Escoltes Catalans núm. 5

escoltes w^^m w

w

w

.

catalans e

s

c

o

l

t

e

s

.

l'associaci贸 laica de l'escoltisme c谩tala

o

r

Marc de 2005

L/ì

Si alguna cosa caracteritza l'Escol-

L'Escoltisme té aquesta capacitat

tisme a Catalunya és la seva presen-

d'evolucionar i de donar la possibili-

cia i permanencia al llarg del temps.

tat ais membres deis agrupaments

I és que, aquest, és un tret definitori d'aquest moviment. L'Escoltisme a Catalunya, des de fa j a més de 75 anys, s'ha hagut d'enfrontar a innu-

També us hem volgut parlar sobre el pía triennal i sobre la ferma

com a forma de viure i d'entendre la vida, hagi estat un moviment en actiu al llarg de tants anys, i el fet que, qui ha estat escolta abans, en moltes ocasions, ho continua sent, possibilità que diferents generacions es trobin sovint (en reunions, trobades, actes, al cau,...) i parlin.

Un deis temes de conversa que més apassiona és l'eterna lluita entre si abans era més difícil ser escolta i desenvolupar les tasques que li son pròpies, o bé, si ara és més complicai Els més grans defensen la seva pos-

recolzament que tenien deis agents externs (l'escola, l'administració) i com a m b ínfims recursos havien d'aconseguir els millors resultats.

Els més joves, en canvi, desafien

dualista, i cada cop més mancada de

lluitar amb l'educació ¡ els valors contra les cada cop més determinants

influencies externes, que son l'antitesi del que defensa l'escoltisme.

Naturalment aqüestes reflexions no teñen una resposta clara, ni una veritat absoluta; el que sí que es pot

Amb el suport de:

constatar és una realitat: la seva presencia al llarg deis anys.

A l'interior d'aquesta revista trobareu

M i t i d : i i - i 4 fcscotta

alguns detalls sobre el sopar que

IOSEPCAROL

vam fer tots les i els caps i equips de l'Associació amb motiu de la celebrado deis 30 anys d'Escoltes Catalans.

CAIXA CATALUNYA

A m b la c e l e b r a d o d'aquest acte Generalitat de Catalunya

Ajuntament W

sereu espectadors d'una de les

deBarcetona

paradoxes de l'escoltisme. Podreu veure com joves d'entre 18 i poc més de 20 anys celebren els 30 anys de Ondeuev s.c.c.l.

vida de la seva associació, a m b la

Creativitat Multimédia i Disseny Grafie www.ondeuev.net

plena conviccíó que en son creadors. I és que no cal haver tríat el nom o el color del fulard del teu

El Tinter

agrupament o associació per sentir que està fet a la teva mida, al teu

B-19447-05

estil, i per a tu mateix.

pàgina

dos i tres

la immigració o la ¡nterculturalitat; de la Fularada; del que opinen les mares i els pares de ГАЕ Galzaràn, del conveni firmat amb la FAPAC, i el ampli camp que aixó ens obre, de la experiencia d'un cap a una trobada i d'un llibre de contes molt especial.

En aquest exemplar no us resoldrem la dicotomía de si era abans o ara, més fácil o difícil mantenir viu aquest projecte, el que si us explicarem és que la nostra Associació fa molts

va durant la dictadura, o el poc

valors, i sobre com n'és de difícil de

fax 93 268 9 1 1 2 ec@escoltes.org www.escoltes.org

projecte Calidoscopi que es centra en temes d'absoluta actualitat com

anys que és viva i us farem intuir que

sum compulsiu, cada cop més indivi-

0 8 0 0 3 Barcelona tel. 93 268 9 1 1 0

línies de treball a llarg termini; del

tíndra encara una Marga vida.

la dificultat de ser escolta en una

Escoltes Catalans Mare de D é u del Pilar, i 8

projectant

les seves activitats de manera furti-

societat insostenible, dirigida al con-

Ariadna Puig

intenció de donar-l¡ molts més anys de vida al moviment,

tura recordant com havien de fer

aquest raonament teoritzant sobre

Àrea de Comunicado d'Escoltes Catalans

inquietuds deis propis membres.

merables dificultáis que fan que

El fet que l'escoltisme, entenent-lo

О <L) m

nécessitais que la nostra societat té en cada moment i en f u n d ó de les

avui, encara ens preguntem com ha estat possible la seva supervivencia.

<

de adaptar els seus projectes a les

Ricard García Cap Economie

El Pia Triennal Amb el títol Actuem per a multiplicar l'assemblea de l'any 2003,celebrada a les Corts, va aprovar el pía de treball

AUGMENT DE LA QUALITÄT EDUCATIVA

d'Escoltes Catalans 2003-2006. El seu origen l'hem d'anar a buscar en una trobada de caps que va teñir Hoc a Torredembarra uns mesos abans.

Augment

de la qualitat

educativa.

Aquesta tasca la duem a terme realitzant diferents

projectes. Entre

aquests, podem destacar els d'eduFruit deis debats que feia t e m p s

cació intercultural

que dúiem i amb la ferma voluntat

model de lai'citat ens possibilità un

d'innovar i de buscar solucions ima-

mare ideologie idoni), que es concre-

ginatives ais reptes que com a asso-

ten en exemples com el projecte

ciació t e n i m , v a m decidir aplicar

Calidoscopi -en Conveni amb la

(on el

nostre

una estrategia de treball que va

Fundació Jaume Bofill- o de formació

donar forma al PlaTriennal.

d'educadors -Conveni amb Sodepau-,

Fem unes pinzellades deis quatre eixos del pía:

o d'altres relacionats amb la nostra tasca educativa, com per exemple, projectes de treball de la sostenibilitat, la cooperació internacional o l'excursionisme, tot desenvolupant activitats al voltant de centres excursionistes o en el mare del conveni a m b la Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya. Pel que fa a projectes, enguany iniciem un treball sobre quin ha de ser el nostre paper com a educadors i educadores en el consum de drogues.

