?

I: El futur no m’interessa perquè és finalista: és més important dir que jo en el present recullo el que em ve donat perquè aquell que vingui en el futur ho trobi millor. El futur no arribarà mai, nosaltres no serem futur, som present. Aquest discurs del futur jo el canvio per aquesta idea de transmissió: tu reps, rehabilites, recicles, canvies... i ho deixes -no ho dónes- millor del que era. Fer bé les lluites d’ara és garantir el futur.

Els joves de Catalunya han de lluitar contra la ignorància i guanyarse un espai, reconquerir les coses. No han de dir: “jo de gran vull ser...”. No: tu ja ets gran. Han d’aprendre que la política està en allò públic i si tenen aquests imputs de valors i de relacions però no es fan visibles a la societat, la societat no comptarà amb ells.

Jo puc estar al seu costat fent una transmissió d’aprenentatge, em sembla honest fer-ho, però ells han de dissenyar les noves polítiques, han de fer les seves lluites. Ells han de decidir què volen. Ara s’han d’enfortir, nodrint-se d’objectius: reconèixer la diversitat, creure en aliances i no reproduir sistemes paranoics, partidaris i competitius. Això és la gran llavor, el mandat de l’escoltisme, suposo.

NOSALTRES PODRÍEM TENIR SOBIRANIA ALIMENTÀRIA, ENERGÈTICA, COOPERATIVA; PODRÍEM FUNCIONAR AUTÒNOMAMENT A L’ESTAT E: Vivim una època de crisi i paral·lelament una època intensa quant a mobilitzacions ciutadanes per construir un nou país.

Com valores aquest procés?

I: Primer m’agradaria diferenciar les paraules país i pàtria. Si ens fixem en l’origen etimològic de país, trobem que vol dir construcció conjunta i en obert. També deriva en pau. Per tant, és una construcció conjunta en pau. En canvi, pàtria es vincula amb patriarca, una autoritat que va de dalt a baix, que és com s’han format els codis de valors fins ara, això ha de ser així perquè jo ho dic i hi heu de creure. Ara hi ha el debat de quin país volem i hi ha una diferència important entre figurar i marcar una ruta. Figurar vol dir modelar, donar formar i té a veure amb una cosa que es va movent, està viva, és dinàmica. Marcar deriva en marques però també en marge, quelcom excloent. Jo crec que un país és una cosa feta des de baix, en pau i consens i que necessita una actitud de prova i error. Una altra cosa és dir ara toca ser país: per tant, en realitat, estem fent pàtria i marcant, posant límits, fronteres.

LI DIRIA A UN CAP QUE TRANSMETI ABSOLUTA CONFIANÇA ALS INFANTS I QUE ELS POSI EN DINÀMICA D’ANAR-SE DESCOBRINT, ANAR-SE TRAIENT ELS PEDAÇOS QUE NO ELS DEIXEN SER ELLS E: Què li diries a un cap escolta?

I: La majoria de les personalitats influents a la Catalunya democràtica del ’75 havien passat pel moviment escolta, així que entenc que són joves amb molt de potencial. Ara, a un cap escolta li diria que tregui el millor dels nanos. Miquel Àngel, l’escultor, quan agafava el marc de marbre deia: aquí dins ja hi és l’escultura i jo l’únic que he de fer és treure els trossos que demana. Quedem-nos amb aquesta idea d’excavar i trobar la figura. Li diria que transmeti absoluta confiança als infants i que els posi en dinàmica d’anar-se descobrint, d’anar-se traient els pedaços que no els deixen ser ells.

Que els recordi que no són en potència, que ja estan realitzats, que els transmeti la seguretat que són perfectes i que, en tot cas, per gaudir de la seva plenitud es vagin traient allò que no els deixa gaudir-ne. Els nens que són molt estimats són nanos amb molta més capacitat d’afrontar reptes i errors, i d’aprendre’n. Que cada nen se senti molt acceptat, molt celebrat i molt únic.

J: De la teva resposta se’n desprèn que no estàs gaire d’acord amb el com s’està fent el procés d’autodeterminació al nostre país. Què penses que està fallant?

I: Un país on la gent fa els continguts, fa els somnis, fa la seva constitució, agafa els que no volen anar-se’n d’Espanya i els inclou i va debatent, generant confiança, crea la possibilitat que Catalunya s’avanci en maneres i per tant no s’independitza sinó que s’avança. Nosaltres podríem tenir sobirania alimentària, energètica, cooperativa; podríem funcionar autònomament a l’Estat. I ja seríem independents, no? Ningú ha pensat que la independència es pot aconseguir al marge de marcar fronteres i estats. Un fill no es fa independent quan se’n va de casa sinó quan ja treballa, té família, té feina i se sosté sol. Jo crec en els processos d’independència, però més en els processos d’autonomia, independència en obert, figurant-se, i penso que hem iniciat aquest

13

MOGOLLOPS / PIOSFERA

| HIVERN | 2014-2015 |

La Mogollops i la Piosfera arriben a xifres rècord de participació Muntanya, identitat, participació i diversitat han estat les temàtiques tractades a les dues trobades de branca celebrades enguany

L

es trobades de branca que agrupen tots els llops i tots el pioners d’Escoltes Catalans han arribat enguany a xifres rècord d’assistència. Aquest fet, que posa de manifest el bon moment que viu el moviment escolta al nostre país, permet que aquests espais de trobada siguin molt engrescadors i ambiciosos com a elements cohesionadors de tots els membres d’EC. La Piosfera va reunir més de 300 joves de 15 a 17 anys el cap de setmana del 26 i 27 d’abril entorn l’Ermita de Sant Mateu. Convocats primer a la platja d’Ocata (Masnou) van ser dividits en grups per començar un raid fins al terreny d’acampada sota el lema “Acampi qui pugui”, que sintetiza una ambientació basada en l’arribada d’un tsunami i la conseqüent fugida d’emergència cap a la muntanya.

ES VAN POSAR EN PRÀCTICA TÈCNIQUES DE MUNTANYA I DE CONSTRUCCIÓ D’INSTAL·LACIONS SOSTENIBLES AL MEDI NATURAL Durant dos dies, els pioners, acompanyats pels seus caps, van reflexionar sobre el canvi climàtic, l’impacte de les persones en

Els pioners d’EC a la platja d’Ocata

la natura i la sostenibilitat. Lligat a aquests eixos temàtics, es van posar en pràctica tècniques de muntanya i de construcció d’instal·lacions sostenibles al medi natural. D’altra banda, el treball en petits grups també va tractar altres qüestions que inquieten els joves: les diferents formes de comunicació actual i els processos de construcció de la identitat i de creació de grups, base dels diferents sistemes d’organització de les persones.

SOBRETOT VAN APRENDRE A ENRIQUIR-SE AMB LA DIVERSITAT REFLEXIONANT SOBRE ELS TÒPICS I ELS PREJUDICIS La Mogollops es va celebrar a Capolat (al Berguedà), en un terreny immens: més de 600 persones no eren fàcils d’encabir a qualsevol lloc! Durant tot el cap de setmana del 17 i 18 de maig, centenars d’infants d’entre 9 i 11 anys van treballar la “intercaualitat” (el fet de relacionar-se amb gent d’altres caus) i sobretot van aprendre a enriquir-se amb la diversitat reflexionant sobre els tòpics i els prejudicis.

Els infants van ser convocats per una organització anomenada MU (Moviment Uniformista) que els va animar a vestir-se igual, a parlar igual i a organitzar-se seguint un sistema de normes estrictes idèntiques per a tothom. Sort que l’OPO (Organització Per l’Originalitat) es va infiltrar a la trobada per explicar als llops que cal reivindicar la diferència perquè és rica i permet que tothom se senti còmode amb les seves particularitats.

En definitiva, el balanç de les trobades d’enguany és més que positiu: els caps de llops i de pioners es reuneixen al llarg de tot l’any amb els brancaires (persones que coordinen una branca determinada a nivell associatiu) per preparar aquests esdeveniments i ha quedat clar que tota aquesta feina feta ha valgut la pena!

14

Aquest tipus de trobades es realitzen cada tres anys i estan dirigides a tots els i les membres de l’Associació que formen part d’una branca concreta durant aquell curs. La Folletada (que es va celebrar l’any passat) i la TREC (que es celebrarà l’any vinent) completen el cicle de trobades, que s’estructura amb aquesta freqüència amb l’objectiu que tothom pugui participar al llarg de la seva vida escolta al menys en una edició de cadascuna d’elles.

15

NOTÍCIES

| HIVERN | 2014-2015 |

La primera Murga federativa es celebra a Lleida

Enguany s’ha celebrat la primera Murga federativa! Després de 2 anys liderada per Escoltes Catalans, l’edició lleidatana de La Murga ha passat a ser organitzada per un equip de joves voluntaris de les 3 associacions que formen la Federació Catalana d’Escoltisme i Guiatge (FCEG): Acció Escolta de Catalunya (AEC), Escoltes Catalans i Minyons Escoltes i Guies de Catalunya (MEG). Més de 40 joves repartits per diferents pisos durant cinc dies van mantenir vius els objectius del projecte: millorar les condicions de vida dels col·lectius en risc d’exclusió social fomentant les accions locals i contribuint a la defensa del dret de tota persona a gaudir d’un habitatge digne, a través de la millora de les condicions d’habitabilitat dels pisos. Mesos abans, la tradicional edició barcelonina, que ja té 18 anys, es va dur a terme al Casc Antic de la ciutat amb cinc agrupaments de la nostra associació.

Primer Premi Jaume Ciurana A finals del 2013, La Murga va ser guardonada amb el primer premi Jaume Ciurana, En favor de les persones. Els Premis Jaume Ciurana tenen com a objectiu la promoció del civisme en la societat des de diferents àmbits d’actuació.

Potencien la capacitat associativa, l'esperit de servei i el compromís envers la societat, l'amor i el respecte per la natura. Aquest és un premi compartit amb tots aquells que han passat uns campaments realitzant tasques de rehabilitació al barri de Ciutat Vella de Barcelona o a la ciutat de Lleida al llarg dels darrers 18 anys.

La Trobada de Formació insta els caps a mirar-se al mirall i a deconstruir la seva identitat

El cap de setmana del 22 i 23 de febrer, 500 educadors i educadores dels 40 agrupaments escoltes d’EC es van trobar a Montcada i Reixac per dur a terme la Trobada de Formació (TROFO), acollida per l’AE El Turó (Vegueria del Maresme).