Però també augmentem la qualitat

projecte

d'Escoltes Catalans. Els

educativa deis nostres agrupaments

actes de celebració que estem pré-

treballant en la de recerca de compli-

parant serán una bona oportunitat

citats amb altres agents educatius

per reforcar la complicitat i la cohe-

(escola i familia), compartint espais

sió entre nosaltres i alhora fer-la

amb mestres i professors, participant

extensiva a tots aquells que al llarg

en projectes educatius de

d'aquests trenta anys han format

ciutat

(Barcelona, Rubí), i donant a conéixer

part de la nostra associació.

el nostre projecte a les associacíons de mares i pares de les escoles mitjançant un conveni amb la FAPAC.

POTENCIAR LA NOSTRA VISIBl/lTAT

REFORÇAR COMPLICITÀ" COHESIÓ D NS NOSTRA AS SOCIACIO

Un tercer eix és el de potenciar nostrayisibilitat,

la

trencant els topics

erronis que hi ha sobre l'escoltisme, augmentant la nostra presencia en els mitjans de c o m u n i c a d o i generant estat d'opinió sobre aquelles

Un segon eix díns el pía triennal el de reforcar la complicitat i la cohesió dins la nostra associació. Per aixó estem experimentant en noves formules de participació, com ara les tecnológiques, a m b l'objectiu de resoldre les través que pot suposar per a la participació la distancia territorial. A més, treballem per reforcar les nost¡res veguerie/s, actualment cinc, per tal que la nostra estructura territorial sigui el més funcional possible.

temàtiques

que ens afecten. En

aquest sentii, com a exemples d'aquesta tasca podem destacar la renovado

total

del

web

o

la

C a m p a n y a de Joves que tots teniu al vostre abast.

IMPLEMENTAR EL NOSTRE PROJECTE En darrer Hoc i amb l'objectiu d'imple-

Aquest any celebrem el 3oé an'iver-

mentar el nostre projecte

sari de l'Associacíó i és un

perfer que el nostre projecte sigui una

bon

treballem

moment per enfortir el lligam de

realitat a tot el territori, fomentant la

totes i tots els que fem possible el

participació de més joves a l'associació sense que el Hoc on visquin els hi

[

káise Espardenyes Xavier Di

Estimada Pepa, Q u A n l l e w p * -(¿x c j u f

eoneixencA

AUS

e-Mé ¿ o n e i x e w , -f-el \ \e\?

i k\ixcr.

t)e w o w e ñ f g 5

A¿*

ApreWre

eim EDlOONa

A

p o p í ? i

tluiMAMSAlkorA.

kew A H A ! Aescobrm Xwaa

A

ì)e

r/arjW

sW^mevés

A

• H Ae » U I u n A

co\A\rA¿\c\oris. 3 A Í X Í , ¿ A Í -

po¿ A poe, $en»e preces, i üáarcw

r¡5ápc¿W-Müé en (íé ixcAces ¿\\ere\Ac\es —bei\ licúes. Acruesles Ac\i\ud$ eme jsxn cjue el mów el

A V A M O Í , HO

?e\ tówp k x i x , ¿ r e o q u e e n l r e 1 $ i IO ams,

Sé«bU?

Lx priw&rA ^^aAa que el V>A¡¿ v>eure. £ I A U M A A ^ e H - I R X S e n e s i À'iC A Okckws ¿e R ¿ ¡ , ¿re¿.

R&óorjio

0Ùiè5 í?| ¿ A M I molí í W t i e-U^e? í'wkxfA-rA^A ¿ís l'ArUAU. A í ^ A t ó ¿fe CASSótf l'Ann D M W M A Í Í O M A I ¿te ^ovenlul i p

I

crujwl ¿fe fifAr

W'IIA^ÍA

w f v u p r e s è n ó l A A ( 1 À ©TA

àekjxàa.

éWAYUHI

úvticamem

A

|'¿iircjo(k — U H A

de W$ts escolies,

ewoyeA

V O I W A

Aqrted -fel i A que l'Alari A^u^lí i

d'Afym l e « A de p & Í A ¿ p 4 i A

AlijÁ em \)a ¿\r que el res^óm¿J^Íi^a\>es eom ?¡¿u¡, e] recordó cealmew

pensonA que ew

"XAJ.YIÍ'"" ¡

ni A

^OÍAÍIY^

com

D o^e^deoewW

£á£olW-wos. Rf^or^í ^

AC|Uf

\i\ \¿\Si

A A

•\er

i e\^Ai^cov^tKer,

"¿AU".

^'A^Affn! (jíe

Aw4> lu ki

in^olèn^iA c|ue el cjug

^Aolim cowocw^wAa

^AIAIUVA

Ae<èi\facKà<\Me\A

i VÀrrvn ALomebjAir

A.m¡? [es

i ^xì^conèixer ew )C\\>W. 3 \)kfem

ggngg ¿k¿.owm-woí

AIÌ^Ì

llf^ riunioni i n A ¿ A k \ W í ' i

emoáové es b^ej^en

¿iy¿ulfew?

Áe$yeve\v\A, AWÍ? u n A i f f

i}e?i¿ei\\¿\

junl» I A I I I ^ Í f n ¿ vÀrfin e?jorc}í\r -

¿ A q u e l l

RAVÍÍT?

¿Ubres Ve-fydies, m'e-cnMVOGAVA.

puté p r f w - í o n í cjuf r5M5 j-èiemeU un¿ A U

AIIIOCA,

£ri¿Lxr vue'? [ ' A r e n ó l o

VA

ni A 1 ¿cnjunl ^ A c j u g l t ¿ c | - | f ? ¿ l i u c^uf: ¡2é

^j\pfèàg6*...Com

D VAÍ^IrfkxIUr yesíC.