Identitat, diversitat i necessitats educatives especials van ser les tres temàtiques treballades durant la trobada, en què es va reptar els caps a deconstruir-se i reflexionar sobre qui som i com som. Partint d'una mirada àmplia i sense complexos es va qüestionar què fan els educadors per ajudar a gestionar la identitat dels infants i joves del cau i com afecta l'entorn en la construcció d'aquesta. A l’acte d’obertura va participar Miquel Àngel Essomba, psicopedagog i professor de la Universitat Autònoma de Barcelona, que va oferir als caps una visió àmplia i enriquidora de la diversitat.

Nova maleta pedagògica sobre diversitat Ja està disponible la nova maleta pedagògica amb tots els materials necessaris per dur a terme les activitats proposades en el llibre (De)construint identitats de la col·lecció Tambali. Aquesta publicació posa l’èmfasi en com cada persona pertany a un o diversos grups culturals i en com es forja la seva identitat. Per fer-ho, es proposen activitats que no promouen la renúncia al bagatge personal i cultural de ningú, sinó que pretenen desenvolupar la capacitat de comprensió des de la convivència i l’empatia. El llibre inclou activitats per a diferents franges d'edats (de 6 a 18 anys) i la maleta es pot demanar en préstec com a agrupament, esplai o centre educatiu, ja que Tambali també treballa les competències bàsiques curriculars que s'estableixen en educació primària i secundària.

Escoltes catalans i bosnians, junts per la pau

El passat mes de juliol, 50 escoltes catalans i bosnians van viure uns intensos campaments de 13 dies a Bòsnia. El projecte d’intercanvi entre trucaires / ròvers / claners catalans i bosnians va començar fa més de dos anys, quan l’àmbit internacional de MEG va decidir apostar per treballar temes de construcció de pau vinculant dos països. Després, el projecte es va obrir a la FCEG i finalment es va dur a terme aquest estiu. Durant tot l’any les 4 unitats de truc / ròvers / claners participants van anar quedant per organitzar el campament i debatre sobre memòria històrica, un dels eixos principals del projecte. Tot i els xocs culturals i les maneres diferents de fer escoltisme, l’experiència viscuda ha estat fantàstica i tots tenen ganes que arribi la segona part: la visita dels escoltes bosnians a terres catalanes! En aquest projecte hi participen l’AE Can Baró d’EC i l’AEiG Flor de Neu, l’AEiG Jaume Caresmar i Mª Antònia Salvà i l’AEiG Lo Manaix de MEG, així com dues unitats de truc de Bòsnia (S.G Zenica i S.G Trebinje).

16

De Hong Kong a Eslovènia

Al mes de juliol, una comissió de la FCEG va assistir a Hong Kong (la Xina) a la Conferència Mundial de l’Associació Mundial de Guies i Guies Scouts (WAGGGS), en què es va votar el canvi dels estatuts, l’estratègia d’augment de membres, el nou sistema de quotes i altres propostes fetes per associacions dels diferents països.

Un mes després, 6 delegats de la FCEG van participar a la 40a Assemblea General de l’Organització Mundial del Moviment Escolta (WOSM) organitzada a Ljubljana (Eslovènia). Més de 1.500 delegats i observadors d’arreu del món, com a representants de les més de 160 associacions membres, s’hi van reunir per tractar la construcció d’una visió compartida a nivell mundial fins el 2023, posant èmfasi en l’apoderament dels joves i el desenvolupament de les habilitats de lideratge al segle XXI. També cal destacar que la WOSM va refermar el seu compromís amb la pau, en una època en què es comptabilitzen un total de 85 conflictes armats arreu del planeta. A més, es preveu desenvolupar una política per augmentar el nombre de joves membres de l’escoltisme, amb l’objectiu d’arribar als 100 milions el 2023.

© Albert Garcia

Posicionaments

Pel dret a decidir, pel dret a construir Com a FCEG, ens vam posicionar davant la decisió del Tribunal Constitucional de suspendre la Llei de Consultes i el Decret de convocatòria del 9N, admesos a tràmit per petició del govern espanyol. Un cop admesos a tràmit per l’alt tribunal, tant la llei com el decret van quedar automàticament suspesos de forma cautelar.

L’escoltisme i el guiatge segueix compromès amb la democràcia, la participació i el dret a decidir de tota la ciutadania sobre el futur del nostre país, per això vam refermar el nostre posicionament a favor de la celebració de la consulta, animant a la participació en les concentracions de rebuig a aquesta decisió i de suport al 9N.

Can Vies és del barri La FCEG va rebutjar la decisió de l’Ajuntament de Barcelona de desallotjar i enderrocar Can Vies, el projecte de 17 anys de dinamització social i construcció d’alternatives de la vila de Sants. Can Vies ha representat al llarg de tot aquest temps un espai d’autogestió, de comunitat i de teixit social, acollint entitats, veïns i veïnes. Per això vam donar suport a la voluntat de les persones a autogestionar-se per dinamitzar el seu entorn i assolir una major cohesió social a través de teixir comunitat i compartir experiències, rebutjant la violència gratuïta exercida tant per part d’alguns manifestants com pels cossos policials.