áe \te$üerie£- o &r¿\ en

- O

$&cemA. At^ií fw V A ¿Jír «rwe fVifu pA-relU. i k l ^ W A f X A f

fc\

oewlÁ más]

c j u f no

pArir

ÍOIM I A

en JCwifr, wa noi ¿If $om.fiwe MKxbie,

í-xjVifrrAVA

ewVf

—

leniA més d'm fède ! !

f£cc<di\ù\?-

IVAVIA

¿ A

(A C A Í W 5 Í C A | I IMIÍ'HIA-

v>en coi\\>èw,er-me que Accedes \er e\ seu relleu per \\ü\r enéUvAni ¿C, ^ue en A ^ U Í I I A epo¿A

£i¿ui

U

¡fn

A1 ( U ^

t¡?á

CJUÍ

erA

ej ¿ A W Í <?crw№o¿At, però

¿leí lewpé A p r e n ^ l r í

A

¿ovviprín^re 'ni i

cfu¿", ¿Jí v ^ i c x ^ é , pír^fem |'o|7jtf¿íiu ¿i¡?l c j u f

\>o\uÁ\\?, ¿\mb eU ob^eenu*. T>e \)eò^Ms,

e$ -{ei<\ Mj-\ci{

Ae\ y cocéele •QobA i p o ^ A rfe§c%>si» A [ 53H llo¿. 3 Í C A en S^RZsf? ¿ A Í O Í

«TUAM

m/?

e\>\¿ew\ i e( í?eu ÍAfAnnA £¿tr »'impo^AVA en A^íre¿ A f - r f U í^f ni <^f W A U f Y A AtHt4>|g, Ami? il w O W f i U f í f A U IUV>ÍÍ5, A W ¡ 7 U W i f A ^ A ^fAÍACA. J7&TÒ A w J ? A f ^ W W g n k cowoce\¿,. S M A M I A me-ròjA IAÍ IUXVÍA A p l e ^ A ^ A en ACjuelt», A l e i l i o f e é ; , Comi¿St\fL\\s\ 3 <¡^váwes èpoerue$ cru¡? WAi

IA

prf^ènc'iA ¿ivcrelx d'ei\ ÌCwier es ^

Í A

«zís

LsiHfinl<Atii4Al?|eé!

íw JCxvier i lu u$ vÀreu mjroié¿crA prevés h\so^\l\¿e~ i ¿ I n r r r erug vÀreui\cow¿eky\c po^ilivil^Ar - i ¿&é>iwk- no »en»e un tUf^ i g(ur írfKxll esvkÚuA comk. ¿ A v c ^ l f A V>Í¿A K A i ? d - A l un exewple ¿ie cem pArelU tfe ¿ A ^ A ^ ¿e sv^oAac ¿Ufes &e&¿e$ AIHJ' e\ - s . i « i H ' : A | ^ lU^ir, A i n j ? [ A Iridie ¿ A A | Í wlU i A W Í 7 | A jeA¿y$¿< A | ¿er. T / U A AeliW ¿^e { . . A V>Í¿1A

¿onlini^x i e.n¿ ¿(epAfA A ¿ A ^ U $ 6 t i

¿e iAOv¿\[\res

nou? re^feé

A

ixjroiALxr.

u n A

«?(l¿nHAt^e&o\X0i\>

ite IrekxlUon^lAnl. T*e viure i n k n ^ A w e n l

IA

\>íAa.

ì)'eshm<.\r. T>e é&r es\\mAs. Ti'edimAf- .

\>os. 7li\ exerc\c\ ¿l'inlel'li^en^iA. 1 a ¿cxrceüx \)ebf\A¿\ ejue vAíi pA'rUr Áwfe fn K:\o\er p ? lele-fon. s¿\^s~.

Í A

\vu

coivoersA í'awa^voa pAiibj

r r A U

\'eu

A||Ò

crwe

AHÍIMA^A WAÍ

ìem^s on, pen§Ar

A

VÍU,

e p c ÍD sempre

IAAV>ÍA

e o n e ^ l . ts^rrem

|A

no verMiljeAfíew: £'A¿le'u, el ccmiA, l'AJ7rA^A^A ¿ a M A

¿e "bAAhs ^er¿u¿e¿". Ù\\^e\A^\<

A IfAVe'- ¿e I A ? e V A

i fiAtlefA

^er po¿ lemp$ abatís ¿le morir, com bé

el lelè-fon Amb \remo\or A | poli i AWJ7 lU^rimeí

no^IrA peliU A

l'Anlie ¿ o m -

a|Í UIU.

VAiáveure Ü R A v e ¿ A ^ A me'í eti ieu5 ullí AIMAJ?!^ i IfAn^uiU i V A i ^ r e v i u r e ¿Jtres

1 ' e n l r A n i ^ x H e Z£jrTE¡r

Ae CervUnfe, lx secewoc ¿e lx eev>A p r e 5 ¿ n e i A envAÍA ele e$pAií. l l x i ^

cjue no ki K A ^ Í A re¿ «roe VAl^ue'r m/? | A

penA

ejrue A ^ r A l f A

IA

\)\¿a

\es o p o r l u n i l A l » crue em Aówa

per eonèixer persona com en kAVier.

que eoñfiñueá e l teu ¿ A W Í per^onAl, A C Á • te inieie^ u n A nov»A è p o e A en lx que IrokxrÀi nove? oporluniUI? ¿le ereixemeni per-;onAl, desùmo ^>roj-ui\¿Amei\\ cjue eonlinufe errenl í c m ele, que ¿onlinuí» Irokxnl I A -for^A ri^i^ienl per cowoerìk A | | Ò que íewWA - i és- ¿i-fíeil en A ü u m i W f . Conelxenl-le, ? e q^ue no Ig'n áeg¿uI¿ÍATA5. -lio \ac2\s, i\'es\¡c sehjAfA, Amb el somrlwe a\s H A vi", I A j&r\Ae$7* a U ullr i lx meUn^'A A | cor... 3 e\s que l'^nvollfm A ^ T A Í T W I Í I leuccrAip. ArA qué $ tf ií ii*í iKAA¿^ A que JJ AA no no ki UÍ e'r, f r , ee é

l

T'e.li I H A .

Ro^A-^iArlA ík|o|

pàgina

íepA, AfA

Les trobades, quines grans experiències!

P o d n a començar parlant de com són d'importants les trobades al llarg de les étapes éducatives d'Escoltes Catalans ... però potser prefereixo iniciar aquest petit article des del principi.