#TancaremelCIE No acceptem l’existència dels Centres d’Internament d’Estrangers (CIEs), llocs on es poden retenir, fins a dos mesos, persones que no han comès cap delicte, sinó tan sols una falta administrativa, i fer-ho amb menys garanties que en una presó. Per aquesta raó, com a FCEG ens hem adherit a la campanya de SOS Racisme Tancarem el CIE de Barcelona per acabar amb aquest espai opac, on es vulneren de forma sistemàtica els Drets Humans i on hi ha abusos i agressions freqüents.

Posicionaments

Per un model de cooperació Ens hem adherit al manifest impulsat per l'Observatori del Deute en la Globalització: Cooperació al Desenvolupament S.A. El manifest és fruit del malestar davant l’aposta dels governs per un model de cooperació que obre la porta a noves formes d’inversió empresarial. Maximitzar els beneficis de les empreses transnacionals entra en conflicte amb el desenvolupament humà, sostenible i equitatiu, i denunciem els mecanismes amb fons públics que generen anticooperació i acaben endeutant els països del Sud Global.

Sempre antifeixistes!

Davant del creixent augment de l’extrema dreta arreu d’Europa, donem suport a la jornada internacional contra el feixisme i el racisme i vam animar a participar a la manifestació convocada per Unitat contra el feixisme i el racisme a la Plaça Catalunya de Barcelona.

17

Cada dia és 8 de març.

Mentre sigui necessari un dia com aquest, EC animarem tots els nostres membres a implicar-se en la diada de la dona treballadora, així com a participar als actes i manifestacions convocades a les nostres viles i ciutats per eradicar la violència estructural contra les dones i les desigualtats per raó de gènere.

DRET A DECIDIR

| HIVERN | 2014-2015 |

El procés sobiranista i el dret a decidir: oportunitats per recuperar l’essència democràtica?

E

Oriol Rovira Coordinador de Política de Joventut d’EC

ns trobem immersos en una època de canvis socials i polítics o, com a mínim, d’expressió d’una voluntat de canvi. La crisi econòmica seguida de l’emergència del procés sobiranista ha fet ressaltar aquests últims anys la capacitat d’organització i d’implicació política d’una gran majoria de la societat civil catalana.

Dins d’aquest grup s’inclouen les entitats juvenils, com és el cas de l’escoltisme català. L’escoltisme, juntament amb la resta d’entitats representades al Consell Nacional de la Joventut de Catalunya (CNJC), vam acordar donar suport a la declaració de sobirania i a la consulta perquè el poble català expressi la seva voluntat sobre el futur polític col·lectiu.

En el moment que escric l’article desconec com s’articularà la consulta o el seu resultat. Aquest debat queda en el terreny polític i, com l’ésser humà, és del tot imprevisible i pot experimentar canvis radicals en qüestió d’hores. No obstant això, m’agradaria centrar-me a destacar un seguit de debats substantius que el procés sobiranista ha fet emergir i que l’associacionisme juvenil ha reivindicat. El posicionament gira entorn de la qualitat de la nostra democràcia, enfocada principalment en quatre punts.

Primer, el renyit debat entre legalitat i legitimitat. Quan el dret, la legalitat vigent, s’allunya dels valors i dels principis de la població, és a dir, del sentir popular majoritari, perd la seva legitimitat, la seva validesa. És impensable que al segle XXI una societat no pugui exercir el dret a decidir democràticament el seu futur polític i, en canvi, això està passant amb el suposat argument que no és legal.

Segon, la participació política vista com l’oportunitat d’involucrar els ciutadans en les decisions polítiques més enllà de les eleccions.

Aquest fet seria possible amb la generalització de referèndums per a aquells temes primordials que afectessin el dia a dia de les persones. D’aquesta manera, les polítiques públiques guanyarien legitimitat i eficiència.

Tercer, l’ampliació del sufragi fent possible el vot des dels setze anys. Amb aquesta mesura es contribuiria a l’apoderament dels joves, millorant la seva implicació i creant hàbits democràtics. Per altra banda, l’associacionisme juvenil sempre ha considerat que també caldria estendre el dret a vot a totes les persones migrades, ja que formen part de la nostra comunitat.

Finalment, la consideració que Catalunya és un subjecte polític i jurídic sobirà basat en una racionalitat democràtica, és a dir, que Catalunya no accepta cap sobirania superior a la pròpia i que només ha de consultar les seves decisions polítiques als seus propis ciutadans.

© www.lluisbertrans.cat

En essència, una lectura més enllà del lícit desig de votar, els ciutadans demanem l’oportunitat de ser escoltats, d’expressar-nos i autogovernar-nos políticament, d’incidir a la societat a través de diverses formes participatives democràtiques que, a hores d’ara, el nostre sistema representatiu no ha aconseguit facilitar.

18

ApS

Rehabilitem les trinxeres que van ser escenari de la Batalla de l’Ebre © David Ferran

Hem estrenat un nou projecte d’Aprenentatge i Servei vinculat al treball de la memòria com a eina de construcció d’un futur més just.

Durant nou dies, prop de 40 joves de 12 a 14 anys van realitzar activitats formatives de descoberta de l’entorn de la batalla així com de recuperació de les trinxeres de la cota 402 de Corbera d’Ebre

sense saber on ens estàvem ficant realment. Ara, mesos després de l’experiència i mirant les coses amb retrospectiva, crec que va ser una gran decisió. Els i les joves van aprendre coses noves, van créixer com a persones i van fer amistats molt maques que encara mantenen”, explica la Marta Seguí, cap de l’AE Joan Maragall.