Tôt comença quan ets Follet I un dia

Uns anys mes endavant, a l'etapa de

Ara bé, si hem de parlar de trobades

Una de les ultimes etapes, una tro-

els caps et comencen a explicar que

Llops, un dia els diuen que es va d'ex-

i de la i l l u s i ó que aqüestes fan ais

bada que se sol desenvolupar en un

un cap de setmana proper hi haurà

cursió a la Mogollops. Ostres, una

joves, aqüestes serien la Trec i la Pi-

clima de molt bon rotllo, on tothom

una sortida on podrás conèixer cen-

altra trobada, ara a Llops, quina

osfera, la trobada de Raiers i Pioners.

ja segueix un camí i l¡ fa gracia tro-

tenars de follets de tôt arreu de

¡Musió tornar a veure aquells amies o

Catalunya, i és ciar tu dius "uflL.centenars de Follets com jo? Ai, ai, ai..."

amigues que vaig fer quan era Follet!

Comencem per la Trec, que els raiers i raieres al principi els fa vergonya

Ara j a son llops i poques coses

comencar, però que un cop están allá

" C o m pot ser que per Catalunya hi

espanten, potser els atábala al prin-

es mostren i s'exhibeixen, quants

hagi mes Follets, mes agrupaments,

cipi saber que no hi haurà cente-

nois i quantes noies, ai, ai, ai...

mes infants com j o ? "

nars de nens i nenes com ells alla,

Aquí comença l'aventura de les trobades pels infants d'un eau, trobades on veuran, descubrirán, aprendran

milers de coses, com

per

exemple que hi ha molts nenes i nens de llocs diferents que t a m b é van al eau, que el seu fulard no és

però ara reconeixeran alguns foulards, alguns amies o a m i g u e s i sobretot

gaudiran

del

fet

de

començar a saber que allò que ells fan al eau ho fan molts altres nens i nenes i qui sap si potser els mes grans trobaran novietes o noviets...

bar-se, ara sí, amb amics fets durant altres trobades, o simplement terne de nous per tal de recordar aque-

Iles trobades com una cosa especial i poder, si arriben a ser caps i coincideixen per Escoltes, recordar bata-

Per a ells se'ls obre un cap de set-

lletes, anécdotes i historietes... Una

m a n a on trobaran

gent que els

trobada on veuran l'esséncía d'alló

sona com sí els coneguessín d'algu-

que fan díssabte rere dissabte, del

na altra trobada, i efectivament:

per qué d'un fulard, del per qué

"ostres tu ets aquell que quan érem

d'uns valors que j a han interiorit-

Llops vam fer...""l tu aquell que em

zat, i d'una manera de víure i fer

va perseguir tot el dia?...que forti" i

que s'estimen ¡ que veuen que és

sí no es reconeixen, troben amics

compartida per molts altres joves i

l'unie, on veuran un munt de caps

La Mogollops passa a una velocitai

nous, veuen un altre cop que no són

veuen que val la pena tot el que

desconeguts que per uns dies seran

impressionant, j a que no hi ha

estranys, que tothom canta abans

han viscut al cau, j a que en les tro-

com si fossín els seus i els acompan-

quasi cap m i n u t de descans, els

de menjar, que porten el fulard al

bades passen moltes coses, coses

yaran a viure una de les primeres

Llops no paren a m u n t i avail i els

coli i veuen que allò els agrada com

que resumeixen la magia d'aques-

grans experiències de la seva vida al

caps reaiment acaben un xic can-

els agraden alguns Raiers i Raieres i

tes, coses que ens diuen: "les troba-

eau. Sí, la Folletada és l'inici del

sáis, però contents perqué els Llops

avui en dia s'intercanvien les adre-

des, quines grans experiénciesü"

camí per anar coneixent l'associa-

s'ho han passât bé i j a coneixen

ces de messenger i altres coses.

ció, tôt i que per les mares i els

moites mes coses de la casa.

pares pot ser el camí mes difícil d'agafar, oi que sí? "el meu fill és massa petit"; "vols dir que s'ho passarà b é ? " ; " a m b tants nens, no es perdra?"...N0!!! Ans al contrari, s'ho passarà d'allô millor, farà amies nous i viurà experiències i aventures genials i emocionants.

Definitivament comencen a veure

Oriol Ávila Margarit

tota aquella feina que han anatfent

Cap de l'A.E. Jaume Vicens ¡ Vives

durant anys al cau, una manera de fer, de ser, d'entendre la vida, aprendre a ser solidari, a compartir

i

sobretot a ser Raier i formar part d'una gran familia plena de gent com ells i elles. Finalment una de les grans trobades per excel-lència, pel que pot representar és la Piosfera.

sis i set

Trenta Anys de Nosaltres L'any 1974, a les acaballes del fran-

Amb l'objectiu de no perdre aquest

quisme, un plegat d'associacions

esperit conjunt que ens caracteritza,

escoltes catalanes de diferents carac-

hem dissenyat un seguit d'actes de

téristiques van decidir unificar esfor-

commemoració d'aquest trente a v -

ços per intentar fer arribar amb mes

versari, amb els quals pretenem arri-

força el projecte de l'escoltisme a la

bar a totes les persones que partici-

societat catalana. Aqüestes associa-

pen o han participât a fer mes gran el

d o n s eren Minyons de Muntanya,

nostre projecte.

Boy Scouts de Catalunya, la Germanor de Nois i Noies Guies, la Nova Escolta del País Valencia i cinc agrupaments de Noies i Nois Escoltes a títol individual. Els trets comuns que els definíen eren la catalanitat, la coeducació i la laïcitat, éléments que en aquell moment eren poc vigents al nostre país.Tot plegat ho van fer sota un nom: Escoltes Catalans.

Els actes previstos van des d'una pujada conjunta a trenta cims del territori - o n volem que particípin tots els infants ¡joves deis agrupaments -, passant per un sopar de caps, un espai de trobada per aquelles persones que actualment están fent realitat la proposta de l'escoltisme laie a casa nostra, fins a la presentado d ' Amescoltes, una xarxa de suport a

Al llarg d'aquests trenta anys, el pro-

Escoltes Catalans que pretén agrupar

jecte associatiu d'Escoltes Catalans

els diferents membres que han pas-

ha anat evolucíonant i actualitzant-

sât per l'associació al llarg de la seva

se constantment, tenint sempre en

historia, però que també neix amb la

compte els interessos i les motiva-

voluntat d'aplegar d'altres persones

cions deis caps que en cada moment

que sensé haver estât vinculades a

han estât participant en el projecte.

l'escoltisme creuen en la validesa del

Perô hi ha éléments que han marcat

nostre projecte i volen donar-hi el seu

un abans i un després dins la histo-

recolzament. També volem realitzar

ria de l'associació.

un llibre que faci una radiografia deis principáis aspertes que han marcat la

En aquest sentit, podem destacar aspertes com la compra de la primera

historia de l'Associació.

seu i, en conseqüencía, l'inici de la

Per últim.tan sois em queda anímar-

patrimonialització de l'associació; la

vos a participar en els diferents actes

creado de l'escola Força per tal de

de celebració que hem dissenyat, j a

garantir millor la formado deis nos-

que és amb l'esforç i la ¡ l l u s i ó de

tres caps, o el desenvol upa ment de la

tothom que ha estât vineulat al nos-

Fundació Escolta Josep Carol,que per-

tre projecte que hem estât capaços

met donar a conèlxer el projecte

d'enfortir l'escoltisme laie cátala.

d'Escoltes Catalans en indrets on no tenim presencia. Aquests han estât, entre d'altres, reptes que s'han assolit en aquest llarg viatge.

A c t u a l m e n t , les persones que form e m Escoltes Catalans participem d'un

projecte

a m b una vocació

d'implicacíó social molt elevada.

Aquest fet es materíalitza, per exemple, en els diferents carrees de responsabilitat que la nostra gent ha exercit a les plataformes juvenils on pertanyem tant a nivell nacional com internacional. També som una associació a m b una clara voluntat de créixer, j a que la nostra és una proposta educativa on poden tenir cabuda molts mes infants ijoves. A mes, som una associació que busca la complícitat i el compromis de tots els seus membres, implicantlos al m à x i m en la presa de décisions, esdevenint així una véritable escola de democracia. És a dir, Escoltes Catalans avuí -igual que trenta anys enrere- pretén ser un espai d'educació d'una ciutadania compromesa amb el seu entorn, amb el treball en equip com a principal motor de canvi i amb una clara voluntat de transformació de tots aquells éléments de la societat que no ens agraden.

Josep M. Rodés i Cama Président

Reforcem la simbiosi entre les Mares i els Pares i el cau La FAPAC i Escoltes Catalans signen un conveni de col-laboració "per educar un infant cal tot el poblé" (proverbi áfrica) Aquest proverbi pot semblar obvi, evident, a primer cop d'ull. De seguida estaríem d'acord que qualsevol experiencia vital, relació o espai de convivencia és educatiu en si mateix.en tant que pressuposa una transmissió implícita o intencionada de determináis valors. Fixant-nos-hi amb mes deteniment, la clau de la sentencia rau en el "cal".

El passât mes de febrer, la Federació d'Associacions de Mares i Pares de Catalunya i Escoltes Catalans signàvem un conveni de col-laboració amb la voluntat d'educar ciutadans i ciutadanes compromesos/es, mitjançant l'acord per fomentar l'educació integral d'infants i joves sota el qual s'establia el protocol de relació.

> QUI INTERVÉ EN L'EDUCACIÓ DE L'INFANT?

Aquella signatura posava de manifest el fet que totes dues bandes som conscients de que en l'educació d'una persona no tan sols hi intervenen diferents agents socials, sino que " c a l " que es dugui a terme de forma coordinada entre aquests perqué sigui reaiment eficaç. La primera frase del document que signàvem era, no en va, aquest proverbi africa.

> LA RELACIÓ DE SIMBIOSI ENTRE LES MARES I ELS PARES I EL CAU

La nostra Personalität, la que definirá com som, que sabem i com actuem

La signatura d'aquest conveni és tan sois un ramal de l'entramat de rela-

davant de les situacions que ens planteja la vida (i que finalment ens per-

cions que comporta el procès educatiu entre tots els agents que hi inter-

metrà, en col-lectivitat, generar millores socials en el nostre entorn), l'a-

venirli. Però és una branca troncal, imprescindible perqué totes dues parts

nem configurant a partir d'un batut en que hi intervenen molts ingré-

puguem desenvolupar millor la nostra tasca. És a dir, estableix una relació

dients. Així, la familia, sobretot en eis primers anys de la nostra existencia,

de simbiosi, en qué tots dos aportem i rebem.

son protagonistes en el procès de formació del nostre carácter; l'escola i en general les diverses étapes d'ensenyament que passem,forgen en gran part les nostres c a p a c i t á i s o aptituds; i mes enllà de l'àmbit familiar i escolar, eis mitjans de comunicado de masses, l'entorn social on vivim, les activitats que fem i, sobretot, les relacions que tenim, entre altres, influeixen clarament en el sistema de principis i valors que regirá la nostra conducta al llarg de la vida.

Per una banda, les associacions de mares i pares teñen una doble funció que ens interessa com a agent educatiu: les formen aquells que porten les seves filies i filis al cau, i formen part deis conseils escolars i, per tant, coneixen i intervenen en les escoles. Recullen, dones, el punt de vista de dos deis agents educatius mes importants en la formació de la personalitat i amb qui es relaciona la nostra tasca. Treballant amb nosaltres teñen l'oportunitat de conèixer i valorar la tasca que fem i promoure-la a les escoles. I en

La UNESCO classifica els agents que intervenen en l'educació de l'infant

aquest procès esdevenen l'articulació necessària de coordinado de totes

en tres camps d'actuació: l'educació formal (escola), l'educació informal

aqüestes relacions.