A BANDA DE LES TASQUES TÈCNIQUES DE REHABILITACIÓ, ELS JOVES VAN PODER REFLEXIONAR AL VOLTANT D’UN EPISODI HISTÒRIC COM VA SER LA BATALLA DE L’EBRE, FET QUE ELS DEIXARÀ EMPREMTA DE CARA A INTERPRETAR PASSAT, PRESENT I FUTUR Quan va arribar l’estiu, després de mesos de preparació, una quarantena de raiers i els seus caps es van establir a Corbera d’Ebre. Durant nou dies van realitzar tasques de recuperació de les trinxeres de la cota 402, que portaven anys amagades i tapades amb vegetació, pedres, etc. A banda de les tasques tècniques de rehabilitació, els joves van poder reflexionar al voltant d’un episodi històric com va ser la Batalla de l’Ebre, fet que els deixarà empremta de cara a interpretar passat, present i futur.

E

ls campaments són el clímax del curs escolta i la memòria històrica és un dels temes que la nostra associació ha treballat amb més intensitat en els darrers anys. L’any passat ens vam plantejar combinar aquests dos conceptes en un projecte d’Aprenentatge i Servei (ApS) perquè vam creure que tenia un potencial pedagògic que no podíem desaprofitar.

Totes les tasques de rehabilitació s’han realitzat de la mà de l’associació Cota 402, una entitat de Corbera d’Ebre que coordina les accions de recuperació del patrimoni històric amb la guia d’un arqueòleg. D’altra banda, el projecte ha comptat amb el suport de l’Ajuntament de Corbera d’Ebre, del COMEBE (Consorci Memorial dels Espais de la Batalla de l’Ebre) i de l’Associació del Poble Vell. A més, també hem tingut el suport i l’assessorament de la historiadora Assumpta Montellà, autora del llibre 115 dies a l’Ebre, on es narra la batalla més sagnant de la guerra civil a través de testimonis.

Un ApS és una proposta educativa que combina l’aprenentatge personal amb un servei a la comunitat en el qual els participants es formen treballant sobre necessitats reals de l’entorn amb l’objectiu de millorar-lo. En aquest cas, la recuperació de les trinxeres permetia que els participants treballessin la memòria històrica com a eina de comprensió del passat i del present i com a camí de construcció d’un futur més democràtic i més just.

Des de l’Àmbit Pedagògic es va decidir focalitzar l’ApS a la unitat de raiers i es va fer una crida als agrupaments per animar-los a participar en la gestió del projecte. De seguida l’AE El Pi de les Corts i l’AE Joan Maragall (Vegueria del Barcelonès) hi van mostrar el seu interès i, al llarg de l’any, van anar fent tots els preparatius, de la mà de les coordinadores de la Branca. ”Ens vam apuntar al projecte perquè vam creure que seria interessant per als joves,

La Marta recorda l’experiència amb nostàlgia: “Si hagués de triar un record, sense dubtar-ho elegiria l’últim dia de trinxeres on tots sabíem què havíem de fer i estàvem motivats amb la tasca. Però també m’emporto la xerrada del supervivent, la ruta, algunes dinàmiques, la visita al museu... Mentida, no puc elegir-ne un!”.

19

© David Ferran

Les unitats de raiers de l’AE El Pi de les Corts i l’AE Joan Maragall durant els campaments a Corbera d’Ebre.

CAN BATLLÓ

| HIVERN | 2014-2015 |

L’espai públic és del barri!

La reivindicació del recinte industrial Can Batlló per part dels veïns del barri de la Bordeta ha estat un exemple d’organització i autogestió comunitària materialitzada en un espai social on tothom hi té cabuda

E

l barri de la Bordeta, amb prop de 19.000 habitants, mai havia tingut una biblioteca pública. El moviment veïnal portava dècades reivindicant l’espai de Can Batlló, que en el passat havia ocupat una fàbrica tèxtil i després nombrosos tallers d’oficis diversos. Tot i que encara existia certa activitat econòmica, el recinte era prou ampli com per poder acollir altres equipaments –entre ells, una biblioteca- i amb aquest argument els veïns el reclamaven a l’Ajuntament.

L’any 2010, des del districte es va prometre la cessió de l’edifici en el termini d’un any.

El moviment veïnal, desconfiat després de veure com s’havien gestionat temes similars en altres barris, va advertir que si el juny de 2011 el tema no estava resolt, hi hauria una ocupació popular. “La idea era fer una ocupació massiva veïnal, seguint l’estratègia que vam anomenar Tic-Tac” -explica Pep Marcé, implicat en el projecte des de fa dècades,- “un compte enrere com a termini per tirar endavant una decisió ferma d’ocupació amb l’objectiu de reivindicar l’espai per al barri.” Aquell mateix any s’havia creat la plataforma Can Batlló és per al barri, per centrar-se més en el projecte del que podien fer-ho per separat les associacions de veïns i les altres entitats.

ment que ja ens faltava espai”. Exceptuant la biblioteca, que ja estava prèviament pactada i fins i tot s’havia fet ja una recollida de llibres entre els veïns, l’ús de la resta d’espais es va decidir una vegada van ser-hi dins. Actualment, el bloc onze acull també l’auditori, el rocòdrom i diverses sales polivalents. A més, es fan servir altres espais amb el consentiment tàcit de l’Ajuntament.