(familia, mitjans de comunicació, amistats...) i l'educació no formal. En aquest darrer àmbit en formem part tots aquells agents que, de forma organitzada (en entitats), tenim una intencionalitat educativa explicita reflectida en el nostre ideari i metodología.

I per l'altra, com nosaltres, també son associació, i per tant son conscients deis valors que com a tal aportem a la societat. Des deis nostres camps d'actuació, no tan sols contríbuím a enfortir l'equipatge educatiu que van acumulant els infants i joves al llarg de la seva vida, sino que, a mes, totes

A Catalunya, hi trobem principalment els servéis educatius de Heure, és a

dues entitats sabem com n'es d'important una societat civil organitzada i

dir, totes aquelles activitats que es fan de forma remunerada, i les asso-

activa per a l'estructuració del sistema démocratie en qué v i v i m i que

ciacions éducatives, basades en un projecte de base participativa i en el

volem anar millorant dia rera dia.

compromis que hi preñen els que en formen part.

Al cau, les mares i pares també preñen part del projecte, j a sigui formant

Escoltes Catalans, d'aquest darrer grup, basa el seu sistema de valors en la

una unitat de mares i pares a l'agrupament, collaborant amb les activitats

triple condició d'associació educativa i juvenil. Aquest conjunt engloba,

que s'organitzen durant d'any, o bé definint les línies éducatives de la unitat

entre altres, la participado i la responsabilitat com a eixos bàsics d'estruc-

participant en les reunions que cada unitat de l'agrupament fa a m b les

turació de democràcies reals (des del nivell micro, com en una unitat, fins

mares i els pares deis infants. Aquest és un altre aspecte molt important

a nivell macro, nacional i internacional), l'honestedat, l'alegria, la Solidari-

que ens caracteritza, diferenciant-nos d'un servei socio-educatiu (que les

tät o l'estima per l'entorn natural, i la implicado i compromis amb el pro-

mares i pares contracten a canvi d'unes prestacions i que, per tant, després

jecte de cada jove que conforma l'associació.

poden reclamar si no son de la qualitat establerta en el contracte). En els

D'entre tots aquests valors, vull remarcar, en aquest cas, aquells que van relacionáis amb el fet de que som associació. Des del cau, eduquem perqué la noia o noi esdevingui el propi protagonista de les seves accions,

agrupaments escoltes elles i ells també formen part del projecte, no son clients, sino participants.

Sistemes de cooperació com el que estableix aquest conveni que la FAPAC i

fent-lo partícip deis processos de presa de decisió i assumint responsabili-

EC hem signât, contribueixen a que l'educació deis infants i joves es dugui a

t é s repartides entre tots els membres de la unitat, i tenim la legitimitat

terme de forma transversal i coordinada. És a dir, a que es reconegui i s'assu-

de fer-ho perqué és així com funcionem en la coordinado i gestio del dia a

meixi de mica en mica que és responsabilitat de tot el poblé fer-ho, per avan-

dia de l'agrupament i de l'associació en general.

çar decididament cap a una societat que volem mes j u s t a , que sigui mes

Aquest darrer punt, característic de les associacions éducatives, és un deis

espai de convivencia que no de competencia i on tothom s'hi senti partícip.

trets S i n g u l a r s que nosaltres aportem en el procès de formació de la Personalität de l'infant. I peí qual altres agents educatius, com eis pares i les

Marina C a y i Faura

mares, els pot ¡nteressar col-laborar a m b nosaltres, en tant que comple-

Cap de Relacions Exteriors

menta la tasca educativa que duen a terme.

pàgina

El Sopar de Caldes Nosaltres som l'Agrupament Escolta El Pasqualet i, després de vuit anys de funcionament, vam voler organitzar un acte institucional d'Escoltes

Arriba la s e t m a n a del gran acte,

Catalans, associació de la quai for-

sembla que tot per fi está lligat, tot

mem part.Aixi dones, vam proposar-

l'esforc aflora de sobte, pero, comp-

nos acollir el sopar del 30e aniversari

te, queda el mes esgotador: el mun-

de

tatge de la festa en el lloc cedit.

l'Associacíó al

nostre

poble,

Caldes de Montbui.

La gent de l'Agrupament participa

El mes important per realitzar un

conjuntament amb la gent implica-

acte d'aquesta magnitud

(reunir

da en l'Associació. Comences a fer el

4 0 0 persones vingudes d'arreu de

muntatge de la sala on hi haurá el

tôt Catalunya), és tenir ganes de

sopar i els concerts, aixó porta feina,

col-laborar, implicar-te des del co-

esforc i temps. Perfi arriba l'hora,els

mençament fins al final i, sobretot

agrupaments vinguts d'arreu de

no perdre, en cap moment, la illusió

Catalunya arriben al nostre poble,

pel

tot está llest.

projecte

que

s'ha

engegat.

Sembla divertit, fácil i ràpid. Divertit

La trobada transcorre de forma rápi-

ho és i molt, fácil depèn dels ulls que

da; els de l'organització continuem

ho miren i ràpid no ho és gens.

Els agrada la idea, però sembla que

pendents de moltes coses perqué tot

Tôt va començar 4 mesos abans de la

tot vagi lent, j a ho diuen: "las cosas

surti bé, la gent gaudeixi i cregui que

data assenyalada, quan dèiem a l'As-

de palacio van despacio". Arriben

han valgut la pena tants esforcos.

semblea General, que ens oferiem

nervis, s'acosta la data i sembla que

per acollir aquesta especial trobada.

res no estigui fet, que els viatges cap

A partir d'aquí es va crear la comissió,

a la seu d'Escoltes Catalans no hagin

en la que hi participàvem caps del

donat el seu fruit, que els allotja-

propi Agrupament i membres dels

ments i els espais cedits no siguin

eqvi'vps. g é r e r a i s de 1'AsSOCÍaCÍÓ.

del tot correctes, que els grups de

Un projecte

com aquest d e m a n a

constancia i molt c o m p r o m i s . Realitzes un seguit de reunions, viatges a m u n t i avall, s e m b l a que les

Després d'un sopar mogut i ben organitzat, uns concerts que donen ritme, una petita dormida, un bon esmorzar i un bon comiat, tothom marxa cap a casa satisfet de la trobada que han viscut a Caldes de Montbui.

música tinguin petits imprevistos, el muntatge del bar i el material costa

Els de l'organització respirem pro-

trobar-lo a bon preu per tal de fer

fundament, tot j a s'ha acabat, bé,

d'aquesta, una trobada sostenible.

queda recollir quatre coses.Teniem ganes que arribes, també que passés

coses a vegades no a v a n c l n , o no

Per sort, un dia sembla que les coses

tant com tu creies i n i c i a l m e n t . Et

comencen a tenir cara i ulls, l'Ajun-

rápid, per sort tot ha sortit molt bé.

reuneixes a m b el Regidor i el Tècnic

tament ens cedeix conjuntament

Organitzar un acte d'aquestes di-

de joventut del poble, per comuni-

a m b l'aprovació de la D i p u t a d o de

mensions comporta hores de tre-

car l'acte que l'agrupament a deci-

Barcelona, un Hoc esplèndid, la nos-

ball ¡nvertides, esforcos i un gran

dit acollir: un sopar ambientat, uns

tra coneguda Torre M a r i m o n . Dar-

cansament pero, ha valgut la pena?

concerts

popular

rere a comissió del sopar, tenim el

Sentir comentaris d'altres agrupa-

a m b coca i xocolata desfeta per

i un esmorzar

suport de membres dels àmbits que

ment que s'ho han passat bé, és

t o t h o m . Esperes a m b candeletes

s'encarreguen de l'ambientació, les

fantástic i recompensa desmesura-

que hi hagi una acceptació molt

dinàmiques i la part econòmica; tot

dament tot el que has fet. Ja us ben

positiva per part del teu a j u n t a -

els materials del sopar, el so pel con-

asseguro que tots hi t o r n a r í e m .

ment i, per sort, així va ser.

cert, els grups..., tot està d e l e g a i a

Aixó sí, el proper any encara no,

tot de gent que treballa per a una

pero el que ve..., el temps dirá!

mateixa causa, a m b una mateixa m o t i v a d o , una mateixa il-lusió, la celebrado del 30e aniversari d'Escoltes Catalans.

Agrupament Escolta El Pasqualet

Sant Fost, el melic de I'escoltisme Que grans ens veiem quan ens

Temps t a m b é de decepcions. Com

Els CALZESAURUS (la unitat

de

Ara j a fa un temps, i escrivim això

mirem el melic cada dissabte! Fent

pot ser que algú no vegi la grande-

pares) ens vam implicar-molt -més

des de la distància, un cop passada la

excursions, un taller de tal cosa, una

sa de la feina feta? Potser el seu

a m b el cor que a m b el cap- i, m a l -

"borratxera" de FULARADA i amb el

reunió amb no sé qui...

melic, infinitament mes gran, no els

grat la nostra joventut (com a uni-

cap sere, i podem, dir, i segur que no

deixá veure els melics de les 2 0 0 0

tati), la nostra activitat va ser molt

m'equivoco, que la FULARADA 2 0 0 4

persones que van ser a Sant Fost

ben

i van gaudir-la els

ens va fer créixer i madurar com a

aquell dia, ni els melics de tots els

infants i sobretot, els pares i mares,

entitat. I qui es cregui, llegint aquest

Escoltes C a t a l a n s que ens acom-

que els explicaven com jugaven ells

petit article, que I' AGRUPAMENT

panyaven en esséncia.

de petits quan no hi havia "conso-

ESOLTA GALZERAN és molt seriós,

les" ni "pokémons".

que es prepari, perquè enguany cele-

I qué grans ens v a m veure el d i u menge dia 23 de maig quan per fi funcionava la FULARADA 2004.

Son molts mesos de nervis, de preparado, de reunions, de despeses, de no saber si ens plourá o ens fará sol, de negociar qui vindrá a fer qué, uns que es tiren enrere altres que s'ofereixen...

Bé, molt bé, no ens donarem un 10 per no caure en el cofoisme i, sobretot, per ser fidels al primer lema

rebuda

bremehoèANIVERSARI. Fins aviat a tots.

que aprenen els petits escoltes "TANT C O M PUC". I podrem, algún dia, celebrar una altra f u l a r a d a ; hi ha ganes i moltes idees que ens van quedar al tinten Els CAPS de TAgrupament van estar molt bé, i, malgrat que la joventut els va trair en algunes coses, van saber organitzar una gran activitat.

Els pares van col-laborar bé, molt al seu lloc, tot va anar rodat.

Mares i Pares del Galzeran

La Fularada 2004 El malg de 2 0 0 4 va ser un dels

Des del principi vam navegar per un

fulard, j a no son tan desconeguts

l'Agrupament Escolta Galzeran, j a

mesos mes estresants en la vida de

mar de dubtes de com enforcar-la o

com ho eren abans. A nivell intern,

que ens ha fet créixer, com a entitat

L'AE G a l z e r a n ; s'apropava la Fula-

com seria bo realitzar-la, ens sembla-

hem crescut i ens hem convertit en

i com a persones.Tot es podria resu-

rada i encara quedaven

va un tasca massa gran per nosaltres

un gran f a m î l i a , a m b uns pares i

mir amb la següent cita:

moites

coses per fer. Feia molts mesos que

pero a poc a poc ens vam a adonar

mares que creuen en la nostra tasca

h a v i e m començat perô semblava

que unint les nostres idees, caracté-

educatlva i que sempre ens donen

que la feina mai s'acabava. Per fi va

ristiques personals i els nostres esfor-

suport, col-laborant i participant en

arrlbar el gran dia, el 23 de maig, els

ços, el projecte podia tirar endavant.

totes les nostres activitats.

carrers es van omplir de gent i de

Gracies a tots vam convertir els mai-

foulards, i el nostre estrès va anar

sons iniciáis en un somni fet realitat.

minvant fins a transformar-se en

Aixi doncs, aprofitem per donar les

Malgrat les nostres ganes de fer

en la Fularada, tant col-laboradors com

Ara que ha passât el temps i mirem

ens vèiem limitats

de

aquells que van creure en nosaltres

enrere a m b mes tranquil-litat, ens

m a n s ; v a m fer un crida a diverses

i van pensar que nosaltres érem

per falta

participants,

i, sobretot, a

adonem que la Fularada ens ha ser-

entitats que molt amablement ens

capaços de realitzar una festa d'a-

vit per comprovar moites coses a

van oferir els seus coneixements

questa magnitud.

nivell personal, d'entitat i de eau.

per omplir de diversitat, de música, de menjars del món i de foc la nostra festa. Nos ens oblidem dels a g r u p a m e n t s que van aportar el seu petit gra de sorra aportant jocs i tallers per engrescar petits i grans durant gran part del dia deixant de banda el seu propi divertiment.