Per encabir-se a Can Batlló, cal que els projectes tinguin un interès social i són debatuts i aprovats a l’assemblea. Les assemblees ordinàries són mensuals i hi participen habitualment unes 40 o 50 persones. Tanmateix, hi ha molta altra gent que no participa a la gestió de Can Batlló però forma part d’algun projecte. Només per obrir el bar matí i tarda es necessiten vint voluntaris i també cal molta gent per fer tasques de rehabilitació i manteniment de les instal·lacions. “La fusteria, on s’han fet finestres i portes per al recinte, també pretén ser un taller d’autoaprenentatge perquè hi pugui venir gent i trobi eines i persones que els puguin guiar. És la mateixa idea que el taller de mobilitat que arregla bicicletes, motos o cadires de rodes i ensenya a qui vulgui fer-s’ho ell mateix”, explica en Pep.

Quan faltava només una setmana per al termini que s’havien marcat, els van trucar per fer-los una proposta i així es va aconseguir l’acord de cessió a tres bandes: la propietat del recinte va cedir indefinidament el bloc onze (que és el nucli de Can Batlló) a l’Ajuntament i aquest als veïns. “Can Batlló és un espai cedit però sota amenaça d’ocupació”, matisa en Pep.

PER ENCABIR-SE A CAN BATLLÓ CAL QUE ELS PROJECTES TINGUIN UN INTERÈS SOCIAL “Només entrar al bloc onze vam dir: això no ens ho acabarem mai”, recorda en Pep, “però mesos després hi havia tants projectes en

Pep Marcé a l’entrada de Can Batlló.

20

“GESTIONAR UN ESPAI DES D’UN COL·LECTIU D’AFINITAT JA ÉS COMPLICAT, PERÒ EL REPTE IMPORTANT ÉS FER-HO DES DE L’HETEROGENEÏTAT D’EDATS, PROCEDÈNCIES, MANERES DE FER...”

“Gestionar un espai des d’un col·lectiu d’afinitat ja és complicat però el repte important és fer-ho des de l’heterogeneïtat d’edats, procedències, maneres de fer... això ens vincula a la realitat. Aquí hi ha okupes, hi ha gent de la parròquia de Sant Medir, gent del moviment veïnal tradicional i gent que no està enquadrada enlloc però que creu que Can Batlló li encaixa. És una riquesa extraordinària. Aquesta heterogeneïtat és un repte però en cap cas és un problema.”

“Poc després d’instal·lar-nos, vam elaborar un reglament de règim intern on vam intentar recollir temes que més endavant podrien haver generat discrepàncies. La veritat és que n’estem bastant satisfets i ens ha permès resoldre moltes coses sense haver de discutir temes en calent”. Per exemple, es van fixar els criteris de relació amb l’Ajuntament. En Pep explica: “Can Batlló és fruit d’una entesa –prèvia amenaça- i això condiciona el model de relació actual: l’edifici és de l’Ajuntament, per tant, entenem que hi ha una relació com la de propietari-llogater. Les despeses de les infraestructures les cobreix l’Administració, sovint amb la nostra mà d’obra i seguint els nostres criteris, però no finança els projectes concrets. Aquesta relació crec que és positiva per ambdues parts”.

Com a col·lectiu el seu principal objectiu actualment és consolidar el que tenen.

Després hi ha altres projectes a llarg termini: una cooperativa d’habitatges, una escola autogestionada, etc. També els agradaria que tot el veïnat del barri s’hi aproximés encara més i conegués tot el que hi ha. “Nosaltres convidem a venir persones, moviments socials, entitats... Can Batlló és de tothom i no és de ningú!”, conclou.

AMESCOLTES

Eduard Farelo: “El codi de valors que transmet l’escoltisme s’adequa a la manera com nosaltres entenem l’educació” Eduard Farelo és un actor i doblador català especialment conegut per la seva feina al teatre i a la televisió, on actualment presenta el programa musical “Oh Happy Day”. A nivell personal, és pare de cinc fills membres de l’AE Intayllú de Vilassar de Mar (Vegueria del Maresme) i per això hem volgut saber la seva opinió sobre l’escoltisme!

Has notat alguna evolució en els teus fills? I tant, el cau els ensenya autonomia i els fa menys dependents dels pares, alhora que crítics amb les lleis i les normes marcades en d’altres contextos.

Vas ser escolta? No, havia anat alguna vegada de campaments però no es pot considerar que conegués realment el que és l’experiència escolta.

Com vas conèixer el cau? Vaig tenir la sort de fugir de la ciutat i vaig anar a parar a Vilassar de Mar, un poble on l’escoltisme està tan arrelat i funciona tan bé que no tenien prou amb un cau (l’AE Intayllú) i van haver de fer-ne un altre (l’AE Atzavara)! L’experiència amb la meva primera filla -que ara té 17 anys i ja és clanera- va ser tan bona que vam apuntar els quatre següents. Els petits són els dos bessons que ara són llops.

I què és el que menys t’agrada del cau? El patiment que sento cada vegada que els meus fills marxen de campaments, sobretot la primera vegada que marxen sent follets! Tot i que els caps sempre ens han demostrat la seva responsabilitat, a vegades penses: ai, són tan joves que segur que podran amb tota aquesta canalla?