Després de la Fularada ens sentim mes a prop de vosaltres, de l'Associació i creiem que els colors verd i blanc, que donen vida al nostre

tre esforc i no en el resultai. Un esforc total es una victoria

(Mahatma

completa."

Gandhi)

gracies a tothom que es va implicar

feina i tirar el projecte endavant,

una gran satisfacciô.

"La nostra recompensa està en el nos-

Potser si fern un valoraciôfinal amb les conseqùències que hem obtingut a nivell de cau, la Fularada és un dels millor regals que ha rebut mal

Agrupament Escolta Galzeran

à

El treball de la ¡nterculturalitat i els Projecte Calidoscopi a Escoltes Catalans

Plantejar-se els reptes de la ¡nter-

És en aquest moment quan neix el

culturalitat és pensar en reflectir la

Projecte

realitat de la nostra societat, de

Catalans, la figura d'una técnica i el

revisar decisions i accions preses. En

cada poblé, districte o ciutat en

sorgiment

d'lntercul-

certa manera son aquests conflictes

cadascuna de les unitats, caus o

turalitat fan possible que des de faci

els que ens ajuden a aprendre i a

agrupaments...d'Escoltes Catalans.

un any es treballi de forma diària la

créixer. Per aixó, tenim d a r que el

Des

de fa

uns quants

anys a

Escoltes Catalans es treballa per la nostra realitat intercultural, des de la laicitat a m b el respecte per les

Calidoscopi a Escoltes de l'Equip

¡nterculturalitat tot impulsant un

nostre projecte educatiu és una eina que pot afavorir aquesta conviven-

dor de la convivencia intercultural.

ment i origens de les persones.

directe

Centre

d'Interès sobre els prejudicis i estereotips vers a l g u n s col-lectius o m i ñ o n e s ètniques per arribar a la inclusió d'aquestes persones, desprès de diverses sessions de formació i treball, es va crear els recursos de la Calxa de Pandora per treballar

no siguí un treball a desenvolupar en els caus sino, mes aviat, que es

creant-ne de nous; créant un espai

converteixi en la realitat del nostre

de reflexiô dels aspectes relacio-

dia a dia en els a g r u p a m e n t s . Per

nats a m b la intercuIturalitat, la

aquesta enriquidora realitat estem

immigraciô i la convivència; promo-

actuant una mica mes a cada hora i

vent la formaciô per tal de tenir

en cada moment.

eines per adequar-nos a la realitat social i actual i treballant en xarxa Equip d'Interculturalitat

amb d'altres associacions.

Actualment s'esta treballant conjuntament amb: la Fundacio Jaume

curs

següent,

Bofill, la Secretaria General de la

Secretaria

General de Joventut i la Fundació J a u m e Botili van crear el Projecte Calidoscopi, que pretén reflectir la realitat multicultural de la societat c a t a l a n a a les entitats d'educació en el Heure i alhora i m p u l s a r un treball educatiu en ¡nterculturalitat. Escoltes Catalans va participar a les sessions de f o r m a d o

¡ al

fòrum Calidoscopi. Això féu constatar la nécessitât d'una intervenció mes concreta sobre el tema, aquest fet quedà palpés en l'estudi T e d u cació intercultural en el Heure. El cas d'Escoltes Catalans". Calia una intervenció

¡nterculturalitat

agrupaments; potenciant els recursos existents i

diferents unitats i a la realitat dels

El

Un objectiu: que la

els

amb

aquest t e m a tot adaptant-lo a les agrupaments.

cia intercultural que presenta avui en dia la societat c a t a l a n a .

Aquest objectiu general es concreta en multiples accions: fent un treballI

2 0 0 0 - 2 0 0 1 , a partir del

perada i contínuament ens porten a

treball educatiu transversal afavori-

creences i la diversitat de pensa-

No obstant, si ens situem en el curs

cada dia, apareixen de forma ines-

que permetés crear

l'espai de suport necessari a l'associació per fer realitat ais nostres

Joventut, les associacions éducatives, escoles de primària i instituts de secundaria,

l'escola

FORÇA, el Centre AlOantara, EICA barris i Nous Catalans. El treball conjunt ens permet: que els infants i joves

dels

A E S£§ÇC O L T E S C A T AAL A N S ES TTREBi R E B A L L A PER LA CAT

agrupa-

ments es nodreixin de

NO OS T R A R E A L I T A T N

recursos j a existents; que els caps adquirei-

IINTEF NTERCULTURAL

xin eines per treballar la

interculturalitat; per

integrar

infants i joves d'origen immigrât als nostres agrupaments i per donar a conèixer al nostre projecte educatiu a d'altres entitats que fa uns anys quedaven fora del nostre cercle.

a g r u p a m e n t s la realitat m u l t i c u l -

Estem convençuts que aquest tre-

tural de la societat c a t a l a n a , una

ball no és fàcil, no hi ha résultats

intervenció que permetés buscar

ràpids i sovint ens sorgeixen confiâ-

suficients eines per assegurar l'ob-

tes, ens queda a tots molt

jectiu d'inclusió i el tractament de

aprendre... Perô, quan no ens sorgei-

la diversitat des de la igualtat.

xen conflictes al eau? Son el pa de

per