D’altra banda, gaudir de la muntanya és fantàstic però em fa molt de respecte, que suposo que és com ha de ser. També és cert que quan tornen de campaments, és molt bonic el retrobament: ells tenen moltes ganes de veure’ns i imagino que també de tenir les comoditats que ofereix la rutina (un plat calent a taula, un llit tou…).

Què és el que més t’agrada? Ui, són moltes coses! En primer lloc, el codi de valors que transmet l’escoltisme s’adequa a la manera com nosaltres entenem l’educació, ja que el compartim totalment.

D’altra banda, valoro molt la possibilitat que s’ofereix als infants de poder conviure de manera tan plena i intensa. Els lligams que s’estableixen entre ells són fruit del que viuen i de com viuen les coses al cau. També m’encanta que l’autoritat a l’Agrupament sigui un grup de caps que també són joves i, per tant, propers a ells, que els entenen i els permeten expressar-se amb una llibertat que potser no troben en altres contextos. M’agrada que es potenciï el contacte amb la natura, l’exigència i l’esforç que hi ha darrera de les rutes i del caminar amb la motxilla -una de les seves eternes queixes-, el fet d’haver de superar el fred i la pluja... totes aquestes experiències els omplen d’aprenentatges quan veuen que se’n surten.

Ets un pare implicat? Malauradament he de confessar que no ho sóc. Les reunions de pares i les activitats de l’Agrupament coincideixen amb els meus horaris laborals (que són els contraris als de la majoria de la gent), en cap de setmana o al vespre, quan jo sovint estic al teatre. Tot i que penso que som una família compromesa perquè creiem en el projecte i els meus cinc fills se’l prenen molt seriosament, sovint em sap molt de greu no poder fer més per aquests joves que donen part del seu temps i de la seva joventut per educar altres infants i joves.

TAM-TAM: la primera trobada d’Antics i Amics d’Escoltes Catalans

El passat 27 de setembre vam celebrar la primera TAM-TAM: la Trobada d’Amescoltes, la xarxa de suport d’Escoltes Catalans formada per antics membres d’equips associatius i agrupaments i per altres amics de l’Associació. Amb ganes de retrobar-nos i conèixer de primera mà l’actualitat associativa, vam passar el dissabte al campament juvenil de La Riba, atenent a les explicacions de la Junta d’EC, intercanviant impressions i, sobretot, passant una bona estona entre companyes i companys escoltes.

La TAM-TAM ha obert una nova etapa d’Amescoltes, en la qual es multipliquen les maneres en què antics i amics poden col•laborar i implicar-se en el suport actiu a l’escoltisme. Així, per exemple, a la trobada es va explicar com des de l’Associació es demana el suport per difondre a la comunitat educativa la col·lecció Tambali, els recursos pedagògics per educar en valors que editen conjuntament Graó, Escoltes Catalans i la Fundació Escolta Josep Carol. També es reclama la col·laboració per poder captar recursos d’empreses i altres entitats privades. Si et vas perdre la TAM-TAM però vols sumar-te al projecte, escriu-nos a amescoltes@josepcarol.cat 21

ESCOLA FORCA

| HIVERN | 2014-2015 |

Una escola amb història adaptant-se als nous temps L’escola FORCA s’ha adaptat als canvis normatius amb nous continguts i maneres de fer. La principal novetat d’enguany, els cursos Reflexió-Acció Equip de l’Escola FORCA

L

’Escola FORCA ha viscut nombrosos canvis en el darrer any, fruit de l’adaptació de la nova normativa de formació en el lleure a la nostra manera de fer.

Tot i que encara queden coses per implementar, les valoracions dels i les joves que han passat per les noves formacions han estat molt positives, fet que ens fa pensar que anem en la línia correcta.

Sobretot volem destacar el replantejament d’algunes qüestions des d’un enfocament per competències que estem segures que permet que l’alumnat tregui el màxim profit dels continguts que impartim.

L’EQUIP DE L’ESCOLA FORCA TREBALLEM EN COL·LABORACIÓ AMB L’ÀMBIT PEDAGÒGIC D’ESCOLTES CATALANS, QUE IMPULSA LA FORMACIÓ DELS CAPS DELS DIFERENTS AGRUPAMENTS Per fer possible aquesta renovació, ha calgut la implicació de tots els professors i professores, que aposten per la millora educativa dia rere dia i per intentar respondre a les necessitats canviants dels i les alumnes.

L’equip de l’Escola FORCA treballem en col·laboració amb l’Àmbit Pedagògic d’Escoltes Catalans, que impulsa la formació dels i les caps dels diferents agrupaments.

Volem que l’Escola pugui donar resposta a qualsevol inquietud pedagògica dels equips de caps i, alhora, els transmeti la importància de la formació contínua per als educadors i educadores. En aquest sentit, seguim apostant pels monogràfics d’escoltisme que ofereixen eines pensades especialment per facilitar la tasca pedagògica al cau.

APROFUNDIR EN LA REFLEXIÓ AL VOLTANT D’UN TEMA CONCRET (REFLEXIÓ), TOT ADQUIRINT EINES PER PODER APLICAR-LA A LA TASCA EDUCATIVA DEL DIA A DIA (ACCIÓ) Quant als canvis de normativa, a banda dels cursos de monitors/es i directors/es, s’ha hagut de modificar també la formació especialitzada: abans formava part del currículum formatiu del curs de directors i ara ja no. Encara que l’Escola ha mantingut durant el darrer curs el mateix format de formació per a aquells alumnes del pla antic, enguany s’ha estrenat una nova modalitat, els cursos Reflexió-Acció.

Aquests cursos neixen amb la voluntat de fer formacions que permetin als educadors aprofundir en la reflexió al voltant d’un tema concret (Reflexió), tot adquirint eines per poder aplicar-la a la seva tasca educativa del dia a dia (Acció). Es tracta de cursos intensius, la majoria de vuit hores -divendres a la tarda i dissabte al matí, per tal de no interferir massa en la dinàmica dels agrupaments-, tot i que alguns encara continuen sent de 20h o 30h.

Quant a les temàtiques, destaquen aquelles en què l’escoltisme pot aportar un bagatge extens i que ens semblen d’interès per a la comunitat educativa, com ara el contacte amb el medi natural, la implicació social, la participació o el lideratge. També s’imparteixen altres continguts relacionats amb els interessos associatius, com ara les necessitats educatives especials o l’educació emocional.

22

EDUCACIÓ SEXO-AFECTIVA EN EL LLEURE EDUCACIÓ EMOCIONAL EDUCACIÓ INCLUSIVA: ATENCIÓ A LA DIVERSITAT RESOLUCIÓ DE CONFLICTES MUNTANYISME HIVERNAL EDUCAR EN EL LIDERATGE ESCOLA DE PARTICIPACIÓ VIVINT EL MEDI. EINES PER EDUCAR EN LA NATURA EL TREBALL PER PROJECTES

FUNDACIÓ ESCOLTA JOSEP CAROL

Apropant el mètode escolta a infants i joves no associats Una de les línies de treball de la Fundació Escolta Josep Carol (FEJC) és l’acció educativa adreçada a infants i joves que s’articula a partir de projectes de diversa tipologia. Camps de treball, casals diaris, casals d’estiu i altres activitats es basen en la pedagogia de l’acció que planteja el mètode escolta i, per descomptat, en el codi de valors que l’escoltisme proposa

Un estiu fent servei!

Els camps de treball Estiu Jove són accions comunitàries d’Aprenentatge i Servei on els joves participants es responsabilitzen de realitzar una feina de suport en l’àmbit social, mediambiental o cultural a canvi d’una experiència vivencial.

Enguany hem dut a terme vuit camps, alguns ja considerats un clàssic, com ara els Coopera a Reus i Mollerussa, L’Ós dels Pirineus a Alòs d’Isil o l’Esclatant la memòria a Corbera d’Ebre.

all mp de treb ants del ca p re. ci b ti ’E d ar p a e Grup d e Corber memòria d Esclatant la

Com a novetats, destaquem tres camps: en primer lloc, Camins amb història, en què s’han desenvolupat treballs de recuperació dels camins de la Ribera del Riu Segre i l’Horta d’Alcarràs, a banda de rehabilitar l’antic Molí del Sastre; d’altra banda, Les pedres escèniques, centrat en l’habilitació de l’escenari de la tradicional representació de La Passió de Vilalba dels Arcs, un projecte col·lectiu que uneix tots els veïns del municipi; finalment, Els íbers, la vida sota terra, que ha permès que un grup de joves s’endinsin en el món de l’arqueologia a partir de les troballes en un jaciment íber de La Llacuna.

Els casals diaris no s’aturen

Els quatre casals infantils diaris que fem durant tot el curs han estat valorats molt positivament per totes les famílies que en són usuàries. El Quico Sabaté a l’Hospitalet de Llobregat i La Sedeta, Ca l’Arnó i el Xalet a Barcelona estan oberts totes les tardes al llarg del curs i al mes de juliol han ampliat horaris i s’han transformat en casals d’estiu.

ts Mural fet pels infan sa. rus lle Mo de dels casals d’estiu

Casals d’estiu arreu!

Els casals d’estiu són un dels projectes amb més impuls de la FEJC actualment, amb l’objectiu de portar la seva proposta a tots els infants i joves del territori. Aquest estiu hem organitzat 14 casals d’estiu: a Sant Feliu de Codines, Torredembarra, Mollet del Vallès, Mollerussa, Montcada i Reixac (en aquest municipi n’hem fet 5!), L’Hospitalet del Llobregat i Barcelona (3). A més, hem col·laborat en la gestió d’un casal més al Vendrell. Cal destacar que els dos primers han estat duts a terme amb la col·laboració dels respectius agrupaments d’aquells municipis (l’AE Makalu i l’AE Els Salats), de manera que s’han pogut generar sinergies profitoses entre les dues entitats. © www.lluisbertrans.cat

La construcció de la identitat, l’autoconeixement i l’acceptació, les tradicions i la cultura popular, la participació o l’educació ambiental han estat els eixos temàtics de les ambientacions d’aquests casals i s’han treballat a partir d’un munt d’activitats i excursions.

23

1974 1977 1982 1985 1992 1994 1997 1999 2002 2005 2011

Es funda Escoltes Catalans Eco-camp Pitiüses Neix l’Escola FORCA Eurofolk Tresca Intercamp Es crea la FEJC Fem Pinya TROCA 30 cims Trobada de Caps ‘En construcció’

El 6 de juny seguim fent camí...

40è aniversari 24